Grup Municipal Alternativa d’ – EPM Plaça de la Constitució, 1 08630 Abrera Telf. 696 732 474 [email protected]

Al·legacions del Grup Municipal Alternativa d’Abrera – EPM d’Abrera al projecte de MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA DE CONNEXIÓ ENTRE LES CARRETERES N-II / A-2 I LA B-40 I VARIANT DE LA CARRETERA C-55 D’ABRERA I D’OLESA DE MONTSERRAT. TRAM I: - ABRERA - OLESA DE MONTSERRAT.

José Andrés Martín Álamo, amb DNI 44421161-L i domicili a efectes de notificació a l’Avinguda Generalitat nº 7, 4º 2º, CP 08630 d’Abrera, ([email protected] ) en qualitat de regidor de l’Ajuntament d’Abrera i actuant en nom del grup municipal Alternativa d’Abrera-EPM

EXPOSEM

Que en data 22 de maig de 2009, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va resoldre aprovar inicialment el projecte de Pla Territorial Metropolità de elaborat per la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona mitjançant la Ponència Tècnica d'aquesta Comissió;

Que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona inclou diverses vies que afecten els termes d’Olesa de Montserrat, Abrera i ;

Que aquestes infraestructures són, concretament, la via variant de la C-55 (connexió A2-B40 per la llera del riu ) i la via Abrera – Vacarisses (travessant el terme nord-est d’Olesa);

Que la Direcció General de Carreteres, en data 15 d’octubre de 2009 ha aprovat tècnicament l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental “Millora general. Nova carretera de connexió entre les carreteres N-II / A2 i la B-40, i variant de la carretera C-55 d’Abrera i d’Olesa de Montserrat. Tram I: Martorell– Abrera–Olesa de Montserrat ”.

Que aquest anunci ha estat finalment publicat al DOGC amb data 27 de octubre de 2009.

En conseqüència, d’acord amb el que disposen l’article 17 del Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres, i l’article 12.4 de la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública, s’obre un període d’informació pública per tal que, durant el termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la data de publicació d’aquest Anunci al Diari Oficial de la , totes les persones naturals o jurídiques interessades puguin examinar l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental esmentats i puguin formular al·legacions sobre l’interès general del projecte, la seva concepció global i la compatibilitat mediambiental. AL·LEGACIONS

Referents a l’interès general del projecte

L’Ajuntament d’Abrera recull a la seva Agenda 21 (Auditoria i Pla d’Acció ambiental) realitzada al febrer de l’any 2000, la necessitat de protegir els espais naturals municipals introduint criteris de sostenibilitat en la planificació urbanística.

En aquest mateix sentit, el Pla Estratègic d’Abrera, aprovat en Ple Municipal l’abril de 2004 ja s’oposava a la construcció del Quart Cinturó en base a la necessitat d’optimitzar les infraestructures viàries ja existents per no haver de degradar el territori municipal argumentant, alhora, la necessitat d’un canvi de model de mobilitat fonamentat en la potenciació del transport públic i ferroviari.

Tanmateix, el poble d’Abrera, que es troba actualment en procés de revisió participativa del seu Pla d’Ordenació Urbana Municipal, no ha estat en cap moment partícip del projecte de connexió entre les carreteres N-II / A-2 i la B-40 i variant de la carretera C-55 d’Abrera i d’Olesa de Montserrat, qüestió aquesta que contradiu de forma preocupant l’article 8 (Dret a la Informació i a la participació ciutadanes) del Reglament de Participació Ciutadana d’Abrera.

Alhora, val a dir que el poble d’Abrera necessita, tal i com recull el seu Pla Estratègic, connectar ambdues lleres del Riu Llobregat mitjançant un pont urbà, a més d’una modificació del traçat de la carretera C-55. Malauradament, aquesta nova infraestructura projectada lluny de solucionar aquestes demandes empitjora la fragmentació del territori municipal ja prou fragmentat degut a la construcció del Quart Cinturó (Autovia B-40) i a la ja existent A-2, fragmentació incompatible amb un desenvolupament sostenible del municipi i equilibrat en quant a usos del sòl. Tanmateix, tal i com assenyala l’estudi d’impacte ambiental annex al projecte, una vegada aplicades les mesures correctores, l’impacte de l’execució del projecte sobre el municipi tindria un caràcter entre moderat i sever, esdevenint aquest un grau de desgast territorial que no pot ésser assumit.

A més dels aspectes assenyalats es dona el fet de que mitjançant la xarxa viaria ja existent es podrà accedir a l’autovia B-40 (Actualment en construcció) des de l’A2 i des de l’AP7 a través del nus de Martorell donant-se així resposta a la possible necessitat connectiva entre aquestes infraestructures que ha motivat l’elaboració d’aquest projecte.

Atès, a més, que aquestes infraestructures no es troben actualment en una situació de saturació i que les previsions de saturació futures contemplades en el projecte s’han formulat en relació a models de mobilitat poc sostenibles que incentiven i pressuposen la utilització del vehicle privat per sobre del transport públic.

Per tot això, entenem que aquest projecte no és, en línies generals, ni necessari ni acceptable ni desitjable per al poble d’Abrera.

Referents a la conservació del patrimoni natural

La riquesa del patrimoni natural d’Abrera es prou significativa atès els espais que han hagut de ser protegits fins al moment tant a dintre del territori municipal com en espais immediatament propers, espais que l’execució del projecte de noves infraestructures posaria en greu perill tal i com el propi estudi d’impacte ambiental assenyala.

En aquest sentit, a l’àrea municipal i perimunicipal afectada per aquest projecte trobem:

- L’espai Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat , pertanyent a la Xarxa Natura 2000, espai el qual inclou una ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus) i un LIC (Lloc d’Interès Comunitari): o Atès que la consideració (10) de la Decisió de la Comissió de 19 de juliol de 2006 (Diari Oficial de la Unió Europea –DOUE- amb data 21.09.2006) situa que no hi ha proposats suficients llocs per a complir amb els requisits de la Directiva 92/43/CEE, atès que la Directiva 79/409/CEE planteja la necessitat per part dels Estats membres de realitzar un esforç per a evitar la contaminació o la deterioració fora de les zones de protecció, atès que l’article 33.2 del real Decret legislatiu 2/2008 prohibeix especialment la pertorbació dels espais de concentració, cria, muda, hivernada i descans pel que fa a les espècies migratòries es considera que la infraestructura vulnera i contradiu la legislació vigent i trenca amb l’esperit de les mateixes.

- Diversos hàbitats i espècies protegits per la Directiva Europea 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres:

o Hieraaetus fasciatus (àguila cuabarrada):

 La memòria obvia la realitat de l’espècie Hireaaetus fasciatus per la que el Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya situa un índex de 0.023 pel que fa a la abundància d’aquesta espècie a la zona per on travessarà la infraestructura. Alhora, s’ha observat la presència de almenys un exemplar a la zona en reiterades ocasions. Aquesta espècie utilitza zones d’activitats agràries tradicionals (conreus i prats) per a la caça que quedarien afectades per aquesta infraestructura, alterant-se així el seu hàbitat atès que la variant d’Olesa passa pel ben mig d’una zona de campeig. Tanmateix, les vies ràpides provoquen la mort d’espècies de les que s’alimenta aquesta espècie, atès que això pot provocar situacions de risc amb resultat de mort per l’Hireaaetus fasciautus, es considera que el projecte malmet i redueix l’hàbitat per a aquesta espècie i suposa un perill per a la mateixa.  Atès que la infraestructura projectada travessa un espai de campeig i caça de l’Hieraaetus fasciatus (àguila cuabarrada), atès que a l’actualitat hi ha 65 parelles a tota Catalunya, atès que aquesta espècie esta considerada per la Directiva 79/409/CEE i per el punt II.1.10 ACORD GOV/112/2006 (DOGC núm. 4735 - 06/10/2006) com de conservació prioritària, atès que tant la Directiva 92/43/CEE com la seva transposició a dret intern mitjançant Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre diu que és necessari consultar a la Comissió Europea la realització de qualsevol infraestructura que pertorbi el seu hàbitat, atès que en aquest moment no s’ha realitzat la consulta, es considera una vulneració de la legislació i es sol•licita la realització del procediment de consulta previ a qualsevol decisió sobre la realització de la infraestructura.

o Espècies considerades com a vulnerables com és el cas del Alcedo athis (blauet). o Espècies properes a la amenaça com és el cas del Falco peregrinus (Falco pelegrí). o Diverses espècies d’aus migradores. o Els espais de Les Pujades i Roca Mona, Ribes Blaves i Sant Jaume, que protegeixen masses forestals amenaçades per l’expansió de la urbanització de Ribes Blaves i d’Oasis, on es conserven masses forestals no afectades pels greus incendis del 1994 alhora que en aquests paratges trobem pinedes importants formades per Pinus nigra , Pinus pinea , i també Pinus halepensis a més trobem la presencia, en la seva vessant inferior on hi ha una gran influència del riu Llobregat, de bosc de ribera amb salses i pollancres. Aquest hàbitat resta protegit per la Directiva sota el títol 92A0 Bosques galería de Salix alba y Populus alba. o El torrent de Sant Pere, riu mediterrani de cabal intermitent on habiten lledoners ( Celtis australis ) i diversa vegetació de ribera.

- Corredors i connectors biològics també protegits per l’esmentada Directiva Europea la qual especifica com un dels seus criteris principals la connexió entre espais naturals, en la mateixa línia que la Resolució 552/V del Parlament de Catalunya que insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a " completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l’adopció d’unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d’algun tipus de protecció, com a base per a l’establiment d’una veritable xarxa ecològica a Catalunya ". Els corredors i connectors biològics afectats per l’àmbit d’aquest projecte són:

o El corredor del Morral i riera de Sant Jaume, de gran importància ecològica i biològica, per múltiple raons:

 Connectivitat ZEPA Llobregat – Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

 Conjunt de les rieres i torrents que conformen una xarxa típica de rius mediterranis intermitents, fent referència al Annex I que inclou els rius mediterranis de cabal intermitent.

 Albereda magnífica ( Populus alba ), classificada en l’annex 1 de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE com a 92A0 Bosques galería de Salix alba y Populus alba.

 Presència d’omedes ( Ulmus minor ) protegides per la Directiva Hàbitats 92/43/CEE sota el títol 91F0 Bosques mixtos de Quercus robur , Ulmus laevis , Ulmus minor , Fraxinus excelsior o Fraxinus angustifolia.  Presència al llarg de les rieres de vegetació de ribera, entre les quals hi destaca la sarga ( Salix elaeagnos ), catalogada per la Directiva, tot i que en un context diferent, en el títol 3240 Ríos alpinos con vegetación leñosa en sus orillas de Salix elaeagnos , la qual requereix de protecció.

o El corredor entre els espais naturals protegits de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.

o El connector ecològic entre Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac i la Serra de Collserola format per la zona ZEPA-LIC. Atès que és molt probable que realitzi aquesta mateixa funció entre Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac i la serra del Garraf, atès que la sinergia del conjunt d’infraestructures provoca l’alteració del connector, ates que la infraestructura provoca una pèrdua de la permeabilitat faunística entre en el connector i els hàbitats propers, es considera que l’impacte de la infraestructura sobre el connector posa en perill la seva funció trencant la seva continuïtat i podent afectar a les relacions interespecífiques e intraespecífiques de les espècies.

- La zona perifèrica de protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat sobre els límits de la qual el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha emès un projecte de decret de modificació on es preveu la seva ampliació i redefinició, tant de la zona inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN, com del Parc Natural i de la Reserva Natural Parcial.

- Varies zones d’especial interès geològic totes incloses en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC) document en el qual s’afirma sobre aquests espais que “ cal preservar com a patrimoni geològic ”:

o La Successió miocena de la Costa Blanca.

o El geòtop Falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó.

o El geòtop de Ribes Blaves, que constitueix un dels afloraments més excepcionals de farina de falla de Catalunya i a nivell mundial, amb un valor patrimonial molt elevat en diversos aspectes, ja que a més de ser un dels afloraments claus per la comprensió de la història geològica de Catalunya, les característiques de les roques, dimensions i condicions d’aflorament el converteix en un aflorament clàssic a nivell internacional.

- La Cubeta d’Abrera (Aqüífer d’Abrera) que es troba protegida pel Decret 328/88 d’onze d’octubre.

Aquest ric patrimoni natural ha portat a les autoritats competents ha adoptar tota una sèrie de plans, convenis i recomanacions orientades la seva preservació.

A nivell municipal, en primer lloc, l’Agenda 21 d’Abrera (Auditoria i Pla d’Acció ambiental) realitzada al febrer de l’any 2000 estableix com a línies estratègiques:

a) El desenvolupament sostenible i la preservació del sòl no urbanitzable.

b) La protecció i/o recuperació de l’entorn del Riu Llobregat, rieres i torrents.

c) La millora del medi ambient urbà.

d) El control ambiental a la indústria i al comerç.

e) L’establiment de criteris ambientals a l’organització i gestió municipal.

En la mateixa línia, el Pla Estratègic d’Abrera elaborat l’any 2004, recull a les seves línies estratègiques la protecció de l’espai natural com a patrimoni d’Abrera:

- Promovent la creació de nous espais agrícoles i mantenint els existents com a forma de preservar la diversitat dels usos del sòl.

- Promovent la creació de nous connectors biològics i vetllant per la preservació dels ja existents i els sistemes fluvials associats.

- Vetllant de forma més efectiva per la Cubeta d’Abrera (L’aqüífer d’Abrera).

Tanmateix, l’actual Pla d’Ordenació Urbanística, de l’any 1988, es dota d’un Pla Especial de Protecció dels torrents municipals. D’altre banda, l’Ajuntament d’Abrera manifestà, amb la signatura al setembre de 2009 de la Carta del Parc Rural de Montserrat, la voluntat de participar activament en la defensa, la millora, el desenvolupament i la gestió de l’espai agroforestal del Montserrat, en l’impuls de l’activitat agrària, forestal i l’artesania agroalimentària lligada a les produccions de l’entorn, i en el desenvolupament i la consolidació d’activitats agroturístiques, artesanes i de la restauració, adherint-se al contingut de la Carta del Parc Rural .

A nivell supramunicipal, al setembre de 2001, el Consell Comarcal del la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona signaven el conveni de col·laboració per a la recuperació ambiental del riu Llobregat en el tram que transcorre per la comarca del Baix Llobregat. Com a conseqüència d’aquest conveni, s’elaboraria el “ Projecte-Marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat a la comarca del Baix Llobrega t”, redactat per la Direcció de Serveis de l’Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2003). L’objecte d’aquest projecte és “ recollir les intervencions necessàries a efectuar en el conjunt dels marges i sistema fluvial del riu Llobregat per al seu recobrament com a espai natural i recuperació com a ámbit per a les activitats de lliure dels ciutadans ”. El 17 de setembre de 2004, el Consell d’Alcaldes del Baix Llobregat demana “ a les administracions competents, Estat i Generalitat, la materialització de totes les actuacions de recuperació de l’espai fluvial contemplades al projecte marc, tant pel que fa al tractament de la llera com a l’agençament dels espais de les riberes i a la millora de l’accessibilitat des de les poblacions dels marges ”.

La posada en marxa dels projectes de protecció del medi natural esmentats xoca frontalment amb el projecte de noves infraestructures proposat atès que segons l’estudi d’impacte ambiental del mateix les afectacions, una vegada aplicades totes les mesures correctores possibles, serien, en termes generals, severes.

S’ha de tenir en compte també que aquesta infraestructura travessarà una àrea forestal important del Baix Llobregat Nord i atès el reconeixement conjunt realitzat al març del 2005, de la Conselleria d’Interior i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que fa referència a l’augment del risc d’incendis en l’àmbit de les infraestructures que travessen masses forestals, atès al Decret 130/1998 de 12 de maig, que reconeix que “molts incendis forestals esdevinguts en els darrers anys s’inicien en zones de gran ús antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d’aquestes àrees”, considerem que l’impacte d’aquesta infraestructura pot suposar un greu augment de la perillositat per a les masses forestals per les quals es projecta passar, així com l’augment de risc d’incendis de la zona.

Tanmateix, a nivell Europeu, la Directiva 2000/60/CE per la que s’estableix un marc comunitari per l’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, recull, en el punt 26, que s’haurà de registrar i invertir tota tendència significativa i sostinguda a l’augment de la concentració de qualsevol contaminant, com poden ser tots els associats a les filtracions generades per la construcció d’una infraestructura viària d’aquesta magnitud la qual considerem que tindrà un greu impacte sobre la quantitat i qualitat de les aigües de l’aqüífer d’Abrera.

Referents a la preservació del medi ambient

Considerem que el fet de que els principal nuclis d’Olesa i Abrera, amb l’actual construcció del Quart Cinturó (Autovia B-40) i les infraestructures projectades, quedin al bell mig d’un triangle d’autovies tindrà repercussions greus sobre la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes, en forma d’un notable increment de la contaminació ambiental, tant acústica com lumínica com per partícules en suspensió.

Perill d’augmentar els nivells de contaminació per partícules

− Atès que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en el seu Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya per a l’any 2008 assenyala la situació preocupant de la zona 2 de qualitat de l’aire anomenada Vallès - Baix Llobregat, sobretot pel que fa al diòxid de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, situació de la qual en fa responsable directament al transport.

− Atès que, per tal de restablir els nivells de qualitat de l’aire respecte les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres en aquesta zona, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Decret 152/2007, de 10 de juliol, ha aprovat el Pla d'actuació per restablir la qualitat de l'aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial pel Decret 226/2006, de 23 de maig.

− Atès que, segons aquests decrets, Martorell (Municipi afectat per aquest projecte) es considerat municipi de protecció especial essent aquest inclòs en l’annex II del decret 152/2007. Atès que segons l’article 9 d’aquest mateix decret, l’estudi d’impacte ambiental associat a la construcció d’una nova infraestructura ha de considerar el balanç d’emissions de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres si la infraestructura està ubicada en algun dels municipis inclosos a l'annex I o l'annex II i que ha de recollir la incidència en les emissions associades a la mobilitat en altres infraestructures ubicades als municipis inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla.

− Atès que l’estudi d’impacte ambiental, en relació a l’emissió d’aquest tipus de partícules en la fase d’utilització d’aquesta nova infraestructura assenyala de forma literal que:

“Es donaran diferències significatives en relació a l’estat actual, per l’emissió de contaminats degut al trànsit per la nova carretera. La circulació de vehicles motoritzats pel nou vial, amb efectes inicialment localitzats en els entorns més immediats de l’àmbit d’estudi, però que també suposaran una contribució a problemàtiques ambientals d’escala més global (efecte hivernacle, pluja àcida, etc.) que, en bona mesura estan directament vinculades amb les emissions que genera la mobilitat motoritzada (...) L’impacte inicial sobre la qualitat de l’aire es considera MODERAT pel conjunt del projecte. Així mateix els moviments de terres en alguns casos es donaran propers a zones habitades pel que l’efecte sobre la població serà notable.

Perill d’augmentar els nivells de contaminació acústica

− Atès que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 de juny de 2002, de protecció contra la contaminació acústica amb la finalitat bàsica de “garantir la protecció de:

• El dret a tenir un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona.

• El dret a la protecció de la salut.

• El dret a la intimitat i el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. − I tenint en compte que l’actual xarxa d’infraestructures viàries comporten un impacte ambiental important assolint un nivell sonor global d’entre 65

i 70 L Ar i en alguns casos superant els 70 L Ar , segons l’informe. − I atès que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 de juny de 2002, de protecció contra la contaminació acústica amb la finalitat bàsica de “garantir la protecció de:

• El dret a tenir un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona. • El dret a la protecció de la salut. • El dret a la intimitat i el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

− I que aquesta mateixa llei concreta el Valor Límit d’Immissió, entès com a “nivell d’immissió màxim permès dins un període de temps determinat”,

entre 60, 65 i 70 LAr en funció de la sensibilitat de l’àrea. − I atès finalment que el propi estudi d’impacte ambiental annex al projecte d’infraestructures preveu un increment moderat dels nivells de contaminació atmosfèrica així com dels nivells de contaminació acústica.

Perill d’augmentar els nivells de contaminació lluminosa

− Atès que, d’acord amb el que preveu el Decret 82/2005 de 3 de maig per el que s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig d’ordenació ambiental de l’enllumentat per la protecció del medi nocturn, a Catalunya es consideren quatre zones de protecció en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa.

− Atès que el grau de major protecció correspon a les zones denominades E1 per dit reglament i que aquestes zones corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa natura 2000.

− Atès que la zona d’influència del projecte inclou espais d’interès natural alguns, fins i tot, inclosos, com ja hem assenyalat, en la Xarxa Natura 2000. Atès que també inclou àrees de protecció especial com és el Riu Llobregat i el seu aqüífer (Protegit també per Llei).

− Atès que, segons el propi estudi d’impacte ambiental preveu un impacte moderat sobre la qualitat ambiental a la zona d’influència del projecte i que aquest mateix estudi no preveu cap mesura per atenuar aquest tipus de contaminació doncs es preveu inevitable.

− Atès que, com assenyala l’article 18 del decret 82/2005, de 3 de maig, els projectes d’activitats i infraestructures sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, que comptin amb instal·lacions i aparells d’il·luminació exterior, han d’incloure l’informe de les característiques de la il·luminació en el corresponent estudi d’impacte ambiental, fet pel qual entenem que l’informe incompleix, a nivell formal, la normativa actual.

Al·legacions referents a la conservació del patrimoni cultural

A la zona d’afectació del projecte es localitzen diverses àrees d’interès arqueològic i paleontològic així com elements arquitectònics de gran valor. Aquests béns culturals municipals es troben actualment en procés de catalogació:

− Així, a la banda dreta del riu trobem l’important àrea arqueològica de Sant Hilari, amb el Más de Sant Hilari, del segle XVII i la Ermita de Sant Hilari, capella preromànica situada al costat de la masia del mateix nom i construïda sobre les restes d’una antiga vil·la romana les restes de la qual afloren en superfície. Alhora, l’importància d’aquesta vila i la seva extensió encara no han estat determinats tot i que, de les restes que afloren en superfície, es pot dir que el complex arqueològic és potencialment importànt.

− A la banda esquerra del riu, al barri de Sant Miquel, trobem elements pertanyents a la Guerra Civil, en aquest cas, una sèrie de trinxeres orientades a la muntanya de Montserrat i unides entre elles per unes sales quadrades. També en aquest barri trobem un jaciment paleontològic compost per uns estrats amb fòssils de cargols, amb una cronologia que oscil·la entre 10.000.000 - 20.000.000 anys. Finalment, al pròxim Camp del Soldat s’ha localitzat recentment un jaciment de l’Edat del Bronze.

Tot plegat, el valor tant constatat com potencial dels elements esmentats, alguns en fase encara d’estudi, no permet acceptar que aquests poguessin patir durant el procés d’execució de les obres una afectació moderada, tal i com a l’estudi d’impacte ambiental s’assenyala.

Per tot allò exposat,

SOL·LICITEM

1. La retirada del projecte de MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA DE CONNEXIÓ ENTRE LES CARRETERES N-II / A-2 I LA B-40 I VARIANT DE LA CARRETERA C-55 D’ABRERA I D’OLESA DE MONTSERRAT. TRAM I: MARTORELL - ABRERA - OLESA DE MONTSERRAT.

2. L’inici d’un procés participatiu d’estudi i redacció del projecte de connexió d’ambdues lleres del Riu Llobregat dintre del terme municipal d’Abrera, respectuós amb l’entorn.

3. Ser considerat persona compareguda i interessada en el corresponent expedient administratiu i que se’ns notifiqui qualsevol resolució.

Abrera, 30 de novembre de 2009

José Andrés Martín Álamo Regidor del Grup Municipal Alternativa d’Abrera – EPM

HONORABLE CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Av, Josep Tarradellas , 2-6. 08229. Barcelona