Butlletí d’informació local des de 1958 · octuBRE 2015 · Número 888 · 3 L’emprenedor Xavier Verdaguer, a una nova edició del Fòrum Ampost@Empresa

Ciutat Amposta s’adhereix L’antic col·legi de les monges, a la xarxa de Bé Cultural d’Interès Local municipis refugi Ciutadans La festa de la sega arriba a la 25a edició

L’Ajuntament inicia les tràmits per catalogar l’edifici datat dels anys 20 del segle passat com a BCIL i protegir-lo perquè no pugui ser enderrocat.

Cultura Més d’una cinquantena Amposta, plaça Castellera de nou d’escriptors, a les Jornades de les La Colla Joves Xiquets de Valls fan el primer castell de nou a les Terres de l’Ebre en el segon aniversari dels Xiqüelos del Delta Lletres Ebrenques 2 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015

speem r a mà ajuntament

Ajuntament d’Amposta 977 700 057 S’aproven les festes locals del 2016: 12 de setembre i 5 de desembre Incidències 24 hores: Tel. 977 702 712 Oficina de Turisme d’Amposta L’antic col·legi de les Monges, Bé Cultural d’Interès Local Adreça: Av. Sant Jaume, 1 Telèfon: 977 703 453 Fax: 977 702 324 Correu electrònic: V.ell Ad Foment la represa immediata dels [email protected] projectes de l’autovia entre l’Hospi- ’Ajuntament d’Amposta inicia talet de l’Infant, el Perelló i la Jana, Urgències els tràmits per declarar l’antic l’adopció de mesures provisionals per Tel. 112 col·legi de les Monges com a Bé desviar obligatòriament els vehicles Servei permanent les 24 h. Gratuït. L Urgències sanitàries, d’extinció d’incendis Cultural d’Interès Local (BCIL). Així pesants per l’AP7, des d’Ulldecona i salvaments, de seguretat ciutadana i de es va aprovar en el plenari ordinari Alcanar fins a l’Hospitalet de l’Infant protecció civil de setembre dilluns 28 al vespre amb i que s’apliquin a aquests vehicles les els vots a favor del grup municipal mateixes bonificacions que s’estan Mossos d’Esquadra d’Esquerra d’Amposta (EA), i el re- aplicant a l’N-2 a la província de Tel. 088. Gratuït. gidor German Ciscar, l’abstenció de Girona; que amb caràcter imme- També es pot trucar des d’una cabina Convergència i Unió (CiU) i el vot diat i provisional, el trànsit intern telefònica sense introduir-hi diners en contra del Partit dels Socialistes per l’AP-7 des de Benicarló fins a Guàrdia Civil (PSC). L’alcalde, Adam Tomàs, va l’Hospitalet de l’Infant, sigui gratuït Tel. 977 700 051 argumentar que aquests tràmits fins a la finalització de les obres de s’inicien per poder “protegir l’edifici, l’A-7 i remetre els presents acords al P olicia local Amposta datat de principis de segle XX”. I el re- ministeri de Foment, el Congrés dels Tel. 977 700 114 gidor d’Obres, Urbanisme i Activitats, Diputats, la conselleria de Territori Tomàs Bertomeu, va afegir que amb i Sostenibilitat i al Parlament de Bombers la figura del BCIL es “preservar un Catalunya”. Tel. 085 edifici singular perquè no pugui ser El plenari de setembre també va Emergències mèdiques enderrocat”. El Partit dels Socialistes donar llum verd a dues mocions del Tel. 061 Servei permanent les 24 h. Gratuït. va rebutjar la proposta de l’equip de Partit dels socialistes. La primera, Urgències sanitàries govern argumentant que no és la mi- que es va aprovar amb els vots favo- llor manera de salvaguardar l’edifici. rables de tots els grups, reclama que va aprovar amb els vots de tots els CAP Amposta De fet, el grup municipal del PSC els equipaments públics que disposin grups municipals i l’abstenció de CiU, Av. de Catalunya, 2 va portar a debat una moció sobre de Wifi passin a tenir opció de tenir-lo insta al consistori a traure a concurs Tel.:977 702 890 Fax.:977 700 972 aquest mateix tema però instant a fer lliure. “No sé amb quin mecanisme públic la representació jurídica del Atenció continuada: de 8 a 21 h (de dilluns una modificació puntual dels usos es pot fer, però hi ha molts llocs que consistori. a divendres) de l’edifici per destinar-lo a serveis ho fan i d’aquesta manera, molta part Pel que fa a altres temes, el ple Fora d’aquest horari atenció continuada: públics assegurant que la prioritat de la ciutat, quedaria coberta amb ordinari de setembre va donar llum s’atendrà al CAE Amposta. Servei d’ur- ha de ser adquirir l’espai. Aquesta el servei”, va raonar Miró. El regidor verd per unanimitat de la cessió a gències del Montsià moció va ser rebutjada amb els vots de Noves Tecnologies, Pau Cid, va en contra d’EA, l’abstenció de CiU i assenyalar que ja s’està treballant en Hospital Comarcal d’Amposta C. Jacint Verdaguer, 11 el vot favorable de Ciscar. L’alcalde aquest sentit. La segona moció dels Miró (PSC) lamenta que Tel.:977 700 050 va argumentar el vot en contra socialistes insta al ple a tramitar Esquerra d’Amposta Fax.:977 708 294 d’Esquerra a la moció dels socialistes l’ampliació de la partida pressupos- tot assenyalant que “malgrat estar a tària destinada a les beques a l’excel· faci marxa enrere i Atenció Ciutadana favor de la voluntat de la moció, que lència universitària i va aprovar-se que opti perquè “pugui Tel. 012 és la de protegir l’edifici, no amb el amb els vots favorables de Ciscar, Serveis i actuacions de la Generalitat de mecanisme”. Esquerra d’Amposta i l’abstenció de ser un particular” i no Catalunya. Temes d’interès ciutadà i de caràcter general El plenari de dilluns al vespre tam- CiU. Miró va defensar que “davant l’Ajuntament qui compri Gestió telefònica de tràmits bé va aprovar dues mocions sobre la l’augment de les taxes universitàries, el col·legi de les Monges Disponible les 24h del dia tots els dies gratuïtat de l’AP-7 i el desdoblament l’Ajuntament ha de fer un esforç per de l’any de l’N-340 davant l’alta sinistralitat poder donar més diners, perquè és Els socialistes van criticar, l’endemà Número de telèfon que cal marcar: des que pateix el tram ebrenc d’aquesta ridícul donar una beca de 30 o 40 del ple, el vot contrari d’Esquerra de Catalunya: 012. Fora de Catalunya: via. La primera moció, presentada euros; s’han d’ampliar de manera d’Amposta perquè es requalifiqui 902 400 012. Des de l’estranger: 00 34 des d’alcaldia a proposta de la Fe- substancial”. el POUM que permetria canviar l’ús 902 400 012. deració d’Amposta d’Associacions de També es van aprovar dues moci- de l’edifici de l’antic col·legi de les Amposta Ràdio Veïns (FAAV), se centra en exigir la ons presentades pel regidor German Monges per destinar-lo a finalitats Tel. 977 702 144 - 977 701 418 gratuïtat immediata de l’autopista i Ciscar. Una, per modificar l’ordenan- socials, educatives, culturals i ar- reclama el suport a les federacions de ça fiscal sobre l’impost de plusvàlua tístiques. Per a Miró, el més greu Hife veïns d’Amposta i Tortosa. Aquesta de transmissions d’un habitatge en és que l’alcalde hagi canviat d’idea 902 119 814 ( 24 h) moció va rebre el suport dels quatre herència per causa de mort. La moció, només 100 dies després d’accedir al www.hife.es grups municipals, que van argu- aprovada per unanimitat, reclama govern i que ara “es conformi amb mentar que el seu vot favorable no que hi hagi una bonificació del 95% la simple catalogació de l’edifici per Renfe 905 551 844 excloïa aprovar també la següent en l’impost de plusvàlua en aquells tal que alhora sigui també atractiu www.renfe.com moció, presentada inicialment pel casos en què la persona que rep en per un particular”, en al·lusió al fet grup municipal de CiU i que final- herència l’habitatge ja vivien al do- que estaria disposat que la compra ment va sumar a la resta de grups. micili i continuaran fent-ho. “Parlem fos privada. “El poder ha canviat a Farmàcies de guàrdia Fins 9 d’oct.: Farmàcia Pujol “Tenim la voluntat que sigui una de persones que viuen a l’habitatge, l’alcalde”, va lamentar Miró, que ha 9-16 d’oct.: Farmàcia Salom moció unitària”, va dir la portaveu que no obtenen ni un cèntim de recordat que la compra de l’edifici 16-23 d’oct.: Farmàcia Vergés de CiU, Isabel Ferré. Aquesta moció, benefici, més aviat el contrari”, va era un dels temes en què socialistes 23-30 d’oct.: Farmàcia Vidal que va defensar la portaveu conver- argumentar Ciscar. La segona mo- i republicans estaven d’acord. gent, reclama “exigir al Ministeri de ció d’aquest grup municipal, que es Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 3

S’aproven les festes locals del 2016: 12 de setembre i 5 de desembre L’antic col·legi de les Monges, Bé Cultural d’Interès Local Amposta s’adhereix a la xarxa de ciutats i pobles refugi E ls quatre grups municipals acorden mesures consensuades davant la crisi de refugiats d’Europa ció refugiada víctima dels conflictes Els quatre grups municipals han armats a la mediterrània. Una moció valorat molt positivament aquest del Fons Català de Cooperació al acord. En aquest sentit, l’alcalde, ’Ajuntament d’Amposta s’ad- Desenvolupament. En aquest cas, Adam Tomàs, ha assenyalat la im- hereix a la xarxa de ciutats la moció insta al Govern espanyol portància que “a causa de l’emergèn- Li pobles refugi per acollir a demanar una major dotació de cia i importància de la situació, tots persones refugiades. Així ho han recursos a la UE, augmentar el nom- partits polítics hàgim decidit deixar acordat els quatre grups munici- bre de places d’asil, incrementar la de banda les sigles i fer front comú. pals amb presència al plenari de dotació pressupostària per millorar Té una gran rellevància”. “El nostre l’Ajuntament, que el ple ordinari, el la qualitat en les diferents fases objectiu com ajuntament és poder 28 de setembre (vegeu pàgina 4), d’atenció i augmentar de sis mesos a ajudar, d’acord amb les nostres van presentar de forma conjunta un mínim de 24 el període d’acollida possibilitats, a les persones refugia- El ple aprova iniciar els tràmits per una moció en aquest sentit. Entre de les persones sol·licitants. A la Ge- des”, ha afegit Tomàs. A més a més, catalogar el col·legi de les Monges altres coses, la moció demana a la neralitat, aquesta moció li demana l’alcalde ha assenyalat que també com a Bé Cultural d’Interès Local) Generalitat que tingui un paper actualitzar la dotació pressupostària “es donarà suport amb aliments i actiu davant la crisi de refugiats del Pla de Protecció Internacional a roba a través de les entitats socials”. l’Institut Català de Salut (ICS) d’uns oferint la seva col·laboració per Catalunya, territorialitzar els serveis Per la seva banda, la portaveu del terrenys per construir el nou Centre acollir sol·licitants d’asil i persones d’atenció a les persones demandants grup municipal de CiU, Isabel Ferré, d’Atenció Primària, es van establir les refugiades, així com també que d’asil i especialitzar aquelles perso- destaca que “davant del drama de festes locals per al 2016 (que seran el dissenyi un model d’intervenció nes dels municipis que s’hauran de persones que han de fugir de casa 12 de setembre i el 5 de desembre) i es propi que gestioni de forma més fer càrrec del suport i l’atenció a les seva, hem de donar suport a les va fer una modificació pressupostària humanitària i eficient l’acollida de persones sol·licitants. També que famílies acollidores que ho desit- d’uns 30.000 euros per suplement de persones. També l’insta a la creació doni suport als municipis acollidors gen”. Ferré també destaca que és crèdits i crèdits extraordinaris, entre d’una taula nacional per a l’acollida i als països d’asil. A través d’aquesta important que, davant la crisi de els que hi figuren poc més d’11.000 de persones refugiades amb entitats moció, l’Ajuntament es compromet refugiats “hi hagi una coordinació a euros per a adquirir llums de Nadal o i organitzacions que defensen el dret a revisar o elaborar un pla d’aco- nivell nacional i local, pel bé de tots”. 7.000 euros per a la contractació del d’asil, els diferents departaments llida municipal, donar suport a les El portaveu del Partit dels So- tècnic de participació ciutadana. En de la Generalitat que hi tinguin entitats catalanes que treballen en cialistes (PSC), Francesc Miró, ha aquest últim cas es va aprovar amb els competències, la delegació del l’acollida de persones sol·licitants afegit que “aquesta és una situació vots a favor d’EA i el regidor Ciscar i Govern de l’Estat, les entitats mu- d’asil i definir quin suport pot oferir d’emergència humanitària a la qual l’abstenció del PSC i CiU. Finalment, nicipalistes (Federació de Municipis el municipi. els Ajuntaments hem de donar res- el ple també va aprovar diferents de Catalunya i Associació Catalana En aquest sentit, els quatre grups postes immediates, garantint en tot reconeixements d’extrajudicial (és a de Municipis) i els Fons Català de municipals han acordat que l’Ajun- moment el suport i l’ajuda a les per- dir, factures que o bé entren un cop Cooperació. Finalment, la moció tament doni tot el suport i recolza- sones refugiades i a les famílies que tancant l’exercici fiscal o que bé no també demana al govern de l’Estat ment a aquelles famílies acollidores els acullen”. “En altres moments de tenen partida pressupostària). espanyol que suspengui l’aplicació de refugiats, ajudant-los en la gestió la historia molts convilatans nostres El plenari de dilluns 28, que va ser del reglament de Dublín, que permet dels tràmits. Finalment, el consis- també van ser refugiats i gràcies retransmès en directe per Amposta als països receptors de demandants tori farà una aportació econòmica a l’ajut d’altres països van poder Ràdio, també va aprovar, entre d’al- d’asil tornar al sol·licitant a l’estat a una de les entitats que treballen sobreviure. Precisament aquest any tres coses, una moció de suport als europeu del qual procedeix. pels drets dels refugiats i farà di- es compleix el trentè aniversari de malalts de la Talidomida i l’adhesió En el mateix ple, els quatre grups fusió de les entitats i plataformes l’agermanament amb Saint Jean de a la xarxa de ciutats i pobles refugi municipals també han presentat la que recapten ajudes per als països la Ruelle, ciutat que va acollir molts per acollir persones refugiades. moció de suport a l’acollida de pobla- d’origen dels refugiats. ampostins/es”, ha acabat. 4 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Ciutat eleccions

P articipació Ciutadans, amb el 12%, va ser la segona força més votada Com al conjunt de Catalunya, a la capital del Montsià també es va registrar una de les participacions més elevades dels últims anys. Van Junts pel sí aconsegueix prop exercir el seu dret democràtic fins a 10.371 ampostins, dels 14.259 que hi havia convocats, xifra que representa del 53% dels vots a Amposta una participació del 72,73%.

unts pel sí, candidatura encap- va ser l’opció escollida per 5.446 tercera força més votada. Per la seua L a dada çalada per Raül Romeva, va ser persones, xifra que representa un banda, la CUP va sumar el 8.27% de Jla força més votada a Amposta 52,85% dels vots emesos a tota la les paperetes, fins a 852 vots. La resta L a participació a les eleccions al Parlament de Ca- població. de formacions polítiques van rebre talunya el 27 de setembre. Aquesta La segona força més votada, lluny aquests vots: PP va ser la quinta força va superar formació, integrada per CiU, ERC, de la primera opció, va ser Ciutadans. més votada (646 vots i un 6,27%), Demòcrates de Catalunya, Més i En aquest cas va sumar 1.272 vots, Catalunya sí que es pot la sexta (598 membres d’Òmnium Cultural i l’As- un 12,34% del total. El PSC, amb vots i un 5,80%), Unió.cat (297 vots, el 72% sembla Nacional Catalana (ANC), 1.047 vots (un 10,16%), va ser la 2,88%) i PACMA (30 vots, 0,29%).

ELECCIONS SETEMBRE 2015 PARLAMENT CATALUNYA - ESCRUTINI

COL·LEGIS Taula nuls Blancs unió PSC JxSí cuP PP PAcma c’s Ganemos catSí recortes total queesPot cero BAIXOS AJUNTAMENT 11U 2 2 17 52 208 30 31 3 60 0 14 1 420 CENTRE OBERT 12A 5 3 17 57 308 55 29 0 63 2 26 0 565 AJUNTAMENT POBLE NOU 12B 0 2 6 16 69 6 24 0 23 1 12 0 159 EDIFICI “UNIÓ FILHARMÒNICA” 21U 2 2 12 65 273 50 48 1 57 0 33 0 543 CENTRE PARROQUIAL “SANT JOSEP” 22U 2 9 13 61 213 25 49 0 85 1 24 0 482 CEIP “SORIANO MONTAGUT” 31A 1 5 13 28 187 15 20 0 34 1 12 0 316 CEIP “SORIANO MONTAGUT” 31B 0 3 13 27 167 16 16 0 33 1 14 0 290 CEIP “SORIANO MONTAGUT” 32A 2 8 19 50 247 39 27 1 68 1 41 1 504 CEIP “SORIANO MONTAGUT” 32B 5 1 15 52 220 37 12 2 64 0 31 1 440 EDIFICI “LA LIRA AMPOSTINA” 41A 3 3 18 42 213 23 22 1 33 1 18 0 377 EDIFICI “LA LIRA AMPOSTINA” 41B 2 1 21 33 182 27 34 1 39 1 25 1 367 I.B. “RAMON BERENGUER IV” 42A 6 2 7 41 215 34 14 2 57 0 18 1 397 I.B. “RAMON BERENGUER IV” 42B 10 8 7 40 194 37 13 2 46 1 25 0 383 MUSEU DEL MONTSIÀ 43A 2 2 7 46 229 29 39 1 42 0 23 0 420 MUSEU DEL MONTSIÀ 43B 4 2 6 55 201 23 20 1 37 0 25 1 375 MUSEU DEL MONTSIÀ 43C 3 4 10 43 215 33 25 0 53 1 30 0 417 C. P. MIQUEL GRANELL 44A 4 3 9 30 230 57 21 0 44 2 26 2 428 C. P. MIQUEL GRANELL 44B 2 5 14 51 283 46 24 1 60 0 37 0 523 C. P. MIQUEL GRANELL 44C 2 2 13 42 286 64 32 1 67 0 27 1 537 INSTITUT MONTSIÀ 45A 1 3 14 45 248 39 31 3 67 0 25 0 476 INSTITUT MONTSIÀ 45B 0 4 7 36 221 39 35 4 58 1 19 1 425 INSTITUT MONTSIÀ 45C 2 1 8 39 249 40 23 2 59 0 35 1 459 C. P. MIQUEL GRANELL 46A 3 6 15 54 291 35 29 1 70 2 34 0 540 C. P. MIQUEL GRANELL 46B 4 6 16 42 297 53 28 3 53 1 24 1 528

Totals 67 87 297 1047 5446 852 646 30 1272 17 598 12 10371 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 5 Ciutat emprenedoria

El 22 d’octubre, els emprenedors i empresaris tenen una cita obligada a Amposta L’emprenedor de Silicon Valley, Xavier Verdaguer, al Fòrum Ampost@ Empresa

l 22 d’octubre, Amposta es Palo Alto (Califòrnia) on va fundar dels seus emprenedors. Seran David d’empreses i de foment de l’esperit convertirà en la capital de al 2010 Innovalley, una empresa Romaní i Vanesa Cervera, de l’Espai emprenedor. Es tracta d’una jornada El’emprenedoria de les Terres que desenvolupa roba intel·ligent Kowo, Natàlia Sales, Àlex Adell i Juan en què diversos emprenedors expli- de l’Ebre. I és que arriba una nova fusionant creativitat de Barcelona Vicente Ferreres (la Juana) i Ricardo quen en primera persona les seves edició del Fòrum Ampost@ Empresa amb tecnologia americana d’última Lop (aceros-de-hispania.com). experiències. A més, és un punt de (#FAME15), organitzat per l’Ajun- generació. Verdaguer centrarà la trobada de gent amb inquietuds, amb tament d’Amposta. Serà la quarta seva ponència amb la Innovació Fomentar l’esperit ganes d’aprendre, també per a tot edició i comptarà amb un ponent disruptiva. emprenedor el teixit emprenedor i empresarial i de luxe, l’emprenedor Xavier Verda- A la jornada d’enguany, que tindrà El Fòrum Ampost@Empresa, té on s’intercanvien experiències que guer, que en els últims quinze anys lloc a l’auditori municipal a partir per objectiu la sensibilització de la poden aportar un valor afegit tant ha creat diverses empreses d’Inno- de les 16.30, també participaran població en general i en especial a nivell professional com personal. vació tecnològica. Actualment viu a tres projectes d’èxit més, a través dels jóvens en matèria de creació La inscripció és gratuïta.

Els ponents els últims 15 anys ha creat varies empreses d’Innovació tecnològica. del Fòum És Enginyer Informàtic i Arquitecte Tècnic per la Universitat Politècnica Espai Kowo, una sala de de Catalunya i amb estudis d’alta coworking a Amposta direcció a la Stanford Univers- L’ampostí i enginyer informàtic Da- tiy (Califòrnia). Va començar la vid Romaní i la dissenyadora gràfica seva trajectòria professional com a d’Ulldecona Vanesa Cervera són Director d’Informàtica del Consul- les dues cares que hi ha al darrera ting Taller d’Enginyeries, SA i amb d’un projecte pioner a les Terres de 25 anys va iniciar la seva carrera l’Ebre pensat i enfocat per a micro- com a emprenedor en sèrie. pimes i autònoms, l’Espai Kowo, la Al 1997, amb 25 anys, fundà primera sala de coworking ubicada la seva primera empresa que sota a Amposta. Un espai que freelancers les marques TMT Factory i BCN i micropimes poden compartir, tot Media ofereix serveis d’Enginyeria creant sinergies internes i fomentant de Software i Comunicació Multimè- el treball en comú. Els dos joves dia. Fou Director General de TMT porten un temps investigant sobre Factory durant 11 anys. En aquesta el valor afegit del coworking i estar etapa, va superar la crisi del sector en contacte amb altres coworkings tecnològic del 2001, va situar TMT de Catalunya els ha permès apren- Factory a nivell internacional amb dre com funcionen al dia a dia en 50 treballadors i va treballar per a realitat. Durant la ponència parla- clients com Gas Natural, Deutsche ran sobre el “coworking lifestyle” i Bank, Barceló Hoteles o JCDecaux. els avantatges i els inconvenients En l’actualitat viu a Palo Alto (Ca- d’aquesta nova manera de cooperar lifòrnia) on va fundar al 2010 Inno- i col∙laborar. valley una empresa que desenvolupa roba intel·ligent fusionant creati- L a juana, la reinvenció de vitat de Barcelona amb tecnologia l’espardenya de “l’òstia” americana d’última generació. In- Darrera La juana hi ha els joves Dalt esquerra: David Romaní i Vanesa Cervera, d’Espai Kowo. Dalt dreta: novalley té en el seu accionariat a Àlex Adell, Natàlia Sales, exalumna Ricardo Llop. Baix esquerra: Àlex Adell, Natàlia Sales i Joan Vicent Ferreres l’enginyeria BConsulting, l’estudi de l’Escola d’Art i Disseny (Esardi), de La Juana. Baix dreta: Xavier Verdaguer d’innovació Haiku, la tèxtil Cooking i Joan Vicent Ferreres. Es tracta Labs i el centre de recerca Ce- d’un projecte que es va començar Ricardo Lop, gurú de l’armeria que el seu germà tenia temmsa. Innovalley també realitza a gestar farà cinc anys quan tots de l’e-commerce a Alcanyís. Després de 3 anys van recerca amb l’Stanford University i tres van decidir iniciar l’aventura Ricardo Lop, de Terol, és el res- començar a guanyar diners i ara ven els seus productes a través del emprenedora. Després d’una pluja ponsable de l’empresa de comerç l’empresa, que ven des de navalles, web www.innovalley.us. Verdaguer d’idees van tindre-ho clar i van digital www.aceros-de-hispania. ganivets, espases, carabines i pis- també ha fundat al Silicon Valley de decidir reinventar un producte com, una comerç web que té més toles d’aire comprimit, pistoles per Califòrnia l’empresa de desenvolu- tradicional: les espardenyes de d’11 treballadors, 17.000 visitants jugar a “paintball” fins a paelles pament de software Seven4seven i el “l’òstia”. Les van omplir de color, diaris i ven a més països. A finals i utensilis de cuina, no para de Centre de Creativitat Imagine per a actualitzant-les, per recuperar-les. del 1998, aquest “flequer / agricultor créixer i són els primers de sortir la generació d’idees disruptives que Des de llavors dissenyen i elaboren reconvertit en comerciant” com ell al buscador Google. canviïn el món i per canviar la vida diferents models al seu taller a la mateix es defineix a les seues xarxes de les persones que participen en la Salzadella, un petit poble acollidor socials, va descobrir Internet en un Xavier Verdaguer, directe creació d’aquestes idees. de la província de Castelló. Les seves curset de correu electrònic. Va ser des de Silicon Valley Xavi és l’impulsor del projec- creacions abasten de grans a menuts llavors quan va començar de zero Xavier Verdaguer és un emprene- te Supertramps per compartir a la i tant homes com dones. un negoci de venda on-line a partir dor en sèrie de Barcelona que en red moments de felicitat. 6 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Ciutat re ivindicacions

Els alcaldes ebrencs de la N-340 insisteixen en reclamar la gratuïtat de l’AP-7 i la construcció de l’A-7

Foment. Els alcaldes es coordinaran amb les federacions de veïns per consensuar accions de protesta. La reunió d’aquest dimarts, cele- brada a l’Ajuntament del Perelló, al Baix Ebre, va servir per consensuar la moció en relació al projecte de cons- trucció del tram ebrenc de l’autovia A-7 que suposa, per als representants de les administracions locals, la solució definitiva als problemes de la carretera N-340. La moció inclou també l’exigència amb, “efectes immediats” i “caràcter provisional”, perquè s’alliberi l’autopista AP-7 per al trànsit intern i els vehicles pesants, seguint el model de la N-2 de Girona. Les mocions seran aprovades en les sessions plenàries dels consistoris (a Amposta ja s’ha aprovat, vegeu pàgina 4) i serviran per donar veu a l’administració local en la nova reunió, que segueix pendent i sense Cartell que reclama la gratuïtat de l’AP-7 en una protesta a la N-340 amb els manifestants darrera. Imatge de la data, entre el Govern i Foment. concentració del 24 de setembre de 2015. En la primera trobada a Madrid, Foment va proposar un projecte de construcció de cinc rotondes per millorar la N-340, projecte del qual Protesta veïnal i política davant encara no se n’ha donat més detalls ni als ajuntaments ni al Govern català. El delegat del Govern a les l’alta sinistralitat de l’N-340 Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va insistir en la lògica que aquesta informació s’hagués traslladat des ACN carreteres amb més mortalitat i sinis- a la carretera. Cal fer ja l’autopista del govern espanyol als consistoris tralitat de la xarxa viària catalana. gratuïta”, va reclamar Josep Baubí, afectats. “Els ajuntaments hem de es federacions de veïns d’Am- Són 66 morts en 5 anys, 17 morts president de la federació de veïns saber com quedaria la carretera i posta i Tortosa han posat el peu aquest any 2015. Dijous 2 d’octubre de Tortosa, en el primer tall. “Volem aquesta informació no es té. Volem La l’accelerador en l’ofensiva per les entitats veïnals també tenien aconseguir que la gent s’involucri saber com quedaria la N-340 perquè acabar amb la sinistralitat i la morta- previst un nou tall en aquest mateix en el projecte. Això només és el tot són suposicions i coses a l’aire”, litat a la carretera N-340. Exigeixen punt i també al terme municipal de principi”, va assegurar el president va lamentar Ferran Cid, alcalde del la gratuïtat immediata de l’autopista l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, un de la FAAV, Llorenç Navarro. “Que Perelló. AP-7 i adverteixen que no aturaran tall on es van sumar els alcaldes i ens prenguin seriosament perquè L’altra mesura polèmica, l’abalisa- les protestes fins aconseguir-ho. El consells comarcals del territori. estem lluitant perquè no hi hagi ment amb cons que ha dut a terme primer tall, dijous 24 de setembre, “Cada setmana hi haurà un tall més víctimes a la carretera i que no el Servei Català Trànsit els darrers va aconseguir reunir unes 150 per- o dos alhora. L’idea és no parar, ser sigui aquest asfalt l’últim record de dos caps de setmana, per evitar sones just a límit de la N-340 entre una gota malaia perquè el govern de cap més persona”, va afegir. Un cop avançaments en el tram de més acu- Catalunya i el País Valencià. Sobre el l’Estat i el govern de la Generalitat més es va denunciar “les carències mulació d’accidents, entre el Perelló riu Sénia es va recordar les víctimes s’adonin que hi ha un problema brutals i la deixadesa” que pateixen i l’Ametlla de Mar, tampoc satisfà els que han perdut la vida en una de les greu, que la gent es deixa la vida les infraestructures de les Terres de alcaldes. Pallarès va reconèixer que l’Ebre. “Hem dit prou i ens mereixem la mesura té alguns inconvenients més. No som espanyols de quinta ni que ja es van traslladar a la conse- catalans de segona”, ha criticat el lleria d’Interior i dissabte passat no es president de la federació de veïns va aplicar. Els alcaldes han demanat d’Amposta. solucions alternatives i el Govern s’ha compromès a trobar-les. “Hi ha R eunió alcaldes altres mesures que han d’aportar els En una reunió de dimarts 29 de tècnics que la substitueixen i hi haurà setembre al Perelló, la tercera una reunió i imminent a Interior d’alcaldes, consells comarcals i per trobar la solució adequada”, va Govern, s’ha consensuat la moció explicar el delegat del Govern. que aprovaran ara els municipis. Inclou les exigències que el Govern De la mà amb les federacions portarà a Madrid. Insisteixen que de veïns cal alliberar els peatges, tant per al Els alcaldes es van reunir dimecres al trànsit intern com per al trànsit pesat Consell Comarcal del Baix Ebre amb de l’Ebre, però tampoc renuncien a les federacions de veïns de Tortosa la construcció del tram ebrenc de i Amposta, que lideren els protestes l’autovia A-7. De moment, la mesura contra la situació actual de la N-340. d’abalisament amb cons per evitar L’objectiu és acordar una actuació accidents s’haurà de revisar i s’ha conjunta perquè s’intensifiquin les demanat informació sobre el projecte mesures de pressió cap al Ministre de construir rotondes proposat per de Foment. Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 7 Publicitat fòrum Ampost@EMPRESA

22 d’octubre de 2015 16.30 h. #FAME Experiènciesemprenedores Lloc:Auditorimunicipal (enfrontFiraAmposta, Presentació c/SebastiàJuanArbós/n) DavidRomaníiVanesaCervera Inscripció gratuïta a: (EspaiKowo) [email protected] NatàliaSales, ÀlexAdelli JuanVicenteFerreres (LaJuana) RicardoLop (aceros-de-hispania.com) Xerrada “Innovaciódisruptiva” XavierVerdaguer EmprenedorensèrieiFundador d'ImagineCreativityCenter

forumempresa.amposta.cat

@AmpostaEmpresa

AmpostaEmpresa

Organitza:

Amb el suport de: 8 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Ciutat

NATURA

El benefici de les entrades de la fira es destinarà al nou Atles d’ocells nidificants de Catalunya Prop de 2.000 persones omplen les activitats del segon festival internacional d’ornitologia

l públic va respondre i la se- gona edició del Delta Birding EFestival va tancar diumenge 20 de setembre després de tres dies amb un balanç molt satisfactori. I és que hi van participar prop de 2.000 persones, el doble que en la primera edició. El bon temps va fer que les tres jornades tinguessin un important nombre d’assistents, que van omplir les prop d’un centenar d’activitats previstes (tallers, confe- rències, sortides en vaixell per anar a fer albiraments d’ocells,...). Entre els assistents hi havia nom- broses persones amants del món de l’ornitologia i expectants a conèixer les darreres novetats en el sector tant en els aspectes tecnològics, com també en el sector editorial. També hi van acudir famílies amb ganes de conèixer una mica més la fauna del Delta i participar dels molts tallers Aquesta era la segona edició del Delta Birding.

Els organitzadors van fer un balanç positiu del Festival.

i activitats obertes al públic. israelià. També hi va haver l’editor En total, es van programar més de la revista anglesa Birdwatching, de 40 activitats pensades per a to- Dominic Mitchell. tes les edats, prop d’una vintena de El Delta Birding Festival, que es conferències i una vintena més de va inaugurar l’any passat amb una presentacions de publicacions i do- gran resposta de públic, destinarà el cumentals relacionats amb aquesta benefici de la fira a un projecte rela- temàtica, juntament amb tallers i cionat amb l’avifauna. L’any passat es una fira de productes relacionats va impulsar un projecte de seguiment amb l’ornitologia, que van omplir orientat a la conservació de les po- la graella de propostes que es van blacions d’ocells de la reserva de l’Al- desenvolupar al centre MónNatura facada i de la futura naturalització Delta. dels arrossars continguts del Violí, Enguany va destacar l’assistència aprofitant així l’impacte econòmic de de Dick Forsman, finlandès especia- l’esdeveniment en la protecció dels lista mundial en rapinyaires, Markus hàbitats naturals del Delta. Enguany, Varesvuo, fotògraf finlandès i Hado- es destinarà al nou Atles d’ocells ram Shirihai, reconegut ornitòleg nidificants de Catalunya. Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 9 Ciutat e ntrevista: els caps de l’oposició fr ancesc miró, portaveu dels socialistes d’amposta “S’han d’impulsar iniciatives per tal de reduir l’atur i pal·liar la pobresa”

Quins objectius s’han marcat com a responsable, seriosa i exigent, però prioritaris el grup municipal dels So- també vam dir que si el senyor cialistes per aquest mandat? Adam Tomàs vol arribar a acords Ens vam comprometre a treballar amb la nostra formació, els tindrà. en favor de la gent, ocupéssim el lloc Ja vaig anticipar, en més d’una que ocupéssim, i així ho estem fent. ocasió, que sigui quin sigui el meu Ens hi deixarem la pell. L’atur i les àmbit de responsabilitat política desigualtats no caben en l’Amposta estaria sempre al costat de l’alcalde que nosaltres volem, per això s’han en tot allò que signifiqui sumar en impulsar iniciatives per tal de reduir benefici de la majoria de la gent i, l’atur i pal·liar la pobresa. No deixa- ho estem complint. No entenc una rem ningú abandonat a la seva sort. altra manera de fer política. Sóc És sabut per tothom que nosaltres home de consens i pactes, m’agrada vam votar favorablement a la inves- arribar a acords. tidura del senyor Adam Tomàs com Com són les relacions amb l’equip de que rehabilitaríem amb un gran pla alcalde perquè es va comprometre a En quins altres aspectes insistiran des govern? de xoc per a persones desocupades, treballar conjuntament en propostes de l’oposició? Cordials com no podia ser d’una a través de tallers d’ocupació, per positives per a la ciutadania, en tot Volem un canvi també per ser més altra manera. La nostra capacitat fer-hi un gran centre d’equipaments allò que coincidíem: la reducció de ciutat, sense deixar de ser poble. de diàleg troba una interlocució culturals, artístics i per a les entitats, l’IBI; adquirir el Sindicat i l’antic Un canvi amb ambició per liderar correcta i la comunicació és fluïda. alhora que alliberaríem locals que col·legi de les monges per fer un gran el conjunt del territori ebrenc, un Demanàvem que el govern s’asse- en l’actualitat l’Ajuntament està centre d’equipaments; augmentar canvi per créixer. La nostra ciutat gués a parlar i a dialogar i que ens pagant, per tant estalviaríem en la dotació econòmica de les beques necessita ser pol d’atracció. mantingués informats i en la majoria lloguers. Així mateix, hem proposat al transport dels universitaris i am- Calen també unes noves maneres dels casos ho estem aconseguint. En la compra de l’edifici del Sindicat pliar-les a màsters; la gratuïtat del de fer política donant més participa- altres, lamentablement, no trobem per preservar el nostre patrimoni transport públic; restablir contactes ció als grups polítics, perquè volem receptivitat, però insistirem en arri- arquitectònic. permanents amb la ciutat agerma- quant a la transparència que es faci bar a punts d’encontre, per nosaltres Quant a infraestructures, la mi- nada de St. Jean de la Ruelle... entre efectiu tot allò a què es va compro- no quedarà. llora de carreteres i accessos a la d’altres, com ara la recent proposta metre públicament el senyor Adam ciutat: des de la C12 (Eix de l’Ebre), de dotar de Wi-Fi lliure els equipa- Tomàs. Volem una altra manera de Com veu el municipi a nivell urbanís- a l’altura del cementiri; l’entrada per ments públics. fer, un “savoir faire” que diuen els tic? On creu que cal actuar? l’N-340, un cop passat el pont sobre francesos. Nosaltres no escatimarem Nosaltres plantegem la requalifi- l’Ebre; l’accés des de la carretera Com serà l’oposició que faran en aquest esforços en aportar propostes posi- cació de l’edifici de l’antic col·legi de que va a l’Eucaliptus i a Sant Jaume mandat? tives i només així és com resoldrem les Monges, que representaria una d’Enveja, i la carretera del Poble Nou Estarem amatents i seguirem de els problemes de la gent. Anant tots gran transformació per a la ciutat a la Ràpita. També apostem per una prop l’acció del govern municipal a una, govern i oposició, en benefici donat que està situat en un lloc privi- bona senyalització del Delta i, en i si no ho fa bé o no compleix ho de tothom. Reclamem arribar a grans legiat, al centre d’Amposta. Cal tenir especial, per arribar al Poble Nou, criticarem i serem insistents. Ja vam acords en temes importants pel bé en compte que estem parlant de més amb una bona carretera des del pont anunciar que faríem una oposició dels nostres ciutadans. de 1.600 metres quadrats per planta, de Canes.

Toldos per a protecció solar Cortines de protección solar Toldos per a piscines Tapisseria per a la llar Toldos per a remolcs Tapisseria de l’automòvil Toldos per a nàutica Tapisseria nàutica 10 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Ciutat sre veis socials

El primer trimestre estarà dedicat a les famílies amb fills d’entre 6 a 11 anys Comença una nova edició de l’Espai Famílies

’1 d’octubre va arrancar un el 17 de desembre) anirà dedicada nou curs de l’Espai Famílies, a famílies amb nens i nenes d’entre Lels tallers de l’Escola de Mares 6 i 11. A partir del gener s’iniciaran i Pares que impulsa l’àrea de Serveis les sessions per a les famílies amb Socials de l’Ajuntament d’Amposta fills en edat preadolescent (d’entre amb l’objectiu de donar suport als 12 i 16 anys) i finalment, d’abril fins pares i mares en el procés educatiu a juny, l’Espai Famílies se centrarà en Es tracten temes d’afecte, necessitats d’interès per als pares i les mares. dels seus fills i perquè aquests pu- aquells que tinguin fills de 2 a 5 anys. dels infants, organització de la vida Enguany s’han fet xerrades sobre dret guin compartir la criança dels seus Conduïdes per l’educadora social quotidiana, autoestima, etc. L’Espai de Família, prevenció de conductes infants. Es tracta d’una acció que de l’Ajuntament, les sessions de Famílies té una capacitat màxima de de risc, com ens influencien els es basa en el Programa de Desen- l’Espai Famílies estan pensades per 25 persones i es pot fer la inscripció, mitjans de comunicació en la nostra volupament d’Habilitats Parentals donar orientació als progenitors en gratuïta, trucant al 977702956. visió sexe gènere o els programes de pe a Famílies de l’Agència de Salut la seva tasca educativa i que aquests D’altra banda, dins de l’Escola prevenció que apliquen des de la Po- Pública. puguin compartir el procés. Són, per de Pares i Mares, l’àrea de serveis licia Local. També hi hagut tallers de Aquest primer trimestre del curs tant, trobades dinàmiques i on els pa- socials també organitza, cada més, risoteràpia i una sortida amb família acadèmic, les sessions (se’n celebra res i mares participen amb les seves el Cafè Tertúlia, unes sessions mono- a la platja, a l’estiu, on també hi van una cada dijous de 9.30 a 11.30 fins experiències, opinions i sentiments. gràfiques sobre diferents temàtiques participar els menuts. ensenyament

Arrenca un nou curs empreses reben un servei de qualitat adequat a les seves necessitats. de Formació Dual Des del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre volem agrair la feina amb els alumnes realitzada durant el curs 2014/2015 a tot l’alumnat que ens han ajudat en del GIAT de l’INS les diferents tasques que se’ls ha en- Montsià comanat: atenció al públic, acompa- nyament de grups i usuaris del Servei Educatiu i Turístic (SET), seguiment i Hi haurà prop d’una quinzena de places de formació en els diferents reforç de coordinació i estadística del equipaments patrimonials de la SET, prospecció i creació de bases de Xarxa “Ebre, Natura & Cultura” dades de clients potencials, accions de suport a altres departaments del Museu, suport en esdeveniments El Consorci del Museu de les Terres de i activitats puntuals; entre moltes l’Ebre i l’INS Montsià ja estan prepa- altres. Aquests alumnes són: Raquel rant el curs del Cicle Formatiu Guia, Plazas, M. Carmen Blanch, Èrika salut Informació i Assistència Turística Valero, Nerea Nos, Eric Moran, David 2015/2016 en el marc del conveni Accenci, Charly Alabernia, Cristina de col·laboració establert conjunta- Pérez, Oriol Tomàs, Nerei Casanova, ment. De fet, el passat dimarts 2 de Carlos Meléndez i Victòria Moreno. setembre va tenir lloc la primera de A més, cal dir que durant els me- les comissions de seguiment per pla- sos d’agost i setembre s’han signat nificar-lo. En aquesta reunió es varen diversos contractes laborals a alguns acordar i ampliar les sortides que d’aquests alumnes, per cobrir de anualment fan els alumnes del cicle l’obertura d’alguns dels equipaments formatiu a equipaments patrimonials de la xarxa, com és el cas del CI de del Consorci i les places Formació en la Vida a la Plana (Santa Bàrbara) i el Centre de Treball (FCT) i Dual que el Museu de la Mar de l’Ebre (Sant hi haurà per aquest nou curs. Carles de la Ràpita) Així doncs, prop d’una quinzena Aquesta col·laboració entre el d’alumnes tindran l’oportunitat de Consorci del Museu de les Terres de formar-se en els equipaments patri- l’Ebre, l’INS Montsià i el Departament monials que formen part de la Xarxa d’Ensenyament començà a principis Uan cinquantena de persones, a la xerrada “Ebre, Natura & Cultura”. Alguns fent de l’any 2014, quan la Consellera d’En- sobre salut cardiovascular pràctiques FCT, i d’altres també amb senyament, Irene Rigau, presentava el Una cinquantena de persones van participar, dimarts 29 al Casal, a una xerrada conveni de Formació Dual. L’objectiu conveni mare entre aquestes entitats sobre salut cardiovascular, emmarcada en el cicle de xerrades Fem Salut!, del principal d’aquest model de formació que permetia impartir en modalitat CAP Amposta. La conferència va anar a càrrec de la doctora Mercè Bonfill Es- és el d’augmentar la col·laboració de Formació Dualel CFGS GIAT. Des tellé, metgessa de família i Maite Irigoyen, infermera, totes dues professionals entre els centres de formació pro- del Consorci del Museu de les Terres del CAP d’Amposta. Van aprofitar l’ocasió també per parlar de la importància fessional i les empreses per millorar de l’Ebre n’estem molt satisfets i es- d’adquirir hàbits saludables: una bona dieta i activitat física. la formació dels alumnes i la seva perem començar un nous curs amb Va assistir un nombrós públic, unes 50 persones. Al final de la xerrada la gent va inserció al món laboral, alhora que les nous alumnes i nous reptes. poder preguntar. Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 11 Ciutat g astronomia

ducte que forma part de les nostres L’Ajuntament treballa per oferir paquets turístics al voltant de l’activitat cartes tot l’any”, ha afegit. L’Ajuntament d’Amposta, a través de l’àrea de Turisme, està treballant perquè aquestes jornades gastronò- Quinze restaurants, a les Jornades miques, que se celebren durant dos mesos a l’any (juny, coincidint amb la plantada i octubre, coincidint amb Gastronòmiques de l’Arròs la sega), puguin esdevenir un atractiu turístic més potent. En aquest sentit, tal i com ha avançat l’alcalde, Adam ins a quinze restaurants d’Am- Tomàs, “l’arròs és un actiu turístic posta i el Poble Nou participen que s’ha de treballar no només amb Fdes d’aquest dijous 1 d’octubre la restauració, sinó també amb altres fins el proper dia 31, coincidint amb actors, com els allotjaments turístics, l’època de la sega de l’arròs, a la perquè es puguin oferir paquets amb tretzena edició de les jornades de nits d’hotel i menús als restaurants”. l’arròs. Tots ells ofereixen, durant Per la seva banda, la regidora de aquests dies, menús on l’arròs és el Turisme, Joana Estévez, ha anunciat gran protagonista. Així ho explica el que Amposta s’ha adherit al Reconei- vicepresident del Col·lectiu de Cuina xement de Catalunya com a la Regió d’Amposta L’essència de l’arròs, Òs- Europea de la Gastronomia 2016. car Garcia, qui ha assenyalat que “els “Així, durant tot l’any vinent promou- menús oscil·len entre els 20 i 35 euros rem la gastronomia, el tuisme i els i que ofereixen una àmplia varietat productes de proximitat d’Amposta de propostes culinàries”. En aquest i del territori”, ha afegit. sentit, Lluís Garcia, president de la Els restaurants que participen a les Federació d’Hostaleria i Turisme de Jornades Gastronòmiques de l’Arròs les Terres de l’Ebre, ha explicat que són Bon Gust, Bosc de Ribera, Can les Jornades Gastronòmiques de Paquita, Casa Amadeo, El Secret, Els l’Arròs permeten als restauradors Ullals, Lo Cor del Delta, Gatsby, La innovar i incorporar noves propostes Barraca del Delta, L’Algadir del Delta, a les cartes. “És important que hi hagi L’Antic, L’Estany-Casa de Fusta, Lo una època com aquesta perquè els Pati d’Agustí, Nit i Dia i Temps de restaurants posem en valor un pro- Terra.

Oferim una gran gama extensa COMERÇ SOLIDARI de productes per al seu Offset - Digital mpremta comerç i empresa targetes en imán DOM INGO targetes transparent flyer tinta rascable Treballem en tota classe de formats de paper. Els nostres treballs confeccionats, van des de mantels de paper irrompibles (BLANC I NEGRE A COLOR) expositors d’alumini i bambú Cartes, Targetes, Sobres entrades segures Carpetes (amb solapes i sense) braçalets de control Talonaris (sigui qual sigui la mena d'ofici i negoci que tingueu) Loteries, Entrades en general Cartells, Díptics, Tríptics, Flyers Av. Alcalde Palau, 34 (carrer del Pont) Llibres de Festes, Memòries, Revistes Tel. i Fax 977 70 06 03 A MPOSTA Invitacions de noces, Etiquetes adhesives, etc.... e-mail: [email protected] Av. Alcalde Palau, 34 - Tel. 977 70 06 03 - Mòbil 690 912 130 e-mail:[email protected] - AMPOSTA

Treballem en tota classe de formats de paper.

Els nostres treballs confeccionats, van des de (BLANC I NEGRE A COLOR)

CARTES, TARGETES, SOBRES, TALONARIS (sigui qual sigui la mena d'ofici i negoci que tingueu) CARPETES (amb solapes i sense), LOTERIES, ENTRADES en general CARTELLS, DÍPTICS, TRÍPTICS, FLYERS, LIBRES DE FESTES, MEMÒRIES, REVISTES. tots hi sortim guanyant! INVITACIONS DE NOCES, ETIQUETES ADHESIVES, etc.... NO DUBTEU, ENS ADAPTEM A LA VOSTRA NECESSITAT, DEMANEU PRESSUPOST

Els nostre horari comercial és:

De dilluns a divendres: Matí de 9 a 13,00 h i de 15,00 a 20,00 h dissabte: Matí de 9 a 13,00 h. 12 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Ciutat ensenyament

L’Escola d’Art i Disseny d’Amposta ofereix quatre cicles formatius, un de grau mitjà i tres de grau superior. També programarà tres monogràfics i diferents tallers durant l’any Més d’un centenar d’alumnes inicien el curs a Esardi

és d’un centenar d’alumnes les seves temàtiques. Pel que fa als es formaran aquest curs aca- monogràfics, se n’han programat Mdèmic 2015-2016 a l’Escola tres. El de fotografia, els dimecres d’Art i Disseny d’Amposta (Esardi). de 18.00 a 20.00 hores, que acabarà Ho faran en els quatre cicles for- al mes de març. El de Dibuix artístic matius (un de grau mitjà i tres de i pintura, tres dies a la setmana, superior) que ofereix el centre, ubicat que durarà fins al mes de maig. I a la zona del Castell d’Amposta. En el de Dibuix del natural – model, concret, 33 alumnes s’han matriculat tots els dijous de 18.30 a 21.30 fins al cicle formatiu de grau mitjà d’As- al mes de maig. sistència al producte gràfic i imprès, Pel que fa als tallers, actualment 15 al de grau superior de Projectes i encara s’està treballant amb diferents direcció d’obres de decoració, 21 al possibilitats entre les que hi figuren de grau superior d’Arts aplicades al tècniques de fabricació de paper, mur i 30 a l’altre de grau superior d’enquadernació o cal·ligrafia, entre Anirà a càrrec de Dani Navarro i a més, la professora Georgina Bosch Gràfica publicitària. d’altres. Joel Lozano, de l’estudi Forma&Co, presentarà el projecte de les samar- L’oferta d’Esardi es complemen- responsables del projecte Re-vision, retes d’Esardi de Sant Jordi 2015, tarà al llarg del curs amb mono- Cnero f ència inaugural un aplicatiu de disseny gràfic que fetes amb aquesta aplicació. Serà a gràfics i tallers oberts a aquells qui D’altra banda, el 9 d’octubre tin- permet personalitzar una fotografia l’auditori de la Unió Filharmònica el vulguin aprofundir amb alguna de drà lloc la conferència inaugural. amb icones de la cultura pop. A més 9 d’octubre a les 17:00 h. Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 13

t radicions

Enguany es complien 25 anys de la festa de la sega i l’Ajuntament va fer un reco- neixement als seus impulsors.

El restaurant L’Estany – Casa de Fusta va ser pioner amb la recuperació de les arts tradicionals de la plantada i la sega La festa de la sega compleix 25 anys

ostrar com es feien tradici- Després de la benvinguda i els onalment els treballs de la parlaments institucionals (quan Els pagesos seguen l’arròs amb la falç, com es feia antigament. Msega de l’arròs al Delta de l’alcalde, Adam Tomàs, i la regido- l’Ebre. Aquest és l’objectiu de la festa ra de Turisme, Joana Estévez, van de la sega que diumenge 4 d’octubre felicitar i encoratjar Lluís Garcia i entitats va aplegar desenes de persones als Eli Bo, els propietaris de L’Estany, voltants del restaurant L’Estany – a seguir treballant com fins ara), Casa de Fusta. Però aquesta no va va començar el treball pròpiament ser una festa de la sega qualsevol. dit. Els pagesos, abillats com els Enguany es complien els 25 anys arrossaires tradicionals, amb la falç d’aquesta activitat organitzada pels a la mà van entrar al camp d’arròs propietaris del restaurant i que ja i van començar a segar-lo. També s’ha convertit en un referent. Ells van van recollir-lo amb un cavall i van ser els primers a organitzar aquesta posar-lo a secar. festa, també la de la plantada, i ara ja A la jornada no hi van fer falta les són molts els municipis del Delta de jotes i les rondalles, de la mà de l’Ebre que mostren com es treballa- Guardet i la seva rondalla i amb ven l’arròs els nostres avantpassats. Sílvia Ampolla.

L’A sSOCIACIó d’Alzheimer del Montsià commemora el dia mundial de la malaltia El 21 de setembre és el Dia Mundial de l’Alzheimer. Per commemorar aquesta jornada de sensibilització, l’Associació d’Alzheimer del Montsià va organitzar diferents actes. Entre ells hi va destacar el tradicional berenar popular que va comptar amb una nombrosa participació de socis i simpatitzants. L’acte va comptar amb l’exhibició de Balls de Saló de l’Escola Quick Dance i l’actuació de la També va haver-hi temps per a la música, amb Guardet i la seva rondalla rondalla de Guardet i Suc d’Anguila. “La Junta agraïm a tots els que han col·labo- i també amb Sílvia Ampolla. rat per fer possible aquests actes”, afirma l’entitat a través d’un comunicat. 14 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Publicitat Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 15 Ciutadans jornada castellera

Els Xiqüelos van intentar carregar un quatre de sis amb agulla.

Les colles Joves Xiquets de Valls i els Bordegassos de Vilanova participen a la jornada castellera i converteixen Amposta en plaça castellera de 9 Els Xiqüelos i xiqüeles celebren el segon aniversari Amb el 3d9f de la Colla Joves Xiquets de Valls, Amposta es va convertir en plaça castellera de 9. a Colla Joves Xiquets de Valls nova i la Geltrú. va fer dissabte 3 d’octubre his- La jornada va començar amb les que no van arribar a completar (id Finalment, la Colla Joves Xiquets de Ltòria a Amposta. Va carregar i tres colles castelleres fent cinc pilars 5d6), un quatre de sis amb agulla (id Valls, a més del tres de nou amb folre descarregar el primer castell de 9 simultàniament: els Xiqüelos van 4d6a) i un cinc de sis (id 5d6) que (3d9f) van carregar i descarregar mai fet a les Terres de l’Ebre con- fer dos pilars de quatre (P4), els tampoc van desmuntar. Van acabar un dos de vuit amb folre (2d8f) i vertint Amposta en plaça castellera Bordegassos un pilar de quatre (P4) amb dos pilars de quatre. un quatre de vuit (4d8), més quatre de 9. Aquest espectacular castell va i un pilar de quatre aixecat per baix Per la seva banda, els Bordegassos pilars de quatre i un pilar de cinc. aixecar-se en el segon aniversari (P4xs) i la Joves de Valls un pilar de Vilanova van carregar i descarre- La jornada va acabar amb 14 pilars de la colla Xiqüelos i xiqüeles del de cinc (P5). gar un cinc de set (5d7), un quatre de tres que van ensenyar les banderes Delta, que va aplegar a la plaça de Els Xiqüelos van carregar un tres de set amb agulla (4d7a), un quatre dels 14 pobles del Delta i les Terres l’Ajuntament els Xiqüelos, la Joves de sis amb agulla que va caure (i de set (4d7) i van acabar amb dos del Sénia d’on provenen els membres de Valls i els Bordegassos de Vila- 3s6a), van intentar un cinc de sis pilars de quatre i un pilar de cinc. dels Xiqüelos i xiqüeles del Delta.

Els Bordegassos, en un dels castells que van Al final, es van fer pilars de tres on es van desplegar les 14 banderes dels municipis carregar i descarregar. que integren la colla Xiqüelos. 16 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015

coner f ències

Va començar el dia 25 de setembre amb la presentació de l’última publicació C icle de tardor Aquesta va ser la primera de les del catedràtic d’Història Contemporània Josep Sánchez Cervelló activitats que l’Arxiu Comarcal del Montsià ha programat dins les Tardes a l’Arxiu. Aquest cicle continuarà el 23 d’octubre amb la projecció del L’Arxiu Comarcal del Montsià documental “Lo últim citi” produït pel Servei d’Arxiu de la Federació Catalana de Monges Benedictines i presenta la programació el posterior col·loqui amb les seves responsables (23 d’octubre a les 19.00 h.). El documental se centra d’activitats culturals per a la tardor amb els fets ocorreguts durant la Guerra de Successió tot analitzant les vivències de dos monestirs de monges benedictines (Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barce- lona) reflectides a la documentació dels seus arxius. Una altra activitat serà la pro- jecció i posterior col·loqui amb l’autor del documental “La batalla de la memòria”, de Mario Pons, documental que pretén explicar què ha quedat en la consciència de la gent de l’Ebre d’una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil com va ser la batalla de l’Ebre. El documental dóna veu a testimonis dels dos bàndols i alhora que fa una reflexió sobre la universalitat de la violència. L’activitat tindrà lloc el 6 de novembre a les 19.00 h. Finalment, també s’ha progra- mat la presentació de la publicació Reporters gràfics. Barcelona 1900- 1939, volum que recupera l’obra de 32 fotoperiodistes de la Barcelona de principis del segle XX amb un La presentació del llibre de Josep Sánchez-Cervelló va servir per encetar el cicle de tardor de Tardes a l’Arxiu. recull de més de 400 imatges i un centenar de documents personals ivendres 25 de setembre, Josep la Capitania General d’Aragó, de Albert Company, arxiver municipal en la majoria dels casos inèdits. Per Sánchez Cervelló va presentar la de València i de la Comandància d’Amposta, qui va introduir l’obra tant, la publicació treu a la llum Da l’Arxiu Comarcal del Montsià General del Maestrat, però mai no va i en va ressaltar tres eixos fona- una perspectiva desconeguda de la seva última publicació Les guerres pertànyer a la demarcació militar de mentals: el territori, la cronologia Barcelona a través de la imatge de carlistes i napoleònica a la frontera Catalunya, la qual cosa ha impedit i la recerca documental. A més, va ciutat que es va difondre als diaris de Catalunya, País Valencià i Aragó que el carlisme d’aquest territori destacar l’exhaustivitat de detalls i revistes de l’època. La presentació (1808-1936) amb la qual contribueix no hagi assolit historiogràficament dels fets que s’hi expliquen, con- del llibre serà l’11 de desembre a a pal·liar l’escassa informació que es la importància que realment va te- textualitzats dins de conflictes de les 19.00 h a càrrec de l’autora, té sobre els conflictes del segle XIX nir. Moltes de les històries que s’hi caràcter nacional i internacional, Teresa Ferré. i la primera meitat del segle XX a expliquen no apareixen als llibres cosa que dóna un gran valor afegit Amb aquesta programació de la zona delimitada pel Baix Aragó, d’història, perquè aquesta zona, a l’obra. tardor l’Arxiu Comarcal del Montsià per les Terres de l’Ebre, per la zona ara empobrida, amb elevades taxes El politòleg Pere Ferré va encar- enceta el servei de difusió cultural castellonenca de la diòcesi de Tortosa migratòries, marginal i perifèrica, regar-se de presentar l’autor i també anomenat “Tardes a l’Arxiu”, amb i pel Priorat. El desconeixement del no ho era quan es van produir els la persona del Josep Sánchez, de qui la intenció d’apropar l’Arxiu a la que va succeir en aquesta frontera fets que ara s’expliquen: la guerra en va ressaltar entre altres aspectes ciutadania i ser un espai participatiu imprecisa entre els territoris de napoleònica, les insurreccions dels la gran inquietud pel coneixement d’intercanvi de coneixements i d’in- l’antiga Corona d’Aragó deriva, en malcontents o camalluents, les tres de la història de diversos períodes i quietuds culturals on la recerca do- gran part, en el fet poc conegut que guerres carlistes i els preparatius del societats i sobretot el gran compro- cumental i la valoració del patrimoni la dreta de l’Ebre en aquells moments cop d’estat de 1936. mís per estudiar la història de la seva documental com a font de cultural va formar part successivament de A la presentació va intervenir terra, les Terres de l’Ebre. tinguin el seu protagonisme. Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 17 Cultura a rts escèniques

El festival de teatre i circ tindrà lloc el 9 i 10 d’octubre Cultura, Inés Martí, qui ha refermat la Big Band de la Fila. l’aposta de l’Ajuntament per aquesta Dins de la programació també activitat. cal destacar la participació de la A més a més, en aquesta sego- Xarxa (Fundació Xarxa d’Especta- na edició, el festival compta amb cle Infantil i Juvenil de Catalunya) FesticAM programa la participació dels restauradors, amb la programació d’un espectacle, comerços i Mercat Municipal de la Somnis de sorra. Aquest espectacle, ciutat. “És un projecte de ciutat i segons ha avançat la representant vuit espectacles per això s’han implicat tots aquests de la xarxa, és el primer tast d’una agents”, diu la regidora de Comerç i programació estable que començarà Mercat Municipal, Susanna Sancho. al gener. Els comerciants i restauradors que en dos dies col·laboren amb l’activitat tindran Ab onaments un distintiu i oferiran descomptes. Per als espectacles de pagament La inauguració tindrà lloc diven- i poder gaudir dels descomptes a uit espectacles, sis companyies Jordi Príncep, de l’EtcA, i compta dres a les 19 hores a la plaça del comerços i entitats, s’ha preparat teatrals i de circ de quatre països amb un programa “dissenyat i pensat Mercat amb una exhibició Cercòl un abonament, que es pot adquirir Vdiferents (França, Itàlia, Finlàn- perquè hi pugui gaudir tota la famí- aeri doble de la companyia ArtMo- a través de Ticketea o a la Lira i la dia i Catalunya) i una cinquantena lia”. “És un festival únic a les Terres de ve- Studio Company. A les 20 hores, Fila. Aquest abonament té un cost d’artistes. Són les credencials de la l’Ebre i ha crescut respecte l’anterior a l’interior del Mercat Municipal, de 12 euros, per als xiquets d’entre segona edició del FesticAM, el festival edició”, ha assenyalat Príncep. I és tindrà lloc una exhibició de Hu- 4 i 12 anys, i de 16 euros per aquells de teatre i circ d’Amposta que organit- que el FesticAM celebra enguany la-hoop, a càrrec de Salima Artist. de més de 13 anys. zen l’Ajuntament d’Amposta i l’Escola la segona edició ampliant un dia Tot seguit, se servirà el Tast del de teatre i circ d’Amposta (EtcA) i que la programació. “Volem donar-li Mercat de nit, elaborat pels propis tindrà lloc el 9 i 10 d’octubre. impuls i que s’acabi convertint en venedors del Mercat Municipal. En Programació Durant aquests dos dies (divendres un referent”, ha afegit la regidora de aquesta activitat, també actuarà tarda i dissabte), a la capital del Mont- Ddiven res 9 d’octubre sià s’hi podran veure espectacles 19:00. Acte d’Inauguració. Exhibició de teatre i circ, però també música de cèrcol aèri a càrrec de Artmove- en directe, titelles i clown. Serà en Studio company. Lloc: Plaça del quatre espais de la ciutat: la plaça Mercat. Gratuït. Ramon Berenguer IV i la plaça de 20.00. I edició de “Tasta el Mercat l’Ajuntament, on es realitzaran els de nit”. A l’interior del Mercat Mu- espectacles exteriors i gratuïts (Iter, nicipalels comerciants delectaran al L’home roda, Las polis, i exhibicions públic assistent amb una degustació de diferents disciplines circenses), i de tapes. Hi haurà exhibicions de els auditoris de la Lira i la Fila, on circ amb Salima Artist i l’acte estarà es representaran els espectacles de amenitzat per la Big Band de la Fila pagament (Somnis de sorra, Nuova Preu tapa i canya sense abonament: Barberia Carloni, Espectàcolis). A 3euros. més, també s’han programat tallers 22.00. “Espectácolis”, protagonitzat de circ al carrer (oberts a tothom), i pels alumnes de l’EtcA. Lloc: Teatre una exhibició de percussió a càrrec de la Lira. Entrada sense abona- de BatuKeem. ment: 4 euros Es tracta d’espectacles “de molta qualitat i nivell artístic”, assenyala Aquesta segona edició del FesticAM s’amplia un dia i compta amb més espectacles. D issabte 10 d’octubre 11.00 a 13.00. Taller de circ , a càrrec de l’EtcA .Lloc: Plaça del Mercat dirigit per Claire Ducreaux. població que tot està sota control... o (Gratuït) Els espectacles Gènere: Circ. Duració: 35 minuts. quasi tot...o res. 12.00. Animació de carrer (itinerant): “L’home roda” de Professor Karoli: Gènere: clown. Duració: 50 minuts. BatuKeem , des de la plaça del “Nuova Barberia Carloni”, de Te- un personatge incombustible!Profes- “Espect’acolis”, de l’EtcA: recreació Mercat a la plaça de l’Ajuntament. atro Necessario: Aquesta companyia sor Karoli demostrarà la seva passió d’espais reals... o no tant. Personat- 12.30. Espectacle: “L’home roda” italiana guardonada a nombrosos per les rodes fent el més difícil encara, ges impossibles... o no tant. Work in del Professor Karoli. Lloc : Plaça festivals internacionals, ens presenta com no... sobre rodes! Un espectacle progress d’investigacions en diferent de l’Ajuntament. la barberia, el centre neuràlgic de qual- visual apte per a tots els públics. territoris dramàtics. Una seqüència 16.00-19.00. Taller de circ, a càrrec sevol poble fa només unes dècades. Gènere: Circ. Duració: 50 minuts vertiginosament divertida de treballs de l’EtcA. Plaça del Mercat Tres aspirants a barber s’inspiren en “Somins de sorra” de BorjaYtuque- preparats per alumnes de l’Escola de 17.00. Inauguració de la temporada aquesta tradició i estètica del passat per pintas: Espectacle multidisciplinari Teatre i Circ d’Amposta. Xarxa Amposta. Espectacle: Somnis convidar-nos a conèixer les seves arts que combina art amb sorra, música Gènere: teatre i circ. Duració: 80 minuts. de Sorra de la Cia. BorjaYtuque- i mentre esperem el torn mostraran en directe, titelles de gran format i “Exhibició de cèrcol aeri” d’Artmove- pintas. Al teatre de la Lira. Entrada totes les seves habilitats. Veritables pintura ràpida. Només amb les mans i Studio Company: realitzarà exhibicions sense abonament: 5 euros artistes del cabell convençuts que sorra sobre un vidre l’il∙lustrador Borja de circ de diferents disciplines. Els van 18.30. Animació de carrer (itinerant): solucionaran qualsevol problema a cop González realitzarà sobre l’escenari i tenir a la primera edició del festicAM BatuKeem, des de la plaça del Mer- de loció. Tot per aconseguir que el client projectades en una gran pantalla histò- presentant un número d’acrobàcia cat a la plaça de l’Ajuntament surti net, llis, regenerat en cos i ànima. ries que us ompliran d’emocions. Pura aèria en teles. Aquesta edició ens 19.00. Espectacle “Íter” de la Cia. Gènere: Clown. Duració: 60 minuts. inventiva i creació que no us deixaran sorprendran amb noves disciplines. De Serena Vione. Lloc: Plaça de l’Ajun- “Íter”, de Serena Vione: després indiferents. segur que no ens deixaran indiferents! tament (Gratuït) d’una llarga carrera com gimnasta Gènere: Multidisciplinar. Duració: 55 “Exhibició de hula hoop” de Salima 22.30. Espectacle : “Nuova Barberia artística, Serena Vione es va especialit- minuts. Artist. Aquesta artista internacional ens Carloni” de la Cia. Teatro Necessa- zar amb acrobàcia aèria i improvisació “Las polis” de CIRCulant, espectacle oferirà una exhibició de la disciplina de rio. Lloc: Auditori de la Fila. Entrada teatral, i ha col·laborat en diferents pro- de carrer en el que dos dones polici- hula-hoop. Sempre atraient, sempre sense abonament: 12 euros (+13 jectes, com Cirque du Soleil, Leandre es, apareixen de sobte a una plaça. diferent, sempre novedosa. anys) / 8 euros (4 -12 anys) Ribera o Teatrazione. Íter és un viatje a Encarregades de mantenir l’ordre i la I a més... Taller de Circ de l’EtcA, 0.00. “Las polis” de CIRCulant. Plaça través de la fantasia, les emocions i les seguretat, despleguen totes les seves Batukeem Amposta i la música de la del Mercat. (Gratuït) sensacions. Un espectacle unipersonal forces amb la finalitat de mostrar a la Big Band de la Fila. 18 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Cultura ex posicions

Es poden veure fins el 18 d’octubre El Museu exposa il·lustracions de més de 100 aus

e fa segles, els estudiosos artístic de moltes d’aquestes làmines i amants de la natura han es manté i fins i tot es revaloritza en Ddibuixat o pintat allò que era el mercat d’art o en el d’antiguitats. l’objecte de la seva passió i estudi. Les aus de les Terres de l’Ebre han El món de les aus, juntament amb la estat objecte del treball de camp L’exposició es va inaugurar el17 de setembre i es podrà veure fins el dia 18 d’octubre. flora, han estat el tema principal de d’il·lustradors naturalistes que hi han molts d’aquests il·lustradors natura- fet escala dins dels seus viatges. Al setembre al 18 d’octubre de 2015. Aquesta exposició compta amb listes. Això ha estat així per la seva mateix temps un petit grup d’amants L’exposició presenta el treball de 120 il·lustracions d’aus -que inclo- vistositat i perquè representaven de la natura que viuen al territori al quatre il·lustradors: Francesc Curto uen més de 100 espècies d’ocells millor que altres grups biològics la llarg dels anys han realitzat moltes (llicenciat en Belles Arts i dissenya- diferents que viuen a les Terres de fascinació dels humans davant de la làmines a partir de l’observació de dor professional), Albert Gonzàlez l’Ebre- fetes amb diferents tècniques, extraordinària diversitat de formes les espècies d’ocells que viuen a les (biòleg, educador i director del que van des del dibuix amb ploma i colors de la natura. nostre terres. Camp d’Aprenentatge del delta o llapis a aquarel·les, també trobem L’aparició de la fotografia, i es- Per tal de mostrar el seu treball, de l’Ebre), Joan Muyàs (mestre de il·lustracions fetes amb tècnica mixta pecialment la popularització de la fruit de moltes hores de dedicació i secundària i ornitòleg anellador), i altres realitzades digitalment. fotografia digital, ha fet que molts esforç, i dins del marc de la segona Toni Térmens (il·lustrador editorial, A la mostra també trobarem ob- naturalistes hagin substituït els edició del Festival Internacional publicitari i d’espais interpretatius). jectes originals pertanyents a cada dibuixos per imatges fotogràfiques. d’Ornitologia del delta de l’Ebre Les seves il·lustracions han estat autor, que inclouen treballs editats en Malgrat això, la il·lustració continua “Delta Birding Festival” (vegeu més difoses en molts dels materials edu- forma de làmines, pòsters o llibres, sent una pràctica molt utilitzada en informació a la pàgina 8), el Museu catius, fullets divulgatius, plafons o material que empren per realitzar la realització de treballs científics, de les Terres de l’Ebre, juntament informatius i llibres que expliquen les seves il·lustracions i que ajuden divulgatius i didàctics sobre la natura amb l’Ajuntament d’Amposta, la natura que trobem als diferents a entendre com el seu treball d’il· en general i les aus en particular. En han produït l’exposició “Plomes espais naturals de les Terres de lustrador s’integra en les funcions multitud de llibres, làmines, cartells, i colors. Il·lustradors d’aus de les l’Ebre i, molt especialment, al Parc de comunicació i valorització del etc. trobem magnífiques il·lustraci- Terres de l’Ebre”, que es pot visitar Natural del delta de l’Ebre i al Parc patrimoni natural de les Terres de ons de les aus, i el valor científic i al vestíbul del Museu del 17 de Natural dels Ports. l’Ebre.

per jesús serrano pons

les seves nocturnes observacions en un estel d’aquells que, de sempre, l’aigua però el nostre gos no va saber El telescopi espacials. tant li havien agradat. ni va voler reaccionar. També vàrem Una nit qualsevol, quan m’havia Així, ara que ja sóc un poquet més avisar el senyor Ramon, el metge del iaio posat el pijama, vag arribar-me a la gran, algunes nits, quan l’enyoro, per gossos que l’havia vist néixer i seva habitació on feia uns quants pujo d’amagatotis a les golfes de que ens va comentar que el nostre dies que descansava per que no casa per mirar d’explicar-li alguna estimat Gínjol no tenia cap malaltia emps era temps, jo també vaig es trobava gaire bé i vaig dema- història d’agosarats astronautes i estranya, que, senzillament, s’ha- ser menut... I tenia un iaio, nar-li que m’expliqués alguna de de llunàtics marcians a l’estel més via fet gran i havia arribat l’hora Tun iaio vell qui, cada dia, just les nostres fantàstiques aventures brillant de tot l’espai infinit. d’anar-nos-hi acomiadant. Els pares, abans d’anar a dormir, m’explicava sobre l’espai infinit. Però ell, amb amb la seva infinita paciència, van tot tipus de contes i contalles fan- un somriure trist, va comentar-me tractar d’explicar-me que el gosset tàstiques i sorprenents. que no es trobava gaire bé i va voler de les nostres vides acabaria per El pare del meu pare mai no va que aquell dia fóra jo qui li contés Gínjol deixar-nos, que es convertiria en un ser un avi tradicional d’aquells que una història ben bonica i original. estel i així podria passar totes les gaudeixen observant el progrés de Davant aquella insòlita proposta l Gínjol ja no hi és! Ahir, final- nits al costat d’aquella lluna que, de les obres o oferint menjar als coloms. vaig esprémer-me la capseta de ment, va tancar els ulls i va sempre, tant havia gaudit d’udolar. Al meu iaio, allò que més li agradava, pensar per tal d’imaginar-me una Edeixar-nos orfes per sempre. Tots tres, el pare, la mare i jo ma- era contemplar cada nit els milers contalla que complagués a aquell No ens va sobtar gaire. Feia uns teix, vàrem decidir homenatjar-lo de milions de planetes i estels que gran narrador d’històries. Quan vaig mesos que no bordava ni replega- i arreplegar una caixa ben bonica pul·lulen per l’immens espai infi- acabar-la, el meu iaio ja no va poder va la pilota quan li llençàvem ni per dipositar-hi una fotografia, un nit amb un atrotinat telescopi que dir-me si aquella història li havia udolava embogit a la lluna plena ni collaret amb el seu nom i aquella guardava com un tresor a les golfes agradat molt o poc perquè s’havia volia pas sortir a jugar al carrer. El vella i malmesa pilota que sempre de la casa familiar. Potser, per això adormit per sempre. Vaig voler fer-li Gínjol, darrerament, dormia massa s’entestava a mossegar. Així, tots mateix, gairebé sempre em contava un petó amb olor d’acomiadament i, segurament per això mateix, l’altra aquells tristos dies quan l’enyo- unes màgiques històries d’agosarats i, tot seguit, els pares i l’àvia, van nit va decidir fer-ho per sempre. réssim, sempre podríem obrir-la i astronautes i de llunàtics marcians explicar-me que el meu estimat iaio Les darreres setmanes la mare recordar tot aquell gran amor que que -de ben segur- havia tret de ens havia deixat per a convertir-se havia tractat de canviar-li el pinso i ens va saber donar... Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 19 Cultura ex posicions

A Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre Àpat Kaníbal de Mariaelena Roqué. Manel Margalef és un dels artistes de les Terres de l’Ebre amb més re- coneixement i trajectòria. Nascut a Manel Margalef inaugura ‘sub-versió’, una Amposta el 1963, ha estat implicat en moltes de les iniciatives culturals del territori, on actualment és director exposició de gran format que investiga de la BIAM - Biennal d’Art Ciutat d’Amposta -de la qual va guanyar el primer premi en la segona edició, sobre l’experiència de l’habitatge el 1991-, a més d’artista i professor a l’Escola d’Art de Tarragona i pro- fessor associat al departament de Pedagogia de la URV. Llicenciat en Belles Arts i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i doctor en Belles Arts per la mateixa Uni- versitat, des dels seus inicis el 1990 ha exposat individual o col.lectiva- ment en espais com Tinglado 2 o el Museu d’Art Modern de Tarragona; les galeries Cánem, Forvm, Fúcares o Senda; el Museu d’Art de Girona, MAC Mataró o Reina Sofía, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO, Art Forum Berlin o Arte Lisboa. Paral·lelament a la inauguració de sub-versió, dissabte 3 d’octubre, també es va inaugurar l’exposició Fins que tingui sentit de Lúa Coderch, dins el cicle #lopatitancat que coor- dina la curadora i crítica d’art Cèlia L’exposició de l’ampostí Manel Margalef es pot veure a Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre del Diego.

’habitatge com espai domèstic ques que ens lliguen i coarten les que l’individu habita des del necessitats bàsiques. Al mateix temps Lconflicte és un tema recurrent també ha recreat un mirador d’aus, en Manel Margalef (Amposta 1963) com a element que forma part del i ara el recupera subvertit en una paisatge del Delta de l’Ebre. “Em instal.lació de gran format que es permet contextualitzar l’exposició va inaugurar dissabte 3 d’octubre a i lligar-la a l’entorn natural que ens les 8 de la tarda, a Lo Pati - Centre envolta i al mateix temps jugar amb d’Art Terres de l’Ebre d’Amposta. la idea del voyeurisme, de veure sub-versió pretén donar una nova sense que ens vegin, en aquest cas versió dels esdeveniments i crear una només una part de la realitat, la que nova realitat: en aquest sentit, vol ser ens deixa l’escletxa del mirador”, la continuïtat d’En venta, una altra argumenta Margalef. L’exposició es instal.lació de gran format que Mar- complementa amb dos projeccions, galef va presentar al 2007 a Tinglado una de termites i l’altra d’un cervell 2 de Tarragona. En aquella ocasió, humà que va mutant en un camp poc abans que esclatés la bombolla de golf. immobiliària, l’artista ampostí va Amb sub-versió, Margalef avança recrear dins d’una de les naus del en el seu treball sobre l’espai domès- Tinglado un habitatge de 30 metres tic, el “vedat íntim” al qual també quadrats al costat d’un camp de golf. va dedicar la seua tesi doctoral. La sub-versió és la deriva de tot allò, de seua anàlisi parteix de la base que tota aquella opulència urbanística, el nostre hàbitat és el reflex de la un habitatge en estat d’abandó i on nostra societat i, per tant, els objec- hi perviuen alguns elements d’osten- tes que ens envolten desvetllen la tació que contribueixen a reforçar nostra història i ideologia presents. encara més la imatge de decadència. Els conceptes d’identitat i memòria L’exposició inclou dos grans portes són utilitzats com a canals de comu- amb marcs daurats tombades on s’hi nicació entre el jo i l’arquitectura. destaquen els cranis i cornamentes Es tracta de la primera exposició de cabres hispàniques o un voltor de gran format que fa després dissecat, i elements com un sofà ple d’En venta i servirà per tancar la de cables que simbolitzen, en forma temporada 2015 del centre d’art d’arrels, les dependències energèti- Lo Pati, tal com l’any passat va fer

Correus electrònics de la Revista Amposta Redacció:[email protected] Publicitat: [email protected] 20 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Cultura

josep valldepérez i lleixà

fou fins la introducció del ferro tan sols s’ha de quantificar per la Un procés de transició quan els materials lítics foren seva monumentalitat. Existeixen suplantats per aquesta nova me- paràmetres més frugals que ens tal·lúrgia. El ferro ha esdevingut i exposen una versió més real de cap a la protohistòria segueix esdevenint el component com s’han desenvolupat la majoria indispensable per afermançar de les societats antigues, amb la el desenvolupament de totes les qual cosa no ens hauríem de deixar a primera edat dels metalls qui posseïen la primera matèria. civilitzacions. Si aquest element influenciar per les excentricitats (coure i bronze) és una cultura Una circumstància que si més no metàl·lic no hagués aparegut mai, constructives aparegudes en altres Lque va tenir els seus inicis a em permet ponderar si aquesta la revolució industrial i l’actual confins, perquè de ben segur que les acaballes de la prehistòria, una indústria s’hagués desenvolupat desenvolupament tecnològic no aquests monuments no reflecteixen circumstància que tampoc seria un amb reciprocitat. hauria estat tan transcendental. la nostra secular realitat. A aquest despropòsit, emmarcar-la dintre Aquesta desigualtat tampoc A Amposta, la cultura calcolítica territori, ens serà molt difícil, per d’un procés de transició cap a la ens hauria d’estranyar. Si analit- també va tenir la seva particular re- no dir impossible, trobar alguna protohistòria. No obstant és un zem l’actualitat mundial veurem percussió. La cova del Calvari és un de les exuberàncies monumentals període en què malgrat s’adquireixi que encara persisteix una manca clar paradigma de la seva excel·lèn- que hom ens tenen acostumats a un indefugible procés cognitiu en el d’homogeneïtat social per causes cia, ja que aquest hipogeu mortuori mostrar els països més orientals tractament dels metalls, els estris de de desenvolupament tecnològic. ha fet possible l’enregistrament del de la Mediterrània com Egipte, pedra tallada i polida continuarien Només cal veure la tecnologia i nom d’Amposta als tipus de vasets Irak, Síria, etc. perquè la majoria essent fonamentals per a exercir les avantatges socials que perceben les campaniformes que, descobriren els dels monuments megalòmans que seculars i usuals comeses que duien actuals tribus de caçadors recol·lec- membres del grup de recerca que apareixen a la península Ibèrica, a terme la gent d’aquell temps. tors en relació a les que disposen dirigia el professor Esteve Gàlvez. llevat excepcions foren erigits a A aquest desenvolupament soci- els països més desenvolupats. Per No obstant, malgrat aquesta partir de la invasió romana, no ocultural, la ciència l’ha segmentat tant, imaginem-nos per uns instants significant troballa encara hi resten pas abans. en dues etapes, l’edat del coure, com deuria de ser fa més de tres moltes coves megalítiques per des- Abans de la romanització, les eneolític, calcolític, megalític o mil cinc-cents anys enrere, aquesta cobrir. Perquè si comptabilitzem la grans obres que enaltien als nostres campaniforme. Els cinc adjectius modificació tecnològica. quantitat d’enterraments neolítics aborígens es representaven amb són vàlids per definir aquest període Què vull donar a entendre amb que s’han localitzat per l’entorn de unes estructures força tosques, i l’edat del bronze, etapa predeces- aquest símil? Que és de suposar que la ciutat, podrem concloure que però no pas absents de simbolisme. sora a l’edat del ferro. La primera quan a llocs de la península l’avenç durant el calcolític no es consigna Aquesta distinció s’expressava amb edat del ferro fou el període que va tecnològic era un fet notable, a al- un paral·lelisme quantitatiu d’enter- la construcció de poderoses mura- donar pas a la protohistòria, la qual tres punts de la mateixa península raments vers als neolítics. Per això lles que encerclaven tot el perímetre cosa comportaria un canvi molt més es vivia amb un estat purament considero que és impossible que del poblat. Era la manera més con- transcendental en la remodelació neolític. Això ens pot portar a er- només existeix-s’hi un sol hipogeu vincent que tenien aquests antics estructural i tecnològica de les rors de càlculs cronològics alhora d’aquest període. pobladors per enaltir la seva posició civilitzacions. de pronosticar un jaciment amb un De l’edat del bronze, encara no social davant d’altres poblats. Tornant a la primera etapa dels procés de transició. s’ha localitzat una infraestructu- Sembla ser que a la península metalls, sembla ser que els arque- Aquest lacònic aclariment no sig- ra que justifiqui el seu hàbitat a Ibèrica no fou fins l’aparició de la òlegs encara no s’han posat d’acord nifica que el poblament de la desem- Amposta. Tanmateix aquest buit cultura dels metalls quan es co- alhora d’asseverar una data exacta bocadura de l’Ebre es trobés en una estructural se’m fa molt difícil de mençaren a estructurar els poblats de l’aparició del coure a la península fase totalment neolítica quan altres concebre perquè un lloc on hi ha fortificats. Era una època molt Ibèrica. Tot fa pensar, no obstant, tribus peninsulars ja empraven el constància d’una concorreguda transgressora, la qual cosa hauria en què aquest metall, com a mínim motiu propulsor d’aquest canvi so- activitat humana durant el neolític suscitat a engendrar una reacció apareix entre el 2.500-2.400 aC i, ciocultural. La gent es movia i el fet i posteriorment, també durant la molt més cobdiciosa en el compor- segueix essent insubstituïble fins al d’estar ubicats a la desembocadura protohistòria, el més lògic és que tament de la gent, que s’estendria 1.800 aC, moment en què apareix del riu era una garantia més què se’ns faci molt difícil d’acceptar la a conquerir territoris més promete- la cultura i el metall de bronze suficient com per a suposar, si més pèrdua d’un eslavó intermedi com dors, i, com a conseqüència, també (1.800-750 aC); un període en què no, que es tractava d’un lloc de pas, aquest. s’accentuaria la jerarquització de les el sistema organitzatiu s’estructura d’on els seus habitants haurien de La infraestructura poblacional classes socials. d’una forma diferent, vers als seus percebre quelcom útil de metall o del bronze a Amposta òbviament Pel que sembla, actualment en- predecessors calcolítics. altres tipus d’importacions. existeix. Però, on la podem localit- cara existeixen alguns conceptes Tot i així, és difícil concebre una La qüestió està en saber si van se- zar? La resposta a aquesta incògnita que no es diferencien gaire dels distribució equitativa del metall guir paral·lelament amb la mateixa ens la desvetllarà algun dia el que es postulaven en l’antiguitat. durant el calcolític i el bronze, trajectòria tecnològica que duien a subsòl perifèric de l’antiga Vila. La Seguim caient en els mateixos er- perquè no crec, en què tots els terme els pobles productors del me- costa del Grau, el Calvari i el Pla rors, i quant a la nostra història, no pobladors s’haguessin beneficiat tall. Perquè coneixedors d’aquesta d’Empúries són uns barris que han és aconsellable donar-li l’espatlla, amb la mateixa proporció d’aquesta indústria segur que ho eren, però donat prou mostres testimonials perquè un poble que no preserva nova indústria. L’aparició del metall probablement no els hi era rentable d’aquesta etapa transitòria. Per el seu patrimoni històric i cultural hauria suscitat un mercantilisme o no tenien els suficients recursos tant, s’hauria de tenir molta més mai podrà enaltir amb un sòlid d’inflació, força excessiu, el qual econòmics com per aconseguir un cura arqueològica alhora d’execu- testimoniatge, la seva identitat. La devaluaria ostensiblement els pro- material tan ostentós. tar qualsevol obra, projectada en cultura contribueix molt fermament ductes més bàsics, per tant és molt El que sí que és notori és que aquest sector. en l’enriquiment i la dignitat dels factible que els primers individus durant aquest procés tecnològic, Dit això, hem de tenir molt pre- pobles, tot al contrari de la medio- en treure un profit més superlatiu els treballs es continuaven exe- sent que la importància històrica critat, que aquesta, tan sols nodreix i opulent d’aquest influx fossin els cutant amb estris de pedra i, no i cultural d’una civilització no a les ments més toixes.

Publicitat a la Revista Amposta: 608 093 400 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 21 Cultura lit eratura

La Biblioteca Comarcal Sebastià J. Arbó organitza la desena edició d’aquestes jornades literàries Més d’una cinquantena d’escriptors, a les Jornades de les Lletres Ebrenques

és d’una cinquantena d’es- criptors d’arreu de les Terres Mde l’Ebre, però també de la resta de Catalunya, del nord de Castelló, la Franja i les Illes Balears participaran, del 21 al 24 d’octubre en una nova edició de les Jornades de les Lletres Ebrenques, que des de fa deu anys organitza la Biblioteca Comarcal Sebastià J. Arbó. Enguany, entre tots aquests noms n’hi desta- quen alguns com Xavier Bosch, Coia Valls o Francesc Mira. Les jornades, que van nàixer amb l’objectiu de donar a conèixer els autors del municipi, han esdevingut, al llarg d’aquesta primera dècada de vida “en un punt de trobada dels autors del territori”. “A més, també és una plataforma que serveix per donar a conèixer a molts escriptors que comencen”, afegeix la bibliotecària Joana Serret. Les jornades arrancaran el dime- cres 21 amb la reunió del club de lectura Cafè Tertúlia, on participarà Aquestes serà la desena edició de Xavier Bosch, per comentar la seva les Jornades, on està previst que novel·la Algú com tu. Dijous 22, el participen més d’una cinquantena programa se centrarà amb el paper d’autors. de la fotografia en les publicacions i el seu poder narratiu. Hi participaran seu procés de creació per part dels Amado Cebolla i Guille Barberà entre alumnes d’Esardi; es recitarà poesia d’altres. Divendres 23 tindrà lloc la i hi haurà la taula ‘Els accents d’una inauguració oficial. Després tindrà llengua mil·lenària: els colors dialec- lloc la conferència de Francesc Mira, tals en la llengua literària’ on hi par- l’homenatge a Emili Bonet per la seva ticiparan autors de diferents punts de trajectòria artística i l’entrega del la geografia catalana com el filòleg premi Mèrit de les Lletres Ebrenques Miquel Àngel Pradilla, l’escriptor de 2015 que en altres edicions han rebut Traiguera Vicent Sanz o el poeta de noms vinculats amb la literatura Menorca Damià Rotger. A la taula hi de les Terres de l’Ebre com Emigdi haurà temps per parlar de Literatura Subirats, Francesca Aliern, Albert i Música i sobre els personatges, taula Pujol (director de Litterarum) o Clara rodona conduïda per Xulio R. Trigo, Salvadó (de la llibreria la Gavina, amb Núria Añó, Miquel Esteve, Josep d’Amposta). Divendres també es Gironès i Coia Valls. projectarà un vídeo resum dels deu En el marc de les jornades, també anys de les Jornades i hi haurà el s’han programat diferents represen- sopar literari tacions teatrals com l’adaptació de Dissabte, després de l’esmorzar l’espectacle Vestigis, produït a partir literari, s’han programat diferents del text ‘115 dies a l’Ebre’, d’Assumpta activitats i taules rodones: la pre- Montellà. O l’hometage Recordant a sentació del volum ‘Lo llibre’ i el Ovidi, amb recital i musica.

No importa quina sigui la mida de l’anunci, veus com la publicitat a la Revista Amposta sempre es llegeix

Truca: 608 093 400 22 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015

Butlletí d’informació local Redacció: Vanesa Adell Ferré, Manel Impressió: Digital Image (Querol necessàriament per correu electrònic a: Fundat l’any 1958 Ramon Ferré, Jordi Galo Baranco, Maite Edicions SL) [email protected] o Revista Ampos- Subirats Argentó, Joana Serret Fabra Dipòsit Legal: T.1645-VII-7 ta, plaça Espanya 2-4, 43870 Amposta Edita: Ajuntament d’Amposta, A/e: [email protected] La Revista Amposta no s’identifica amb Plaça Espanya 3-4, 43870 Amposta Tots els articles i/o comunicats adreçats les opinions expressades pels signants Publicitat: Telèfon 608 093 400, a la Revista Amposta, han de portar el dels articles que es publiquen en aques- Director: Adam Tomàs Roiget A/e: [email protected] nom, cognoms, adreça i DNI del seu ta revista Sotsdirector: Ramon Bel Serrat Disseny i maquetació: Frederic Solé autor i hauran d’estar enviades

reflecteix la vida política, però so- tració pública, altres des del ric tei- teatre al carrer, també de jorna- bretot social i cultural del municipi. xit associatiu d’Amposta. I moltes, des amb escriptors ebrencs i d’un I és que amb l’arribada de la tardor, amb la col·laboració públic-privada, fòrum per emprenedors i empresa- les seves mans tenen el nú- l’agenda s’omple d’activitats que una manera de treballar que sens ris amb ponents de primer nivell. mero d’octubre de la Revista mereixen ser explicades. Algunes dubte s’ha d’impulsant. Aquest mes També de tota l’activitat esportiva AAmposta, un número que estan impulsades des de l’adminis- d’octubre podran gaudir de circ i del municipi.

la mateixa candidatura (per cert, ror de principiant que no es tornarà de maig, intenta no cometre més una carta molt similar a la que va a repetir. errades com aquesta. adreçar l’alcalde de Riba-roja d’Ebre Si no vols perdre la confiança Salut i molta sort! als seus conciutadans). Si t’hagués que molts de ciutadans d’Amposta Per participar en aquesta secció les volgut escoltar, m’hauria quedat i, van dipositar amb tu el passat 24 joan ferré verge cartes o articles hauran de tenir una ja saps que si no ho vaig fer no va extensió de 30 línies, en cas contrari ser per tu, sinó per la majoria de la podrien ser retallades. No s’acceptarà cap escrit a mà o en còpia gent que t’acompanyava. El col·iegi Sagrat Cor felicita en paper. És imprescindible estar envia- T’ho diré francament: la teva carta a Raquel Tirado Germán des per correu electrònic a la redacció de va ser un despropòsit. Com alcalde la Revista Amposta t’hauries d’haver mantingut neu- Des de la comunitat educativa ([email protected]) tral; enguany ja vas gaudir del teu del Col·legi Sagrat Cor d’Amposta La Revista Amposta es reserva el dret moment durant la campanya de les volem felicitar a la Nostra alumna de publicar les cartes/articles que no municipals... La carta que vaig rebre de 2n d’ESO Raquel Tirado Germán respectin aquestes normes. Tampoc es dimecres senzillament sobrava. per haver obtingut la medalla de podrà mantenir correspondència­ sobre les cartes publicades. Suposo que ets conscient que vas plata en el Mundial de taekwondo arribar a l’alcaldia per dos motius en la categoria cadet, celebrat el principals: pel cansament dels ciu- passat 25 d’agost a Muju (Korea) i tadans d’Amposta amb aquells que per ser campiona d’Espanya 2015. Carta oberta a l’alcalde portaven 28 anys ininterromputs És un orgull per al nostre col·legi d’Amposta governant la ciutat i perquè vas sa- tenir una alumna que representi ber reunir a la teva llista a gent de tan bé els valors de l’esforç, la de- Amic Adam, pensament molt divers. Tan divers dicació, la tenacitat, la disciplina, El passat dimecres vas entrar a casa com el de la regidora del teu equip la determinació i el treball ben fet. meva sense el meu consentiment. Rosabel Recio que ha format de la Aquesta jove ens ha demostrat Després de passar per la plaça candidatura de Catalunya Sí que que tot i que el camí cap a l’èxit no del Mercat i veure’t com des de la es pot. és fàcil si els objectius són clars la tribuna d’oradors t’adreçava als Ni que només hagués sigut per persona és capaç de despertar una ciutadans que havien acudit a l’acte respecte cap aquesta regidora, com forta motivació per assolir-los. organitzat per Junts pel Sí, en arri- alcalde t’hauries d’haver inhibit, tot Enhorabona, Raquel!. bar a casa, dintre de la bústia, em i que, evidentment, com a ciutadà vaig trobar una carta teva que, com en tenies tot el dret del món. Vull Clegio ·l sagrat cor alcalde, em demanaves el vot per a pensar que només es tracta d’un er-

Contractes de manteniment Comunitats Garatges Màquines industrials Nova instal·lació Reparació d’aire condicionat

Sòria,10 AMPOSTA 977 707 143 [email protected]

Publicitat a la Revista Amposta: 608 093 400 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 23 Tribuna

Un nou Ajuntament obert a la ciutat

Han passat els primers 100 dies de govern municipal. És una data simbò- lica en què tothom, govern i oposició, aprofita per fer un primer balanç del nou equip de govern. Des d’Esquerra d’Amposta (EA) fem una valoració molt clara. Han sigut 100 dies que han servit per marcar el tarannà i les dinàmiques amb les que es treballarà en els propers quatre anys a l’Ajun- tament d’Amposta. Durant aquests tres mesos, el nou equip de govern ha pres decisions que demostren el canvi d’actitud i les formes de fer. L’alcalde es dedica exclusivament a la ciutat i ha renunciat al cobrament de dietes. S’han eliminat també privilegis de càrrecs públics, com l’agenda diària de l’alcalde amb un en Fires, ja s’ha anunciat que la del enderrocat i alhora li traiem valor les places d’aparcament reservades. sol clic. Pel que fa a la gestió dels mit- 2015 serà d’accés gratuït, donant especulatiu. D’altra banda, l’equip de govern s’ha jans de comunicació municipals i del compliment a una altra de les rei- Tot això s’ha fet sense deixar de posat estricte pel que fa a la retirada servei de premsa, s’han obert a tots vindicacions d’Esquerra d’Amposta gestionar el dia a dia de la ciutat i co- injustificada de sancions. els grups municipals, com Esquerra des de l’oposició. mençant a treballar de cara al futur. Hem començat a caminar amb d’Amposta havia reclamat per activa En matèria d’urbanisme, s’han En aquest sentit, ja s’ha iniciat, per pas ferm per fer un ajuntament amb i per passiva des de l’oposició. iniciat els tràmits per a la compra exemple, una auditoria dels terrenys parets de vidre. La transparència ha Quant a les festes majors, les pri- del Sindicat i per convertir l’antic municipals per convertir-los en horts sigut una prioritat des del primer dia. meres d’aquest mandat ja han sigut edifici del col·legi de les Monges en socials, s’està recollint tota la infor- N’hi ha molts exemples: es publiquen una petita mostra del que és el nou Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), mació sobre finques municipals en sòl i publiciten totes les ofertes de feina model festiu pel que aposta EA. Un la millor manera de protegir l’edifici, industrial per oferir-les a empreses o que generen les empreses municipals, model per a tots els ampostins però datat de principis de segle XX. Amb s’està amb negociacions en entitats s’han publicat les retribucions dels que alhora esdevingui un pol d’atrac- la catalogació d’aquest edifici com bancaries per posar pisos de lloguer càrrecs electes, i tothom pot consultar ció per a veïns d’altres municipis. I a BCIL garantim que no pugui ser social a disposició de l’Ajuntament.

El grup municipal de Convergència defensa la bona situació econòmica d’Amposta i demana a l’equip de govern que es deixi d’excuses i governi

El grup municipal de Convergència a l’Ajuntament d’Amposta ha fet roda de premsa aquest dijous 1 d’octubre al migdia per valorar els primers cent dies de govern d’Esquerra d’Ampos- ta. Segons ha destacat la portaveu del grup, Isabel Ferré, “la voluntat de Convergència durant aquests mesos ha estat deixar treballar”. “Si han demanat la nostra col·laboració l’han tingut en tot moment”, ha dit. Quant a la valoració d’aquests primers 100 dies, Convergència ha defensat “la bona situació econòmica del consistori, com ho demostren les modificacions de crèdit que ha pogut fer esment de la residència d’avis. portaveu ha dit: “Ha quedat demos- La portaveu de CiU ha demanat fer l’equip de govern per fer coses “Reiterem que amb treball, en un mes trat que socialistes i Esquerra tenien també que es contestin les 2 instàn- superficials com els 11.000 euros la residència podria obrir portes: els un pacte que Esquerra ha trencat. cies que fa quasi tres mesos es van per a llums de Nadal, contractar problemes tècnics s’han de resoldre i El grup de CiU no estava ni està presentar respecte al CETECOM i personal tècnic quan tenen personal les places, amb les 80 actuals i les 11 entre les nostres prioritats comprar les retribucions dels càrrecs electes. propi que pot fer la feina o els més amb llista d’espera privades, més les aquests edificis”. “Tindrem la resi- Finalment han demanat que go- de 20.000 euros més a festes major, de prestació econòmica vinculada, és dència vella buida per ubicar-li el vernin i deixin de culpar a l’anterior etc., una bona situació econòmica més que suficient per fer-la viable”. que es vulgui i perquè la inversió de equip de govern del que no poden que el propi alcalde va reconèixer”. Sobre el tema actual, de l’edifici compra i construcció són millonaries fer, “ja que l’herència és bona i han Convergència també ha volgut de l’antic col·legi de les Monges, la i innecessàries”, ha afegit. de conservar-la”. 24 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Tribuna

sigui atractiu per un particular. Amb aquest canvi de parer s’afavoreix un interès privat per sobre d’un interès públic, ja que la compra per part de Anem per feina l’Ajuntament, en l’actualitat amb un preu molt assequible donat el mercat Tempus fugit és una locució llatina immobiliari, permetria crear plans que significa el temps s’escapa i en d’ocupació, llocs de treball, per tal què es convida a no perdre’l. Per de rehabilitar-lo i que fossin els am- tant, després dels primers 100 dies postins i ampostines els beneficiaris de govern creiem que el govern de la de l’edifici del col·legi de les Monges nostra ciutat ha de posar-se les piles per destinar-lo a finalitats socials, i, per això, el grup socialista hem educatives, culturals i artístiques. portat al ple per a la seva aprovació Més d’una vegada hem compartit, tres propostes, dues de les quals, la quan ERC d’Amposta també estava de l’antic col·legi de les Monges i la a l’oposició, posar en valor i donar que demanem que s’ampliï la par- que aposta per garantir l’accés de no superi els 70 euros, per la qual suport al ric patrimoni associatiu i tida pressupostària destinada a les tots els ampostins i ampostines en cosa és una bona notícia aprovar que cultural que té la nostra ciutat. Hem beques als Universitaris, formen part un moment en què és imprescindible s’augmenti de forma considerable. reclamat tots dos grups, quan CiU de l’acord amb el senyor Adam Tomàs l’ús d’Internet i l’accés a les xarxes Ja veurem fins a quant vol arribar governava, que s’implementessin i que va motivar el nostre vot a favor socials. El dret a la informació és el govern, nosaltres proposem fins actuacions per afavorir-lo, per pre- a la seva investidura com alcalde. La bàsic i esperem, per tant, que aviat a multiplicar per 10 servar-lo perquè les associacions, les tercera fa referència a dotar d’espais es compleixi. Ara bé, el que no és positiu i ens entitats i el nostre ampli moviment Wi-Fi gratuïts els equipament públics També va prosperar, tot i que dol més és que el govern no hagi cultural i artístic han contribuït a fer en un moment en què és impres- amb l’abstenció de CiU, la moció aprovat la modificació del POUM d’Amposta ciutat capdavantera a les cindible l’ús d’Internet per part de en què demanàvem augmentar respecte de l’edifici de les Monges Terres de l’Ebre i calia que l’Ajunta- la ciutadania i l’accés a les xarxes la dotació econòmica als nostres que el classificaria com a equipa- ment s’hi aboqués. Malauradament, socials. Per això, hem proposat que universitaris en un moment en què ment i ara facin marxa enrere de però, a la primera oportunitat que l’Ajuntament disposi dels mitjans els governs de Catalunya i Espanya la moció que ja vam portar a l’an- hem tingut i quan només fa 100 necessaris per tenir aquest accés han retallat considerablement la terior mandat en què vam obtenir, dies d’un canvi de govern que espe- ja que el dret a la informació és un quantia de les beques universitàries en aquell moment, el vot favorable ràvem fos il·lusionant, comprovem dret fonamental bàsic. Es tracta de en més d’un 30% i això ha provocat del grup d’Esquerra d’Amposta, amb decepció que l’actual govern tres propostes en positiu que creiem que un número important de noies ara al poder. Això lamentablement no té prou ambició, la qual cosa ens que haurien de ser compartides per i nois d’Amposta hagin renunciat a ens porta a pensar que el poder porta a recordar l’anterior govern de qualsevol govern de progrés. aquests estudis superiors. La dotació ha canviat al senyor Adam Tomàs. CiU. El que aleshores criticàvem ara Així va ser en el cas de la proposta econòmica era molt minsa, en total Critiquem que l’alcalde es conformi continua igual. de dotar de Wi-Fi gratuït els equi- 8.000 euros, que provoca que, en ara amb la simple catalogació de paments municipals, una iniciativa molts casos, la quantitat per beca l’edifici promovent així que també Gupr municipal dels Socialistes

patint, podríem fer miracles pels perden el seu home. A més veuen Carta d’una ciutadans, a més guanyaríem en com els seus ingressos són reduïts preu i bon servei. i moltes d’aquestes persones, amb ciutadana La gestió de l’aigua per Treballarem en aquesta línia. les seves magres pensiones, estan Hem de ser molt curosos a l’hora de sostenint i donant de menjar a A la nostra ciutat gairebé ja fa un part de l’empresa Sorea gestionar els recursos públics dels fills i néts. any, va obrir les seves portes V. ha estat un negoci ruïnós nostres ciutadans. Hem de mirar I l’Ajuntament, davant d’aques- Supermercats, que va donar feina sempre d’obtenir el màxim benefici ta desgràcia, el que fa és reclamar en un inici a 25 persones. El cap de per a la ciutat d’Amposta pel poble i els seus ciutadans. uns diners per un benefici inexis- botiga Miquel C.B, que molts ja el i per als seus ciutadans tent. És, com dèiem, del tot injust. coneixereu per haver treballat en un per culpa de CiU, que li va Parlem de persones que viuen altre conegut supermercat d’Ampos- Moció per modificar en aquest habitatge i que conti- ta. Aquest senyor es dedica a fer la adjudicar la gestió l’ordenança fiscal n.4 nuaran vivint. No han obtingut vida impossible a certs treballadors ni un cèntim. Només pèrdues: la menyspreant i amenaçant contínu- Fa deu anys, més o menys que CiU va article 9e. 1 parella o familiar i també de poder ament. Avui en dia, davant la llei, donar el servei a Sorea. Les queixes adquisitiu. L’Ajuntament ha d’estar aquests fets són denunciables però dels veïns han estat constants, les L’ajuntament cobra l’impost de al costat de la gent, en aquests l’aprofitament de la “crisis” ocasio- obres que han realitzat han estat plusvàlua en les transmissions moments, per ajudar-los; no pas na que la gent tingui por a perdre pegats, i tots som testimonis, no- “mortis causa”, és a dir, quan mor un per enfonsar-los més. la feina i deixa que aquest senyor més cal passejar per Amposta per familiar propietari d’un habitatge, El consistori recapta per la plus- sense escrúpols, sense sentiments, adonar-se’n. el seu % de propietat es transmet al vàlua “mortis causa” al voltant de egocèntric i mal educat sigui el mal Nosaltres hem estudiat altres cònjuge o als ascendents per natu- 20.000 euros. La bonificació només son d’unes quantes famílies. Per alternatives a Sorea. Un municipi ralesa o adopció o descendents i l´a- seria en cas de primer habitatge i posar petits exemples diré que els veí, a l’hora de donar la gestió de juntament cobra impostos als que amb el compromís de continuar obliga a fer uns horaris inflexibles l’aigua, va obtenir uns ingressos ho reben. Hi ha una bonificació del vivint, per això la quantia seria amb hores no pagades, sempre esta milionaris d’entrada i també uns 95% sempre que el valor cadastral molt més petita que això. Per tot dient que la gent no serveix per a res, beneficis anuals de la gestió, a més del sòl corresponent a l´habitatge plegat demanem estudiar i arribar que ell es el millor i es treu normes d’un bon servei i atenció al ciutadà. no excedeixi els 7.200euros. a un consens per tal de bonificar de la butxaca a quina pitjor. Hi ha Això deixa en evidència el mal ne- Això és un engany. A la pràctica els casos esmentats. gent que ja ha marxat de l’empresa goci, molt mal negoci qu CiU va fer aquesta bonificació és inexistent, Aprovada per unanimitat, eli- per ell, uns per depressió, altres al seu dia, perjudicant seriament ja que en el 100% dels casos se minarem aquesta injustícia. Que han tingut sort de trobar feina i Amposta i els seus ciutadans. superen els 7.200 euros. l´ajuntament cobri aquests impos- d’altres que segueixen esperant la Per això demano revertir la Per això demanem aquesta tos per uns beneficis inexistents seva oportunitat i puguin marxar. situació. Hem de mirar la mane- modificació. Entenem que cobrar només serà ja,un mal record del I jo em pregunto, tot això realment ra d’obtenir el mateix tracte que aquest impost per un benefici irreal mal govern de CIU. ho sap l’empresa o l’empresa es aquest municipi veí. Amb aquests o només existent sobre el paper és Nosaltres defensem els ciutadans realment qui mana? La pregunta ingressos milionaris per a l’ajun- injust. Estem parlant, en la majo- d’Amposta i ho demostrem amb queda feta, espero que algú pugui tament, amb la crisi que estem ria dels casos, de dones grans que fets. contestar-la... Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 25

ftlu bo

Després de cinc partits jugats, l’equip té 4 punts 10 d’octubre al camp del Reddis en jornada, el davanter Josep Becerra plenes”, assenyalen des del club a era el màxim golejador de la com- través d’un comunicat. petició amb cinc gols. En la quarta jornada, al camp del L’Amposta arranca Sant Boià, el CF Amposta va perdre Prp o eres jornades per la mínima. L’Amposta sí que va Pel que fa als propers partits, l’Am- sumar els tres punt en el partit da- posta viatjarà a Reus el dissabte 10 l’octubre el tercer per la cua vant el Torredembarra a casa, on va d’octubre (17.00h.) per enfrontar-se imposar-se per 2 a 0. En la segona al Reddis. El diumenge 18, en el derbi jornada, va sumar una derrota al de les Terres de l’Ebre, s’enfrontarà esprés de cinc partits jugats, partit. “Tot i la decepció de jugadors, camp del Vilaseca per un ajustat 3 a casa a la Rapitenca (17.00h.) i el el CF Amposta va tancar el cos tècnic, directiva i socis i segui- a 2 i, finalment, en el primer partit diumenge 25 (17.00 h.) s’enfronta- Dprimer cap de setmana d’oc- dors, només queda passar pàgina i de lliga va empatar a casa davant el rà a l’actual líder de la competició, tubre havent sumat només quatre seguir treballant per poder enfrontar Vista Alegre per 3 a 3. el Terrassa FC 1906 al camp dels punts dels 15 que s’han jugat fins el el pròxim partit que serà dissabte Malgrat tot, en acabar la cinquena vallesans. moment i situant-se el tercer per la cua de la classificació empatant a punts amb el Catllar. L’Amposta ha perdut tres partits, n’ha guanyat un i n’ha empatat un altre. En la primera jornada d’octubre (cinquè partit de lliga), l’Amposta es va enfrontar a casa contra el Sant Ildefons, on va encaixar una dolorosa derrota 0 a 5. Ja al primer minut de joc, Iván avançava als de Cornella al marcador, gol que feia anar de remolc a l’equip local. A la mitja hora del partit, el davanter centre Mario va anotar el tercer gol. També Mario feia el tres a zero, pocs minuts després de l’inici del segon temps. Yeray transformaria el 0 a 4 i, a l’última jugada de partit, expulsió d’Àlex Iniesta i penal, que es convertia en el definitiu 0 a 5 del L’Amposta va perdre 0 a 5 davant del Sant Ildefons. handbol Inici de temporada desigual per a l’Amposta-Lagrama L es jugadores ampostines guanyen el primer partit fora i perden el segon a casa

L’Amposta-Lagrama de la Divisió d’Honor Plata femenina d’handbol va estrenar-se dins la temporada dissabte 26 amb una victòria a do- micili al camp del Handbol Mislata, de València. En aquell partit, les ampostines van vèncer per 20 a 21. Van tenir menys encert en el primer partit davant la seva afició, quan va perdre contra el KH7 Granollers, per 22 a 29. 26 Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 Esports f utbol sala Els ampostins van perdre per un ajustat 3 a 4 davant del Flower FS Agramunt

39, Carlitos, de l’Amposta, va marcar visiten el pavelló esportiu ampostí. el 3 a 4 definitiu. El 24 d’octubre l’Amposta viatjarà a Pel que fa als propers compromi- la Llardecans (Lleida) per enfron- sos, l’Amposta viatjarà fins a Tàrrega tar-se al Rajolí d’Or. I per tancar el el dissabte 10 d’octubre. El 24 d’oc- mes, els ampostins rebran la visita tubre seran els de El Catllar els qui de La Sentiu.

e sgrima

enfrontant-se a casa al Flower FS L’ A m p o s t a Agramunt. Els ampostins van perdre 3 a 4, en un partit que va tenir gols des enceta la del minut tres i fins a l’últim minut. L’Agramunt va avançar-se al marcador als tres minuts de partit amb un gol lliga amb una de Roger Creus i només un minut més tard, Daniel Funes marcava el segon derrota a casa gol dels d’Agramunt. Els ampostins van remuntar el marcador amb un gol de Codo al minut 12 i un de Rubén Dissabte 3 d’octubre, l’Amposta Fut- Sánchez als 30. Amb tot, els Flowers bol Sala va arrancar la temporada FS Agramunt van marcar al minut 33 a la Lliga Divisió d’Honor Catalana el 2 a 3 i al 39 2 a 4. També al minut

Vitu ampostins, premiats a la cinquena No tots els edició dels guardons de l’esgrima català Fins a vuit tiradors ampostins van ser reconeguts, el 20 de setembre, en la progressius cinquena edició de la Gala de l’Esgrima Catalana, que va tindre lloc al Teatre de Sarrià. En concret, els guardonats van ser, per equips, Marc Andreu, Àngel Fa- són iguals bregat i Eugeni Gavaldà. En individuals masculins, Gerard Gonell, Josep Sabaté Tomàs i Jahve Accensi i en categoria femenina, Anaïs Pujol i Martina Almudeve són les que es van rebre un guardó.

escacs

Ulleres progressives desde Actual * € 199amb antireflectant

* Muntura Broadway amb lents progressives orgàniques amb antireflectant Ceres Start 1.5 HMC, Esf. +6, Cil. +4. Promoció vàlida de l’1 de febrer al 31 de març de 2015. No acumulable amb altres ofertes. No aplicable a la promoció de progressius Varilux, ja que no són lents Varilux. Eubcacsl Cl Es Amposta, 6è a l’Open Escacs per equips d’Alcossebre Av. de la Rapita, 191 El Club Escacs Amposta va acabar en 6a posició a l’Open d’Escacs per equips 43870 Amposta d’Alcossebre 2015, un campionat amb 16 equips de tres jugadors. A la 7a i darre- Tel.977 70 38 89 Montsià ra ronda van jugar la primera taula contra el campió final del torneig, caient per la mínima: 2 a 1. Revista Amposta · Núm. 888 · OCTUBRE 2015 27 Esports tak e wondo Subcampiona del món de Taekwondo Raquel Tirado: “El meu somni és arribar a uns Jocs Olímpics”

é només 13 anys i ja és subcam- guany són fer pòdium al campionat Centre d’Alt Rendiment (CAR) de piona del món de Taekwondo. de Catalunya i al d’Espanya i clas- Sant Cugat on entrena durant unes TMalgrat la seva joventut, és sificar-me per al mundial”, explica. dues hores. una de les grans promeses de l’esport Per aconseguir-ho, Tirado segueix un Tot plegat ho fa sense oblidar les ampostí. És Raquel Tirado Germán, programa d’entrenaments. “Entreno seves obligacions a l’escola. “Surto l’esportista del gimnàs TKD Alfaro tots els dies de dilluns a divendres, i del col·legi a les cinc de la tarda, d’Amposta, que la matinada del 24 algunes vegades, també en dissabte”, bereno i faig els deures sempre”, al 25 d’agost aconseguia la medalla assenyala, tot detallant aquest pla explica la jove, que reconeix que trau de plata al II Campionat del Món d’entrenament: “els dilluns i dime- bones notes. Quan no ha d’estudiar Cadet (-44 kg.) celebrat a Corea cres entreno dues hores, els dimarts ni entrenar, li agrada “quedar amb Raquel Tirado té només 13 anys i ja és del Sud. “Estic molt orgullosa del i dijous una hora i els divendres, una els amics, estar amb la família i subcampiona del món de Taekwondo. treball que vaig fer”, explica, “a la hora i mitja. Els caps de setmana són escoltar música”. final, malgrat perdre, vaig lluitar per a la competició i si no, també Després de l’èxit assolit es mostra de la selecció espanyola, el Gimnàs fins l’últim moment”. “No esperava entrenem”. A més a més, un dia a la molt agraïda amb la seva germana, Olimpo de Sedaví, Mikel de Caste- arribar fins tan lluny”, reconeix setmana, juntament amb dues noies Sara “que va estar a Corea amb jón, a la selecció catalana, a la gent Tirado, “però res és impossible”. La més del TKD Alfaro, viatja fins al mi”. També “amb els entrenadors d’Andalusia i al Gimnàs Alfaro”. jove va ser una de les revelacions del torneig, ja que va classificar-se per a la final després de guanyar a l’actual campiona d’Europa. En aquesta aventura internacional la va acompanyar la seva germana, Sara, qui en part, és responsable que Raquel sigui una promesa del Taekwondo. “Abans dels sis anys, anava al gimnàs a veure com la meva germana feia aeròbic; després d’aquestes classes feien taekwondo i em va cridar l’atenció”, explica. Amb només sis anys va començar a practicar-lo. El 2008 va guanyar el seu primer or al Campionat de Cata- lunya i al 2011 es va coronar, també amb un or, a l’Open d’Espanya. “Amb aquestes victòries em vaig motivar molt i vaig començar a entrenar cada dia més”, comenta. El de Corea és el primer campionat mundial en què la jove promesa par- R eCEPCIó al consistori ticipa. El seu objectiu per a la tempo- L’Ajuntament d’Amposta va fer una recepció a Raquel Tirado el 22 de setembre a la sala de plens en un acte on també rada que tot just comença és tornar a van assistir-hi familiars, amics i companys del gimnàs de la jove. Tots plegats li van voler reconèixer la fita i la van repetir l’experiència de participar al encoratjar a continuar treballant per aconseguir més èxits. mundial. “Els meus objectius per en-

combats d’una manera impecable. Genís Gisbert, del No va donar cap opció als rivals, en una demostració de força i seguretat TKD Alfaro, campió i assegurant-se d’aquesta forma la d’Espanya categoria plaça per anar al proper Campionat d’Europa que es celebrarà al mes júnior -78 d’octubre a Letònia. Cristian va perdre la final contra Dissabte 26 de setembre, es va l’actual campió d’Espanya durant celebrar al Pavelló Pitiu Rochel 2 anys consecutius i membre de la d’Alacant, el Campionat d’Espanya Selecció Espanyola Ramón Ruiz, Junior de Taekwondo per comunitats penjant-se d’aquesta manera la autònomes, i on la Selecció Catalana medalla de plata en la categoria de tenia dos representants del TKD -63 kg. Cristian va fer un magnífic Alfaro d’Amposta, els ja consagrats campionat guanyant 4 combats d’in- Genís Gisbert Casanova i Cristian fart, dos d’ells al punt d’or contra els Ferré Pons. representants de Madrid i Canàries. Genís va aconseguir pujar dalt de La Selecció Catalana va quedar tot del podi i proclamar-se Campió primera per equips en categoria d’Espanya en -78 kg. guanyant els 3 masculina i segona en la general. per Josep Parrot Talarn Fernando Ráfales Brú

uposo que aquesta persona no Filharmònica. Allí vaig aprendre havia creat el meu pare, negoci de casa. és necessari posar-li malnom, música. Tocava l’oboè a la Banda. que era la llibreria, i ja Fem un salt molt gran, Sperquè pel que ha fet duran tota M’envoltava un ambient musical que vaig dedicar-m’hi des però volem deixar que la seva vida, no li farà falta. Per això segurament va fer que comencés a d’aquella època. Fent ens conte el que eren els començaré de cop preguntant-li, que tocar a l’orquestra del Blue’s, per una mica de memòria, Junior’s de la seva època, és el que fas primer? això vaig anar a aprendre guitarra per aquell temps és quan per què hi posa tant d’en- Primer que res el que faig és néixer. a la Lira, amb el mestre Casanoves. es munta el primer pup tusiasme que me l’ha pas- La meva mare va ser Paquita Bru i Sent de la Fila vaig haver d’anar a estil anglès a Amposta, sat a mi i jo vull passar-lo el meu pare Agustí Rafales. la Lira, perquè el mestre Arasa de el recordat Pup Aquà- a vosaltres, per a fer-vos Aquí afegeixo jo que va nàixer l’any conjunts i orquestres no en volia rium. Vam ser jo junt reviure aquell temps, 1940 i pico, i que passat un temps va sentir ni a parlar. D’aquesta forma amb el meu cunyat Juan que va ser el millor de la fer la mili a Saragossa, a la Acadèmia passó un any i mig, tocant amb els Bautiste Solè, germà de nostra vida... Diu ell... General Militar, però abans de la mili Blue’s. Ho deixo per centrar-me més la meua dona... El conjunt sempre ha ens conta que... amb la botiga de roba fins que marxo Parlant de la teva senyora, d’on surt, sonat, però llavors sonava fabulosa- No contaré gaire cosa de la mili, a fer el servei militar. Quan arribo de perquè penso que ampostina, no ho és. ment perquè en aquell temps teníem només que vaig tenir un sergent la mili, el meu amic Joanquin Roda, Els pares d’ella van muntar a Costa a la trompeta i veu Rogelio Valmaña, que sempre escollia el furrier i els que feia de manager als Junior’s i Rica una fàbrica de plisat. Allà no Torta en los Xassos, Joaquin Roda escrivents catalans, i ell era gallec. sabia de les meves aptituds musicals, coneixien el plisat i van tenir un èxit que es dedicava a manager però que El meu pare va ser el fundador de la em proposa de tocar en ells. Allí molt gran, perquè subministraven també tocava el baix i el Baríton que Llibreria Ráfales l’any 1942. Jo sóc estava actuant Juan Pastor, tocant les faldes a tots els col·legis de Costa se’l va comprar, gran molt bonic. llibreter perquè el meu pare tenia i fent tots els arranjaments, però a Rica. La meva dona estava allà amb També teníem a Carlos Valldepérez, un llibreria. Quan vaig acabar els Pastor se li acostava la mili i per això en ells. El meu sogre tenia un taller que a part d’un gran showman era un estudis, la primària amb el senyor Roda em va proposar formar part amb unes quinze noies i elles cosien gran músic perquè tocava el trombó Alfonso Soriano, passo a l’institut del conjunt. I jo que als admirava, les faldes. Junt amb el meu cunyat, de bares, que en aquell temps no se’n Ramon Berenguer, i acabo el batxi- per descomptat, vaig dir de seguida les distribuïen per tots els col·legis veien a les orquestres, i ell el feia llerat. No vaig continuar els estudis que sí. Vaig estar-hi tocant des del de Costa Rica i també per molts parlar. El bombardí el tocava divi- superiors perquè en aquell moment setembre del 1968 fins el juny del establiments de moltes capitals del nament bé. També teníem a Pastor, el meu pare portava la llibreria i la 1973. Sis anys bons. país. Ella, aquests anys, els va pas- que a part de tocar la guitarra i el botiga de roba, que la teníem al costat Per què deixes el conjunt, amb el que sar allà. Un any, però, va venir una violí, feia els arranjaments de totes mateix, des del 1909. El meu pare va devies disfrutar, amb 23 o 24 anys, temporada a Amposta, a casa del les peces, i Antonio Solé a la bateria, decidir que teníem que partir-ho i la estant com estaves en un dels con- seu iaio, el senyor Bayerri, pare de que era una meravella i ho continua meva germana i jo vam començar, junts més reconeguts de les nostres la seva mare. La barberia que estava sent. Encara ara, Joaquin, Toni i jo podríem dir, a treballar en serio comarques. al passeig que teníem Amposta des ens reunim i toquem al magatzem portant la botiga de roba. Amb aixo tens tota la raó. El temps de les taquilles del cine Sindicat a la de Toni. Una vegada jubilats i per la Després de tant anys et tinc que dir que que vaig formar par dels Junior’s crec barana del Canal d’Aubeso, farmàcia iniciativa que va tindre un xicot de jo no venia a comprar a la teva botiga que, per anys que visqui, no podré que tenia una farola molt gran a la Sant Jaume, hem tornat a crear los perquè el meu pare era molt amic oblidar-ho mai. En el temps que et porta, de color roig fort, molt decora- Junior’s veterans. Tots els que estant de Juan Espanya, que el seu germà parlo vam actuar junt a Nino Bravo, tiu. A ella la conec al passeig, amunt allí en alguna època han passat pels Manolo tenia la botiga al costat de lo Peret o Los tres Sudamericanos, i avall. Parlem, comencem a sortir Junior’s, menys el fill de Carlos que que va ser després la segona llibreria perquè igual estàvem a la Catalunya i fins avui. Tot això passava abans també es diu Carlos. De tant en tant Roig. Allí és on s’acomiadava el dol a nord actuant amb la Meravella, com d’anar-me’n jo a la mili. fem algun concertet, però sense co- tots els enterraments. Els que ens lle- tiràvem avall i estàvem a Alacant On celebres el casament? brar clar. Ara podem tocar les peces geixin ho recordaran. Però bé, tornem tocant en una plaça de bous amb Home tu saps que l’home sempre que a nosaltres ens agraden, no les a la botiga... Pere. T’he de dir que em va costar es casa a la població de la dona. A que la gent vol ballar. Jo debia tenir un setze anys. El meu molt prendre aquella decisió, però mi em va tocar anar a San José, de Ja sabeu com va acabar la historia, fent pare, per aquell temps, ja tocava amb va ser una força major. L’any 1973 Costa Rica, ja que els seus pares en de llibreter, però que conste que és un els Blue’s, amb Picholí, els germans va morir la meva mare, i el meu aquells moments estaven per aque- músic que ha fet de llibreter, mai un Melich Granell i altres. Sense ado- pare em va posar en la disjuntiva lles terres. Mos casem allà i estic llibreter que va fer de music. Jo tinc nar-me’n la música m’anava entrant. de Junior’s o botiga. De cap manera dos mesos de viatge de lluna de mel un disc dels Junior’s que ell interpreta Sempre estava ficat dins la Unió volia deixar perdre el negoci que i després cap aquí que m’esperava el cantant “Lady ri “ que és un tresor.