DOSSIER

Un passeig pels museus del

Antoni Daura i

Si algú vol aprofitar un dia festiu visitant algun museu de la comarca de Bages, on pot anar? Què hi trobarà? Quines condi­ cions de visita hi ha? La lectura d'aquest text ens ho explica. Alhora, des d'aquest punt de vista del visitant amb interessos cultu­ rals, se'ns fa palesa la problemàti• ca dels museus locals, les seves dificultats, les coses bones i les mancances - d'infraestuctura, personal ...-. Volgudament no s'han establert criteris de classifi­ cació o selecció: interessava considerar tots els equipaments que s'autoqualif¡quen com a museu, per fer més rica la presentació i més consistent la valoració del fenomen . L'autor fa un comentari de conjunt i aporta dades per comparar diferents àmbits territorials propers. Un bon test per poder avaluar possibilitats i necessitats d'aquestes institucions i disposar d'un cert coneixement global per encarar el futur immediat. Enric Casas

E STIU 1997 • D OVELLA _ 31 Establiments museístics al Bages

à"l Em

2 19 IB

17 18 12 1!r " Ell a

15 5 14 9 16 4 Ell

13

Establiments oberts

• Establiments tancats

I. Museu de la Hi stòri a d'Artés 12. Museu-Arx iu Comarcal de Moià. (tancat temporalment per obres). 13. Museu de Montserrat. 2. Col·lecció del Castell de . 14. Casa-museu deli Puig de la Balma (Mura). 3. Museu de Sal <

E STIU 19 97 D OV ElL A _ 32 Preàmbul Característiques dents del jaciment ibèric, romà i medie­ dels nostres museus val de Matacans, com també de la prò• pia Plaça Vella. Un apartat interessant és Aquest article pretén només donar una el relacionat amb la història vitivinícola d'Artés, amb diverses premses i eines ràpida ullada a la situació i l'estat dels relacionades amb el conreu de la vinya i museus existents a la comarca del Bages. Museu de la Història d'Artés l'elaboració del vi. També hi ha dife­ És la visió que m'ofereix una visita con­ - Municipi: Artés. rents elements tèxtils -destaquen dos vencional a aquestes institucions, sense telers- i de la història artesenca en - Adreça i telèfon: PI. Vella. consideracions tècniques o especialitzades general. Són interessants els llegats de de cap tipus. Es tracta, simplement, d'a­ - Edifici: La seu actual d'aquest museu es Claudi Sala i Amadeu Quintana -bàsi• portar un inventari i una classificació per troba encara en obres. Es tracta d'una cament el seu arxiu fotogràfic-, a més models que serveixi per millorar el conei­ edificació realitzada en el context de la de records de la vida del pare Frederic remodelació de la Plaça Vella, iniciada xement públic dels seus fons patrimonials Faura, jesuïta estudiós de la meteorolo­ l'any 1984 amb l'ajut de la Generalitat i per poder avaluar, en un futur més o gia i inventor del baròmetre aneroide de Catalunya i dissenyada per Antoni menys immediat, la seva problemàtica par­ ciclonoscòpic, nascut l'any 1840 i mort Cortina i Miquel A. Prunés, que es loca­ ticular i comuna. No es tracta, doncs, de el 1897 a Manila (Filipines). Destaquem litza a la banda de llevant de l'antiga finalment una col·lecció geològica amb cap treball d'investigació ni d'anàlisi deta­ església parroquial de Santa Maria, de la fòssils i minerals del terme. llada dels museus i corJeccions de casa qual només en resta dempeus el campa­ nostra. És solament l'observació de la rea­ nar i l'absis romànic. El nou edifici - litat com a simple visitant que agafa una que ocupava l'antiga casa del rector, de CoHecció del Castell de Balsareny imatge i arriba a un conjunt de conclu­ la qual se n'han aprofitat alguns ele­ sions, algunes ben òbvies i transparents i ments-, de tres plantes, aconsegueix - Municipi: Balsareny. una bona solució per mantenir conservat d'altres més subjectives (I). Aquesta cròni• i visible l'àbsida des de dins estant amb - Adreça i telèfon: Castell de Balsareny, ca vol ser actualitzada i completa, però una vidriera. La façana exterior que que domina dalt d'un turó tot el poble. tampoc té la pretensió d'ésser un informe dóna a la plaça s'integra perfectament Accés per la carretera de Manresa a Ber­ detallat i exhaustiu. Defuig expressament dins la tipologia de la resta de cases d'a­ ga (C-1411). Tel. 8396544 (Sr. Paco aspectes museogràfics relacionats amb la quest poble. Tot i que aquest immoble Rodríguez). gestió, la infraestructura administrativa o roman estructuralment acabat des de - Edifici: Típica fortalesa gòtica de planta el marc legislatiu concret. l'any 1991, encara no es troba, parado­ rectangular -curiosament té cinc cares, D'altra banda, em centro fonamental­ xalment,· inaugurat. ja que la façana de ponent la conformen, ment en els museus pròpiament dits, - Horari: Des de fa un parell d'anys de fet, dues parets que s'uneixen angu­ seguint la definició enciclopèdica i oficial (2) aquest museu es troba tancat per obres i larment-. Si bé el seu origen es remun­ i deixant de banda monuments o casals resta a l'espera del seu trasllat definitiu ta al segle X -la primera referència visitables que, malgrat tenir materials o a la nova seu de la Plaça Vella. documental coneguda és de l'any 951- peces exposades que hi estan directament la fesomia actual correspon al segle - Entrada: No està fixada. relacionats, no s'autoconsideren com a XIV, restaurada el segle passat. Hi ha museus. Sí que s'ha recollit algun cas que - Director o responsable: David Beren- alguns afegits defensius realitzats durant de museu típic en té ben poc, però els seus guer, president del Patronat del Museu. la primera guerra carlina. A pocs metres propietaris l'han inclòs als catàlegs museís• - Propietat-gestió: Ajuntament d'Artés. s'aixeca l'església romànica de Sant tics. Lògicament, també caldria diferenciar - Contingut: Els orígens d'aquest museu Iscle i Santa Victòria. La col·lecció -tot i que sovint la seva denominació ofi­ cal cercar-los vers l'any 1966 quan un museística ocupa un dels salons de la cial no ho fa- entre museus i col·leccions grup de vilatans, amb mossèn Miquel planta noble. menors, si bé aquestes darreres també les Rodríguez Sala com a cap visible, va - Horari: Diumenges i festius de 10 a 14. he recollit perquè poden ser l'embrió d'un començar a recollir material d'interès La resta de dies, a hores convingudes. futur museu i els seus responsables les con­ històric. El museu va rebre el nom de sideren com a tals. No podem pas situar­ - Entrada: No té un preu fix, depèn de si Museu Municipal Pare Faura en home­ nos només en una posició estricta, ja que si es realitza individualment o en grup. natge a aquest il"lustre convilatà. L'any aleshores ho féssim així en quedarien molts - Director o responsable: No n'hi ha cap 1982 es van inaugurar les noves d'arraconats i la panoràmica seria incom­ de concret. A la pràctica el Sr. Paco dependències al primer pis de l'edifici pleta. Des d'una perspectiva museològica Rodríguez, guarda i guia del castell, de Can Cruselles, propietat municipal n'hi ha, però, que mereixen àmbits d'anàli• n'és el responsable. des de 1977, que també va acollir des de si ben diferenciats. 1980 la Llar del Jubilat i, eventualment, - Propietat-gestió: Privada. Baró de Bal­ l'Escola Municipal de Música. Actual­ sareny i marquès d'Alòs. ment les peces que el conformen es tro­ - Contingut: Col·lecció familiar d'art, ben emmagatzemades esperant d'ins­ mobiliari, biblioteca i arxiu documental, tal· lar-se a l'edifici construït a tal efecte que ocupa bàsicament una de les estan­ i rebent la nova denominació de Museu ces de la planta noble, si bé hi ha peces de la Història d'Artés. El seu contingut escampades en d'altres habitacions. és el típic d'un museu d'interès local. Aquest material ha format part de la Conserva materials arqueològics proce- dilatada història del lloc i, sobretot, de la

ESTIU 1997 . DOVElLA _ 33 fa mília propietàri a, i es troba obert al artista creador de les fi gures de sa l que primera matèri a, com també de postal públic que visita alh ora la fortalesa. s'exposen en les seves vi trines. Poc llibres locals. Després de la guerra civil de 1936-39, abans de morir va preparar l'actual ubi ­ durant la qual fou saquejat, el baró de cació, però malauradament no la va Balsareny decidí obrir-lo al pobl e amb poder ve ure in augurada. Tot el museu és Museu de Castellgalí fi nalitats culturals i turísti ques, en ll oc una mostra excel·lent de les possibilitats de seguir sent un a residència parti cul ar, escultòriques que ofereix la sal cardoni ­ - Municipi: astell galí. i es torn à, doncs, a moblar. S' hi apl e­ na. Hi ha nombroses peces que repro­ guen nombrosos quadres de temàti ca dueixen lï gures di verses, com fruites, - Adreça i telèfoll : C. de Manresa, 2. Tel. re li giosa i de retrats fa mili ars segles creus, rosari s, pl ats de menj ar. .. També 8330633 (Sr. Joan Fitó). XV II -XIX, com també mobles i ele­ hi ha un es plaques pl anes de sal utilitza­ - E{/¡jici: Casal de la família Amigant, ments agrícoles (premses, molins .. . ). des com a vi trall s, taul es ... Destaquen anti cs senyors feud als del l oble. És un - Serveis i acti vi ta/S: La visita comentada, especialment unes grans maquetes: una antic hostal d'ori gen gòti c, al peu de d' una hora de durada, ressegueix els del castell de ardona i l'altra de les i ns­ l' anti c camí ral, transformat el segle diversos àmbit del castell : la planta bai­ tal ·lacions mineres - actu alment en res­ XV II en residència pri vada. El mu 'eu xa, on hi ha el pati d'armes, les quadres tauració-. També hi ha alguns ele­ ocupa els baixos de la casa, on es pot i el cell er; la planta noble, amb la gale­ ments curi osos, com poden ser unes veure, d' altra band a, l'antic forn de pa, ri a i les di verses habitacions, la cuina i manetes, pul crament tall ades, que es així com part del passadís subterrani que el menjador; i la coberta, amb el pas de donaven aJ1li gament als nadons perquè comunicava amb el caste ll proper - ara ronda, al costat dels esvelts merl ets les ll epessin quan eren batejats. El tall er en ruïnes-o defensiu s. També es pot ll ogar l' anti c on es realitzà bona part del materi al - Horari: Di ssabtes de 18 a 20 i diumen- cell er per a celebrar-hi actes privats: concerts, casaments, sopars medievals ... - Botiga i publicaciolls: Es poden adquirir postals i record s.

Museu de Sal «Josep Arnau»

----

E STIU 1997 • D OVELL A _ 34 im atges re li g ioses i, sobretot, di verses i obretot le del principal equip de la ciu ­ va ri ades eines del camp. Un altre apartat tat, que des de principi s de la dècada és format per un antic llit de baranes dels setant a juga a la màx ima categori a amb el seu paramel1l, estris d' un a cuina estatal - aclU alment anomenada Lliga tradic io nal, ceràmiques, va ixelles, ACB-. S' hi apleguen, doncs, rotogra ­ armes ... A l' àmbit del cell er es conser­ fi es de les di verses pl antilles i de juga­ ven di verses bótes i estris relacio nats dors destacats, trofe us - sobresurt la a mb la viti cult ura, destacant un gran Copa del Rei guanyada l'any 1996- , vaixe ll del segle XV III i una premsa de samarretes ... roure de dos cargols. Cal esment ar, - Sen'eis i auil'if(/ts: Visite, comentade, fin alme nt , un a petit a mostra de geologia per a Ics escoles. Projeccions de vídeo, - fòssil s i minerals- i de numismàti ca, de partits represent atius. Si hi ha la pos­ així com un quadre ex plicatiu de la sibilitat. es fa combinar la visit a al Torre del Breny, famós mausole u romà museu a mb la visió e n directe d' un del muni cipi . entrename nt del primer equip. - Sen 'eis i activita/s: L' associació que - Botiga i publicacions: La Fundació edi­ impulsa i gesti ona el museu és una enti ­ ta un butlletí trimestra l. Es pot adquirir, tat cultural viva que organit za i part icipa a més, materi al de l' equip, esponsorit zat acti vame nt en les festes tradicio nals bàsicament per la firma TDK, i de la lli­ mental, sant Ignasi i la seva doctrina, locals, havent-ne recuperat darrerame nt ga AC B al pavell ó durant els die~ de així com estampes, postals i imatges algun a, com la dels sants Ho nest i partit. Repe l· lió, en què es fa un concurs de re li gioses. coques. També pre para regul arment sor­ tides pel terme municipa l, per tal de Museu Comarcal de Manresa conè ixer el seu patrimo ni hi stò ri co­ Museu del Bàsquet Manresà art ísti c i nalUral. - MUI/icipi: Manresa. - Municipi: Manresa. - Adreça i lelèfoll : Cu"a. de Manresa a Sant - Adreça i lelèf"o n: Vi a de Sant Ignasi, 40. Te l. 874 11 55 - compal1it amb l'Arxiu Exposició Ignasiana Joan, s/n. Zona esporti va del Congost.

- MUI/icipi: Manresa. - Adreça i telèfol/ : Cova de Sant Ignasi, s/n. Te l. 875 1579. - Edifici: Annex de l'església barroca de la Cova. L' espai museísti c, obert l'any 199 1, ocu pa el pri mer pi s, sobre les naus laterals, on hi ha un es tribunes amb gelosies. Accés exteri or pel passatge de la Cova. Ci «' - /-Iorari: Fein ers de 10 a 13 i de 16 a 19. Els diume nges i festius només de 10 a Te l. 872 1503. Il . - Edifici: Pavell ó po liesportiu del ou - EI/trada: GralUÏta. S'accepten donatiu s. Congost, in augurat l'any 1992. L' àmbit - Director o responsable: Germà Josep museísti c es troba emplaçat en una sala Lluís Palaus. habilitada ex pressame nt , amb accés extern per la banda nord. - Propietat-gestió: Companyia de Jesús. - /-Iorari: Hores convin gudes, com també - CO l/lil/gUl: Objectes relacionats amb la un a hora abans de començar els partits vida i l'obra de Sant Ignasi. Destaquen de bàsquet. diversos llibres, quadres, esta mpes, reli­ quiari s, unes còpi es de la seva espasa i - Entrada: Gratuïta. de l'escude ll a de la casa Tort. Hi ha una - Direclor o respol/ sable: Josep SaI·dans. detall ada ex pli cació dels viatges del sant - Propielat-gestió: Fundació Fo me nt del mitjançant pl afons, com també a través Bàsquet. Hi stòri c de la C iutat. que es troba al d' un complet audiovisual que es pot mateix edifïci- . - Conlingul: Aquest museu va ser in augu­ segui r e n diversos idiomes. - Edifici: Ocupa la primera pl ant a de l' an­ rat l' any 1994, amb la intenció de tenir ti c Col·legi de Sant Ignasi (segle XV III ), - Serve is i activitats: La visita, especial­ ben agrupats tots els trofeus i records declarat mo nume nt hi stò ri ca-artísti c ment col·lecti va, va lli gada a tot el con­ dels diversos equips basq ue tbolísti cs d'àmbit estatal. junt de l'església i de la Coveta. manresans. D'aquesta manera es pot - Botiga i publicacions: Venda de nom­ tenir a l'abast un a excel·lent panoràmi ca - /-Iorari: Di vendres i dissabtes d"1 1 a 14 brosos ll ibres sobre el conjunt monu- de la històri a del bàsquet a Manresa, i de 17 a 20. Diumenges d' li a 14. Vi si-

E STIU 199 7 D OVElLA _ 35 tes concert ades de dimart s a di vendres XIV), procedent de l'església manresa­ de 10 a 13 i de 15 a 17. Dilluns i di ades na del Carme, i, en menor grau, els pots especials - adal, Cap d' An y i Di ven­ d'apotecari de l' a J1li c hospital de SaJ1l dres Sant- , tancal. Andreu. La cinquena sala, anomenada - En frada: 175 Ptes. Gratuïta els diven­ d'històri a de la ciutat, té un es reproduc­ dres. Ta mbé poden eJ1lrar de franc els cions de piJ1lures murals refere J1ls als menors de 16 anys i els escolars en visi­ fets de la Guerra del Francès i di versos tes programades. records mame ans, tant de caràcter re li ­ giós com civil. Les sales VI , VII i VIII - Director o respol1Sable: Francesc Vil à i es troben emplenades per di verses obres oguera. d'art - pinwra i esculwra- que form en - Propietat-gestió: Ajuntament de Manre­ part del patrimoni municipal, havent -hi sa. un a completa representació d'arti stes - CO l1lingut: Va ser in augurat l'any 1896 locals - Josep Dalmau, Francesc Cui ­ pel pati que dóna al carrer de Bertran de al mateix edifici de l' Ajuntament , per xan , Evari st Basiana, Lluís Coma ll on­ Castellbell. tras ll adar-se l'any 194 1 a l'actu al ubica­ ga, Lluís Uró, Estani slau Vil ajosana ...- ció. L'any 1977 fou reestrucwrat i reo­ i de forani s d' un cert reno m, com són - Horari: Diumenges d' li a 14. També a bert , després d'un període de 9 anys en Ramon Casas, Josep Mart ínez Lozano, hores convin gudes. què restà tancat, amb la nova denomina­ Mont serrat Gudi ol, Joan Miró, Josep M. - Ell/ rada: Gratuïta. ció ofi cial de Museu Comarcal de Man­ Subirachs, Joaquim Vayreda, Joan­ - Director o l'espa I/ sable: Josep M. Mata resa, si bé aquesta no fi gura al rèto l Josep Tharrats ... Les sales IX i X són Pere ll ó (director) i Joaquim Sanz Bala­ exteri o r. El museu es troba di vidi t en possible ment les que done n maj o r gué (conservador). dotze sales, un a de les quals es reserva a importància al museu, ja que mostren - Propietat-gestió: ni versitat Po litècnica ex posicions itinera J1l s o temporals i a obres d'època barroca pertanyeJ1l s a la de Catalunya. actes culwrals. La primera és dedicada a famosa escola manresana d'e cultura la geologia i a la paleoJ1l ologia, amb sobre fu sta, amb grans fi gures de l' èpo­ - COlI/ il/gUl : Aq uest museu, fundat l'any di verses mostres minerals i fòssil s, i en ca, com són les ni ssagues dels Generes, 1980, ocupa una única gran sala, on s' hi destaca un ullal d'Elephas antiquus. La els Grau, els Sunyer i els Padró. També apleguen mostres minerals dels Països segona, de caràcter arqueològic, consta hi ha alguna mostra pi ctòri ca, com la de Catalans, fl ora fòssi I de la erd anya i de dos àmbits: un de prehi stòri c -amb Pere Cuquel. Aquestes obres es varen fòssil s de l' Eocè i del Cretaci . Destaca re tes paleolítiques (d'ori gen extraco­ recuperar de la destrossa produïda en una secció pedagògica, costejada per marcal), neolítiques i de l' Edat del esglésies de la ciutat durant la Guerra d iverses empreses, sobre les utili t a t ~ Bronze, procedents sobretot de jaci­ Civil de 1936-39. Finalment, la sala pràctiques de les roques i els minerals, ments de la comarca, com els existents a onzena es dedica monogràfi cament a amb mostres d'obj ectes d'ús comú . Hi Sant Vi cenç de Castell et, Sall ent, Mura i l' arti sta i escenògraf manresà Josep ha també una cambra fosca que permet Manresa- i un d'època antiga - ibèri ­ Mestres Cabanes. Són interessants uns veure les flu orescències de determi nats ca i romana-o En aquest darrer sobre­ di orames realitzats per a l'òpera Aida, minerals. surten les restes ceràmiques procede J1l s estrenada al Gran Teatre del Li ceu de - Serveis i activit{/fs: Confe rències, cur­ de Boades (Caste ll galí) i Pui g Cardener , i pintures de la catedral de sets i excursions, lli gades a les acti vitat (Manresa) i també di verses ares i làpi ­ Burgos. pròpi es del Centre d'Estudis Geològics. des amb in scripció epi gràfi ca trobades a - Serveis i activitats: Vi sites guiades de - Botiga i publicaciol/ s: Venda de revistes Artés i Sant Joan de Vil atorrada. També caràcter pedagògic, exposicions te mpo­ i llibres realitzats per l' Escola ni ver­ hi ha un fragment de mosaic romà i rals, biblioteca auxi li ar. sitàri a Po litècni ca i el Centre d'Eswdis algunes àmfores ibè riques i ro manes, - Botiga i pllblicacions: Edició de mate­ Geològics. així com una col·lecció de fi gures voti ­ ri al propi de caire didàcti c. També es ves etrusques procede J1l s de Cal vi (lt à• poden adquirir postal s i di apositi ves, Ii a). La sala tercera, anomenada de l'art com també publi cacions d'altres entitats antic (segles X-XVI), presenta un con­ Museu Històric de la Seu comarcals, especialment del Centre junt heterogeni de peces, bàsicament d'Estudis del Bages. reli gioses, que s' han anat apl egaJ1l en - MUI/ icipi: Manresa. aquest museu. Sobresurten uns capitell s - Adreça i telèfon: Baixada de la eu. s/n. preromàni cs, obres gòtiques com són un Te l. 872 15 12. cru cifi x, una c reu processio na l, una Museu de Geologia làpida sepu lcral , uns capitell s, un retau­ - Edifïci: Basíli ca gòti ca de la Seu (segle «Valentí Masachs» le dedi cat a Sant Iscle i Santa Vi ctòria ... XIV). L'espai museísti c correspon a una Completen la sala unes vitrines d'orfe­ gran sala damunt l'enu'ada principal de - Municipi: Manresa. breri a re li g iosa, on hem de citar espe­ la ba nd a de ponent, construïda en est i I cialment un a lipsanoteca d'alabastre del - Adreça i telèfon: Av. de les Bases de neogòti c entre 19 15 i 1920 - el museu segle X (Santa Maria de Li ll et). La sala Manresa, 6 1-73. Tel. 8777200. fou inaugurat l' any 1934---. Accés per quarta recull unes col·leccions de cerà• - Edifïci: Dins l' Escol a Universit ària l' interi or de l'església, al costat del bap­ mi ca, rajo les i vidre. Só n sobretot Politècni ca de Manresa, a les dependèn­ ti steri , a través d' una escala de cargol. import a J1l s els conj unts de ceràmica cies que ocupa el Centre d'Eswdis La secció lapidàri a ocupa el sector del decorada en verd i manganès (segle Geològics «Valent í Masachs». Entrada claustre - remodelat els darrers any -

ESTIU 1997 o O V ElLA _ 36 fa gs, un capite ll preromàn ic del seg le X, ya , al qual pertan y, i Pilar Alonso. impostes ... Ta mbé hi ha un s pl afons - Propiewl-geslió: És de titu laritat muni ­ ex plicati us de les diverses interve ncions cipal i el gestiona un a fundació es pecífi ­ arqueològiqu es fetes a la Seu i al Pui g ca qu e és composta pel Depanament de Cardener i un a ex posició d' ornament s Cu ltura de la Genera li ta t de Catalun ya. litúrgics, situada a la sag ri sti a. l' Aj unt ament de Manresa, la Ca ixa - Serveis i aCliviwls: Vi sit es gui ades per la d'Estal vis de Manresa, Ai gües de Man­ Seu. El claustre acull algun s concerts de resa, S.A .. el Col·legi d' En gin ye rs mú sica de cambra. Indu stri als de Catalun ya (de legació de - BOliga i puhliclI Ci(lI1 s: No n'hi ha d'es­ Bages- Berguedà) i el Museu de la Cièn­ pecífiques sobre el mu se u. Dins la bas í­ cia i de la Tèc ni ca de Catalun ya, qu e li ca i a l'entrada dels clau stres es poden n' ha ass umit la coordinació mu seogràfï ­ adqu iri r, tanmateix, di verses publica­ ca. cions i postal s referent s a la Seu i al seu - COI/IiI/g I/I: Obert l' any 1992, ac tu alm ent patrimoni hi stòri co-artísti c. hi ha un a in,tal·lació provisional , si bé la se va ordenac ió definiti va es troba en fw,e avançada. Fa poc s' ha presentat el nou projecte mu seog rMi c qu e pretén. Museu de la Tècnica de Ma nresa entre d'altres objectiu s, conve nir aq uest

i té l'entrada per l'anomenal portal romàni c de I·abadia. formant an gle rec­ te amb el portal gòtic de Sant a Mari a, qu e dóna accé, a l"i nt eri or de la basíli ca per la banda nord . - Horari: Diumenges de 12 a 14. També a hores convin gud es, prèv ia sol·li citud. La sccció lapid ~l ri a obre els dissabtes d'll a l:l ide 17a 19 i els diumenges i fe>l iu s de 12 a 14. Altres di e" visites concert ades. - EI/lradll: Donació vo lunt üri a. La visita a la secc ió l a pid ~lr i a costa 300 Pt es.

- f)irec/or (I re.ljJo l/ .whle: Josep M. Gasol. - Propie/({l -gC'.I"l iú: Col·legiata bas íli ca de Santa Maria de la Seu (bisbat de Vi c). La secció lap idària i les visites guiades só n gestionadcs per Ami cs de la Seu i Arqu eociència . - MIII/icipi: Manresa. mu se u en un punt de referència obli ga t - COI/IiI/g I/I: Aqu es t mw,eu guarda di ve r­ - Adreça i lelèj(lI1 : Ctra. de Santpedor, 55. de la cint eri a a tot I·Estat. ra hi ha ses peccs litúrgiques i d"interès hi stòri c Tel. 877223 I. obenes només tres sa lcs. Una d' e ll e~ és i art ísti c. qu e han estatlllilitLad es i ve ne­ dedicada a ex pli ca r ci recorre gut i l'a­ - Edifïci: Ocupa l'espai interi or de tres rades a la Seu en el dec urs del s segles: prolïtall1ent hidr~lLIl ic de la Sèqui a, que grans dipòsits d'aigua construïts el segle escullllra. indumentüri a reli giosa, orfe­ va de Bal sa reny a Manresa. Tot plegat XIX, anomenats Dipòs it s Vell ,. qu e bre ri a, pinlllra ... D'entre els exemplars mitjança nt plafons ex plicatiu s, mapes, foren remodelats i adaptats per a l' ús ex posats de , taquen un cru cifi x romànic gràfics, fo t og r af i e~ i maquetes. Entre els ac tual els anys 1990-92. Es construí un del seg le XII , un front al brodat d'ori gen obj ec t e~ mostrats hi ha un es fite" de la edifi ci ann ex, que allotj a les oficines i la norentí (segle XIV). du es arques-reli­ sèqui a, forqu es i rastre lb per netejar el recepció, i s' agençà l'entrada principal i qui ari s d'argent (segle XV II ), un retaule ca nal i les resc loses, un es moles de el sostre, qu e és ocupat per un parc dedicat a Sant Ponç (segle XV I), diver­ molí. .. En un a altra sa la s'ex posen públic. sos fra gments de retaul es barrocs, atri ­ màquines anti gues del pa"at indu"tri al i buïbles als ta llers manresans dels Grau i - !-I orari: Fein ers de 10 a 13, di ssab tes de comercial manresà: d' un obrador de dels Sunye r, i un a im atge de la Immacu­ 18 a 2 1 i diumenges i fe stiu s de 10 a 13. xocolata, d' un tall er de cereria i. sobre­ Di lluns tan ca t. Possibi litat de visit es lada del segle XV II . La secció lapidària tot, relac ionades amb la indú stri a tèx til es troba repart id a entre el claustre de la concertades i guiades. - di ferent s models de teler, ordid ors, col·legiata del segle XV III , qu e substituí - EI/Irada: 100 Pt es. IOrcedores ... - . amb un a es pec ial dedi ­ un de gòti c, i la porxada romàni ca del - Director o respoll sable: Eusebi Ca~a n e­ cació a la cinteri a i a la passaman eri a. El segle XII . Es guarden dive rsos capitell s ll es, com a director general del Mu seu tercer espai apl ega es tri s i cine" agríco­ gòtics , mènsul es, claus de vo lta , sareò- de la Ciència i de la Tècni ca de Ca ta lun - les.

E STI U 19 97 • D OV ElLA _ 37 - Serveis i activi/ats: Aquest museu ha dive rsos sepu lcres megalítics del - COl/ til/gut: Obres d'interès local. de, ta­ acollit nombroses ex posicions itinerant Moianès: Pl a de l uspinar, les mber­ cant e l mobiliari propi de la casa i diver­ de pas per Manresa i, sobretot, la seva tes (Moià), Gavatx, Mas C lamí (Castell ­ ses peces d 'escultura barroca. Hi ha gran sala d 'actes és utilitzada habitua l­ terçol), Verdaguer (Caste ll c ir) ... Aquest també una secció de numismàtica i una me nt per diverses entitats culturals, po lí­ museu es pensa tras ll adar properament a altra dedicada al tenor mo ianès Francesc tiques, comerc ial s i industri als manresa­ la casa de Rafae l Casa nova, seu del Viñas ( 1863- 1933). Si bé les obres ja nes per real itzar assemblees, congressos Museu-arxiu Comarcal de Moià, per han acabat. l' equipament inte ri or e ncara i concerts musicals. També cal destacar quedar integrat com a un a secció especí­ no es troba de l tot e nll estit. Pcr això que les escoles-tall er de Manresa dedi­ fi ca. Precisament fa poc s' ha inaugural. actualme nt només es poden visitar dos cades a la restauració de maquinària al nou e mplaçament, la sa la dedicada a àmbit s, localitzats a la segona plan ta : e l s'han ubicat aquí. la paleontolog ia. de l medi natural del Moianès - amb - B()/iga i publicacions: Ve nd a de diverses - Serveis i {/Cli viwts: Vi sit es gui ades a la interessants pl afons de cai re didilc ti c- i publicacions editades pe l Museu de la cova de l Toll , important jac iment arque­ e l dedi cat a la paleont olog ia . Propera­ Ciència i de la Tècni ca de Catalunya - o lògic i paleont òlog ic, de gran interès me nt les peces del Museu rqueològic i a la xarxa del qual pert any, conjunta­ espeleològic . Paleontò logic formaran part d'aqu e~ t me nt amb d ' altres museus mo nogrà­ museu com a secció destacada. Darrera­ fi cs-, així com de llibres bagencs de ment, aquesta ha quedat notabl eme nt caràcter hi stòri c. enriquida amb la donació d ' una col·lec­ Museu-arxiu Comarcal de Moià ció de fauna fòssi l del Quaternari, pro­ cedent de la cova de l To ll , per part Ie J. Museu Arqueològic M. Thomas. i Paleontològic de Moià - Se/ve is i acti\'itllls: Vi sites gu iades a la - MUlli cipi: Mo ià. cova del Toll. Exposicions temporals monogràfiques i actes culturals diver­ - Adreça i telèfon: PI. de Francesc Sagre- sos. ra, I . Tel. 8300 143 ; 830 02 23 (S r. Joan Surroca). - Botiga i publicaciol/ s: Venda de llibres d'interès hi stòri co-artísti c comarcal. - Edifici: Primera planta d ' una casa u'adi ­ c ional del poble, al costat del parc. - Horari: Diumenges d' II a 14. Darrer diumenge de cada mes de 13 a 14. Tam­ Museu de Montserrat bé es poden programar visi tes concert a­ - Municipi: Moià. des. - MI/llicipi: Moni stro l de Mont serrat. - Adreça i telèfol/: C. de Rafael de Casa- - EI/trada: 200 Ptrs. L' últim diumenge de - Adreça i telèfol/ : Monestir de Montse- nova, 13- 15. Te l. 8300143. mes hi ha una entrada combinada a la rrat. Te l. 835025 1. - Edifici: Casa pairal de la família Casa­ Cova del To ll i al museu per 300 Ptes. - Edifici: Subsòl de la plaça principal del nova, on nasqué el seu membre més Preu per grup (màx im 25 persones): monestir. Espai projectat per l' arquitec­ famós, Rafael de Casanova, consell er en 4.000 Ptes. Escoles: 200 Ptes. per alum­ te Josep Puig i adafalch l' any 1929, cap de Barcelona durant la Guerra de ne. que sosté e l terra de la plaça mitjançant Successió, que defensà heroïcament la - Director o responsable: M. Àngel Petit un a sin gular estructura de ferro visible c iut at durant els fets de l'onze de setem­ i Joan Surroca. des de dins del mu seu. bre de 17 14. L'edifici fou construït i - Propietat-gestió: Aju ntament de Mo ià reformat entre els segles XVI i XVIII. - Horari: Di es feiners de 10 a 18. Di ssab­ (propietat) i Patronat de Museus de Va ser habilitat com a museu l'any 1935. tes i festius de 9.30 a 18.30. Moià (gestió). L' any 1985 l'adquirí la Generalitat de - EI/trada: .+00 Ptes. Reduïda per a grups: - COlltingut: Aquest museu va ser creat Catalunya i va passar a formar part del 200 Ptes. aITan de les importants troba ll es de les seu patrimoni monumental. L' ha restau­ - Director o respollsable: Pare Josep de coves del Toll i de les Teixoneres (any rat profundament i s'ha inaugurat un a Ca lassanç Laplana. Do m Guiu M. 1954). Consta de tres sales amb materi al pri mera fase l ' any 1993 i una segona Camps -de la secció de prehi stòria procedent d 'aquells jac iments, amb res­ l' any 1996. montsen·atina-. tes des del Paleo líti c Mitjà a l' Edat del - Horari: Obert tots e ls matins de 10 a - Propietal-gestió: Abadia benedictina de Bro nze. Les troballes més abundants 13.30 i les tardes de 15 a 17.30 (hivern) Santa Mari a de Mont sen·at. corresponen a diverses fa ses del Neolí­ i de 15 a 18.30 (estiu ). El di lluns és tan­ - COl/t il/gut: Aquest mu eu va , er fundat ti c, amb diverses vitrines que mostren cat. cerilmi ca cardial , MOlltboló Chassev, e l 19 13 com a museu bíbli c. Reorganit­ - EII/rcnla: Gratuïta. punxons ossis, full es de síl ex .. . Desta­ zat cap al 1928, l'any 1963 va ser quen quatre enterraments neolítics, tres - DireclO r o respollsable: De moment no ampli at i re inaugurat amb la de nomina­ d 'ell s infantils, exposats de la mateixa n' hi ha cap d' específic. Ho assumeix e l ció de Museum, que es mantindria un s manera com es varen trobar amb e l seu propi Patronat de Museus de Moià. anys. L'any 1982 s'obrien noves sales corresponent dipòsit funerari, compost - Propietat-gestió: Generalit at de Cata­ que van quedar repartides en diversos de ceràmica, punxo ns, peces d 'orna­ lun ya (edific i), Aj untament de Moià àmbits. Finalment , el proppassat 1996 ment personal... Hi ha també fauna pale­ (fons material ) i Patronat de Museus de tot e l museu quedà instal·l at en un sol o nto lògica i e ls aixovars recuperats en Moià (gestió). edific i, completame nt re modelat.

E STIU 1997 . D OV ElLA _ 38 Aquest aplega en una sola ¡¡ rea les diver­ tíss ims o ri g in als d 'arti stes famosos zat, que surt de la carretera rura l que ses col·leccions del monestir que abans intern acionalment , com són Bcrruguete, un cix Mura i Rocafort. Tel. 7433274. eren re partides en altres e li(ï eis. Proce­ Mor'ales, el Greco, Caravaggio, Luca - Edifici: Excepcional casa obrada sota deixen e n bona part de do nac io ns parti ­ Giordano i Ti epo lo. É, el resultat de una gran balm a natural que ofereix un cul ars, especialment les de Josep Sala di verses donacions i, sobretot, de les magnífic i insòlit aspecte, únic a la Ardiz i Xavier Busquets S in dre u. L' es­ adqui sicions que l' abat Marcet realitzà comarca. D'ori gen a lt medieval, el cos pai museísti c consta de dues pl antes. En entre 19 14 i 1920 a Itàli a. Un darrer més antic de l'edifici -on es troba ubi­ la superior hi ha la secció de pintura ¡¡ mbit de la plant a és ocupat per l'expo­ cat el museu- correspon al segle X III i modern a, que recull obres d' arti stes sició anomenada Nigra .1'1/111 , projectada conserva uns in te ressants fin estrals catal ans i estrangers des de mitjan segle ini cialme nt com a te mporal i que s'ha gòti cs. Un a lt re sector fou construït els X IX fin s a mitjan segle XX, com són acabat convertint en establ e. La compo­ segles XV II i XV III , com ta mbé el casal Man í Alsina i els seus deixebl es, Ro ig nen di verses escultures, pintures, gra­ que es troba fora de la balma, amb un a Sole r, Llimona, Ru siñ o l, Romero de vats, meda ll es i dibui xos, foname nt al­ inte ressant cape ll a dedicada a Sant a Torres, Soroll a, Zuloaga, impressioni s­ melll , que permeten un recorregut per la Margari da, refeta cap a fin als del ~eg l e te, fran cesos - Monet, S isley, Degas, iconografia de la Mare de Déu de Mont ­ XV III i restaurada recell!ment. Pi ssarro, Re no ir, Rouuult- , None ll , serrat en el decurs dels segles. S' ha de - !-Iorari: Di ssabtes i festius de 10 a 12 i Mir, Picasso, Ang lada Camarasa, destacar, finalment , que la secció d' ar­ de 16 a 20. Altres dies, visites concerta­ Canals, Torres Garcia, Pascual , Cisque­ queologia prehi stòri ca i paleont o logia des. ll a, Dalí. Sacharoff o Vil a Arrufat. En de Mo ntserrat -on destaca sobretot el aq uesta mateixa pl ant a hi ha la secció mate rial ceràmi c d'època neolítica tro­ - Ell/rada: 300 Pt es. d'arqueologia de l' Orient bíbli c, recolli ­ bat a les coves de la muntanya- no es - DireclO r o respoll sable: Josep Ll o renç i da a principis de segle pel pare Bona­ troba encara integrada d in s d' aq uest Pui g. ventura Ubach i els seus col·laboradors mu seu. Es conserva dins les depend èn­ - Propie/a/ -g e.\·/irí: Pri vada. Es dóna la durant les estades q ue va n fe r en aque­ cies del monestir, vora la po rt eri a, i és particul arit at que la famíl ia Puig ha estat ll es terres. Hi ha uns interessantíssims no més oberta als estudiosos que ho des de sempre al càrrec del mas. objectes de Mesopotàmia - segell s i sol· li citin. - Contingut : Aquesta col·lecció etnogràfi ­ taul etes d 'escriptura cuneïforme de les - Bo/iga i publicaciol1 s: Referit s única­ ca, obert a al pliblic l'any 1993, té un ll e ng ües s umè ri a, add ia i hitita-, ment a l'àmbit del museu, es poden gran interès, j a que tots els objectes Egipte -destaquen un sarcòfag antro­ adquirir alguns lli bres i Cill¡¡ legs. Ara bé, exposats han estat utilitzats en aquest poïde i una mò mi a d'època tard ana-, sobre Montserrat i el seu patrimo ni hi ha mas i han form at part, doncs, cl el patri­ així com obj ectes d iversos de Palestina, uns establiments comercials prou grans i mo ni fami li ar. Aquest fet li confereix un d'on sobresurten dos ro tll es de la Torà especialitzat com pe r sati sfer les neces­ gran va lor, ja que formen part de la hebrea. A la pl a nt a inferi or, continua la sitats de tothom. hi stò ri a de la casa, i amb la visita ho m es mostra de pintura modern a, completada pot adonar ci e les cli verses i variades amb escultura de Llimona, Gargall o, acti vit ats desenvolupades aquí e n e l Huguet, Dunyach, Hugué i C iarà, i s'a­ decurs dels segles: fe in es relacionades fegeix una petita secció d'orfe breri a, on Casa-museu del Puig de la Balma amb el conreu de la terra, aprofi tamcnt es pot admirar un conj unt d'objectes del bosc -elaboració de carbó cI'alzi­ litúrgics dels segles XV al XX: calzes, - Municipi: Mura. na- , ramaderi a, elaboració de pa i vi , canade ll es, pectorals, corones ... També - Adreça i /elèfon: Casa de pagès a uns 5 recol·lecció ci e mel, així com treba ll s cal destacar la secció de pintura anti ga km del pobl e. Té l' accés principal mit­ relacionats amb el ferro, la fu sta o la (segles X III al XVIII ), amb interessan- jançant un camí forestal, ben senyalit- rajo le ri a. Les ein es i objectes conserva ts

E STIU 199 7 D OVELLA _ 39 conformen una variada mostra de tot da, però la fundac ió té l' uscl e fruit de l i e l pi s in fe ri or o soterrani de la rectoria , all ò que s'utilitzava quotidianament en local que ocupa. a l costat mateix de l'església parroqu ia l un mas tradic ional de casa nostra. El - COl1lin gu.l : Aquest museu va né ixer de Sant Iscle i Sant a Vi ctòri a. recorregut per les di verses estances de la l' any 1986, arran de l' interès de di verses - Horari: Diumenges a les II i també a casa -amb la roca fent de paret i sostre persones per guarclar tot allò que faci hores convingudes. en nombroses parts-, així com la con­ re ferència hi stòri ca a Rocafort. El prop­ - Elllrada: G ratu'ita. S'accepten clonatius. te mplació de fotografi es d'època, com­ passat 1996 s'amplià considerabl ement - Director o respoll sable: No n ' hi ha cap pl eten una visita pedagògicament mo lt l'espai museísti c, obrint un a nova sala a d 'específi c. recomanabl e. la pl anta in fe ri or ci e la mateixa casa. - Serveis i aCli vilals: La casa s'ha conver­ L'estructura actu a l in tenta comparti ­ - Propielal-geslió: La gesti ó la port a l' s­ tit darrerament e n un a residènc ia agrotLl ­ mentar, cl in s d ' una mateixa sala, di ver­ sociació C ultural Recreati va cie Rajadell rísti ca, les habitacions de la qual ocupen sos àmbits, correspo nent s a una casa tra­ (ACR). El local és del bisbat, mentre e l sector esquerre de l'edi ficació. Ai xí dicional: e l cell er, l'estable, la cuina, e l que el materi al és propietat de l' associa­ doncs, es pot pern octar i aprofitar l' esta­ menj ador, e l dormitori ... En cadascun ció i cie la gent cle l poble. Hi ha un a pa rt da per fer di verses excursions progra­ d 'ell s s' hi apl egue n e in es, mo bl es, de les peces ex posades que es troben en mades per tot e l parc natural de Sant atuell s i utensili s típi cs. Juntament amb dipòsit. Llorenç del Munt i Serra de l' Obac. Hi aquest materi al etn ogràfic, de l que s' ha - CO l1fingul: Cap a l'any 1969 es co­ ha serve i ci e bar-restaurant. tingut cura que fos tot procedent cie mençaren a celebrar uns concursos de - Baliga i publicacions: Es pocl en aclquirir masos del terme, hi ha d'altres ele ments, pi ntura ràpida durant la resta major d ' hi­ alguns llibres i opuscles, com també guard ats en vitrines, com fòssil s, objec­ vern , que s'escau e l segon diumenge de proclu ctes ci e la terra. tes re lacionats amb la vida social .. . Cal novembre, fruit cie la in ic iati va pri vada. fe r també un especial esment a l' arx iu Els tres pri mers quaclres premiats lJ lI C­ rotogràfic, exposat en part en cl ife rents claven propi etat del poble i, a poc a poc, panys ci e paret. anaren confo rmant una interessant Museu de Rocafort - Serveis i aclivi/als: El museu actua tam­ col·lecció cie temàtica paisatgística bé com a e lement cli namitzador cie la local. Temps després s' obrí a l públic i, - Municipi: El Pont cie Vil omara i Roca­ vici a cul tural de Rocafort . Ha realitzat cI ' aleshores ençà, s'ha anat cngruixint fo rt. una ex posició, de caràcter itinerant, titu­ any rere any amb noves pint ures, e ls lada Les .flors de ROC(i!'o rl , on es rec u­ autors de les q uals correspone n e n ll en les fitxes cI' un centenar cI 'exem­ alguns casos a signatures reconegudes. plars. AI seu costat s' han aplegat n(Jmbro ~ os materials de tipus etnogràfic - e in es de l - BOliga i publicaciol/ s: Es poclen aclq uirir camp i ci e la casa- , que permeten una cl iversos lli bres i opuscles de tema local. bona visió de la vicia trad icional rajade­ ll enca. Hi ha, doncs, e lemcnts relacio­ nats amb la vi tiv inicultura - portadores, Pinacoteca-museu de Rajadell una màquina cI 'ensul fa tar, bótes ... - , l' agricu ltu ra i la ramaderia -carretons, j untes cie bous, sàrries, esque ll es, pots - Mu nicipi: Rajade ll. de ll et, garrafes, pocla ll s, I·orqucs ... - . - Adreça i le/~/'on: PI. de l'Església, I. Tel. Destaca, d ' alt ra banda, una col·lecció 8368025 (parròqui a). d'ein es cie fu ster i elements de mobi liari - EdiJïci: El museu ocupa la planta baixa antic - armari, brasers, bressols ... -. - Adreça i lelèfon: C. Major, 18. Tel. 20 16320 (S r. Enric Pérez); 7255062- 7254540 (Sr. Lluís Casañas). - EdiJïci: Casa típica cle l poble reformacla, com la majori a, per nous estacl ants. El local ocupat pe l museu, en un a primera fase, havia estat anteri orment la boti ga ci e quevi ures ci e Rocarort. - Horari: Diume nges cie 12 a 15. També hi ha la possibilitat ci e fe r-hi visites con­ certades. - EJ7Irada: G ratu'ita - només es cl emana un donatiu voluntari - . - DireClv r o respol/ sable: Enric Pérez Bacardit. - Prop ielal -geslió: Fundació pri vacla que porta e l mate ix nom, creada específica­ ment per tirar encl avant aquest museu. La casa que l' acull és ci e propi etat priva-

E STIU 1997 D OVElLA _ 40 Altres objectes aplegats aquí són vaixe­ - Edifici: Antiga casa del segle XVIII molt d'una interessant calaixera-sagristia, lles dels segles XIX i XX, nines, alguna transformada (carrer del Cós). AI seu decorada amb màrqueteria, del segle ràdio antiga, monedes ... , d'interès rela­ costat, fent cantonada amb la plaça de la XVIII. El mateix espai és ocupat per tiu. Pa~, 'hi ha una església moderna inàugu• documentació que constitueix un petit rada l'any 1968. El museu, creat l'any arxiu històric. 1920, ocupa actualment una planta de Casa-museu «Torres-Amab> l'antic col·legi,amb l'accés pel carrer d'Angel Guimerà. - Municipi: . - Horari: Hores convingudes. Altres coHeccions - Adreça i telèfon: C. del Pont, 2. Tel. - Entrada: Gratuïta. 8371466 i 8370313 (director). - Propietat-gestió: Missioners de l'Imma- Aquestes no es poden considerar, ara per - Edifici: Casal pairal del segle XVIII, culat Cor de Maria (Claretians). ara, com a museus. Són el testimoni de l'in­ d'arrels medievals. Es troba a tocar del terès per part de gent d'aquests pobles per -Director o responsable: Superior de l'or­ riu , al costat d'una fàbrica recollir i conservar restes del seu passat, si de. tèxtil del segle XIX, on hi funcionaren bé, per problemes diversos, bàsicament (1830) els primers telers mecànics amb -Contingut: Sala amb objectes personals pressupostaris, no han acabat de reeixir ple­ turbina hidràulica de l'Estat Espanyol. -testament, llibres, records, imat- nament com a equipaments museístics, tal Els anys quaranta els familiars cediren ges ... - de Sant Antoni Maria Claret com ha passat els darrers anys en d'altres el llegat del bisbe al poble de Sallent. (1807 -1870). Destaquen algunes peces poblacions de característiques similars. significatives, com poden ser un coixí L'any 1981 tot l'edifici fou adquirit per El cas de Cardona és força interessant. regalat per la reina Isabel 11 i roba taca­ la Diputació de Barcelona. Des de fa molts anys existeix una col·lec­ da amb sang. Hom pot visitar, com a - Horari: Diumenges d' 1i a 13. Matins a ció, formada bàsicament per restes arque­ complement, la capella i la cel·la. hores convingudes. ològiques del terme i del seu entorn, part - Serveis i activitats: Visites guiades. - Entrada: Gratuïta. del museu de la sal de mossèn Joan Riba­ - Botiga i publicacions: Venda d'estam- creat al segle passat, traspassat després a - Director o responsable: Ramon Cam- pes, postals, llibres i medalles. Solsona i recentment retornat-, com tam­ prubí i Agulló. bé per elements d'imatgeria i etnologia en - Propietat-gestió: Diputació de Barcelo­ general. Conservada a l'edifici de l'Ajunta­ na i Ajuntament de Sallent. ment, només ha estat exposada parcialment - Contingut: El museu té un gran interès Museu-arxiu de Santa Maria de forma excepcional, tot i que en alguna com a conjunt mobiliari d'una mansió de l'Estany guia de museus antiga ha estat citada com a dels segles divuitè i dinovè. Mostra Museu d'Història, si bé fent constar que diversos records del bisbe Fèlix Torres - Municipi: L'Estany. estava tancat temporalment. Els anys 1980 Amat (1772-1847) i de la seva família. i 1981 es formà el Patronat Municipal de - Adreça i telèfon: Passeig de Mossèn Entre els objectes destacats hi ha la seva Museus, una entitat formada per membres Aureli, 1. Tel. 8303040. custòdia episcopal i la creu pectoral de del consitori cardoní i de la societat civil, l'arquebisbe Fèlix Amat i de Palau. És - Edifici: El museu ocupa unes sales del amb la missió d'actuar en tot el referent al també destacable la seva notable biblio­ conjunt monàstic de Santa Maria de patrimoni històric i artístic de la vila. Tot i teca. Acull, a més, la col·lecció arque­ l'Estany (segles XII-XIII), al costat del que la seva denominació es refereix bàsica• ològica i paleontològica municipal que magnífic claustre romànic. ment a l'àmbit museístic, la veritat és que prové de les recerques del Foment - Horari: Matins de 10 a 13 i tardes de 16 aquesta ha estat la seva principal assignatu­ Arqueològic i Excursionista Sallentí. a 18 (hivern) i de 16 a 19 (estiu). ra pendent. La seva activitat, ben reflectida Sobresurten diverses ceràmiques proce­ - Entrada: 200 Ptes. en diversos butlletins, ha estat notable i en dents del poblat ibèric del Cogulló i del conjunt molt positiva, sobretot en la tasca - Propietat-gestió: Parròquia de Santa conjunt medieval de Serrassanç. Inicial­ de sensibilització i recuperació del patrimo­ Maria de l'Estany (bisbat de ). ment (1981) aquesta co].]ecció es troba­ ni. La inauguració de l'Arxiu Històric, va instal·lada en un edifici de la plaça - Director o responsable: Mn. Pere l'any 1985, n'ha estat fins ara una de les d'Anselm Clavé. Campàs. fites més reeixides. Actualment, dins del - Serveis i activitats: Visites guiades. El - Contingut: Art sacre (segles XII-XX) marc de potenciació de la vila com a indret . museu actua de centre cultural sallentí i relacionat amb la història del monestir. turístic i aprofitant el gran atractiu del jaci­ s'hi realitzen regularment diverses con­ Destaquen entre els objectes exposats ment salí, hi ha en marxa un projecte muse­ ferències i concerts. unes butlles papals de Juli I (1507) i Pau ogràfic en col·laboració amb diverses insti­ V (1616), així com nombrosos canto­ tucions oficials -Ajuntament, Generalitat, rals, pergamins manuscrits, salpassers, Diputació, Fundació Europea del Patrimo­ hostiers, recipients d'aigua beneïda, ni ... -. Aquest integraria els complexos Museu de la casa natal imatges, sagraris i reliquiaris. Mereix industrials miners amb la història de Car­ del Pare Claret una especial menció l'apartat lapidari, dona. amb diverses claus de volta, capitells, guarda també piques b~neiteres, sepulcres antropo­ material arqueològic procedent, sobretot, - Municipi: Sallent. morfes i .laudes sepulcrals. Esmentarem del poblat iber del Collet de Can Ximpis. - Adreça i telèfon: C. d'Angel Guimerà, finalment una petita i modesta secció de L'any 1984 s'obrí una sala a la casa de la II i c. del Cós, 4. Tel. 8206282. numismàtica i arqueologia local, a més vila, habilitada a manera de museu. Uns

ESTIU 1997 • DOVELLA _ 41 Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Demarcació de Barcelona Delegació del Bages i Berguedà

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 1, tarda de 4 a 6.

Arquitecte Oms, 5, «Torre Lluvià» Tel. 875 18 00 - 08240 Manresa

anys més tard va ser clausurada, en realit­ ment. Fins i tot -des de mitj ans dels anys gueix en, té pri oritat, segons els respon.' a­ zar-se obres a l' edi fï ci i destinar-se el pi s on vuitanta- , en la porta exteri or que dóna bles municipals, la restauració del campa­ es trobava a d'altres usos. Actualm ent les accés des del carrer a la sala, ja hi ha un nar, d'ori gen preromànic. peces romanen guardades en caixes, a l'es­ rètol que indica «Museu», si bé actu alment pera de poder di sposar algun di a d' un ll oc es dedica a pinacoteca, realit zant-s' hi expo­ adi ent per a exposar-les novament. sicions temporals. Només l' any 1992, arran El municipi de Sant Fruitós de Bages de les excavacions que l'empresa Arqueo­ conserva, des de fa un s cinc anys, un a ciènci a reali tzà un any abans a l'església Valoració de conjunt col·l ecció de peces i materials diversos, parroquial de Sant Pere d' Or, es pogué visi­ bàs icament utillatge agrícola. Aquest mate­ tar durant un temps aquesta col·lecció. Des ri al ha estat aplegat pel Col·l ecti u de Recer­ d'aquí voldri a encoratjar a qui pertoqui a ca Hi stòri ca del poble. Aquest grup va endegar definitivament la seva exposició Tipus de mu seus aconseguir conscienciar nombrosos sant­ permanent, atès que un a de les majors difï• fruitosencs a cedir aquest patrimoni abans cuitats del s equipaments d'aquest tipus n'és Abans de qualsevol altra considera­ que quedés definiti vament perdut. Malgrat el continent i aquí, en canvi, sembla ja ció, és conveni ent fer ull a simple clas­ realitzar-se una concorreguda i exitosa resolt. si ficació dels museus bagencs, e ls exposició per donar empenta a aquesta tas­ Sant Mateu de Bages conserva des de quals es poden agrupar, pel cap baix, ca, l' Ajuntament no ha anat fin s ara més fa molts anys una col·lecció d' utillatge en cinc models. enllà de guardar-la a l'espera de poder cre­ agrícola. Es troba en un edifici annex a l'es­ El primer e l constitue ixen els ar algun di a un museu local. glésia parroquial, al costat d' un conjunt de museus que tenen vocació i interès Santpedor té un conjunt de materi als tombes medievals tall ades a la roca. A l'ex­ nacional i internacional. Conserv en i arqueològics que donen fe de les diverses terior s'hi muntaren també unes altres exposen peces i materials de referència etapes hi stòriques del municipi. Josep M. sepu ltures de l'edat mitj ana (tipus cista), obli gada més enll à dels nostres propis Feixas n' ha estat un dels principals impul­ descobertes l'any 1992 al Coll et del Cargol. límits geogràfics. És el cas del Mu eu sors i responsables. Aq uesta col·lecció és Per a visites cal contactar amb el rector el, previst in stal·lar-Ia als baixos de l'edifici de di es festius. Ara per ara no és pas previst de Montserrat i, en menor grau, pel eu la pl aça Gran, que ocupava l'anti c Ajunla- dedicar-hi recursos, ja que, si se n' aconse- caràcter monogràfic i especialitzat,

E ST ' U 1 997 _ D OV ELL A _ 42 del Museu de Geologia «Valentí ge o classificació inínimament muse­ aquesta dinàmica malauradament no Masachs» de Manresa. ogràfics. Si no fos per la seva denomi­ 'existeix, els museus difícilment poden Un segon grup és format pels d'àm• nació,,~flria només un element més de fer la guerra pel seu compte i això fa bit comarcal, com el Museu Comarcal la visita al monument. que, al cap' i a la fi, no siguin gran cosa de Manresa i el Museu-arxiu Comarcal Aquesta classificació I-fins a cert més que uns edificis on es guarda de Moià. Amb el benentès que algunes punt subjectiva- no vol ni pot ser material interessant per a la història de les seves seccions mereixen una definitiva. Lluny de qualsevol consi­ del país, que són visitats de tant en tant magnífica valoració i cal considerar­ deració oficial o acadèmica, només per grups d'escolars, estudiants, jubi­ Ies d'interès nacional, com poden ser pretén agrup.ar i diferenciar els diver­ lats i passavolants diversos. Cal les col·Ieccions de ceràmica medieval sos museus existents, que compartei­ reconèixer, de fet, que difícilment, en (segle XIV) i d'escultura barroca del xen força coses, però que tenen, òbvia• una estructura museística clàssica com museu manresà i els materials arque­ ment, característiques i problemàti• la que tenim aquí, la gent que es pas­ ològics i paleontològics de les coves ques dissemblants. segi per un museu repeteixi la visita del Moianès. Uns aspectes generals a tenir en fins al cap de molt temps. Si ja succe­ El tercer grup correspondria als compte són els horaris i l'accessibili­ eix així; per lògica, en instal·lacions museus d'àmbit local, com el Museu tat. Quant als horaris d'obertura es modernes i dinàmiques, en què només de Castellgalí, el Museu de la Història poden assenyalar tres grups: els que s'hi va quan es canvia algun aspecte de d'Artés o el Museu de Rocafort (el tenen obertura diària, els que obren l'exposició, no cal dir que això es fa Pont de Vilomara i Rocafort). només el cap de setmana -de diven­ encara més dramàtic a casa nostra. I és El quart grup seria el dels museus dres a diumenge o només un d'aquests que, no ens enganyem, si no hi ha un de caràcter monogràfic. Hi podem dies- i els que solament són accessi­ flux més o menys continu i regular de incloure el Museu de Sal «Josep bles a hores convingudes. Aquí ja turistes --estrangers o nacionals-, els Arnau» de Cardona, el Museu de la podem distingir, doncs, entre els que museus tenen poca vida. La clau, per Tècnica de Manresa que quan sigui són més o menys professionalitzats, tant, passaria per potenciar un turisme ben estructurat, transcendirà l'àmbit que obren regularment més temps, i la cultural. Precisament el cas de Balsa­ local, el Museu Històric de la Seu, resta, de caire més voluntarista. Pel reny, que pretén aprofitar l'atractiu l'Exposició Ignasiana de la Cova de que fa a l'accessibilitat, val a dir que es turístic de la vila i de la seva festa més Manresa, la Casa-museu «Torres troben en llocs relativament cèntrics coneguda, la dels traginers, creant un Amat» de Sallent -aquest també de cada població i són, en general, ben museu específic que reculli la història podria incloure's, tanmateix, en el senyalitzats. Ara bé, l'aspecte exterior d'aquells antics mitjans de transport, grup anterior- i el Museu de la casa 'és majoritàriament poc atractiu. Són va en aquesta línia. La seva obertura es natal del Pare Claret (Sallent). pocs, d'altra banda, els que poden cap­ preveu per d'aquí a un parell d'anys. Un cinquè i darrer grup el formen tar l'atenció del potencial visitant mit­ Aleshores serà quan podrem avaluar si diverses col·leccions que, malgrat jançant elements gràfics d'impacte realment la inicitiva,. en principi denominar-se museus en algun cas, no visual, com poden ser banderoles pen­ excel·lent, té una acollida favorable. disposen, ara per ara, de la infraestruc­ jant de la façana. Mentrestant cal centrar-se bàsicament tura que permeti una exposició similar La titularitat dels museus bagencs en les visites pedagògiques iespecia­ als casos anteriorment citats. I aquí es troba equitativament repartida entre litzades. Les recents experiències de també podríem diferenciar entre les ajuntaments, institucions religioses o Manresa -Museu Comarcal i Museu que són obertes regularment al públic eclesiàstiques i grups privats. L'Estat, de la Tècnica- i de Moià, que han --la Col·lecció del Castell de Balsa­ a casa nostra representat per la Gene­ experimentat amb èxit acollir regular­ reny, el Museu del Bàsquet de Manre­ ralitat de Catalunya, només participa, ment exposicions d'iniciativa pròpia i, sa, el Museu del Puig de la Balma, a conjuntament amb d'altres entitats al mateix temps, muntatges itinerants, Mura, i la Pinacoteca-museu de Raja­ públiques o semipúbliques, en tres demostra que, amb relativament pocs dell- i les col·leccions que romanen casos. El pes, doncs, del seu manteni­ mitjans, és possible convertir els guardades a' l'espera de fer possible ment conjunt és bàsicament comarcal, museus en entitats amb vida cultural algun dia un museu com cal. N'hi ha a amb pocs ajuts externs. activa. El Museu Comarcal de Manre­ Cardona, Castellfollit del Boix, Sant El públic visitant és majoritària• sa, gràcies a l'obertura d'una sala Fruitós de Bages, Sant' Mateu de ment autòcton, amb l'excepció potser d'exposicions, és ja un punt de Bages i Santpedor. Fins i tot hi ha de Montserrat i, en menor grau, de la referència en l'activitat cultural de la algun cas insòlit, com el del castell de Cova de Sant Ignasi (Manresa), que ciutat, com també el Museu de la Tèc­ Balsareny, que tradicionalment ha apa­ tenen una projecció turística i religiosa nica, si bé aquest depèn encara massa regut a les guies generals de museus, internacional. No s'ha fet, en general, dels actes que diverses entitats hi orga­ tot i que es tracta més aviat d'un aplec una promoció important del museu, nitzen, en lloc de posseir una bona de material --en bona part documental entre d'altres raons -llevat de les exposició permanent i una dinàmica i pictòric- i de mobiliari que' forina econòmiques- perquè hom no creu particular. Som evidentment molt part de la història pròpia de la casa, gairebé gens en el turisme com a font lluny encara de poder veure museus sense que tingui cap mena de muntat- de riquesa per al Bages. Com que que també esdevenen un espai lúdic en

ESTIU 1997 . DOVELLA _ 43: El futur

De tant en tant sorgeixen arti cles que demanen anar decididament cap a museus dinàmics i útils a la societat. Cal reconèixer que, si bé és necessari fer museus pedagògics que mostrin una bona expli cació i donin ll oc a un missatge. tampoc s· ha de menysten ir el model tradicional que exposa el màx im de material. sobretot quan aquest té peces úniques i de gran interès. adreçat a conservar la memò• ria històrica del ll oc i que poden recre­ ar el visitant, delerós de tenir davant seu testimonis de segles o anys e nrere. Un poble que vol mantenir viu el record col·lectiu mitjançant l'aplec de material divers. ha de tenir possibilitat de fer-ho encara que a ll ò que tingui . des d' un punt de vista tipològic, no algunes èpoques de l'any, com són, per magnífica botiga en règim d 'autoser­ sigui de pri mer ordre. Fa, com a exemple, els casos del Teatre-museu vei, són un mirall per veure - evident­ mínim, una magnífica tasca per a la Dalí de Figueres, el Museu d' Història ment amb les lògiques limitacions conservació i valoració del patri mon i de la Ciutat (Barcelona) o el Museu imposades pel contingut i la importàn• comú, que no es pot deixar perdre. L' e­ d' Art de Girona, entre d'altres. Però cia de cada institució- com funcionen xemple del museu de Rocafort. fruit s'ha sorti t, si més no e n casos pun­ en segons quins llocs establiments d'a­ d' una insòlita fundació privada empe­ tuals, de l'aïl lament acadèmic que questa mena. sa fonamentalment pe r vi latans de comporta uns dipòsits polsosos d'en­ segona residència. ho exemplifica per­ cant únic per als nostàlgics del passat fectament. Les paraules que apareixen més romàntic. El Bages dins del context català escrites en començar el seu catàleg - Un darrer aspecte a comentar, estre­ "Ull ml/seu lou ll és l'eilla que villcl/lo tament relacionat amb l'anterior, és Si donem un cop d'ull a les dades la gellt amb el seu passat. {/II/h 1(/ se\'(/ l'aspecte general i els serveis que ofe­ estadístiques adj untes (pàg. 47), identitat. amb les seves arrels i l'elliel/­ reixen. Si bé la majoria han estat remo­ podem veure com la nostra comarca la aql/es/ patrill10ni de presell/ CO lli a delats fa relativament pocs anys - gaudeix d'un ll oc privilegiat entre les pOll/ en/re el passa/ i el jit/ur»- cm alguns d 'ell s són fins i tot de nova cre­ comarques veïnes: quarta posició semble n molt escaients i alli çonado• ació-, l'estructura interior, el d isseny quant a la relació entre museus i super­ res. Es pot discutir, amb raó. des d ' una del mobiliari i la disposició de les fície; segona posició quant a museus perspecti va museogràfica. I ï nterès peces exposades són majoritàriament per municipi; i tercer ll oc quant al d'aquesta mena de col·leccions i la clàssics. S' ha superat sortosament e n nombre d' habitants per museu. I, a seva catalogació - normalment aques­ molts casos l'amuntegament indiscri­ més, cal afegir que mostra en tots tres ta és mínima i la seva exposició respon minat o recarregat de material. S' ha fet paràmetres una excel·lent mitjana 11'. a cri teri s decorati us i d'aprofitament també un important pas en la senyalit­ Dit això, s' ha d'afegir que agafar de l'espai-, però s'ha de reconèixer zació i la informació, però encara hi ha dades d'aquesta mena i treballar-les que, agradin més o menys. sempre és pocs indrets que hagin estat preparats i amb molt detall pot ser improcedent, ja millor que els materials allí conser­ dissenyats amb un ll enguatge muse­ que no hi ha encara publicat, d' una vats, majoritàri ament de tipus etnolò• ogràfic modern i innovador. Tampoc banda, un a gui a general i exhaustiva de gic, quedin com a mostra de la hi stòria és gaire acurada un a activitat en alça museus I.' i, a més, sovint l'existència local, abans que vagin a parar a mans com és el comerç d'objectes relacio­ de més o menys museus en una comar­ dels antiquaris i brocanters; dit això nats amb el museu - publicacions, ca respon a situacions singul ars que amb el màx im respecte per aquest reproduccio ns de material, imat­ són lluny de pl anificacions reals. D' al­ col·lectiu professional, però és lògic ges ... -, que podri a servir per a un tra banda, potser caldria refer i l'-se més que, si entren dins dels seus circu its públ ic de tendències consumistes i aviat a la quantitat i qualitat del mate­ comercials, perdin tot el context histò­ promocionar així el museu i la ciutat o ri al que conserven, si bé aquesta seri a ric que els dóna sentit. L' ideal seria poble on es trobi ubicat. Exemples en gran part un a anàli si subjecti va. En que els diversos responsables de ls relati vament propers, com el de l qualsevol cas, es pot ben dir que la museus d' un a comarca s'avinguessin a Museu Picasso de Barcelona, amb un a proporció de museus és correcta. deixar en dipòsit algunes de les seves

E STIU 1997 . D OVElL A _ 44 peces per dotar un autèntic mu seu d'àmbit comarca l, enca ra que aques t fos crea t de be ll nou, per ev itar sus­ ceptibilitats. Però això, deg ut al loca­ lisme latent i ferotge que arreu impera, és lame ntablement imposs ible. Una altra mostra la constitueixen curiosos i singulars mu seus privats, fruit de la tasca d' unes poques persones. Pot ser el cas del Museu de Sa l «Josep A rn au» de Ca rd ona. Hi ha qui ha considerat bàs ica ment la seva co l·lecc ió com a un a mos tra d'artesania hiperrea lista de gust l/ ai! Pot ser artísti ca ment cert, òbviament. Però això no li treu pa s cap mèrit. És, de fet, un homenatge a la sa l i a la singularitat del patrimoni natural del terme ca rd oní, fruit d' un es forç bàs ica ment personal que s'ofereix així a tota la soc ietat. El principal inconve­ ni ent és que el futur dels mu seus pri­ vats sigui, lòg ica ment, incert . Gllía de lIIu seos espmïoles. Madrid , Sovint veiem que, si no hi ha un Bibliografia general Mini steri o de Cu ltura, 1992. mínim recolza ment institucional, les sobre museus(*) ílldice de lI1u seos de la prol'illcia de il·lusions del col·lec tiu que ho empeny Barceloll a. Barcelona, Delegación prov in ­ lamentab lement acaben esse nt es tèril s. All ell1 -hi all1b /" escola. Guia d'aclivi/a/s cial de Cultura- Diputación de Barcelona, Òbviament l' impuls d' aq ues t tipus de escolars. Educació prill1ària. Barcelona, 1976. mu seus no ha de venir bàs ica ment de Ventall d'Edicions, 1995. Llibre blall c dels II/lI sellS de Calalullwl. les institucions nac ionals, que s' han de AA .DD .: Museos de Barcelolla . Madrid, Barcelona, Generalitat de Catalu nya, 1984. preoc upar més av iat del s grans Patrimoni o Nac ional, 1972. Los IIlII seos de CalalLl ll ya, «Guías le La mu seus, però sí dels ajuntaments res ­ AA .DD .: Museus sill gulars de Ca/a[¡./II ­ Vanguardi a» núm s. 7, 8 i 9, Barcelona, pec tius. A mb modès tia, però amb fer­ ya. Barcelona, Diàfora, 1979. 1989. mesa. BARR I, Mari a Josep i altres : Guia dels MlIseos de la DiplI/{lció l1 prol'ill cial de Ca l, d'altra band a, tenir en compte III/·/seus de Carahll1ya. Barcelona , Caixa de Barcelolla. Barce lona, omi sión de Turis­ els casos de mu seu que enriqueixen Pensions «La Caixa», 1979. mo de la Diputac ión cie Barcelona . 1972. periòdicament els seus fons - bàs ica­ Ca/alul1ya. Museus. Barcelona, Depar­ Mllseos locales y paniculares de la pro­ ment a travé de la seva pinacoteca­ tament de Comerç, Consum i Turi sme­ villcia de Barceloll a. Barcelona, Diputa­ amb obres d' arti stes loca ls i que forma Depart ament de Cultura de la Generalitat ción Prov in cial ci e Barcelona, 1975. part del patrimoni públic de la ciutat o de Catalun ya, 1993-94. MlI seus, galeries i sales d 'exposiciol1 s. poble. A banda del va lor intrínsec de Cl RICI , A.; MAN ENT, A.: Museus Barcelona, Fund ac ió «La Caixa», 1990. ca da element, tenen com a conjunt c/"arl ca/alalls. Barcelona, Des tin o, 1982. Obras de I/"I/l seos locales. Barcelona, l'interès d' identificar un temps i un DAURA, An toni ; GALOBART, Joa n: Junta cie Museos de Barcelona, 1955. espai que la història futura haurà d'a­ L'arqueologia al Bages ( 11), col·lecció ANZ- PASTOR, Consuelo: Museos y nal itzar desapa ss ionadament. El futur, «Les Fonts. Quadern s de recerca i di vul ga­ colecciol1 es de Espwïa. Macl ricl , Mini steri o però, dels muse us de casa nostra pas sa ció» núm . 6. Manresa, Col·leg i de Doc tors ci e Cultura, 1969, 1972, 1980, 1986. per un a es pec ialitzac ió de ls més sobre­ i Lli cenciats, del egació del Bages, 1983, SO LÉ, Daniel: «Censos cie museus de sortints, perquè puguin entrar així dins pàgs. 44-48. les comarq ues barcelonines », a «Pl ecs dels circuits turístic de tot Catalunya. FA RRO, Dolors: Museus d 'lIis/ò ria. d' Hi stòri a Local» núm . 24, dins L'Avell ç n aquest sentit, el Museu de Montse­ Propos/es per a Ull programa. Barcelona, núm . 132. Barcelona, 1989, pàgs. 43-47 rrat i també el Mu eu Comarca l de Direcció General del Patrimoni Cultural de (36 1-365). la Generalitat de Ca talun ya, 1985. Manresa, amb un a de les millors SOLÉ, Daniel i altres: Cell .\" de 111II SellS col·lecc ions d'escultura barroca sobre GONZALEZ, Camila ; MAS ALLES , de Ba rcelona 1987- 1995. Barcelona, Ser­ fu sta i que es troba alhora integrat dins Rosa M.: Els acròllill1 s dels IIl/.I seus de ve i cie Cultura de la Diputac ió ci e Barcelo­ Ca/alunya. Barcelona, 1989. d' un col·lectiu conformat per diversos na, 1995. mu seus --que venen una imatge glo­ Guía de los rnuseos de ar/e, his/oria y arqueología de la provincia de Barceloll a. ba l sota el lema «El mu seu més gran • Que fa referència ab I11U SC US de la LOna Irllc tada. Barcelona, Junta de Museos de Barcelona, de Ca talunya»-, es troben en una o 6 exhaustiva. No s'inclouen ni arti cles periodís­ 1954. lic!-t ni ca tàlegs ll1onogrñ lïc:-. de cada mll ~C ll . bona pos ició "',

E ST IU 199 7 . D OVElLA _ 45 Enginyers Industrials ~~

Serveis que el Col-legilAssociació ofereix:

• Visats de projectes i estudis tècnics. • Assegurança de responsabilitat civil. • Prestació d'aparells destinats a mesuraments tècnics. • Mútua per als qui ho desitgin. • Borsa de treball. • Beques per a cursar màsters • Revista trimestral Técnica Industrial. • Revista trimestral Informatiu Theknos. • Activitats de ll eure • Viatges a fires i visites tècnica-turístiques. • Assessorament jurídic en temes de la professió.

Horari d'Oficina: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 16 a 20 h.

Horari de Visats: dilluns, dimecres i divendres de 9,30 a 12 h. dimarts i dijous de 17 a 20 h.

Plana de l'Om, 6, 2n, Sa Tel. 872 57 62 - Fax 872 34 44 E-mail: [email protected] 08240 MANRESA

E STIU 199 7 • D OVElLA _ 46 MUSEUS I TERRITORI - Museu Municipal «Vicenç Ros» (Mmo­ Superfície: 1 museu cada 332,8 km'. rell). Municipis: 0,20 museus per municipi. BAGES I COMARQUES VEÏNES (6) - Museu Municipal «Pintor Fortuny» (Mo- Població: I museu cada 3.739,3 habitants. linsde. Rei). ;' ..:f - Muse'u Municipal de Pallejà. Anoia -Museu del Prat de Llobregat. Vallès Occidental - Cül·lecció de . Museus: - Museu d'eines de pagès (rectoria, Sant Cli- Museus: - Museu Municipal del Bruc. ment de Llobregat). - Museu Municipal de la Pagesia (Castellbis­ - Museu Comarcal de l'Anoia (). - Racó matem de Magda Sanrama (Sant bal). Seccions de Cal Boyer i Oli Granotes (inte­ Vicenç dels Horts). - Parc-museu «El Pedregar» (Cerdanyola del grades dins la xarxa del Museu de la Cièn­ Vallès). cia i la Tècnica de Catalunya). Superfície: 1 museu cada 48,6 km'. - Museu Municipal «Les Maleses» (Montca- - Museu-Molí Paperer de (inte­ Municipis: 0,34 museus per municipi. da i Reixac). grat dins la xarxa del Mus~u de la Ciència i Població: 1 museu cada 64.288,9 habitants. - Museu Històric Municipal de Polinyà. la Tècnica de Catalunya) .. - Museu de Rubí. - Museu Arqueològic Municipal dels Prats - Museu «Vall honrat» de Rubí. de Rei. . Berguedà - Museu d'Art de . - Exposició de la Tossa de Montbui. - Museu d'Història de Sabadell. - Museu de l'Aigua (Vilanova del Camí). Museus: - Museu de l'Institut de Paleontologia - Museu de Carruatges. - Co¡'¡ecció de Bagà. «Miquel Crusafont» (Sabadell). - Museu Municipal de (seccions - Museu de la Masia de Can Deu (Sabadell). Superfície: 1 museu cada 96,~9 km'. d'Història i Ciències Naturals). - Museu Parroquial de Valldoreix (Sant Municipis: 0,27 museus per '1lUnicipi. - Museu del Circ (Berga). Cugat del Vallès). Població: I museu cada 9.6Q7 habitants. - Museu Municipal de Gósol. - Museu Municipal de Santa Perpètua de la - Museu del Transport de - Mogoda. Castellar de n'Hug. - Museu de la Ciència i de la Tècnica de Cata­ Bages - Museu de la Colònia Vidal (Puig-reig). lunya (). - Museu de la Mineria de Sant Corneli (, - Museu Tèxtil (Terrassa). Museus: en obres). - Museu d'Art Castell-cmoixa de Vall para- - Museu de la Història d'Artés (en obres). dís (Terrassa). - Museu de Sal «Josep Amau» (Cardona). Superfície: I museu cada 168,8.km'. - Casa-museu «Alegre de Sagrera» (Terras­ - Museu de Castellgalí. Municipis: 0,22 museus per terme municipal. sa). - Col·lecció del Castell de Balsareny. Població: 1 museu per cada 5.645,7 habitants. - Museu Municipal de la Ràdio (Terrassa). - Museu-arxiu de Santa Maria de l'Estany - Museu de l'església de Sant Pere (Terras- (l'Estany). sa). - Museu Comarcal de Manresa. Osona - Museu «Tallas Mondo» (Terrassa). - Museu Històric de la Seu (Manresa). - Museu de Geologia «Valentí Masachs» Museus: Superfície: 1 museu cada 32,2 km'. (Manresa). - Casa-museu «Verdaguer» (). Municipis: 0,78 museus per terme municipal. - Museu de la Tècnica de Manresa (integrat - Museu dels Hostalets de Balenyà. Població: I museu cada 37.814,1 habitants. dins la xarxa del Museu de la Ciència i la - Exposició del Monestir de Santa Maria de Tècnica de Catalunya). Lluçà. - Exposició Ignasiana de la Cova (Manresa). - Museu Municipal de . Vallès Oriental - Museu del Bàsquet Manresà (Manresa). - Museu «Rocaguinarda» I Museu de Terrissa - Museu-arxiu Comarcal de Moià. dels Països Catalans (Oristà). Museus: - Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià - Museu Municipal «Miquel Soldevila» - Museu d'Història (). (en procés d'integració amb el Museu-arxiu (Prats de Ll uçanès). - Museu «Manolo Hugué» (Caldes de Mont- Comarcal de Moià). - Museu Arqueològic del poblat de l'Esquer- bui). - Museu de Montserrat. da (). - Museu Romàntic «Delgués» (Caldes de - Casa-museu del Puig de la. Balma (Mura). - Museu del Blat (Masia Colomer, ). Montbui). - Pinacoteca-museu de Rajadell. - Museu Municipal de Tona. - Museu-arxiu «Tomàs Balvey» (). - Museu de Rocafort (El Pont de Vilomara i - Museu de l'Associació d'Estudis Torello- - Casa-museu «Prat de la Riba» (Castell- Rocafort). nencs (Torelló). terçol). - Museu del Pare Claret (Sallent). - Museu Episcopal de Vic. - Museu-biblioteca Fundació Mauri (La - Casa-museu «Torres Amat» (Sallent). - Museu Balmesià (Vic). Garriga). - Museu Colomer de Pell (Vic). - Museu de . Superfície: 1 museu cada 71,9 km'. - Museu Municipal Arqueològic de Vilanova - Museu de Ciències Naturals de Granollers. Municipis: 0,51 museus per terme municipal. de Sau. - Museu monogràfic del Castell (Llinars del Població: I museu cada 8.55:1,5 habitants. Vallès). Superfície: 1 museu cada 90,27 km'. - Museu Municipal <<1oan Pla i Gras» (lli­ * CoJ.leccions que no han esdevingut museu o que són Municipis: 0,27 museus per municipi. nars del Vallès). en vies de fonnar-ne: Museu del Traginer (Balsareny. Població: 1 museu cada 8.718,9 habitants. - Museu de Geologia (). en projecte). Cardona. Castellfollit del Boix. Sant - Museu Arqueològic Municipal (Sant Feliu Fruitós de Bages. Sant Mateu de' Bages i Santpedor. de Codines). Solsonès - Museu «Comajoan» (Santa Maria de Palau­ ). Museus: Baix Llobregat - Museu de la Vall de Lord (Sant Llorenç de Superfície: 1 museu cada 65,5 km'. Morunys). Municipis: 0,30 museus per municipi. Museus: - Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Població: 1 museu cada 21.924,5 habitants. - Museu de la Colònia Sedó (). - Museu Etnogràfic del Solsonès (secció de - Museu de Gavà. l'anterior, tancat per obres i pendent d'ubi­ - Museu Santacana (l'EnrajQlada) de Mmo- cació). rell.

ESTIU 1997 . DOVELLA _ 47 Notes: 4. La manca actual d'aquesta guia general a Catalun­ Cartogràfic de Catalunya (Generalitat de Catalun­ ya fa que sigui impossible fer una comparació amb ya), publicats entre 1993 i 1994. Volums de la les dades comarcals. Fins i tot això queda palès col·lccció «Les Comarques de Catalunya», editada I. Abans de res he d'agrair la col·lilboració i bona veient que, en una obra recent (Guia de serveis a a Barcelona per Dissenys Culturals: ALBÓ, Núria: predisposició mostrada pels responsables o vigi­ Ca(alunya 1996, elaborada i difosa per la Genera­ El Vallès Oriental (1994); CAMPO, Anabel - RIE­ lants dels museus. I demanar disculpes per enda­ litat de Catalunya com a gran banc de dades), RA, Ignasi: El Baix Llobregat (1993); COLLELL, vant si, un cop feta la lectura d'aquest article, s'hi només es recullen els museus d'àmbit nacional. Si Jaume: L'Osona (1993); JOLONCH, Cristina: El observen algunes errades o omissions, que confio les elaborem a partir de la guia editada pels depar­ Solsonès (1993); REDÓ, Salvador: El Bages siguin mínimes. Val a dir, d'altra banda, que la taments de Comerç, Consum i Turisme i de Cultu­ (1994); SEN, Miquel: El Berguedà (1992); TÉR• recerca de les dades s'ha realitzat durant un perío• ra de la Generalitat d~ Catalunya (1994), clarament MENS, Miquel: L'Anoia (1994); VILLATORO, de relativament llarg de temps, per la qual cosa incompleta, però amb mancances suposadament Vicenç: El Vallès Occidental (1993). Volums de la algunes poden haver variat en el moment en què es repartides, veurem que el Bages supera àmplia• «Biblioteca Comarcal de Catalunya» núms. 2 (El publica aquesta informació. ment la mitjana catalana: 125,2 km2 per museu patrimoni històric i artístic: Bages, Berguedà, Sol­ 2. Segons l'ICOM -Consell Internacional de (enfront dels 71,9 km 2 del Bages); 0,27 museus sOllès i Cerdanya), 3 (Bages), 4 (Berglledà), 5 (Sol­ Museus, depenent de la UNESCO- el museu és per municipi (0,51 al Bages); 23.908 habitants per sOllès) i 6 (Anoia), editats a Manresa per Edicions una institució permanent, sense finalitats lucrati­ museu (al Bages un museu cada 8.551,5 habitants). Intercomarcals (Regió 7) entre 1994 i 1996. ves, al servei de la societat i del seu desenvolupa­ Pel que fa als museus de la demarcació provincial ment, obert al públic i que adquireix, conserva, barcelonina, seguint el cens de Daniel Solé (Ob. investiga, comunica i exhibeix, per a finalitats cit., '1995) s'observa com el Bages manté una bona d'estudi, educació i gaudi, testimonis materials de relació d'habitants per museu (quarta posició). Abreviatures dels autors de les fotografies: A.D. (Anto­ l'home i el seu entorn. La definició dels nostres També es veu que els museus bagencs suposen un ni Daura), J.S. (Joaquim Sanz), S.R. (Salvador diccionaris de la llengua és molt més simple i 9% (ciutat de Barcelona inclosa) del total, quan Redó), J.P. (Jordi Piñero) i F.Y. (Francesc Vilà). incompleta, però també prou clara: «lloc on es només li correspon el 3,26% de la població. La guarden coHeccions d'obres d'art, d'història natu­ relació territorial no és tan favorable, ja que supo­ ral, d'objectes d'interès, curiositats, etc» (Diccio­ sa el 16,6% de la província. nari Fabra); «lloc on, amb finalitats culturals, hom 5. TRULLÉN, Josep M.: «Museus locals i comarcals. guarda i exposa objectes pertanyents al món de Vers l'especialització» a Serra d'Or núm. 443, Antoni Daura i Jorba l'art, de la ciència o de la tècnica» (Diccionari de Barcelona-Montserrat, novembre de 1996, pàgs. Arqueòleg, l'Enciclopèdia Catalana); «lloc. on es guarden i 47-48. s'exposen col·leccions i obres d'art, d'història llicenciat en Geografia i Història natural, d'objectes d'interès, curiositats, etc, amb 6. Les dades exposades són d'elaboració pròpia a finalitat cultural» (Diccionari de l'Institut d'Estu­ partir d'infonnació extreta de diverses fonts, per la dis Catalans de 1995). qual cosa no es poden considerar absolutament fia­ . bles i definitives. Sí que són, tanmateix, vàlides a 3. . Les dades estadístiques són aproximades, ja que grans trets. He consultat: Alies topogràfic de Cata­ intervenen diferents paràmetres a l'hora d'elabo­ lunya. Escala 1:50000, volums 2 i 3, Barcelona, rar-les, com pot ser el cas, per exemple, de recollir, Proa - Institut Cartogràfic de Catalunya (Generali­ o no, com a museus col·leccions locals de poc tat de Catalunya), 1995 .. Guia de serveis a Cata­ relleu. Tot i així, si fem l'anàlisi a partir del llibre lunya 1996, coHecció «Guies» núm. 2, Barcelona, de Daniel Solé (Cens de museus de Barcelona Departament de la Presidència de la Generalitat de 1987-1995, Barcelona, Diputació de Barcelona, Catalunya, 1996. Mapes de la sèrie Mapa Comar­ 1995), veurem que els resultats relatius són simi­ cal de Catalunya. Escala 1:50.000 de l'Institut lars.

ESTIU 1997 _ DOVElLA _ 48 '