ALZIRA L A R IBERA A LTA

AJUNTAMENT D’ALZIRA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics

RECULL I TEXT Aurelià J. Lairón Pla Pablo García Alós

AMB LA COL·LABORACIÓ DE Jesús Lleonard Giménez Giménez

MAQUETACIÓ I GRAFISME Esperança Martínez Molina

© Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Alzira,163

Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected]

Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alzira

ISBN: 978-84-482-5709-5 Depòsit legal: V-318-2012 Impressió:

www.avl.gva.es

ALZIRA

Municipi que pertany a la comarca de la del Xúquer. Té una extensió de poc més de 110 km2. El terme municipal limita al nord amb els termes municipals de , Algemesí, Benicull de Xúquer i Polinyà de Xúquer; al sud, amb els de , Benifairó de la Valldigna, i ; a l’est, amb els de , Llaurí i Favara, i a l’oest, amb els de Massalavés, Alberic i . L’enclavament de la Garrofera, que també pertany al terme, limita al nord amb el terme de Guadassuar; al sud, amb el d’; al sud-est, amb el d’Alberic; a l’est, amb el de (el Ressalany), i a l’oest, amb el de Tous. La població d’Alzira s’aproxima als 45.000 habitants (22.876 dones i 21.882 hòmens). El municipi, situat entre els 14 i els 20 metres sobre el nivell del mar, es troba entre els meridians 3º 10' i 3º 23' de longitud oest i els paral·lels 39º 4' i 39º 11' de latitud nord. La ciutat d’Alzira, que disposa d’excel·lents vies de comunicació, exercix la capitalitat històrica, administrativa, comercial i industrial de la Ribera Alta, la qual, conjuntament amb la Ribera Baixa, constituïx la demarcació histò- rica i la configuració geogràfica de la Ribera del Xúquer, comarca que ara mateix ratlla els 300.000 habitants. El nucli de població es troba majoritàriament a la dreta del riu Xúquer i dista de la capital de província 36 quilòmetres. El nucli, central i modern, està situat entre els llits del riu Xúquer i del barranc de i en l’antic raval de Sant Agustí i està vertebrat per l’avinguda dels Sants Patrons. Els barris més importants són les Barraques (l’antic raval de Santa Maria), l’Alquerieta (nucli que es constituí a finals del segle XIX i principis del segle XX sobre la muntanya de Rios), la Muntanyeta (al peu del tossal del Salvador), el Torrejó, la Graella i la Garrofera (enclavament situat fora del nucli urbà). També hi ha diferents urbanitzacions, entre les quals destaquen les del Respirall, Sant Bernat de la Murta i el Racó. Té com a annex el poblat de la Barraca d’Aigües Vives, constituït l’any 2000 en entitat local menor. Actualment la zona d’expansió de la ciutat és la partida de Tulell. Quant a l’orografia, cal destacar les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es disposen les valls de la Murta, de la Casella i d’Aigües Vives, i les cotes màximes de la Ratlla (625 m), les Orelles d’Ase (592 m), la Creu del Cardenal (543 m) i el tallat Roig (394 m). El clima és típicament mediterrani, amb pluges que normalment són escasses i molt irregulars, però que sovint provoquen la crescuda, quan no l’eixida de mare, del Xúquer. Anys de riuades catastròfiques foren, entre altres, 1320, 1406, 1473, 1517, 1590, 1632, 1714, 1754, 1805,

1864, 1923, i 1987, encara que la més present en la memòria de tots és la pantanada de Tous de 1982. El terme municipal alzireny ha estat poblat des de la prehistòria. Els jaciments arqueològics ens mostren nombrosos llocs habitats. Del període Paleolític aparegueren restes en les Cases de Xixerà i en la cova d’Alfons; de l’Eneolític, en la cova de les Aranyes i en la dels Gats (amb vasos campaniformes molt interessants); de l’Edat del Bronze són el poblat de la Muntanya Assolada i les Cases de Montcada; de l’època romana són el Sequer de Sant Bernat i la necròpolis del Camí d’Albalat. Respecte dels orígens d’Alzira, historiadors i estudiosos han manifestat opinions molt dispars. Per a alguns, tot i que cada vegada hi ha menys evidències, la ciutat és la successora de la Sucro ibèrica, i uns altres, la majoria, coincidixen a afirmar que és una fundació netament musulmana. El fet cert és que el topònim reflectix clarament la circumstància geogràfica de l’antiga vila: un nucli de població envoltat per les aigües del riu Xúquer i del barranc de Barxeta. Durant el domini musulmà Alzira va ser una població tan important que va arribar a tindre governació pròpia. Amb els almoràvits va ser un focus destacat en diverses rebel·lions contra els cristians i, amb l’intent d’unificació almohade, es va declarar partidària d’estos. Eren nombroses les alqueries que s’escampaven pel territori alzireny. La vila, completament emmurallada, comptava amb diverses portes d’accés, diferents mesquites, cases de banys, molins, etc. Jaume I la va prendre per als cristians i la va incorporar a la civilització cristianooccidental la vespra de Sant Silvestre, és a dir, el 30 de desembre de 1242. El rei conqueridor, que sentia especial predilecció per la vila, li va atorgar infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi, amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles; també li va donar en propietat la séquia Reial. El rei Alfons I el Liberal li va concedir el 1286 la celebració d’una fira des del dia de Sant Llorenç fins a finals d’agost. Durant l’època foral Alzira va prendre part activa en la Guerra de la Unió, participà com a vila reial en les Corts del Regne i va tindre un paper destacat en el Compromís de Casp. Tot i que hauria pogut tindre el títol de ciutat dos segles abans, atenent la seua importància històrica, demogràfica i econòmica, i per la voluntat de la monarquia, la vila no va voler rebre este títol fins a l’any 1876, en què el monarca Alfons XII li’l va atorgar. Al llarg dels temps tingueren convent a Alzira els agustins (Aigües Vives i Sant Agustí), les cistercenques (Santa Maria Magdalena), els jerònims (Santa Maria de la Murta), les agustines (Santa Llúcia), els franciscans (Santa Bàrbara), els trinitaris (Sant Bernat), els caputxins (l’Encarnació) i les

caputxines (Mare de Déu dels Àngels). Al segle XIX s’hi establiren els col·legis dels escolapis, el de les escolàpies, el de les franciscanes i la Congregació de les Germanetes d’Ancians Desemparats; a primeries del segle XX, el col·legi de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, i en la segona mitat del mateix segle, el de les obreres de la Creu. Pel que fa a l’economia presenta un equilibri entre els tres sectors productius. L’agricultura era, fins fa tres dècades, l’activitat més important, en què destacava el conreu de la taronja, del qual es tenen notícies ja l’any 1447 (alqueria de Garcerà Martorell de la partida de l’Alcudiola). A finals del XVIII i principis del XIX va començar a ser conreu intensiu, i al costat de les primeres plantacions que correspongueren a la varietat comuna, en van sorgir d’altres com la nàvel, la sanguina o la verna. En l’actualitat són més de 55.000 les fanecades que al terme es dediquen al conreu de cítrics, tot i que ara mateix la producció està en retrocés, cosa que ha afavorit el conreu d’altres arbres fruiters, especialment del caqui, que ocupa ja una gran extensió. Alzira ha sigut coneguda tradicionalment com la ciutat de la taronja. Blasco Ibáñez es va inspirar en eixa tradició per a escriure la novel·la Entre naranjos, la trama de la qual transcorre principalment en la ciutat a finals del segle XIX. A més dels cítrics hi ha els conreus d’horta tradicionals. La indústria, desenvolupada espectacularment a partir dels anys seixanta i com a conseqüència de la crisi agrària, compta amb importants fàbriques dedicades a la producció alimentària. També són importants els negocis de fruites seques, gelats, paper, tints, filatures, cartonatges, impressió, construcció, mobles, begudes i alguns relacionats amb la producció agrícola. Finalment el sector dels servicis és conseqüència dels altres dos, i el creixement paral·lel es manifesta en la gran quantitat de tot tipus d’oficines: seus administratives, bancs, agències, concessionaris, comerços, etc. Un passeig pel terme ens durà a conéixer bells indrets. Entre els quals hi ha la vall de la Murta, on es localitzen les despulles de l’històric cenobi que habitaren els monjos jerònims; la vall de la Casella, amb fonts i una reserva de cérvols; o la muntanyeta del Salvador, pròxima al nucli urbà, amb la millor panoràmica de la ciutat i una de les millors de la comarca, en la qual s’alça el santuari de la patrona, la Mare de Déu del Lluc. Un passeig per la ciutat ens aproximarà a la seua història, tradicions i costums i podrem gaudir d’espais i de monuments com ara la casa consistorial, l’església de Santa Caterina, el llenç emmurallat, el Museu Municipal d’Alzira o l’Arxiu Municipal: principal centre d’investigació de la Ribera pels fons documentals que guarda. Junt amb les festes patronals de juliol, dedicades als sants màrtirs Bernat, Maria i Gràcia, destaquen les festes de les Falles i les de la Setmana

Santa, declarades, ambdós, d’Interés Turístic Nacional; les que tenen lloc en el transcurs de l’any i organitzen les comissions agrupades entorn de la Junta Coordinadora de Festes de Barris i Partides, la romeria de la Murta, les de la Mare de Déu del Lluc i, més recentment, les de Moros i Cristians. La ciutat va ser la pàtria, entre altres, dels escriptors i poetes Ibn Jadadja, Ibn Amira, Ibn Tomlus i Ibn al-Zaqqaq, dels eclesiàstics Joan Vera i Gilabert Martí, del cèlebre Gascó de Ciurana, del conegut com a Mestre d’Alzira, destacat pintor renaixentista de l’escola valenciana, i de l’industrial Luis Suñer.

RELACIÓ DE TOPÒNIMS

ELEMENTS FÍSICS

Orografia

Cingle Blanc Penya Roja Cingle de les Àligues Pla de Bassetes Roges Collado de la Senda de les Pla de la Mola Haques Pla de les Carrasques Cova de les Maravelles Pla de les Penyotes Creu del Cardenal Pla del Portitxol el Collado Portell d’Orelles d’Ase el Flare Serra de Corbera el Mirador Serra de la Murta Estret d’Aigües Vives Serra de les Agulles Falda dels Navarros Serra del Cavall Bernat les Orelles d’Ase Tallat Blanc Muntanyeta del Salvador Tallat Roig Muntanyeta dels Guardes Vall d’Aigües Vives Muntanyeta Redona Vall de la Casella Pas del Llop Vall de la Murta Pas del Pobre Valletes del Gallo

Hidrografia natural

Barranc de l’Estret Barranc de Xarta Barranc de l’Herba Barranc del Baladre Barranc de Barxeta Barranc del Duc Barranc de la Barcella Barranc del Marqués Barranc de la Bossarta Barranc del Pou Barranc de la Casa dels Morts Barranc del Racó de les Vinyes Barranc de la Casella Barranc del Toll Barranc de la Murta Barranc del Xarco de la Vaca Barranc de la Paridera Barranc del Xavegó Barranc de la Rabosa Barranc dels Covilars Barranc de Mir Barranc Fosc Barranc de Montortal Barranc Gran Barranc de Nardo Barranc Negre Barranc de Tora Barranquet Fosc Barranc de Velasco Riu Verd (o dels Ulls) Barranc de Vilella Riu Xúquer

Hidrografia artificial

Font de Barber Motor del Lluent Font de la Garrofera Motor del Porcater Font de la Teula Motor dels Crusados Font de Tormos Motor dels Llauradors Font dels Covilars Motor dels Sants Reis Font Jordana Séquia de Bord Font Nova Séquia de Cabanyes Motor de Bru Séquia de la Figuereta Motor de Calot Séquia de la Palafanga Motor de la Botànica Séquia de Mulata Motor de la Creueta Séquia de Prada Motor de la Murta Séquia de Rumbau Motor de Margantoni Séquia de Vistabella Motor de Moll Séquia del Braçal d’Alzira Motor de Montagut Séquia del Mas Roig Motor de Prats Séquia dels Cadufets Motor de Sant Bernat Séquia Mare Motor del Llancer Séquia Nova

PARTIDES I PARATGES

Partides i paratges

Barralbet el Ràfol Benirrabea el Rec Nou Berca el Riuet Cabanyes el Serradal el Barranc del Baladre el Terrer Blanc el Cano el Toro el Cantal Gros el Xavegó el Carrascal els Brucars el Convent els Carrers de Saragossa el Cremat els Fondos el Mas Roig els Fondos de Maranyent el Pla els Terrers de la Barraca el Pla de Corbera Escala de la Paridera el Pla de la Murta Escala de la Pitera el Pla de Xorro Fracà el Racó de les Vinyes Hort d’Alcàrria

Hort d’Arbona Materna Hort de Baltaro Mulata Hort de Bru Prada Hort de Galvanyó Racó Ample Hort de Magraner Racó de Guerrilla Hort de Margantoni Racó de la Bassa Hort del Santíssim Racó de la Pedra Viva l’Alborgí Racó de les Colmenetes l’Alfarella Racó de les Pables l’Algoleja Racó de les Retrames l’Almàssera Vella Racó de Marussa l’Almúnia Racó de Matamoros l’Assagador Racó del Flare l’Assut Racó dels Covilars l’Escala dels Retorets Racó dels Jaumets l’Horteta Racó dels Salviars la Canyada Racó dels Tossalets la Casella Racó Tancat la Coma Racó Verd la Cova de l’Arena Rumbau la Llomada Sant Bernat la Murta Secanet de la Mariola la Portella de Severí Tisneres la Solana Tora les Basses Tulell les Eretes Vallverd les Mitges Fanecades Velasco les Plantades Vilella les Valletes Vista Alegre Maranyent Vistabella Massasseli Xixerà

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament

Alzira la Muntanyeta Casa de l’Olier Santa Maria del Bonaire el Forn de Carrascosa Urbanització El Respirall la Barraca d’Aigües Vives Urbanització Sant Bernat

Vies de comunicació Assagador de la Barraca Camí de Rumbau AVE València-Alacant Camí de Sant Bernabeu Camí Baix de Corbera Camí de Tulell Camí de Benicull Camí de Velasco Camí de Calcesnegres Camí de Vilella Camí de Fracà Camí de Vistabella Camí de l’Alborgí Camí del Barranc de la Casella Camí de l’Almúnia Camí del Barranc de la Rabosa Camí de l’Arena Camí del Butà Camí de l’Assagador de Llopis Camí del Cara-sol de la Casella Camí de l’Hort de Forqueta Camí del Cara-sol de la Murta Camí de l’Hort de Sandàlio Camí del Carrascal Camí de l’Hort del Lleó Camí del Forn de l’Ereta Camí de l’Hort del Llidoner Camí del Molí Genís Camí de l’Hort del Passiego Camí del Pla Camí de l’Ombria Camí del Pla de Xorro Camí de la Barraca de Gipó Camí del Racó de les Vinyes Camí de la Caseta de Piula Camí del Racó de Rumbau Camí de la Cova de les Camí del Rec Nou Maravelles Camí del Terrer Camí de la Galiana Camí del Transformador Camí de la Perera de Joana Camí del Xavegó Camí de la Perrera Camí dels Pescadors Camí de la Solana Camí dels Tolls Camí de la Tia Pepa Camí dels Xalets de Masso Camí de la Travessa Camí Vell de Corbera Camí de les Valletes Camí Vell de la Barraca a Simat Camí de Maranyent Carretera d’Albalat Camí de Massasseli Carretera d’Alberic Camí de Materna Carretera de Carcaixent Camí de Mona Carretera de Corbera Camí de Mulata Carretera de l’Alcúdia Camí de Patxorra Carretera de Tavernes Camí de Prada Carretera de València Camí de Pròsper Ferrocarril València-Alacant Camí de Pujol

Altres llocs d’interés Calvari de la Muntanyeta Capella del cementeri Camp de Tir de la Casella Cementeri municipal

Creu coberta Muralles àrabs Creu monumental Pileta de Sant Bernat Ecoparc Polígon Industrial Carretera Ermita de la Casella d’Albalat Ermita de Sant Judes Tadeu Polígon Industrial d’Alzira Estació d’Alzira Pont de l’Estret Granja de Sant Bernat Pont del Riu dels Ulls Granja dels Burros Reial Santuari de la Mare de Hospital Déu del Lluc Molí de Genís Santuari dels Sants Patrons Muntanya Assolada Subestació elèctrica

LA GARROFERA

Orografia el Palmeral Lloma del Mig Lloma de Missana Serra del Cavalló

Hidrografia natural

Barranc de la Manyana Barranc de Malet Barranc de la Senyora Font del Badall Barranc de les Aigüetes Rambla d’Alberic Barranc de les Moreres Riu Xúquer

Hidrografia artificial

Canal Xúquer-Túria Séquia Real del Xúquer Séquia de la Reva

Partides el Corral de Caballero la Casa de Mariano Sanz el Corral de Tarín la Casa de Quitorra el Garroferal la Casa de Soriano el Molló d’Antella la Casa del Pou el Palmeral la Casa Vella de Soriano el Pla de Cristòfol les Cases del Pare Josep el Pouet d’Escrivà les Polseres el Realenc Malet els Tolls Missana

Poblament

Casa del Flare Urbanització Alteró de les el Lavadero Polseres la Garrofera

Vies de comunicació Camí d’Alberic Camí del Polvorí Camí de la Quitorra Camí dels Tolls Camí de la Rambla d’Alberic Carretera d’Alberic Camí del Pla de Cristòfol

Altres llocs d’interés Molló d’Antella Pedrera

TERME DE POLINYÀ DE XÚQUER Elements físics TERME DE BENICULL DE XÚQUER TERME D'ALGEMESÍ TERME DE GUADASSUAR del Duc Barranc

Séquia de la Figuereta

Séquia Séquia dels Cadufets Séquia de la

del Mas Palafanga Séquia de Prada Motor de Calot Motor de Sant Bernat Roig Séquia Nova Séquia deSéquia Cabanyes Barranc Barranc de Bord Motor del Lluent del Toll Motor de Prats de Montortal el Collado TERME DE MASSALAVÉS Ulls Barranc de Nardo Verd o dels Motor de Margantoni Barranc Motor del Llancer Riu de Velasco TERME DE CORBERA Motor dels Sants Reis Muntanyeta del Salvador del Barranc Xavegó Barranc de Tora Alzira SERRA

Barranc Fosc de la Barranc Xúquer DEL Séquia Mare Séquia de Mulata

Penya Roja CAVALL Murta Tallat Roig

d'Alzira TERME D'ALBERIC Riu Barranc Vinyes de Barxeta de les del Braçal TERME DE BENIMUSLEM de Rumbau del Racó Barranc del Pou BERNAT Barranc de la Séquia de VistabellaSéquia Motor dels Llauradors Barranc Motor de la Murta Séquia de Vilella Tallat Blanc Rabosa SERRA Barranc Barranc Barranc de la Casella Vall de la Murta Pla de Bassetes Roges Barranc de la Murta Motor de la Botànica DE LA Motor de Moll Pla de les Carrasques de l'Estret MURTA Creu del Cardenal Cova de les Maravelles TERME DE LLAURÍ Pas del Pobre Cingle Blanc Valletes del Gallo Negre SERRA les Orelles d'Ase Motor de Bru Vall de la Casella Barranc DE del Marqués Pas del Llop Barranc Bossarta SERRA CORBERA TERME DE CARCAIXENT DE de la Casella Xarta de la Fosc LES Portell d'Orelles d'Ase

Barranc Estret d'Aigües Vives AGULLES Font Jordana el Mirador de TERME DE FAVARA Barranc Barranquet Font Nova Font de Tormos de la Vaca de Mir Barranc del Xarco Barranc Font de la Garrofera Barranc Motor dels Crusados Font de la Teula de l'Herba Pla de la Mola Motor de Montagut dels Covilars Font dels Covilars Barranc Muntanyeta Redona TERME DE Barranc Motor de la Creueta Falda dels Navarros Collado de la Senda de les Haques TAVERNES de la Barcella Barranc de la Paridera Barranc Gran el Flare DE LA Font de Barber Barranc Cingle de les Àligues VALLDIGNA

Vall d'Aigües Vives Barranc

del

Baladre TERME DE BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA Metres Muntanyeta dels Guardes

0 300 600 1.200 1.800 2.400 3.000 la Casa dels Morts Pla del Portitxol Pla de les Penyotes

Barranc de TERME DE SIMAT DE LA VALLDIGNA Motor del Porcater TERME DE POLINYÀ DE XÚQUER Par tides i paratges TERME DE BENICULL DE XÚQUER TERME D'ALGEMESÍ el Cano la Coma Hort d'Alcàrria el Serradal TERME DE GUADASSUAR la Canyada Hort de Magraner Benirrabea Massasseli la Llomada Vallverd el Pla el Pla de Corbera Xixerà Maranyent l'Alfarella Berca Hort de Margantoni els Fondos de Maranyent la Portella de Severí el Ràfol el Mas Roig Tisneres Hort del Santíssim Cabanyes Tulell TERME DE MASSALAVÉS Prada Barralbet

el Rec Nou TERME DE CORBERA Hort de Baltaro Sant Bernat Vista Alegre Velasco Hort de Galvanyó Mulata el Riuet Alzira Hort de les Aigües Potables Racó de les Pables Hort d'Arbona l'Almúnia el Xavegó

Tora Secanet de la Mariola Materna les Basses TERME D'ALBERIC l'Alborgí Rumbau el Pla de la Murta el Racó de les Vinyes TERME DE BENIMUSLEM Vistabella

el Toro Fracà Vilella

la Casella la Murta Hort de Bru les Valletes TERME DE LLAURÍ

els Terrers de la Barraca el Cantal Gros la Solana TERME DE CARCAIXENT Racó dels Jaumets TERME DE FAVARA l'Assut els Fondos Racó dels Covilars l'Assagador l'Almàssera Vella els Brucars TERME DE l'Escala dels Retorets el Cremat el Pla de Xorro els Carrers de Saragossa TAVERNES les Mitges Fanecades Racó de les Retrames les Plantades DE LA el Carrascal Racó Verd el Barranc del Baladre VALLDIGNA Racó de Matamoros Escala de la Paridera Racó de Marussa Racó del Flare Racó de la Pedra Viva Racó de Guerrilla el Convent Racó Tancat la Cova de l'Arena el Terrer Blanc les Eretes Racó Ample Racó dels Tossalets Escala de la Pitera Racó dels Salviars l'Algoleja l'Horteta TERME DE BENIFAIRÓ Racó de la Bassa Metres 0 300 600 1.200 1.800 2.400 3.000 DE LA VALLDIGNA

Racó de les Colmenetes TERME DE SIMAT DE LA VALLDIGNA Presència humana TERME DE POLINYÀ DE XÚQUER

Tolls TERME DE BENICULL DE XÚQUER de Joana TERME D'ALGEMESÍ TERME DE GUADASSUAR la Perera Carretera d’Albalat Camí de Camí dels de Gipó la Barraca Camí de Camí de Camí . Molí de Genís del Llidoner l'Hort Carretera de l'Alcúdia de Forqueta Camí de Massasseli Bernabeu l'Hort

del Camí Carretera de València Sant Benicull C. dels Xalets Camí de Pla . de Masso Molí Genís creu coberta el Forn de de Carrascosa

Maranyent Camí de .Pont del Riu dels Ulls Camí de del Corbera Camí Baix . Camí de Casa de l'Olier Camí de Polígon Industrial Carretera d'Albalat

Forn de l'Ereta Tulell Carretera de Corbera Camí . Ferrocarril València -Alacant Granja dels Burros .hospital l'Hort del Camí TERME DE MASSALAVÉS Camí del Corbera Camí de de la Vell de del Passiego Camí de Prada Rec Nou Perrera Camí Caseta de Piula la Muntanyeta C. de la l'Hortdel Lleó AVE València-Alacant de Velasco Estació d'Alzira capella del cementeri .. TERME DE CORBERA Camí ecoparc . . . calvari de la Muntanyeta . muralles àrabs creu monumental Reial Santuari cementeri municipal Camí de Camí de Camí Santuari dels Sants Patrons ..Pileta de Sant Bernat de la Mare de Déu del Lluc Camí de Camí del Camí de Mulata subestació elèctrica . Santa Maria Xavegó Pròsper Mona de Alzira del Bonaire Urb. El Respirall l'Almúnia Camí Calcesnegres de Pujol Pescadors . Muntanya Assolada Granja de Sant Bernat . Camí de . Ermita de Sant Judes Tadeu de la Camí de Camí del Camí Camí del l'Alborgí Urbanització Sant Bernat Camí de Polígon Industrial d'Alzira Camí de Travessa Cara-sol Patxorra

Camí de l'Ombria TERME D'ALBERIC Rumbau Racó de Camí dels l'Arena Vistabella de la Murta Camí de de Llopis Camí de de les Vinyes Rumbau Carretera d’Alberic del Terrer TERME DE BENIMUSLEM Racó de Materna Camí Camí de l'Hort Camí de Carcaixent Camí l'Assagador de Sandàlio C. del Barranc de la Rabosa Camí del Camí de la del Butà Camí del Tia Pepa Camí de Cova Camí de Barranc Carretera de les Camí del Cara-sol de la de la Casella Maravelles Fracà Camí Carretera de de la Camí de Vilella Transformador Carretera de Casella TERME DE LLAURÍ C. del

.Ermita de la Casella TERME DE CARCAIXENT Pont de l'Estret . les Valletes Camí de . Camp de Tir de la Casella Tavernes Assagador de la Barraca TERME DE FAVARA

la Solana

Camí de TERME DE la Barraca d'Aigües Vives TAVERNES de Xorro DE LA Pla

Carrascal VALLDIGNA Camí del Camí del

Galiana

Camí Vell de la Camí TERME DE BENIFAIRÓ Metres 0 300 600 1.200 1.800 2.400 3.000 de la DE LA VALLDIGNA Barraca

a Simat TERME DE SIMAT DE LA VALLDIGNA La Garrofera

TERME DE GUADASSUAR la Casa de Mariano Sanz Quitorra de la Senyora

el Corral de Tarín la de

Barranc

Camí la Casa de Quitorra . Xúquer-Túriaels Tolls el Lavadero dels Tolls Lloma del Mig Canal Barranc

Camí Camí

la Garrofera del Xúquer Missana la Casa de Soriano

Urbanització Alteró Real Séquia de les Polseres de la Senyora del Polvorí les Polseres Séquia

d'Alberic . Casa del Flare Camí de la

les Cases del Pare Josep

.Lloma de Missana TERME DE TOUS . la Casa del Pou pedrera REVA la Casa Vella de Soriano TERME DE BENIMODO Camí de la Rambla

Carretera d'Alberic d'Alberic

SERRA el Pouet d'Escrivà d'Alberic Barranc de Malet Rambla el Corral de Caballero el Molló d'Antella DEL .Molló d'Antella el Realenc el Pla de Cristòfol Malet Barranc CAVALLÓ el Palmeral Cristòfol de el Palmeral de les Pla del TERME D'ALBERIC

Camí Moreres

el Garroferal Barranc Riu de les Aigüetes Xúquer de la Manyana .Font del Badall Barranc TERME DE SUMACÀRCER TERME D'ANTELLA

Metres 0 300 600 1.200 1.800 2.400 3.000