El Rei Albert I De Mica Mor Trägicament En Un Accident De Muntanya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
t Dimartg, 20 de febrer de 1 Any 56.—Núm. 18.575.—Pren: 15 cèntims rEMpep!». reas os mair, - o N eb4ENT5-:, . • weemeret. TeralleOefut ereak-Aweltet edema fe ver • me /Momee 4 t n ser: eset 1 rallemerme par rara. del nord. heme rij.,. goresone, •Lronedli 10 qui:ornetrea ene del 'merma Harma Poeta 1. t7t.'m ."1 — - ettr•••• Ir — darme. te, ame, , tenveratera fea- P111308 conveni poste/. -. !. °91 eme antes p.IaOa. III.... ..„ „„. ..„ •"i usdt ' ideal tul rings. feimpeiMfori' tiente: s'e uvas. neeorreuut d veis, Illf quilometres. Predi:Macla: DIARI trAvNtoN 1 NOTICIES In la SePAW lai» areina • IteDACCIO 1 AD1111118T1U10101 00•11 cATALANIS, Illaron tan a!inIttln 1 IttCLAIIII //Mete TAnIFES BARCELONA TALLA» runelarris Unan DI Pelee, 51 ntir011 15504 s LES MOVER l'ORCES El rei Albert I de Mica mor trägicament Cap a una rectificació de la REITM EL PUNT en un accident de muntanya, prop de Namur política del govern Lerroux DE PARTENÇA L'EMOCIO DE TOT EUROPA PER LA MORT DEL REI El Comell de ministres ha examinat el programa Acabem esclaus de les fantasmes Aixer no tindria remei si no hi lla- del senyor Alba, amb el qual s'entrevistarit el que ens inventem —digné una ve- gues forces naixcnts que no leisen el DEIS BELGUES cap del Govern per tractar de les iniciatives que pite dels temps passats; aquella falsa un aecident. Fina mis tard, tada Goethe; i aquest pensament, sobtada MOrt Isofert ap:reable a maltea a-cuma:andes experiencia que no servelx per a res beis entrat el mati, no se li comuni- s'hi exposen parqué es experiencia de falsedats i del rei Albert de La reina vida privada, tambe ho és a BdIgica a l'edat de th la mort del rei Albert. moltes de la pública. Durant el re- d'idees revellides. Els sense experien- es retirä a les seres habitacions, on anterior tothorn en crea una cia, per una paradoxa, són els única se li prodigaren els auxilis indispen- rumoro de crisi, tot assegu- sien 7.549taalint3ast, ihoensoPrpric'elas Són desmentits els mica, de fantasmes. Era fantasma— que poden donar-nos una empenta en sables. tot el món i ha des- rant que el Govern cessarit en les seves tendèn- enervada i boirosa— la politica del cia moments actuals. Han arribar el princep Leopold, un vast moviment de jo- emoció, no govern. Ho era —meS tónica i am- S'imposa solarnent al seu país, que es trobava a Suissa, i el seu se- cies dretistes ventut; no ¿aquesta joves precoçment biciosa—la de les oposicions que sirid on erra gon fill, el princep Carles, que es que ja se saben de memória arreu /tomes sabien que "alió" Sharia revellits conegudes les seres trobava a Ostende. El princep Hurn. d'acabar duna manera o d'una al- totes les fantasmes de moda fa deu jornals al camp, que tomen a tiritas patridtiots i bert arribarä demà. La qüestió deis tea, però que no tenien cap idea anys enrera, sinó dels que no escolten militar:. El milita- Nàpols, 19. — La princesa Ma- directora. Ho era la dels revolucio- altra veu que la de la terra i que tenen ésser de fam risme del rel Albert falda arribi aquest matí, a les deu. tarta que barrejaven tendencies in- un cerré!1 net i dreturer, al servei d'un Cristina, i que el seta pressupost seré fou merament oca- al pelan reial, procedent de Roma, Madrid, 1 9. — El Consell de mi- canciliables. Els catalana de dreta cor lleial i simple. de 750 mil pessetes. AixÒ — ha dit — sional i so corre:- despees el princep de Pia- nistes s'ha reunit a dos quarts d'en- i d'esquerra nodrien les seres aspi- Patim d'un enfarfec d'immoralitat i poc servia per alleujar l'atur i per mino- ponia al seu tarde- mont i la sera germana comunica- ze del matí, i ha acabat a la una de racions erais atrita mitología tinca. de feblesa que en la vida privada se'n rar les condicions dels que tinguin la cap problema ter. Perd quasi en ren a la princesa Maria Josep la la tarda. Na hi havia enlloc diu visualisme i en la vida pública El primer a abandonar la presiden- dissort dentar presos. anàrquic; l'home no te 1914 eS traba havent noticia de la mort del rei Albert. enfocat de cara a cara. Cadascú materialisme cia del Consell ha estat el ministre Ha anunciat per últim el senyor Hi- deure; el partit polític, de trabar entre els La princesa resté, de moment, preferia haver-se-les amb cl seu el sentit del • de la Guerra, senyor Hidalgo, el qual dalgo que dintre poca dies fati una uns i amb una ideología multada amb qua- !ligaras de parentiu aterrada. i després es rana a la se- aomni fantästic, 1 abrí, entre ha dit que sortia satisfet del Consell, visita a l'edifici de presons militars que governaven sense tre canyes, no té altre afee que l'o- amb Guillem II d'A- ra cambra presa de gran angoixa. altres, els perquè havia aconseguit una autorit- per tal de veure en (mines condiciona solta i els que s'hi oposaven senti- cupació del poder i l'adulació dels lemanya i la digni- Mis tard la princesa, aconipa- del gual zació per a tramitar amb tota urgen- hi són allotjats, i que, si cal, disra- mentalment, caigué el regim, i els instints del votant. I el que és pitjor: tat del país nyada pels princeps, es traslladi a la pee- sutil- cia un expedient del seu departament sarä el sea immediat cunar a somniadors es trobaren als quatre no es fa ni per rnaldat; era sobird, no Roma, i no és probable que vagi a tot això en per a la construcció d'un nou edifici 56 de Guadalajara, que renne.he bote de la vida. Id a convertir-se BrusseHes, car esté molt avançada vents pura inconsciencia. La gent es pensa ,e pai: amb destinació a presons militara a condicions. que fa les coses ben tetes i que ter soldatd i obstruir, pd en l'embaràs i seria fatil que les Prengueren consistencia alguna Madrid, perque la caserna del Rose r. El President del Consell ha mani- bons desigs; cessaren no pocs abu- política es aixia emociono la perjudiquessin. sierra ocupat de on hi ha en l'actualitat la dita de- testat que aquest van, pera coratjosa- senyor sos; s'ha endegat alguna cosa; peró Be, dones: és hora de proclamar que ment, el pos de les Lbs funerals :: ss.,:: penc4ncia, té unes condiciona verita- les iniciatives iormulades pel la gent encara no estä despena del les masses són sensibles a la predica- ja- Alba, i que el Comen de ministres trapes del seu ancle En el Consell extraordinari que blement detestables per a l'alfor tot. La feina que s'ha fet i es fa té ció de les veritats més nobles i que li baria atorgat un vot de confiangs ansiás denvair el ter- celebraren ahir els ministres, sota la raent dels presos. tot l'aire d'un treball de som- posseeixen el sentit de la grandesa i yergue es posi en contacte amb el ritori francés; des- presidincia del comte de Brocque- Ha afegit el ministre que el nou nambul. del sacrifici en el grau que calgui; és Maria president de les Corta per tramar so- eres estigu4 m'ere ville, fou decidit que els funerals edifici s'aixecarà al Passeig de que és el tros més mes, demanen d'ésser exaltades i con- bre aquest assumme. Catalunya, a/ front de batalla tinguin lloc el dijous, amb el niatem viu de la República, pateix mes que duides. Acaben rnenyspreant qui no soldats, També, en la reunid ministerial . els :tus protocol que . s'observä quan ocor- Govern ningú d'aquesta esclavitud de fan- les orienta, i no els arrenca de dins s al Ola concretat el criteri del complint tate fin regué la mort de Leopold II per si ea tasmes. L'antic regim es perpetua allä que duen a la seva consciencia darrer moment llar Consell d'ahir del respecte als pressupostos Han anunciat que aesistiran als El formules alguna pregunta al Parla- drts de la desorientació, sovint ben obscura I basta un grup d'homes de delire en uno guer- veritable sen- funerals . et rei de Dinamarca i els Generalitat ment sobre la tardanea on la presen- intencionada, de les seres promo- bona voluntat, dotats del ra en la qual els Govern de la ciona d'homes pública. El poble, de la democracia, que vol dir impe- princeps hereus d'Anglaterra, Italia económica. tit pertocava el dolorós tació de la Ilei cada dos per tres, no se sent in- ri de l'exemple damunt la concupis- d'agredits. a Suecia, en representació de les res- Aixt matera ens hem ocupat de pape, pectives cases . reialS. • de terpretat i abs.' d'aconhortar amb cencia i la brutalitat, per a convertir Albert, mis que el . l'ordre palie i d'altre, coses Avui el cadever del rél ha „estar .S. adoracions mistiques, confusions el caos i la tenebra en Ilum i en or- reí, fou el primer Avui sortiran mena. , iTlueri doctrinals i declamacions ¿escalo- la nostra vista de les traelladat del .pilan -de Ladeen al ha quelcom de non? — ji ha dre. Apartem ciutadà del seu pais. .-Hi pilan' reiat. ,.,. ' un periodista. ca des. petites barullos de fantasmes amb fan- Quatt pujé al 17'011, preguntat tasases i creem la Catalunya de debò, El ceitiref ,del riel, embolcallat ¡leas parlat del per que els De tant en tant, una alenada de vida ZUCOnt per lau mort , - cap a Madrid —Res.