Contribució Al Coneixement Deis Mol-Iuscs Associats a Praderies De Caulerpals a Mallorca

Contribució al coneixement deIs mol-Iuscs associats a praderies de Caulerpals a Mallorca

Antonio BOX, Salud DEUDERO, Guillem X. PONS, Andreu BLANCO, PILUCA SARRIERA i Miguel CABANELLAS-REBODERO

Box, A., Deudero, S., Pons, G.x., Blanco, A., Sariera, P. i Cabanellas-Rebodero, M. SHNB 2007. Contribució al coneixement deis mo¡'¡uscs associats a praderies de Caulerpals a Mallorca. Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 50: 115-125. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

A les Balears poden trobar-se tres especies de caulerpals, C. prolifera i les invasores C. taxifolia i C. racemosa var cylindracea A les tres caulerpals s 'han trobat un trobat 27 especies de gasteropodes i 26 especies de bivalves. La majoria de les especies identifi cades són principalment propies de P. oceanica, i algunes de comunitats d'algues foto files i fons sorrencs. Hi ha que assenyalar la presencia de l'herbívor directe de Caulerpa, SOCIETAT D'HISTORIA Ascobullafiugilis, a les tres especies de caulerpals. A l'actual estat d'invasió, I'efecte NATURAL DE LES BALEARS que tenen les dues especies de caulerpals invasores és la generació d'un hiLbitat on coin cideixen especies de zones properes augmentant la diversitat. Vefecte d'aquestes algues invasores ha de ser estudiat a llarg termini per tal de veure si l' ecosistema, una vegada ben establerta la invasió, afavoreix certes especies més que d'altres. Parautes clau: Mol'luscs, Caulerpa, especie invasora, Illes Balears, Ascobullafragilis.

CONTRIBUTION TO THE KNOWLEDGE OF THE MOLLUSCS CO'c-, ITIES ASSOCIATED WITH CAULERPALES MEADOW IN MALLORCA. Nowa ys in the Balearic Islands three Caulerpa species could be found, C. prolifora and e aliens C. taxifolia and C. racemosa. Considering the three Caulerpa a to~--2 gastropods and 26 bivalve species had been identified. AH mollusc species found were mainly typical from seagrass beds and some from rocky macroalgae communities and sandy bottoms. Must be remarked the presence in the three Caulerpa of Ascobulla fragilis a direct Caulerpa feeder. In the actual stage of invasion, the main effect of invasive Caulerpa is to generate a habitat suitable for mollusc species from nearby habitats enhancing diver sity. The effect of invasive species long terrn trends must studied to analyze if in most advanced stages of the invasion the diversity decrease or not. Keywords: Mollusca, Caulerpa, alien species, Balearic lslands, Ascobullafragilis.

Antonio BOJ{, Laboratori de Biologia Marina i lnstitut Mediterrani d 'Estudis Avanrats. Universitat Illes Balears, Edifici Guillem Colom. Ctra Valldemossa Km 7,5. 07122 Palma. E-mail [email protected] ; Salud DEUDERO, Andreu BLANCO, Piluca SARRl ERA i Miguel CABANELLAS, Laboratori de Biologia Marina. Universitat Illes Balears, Edifci Guillem Colom. Ctra Valldemossa Km 7,5. 07122 Palma. E-mail salud.deud [email protected] ; Guillem X PONS, Departament de Ciencies de la Terra, Edifici Guillem Colom. Ctra Valldemossa Km 7,5. 07122 Palma. E-mail [email protected]

Recepció del manuscrit: 13-nov-07; revisió acceptada: 3l-des-07. 116 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)

Introducció mes que s'han adaptat a la presencia de l'al· ga i algunes d'elles ja s'alimenten d'ella i A l'actualitat podem trobar tres especies aprofiten les seves substancies toxiques, de Caulerpals al Mar Balear, Caulerpa pro com la caulerpenina, propies del genere lifera, Caulerpa taxifolia i Caulerpa race Caulerpa com metabOlits defensius mosa. Les dues darreres es consideren com (Sánchez-Moyano et al., 2004). especies invasores dins la Mar Mediterrania. Dins el marc d' estudi deIs efectes de les La presencia d'aquestes especies té efectes especies invasores sobre els ecosistemes sobre la flora i fauna canviant totalment la s'han realitzat una serie d'estudis amb l'ob comunitats litoral s (BellanSantini et al., jectiu d'avaluar els canvis que provoca sobre 1996; Argyrou et al., 1999; Buia et al., la fauna la presencia de les distintes especies 2001). de Caulerpa. L'objectiu del present treball Caulerpa taxifolia és una especie que és augmentar el coneixement de la fauna a la fou alliberada a Monaco l'any 1984 Mar Balear, amb especial interes en (Meinesz i Hesse 1991) i es va expandir mol-luscs, i analitzar l' efecte de la presencia n'l.pidament per la Meditern'mia occidental, d'especies de macroalgues del genere arribant a ocupar més de 2000 hectarees i Caulerpa sobre els mol-luscs. afectant fins a sis paisos (Monaco, Franc,:a, Espanya, Italia, Croacia i Tunísia). A Mallorca, a l'actualitat, només es troba C. Material i metodes taxifolia a Cala d'Or, Santanyí. Aquesta alga es va detectar a 1992 a Cala Petita a una pro Durant dos anys (2003-2005) s'han reco funditat de 6 metres i es va iniciar una cam llit mostres bentoniques a dues localitats de panya d'eradicació i control (Pou et al., Mallorca. La primera localitat, Cala d'Or, es 1993). A l'actualitat només hi ha petites caracteritza per la presencia de Caulerpa extensions amb C. taxifolia a Cala d'Or, prolifera i C. taxifolia. La segona localitat, aquestes no han augmentat d'extensió al ubicada a Portals Vells, és on es varen reco llarg deIs anys 2003-2006 segons les obser llir mostres a C. racemosa varo cylindracea vacions efectuades. (Fig. 1). El substrat mostrejat van ser els C. racemosa varo cylindracea té origen rizomes de Posidonia oceanica colonitzats australia. L'expansió d'aquesta especie ha per caulerpals. estat molt rapida a la Mar Mediterrania i, Les mostres es van obtenir amb un qua actualment, ja ha sobrepassat la drant 20*20 introdult 5 centímetres en el Mediterrania arribant fins a les Illes sediment obtenint una area de mostreig de 2 3 Canaries (Verlaque et al., 2000; 2003; 400 cm , o un volum de 2000 cm • Només 2004). La primera cita d'aquesta especie a es va triar i classificar la macrofauna les Illes Balears fou a la Badia de Palma (fauna major a 500 ¡.lm). En el present tre (Ballesteros et al., 1999) i durant els darrers ball s'aporten les especies de mol'luscs anys s'ha trobat a nombroses localitats de identificades així com dades sobre la seva les Illes Balears i costa est de la Península abundancia. Iberica. La classificació taxonomica s 'ha realit A la Mediterrania la Caulerpa prolifera zat mitjanyant obres classiques de taxono es considera una especie establerta. Aquesta mia malacologica de la Mediterrania especie ja té una fauna propia amb organis- (Nordsieck, 1969; 1972; 1982; Poppe i A. Ea..\" el a/ .. MoUuscs associals a praderies de Ca u/erpa/s a Mallorca 11 7

600 • Ascobulla lragli/s

e BlttlUm retlculatum 500 o G/ans trapezla b Lonpes lacteus

400

300

200

100 r r L~ o" o" o" o" o" o" o' o" o" o' o" o~ '1- ' -'- , (:'V <:;)'\v / fv"" ~<¡- , o ' ~0' fv"" >,,'" ~ r.:" <:i ~ ~'" ~... o c,q ,>,,'" ...0 o c,q , C} ' c} ' e} ' c} ' e} ' e} ' C} ''" c,q , c,q , c} '

Fig l. Abllndáncies ll1itges per periodc de ll10streig de les espec ies ll1 és ill1portants a Ca ulelpa prolifera. Fil:. l. A/wl/dal/ce /l/ eal/s for sa/l/plil/g period O{liJ e /l/ OS I i/l/porlal/I species in Ca ll1erpa prolifera.

Goto, 199 1; Poppe i Goto, 1993; i Giannuzi Di stribució general: Espec ie present des Save lli el al. , 1994; 1996; 1999). de oruega fin s al sud de les IlI es Ca nari es. Present a tota la Mediterrania. Viu des de la zo na int erm area l fin s als 250 metres. Resultats Freqüent a fa nerogames marines.

A eo ntinu ae ió s'adjunta un lIi stat amb CeritltiulII vulgalulII Bruguiere, 1972 les especies identi ficades a cada una de les Prese nt a les tres especies de Caulelpa praderies estudi ades amb un a deseripció de amb abundancies simil ars a e prolifera i e les especies més importants a les praderies taxifolia. de ca ul erpals (Ta ul es 1, 2 i 3), Di stribució general: Prese nt a la Medi terrania. Es pecie comuna a aigües poc pro fu ndes i a fon s arenosos. Es tracta d' un a Mollusca Gastropoda especie fi tMaga.

Fam . Cerilhii dae Fam. Co lumbelli dae BittiulII reticulalulII da Costa, 1778 Colulllbella rustica Linnaeus 1758 Espec ie prese nt a les tres praderies de Especie nomes present a la zona co lonit ca ul erpa ls, pero amb major ab undancia a e zada per Caulelpa prolifera. prolifera. Es tracia d' una espec ie omní vo ra Di stribució general: Present des de les que s'alim enta tant de detritus com de costes de l ord-oest d' Africa , IlI es mac roa lgues. És un a espec ie freqüent a les Canaries , Madeira i AGores. Especie molt praderies de e prolifera i la seva presencia comuna a la Med iterrani a. Propia de zones es ve u afavorida pels augments de materia intermarea ls i poc profundes on so l aparei organi ca (Sánchez-Moyano el al .. 2004). xer sota roques i ped res. També es C3l'aCle- 118 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007) ritza per formar part de la fauna associada a des de zones poc profundes fins a 35 metres. praderes de Posidonia oceanica, on mostra A la Mediterrania és freqüent aquest gas Mbits nocturns (Templado et al., 2004), i a teropode en praderies de Posidonia oceani praderes d'algues fotOfiles (Ballesteros ca (Templado, 1984; Templado el al., 2004), Pinedo, 2004). Especie omnívora. praderies de Cymodocea nodosa (Balles teros el al., 2004) i a fons d'algues fotOfiles Fam. Nassaridae (Ballesteros i Pinedo, 2004). Es tracta d'una Nassarius incrassatus Str6m, 1768 especie herbívora. Especie abundant a Caulerpa racemosa. També present a C. prolifera, pero menys Fam. Rissoiellidae abundant. Alvania cimex Linnaeus, 1758 Distribució general: Present des del nord Especie present a les tres especies de de Noruega fins la Mediterrlmia. Present a caulerpals, amb una major abundancia a C. les Illes Cam'tries i a Islandia. Pot apareixer taxifolia. a pocs metres de fondaria fins als 200 Distribució general: Especie present a la metres. Freqüent a comunitats d'algues lito Mediterrania. Molt comuna a l'estrat foliar rals. Especie present a praderies de P. ocea de Posidonia oceanica (Chessa et al., 1989; nica, comunitats d'algues fotOfiles i C. pro Gambi et al., 1992; Templado et al., 2004). lifera (Ballesteros et al., 2004; Ballesteros i També present a comunitats d'algues foto Pinedo, 2004; Templado et al., 2004). files litoral s (Ballesteros i Pinedo, 2004).

Fam. Neritidae Fam. Rissoinidae Smaragdia viridis Linnaeus, 1758 Rissoina bruguieri Payraudeau, 1826 Especie només present a C. racemosa. A Especie només present a les caulerpals les altres dues caulerpals no es va recoHec invasores. No es va recoHectar cap individu tar cap individu durant els dos anys de mos a C. prolifera. treig. Distribució general: Present des de les Distribució general: Present a les Illes costes Atlantiques de Franr.;a, sud de Canaries, Estret de Gibraltar i a tota la Portugal, Illes Canaries i a la Mediterrania. Mediterrania. També present al Carib. Es tracta d'una especie comuna a aigües poc Especie propia de les praderies de Posidonia profundes. Present a l'estrat foliar de prade oceanica (Templado et al., 2004) i res de Posidonia oceanica (Templado et al., Cymodocea nodosa (Ballesteros el al., 2004). AIguns autors la consideren una 2004). Especie herbívora capar.; d'alimentar especie de fons durs (Antoniadou i se de fanerogames marines (Rueda i Salas Chintiroglou, 2007). Es tracta d'una especie 2007). herbívora.

Fam. Phasianellidae Fam. Volvatellidae Tricolia pullus Linnaeus 1758 Ascobulla fragilis J effreys, 1856 Especie present a les tres caulerpals Distribució a les tres especies de estudiades. Les seves abundancies són més Caulerpa, pero molt més abundant a importants a la invasora C. taxifolia. Caulerpa prolifera. Especie propia de l'en Distribució general: Present des de les do fauna de C. prolifera que s'alimenta deIs Illes Britaniques fins a la Mediterrania. Viu seus estolons (Sanchez-Moyano et al., A. Box et al., Mol·luscs associats a praderies de Caulerpals a Mallorca 119

2004). És un herbívor estricte de caulerpals Taula 1. Mitja, desviació estimdard i abundancia de ja que utilitza la caulerpenina com a mo¡'¡uscs a praderes de Caulerpa prolifera a Cala Llonga, els resultats estan expressats com substancia defensiva contra els depredadors individus/m' . (Gavagnin et al., 1994; 2000). Table 1. Median standard deviation and abundance of Especie present a tota la Mediterrania mollusca in Caulerpa prolifera meadows in Cala 2 vivint a praderies de C. prolifera. Ha estat Llonga, the results are expressed as individuals/m • citada a les praderies de C. racemosa de Sicília (pandolfo i Chemello, 1995). La seva Desviació Abundancia Mitja presencia a C. taxifolia demostra la seva estandard total capacitat per adaptar-se a les Caulerpa inva Gastropoda sores. Bullidae Especie molt abundant durant els perío• Bulla striata 0,67 2,31 8 Cerithiidae des de mostreig a C. prolifera (Fig. 1). Bittium reticulatum 27,75 62,45 333 Cerithium vulgatum 4,17 6,73 50 Columbellidae Columbella rustica 2,08 5,23 25 Mollusca Bivalvia Nassariidae Nassarius 1,33 3,11 16 incrassatus FamArcidae Oxynoidae Arca noae Linné, 175 Lobiger serradifalci 0,67 2,31 8 Oxynoe olivacea 0,67 2,31 8 Especie considerada posidonícola, Rissoidae abundant als rizomes de Posidonia oceani Alvania cimex 1,42 4,91 17 ca colonitzat per C. taxifolia i C. racemosa Tricoliidae Trico/a pullus 1,42 4,91 17 var cylindracea. Tricota speciosa 0,67 2,31 8 Distribució general: Present des Trochidae Gibbu/a ardens 0,67 2,31 d' AIgarve, Portugal, fins a Senegal, a Jujubinus 0,67 2,31 l' Atlantic. Present a la Mediterrania. Viu a exasperatus Volvatellidae fons rocosos o a sobre d'altres bivalves des Ascobulla fragilis 166,67 158,52 2000 del nivell de la mar fins a 119 metres. Bivalvia També viu aferrada als rizomes de P ocea Carditidae G/ans trapezia 14,17 12,99 170 nica (Ballesteros et al., 1987). Present a les Lucinidae comunitats d' algues fotófiles infralitorals Loripes lacteus 57,00 102,55 684 Lucinella divaricata 3,42 5,57 41 (Dantart et al., 1990; Ballesteros i Pinedo, Montacutidae Parvicardium 2004) i praderies de Posidonia oceanica 1,33 3,11 16 exiguum (Ballesteros et al., 1987; Templado et al., Mytilidae 2004). Modio/us barbatus 0,67 2,31 Fam. Carditidae Noetiidae Striarca ¡actea 0,67 2,31 Glans trapezia Linnaeus, 1767 Tellinidae Arcopagia Bivalve present a les tres zones de cau- 0,67 2,31 balaustina 1erpals. Cal destacar el gran nombre d'indi Veneridae vidus recoHectats a C. racemosa, on aques Irus ¡rus 0,67 2,31 8 Ruditapes 0,67 2,31 8 ta especie és la més abundant. El mate ix decussates succeeix a C. taxifolia on és el mol'lusc més Tapes rhomboides 0,67 2,31 abundant. Venerupis aurea 8,92 9,69 107 120 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)

Dcsviació Abundfmcia Milja Distribució general: Des de Portugal al eslimdard lolal llarg de la costa Oest d' África fins a Gaslropoda Calyplraeidae Angola. Present a la Mediteminia. A tot Crepidula ungiforrnis 0,67 2,31 tipus de substrats rocosos des de zona Ceritbiidae Bittium latreilli 2,08 5,23 25 mediolitoral fins als 73 metres. Es comú Bittium reticulatum 2,75 7,37 33 aferrat als rizomes de Posidonia oceanica Cerilhium vu/gatum 4,92 7,63 59 Coralliophildae (Ballesteros et al., 1987). Els individus Coralliophila alucoides 0,67 2,31 recoHectats estaven totalment coberts d'al Naticidae Payraudeautia gues, de forma similar als qui viuen al subs 0,67 2,31 intricada trat rocós. Rissoidae Alvania cimex 0,67 2,31 Especies molt abundant durant els mos Rissoina bruguieri 1,33 3,11 16 treigs a C. taxifolia i C. racemosa var cylin Tricoliidae dracea (Figs. 2 i 3). Tricolia pul/us 2,00 3,62 24 Triviidae Trivia artica 0,67 2,31 Fam. Limidae Trochidae Gibbula ardens 0,67 2,31 Limaria hians Gmelin, 1791 Volvalellidae Especie present a les zones co1onitzades Ascobul/a fragilis 6,17 10,06 74 Bivalvia per les cau1erpals invasores. No es va reco Arcidae llir cap individu a C. prolifera. Arca noae 4,08 7,49 49 Carditidae Distribució general: Especie propia de Glans trapezia 46,50 19,72 558 l' Ath'mtic Central. Present al Carib, a Europa. Venericardia antiquata 0,67 2,31 8 Chamidae es coneix la seva presencia des de les Illes Charna ghryphoides 1,33 3,11 16 Lofoten, Noruega, Islandia. Especie comuna. Limidae a la Mediterrania. Viu a les concrecions Limaria hians 4,17 6,73 50 Lucinidae calcaries que apareixen a les praderies de: Ctena decussata 12,33 13,61 148 Posidonia oceanica (Templado et al., 2004). Loripes lacteus 9,67 11,13 116 Lucinella divaricata 1,33 3,11 16 Monlacutidae Fam. Lucinidae Mysella bidenlata 0,67 2,31 Parvicardium exiguum 1,33 3,11 16 Ctena decussata O.G. Costa, 1829 Mytilidae Present a C. taxifolia i C. racemosa amb Dacrydium hyalinum 0,67 2,31 Modiolus barhatus 0,67 2,31 abundimcies elevades. No es va recol'lectar Tellinidae cap individu a C. prolifera. Arcopagia balaustina 2,67 3,94 32 Gastranafragilis 0,67 2,31 Distribució general: Distribució atlimti Tellina donacina 0,67 2,31 ca des del sud de Fran9a fins a les Illes Veneridae Canaries. Present a tota la Mediterrania. Viu ¡rus ¡rus 0,67 2,31 Venus casina 1,33 3,11 16 a fons arenosos, fangosos i roques petites. Venus verrucosa 2,00 3,62 24 Present a comunitats algals.

Loripes lacteus Linnaeus, 1758 Taula 2. Mitja, desviació estimdard i abundancia de Especie molt abundant a C. prolifera .. moHuscs a praderes de Caulerpa taxifolia a Cala d'Or, els resultats estan expressats com individuslm'. També té una presencia important a C. taxi Table 2. Median standard deviation and abundance of folia i C. racemosa. mollusca in Caulerpa taxifolia meadows in Cala d'Or, Distribució general: Present des del Mar 2 the results are expressed as individualslm del Nord fins a Mauritania, Oest d' África" A . So.\" el al., Mo¡'¡uscs associalS a praderies de Ca ll1erpals a Ma llorca 12 1

120 • Ascobulfa fragll/ s

D BlttlUm reflcu{alum 100 o Glans trapezla 'd LOflpes lacteus

20 ~1 ~ ~ fBl ~

F"i g. 2. Ab ll ndilll cies Ill it ges per pe ri ode de Illostre ig de les espéc ies Ill és illlport ant s a Ca l/lelpa laxifo lia. Fig. 2. Alilllldallce //I ea l/sIol" samplillg period oflhei/" 1110 .1' 1 impOl"lall1 species in Call 1erpa tax ifo li a.

Ca nari es i Ma deira. Present a la Di stribució general: A l' Atl anti c des de Medit errani a I a la Mar Negre. Apareix a Noruega fin s al Sud d'Áfri ca . Recol·lectat a fo ns tous d'arena, fang i pedres petites. les IlI es Canari es i Madeira. Present a la Apareix des de la zona medi olitoral fin s a Mediterrania. Viu a tot tipus de fons, pero 150 metres. Es ta considerada com a part de espec ialm ent al s fons de graves. Viu des del I'endofauna propi a de C. prolifera (Sánchez límit in fe ri or del ni ve ll de la mar fins a pro p Moya no el al., 2004). deis 100 metres de fondari a. Present a pra deri es de Posidonia oceanica i comunitats Fa m. Ve neridae d'algues fotOfil es litorals (Ball esteros Vell erupis uureu Gmelin , 179 1 Pinedo, 2004; Templ ado el al. , 2004). Espec ialment abundant a C. prolifera. Ta mbé present a C. racemosa va r cylindra cea. No va ser reco l·lectat cap indi vidu a C. Conclusions i discussió /ax i(o lia. Distribució ge neral: Present des de En aquest treball s'han identificat 27 No ruega fin s a la costa atl anti ca d'Espanya. espec ies de gasteropodes i 26 espec ies de Present a la Mar Med iterrani a i a la Mar bi va lves en les tres praderi es de ca ul erpals Neg re. Viu soterrada a I' arena, fang i graves. estudi ades. Gran part de les espec ies identi Apareix des de fons poc profunds fin s a 36 ficades són propi es de Posidonia oceanica metres. Es pec ie citada a praderi es de C. pro (Templ ado, 1984; Templ ado el al. , 2004) i lifera a Fo rm entera (Dantart el al., 1990). de comunitats d'algues fotOfil es de fons rocosos (Dantart el al. , 1990; Ba ll esteros i Venus )'errucosu Linné, 1758 Pinedo 2004; Antoni adou i Chintiroglou Es pec ie només present a les dues espe 2007). També apareixe n espec ies herbí vores cies ca ul erpals in vasores . No va se r directes de Caulerpa com Ascobulla(ragilis, recol·l ectat cap indi vidu a C. prolifera. Oxynoe oli vacea i Lobiger serradalfl. Ca l 122 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)

Desviació Abundimcia Taula 3. Mitja, desviació estimdard i abundancia de Mitja estimdard total mo¡'¡uscs a praderes de Caulerpa racemosa a Portals Gastropoda Vells, els resultats estan expressats com individus/m'. Aplysiidae Table 3. Median standard deviation and abundance of Petalifera petalifera 2,27 5,44 25 mollusca in Caulerpa racemosa meadows in Portals Ceritbiidae 2 VeZls, the results are expressed as individualslm • Bittium reticulaturn 12,09 27,09 133 Cerithium vulgatum 2,18 3,74 24 Conidae Mangelia 0,73 2,41 8 multilineolata destacar que a Caulerpa prolifera han estat Cylicbnidae recoHectades especies típiques d'aquesta. 2,41 Cylichna cylindracea 0,73 caulerpal com són: Loripes lacteus, Nassariidae Nassarius incrassatus 6,82 1l,04 75 Veneropis aurea, Ascobulla fragilis entre Naticidae d'altres (Ballesteros et al., 1987; Rueda et Payraudeautia 0,73 2,41 8 intricada al., 2001; Rueda i Salas 2003; Sánchez-· Neritidae Moyano et al., 2004). Samagdia viridis 6,73 17,30 74 Rissoidae Les dues especies de Caulerpa invaso-· Alvania canceol/ata 0,73 2,41 res presenten una comunitat de moHuscs Alvania cimex 5,27 6,81 58 resultat d'una confluencia d'especies de P. Alvania montagui 1,55 5,13 17 Rissoina bruguieri 5,27 10,66 58 oceanica, de fons rocosos, d'algues fotOfi .. Tricoliidae les, de fons arenosos i de Caulerpa prolife·· Tricolia pul/us 0,73 2,41 8 Triphoridae ra. Les zones colonitzades per aquestes Metaxia cfmataxa 0,73 2,41 dues especies estan molt influenciades per Trochidae les taxocenosis properes com demostra el Gibbula ardens 3,00 7,68 33 Volvatellidae llistat d'especies identificades. Cal destacar Ascobul/a fragilis 11,27 15,79 124 també la presencia de consumidors directes Bivalvia de Caulerpa tant a C. taxifolía com a C. Arcidae Arca noae 1,45 3,24 16 racemosa varo cylíndracea com és el cas de Barbatia barbota 0,73 2,41 8 l' opistobranqui Ascobulla fragilis. La Carditidae Glans trapezia 77,18 44,63 849 presencia d'A. fragilis a C. racemosa ja Venericardia 0,73 2,41 havia estat descrita a Sicília (Pandolfo i antiquata Chamidae Chemello, 1995). La seva presencia a C. Chama ghryphoides 0,73 2,41 taxifolía confirma la relació trOfica existent Limidae entre Ascobulla i Caulerpa, i suposa la Limarla hians 3,64 4,18 40 Lucinidae presencia d'un potencial agent de control Ctena decussata 10,55 10,64 116 d'aquestes especies. Laripes lacteus 4,45 5,72 49 Lucinella divaricata 0,73 2,41 8 Les dades reportades en aquest manus Montacutidae crit són de gran interes a l'hora d'analitzar Parvicardium 2,27 7,54 25 exiguum l'efecte de la presencia d'especies al·lócto• Parvicardium 0,73 2,41 nes a la zona inftalitoral de les Illes Balears, scriptum que esta essent sotmesa a canvis associats a Mytilidae Modio/us barbatus 1,45 3,24 16 la presencia de noves especies d'algues que Musculus costulatus 3,09 6,88 34 modifiquen l' ecosistema. Els resultats mos Musculus subpictus 1,45 3,24 16 Noetiidae tren que, amb l'actual estat d'invasió, 1'e Striarca [actea 0,73 2,41 8 fecte que tenen les dues especies de cauler Veneridae pals invasores és la generació d'un habitat Venerupis aurea 2,91 4,04 32 A. Box el al., Mol'luses assoeials a praderies de CaulerpaLs a MaLlorca 123

250 • Ascobufla Iragl(15 o BJttlUm retfculatum 200 o Glans trapezla -o LOflpes lacteus

Fig. 3. Abundúncies milges per període de moslreig de les especies més import anl s a Call1ell){1 race//l osa. Fig. 3. Ahl/llda ll ce //I eallSrOr sa//l plillg period oflh e //1 0 51 i//lpon allr species in Caul erpa racemosa. on co in cideixe n especies de zones properes. lijera. C. taxijolia y C. ra cemosa en el Pero I'efecte d'aquestes algues invasores ha Med iterráneo: dinámica clonal, producción de se r estudi ar a Il arg rermini per tal de ve ure y destino de la producción" REN2002- si I'ecosistema, una vegada ben establerta la 00701 /MAR i "Macroa lgas marinas invaso invas ió, afavoreix ce rtes especies més que ras en las islas Baleares: Evaluación de ri es d'altres. És també molt important no oblidar gos y efectos en comunidades bentónicas" la importancia de I'ecosistema que estan CTM 200S -0 1434/MAR. El primer autor ha co lonitzant les ca ul erpals, zones mortes de reb ut un a beca 13P FSE de postgrau. Volem P oceanica. Per tant, és molt important res agrair la seva ajuda als investigadors DI'. sa ll ar la importancia de les praderi es de Jorge Terrados i Dra. Núria Marba durant les Posidonia i el seu paper com a productor sortides de recollida de mostres. primari, habitat compl ex (zona ri zomati ca i foliar) , zona de recl utament i principal eco sistema a la Mar Mediterrani a (Buia el al., Bibliografía 2000; Pergent-Martini el al. , 2005). Per tant, s' ha de va lorar I'efecre de les ca ul erpals, no Anloníadou, C. i Chinli roglou. C. 2007. Zoobenlh os tanl sois des de l punt de vista de les ca ul er associaled wilh lhe in vasive red alga Womersleyella seracea (Rhodomelacea) in pal s i diversitat si nó també s'ha de conside lh e northern Aegean Sea. Journal of rh e rar si poden arribar a conformar un ecosiste Marine Biological Associarion ofrft e Unired ma estructurat i ri c com els de Posidonia Kingdo//l . 87: 62 9-641 . oceanica. Argyrou, M., Demelropoul os, A. i Hadji chri stophorou, M. 1999. Expa nsion o f lhe macroalga Cal/lelp a racemosa and changes in softbol- 10m l11acrofaunal assemblages in Moni Bay, Agra'iments Cyprus. Oceanologica Acra, 22: 517-528. Ba ll esleros, E. , Garcia-Raso, .l. E., Sa las, c. , Gofas, S., Moreno, D. i Tc mplado, J. 2004. La comuni Aq uest treba ll s'ha fin an"at amb I' ajut dad de Cyn'lO docea l'IOdosa: flora y fauna. de is projectes "Expansión de Caulerpa pro- In.' Consejcria de Medi o Ambi ente JdA (ed) 124 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)

Praderas y Bosques Marinos de Andalucía, Experimental Marine Biology and Ecology, Sevilla, pp 146-153. 175: 197-210. Ballesteros, E., Grau, A.M. i Riera, E 1999. Caulerpa Gavagnin, M., Mollo, E., Montanaro, D., Ortea, 1 i racemosa (Forsskal) 1 Agardh (Cauler Cimino, G. 2000. Chemical studies of pales, Chlorophyta) in Mallorca (Western Caribbean sacoglossans: Dietary relations·· Mediterranean). Boll. Soco Hist. Nat. hips with green algae and ecological impli .. Balears, 42: 63-69. cations. Journal 01 Chemical Ecology, 26: Ballesteros, E. i Pinedo, S. 2004. Los bosques de algas 1563-1578. pardas y rojas. In: Consejeria de Medio Giannuzi-Savelli, R., Pusateri, E, Palmeri, A. i Ebreo, Ambiente JdA (ed) Praderas y Bosques C. 1994. Atlante delle conchiglie marine del Marinos de Andalucía, Sevilla Mediterraneo. Vol 1 (Archaeogastropoda), Ballesteros, M., Castelló, 1, Gallés, M. i Sarda, R. Roma. 1987. Invertebrados alguícolas marinos de Giannuzi-Savelli, R, Pusateri, E, Palmeri, A. i Ebreo, las islas pitiusas. C. 1996. Atlante delle conchiglie marine del BellanSantini, D., Arnaud, P.M., Bellan, G. i Verlaque, Mediterraneo. Vol 2 (Caenogastropoda M. 1996. The influence of the introduced parte 1: Discopoda-Heteropoda), Roma. tropical alga Caulerpa taxifolia, on the bio Giannuzi-Savelli, R, Pusateri E, Palmeri A. i Ebreo C. diversity ofthe Mediterranean marine biota. 1999. Atlante delle conchiglie marine del Journal 01 the Marine Biological Mediterraneo. Vol 3 (Caenogastropoda, Association 01 the United Kingdom, 76: parte 2: Ptenoglossa), Roma. 235-237. Meinesz, A. i Hesse, B. 1991. Introduction of the Buia, M.C., Gambi, M.C., Terlizzi, A. i Mazzella, L. Tropical Alga Caulerpa-Taxifolia and Its 2001. Colonization of Caulerpa racemosa Invasion ofthe Northwestern Mediterranean. along the southern italian coast: OceanologicaActa 14: 415-426 I.Distribution, phenological variability and Nordsieck, E 1969. Die europiiischen Meeresmuscheln ecological role. In: Gravez, Y, Ruitton, S., (Bivalvia). Gustav Fischer Verlag, Stuttgart. Boudouresque, C.E, Le Direac'h, L., Nordsieck, E 1972. Die europiiischen Meeresschnecken Meinesz, A, G. S (eds) Fourth International (Opisthobranchia mit Pyramidellidae; Workshop on Caulerpa taxifolia. GIS Rissoacea). Gustav Fischer Verlag, Stuttgart. Posidonie, France, pp 352-360. Nordsieck, E 1982. Europiiischen Meeres·· Buia, M.C., Gambi, M.C. i Zupo, Y 2000. Structure Gehiiuseschnecken (Prosobranchia). and functioning of mediterranean seagrass Gustav Fischer Verlag, Stuttgart. ecosystems: an overview. Biologia Marina Pandolfo, A. i Chemello, R. 1995. Prime nota sulla Mediterranea, 7: 167-190. malacofauna associata a Caulerpa racemo .. Chessa, 1.A., Bionda, G., Buia, M.C., Gambi, C., sa nella Baia di Santa Panagia (Sicilia Lorenti, M., Maj, R., Manconi, R., orientale). Biologia Marina Mediterranea, Martinelli, M., Pintus, M.G., Russo, G.E, 2: 649-651. Scipione, M.B. i Taramelli, E. 1989. Pergent-Martini, C., Leoni, Y, Pasqualini, V, Ardizzone, Indagini su Posidonia oceanica nella rada G.D., Balestri, E., Bedini, R., Belluscio, A., di Porto Conte (Sadegna Nord Belsher, T, Borg, 1, Boudouresque, C.E, Occidentale): Caratteristiche della prateria e Boumaza, S., Bouquegneau, J.M., Buia, M.C., fauna vagile. Oebalia, 15: 99-107. Calvo, S., Cebrian, 1, Charbonnel, E., Cinelli., Dantart, M., Frechilla, M. i Ballesteros, M. 1990. E, Cossu, A., Di Maida, G., Dural, R, Fauna malacológica del Estany des Peix Francour, P., Gobert, S., Lepoint, G., Meinesz, (Forrnentera). Iberus, 9: 111-125. A, Molenaar, H., Mansour, H.M., Panayotidis" Gambi, M.C., Lorenti, M., Russo, G.E, Scipione, M.E. P., Peirano, A., Pergent, G., Piazzi, L., Pirrotta, i Zupo, Y 1992. Depth and Seasonal M., Relini, G., Romero J, Sanchez-Lizaso JL, Distribution of Some Groups of the Vagile Semroud, R, Shembri, P., Shili, A., Tomasello" Fauna of the Posidonia-Oceanica Leaf A. i Velimirov, E. 2005. Descriptors 01' Stratum -. Structural and Trophic Analyses, Posidonia oceanica meadows: Use and appli .. 13: 17-39. cation. EcologicalIndicators, 5: 213-230. Gavagnin, M., Marin, A., Castelluccio, E, Villani, G. i Poppe, G. T i Goto Y. 1991. European Seashells, Cimino, G. 1994. Defensive Relationships Wiesbaden, Gerrnany. between Caulerpa-Prolifera and Its Shelled Poppe, G.T i Goto Y. 1993. European Seashells, Sacoglossan Predators. Journal 01 Hackenheim, Germany. A. Box et al., Mol·luscs associats a praderies de Caulerpals a Mallorca 125

Pou, S., Ballesteros, E., Delgado, O., Grau, A.M., Olivier J (eds) 1st International Workshop Riera, F. i Weitzmann, B. 1993. Sobre la on Posidonia oceanica beds. G.I.S presencia del alga Caulerpa taxifolia (Vahl) Posidonie pulbications, France, pp 159-172. C. Agardh (Caulerpales, Chlorophyta) en Templado, 1, Ballesteros, E., Garcia-Raso, lE., San aguas costeras de Mallorca. Boll. Soco Hist. Martin, G.A., Lopez-Garcia, L., Salas, c., Nat. Balears, 36: 83-90. Luque, A., Sanchez-Lizaso, lL. i Moreno, Rueda, lL., Fernández-Casado, M., Salas, C. i Gofas, D. 2004. La comunidad posidonícola. In: S. 2001. Seasonality in a taxocoenosis of Luque del Villar A.A., Templado, 1 (eds) molluscs from soft bottoms in the Bay of Praderas y Bosques Marinos de Andalucía. Cadiz (southern Spain). Journal of the Consejería de Medio Ambiente, Junta de Marine Biological Association ofthe United Andalucía, Sevilla. Kingdom, 81: 903-912. Verlaque, M., Afonso-Carrillo, 1, Gil-Rodriguez, Rueda, lL. i Salas, C. 2003. Seasonal variation of a M.C., Durand, C., Boudouresque, C.F. i Le molluscan assemblage living in a Caulerpa Parco, Y. 2004. Blitzkrieg in a marine inva prolifera meadow within the inner Bay of sion: Caulerpa racemosa varo cylindracea Cadiz (SW Spain). Estuarine Coastal and (Bryopsidales, Chlorophyta) reaches the ShelfScience, 57: 909-918. Canary Islands (north-east Atlantic). Rueda lL.. i Salas, C. 2007. Trophic dependence ofthe BiologicalInvasions, 6: 269-281. emerald neritid Smaragdia viridis Verlaque, M., Boudouresque, C.F., Meinesz, A. i Gravez, (Linnaeus, 1758). on two seagrasses from V 2000. The Caulerpa racemosa complex European coasts. Journal of Molluscan (Caulerpales, Ulvophyceae) in the Mediterra Studies, 73: 211-214. nean Sea. Botanica Marina, 43: 49-68. Sanchez-Moyano, lE., Moreno, D., Rueda, IL., Verlaque, M., Durand, C., Huisman, 1M., Garcia-Raso, lE., Salas, C. i Gofas, S. Boudouresque, c.F. i Le Parco, Y. 2003. On 2004. Las praderas de Caulerpa prolifera. the identity and origin ofthe Mediterranean In: Ambiente CdM (ed) Praderas y bosques invasive Caulerpla racemosa (Caulerpales, marinos de Andalucía. Junta de Andalucía, Chlorophyta). European Journal of Sevilla, pp 239-249. Phycology, 38: 325-339. Templado, 1 1984. Las praderas de Posidonia oceanica en el sureste español y su biocenosis. In: Boudouresque CF, Jeudy De Grissac A,