Historia Medieval I Moderna Capbreu Del Vilosell 1754

HISTORIA MEDIEVAL I MODERNA CAPBREU DEL VILOSELL 1754

Josep M. Vallès i Martí

PREÀMBUL

ncimbellat en un turó uns tres quilo- tres d'aquestes contrades, finalment acaba fent la permuta amb metres al nord de la serra de la Llena, Pere de Sa Sala, el 1213. el poble del Vilosell forma part actual- El segle XIII és el gran segle d'expansió del dominis del ment de la comarca de les Garrigues. monestir de Poblet, intents d'annexionar-se terres i pobles dels En el seu terme neix el riu Set, que en voltants, dominis en els territoris recentment conquerits. Per la el seu recorregut de sud a nord-oest li via de les donacions ja s'anava expandint considerablement, però delimita el terme per aquesta banda, la comunitat no en tenia prou i tant els beneficis reials com els i és l'accident orogràfic més caracte- privilegis eclesiàstics li faciliten la tasca. rístic, ja que els petits turons, pujols, Pere el Cerimoniós cedia el 1378 al monestir les mines als barrancs i planes, tot i ser nombrosos, termes del Vilosell, Vallclara i Cérvoles a canvi, naturalment, que no es poden considerar destacables. resessin per la remissió de les seves culpes. L'abat Ponç de Co- El pare Benet Ferré i Lloreta va publicar el 1984 El Vilosell, un pons adquirí el mer imperi el 1334 per 20.000 sous.4 La suma E1 poble a l'ombra de Poblet , un estudi d'obligada referència si hom sembla escandalosa, però cal pensar que la potestat d'exercir la pretén endinsar-se en algun tret específic de la història d'aquesta justícia, fins i tot pels excessos passats i no castigats (diu Ferré) vila garriguenca. En relació als topònims de les partides del terme havia de ser tan atractiu que el cenobi va estar disposat a pagar cita com a font originària els capbreus dels segles XIV i XV. N'apa- el que fos per tal de tenir aquesta prerrogativa. A partir, doncs, reixen de nous al segle XVIII i en fa un llistat molt complet.2 de finals del segle XIV el monestir de Poblet és l'amo i senyor del Administrativament parlant el lloc no tindria existència jurídi- poble del Vilosell. ca fins a l'atorgament de la carta de poblament que el rei Alfons Podríem seguir altres publicacions on aniríem trobant les donà, a Fraga, en favor de Pere Piulà i Bord de Girona el 1184. dificultoses relacions que visqueren els vilosellencs amb la co- 3 Ferré, per contrastar aquestes dades, cita Font Rius. A partir munitat de Poblet, tampoc gaire diferents dels altres pobles que d'aquell moment, doncs, la vila té la seva pròpia personalitat i en depenien i fins i tot dels que no en depenien senyorialment, resta sota el domini reial i de Pere de Besora. Pels documents però n'eren veïns. En la Miscellanea Populetana,5 hi ha alguna que han estudiat fins ara els diferents historiadors i estudiosos referència relacionada amb Vilosell, però la publicació no té ín- podem anar seguint el desenvolupament del lloc. dex onomàstic. Molt més interessant resulta Justícia i terra. La Per raons normalment econòmiques els senyorius anaven documentació de l'arxiu de Poblet. Armari II de Valentí Gual i canviant de mans. Reis i senyors quan tenien dificultats en el seu Vilà,6 que tot i no tenir un índex -l'autor ho justifica en la intro- numerari optaven per empenyorar els seus dominis. Al final el ducció- es fa més fàcil trobar els documents en els quals algun resultat era la venda a un nou senyor. Així el Vilosell passa del dels qui hi participen és del Vilosell. Gual transcriu els manuscrits domini conjunt del rei Alfons i Pere de Besora a Pere de Sa Sala. corresponents als processos criminals incoats pel monestir entre Pere el Catòlic, que primer havia empenyorat el lloc junt amb al- el 1400 i el 1835.

1 FERRÉ i LLORETA, Benet, El Vilosell, un poble a l'ombra de Poblet, editat pel propi autor i imprès a Gràfiques Molino Torregrossa 1984 2 FERRÉ i LLORETA, Benet, op. cit, p. 22. 3 FONT RIUS, J. M., Cartas de población y Franquicia de Cataluña, Barcelona, 1973. Volum I, p. 239 i 240 i volum IV p 205 i 213 "FERRÉ i LLORETA, Benet, op. cit, p. 54. 5SCRIPTORUM POPULETI, 1. Diversos autors. Miscellanea Populetana, Abadia de Poblet, 1966. 6 GUAL VILÀ, Valentí, Justícia i terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (Armari II), Cossetània Edicions, Valls, 2003. Trobem diverses cites referides al pobie i re- lacionades amb el seu senyoriu en la Història de Poblet del pare Agustí Altisent: L'abat Berenguer de Castellots, el 1250 adqui- reix terres al Vilosell i gasta prop de 4.000 sous. (135)7 El 1271 el monestir cedeix en emfiteusi a un grup de pagesos del Vilosell diverses peces de terra de les granges de Cérvoles i la Fumada. (144) El 1316, el Vilosell presta "sagrament i homenatge" a l'abat "ore et manibus" (de boca i mans) dels caps de casa del poble a l'abat Copons. (227) El 1334, Ramon Berenguer (fill de Jaume II), comte de Prades, ven a l'abat Copons a carta de gràcia per 20.000 sous el mer imperi del Vilosell. (228) Vers el 1320, els homes del Vilosell entraren a les terres de la granja de Cérvoles. El monestir els posà una multa de 1.600 sous a pagar per Tots Sants. (231) El Vilosell pagava, el segle XIV, prop d'una no- vena part de les despeses de guerra dels comtes reis, que havia de pagar el monestir i que repartia entre els seus dominis. (234) El 1469, l'abat Delgado i el seu consell acorden demanar col·laboració a diversos pobles, en homes; per fer el fossat del monestir, del Vilosell en demanen tres. (311) Pels voltants de 1403-1404, Pere Marginet fou majoral del Vilosell i cellerer el 1411 aproximadament. (350) Un manuscrit del segle XVI diu que els minyons del Velusell i altres pobles conten el fet miraculós del dimoni en forma d'ase que s'aparegué a fra Marginet8. Els nois del Vilosell contaven el fet i l'acabaven amb aquest rodolí: "De dimonis amb vesc / no n'agafaràs cap més". (353) El 1400 l'abat Vicenç Ferrer, amb el consentiment del rei Martí, tornà a comprar a l'infant Joan, comte de Prades, per 22.000 sous, el mer imperi del Vilosell, Cérvoles i la Fumada. (379) El dia 12 de gener de 1415 l'abat Mengucho va rebre, en la visita que hi féu per aquest motiu, el "sagrament i homenatge" del Vilosell. (385) Els drets sobre el Vilosell, inclosos alguns censos i el molí, donaven a Poblet, de l'arrendatari, 600 sous l'any. (389) Una altra part important, Poblet els percebia directament i no per la forma d'arrendament a tercers. El Vilosell contribuïa en part dels més de nou mil sous anuals que rebia el monestir per aquest concepte. (392) Poblet també ingressava cànem, lli, safrà i verema, de dife- EL VILOSELL rents llocs inclòs el Vilosell. (393) En temps de l'abat Quílez (1628-1632) els habitants del Vilosell demanen llicència per prendre diners en préstec. (499) Començada la Guerra dels Segadors, Vilosell i altres llocs, demanen a l'abat Pallarès poder manllevar "per lo gast dels soldats". Mancava blat a causa de la presència dels soldats. (500) I anem a parlar de la darrera etapa, podríem dir: Del Vilosell el 1754.

7 El número entre parèntesi que segueix la cita és el de la pàgina. 8 Pere Marginet era fill de Vallclara. Va exercir de pare bolser. Va ser amic del franciscà de Montblanc, Anselm Turmeda. Al tombant de la seva vida s'han fornit nombroses llegendes. DIFÍCIL SEGLE XVIII El poble se sentia valent. Aquesta primera meitat del segle XVIII havia crescut demogràficament. Hi ajudaren el final de les guerres i qui sap si l'incompliment dels deures envers el seu se- Els problemes ja venien d'abans, però podríem concloure que nyor. El cas és que el 1719 s'hi censen 46 cases amb 130 ha- les guerres del segle anterior i la situació d'angoixa de la page- bitants, el 1726 el poble figura amb el nom de "Bellosell" i 43 sia a Catalunya es feia cada vegada més insostenible. L'arribada cases12 i en el cens de Floridablanca de 1787,110 cases i 580 ha- del règim borbònic i la llarga ocupació de les nostres terres pels bitants. Tenint en compte l'anotació que hem fet anteriorment en exèrcits castellans comportaren un deteriorament en tota mena el sentit que només es consideraven obligats a pagar pels béns de relacions i naturalment les que més patiren foren les relacions capbrevats, ens semblaria prudent estimar que les xifres de 1719 econòmiques entre vassalls i senyors. Als pobles i naturalment puguin amagar part de la realitat, però no la podem quantificar. també al Vilosell s'inicià una resistència a complir amb les obliga- Això va passar gairebé arreu el 1718, i l'augment de població fins cions vers el senyor. Es retardaren els pagaments dels delmes i al 1787 era fals. els individus més revolucionaris incitaven els vilatans. Ferré ens facilita la relació de noms dels 82 terratinents del Augmentaren els plets i per bé que Poblet es considerés amb Vilosell que el 1748 pledegen amb Poblet pel senyoriu.13 Això tam- tots els drets sobre la vila, el poble no estava disposat a pagar bé ens permet comparar aquesta relació amb els confessants del més enllà del que pertoqués pels béns capbrevats.9 El 1748 el capbreu de 1754. En el llibre de Benet Ferré que anem seguint, poble es negà a traslladar el gra emmagatzemat procedent de la el 1754 hi anota 80 focs o caps de casa i 360 habitants; el 1781, partició del delme. El conflicte arribà fins a la Reial Audiència, que 84 focs i 378 habitants i el 1787 els que hem citat del cens de dos anys més tard ordenà el trasllat. El Vilosell com altres pobles Floridablanca: 580 habitants. veïns es negaren a tirar adobs als camps de conreu i el 1750 Po- Altisent dedica tot un capítol de la seva Història de Poblet, ti- blet hagué de tornar a litigar contra el poble. La Reial Audiència tulat "Un període agitat 1700-1820"14 a les vicissituds del mones- tornaria a donar la raó al monestir sota pena de pagament d'una tir durant aquest segle, tals com l'abolició per part reial d'alguns sanció econòmica. Ens podem fer una idea del deteriorament de privilegis de la comunitat com l'elecció dels abats del qual ja en la situació. trobem un exemple el 1709 en un document datat l'onze de març15 Des del 1707 en què s'havia signat una concòrdia per al pa- en què el càrrec d'abat de Poblet es troba vacant pel fet d'estar gament dels delmes, condonant el monestir els corresponents suspesa l'elecció per decret del rei de 13 de juliol de 1708. a anys endarrerits, en arribar a la meitat del segle poc s'havia En el magnífic treball de Valentí Gual Justícia i terra s'hi re- avançat i els endarreriments eren cada vegada més quantiosos, sumeixen un seguit de documents que ens posen de manifest tant especialment des de 1749. Ferré apunta que l'incompliment dels les relacions difícils entre el monestir i el poble del Vilosell com juraments d'aquella concòrdia podria trobar-se en el fet que la l'exercici de la jurisdicció per mor de les dificultats sorgides entre generació que la subscriví ja havia traspassat i els successors no veïns del poble que l'abat del monestir havia de resoldre. Es fa mostraven cap interès en la solució del conflicte.10 menció d'altres documents com el capbreu de 1675, fet davant el El monestir s'ho devia veure magre perquè l'any 1753 el pro- notari de Montblanc Jeroni Alba,16 o el de 1659, fet davant Josep curador de Poblet, Pau Borés, demana a l'Audiència que mentre Trinxo, d'Alcover. En aquest cas per la demanda de Gaietà Amorós duri el plet es mantingui el senyoratge universal i directe de Po- que reclamava la possessió d'una peça de terra plantada d'al- blet. L'any següent el monestir decidí capbrevar els béns i ratifi- guns arbres a la partida la Granja del terme de la Pobla i que te- car les obligacions dels vilosellencs amb el seu senyor. Hi havia nia Maria Carrer, que deia que era del seu avi Pau Carrer segons conflictes pels ramats i el batlle, Josep Vilà, havia estat suspès declaracions d'aquest en els capbreus anteriors i no la vol tornar. per un període de vuit anys. El plet en duraria una vintena. La justícia donà la raó a Maria Carrer. L'anterior capbrevació s'havia fet el 1731 i la vila considerà A partir d'aquests documents que ens permet de conèixer que es féu sota pressions i per tant no tenia cap validesa. El 1716 Gual trobarem els noms de persones del Vilosell de la primera havia entrat en vigor el sistema fiscal del Reial Cadastre imposat meitat del segle XVIII, i pels cognoms les podrem relacionar amb pels borbons, però de moment no afectava encara els senyorius les de dues generacions posteriors en el capbreu de 1754. que mantenien el sistema feudal. En el plet iniciat el 1753, els Extraurem unes dades publicades per Agustí Altisent en la defensors de la causa de la vila esgrimiren gairebé la totalitat seva Història de Poblet que s'acosten més a l'any en què es va fer de la història del poble des de les gràcies i franquícies atorgades el capbreu que estudiem i ens ajudaran a entendre per què es va pel rei Alfons. Es produí una sentència el 1767, però no es degué fer aquest capbreu al Vilosell, i ja se n'havia fet un altre el 1731, resoldre perquè el 1770 encara hi havia interpel·lacions.11 amb el notari Salvador Alba.17

'FERRÉ i LLORETA, Benet, op. cit, p. 80. 10 FERRÉ i LLORETA, Benet, op. cit., p. 81. 11 FERRÉ i LLORETA, Benet, op. cit., p. 82 i següents. 12 VOLTES BOU, Pedro, Distribución de una leva de soldados..., Cuadernos de Historia Económica de Catalunya, Volum X, p. 62. 13 FERRÉ i LLORETA, Benet, op. cit., p. 163. 14 ALTISENT, Agustí, Historia de Poblet, Abadia de Poblet, 1974, p. 539. 15 GUAL VILÀ, Valentí, op.cit., p.434. Doc. 21 relacionat amb el document 26 a la pàgina 453. 16 GUAL VILÀ, Valentí, op. cit., p. 189. 17La nissaga dels Alba, notaris de Montblanc, pel que coneixem avui podria començar amb Jeroni, cap al final del segle XVII, el trobem citat el 1676. Salvador, que exercí entre 1696 i 1736, un altre Jeroni Alba Foraster, entre 1733 i 1762, notari del capbreu que estudiem i Salvador Alba Molins, entre 1768 i 1807. En l'Arxiu Comarcal de Montblanc, en els fons notarials es conserven un bon gruix de capbreus dels dominis de Poblet: Prenafeta, Montornès, Vallclara, Riu d'Abella, Vimbodí, etc. 2 Al monestir de Poblet no li anava gens bé el canvi de règim EL CAPBREU amb l'arribada dels borbons i de bell antuvi va tenir conflictes amb el poder reial. El monestir perdia privilegis, perillaven les seves rendes i a tot això s'hi sumaven plets tan inútils, llegits S'accepta com a definició de capbreu aquell document on s'hi avui, com el que es produí sobre la precedència (major antiguitat) anotaven les confessions dels emfiteutes de les propietats tingu- entre Poblet i Santes Creus.18 des del seu senyor directe "per tal de conservar memòria o prova El veritable període que ens interessa té un protagonista de la subsistència del drets dominicals".24 Una de les causes que molt particular: l'abat Miquel Cuyàs (1752-1756 i 1760-1764) ocasionava la necessitat de capbrevar una vila i el seu terme, en mestre en teologia i catedràtic d'arts i literatura. No gosem afir- el cas del senyoriu de Poblet, una comunitat religiosa, podia bas- mar que fos un home conflictiu, però sí que del que s'ha escrit tar el canvi d'abat per ordenar una nova capbrevació i conèixer sobre ell se'n dedueix una forta personalitat i un coratge ratllant d'una manera actualitzada els seus dominis, les servituds dels la tossuderia, en el millor sentit de la paraula. Durant el seu aba- seus vassalls i els delmes o censos que tenia dret a percebre. El diat es va plantejar la qüestió del Patronat Reial.19 Altisent afirma temps transcorregut entre una capbrevació i la següent podia ser que Cuyàs fou l'encoratjador del pare Jaume Finestres perquè molt variable: en el nostre cas, tenim l'anterior el 1731 i el que comencés la seva Història de Poblet. estudiarem el 1754. Hi ha una generació de diferència i per tant Poc temps després de ser nomenat abat Miquel Cuyàs, Po- molts dels béns capbrevats hauran canviat de nom per transmis- blet seguia un plet a l'Audiència contra diversos pobles, entre els sió mitjançant venda, herència, etc. quals hi havia Vilosell per qüestions de senyoriu i drets jurisdic- El capbreu del Vilosell de 1754 el podríem classificar entre cionals. Un auto de 26 de novembre de 1751 havia donat provisió els de senyoria i rendes tot i pertànyer a una institució eclesi- de possessori a favor del monestir com a senyor jurisdiccional àstica, però amb connotacions de tipus feudal, perquè inclou la i el mantenia en el dret de fer publicar pregons o manaments totalitat del poble i el seu terme. La introducció està redactada en penals sempre que s'ajustessin a dret,20 però els pobles s'hi opo- llatí. Segueix la crida, el nomenament de jutge i les confessions saven i una mostra la veiem en la protesta que els vilosellencs generals fetes pel batlle, els regidors i síndic, en les quals queden fan constar al final de les declaracions generals del capbreu que reflectides totes les obligacions de la "Universitat" del Vilosell estudiem. envers els seu senyor. Per aquell temps l'abat manà que no entressin ramats fins després de dos anys d'haver tallats els matolls sota pena de 3 lliures. El manament té força d'ordinació i és una mostra més dels intents de Poblet de deixar clar qui és el senyor del lloc. El 24 de febrer de 1744 l'abat Lledó havia aprovat les ordinacions del Vilosell, però devia haver-hi incompliments ja que vint anys des- prés, el 1765, es va expedir un certificat d'aquella aprovació.21 El problemes s'acumulaven i per exemple el papa Benet XIV, el 30 de juliol de 1749, havia concedit al rei el delme i primícia de les terres que reunissin unes determinades condicions:22 les que abans eren de secà i s'havien convertit en regadiu, les ter- 7 res ermes que s'haguessin romput sense llicència reial, o que sent abans conreades ho haguessin deixat de ser a causa de les ' ám¿á/ guerres o calamitats i ara tornessin a donar fruits, les mai conreades i que ara ho fossin per mitjà d'establiment emfitèutic fet pel senyor directe, o les concedides al comú dels pobles, etc. Els rectors eren els responsables de recollir la informació pertinent. Tot plegat ens aporta una informació prou valuosa per fer- nos una idea de l'estat de la qüestió. Les dues publicacions es- mentades ens mostren sobradament com es va viure entre el Monestir de Poblet, senyor del Vilosell i el poble aquella primera meitat del segle XVIII.

18 ALTISENT, Agustí, op. cit., p. 544. 19 ALTISENT, Agustí, op. cit., p. 557. 20 GUAL VILÀ, Valentí, op. cit., p. 494. Doc. 9. 21 GUAL VILÀ, Valentí, op. cit., p. 699. Doc. 7. 22 GUAL VILÀ, Valentí, op. cit., p. 777. Doc. 8. 23 Per la limitació de l'extensió que han de tenir els treballs presentats a les Trobades d'Estudiosos de les Garrigues, omitim la transcripció del capbreu en la seva primera part, tot el que fa referència a la toponímia que hi apareix i les taules que hem confeccionat relatives a les cases, horts, eres, corrals, extensió de les finques, instruments de l'Escrivania Comuna i confessants del capbreu de 1731. "CLARAMUNT, Salvador i BOLÓS, Jordi, "El Capbreu de la Comanda de l'Espluga de Francolí del 1558", Arrels 7, Publicacions del Centre d'Estudis Locals del Casal de l'Espluga de Francolí, 1991. Ens hi apareixeran mesures de superfície, els noms de la mo- Per terra campa cal entendre terra de conreu de cereals. neda corrent a l'època, meitat del segle XVIII, avui en desús i la Per alguna referència escadussera sabem que es cultivaven toponímia de les partides del terme del Vilosell. Pel que fa a la lògicament ordi i civada, però havien de ser cultius importants llengua, tant les confessions generals com les particulars estan el lli i el cànem. Ho podem deduir per la partida anomenada els redactades en català. Ameradors i per l'existència de l'ofici de teixidor de lli. En la con- No sabem si el manuscrit correspon a la lletra del notari Alba fessió general del batlle i regidors s'especifica que els grans -ce- o a algun escrivà ajudant seu.25 Les normes que segueixen man- reals- majoritàriament pagaven dos delmes: en el cas del Vilosell tenen una constant, i el text manuscrit és força entenedor, tot i aquesta mesura representava dues tretzenes parts de cada pa- que ens pot sorprendre avui veure la utilització molt freqüent de sada -pesada- quedant-ne onze per l'emfiteuta. Una sola propi- la y en lloc de la i llatina o fins i tot la dièresi""" en la y, és a dir y, etat feia a la desena i dues a la dotzena part. 0 l'accentuació de les vocals conjuntives: á, ó. Hi ha ratlles o frag- En algunes finques apareixen els cultius de vinya, olivers, ments il·legibles perquè el temps, els mals tractes del document ametllers, figueres i noguers. La majoria de les declaracions aca- 1 sobretot l'aigua l'han malmès. Una altra qüestió són les abrevi- ben amb la manifestació de la mateixa protesta feta per lo Batlle atures que utilitza l'escrivà, algunes comprensibles. Lògicament y Regidors de la present Vila en la confessió General per ells feta hi ha una altra mena d'incorreccions: la mateixa paraula pot ser en lo present Capbreu, de que me requereixen a mi Geronim Alba escrita de diferent manera en un mateix paràgraf o pàgina, sigui pera que en lleve acte. Seguint la fórmula comuna a totes e aixi un cognom o una partida del terme. Alguns verbs ens són avui confessa las ditas cosas ser verdaderas en virtud del jurament absolutament desconeguts, però no podem deixar de remarcar el per ell/ella prestat á Deu Ntre Sor y als seus Sants Quatre Evan- valor singular del lèxic i de les construccions, moltes en la fórmu- gelis de llur mans corporalment tocats. E lo dit Molt Rnt P Sindich la jurídica del moment i que sobten en una primera lectura. El fet, en dit nom present la dita confessió accerpta los drets del dit Rl però més lloable, és que s'hi empri el català després de quaranta Monastir sempre salvo remanents. anys del Decret de Nova Planta. Aquestes fórmules jurídiques són comunes a tots els capbreus, només amb les modificacions que els temps o les lleis imposaven. De les confessions generals Pel que fa a les cases només es podien ubicar pels afrontaments, ja que en aquell temps no disposaven de número. En Els censos són pagadors lo dia de San Miquel de Setembre. sabem el carrer i si tenien corral, però no la superfície ni les En general són pagats amb numerari, moneda corrent barcelone- característiques ni les dependències que les formaven. Ens cal sa: sous i diners. El lluïsme, les propietats que hi estaven sotme- comparar les cases contingudes en els cadastres estudiats per 27 ses, es dividia en dues categories: la de 2 sous per lliura -les que Vicenç Aguado per conèixer la categoria que se'ls aplicava. antes se capbreuavert- i les que pagaven 8 diners per lliura. S'ha Ens perdonarà el lector que li fem observar que pel cognom de sobreentendre que sempre que era aplicable era en cas de de les dones normalment apareix el del marit, salvant els casos "transportado"26. Aquest era un dels punts en què havien arribat de vídues que sovint porten el propi, però cal posar atenció en els vassalls i el monestir en una concòrdia que suposem és la ci- aquest punt per evitar confusions. tada per Benet Ferré, de 1707. Algunes el pagaven amb espècie: una faneca de blat de cens, per exemple. Algunes finques resultaven ser parts d'una de més gran, an- Escrivania Comuna tigament d'un sol propietari i ara en confessa una part cadascun: és el que s'anomena de pertinencies. El cens o el delme a què es- El capbreu ens forneix una altra mena d'informació que con- tigués obligada, normalment també estava repartit, emperò esta siderem de molta utilitat: instruments en poder de l'Escribania en elecció del señor demanar el cens -el total- a qualsevol-dels Comuna del Velusell. confessants- per estar simul et insolidum obligats per ser abans Les que procedien d'herència o compravenda també figuren una mateixa assenssada o cosa. sota aquest apartat i així podem confeccionar una relació dels La possessió també es reflecteix en cada confessió: confes- actes notarials en poder de la Comuna de la present Vila. Tes- sa, regoneix i denuncia que te y poseheix per lo dit Rl Monastir de taments, compravendes, capítols matrimonials, etc. Malgrat que Poblet y sots domini y alou de aquell ab tot dret directe, lluisme, les taules confeccionades amb totes aquestes dades no seran ferma fadiga, empara y altre qualsevol dret y directa senyoria. publicades en aquest treball, per la limitació d'espai, ens perme- Li especta -li pertany-és l'apartat de la confessió on consta tran en el futur continuar estudiant aquests conceptes. Les xifres el tracte successori de la propietat confessada. Trobem la majo- que referencien cada document com les altres taules: cases, ria de finques que no han canviat el confessant des del capbreu horts, corrals, extensió de les finques, etc. són les que hem posat de 1731. Li especta per los titols continguts en la confessió per en numerar les confessions. ell/ella feta en poder de Salvador Alba el dia i mes de 1731.

25 Com podria ser Rafel Ribes, escrivent, que actua de testimoni en moltes confessions. 26 Vegeu l'epígraf que dediquem a aquest concepte més avall. 27AGUADO i CUDOLÀ, Vicenç, "La delimitació de les muralles i el nucli antic del Vilosell mitjançant el cadastre del segle XVIII", IITrobada d'Estudiosos de les Garrigues, 2000, p. 61-85. rets feta per Miquel Ballester a Josep Macià, que degué morir prop de la data del capbreu de 1754, ja que en la seva primera confessió, la viuda no pot presentar encara la documentació de l'usdefruit al seu favor per no haver passat lo temps. (401.4 i 398.1)

El capbreu de 1731

vJPWU --«JjLwp-v Hi trobem els confessants -o la majoria- del capbreu anterior, el de 1731. Es va realitzar entre els mesos d'octubre i novembre. Hi actuà de notari Salvador Alba i la majoria dels seus •fs*'faáfyetfl&t¿rrtth'/Mx.^ ,-/.¿>7,v> • .'.AVMÍ'. ! ¿FIÉ* JT" - ' •¡¿J*'- J Y " F^^^ Í' — .. -J». * ' protocols es conserven, avui, a l'Arxiu Comarcal de Montblanc (Conca de Barberà).31 Cal també esbrinar si en l'Arxiu de Poblet s'hi pot conservar aquesta documentació, en còpia literal que al seu moment es devia fer a favor del Monestir. Si ens fixem en algun detall anotat fins ara com els endar- # Ahile.-**. reriments, els plets, les desobediències en el compliment de les obligacions, la protesta que fan batlle i regidors, l'aparició del mi feS'^i Reial Cadastre com a instrument fiscal del nou règim absolutista, trobarem la resposta a molts interrogants. Els orígens de les escrivanies parroquials cal cercar-los en la facultat dels rectors de donar fe pública dels actes28 actuant El tràmit de les declaracions havia de ser força enutjós per per autoritat apostòlica o reial com a notaris. No coneixem cap als vilosellencs: un cadastre el 1716, un altre el 1726, un capbreu estudi dels documents que es puguin conservar d'aquesta Comu- el 1731, un altre el 1754 i encara novament un cadastre el 1763. na, però en el període a què ens estem referint, dos rectors van Això amb les referències que tenim fins avui. fer aquesta feina: Rafel Cornado (1693-1734) i Francesc Lletget (1734-1789)29. En la seva Llista de Notaris del Vilosell documen- tats a l'Arxiu Històric de Lleida, el pare Benet ens enumera dos Altres notaris i escrivanies documents de Rafel Cornado i deu de Francesc Lletget: cinc ma- nuals, un llibre de testaments i quatre de capítols matrimonials. Apareixen en el capbreu els noms d'altres notaris: Joan En el Capbreu apareixen citats 184 documents de I'Escriba- Ribes de Barcelona el 14 d'abril de 1707 "capbreua una peça nía Comuna del Vilosell, datats entre el mes de desembre de 1731 de terra a favor de Francesc Carré, pagès (382.2) que actual- i els dies de la capbrevació : ment poseheix Josep Calaf i que la va heretar del seu pare". El 4 d'agost de 1708, en la capbrevació d'una finca feta per Rosa i Testaments 30 (2 anteriors a 1731) Pau Balcells, mare i fill (117.8) torna a aparèixer el mateix notari. Capítols matrimonials 21 (1 anterior a 1731) El 7 d'abril de 1707, en una altra finca capbreuada per Mariagna Vendes 124 Oliveras, novament. Altres 9 Aquestes tres anotacions ens fan pensar que entre 1707 i 1708 es va fer un capbreu al Vilosell i que podria ser la causa Hi ha al llarg del capbreu diverses anotacions de vendes de del plet que s'havia iniciat en aquell temps entre el poble i el paraula, la fórmula emprada per donar-ho per bo, és: segons as- seu senyor, el Monestir de Poblet, del qual ja hem parlat anteri- sereix-assegura- deixant així la responsabilitat de la veritat al orment i que va dur a una concòrdia que modificava algunes de 32 confessant. Les vendes sempre són amb la fórmula: lloha i accep- les condicions de l'emfiteusi. O si més no, una vegada arribats ta las ditas vendas, referint-se al pare síndic del monestir. Espe- a un acord es va fer aquell capbreu. Jacinto Gigo, de les Borges culem que podia ser una fórmula per eludir pagar el lluïsme i que Blanques, el trobem en una declaració. (224.1) Andreu Maymó ja es trobaria en el següent capbreu.També hi ha alguna permuta actua en una venda de Josep Masdéu, pagès de l'Albiol a Anton (209.1)30, venda a carta de gràcia (394.9) i canvi o truca (70.8) Gili de Vallclara. (683.2) En l'Escrivania Comuna de Fulleda hi ha diversos documents: Només en una declaració de Francesca Macià, viuda, trobem el 28 de febrer de 1734, Jaume Llurba, pagès de Cervià, ven una una dada referent al Llibre de la Cort del Magnifich Batlle del peça de terra al Mas d'en Josa a Francisco Nogué (20). Ell ma- Vilosell, el 8 de juliol de 1720: una venda d'un Corral clos de pa- teix, el 28 de febrer de 1734, fa una venda a Pere Josep Carré

28 PANYELLA, Vinyet, Catàleg de l'Arxiu Notarial de Sitges, Fundació Noguera, Barcelona, 1981, p. 12 29 FARRÉ ¡ LLORETA, Benet, op. ert., p. 138. 30 Aquestes xifres corresponen a la numeració que l'autor ha donat a cada declaració en el buldatge del capbreu. Exemple: 209, declarant dos-cents nou, 1, primera declaració d'aquest. 31 Fins ara no ha estat possible la seva localització. 32 FARRÉ i LLORETA, Benet, op. cit., p. 79 i següents. (480.38). El 28 de febrer de 1734, el mateix Llurba ven dos jornals Execucions de sentències de terra campa amb olivers a Sebastià Ros. (618.6) El reverend Fructuós Armengol, prevere, notari de la vila de Josep Huix és propietari d'una finca, la meitat de la qual li l'Albi, intervé en la venda de diverses peces de terra (234.10) pertany per una sentència al seu favor feta en lo Tribunal de Po- de Jaume Aimerich, la seva dona i el seu fill a Anton Rubió el blet el 15 de febrer de 1735 contra Llorens Domenech. (37.3) 19 de maig de 1739. El 4 de desembre de 1731, en la venda de Els regidors de la vila venen una peça de terra a Pere Tar- tres jornals de terra a Simó Prenafeta que havia capbrevat com a ragó, que posseïen per l'execució dels béns que foren de Cecília seus Lluís Bonet, pagès de l'Espluga de Francolí. En aquesta data Guiu (264.9) mossèn Armengol consta com a Prevere y Notari Public de la Vila Pere Prenafeta confessa un corral al carrer de la Costa que de Valls. (691.6) li pertany per sentencia a son favor feta en la Curia de la Baronia El 16 de desembre de 1750, Josep Cabeza i Font, notari de del Rl Monastir de Poblet en la causa que en dita cort se aportava l'Espluga intervé en una venda entre Josep Llauradó, sabater de actuari lo notari avall escrit, instant dit Pere Prenafeta contra l'Espluga de Francolí i Cecília Ballester del Vilosell. Simón Prenafeta, pagès de la present vila. No coneixem la causa El notari de Lleida! Casanovas actua en una venda del reve- del plet entre els dos, de ben segur, parents. rend Francisco Prenafeta a Cosme Prenafeta. (506.20) El Tribunal de les Baronies del Rl Monastir de Poblet ven en També trobem algun acte registrat a l'Escrivania Comuna com a mes donat en lo encant públic ab acte rebut en poder del de Vallclara, encara que no en coneixem la data: es tracta dels notari del present Capbreu y del Tribunal de dites Baronies el 3 capítols matrimonials entre Joan Giné, de Vallclara i Francesca. d'agost de 1745, una peça de terra a Matheu Rubió (649.1) La dita El testament de Josep Pujol instituint hereu universal al seu fill finca pertanyia al tribunal per execució dels béns de Francisco Jaume (681.1) i el testament de Francisco Boqué en favor del seu Vinyes, com també una casa a la plaça Nova que va comprar el fill Llorens Boqué. (714.1) doctor Armengol Forçades, davant el notari del capbreu Jeroni Alba el 3 de febrer de 1746. (734.1) El Tribunal de las Baronias posseeix una finca que ven a Fran- Canvis d'ofici cisco Tarragó, menor, per un acte de la Real Sala Criminal per los gastos de la causa criminal se feu en dit tribunal contra Rafel Són molts pocs el casos en què podem documentar un canvi Llurba, pagès. (709.5) d'ofici de pare a fill: Cristòfor Alsina, pastor, era el pare de Josep Alsina, que fou pagès (30.3) Llicències especials

Censal El dia 11 de novembre de 1697, l'abat Josep Roses dóna per- mís a Joan Lladó per obrir un balcó a la muralla sobre lo camí Joan Uinyá, sastre i la seva esposa Maria Ferré, declaren devant la Bassa a la casa que tenia al carrer Major. (159.1) un censal de preu onze lliures i una pensió d'onze sous abans de la reducció, anual, s'entén, per la compra d'una peça de terra (219.7) als Gorchs i promet correspondre en avant sots obligació Desempenyoraments de tots sos bens. Joan Huix, pagès, en confessa un de 10 lliures i 10 sous de Elena Huix desempenyora una finca a Anton Rubió. (39.5) pensió (284.1) Joan Llurba té un censal de 13 lliures i 13 sous de pensió, pagador el dia 27 de febrer lo que promet en avan fer y prestar Divisió de finques i cases eixi com sos antesessors fins vuy lo han prestat. (582.9) És abundant la informació referida a particions de finques i Administradors de l'Hospital cases. Molts confessants posseeixen tan sols una part de la finca o d'una casa. Josep Rubió, major, compra als Sagristans y Administradors del Ospital y Comunitat de Preveres de la present vila una finca de dos jornals que els havia deixat per renuncia a son favor feta Simul et insoHdum per Josep Carré, pagès que la tenia com hereu del seu pare Blai Carré, que ja devia ser mort el 1731, ja que fou capbrevada per Quan es dóna aquesta divisió, els propietaris normalment Josep Farrer com a curador dels béns i fills del tal Blai. (647.16) també es parteixen el pagament del cens, o un dels dos ni en No podem assegurar que es tracti del mateix personatge, però el paga i va tot a càrrec d'un d'ells, però aleshores la fórmula que 1743, un Josep Carré ven a Matheu Rubió una casa al carrer de empra el llenguatge jurídic del document diu: però està en elecció Mitja Vila i un corral al carreró qui puja a la Iglesia. (650.2 i .3) del senyor demanar-lo a qualsevol dels dos o més confessants El mateix Matheu Rubió compra als administradors de l'hos- per ser abans una sola assenssada y esta simul et insolidum obli- pital un jornal de terra que els havia deixat Magí Bernat el 1752, gats. el dia 8 de setembre i se la venen deu dies després. (652.4) Nous establiments L'extensió de les finques

Aprofitant la mateixa cerimònia del capbreu el mateix pare Hi ha algunes declaracions en què el confessant només pos- síndic del monestir fa alguns nous establiments. A Pere Josep seeix part de la terra, salvant algun possible error a la taula d'ex- Carré en acte rebut pel mateix notari del capbreu, dia i any en ell tensió redactada i que no s'acompanya en aquest treball. Només contingut. (457.15) Un altre al mateix propietari d'un hort i terra hi figura la que pertany al confessant, ja que l'altra part apareix campa que el 1731 figura que és del Benefici de Sant Pere i Santa en la confessió de l'altre titular. Creu (486.44) i en la mateixa confessió actual es fa reserva per Tot i que hem buidat els afrontaments, no els fem constar en si un dia l'obtentor del Benefici pogués presentar títol legítim lo la taula per no fer-la excessivament enfarragosa. No obstant això present establiment sia nullo y de ningún valor. en algun cas ens serveixen per a situar l'indret del terme on està Cosme Prenafeta també és beneficiari d'un nou establiment: ubicada una determinada partida. una finca de dos jornals al Pla dels Codols. (508.22) El següent el Una curiositat ens la mostra la declaració de Pere Josep Carré, trobem en les confessions de Josep Ferré, dos jornals de terra d'una finca en què se'ns diu: de llargaria un jornal y emplaria una campa i bosc cap a la partida de Sant Miquel i que el 1731 havia porca. No cal dir que l'escrivent no ho tenia gens clar. (453.11) estat capbrevada pels prohoms per vacant. (547.3) Per calcular les superfícies de les finques capbrevades i es- Josep Nogué, menor, rep en nou establiment del reverend tablir les mitjanes ens caldria ometre un bosc de 70 jornals que pare síndic, un jornal de terra campa a la partida de Los Para- tenen, meitat cadascun: Nicolau Carré i Joan Lladó, ja que distor- llons. (659.5) Geltrudis Josa, muller de Joan Josa, ausent, rep un sionaría la mitjana per finca i per confessant. (127.9 i 170.12) En aquesta confessió s'hi troba una informació addicional de la qual corral clos de parets. (738.1) no en veurem cap més referència al llarg del text: a ponent passa per lo mitg del Torrent del Pou de la Ventura fins al pou de la Neu Les cases de la Povilla Vilalta de Vilanova de Prades.

El primer que vull fer notar en referència a les cases és la divisió que s'ha produït en moltes d'elles. Dades que podem calcular Francesc Nogué, major, confessa una casa dividida en quatre parts: la d'ell i les altres parts de Domènec Ferrer, Joan Recasens En el capbreu hi figuren 94 confessants, amb un total de 750 en què hi ha el cup del señor-eI monestir de Poblet- i la part que declaracions siguin del tipus de propietat que sigui. De cases en té Maria Ballester. (7)33 comptem 86 (el 1716 eren 46 i el 1763 foren 94). Caldran altres Joan Recasens declara part d'una casa al carrer qui va a estudis per comprovar si a aquella meitat del segle va haver-hi Mitja Vila que havia comprat a Josep Josa i Domingo Ferré, i diu molta mobilitat, ja que es noten molts canvis de nom en les cases el capbreu: antes era una casa de Josep Amoros, vuy dividida en i que hi ha una cinquantena de cases que no es corresponen en- quatre parts y lo cup es del Rl Monastir de Poblet ab la facultat tre les dues fonts: cadastres i capbreus. de poder entrar la verema y treure lo vi sens impediment. (221.1) Tenim, doncs, 591 finques o peces de terra amb una extensió Els altres tres propietaris són: Domingo Ferré, Miquel Ballester i aproximada de mil dos-cents jornals, la qual cosa fa una mitja- Francisco Nogué, major. (294.1 i 675.4) na de dos jornals aproximadament. Els horts ocupen unes 119 El capbreu no ens facilita informació del perquè de certes porcas (una pórca = una dotzena part de jornal), per tant foren uns deu jornals de regadiu. Les juntes sumen una superfície de situacions que degueren donar-se. És el cas del propietari Jaume 26, però aquesta mesura respon més al temps, posem pel cas: Llurba, pagès de Cervià, que el 1735 ven la casa que tenia al la terra que es llaurava en un matí o una tarda -tres o quatre carrer Major, a Domènec Cornado i per les vendes registrades hores- De totes maneres la xifra és força insignificant. en l'Escrivania Comuna del Vilosell, veiem que també es vengué Un total de 455 peces de terra feien el delme a la tretzena o altres finques. sigui: dos delmes; 49 tenien establert el lluïsme-en cas de trans- Rafel Cornado té part d'una casa al carrer Major que afron- portado- a 2 sous per lliura i 149 finques, que abans no es devien ta a tramuntana part ab la Botiga del Sr part ab dit confessant. capbrevar l'havien de pagar, si era el cas, a 8 diners per lliura. Consisteix en una part de celler la meitat de dos cambres fins al En la taula de les extensions de terra de cada propietari, orde- trespol de la Gorfa que tot era de la casa de Isidro Fabregas. Una nada de més a menys -sempre sense comptar el bosc de 70 jornals, altra part d'aquesta casa és de Rafel Boqué, (332.15) però encara que ja hem dit- podem veure com 36 propietaris passen de 10 jor- confessa una altra part comprada a Maria Fabregas y Tarragó nals de terra i un total de 43 no arriba a aquesta mitjana. Entre els i Anton Fabregas, mare i fill, que consisteix dita part des de la primers 36 propietaris tenen 933,5 jornals, un 77,79 % i la resta fins Botiga del Señor fins a la sala y del paviment fins a la teulada ço els 1200, un 22,2 % es reparteixen entre els altres 43 declarants. Si es del primer trabol fins a la teulada y del carrer fins a la Muralla féssim el tall a 25 jornals tindríem que 12 propietaris, menys d'un 8 a la part de dalt de la Esgorfa. (336.19) Una altra part l'havia % tenien 536,5 jornals, un 44,7 % del total. No es pot dir doncs que la comprada Pere Josep Carré el 1733. terra estigués molt repartida. Jaume Foraster, de Montblanc, posseïa setanta-sis jornals i mig i Pere Josep Carré, 75. Els dos següents: Joan Lladó i Nicolau Carré, 54,5 i 51,5 jornals respectivament.

33 Declarant setena, amb una sola propietat,

de les Garrigues Altres tipus de propietats Horts, eres i corrals

Meitat d'un corral 5_ Pel que es dedueix del capbreu hi havia tres partides del terme, Corrals 60 principalment, que eren de regadiu: Riu de Set, els Gorchs i els Ame- Corrals badívols 2 radors. En trobem algun en altres partides: la Granja de Cérvoles, el Corrals tancats 3 Camí de la Pobla, que vindria a ser el mateix, la Font d'en Fabra, camí Corrals de gallines 2 de la Font, que es podria tractar de la mateixa partida, el Pla de l'Om, Corrals derruïts 10 les Parades, carrer de la Bassa i Cap de la Bassa o camí de la Capella, Corralets 4 el Boval, el Molí Nou, l'Horta Novella, algun a tocar a la muralla, fora Cabanes 3 naturalment, i algun com el del Mas de l'Alsamora que podrien estar Cups 2_ fora de les partides habituals de regadiu, però abastint-se d'aigua Eres 22 de pous, els quals vénen relacionats en la mateixa taula. En algun, Pallisses 5 l'escrivent o el declarant hi afegien clos o clos de parets. Horts 44 Les eres estaven més escampades pel terme, tot i que hi Pous 4_ havia una partida amb el nom de les Heras, al camí de Vinaixa Cisternes 1 i Vimbodí. Els propietaris importants, com es veu en la taula, en Pati clos 1 tenien en les finques més allunyades del centre urbà, cosa ab- Pletes 2 solutament comuna a tots els pobles del nostre món rural. Hi ha molt poques pallisses que constin en les confessions. Totes aquestes dades les hem d'interpretar amb molta re- En l'era que posseeix Francesc Nogué, major, s'hi fa constar serva ja que si bé és el que consta en el capbreu hi podria haver que en cas de sembria farà dos delmes -dues parts de tretze. moltes omissions. Pel que fa a l'extensió de les finques això en- El que més abunda són els corrals, sigui amb el nom genèric cara és més important ja que manca alguna extensió en alguna corral o especificant: corral de bestiar, corral de gallines i crida declaració i en el cas de cups, cabanes, pallisses o pous, es fa l'atenció especialment la quantitat de corrals derruïts. En el tre- molt estrany que només apareguin les que citem. ball de Vicenç Aguado sobre el cadastre de 1716,34 hi ha moltes cases en què hi viu un pastor que pels cognoms es veu que no és de la família. Quaranta anys després podria especular-se amb Dominis fora del terme una minva de l'explotació ramadera a la vista de la dada que hem anotat abans. En molt poques ocasions el confessant utilitza el Només un cas d'una finca de quatre jornals, situada en el ter- nom de pleta, més pròpia del pastoreig de muntanya. A part dels me de Vilanova de Prades. Declarada pel magnífic Josep Olivart, camins, al terme del Vilosell hi ha una partida amb el nom de car- ciutadà honrat de Barcelona. Afronta a sol ixent amb el camí de rerada, la qual cosa ens fa evident que de trànsit de bestiar n'hi Prades, a migdia amb una altra propietat del mateix Olivart, dit havia, però en cap cas en els corrals de bestiar s'hi especifica lo tros de la Cervera, a ponent amb altres propietaris i a tramun- si són ovelles, cabres o bovins. L'aparició de la partida del boval tana (nord) amb el camí de Sant Antoni, anomenada lo camp de significaria que sí que n'hi havia, de bous i vaques. Poblet. Sembla que la confessió la fa Francisco Olivart, ciutadà Alguns dels corrals són contigus a la casa, però la majoria els honrat de Barcelona i resident a les Borgas Blancas de Urgell, trobem en les finques rústegues. En la confessió d'Anton Rubió populat, com a procurador ab libera y general administrador ¡le- ens apareix un corral badívol. El mot es refereix a un lloc espaiós, gítimament constituit y ordenat per lo Magnífic Josep Olivart y buit, corral o pati descobert, un espai cobert amb teulada, tancat Gassol (...) en dita vila de Borgas Blancas, com de son procura per tres parts o pilastres i una cara descoberta. consta en acte rebut en poder de Dr Jacinto Gigo de dita vila a 31 Tot i la importància que en aquests indrets garriguencs te- d'agost de 1752. (224.1) nen les cabanes de volta35, són molt poques les finques on s'hi fa constar la seva existència: Francesc Llurba, Jaume Forasté. Figuren també molts pocs pous, tots propers als corrents d'ai- Els cultius gua: el camí de la Pobla, Pla de l'Om, cosa gens estranya si tenim en compte la geologia d'aquestes contrades, secà de natural. Abunda la definició de terra campa. Molt poques finques estan dedicades exclusivament a la vinya i als olivers. En la majoria dels casos els cultius són compartits: campa, part vinya plantada La Rectoria i els Beneficis o campa, part d'olivers plantada. La resta d'arbres que normalment assenyala ab alguns, són ametllers, noguers i figueres. Tot Francesc Nogué, major, per un hort fa de cens cada any, una plegat prou interessant per fer una lectura acurada de la taula faneca de blat en nuda percepció a la rectoria. Una altra finca està d'extensions de finques on fem constar els cultius separats en subjecta a la solució de 8 sous de cens al Benefici de Sant Pere i la columnes. La llàstima és que no en podem deduir l'extensió de Santa Creu fundat en la iglesia de la present vila i dos quartans d'oli cada un d'aquest cultius ja que és genèrica per a tota la finca. cada any a l'església, per Iluminar lo Santíssim Sagrament.

3fl AGUADO i CUDOLÀ, Vicenç, op. cit. 35 PREIXENS i LLEVADOT, Josep, "Cabanes de volta de les Garrigues", I Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, 1999, p. 207-226; II Trobada..., 2000, p. 251-273 ¡ III Trobada..., 2003, p. 349-369. Una finca de Pau Lladó (155.9) fa tots anys un cens de 9 sous Josep Mestre, pagès, també capbreva una casa al carrer al Benefici de Sant Pere i la Santa Creu. Aquest mateix Benefici de la Costa i una finca de dos jornals el 1731. Josep Calaf con- també té terres pròpies a la partida Lo Magrane, cap al camí de fessa una casa a la plaça Nova, com hereu del seu pare, també Vimvodi (168.10). A la Vall de la Badia (171.13) Joan Lladó li fa 6 Josep de nom, que l'havia comprat el 1734 i una finca de cinc diners de cens per una finca al Coll Roig (174.16) Josep Ballester jornals. El doctor en medicina Armengol Forçades, sí que es pot per una finca fa un sou a aquest Benefici. (363.5) considerar un cognom nou al poble, tota vegada que apareix el La Rectoria també disposava de terres pròpies: al Pla de las 1742, en una compra d'una finca de sis jornals a Joan Pau Gil, Vinyetas (179.21), al Cap de la Bassa (226.2), al camí de Vallclara pagès de Vallclara. De Tomàs Aresté o Areté -en el capbreu (531.4) El 1748 la Comunitat de Preveres del Vilosell ven a Adju- Arasté- sabem que abans de 1732 va vendre una finca a Joan tori Comaposada una casa al carrer de dalt que havia heretat de Nogué i no hi ha cap més notícia en el capbreu, ni de Salvador Josep Soler, mestre de minyons (296.1) Vellet. Anton Fleix és un pagès de Vallclara que té una finca Un altre Benefici era el de Santa Caterina, que sabem que a la partida La Font de la Piponeta. El cognom Farré, Ferré o disposava de terres pròpies, per exemple, a la partida Camí de Ferrer ja existia també al Vilosell. Els Cornado ja apareixen en Vallclara, a Los Plans, pel Camí de Prades, al Cap de la Bassa i el capbreu de 1731, no encara el 1716, però el reverend Rafel Los Cardanesos. Cornado, sembla que ja actua de notari aquest any. Els Reca- El Benefici de Sant Antoni tenia una casa al carrer Estret, que sens: Joan, el pare, compra una finca el 1742 i part d'una casa afrontava a llevant amb un corral de Rafel Cornado. (315.6) Un el 1744 i amb el mateix nom el fill, casat amb Quitèria Forès, hort al Boval, (320.3) i sembla que una altra propietat a la partida rep una finca del seu sogre en els capítols matrimonials el 7 de anomenada Lo Vergé (405.4) febrer de 1744. Josep Preixens, pagès, ja hi tenia finques i casa el 1731. Pel que fa al cognom Doix, ja hem comentat la dificultat en grafiar-se o confondre's amb Huix, cognom que ja apareix el Terres de l'Ermita de Sant Miquel 1731. De totes maneres en un afrontament d'una finca apareix Joan Doix 1 el mateix escrivà del capbreu anota en una declara- Rafel Cornado, batlle, pagès, venia obligat a la solució de dos ció de Francisco Tarragó: per venda Un feu Anton Huix, pagès, cortans d'oli a l'església parroquial per la llàntia. al dit Doix per venda lin feu... Ni la Rectoria, ni l'Ermita, ni els diferents Beneficis no cap- En Miquel Torrell també es pot considerar una incorpo- breven les seves propietats. Les citacions que hem fet ens vénen ració al Vilosell d'aquella meitat del segle XVIII en casar-se donades pels afrontaments d'altres confessions, tot i que hi ha amb Maria Aymerich, però no tenim la data dels capítols que tres confessions dels prohoms: una del Benefici de Sant Pere i es van registrar a l'Escrivania Comuna del Vilosell. Francisco Santa Creu (747.6) i dues del de Santa Cathariana. Boqué també és un pagès de Vallclara amb terres als Plans d'en Llobera al terme del Vilosell, però si parlem de Rafel Boqué, apotecari, particularment no el consideraria una incorporació Declarants residents en altres viles al poble, no hi ha cap finca en el capbreu i uns anys més tard qui exerceix d'apotecari és Raymundo Planas. Josep Alzina és Només a tall d'informació farem notar que calen estudis més un cognom nou, però d'abans de 1731: Margarida Domènech aprofundits per tal de no confondre, en les comparacions de cog- s'havia casat amb un Alzina, però ja és vídua en aquell capbreu noms dels cadastres o els capbreus dels diferents anys, els de- i el fill capbreua la casa i una terra el 1754. El cognom Carté, clarants residents en altres viles i els que hauríem de considerar crec que és una errada: Pere Josep Carré, crec que deu ser qui nouvinguts a residir al Vilosell en el decurs dels anys transcorre- firmava en el plet el 1748 i és un dels cognoms més arrelats i guts entre una relació i una altra. El pare Benet Farré troba 19 amb més propietats ja en aquella època. El cognom Armengol cognoms nous en les signatures del plet de 1748.36 no apareix entre els signants del 1748, i entre ells hi ha els No pas amb la intenció d'esmenar la plana, sinó amb l'Intent propietaris que vivien a Vallclara i tenien terres al Vilosell com de contribuir a clarificar els errors que es poden derivar de la do- ja he comentat: Giné, Nadal, Fleix, Balart, Pujol o Gil. cumentació antiga i manuscrita, farem alguna aportació. La viuda Rafel Cornado, el batlle, declara una finca de quatre jornals Anna Maria Oliva ha de ser Anna Maria Oliveras. Adjutori Coma- de llauradura-és l'única en tot el capbreu en què s'empra aquest posada, mestre de cases sí que deu ser nouvingut al Vilosell, el terme- comprada a Francesca Nogué, viuda de Francisco Brunet, 1748, es casarà amb Maria Prenafeta (capítols matrimonials el residents a Arbeca. La venda té lloc el 1733 i el 1731 l'havien 21 d'octubre de 1749). Francisco Germà, sastre, ja feia decla- capbrevada els prohoms. (305.6) ració d'una casa al carrer del Portal de l'Albi, junt amb la seva Josep Llauradó, sabater de l'Espluga de Francolí, casat amb primera muller Cathalina, (670.3) en el capbreu de 1731, el 1734 Cecília Ballester, sembla que en segones núpcies per part d'ella, i el 1736 fa dues vendes junt amb ella, el 1748 en fa una altra i el filla única de Miquel Ballester i Catherina Guiu, venen a Josep 1752, dues més. En el capbreu no hi ha dades de quan les havia Tarragó, una peça de dos jornals amb acte en poder de Josep comprat ni cap referència a qui fóra la seva segona muller, si va Cabeza y Font el 1750. (339.22) existir. En el cadastre de 1763 es diu que té 72 anys.37

36 FARRÉ i LLORETA, Benet, op. cit, p. 163. 37 AGUADO i CUDOLÀ, Vicenç, op. cit., p. 81. Isidre Prenafeta capbreva una era i un freginal que havia es- El topònim Avegants del Senyor apareix en un parell d'afron- tat d'un homònim seu, pagès de Torregrossa, qui l'havia capbre- taments de finques i resulta certament desconcertant tota vega- vat el 1731, i l'havia venut al confessant actual el 1749. (393.8) da que el mot avegant té un significat força confús (369.11) Pere Josep Carré és un dels propietaris més importants i La darrera finca declarada per Isidre Prenafeta (397.12) per tant un comprador en potència de les finques del terme que l'havia comprat a Simón Prenafeta de Lleyda el juliol del mateix havien estat de gent de fora: el 1735 compra a Francisco Font any 1754. d'Ulldemolins, 6 jornals (469.27); el 1737 en compra una a Mag- En la casa que confessa Pere Josep Carré i el seu fill, al dalena Moragas de l'Albi (468.26); el 1741, una altra de 2 jornals carrer Major hi consta un solà a la part de migdia i una cambra a Anton Gil de Vallclara (471.29), etc. La majoria d'aquests actes sobre lo Portal. (444.2) i afronta a migdia amb la muralla y part es poden trobar en la taula de vendes inscrites en poder de l'Es- ab lo Portal Major sobre lo qual hi ha una cambra. crivania Comuna del Vilosell38. Només anotem això per fer veure L'única informació sobre colls i recolls, la trobem en una que hi havia hagut molts altres propietaris residents a les viles peça de terra de Cosma (Cosme) Prenafeta (487.1) a la partida del voltant. Dellà del Riu: sens que en los fruits se culliran en dita pessa se Joan Giné de Vallclara (535.1) declara una finca a la partida puga fer colls ni recolls. Vindria a ser com el que a les nostres de La Font de la Piponeta, que li dóna el seu pare en casar-se contrades coneixem com espigolar, o sigui, recollir les sobres de amb Francesca. El seu pare ja l'havia capbrevat el 1731. Com la la collita. majoria dels confessants que resideixen en aquesta vila veïna, Trobem una cisterna en una casa de Cosme Prenafeta a la les terres que posseeixen en el terme del Vilosell són en aquesta plaça Nova, queja era del seu pare Isidre, la qual afronta amb la partida a tocar del terme de Vallclara. Rectoria per sol ixent. Un altre propietari de Vallclara fou Joan Argany que ven una Hi ha una finca declarada per Joan Llurba, a Lo Moli Nou, finca a Josep Ros el 1751. En el capbreu apareixen els nou con- de tres jornals que està part al terme del Vilosell i part al de la fessants que resideixen a Vallclara i tenen terres al terme del Pobla. (580.7) Vilosell, per tant sota el domini de Poblet: Només com a curiositat apuntem que els capítols matrimonials entre Francisco Cornado i Teresa Gullí es fan el dia 19 de Pere Miquel Nadal 4 Jornals (678.1) març de 1733. És el dia de Sant Josep, el patronímic del metge Francisco Balart 2 Jornals (679.1) Gullí que degué aprofitar la festa per consumar el compromís de Rafel Giné 3 Jornals (680.1) la noia. (591.1) Jaume Pujol 3 Jornals (681.1) Hi ha molt poques referències sobre el motejat de persones Anton Gili 3,5 Jornals (682.1) a part de major -el més gran, sovint el pare- i menor, el fill nor- Joan Argany 1,5 Jornals (684.1) malment; dit lo pobill, o la indicació de fadrí, però en el cas d'un Francisco Boqué 3 Jornals (685.1) tal Josep Carré, que el 20 de març de 1754 ven mig jornal de ter- Anton Fleix 1,5 Jornals (692.1) ra, diu: del Mas den Peret, (621.9) i un hort amb un pou. (625.13) Magí Bernat 3 Jornals (693.1) A més es dóna la curiositat que aquesta peça de terra havia estat confessada per aquest mateix Josep Carré, el 17 de maig de La majoria de les seves propietats, en total prop de 25 jor- 1751, en poder del notari del present capbreu, Jeroni Alba i resul- nals de terra, són a la partida de la Font de la Piponeta, a tocar ta força incomprensible una capbrevació a destemps. El pou citat del terme de Vallclara i els vénen d'herència de llurs pares que ja està a disposició dels dos propietaris, el dit Josep Carré i Pere les havien capbreuat el 1731. Josep Carré que deuen tenir part de la mateixa finca. Joan Alzina era de la Pobla de Cérvoles i es va casar amb Trobem un tal Francisco Borras de la ciutat deTarragona que Teresa Ferré. No es devien fer capítols, però la finca que el pare li ven al Matheu Rubió -no hi ha la data- en acte rebut per un cert d'ella Marià Ferré li dóna, la parella la ven a Josep Ferré el 1742 notari de Barcelona, la meitat d'una peça de terra, era i corral (546.2) que li pertanyia per diferents crèdits que tenia en los bens que Francisco Carré, pagès de Vinaixa, compra un jornal de vinya foren dels Pobills de Matheu Giné i que havia estat capbrevada el a la Font de la Piponeta, el dia 28 de febrer de 1751 i el ven a 1731 pel curador Josep Ballester. (654.6) Jaume Vergé el mateix dia. (569.11) En el capbreu només trobem el preu d'una venda: Jaume Nogué, fadrí, pagès, ven al seu germà Joan Nogué, també fadrí i pagès, la meitat d'un corral, per 20 lliures. L'acte es fa amb el Particularitats mateix notari Jeroni Alba el mateix dia de la capbrevació. Aquest corral afrontava a migdia amb el carrer Major i les Piques de la En l'afrontament d'una finca de Josep Estradé (58.10) i en Vila. Dins a la part venuda es troba una canonada per conduir la dues de Josep Ballester (361.3 i 363.5) hi apareix Josep Cabré de aigua qui va a las picas que capbreva lo Comú de la present Vila. la Pobla, familiar del Sant Ofici. La meitat venuda estava coberta. (666.1) Ja hem explicat que la majoria de finques fan dos delmes Els regidors de la vila venen a Josep Josa un jornal de terra -dues tretzenes parts-; doncs hi ha alguna peça, com una de que havien adquirit per diferents crèdits tenian contra los bens Rafel Cornado (302.3) que sols paga a la dotzena. del Pobill del Joan Domenech, pagès. (676.5)

38 Que com les altres taules a què fem referència no s'adjunten en aquest treball per motius de la seva extensió. Una restitució d'un dot la trobem en la declaració de Joan La Coma d'en Aldá (502.16) Argany. La seva filla Candia es va casar amb Isidre Morató. Ella, La Coma d'en Borná (532.5) l'any de la capbrevació, ja era morta i no havia deixat fills, per Lo Tossal de la Guixera (606.11) tant cal suposar que aquesta restitució era una de les condicions La Font d'en Pedris (638.7) dels capítols matrimonials fets al seu moment. (684.1) Lo Coll de na Dolça (715.1) La presència del marit per donar el seu consentiment en l'ac- tuació de la dona la trobem en la confessió d'Elisabet Bover, que ben segur era de Vallclara i antes Boqué-diu l'escrivent- casada Errors constatables ara amb Magí Bover: fent aquestas cosas en presencia y assen- timent de Magí Bover son segon marit com a mare y legitima Hi ha errors en els afrontaments que es poden comprovar, administradora dels fills de Llorens Boquer son primer marit, im- com per exemple una finca a la partida del Pontarró, que afronta pubers. (714.1) a tramuntana part amb el terme de l'Albi i part amb el de Vinaixa. En Xerendilla era el malnom amb què era conegut un tal És absolutament impossible. Jeroni N. (Nogué ?) que havia comprat part d'una casa al carrer Major a Joan Llurba i que la va tornar a vendre a Rafel Boqué, apotecari. (736.1) Censos en espècie

Unes quantes finques -en general horts o freginals- paga- Officina de Aiguardent ven cens en espècie: 1 perdiu Pere Josep Carré és propietari d'un corral fora los Murs, a 1/4 d'almut de blat Lo Pla del Om que vuy se encontra la Officina de Aiguardent qui 3 quartans blat afronta a solixent ab lo Cami de la Bassa, a migdia ab lo Moli del Un almut de blat i un d'ordi Oli, a ponent ab Joan Lladó y a tramuntana ab lo Pla del Om. Un almut, una punyera de blat i una d'ordi Devia ser ben normal en aquells anys reculats que a l'entra- Una faneca de blat bo i rebedor da del poble hi hagués un om, i d'aquí el nom de l'indret. Recor- Una gallina bona i grassa (dues finques) do personalment la impressió que em va fer veure la fotografia Una tassa d'aigua (tretze finques) d'aquell gegantíarbre que hi havia hagut a Figuerola d'Orcau i tot i que no en puc anotar d'altres per desconeixement, ben segur que el lector resseguint la memòria en trobarà algun. Els camins

Bàsicament hi ha dues classes de camins: els que des del Algunes curiositats dels topònims de les partides nucli de cases del Vilosell s'adrecen als pobles veïns i els que travessen el terme. Els que podríem dir radials són: Algunes finques són conegudes, pel que es veu, amb un nom propi: Camí que puja a la Granja o camí de la Granja Lo tros den Pasqualet, detras lo Castell (180.22) Camí de la Pobla Lo Cèrcol (182.24) Cami de Vallclara Lo tros de la Cervera, lo camp de Poblet (224.1) Camí vell de Vallclara La Sort del Duch (254.5) Camí de Vinaixa Lo Grech (372.14) Camí de Vimbodí La Plana d'en Poca (385.1) Camí de Sant Miquel Lo tros de la Albagesa (513.5) Camí de Terres Lo reboll d'en Martí (527.19) Camí de l'Albi Camí vell de l'Albi D'altres topònims resulten molt particulars: Camí de Prades Al camí de Vinaixa d/fa la paret grossa (13) Camí vell de Prades Lo Cruell qui va a Sant Miquel dit lo Crucifici (87.2) Camí de Vilanova de Prades Les Marrades qui va a Vilanova de Prades (92.2) Camí de Servià (Cervià) Lo Tossal den Massa dit lo Pive (108.5). En alguna declaració sembla accentuat: Massá Els que travessen el terme són: La Bassa de Sant Guim (411.10) Camí qui va de l'Albi a la Pobla La Font de Na Dominga (424.23) Camí de Vallclara a l'Albi La Font de la Catalana (428.27) La Sèquia del Molí (454.12) I encara trobem camins que ens porten directament a alguna La Creu Roja (462.20) de les partides o indrets del terme: Los Plans d'en Llobera. Trobem un Joan Llobera en el cap- Camí que baixa a la Font (d'en Fabra ?) breu de 1731. Camí de la Font (d'en Fabra ?) Lo Portal qui va al Fossar Camí de la Font d'en Fabra Camí de las Garrlgas Mas d'en Gurú Camí de las Guardias Mas d'en Peret Camí de la Fumada (o del Molí Nou) Lo Mas de Fr. Joan Camí que va al Castell Lo Mas d'en Alsamora Camí qui puja detras del Castell Mas del Bisbe / Mas d'en Bisba Camí de Padrinyà Camí del Molí Camí que va a la Capella El Castell Camí de la Bassa Camí del Portal del Fossà No hi ha cap dada específica del castell. Només s'utilitza com Camí de la Font d'en Fabra o Font d'en Serra a referència per als afrontaments, tot i que encara es conserva Camí de la Creu com a topònim: Lo vall del Castell. Camí qui va a la Horta Novella Camí qui baixa a la Closa Camí de la Muralla Confessions particulars i protesta Camí qui va a Coma Navarra Ja hem esmentat que hi ha fragments dels textos de cada A més a més, tenim les carrerades i el que ja surt amb el confessió que es repeteixen. La fórmula emprada és la mateixa, nom de carretera: després del nom del confessant, l'ofici i el veïnatge, que en la Carrerada del Mas d'en Josa (145.27) majoria dels casos és del Vilosell, escriu el notari:... de son grat Terme de Vinaixa mitjançant la Carrerada (146.28) i certa sciencia. Per firma valida y solempne stipulació en virtut Carrerada de Pedrinyà (174.16) del jurament avall escrit capbreua reconeix y denuncia al sobre- Carretera que va a Vinaixa (245.9) dit Molt Rnt P Dn Francisco Cantacorps Sindich predit present Carretera que va a l'Albi i Vinaixa (323.6) y abaix acceptant que ell dit confessant te y poceheix per dit Rl Carretera de Poblet (417.16) Monastir de Poblet y sots domini y alou de aquell las propietats Carretera que va a l'Albi (538.3) següents avall escritas. La carrerada ens vindria a indicar un camí de ferradura per Al final de cadascuna d'elles l'escrivà fa constar: La qual on passava bestiar i la carretera -lluny de significar el que avui hi confessió feu ab la mateixa protesta feta per lo Batlle y Regi- coneixem- vindria a ser un camí de carros o carretes. Per tant, el dors de la present vila en la confessió general per ells feta en lo fet d'utilitzar camí o carretera vindria a ser el mateix, el que ens present Capbreu, de que me requereix a mi dit Geronim Alba ne crida l'atenció és per què es fa la distinció o s'anomena diferent lleve acta... en unes confessions o en altres. No és altra cosa que una fórmula jurídica per deixar cons- tància de la disconformitat dels vilosellencs a l'obligació de fer aquell tràmit: el capbreu, ja que consideraven que no estaven Serres i serretes subjectes al domini de Poblet. I acaben amb la fórmula corrent:... e així confessa las ditas La Serreta de na Joana cosas esser verdaderas en virtud del jurament per ell prestat á La Serra d'en Sans Deu Nostre Señor y als seus Quatre Evangelis de llurs mans cor- La Serreta de Poblet poralment tocats. E lo dit Molt Reverent Pare Sindich en dit nom Serret de les Codines present la dita confessió accepta los drets de dit Real Monestir Serra Mitjana sempre salvo remanents. Serreta de las Planas Serrat del pla de las Vivas Serreta del Pive o de la girada La transportado

S'utilitza aquest terme per a significar els transport d'una Rius (o torrents?) qualitat, d'una propietat, un dret d'una persona a un altra. És per això que trobem en la majoria de les confessions que estan Riu del Ameradors subjectes a lluïsme en cas de transportado. Riu dels Gorchs Hi ha dues classes de lluïsme: A 2 sous per lliura, les finques Riu de Set que antes se cabbrevavan i a 8 diners per lliura, les restants. En moltes confessions no hi figura aquesta dada. En la taula d'exten- sió de les finques hem posat una columna amb la indicació cor- Los Masos responent i l'hem deixat en blanc, quan no existeix la informació.

Mas d'en Josa Mas d'en Llinyà Mas d'en Dalmau Les confessions dels prohoms De tot el contingut que hem exposat en el cos del treball i del que puguem publicar en un futur, se'n desprèn una bona part En aquest cas, Francisco Nogué i Sebastià Ros declaren les de l'estructura del poble del Vilosell a la meitat del segle XVIII. propietats d'aquells que en aquell moment no són al poble. Pel L'abundància de treballs fets per persones més expertes ens han que sembla no es tracta d'absències accidentals, que en algun de permetre establir comparacions per comprovar la distribució cas són suplertes per algun familiar, sinó més aviat de gent que de la riquesa i el poder. Estem a les acaballes del règim senyortal, ja no viu a la vila. (742.1 a 750.9) però la resistència del poble no és prou per fer front a les obliga- Florentina Gullí, viuda absent, té un jornal de terra amb un cions que imposa el senyor. corral derruït i part d'una casa i un corral al carrer Estret. Fran- L'autor apunta la necesitat d'iniciar algun altre estudi mo- cisco Trull, pagès, també absent té un jornal de terra. Tres jor- nogràfic per tal d'aprofundir, per exemple, en la mobilitat de la nals més a la partida Lo Pruner, són propietat dels pubills de Pau propietat, què la motivava, en quins anys es produeixen més com- Domenech, que el 1731, tenien com a curador Llorenç Domènech, pravendes. Qui són aquests propietaris que entre quatre d'ells però a hores d'ara no resideixen al Vilosell. Agustí Calbet, pagès tenen el vint-i-cinc per cent de les terres conreades. Tot plegat a de Prades, posseeix un jornal i mig de terra i cal pensar que no hom li fa l'efecte que no ha enllestit una feina, sinó que senzilla- es va localitzar perquè anés a declarar. Un jornal de terra campa ment l'ha encetada. Tras la Abadia corresponia a l'obtentor del Benefici de Sant Pere i Santa Creu, talment com el 1731, però no ens diu qui era aquest responsable del Benefici. Un pati de casa al carrer de la Plaça Nova i un jornal de terra campa a Los Cardanesos pertanyien a l'obtentor del Benefici de Santa Caterina. La darrera és un tros de terra de dues porcas al Camí de Vallclara, tocant a terres de la Rectoria. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA El document que hem estudiat té un final poc usual, ja que no està signat pel notari actuant Jeroni Alba, tot i que està catalogat AGUADO i CUDOLÀ, Vicenç, "La delimitació de les muralles en el seu fons. Pensem que es pot tractar d'una còpia o el que del nucli antic del Vilosell mitjançant el cadastre del segle XVIII", seria més trist que s'hagués deixat inacabat si es considerava IITrobada d'Estudiosos de les Garrigues,Tarrés, 2000, p. 61-88. que faltava alguna declaració, però fins a una nova recerca ens —. "Les cases del Vilosell als segles XVIII i XIX: un estudi a restarà la incògnita. través dels inventaris notarials", III Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, Cervià, 2003, p. 1-16. ALTISENT, Agustí, Història de Poblet, Abadia de Poblet, 1974. ARBÓS i GABARRO, Santi, "Qüestions de toponímia fulleden- CONCLUSIONS ca", II Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, Tarrés, 2000, p. 187-200. Deixem la transcripció de la primera part del capbreu per BONET i ESTRADÉ, Manuel, La vila de l'Espluga de Francolí la qüestió d'espai, tot i que enumerarem els epígrafs en què es a la segona meitat del segle XVII, Tesi de llicenciatura inèdita, divideix: nomenament de jutge, en la perdona de D. Josep de Tarragona, 1986. Castellví i de Ferran, de Montblanc; crida, confessió de la univer- BUNDÓ i NIN, Anton, "Economia i societat a les Garrigues sitat, delme directe, jurisdicció, afrontament del terme, delmes: el 1716", I Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, Les Borges de gràcia, verema, safrà, anyells, cabrits i llana, mulats, porcells, Blanques, 1999, p. 235-246. ànecs, oques i vedells, pollastres, llegums, formatges, llins i cà- CLARAMUNT, Salvador i BOLÒS, Jordi, "El capbreu de la Co- nems, llavors de cànem i de lli, olives, forn, pati i plaça, botiga manda de l'Espluga de Francolí del 1558", Arrels, núm. 7, Servei o casa de la vila, molí d'oli, ferreria, pou de neu, tragí de blat, de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí, 1997. preferència del forn, cases, avagans, de farratges, bassa, carnis- FARRÉ i LLORETA, Benet, El Vilosell, un poble a l'ombra de seria, fonts, campana, castell, hospital i ermita. Poblet, Arts gràfiques Molino, Torregrossa, 1984. En aquests apartats s'hi descriuen les obligacions del Vilosell GUAL, Valentí, Justícia i terra. La documentació de I'Arxiu de amb el seu senyor. Formaran part, junt amb algunes de les taules Poblet. Armari II, Cossetània Edicions, Valls, 2003. que tenim confeccionades, d'una propera comunicació a la se- SATORRA i MARÍN, Jordi, "Toponímia menor de la vila güent trobada d'estudiosos de les Garrigues. d'Arbeca", I Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, Les Borges Ens quedaria encara la toponímia, que em sembla prou rica Blanques, 1999, p. 77-84. en el seu contingut com per fer-ne un estudi acurat.