La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
DR. VICENT F. GARCIA PERALES 8QLYHUVLWDW&(8&DUGHQDO+HUUHUD Universitat Oberta de Catalunya
'XUDQWHOV~OWLPVDQ\VO·HVWXGLGHODYDULHWDWOLQJtVWLFDGHOHVFRPDUTXHV castellanoparlants del País Valencià ha cobrat un cert protagonisme en les SXEOLFDFLRQVILOROzJLTXHVG·jPELWORFDO UHFXOOVOq[LFVG·$QQD&KHOOD4XHVD i també d’àmbit general. No debades la Facultat de Filologia convocava la I Jornada de parlars valencians de base castellanoaragonesa (València, 12 i 13 GHQRYHPEUHGH GRVGLHVGHWUREDGHVPROWHVSHFLDOVLGHFRQHL[HQFHV TXH SURYRFDULHQ OD VHJRQD MRUQDGD TXH WRW MXVW KHP FHOHEUDW D eQJXHUD XQ lustre després, en novembre de 2013. L’aportació de les actes de la I Jornada (Els altres parlars valencians 'HQHV pVLQTHVWLRQDEOH (OWUHEDOOTXHDUDSUHVHQWHpVIUXLWGHO·REVHUYDFLyLGHO·H[SHULqQFLDSUz pia, com a habitant de la comarca de la Costera i com a família oriünda d’Én guera. Des de sempre a ma casa s’ha parlat d’Énguera (nosaltres pronunciem >pQJUD@ GHOVYLDWJHVGHOPHXDYL6DOYRUHWel Rei a terres de la Canal i, com no podria ser altrament, el meu interés filològic pels paral·lelismes entre el parlar de la Canal i de la Costera es va materialitzar amb la lectura del Léxico de Anna D HGLFLy L PROW UHFHQWPHQW DPE OD SXEOLFDFLy GH 0DWtDV $SDULFLR Simón Palabras enguerinas (Énguera, Fundación La Sierra, 2012). &DSEXVVDQWPHHQHOVDU[LXVPXQLFLSDOVGHOXIX del meu poble, la Granja de OD&RVWHUDGHVFREULVFTXHDOJXQHVIDPtOLHVSURFHGHL[HQGLUHFWDPHQWG·eQJXHUD i de la Canal de Navarrés. És lògic, la frontera lingüística (situda a Estubeny) QRpVIURQWHUDGHSHUVRQHVpVYROHUDGLUODSUR[LPLWDWJHRJUjILFDSURYRFDTXH tota la comarca de la Costera tinga famílies híbrides valencianoparlants i caste OODQRSDUODQWVSHUTXqXQGHOVGRVPHPEUHVGHOPDWULPRQLpVRULQGGHOD&DQDO (QFRQFOXVLyGHODPDWHL[DPDQHUDTXHHOVFDEDOVOLQJtVWLFVGHOFDVWHOOj V·DERTXHQDOYDOHQFLj LQWHUIHUqQFLHV DL[tPDWHL[OHVFDUDFWHUtVWLTXHVSUzSLHV del valencià costerut són compartides pels parlars castellanoaragonesos de OD &DQDO (OV FDVRV PpV HPEOHPjWLFV HO Oq[LF O·KDUPRQLD YRFjOLFD >Nz]z@ >SzUWz@ LODODELRGHQWDO>Y@ 242242 Dr. Vicent F. Garcia Perales
La nostra aportació en les primeres jornades es va basar en l’Atlas lin güístico de la Península Ibérica (ALPI) de les zones castellanorparlants del País Valencià (publicat amb el títol “Els parlars de base castellana a través de l’ALPI”, Denes, 2010). Dos anys després, arran de les Jornades de la Tardor a Énguera (novembre de 2012), vam publicar un article on concretàvem el paper de l’ALPI de les localitats d’Énguera i d’Anna, amb els materials de pri PHUDPjGH06DQFKLV*XDUQHU *DUFLD3HUDOHV²&DVDQRYD+HUUHUR Ara, amb motiu de la II Jornada, presentem l’estudi comparatiu de l’AL 3,DPEODFRPDUFDYHwQDGHOD&RVWHUDDMXGDWFRPKHPGLWGHO·H[SHULqQFLD personal i d’algunes publicacions destacades, com és el cas de Léxico de Anna .
El Léxico de Anna i l’ALPI
+HP FRQVLGHUDW LQWHUHVVDQW L ~WLO OD FRPSDUDFLy GH OHV HQTXHVWHV GH O·$/3,G·$QQD L 1DPEXQUHFXOOSXEOLFDWHQHVWDPDWHL[DORFDOLWDW O·DQ\ 3ULPHUDPHQWIDUHPXQDGHVFULSFLyG·HVWDREUD7RWVHJXLWRIHULUHP ODOOLVWDGHPRWVTXHFRLQFLGHL[HQDPEO·$/3,&RQWLQXDUHPDPEXQDFRP SDUDFLyHQWUHHOSDUODUWDQSHFXOLDUG·HVWDORFDOLWDWLXQDFRPDUFDYHwQDFRP és la Costera. $L[tPDWHL[KLLQFORHPFRPD$QQH[XQDFRPSDUDFLyGHO·DSDUWDW´-HUJD GHO &DQDO GH 1DYDUUpVµ SjJ GH O·REUD DWULEXwGD D 0DUWt *DGHD Encisam de totes herbes RQKLKDOq[LFGHOSDUODUG·HVWDPDWHL[DFRPDUFD 2 (OQRVWUHREMHFWLXQRpVIHUXQHVWXGLH[KDXVWLXVLQyRIHULUXQDSDQRUj PLFDGHODFRLQFLGqQFLDLODGHVFULSFLyGHOSDUODUGHGRVFRPDUTXHVYHwQHV considerades de frontera. Els parlars de la comarca de la Canal de Navarrés han sigut objecte d’estudi de diversos investigadors. Per tant, a l’hora de presentar la llista de les 629 coincidències entre l’AL PI i este Léxico G·$QQDKHPDQRWDWDSHXGHSjJLQDDOJXQHVFRPSDUDFLRQVTXH KHPFUHJXWSHUWLQHQWVSHUzQRKLKHPVLJXWH[KDXVWLXVSHUUDyGHWHPSVL d’espai. A grans trets, els criteris de transcripció de Aparició i Martí poden UHVXPLUVHDL[t
3HUDHQWHQGUHOHVHQTXHVWHVGREOHVG·$QQDYHJHXO·DUWLFOH*DUFLD3HUDOHV +HPGHIHUUHIHUqQFLDLJXDOPHQWDXQUHFXOOOq[LFSXEOLFDWHO SHU-RVp$QWRQLR*DUFLD López, una persona apassionada de les coses locals. El llibre es diu Así charramos. Léxico de Quesa L HVWj FRQILJXUDW FRP XQ GLFFLRQDUL GHO Oq[LF WtSLF G·HVWD ORFDOLWDW GH OD &DQDO GH Navarrés. 'HVWDTXHP XQ WUHW OLQJtVWLF GHVFULW S TXH DSDUHL[ WDPEp HQ DOJXQV SREOHV castellanoparlants de l’ALPI: GODELLETA: casi TX \D QRHPSOHDQHVWHVXILMRPiVTXHHQGHWHUPLQDGDVSDODEUDV HQRWUDV ORUHFKD]DQSHURDVHJXUDQTXHVHHPSOHDHQ0LOODUHV DOS AGUAS: puerteci TX ya, Maríi TX ya Así charramos IDXQHVGHVFULSFLRQVXQDGHOHVTXDOVFRLQFLGHL[DPEHVWHGLPLQXWLX ´/RV diminutivos son usados con mucha frecuencia, empleando terminaciones en iquio iquia . (MHPSOR FKLTXLWR FKLTLWLTXLR FDVD FDVLTXLD µ La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 243
7RWHVOHVYDULDQWVYDQHQPDM~VFXOD &DSYDULDQWQRGXDFFHQW(VWHIHWGLILFXOWDODLQWHUSUHWDFLyFRPDDJXGD SODQD HVGU~L[ROD G·DOJXQHV SDUDXOHV S H[ $8-$ 1R REVWDQW DL[zHQODPDMRULDGHFDVRVOHVIUDVHVHQVKRDFODUHL[HQMDTXHYDQHQ PLQ~VFXODLDPEDFFHQW /HV WUDQVFULSFLRQV IRQqWLTXHV HV IDQ DO FRVWDW GH FDGD YDULDQW SHUz QRPpV GH OD JUDILD TXH KL KD VXEUDWOODGD HQ HVWD S H[ &/ O7 >R@ COI ;ERA[ [@&OLLA>R@>R@6$1'52 S2>]@B,//$5>Y@
A grans trets, els nostres criteris a l’hora de transcriure els mots coinci GHQWV $/3,Léxico ) són: 1RIHPWUDQVFULSFLRQVIRQqWLTXHVMDTXHKHPXVDWOHVJUDILHVIRQqWLTXHV GHODPDWHL[DPDQHUDTXHKRKHPIHWHQO·(GLFLyGHO·$/3,GHOD]RQD castellanoparlant: acabacazzas ( zz >]@ VRQRUD anbercòc 3 ( ò >ދ@ oberta); arròvò (harmonia vocàlica; v >Y@ODELRGHQWDO caixa ( ix >M ࢮ@ arisón ( s >V@VRUGD (QFDUDTXHO·RULJLQDOQRGXDFFHQWQRVDOWUHVVtTXHHOPDUTXHP 3RVHPHQWUHFRPHWHVVLPSOHVQRPpVDTXHOOVFDVRVTXHKHPFRQVLGHUDW interessants o confusos de detectar. La citació és del Léxico PDWHL[ +LKDDOJXQVPRWVTXHO·$/3,QRUHJLVWUDD$QQDSHUzVtHQDOWUHVSXQWV (ramucha ‘remulla’, renoc , rata sellarda ...). Els hi hem anotat igualment.
El Léxico de Anna pVXQDPHQDGHGLFFLRQDULTXHFRQVWDGHTXDWUHSDUWV XQSUzOHJGHO·DOFDOGHXQDLQWURGXFFLyGHOVDXWRUVHOUHFXOOOq[LFLXQDSqQGL[ (Q HO 35Ó/(* HV GLX TXH HV WUDFWD G·XQD SXEOLFDFLy GH O·$MXQWDPHQW d’esta localitat. Els autors són Emili Martí, professor, i Salvador Aparicio, IXQFLRQDUL GH O·$MXQWDPHQW /·REUD FRPHQoD DPE XQ SUzOHJ GH -RVp 5RLJ O·DOFDOGHG·$QQDHO TXLH[SOLFDTXHHOSURMHFWHYDFRPHQoDUDUUDQG·XQD YLVLWDGHOSURIHVVRU-RVHSK*XOVR\TXLYDHORJLDUODULTXHVDGHODSDUODGHOD Canal de Navarrés, tot des d’un punt de vista com a canadenc, o siga, estran ger. (QOD,1752'8&&,ÐV·H[SOLTXHQHOVFULWHULVG·HODERUDFLy 2EMHFWH G·HVWXGL HO Oq[LF SHFXOLDU ´+HPRV UHFRJLGR ODV SDODEUDV TXH QR VRQ FDVWHOODQDV ODV TXH SUHVHQWDQ XQD GHIRUPDFLyQ QRWDEOH DO Castellano actual y también hemos incluido palabras castellanas de uso poco frecuente”
&ULWHULVGHSUHVHQWDFLy 4
3 Segons El léxico de Anna HQODORFDOLWDWHVUHDOLW]DVHPSUH>QE@HOVHJPHQW PE!/·$/3,SHUz no recull cap cas d’este fenomen fonètic. ([HPSOH 244244 Dr. Vicent F. Garcia Perales
1) variant QRWHVGHSURQ~QFLD ([HPSOHVGHIUDVHVYLYHV 4) La paraula valenciana corresponent, en cursiva . 'HVFULSFLy GHO SDUODU G·$QQD 'HVSUpV GH O·H[SOLFDFLy IRUPDO GH OD presentació del llibre, els autors fan una mena d’enumeració de trets lingüístics del poble: 6·KLSURGXHL[HOIHQRPHQGHOVHVVHLJ DL[zQRREVWDQWQRHOWUDQVFULXHQ gràficament). (V SUDFWLFD OD UHGXFFLy GHOV VXIL[RV DGR L DGD D DR L i DL[z QR REVWDQWSUHVFLQGHL[HQG·HVWHWLSXVGHSDUDXOHV 6RQV LQH[LVWHQWV HQ FDVWHOOj >ދ@ >ࢆ@ >]@ >ࢮ@ >Y@ TXH VyQ PDUFDWV d’acord amb un criteri arbitrari subrallant la grafia corresponent).
(QO·$3Ë1',;FRPDFRORIyV·KDLQFOzVXQDSDUWDW´1RWHVVREUHODSDUOD G·$QQDµ~WLOSHUDODJHQWTXHYXOJDDSURIXQGLU(VWHDSDUWDWYDVHUSXEOLFDW LJXDOPHQWHQXQIXOODSDUWFRPD´)HGHHUUDWDVµMDTXHQRYDQHL[LUHOVVtP EROVGHOHVYRFDOVREHUWHVLDOWUHVWUDQVFULSFLRQVIRQqWLTXHV Recentment s’ha publicat una nova edició d’este llibre. Emili Martí, un dels autors (l’altre autor, Salvador Aparicio, informador de Joseph Gulsoy, va morir fa temps), comentava en la II Jornada sobre els “altres parlars valen FLDQVµ eQJXHUDGHQRYHPEUHGH TXHJUDQSDUWGHOVOOLEUHVTXHHOO V·KDYLDSDJDWVHOLKDQTXHGDWDFDVD
Coincidències Léxico de Anna i ALPI
+HPIHWODFRPSDUDFLyGHOHVHQTXHVWHVGHO·$/3,DPEHOOq[LFG·DTXHOO diccionari, i el resultat han estat 629 casos coincidents. A peu de pàgina apa UHL[HQFRPHQWDULVUHIHULWVDOVTXDGHUQVGHO·$/3, L abaejo afañarse albaet abeja agarrau albarca acabacazzas agro albortar ‘derrochador, aguazzil alborto malgastador’ aiguardent alchés L’ALPI recull aire alendar ‘bufar, acabacazzas amb DL[D respirar’ el significat de DL[i alfábega ‘borracho’ DL[DHWD allar ‘hogar’ adasa DL[HWD almendrero aduyar DL[LQDRDLVLQD alterón
(OVDXWRUVHVFULXHQ ´/DSDODEUDYDOHQFLDQD HQFXUVLYD UDUDYH]DUDJRQHVDFRQODTXHVH UHODFLRQDO·DUQHUDµ2VLJDTXHGHVFDUWHQTXDOVHYROH[SOLFDFLyOq[LFDFRPDDUDJRQHVLVPH La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 245
amagatall $/3, >ED]MiU@ buchaca anbercòc >ED]tDQ@ budell amigarse bendema ‘vendimia’ bufa ‘vejiga’ anborsero bendemar bufaor anborso bendezzir ca ‘cada’ ande besón ca, cal ‘casa de’ anoguera bezzar cabaso anpolla bezzo cabesa ansa billòtò cabestre antesdanoche EODQTXHW cabilón ‘listón’ antesdayer bòinò cabreròt anués bòirò cachapón ‘gazapo’ arisón ‘escalofrío’ bolcá cadell armut bòlò ‘mentira grande’ cagarnera arna bolo ‘piedra grande’ cagueta arrapá boltizzar FDL[D arrapar boltizzo calbisón ‘cachete’ arròvò borde ‘hijo natural’ caldero DUUXL[i¶OOXYLDIXHUWHGH borinòt calsa poca duración ERUUD~UD¶VDUSXOOLGR· FDOVDQD¶FDSoDQD· asut ERUUXFKHW¶ERUULTXLOOR· camizza auja botifarra canbra aventaor botija canonsillos o aventar botijón cansonsillos avispero botijozzo ‘tartamudo’ cansalá azzeite braguero ‘ubres’ carabasa azzero bramar carchòfò bachòcò bramido carrasca EDFKRTXHWD branca ‘rama gruesa’ carrigüela badall brancalet carucha badallar brasal cascajo ‘charlatán’ bado brenda ‘merienda’ cascaor barcha brendar cascar barchilla bresca catalana ‘porrón’ barchín EUHVTXLOOD cau barra ‘mandíbula’ brial cavallo barraco brizza cavallón barral bròsò cavill barrina bròstò cazzament bascuello bròt cazzorio basiar L’original brullo chabegón H[SOLFLWDTXHpVDPE brunbaja chamuga >E@LDPE>V@VRUGD bruzza changlòt 246246 Dr. Vicent F. Garcia Perales
charra cormena dispués o en dispués charrar corna dolsaina chásina cornijal ‘labrar de GROVRD chelar través’ dragón de paret chemecar correcher ¶VDODPDQTXHVD· cheniva corrigüela ‘carrehuela’ drapo chens còsi drecha chepa còstrò dula ‘ganado..’ chepeludo ‘jorobado’ covarde ell ‘él’ chepón cremar enpèlt chicho FUHVzOz6tVVRUGD enpeltar chicón a pesar de crezzol. enboiráu chincha 3RGULDWUDFWDUVHG·XQ enborregáu FKLTXHW error. enbrutar chirro ‘becerro’ crezzòl enbut o anbut cholit ‘flauta, pito’ cuarterón encluzza choto cuartillo endeñarse ‘infectarse chullar ‘silbar’ cuca una herida’ chullido cudiar ‘cuidar’ endevinar chuso ‘flor de la enea; cuert o corte endormiscarse rulos para rizar el cuezzer, cuezzir o engañapastor ‘cuclillo’ pelo’ cuizzir engrunsadora clau ‘clau de gancho: cuiro engrunsar alcayata’ FXL[LQHUD enmorzzar clavell curro ensomiar clavellinera FXUUXTXHDU entarañinar ‘cielo...’ cliva ‘criba’ delant entaulaora clivar denguno entaular clòchò desbrosaora entrá ‘entrada de la clòsò desbrosar casa’ coca ‘coca en llanda... descudiar envisc coca d’adasa...’ desinueve escabusar coclear desiocho escabusón FRL[R desiséis escaròt ‘alboroto’ còllò desisiete esclavón colometa desverlar escoltar colzze dever escomensar consensia dezzacupar ‘hacer de escopeta FRTXHWD¶GXOFH· cuerpo’ escudella corá, coraeta diarrera escurá corcón dient escurar corés ‘desnudo’ dintell esgarraña ‘rasguño’ còrfò dir o dezzir esgarrañar ‘arañar’ La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 247
esgarrar falsonet graellas esmarla fanc granòtò esmay fanecá gransa ‘desperdicio de HVPROi¶YLJXHWDVTXH farfallozzo ‘tartaja’ la uva, trigo...’ sostienen un techo’, fartera ‘tragón’ grapá o grapáu ‘tramo de obra fartón JUHL[ TXHKD\HQWUHGRV feche gronzze ‘bisagra’ viguetas’ fenta L’ALPI registra esmolaor ferrá gronsos (1934) i esmuñir ‘deslizarse, fes JURQ]]RV escurrirse’ festear ‘tener guchilla espardeñas relaciones’ guchillo espavilar fezzòl güego ‘huevo’ espígol fira güelo espigolar flare güerto espigón ‘corazón de flasá güeso mazorca’ flòc guiel espill fòc guielo espillera forcaset guiema esponiñá o escupiñá frechir guiemo o yemo esporgar frechiura guierba esportín ‘recipiente de fregá guierno esparto’ front guiesar HVTXHQD fuent o fònt guieso estajaor ‘barrera para JDOOLQHWD¶PDULTXLWD· halda contener el agua de L’ALPI: Marieta. hardacho XQDDFHTXLD· galta haver estenasas o estinasas garba her >V@VRUGDDSHVDUTXH garbell hiñir en l’ALPI és sonora garbera hormigo (estenazzas) garbillar hustero esteva garnate ilezzia esteváu ‘en forma de garra ‘pierna’ incluzza ‘inclusa’ KRUTXLOOD WLHQHVODV garrón L’ALPI recull camas estevás>>‘ gavilla encruzza YUNQUE estizzeras gavinet inorant L’ALPI, estizzeretas ‘insecto’ gola inorante estorín ‘esportín’0 goludo L[R¶HVR· estovajas gomitar jalar esvarar gordo ‘dedo gordo’ MDTXHWyQ¶FKXOR·L’ALPI fadrí JRUUD~UD¶VDOSXOOLGR· UHFXOOMDTXH$/ fals govanilla BRAVUCÓN 6 6 6 A la Granja de la Costera, Caje és un malnom. 248248 Dr. Vicent F. Garcia Perales
jicareta ‘tacita sin asa’ PDUUDL[D obrero ‘albañil’ ALPI jícara mársera L’ALPI: ojal ‘nacimiento’ lansaera almársera oliva lesión o lisión matalap L’ALPI olivera librell PDWDODI orso llágrima meaja o miaja otubre llamá ‘llamarada’ medodía pa ‘para’ L’ALPI recull llama melic pac a ‘hacia’ llangosta ‘langosta’ mesedora o mersedora padastro llangostín ‘insecto’ mesmo pajarica llansuelo o llansolet mezzura SDM~V llanterner micharmut pala llavoretas ‘simiente de micheta palanca anís’ milòchò pallòc llebre mocaor pallòlò llendra mocarse pallustre L’ALPI, OOHQ]]D¶KLORTXHXVDQ mòllò palustre los albañiles’ L’ALPI mona paloma o palometa llensa ‘reglones’ monezzillo pan llesna ‘monaguillo’ paño ‘cerradura’ llevat ‘levadura’ morca pansa llichiu ‘agua hervida mordasas pardecos con ceniza para la morella paret colada’ L’ALPI: llesiu morro ‘labio’ parient llòcò PRVR¶SLH]DSDUDTXH párpago llonguet ‘panecillo’ se sostenga el carro’ pastera llòscò mullmull pebraso llovisnear muñaco pebre ‘pimienta’ llòzzò muñir ‘ordeñar’ pedricar llusiar o lusiar L’ALPI mussòl ‘orzuelo’ pellòrfò recull luzziar L mustiala pemintón lusiar (1934). navegar ‘trajinar’ perdigòt o perdigacho los ‘nos, os’ ñeto peròl luzzeta nevá o nevasca pesón luzzir QLQJ~QQLQJXQRR SH~FR madastra GHQJ~QGHQJXQR pezza maleneta ñíspro pezzòl L’ALPI, pézzol, mall ‘martillo del novia ‘boda’ pézzoles herrero’ ñugo piá ‘piara’ mandil Q~JRO¶QXEODGR· picher mandurria nugolar picòlò manta nuvarrón SLFzW¶HVTXLOyQ· márfega nuve piejo La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 249
pinòchò rapá ‘arañazo’ ròzzò piñòl rapar ‘arañar’ sabucón ‘acto de meter pinta rascaora la cabeza bajo el agua’ pissebre raspa ‘espina del L’ALPI: chapucase plantache pescado’ &+$38=$5 platera rata pená ‘murciélago’ safa plegaor rata sellarda ‘lirón’ sagristán plegar reblar L’ALPI: reble saguer ponient rebròt o rebrotín sancho, sancho pònt o pòn rebuch ‘desperdicio, ¶H[SUHVLyQSDUDOODPDU poplejía destrío’ L’ALPI: a los conejos al darles poput +,-20(125 HO de comer’ SRTXHWDQRFKH PiVSHTXHxLFR sangonera porchá (irónicamente
sotarrar el ganado’ uva suco ‘jugo’ torsida ‘mecha para el vara ‘barra del carro’ surdero o surdo candil’ vèlis ‘bilis’ tallant ‘cortafrío’ tòs ‘nuca...caer de tòs’ vente ‘veinte’ L’ALPI: tajadera tovillo ventolera FRUWDIUtR tranpòt ‘trompo, verla ‘vela, vigilia’ tápara peonza’ L’ALPI: vevir taparón trompòt vezzitar tarañina tramucha ‘tolva del viento ‘no se usa este tascón ‘falca del arado’ molino’ L’ALPI: vocablo; en su lugar taula trucha VHXWLOL]DDLUH·$L[tpV tel tremolar l’ALPI recull aire i no tellòl tremuntana vent ni viento. tenaja L’ALPI: tinaja trenta visagra tenella trescolar viscañozzo terraplé trigo visco tirar tuétano viscocho tita ‘reclamo para ubrir vitet ‘guindilla’ llamara las gallinas’ unflar vuzzotros torcamanos XQTXH¶DXQTXH· yantar tornajo ‘comedero para usté, ustés
Comparació d’Anna amb la Costera
7DQW GHV GHO SXQW GH YLVWD IRQqWLF L PRUIRVLQWjFWLF FRP Oq[LF HO SDUODU G·$QQDV·DFRVWDHQJUDQPHVXUDDOSDUODUGHODFRPDUFDYHwQDYDOHQFLDQRSDU lant de la Costera. I arribem a esta afirmació després d’haver llegit detinguda ment el Léxico LG·DFRUGDPEODQRVWUDH[SHULqQFLDDPEHVWXGLVVREUHHOSDUODU de la Costera. A més, per raons familiars, hem tingut contactes amb habitants GH OD FRPDUFD GH OD &DQDO GH 1DYDUUpV L FRQVLGHUHP TXH OD LQIOXqQFLD GHO YDOHQFLjGHOD&RVWHUDVREUHHOOVpVPpVTXHQRWDEOH (IHFWLYDPHQWODSULPHUDYHJDGDTXHYDPOOHJLUHVWHGLFFLRQDULHQVIHLD OD VHQVDFLy GH VHQWLU PRWV L H[SUHVVLRQV G·XQD SHUVRQD DFRVWDGD DOV SREOHV de la Costera. Fruit d’esta lectura vam publicar un article comparatiu en un SHULzGLFORFDOGHODFLXWDWGH;jWLYD 7
A) AFINITATS FONÈTIQUES ENTRE ANNA I LA COSTERA
1R VRODPHQW HQ HO Oq[LF KL KD XQD PHQD G·DILQLWDW FRPDUFDO VLQy TXH també des del punt de vista fonètic el parlar d’Anna s’assembla bastant al de la Costera: els elements suprasegmentals, l’entonació de la veu, les línies
&RQFUHWDPHQWYDVHUDOVHWPDQDULORFDO[DWLYt1RWLFLD GHOGLDGHMXOLROGH La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 251
PHOzGLTXHVGHODSDUODVyQFDUDFWHUtVWLTXHVVHPEODQWVHQOHVGXHVFRPDU TXHV,DL[zQRKRpVWRWVLQyTXHDPpVSRGHPGHVFREULUKLXQVWUHWVIzQLFV compartits: +DUPRQLDYRFjOLFD $$QQDHVSURGXHL[O·DVVLPLODFLyYRFjOLFDQRPpV de les oo WzQLTXHV REHUWHV SHUz QR GH OHV ee FRP Vt TXH SDVVD D OD comarca de la Costera ([HPSOHVG·$QQD arròvò, billòtò, bòirò, bòlò, clòchò, còrfò, llòcò, mòllò, pallòlò, 2EHUWXUDGHOHVYRFDOVe i o(QO·DSqQGL[R´)HGHHUUDWDVµNotes sobre el parlar d’Anna HOVDXWRUVGHVFULXHQTXH´ODe oberta abasta un camp molt UHGXwWVRODPHQWFLQFPRWV EHOLV>E ࠉOLV@PHOLV>P ࠉOLV@YqUERO>Y ࠉUERO@ or ࠉQV@µ/DoREHUWDVtTXHDSDUHL[HQPROWVױ
Anna la Costera aveja avella varonesa varonesa venzzina benzina viverón YLYHUyYLYHUyQ visicleta vicicleta vicho YLW[R viela viela villar villar villetera villetera visagra visagra visturí visturí visco visco
5HFRUGHP TXH O·HQTXHVWD GH 0RL[HQW GH QR WUDQVFULYLD FDS FDV G·KDUPRQLD YRFjOLFD de la [ ࢆ@PHQWUHTXHOHVQRVWUHVHQTXHVWHVGHFRQWUDVWGLDFUzQLTXHVGXWHVDWHUPHHO GHPRVWUDYHQTXHHVWDDVVLPLODFLyHUDJHQHUDOMDHQWRWHOSREOH 6HJRQV O·HQTXHVWD GHO 4, G·$QQD “aparece la bilabial en todos los sujetos): [yo PHPEyM@PHYR\ >WXWHPEiV@WHYDV >HOVHPEi@VHYD QRVRWURV>VHPEiPRV@QRVYDPRV YRVRWURV>VHPEiMV@RVYDLV HOORV>VHPEiQ@VHYDQµ 10 $OJXQV G·HVWRV PRWV VyQ UHFROOLWV LJXDOPHQW SHU O·$/3, DPE UHDOLW]DFLy LQWHUGHQWDO $L[t PDWHL[ DPE OHV QRVWUHV HQTXHVWHV SHU D O·$/&9 D /ODQHUD L OD )RQW GH OD )LJXHUD R OHV HQTXHVWHV GLDFUzQLTXHV GH GH 0RL[HQW /ODQHUD L %LDU HV SRW REVHUYDU HO PDWHL[ fenomen. 252252 Dr. Vicent F. Garcia Perales
Anna la Costera vèlis EqOLV¶DOOzTXHHVYRPLWD· visñeto... revesnét varón varó viscocho vescuit YHW~Q vetum vidón vidó villete villet vizzagüelo visauelo vichac YLW[qF
1RWHX TXH OD PDMRULD GH FDVRV FRUUHVSRQHQ D XQ FRQWH[W >E@ >L@ LQLFLDO(VWH´YHWDFLVPHµpVWtSLFWDPEpG·DOWUHVFRPDUTXHVYDOHQFLDQHV PHULGLRQDOVLWDPEpDSDUHL[HQPDOORUTXt 'LVWLQFLyHQWUH>V@L>]@HQFDUDTXHHQDOJXQVFDVRVQRHVGyQD FUHVzOD però crezzòl; estenasas (ALPI estenazzas ), llenzza (ALPI llensa ), llusiar o lusiar (ALPI lusiar luzziar ) 5HFRUGHPTXH;jWLYDpVO·~QLF@ڕ No hi ha, però, distinció entre [t ࢮ@L>G punt de la Costera on el sector més jove de la població practica el IHQRPHQGHO·DSLW[DW $SDUHL[HOIRQHPD>ࢮ@VHPSUHDFRPSDQ\DWGHLRG>M ࢮ@FRPDOD&RVWHUD
B) AFINITATS MORFOSINTÀCTIQUES ENTRE ANNA I LA COSTERA
5HDOLW]DFLyGHODSULPHUDSHUVRQDGHOSUHVHQWGHOYHUEKDYHURGHWRWV els pretèrits indefinits ha , per comptes de he $L[t yo ha compáu, yo ha ido ..., i a la Costera jo ha comprat, jo ha anat ... 3URQRPGHFRPSOHPHQWLQGLUHFWHli , per comptes de le . 6XIL[RVGLPLQXWLXVHQ-et , i augmentatius en -ot . 0HWjWHVLGHODSUHSRVLFLycap a > pac a : SDFDFtSDFDOOj ... &RQWUDFFLRQV FDFDO FDVDGHO 3URQRPSHUVRQDOWzQLFSUHSRVLFLRQDOtú ti ): para tú ... 3URQRPDGYHUELDOSDUWLWLXen ( en tengo ...) &RQVWUXFFLRQVVHPEODQWV V·HQG·KDLGR VHQ·KDDQDW 'HVLQqQFLHVYHUEDOVGHO3UHWqULW,PSHUIHWGHODSULPHUDFRQMXJDFLy -ava
C) AFINITATS LÈXIQUES ENTRE ANNA I LA COSTERA
eVHQHOOq[LFRQSRGHPFRQVWDWDUG·XQDPDQHUDPpVJHQHUDOLFODUDDTXH OODDILQLWDWHQWUHGXHVFRPDUTXHVYHwQHV$$QQDWUREHPPRWVPROWFXULRVRV TXHQRILJXUHQHQHOVQRVWUHVUHSHUWRULVOH[LFRJUjILFVKLVWzULFVSHUzTXHHVWDQ PROWDUUHODWVHQOHVGXHVFRPDUTXHV$UDEpWDPEppVFHUWTXHDOJXQHVG·HVWHV La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 253
SDUDXOHVV·KDQIRUPDWDSDUWLUGHOFDVWHOOjLTXHEHQVRYLQWKDQSUHVDOJXQ VLJQLILFDWLQH[LVWHQWHQHVWDOOHQJXD eVO·H[HPSOHGHOPRWcapatolero TXHEl Léxico de Anna GHILQHL[FRPD´HO TXHVHPHWHHQWRGRHOTXHWRGRORTXLHUHDUUHJODUµ$OQRVWUHSREOH 11 per H[HPSOH HQ GLHP capatorero DPE HO PDWHL[ VLJQLILFDW )LQV L WRW Q·KL KD XQ sinònim, cuchapandero , recollit tant al Léxico (‘entrometido, novichero’) com a la comarca de la Costera. El DCVB recull només cutxamander ¶PDQLIDVVHUTXH HVYROILFDUHQWRWVHOVDVVXPSWHVVHQVHWHQLUQHQHFHVVLWDWµLFLWDOHVORFDOLWDWV GH7RUWRVDL0RUHOOD(O'U(PLOL&DVDQRYDHQVLQIRUPDTXHD$JXOOHQWHQFDUD és viva la variant capatoler DPEHOPDWHL[VLJQLILFDW
MÉS EXEMPLES:
alabansiozzo ¶TXHVHDODEDDVtPLVPR· '&9%alabanciós València, Castelló, Maestrat). agozzaes ‘a fe, en verdad’. mante ¶H[SUHVLyQ FDULxRVD GLULJLGD VREUH WRGR D ORV QLxRV· EDVTXHW ‘cuévano’ punto ¶UHJDOR GH KXHYRV TXH VH KDFtD D ORV PDHVWURV SRU 3DVFXD· $ OD comarca de la Costera és típic de fer un regal (no precisament ous) al mestre d’escola, normalment abans de les vacances de Nadal però també al llarg de l’any. Este significat no està recollit al DCVB, però podria tenir relació amb el sentit “Fer vacances; prendre el descans temporal dels estudis” (II, 2, a). 6HPEOD TXH HVWD WUDGLFLy YH GH PROW DQWLF MD TXH HOV HQVHQ\DQWV TXH QR solien ser llauradors i no percebien un bon jornal, passaven molta fam. 3RSXODUPHQWHQFDUDVHVHQWGLU´SDVVHVPpVIDPTXHXQPHVWUHG·HVFRODµ $IRUWXQDGDPHQWKXLHQGLDODFRVDKDFDQYLDWGHODPDWHL[DPDQHUDTXHGHV GHIDXQSDUHOOGHGqFDGHV´HOSXQWµHVWjGHVDSDUHL[HQWHQFDUDTXHDOJXQ PHVWUHQRV·HVFDSDGHOSHUQLOGHOWLR3DFRDPEXQVHQWLWDIHFWLXPpVTXHQR pas com a regal de substent o suborn. vitet ¶JXLQGLOOD· (V WUDFWD G·XQ PRW G·~V FRP~ D OD &RVWHUD (O '&9% UHJLVWUDODWUDQVFULSFLyIRQqWLFD>YLWpW@SUHFLVDPHQWD;jWLYDDL[tFRPWDPEp a Benilloba, Vall de Gallinera, Calp (estos tres pobles són còpies del material de l’ALPI) i altres punts. taronchas de repom ‘naranjas de la segunda cosecha’, recollit pel DCVB a Cast. i Val. ravanell ‘planta’. El DCVB recull este mot com a variant formal de ravenell , TXHUHJLVWUDD9DOL&DVW$OD&RVWHUDVHVROGRQDUHVWDEURVVDDOVFRQLOOVLHV diu igualment ravanell . pebraso ‘seta’. A la costera es diu igualment SHEUjV i no esclata-sang . sarpasa ¶DFWR FRQVLVWHQWH HQ TXH HO VDFHUGRWH SDVDUD SRU ODV FDVDV HO miércoles santo para bendecirlas”. El DCVB recull sota sarpassa este 11 Ens referim a la Granja de la Costera. 254254 Dr. Vicent F. Garcia Perales
PDWHL[VLJQLILFDW¶SDVVDGDTXHHOUHFWRULHVFRODQHWVIDQSHUOHVFDVHVHO GLPDUWVRGLPHFUHVVDQWSHUEHQHLUOHV·LKRORFDOLW]DD;jWLYD*DQGLD Pego i Alcoi. pinta ‘especie de peine ancho para despiojar’. A la Costera utilitzem el PDWHL[LQVWUXPHQWTXHHO'&9%DQRPHQDpintaespessa o llemenera 12 .
(QGHILQLWLYDGRQVHQVKDVHPEODWTXHHOSDUODUG·$QQDV·DFRVWDEDVWDQW DOSDUODUTXHWLQGULDXQDSHUVRQDDQDOIDEHWDYDOHQFLDQRSDUODQWGHOD&RVWHUD VL V·H[SUHVVDUD HQ FDVWHOOj HO WR GH YHX O·HQWRQDFLy OHV HVVHV VRQRUHV SHU IRQqWLFDVLQWjFWLFDODGLVWLQFLy>E@L>Y@HOOq[LFWRWVHULDXQDUqSOLFDGHOSDU ODUYDOHQFLjTXHOLpVSURSL '·DOWUD EDQGD KHP FRQVLGHUDW QR GHVDSURILWDU O·RFDVLy GH UHIHULU QRV DO UHFXOO Oq[LF L GH PRGLVPHV SHFXOLDUV GH OD FRPDUFD GH OD &DQDO GH1DYDUUpVTXH0DUWt*DGHD 13 anomena impròpiament “jerga” (Martí Gadea va ser capellà d’Anna). Fins i tot és curiosa justificació d’este parlar tan original 14 : “Com á cosa orichinal y la mes chocant del nostre antic reyne, intercalem asi este curt Vocabulari TXHFUHHPPRVDJUDLUiQHOVOHFWRUV<iSURSyVLW G·DVy HOVDJQHURVTXHVRQHOVPpVVREUHVDOLHQWVGHWRWDOD&DQDOHQHL[D [HUJDVXSyQHQTX·DQDQWHO1RVWUH6HxRUUHSDUWLQWOHVOOHQJHVS·HOPRQ y havéntselí acabat totes al aplegar á la Punta d’Agna, els digué á élls: Vosotros hablad como querais <SHUDL[ySDUOHQWDQVDUDEDWiµ Ensisám ..., SjJ
+HPFRPSDUDWHOV GHTXqFRQVWDHVWHDSDUWDWDPEOHVHQTXHVWHVGH l’ALPI, i hem trobat 66 casos coincidents.
12 ([DFWDPHQWHOGLEXL[TXHDSDUHL[DO'&9%SHUDHVWHWLSXVGHSLQWDpVHOVHJHQW
13 “Jerga del Canal de Navarrés”, dins Encisam de totes herbes SjJ DWUEXwWD0DUWt *DGHDTXHYDVHUFDSHOOjG·$QQDGXUDQWDOJXQVDQ\V 14 (VWD MXVWLILFDFLy pV PROW KDELWXDO HQ WHUUHV GH IURQWHUD 8Q H[HPSOH pV HO Minidiccionario pedralbino , estudiat en la nostra tesi doctoral. L’autor és 6DOYDGRU-%RL[&DEDOOHURLO·DQ\ de publicació, el 2000 (no s’especifica cap editorial). )UDVHTXHHOSURORJXLVWDDWULEXHL[DXQ filòsof pedralbí. “El Pedralbino nos lo dio Dios cuando iba por el mundo, y al llegar a este SXHEORGLMR ´+DEODUFRPRTXHUiLVµ La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 255
Llista de mots comuns entre Martí Gadea i les enquestes de l’ALPI agro botifarras brienda ALPI: brenda briendar ALPI brendar calsas cánter ALPI: cántaro (mesura de vi) caragoles casa ‘casa, habitación’ clau corrihuela ‘garrucha’ cosio ‘coladero o colador’ ALPI cosi creaíllas ALPI i El léxico de Anna : queraílla cubo ‘lagar o jaraiz’ cuesgo ‘cozo’ chèlo ALPI chal dasa ‘paniso’ ALPI i El léxico de Anna : adasa dolso HL[R$/3,LEl léxico de Anna : ixo espardeñas fesóles fuen ‘fuente’ galtas garbón ‘haz o gavilla’ granotas grapao her ‘hacer’ hiemo hogasa huego ALPI i El léxico de Anna : güego lavoreta ‘anís’ ALPI i El léxico de Anna : llavoretas librell librellico llansuelo malalto ALPI: enfermo (1934), malo El léxico de Anna : enfermedat, malatia, malaltuso (però no malalt ni més derivats) mantellinas men va ir ñugor ‘nudo’ ALPI i El léxico de Anna : ñugo obrero olivas paño ‘cerradura con llave’ 256256 Dr. Vicent F. Garcia Perales
pésoles pichero ‘jarro’ pilota piñuelo platera pomas priesa ‘prisa’ ALPI aprisa . El Léxico de Anna no recull cap d’estes variants. primentones ALPI i El léxico de Anna : pemintó prunas TXLQVHWH¶UHDOGHYHOOyQ· Quito ‘Francisco’ rogío ‘rocío’ UR\HWWD¶UR\LWRUR\XHOR· sabucón ‘zabucón o zabullida en el agua’ ALPI: chapucase &+$38=$5 El léxico de Anna : sabucón saguero sangrijuela L’ALPI i el Léxico de Anna : sangonera seretsa sirerero suco ‘caldo’ sueca ‘tronco de árbol’ sulco XEUH¶DEUHW~RDTXHO· ubrir véstende ‘vete o márchate’ yantar yo men va ir
Reculls lèxics més actualitzats de la Canal
Matías Aparicio, Palabras enguerinas (Fundación La Sierra, 2012)
eVPpVTXHFXULyVHVWHUHFXOOGHSDUDXOHVHQJXH ULQHVIUXLWGHODGHVWUHVDLGHO·H[SHULqQFLDGHOTXH va ser el mestre d’Énguera, un erudit del poble i al PDWHL[WHPSVXQHQDPRUDWGHOHVFRVHVHQJXHULQHV, com no podria ser altrament, Matías Aparicio recull el dia a dia de les paraules de les generacions jóvens LQRWDQMyYHQVG·eQJXHUD'XUDQWHOV~OWLPVDQ\V HVWHVSDUDXOHVDQDYHQHL[LQWSXEOLFDGHVHQ,QWHUQHW SHUzILQDOPHQWV·KDGHFLGLWSXEOLFDUKRHQSDSHU(O La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 257
OOLEUHUHFXOOIHL[RVGHSDUDXOHVEUHXPHQWLQWURGXwGHVDPEFRPHQWDULV agosarats de l’autor, amb notes sobre història d’Énguera, sobre els repobla dors, sobre la presumpta antiguitat dels mots (àrabs, romans, aragonesos, castellans, catalans, valencians...), etc. Cada blog de mots està precedit per XQDGDWDGHSXEOLFDFLyHQODZHE7RWLTXHHOOOLEUHHVSXEOLFDHQHOIHL[ Q~PLQGLFDTXH´HVSXEOLFDUjµDOIHEUHUGH 1RSRGHPGHL[DUGHPRVWUDUODQRVWUDDGPLUDFLySHOUHFXOOG·XQDEDQGD SHUTXqHQVDSRUWDOOXPDOHVLQWHUSUHWDFLRQVG·DOJXQHVYDULDQWVYDOHQFLDQHV TXH V·XVHQ HQ OD FRPDUFD YHwQD GH OD &RVWHUD SHUz G·DOWUD EDQGD SHUTXq demostren el lligam lingüístic entre el valencià costerut i l’enguerí (hauria HVWDWGHOWRWREOLJDWTXHO·DXWRUFRQHJXHUDPLOORUHOYDOHQFLjLQRHVTXHGDUD en les presumptes “essències” enguerines). 'RQHPPRVWUDG·DOJXQVH[HPSOHVGHOTXHFRPHQWHPGHVSUpVGHODVRU SUHVDGHIHUXQDHQTXHVWDDPDFDVD PDPDUHLPRQSDUHGHOD*UDQMDGHOD &RVWHUD LGHVFREULUTXHJUDQSDUWG·HL[HOq[LFHQJXHUtHUDFRQHJXWLFRPSDUWLW
MATÍAS APARICIO SIMÓN LA COSTERA (GRANJA)
conijal (val. “cornial”): punta o ángulo corrinxal GH OD VjULD OODXUDU GH de un campo. Rincón de tierra difícil de FRUULQ[DO XQFDUWDEy OODXUDUDODOODUJD labrar (potser de “cuerno”) DOWUDYpVLGHFRUULQ[DO acorconáu (Eng., árbol infectado de descorconar el taronger: li llevaven corcón TXHYDGHVWUX\HQGRVXWURQFR OR URtQ HO OOLJDYHQ HQ TXDWUH IHUURV (picoletes, estraletes) taruz WDU~V (QJ LQFOLQDFLyQ GH XQ fer tarús (marge), rant a tarús ribazo, una calzá , un muro...) vectigal , vitigal vetigal (tindre un vetigal a la porta: un FRW[HDSDUFDWTXHPROHVWD 6LQJDYDUUR batallá batallà SHJDUOD´EDWDOOjµTXDQVRQDYD la campana al migdia). cociol (recipient de fang, per amerar corciol l’espart) agarrar un cabazo HQIDGDUVH agarrar un cabàs i no dinar GLVJXVWDUVH mutis y callosa mut i callossa acoráu acorat (acovardit) beurache fer un ambeuratge de dinar (molta aigua i poc de menjar) celler enguany ompliràs cellers i cellars (gran TXDQWLWDWROL ciperla (malaltia) la cipèlè mata o pèle charnegà xernegà de gralles 258258 Dr. Vicent F. Garcia Perales
MATÍAS APARICIO SIMÓN LA COSTERA (GRANJA)
cheflas PRIOHWHVH[DJHUDGRV xefla (galtada) chiragleba a giragleva (cavar) despechorrarse va tot despixorrat (despitralat) encoretes (desnudico) en coretes , en castanyetes (en cuiros) empingolá (carrer, escala... en pendent) ampringolat (una cassola..., la feien els llanterners als llibrells, amb unes gafes) engolosinarse DILFLRQDUVH HQJDQ[DU angolo[z]inar DO JRV GRQDUOL GROo se) ´6·DQJRORVLQHQLIDQORTXHYROHQG·HOOVµ encenegarse (absorberse en una tarea estar ancendregat : estar malalt GH PRGR TXH QR VH SUHVWD DWHQFLyQ D QLQJ~QRWURDVXQWR enzabatás ROLYDVDGREDGDVTXHVHKDQ ansabataes assurenques DOFROOLUOHV reblandecido y estropeado) prompte, no es fan madures), tiesses, ràncies. flocá (puñado de hierbas) flotà
Palabras enguerinas : Malhacendero (malfaener); Alizón (llicsó); Ardacho IDUGDW[R &XFKDUyQ FXOOHURWFULDGHJUDQRWD $OLRQHV OOLGRQV 7LUDSHGRV SHWRUUHWV %DUDMDUVH EDUDOODUVH DJXDORVRROLYDVEUDJiV EUDJDHV TXHEUD zas (cabrasses), rebrotines, agarrar un cabazo (enfado), abotinfláu, botijoso, caballicos (tío vivo), cavallón, entortellar (entortillar), farfalloso, fez, florear (melons), florín, fuchina, larguerudo, ligacama, llagostín, llepón, traguillá (tragallà)
IDÈNTIQUES en valencià : alberca, cuchapandero, corna, cociol, bar chín, cabrerot, caracera, brancá, bresca, bascollá, grega, plorar, tarroz, vetigal, VLQJODUXPEDU FRORPV VyVWUH VyOO DVFODU%DWDOOj WRFV EDFHQLOODEDTXLQi beurache, blaüra, bromera, cansera, celler, cordonera, chambi (sandwich), FKHPHFDU FKRULFHW SLQWDODELRV UHFKLUDU GHUULQJOiX GHYDQWDO HPEODQTXL nar, embolic, flocá, atarantar, arramblar, rogle, roín, agüelets (dacsa), cherevía, pintà, ristrera, trampot (trombó), tremolor, tronar
Josep Gulsoy i la Canal de Navarrés
1R SRGHP SDUODU GH OD OOHQJXD GH OD &DQDO GH 1DYDUUpV VHQVH GHL[DU d’esmentar les aportacions del professor Joseph Gulsoy. Ell i M. Sanchis Guaner eren els vertader rematadors de l’estudi de l’origen d’este parlar tan SHFXOLDUSHUzILQDOPHQWQRYDQSXEOLFDUHOWUHEDOOFRQMXQWTXHKDYLHQHVWDW duent a terme. La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 259
/·DQ\ HO SURIHVVRU -RVHSK *XOVR\ HP YD FRQFHGLU XQD HQWUHYLVWD durant una visita a Canadà. La vaig publicar a El País ´7RFDWSHO YDOHQFLjµ RQHVSRWOOHJLUTXHHOSURIHVVRU*XOVR\QRYROLDPRULUDEDQVGH tindre enllestit el treball de la llengua de la Canal de Navarrés. Ara, després GHIHUORILOODGRSWLXG·eQJXHUD*XOVR\GLXTXHWpHQFDUDXQGHXWHPpVHVWUHW amb la comarca i s’ha marcat de termini dos anys per a realitzar este treball des de la distància. 1RpVHOQRVWUHREMHFWLXDSURIXQGLUHQODELRJUDILDGH*XOVR\SHUzVtTXH YROGUtHPDSRUWDUXQYDOXyVGRFXPHQWXQDFDUWDTXHHOSURIHVVRUFDQDGHQF enviava a M. Sanchis Guarner, on li parla del seu viatge a Énguera: Carta de Joseph Gulsoy a M. Sanchis Guarner (Toronto, 2 d’octubre de 1962):
De fet, durant la II Jornada dels parlars de base castellanoaragonesa, el professor Gulsoy va SUHVHQWDUXQDPRVWUDGHOGLFFLRQDULTXHHVWjIHQW$OJXQHVGHOHVSDUDXOHVTXHYDDSRUWDU (en cursiva) tenen també referent a la Costera: abajaor DEDL[DXUHWD aborrición (avorrició); achasar, alchesar, aljezar (algepsar (No recollit per B. Mnez.)); ajuntar (leng. niños ‘ser amigo’ o ‘tener estima’) DQMXQWDUDMXQWDU´-RQRW·DMXQWHµ %0QH] albanlsana (albarsana (herba sana) (B. Mnez)); ¡Alé! (¡ale! ¡alé!); alfarrasar (Anna, Nav.) / afarrasar (Bolb) (alfarras(s)ar); alidón (Ann), lidón (Chella, Ques, Bic), didón (Bolb., Nav.), alión (Eng) (llidó); alipárpago ‘atontado’ (Eng) (alipàparo); alisón (Eng, Ann), lisón (Che, Bolb, Nav), lizón (Ques, Bic) (llicsó (enguerí pur, PHQMDUDQWSREUHV 1RUHFROOLW%0QH] DOHQGDU¶UHVSLUDU· DOHQGDU ´DUUHSOHJDUYHULWDWVL PHQWLGHVLVROWDUOHVSHUDKtµ FRUUHYHLGLOHFDEDVVHWIHPHWHU 260260 Dr. Vicent F. Garcia Perales
´'HVSUpVGHO·HQTXHVWDGH)DQ]DUDHOSURIHVVRU&RURPLQDVYDVXJJHULUTXH anara a Engra i a la seua rodalia per a determinar la vitalitat del fenomen. $(QJUDKHWUREDWPROWSRFG·DL[z XQYHOOGH DQ\VSURQXQFLDYDODV sonora en algunes paraules, i el guarda municipal deia camiza, Jozé, etc. A (QJXUDHPYDQGLUTXHHOOORFRQGHLHQFRVHVDQWLQJXHVLPROWUDUHVHUDD Anna i em citen llosa i llucLUDPEVVRQRUD(QHIHFWHD$QQDYDLJQRWDU el fenomen per tot arreu: fins i tot els jóvens tenien la s sonora. Allà vaig fer JUDYDWVWDPEp$OJXQVYHOOVVREUH>WRW@O·H[VHFUHWDULGHOSREOHXVUHFRUGHQ molt bé i parlant molt bé de vós amb emoció”.
Un recull de paraules enguerines de 1947
8QD GH OHV QRWtFLHV PpV SULPHUHQTXHV SXEOLFDGHV VREUH HO SDUODU d’Énguera van ser de l’any 1947, de la mà del mestre d’Énguera, Bernardo 0DUWtQH] ´%UHYHHVWXGLRGHOGLDOHFWRHQJXHULQRµ $&&9
abercoc, acachar (però diu val. “acajar”), acaramullar, aclarir, acurtar, DGREDU$JQD GLXYDO$QQD DL[jDL[HWDDOIiEHJDDPDJDUDQGHYLQDU YDO adevinar), arnar, bacín, bacora, badallar, badar, baga (lazo), bachòca, baladre, EDUDWDEHUHQGDEzLUDEXFKDFDFD FDVD FDEzWDFDtUDFJDQLX [LTXHW FDJDU nera, calbòt, calsa, cama, campanar. (“Continuará”). 0DUWtQH]H[SOLFDODYDULDQWGHO·HQJXHUt&DUUHQDX!&DUUHU1RX z!D com passa en nou > nau; òliba > áliba ‘persona alelada, inactiva, indolente’, segons Gulsoy). La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 261
Què troben Sanchis i Moll en 1935 a Énguera?
ÉNGUERA Atlas Lingüístico de la Península Ibérica ALPI (dades de 1935) QUADERN I (Sanchis) I QUADERN II (Moll) Voc. tònic QI: granòta (sense h. voc.), fòc , perdigòt , cabriòl , llòca (sense harm. voc.), taròncha (sense hv). // dimónio , ixó (eso) QII: caragòl , sambòt , calsòt , cabreròte QI: cúiro , víuda QII: rúiseñor Voc. àton QI: roído , gochillo QII: engañapastor (chotacabras), escalera , escardar , eixaeta, esteva , espinaso , espadillas; bascuello Sibilant [z] SONORA: QI: cozeche , rozario , rezar , cozecha , aonzir , ilezia, bezo,azeite , pereza , roza , sereza , prezillo (presidio) , bruza , quinzet , raboza QII: cuqué de luz (segurament per error , interdental); sambòt / [z]ambòt (el otro sujeto); sezos , estizeretas , quezo SESSEIG: QI: cabesa , poso , cabesa , braso , sigüeña , fuersa , sabatero , crus , perdís , sereza , sumo , dolso , sincha , cansión , viscáina , visco , laso, calsa , calsar; [s] predorsal (s La masa de pan) QII: sejas , abrasaeras,surco , lusiar (afilar) , vensejo , gransas
ASPIRACIÓ: QI e hpalda , cre (h) ta , es hpejo Dentals QI: set (sed) , verdat // peaso , segaor cuadráu . PerÒ: sentido QII: cuajá , arcá // colaor , puñao // roílla (rodilla) // párpagos . Pero: rueda , espadillas, Laterals plorar, clavell >O@9(/$56(035( pulso Nasals ñeve , ñeto Labiodental [v] LABIODENTAL: QI: venáu , va , cheniva , vaca , sierva , clavo , llover , ñeve , esvarar , llave, viejo , joven , novio , viuda , clavell , avispa , viscáina , visco , verdat QII: corva , clavija , esteva , cavar , gavilla , cavallón , vensejo , aventar , vendemar , vendema , olivera , oliva , vara
[b] OCLUSIVA: QI: hábito , cabesa , lobo , sabatero , árbol , pueblo , calbo QII: garba , garbear , garbera , garbillo , cabrerote , tablero
ALTRES QI: cavallo , deve , n’havia (había de esto); visco . Però: calbo , abeja juen (fuente) >FIUGLHQ GLHQWH @ 262262 Dr. Vicent F. Garcia Perales
ÉNGUERA Atlas Lingüístico de la Península Ibérica ALPI (dades de 1935) QUADERN I (Sanchis) I QUADERN II (Moll) Morfosint. Article la sudor, el frón Verb va tener (tuvo), va sacar (sacó) Pr. febles ahogá-se Lèxic QI: cheniva , fals , pusa , forrellat , cúiro QII: llagostín , sabatero , bascuello , galtas , barras , grapá (más frecuente y WtSLFRTXH´SXxDRµ serner , pechineta , hardacho
ETIM. POP .: QI: pedricar QII: sangrijuela , gomitar , carganera
Per acabar...
$ EDQGD G·HVSHUDU HO WUHEDOO SDFLHQW GH *XOVR\ HVSHUHP TXH HOV DMXQ WDPHQWV GH OD FRPDUFD V·LPSOLTXHQ HQ OD UHFXSHUDFLy L OD FRQVHUYDFLy G·XQ GHOVSDWULPRQLVLPPDWHULDOVTXHWpKXLHQGLDOD&DQDOGH1DYDUUpVODVHXD OOHQJXDeVLQGLVWLQWVLWpRULJHQDUDJRQpVRFDVWHOOjSHUTXqODJOREDOLW]DFLyKD YROJXWTXHKXLGHVFREULPTXHHQXQOORFGHOSODQHWDDSDUHL[HQDOJXQHVIRU PHVRH[SUHVVLRQVGHYLGD LGHOOHQJXD TXHVyQSUjFWLFDPHQWLGqQWLTXHVDOD G·DOWUHV]RQHV3HUDL[zHVIDWDQGLItFLOH[WUDXUHTXqWpO·HQJXHUtG·DUDJRQpVL TXqWpGHYDOHQFLjREpVLHOTXHHVFUHXTXHpVYDOHQFLjpVDUDJRQpVUHDOPHQW ,QVLVWLPTXHHOVDMXQWDPHQWVGHODFRPDUFDSRGULHQWUDXUHEHTXHVG·HVWXGL tant per dur a terme treballs de camp com també per a estudiar les fonts GRFXPHQWDOVDU[LXVSULQFLSDOPHQW La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes 263
Publicacions de l’autor:
GARCIA PERALES, Vicent F. (1992), “El parlar d’Anna: una realitat costerera”, SHULzGLFORFDOGH;jWLYD1RWLWLFDV GARCIA PERALES, 9LFHQW) ´$QQD ODVDELHVDP·KDKHFKRXQDHVWUzVRHQ ODVWRPDWHUDVµ/OLEUHGHOD0~VLFD9HOODGH;jWLYDS GARCIA PERALES, Vicent F. (2007), “Anna i la Granja: arromángate el camal y YHUiVTXpSROVHJXHUDµ/OLEUHGH)HVWHV3DWURQDOVGHOD*UDQMDGHOD&RV WHUDS GARCIA PERALES, Vicent F. (2009), “Arromángate y espólsate los camales y YHUiVTXHSROVHJXHUDTXHKDFHµGLQVHOSHULzGLFEl Cresol de l’Horta Q~P S VHFFLy´&XOWXUDLFRQWDOODSRSXODUµ GARCIA PERALES, Vicent F. (2010), “Els parlars de base castellana a través de l’ALPI”, dins Emili CASANOVA (ed.), Els altres parlars valencians , Paiporta, (G'HQHVS GARCIA PERALES, Vicent F. (2010), “La llengua de Teo, l’enguerino”, Llibre de la 0~VLFD9HOODGH;jWLYDS GARCIA PERALES, Vicent F. (2011), “Tradicions i retalls de la Granja de la Coste ra”, dins DDAA, /D*UDQMDGHOD&RVWHUDDQ\V S$MXQWDPHQW de la Granja de la Costera.
BIBLIOGRAFIA
GARCÍA LÓPEZ, José Antonio (1996), Así charramos: léxico de Quesa *UiÀFDV Peyma, Quesa. GARCIA PERALES, Vicent F. i Emili CASANOVA HERRERO (2012), “La parla engue rina i la Canal de Navarrés en l’ALPI”, dins APARICIO GUADAS , Pep (ed.), Paisatges i patrimoni cultural ;jWLYDHGLGLRQVGHO&5H& 'LSXWDFLyGH9D lència), Ajuntament d’Énguera, UV, IETEC. MARTÍ GADEA, J., “Jerga del Canal de Navarrés”, dins Encisam de totes herbes S MARTÍ (PLOLAPARICIO , Salvador, El léxico de Anna $MXQWDPHQWG·$QQD (2a edició 2012?). MARTÍNEZ, Bernardo (1947), “Breve estudio del dialecto enguerino”, ACCV, S PONCE PALOP -RVp/XLV (QVD\RVREUHODÀORORJtDFKHOOLQD(OKDEODGH&KHOOD , Ayuntamiento de Chella (versión renovada 2013, edición on line en PDF, novembre www.fayos.org).
Vídeos sobre les intervencions en la II Jornada de novembre de 2013: ZZZ\RXWXEHFRPYIJS 264264 Dr. Vicent F. Garcia Perales
Joseph Gulsoy i Matías Aparicio, Énguera 15/11/2013
El prof. Gulsoy, escoltant la comunicació sobre l’ALPI i la Canal de Navarrés de Vicent Gª Perales