HISTÒRIA 21 L’efímer

HISTÒRIA cap de pont pàg. 21-26 de (agost de 1938)

The ephemeral bridgehead of Vilanova de la Barca (August 1938)

Josep Ramon Camí Josep Maria Belío Cunyat Fernández de Ledigos Agent Forestal Enginyer Tècnic Topògraf

RESUM ABSTRACT El dia 9 d’agost de 1938, forces de l’Exèrcit Popular On August 9th, 1938, the forces of the Republican republicà van creuar el riu i establiren un cap army crossed the river Segre and established a de pont en la marge dreta del riu. Arribaren prop de bridgehead on the right bank of the river. They al nord-oest i a sota de pel sud. arrived near Torrelameu to the northwest and below Durant deu dies, la força republicana aguanta en un Corbins to the south. For ten days, Republican territori que cada dia es feia més petit. Es produïren force remained in a territory that was increasingly fets puntuals i desgraciats com la retirada de les smaller. There were occasional and lamentable forces de cavalleria, amb moltíssims ofegats, i també events such as the removal of cavalry forces, with l’episodi del moviment del carros de combat T-26. many drowned people, and also the episode of the L’aviació franquista jugà un paper importantíssim, T-26 tanks. Franco’s aviation plays a very important bombardejant cada dia el reduït terreny ocupat pels role, bombarding every day the small land occupied republicans. Aquests bombardejos comportaren la by Republicans. These bombings caused the almost destrucció quasi total del poble de Vilanova. Passats destruction of the town of Vilanova de la Barca. tants anys, es fa evident la inutilitat de l’intent, que After so many years, the uselessness of the attempt is no va comportar moviment de tropes en el costat evident, because it did not entail any movement of franquista, i sí una gran pèrdua de vides. troops to the Francoist side, only a great loss of life. PARAULES CLAU KEYWORDS Cap de pont, Vilanova de la Barca, Guerra Civil, Bridgehead, Vilanova de la Barca, Civil War, Segre Batalla del Segre, carros de combat. Battle, Tanks. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 6 | 2019

Per tal d’alleugerir la pressió que sobre la batalla de l’Ebre s’estava Quan va sortir el sol, la Brigada de Carrabiners, la d’Infanteria de fent per les forces franquistes, una vegada més el comandament Marina i la 143a Brigada ja havien creuat el riu. Els tancs acon- de l’Exèrcit Popular va planificar una nova ofensiva, en un esce- seguiren situar-se prop de la Séquia del Molí, que era la primera nari reduït, cercant fixar tropes nacionals en les seves posicions i línia de resistència adversària. evitar que baixessin cap al sud (Fig. 1). La reacció de les tropes franquistes no va tardar en produir-se. La Es va decidir fer l’ofensiva al sud del cap de pont de i primera disposició que van adoptar va ser obrir les comportes el lloc triat per creuar el riu va ser coincident amb el pas de la de i de , creant una forta riuada que provocà, al barca de Vilanova. Es va encarregar al XII Cos d’Exèrcit, manat destruir les passarel·les, l’aturada immediata del pas dels homes per Etelvino Vega, fer l’operació. La duria a terme la 56a Divisió, de la 145a Brigada; les aigües assoliren un nivell tres metres aleshores acantonada a Bellvís i que es reforçaria amb elements superior a l’anterior a l’obertura de comportes. d’altres divisions. A les 09 hores del matí, un intensíssim bombardeig causà la quasi total destrucció del poble de Vilanova. Grups d’avions de caça es dedicaren a metrallar els efectius republicans situats en l’iniciat cap de pont i a tots els que es trobaven pels entorns de l’estació del ferrocarril.

Les forces republicanes aprofundiren uns 300 metres per la marge dreta del riu, i arribaren aigües amunt fins al pont de la Su- crera de Menàrguens (Fig. 2). Aquestes forces van anar atacant, sempre voltant la línia de vigilància dels Batallons 132 d’Amèrica i 6è de San Quintín, que resistiren fins a les set del matí, en què es retiraren a una nova línia de resistència.

Fig. 2. Fotografia de les restes del pont de la Fig. 1. Plànol de la província de amb Sucrera de Menàrguens. la línia del front que va dividir les seves comarques durant nou mesos. A la tarda, el comandament de la 54a Divisió va entendre que Es va iniciar l’acció el dia 9 a les 03 hores; les forces actuants eren era el moment oportú per fer tornar l’enemic a l’altre costat de la 130a Brigada Mixta de Carrabiners, la 94a Brigada d’Infanteria riu i va disposar un contraatac a càrrec dels Batallones Tiradores de Marina, la 143a Brigada de la 30a Divisió i la 145a Brigada de d’Ifni 283, 286, i la Mehala de Tetuán de la 53a Divisió, però, al la 44a Divisió. En total sumaven setze batallons acompanyats de no arribar aquesta unitat fins a les 23 hores, el contraatac s’ajornà vint tancs T-26 i, a més, unitats de cavalleria. Els primers en cre- fins al dia següent. uar el riu Segre van ser els homes de la Brigada de Carrabiners; a continuació passà l’esquadró de cavalleria. DIA 10 Al mateix temps, la companyia de pontoners inicià la construc- Arribada aquesta unitat, avançaren a les 03:45 hores del dia 10, ció de dues passarel·les i un pont a un costat del poble de Vila- i se situaren a uns 500 metres del riu, no podent progressar més nova, per facilitar així el pas de la resta de les forces. Els carros de per la forta resistència trobada. Des de l’altra banda del riu les combat passaren per un gual. Aquests, un cop ocupada tota la armes automàtiques republicanes batien el terreny en l’Horta ribera i l’horta, s’adreçaren cap a Torrelameu. HISTÒRIA 23 d’Allà, la Carrerada i el Salgar, impossibilitant l’avançament de les forces franquistes. Malgrat tot, aquestes arribaren finalment a DIA 13 uns 250 metres del Segre. La franja d’uns quatre quilòmetres que L’ofensiva republicana donava clars senyals d’esgotament. Tot havien arribat a tenir els republicans, quedava reduïda a uns dos, i això, durant la matinada d’aquest dia realitzaren dos atacs a entre Vilanova i la cabanera, situada més al nord. les línies de defensa del Tercio de Valvanera, que, tot i estar reforçades amb efectius del Ceriñola, estigueren en sèries difi- DIA 11 cultats. A les 10:45, tement un altre pas del riu per noves forces republicanes, el bàndol franquista procurà reunir el major De la 01 a la 01:30 hores del nou dia, unitats republicanes de nombre de morters en previsió d’un nou atac. A les 11:30 hores, la 145a Brigada Mixta intentaren creuar el riu enfront de la l’artilleria republicana bombardejà Corbins, dirigint bona part Sucrera de Menàrguens, però van ser refusades per la barrera de dels trets sobre l’observatori que havia estat localitzat. L’artilleria l’artilleria franquista. A les 02:30 van contraatacar els franquistes, franquista replicà amb foc de contrabateria. A les 12:45 sis Tiradores d’Ifni 286 al nord de la Cabanera, Tiradores d’Ifni avions republicans (Figs. 3 i 4) atacaren Corbins llançant unes 283 entre la Cabanera i el canal, i la Mehala de Tetuán, ho va fer cinquanta bombes que causaren diversos danys. A les 13 hores, entre aquest canal i la séquia, aigües avall de Vilanova. S’entaulà va ser l’aviació franquista la que ho va fer sobre Vilanova i du- un duríssim combat, amb moltes baixes pels dos costats. Quan rant tota la resta del dia; un continuat foc de morters castigà les va sortir el sol, el terreny que ocupaven els republicans s’havia forces amuntegades en el cap de pont i a l’entorn de Vilanova. Ja reduït a 700 metres de llarg per 300 de fondària. A les 17 hores, de nit, a les 23 hores, les forces republicanes, intentant eixam- l’artilleria nacional tornava a castigar durament la població de plar el seu perímetre, atacaren una vegada més, atac que un cop Vilanova, on hi havia un gran moviment de vehicles i tropes més va ser contingut. detectat pels observatoris nacionals. Aquesta artilleria realitzà una gran concentració de foc sobre el riu Segre, des de Vilanova fins a mil metres aigües amunt, perquè els pontoners republicans estaven a punt d’enllestir un pont de cavallets.

Arribada la nit, es procedí a rellevar les tres unitats franquistes que havien portat el pes dels combats, ocupant els seus llocs el 8è Batalló de la Victòria, el 132 d’Amèrica i el 6è de San Quintín, ocupant les posicions en la línia de resistència, disposant que el Tercio de Valvanera se situés en la base de partida, per atacar al dia següent el petit cap de pont republicà.

Fig. 3. Avió de caça Polikarpov I – 16 Tipus 5 DIA 12 Mosca / Rata republicà.

El Tercio de Valvanera va sortir de Torrelameu, i a les 02 de la matinada va fer contacte amb les forces contràries, que eren dos batallons desplegats en doble línia, la primera situada a uns 250 metres del marge del riu i la segona a uns 150, i que tenien l’ordre de protegir a tot preu els tretze tancs que havien quedat empan- tanegats en la llera del riu i que s’intentava recuperar. L’actuació de la Mia (companyia) de la Mehala va ser molt deficient, aban- donant el terreny que devia conservar; el Tercio de Valvanera tampoc aleshores pogué pressionar i l’atac es frustrà.

Amb el nou dia l’aviació descobrí que la passarel·la estava intacta; durant la nit els pontoners havien reparat els trams afectats, do- nant ànims a les tropes encerclades al tenir una via d’escapament al seu darrere i aleshores van passar a l’atac, obligant al cap del Tercio a demanar reforços, ja que la seva línia perillava. Davant la Fig. 4. Avió de caça Polikarpov I – 15 Chato gravetat de la situació, dues companyies del Batalló C de Ceriño- republicà. la acudiren a reforçar les defenses estabilitzant la situació. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 6 | 2019

DIA 14 DIA 16

A la 01 de la nit, en la llentia, que en l’argot militar designa ‘un cercle Ara aviat vindria el campi qui pugui per tornar a la marge esquer- molt reduït de terreny’, inexplicablement no sols resistien les forces ra, sense passarel·les, amb força aigua baixant pel riu; l’escapada en la riba dreta, sinó que fins i tot passaven a l’atac i, tot i estar fluixos va tenir tints tràgics. Durant tot aquest dia no hi va haver cap de municions i esgotats després de sis dies de combats continus, moviment en la llentia (Fig. 5), aguantant les forces republicanes seguien aferrant les armes i defensant valerosament els quatre pams en les seves precàries defenses els bombardejos continus. de terreny que ocupaven. El darrer comunicat emès pel Ministeri de Defensa de la República deia d’ells: Seis fuertes ataques a nuestras posiciones de la cabeza de puente del Segre, fueron rechazados su- DIA 17 friendo el enemigo más de 300 bajas, entre ellas un comandante y Les forces republicanes s’aproparen al Camí de la Barca, hosti- dos tenientes. Aquest comandant era el cap del Tercio de Valvanera. litzades insistentment per les tropes de Tiradors de Ifni. A les 18 hores, onze avions trimotors Junkers (Fig. 6) varen fer dues A les 12:30 hores, l’aviació republicana bombardeja . A les passades sobre Vilanova, fent noves catifes de bombes. A les 13 hores, el foc de morter nacional se centra en el cap de pont repu- 20:30 hores els efectius de la 130a Brigada Mixta de Carrabiners, blicà, fent cinc granades per peça i a continuació, fins a nova ordre, de la 94a Brigada d’Infanteria de Marina i de la 143a brigada de van fer foc disparant un projectil cada cinc minuts i per cada peça. la 30a Divisió, que havien tingut la sort de sobreviure, creuaren A les 16:10 hores, gràcies a una correcció prèvia dels trets, l’artilleria el riu o moriren en les seves aigües. nacional va destruir la passarel·la estesa pels pontoners al davant de Vilanova. A les 23:35 hores encara continuaven fent atacs amb intensitat els republicans, i aleshores va ser quan el 286è Batalló de Tiradores de Ifni va rellevar el desgastat Tercio de Valvanera. DIA 15

A la 01:50 s’inicia un nou atac republicà a càrrec de les poques forces que encara resistien en la marge dreta del Segre. Les baixes de comandaments i d’oficials havien estat molt nombroses, però la moral va ser sempre molt elevada, com demostra el fet que en aquest escenari van ser poquíssims els casos de passats a l’altre Fig. 6. Avió de bombardeig Junkers Ju 52 – bàndol. A la nit el Ministeri de Defensa republicà va emetre 3mg nacional. l’últim comunicat sobre el Segre. L’ofensiva havia acabat.

Fig. 5. Plànol a escala 1:25.000 de l’últim DIA 18 terreny ocupat pels republi- cans. El comandament nacional va disposar una nova obertura dels embassaments, sobre tot del de Camarasa, arribant a Vilanova la riuada a les 07:30 hores del matí, arrossegant així la gran quantitat de cadàvers d’homes i de cavalleries que havien quedat escampats per tota la llera del riu. Aigües avall, per Lleida es va veure una vegada més passar les aigües del Segre transportant aquelles lamentables despulles.

Durant els anys 40 encara es trobaven per les marges del Segre restes d’homes i cavalls, que el riu havia ofegat en aquella deses- perada fugida. HISTÒRIA 25

Joan Sanromà era el capità de la companyia de carros que va ser ELS TANCS DEL SEGRE designada per al recolzament de l’operació. Ell va escriure que eren vint els tancs que travessaren el riu, quan en molts informes Van ser vint els tancs republicans que participaren en l’ofensiva. d’aquells dies hi figuren trenta. La seva actuació, però, no va ser gaire decisiva, al trobar obsta- cles infranquejables com van ser les séquies de rec, que no els Des de bon començament ja va veure les dificultats d’apro- van permetre progressar cap a l’interior del terreny. Amb les visionament que tindria, tot i que li van donar seguretat que, diverses riuades un bon nombre quedaren detinguts dintre de amb un telefèric que creuava el riu, podrien abastir-los de la llera del riu i amb els motors inutilitzats. Acabada l’ofensiva i municions i carburants. Van arribar de nit a Vilanova i restaren tornades les aigües al seu nivell normal, cada nit es feia l’intent amagats fins al moment de creuar, cosa que van fer per un gual de recuperar-los, enganxant-los cables i estirant-los altres tancs; que en aquell moment tenia una alçada de làmina d’aigua de entre aquests, diversos del model BT-5, que superaven en pes i vint centímetres. potència de motor al T-26 (Fig. 7). Naturalment aquests treballs originaven els sorolls corresponents i aleshores des de les posi- Arribats a la marge dreta, progressaren fins al punt límit assolit per cions franquistes s’obria un sostingut foc de metralladores i de la infanteria, sense poder avançar gaire més. Poc després va arri- morters, per dificultar-ne la recuperació. bar la primera de les riuades amb el desguàs dels embassaments i l’inesperat creixement del nivell del riu, que va originar un gran El primer dia de l’ofensiva, un d’aquests carros s’havia passat a les lí- pànic al veure tallada la comunicació amb la marge esquerra. nies nacionals, amb tota la tripulació posada d’acord en la deserció. Finalment, quan es va veure perduda l’ofensiva, es donà ordre de D’aquests tancs, set quedaren en la marge dreta i foren recupe- llençar els tancs al riu, cosa que es va fer donant la màxima potèn- rats per les forces franquistes. Dels que quedaren empantanats cia a la marxa, sense que pogueren progressar gaire en la llera, ja en la llera i van ser recuperats pels republicans, en desconeixem que, donada l’altura de la massa d’aigua, ben aviat arribava aquesta el nombre exacte. als radiadors, quedant el motor calat a pocs metres de la riba. Molts anys després, quan es va produir la riuada de novembre En un vehicle que deixaren a la marge dreta, van lligar un cable de 1982, que molts recordem perquè la vàrem viure, el riu va que tenia el seu extrem oposat afermat en un arbre de la marge deixar al descobert les restes d’alguns d’aquests tancs que allí contrària i pel que s’anaren lliscant part dels tripulants dels s’havien quedat, i als que el riu havia anant cobrint amb els seus carros, no sense grans dificultats. Més tard i aigües amunt es va arrossegaments. Un de recuperat se l’emportaren cap a Madrid trobar un gual i, encara que estava batut per les metralladores tot sencer; a la plaça de Vilanova, com a peça de record, està franquistes, passaren per ell força combatents. exposada la góndola o part inferior d’un d’aquests T-26 recuperat de la llera del riu.

Fig. 7. Carro de combat LA CAVALLERIA de fabrica- ció soviètica Un altre episodi lamentable és el que protagonitzaren els esqua- model T – 26 B. drons que havien creuat el Segre i que s’havien internat cap a Torrelameu, sense tenir cap protagonisme destacat. Encomanats també pel pànic de quedar copats, els tres esquadrons decidiren creuar la forta corrent, però d’una manera tan poc professional que ho van pretendre fer en línia recta i muntats; això produïa el tomb immediat de la cavalcadura amb el seu genet i que fossin arrossegats corrent avall. Fins i tot els oficials entraren en el riu d’aquesta manera. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 6 | 2019

mateixa nit se n’enterraren 278. Es va ordenar a l’equip d’enterra- ALTRES EPISODIS dors (format per presoners) que no continuessin amb la tasca; LAMENTABLES al dia següent, 19 d’agost, es van tornar a obrir les comportes de Camarasa i de Sant Llorenç. Amb la crescuda del riu Segre, les La quantitat de baixes republicanes va ser molt elevada. El dia 18 aigües arrossegaren el cadàvers corrent avall. se va produir una aglomeració per creuar per l’única passarel·la; la majoria ja havien llançat les seves armes al riu i molts adopta- El poble de Vilanova va patir diversos bombardejos aeris en ven una actitud passiva, aixecant els braços en senyal de rendició. els dies de l’ofensiva. El resultat va ser la pràctica destrucció del Tan sols escassos oficials encara van plantar cara decididament poble (Fig. 8). Quan va anar tornant la població, es va veure obli- a les tropes del batalló 286 de Tiradores. En l’intercanvi de trets gada a viure en cabanes i altres allotjaments provisionals. L’any va morir el capità Ascanio Baker, d’aquesta unitat. Aquesta mort 1939 va ser població adoptada pel Caudillo, i la Comarcal de va enfurismar els soldats indígenes, que es van dedicar a llançar Regiones Devastadas va iniciar la construcció de nous habitatges granades de mà i a disparar sobre la massa d’enemics. El resultat i locals socials, com l’església i l’ajuntament; cal dir que amb un va ser que el dia 18 únicament es van fer catorze presoners, i els estil no gaire adequat al propi de la comarca. morts que quedaren en la riba passaven de set-cents; aquella

Fig. 8. El poble de Vilanova de la Barca destruït per l’aviació nacional.

BIBLIOGRAFIA

Camí (2015): Josep Ramon Camí (ed.), Diari de guerra d’Heribert Camí, Lleida, Arts Gràfiques Bobalà.

Camí (2018): Josep Ramon Camí, El front de guerra en les comarques de Lleida, vol. 2, Lleida, Arts Gràfiques Bobalà.

Diarios de operaciones de las divisiones 13 y 54, Archivo General Militar (Ávila), seccions 1.3.1.5.15 (Divisió 13a) i 1.3.1.5.56 (Divisió 54a).

Galitó et. al (2006): Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i Josep Tarragona, Les batalles del Segre i la Pallaresa: l’atac final contra Catalunya (abril-desembre 1938), Lleida, Pagès.

Mezquida i Gené (1972): Lluís Maria Mezquida i Gené, La batalla del Segre: repercusiones del Ebro en el oeste de Cataluña, Tarragona, Dipu- tació de Tarragona.

Morea Navarra (1997): Vicente Morea Navarra, Recuerdos del frente de Aragón y la batalla del Segre, , Ribera & Rius.