Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
ÍNDEX 1. Introducció i metodologia...... 3
2. Sant Ramon (La Segarra). Marc històric i geofísic ...... 4
3. Localització del patrimoni cultural...... 9
3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats...... 9
3.1.1. Béns culturals interès nacional ...... 9
3.1.2. El patrimoni arqueològic...... 10
3.1.3. El patrimoni arquitectònic...... 10
3.2. Relació dels elements del patrimoni cultural inclosos als Catàlegs del patrimoni dels Plans d’ordenació i Normes urbanístiques dels municipis afectats...... 11
3.2.1. Catàleg de béns protegits i Catàleg de masies i cases rurals del POUM de Sant Ramon aprovat inicialment el març de 2010: ...... 11
3.2.2. Patrimoni dins les normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament de les comarques de Ponent. Ivorra (Segarra):...... 11 4. Prospecció arqueològica preventiva...... 12
4.1. Mètode emprat en el treball de camp ...... 12
4.2. Resultats de la Prospecció Superficial...... 12
4.3. Conclusions d’interès arqueològic ...... 16 5. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural...... 17
6. Documentació gràfica ...... 20
6.1. Fotografies dels elements inventariats/catalogats...... 20
6.2. Fotografies de les àrees de prospecció (AP)...... 26
6.3. Fotografies de les edificacions no catalogades (E.D.) ...... 44 7. Bibliografia ...... 53
8. Netgrafia ...... 53
Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica
Annex 2: Fitxes de les àrees de prospecció
Annex 3: Legislació patrimoni cultural
2 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
1. Introducció i metodologia.
Arran de l’elaboració del projecte de Parc eòlic de Sant Ramon, s’ha encarregat a l’empresa ATICS, S.L. la redacció de la part d’aquest estudi dedicat a l’impacte sobre el Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic).
Aquest estudi s’ha estructurat en les següents parts:
• Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) dels jaciments que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada 1.
• Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de tots aquells elements i construccions catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. També, s’ha complementat aquest buidatge amb una bibliografia especialitzada 2.
• Buidatge de la informació dels catàlegs de patrimoni dels Plans d’Ordenació Urbanística dels municipis afectats 3.
• Realització d’una prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) al llarg de l’àrea afectada pel Parc Eòlic Sant Ramon i del seu entorn més immediat, per tal de cercar possibles nous elements patrimonials tant arqueològics com arquitectònics.
• Establiment d’una sèrie de mesures correctores a aplicar abans i durant la realització d’aquest projecte a partir de tota la informació aconseguida gràcies als anteriors apartats.
1 Consulta realitzada a través de l’extranet del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya EGIPCI. 2 Consulta realitzada a través de l’extranet del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya EGIPCI. 3http://santramon.ddl.net/fotos/santramon//normativa.pdf. http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=237639&fromPage=load 3 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
2. Sant Ramon (La Segarra). Marc històric i geofísic
La Segarra
Cap de comarca, Cervera. Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l'altiplà central de Catalunya, és a dir, l'extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d'intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l'Ebre.
Algunes troballes de materials arqueològics, procedents de diversos llocs de la comarca, documenten, d'una manera encara incerta, el poblament des del neolític. Però fins a l'edat del ferro, ja dins el primer mil·lenni aC, hom no disposa d'un poblat excavat, el de Guissona, amb materials hallstàttics, que continuà a l'època ibèrica, de la qual hi ha testimonis arreu de la comarca. El poblat ibèric de Guissona degué ésser un dels centres més importants, com ho demostra el fet que encunyés moneda, amb el nom d' Eso , que fou transformat en Iesso durant la romanització, quan adquirí categoria de municipi romà. El poblament rural, amb vil·les romanes, fou intens, sobretot al voltant de Guissona, la qual cosa indica una agricultura intensa.
La reconquesta obligà a poblar bé la comarca per a servir de barrera a les incursions sarraïnes. A mitjan s. XIV hi havia uns 16 000 habitants. Pestes, lluites i emigracions feren que al final del s. XV la població baixés fins a uns 9 000 h. L'any 1515 començà la recuperació que havia de portar a l'esclat demogràfic del s. XVIII. Els primers anys del s. XIX la industrialització de la Catalunya mediterrània provocà una emigració considerable. A la darreria del s. XIX i primers anys del XX la fil·loxera féu estralls en les vinyes i en el comerç del vi, molt florent. La major part dels pobles perderen habitants: Sant Guim de la Plana (21,3%), Torrefeta (23%), Massoteres (29,9%), les Oluges (30,1%), Sant Ramon (36,9 per cent). Cervera, que havia sofert una caiguda espectacular amb la supressió de la Universitat (1824), passà de 3789 habitants a 4637 l'any 1897 i altra vegada a 3835 el 1910. El període 1910-36 fou bo per a la Segarra, on el pagès es dedicà al conreu del blat amb tècniques racionals i s'organitzà en sindicats agrícoles a fi d'avaluar els fruits al màxim. La represa de Cervera i de Guissona arrossegà d'altres municipis a incrementar els seus habitants (Sant Antolí i Vilanova, un 28,9%, i Freixenet de Segarra, un 63,8%). La guerra i la postguerra afectaren la comarca favorablement en l'aspecte econòmic; terres bladeres, hom no hi passava gana i els preus dels productes del camp s'hi mantingueren elevats. La comarca de la Segarra, tal com fou definida en la divisió territorial del 1936, era la meitat oriental del partit judicial de Cervera establert el 1834, arran de la divisió provincial (excepte Torà, Biosca i Sanaüja, que pertanyien al de Solsona, i Vallfogona de Riucorb, al de Montblanc), i corresponia només a una petita part del corregiment de Cervera, del 1716, i de la vegueria de Cervera, molt extensos, d'origen medieval. Fins al s. XII havia pertangut als comtats d'Osona- Manresa (riberes de Cervera i el riu Corb), Cerdanya- Berga (ribera de Sió) i Urgell (pla de Guissona, ribera de Llobregós). Respecte a la divisió del 1936, la llei de divisió comarcal de Catalunya del 1990 establí dos canvis en la Segarra. D'una banda se li segregà el municipi de Vallfogona de Riucorb, que quedà agregat a la comarca de la Conca de Barberà. De l'altra, Montornès de Segarra, fins aleshores a la comarca de l'Urgell, fou agregat a la Segarra.
4 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
Sant Ramon de Portell
El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2, limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Sant Ramon, a l'E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l'O amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs. S'estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l'oest de l'altiplà de Calaf.
Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on hi hagué l'antic castell d'aquest nom. Fins el 1940 el barri (antic poble) de la Manresana formà un municipi independent.
El principal nucli de població d'aquest terme és el poble de Sant Ramon de Portell, cap municipal, una petita part del qual correspon al terme municipal d'Estaràs. Altres nuclis de població són els pobles de Portell, Viver de Segarra i el llogaret de Gospí, tots tres situats en el sector N del terme. També integren el municipi l'antic despoblat de Mont- ros, amb les restes del castell homònim, l'antiga quadra de Jurats i el castell de Mejanell.
El poble de Sant Ramon de Portell (640 m i 384 h el 2005) és relativament modern, perquè té l'origen en el monestir de mercedaris que s'hi fundà al segle XIII. Consisteix en un carrer format a banda i banda de la carretera, que va des del santuari de Sant Ramon fins a la Manresana.
El poble antic, que ara forma una agrupació urbana amb Sant Ramon, és la Manresana. Té l'estil dels altres pobles de la Segarra: l'església de Sant Jaume de la Manresana tocant al defora del clos; un carrer principal que va de l'església al castell, i una gran casa senyorial, amb ruïnes del vell castell de la Manresana. L'església ha perdut una gran part de l'estructura primitiva amb les reformes que s'hi feren als segles XVIII i XIX.
En el lloc on s'edificà el monestir i santuari hi havia una capella de Sant Nicolau, on diu la tradició que pasturava el ramat del noi Ramon, nat i habitant de Portell, també segons la tradició, perquè de la vida d'aquest sant no hi ha res de segur. El 1245, segons un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó guardat en còpia del 1626, el mercedari fra Bertran, com a representant de sant Pere Nolasc, es dirigí vers aquest lloc del Castri Mediani (del castell de Mejanell, ara del terme d'Estaràs), de la parròquia de Portell, per a planejar la construcció d'un monestir. Hi ha unes primeres notícies del 1456, del 1597 i del 1625 de l'existència del priorat de Sant Nicolau dependent dels mercedaris. L'augment de devoció a sant Ramon Nonat fomentada des del segle XVI per l'orde mercedari fou causa que l'antic convent s'ampliés els anys 1597 i 1625. Finalment el 1675 el general de l'orde Pedro de Salazar féu construir el gran convent i l'església actuals de Sant Ramon de Portell anunciats pomposament com “l'Escorial de la Segarra”.
L'església de Sant Ramon de Portell és un edifici barroc d'una gran nau amb capelles laterals i cúpula al creuer, acabat al segle XVIII amb línies neoclàssiques. La nau és coberta amb volta de canó sobre llunetes, i per damunt de les capelles laterals hi ha una galeria amb balcons. L'element més remarcable és la portada barroca, datada el 1722 i és emmarcada per quatre columnes helicoïdals, que sostenen un entaulament amb el frontó partit. Al damunt, dues columnes més emmarquen una fornícula amb una imatge del sant.
5 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
El monestir s'organitza entorn d'un claustre (1802), d'estil neoclàssic, amb una cisterna -templet al mig. Les galeries són d'arc de mig punt, cobertes amb volta d'aresta. A la galeria alta s'obren balcons d'arc escarser, amb decoració geomètrica en el marc.
El retaule major i altres ornamentacions els féu Pere Costa el 1741. La capella de Sant Ramon, amb el seu mausoleu, és a la part septentrional del temple. La seva comunitat tenia 8 membres el 1835. Després de l'exclaustració, serví de sufragània de Portell fins que hi retornaren els mercedaris el 1897.
Segons la tradició, ja que de sant Ramon no hi ha cap document coetani, fins al punt de ser dubtosa tota la seva vida, el sant nasqué a Portell i morí al castell de Cardona. I en disputar-se el seu cadàver la gent de Cardona i la de Portell, determinaren de deixar-ho a la bona de Déu. Posaren el mort damunt una mula cega i la deixaren anar. Es dirigí a Portell, passà per davant del poble i continuà fins a la capella de Sant Nicolau, hi donà tres tombs i la mula caigué morta; així el van sebollir en aquest lloc.
Aquest sant és anomenat Nonat perquè diu la tradició que en néixer l'hagueren de treure del si de la mare, ja morta. La seva mort se situa vers l'any 1240, per bé que no falta qui el fa viure entre el 1326 i el 1346. Però el que sí és cert és que el culte a sant Ramon Nonat no fou aprovat pel papa fins el 1628, encara que ja era viu a Sant Ramon, puix que el 1631 aquest santuari era lloc d'aplecs religiosos, i se'l tenia per conegut arreu del món, segons els consellers de Cervera.
El poble de Portell és situat al NE de Sant Ramon, a la costa d'una ondulació del terreny. Tret d'algunes cases, antigues i modernes, que s'han construït fora del clos del poble, la major part de les cases formaven un carreró central, corbat i amb pendent, que s'iniciava en un portal que hi ha a la banda de ponent, del qual sortien altres carrerons laterals. Al capdamunt del poble, mig arruïnada, hi ha un tros de la torre de guàrdia cilíndrica que pertanyia a l'antic castell de Portell. El seu parament es disposava en filades de carreus regulars, si bé no es pot jutjar més que un primer nivell, atès el seu estat de ruïna.
El castell és esmentat ja el 1035, dins la marca del comtat de Berga, i pertanyia als Cardona, que hi tenien com a feudatari Bonfill, fill de Sanç, que era casat amb una filla dels vescomtes, Almatrud. Al segle XII en foren castlans els Llobera, descendents de Bonfill i Almatrud, fins que el 1190 el castell fou venut a la canònica de Santa Maria de Solsona, tot i que els Cardona en conservaren l'alt domini. En record de sant Ramon Nonat, suposat fill il·lustre de Portell, hi ha una capella a la part baixa del poble amb un cristall de sal a la rosassa, obsequi dels cardonins.
L'església parroquial de Sant Jaume de Portell conserva l'estructura romànica, amb els afegits i les reformes que s'hi han fet posteriorment, però s'hi veu encara un monument medieval.
De l'antic despoblat i castell de Mont-ros, a l'antic terme de Portell, al N de Sant Ramon, no queden més que unes cases deshabitades, vestigis del castell i parets de l'església de Sant Martí, a 650 m d'altitud. La seva església, abans parroquial, depenia de la de Gospí.
La quadra de Jurats era un terme civilment autònom de la parròquia de Portell, que va desaparèixer com a tal al segle XVIII.
6 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
En una altra ondulació del terreny, al N del terme municipal, hi ha el poble de Viver de Segarra, que consisteix en un carrer i algun carreró transversal. L'església parroquial de Santa Maria de Viver és situada a l'entrada del poble, en direcció de llevant a ponent, i conserva alguna paret medieval, però el conjunt actual del temple és neoclàssic. A la façana principal hi ha un escut ovalat, amb les figures d'un viver amb dues oques, i la data de l'any 1889.
Al segle XI, Viver, conquerit pels capitans procedents del Solsonès, passà al domini jurisdiccional del prepòsit de Santa Maria de Solsona, tant en l'aspecte civil com en l'eclesiàstic.
El llogaret de Gospí situat al N de Sant Ramon apareix esmentat amb el nom d'Albespí als segles XI i XII. Després de passar la vall i el torrent que baixa de Portell i Ferran, deixant a llevant l'antic terme de Mont- ros, la carretera arriba al poble. Aquest fou edificat en el coster de la dreta; al sector inferior hi ha les cases i carrerons longitudinals, posteriors al segle XVII; al capdamunt, on es pot pujar pel carrer de Cavallers, hi ha el castell de Gospí, que és una casa senyorial adossada a una torre cilíndrica medieval molt retocada.
Tal com és ara, l'església parroquial de Sant Martí de Gospí no és romànica, encara que té l'entrada medieval, amb dovelles de llargada mitjana i bordó puntejat, i altres parets antigues. A l'entrant del poble hi ha la capella de Sant Cosme i Sant Damià.
La jurisdicció eclesiàstica d'aquest poble fou cedida pel bisbe d'Urgell Pere a Santa Maria de Solsona. La dominació civil fou dels Cervera i després infeudada a diversos cavallers. Durant el segle XIV els Riquer eren els senyors de Riquer, que era probablement un barri de vora el poble, vers ponent; durant el segle XVI en foren senyors Perot Oliva i Miquel Vilalta i, finalment, el marquès de Palmerola.
Històricament, fins a l'actual terme de Sant Ramon de Portell arribava la marca fronterera del comtat de Berga, creada pels comtes de Cerdanya abans del 1035, època en què ja s'esmenten com a existents el castell de Portell i el de Gospí (o d'Albes Pino). En canvi, es creu que la Manresana era una fortalesa avançada del comtat de Manresa i que per això devia prendre aquest nom.
Respecte a l'antic poble de la Manresana, les notícies que hom té del 1067 indiquen que ja feia temps que hi havia un castell i un poble. En aquesta data consta com a possessió d'Amaltruda, senyora de Portell i parenta dels vescomtes de Cardona. El monestir de Santa Maria de Solsona hi tingué molts vassalls laics; però la jurisdicció espiritual fou del monestir d'Àger d'abans del 1162, i per tant el rector era posat pel seu abat. Quan fou secularitzat i suprimit el monestir, la seva jurisdicció religiosa passà al bisbat de Lleida. Solsona continuà rebent els delmes de la majoria dels particulars fins a la desamortització.
La senyoria civil, després del llinatge dels Cardona, passà als Messina, que en foren senyors durant el segle XIV.
El 1422 hom hi troba Hug de Copons, i aquest llinatge la tingué fins a la fi de la guerra contra Joan II; el 1481, aquest la donà al bastard de Cardona, que li fou fidel en aquesta contesa. Això no obstant, a mitjan segle XVI era de Francesc de Copons, i el 1786 Ramon Francesc de Copons i Despujol, baró de Cervelló, era marquès de la Manresana.
7 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
Ivorra
El terme municipal d'Ivorra està situat a llevant de la comarca de la Segarra. Al nord del municipi de Sant Ramon i Estaràs i al Sud de Torà. El municipi no té cap agregat, únicament està configurat pel poble d’Ivorra.
L’origen del poble d’Ivorra es remunta a l’època medieval en bastir-se un castell o torre fortificada, al redós de la qual va anar creixent el nucli de població. No obstant això, el lloc ja era poblat anteriorment, com ho demostren els jaciments arqueològics del Tossal de les Forques, que situarien els primers habitants en època ibèrica. Aquests primers assentaments estarien situats a prop de les fonts de Santa Maria i va donar lloc a un petit nucli primitiu, posteriorment presidits per l’església de Santa Maria, esmentada ja al segle XI, i on va tenir lloc el miracle del Sant Dubte.
Amb l’arribada de la invasió sarraïna i la construcció de la torre de guaita en la punta d’un serrat proper, aquest es va convertir en un indret més segur, en una època de forta violència i inseguretat, situat com estava en zona fronterera. Així, al voltant d’aquell castell es va anar edificant el poble fortificat i clos, que en un temps s’anomenava Les Ivorres, per l’existència dels dos nuclis de població: l’Ivorra sobirana, o de dalt, i l’Ivorra jussana, o de baix.
La primera notícia documental en què apareix el nom d’Ivorra data del 1031 en una escriptura de venda i durant tot el segle XI i posteriors són molts els documents que en parlen, tots ells relacionats amb els comtes d’Urgell. Aquests documents parlen d’Ivorra com d’un castell o una vila fortificada. De fet, els vestigis que en queden així ho testimonien. Tot i que les esglésies, tant la parroquial de Sant Cugat com les de Santa Maria i de Sants Gervasi i Protasi, foren donades a la canònica de Solsona en 1076, els comtes d’Urgell van tenir el domini eminent del terme, que es va perllongar fins que va passar al vescomte de Cardona, segurament per raons de parentiu, ja entrat el segle XIV. Quan Cardona es va constituir en comtat, l’any 1375, en la relació que es fa dels seus dominis, apareix Ivorra amb 25 focs. A partir del 1491 la senyoria del lloc depengué del ducat de Cardona, fins a l’extinció del feudalisme, a principis del segle XIX.
Dintre de les divisions territorials, Ivorra pertanyia a la Vegueria de la Segarra amb capital a Cervera, tot i que al segle XVI el duc de Cardona va establir-ne la capital a Torà.
8 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
3. Localització del patrimoni cultural.
3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats.
3.1.1. Béns culturals interès nacional
Es relaciona a continuació el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacionals (BCIN) existents pels entorns de l’àrea afectada pel projecte del PE Sant Ramon .
BCIN CASTELL DE LA MANRESANA
Obra popular dels segles XVI – XVII. L'any 930 es documenten les primeres referències del castell, el qual pertanyia al comtat de Manresa. Es localitza al turó situat a l'extrem oest del nucli, tot i que l'antic castell actualment es troba en estat ruïnós. No obstant, es conserva la nova residència que es va edificar per als marquesos, situada al mateix emplaçament. Està realitzada amb carreus regulars de mitjanes dimensions a la part inferior de la façana sud i paredat a la resta dels murs, coberta a dues aigües i estructurada amb planta baixa, dues plantes superiors i golfes. A la planta baixa, únicament visible des de la façana sud, apareix una porta d’accés amb llinda superior d'una sola peça sense cap tipus de decoració, per sobre de la qual trobem un arc de descàrrega. Totes les plantes superiors presenten diferents obertures al llarg de les diferents façanes de l'habitatge. Pel que fa a la façana sud, trobem un balcó central i dues finestres de diferents dimensions, una a cada costat, així al costat esquerra del balcó apareix una finestra de grans dimensions sense cap tipus de decoració. Al costat dret hi ha una finestra de menors dimensions amb un treball decoratiu a la llinda superior. A la façana est, es poden observar una sèrie de quatre espitlleres situades a la planta baixa. Tant a la primera com a la segona planta, trobem dues obertures de diferents dimensions, algunes d'elles obertes posteriorment. Finalment, a la part superior, trobem les golfes on apareix una obertura de petites dimensions a la part central. A la façana nord, mitjançant la qual s'accedeix al interior de l'habitatge, trobem la planta baixa, corresponent a la primera planta si ens fixem en la situació més elevada d'aquesta part de l'edifici, on ens apareix la porta principal sense cap tipus de decoració amb una finestra al costat dret. A la primera planta trobem tres obertures de grans dimensions realitzades amb carreus regulars de grans dimensions i amb un arc de descàrrega cadascuna a la part superior. A les golfes apareixen tres obertures circulars de petites dimensions, col·locades simètricament amb les finestres inferiors.
Inclòs en el POUM de Sant Ramon 4.
BCIN CREU DE TERME DE LA MANRESANA (Fotos 1 a 3)
Va ser construïda per voluntat de Pere Ramon de Copons, complint el desig de la seva mare Leonor i segons consta en el seu testament fet el 28 de setembre de l'any 1457. La creu situada al costat, de dimensions més petites, està datada de l'any 1836, i està dedicada a Domingo Tasies, heroi del poble del Fà que morí durant la guerra entre Carlins i Liberals.
La creu més antiga és situada a l'antic camí de Cervera i es troba acompanyada per una segona creu commemorativa de les guerres Carlines. La creu de terme, d'estil barroc, està formada per una
4http://santramon.ddl.net/fotos/santramon//normativa.pdf 9 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
graonada de quatre graons de planta octogonal, damunt de la qual s'alça el basament, també de planta octogonal, amb el fust de planta quadrangular amb un rebaix a cada costat que la converteixen també en octogonal. Al capitell superior, també octogonal, hi trobem representats en un alt relleu diferents personatges bíblics així com l'escut heràldic de la família que va encarregar la seva construcció, a dos dels seus costats. Per damunt d'aquest, hi ha la creu pròpiament dita, també amb representacions bíbliques, així a un dels costats trobem el Crist crucificat, mentre que a l'altre costat apareix la Verge, ambdós personatges acompanyats per una figura d'àngel a la part superior de la creu. Cadascun dels brancals de la creu apareixen totalment decorats amb formes circulars, propi de l'estil de l'època. La segona creu, datada al segle XIX, dins el període de les guerres carlines, està formada per un basament quadrangular, per sobre del qual s'alça la creu, realitzada amb pedra d'una sola peça i sense cap element decoratiu, exceptuant una inscripció molt deteriorada situada al centre de la creu on ens apareix el nom del personatge a qui està dedicada i l'any de la seva execució.
Inclòs en el POUM de Sant Ramon.
3.1.2. El patrimoni arqueològic
Es relaciona a continuació el catàleg de Jaciments Arqueològics (JA) existents pels entorns de l’àrea afectada pel projecte de PE Sant Ramon :
JA LA MANRESANA (Foto 4)
Es troba al costat del nucli urbà de Sant Ramon. S’hi accedeix agafant el camí senyalitzat que surt de la plaça de l’Església. A 120 m trobem les restes de l’antic castell de la Manresana, al costat de les quals es troben els camps de conreu on hi ha el jaciment. Els camps de conreu estan situats al vessant sud-oest del turó que es troba al capdamunt de la partida de la Manresana, disposats a mode de terrasses i delimitats per camins. Seguint les referències de l’anterior Carta Arqueològica, de 1986 (que a la vegada es basava en una cita bibliogràfica de F. Razquin, de 1952), l'any 2006 es va inspeccionar sobre el terreny la possibilitat de que a l’indret hi hagués un jaciment ibèric amb material ceràmic. Els resultats han estat negatius.
Inclòs en el POUM de Sant Ramon amb la categoria d’Àrea Arqueològica Reconeguda.
3.1.3. El patrimoni arquitectònic
Es relaciona a continuació el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (PA) existents pels entorns de l’àrea afectada pel projecte de PE Sant Ramon:
PA PLETES DE MONT- ROS (Fotos 10 a 11)
Pletes situades a la part baixa del nucli abandonat de Mont- Rós. Es tracta de cabanes on es resguardava el ramat i el pastor de les inclemències del temps. Estaven formades per una part totalment coberta, que era utilitzada pel pastor, una part coberta amb volta però descobertes per la part del davant, utilitzada pel ramat. En aquestes pletes només es conserva la part utilitzada pel ramat, formada per la successió de dues voltes de canó, una de les quals està parcialment derruïda, realitzades amb paredat i carreus irregulars units en sec i amb coberta exterior de lloses de pedra i terra per donar major compacitat a la volta.
10 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
Inclòs en el POUM de Sant Ramon amb la categoria de Resta de Bens Integrants del Patrimoni Cultural Català.
PA MONT- ROS. CAL TENELLA (Fotos 5 a 9)
Restes del nucli de Mont -Rós, situat al nord de Sant Ramon. A principis del segle XX hi vivien uns pocs habitants en les seves cases, i actualment és l'únic poble deshabitat del municipi. Sabem que tenia una església romànica de la qual només en queda notícia en alguns arxius, dedicada a Sant Anton mentre fou parròquia, tot i que posteriorment, al dependre de la de Gospí, passà a estar dedicada a Sant Martí. Actualment es conserven restes dels seus habitatges, així com les restes de la torre de guaita, de planta circular. Només es conserva la meitat septentrional de la torre, ja que la part sud va desaparèixer quan s'integrà als habitatges. La part nord de la torre té dues fases constructives, una amb carreus més grans i regulars, units amb morter, i una altra amb uns carreus més petits i irregulars, units amb argila. La primera fase constructiva està assentada directament a la roca natural, retallada per excavar un fossar que separa la població de l'altiplà. Aquesta torre, construïda al segle XI, servia com enllaç entre les que estaven situades a Gospí i Majanell, de construcció similar.
Inclòs en el POUM de Sant Ramon amb la categoria de Resta de Bens Integrants del Patrimoni Cultural Català.
3.2. Relació dels elements del patrimoni cultural inclosos als Catàlegs del patrimoni dels Plans d’ordenació i Normes urbanístiques dels municipis afectats.
3.2.1. Catàleg de béns protegits i Catàleg de masies i cases rurals del POUM de Sant Ramon 5 aprovat inicialment el març de 2010:
BCIN CASTELL DE LA MANRESANA
BCIN CREU DE TERME DE LA MANRESANA
Amb la categoria d’Àrees Arqueològiques Reconegudes: LA MANRESANA. En aquest cas el jaciment apareix amb un emplaçament lleugerament desviat al nord-oest del que es recull a l’IPAC.
Amb la categoria de Resta de Bens Integrants del Patrimoni Cultural Català: CAL TENELL (MONT- ROS), PLETES DE MONT-ROS
3.2.2. Patrimoni dins les normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament de les comarques de Ponent. Ivorra (Segarra):
No existeix cap element que es pugui veure afectat pel projecte.
5 http://santramon.ddl.net/fotos/santramon//normativa.pdf 11 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
4. Prospecció arqueològica preventiva.
4.1. Mètode emprat en el treball de camp
Entre els dies 6 de juny i el 12 de juny de 2011 s’ha dut a terme una Prospecció Arqueològica Superficial a l’àrea afectada pel Projecte PE Sant Ramon . Aquesta prospecció anava encaminada a localitzar noves restes de materials arqueològics en superfície i diferents elements patrimonials, amb l’objectiu de poder fer una valoració sobre la possible afectació del projecte sobre els mateixos. A la vegada, també es procedia a comprovar la localització, delimitació i possible afectació de tots aquells elements del patrimoni cultural que ja es troben inventariats i/o catalogats en els diferents catàlegs existents. (Veure documentació gràfica)
La prospecció superficial s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Francesc Busquets i Costa, juntament amb els arqueòlegs Damià Griñó, Esther Medina i Iñaki Moreno de l’empresa ATICS SL, seguint el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
S’ha procedit a prospectar les zones afectades pel projecte. Amb aquesta finalitat es van establir 4 àrees de prospecció (AP), a partir de la ubicació dels aerogeneradors, de l’orografia, els usos del sòl i les zones properes a aquests. (Veure documentació gràfica).
El projecte del PE Sant Ramon es situa al terme municipal de Sant Ramon i la subestació a la qual es derivarà l’energia obtinguda a Ivorra, àrea que ha estat objecte de prospecció en el marc del projecte PE Ivorra, els resultats de la qual s’inclouen en el present estudi.
Per dur a terme la prospecció, els arqueòlegs han inspeccionat sobre el terreny les zones que s’havien establert amb anterioritat fins recórrer tota la superfície a estudiar, alhora que s’omplia una fitxa amb els resultats. Si en una àrea de prospecció es constatava la presència de materials arqueològics susceptibles d’indicar l’existència d’algun jaciment, es determinava el camp o la zona on s’havia documentat el material com a Zona d’Expectativa Arqueològica (ZEA). No s’ha determinat cap ZEA.
Les edificacions, béns immobles i elements patrimonials localitzats durant la prospecció, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o als diferents catàlegs municipals però que podrien tenir certa rellevància històrica i/o arquitectònica, s’han identificat amb les sigles ED. Així, ha estat possible localitzar 8 ED de característiques singulars, bàsicament edificacions relacionades amb la pagesia i el patrimoni etnològic de la Segarra.
4.2. Resultats de la Prospecció Superficial.
ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.)
ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1):
Es tracta de l’àrea que comprèn els aerogeneradors SR01, 02 i 03. El primer se situa en els Plans de Gospí, a la banda N del serrat conegut com Costa Dreta, en una zona destinada en major part al
12 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
conreu. El segon es localitza al cim d’aquest serrat, també aprofitat com a espai agrícola. L’accés a l’aerogenerador SR03 s’efectua a través d’un camí sense asfaltar que condueix al Coll de l’Ametlla, molt a prop del Muralló, passant per les cabanes del Borràs i del Sastre.
La visibilitat és regular, tenint en compte la facilitat d’accessos (el projecte contempla l’obertura d’un camí nou entre els SR01 i SR02), la presència d’algunes petites zones boscoses amb una espessa capa de matoll i l’estat de recol·lecció finalitzada que presenten les àrees de conreu. (Veure documentació gràfica) (Fotos 12 a 19)
A l’Àrea de Prospecció 1, no es documenta cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles .
A l’Àrea de Prospecció 1, es documenta l’ED 1.
ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2):
Es tracta d’un espai destinat preferentment al conreu, amb intercalació d’alguna petita franja boscosa. El projecte inclou un nou accés per a l’aerogenerador SR04, que voreja pel costat de migjorn el Muralló, travessant el Pla dels Tolls i la Solana. La rasa d’interconnexió des d’aquest aerogenerador amb el SR05 travessa una àmplia zona de conreu en l’indret conegut com les Clotes i li creua el camí de Malgrat.
La visibilitat és de regular a bona, atès que la major part dels camps inspeccionats es trobaven segats. Val a dir que en el cim del Muralló, que és l’emplaçament de l’aerogenerador SR04, en l’extrem oriental hi ha una zona boscosa amb abundant vegetació arbustiva, fet que dificultava la inspecció del terreny. (Veure documentació gràfica) (Fotos 20 a 25)
A l’Àrea de Prospecció 2 no es documenta cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.
A l’Àrea de Prospecció 2, es documenten les ED 2 i 3.
ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3):
S’hi inclouen els aerogeneradors SR05, 06, 07, 08 i 09. L’espai es caracteritza per la presència de camps de conreu majoritàriament segats, raó per la qual la visibilitat és òptima.
Una part de la rasa d’interconnexió amb el corresponent accés passa molt a prop del jaciment de La Manresana. L’aerogenerador SR05 s’ubica al cim de Peça Rodona, molt a prop del Camí de Castellnou d'Olugues a Sant Ramon. La rasa d’interconnexió amb l’aerogenerador SR06 travessa el serrat de les Cometes passant per un camp d’oliveres i un camp de cereal segat. L’aerogenerador SR07 és situat a prop del cim de l’Ermitana, al qual s’hi accedeix a través d’un camí que discorre paral·lel i al nord-oest del camí de Sant Ramon a Les Olugues. Cal tornar per aquest mateix camí per a vorejar un camp segat elevat per a localitzar la plataforma que es correspon amb l’aerogenerador SR08. Des de la mateixa via d’accés, a l’indret de les Plaüges en una petita sobreelevació del terreny s’hi localitza l’aerogenerador SR09. (Veure documentació gràfica) (Fotos 26 a 39)
A l’Àrea de Prospecció 3, no es documenta cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.
13 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
A l’Àrea de Prospecció 3, es documenten les ED 4, 5, 6, 7 i 8.
ÀREA DE PROSPECCIÓ 4 (A.P. 3):
En aquesta àrea de prospecció hi ha el primer tram de la rasa d’interconnexió que s’inicia a partir de la subestació projectada en l’extrem sud del terme municipal d’Ivorra. Segueix en direcció sud, ja en el terme municipal de Sant Ramon, a través del camí de Coletes que mena a Portell passant per Les Parellades, una àmplia zona de conreu de cereal. Passat el nucli, la rasa continua per les Planes de Portell, transcorre per l’Era de Cal Pastoret fins a la carretera LV-3003 i es desvia per la Granja del Marvà. Continua vorejant el Tros Gran fins al camí de Sant Ramon a Portell, primer per una àrea boscosa i després travessant alguns camps de conreu segats. En el Clot de Mont- Ros s’hi localitzen el PA Cal Tenella i el PA Pletes de Mont- Ros. Seguidament el projecte gira al sud i s’acosta a Sant Ramon pujant fins als Plans de l’Antic Cementiri, passant per la Granja del Volva després de creuar la carretera de Guspí LV-3121. En aquest indret hi ha alguns camps de cereal fins que el projecte gira a Les Eres, entra en el nucli de Sant Ramon i passa per la carretera de Sant Ramon a Corcabella L-324 fins a l’encreuament amb el camí de Les Valls.
L’espai es caracteritza per la presència de camps de conreu majoritàriament segats, raó per la qual la visibilitat és òptima. (Veure documentació gràfica) (Foto 40 a 45)
A l’Àrea de Prospecció 4, no es documenta cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.
EDIFICIS RELLEVANTS DOCUMENTATS DURANT LA PROSPECCIÓ (ED)
En la zona proposada per la realització del Projecte Parc Eòlic Sant Ramon, al terme municipal de Sant Ramon, s’han documentat diferents construccions i/o edificis rellevants no catalogats ( ED ).
ED 1, Colomer a l'AP 1. (Coordenades UTM X: 361872, Y: 4622006) (Veure documentació gràfica) (Fotos 46-47).
És una edificació exempta ubicada en el pendent del serrat conegut com a Costa Dreta. Presenta una planta rectangular amb façana de paredat de carreuons col·locats en sec. Les juntes són farcides amb lloses de petites dimensions. Destaca per la presència de dues filades de petites fornícules a la façana de migjorn, segurament per a l’entrada i sortida dels coloms. Tenint en compte l’escàs rendiment que proporcionava l’explotació dels colomers (la carn dels coloms no era gaire valorada davant la d’altres aus de corral, així que eren més aviat apreciats per raons estètiques. A més, la femada que generava era escassa i un número excessiu de coloms podia ser contraproduent per al sembrat del camp), sembla que aquestes edificacions es poden considerar símbol d’estatus social i es reservava a les classes socials altes. Per aquesta raó cal apuntar la possibilitat de vincular l’edifici amb alguna casa de rellevància a la zona.
ED 2, Cabana a l'AP 2. (Coordenades UTM X: 362087, Y: 4620901) (Veure documentació gràfica) (Fotos 48-49)
14 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
Edifici de planta ovalada recolzat en el marge NE d’un camp pertanyent al Pla dels Tolls. És de cúpula semiesfèrica amb la porta de perfil rectangular. Es troba bastida amb un aparell rectangular isòdom imperfecte col·locat en sec.
ED 3, Cabana a l'AP 2. (Coordenades UTM X: 362197, Y: 4620637) (Veure documentació gràfica) (Fotos 50-51)
Edificació exempta de planta rectangular situada en el marge occidental del camí de Malgrat. Presenta una cúpula semiesfèrica i la porta de perfil troncocònic. Es troba bastida amb un aparell rectangular isòdom imperfecte col·locat en sec, a excepció del costat O, que presenta algunes reparacions amb morter de calç i sorra de color ataronjat.
ED 4, Cabana a l'AP 3. (Coordenades UTM X: 362974, Y: 4620078) (Veure documentació gràfica) (Fotos 52-53)
Apareix amb el topònim de la Cabana del Noio, i es localitza en el costat meridional del camí que segueix la carena dels Colls i mena al cim de l’Ermitana. És una edificació exempta de planta quadrada, cúpula semiesfèrica i porta de perfil lleugerament troncocònic. Es troba bastida amb un aparell rectangular isòdom imperfecte col·locat en sec.
ED 5, Cabana a l'AP 3. (Coordenades UTM X: 362722, Y: 4620058) (Veure documentació gràfica) (Fotos 54-55)
Construcció situada en el costat septentrional del camí que segueix la carena dels Colls i mena al cim de l’Ermitana. És una edificació exempta de planta quadrada, cúpula semiesfèrica i porta de perfil rectangular. Es troba bastida amb un aparell rectangular isòdom imperfecte lligat amb morter de calç blanca.
ED 6, Cabana a l'AP 3. (Coordenades UTM X: 362592, Y: 4620042) (Veure documentació gràfica) (Fotos 56-57)
Apareix amb el topònim de la Cabana de l’Abat, i és situada en el costat sud del camí que segueix la carena dels Colls i mena al cim de l’Ermitana. És una edificació exempta de planta quadrada, cúpula semiesfèrica i porta de perfil troncocònic. Es troba bastida amb un aparell rectangular isòdom imperfecte disposat en sec.
ED 7, Cabana a l'AP 3. (Coordenades UTM X: 362598, Y: 4619541) (Veure documentació gràfica) (Fotos 58-59)
Entre Les Comes i Plaüges, encastada en el marge sud d’un camí que voreja la ribera dreta del curs d’aigua intermitent coneguda com a Rasa Llobatera, es localitza una cabana de majors dimensions. Presenta una planta rectangular, coberta de volta plana i porta rectangular. Es troba bastida amb un aparell rectangular isòdom imperfecte col·locat en sec.
ED 8, Cabana a l'AP 3. (Coordenades UTM X: 362415, Y: 4619059) (Veure documentació gràfica) (Fotos 60-61)
Vora el camí de Sant Ramon a Les Olugues, en el marge NE d’un camp segat, es documentà la presència d’una cabana de planta quadrada, coberta amb falsa cúpula semiesfèrica i porta
15 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
troncocònica. Com en els casos anteriors, es troba bastida amb un aparell rectangular isòdom imperfecte col·locat amb morter de calç i sorra de color beix.
4.3. Conclusions d’interès arqueològic
La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Parc Eòlic de Sant Ramon al T.M. de Sant Ramon de Portell (la Segarra), ha permès comprovar la inexistència de restes arqueològiques en superfície, a la totalitat de les zones prospectades.
S’ha procedit a prospectar les zones afectades pel projecte del Parc Eòlic, i el seu entorn d’ocupació. Amb aquesta finalitat es van establir 4 àrees de prospecció (AP). Aquest treball fou realitzat per l’equip d’arqueòlegs, els quals examinaren els diferents camps, camins i zones de bosc, que, a partir del projecte d’implantació del Parc Eòlic de Sant Ramon, es veuran afectats de forma directa.
La prospecció superficial s’ha dut a terme de forma intensiva al llarg de tot el traçat de les diferents rases d’interconnexió i de les àrees d’emplaçament dels 9 aerogeneradors. No obstant això en alguns trams la vegetació existent ha dificultat tant l’accés com la visibilitat.
Durant aquesta prospecció s’han documentat 8 construccions i/o edificis rellevants no catalogats (ED). Són construccions relacionades amb la pagesia, fonamentalment coberts i un colomer, de les que caldrà valorar la seva importància i el grau d’afectació que tindran, per preveure l’actuació sobre d’elles.
D’altra part, cal tenir en compte que els resultats de tota prospecció superficial han de ser considerats únicament com a orientatius. Per tal que resulti més fiable, la prospecció superficial ha de ser realitzada quan les condicions del terreny permeten la correcta inspecció visual de la seva superfície. En el cas dels camps de conreu, aquesta circumstància es dóna quan els camps es troben llaurats, fet que no s’ha donat en aquesta prospecció, resultant més difícil i, per tant, menys fiable, la realització d’una prospecció superficial (en el cas que ens ocupa la major part dels camps es trobaven segats). Pel que fa a les zones de bosc i matolls molt densos els resultats de les prospeccions no són determinants. En el cas de les prospeccions realitzades en el curs dels estudis d’impacte sobre el patrimoni de qualsevol obra d’infraestructura, el moment escollit per a dur-les a terme ve marcat per les necessitats i terminis d’execució del projecte, de manera que en molts dels casos els terrenys sobre els quals es realitzen aquelles no presenten les millors condicions per a ser prospectats.
Per aquests motius exposats anteriorment, es proposarà com a mesura correctora de caràcter general un programa de control arqueològic dels rebaixos als punts d’implantació dels aerogeneradors i en les tasques d’obertura de nous accessos.
Les dades obtingudes durant la prospecció superficial i presentades a l’estudi, ens permetran adoptar les mesures correctores adients per tal de no afectar el patrimoni ja documentat, i evitar la destrucció de noves restes que poguessin aparèixer.
16 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
5. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural.
Tots aquests elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del grau de protecció de l’element patrimonial (BCIN/ JA / PA) segons la Llei (9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Per tant cada un d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat d’acord amb aquesta protecció. La divisió és la següent: x Aquells elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els elements patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la citada legislació.
Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua permanent d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures protectores o correctores.
BCIN Creu de Terme de La Manresana
Aquest element queda molt proper al camí d’accés a l’aerogenerador SR06 i de la rasa d’interconnexió, per aquest motiu cal aplicar mesures correctores consistents en:
9 Evitar qualsevol afectació directa sobre aquest element. Preservar-lo de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.) mitjançant la seva delimitació amb balises de forma prèvia a l’inici dels treballs.
x Aquells elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció, cadascun d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el seu entorn més immediat un nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o protectores severes.
JA La Manresana
Aquest element queda molt proper al camí d’accés a l’aerogenerador SR06 i de la rasa d’interconnexió, per aquest motiu cal aplicar mesures correctores consistents en:
9 Evitar qualsevol afectació directa sobre aquesta zona. Preservar-lo de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.) mitjançant la seva delimitació amb balises de forma prèvia a l’inici dels treballs.
x Aquells elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció, cadascun d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt . És per això que hauran d’aplicar-se mesures correctores o protectores severes.
17 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
PA PLETES DE MONT- ROS
PA MONT- ROS. CAL TENELLA
Tots dos elements queden allunyats de la zona d’afectació del Projecte PE Sant Ramon.
x Aquells elements patrimonials (Edificacions no catalogades), documentades o localitzades com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva (realitzada segons el procediment establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic).
Edificis rellevants no catalogats (ED)
ED 1, Colomer a l'AP 1.
ED 2, Cabana a l'AP 2.
ED 3, Cabana a l'AP 2.
ED 4, Cabana a l'AP 3.
ED 5, Cabana a l'AP 3.
ED 6, Cabana a l'AP 3.
ED 7, Cabana a l'AP 3.
ED 8, Cabana a l'AP 3.
D’aquestes vuit edificacions no catalogades, les ED 4 i ED 5 es veuen directament afectades per l’accés a l’aerogenerador SR06.
Per tant, caldrà aplicar les següents mesures correctores :
En Fase d’obra:
x Realització d’un estudi històric- documental, gràfic i planimètric que permeti determinar les característiques dels diferents elements que formen part d’aquesta construcció i conèixer amb exactitud l’afectació que tindrà el nou projecte sobre ells.
Aquest estudi consistirà en el desenvolupament de les següents fases:
x neteja de l’element i documentació gràfica (topogràfica, planimètrica i fotogràfica)
18 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
x si fos necessari, realització d’un estudi arqueològic per tal de documentar exhaustivament l’element en qüestió i poder, així, establir les seves fases constructives i la seva cronologia, segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
x Amb tota aquesta documentació i informació acumulada, s’haurà de realitzar una sol•licitud al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal que dictamini si es poden eliminar aquestes edificacions, en cas que el Projecte contemplés la seva afectació total.
Les ED 6 i ED 7 es troben molt properes a infraestructures del projecte: la ED 6 al marge del camí d’accés a l’aerogenerador SR06 i la ED 7 a tocar de la rasa d’interconnexió dels aerogeneradors SR07 i SR08.
Per aquest motiu cal aplicar mesures correctores consistents en:
9 Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests dos elements. Preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.) mitjançant la seva delimitació amb balises de forma prèvia a l’inici dels treballs.
La resta d’ED (1, 2, 3 i 8) no s’han de veure afectades segons el projecte constructiu.
Mesures correctores
Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements , i preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.).
Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció arqueològica a nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics només es podrà realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició de noves restes durant la realització de les obres.
És per això que creiem necessari aplicar mesures correctores d’abast més general que consistiran en:
x Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.). D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva potència estratigràfica, tipologia i grau de conservació.
x Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.
19 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
6. Documentació gràfica
6.1. Fotografies dels elements inventariats/catalogats
1. BCIN Creu de terme de La Manresana
20 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
2. BCIN Creu de terme de La Manresana
3. BCIN Creu de terme de La Manresana
21 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
4. JA La Manresana
5. PA Mont- Ros. Cal Tenella
22 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
6. PA Mont- Ros. Cal Tenella
7. PA Mont- Ros. Cal Tenella
23 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
8. PA Mont- Ros. Cal Tenella
9. PA Mont- Ros. Cal Tenella
24 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
10. PA Pleta de Mont- Ros
11. PA Pleta de Mont- Ros
25 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
6.2. Fotografies de les àrees de prospecció (AP)
12. AP 1. Camí d’accés a l’aerogenerador SR01.
26 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
13. AP 1. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR01
14. AP 1. Camí d’accés de l’aerogenerador SR02
27 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
15. AP 1. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR02
16. AP 1. Camí d’accés a l’aerogenerador SR03. Direcció N
28 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
17. AP 1. Camí d’accés a l’aerogenerador SR03. Direcció S
18. AP 1. Camí d’accés a l’aerogenerador SR03
29 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
19. AP 1. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR03
20. AP 2. Accés actual en direcció a l’aerogenerador SR04
30 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
21. AP 2. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR04
22. AP 2. Vessant sud del nou accés projectat a l’aerogenerador SR04
31 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
23. AP 2. Camps segats en el nou accés projectat a l’aerogenerador SR04
24. AP 2. Rasa d’interconnexió amb l’aerogenerador SR05. Direcció NO
32 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
25. AP 2. Rasa d’interconnexió amb l’aerogenerador SR05. Direcció S
26. AP 3. Inici. Camí d’accés i traçat de la rasa d’interconnexió
33 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
27. AP 3. Nou accés projectat. Direcció S
28. AP 3. Camps segats per nou accés projectat
34 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
29. AP 3. Camí d’accés a l’aerogenerador SR05
30. AP 3. Plataforma de l’aerogenerador SR05
35 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
31. AP 3. Camps segats i oliveres a la rasa d’interconnexió entre els aerogeneradors SR05 i 06
32. AP 3. Camí d’accés entre els aerogeneradors SR06 i 07
36 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
33. AP 3. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR06
34. AP 3. Zona de la rasa d’interconnexió entre els aerogeneradors SR05 i 06. Direcció NO
37 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
35. AP 3. Accés a l’aerogenerador SR07
36. AP 3. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR07
38 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
37. AP 3. Zona de la rasa d’interconnexió entre els aerogeneradors SR07 i 08. Direcció S
38. AP 3. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR08
39 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
39. AP 3. Ubicació de la plataforma de l’aerogenerador SR09
40. AP 4. Inici de la rasa d’interconnexió des de la subestació
40 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
41. AP 4. Rasa d’interconnexió. Direcció O
42. AP 4. Camps segats a la rasa d’interconnexió
41 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
43. AP 4. Zona boscosa i camps segats a la rasa d’interconnexió. Direcció SO
44. AP 4. Rasa d’interconnexió amb el PA Cal Tenella al fons
42 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
45. AP 4. Rasa d’interconnexió a la carretera L- 324 en direcció a Sant Ramon
43 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
6.3. Fotografies de les edificacions no catalogades (E.D.)
46. ED 1. Colomer localitzat a l'AP 1
44 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
47. ED 1. Colomer localitzat a l'AP 1
48. ED 2. Cabana a l’AP 2
45 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
49. ED 2. Cabana a l’AP 2
50. ED 3. Cabana a l’AP 2
46 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
51. ED 3. Cabana a l’AP 2
52. ED 4. Cabana a l’AP 3
47 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
53. ED 4. Cabana a l’AP 3
54. ED 5. Cabana a l’AP 3
48 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
55. ED 5. Cabana a l’AP 3
56. ED 6. Cabana a l’AP 3
49 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
57. ED 6. Cabana a l’AP 3
58. ED 7. Cabana a l’AP 3
50 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
59. ED 7. Cabana a l’AP 3
60. ED 8. Cabana a l’AP 3
51 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
61. ED 8. Cabana a l’AP 3
52 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
7. Bibliografia
DD.AA., (Inèdit), Carta Arqueològica de la comarca de la Segarra . Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
DD.AA., (Inèdit), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Segarra . Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
DD.AA. (1979), Els Castells Catalans , a Dalmau R. (Eds), Barcelona.
DD.AA (1988), Gran Geografia comarcal de Catalunya . Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
DD.AA (1990), Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artísdtics de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
DD.AA. (1992), Gran Enciclopèdia Catalana. Catalunya Romànica , Barcelona.
DD.AA. (1992), Sant Ramon. Lleida , Diputació de Lleida, 13.
PLADEVALL, A.; COLOMER, I. M.; TOUS, J. (1976), Columbaris, colomers i palomeres , Rafael Dalmau, Barcelona.
8. Netgrafia www.comarcalia.com http://www.enciclopedia.cat/ http://santramon.ddl.net/ http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=237639&fr omPage=load
53 Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica
54 357000 358000 359000 360000 361000 362000 363000 364000 365000 366000 367000 368000 369000 4628055 4628055 T o r à ± T o r à ± M a s s o t e r e s
4627055 G u i s s o n a 4627055 4626055 4626055
II v v o o r r r r a a 4625055 4625055
Castellfollit de Riubregós Sant Guim de la Plana 4624055 4624055
IA Torrefeta i Florejacs ÀN RR TE EDI R M 4623055 4623055 MA
SR01 !. 1:2.500.000 SR02 !. 4622055 4622055 S a n t R a m o n LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA SR03 !. SR04 !. NOM DEL PROJECTE: 4621055 4621055 Tarroja de Segarra Projecte Parc Eòlic Sant Ramon SR05 !. SR06 !. MUNICIPI: 4620055 4620055 SR07 !. SR08 Sant Ramon !. C e r v e r a SR09 !. 4619055 4619055 COMARCA: la Segarra P u j a l t 4618055 4618055 PROVÍNCIA: Lleida
ll e e s s O O l l u u g g e e s s E s t a r à s 4617055 4617055 4616055 4616055
0230 460 920 1.380 1.840 2.300 Metres Escala Numèrica 1:50.000 Escala Gràfica Sant Guim de Freixenet V e c i a n a
4615055 V e c i a n a 4615055
Ribera d'Ondara DISSENY I ELABORACIÓ: ALEX MORENO PLÀNOL NÚM.: 1 BASE CARTOGRÀFICA: INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA Ribera d'Ondara PROJECCIÓ UTM FUS 31N AMB DATUM EUROPEU DE 1950 (PARÀMETRES ICC/UB) 357000 358000 359000 360000 361000 362000 363000 364000 365000 366000 367000 368000 369000 360835 361085 361335 361585 361835 362085 362335 362585
SR01 !. TOTS ELS ELEMENTS DEL PATRIMONI TENEN UN ± NIVELL DE SENSIBILITAT ALT Torrefeta i Florejacs 4622280 4622280
SR02 !. 4622030 4622030
Ed. 1 UTM X:361872 Y:4622006
A.P. 1 4621780 4621780 S a n t R a m o n C e r v e r a 4621530 4621530
LLEGENDALLEGENDA !. Aerogenerador 4621280 4621280 Rasa SR03 !. A.P. 4 Camins Límit Municipal Àrea de Prospecció (A.P.) Edificació (Ed.)
360835 361085 361335 361585 361835 362085 362335 362585
TÍTOL DEL PROJECTE: ARQUEÒLEG: CARTOGRAFIA: ESCALES: NOM DEL PLÀNOL: DATA: PLÀNOL NÚM.: Metres juny 2011 025 50 100 150 200 250 Resultat de la prospecció arqueològica. 2 Projecte Parc Eòlic de Sant Ramon Francesc Busquets Alex Moreno 1:5.000 NOM FITXER: Elements del Patrimoni Cultural FULL2 DE 6 NUMÈRICA GRÀFICA 361835 362085 362335 362585 362835 363085 363335 363585 4621280 4621280 TOTS ELS ELEMENTS DEL PATRIMONI TENEN UN NIVELL DE SENSIBILITAT ALT ± 4621030 4621030 SR04 !. A.P. 2 A.P. 4
Ed. 2 UTM X:362097 Y:4620901
4620780 BCIN 4620780 Castell de la Manresana
JA La Manresna Ed. 3 S a n t R a m o n UTM X:362197 Y:4620637 4620530 4620530
BCIN Ed. 4 UTM X:362974 Y:4620078 Creu de Terme de la Manresana A.P. 3 SR05 !.
Ed. 4 Ed. 5 UTM X:362974 Y:4620078 4620280 4620280 UTM X:362722 Y:4620058
Ed. 6 UTM X:362592 Y:4620042 LLEGENDALLEGENDA !. Aerogenerador Ed. 5 Rasa UTM X:362722 Y:4620058 Camins Límit Municipal Àrea de Prospecció (A.P.) SR06 Ed. 6 !. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) UTM X:362592 Y:4620042 Jaciment Arqueològic (J.A.)
4620030 Edificació (Ed.) 4620030
361835 362085 362335 362585 362835 363085 363335 363585
TÍTOL DEL PROJECTE: ARQUEÒLEG: CARTOGRAFIA: ESCALES: NOM DEL PLÀNOL: DATA: PLÀNOL NÚM.: Metres juny 2011 025 50 100 150 200 250 Resultat de la prospecció arqueològica. 3 Projecte Parc Eòlic de Sant Ramon Francesc Busquets Alex Moreno 1:5.000 NOM FITXER: Elements del Patrimoni Cultural FULL3 DE 6 NUMÈRICA GRÀFICA 361835 362085 362335 362585 362835 363085 363335 363585
TOTS ELS ELEMENTS DEL PATRIMONI TENEN UN ± NIVELL DE SENSIBILITAT ALT SR06 !.
4620030 Ed. 4 4620030 UTM X:362974 Y:4620078
Ed. 6 UTM X:362592 Y:4620042 Ed. 5 UTM X:362722 Y:4620058 4619780 4619780
SR07 !. A.P. 3
S a n t R a m o n 4619530 4619530 Ed. 7 UTM X:362598 Y:4619541 Ed. 7 UTM X:362598 Y:4619541
SR08 !.
Ed. 4 UTM X:362974 Y:4620078 4619280 4619280
E s t a r à s
Ed. 5 Ed. 8 UTM X:362722 Y:4620058 UTM X:362415 Y:4619059
ll e e s s O O l l u u g g e e s s LLEGENDALLEGENDA 4619030 4619030 !. Aerogenerador
SR09 Rasa !. Camins
Ed. 6 Límit Municipal UTM X:362592 Y:4620042 Àrea de Prospecció (A.P.) Edificació (Ed.)
361835 362085 362335 362585 362835 363085 363335 363585
TÍTOL DEL PROJECTE: ARQUEÒLEG: CARTOGRAFIA: ESCALES: NOM DEL PLÀNOL: DATA: PLÀNOL NÚM.: Metres juny 2011 025 50 100 150 200 250 Resultat de la prospecció arqueològica. 4 Projecte Parc Eòlic de Sant Ramon Francesc Busquets Alex Moreno 1:5.000 NOM FITXER: Elements del Patrimoni Cultural FULL4 DE 6 NUMÈRICA GRÀFICA 363585 363835 364085 364335 364585 364835 365085 365335
TOTS ELS ELEMENTS DEL PATRIMONI TENEN UN ± NIVELL DE SENSIBILITAT ALT 4622280 4622280
PA Pletes de Mont-ros 4622030 4622030
PA Mont-ros. Cal Tenella 4621780 4621780
A.P. 4 S a n t R a m o n 4621530 4621530 4621280 4621280
LLEGENDALLEGENDA !. Aerogenerador Rasa Límit Municipal Àrea de Prospecció (A.P.) Patrimoni ArquitectònicE s t a r à s (PA)
363585 363835 364085 364335 364585 364835 365085 365335
TÍTOL DEL PROJECTE: ARQUEÒLEG: CARTOGRAFIA: ESCALES: NOM DEL PLÀNOL: DATA: PLÀNOL NÚM.: Metres juny 2011 025 50 100 150 200 250 Resultat de la prospecció arqueològica. 5 Projecte Parc Eòlic de Sant Ramon Francesc Busquets Alex Moreno 1:5.000 NOM FITXER: Elements del Patrimoni Cultural FULL5 DE 6 NUMÈRICA GRÀFICA 365585 365835 366085 366335 366585 366835 367085 367335
TOTS ELS ELEMENTS DEL PATRIMONI TENEN UN ± NIVELL DE SENSIBILITAT ALT
II v v o o r r r r a a
Castellfollit de Riubregós 4623030 4623030 4622780 4622780
A.P. 4
S a n t R a m o n 4622530 4622530
E s t a r à s 4622280 4622280
LLEGENDALLEGENDA Rasa 4622030 4622030 SET Límit Municipal Àrea de Prospecció (A.P.)
365585 365835 366085 366335 366585 366835 367085 367335
TÍTOL DEL PROJECTE: ARQUEÒLEG: CARTOGRAFIA: ESCALES: NOM DEL PLÀNOL: DATA: PLÀNOL NÚM.: Metres juny 2011 025 50 100 150 200 250 Resultat de la prospecció arqueològica. 6 Projecte Parc Eòlic de Sant Ramon Francesc Busquets Alex Moreno 1:5.000 NOM FITXER: Elements del Patrimoni Cultural FULL6 DE 6 NUMÈRICA GRÀFICA Estudi Patrimoni Cultural PE Sant Ramon (Segarra)
Annex 2: Fitxes de la prospecció superficial
55 Projecte PE Sant Ramon ATICS SL
Àrea de prospecció: AP 01 Zona d'expectativa arqueològica:
Municipi: Sant Ramon Comarca: Se garra Data: 6/2011
Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta
Ús del sòl:
Cam ps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana
Altres
Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:
Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat
Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns
Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements ar quitectònics Altres restes:
Descripció / cronologia:
Localització d'estructures arqueològiques: Sí No
Tipus d'estructures: Positives Negatives
Cronologia / descripció
Observacions:
Es tracta de l'àrea que comprèn els aerogeneradors 1, 2 i 3. El primer se situa en els Plans de Gospí, a la banda N del serrat conegut com Costa Dreta, en una zona destinada en major part al conreu. El segon es localitza al cim d’aquest serrat, també aprofitat com a espai agrícola. L'accés a l’aerogenerador 3 s’efectua a través d’un camí sense asfaltar que condueix al Coll de l'Ametlla, molt a prop del Muralló, passant per les cabanes del Borràs i del Sastre. La visibilitat és regular, tenint en compte la facilitat d’accessos (el projecte contempla l'obertura d'un camí nou entre els AG 1 i 2), la presència d’algunes petites zones boscoses amb una espessa capa de matoll i l’estat de recol·lecció finalitzada que presenten les àrees de conreu. Projecte PE Sant Ramon ATICS SL
Àrea de prospecció: AP 02 Zona d'expectativa arqueològica:
Municipi: Sant Ramon Comarca: Se garra Data: 6/2011
Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta
Ús del sòl:
Cam ps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana
Altres
Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:
Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat
Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns
Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements ar quitectònics Altres restes:
Descripció / cronologia:
Localització d'estructures arqueològiques: Sí No
Tipus d'estructures: Positives Negatives
Cronologia / descripció
Observacions:
Es tracta d'un espai destinat preferentment al conreu, amb intercalació d'alguna petita franja boscosa. El projecte inclou un nou accés per a l’aerogenerador 4, que voreja pel costat de migjorn el Muralló, travessant el Pla dels Tolls i la Solana. La rasa d'interconnexió des d'aquest aerogenerador amb el 5 travessa una àmplia zona de conreu en l'indret conegut com les Clotes i li creua el camí de Malgrat. La visibilitat és de regular a bona, tenint en compte que la major part dels camps inspeccionats es trobaven segats. Val a dir que en el cim del Muralló, que és l'emplaçament de l'aerogenerador 4, en l'extrem oriental hi ha una zona boscosa amb abundant vegetació arbustiva, fet que dificultava la inspecció del terreny. Projecte PE Sant Ramon ATICS SL
Àrea de prospecció: AP 03 Zona d'expectativa arqueològica:
Municipi: Sant Ramon Comarca: Se garra Data: 6/2011
Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta
Ús del sòl:
Cam ps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana
Altres
Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:
Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat
Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns
Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements ar quitectònics Altres restes:
Descripció / cronologia:
Localització d'estructures arqueològiques: Sí No
Tipus d'estructures: Positives Negatives
Cronologia / descripció
Observacions:
S'hi inclouen els aerogeneradors del 5 al 9. L'espai es caracteritza per la presència de camps de conreu majoritàriament segats, raó per la qual la visibilitat era òptima. Una part de la rasa d'interconnexió amb el corresponent accés passa molt a prop del jaciment de La Manresana. L'aerogenerador 5 s'ubica al cim de Peça Rodona, molt a prop del Camí de Castellnou d'Olugues a Sant Ramon. La rasa d'interconnexió amb l'aerogenerador 6 travessa el serrat de les Cometes passant per un camp d'oliveres i un camp de cereal segat. L'aerogenerador 7 és situat a prop del cim de l'Ermitana, al qual s'hi accedeix a través d'un camí que discorre paral·lel i al NO del camí de Sant Ramon a Les Olugues. Cal tornar per aquest mateix camí per a vorejar un camp segat elevat per a localitzar la plataforma que es correspon amb l'aerogenerador 8. Des de la mateixa via d'accés, a l'indret de les Plaüges en una petita sobreelevació del terreny s'hi localitza l'aerogenerador 9. Projecte PE Sant Ramon ATICS SL
Àrea de prospecció: AP 04 Zona d'expectativa arqueològica:
Municipi: Sant Ramon Comarca: Se garra Data: 6/2011
Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta
Ús del sòl:
Cam ps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana
Altres
Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:
Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat
Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns
Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements ar quitectònics Altres restes:
Descripció / cronologia:
Localització d'estructures arqueològiques: Sí No
Tipus d'estructures: Positives Negatives
Cronologia / descripció
Observacions:
En aquesta àrea de prospecció hi ha el primer tram de la rasa d'interconnexió que s'inicia a partir de la subestació projectada en l'extrem sud del terme municipal d'Ivorra. Segueix en direcció sud a través del camí de Coletes que mena a Portell passant per Les Parellades, una àmplia zona de conreu de cereal. Passat el nucli, la rasa continua per les Planes de Portell, passa per l'Era de Cal Pastoret fins a la carretera LV-3003 i es desvia per la Granja del Marvà. Continua vorejant el Tros Gran fins al camí de Sant Ramon a Portell, primer per una àrea boscosa i després travessant alguns camps de conreu segats. En el Clot de Mont- Ros s'hi localitzen el PA Cal Tenella i el PA Pletes de Mont- Ros. Seguidament el projecte gira al sud i s’acosta a Sant Ramon pujant fins als Plans de l'Antic Cementiri, passant per la Granja del Volva després de creuar la carretera de Guspí LV-3121. En aquest indret hi ha alguns camps de cereal fins que el projecte gira a Les Eres, entra en el nucli de Sant Ramon i passa per la carretera de Sant Ramon a Corcabella L-324 fins a l'encreuament amb el camí de Les Valls. L'espai es caracteritza per la presència de camps de conreu majoritàriament segats, raó per la qual la visibilitat és òptima.