MEMÒRIA ANUAL D’ACTIVITATS CCMA 2015

0 Índex Introducció ...... 3 El grup CCMA ...... 4 Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 5 Fundació La Marató de TV3 ...... 7 CCMA SA, la societat de mitjans ...... 9 Equips directius CCMA SA...... 10 El servei públic audiovisual ...... 11 L’oferta multicanal de la Corporació ...... 11 Continguts audiovisuals de qualitat ...... 15 Lideratge en qualitat i en audiències ...... 18 Referència informativa ...... 30 El servei a la ciutadania ...... 31 La informació ...... 31 Els Serveis Informatius de Televisió de Catalunya ...... 31 Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio ...... 33 Procés de confluència d’Informatius...... 37 Els esports ...... 41 Els esports a Televisió de Catalunya ...... 42 Els esports a Catalunya Ràdio ...... 48 La cultura i el coneixement...... 51 La cultura a Televisió de Catalunya ...... 51 La cultura i la divulgació a Catalunya Ràdio ...... 61 L’entreteniment ...... 83 Els espais d’entreteniment a Televisió de Catalunya ...... 84 Els espais d’entreteniment a Catalunya Ràdio ...... 88 Infantils i juvenils ...... 90 Nova imatge de TV3 ...... 101 Compromís amb la societat ...... 104 La Marató de TV3 ...... 104 Compromís ètic ...... 112 Responsabilitat Social ...... 112 Vinculació amb el territori ...... 121 Accions en l’àmbit del medi ambient ...... 123 Promoció de la llengua catalana ...... 124 Programació en aranès ...... 128

1 Compromís amb la indústria ...... 129 Les coproduccions de Televisió de Catalunya...... 129 Projecció internacional ...... 132 TV3cat ...... 132 Venda de produccions ...... 132 Presència a festivals ...... 133 Producció de concerts i oferta internacional ...... 133 Compromís amb la qualitat ...... 135 La Defensora de l’Audiència i el Servei d’Atenció a l’Audiència ...... 135 Llibre d’estil ...... 137 Premis ...... 137 Capdavanters en innovació ...... 149 Explotació i Enginyeria ...... 149 Cobertura a l’espai radioelèctric ...... 150 Audiovisuals de proximitat i digital signage ...... 150 Participació en projectes europeus Hbb4All i TVRing...... 152 Projecte de Confluència de Redaccions ...... 153 El nou portal de la CCMA ...... 153 Mitjans digitals ...... 154 Documentació i arxius audiovisuals ...... 157 Eficiència en la gestió ...... 161 Posicionament estratègic ...... 168

2 Introducció

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té encomanada la missió d’oferir un servei públic audiovisual de qualitat en català, compromès amb els principis ètics i democràtics, i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalanes, i de l’aranès. La voluntat de servei a la ciutadania, d’atenció a les seves necessitats democràtiques, socials i culturals, impulsa la producció i emissió de continguts dels mitjans públics amb criteris d’independència, professionalitat i eficiència en la gestió. L’eficiència en la gestió ha estat, precisament, un àmbit clau el 2015. Un any més, la CCMA ha posat l’accent en la gestió econòmica rigorosa, basada en el control de la despesa i en l’optimització dels recursos. En concret, el programa de contenció i optimització aplicat per evitar la fallida financera de la Corporació ha comportat la necessitat de reduir un 11% les despeses de personal, en un ajust que correspon fonamentalment a l’ERO acordat amb els comitès d’empresa, i a la disminució d’un terç de les estructures directives; un 51% de reducció en inversions tecnològiques i una reducció del 56% en la compra de continguts audiovisuals externs. Són dades que ens situen sobre una línia vermella que no s’hauria de creuar si no volem veure greument afectat el nivell de competitivitat dels mitjans públics. Amb aquests condicionants, s’ha aconseguit tancar l’exercici 2015 assolint l’estabilitat pressupostària de la Corporació. Això vol dir que, malgrat la caiguda dels ingressos, la Corporació no té cap deute acumulat. D’altra banda, en l’àmbit dels resultats, cal subratllar que, a més de la viabilitat econòmica de la CCMA, s’ha aconseguit preservar la seva competitivitat, a la vista de les dades d’audiència, tant quantitatives com qualitatives. TV3 ha estat líder anual els darrers sis anys, uns resultats inèdits en la seva història. I ha estat líder d’audiència 65 dels 75 mesos que van des de l’inici de les mesures d’ajust. A la ràdio, malgrat que no s’ha recuperat el lideratge perdut el 2009, Catalunya Ràdio ha assolit aquest 2015 el rècord històric anual d’audiència des de la seva creació, en registrar 617.000 oients diaris, i s’ha mantingut com a emissora de referència informativa. Pel que fa a la variable qualitat, d’acord amb les dades del panel GFK, TV3 obté el 2015 una mitjana de 8,2 punts, la més alta de la seva història, i és la televisió generalista més ben valorada pels catalans. Així mateix, durant tot el 2015 els telenotícies de TV3 han estat líders en credibilitat, confiança i imparcialitat. En vista d’aquests resultats, crec sincerament que els esforços que s’han fet des del 2011 han reeixit: hem assolit l’estabilitat econòmica de la Corporació mantenint-ne la competitivitat. En aquesta línia voldria emmarcar el procés de transformació de la CCMA que estem impulsant des del 2011, amb la implantació d’un nou projecte empresarial basat en un canvi de concepció cap a la simplificació organitzativa, la potenciació de la visió integral de creació i distribució de continguts, i l’eficàcia en la gestió. Sempre amb l’objectiu essencial de garantir l’èxit de l’actual model de servei públic i contribuir a la viabilitat futura de la Corporació.

Brauli Duart President

3 El grup CCMA

L’Ens Públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el prestador del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya. En compliment del mandat del Parlament, ofereix un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana i gestiona la producció i difusió d’aquest servei amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic. En depenen l’empresa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA i la Fundació La Marató de TV3, a més de TVC Multimèdia, una societat mercantil que actualment no té altra activitat que la derivada de la tinença de les accions de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), propietat de la Generalitat.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA; agrupa tots els seus mitjans de comunicació. És la principal empresa de comunicació de Catalunya i té una concepció multiplataforma de la difusió dels continguts audiovisuals que genera, amb emissió per ràdio, televisió i tot tipus d’aparells amb connexió a la xarxa.

La Fundació La Marató de TV3 també forma part del grup de la CCMA. La seva missió és fomentar i promoure la recerca biomèdica d'excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu la Marató de TV3, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.

4 Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El Consell de Govern El Consell de Govern és el màxim òrgan de govern i administració de la CCMA, format per sis membres elegits pel Parlament, a partir d'una llista de candidats amb mèrits professionals rellevants. Brauli Duart i Llinares, president Armand Querol i Gasulla, vicepresident Núria Llorach i Boladeras, consellera secretària Rita Marzoa i Font, consellera (des del 27 de juliol) Antoni Pemán i Vicastillo, conseller Josep Vilar i Grèbol, conseller

El president El Parlament elegeix el president de la CCMA entre els sis membres que integren el Consell de Govern. Brauli Duart i Llinares

Comissions del Consell de Govern Administració i Economia Coordinació: Antoni Pemán i Vicastillo Continguts i Responsabilitat Social Coordinació: Núria Llorach i Boladeras Contracte Programa Coordinació: Armand Querol i Gasulla Mitjans Coordinació: Josep Vilar i Grèbol Estratègica

El Consell de Govern de la CCMA. J. Vilar, R. Marzoa, A. Querol, B. Duart, N. Llorach i A. Pemán.

5 El Comitè de Direcció El Comitè de Direcció és l’òrgan executiu de la CCMA, format pel president del Consell de Govern, els directors dels mitjans i els directors de les diferents àrees corporatives. Brauli Duart i Llinares, president de la CCMA Carles Manteca i Auber, director de Comercial i Màrqueting Andreu Joan Martínez Hernández, director d’Estratègia Corporativa (des del 17 de febrer) Ramon Mateu i Llevadot, director d’Estratègia Corporativa (fins al febrer) Amadeu Gassó i Gimeno, director d'Explotació i Enginyeria Teresa Farré i Lladó, directora de Gestió i Recursos Fèlix Riera i Prado, director de Catalunya Ràdio (fins al juliol) Eugeni Sallent i Garriga, director de Televisió de Catalunya Ignasi Jaén i Viñuales, cap dels Serveis Jurídics

La Defensora de l'Audiència La Defensora o el Defensor de l'Audiència és la institució que vetlla pels drets dels espectadors, oients i usuaris de Televisió de Catalunya, el grup d'emissores de Catalunya Ràdio i els portals de la CCMA. Laura Baladas i Ortiz

El Consell Assessor de Continguts i de Programació És l'òrgan assessor de la CCMA en matèria de programació i de continguts, integrat per setze membres, elegits pel Parlament, entre persones de prestigi reconegut, que representen la pluralitat de la societat catalana. Immaculada Juan i Franch, presidenta Agustí Argelich i Gironès Lorena Asensio i Pesas Enric Bastardes i Porcel Rosa M. Calafat i Vila Sílvia Cànovas i Garcia Miquel Àngel Escobar i Gutiérrez Dolors Llobet i Maria Manel Manzanas i Garcia Àlex Mañé i Magrí Ima Mis i Cabeza Mar Pons i Púbul Josep Rafecas i Jané Erica Tarifa i García Lourdes Ventolà i Mallart Jordi Viladrosa i Clua

La Comissió de Control Parlamentari Creada a partir de la llei de creació de la CCMA, la Comissió de Control exerceix el seguiment parlamentari de l'actuació de la CCMA i les seves empreses filials. La composició i el funcionament d'aquesta comissió s'ajusten a les disposicions del Reglament del Parlament de Catalunya. Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

6

Fundació La Marató de TV3 La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb la missió de fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu “La Marató” de TV3 (creat l’any 1992), mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació. El 2015, la 24a edició de La Marató de TV3, s’ha dedicat a la divulgació de la diabetis i l’obesitat. Aquest any també, el repte de La Marató ha estat recollit per la societat catalana que, a través del seu ric teixit associatiu, ha mobilitzat milers de persones i ha aconseguit el suport i l’ajut d’empreses fidels a aquesta iniciativa que de manera altruista van oferir el seu suport, el suport del món cultural, dels professionals de la CCMA i, sobretot, va tenir la col·laboració incondicional d’una societat doblement compromesa amb La Marató que ha assolit una recaptació d’11.403.593 euros, que es destinaran a la investigació. Actuacions com aquestes, en què els mitjans de la CCMA serveixen de nexe d’unió de la societat catalana, vincle necessari entre ciutadans i científics i eina dinamitzadora de la recerca; la innovació, i el progrés social, són l’exemple més il·lustratiu de la voluntat de servei al país dels mitjans de comunicació públics catalans. Paral·lelament, la Fundació ha desenvolupat la seva activitat habitual i, durant l’any, ha celebrat el 16è Simposi de La Marató, ha convocat i resolt el concurs de projectes de recerca sobre malalties neurodegeneratives i ha lliurat les ajudes corresponents a La Marató 2014, ha fet el seguiment dels projectes actius de les maratons anteriors, i ha organitzat la campanya de sensibilització i difusió de La Marató 2015, entre altres accions. Patronat Òrgan de govern i administració de la Fundació que, entre altres funcions, tria el tema que centra cada edició de La Marató i aprova l'adjudicació dels ajuts als projectes de recerca biomèdica més ben valorats de cada convocatòria. Està format per: Sr. Brauli Duart, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. President. Dr. Gabriel Capellà, Departament de Salut. Vicepresident. Sra. Núria Llorach, Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Secretària. Dr. Josep Maria Martorell, Departament d'Economia i Coneixement. Director General de Recerca. Sr. Armand Querol, Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Vicepresident. Sr. Fèlix Riera, Catalunya Ràdio. Director. Sr. Eugeni Sallent, Televisió de Catalunya. Director. Sr. Ramon Terrassa, Departament de Benestar Social i Família. Direcció executiva Sr. Lluís Bernabé

7 Comissió Assessora Científica És un òrgan consultiu i d'assessorament format per representants de les principals institucions cientificomèdiques del país. Entre les seves funcions hi ha la de proposar al Patronat el tema de La Marató, establir les bases del concurs i els paràmetres d'avaluació dels projectes de recerca i intervenir en els criteris d'adjudicació dels ajuts a la investigació. Està formada per: Dr. Gabriel Capellà, Departament de Salut (coordinador) Dr. Lluís Blanch, director Científic del Parc Taulí Dr. Albert Barberà, director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta Dr. Joan Xavier Comella, director de la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron Dr. Ramon Gomis, director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS Dr. Jaume Kulisevsky, director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Miguel López-Botet, director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (fins al setembre ) Dr. Rafael de la Torre, director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica, Barcelona (a partir del setembre) Dr. Xavier Matias-Guiu, director de l'Institut de Recerca Biomèdica IRB Lleida Dr. Josep Maria Martorell, director general de Recerca del Departament d'Economia i Coneixement Dr. Manel Puig, director científic de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Dr. Jaume Reventós, director de Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge Dr. Oriol de Solà-Morales, director de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (fins al març) Dr. Ernest Viñolas, Comitè científic de la Institució d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol

Acte de lliurament d’ajuts a la investigació fruit de la recapta de La Marató.

8 CCMA SA, la societat de mitjans

Amb l’objectiu de garantir la viabilitat i la sostenibilitat del servei públic de comunicació que ofereix, la CCMA viu, des del 2011, un procés de racionalització i simplificació de la seva estructura organitzativa que prioritza la visió multiplataforma de la creació i difusió de continguts i planteja superar la gestió diferenciada per mitjans. Aquest procés va començar amb la unificació de sistemes i recursos de gestió o de servei per a tota la CCMA i va superar una fita molt important durant el 2013, amb la fusió les dues empreses principals, Televisió de Catalunya, SA i Catalunya Ràdio SRG, SA en una única societat: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA, que va incorporar tant els equips i els recursos de les empreses precedents com el seu patrimoni, en el sentit més ampli: els coneixements, l’experiència, la professionalitat, etc. i, amb la voluntat d’arribar a totes les franges de població i a tot el territori, assumeix la difusió de continguts per diversos mitjans i a través de múltiples plataformes. Així, els continguts televisius i radiofònics produïts per Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio són accessibles també i juntament amb els produïts expressament per a ells, a través dels mitjans digitals: a la xarxa, a les televisions connectades i als portals i aplicacions per a telèfons intel·ligents i tauletes.

9 Equips directius de la CCMA SA

Comercial i Màrqueting Direcció Carles Manteca i Auber Comercial CCMA i de Televisió de Catalunya Neus Comellas i Verdaguer Comercial CCMA i de Catalunya Ràdio Núria Fargas i Rial Nous Negocis i Mitjans Digitals Àlex Marquina i Domènech Anàlisi Estratègica Txus Junquera Ezquerra Delegació comercial a Madrid Esteve Tiana i Guardiola

Estratègia Corporativa Direcció Andreu Martínez Hernández (des del 17 de febrer) Ramon Mateu i Llevadot (fins al febrer) Assessorament Lingüístic Ernest Rusinés i Gramunt (des del 29 de gener) Josep Cornudella i Defis (fins al gener) Comunicació i Relacions Institucionals Elisabet Ventura i Claret Mitjans Digitals Martí Patxot i Cardoner Responsabilitat Social (RSC) Laura Baladas i Ortiz

Explotació i Enginyeria Direcció Amadeu Gassó i Gimeno Emissió Tècnica i Tràfic Jordi Escalera i Villanueva Enginyeria i Infraestructures Xavier Ferràndiz i Bofill Explotació Ramon Sangrà i Selvas Sistemes, Equips i Comunicació Audiovisual Paco Sánchez i Jiménez Tècnica Ràdio Antoni Roig i Figueras

Gestió i Recursos Direcció Teresa Farré i Lladó Compres Corporatives Natàlia Prats i Buendia Economia i Finances, i Sistemes d’Informació Joan Bosch i Rovira Organització i Planificació de Recursos Fermí Pérez i Tierz Recursos Humans David de Abásolo i Muñoz

Televisió de Catalunya Direcció Eugeni Sallent i Garriga Gabinet de Direcció Christian Garcia i Montagut Continguts i Programes Jordi Serra i Llena Esports Josep M. Farràs i Puy Informatius Jaume Peral i Juanola

Grup d’Emissores Catalunya Ràdio Direcció Fèlix Riera i Prado (fins al 28 de juliol) Adjunta a Direcció Rosa Oliva i Lloveras (fins a l’octubre) Informatius Francesc Cano i Castells Programes Jordi Català i Gimeno

10 El servei públic audiovisual

L’oferta multicanal de la Corporació

Canals de televisió TV3 És el primer canal, generalista i familiar. Creat el 1983, s’adreça a públics majoritaris i familiars i té una programació molt variada. Les seves principals apostes són els informatius, l’entreteniment i l’emissió dels principals esdeveniments esportius. És el canal de referència per a la majoria de catalans. 33 Ofereix una programació complementària i alternativa a la de TV3, adreçada a públics més específics. El 33 és el canal dedicat a la descoberta, el coneixement, la innovació, el debat d’idees i la finestra en què té cabuda la projecció de la cultura del nostre país i la de referència internacional. Comparteix freqüència amb el Super3. 3/24 És el canal d’informació contínua dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. Líder destacat del gènere a Catalunya, va néixer el setembre del 2003 i emet les 24 hores. Esport3 Creat el febrer del 2011, és el canal per al públic a qui li interessa l'esport i el viu. Durant les 24 hores d'emissió ofereix transmissions en directe o en diferit, esdeveniments esportius i programes que aposten per un estil de vida esportiu, que potencia la salut, l'aventura i la vida a l'aire lliure. Super3 És el canal infantil multiplataforma destinat al públic de fins a 14 anys. Hereu del K3, va néixer el 2009, a partir del club infantil més nombrós de Catalunya, com el canal per a la creació i l’emissió de les referències per al públic més jove. Es basa en la presència i participació dels súpers (els membres del Club Super3), els programes de producció pròpia i les sèries i pel·lícules. Comparteix freqüència amb el 33. TV3CAT Successor de TVC Internacional, que emetia des del 1997 per satèl·lit, va néixer el 2009 i ha crescut amb les innovacions tecnològiques. Actualment és un canal d'internet amb una qualitat òptima de servei que permet veure, mitjançant qualsevol dispositiu que s’hi connecti, una selecció dels programes de producció pròpia de les cadenes de Televisió de Catalunya amb drets de difusió internacional. TV3HD Emet simultàniament en alta definició la programació de TV3 les 24 hores. Estrenat

oficialment el març del 2011, va ser pioner a l’estat, emetent en proves des del 2007.

11 Emissores de ràdio Catalunya Ràdio És el canal generalista del grup d’emissores de Catalunya Ràdio. Creat el 1983 per promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes des d’un servei públic de qualitat, combina tots els gèneres radiofònics i tota mena de temàtiques: informació i entreteniment, grans magazins, programes especialitzats, cultura, esports, participació, música o diversitat. Cataluny a Informació És l'emissora informativa del grup. Va néixer el 1992 i va ser la primera del gènere a tot l'estat espanyol. Amb una programació de 24 hores diàries de notícies, és el canal radiofònic informatiu de referència a Catalunya. Hi són habituals les transmissions en directe d'actes i rodes de premsa d'interès general. La informació esportiva, del trànsit i del temps complementen els espais horaris de notícies.

Catalunya Música És l’emissora de música clàssica del grup. Creada el 1987, ofereix un ventall ampli de gèneres i estils clàssics de tots els temps en una extensa proposta especialitzada. L’emissora, líder en el seu àmbit, s’ha destacat per la gravació i la transmissió en directe de concerts, cicles i festivals. Com a membre de la xarxa de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), emet concerts de primer ordre, europeu i mundial, i situa les produccions pròpies de Catalunya Música a escala internacional. iCat.cat Nascuda el 2006 com a emissora multimèdia per FM i internet, iCat.cat va evolucionar el 2012 cap a un model centrat en l'escolta online a través del web i d'aplicacions per a mòbils. La música i els continguts culturals emergents en són els elements vertebradors. El web integra tant l'emissió en directe com l’àudio a la carta, podcast, vídeo, text i xarxes socials. També dóna accés direct e a cinc canals més, que el 2013 van passar a ser aquests: iCatTrònica, que ofereix música electrònica de qualitat i està especialment atent a la producció catalana i al més rellevant de l’escena internacional; iCatJazz, la plataforma per a l’escena jazzística catalana, amb les novetats internacionals i el jazz més clàssic; totCat, un canal dedicat a l’escena musical actual en català que respon a un dels compromisos adquirits per iCat des del seu naixement; iCatRumba, que, des del 2013, ofereix una selecció temàtica dedicada a la rumba catalana i a gèneres similars; iCatMón, dedicada a les músiques del món, tractades des d’un punt de vista urbà i actual.

12 Mitjans digitals www.ccma.cat El portal ccma.cat integra paulatinament tots els continguts dels mitjans de la CCMA i en facilita l’accés des de tot tipus de dispositius digitals per oferir una experiència renovada en el consum dels continguts audiovisuals de TV3 i Catalunya Ràdio, als quals es pot accedir tant en directe com a la carta. Enriqueix l’experiència informativa gràcies a la col·laboració dels diferents mitjans per bastir un producte únic amb continguts transversals i agrupats en àmbits temàtics: notícies, cultura, esports, etc. A més, dóna accés a les pàgines i llocs web de TV3 i de Catalunya Ràdio i dels seus canals i programes, ofereix informació detallada i immediata de la programació de tots els canals i integra els espais institucionals i de serveis de la CCMA. TV3alacarta permet, des de fa deu anys, veure la programació en directe i amb drets de tots els canals: TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3 i TV3CAT, els programes amb drets d'emissió per internet i continguts en alta definició. A través de Catalunyaràdioalacarta es poden escoltar en directe Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat.cat, i recuperar els àudios de tot el que ha sonat, a més dels continguts de l’arxiu sonor. L’espai informatiu que permet seguir l'actualitat a tra vés dels canals de comunicació interactius i des de qualsevol lloc del món; per internet, telefonia mòbil, etc. És el tercer pilar dels canals d’informació contínua de la CCMA, juntament amb el canal 3/24 i l’emissora Catalunya Informació. Al portal ccma.cat conforma els àmbits “Notícies ”, “El temps ” i “ Cultura ”. L’àmbit de temàtica esportiva ofereix informació constant de l'actualitat dels equips i els esportistes de Catalunya i d’arreu i complementa els vídeos de Televisió de Catalunya i els àudios de Catalunya Ràdio amb l'emissió per internet de competicions esportives de primer nivell i amb notícies, reportatges, galeries de fotos, concursos, calendaris, classificacions i resultats de les competicions, des del futbol fins a les disciplines més minoritàries. Entre l’oferta encara no integrada al portal únic destaquen iCat.cat, que emet exclusivament per internet i la web de Catalunya Música, en què es mostra informació sincronitzada amb el que sona, i permet accedir a tota mena de continguts relacionats amb la música clàssica. Així com iCat.cat ofereix els canals dife renciats iCatTrònica, iCatJazz, totCat, iCatRumba i iCatMón, Catalunya Música ofereix música clàssica d'autors i intèrprets catalans mitjançant Catclàssica.cat. www.super3.cat És el portal adreçat al públic infantil, compta amb una àmplia oferta de continguts que conviden els nens a la participació en línia: jocs, vídeos, concursos, correu, promocions, fòrums i xats moderats. El portal té màxima cura de mantenir tant la qualitat dels continguts com la seguretat i la protecció dels usuaris. Tot i que també té accés a través del portal ccma.cat, manté les seves característiques i el seu funcionament diferenciat i protegit.

13 Dispositius mòbils Els continguts de la CCMA arriben als telèfons intel·ligents ( smartphones ) i tauletes, així com a altres dispositius (Chromecast) tant mitjançant diferents apps, com a través del portal ccma.cat, al qual, gràcies al seu disseny web adaptatiu (responsive ) tots els continguts s'adapten als diferents tipu s de dispositiu mòbil amb connexió a internet. La CCMA és molt activa en aquest terreny per l’increment del consum audiovisual de l’audiència en dispositius mòbils. Participació i xarxes socials La CCMA entén les xarxes socials tant com a canals de difusió com d’interacció amb els usuaris. Així, hi manté una presència destacada dels seus continguts i hi participa activament promovent la conversa social amb la difusió de hashtag i nombroses accions de participació i continguts generats pels usuaris. Té comptes, tant institucionals com de canals i programes, a Facebook, Twitter, Instagram, Spotify, etc. Televisió connectada La CCMA està present amb el seu servei TV3alacarta a les televisions connectades, tant a través de la seva aplicació per HbbTV, com a través de les seves aplicacions per a les principals marques d’SmartTV (Samsung, Sony, Philips,

Panasonic, LG...). Ofereix TV3CAT, un canal IP amb una qualitat òptima de servei per poder-lo veure mitjançant dispositius amb accés a internet connectables al televisor, com les consoles i altres. El servei TV3alacarta es difon amb tecnologia HLS (HTTP Live Streaming) per a tots els dispositius compatibles. Vídeo sota demanda en altres plataformes TV3 i Catalunya Ràdio també són a YouTube. Des del Canal You Tube de TV3 i el Canal You Tube de Catalunya Ràdio es poden veure els vídeos, sota demanda, dels programes i una oferta creixent de programes sencers. Els vídeos de TV3 es poden veure també des del canal de Dailymotion: www.dailymotion.com/tv3 Podcast Catalunya Ràdio té una àmplia oferta de podcasts, àudios que es poden descarregar a l’ordinador o reproductor portàtil, que sovint se situen entre els més descarregats dels rànquings.

14 Continguts audiovisuals de qualitat Els mitjans de comunicació de la CCMA comparteixen la missió de ser garantia d’accés universal a la informació i el coneixement, i la realització efectiva del dret ciutadà a la llibertat d’informació i la democratització de la cultura. Comparteixen els valors democràtics (pluralitat, igualtat de tracte, diàleg, respecte, diversitat, representativitat, participació...), el foment de la cohesió social i territorial i la promoció de la llengua i la cultura catalanes i araneses mitjançant continguts de qualitat i prestigi, amb incidència social com a mitjans de referència en lideratge i qualitat; la innovació i el talent i, finalment, la internacionalització, amb continguts i formats amb voluntat de comercialització arreu del món. Des del 2013, la societat única de la CCMA es basa en una visió multiplataforma de la creació i difusió de continguts i avança per superar la gestió diferenciada per mitjans. Aquest plantejament és el que marca les línies a seguir i condiciona el funcionament dels diferents equips que han d’anar elaborant les estratègies i establint els mètodes per treballar conjuntament en la creació de continguts. El mandat de ser capdavanters en la cursa digital i de treballar a favor de la universalitat en l’accés a les prestacions del servei públic audiovisual defineix les vies preferents per assolir els objectius comuns. El portal web ccma.cat, dóna visibilitat a aquest canvi de concepte i organització: un espai únic pels continguts generats per tots els equips: serveis de vídeo i àudio a la carta i en directe, pàgines web de canals, emissores i programes, blogs, espais a les xarxes socials, etc. Un any després de ser posar-se en marxa es pot considerar consolidat i es prepara per integrar, durant el 2016, els canals pendents. El projecte de confluència de les redaccions d’Informatius i d’Esports ha fet un gran pas endavant durant el 2015, assentant les bases teòriques, organitzatives i de mitjans tècnics, i establint un calendari de posada en marxa. Les experiències concretes de treball en aquesta línia es duen a terme cada vegada amb més freqüència, visibilitat i importància. Les ocasions informatives excepcionals i els temes d’interès comú propicien, al llarg de l’any, la col·laboració dels diferents mitjans per bastir un producte informatiu únic i multiplataforma fet en col·laboració entre equips dels diferents mitjans.

15 Televisió de Catalunya Durant el 2015, Televisió de Catalunya (TV3) ha ofert un ventall de canals basats en la tematització de continguts en català, una oferta de servei públic, de qualitat i amb valors democràtics, en la línia d’allò establert pel Mandat marc pel sistema públic de mitjans aprovat pel Parlament de Catalunya. L’oferta de televisiva de la CCMA arriba a la societat catalana a través del canal generalista TV3, que també s’emet en HD, i els especialitzats: l’informatiu 24 hores 3/24, l’infantil Super3, el cultural 33 i l‘esportiu Esport3. Durant el 2015, TV3 ha atès tot tipus d’esdeveniments vinculats a l’actualitat, des dels informatius diaris, en línia o 24 hores; als espais de reportatges, de paraula o debat. I malgrat la disminució dels recursos, la televisió pública catalana ha realitzat programes especials per cobrir fets informatius excepcionals i un ventall molt ampli d’esdeveniments culturals, en atenció a la diversitat que caracteritza la societat catalana. I de nou, TV3, juntament amb Catalunya Ràdio, ha estat nexe d’unió de la societat amb La Marató de TV3. Els més petits han renovat un any més el seu compromís amb un canal Super3 que ofereix no només televisió, sinó un univers d’activitats, experiències i eines d’aprenentatge, per créixer de manera divertida i amb valors. Aquest compromís s’ha fet visible a la festa dels Súpers que ha tornat a ser un èxit. El Super3, a més, ha mantingut aquest any l’aposta per promoure l’aprenentatge de l’anglès. La concepció multiplataforma de Televisió de Catalunya ha mantingut una finestra permanentment oberta a l’esport. Tant el canal temàtic Esport3 com els altres, els portals d’internet, les xarxes socials, etc. han ofert tant l’alta competició com les disciplines esportives més arrelades a casa nostra, a tots els públics. Esport3 complementa els continguts esportius amb una important oferta documental vinculada a les temàtiques de natura, aventura, viatges, alimentació i lleure, atenent la demanda de la societat catalana. La integració dels espais web de Televisió de Catalunya i el servei TV3alacarta al portal únic els dóna una nova dimensió, reforçant-los com a continguts televisius del sistema públic audiovisual. Les plataformes no televisives de difusió dels continguts (web, telèfons intel·ligents, xarxes socials, etc.) han tingut també aquest any una dedicació especial i han destacat en el seguiment dels temes informatius excepcionals, campanyes i accions estratègiques per a les quals s’han realitzat tant eines com continguts especials. Tot plegat conforma una oferta multicanal sòlida, optimitzant tot el potencial de Televisió de Catalunya, per continuar sent la referència al país en informació, entreteniment, ficció, esports, programació infantil i cultural.

16 Grup d’emissores de Catalunya Ràdio El 2015, Catalunya Ràdio ha continuat apostant per una programació multiplataforma competitiva, més propera a l’oient i oberta a la participació, tot mantenint el seu caràcter de servei públic i la voluntat de lideratge i d’incidència social. A través de Catalunya Ràdio i els canals temàtics Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat.cat, ofereix una programació variada, amb l’atenció informativa continuada com a eix vertebrador i l’atenció especial als esports i la cultura, compromesa amb el país i amb vocació d’arribar a tots els sectors de la ciutadania. El lema de la nova temporada “Catalunya Ràdio viu amb tu” fa palesa la voluntat d’estar al costat dels oients per compartir amb ells tant el dia a dia com les dates històriques. Manté la base de la graella de les temporades anteriors amb incorporacions destacades com el nou programa “La vida” i els nous conductors d’“El suplement”, “L’oracle” o “El club de la mitjanit” i fa una aposta important per viure en directe les ocasions informatives, els grans moments del país i del món. El grup d’emissores de Catalunya Ràdio és un referent en l’àmbit de la ràdio a Catalunya i manté un bon posicionament dins el sector radiofònic català. Els resultats d’audiència del 2015 mostren una evolució positiva, tant en el seguiment per antena, com per internet a través del portal corporatiu ccma.cat, les apps mòbils i les xarxes socials. Treballa amb els altres mitjans públics per complementar els continguts que produeix i posar a l’abast dels ciutadans, a través de múltiples plataformes, la millor oferta audiovisual.

Els conductors del programes de la temporada 2015-2016.

17 Lideratge en qualitat i en audiències

Audiències televisió Una vegada més i per sisè any consecutiu, TV3 manté el liderat dels canals televisius a Catalunya amb un 12,5 de quota. Dels canals temàtics destaca el 3/24 que ha assolit el rècord històric millorant dues dècimes la quota del 2014. Esport3 i el Super3 han estat líders dels seus àmbits, i el 33 ha estat considerat el segon canal de més qualitat pels espectadors, segons el panel de GFK.

Quota mitjana d’audiència de les cadenes de televisió a Catalunya durant el 2015.

Cadena Quota % 1 TV3 12,5 2 Telecinco 11,6 3 Antena 3 11,3 4 La 1 TVE 7,3 5 Cuatro 7,0 6 La sexta 6,6

7 8TV 3,3

8 FDF-T5 3,1

9 Neox 2,6 10 Divinity 2,6 11 La 2 TVE 2,3 12 Nova 2,2 13 Discovery Max 2,0 14 Paramount Channel 2,0 15 Energy 1,7 16 Clan 1,7 17 3/24 1,5 18 Super3/33 1,5 19 13TV 1,4 20 Boing 1,3

21 Esport3 1,1

22 Disney Channel 1,1

23 Mega 1,0 24 24h TVE 0,7 25 Teledeporte 0,6 26 Fox 0,4 27 AXN 0,4 28 TNT 0,3 29 BTV 0,3 30 * Canal Hollywood, Canal+ Liga, Canal Sur-And, Cosmopolitan, Calle 13, Canal+ 1, Discovery 0,2 * Diversos canals coincideixen amb un 0,2% de quota

El canal Super3 ha tancat el 2015 amb una quota de l’1,7% i com a segon canal infantil més vist a Catalunya en el target de persones de 4 i més anys. A més, el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió situa la televisió pública catalana al capdavant de les preferències ciutadanes per informar-se. La darrera onada, publicada al novembre, indica que més del 45% dels enquestats veuen habitualment els informatius als canals de la CCMA. Un 41,7% tria habitualment TV3 per veure els espais informatius, una xifra que situa la cadena en el primer lloc de la classificació, molt distanciada de la segona, La 1 de TVE, triada per un 11,6%. El 3/24, que ocupa el setè lloc a la llista, és on habitualment veuen els informatius un 3,6%.

18 El lideratge de TV3 entre les cadenes generalistes, junt amb els resultats dels seus altres canals temàtics fan de la CCMA el grup televisiu públic amb més pes a Catalunya, amb el 16,6% de la quota i 4,1 punts per davant de TVE.

Mitjana d’audiència per grups televisius a Catalunya el 2015. Grup Quota % CCMA 16,6 TVE 12,5 Mediaset 27,4 ATresMedia 23,8 Grupo Godó 3,5

TV3 líder per sisè any consecutiu TV3 tanca el 2015 mantenint el liderat absolut per sisè any consecutiu, en els rànquings d'audiència i de programes. Sis anys en primera posició, liderant 62 dels 72 mesos d'aquest període que va des del 2010 fins ara. Aquesta solidesa de l'audiència de TV3 i la fidelitat dels seus espectadors fa que aquest 2015 la cadena hagi estat la més vista un total de 170 jornades, i que dels 365 dies d'aquest 2015, en 329 ocasions el programa més vist del dia hagi estat de TV3. D'altra banda, en el rànquing anual dels 40 programes més vistos, TV3 n'ha situat 29. De les altres cadenes de Televisió de Catalunya cal destacar que el canal de notícies 3/24 i el canal Esport3 mantenen el liderat de les cadenes temàtiques. Finalment, TV3 obté una nota de 8,2 en l'índex qualitatiu que elabora l'empresa GFK. Amb aquesta valoració TV3 millora l'índex aconseguit els quatre anys anteriors i estableix un nou rècord qualitatiu. Els telenotícies de TV3 són els informatius més ben valorats, amb un índex qualitatiu mitjà de 8,3, que creix una dècima respecte l'any anterior. Segons dades de Kantar Media, TV3 lidera avui, 31 de desembre, l’audiència del 2015, amb una quota anual del 12,5%, davant de Tele5, amb una quota de l’11,6% i d’Antena 3, tercera amb un 11,3%. A continuació s’ha situat La1 amb el 7,2%, seguida per Cuatro, amb el 7% i La Sexta, amb el 6,6%. Les cadenes temàtiques de pagament han crescut i tenen un 6,2% mentre que 8TV tanca l’any amb el 3,3%, i La 2 se situa en una quota del 2,3%. Pel que fa als canals temàtics de TV3, el Super3/33 se situa en una quota de l’1,5%, la mateixa que el canal informatiu 3/24, que creix dues dècimes més que l’any passat i es consolida com a referent informatiu. També és líder en la seva temàtica Esport3, que tanca el 2015 amb una quota de l’1,1%. Aquests percentatges confirmen la tendència a la fragmentació de les audiències, mantinguda el 2015, any en què la mitjana de consum per persona i dia és de 234 minuts, davant dels 243 del 2014. TV3, líder del day time i el prime time de dilluns a diumenge El liderat absolut de l’any i els alts índexs d’audiència i liderats parcials diaris de TV3 es basen en una graella que combina informació, entreteniment, ficció i programes de servei, i que ha aconseguit que el canal sigui líder en les franges de day time , entre les vuit del matí i les nou del vespre, i de prime time , de dilluns a diumenge. Així, en la mitjana anual, TV3 obté una quota del 13,3% pel que fa al day time , davant d’Antena 3, que se situa en un 11,6%. TV3 també lidera la franja del prime time amb una mitjana del 13,3%, cinc dècimes més que la de l’any passat. La segueix Tele 5, amb un 11,6%. Aquest èxit és fruit dels bons resultats d’una columna vertebral formada per programes com “Els matins”; les diferents edicions dels informatius; els magazins, com “Divendres”; dramàtics, com “La Riera”, que cada tarda domina la franja de la sobretaula, o “El gran dictat”, consolidat en la franja de l’accés al prime time . Cal afegir el bon seguiment per part de l’audiència de l’oferta de les transmissions esportives de la Champions League de futbol i de les curses de Fórmula 1; la de programes emblemàtics de TV3, com “30 minuts” o “Sense ficció”; la de clàssics de l’entreteniment, com “El foraster”; l’humor, com “Polònia”, “APM?” o “Crackòvia”; la de les produccions de ficció

19 pròpies, com “Merlí”, molt ben rebudes pels espectadors, sense oblidar programes especials, com la cobertura de les cites electorals i els especials informatius determinats per l’actualitat. Els informatius i el 3/24, líders L’interès creixent per l’actualitat i per l’activitat política i social es fa pales en el seguiment i la valoració que obtenen els programes informatius. TV3 ha estat l’única cadena que ha situat totes les edicions dels seus telenotícies en el rànquing anual dels 40 programes més vistos, amb quotes d’audiència que superen el 32% i que dupliquen o tripliquen les dels informatius de les altres cadenes. Cal afegir que, pel que fa a la valoració qualitativa, els informatius de TV3 són els més ben valorats pels espectadors que participen en el panel de l’empresa GFK i que aquest any els han atorgat un índex mitjà del 8,3, una dècima més que l’any passat. L’interès dels espectadors per l’actualitat, en un any marcat per un panorama polític en ple moviment, es manifesta en els índexs d’audiència que han assolit programes com els especials “E15”, dedicats a les diferents cites electorals d’aquest 2015. L’especial “E15. Els resultats”, del dia 27 de setembre, va tenir una audiència mitjana d’1.254.000 espectadors i una quota del 37%. En el global d’aquell diumenge, 3.937.000 espectadors van contactar amb TV3 i el 3/24. Aquest programa és el tercer més vist en el rànquing dels 40 amb més audiència del 2015, només superat per les transmissions esportives de la Champions League. Les cites electorals del 20-D i el 25-M van tornar a certificar el lideratge informatiu de TV3. Els programes dedicats a les eleccions generals espanyoles i a les municipals també figuren entre els més vistos de l’any. El 20 de desembre, “E15. Els resultats” va tenir una audiència de 936.000 espectadors i una quota del 27,3%, semblants a les que va obtenir l’edició del dia 25 de maig, en les municipals, quan l’audiència va ser de 927.000 espectadors, amb una quota del 29,6%. A més dels excel·lents resultats d’audiència d’aquests programes cal destacar l’aposta per la innovació amb l’aplicació de tècniques de realitat virtual, pioneres al nostre país. El 3/24 tanca l’any com a líder dels canals informatius amb una quota de l’1,5%, dues dècimes més que l’any anterior. En qualitat de canal de referència, el 3/24 ha estat seguint puntualment l’actualitat i ha fet cobertures extraordinàries amb un molt bon resultat d’audiència. El 27-S el 3/24 es va situar com a tercera opció del dia i va superar cadenes generalistes com La Sexta, Antena 3 o La 1. El canal informatiu de la CCMA, aquell dia, va tenir una quota del 8,4% i va superar en dues dècimes l’anterior rècord del canal, el 9-N. Els Serveis Informatius i el 3/24, que com s’ha dit anteriorment han crescut en valoració qualitativa, són referents d’actualitat i canals de servei a la ciutadania, com ho demostren les audiències assolides en dies com el de la nevada del 4 de febrer; la catàstrofe aèria de l’avió de German Wings, als Alps, o els atemptats de París. Entreteniment, ficció i servei No només el vessant informatiu, la ficció, l’entreteniment i els programes de servei també han obtingut una bona acollida entre l’audiència. Programes com “Polònia”, “Crackòvia”, “Oh Happy Day”, “El foraster” o “Economia en colors”; dramàtics com “Merlí”, “Cites” o “La Riera”; reportatges de servei, com els de “30 minuts” o els documentals de “Sense ficció”, o programes de contingut històric, com “El viatge de Companys” han connectat amb l’audiència a través d’una oferta variada i per a tots els públics, Marca TV3. “Polònia”, líder dels dijous, ha continuat fent sàtira de l’actualitat política, molt moguda aquest any. El rècord de l’incombustible programa humorístic aquest 2015 va ser el 26 de febrer, quan el Tribunal Constitucional anul·lava la llei de consultes, el Parlament espanyol examinava Rajoy amb el debat de la nació i la figura d’Ada Colau, aspirant a alcaldessa de Barcelona, guanyava terreny. Aquesta emissió és una de les més vistes de l’any en el camp de l’entreteniment, on també destaquen programes com “El foraster”, que el dia 9 de març, en la visita a Barberà de la Conca, va obtenir el millor resultat de la temporada amb una quota del 21,1% i una audiència de 659.000 espectadors. El programa, presentat per Quim Masferrer, va liderar la seva franja amb comoditat durant una temporada que va tancar amb una mitjana de 575.000 espectadors i un 18,3% de quota.

20 El concurs musical “Oh Happy Day”, en aquesta tercera temporada, també ha estat molt ben rebut per l’audiència. La final, celebrada el dia 28 de novembre, va ser el programa més vist de la temporada del concurs que des de la primera de les gales dels càstings fins a la final, que va fer una mitjana d’audiència de 357.000 espectadors i una quota del 14,1%. En el terreny dels dramàtics cal destacar l’èxit de “Merlí”, una sèrie protagonitzada per un professor de filosofia que ha captivat l’audiència des del primer fins a l’últim capítol, cada un titulat amb el nom d’un filòsof o d’un corrent filosòfic. El capítol “Els sofistes”, amb 610.000 espectadors i una quota del 20,5%, va ser el més vist d’una temporada en què “Merlí” ha fet una mitjana de 561.000 espectadors i quota del 18,3%. Una altra de les novetats, “Cites”, també va tenir l’acceptació dels espectadors i va registrar una quota mitjana del 12,5%. Sense oblidar el que ja es pot considerar com un clàssic en la sobretaula, “La Riera”, que aquesta temporada arribarà al final i que continua liderant les sobretaules televisives a Catalunya.

Els 40 programes més vistos a Catalunya el 2015. N CANAL PROGRAMA AM(000) AM% QUOTA DATA 1 TV3 FUTBOL: LLIGA DE CAMPIONS / BAYERN MUNICH-BARCELONA 1571 22,2 46,3 12/05/2015 2 TV3 POST FUTBOL: LLIGA DE CAMPIONS / JUVENTUS-BARCELONA 1532 21,6 51,0 06/06/2015 3 TV3 *E15: ELS RESULTATS (27S) 1254 17,7 37,0 27/09/2015 4 TV3 FUTBOL: COPA DEL REI / ATH.BILBAO-BARCELONA 1250 17,6 41,5 30/05/2015 5 TV3 FUTBOL:SUPERCOPA / BARCELONA-ATH.BILBAO 1037 14,6 40,2 17/08/2015 6 TELE 5 MOTOCICLISMO: MUNDIAL MOTOGP / G.P.COMUNIDAD VALENCIANA 957 13,5 51,6 08/11/2015 7 La1 EUROVISION: VOTACIONES 945 13,3 41,8 23/05/2015 8 TV3 *E15: ELS RESULTATS (20D) 936 13,2 27,3 20/12/2015 9 TV3 *E15: ELS RESULTATS (24M) 927 13,1 29,6 24/05/2015 10 TV3 *TRICAMPIONS 895 12,6 30,0 07/06/2015 11 TV3 PRORROGA FUTBOL: SUPERCOPA EUROPA / BARCELONA-SEVILLA 894 12,6 37,7 11/08/2015 12 8TV 8 AL DIA: CARA A CARA / GARCIA-MARGALLO-ORIOL JUNQUERAS 892 12,6 28,2 23/09/2015 13 TV3 PREVI FUTBOL: LLIGA DE CAMPIONS / JUVENTUS-BARCELONA 891 12,6 42,1 06/06/2015 14 La1 FESTIVAL EUROVISION 880 12,4 33,5 23/05/2015 15 LA SEXTA SALVADOS / ALBERT Y PABLO, CARA A CARA 868 12,3 25,5 18/10/2015 16 TV3 *TELENOTÍCIES VESPRE 840 11,9 26,2 24/03/2015 17 TV3 *E15: EL SONDEIG DE TV3 (27S) 814 11,5 32,6 27/09/2015 18 TELE 5 FUTBOL: COPA DEL REY / ATH.BILBAO-BARCELONA 809 11,4 26,9 30/05/2015 19 TV3 *FUTBOL: LLIGA DE CAMPIONS RESUM / BARCELONA-BAYERN MUNICH 807 11,4 26,3 06/05/2015 20 TV3 PREVI FUTBOL: COPA DEL REI / ATH.BILBAO-BARCELONA 798 11,3 33,9 30/05/2015 21 TV3 FUTBOL: SUPERCOPA EUROPA / BARCELONA-SEVILLA 797 11,3 38,0 11/08/2015 22 TV3 *TELENOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE 768 10,8 28,4 07/06/2015 23 ANTENA 3 EL PELICULON / THE KARATE KID 759 10,8 30,4 01/01/2015 24 TV3 POST FUTBOL: SUPERCOPA EUROPA / BARCELONA-SEVILLA 757 10,7 36,4 11/08/2015 25 La1 FUTBOL: CHAMPIONS LEAGUE / AT.MADRID-R.MADRID 749 10,6 24,3 14/04/2015 26 TV3 *E15: LES REACCIONS (20D) 745 10,5 25,0 20/12/2015 27 TV3 *TELENOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA 708 10,0 30,7 27/09/2015 28 TV3 FUTBOL: TROFEU JOAN GAMPER / BARCELONA-ROMA 705 9,9 31,2 05/08/2015 29 TV3 *TELENOTÍCIES MIGDIA 702 9,9 32,8 02/11/2015 30 TV3 PREVI FUTBOL: TROFEU JOAN GAMPER / BARCELONA-ROMA 695 9,8 30,0 05/08/2015 31 LA SEXTA EL OBJETIVO DE ANA PASTOR 690 9,7 22,3 13/09/2015 32 TV3 ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT 678 9,6 22,1 22/06/2015 33 TV3 POLÒNIA 675 9,5 21,3 26/02/2015 34 TV3 ECONOMIA EN COLORS / BLAU: ELS FALS 9 673 9,5 21,2 04/10/2015 35 TELE 5 LA VOZ KIDS 671 9,5 26,4 07/09/2015 36 TV3 CAMPANADES FI D'ANY 669 9,4 29,8 31/12/2015 37 TV3 30 MINUTS / PARLEM? 669 9,4 20,6 04/10/2015 38 TV3 *E15: L'ANÀLISI (27S) 664 9,4 33,4 27/09/2015 39 TELE 5 CINE / OCHO APELLIDOS VASCOS 660 9,3 26,5 11/11/2015 40 TV3 EL FORASTER / BARBERA DE LA CONCA 659 9,3 21,1 09/03/2015

21

Els programes de servei i els reportatges, com els de “30 minuts” o “Sense ficció” també han obtingut bons resultats i el reconeixement de l’audiència en aquest any que tanquem. “30 minuts” ha assolit audiències superiors al mig milió d’espectadors en molts dels reportatges i ha arribat a tenir-ne 669.000 en el programa emès el 4 d’octubre, “Parlem?”. “Sense ficció”, un altre dels grans programes amb segell TV3, també ha tingut el premi de la fidelitat de l’audiència en programes com “L’últim partit”, “Vestida de negre” o l’impactant “Els internats de la por”, el més vist de la temporada, amb 635.000 espectadors i una quota del 19,1%. En aquest àmbit de servei i divulgació, en aquest cas històrica, no es pot oblidar el treball “El viatge de Companys”, que investiga la vida del president afusellat ara fa 75 anys, i que es va emetre en dos capítols. El primer, que repassa el període comprès entre la joventut de l’estudiant de Dret i el parlamentari que defensarà l’Estatut de Núria, va tenir una audiència de 526.000 espectadors i una quota del 15,9%. Esport, el més vist de l’any L’esport acostuma a ser, en termes d’audiència, el gran protagonista de l’any. El 2015 no ha estat una excepció. Al rànquing de programes més vistos hi ha una gran presència de transmissions esportives, en concret de futbol. El programa més vist de l’any ha estat la transmissió de la semifinal de Champions League entre el FC Bayern Munic i el FC Barcelona, del dia 12 de maig. En total van ser 1.571.000 els espectadors que van seguir el partit, amb una quota del 46,3%. Els segon espai més vist de l’any va ser la final de la Champions League que van disputar la Juventus de Milà i el FC Barcelona el 6 de juny i que va tenir 1.532.000 espectadors i una quota del 51%. El quart i cinquè programa més vist el protagonitzen el Barça i l’Athletic Club. La final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Athletic Club va ser el quart programa més vist, amb 1.250.000 espectadors i el 41,5% de quota i la tornada de la final de la Supercopa d’Espanya va tenir 1.037.000 espectadors de mitjana i una quota del 40,2%. Moltes de les transmissions esportives s’han ofert a través del canal Esport3, que també ha fet atenció especial als esports minoritaris i que amb la seva oferta s’ha situat líder en la seva especialitat amb una quota anual de l’1,1%. "La Riera" es manté líder a la xarxa Pel que fa al consum de vídeo a través del portal ccma.cat, cal destacar que la telenovel·la de TV3 “La Riera” continua sent el programa líder, amb una mitjana de 170.000 usuaris únics mensuals i 11,4 milions de reproduccions en tot el 2015. En segona posició hi ha els telenotícies amb una mitjana mensual de 400.000 usuaris únics i deu milions de reproduccions en tot l’any. Els vídeos més vistos de l’any són “Ciutat morta” de “Sala 33” amb 178.000 reproduccions. El segueixen els capítols “Els peripatètics”, amb 173.000 reproduccions, i “Epicur”, amb 160.000 reproduccions, de la sèrie “Merlí”. El Portal ha registrat durant aquest 2015 una mitjana mensual de més de 2,6 milions d’usuaris únics i 16 milions de pàgines vistes. Cada mes es fan de mitjana més de 6,3 milions de reproduccions de vídeo, segons dades mesurades amb Adobe Analytics. Els debats electorals, els programes més comentats a Twitter En el “Debat eleccions 27S” es van fer 171.000 tuits sobre el programa, que van ser vistos per 406.000 usuaris. L’etiqueta #ElDebatTV3 va ser trending topic mundial durant 2 hores i 25 minuts, i a Espanya durant 6 hores i 55 minuts. En segon i tercer lloc hi ha “Debats eleccions municipals 2015” i “El debat eleccions Barça”, segons Kantar Media. Valoració qualitativa Des del 2008 Televisió de Catalunya aposta per conèixer la percepció que tenen els espectadors de la qualitat de la seva programació, per contrastar i ponderar l’audiència quantitativa amb una

22 valoració qualitativa. Els estudis GFK, habituals en altres països d’Europa, ofereixen les dades d’aquesta valoració. El 2015, el 33 ha estat la segona cadena més ben valorada de totes, amb un 8,3, i TV3, la tercera, continua sent la generalista més ben valorada. A la mitjana de la valoració qualitativa de la programació en el panel de l’empresa GFK, aquest 2015 TV3 obté una nota de 8,2. Amb aquesta valoració, TV3 millora l’índex aconseguit els quatre anys anteriors i estableix un nou rècord qualitatiu.

Rànquing qualitatiu de cadenes 2015.

Font: GFK.

Els informatius diaris de TV3 han tornat a ser els més ben valorats pel panel de GFK i els telenotícies de TV3 són els informatius més ben valorats, amb un índex qualitatiu mitjà de 8,3. Segons els participants en el panel, són els més creïbles i de major confiança, a més de ser considerats els més imparcials.

Credibilitat dels informatius diaris. Rànquing de cadenes 2015.

23 Font: GFK.

Imparcialitat dels informatius. Rànquing de cadenes 2015.

Font: GFK.

Audiències ràdio Catalunya ràdio tanca l’any com a mitjà radiofònic preferit pel públic per seguir l’actualitat informativa. A la tercera onada del 2015 del Baròmetre CEO, Catalunya Ràdio encapçala la llista d’emissores de ràdio preferides per informar-se amb un 28,6%, seguida per RAC 1, amb un 26,00%, i Catalunya Informació se situa en el sisè lloc de llista, amb un 4,4%. L’emissora generalista obté el seu rècord històric en registrar 617.000 oients diaris durant el 2015. Catalunya Informació, amb 123.000 oients, i Catalunya Música, amb 31.000, continuen sent líders en les seves temàtiques respectives. Segons l'EGM Baròmetre Catalunya, Catalunya Ràdio tanca aquest 2015 com el millor any de la seva història, amb 617.000 oients diaris de mitjana anual (14.000 oients –un 2%– més que al– 2003, xifra màxima fins ara) que han arribat fins als 637.000 en la tercera onada.

Audiència mitjana de la ràdio generalista a Catalunya (laborables, 2015). Emissora Oients (milers) RAC 1 852 Catalunya Ràdio 637 SER 357 COPE 177 Onda Cero 132 RNE 127

Font: EGM Baròmetre Catalunya 3a onada.

En la tercera onada, la darrera de l’any, Catalunya Ràdio ha arribat als 637.000 oients, que vol dir un 4% més que l’anterior, en un període en què la ràdio generalista pràcticament no ha augmentat a Catalunya. Aquesta també és la millor xifra registrada des del 2012. “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Mònica Terribas, es manté com el segon programa més escoltat de Catalunya. L’escolten, en la darrera onada del Baròmetre, 489.000 oients diaris, això significa 15.000 oients més que en la mateixa onada de l’any passat (un 3% més).

24 El programa “El suplement” dels diumenges, amb Ricard Ustrell, és el més escoltat del cap de setmana amb 373.000 oients. (n’augmenten 196.000 respecte a l’onada anterior). El dissabte també obté molt bons resultats amb 293.000 oients, un 15% més que en la segona onada. El nou programa “La vida”, amb Sílvia Cóppulo, aconsegueix en la primera onada 117.000 oients diaris. Estrenat aquesta temporada, registra 117.000 oients en la primera onada i augmenta un 23% l’audiència de la seva franja. “El club de la mitjanit”, amb Francesc Garriga, se situa en 85.000 oients diaris en la tercera onada (22.000 més que en l’anterior, un augment del 35%). Pel que fa als diumenges n’obté 91.000, en guanya 45.000 (un 98% més). Un altre programa que puja d’audiència és “Catalunya migdia”, amb Neus Bonet i Robert Prat, que aconsegueix 54.000 oients diaris. N’augmenta 4.000 (un 8% més) respecta de l’onada anterior. L’edició del cap de setmana també puja: obté 15.000 oients el dissabte i 25.000 el diumenge. El magazín esportiu del cap de setmana “Tot gira” aconsegueix 203.000 oients els diumenges, 94.000 més que en l’onada anterior, un 86% més. El dissabte n’aconsegueix 140.000. El programa “Mans” amb Quim Rullant i Ester Plana, té els dissabtes 62.000 oients, 34.000 més que en l’onada anterior. Els diumenges n’obté 48.000, 17.000 més que en l’onada anterior. El "Catalunya vespre", amb Kílian Sebrià i Òscar Fernández, registra 95.000 seguidors diaris, i es manté estable pel que fa a la mateixa onada del 2014. “La tribu”, amb Xavier Rosiñol, obté 74.000 oients diaris; “L’oracle”, amb Xavier Freixes, obté 53.000 oients; “Les mil i una nits”, amb Maria de la Pau Janer, 34.000, i "La nit dels ignorants 2.0", amb Xavier Solà, 25.000.

Programes de Catalunya Ràdio més escoltats (2015). Programa Oients mitjana (milers) El matí de Catalunya Ràdio 489 El suplement (dissabtes i diumenges) 334 Tot gira (dissabtes i diumenges) 173 La vida 117 Catalunya vespre 95 El club de la mitjanit 85 La tribu de Catalunya Ràdio 74 Catalunya migdia 54 L’oracle 53 Les mil i una nit 34

Font: EGM Baròmetre Catalunya tercera onada.

Les tres emissores en FM del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio han aconseguit una audiència mitjana conjunta de 689.000 oients diaris.

Audiència mitjana de les emissores de Catalunya Ràdio (2015).

Emissora Oients (milers) Catalunya Ràdio 637 Catalunya Informació 123 Catalunya Música 31 Total 791

Font: EGM Baròmetre Catalunya 3a onada.

25 Audiències mitjans digitals El nou portal de la CCMA, posat en marxa el novembre del 2014, ha fet més fàcil a l’audiència l’accés als continguts web dels mitjans de la Corporació. Un any després de la seva estrena, es constata un creixement notable del consum en totes les seccions. Comparant el consum actual amb el dels set portals anteriors (i amb els continguts integrats al lloc ccma.cat) s’accedeix als continguts de TV3 un 25% més, als de Catalunya Ràdio un 15% més, als d’Informatius un 24% més i als d’Esports un 33% més. Pel que fa al consum de vídeo, les reproduccions s’han incrementat un 28,8%. I el consum d’àudio ha augmentat un 34,5%. A més, amb aquest portal responive , adaptat a l’accés des de pantalles mòbils, s’ha guanyat una nova audiència que hi accedeix des de telèfons intel·ligents, tauletes i altres dispositius mòbils sense que en disminueixi l’accés i el consum des de PC ni mitjançant les apps. ccma.cat Més de 2,5 milions d’usuaris entren cada mes al Portal. Diàriament hi accedeixen 163.000 usuaris de mitjana que, cada vegada que visiten el portal s’hi estan 16,5 minuts de mitjana i fan més d’una reproducció.

ccma.cat primer any de funcionament. Usuaris únics 2.626.435 Visites 6.012.648 Pàgines vistes 15.944.114 Durada visites 16 minuts i 36segons

Els dies de més audiència del Portal han coincidit amb ocasions informatives especials: les eleccions al Parlament de Catalunya van ser seguides a ccma.cat per 352.000 usuaris el 27 de setembre; l’accident d’un avió de Germanwings, per 296.000 el 24 de març; les eleccions municipals, per 293.000 el 24 de maig, i la celebració del triplet del Barça, per 280.000 el 7 de juny. Un any després de ser posat en marxa, gairebé en la meitat dels casos s’accedeix a ccma.cat des de dispositius mòbils. Durant les vacances d’estiu i els caps de setmana, aquestes xifres augmenten i els accessos des de mòbils superen els fets des d’ordinador. Una dada que, sens dubte confirma l’encert del canvi a un portal resposive i pensat en l’accés universal. Els continguts més seguits a la web són els televisius (entreteniment, ficció, etc.) i així, al portal ccma.cat, aquests continguts representen el 36,1% del consum habitual. Les sèries de ficció són els continguts més visitats, amb un temps mitjà per usuari de 20 minuts. Com passa a la pantalla i l’antena, els mitjans de la CCMA són un referent pel que fa a la informació: així, el 30,6% dels continguts que s’hi consulten són de l’àmbit informatiu. Els continguts esportius concentren el 15,4% del consum del Portal i la pàgina dels directes d’Esport3 concentra el 29% de les pàgines vistes.

26 Consum de continguts a ccma.cat

Pel que fa als continguts radiofònics, que representen el 10,4% del consum al Portal, els usuaris que entren a les pàgines de la ràdio fan 0,82 reproduccions per visita, per sobre de la mitjana del portal (0,75 reproduccions per visita), les pàgines més visitades són les de les emissions en directe. Cada dia 10.000 usuaris entren al Portal a consultar el temps i en els moments controvertits pel que fa a la meteorologia, les dades creixen exponencialment. Així, per exemple, durant les nevades del 4 de febrer, l’audiència es va disparar fins als 56.000 usuaris únics i les 193.000 pàgines vistes. Els temes de fons sobre aquest àmbit també generen interès i el contingut més visitat ha estat l’article “Com quedaria Catalunya si el mar pugés un metre?”, amb 45.000 usuaris únics. Els continguts culturals, visitats de mitjana per 1.800 usuaris diaris, arrodoneixen l’oferta dels canals de televisió i ràdio i les accions especials com la del Primavera Sound o el Sónar han suposat increments d’audiència a la secció de Cultura, que han arribat als 3.000 usuaris al dia. El moviment dels mitjans de la CCMA a les xarxes socials contribueix a incrementar l’audiència del Portal, enllaçant-ne els continguts. En aquest sentit, Facebook aporta el gruix més gran d’usuaris, al voltant del 85%, i Twitter del 15%. Super3.cat Cada dia 10.000 usuaris entren al portal super3.cat, que encara no forma part del portal únic ccma.cat però es treballa perquè hi estigui durant el 2016, mantenint les seves característiques especials i, molt especialment, la protecció dels seus usuaris. Els dies amb més audiència han estat el dissabte de la festa dels Súpers (17 d’octubre) i el dia de l’emissió de la pel·lícula “Shin Chan: la invasió” (1 d’abril), han arribat als 25.000 usuaris al dia. Les xarxes socials La presència dels mitjans, canals i programes de la CCMA a les xarxes socials s’ha seguit incrementant durant l’any i això ha fet créixer notòriament el nombre de seguidors que hi tenen. El 2015 ha estat l’any del gran creixement de la ràdio que ha augmentat fins a un 46,4% els seguidors a Twitter i un 11,1% a Facebook.

Nombre de seguidors de la CCMA a Facebook i Twitter al tancar el 2015 i creixement respecte del 2014.

Fans Seguidors CCMA 4.152.685 2.329.214 Televisió +3% +16,4% Ràdio +11,1% +46,4%

27 El nombre de subscriptors als canals de Youtube també ha augmentat espectacularment, així com el de visualitzacions dels seus continguts.

Nombre de subscriptors als canals de la CCMA i visualitzacions dels seus continguts a Youtube. Creixement respecte 2014

Subscriptors 446.592 70,40% Visualitzacions 71.651.958 113,6%

Fonts: Xarxes pròpies Facebook, Twitter, You Tube.

28 Les apps Pel que fa a les aplicacions mòbils, destaquen especialment les de TV3, amb una mitjana mensual de més d’un milió de sessions, de l’informatiu 3/24, amb gairebé un milió; de Catalunya Ràdio i d’Esport3, amb més de mig.

Sessions a les app de la CCMA, mitjana mensual 2015. TV3 1.096.291 3/24 981.312 Catalunya Ràdio 621.919 Esport3 526.310 Super3 333.641 Catalunya Informació 64.924 “El Gran Dictat” 55.974 ICAT 52.281 CATMúsica 8.389 Fonts: Adobe Analytics, Flurry.

Amb l’accés a totes les plataformes digitals, el consum de vídeos i àudios generats pels mitjans de la CCMA ha augmentat molt notablement, sobretot pel que fa als àudios, que han crescut un 31% amb relació als usuaris mensuals i un 34,5% pel que fa al nombre de reproduccions però també pel que fa als vídeos, sobretot a la carta.

Consum total de vídeo i àudio 2015.

Mitjana mensual Total any creixement respecte al 2014

Vídeo directe Usuaris únics 408.468

Reproduccions 1.490.405 17.884.857

Vídeo a la carta Usuaris únics 1.227.987

Reproduccions 4.879.827 58.557.923

TOTAL VÍDEO Usuaris únics 1.507.128 28,3% Font: Adobe Reproduccions 6.370.232 76.442.780 28,8% Analytics.

Àudio directe Usuaris únics 168.233

Reproduccions 910.969 10.931.633

Àudio a la carta Usuaris únics 146.405

Reproduccions 419.010 5.028.116

TOTAL ÀUDIO Usuaris únics 278.714 31,0%

Reproduccions 1.329.979 15.959.749 34,5%

29 Referència informativa

Finalment, les dades que aporta el Centre d’Estudis d’Opinió amb els seus Baròmetres indiquen que els mitjans de la CCMA són els preferits més majoritàriament pels ciutadans de Catalunya per informar-se. Durant el 2015, entre el 45,3 i el 46,8% dels catalans han triat els TV3 i el 3/24 per veure habitualment els informatius televisius i entre el 28,1 i el 32% Catalunya Ràdio i Catalunya Informació pels radiofònics.

En quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment els informatius?

En quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment els informatius? 1a / 2015 2a / 2015 3a / 2015

% % %

TV3 41,5 41,7 41,7

3/24 5,4 4,5 3,6

TOTAL CCMA 46,8 46,2 45,3

La Sexta 13,3 10,6 8,0

Tele 5 8,5 10,1 10,3

Antena 3 8,2 7,7 9,1

TVE 11,7 10,1 11,6

Font Baròmetre CEO, 2015.

A quina emissora de ràdio acostuma vostè a escoltar habitualment els informatius?

A quina emissora de ràdio acostuma vostè a escoltar habitualment els 1a / 2015 2a / 2015 3a / 2015 informatius? % % %

Catalunya Ràdio 27,8 25,3 28,6

Cat Info 4,2 2,8 4,4

Total CCMA 32 28,1 31,2

RAC 1 26,2 25,7 26

Cadena SER 17,8 17,8 13,5

Font Baròmetre CEO, 2015.

L’informe postelectoral del Centro de Investigaciones Sociológicas fet amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya destaca els mitjans de la CCMA com a preferits per seguir la informació política i electoral. Amb dades recollides al setembre a octubre d’aquest any, afirma que TV3 és la cadena de televisió preferida del 45,6% dels catalans per a la informació política i electoral, mentre que Catalunya Ràdio és l’emissora de referència per un 25,9%. En el mitjà televisiu, el lideratge de TV3 en l’àmbit dels informatius és molt destacat. Davant del 45,6% dels enquestats que prefereixen TV3, l’11,9% tria La Sexta, que es col·loca en segona posició. En l’àmbit de les ràdios, Catalunya Ràdio és triada per un 25,9% dels catalans per seguir la informació política i electoral, i se situa com la segona opció preferida per l’audiència segons el CIS. Aquest rànquing d’emissores de ràdio l’encapçala RAC1, amb un 30%.

30 El servei a la ciutadania

La informació

Els Serveis Informatius de Televisió de Catalunya

El 2015 ha estat especialment intens al departament d’Informatius per tots els esdeveniments, sobretot de caràcter polític, que han marcat l’actualitat. La voluntat d’informació com a servei públic per als ciutadans ha marcat la línia a seguir en aquesta àrea. En paral·lel s’ha fet un gran esforç per anar confluint entre els diferents mitjans informatius de la CCMA. És a dir, per optimitzar al màxim els recursos disponibles i per intentar que totes les plataformes informatives de la CCMA apleguin tot el talent de la plantilla que en forma part. En aquest sentit, la vocació dels serveis informatius és anar-se adaptant al variat consum de la informació que fan els ciutadans a través de diferents plataformes informatives que, cada cop més, traspassen l’àmbit de la televisió. I s’ha complert el primer objectiu: el lideratge, tant quantitatiu com qualitatiu. El 2015 ha acabat amb un lideratge dels informatius, encapçalats pels telenotícies, encara més ample sobre els seus competidors.

Actualitat diària El 2015 s’ha continuat incidint en el model dels nous telenotícies, que ha suposat el canvi més important de tota la seva història. Així, s’ha aprofundit en aquest nou model que inclou un “Telenotícies vespre” en què es contextualitzen més les principals notícies del dia, combinant la informació estricta amb una major informació sobre altres aspectes de la notícia. Es fa mitjançant entrevistes, experts a plató i, tècnicament, aquest any ha servit per avançar a fons en la realitat virtual. També es potencia la multiplicitat de formats informatius per explicar les notícies de manera més àgil i precisa. Així, es reforça la crònica i el reportatge, que ajuden a personalitzar la informació i l’acosten a l’espectador. Els nous informatius, més enllà dels canvis estètics innovadors i molt visibles, aporten una manera diferent d’entendre l’actualitat i de fer-la més pròxima i entenedora. I es referma el compromís amb els espectadors, que han continuat confiant plenament en aquests nous telenotícies i n’han consolidat el liderat. El 2015 ha estat marcat per les tres eleccions que hi ha hagut: les municipals, les catalanes i les espanyoles. En les tres, però sobretot en les catalanes, TV3 ha fet especials de més de sis hores en què s’ha apostat totalment per la innovació tant d’imatge com de contingut. Els presentadors han estat les principals cares dels informatius, ja que s’ha considerat que havien de ser les persones clau per portar als espectadors els esdeveniments informatius que han centrat l’actualitat política. Aquests especials han estat líders destacats respecte a les altres cadenes. Això, evidentment, en un 2015 en què el camí de Catalunya cap a la independència ha agafat un nou impuls i ha centrat bona part de l’actualitat informativa. Altres esdeveniments de l’any han estat els successos, amb un especial per l’accident de Germanwings o la mort de quatre àvies en una inundació en un geriàtric d’Agramunt.

31 En l’apartat econòmic ha destacat la caiguda del preu del petroli i de les borses, la crisi de Grècia i la progressiva recuperació econòmica a Catalunya i Espanya. I en l’apartat internacional, la crisi dels refugiats, els atemptats d’Estat Islàmic, la guerra de Síria i l’acord nuclear amb l’Iran.

El canal 3/24 El 3/24 ha reforçat aquest 2015 el seu paper de canal informatiu de referència i de servei públic a Catalunya. L’aposta del 3/24 és la immediatesa i la potenciació del valor afegit, amb informació de context i anàlisi. És per això que l’objectiu ha estat mantenir l’oferta informativa amb rodes farcides de connexions en directe, transmetre esdeveniments, fer entrevistes i també potenciar la singularització del format informatiu amb espais com “324 Comarques”, “324 en aranès”, “Món 324”, “Més 324”, “L’entrevista del 324” i “Bloc Europa”. En aquesta línia de treball, a finals del 2015 va començar l’emissió de “Vespre324”, un espai en què s’ha seguit fidelment el relat de la informació del dia, incorporant un format més pròxim des del punt de vista del contingut i amb una presentació formal diferenciada de les rodes. La voluntat és seguir treballant per reforçar el canal com a referent de notícies de televisió a Catalunya, oferir un programa més atractiu per a l’audiència i aprofitar qualsevol fet informatiu d’importància per demostrar a l’audiència el potencial i la capacitat de resposta d’un servei públic com el canal notícies del 3/24. Un exemple d’això són tots els especials informatius de començament i final de les diverses campanyes electorals, especials acord de govern i ple d’investidura, atemptats de París, compareixences a la comissió contra el frau fiscal i la corrupció, eleccions andaluses, eleccions gregues i eleccions europees.

Els programes “.CAT” És l’aposta informativa de TV3 en prime time . Un programa basat en el debat, les entrevistes i l’actualitat en un format versàtil que permet tenir un punt de referència setmanal informatiu dins de l’horari de màxima audiència. Aquest 2015 s’ha fet un canvi de plató i de presentador per establir un model diferent que permeti més varietat de formats. “Els matins” Durant el 2015, “Els matins” ha continuat centrant l’oferta matinal de TV3 en un programa que s’emet de les 8 a les 13.30. “Els matins” representa la informació en directe i la tertúlia diària que permet que l’actualitat del dia tingui un primer referent en aquest programa, que estableix en bona mesura els eixos informatius que marcaran l’actualitat. A partir de les 11 es tendeix cap a un format més de magazín, però aquest 2015, coincidint amb el canvi de presentadora de la segona part de matins, l’actualitat del que ha passat durant les primeres hores del dia torna a centrar la part final del programa. Meteorologia i “Espai Terra” La meteorologia ha continuat sent un punt clau en la informació, tant als telenotícies com al canal 3/24 i al portal de notícies. “Espai Terra” s’emet de 13.30 a 14.00, i el seu format també ha ampliat els registres. El 2015 ha estat un any en què l’audiència d’aquest programa ha augmentat de manera considerable. “30 minuts” El 2015 s’ha mantingut la proporció d’un 50% de programes de producció pròpia i l’altre 50% de produccions alienes. Així, els “30 minuts” de més audiència de la temporada han estat: “Parlem?”, sobre un grup de ciutadans de l’estat que assisteixen a les eleccions catalanes (20,6% de share i 669.000 espectadors); “Fugint d’Estat Islàmic” (18,1% de share i 631.000 espectadors), i amb molt èxit, “El dinar de la Camarga” i “Bullying”.

32 “InfoK” És l’informatiu del canal Super3 per als més joves i pioner en aquest format a tot l’estat. Dirigit a una audiència entre els 8 i els 12 anys, destaca perquè explica als nens les principals notícies de l’actualitat, sempre tenint present la seva sensibilitat i amb un coneixement total del públic al qual es dirigeix. Aquest 2015 s’ha treballat un canvi d’imatge de plató i de presentador per fer-lo efectiu el 2016. “Valor afegit” Fa tretze anys que manté el prestigi com l’espai de reportatges econòmics de TV3 per ajudar a conèixer el context i poder aprofundir en les notícies que afecten, des de tots els àmbits, la nostra economia. Aquest 2015 ha celebrat el programa número 500.

“Valor Afegit” encadena 500 programes en antena de la mà d’Albert Closas i Pere Gavíria.

“Acció política” És el programa que substitueix el programa “Parlament” i continua fent un repàs a l’activitat parlamentària setmanal, amb especial atenció a l’actualitat, però també fa reportatges socials perquè els espectadors tinguin una imatge més pròxima dels seus representants i la seva vida quotidiana. Aquest 2015 s’ha començat a incloure la visió política de diferents sectors socials, culturals i religiosos de la societat. “Tot un món” El programa acosta els espectadors a un món cada cop més divers a través dels seus protagonistes. Històries de gent que viu a Catalunya i que té orígens molt diversos. Vivències positives i no tan positives de la gent que ha decidit instal·lar-se a Catalunya i el repàs de com ha sigut la seva integració a la nostra societat, amb moments bons i d’altres de difícils.

324.cat El portal 324.cat continua sent una part essencial dels informatius de TV3 i de Catalunya Ràdio, i durant el 2015 ha incrementat encara més les seves col·laboracions amb les altres finestres d’informació de la CCMA, com el canal 3/24, els telenotícies de TV3 o els diversos programes especials. A més, amb el canvi al portal únic, s’ha fet una aposta més àmplia pels vídeos de TV3 i la incorporació immediata al Portal. La línia seguida ha estat un portal de notícies més visual i en què es doni més importància a la imatge.

Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

En el compromís de servei públic del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio és prioritària la informació i per tant els seus Serveis Informatius.

33 La redacció dels Serveis Informatius genera continguts per als programes informatius de Catalunya Ràdio, per al canal temàtic Catalunya Informació, per als programes de Catalunya Ràdio, i per al portal de notícies de la CCMA, el 324.cat. Tot i les difícils circumstàncies dels darrers 3 anys, la direcció dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio ha impulsat, l’abril d’aquest 2015, una reforma del canal de 24 hores, Catalunya Informació.

Els informatius de Catalunya Ràdio “El matí de Catalunya Ràdio” El 2015 el programa “El matí de Catalunya Ràdio” amb Mònica Terribas al capdavant va assolir el seu rècord històric d’audiència, arribant als 513.000 oients diaris en la segona onada de l’EGM. Aquesta és una demostració de la seva capacitat de penetració entre l’audiència catalana, esdevenint la referència informativa per a molts oients i contribuint que, de nou, el Centre d’Estudis d’Opinió hagi situat Catalunya Ràdio com a primera opció radiofònica per informar-se entre la població. Les entrevistes informatives de primera hora de Mònica Terribas s’han convertit en un referent del periodisme a casa nostra i en cita matinal per a molts oients que busquen l’anàlisi rigorosa de l’actualitat amb els principals personatges que la protagonitzen i que volen formar-se una opinió crítica a partir dels perquès de la realitat que ens envolta. A l’espai de la tertúlia, “El matí de Catalunya Ràdio” ha fet durant el 2015 un important i destacat esforç per fer visible l’emergència de noves veus que permetin enriquir la discussió, des del debat, argumentat d’idees. En aquest sentit, un dels objectius del programa ha estat descobrir noves participants, augmentant la presència de dones en els debats matinals, un gènere que tradicionalment havia estat copat per homes. En aquest sentit, seguint amb l’estratègia de posicionar “El matí de Catalunya Ràdio” com a referent informatiu de la cadena, durant el 2015 s’ha dut a terme una campanya publicitària i de màrqueting que, sota el lema “Aquí ens desperta la Mònica” ha seguit l’estela desenvolupada la temporada anterior (“A mi em desperta la Mònica”), per contribuir a reforçar la imatge d’espai de capçalera en el panorama radiofònic matinal català. El programa ha mantingut l’aposta per l’equilibri entre la informació, el debat d’idees, la divulgació i l’entreteniment, tot i la reformulació horària que ha portat l’espai a emetre’s durant la temporada 2015-2016 de 6.00 a 12.00, una hora menys que la temporada anterior. Això ha repercutit sobre la franja que protagonitzaven els minoristes. Aquesta nova temporada, amb el guió d’Adrià Cuatrecasas, les intervencions dels personatges de “Polònia” i “Crackòvia” ens ajuden a arribar al migdia amb una mirada mordaç i divertida de la realitat que ens envolta. L’entreteniment, la cultura i la divulgació han seguit tenint un paper fonamental en l’esquelet de continguts del programa. Per això, setmanalment hi ha diferents espais que esperonen els oients a interessar-se per tot tipus d’iniciatives del món cultural i d’oci que ens ofereixen els creadors que viuen o passen per casa nostra. Així, el programa ha comptat regularment amb converses amb escriptors; cantants o grups de música; actors, guionistes i dramaturgs, i, en definitiva, amb tot tipus de persones vinculades a la cultura. Això ens ha permès gaudir d’actuacions en directe d’artistes i grups de diferents trajectòries com ara Txarango, Adrià Puntí, Strombers, Okey OK, Please, Oques Grasses, Fiver, Deudeveu o Inspira. Un any més, el programa ha fet de la promoció de la llengua catalana un dels seus estendards, gràcies a seccions com “Entre paraules”, en què l’escriptor Ramon Solsona ens diverteix amb l’origen d’expressions, dites o paraules en concret, tot descobrint-nos les peculiaritats que la riquesa lingüística del català i les seves diferents variants dialectals ens ofereixen. Perquè amb la llengua es pot jugar i fer espais d’entreteniment ben divertits. Un any més, ens ho ha demostrat l’Enigmàrius de Màrius Serra que, fidel a la seva cita matinal, ha posat a prova l’enginy dels oients

34 per desxifrar paraules. La Copa Enigmàrius del 2015 va comptar amb un rècord de participants, un total de 5.241 persones. La literatura té un espai reservat cada setmana gràcies al Lecturàlia de Màrius Serra, que recull no només les seves recomanacions i crítiques literàries, sinó també entrevistes a autors que presenten les seves novetats editorials, tot i que també n’hi ha d’específiques que tenen espai al marge amb escriptors com Ferran Torrent, Philip Kerr, Albert Sánchez Pinyol, Jenn Díaz o John Verdon, per destacar-ne només alguns. També ha continuat un any més la cita amb Jaume Figueras i Àlex Gorina que, sota el control de Mònica Terribas i Marta Romagosa, han fet la seva crítica setmanal de l’oferta cinematogràfica i teatral que es pot veure a Catalunya a “Dos a la cartellera”. Durant la programació d’estiu, Òscar Fernàndez va ser el realitzador del programa, en emissió de 07.00 a 13.00, que va mantenir el compromís amb el rigor informatiu, el servei públic i l’entreteniment. “Catalunya migdia” Neus Bonet continua al capdavant d’aquest informatiu, de 14.00 a 15.00, que dedica 35 minuts a la informació general, abans de passar el relleu als esports, amb Robert Prat. “L’informatiu del migdia” ofereix el primer repàs complet de l’actualitat del matí, amb connexions en directe i entrevistes, i manté la desconnexió territorial cinc minuts abans de dos quarts de tres. “Catalunya vespre” Amb Kilian Sebrià i Òscar Fernández, de les 19.00 a les 22.00. Per començar la temporada 2015- 2016, es va canviar l’ordre d’aquest informatiu i des del setembre del 2015, la primera hora està dedicada als esports –amb Òscar Fernandez– i les dues darreres a la informació general –amb Kílian Sebrià–. L’última hora del Catalunya Vespre, de 21.00 a 22.00, està especialment dedicada a aprofundir en les principals notícies del dia a través d’entrevistes o de l’elaboració més a fons d’informacions. “L’oracle” Durant el 2015 hi ha hagut un canvi de presentador a “L’oracle”. Fins al setembre, Xavier Graset continuava al davant d’aquest espai de tertúlia, principalment política. A partir de setembre del 2015, se’n fa càrrec Xavi Freixes. Cada dia a les 15.00 es convida un personatge a opinar i conversar en tertúlia sobre l’actualitat. “L’oracle” és una eina per desxifrar les claus de la política i la cultura i la realitat social, que compta amb la interactivitat dels tertulians amb el personatge convidat, i també dels oients, que poden veure, a través del web, la tertúlia en directe i comentar, mitjançant les xarxes socials, les opinions que es donen en antena. “L’informatiu d’El suplement” i “Catalunya migdia” (cap de setmana) Montse Sànchez i Elisa Omedes editen i presenten aquests dos informatius a les 8.00 i a les 14.00, respectivament. El “Catalunya migdia” edició cap de setmana ofereix en 30 minuts una exposició del més destacat del matí, amb entrevistes i connexions en directe arreu del territori, i la informació puntual del temps i el trànsit.

Catalunya Informació La direcció dels Serveis Informatius va engegar, ja el 2014, un procés de reflexió i d’impuls del canal de 24 hores d’informació amb participació de periodistes, productors i editors dels informatius. Calia fer evolucionar un model d’èxit, com és Catalunya Informació, i donar un valor afegit a la nostra audiència. Per això, a partir de l’abril del 2015, es va pensar a fer un informatiu cada hora sencera, en lloc de cada mitja hora, com es feia des dels inicis del canal. “En 30 minuts, tot. Ara, en 60 minuts... més!” A partir d’aquest eslògan, que sintetitza la idea de valor afegit a què ens referíem, es van repensar les hores informatives de manera que es van

35 mantenir els eixos estructurals de la cadena a les hores en punt i als quarts, alhora que es renovava bona part del contingut informatiu. Es van plantejar quatre objectius: incrementar el temps d’escolta, incrementar l’audiència, consolidar el caràcter de referència informativa i aconseguir més capacitat de comercialitzar alguns espais a través de patrocinadors. La “nova” Catalunya Informació, al costat dels nous butlletins horaris de Catalunya Ràdio, renovats el 2014, han canviat la dinàmica a la redacció que ha de culminar en l’ús d’un estil més directe, comprensible i sense eufemismes. L’objectiu final és obtenir una connexió més directa amb l’audiència sense renunciar al rigor informatiu característic dels Serveis Informatius de l’empresa. La reforma de Catalunya Informació, però, no s’ha limitat al contingut, sinó que també s’ha abordat la realització tècnica i la sonoritat de la cadena. És per això que s’ha treballat sobre les antigues sintonies i recursos musicals i se n’han fet nous arranjaments. El canal 24 hores de notícies manté la condició i l’esperit d’emissora informativa de referència a Catalunya, líder indiscutible del gènere i preservant la informació de servei amb un rol prioritari.

Els programes de Catalunya Informació Els temàtics S’ha mantingut l’estructura dels programes temàtics de Catalunya Informació, però han canviat d’hora i des del setembre del 2015 s’emeten a les 21.00. Així, s’ha mantingut de dilluns a dijous “Economia i Empresa” amb Nati Adell, “Mapamundi” amb Sergi Roca, “Polièdric” amb Martí Farrero i “Sentits” amb Estel Batet. El setembre del 2015 s’hi afegeix, en la mateixa franja horària, “Memòria setmanal” amb Marc Garriga, un espai que, a través dels àudios que s’han generat en els informatius, repassa l’actualitat de la setmana. També s’ha mantingut “Tres rondes” amb Josep Almirall, el programa d’actualitat castellera que s’emet els diumenges també a les 21.00 durant la temporada de castells, de maig a novembre. El 2015, el “Tres Rondes” s’ha ampliat de 30 a 60 minuts. “Catalunya al dia” (Barcelona, Tarragona i l’Ebre, Lleida iGirona ,) És el gran informatiu en desconnexió fet des de les diferents delegacions territorials catalanes, de 8.30 a 9.00: una finestra de proximitat amb el més destacat de l’actualitat local.

Espais especialitzats El 2015 s’han mantingut els espais especialitzats de Catalunya Informació com “El primer sector”, dedicat a la pagesia, la pesca i la ramaderia; “Un país per voltar”, dedicat al turisme; “La poma de Newton”, dedicat a la ciència; “Blog de mestres”, un espai per descobrir les millors propostes educatives del país, o “Hemicicle”, un resum de l’activitat setmanal al Parlament de Catalunya. A aquests espais, el 2015 se n’han afegit d’altres com “L’efecte papallona”, dedicat al medi ambient; “Tips”, un espai de gastronomia; “La discoteca” un repàs per les novetats discogràfiques, o “llibres per escoltar” un aparador de novetats literàries. La informació de servei Catalunya Informació és l’emissora de referencia pel que fa a la informació viària i meteorològica. Ofereix a l’audiència la informació de servei en els moments clau del dia. Així, la informació preparada per l'equip viari enceta els titulars a primera hora del matí i els que obren la franja de la tarda, immediatament abans de la resta de titulars generals, per fer un repàs de l’estat de la xarxa de carreteres i l’espai del temps incorpora una roda de temperatures locals tant a primera hora del matí com en la franja de tarda-vespre.

36 Delegacions territorials de la CCMA

Les delegacions territorials de la CCMA són una de les principals eines per poder informar àmpliament de tot el que passa arreu de Catalunya. Per això, l’aposta de Televisió de Catalunya ha passat per mantenir l’oferta informativa actual de les comarques, tant al “Telenotícies migdia” i “Telenotícies vespre” com a les desconnexions territorials del “Telenotícies comarques” i del canal 3/24. Les delegacions de Tarragona, Lleida, Girona i la corresponsalia de la Vall d’Aran s’han vist complementades amb les corresponsalies de les Terres de l’Ebre, Pirineus, Catalunya Nord i Catalunya Central. La informació territorial s’ha completat amb les corresponsalies que ja hi havia al País Valencià i a les illes Balears. També s’ha mantingut la corresponsalia de TV3 al País Basc. L’aposta per l’aranès continua present, tant en la desconnexió que es fa cada divendres al “Telenotícies comarques”, com en la roda informativa de quinze minuts que ofereix diàriament el canal 3/24 en aquesta llengua. En el cas de Madrid, s’ha avançat cap a un model de confluència entre TV3 i Catalunya Ràdio que ha fet que s’hagi creat una estructura de delegat conjunt per als dos mitjans i un projecte d’unificació física de les dues redaccions. Pel que fa a les delegacions de Tarragona, Girona i Lleida, durant el 2015 s’han confluït les estructures de comandament de les de Catalunya Ràdio i TV3, però encara no s’han unificat les redaccions dels Serveis Informatius territorials. Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio han mantingut l’estructura de corresponsals al territori català organitzats en centres territorials al Pirineu (la Seu d’Urgell), Catalunya Central (Berga), Terres de l’Ebre (Tortosa), i la Vall d’Aran (Vielha). Aquests centres territorials depenen de les delegacions de Catalunya Ràdio a Lleida i Tarragona.

37 S’ha mantingut el desplegament a l’àrea de gran densitat de població del país, és a dir al voltant de Barcelona; també al Barcelonès i el Baix Llobregat, el Penedès i el Garraf, el Maresme i el Vallès, així com als altres territoris de parla catalana com són les illes Balears i el País Valencià.

Corresponsalies internacionals de la CCMA La confluència entre TV3 i Catalunya Ràdio ha tingut un dels màxims exponents durant el 2015 en les corresponsalies internacionals. Seguint el procés de confluència entre els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio i TV3 fixat per la CCMA, s’ha avançat en el nou sistema de corresponsalies conjuntes de ràdio i televisió. A més de les ja existents (París, amb Joan Carles Peris; Berlín, amb Oriol Serra; Moscou, amb Manel Alias, i Buenos Aires, amb Joan Biosca) s’ha reobert la corresponsalia de Pequín, amb Francesc Canals, s’ha tancat la de Jerusalem –on hi havia Albert Elfa– i s’ha canviat el corresponsal conjunt de Londres. Els corresponsals exclusius de Catalunya Ràdio a Brussel·les i Washington també han canviat. Des del setembre del 2015, a Washington, Cèlia Cernadas ha substituït Xavier Vilà, i a Brussel·les, Albert Elfa ha substituït Jaume Masdeu. També s’ha iniciat el procés per obrir una corresponsalia conjunta de Catalunya Ràdio i TV3 per fer la cobertura informativa del Pròxim i Mitjà Orient. Aquesta nova corresponsalia, en substitució de la tancada a Jerusalem, entrarà en funcionament el 2016.

Procés de confluència de les redaccions d’Informatius i Esports.

El 10 d’abril del 2015 es va fer públic el document de treball “El procés de confluència dels departaments d’Informatius i Esports a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals”. Aquest informe inicial va ser presentat formalment als comitès professionals i als comitès d’empresa de Catalunya Ràdio i TV3, amb la petició formal que efectuessin les valoracions i les aportacions que consideressin més adients per millorar i reforçar el seu contingut. Des de l’abril s’ha continuat treballant amb tots els departaments i àrees de la CCMA implicats en el procés de confluència d’Informatius i d’Esports. En el primer document de treball d’abril s’incorporava un calendari d’aplicació i es remarcava la voluntat de treballar conjuntament amb els responsables de tots els departaments vinculats al procés de confluència. Un treball conjunt que s’havia de complementar amb una informació al més fluïda possible entre totes les parts i que s’ha pogut transmetre a través de les corresponents comissions de treball dels departaments d’Informatius i Esports en què també hi estaven integrats representants dels consells professionals. A més, s’ha realitzat una fase de treball conjunt amb els consells professionals de recopilació d’experiències en confluència a Europa.

Actuacions Comissió conjunta àrees CCMA: El 16 de juliol es va fer una reunió de coordinació per analitzar l’evolució del procés de confluència amb la participació dels responsables i professionals dels departaments implicats: Direcció de TV3 i Catalunya Ràdio Direcció d’Informatius de TV3 i Catalunya Ràdio Direcció de Centres Territorials de la CCMA Direcció d’Esports de TV3 i Catalunya Ràdio Delegació de la CCMA a Madrid Direcció de Recursos Humans

38 Direcció d’Enginyeria i Explotació Direcció d’Estratègia Corporativa Direcció Mitjans Digitals Coordinació Centres Territorials: Des de la Direcció de Centres Territorials de la CCMA s’han mantingut reunions periòdiques de treball amb els departaments que han iniciat el procés de confluència informativa: • Corresponsalies internacionals • Delegació dels Serveis Informatius a Madrid • Delegacions de Girona, Lleida i Tarragona 1) Corresponsalies internacionals: En aquest àmbit s’han fet taques de diagnòstic del nou model implantant per avaluar metodologies i modificar decisions a partir de l’experiència acumulada. En aquest sentit s’han reforçat les estructures de coordinació entre redactors en cap i caps de les seccions d’internacionals de ràdio i televisió per a una gestió més eficient dels corresponsals conjunts. El nou model ha comportat dispositius de reforç per als corresponsals conjunts en casos d’esdeveniments que ho han requerit:

Data Esdeveniment TV Ràdio Gener Atemptat Charlie Hebdo + manifestació 2 ENG’s + 2 conductors TN +1 productor 2 redactors + 1 operador d’exteriors + 1 conductor Gener Germanwings. No reforç pròpiament, però 4 ENG’s + 1 realitzadora + sí gran cobertura que va implicar alguns 1 productor + 1 redactora + corresponsals 1 conductor TN + 1 productora “MCR” 1 realitzador + 1 editora “CatMigdia”+2 redactors 1 redactor d’edició + 2 operadors exteriors Març Eleccions Israel 1 redactor Maig Eleccions Regne Unit 1 redactor Octubre Accident Burdeus 1 redactor Euskadi 1 redactor Euskadi Novembre Atemptats París Bataclan/estadi/carrers 1 corresponsal Brussel·les + 3 ENG’s + 1 1 corresponsal Brussel·les + 1 conductora TN + 1 redactora “Matins” + 1 redactor BCN + 2 operadors conductora “Matins” + 1 realitzador + 2 productors + exteriors + 1 conductor/editor 1 cap d’edició “Matins” Desembre Cimera clima París 2 ENG+productor 1 redactor Desembre Eleccions regionals França (dues voltes) 1 redactor

El desembre del 2015 es van designar dos nous corresponsals: la corresponsalia de Londres l’assumeix el redactor Sergi Mulero, i la redactora Txell Feixas serà la titular d’una nova corresponsalia regional de l’Orient Mitjà.

2) Delegació de Madrid: Els professionals del mitjà televisió i del mitjà ràdio de la delegació dels Serveis Informatius a Madrid disposen d’una redacció conjunta des del març del 2015. Al novembre, la pràctica totalitat van finalitzar el curs de capacitació per poder desenvolupar, eventualment, funcions en el mitjà a què no estan adscrits avui dia. Després d’aquest procés formatiu, que s’ha fet de manera voluntària, s’estan negociant els criteris per regular les col·laboracions entre mitjans.

39 S’han realitzat cinc processos de formació diferenciats en funció dels perfils professionals dels integrants de la delegació i s’han iniciat les negociacions de les condicions de funcionament de la tipologia bimèdia. En el cas dels redactors de ràdio i de televisió a partir dels supòsits següents: Es podran assignar cobertures simultànies en els següents casos: • Continguts informatius planificats amb temps i que siguin d’interès per a totes les plataformes. Pensar en una cobertura multimèdia i amb elements narratius diferents. S’entendria que fossin continguts d’elaboració pròpia. • Quan la immediatesa i la urgència d’una informació faci necessària una primera aproximació informativa per a les plataformes que ho requereixin. Una primera reacció que ha d’anar acompanyada en poc temps dels recursos tècnics i humans per donar cobertura a tots els mitjans. • En cobertures informatives que pel seu interès, horari i simplicitat, permetin que un sol redactor es faci càrrec dels dos mitjans. Totes aquestes consideracions s’han de poder executar a partir d’una planificació correcta. No hi ha d’haver més carrega de treball, en tot cas una millor gestió dels recursos de què disposem, ja que no són il·limitats. 3.- Delegacions de Girona, Lleida i Tarragona: El 23 de febrer del 2015 es van nomenar les estructures de comandament conjuntes amb delegats i sotsdelegats de la CCMA: • Girona: Isabel Pascual (delegada), Albert Requena (sotsdelegat). • Tarragona: Coia Ballesté (delegada), Anna Masip (sotsdelegada). • Lleida: Carolina Gili (delegada), Roser Perera (sotsdelegada). A final d’any, les tres delegacions encara mantenen la doble seu clàssica en funció del mitjà i a cada ciutat hi ha les dues seus: una de ràdio i una de televisió. La separació física dificulta, com és lògic, la creació de condicions per a la col·laboració en el procés de confluència. A més, cada mitjà té un estil de producció de continguts i una programació en desconnexió diferenciats que també condiciona les opcions de sinergies. No obstant això, encara que els responsables de les delegacions dediquen, essencialment, la major part de la seva jornada laboral a les funcions que exercien com a delegats o sotsdelegats del seu mitjà respectiu, caldrà aprofundir amb ells la definició/distribució de tasques en clau corporativa, en la línia del treball conjunt que ja han començat a desenvolupar i que comporta: • L’elaboració conjunta del full diari de previsions. En aquest sentit, cal desenvolupar un sistema únic de gestió de les previsions. • L’intercanvi d’informació i de continguts audiovisuals a través de la figura dels delegats. Per millorar aquest intercanvi cal millorar també els accessos a Digition i els permisos per als sistemes respectius d’ingesta, edició i escaletes. • L’intercanvi de claus de la seu de la delegació, que ja s’ha formalitzat. • Que els professionals del centre de ràdio de la Vall d’Aran, A la delegació de Lleida, puguin enregistrar veus per als vídeos que fa la delegació de televisió per a la programació en desconnexió de la Vall d’Aran. Aquest aspecte ja s’ha concretat • Potenciar la coordinació entre el redactor de ràdio i l’OPI de televisió, a la corresponsalia Pirineus, per a alertes de possibles cobertures. Aquest punt ja s’ha convingut. Consells de Redacció TV3 i Catalunya Ràdio: Els dies 2 i 3 de novembre es van fer sengles reunions de treball amb els consells de redacció de TV3 i Catalunya Ràdio per analitzar conjuntament l’evolució del procés de confluència. Comissió d’estudi d’experiències internacionals:

40 El dia 11 de novembre, una comissió conjunta formada per representants dels consells professionals i de la Direcció de la CCMA van celebrar una reunió de treball a Bilbao amb responsables del procés de confluència a EiTB. El 27 de novembre una comissió semblant va participar d’una jornada de treball a la seu de la UER, a Ginebra, sobre el concepte de convergència de redaccions i l’anàlisi de diverses experiències de corporacions europees. L’1 de desembre es va visitar la seu de la BBC a Londres. De cada visita se n’ha elaborat un informe conjuntament entre la Direcció de la CCMA i els consells professionals del qual n’ha de sortir un document de conclusions sobre mètodes, perfils, fluxos de treball, tecnologia, etc. que pugui servir com a referència per al procés propi de la CCMA. En totes aquestes reunions s’ha remarcat, com es va fer en la de l’abril, que el procés de confluència dels serveis d’Informatius i d’Esports necessita àmbits de debat integrats per les direccions i els professionals d’aquests serveis a través dels seus Consells Professionals. I també que el procés s’ha de fer de manera gradual, ajustant les decisions que es prenen a la preservació de la qualitat dels espais informatius i d’esports dels mitjans de la CCMA. En tractar-se d’un canvi rellevant en la gestió de la informació i dels fluxos de treball, des de la CCMA es considera imprescindible abordarla qüestió amb la màxima transparència i amb la col·laboració de tots els professionals implicats en les redaccions d’Informatius i d’Esports de ràdio i televisió. La metodologia d’implementació del procés de confluència s’ha de fonamentar, tal com s’ha fet fins avui, en els principis de gradualitat i voluntarietat. S’entén que seria contraproduent intentar establir uns criteris d’aplicació sistemàtica sense incorporar una avaluació continuada dels resultats de cada fase i sense respectar l’experiència i la trajectòria de tots els professionals implicats. El procés de confluència és un projecte estratègic que afecta el conjunt dels serveis Informatius, d’Esports i de Mitjans Digitals de la CCMA. Comportarà un nou model de relacions de treball que, com correspon a tot el que afecta a l’àmbit laboral, haurà de tenir una regulació formal acordada amb els comitès d’empresa respectius en un nou marc laboral adequat al model de confluència de serveis que s’implementa a la CCMA com a empresa única de mitjans.

Els esports Els esports conformen un dels blocs de continguts més importants dels mitjans de comunicació en general. Les transmissions esportives, la informació al voltant de les competicions i els equips, les tertúlies d’opinió, etc. omplen molts espais de la vida quotidiana i, per tant, de la programació dels mitjans, i convoquen una part molt important de l’audiència. En aquest entorn, els mitjans públics de la CCMA hi juguen un paper important: A més de seguir els esports majoritaris, reflecteixen la diversitat esportiva del país i la posen a disposició de l’audiència a través de plataformes audiovisuals diferents. Difonen continguts esportius de modalitats o categories minoritàries, de l’esport base, l’esport adaptat a persones amb discapacitat o els esports tradicionals, d’acord amb criteris periodístics i atenent els principis de pluralisme, diversitat, defensa de les minories, atenció a les persones discapacitades, paritat i equilibri de sexes, etc. Fan una atenció especial a la informació esportiva local, incloses les transmissions, en cadascun dels àmbits territorials concrets, tenint en compte la incidència social i l’interès que pugui tenir per al territori, d’acord amb el criteri de servei públic per a l’exercici del periodisme i s’elabora amb els mateixos criteris que la informació general. Informen de les activitats en què prenen part entitats, equips o esportistes catalans o del nostre entorn, i també dels esdeveniments internacionals d’interès; i cobreixen una gamma d’esports variada, des dels més seguits fins als més minoritaris, i se’n fa un seguiment proporcional a la seva incidència social i a la implantació.

41 Si bé les principals vies de difusió de la informació esportiva a la CCMA són la televisió i la ràdio, els mitjans digitals amplien l’audiència dels continguts televisius i radiofònics i, a més, permeten de generar-ne d’especials per ser difosos a través del web, els dispositius connectats o les xarxes socials. Al portal ccma.cat, la informació esportiva agrupada sota la marca Esport3 ha registrat un creixement espectacular en un any de funcionament. Les xarxes socials són cada dia més importants per a la difusió dels continguts d’Esports tant de TV3 com de Catalunya Ràdio. Pel que fa a l’aplicació per a dispositius mòbils d’Esport3, s’ha redissenyat, fent-la més usable i atractiva visualment i s’hi ha incorporat un nou reproductor i s’ha completat amb notificacions push-up. En qualsevol format, la informació esportiva segueix els principis editorials i d’estil de la CCMA. És de gran qualitat i té un fort component plàstic i d’espectacularitat. La qualitat de les imatges o els àudios, el ritme del muntatge i l’ús d’elements narratius com la música i la postproducció convergeixen per obtenir un discurs audiovisual ric i atractiu. Les transmissions parteixen d’una bona localització prèvia de l’espai. Els narradors o les càmeres se situen de manera que puguin explicar o oferir la millor visió del joc, de l’exhibició o de l’esdeveniment i que facin lluir més l’espectacle.

Els esports a Televisió de Catalunya

El 2015 ha estat marcat pels canvis en la televisió esportiva, com a conseqüència de l’ofensiva de la televisió de pagament i d’una manera especial per la nova companyia Movistar+, fruit de la fusió de Telefònica i del Canal+. Les companyies telefòniques, seguint el model d’altres mercats, pretenen fidelitzar els seus productes per mitjà de continguts esportius i això els ha portat a fer ofertes fora de mercat per tenir l’exclusiva de certs continguts. Aquesta ofensiva ha coincidit amb un moment de dificultats pressupostàries per a TV3 i això ha dificultat encara més poder fer front a aquest nou escenari. De tota manera, s’obren opcions en els pròxims mesos per recuperar alguns dels continguts perduts en els darrers temps. La Champions League de futbol i també la Fórmula 1 i l’Eurolliga de bàsquet han estat els plats forts del 2015 esportiu, a TV3 i a Esport3, amb les seves transmissions i programes complementaris.

Transmissions Futbol En la segona part de l’any, amb l’inici de la temporada 2015-2016, és quan s’han començat a notar les dificultats del nou moment, sobretot en tota la programació relativa a la Lliga i a la Copa del Rei de futbol. TV3 no va aconseguir ser adjudicatària del concurs de la Lliga de Futbol Professional pels resums de futbol ni pels partits en obert de la Copa del Rei que van ser adjudicats a TVE, que havia fet sengles ofertes econòmicament molt importants. Tot i que la LFP, en virtut de la legislació vigent, va garantir 90 segons d’imatges de futbol per a cada informatiu de caràcter general, tota la programació de Televisió de Catalunya en va resultar afectada, començant pels mateixos Telenotícies, el 3/24 i, molt especialment, la programació informativa d’Esport3. Això va obligar a redissenyar els formats, amb més analistes i incorporant l’accés a un servidor de dades, per poder fer una anàlisi en base a les estadístiques. Tota aquesta situació ha afectat lleugerament l’audiència d’Esport3 que va acabar l’any amb l’1,1% de quota quan a finals de l’estiu la quota acumulada era de l’1,2. Tot aquest escenari ha repercutit al conjunt de les televisions en obert i tot el sector està pendent del nou concurs de la LFP pels propers 3 anys que, a més dels resums de la Lliga, inclou els partit en obert de la Copa i la Segona. Abans d’acabar l’any es va fer una primera ronda que es va declarar deserta per la insuficient aportació econòmica de les ofertes, pendents també del dictamen

42 de la Comissió de la Competència que a primers del 2016 va dictaminar que els resums de cada partit podien ser de 90 segons però amb una emissió limitada a dues vegades. Per a TV3 aquest nou concurs serà estratègic pel valor que té el futbol per la nostra programació i informatius. L’agost del 2015 es va estrenar el nou contracte de la Champions League, el tercer cicle consecutiu, però aquesta vegada amb un contracte conjunt amb Antena 3 i Bein Sports que garanteix tres anys més de la millor competició esportiva del món, en català. Les audiències dels partits, sobretot els del Barça, han continuat sent espectaculars, molt especialment la final de Berlín, que va superar la quota del 50% de share . També va ser molt destacada tota la programació especial feta des de Berlín al voltant de la final i també la rebuda als carrers de Barcelona i la festa a l’estadi, amb producció de TV3.

Partits més vistos de la Champions League al 2015 partit canal data dia hora inici hora final durada audiència quota (milers) % BAYERN MUNICH-BARCELONA TV3 12/05/2015 Dimarts 20:45:42 22:37:48 112:06:00 1571 22,2 46,3 JUVENTUS-BARCELONA TV3 06/06/2015 Dissabte 20:48:28 22:42:27 113:59:00 1506 21,2 52,1 BARCELONA-PARÍS ST.GERMAIN TV3 21/04/2015 Dimarts 20:45:36 22:34:43 109:07:00 1189 16,8 35,6 MANCHESTER CITY-BARCELONA TV3 24/02/2015 Dimarts 20:46:14 22:36:48 110:34:00 1180 16,7 33,7 BARCELONA-ROMA TV3 24/11/2015 Dimarts 20:46:18 22:33:34 107:16:00 1099 15,5 34,3 BARCELONA-BAYER LEVERKUSEN TV3 29/09/2015 Dimarts 20:45:20 22:35:42 110:22:00 1055 14,9 31,9 BATE BORISOV-BARCELONA TV3 20/10/2015 Dimarts 20:45:18 22:34:59 109:41:00 921 13 28,6 JUVENTUS-R.MADRID TV3 05/05/2015 Dimarts 20:47:18 22:36:40 109:22:00 833 11,8 24,5 AT.MADRID-R.MADRID TV3 14/04/2015 Dimarts 20:46:16 22:35:23 109:07:00 719 10,2 23,3 PARÍS ST.GERMAIN-CHELSEA TV3 17/02/2015 Dimarts 20:47:16 22:34:48 107:32:00 506 7,1 15,8 En aquest marc de dificultats, es va tancar un acord de tres anys amb Mediaset i la Federació Espanyola de Futbol per poder compartir les finals de la Copa del Rei i la de la Supercopa d’Espanya que disputi el Barça en aquest període. Els resultats d’aquest acord es van poder constatar l’any passat amb la transmissió de 3 partits, tots tres del màxim nivell i a hores d’ara ja tenim garantida la final de la Copa del 2016. En un moment de la història en què el Barça està aconseguint tants títols, aquest lligam amb TV3 és molt profitós per a la cadena. Aquestes són les audiències més destacades d’aquests partits durant el 2015:

Partits de Copa del Rei i Supercopa de futbol, amb el Barça, emesos el 2015. Campionat partit canal data dia hora inici hora final durada audiència quota (milers) % COPA DEL REI ATH.BILBAO- TV3 30/05/2015 Dissabte 21:30:19 23:20:13 109:54:00 1250 17,6 41,5 BARCELONA SUPERCOPA EUROPA BARCELONA-SEVILLA TV3 11/08/2015 Dimarts 20:45:23 22:35:40 110:17:00 797 11,3 38 SUPERCOPA ATH.BILBAO- TV3 14/08/2015 Divendres 22:00:04 23:48:37 108:33:00 787 11,1 34,1 BARCELONA SUPERCOPA BARCELONA- TV3 17/08/2015 Dilluns 22:00:34 23:50:56 110:22:00 1037 14,6 40,2 ATH.BILBAO PRORROGA SUPERCOPA BARCELONA-SEVILLA TV3 11/08/2015 Dimarts 22:35:40 23:16:15 0040:35 894 12,6 37,7 EUROPA També en el futbol, es va seguir les seleccions catalanes, començant pel doble enfrontament amb Euskadi, i a partir del setembre no es van poder oferir partits dels equips catalans de Segona, ja que Movistar es va quedar tota la competició en exclusiva, i això ha perjudicat la connexió esportiva amb el territori, sobretot amb les demarcacions de Girona i Tarragona. Per compensar-ho s’han

43 intensificat les transmissions de Segona B, amb un nou contracte de dos anys amb els equips catalans. Poliesportiu Més enllà del futbol, el 2015 ha estat l’últim que any TV3 tindrà tot el mundial d’F1 en directe, després d’una llarga trajectòria de més de 20 anys. En aquest cas també, la televisió de pagament va fer a la FOM una oferta fora de mercat de l’obert per a les dues pròximes temporades. De tota manera, TV3 ha tancat un acord amb la televisió de pagament per disposar d’un paquet de continguts d’F1, amb Movistar, que inclourà els resums informatius, un diferit de 90 minuts de cada Gran Premi i el directe del cap de setmana del Gran Premi al Circuït de Barcelona-Catalunya que se seguirà en català.

Grans Premis de Fórmula 1 més vistos de la temporada Campionat canal data dia hora inici hora final durada audiència quota (milers) % G.P.MONACO TV3 24/05/2015 Diumenge 14:03:05 15:52:24 109:19:00 391 5,5 20,6 G.P.ESTATS UNITS TV3 25/10/2015 Diumenge 20:03:59 21:54:51 110:52:00 343 4,8 11,6 G.P.BAHRAIN TV3 19/04/2015 Diumenge 17:03:51 18:39:00 0095:09 303 4,3 12,5 G.P.AUSTRIA TV3 21/06/2015 Diumenge 14:03:04 15:33:21 0090:17 288 4,1 16,7 G.P.ESPANYA TV3 10/05/2015 Diumenge 14:03:50 15:45:03 101:13:00 275 3,9 16,1 G.P.ITALIA TV3 06/09/2015 Diumenge 14:03:29 15:21:31 0078:02 270 3,8 15,2 G.P.GRAN BRETANYA TV3 05/07/2015 Diumenge 14:03:25 15:34:53 0091:28 243 3,4 14,4 G.P.MEXIC TV3 01/11/2015 Diumenge 20:03:18 21:45:52 102:34:00 242 3,4 8,2 G.P.SINGAPUR TV3 20/09/2015 Diumenge 14:03:43 15:18:16 0074:33 238 3,4 13,7 G.P.HONGRIA TV3 26/07/2015 Diumenge 14:06:18 15:52:28 106:10:00 225 3,2 14 Els resultats del 2015 van suposar una pèrdua de quota en relació als anys anteriors, fruit del baix nivell competitiu del campionat, amb poques sorpreses durant tot el Mundial. Aquesta tendència de resultats també es va produir en les emissions d’Antena 3, l’altre operador que oferia en obert l’F1. Encara en el món del motor, a finals del 2015 s’ha confirmat l’acord amb Dorna per tres anys per a la transmissió del Mundial de superbikes. Amb aquesta competició, en què tenim representació catalana, Esport3 entra en el món de les dues rodes.

44 Superbikes a Esport3, amb Francesc Latorre i l'expilot i subcampió del món Rubèn Xaus.

El bàsquet ha continuat sent un dels eixos de la programació esportiva d’Esport3, tot i que els equips catalans no van tenir la millor temporada. De tota manera els partits de l’Eurolliga van continuar atraient molts espectadors, d’una competició de la qual, el 2016, s’haurà de negociar la renovació del contracte. Aquests van ser els més vistos: Cadena Programa Descripció Data Dia Hora Hora final Durada AM AM Quota d'inici (000) % ESPORT3 BASQUET BARCELONA - 17/04/2015 Divendres 21:03:29 22:43:08 0099:39 184 2,6 6,5 EUROLLIGA OLYMPIACOS ESPORT3 BASQUET BARCELONA - 09/01/2015 Divendres 20:46:13 22:30:15 104:02:00 172 2,4 5,8 EUROLLIGA PANATHINAIKOS ESPORT3 BASQUET PANATHINAIKOS - 05/03/2015 Dijous 20:45:54 22:32:32 106:38:00 164 2,3 5,5 EUROLLIGA BARCELONA ESPORT3 BASQUET R.MADRID - 05/02/2015 Dijous 20:49:02 22:35:27 106:25:00 162 2,3 5,3 EUROLLIGA BARCELONA ESPORT3 BASQUET OLYMPIACOS - 23/04/2015 Dijous 21:02:16 22:49:56 107:40:00 143 2,0 5,0 EUROLLIGA BARCELONA ESPORT3 BASQUET BARCELONA - 02/04/2015 Dijous 20:46:34 22:25:39 0099:05 143 2,0 6,4 :EUROLLIGA R.MADRID ESPORT3 BASQUET BARCELONA – 12/02/2015 Dijous 21:00:46 22:31:41 0090:55 136 1,9 4,4 EUROLLIGA GALATASARAY LIV HOSPITAL ESPORT3 BASQUET BARCELONA - 12/03/2015 Dijous 20:46:25 22:25:43 0099:18 131 1,9 4,4 EUROLLIGA MACCABI ELECTRA ESPORT3 BASQUET BARCELONA - ALBA 27/02/2015 Divendres 20:45:56 22:33:21 107:25:00 130 1,8 4,9 :EUROLLIGA BERLÍN ESPORT3 BASQUET BARCELONA - 15/04/2015 Dimecres 19:01:12 20:38:57 0097:45 129 1,8 6,8 EUROLLIGA OLYMPIACOS També en bàsquet, abans de l’estiu va acabar el contracte amb la Lliga ACB que no s’ha pogut renovar per l’oferta de Movistar+ que incrementava substancialment l’import dels drets i oferia un ampli contracte de patrocini complementari. S’han mantingut contactes amb el canal de pagament per obrir algunes emissions a la nostra antena, però de moment aquestes negociacions no han fructificat.

45 Altres cites importants de la temporada han estat la Champions League d’handbol del Barça, amb una espectacular final four a Colònia, i la EHF del B. Granollers. En hoquei patins, els punts forts han estat la fase final de la Copa i la final four de la Copa d’Europa. En hoquei herba, la Copa del Rei i de la Reina i l’Eurohoquei. En futbol sala, la Copa Catalunya, la Lliga i la Copa d’Espanya. En rugbi, els equips catalans a la Lliga. En waterpolo, la Copa de la Reina, i en bàsquet femení la Lliga Catalana i els partits de la Lliga femenina. Com sempre, hi ha hagut una atenció especial al món del motor amb el WRC, el DTM, el Mundial de ral·li Cross, o el Mundial de trial indoor i outdoor i, com sempre, un seguiment especial als pilots catalans del Dakar. Hi ha també un apartat especial per a l’esport de formació amb els campionats de futbol del MIC i de Catalunya de la federació i de bàsquet amb el tradicional torneig junior de L’Hospitalet. Una oferta variada d’esport masculí i femení per potenciar el servei públic de TV3.

Programes Pel que fa als programes de plató, l’altre plat fort del canal, ha continuat destacant l’aportació d’“Esport club” amb la seva edició setmanal i la de cap de setmana i el programa d’opinió de dilluns a divendres “Efectivament”, juntament amb els programes de futbol “Hat Trick Total” (internacional), “Hat Trick Barça” i “Hat Trick Espanyol”. La manca de drets de la Lliga i la Copa ha obligat “Hat Trick Barça” i “Hat Trick Espanyol” a reinventar-se, buscant noves fórmules per dotar-se de continguts els darrers mesos de l’any. En lloc del resum del partit i els vídeos, se n’estan sortint amb una oferta postpartit que es basa en altres elements com les rodes de premsa dels entrenadors, les entrevistes als jugadors, la tertúlia, enquestes entre aficionats, l’anàlisi tècnica amb estadístiques i gràfiques, connexions per Skype amb diaris esportius, etc. El canal busca el suport també en els programes sectorials com “Temps de neu” que aquest any celebra el 30è aniversari amb l’edició d’un llibre especial sobre converses de neu, “Temps d’aventura”, els de motor “Motor a Fons” i “Km 0”, “Zona UFEC” de la Unió de Federacions, a banda de “Champions Magazín” i “Champions club” dedicats a potenciar els drets de la Champions League. Sense oblidar els nous capítols del programa “Capacitats”. “Esport club” És la referència esportiva diària del canal Esport3. De dilluns a divendres, a les 20.00, Xavier Valls i el seu equip analitzen les notícies més destacades de les diverses modalitats esportives. El programa també dedica temps a l'opinió i al debat amb diferents tertulians i col·laboradors. "Efectivament" La tertúlia nocturna d'Esport3, dirigida i presentada per Lluís Canut, analitza l'actualitat a partir de l'opinió de col·laboradors que coneixen a fons, i des de dins, el món del futbol: exjugadors, exdirectius, agents de futbolistes, periodistes. Amb un estil àgil i amè, és un espai amb vocació de generar notícies. En la temporada 2015-2016, quan hi ha partits importants que no es televisen en obert, l’espai "La ràdio en colors" fa el seguiment de tot el que passa al camp. “Hat Trick” Cada diumenge al vespre, Bernat Soler i Gerard López fan, a "Hat-trick Barça", una anàlisi detallada de les últimes actuacions de l'equip blaugrana i de tot allò que fa referència al club. A "Hat-trick Espanyol", són Raquel Mateos i David Balaguer que presenten la informació sobre l'equip blanc-i-blau. "Hat-trick total", conduït per Jordi Sunyer i Agustí Alavés, fa un repàs de la resta de la Primera Divisió i el millor de la jornada a les lligues estrangeres. “Temps de neu” Durant 30 anys s’ha dedicat a divulgar tot allò referent a la neu: activitats esportives i tota mena de competicions, tant oficials com amateurs de Catalunya o del món sencer i també dóna serveis en l'àmbit de la meteorologia, gruixos de les estacions, consells, material, etc. Presentat per Antoni del Real, es complementa, fora de temporada amb “Temps d’aventura”, el programa d'esports a l'aire lliure. “Temps de neu” va complir el passat desembre, 30 anys en antena i Esport3 va oferir (el 24

46 de desembre) un programa especial per homenatjar la trajectòria d’un dels espais més veterans de Televisió de Catalunya. “Motor a Fons” El programa dirigit per Francesc Latorre es presenta cada diumenge des d'un lloc diferent, allà on passen coses relacionades amb el motor de competició. Les competicions internacionals o domèstiques, els circuits i els pilots de casa nostra són seguides de prop amb un format molt dinàmic permet viure intensament la gran activitat que hi ha al nostre país relacionada amb el món del motor. “KM 0” Un programa pensat per a l'usuari de cotxes i motos que vol saber tots els detalls dels models que hi ha al mercat. El programa dirigit i presentat per Sebastià Roca els prova, compara, n'explica les característiques tècniques, etc. Tot allò que un aficionat a la conducció pot demanar. “Zona UFEC” L’espai que pren el pols a la situació de l'esport català en les diferents disciplines. A través de reportatges i entrevistes i en col·laboració amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, fa cada setmana un repàs als èxits i al treball dels i les esportistes catalans en competicions de casa nostra i arreu del món. “Capacitats” Dirigit per Mireia Vicente i Lluís Riola fa protagonistes persones anònimes que expliquen com la pràctica de l'esport els serveix de mètode de superació en la vida. “Selfie” El canal Esport3 ha volgut apostar per un format innovador i modern, basat en entrevistes de profunditat a esportistes d'elit. Són entrevistes de caire personal, intemporals i lligades a la manera com cada convidat s'expressa pels diferents canals de comunicació que té al seu abast: les xarxes socials i els seus perfils digitals. El programa també dóna veu als espectadors i aficionats que poden interactuar amb el convidat mitjançant les principals xarxes socials. La periodista d’esports Laia Ferrer, coneguda per la seva feina als circuits de Fórmula 1 d’arreu del món i molt activa a les xarxes, condueix el programa que no està dissenyat per tenir una periodicitat fixa sinó que s’emet en funció dels personatges a qui es vol entrevistar.

Especials El reportatge especial “Marcats per Xavi ”, dedicat a l’excapità del Barça Xavi Hernández es va estrenar el 28 de desembre. S’hi dóna a conèixer la seva nova aventura futbolística i humana a Qatar on, a més de jugar a l’Al-Sadd, aprofita per formar-se, amb un objectiu ben clar: arribar a ser entrenador i complir el seu somni de tornar un dia al Camp Nou. Al llarg del documental es repassen alguns dels moments més destacats i més emotius del seu últim any al Barça, que té el seu punt final amb la Champions League de Berlín i el triplet del 2015. “Marcats per Xavi” va liderar la franja d’emissió el 28 de desembre del 2015 amb una audiència de 503.000 espectadors i una quota del 20,6% i va ser el tercer programa més vist del dia. També en relació amb el futbol, Esport3 va estrenar el 20 d’agost “ Fins al final” , que narra l’ascens del Nàstic a Segona Divisió. Aquest documental dirigit per Xavier Menal i Ricard Cabayol retrata com es viu el “play-off” d’ascens de categoria, i vol reflectir amb una mirada des de l’interior moments com la concentració, els previs i l’interès social de tota una afició i de tota una ciutat cap al seu equip. És una producció externa, de la tarragonina Evenfilm. El 25 d’octubre el canal Esport3 va emetre l’ assemblea general del Barça en una edició especial d’“Esport Club” en què es va fer el seguiment de la segona part de la reunió de socis compromissaris de l’equip blaugrana.

47 Els esports a Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio ha apostat el 2015, de manera clara, pels esports i els ha convertit en un dels pilars de la seva programació. Com a exemple, el Dia Mundial de la ràdio es va fer una acció molt singular, ja que diferents esportistes van “ocupar” els micròfons de l’emissora: el campió de motociclisme Marc Márquez va donar el “Bon dia, Catalunya” a tots els oients, el jugador d'handbol Víctor Tomàs va fer d’entrevistador a “Catalunya vespre”, la waterpolista Mati Ortiz va escriure i llegir un butlletí horari, i així es podria seguir amb el ciclista “Purito” Rodríguez; els futbolistes Xavi Hernández i Kiko Casilla; el campió olímpic de taekwondo Joel González; la nedadora Mireia Belmonte; els pilots Marc Coma, Tito Rabat i Laia Sanz; el piragüista Saül Craviotto; el pilot de tobogan ( skeleton ) Ander Mirambell, o Bateria, que va fer de narrador. El 2015 no només ha mantingut tots els programes que ja estaven en antena, començant per “El Club de la Mitjanit” o “Tot gira” i seguint amb “Catalunya Vespre (Esports)”, “Tot gira Migdia” i “Catalunya Migdia Esports”, sinó que ha augmentat, en algun cas, la seva durada. Així, “El Club de la Mitjanit” s’emet des del setembre tots els dies de la setmana, inclosos els dissabtes, de 23.00 a 01.00, i abans només durava una hora. A més, des del 7 d’abril els blocs de temàtica esportiva de Catalunya Informació han augmentat un 25% la seva durada. També en aquest canal, i des de l’octubre, s’emeten totes les rodes de premsa dels entrenadors del Barça i de l’Espanyol prèvies als partits oficials d’aquests equips. Pel que fa a les transmissions s’han mantingut a l’antena les de tots els partits oficials del Barça de futbol (la TDP) i de l’Espanyol, i també de totes les curses del Mundial de motociclisme dins del programa especial “Univers Moto GP”. A més d’altres més puntuals de bàsquet, handbol, hoquei o futbol sala. La suma d’aquests continguts, a què cal afegir la presència a tots els butlletins horaris i també les tertúlies esportives que es fan els dilluns a “El Matí de Catalunya Ràdio” (i també l’endemà dels partits que juga el Barça a la Lliga de Campions), a més de l’espai d’opinió “El vistaire” suma unes 42 hores setmanals. Una xifra que arriba fins a les 75 hores si hi sumem els continguts esportius de Catalunya Informació. Cinc minuts cada mitja hora de dilluns a divendres, i set minuts els caps de setmana.

Programes “Catalunya Migdia Esports” Robert Prat continua al capdavant d’aquest programa que ocupa una de les franges esportives més històriques a Catalunya Ràdio. Aquest any de 14.38 a 15.00 hores, just després del “Catalunya Migdia”. És una aposta per un enfocament enginyós, singular, diferent... És l’escenari en què s’han pogut seguir, en directe, diferents esdeveniments d’interès internacional com el Tour de França, el torneig de Roland Garros, els entrenaments de motociclisme, l’F1, etc. “Catalunya Vespre (Esports)” Programa de referència ja en el món de l’esport, que ha avançat des del setembre el seu inici. Ara de 19.00 a 20.00, de dilluns a divendres. Aquest programa respon totes les preguntes que genera l’esport de casa nostra.Oscar Fernández ens porta l’anàlisi i el seguiment dels esportistes catalans i internacionals. Aquí es reviuen els moments màgics i les claus de per què passen les coses. “El Club de la Mitjanit” El programa nocturn sobre el món de l’esport ha canviat força aquest any, Pere Escobar li ha cedit el lloc a Francesc Garriga, i s’han reformulat les tertúlies que han donat pas molts cops a duels a dos, com ara els que protagonitzen Ramon Bessa i Antoni Bassas, Ricard Torquemada i Bernat Soler, o David i Xavi Torres. Una altra de les grans novetats d’aquest any ha estat l’espai exclusiu diari de “Josep Lluís Núñez” que analitza l’actualitat blaugrana del dia. Manel Fuentes, a banda de camuflar-se darrere de la figura de l’expresident del Barça, també ens acosta cada dia els “Problemes domèstics” en versió esportiva.

48 Des de les 23.00 fins la 1.00 (els divendres i dissabtes de la mà d’Oriol Rodríguez), dues hores en què es combina la informació, l’opinió, l’anàlisi, els comentaris... i moltes altres històries com les dels tres germans Domènech, les dels esports americans que arriben de la mà de Pau Vituri o les viscudes per Josep M. Minguella. També els gossips (xafarderies) de Jordi Borda i Xavi Campos, les curiositats del futbol internacional que ens porta Jaume Naveira, el millor de les tertúlies televisives amb Joan Sagués, els antiherois d’Adrià Serra, etc. “Tot gira Migdia” Aquest programa s’emet cada dissabte i cada diumenge de 14.30 a 15.00. És el pròleg de “Tot gira”. Al 2015 hi ha hagut un relleu, l’Albert Benet li ha passat el testimoni a la Maria Guixà. Un programa en què el motor té un protagonisme especial, ja que coincideix amb la disputa dels principals grans premis del mundials de motociclisme, d’F1 i també del campionat del món de ral·lis. Però també és el primer espai per recollir o viure en directe tots aquells partits de futbol, bàsquet, hoquei, handbol, waterpolo, etc. que es juguen al migdia en els caps de setmana. Són 30 minuts, en definitiva, per posar-se al dia i estar al cas de l’última hora esportiva. “Tot gira” És el gran magazine esportiu del cap de setmana, més de tretze hores d’esports: els dissabtes a partir de les 17.00 i fins a les dotze, i els diumenges, des de les 16.00 fins a les 23.00. Un horari oficial que s’amplia amb els especials (a les 12 del migdia o a les tres de la tarda), perquè allà on hi ha un esdeveniment destacat, hi ha “Tot gira”, conduït per David Clupés. Al programa, amb el lema “l’esport en directe”, s’hi viuen els partits dels equips catalans (el Barça, l’Espanyol, el Girona, el Nàstic, el Llagostera, el Joventut, l Manresa, el Granollers, l’Atlètic Terrassa, el Reus, el Vic, el santa Coloma, el Barceloneta, etc.). També té seccions per als seguidors dels diferents esports o per aquells que només volen passar una estona d’entreteniment: “Xip Groc”, “Estic girat”, “Olor de resina”, “Torque Lab,” “Pol Trafford”, “Face to face”, “La bústia del Beumala”, “We are the Champions”, “Territori Guixà” i “El melic del futbol”. Des del setembre, Pere Escobar s’ha incorporat a la llista dels col·laboradors del programa, amb la seva “Sobretaula” en què conversa amb diferents esportistes sobre temes gens habituals. “Tot gira” organitza també el “Gol Kubala” que premia el millor gol de tota una temporada, marcat a qualsevol lloc del món i votat pels oients del programa. Aquest 2015 ha arribat a la setena edició coronant un magnífic gol de Leo Messi, aconseguit a la final de la Copa del Rei, al Camp Nou, contra l’Athletic Club. Aquest any ha celebrat l’edició número 1.000 amb un programa especial en què es va combinar la presència d’esportistes com Ona Carbonell, Jordi Villacampa, Sergio Lozano o David Barrufet amb la musica de Miquel del Roig, Oques Grasses o The Strombers. A la temporada de tardor, el programa, dirigit per tercer any per David Clupés i amb la subdirecció de Ricard Torquemada, ha fet el seu fitxatge estrella particular: Pere Escobar s'ha incorporat a l'equip del cap de setmana per parlar amb tot tipus d'esportistes en converses amb "segell Escobar". “La transmissió d’en Puyal” Catalunya Ràdio ha fet un esforç per apropar les transmissions del Barça i de l’Espanyol a tots els seguidors d’aquests equips que assisteixen als partits que es juguen al Camp Nou i a Cornellà-el Prat. Des del febrer tots aquets aficionats poden sentir Catalunya Ràdio a l’interior dels camps per la freqüència 92.5 en temps real, sense cap retard. És ara mateix, l’única emissora que ofereix aquest servei. Referència absoluta en les transmissions esportives, Joaquim Maria Puyal ha continuat, un any més, al capdavant de la TDP, la transmissió de tots els partits oficials del Barça. Aquesta temporada a més amb la celebració dels 40 anys. Un programa que comença una hora abans de l’inici dels partits i que acaba una hora més tard del final. Al costat d’en Puyal hi ha un ampli equip de professionals, entre els quals destaca Ricard Torquemada, en l’anàlisi tècnica dels partits, i Marta Carreras, amb entrevistes i aportacions especialitzades.

49 Un cop acabat el partit, aquesta transmissió també aporta nombroses seccions com ara “La valoració esportiva del rival”, “L’ambient” o “La telepentinada de l’uient”, entre altres, a més de les entrevistes als protagonistes i les rodes de premsa dels entrenadors. Aquesta temporada celebra els 40 anys de les transmissions de “futbol en català”. “La transmissió de l’Espanyol” Catalunya Ràdio ofereix tots els partits oficials que disputa l’Espanyol. El narrador d’aquests partits és l’Eudald Serra, una veu de referència entre els seguidors de l’Espanyol. El David Ubach és qui s’encarrega de les entrevistes, el Ricard Torquemada fa l’anàlisi tècnica del partit, el Carles Domènech ens aporta totes les dades, i el Dani Ballart fa els comentaris. “La transmissió de l’Espanyol” queda, sempre que es juga en cap de setmana, sota el paraigua de l’equip de “Tot gira”. Entre setmana ha estat l’Òscar Fernández qui ho ha coordinat. Una de les singularitats de la transmissió és que, un cop acabat el partit, l’equip de Catalunya Ràdio i els oients voten quins han estat els millors jugadors. El més ben puntuat durant tota la temporada s’emporta el Trofeu Dani Jarque. Aquest 2015 el guanyador ha estat el davanter de l’equip Sergio García. El trofeu és una rèplica reduïda de l’estàtua que el club té a la porta 21 de l’estadi de Cornellà-el Prat, obra de l’escultora Marta Solsona. Els partits també es poden seguir per l’aplicació que té Catalunya Ràdio dedicada, exclusivament, a l’actualitat del club blanc-i-blau. “Univers Moto GP” Catalunya Ràdio sempre ha apostat pel Mundial de motociclisme, però en aquest 2015 i per segona vegada s’ha decidit transmetre totes les curses de la categoria reina (Moto GP). El programa que ha donat cabuda a aquest contingut ha estat “Univers Moto GP”, dirigit pel David Clupés, amb l’equip de “Tot gira” i amb les narracions del Damià Aguilar, que ha estat l’enviat especial a tots els grans premis. Aquest any s’ha viscut el duel, molt especial, entre Valentino Rossi i Jorge Lorenzo que, finalment, es va decantar pel pilot mallorquí. Catalunya Ràdio va fer un programa especial al final de temporada amb Jorge Lorenzo, el seu equip i també alguns oients que van participar en un concurs fotogràfic. Especials Catalunya Ràdio va viure una nit molt especial, el 15 de febrer. L’emissora va voler ser testimoni directe d’un dels fets històrics de l’any: el salt inicial de dos jugadors catalans (Pau i Marc Gasol) a l’All Star de l’NBA (el partit de les estrelles de la lliga americana de bàsquet). Va ser una nit espectacle en què van intervenir, entre altres, Xavi Vilà des del Madison Square Garden de Nova York, Roger Grimau, Carme Lluveras, Pere Tapias, Mònica Terribas, Manu Guix, Keta Karmany, l’equip d’“APM?”, etc. Una altra iniciativa va ser “Der Trainer”, la porra de la Champions League. Des d’esports, però amb la col·laboració de tots els departaments i programes de la casa, aquest concurs va reunir més de 5.000 participants, que cada setmana de competició a la Lliga de Campions feien els seus pronòstics. I també transversal va ser la iniciativa de preparar diferents oients per disputar i completar per primer cop a la seva vida una marató, concretament la Marató de Barcelona. Uns oients, però, que tenien al seu darrere un repte especial de tipus solitari, afectuós o de suport a alguna malaltia. Tots ho van aconseguir. Un altre esdeveniment que ens va fer mobilitzar va ser les eleccions a la presidència del Barça. Catalunya Ràdio i TV3 van emetre l’únic debat amb tots els candidats; es va fer un especial el dia de les eleccions des de l’Auditori del club blaugrana i també es va fer una enquesta prèvia que va comportar un gran interès entre tots els seguidors i mitjans. Sortides

50 Els programes d’esports també s’han apropat al territori fent programes a Baqueira, a Girona (amb motiu de la Volta ciclista a Catalunya), al Museu del Barça, a Ferreries, al Camp Nou, al circuit de Montmeló, etc. Van estar al costat del Girona durant tota la temporada i, especialment, al juny, quan van estar a punt d’aconseguir l’ascens a Primera Divisió. També es van fer partits en desconnexió per a les comarques tarragonines del Nàstic i del Reus que lluitaven per ascendir a Segona Divisió A (el primer ho va aconseguir). I uns dies molt especials van ser els que van envoltar la final de la Lliga de Campions. Catalunya Ràdio, de la mà de la Penya Blaugrana de Berlín, es va “apropiar” de la Porta de Brandenburg, des d’on es van fer diferents programes, previs a la victòria del Barça, en la màxima competició europea. Durant aquest 2015 també s’ha acompanyat diferents clubs catalans que han destacat en altres esports a banda del futbol. S’ha estat amb el Marfil Santa Coloma a Aguilas, amb l’Igualada i el Reus a la final de la Copa CERS, amb el Vic i el Barça a Braganza a l’Eurolliga d’hoquei patins, amb l’Uni Girona a Salamanca, on va guanyar la lliga femenina de bàsquet, amb el Barça de futbol- sala a Lisboa, amb el Club Natació Sabadell a Atenes, on va disputar la final de la Champions League femenina de waterpolo, amb l’Egara, el Polo i l’Atlètic de Terrassa a les finals de les lligues d’hoquei herba, etc.

La cultura i el coneixement Els mitjans de la Corporació dediquen un espai destacat a la difusió i la promoció de la cultura, com a eix important del servei públic de comunicació que presten. Amb el canal 33 i les emissores iCat.cat i Catalunya Música com a principals altaveus temàtics, la presència de la cultura, i també de la divulgació, és destacada a nombroses seccions de programes i als informatius de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

La cultura a Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya porta a terme la seva tasca prescriptora en l’àmbit de la cultura, principalment a l’empara de la Marca 33, el seu millor referent de qualitat en la informació i divulgació culturals. Atén totes les disciplines artístiques i explora el territori per donar visibilitat a la nodrida oferta cultural del país mitjançant la nova “Tria 33” que arriba als espectadors de totes les edats en diferents moments de la programació i estructura la programació del canal. Els programes especialitzats aprofundeixen en les diferents àrees de coneixement, pensament, arts i oficis artístics i culturals, o ofereixen el testimoni de persones o grups per donar una visió ben completa del fet cultural del nostre país: els “Savis” que reflexionen a partir de la seva experiència i coneixements, els “Retrats” dels que veuen les coses d’una altra manera. “Ànima”, dedicat a l’escena; “Via Llibre”, a la literatura; “Cinema3” i “Sala33”, al cinema internacional i català. El “GR Barcelona” ens acompanya a conèixer de prop el territori de Catalunya i “Catmúsica” i “Videoclips catalans” la música clàssica i actual que s’hi fa. Es recull el pensament a “Amb filosofia” i les creences i la cultura religiosa té espai a “Signes dels Temps” i “Néixer de Nou”. L’oferta cultural s’ha ampliat enguany amb les estrenes dels programes especialitzats sobre els “Arts i Oficis” del sector cultural; “Ets Música”, que convida els espectadors a perdre la por a la música clàssica i a viure-la des de dins, i “Teatral” que mostra la feina, dia a dia, per portar a escena una obra de teatre. Un any més, s’ha donat cobertura en forma de programes únics a les ocasions especials, festivals, premis, concerts, celebracions i festivitats religioses.

51 Programes Culturals

Noves capçaleres “Tria33” Nou espai diari al 33 –de dilluns a divendres– sobre l’actualitat de tots els àmbits de la cultura: literatura, escena, cinema, arts plàstiques i visuals, cultura popular i música. Consta d’un primer bloc de 8 minuts a les 22.00 amb apunts, recomanacions i reportatges breus, a més d’un tast de les entrevistes i els reportatges que es desenvoluparan més detalladament a l’edició de les 23.00, que té una durada de 15 minuts. “Tria33” fusiona els equips dels programes “Ànima”, “Via Llibre” i “Cinema 3” (aquest darrer manté la capçalera a TV3), i amb l’aportació d’altres elements de redacció, producció i realització, esdevé en una nova redacció unificada dedicada a la divulgació, durant tot l’any, de l’actualitat cultural. La presentació és coral i tematizada per àmbits, amb Toni Puntí, Jofre Font, Júlia Bertran, Jaume Figueras, Anna Guitart, Laura Sangrà i Pau Benavent. Comença l’emissió el 25 de maig. A l’estiu es fa una sola franja de 8 minuts diaris. “Tria33 Extra” Reportatge en profunditat, de periodicitat setmanal, produït pel mateix equip del “Tria33”, amb una durada de 25 minuts. Se centra en un tema d’una certa temporalitat, però amb la voluntat que sigui més genèric i intemporal. Per exemple: amb motiu de l’arrencada del Festival Temporada Alta de Girona, es fa un treball que parla de la ciutat com a capitalitat cultural. O amb motiu del Festival de Cinema de Sitges, el programase centra en el so del cinema com a generador d’ambients de por. És a dir, aprofitant un esdeveniment cultural, es fa un treball més genèric que l’englobi i que es pugui remetre en altres ocasions. Comença el 3 de setembre i s’emet els dissabtes al 33. Tria33 Selecció TV3 Selecció dels reportatges i de les entrevistes més destacades de la setmana que ha ofert el Tria33. Editatge de continguts pensat per a un públic més genèric de TV3. Emissió els dissabtes al matí a TV3, a partir del 28 de maig.

L’equip dels “Tria 33” Jaume Figuera, Jofre Font, Júlia Bertran, Pau Benavent, Anna Guitart i Toni Puntí.

“Arts i Oficis” Programa de tretze capítols sobre els diferents oficis del sector cultural. Cada un analitza a fons un ofici, amb un professional consagrat, un d’emergent i un que s’hi obre camí. A més, s’explica on se’n pot fer la formació acadèmica i professional.

52 S’emet el primer trimestre del 2015. A la tardor comença la producció de la segona temporada del programa, amb tretze capítols més. “Teatral” Docusèrie a partir del making off de l’obra de teatre “L’art de la comèdia” d’Edoardo di Filippo que dirigeix –i hi actua– Lluís Homar al TNC. S’hi veu l’evolució dels assajos fins a l’estrena de l’obra: la primera trobada dels actors, la feina de direcció, l’evolució de l’escenografia, el vestuari, el maquillatge, etc. El dia a dia del treball de tots els professionals que fan possible portar a escena aquesta obra de teatre. Amb l’emissió final de “L’art de la comèdia”. S’emet el segon trimestre del 2015. “Ets Música” Nou microespai divulgatiu de música clàssica coproduït amb l’Auditori de Barcelona i l’OBC. Un total de vint-i-una peces de 3 o 4 minuts en què s’interpreten fragments d’obres simfòniques molt conegudes pel gran públic amb una realització que entra molt a l’interior de la formació musical i amb les intervencions de persones anònimes que expliquen les emocions que els genera aquella música.

Programes consolidats “Amb Filosofia” Segona temporada (tres anys després de la primera) d’aquest programa amb Emili Manzano i Xavier Antich que, amb destacats filòsofs catalans i internacionals, ens ajuda a interpretar i a reflexionar sobre els aspectes més quotidians de l’existència humana: la intimitat, la por, l’atzar, la bellesa, el viatge, etc. S’emet el quart trimestre del 2015. “Quarts de Nou” Programa d’actualitat castellera i d’aprofundiment en l’univers casteller. Amb presència a plaça, reportatges i conversa cada setmana amb representants de colles castelleres, a càrrec de Biel Duran. Presentació i reportatges d’Elisabet Carnicé. S’emet del 30 de juny al 24 de novembre. Diades Castelleres Resum de les sis diades més importants de la temporada castellera. Coproduïdes amb la XAL, que les emet en directe al migdia. Un equip de “Quarts de Nou” edita des dels estudis de TV3 els moments més destacats per oferir un resum en la programació de tarda dels diumenges en què hi ha hagut questes diades. “Retrats” Segona temporada del programa de Jaume Barberà. S’emet des del 25 de febrer del 2015 fins al 25 de juny. El programa es fa als espais naturals dels personatges i les temàtiques. Manté l’esperit inquiet de descoberta, de qüestionar les xifres, les dades i les “veritats” absolutes, de mostrar personatges desconeguts o poc coneguts però que ens poden aportar una visió nova i diferent de les coses. Centrat en àmbits socials i al voltant de la salut. “Curtcircuit33” Selecció de curtmetratges vinculats als principals festivals i esdeveniments cinematogràfics, com ara el Festival de Sitges, els Premis Gaudí, el Festival Animac de Lleida o el Festival CLAM de cinema solidari de Navarcles. S’ha fet també una emissió regular setmanal durant el quart trimestre del 2015. “33 Recomana” Espai de 25 segons de promoció i prescripció d’activitats culturals de tots els àmbits. En emissió diària per TV3 i el 33 a totes les franges horàries. Al maig es reestructura estèticament i s’adapta a la imatge gràfica del nou “Tria33”, creant-se així un estil homogeni en la prescripció de les activitats culturals. “L’Agenda del 33 Recomana” Programa setmanal de 25 minuts en emissió per TV3. Incorpora algunes peces del “33 Recomana” que s’han emès durant la setmana, les aportacions dels programes d’actualitat cultural del 33, i la

53 intervenció setmanal d’un personatge popular, generalment del món de la cultura, que ens exposa la seva agenda cultural de la setmana. Gràcies a una col·laboració amb l’Associació d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), cada setmana un il·lustrador diferent aporta la seva visió artística personal d’un fet cultural concret. Es va emetre fins a mitjans de maig, quan el va substituir el nou “Tria33”. “Savis” Sisena temporada del programa dirigit i presentat per Josep Puigbó que ret homenatge als “(S)avis” de casa nostra i ajuda a explicar la seva trajectòria vital i professional mitjançant l’entrevista en profunditat. Durant el quart trimestre, s’han emès els nous capítols, dedicats a tretze personalitats destacades en diversos àmbits de la cultura, la ciència i el pensament. “Ànima” En l’última temporada del magazine cultural i especialitzat en les arts escèniques que dirigeix i presenta Toni Puntí es manté el format d’entrevistes i reportatges externs, fora de plató. L’última emissió va ser el 27 d’abril. “Via llibre” Última temporada del programa literari del 33. Un espai destinat a donar veu als escriptors i a fomentar el plaer de la lectura, amb testimoni de personatges coneguts, músics, artistes, etc. L’última emissió va ser el 13 de maig. “Cinema3” L’espai que presenta Jaume Figueras sobre l’actualitat cinematogràfica de la setmana passa a emetre’s exclusivament per TV3 els dissabtes al matí a partir del 30 de maig. El programa recupera els continguts sobre cinema que s’han emès al “Tria33” i hi incorpora una peça d’actualitat inèdita i l’espai “Ni blanc ni negre” entre Jaume Figueras i Àlex Gorina. “Sala33” Àlex Gorina ens apropa al cinema català i als directors, productors, actrius i actors que el fan possible. Una pel·lícula de producció catalana i una breu conversa amb algun dels seus protagonistes emmarcada en un espai que els és propi és l’oferta que, cada setmana, ens fa arribar aquest programa destinat a mostrar la cinematografia que es fa a Catalunya. “GR Barcelona” (segona temporada) Marc de las Heras dirigeix i presenta una nova temporada del programa Gran Recorregut. En aquesta ocasió, mostra els barris perifèrics de la ciutat (Horta, Sants, Gràcia, Nou Barris, Les Corts, etc.) així com la serra de Collserola i els entorns de la ciutat. Barcelona no és només Ciutat Vella i l’Eixample! També fa sortides a les comarques que envolten Barcelona (els dos Vallès, el Penedès, etc.). S’emet el segon trimestre del 2015. “Catmúsica” L’espai de música clàssica del 33, s’emet les matinades de divendres a dissabte. Presentat per Àlex Robles, aquesta temporada ofereix un concert (o una part d’un concert) cada setmana, d’uns 40 minuts. Amb una durada més curta del que és habitual, es vol captar l’atenció dels espectadors no avesats a escoltar música clàssica. “Videoclips catalans” Els clips musicals tenen sortida al 33. Encara que de manera variable i subjecte a una durada que canvia segons les necessitats horàries de la cadena, els videoclips catalans mantenen la seva finestra diària les matinades del 33 i TV3. “Signes dels Temps” Els temes de l’església catòlica i els aspectes més socials continuen centrant els continguts que ofereix el programa religiós, dirigit i presentat per Francesc Rosaura. Amb entrevistes a plató i reportatges de les activitats socials de les organitzacions vinculades a l’església catòlica. “Missa de Montserrat” Transmissió, cada primer diumenge de mes, de la Missa Conventual que se celebra a l’Abadia de Montserrat.

54 “Néixer de Nou” La confessió protestant s’adreça als seus fidels a través d’aquest espai de periodicitat mensual presentat per Francesca Planagumà.

Inici de producció Durant el 2015, els equips de televisió han treballat també en la preparació de programes que s’estrenaran l’any vinent. Cosins Germans La segona temporada del programa girarà al voltant de les festes i la cultura popular dels Països Catalans: el culte al foc, la cultura de l’aigua, el calendari lunar, les festes que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la catalanitat de l’Alguer, etc. Aquesta temporada Ferran Torrent estarà acompanyat de noves cosines: Sílvia Bel, Araceli Segarra, Elisabet Carnicé i Llúcia Ramis, amb una aparició d’Empar Moliner (coprotagonista la primera temporada). “Art Endins” L’equip que durant més de 10 anys va fer el programa “Karakia” ara comença la producció d’un nou espai d’art pel qual conèixer obres artístiques (pintura, escultura, joieria, etc.) que guarden els museus de Catalunya, i les històries que envolten aquestes obres. Cada programa mostrarà diverses obres de diferents estils, èpoques i modalitats artístiques, en un detall i una qualitat que poques vegades s’ha vist per televisió. “Arts i Oficis” Inici de producció de la segona temporada d’aquest programa que va començar les emissions el primer trimestre del 2015. Segueix en la línia d’explicar la diversitat d’oficis i professions de la indústria cultural, amb personatges consagrats i els que comencen, amb les referències acadèmiques d’on anar a aprendre aquell ofici.

Especials Cinema -Premis Gaudí de l’Acadèmica del Cinema Català. Des del Sant Jordi Club de Barcelona. Música -“Ovidi per Ovidi”. Treball documental amb motiu del 20è aniversari de la mort d’Ovidi Montllor, a partir d’intervencions d’Ovidi Montllor existents a documentació de TV3. -Concert Tradicionàrius: “Folk laietà. 35 anys del disc ‘Lo poder del cant’”. -Concert 5è aniversari del Festival de Pasqua de Cervera. -Concert “Giardino Armonico”, de Giovanni Antonini a L’Auditori. -Liceu a la Fresca. Transmissió de l’òpera “La Traviata” al Liceu, amb connexions en directe des de la plaça de Mar, a la Barceloneta, i projecció a 13 poblacions catalanes. -Concert de l’OBC a la Sagrada Família, dirigit per Kazushi Ono. -Concert 10 anys Amics de les Arts a Cap Roig. -Simfonova. Des de l’Auditori de Barcelona. Espectacle sobre òpera de Marcel Gorgori. -Concert Nadal a Broadway. Des de l’Auditori. -Concert Txarango al Sant Jordi Club. Concert final de gira i últim abans de l’aturada que farà el grup. -Concert de Sant Esteve. En directe des del Palau de la Música. -Concert per a l’Entesa de les Civilitzacions. Des de la seu de l’ONU a Ginebra. Direcció: Daniel Barenboim. Lletres -Nit de Santa Llúcia. Festa de les lletres catalanes. Des de Tortosa. -Especial Sant Jordi a la Plaça de Catalunya.

55 Cultura en general -Premis Nacionals de Cultura. Des del Teatre Romea de Barcelona. -Nit de l’Obra Cultural Balear. -Concurs internacional de Gossos d’Atura Torroella de Montgrí. Religiosos -Reportatge culte islàmic: el Ramadà. -Reportatge de l’any nou jueu. -Reportatge del culte de la reforma protestant. -Missa del Gall. Des del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Nous Formats Història, territori, emocions, programes híbrids que barregen documental i entreteniment... aquests són alguns dels trets característics de les sèries de Nous Formats, que busquen la innovació i la qualitat a partir de temes de proximitat. Aporten un tret diferencial a la cadena, en un equilibri entre propostes noves i la continuació d’altres molt consolidades. Entre les sèries més destacades produïdes el 2015 destaquen com a propostes noves “El viatge de Companys”, “Catalunya Experience”, “Gent de Món” i “Tocats de l’ala”. Entre les ja consolidades, noves temporades de “Veterinaris” i “Ja t’ho faràs”, entre altres. Al 33, cal destacar les estrenes de les sèries “Som dones” i “Els dies clau”. “El viatge de Companys” Minisèrie documental de dos capítols de 60 minuts, que commemora el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, recordat com el president màrtir que va defensar la dignitat del país i la institució fins a la mort. Seguint el format de la sèrie “300”, el presentador, Antoni Tortajada, ens acompanya en un viatge fascinant que reconstrueix aquest gran trencaclosques que va ser la vida política de Lluís Companys. La sèrie fa servir fragments dramatitzats, imatges d’arxiu i la intervenció d’un equip d’historiadors que analitzen i situen cada una de les històries sobre la vida de Companys. Produïda en col·laboració amb BataBat i Lastor Media, amb la col·laboració del Departament de Cultura i del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. El llibre associat a la sèrie, escrit per Antoni Tortajada i Eloi Vila, ha estat un notable èxit de vendes. “Catalunya Experience” Presumir de país i ensenyar Catalunya al món. Aquestes són les intencions de “Catalunya Experience”, una sèrie realitzada amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme i en la qual, la presentadora, l’actriu Ivana Miño, fa d’amfitriona a diversos viatgers amb gran influència pública, vinguts de diferents punts del planeta. El programa ha esquiat al Pirineu, ha navegat per l’Ebre i ha participat en festes com el Carnaval de Vilanova, Sant Jordi o la Patum, sempre acompanyats de gent que coneix i s’estima el lloc on viu. “No serà fàcil” Roger de Gràcia acompanya la gent en el moment que la seva vida està a punt de fer un tomb. Comparteix els dubtes, les emocions, les incerteses. El programa és un mosaic de reptes i fragilitats que la vida ens planteja sense manual d'instruccions. "No serà fàcil" és una sèrie amb històries creuades. Cada història és diferent però comparteix un verb en comú, un concepte: marxar, enamorar-se, canviar de vida, trobar feina, equivocar-se, viure la diversitat, examinar-se, la solitud, morir, etc. “Ja t’ho faràs” Una de les novetats de la graella del 2014, convertida ràpidament en un referent popular. Rafel Vives, el manetes de “Ja t’ho faràs”, mostra cada dissabte com donar una segona vida als mobles i elements domèstics que tenim per casa, sempre treballant amb les pròpies mans i amb molta imaginació. Noves idees de bricolatge, reciclatge i decoració sostenible amb un toc de frescor i de bon rotllo. El llibre de la sèrie ha estat un èxit de vendes.

56 “Gent de Món” Un programa sobre viatges, perquè un viatge és sempre una experiència única i irrepetible. Un programa sobre persones, perquè vist de prop tothom és interessant. "Gent de món" són persones que viatgen per països, visiten els monuments, coneixen els costums locals, el paisatge, la gastronomia, la gent que hi viu. Però "Gent de món" és més que això. Un format amb molt de sentit de l'humor, que segueix un grup real de viatgers i, a mesura que avancen, en descobreix les personalitats, les opinions i les sensacions i fa que ens hi reconeixem. Amb la narració de Joan Lluís Bozzo, recordant la sèrie de ficció “Oh Europa”. Una producció de Lironda Films & BCN Play per a Televisió de Catalunya. “Tocats de l’ala” “Tocats de l’ala” ens ensenya els ocells que viuen a prop nostre, i ho fa a través de les persones que més se’ls estimen. Nens i nenes que cuiden nius i menjadores, famílies que els visiten i els observen en el seu entorn, ornitòlegs enamorats de les rareses que troben, birders apassionats que saben trobar un paradís en cada arbre i que aprenen a anomenar cada ocell pel seu nom… En cadascun dels capítols s’acompanya un grup d’aficionats en la descoberta d’un territori, a la recerca dels ocells que hi viuen. Amb ells es podrà conèixer el nom de cadascun, els seus costums –a vegades força estranys– i allò que els fa únics i del tot incomparables. I descobrir, també amb ells, per què conèixer i estimar els ocells proporciona tanta felicitat. “Som dones” Una sèrie documental sobre el món explicat per dones. Nenes, noies i dones de fins a 80 anys, amb situacions vitals i maneres de pensar molt diferents, ens ofereixen la seva història i la seva mirada, tan única com universal a la vegada. Temes com l'amor, els vincles, néixer i morir, el compromís social, el sexe, la feina o la maternitat, són alguns dels aspectes abordats per la sèrie des d'un punt de vista femení. Sense pretensions i sense fer grans sentències sobre la societat d'avui en dia, sobretot perquè les seves protagonistes només parlen de la seva vida i del seu entorn més pròxim i quotidià. Ser dona avui en dia és una realitat canviant, rica, tot un món per descobrir. Com també ho és ser home. En definitiva, “Som dones” obre una finestra televisiva cada setmana per poder escoltar durant mitja hora un relat de dones. Sèrie realitzada amb la col·laboració de Funky Monkey i amb el suport de l’Institut Català de les Dones. “Els dies clau” Sèrie documental per a la graella del prime time del 33. En cada episodi, una data clau ens servirà per explorar un tema que hagi dominat aquests 30 anys. Els protagonistes i els testimonis ens recordaran els fets d’aquell dia clau. Però això també ens servirà per fer una anàlisi d’aquell tema i de les seves implicacions en la nostra vida. A més, per reforçar l’empatia i la identificació dels espectadors, cada programa va farcit de cançons, pel·lícules, notícies, programes de tele i d’altres elements de la vida quotidiana que van marcar aquell moment i que conformen l’arxiu d’imatges del departament de Documentació de TV3. “Veterinaris” Una marca ja clàssica de TV3. Veterinaris és un programa sobre les relacions entre els animals i els seus propietaris. Un espai per a tota la família amb històries a vegades tristes i a vegades divertides. Sempre amb les bèsties i la gent que se les estima com a protagonistes. Un gran èxit d’audiència pels dissabtes a la tarda, emesa entre abril i juliol del 2015. “Blog Europa” Sèrie que pretén mostrar la realitat social europea a través dels ulls d’estudiants catalans de Periodisme i de Comunicació Audiovisual. Els estudiants aprofiten una beca Erasmus en diverses ciutats d’Europa per explicar, en menys de 5 minuts, històries narrades en primera persona però amb visió periodística sobre la seva experiència europea. Espai emès setmanalment al 33 i al 3/24 que es fa possible amb la col·laboració amb les universitats catalanes i que serveix d’impuls per als estudiants i els nous creadors.

57 Els documentals TV3 continua apostant fortament pel documental amb el manteniment d’un programa del gènere, “Sense Ficció”, en horari de prime time de la primera cadena. També el 33 manté en la graella altres programes documentals: “El documental”, dedicat a programes de producció catalana; “60 minuts”, que emet grans produccions internacionals sobre temes de debat polític, econòmic i social; “Cronos”, sobre temes històrics; “Latituds”, centrat en la pau, els drets humans i el tercer sector, i “Quèquicom”, el programa de ciència. L’oferta genèrica del documental s’ha ampliat també amb dos cicles de documentals temàtics emesos al llarg d’un mes: un sobre el 70è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i un altre sobre la cimera del canvi climàtic que va tenir lloc a ParísParís a finals d’any. La CCMA col·labora també amb el principal festival de documentals de Barcelona, el DocsBarcelona, atorgant el premi principal del Festival, seleccionant per a l’emissió alguns dels documentals que hi competeixen, aportant productors executius de TV3 a les sessions del mercat, amb una presència corporativa destacada i amb la producció de dos programes informatius sobre el Festival. L’any ha estat especialment prolífic en la concessió de premis nacionals i internacionals a documentals fets en coproducció o amb la col·laboració de TV3. Destaquen “El cas Òscar, injustícia exprés” al festival de Montecarlo, “La granja del pas” i “Filosofia a la presó” a la Seminci de Valladolid, “Dead Slow Ahead” a Locarno, “Glance up, mirant amunt” a Moscou, Alemanya o Brasil, “El tram final” al Festival de Màlaga i “Game Over” al DocsBarcelona i als Gaudí. Però també han rebut premis els documentals “Un dia vi 10.000 elefantes”, “El gran silenci, Horta de Sant Joan”, “Madame Barcelona”, “Corredors de fons”, “Joana Biarnés, una entre tots” i “L’esma del temps”. “Sense ficció” El programa estrella dels documentals de TV3 representa una aposta singular i gairebé insòlita en el panorama audiovisual espanyol i europeu, en emetre documentals en prime time en la primera cadena d’una televisió generalista. El programa combina la producció pròpia amb la col·laboració amb la indústria audiovisual catalana, mitjançant la producció associada o la coproducció de documental. El 2015 el programa ha emès 28 documentals de producció catalana, interna o en col·laboració amb la indústria audiovisual i alguns dels millors documentals produïts internacionalment. Entre els documentals de producció pròpia destaca per la gran audiència que va tenir “Els internats de la por”, sobre els maltractaments i abusos a nens en orfenats del franquisme, amb 635.000 espectadors i un 19,1% de share . També han destacat per l’audiència o per la repercussió social “Setze jutges”, un retrat personal i professional dels jutges; “Contraban”, sobre el contraban de tabac a La Seu d’Urgell; “La Panadella, històries de la carretera”, sobre l’àrea de servei pràcticament abandonada després del desviament de l’A2, o “Sobreviure a la nevera”, sobre el malbaratament d’aliments. Dos documentals han abordat el tema de la corrupció i l’evasió de capitals: la coproducció internacional “La llista de Falciani” i la producció interna “Alertadors contra la corrupció”, que es va presentar amb la presència de Stéphanie Gibaud, que va denunciar el banc UBS, a França, per evasió de capitals i blanqueig de diners. En l’àmbit de la col·laboració amb la indústria audiovisual destaquen una producció sobre la Mònica Bernabé, l’única corresponsal de guerra permanent a Afganistan; la lluita de Xavier Vinader contra la guerra bruta antiterrorista; la història de la Plaça Catalunya de Barcelona a través del cronista Lluís Permanyer; el “pati del darrere” de Barcelona que representa el Parc Agrari del Baix Llobregat, o documentals de recuperació de la memòria històrica com els republicans que van participar en la construcció de la Línia Maginot o la trajectòria de la revista anticultural “Ajoblanco”. TV3 també ha col·laborat en grans coproduccions internacionals, com l’esmentat documental sobre Falciani, el control tecnològic dels ciutadans mitjançant les xarxes socials i els ordinadors (el big data ) o l’abocament il·legal i manca de reciclatge de les deixalles electròniques.

58 Dos dels documentals coproduïts per TV3, per “Sense Ficció” van ser premiats a la Seminci (Semana Internacional de Cine) de Valladolid: “La granja del pas”, un documental de Sílvia Munt sobre la lluita de la PAH contra els desnonaments, i “Filosofia a la presó”, sobre una experiència de diàleg entre interns de la presó de Lledoners i estudiants de dret d’Esade. També ho ha estat “Glance up, mirant amunt”, sobre un home de talla menuda, en diversos festivals d’arreu del món. La producció interna “Els internats de la por” va rebre el premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista que atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. “El documental” Amb “Sense Ficció”, és la finestra principal dels documentals de producció catalana, tant de coproduccions amb participació de TV3 com de produccions alienes. La majoria d’aquests documentals tenen un alt sentit patrimonial pel que signifiquen per la recuperació de personatges, territoris o fets culturals, polítics o socials de Catalunya i dels territoris de parla catalana. Entre les coproduccions o compra de drets aquest any destaquen documentals biogràfics o que tracten d’aspectes importants de personatges catalans o vinculats a la llengua catalana com “Pep Gimeno ‘Botifarra’”, “El cant de les arrels”, “Dalí emperador”, “Carmen, la capitana” (Carmen Amaya), “Pere Calders, tocant de peus a terra”, “Manel de Pedrolo, trencant l’oblit”, o “Toni Catany, el temps i les coses”. També cal fer referència a documentals sobre l’experiència participativa municipal d’El Figaró (“L’esma del temps”), un grup musical compost per gent amb malalties mentals (“Àngels a Berlín”), el local de música electrònica barceloní Nitsa, l’exili sirià a Kobane, l’experiència de l’ablació narrada per les seves víctimes, els dubtes sobre la biografia de Leonardo da Vinci, el barri de Les Planas de Sant Cugat, la lluita dels veïns de Tarragona per impedir la urbanització de la Platja Llarga o els canvis socials viscuts a la comarca de naixement del periodista Lluís Foix. “60 minuts” El programa ha fet 25 anys ininterromputs en antena amb l’emissió de documentals que analitzen i aprofundeixen els principals temes de debat internacional, molt relacionats amb l’actualitat en general, des de les diversos vessants: polític, econòmic, social, científic, cultural, etc. Aquest any cal destacar els documentals relacionats amb el fenomen de l’islamisme radical (ISIS i altres) i les seves conseqüències sobre els països on s’ha fet present, així com documentals sobre temes de molta actualitat: el malbaratament alimentari, Hillary Clinton, Ucraïna, la privatització d’espais públics a Europa, els desnonaments a Espanya, el poder de la troica, la caça furtiva d’animals a l’Àfrica, els reporters de guerra o la pobresa als Estats Units. Amb motiu del 25è aniversari, “60 minuts” ha renovat la seva imatge gràfica, careta i plató virtual. “Cronos” El programa de ficcions documentals històriques ha celebrat el seu 10è aniversari amb una sèrie d’esdeveniments especials: una taula rodona sobre “Documental històric versus ficció històrica” al Born Centre Cultural, en la tercera edició del Barcelona Novel·la Històrica; una sessió especial del documental “La volta al món de la senyoreta Stinnes” al Memorimage de Reus, i una taula rodona sobre l’ús d’arxiu en les produccions audiovisuals a la UAB. Entre les estrenes de documentals, totes de grans coproduccions documentals internacionals (entre altres de la BBC, ARTE o la WDR) cal distingir tres films sobre com de diferent va ser l’entrada de la dècada dels 60 a Berlín, París i Londres; la sèrie de la BBC “Vides reals, guerra real” sobre els joves soldats britànics que van participar a la Primera Guerra Mundial; dues grans històries relacionades amb la persecució dels jueus durant el nazisme (“La meva filla Anna Frank” i “L’heroi cec”) i d’altres històries puntuals sobre la batalla de Waterloo, Pasteur o Marie Curie. “Cronos” també ha renovat la seva imatge gràfica, plató virtual i careta, coincidint amb el 10è aniversari. “Quèquicom” Un dels programes líder de l’audiència del 33, ha continuat un any més oferint divulgació amena i rigorosa sobre la ciència, la natura i la tècnica amb la idea de despertar l’interès ciutadà per

59 aquestes disciplines i ajudar-lo a interpretar els aspectes científics de l’actualitat i la seva vida diària. Durant el 2015 “Quèquicom” ha vist especialment reconegut el seu esforç divulgatiu amb un seguit de premis de gran prestigi, com són el Premi Nacional de Comunicació científica, atorgat pel Govern de Catalunya i la FCR; el Premi Òmnium de Comunicació, per la trajectòria del programa; el Premi Boehringer Ingelheim al Periodisme en Medicina, per "Disruptors endocrins, falses hormones", i el Premi Universidad de Granada en el Festival Internacional Ciencia en Acción, pel capítol "Atrapallamps". A més, el capítol “La llum al nostre servei” va ser seleccionat per la setmana de la ciència al Brasil i es va passar (subtitulat en portuguès per ells mateixos) a moltes ciutats i centres educatius d’aquell país. Aquest any els capítols subtitulats en castellà s’han començat a fer servir en el sistema d’escoles rurals de Xile. Entre els temes tractats el 2015 es poden destacar dos capítols sobre el canvi climàtic (a propòsit de la cimera de París) i un sobre l’economia de la pobresa (emès durant el Gran Recapte) tot i que el màxim anual d’audiència ha estat “Fascinats pels gats”, amb 127.000 espectadors. “Latituds” El programa ha emès aquest any dotze capítols nous amb la voluntat de donar visibilitat a aquelles iniciatives que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies, les guerres al món i la sostenibilitat. Cada capítol tracta sobre un tema concret, amb els protagonistes de projectes concrets sobre el terreny que expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. Especialistes de prestigi complementen la visió global del problemes i apunten possibles soluciones. El 2015 s’han tractat temes com la lluita contra l’homofòbia, la sobirania alimentària, els drets humans a Espanya, la emprenedoria col·lectiva, la cohesió social o l’activisme artístic. Amb motiu de la cimera del canvi climàtic de París, ha estrenat un programa sobre el tema i n’ha remès dos més. Un d’aquests es va projectar a París en l’ARTCOP21, l’agenda cultural de la Conferència de Nacions Unides sobre canvi climàtic. El programa va rebre el premi Civisme als Mitjans de Comunicació del 2015 del Departament de Benestar Social i Família i el premi a la Diversitat en l’Audiovisual del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. “Latituds” té una col·laboració estable amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya per a l’assessorament per donar visibilitats al temes relacionats amb aquest sector.

Cicles documentals especials L’Àrea de Documentals i Nous Formats ha posat en marxa el 2015 una nova aposta amb l’emissió, al Canal 33, de sengles cicles de documentals sobre temàtiques concretes al llarg de quatre dissabtes seguits. El cicle consisteix en l’estrena d’un documental i la reemissió d’un altre sobre la mateixa temàtica. El cicle sobre “ La fi de la Segona Guerra Mundial ”, emès entre l’abril i el maig, ha constat de vuit documentals, cinc d’estrena i tres reemissions, sobre els diversos aspectes de la contesa: l’holocaust, els camps de concentració, els bombardejos a Alemanya, els judicis als dirigents nazis o la bomba atòmica, entre altres. Entre novembre i desembre, amb motiu de la cimera de l’ONU a París sobre el canvi climàtic, es va programar un cicle de nou documentals, cinc d’estrena i quatre reemissions, sota el títol de “ El repte del canvi climàtic ”, que tractaven de les implicacions científiques, polítiques i econòmiques sobre el planeta i les possibles solucions per evitar-ne l’escalfament. A aquests nou documentals es va afegir un altre sobre la mateixa temàtica al programa “Sense ficció”, dos programes especials a “Quèquicom” i l’emissió de tres reportatges a “Latituds”.

60 “Latituds” ha rebut el Premi de Civisme als Mitjans de Comunicació 2015 que concedeix el Departament de Benestar Social i Família.

La cultura i la divulgació a Catalunya Ràdio

El Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio continua sent, amb tota la seva programació, una de les plataformes més importants del país de difusió de la cultura i de l’actualitat que l’envolta en tots els seus àmbits. Les emissores especialitzades iCat i Catalunya Música són, sens dubte, capdavanteres en aquest aspecte però la programació de la generalista Catalunya Ràdio dóna als continguts culturals la difusió entre el gran públic que el paper d’emissora nacional li reclama. Les propostes que el grup de Catalunya Ràdio fa accessibles mitjançant el web de la CCMA i l’arxiu sonor completen la programació i enriqueixen el patrimoni sonor del país en una expressió més de servei públic.

L’Arxiu Sonor Creat per donar valor al patrimoni de l’emissora i amb vocació de convertir-se en la referència sonora del país, l’Arxiu Sonor de Catalunya Ràdio, recull temàticament la selecció del millor material històric de l’emissora i promou la creació de nou material amb valor patrimonial destinat a l’arxiu. Incorpora documents amb altres suports tecnològics que ajuden a contextualitzar els àudios, fent servir el passat de referència, amb el present com a punt de suport, i el futur com a punt de mira, en un treball en permanent desenvolupament. El 2015, quan fa 20 anys de la seva mort, ha estat “L’any Ovidi Montllor”. Catalunya Ràdio s'ha fet ressò de les celebracions d'aquest any dedicat al polifacètic cantautor i ha posat en marxa un nou apartat a l’Arxiu sonor: “Ovidi Montllor, per sempre”. Des que Ovidi Montllor va morir, el març del 1995, s’han anat succeint els homenatges a un dels artistes que, des de l'escena, cantant o actuant, va contribuir més a enriquir la llengua catalana, entre ells diversos programes a Catalunya Ràdio. L’arxiu sonor els recull en aquest espai que inclou

61 també cançons, recitals i narracions protagonitzades per ell mateix, entrevistes amb diverses persones que en parlen des de diferents punts de vista, informació complementària, així com els programes especials que s’han fet amb motiu de l’any que li ha estat dedicat. De la mateixa manera, “L’encantador de paraules”, dedicat al poeta Francesc Garriga, recull entrevistes amb l’autor, poemes recitats per ell mateix i per les veus de la casa i els espais “Factoria Sensible” que se’n van fer en record després de la seva mort, aquest febrer. Nascut com un programa d'estiu, "Cicle coral" va ser, durant sis temporades, un espai setmanal de la graella de l'emissora Catalunya Música dedicat al repertori coral. Cada episodi, d'una hora de durada, tractava d'un autor, una obra o un contingut més o menys unitari, de manera que el conjunt de la sèrie era una mostra variada dels diversos estils i èpoques de la història de la música per a cor, seguint un format d'audició comentada, en què les il·lustracions musicals s'acompanyen de dades relatives al seu context històric i artístic. L'equip del programa estava format per Alfred Marin (muntatge musical) i Albert Torrens (Realització, presentació i guions). “El poder de la veu” és l’espai de l’arxiu sonor que recull i classifica els àudios del programa, els guions del qual han estat publicats aquest any per l'editorial Boileau. Factoria sensible Fins a l’estiu del 2015, aquest espai de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació s’ha mantingut com un punt de trobada entre la comunitat cultural del país i l'audiència, amb l’objectiu de consolidar noves vies de comunicació entre els creadors i la societat. “Factoria sensible” és un espai de dos a tres minuts de durada en què intervenen personalitats de diversos àmbits de la cultura que opinen sobre temes com arts visuals, música, literatura, teatre i cinema. L'espai s'ha emès a l'informatiu "Catalunya Vespre" i durant la programació de Catalunya Informació i es poden tornar a escoltar per internet, en el marc de l’Arxiu Sonor. “Paisatges sonors” de Catalunya Catalunya Ràdio capta els “Paisatges sonors” de Catalunya en un nou espai d’Albert Murillo que, a més de presentar-se al “Catalunya vespre”, es pot seguir des de febrer al web de Catalunya Ràdio on esdevé un arxiu de sons de l’entorn acústic de Catalunya: els sons creats per l’home, a l’apartat “Societat”; els sons de la natura sense intervenció de l’home, o almenys la mínima, a l’espai “Natura”, i l’ambient sonor de màquines i tecnologia creades per l’home, que es podran sentir a “Tecnologia”. Un altre gran apartat que s’ha denominat “Calma”, completa la col·lecció amb un recull de sons enregistrats amb tècniques binaurals que, a més de ser perfectes per escoltar amb auriculars mentre es treballa o es busca un moment de relax, ajuden a aprendre i faciliten el procés d’escoltar amb atenció.

La cultura al llarg de la programació La cultura té una gran pes a la programació de Catalunya Ràdio. A més dels programes dedicats específicament, la presència cultura del coneixement és transversal en els diferents espais de la graella de Catalunya Ràdio. Els programes informatius compten amb els fets culturals, de Catalunya i d’arreu, entre els seus temes d’interès, i amb seccions específiques dedicades en els gran magazins. El buc insígnia de l’emissora, el diari “El matí de Catalunya Ràdio”, inclou continguts culturals relacionats amb l’actualitat i tota mena de propostes culturals i d'oci per als oients, música, literatura, cinema, teatre, televisió, gastronomia, poesia, etc. I obre l’espai radiofònic als protagonistes i noms propis del món de la cultura per parlar dels seus sectors i presentar les novetats dels seus treballs. Presenta regularment actuacions musicals en directe i moltes de les seccions del programa estan dedicades especialment a continguts culturals, des de la filosofia aplicada fins a la televisió dramàtica, passant per la literatura i la llengua.

62 “La vida”, amb Sílvia Cóppulo, amb la complicitat i participació dels oients, posa l’èmfasi en el que la cultura, en totes les seves manifestacions, suposa per a la gent en el seu dia a dia. “La tribu de Catalunya Ràdio” incorpora aquesta temporada un espai diari de crítica televisiva amb Santi Villas i un amb Alguer Miquel, cantant de Txarango, que demostra amb una selecció de cançons com la música serveix per canviar el món, etc. i compta una temporada més amb la presència dels especialistes habituals que presenten les novetats del cinema, el teatre, la literatura, la música, la gastronomia, etc. “El suplement”, amb Ricard Ustrell, també participa en el foment de la cultura catalana i dóna especial visibilitat a les manifestacions que tenen lloc arreu del territori.

Programes d’àmbit cultural “Mans ” Un clàssic del cap de setmana a Catalunya Ràdio és el “Mans”, amb Quim Rutllant i Ester Plana, que arriba a la dotzena temporada amb energies renovades i propostes per viure plenament la festa, l’arrel i la música de folk i cobla. Una temporada més, el programa de cultura popular fa costat als oients durant les primeres hores de dissabte (de 6.05 a 8.00) i diumenge (de 6.30 a 8.00) amb l’actualitat de l’associacionisme i un repàs de les festes més destacades del calendari. Aquest any, el programa ha continuat fent ruta pel país, repassant les principals activitats del cap de setmana, vivint-les de prop i explicant-les donant veu als seus protagonistes. Una de les novetats del 2015 ha estat el protagonisme dels personatges que marquen les noves tendències en la cultura popular i apunten nous camins per a la tradició, ja sigui des de la gestió, la creació o l’associacionisme. Tot plegat, sense deixar de banda les novetats discogràfiques i editorials, la participació dels oients i els concursos. “La finestra indiscreta ” Els divendres, d’1.05 a 3.00, amb Àlex Gorina un dels programes més veterans de Catalunya Ràdio, l’espai radiofònic sobre cinema de referència al país, amb 29 anys d’emissions, sota la direcció i presentació d’Àlex Gorina. Les matinades de divendres, aquest monogràfic dedicat al cinema, ha posat especial atenció a l’escena catalana, però també amb les aportacions que les novetats tecnològiques i els suports paral·lels, el món del teatre i de l'art en general, fan al sector audiovisual. Als espais d'informació, el programa ha explicat les novetats internacionals i ha tingut la màxima presència als festivals de cinema més importants amb entrevistes, reportatges, muntatges sonors i connexions en directe amb els corresponsals de l'emissora i els ha completat amb el debat sobre l’actualitat. Estructurat al voltant de la participació dels oients, en directe per telèfon o a través de les xarxes socials, permet enriquir i arrodonir els continguts amb l'expressió popular d'opinions o idees. El programa gira al voltant d’una sonoritat rica que permet veure els continguts, que s’ofereixen en espais específics: una secció explica novetats a la televisió; Alfons Gorina dóna el contrapunt generacional a l’opinió i els espais d'actualitat, i el crític de cinema Jaume Figueras analitza les estrenes i les notícies. I també inclou tertúlies puntuals amb especialistes joves i fa un recorregut per la història del cinema. “L’audiovisual ” La cultura del cinema de la mà d’Àlex Gorina, es completa amb el monogràfic sobre la música de cinema, que s’emet dissabte, de 2.05 a 3.00, i es mou entre les creacions del passat i les novetats en bandes sonores. Amb un fil conductor amè i entenedor, descobreix un llenguatge musical potent i molt específic del nostre temps. “L’audiovisual” escolta els grans compositors, il·lustra l’actualitat del cinema a través de la seva música i també recull les peticions dels oients. A més de sentir les bandes sonores de les pel·lícules dels cent millors directors de la història, en aquesta nova temporada oferirà un monogràfic amb la història de la música de cinema. “Geografia humana ” Per a les matinades de dissabte i diumenge, de 5.05 a 6.00, Maite Sadurní proposa una ruta musical fascinant, un petit paradís que portarà els oients arran de mar, al cim més alt o al fons del

63 cor. Amb ritmes de diferents procedències, “Geografia humana” convida a viatjar amb una selecció de cançons amb valor afegit. “A deshora ” El programa musical que presenta Magda Llurba dissabte i diumenge, de 4.05 a 5.00, aposta per la música catalana en un tant per cent molt alt, amb tota mena d’estils. Des del pop fins al rock, passant pel folk, la rumba, l’havanera i la música de cantautor i de protesta, sempre amb melodies tranquil·les o de mig temps, idònies per escoltar a la matinada. “Paraules de vida ” El programa que presenta Emili Pacheco els diumenges, de 6.05 a 6.30, ha seguit, setmana a setmana, les notícies més importants que ha generat l'Església a Catalunya i al món. A més de fer un cop d’ull als actes més importants del calendari litúrgic, “Paraules de vida” ha donat a conèixer les històries de solidaritat protagonitzades per persones anònimes a través d'ONGs o moviments cristians. Amb la col·laboració del capellà i periodista Francesc Romeu, ha fet l’anàlisi altres fets socials que marquen el dia a dia de l’Església i la societat.

Els continguts divulgatius i educatius El 2015, Catalunya Ràdio ha mantingut a la programació un espai divulgatiu sobre sexualitat des d’un punt de vista psicològic, social i cultural, que Maria de la Pau Janer tracta de manera distesa, educativa i creativa. I també altres espais divulgatius de referència com el programa d’història “En guàrdia!”, el món 2.0 de “Generació digital”, la psicologia pràctica de “L’ofici de viure” i el coneixement del món d’“Els viatgers de la Gran Anaconda”. A aquests programes, s’hi sumen les seccions que els magazins dediquen a la divulgació en diversos camps. A “El matí de Catalunya Ràdio”, per exemple, la secció “El temps a la carta”, amb Francesc Mauri, combina cada divendres les prediccions del temps amb l’explicació científica dels fenòmens meteorològics. Les claus de l’economia també tenen un espai amb l’“Informe Sala i Martín” i el programa obre una finestra al funcionament de les institucions judicials amb especialistes del departament d’Informatius a “La justícia al dia”. En el cas de “La tribu de Catalunya Ràdio”, conduit per Xavi Rosiñol es tracten els temes més diversos, amb la col·laboració d’especialistes de tots els àmbits, des de la secció de ciència, amb Dani Jiménez, que ajuda els oients a entendre l’actualitat científica i a desmuntar mites, fins a la crítica televisiva amb Santi Villas. I tot això combinat amb els espais d’entreteniment i humor. “Les mil i una nits ” Des que l’home és home i des que la dona és dona, el sexe ha estat un dels motors principals que han mogut el món, si no el més important. Per tercera temporada consecutiva, de dilluns a divendres, de 22.05 a 23.00, Maria de la Pau Janer s’ha situat al capdavant de “Les mil i una nits” per seguir aprofundint en els misteris, les sorpreses i els dubtes que genera la sexualitat humana. Un programa amb vocació de servei, d’entreteniment i també d’enriquiment personal i col·lectiu, que ha comptat amb els col·laboradors i els entrevistats més entesos en la matèria, ja sigui teòricament o pràctica. “Les mil i una nits” ha estat una finestra, de vegades oberta de bat a bat, i altres cops discreta i mig tancada, que ha permès veure i saber com som els humans quan ens relacionem sexualment entre nosaltres; com som ara, com hem estat històricament i com serem, potser, en el futur. Sense la intenció de jutjar ni de valorar, ni tampoc de determinar què és “normal” i què no ho és. Sense prejudicis ni apriorismes, però amb una premissa bàsica: gaudir d’una sexualitat sana, plena i enriquidora a tots els nivells possibles. “Generació digital ” Aquesta temporada, el programa de referència de la cultura i l’entreteniment digital a Catalunya Ràdio s’ha presentat renovat, cada dissabte, d’una a dues de la matinada. Encapçalat per Albert Murillo, l’equip de “Generació digital” ha donat les claus dels millors continguts per consumir a les pantalles, les aplicacions imprescindibles per al telèfon mòbil i els videojocs amb la millor experiència del mercat.

64 El programa, que ha continuat treballant de costat amb “Generació digital” del canal 33, va obrir la primera pissarra digital amb tots els dubtes tecnològics dels oients i, per primera vegada, els ha donat veu per criticar o recomanar tecnologia, ginys o qualsevol programari digital. També ha potenciat el vídeo en streaming mentre es feia el programa i ha fet jugar els seus seguidors a videojocs en temps real. “Els viatgers de la Gran Anaconda ” Amb Toni Arbonès, acosta els oients al món, a través dels relats i les vivències de viatgers de casa nostra. Els diumenges, de 3.05 a 4.00, persones que es mouen pel planeta per motius lúdics, professionals i humanitaris, entre altres han aportat la seva experiència i visió del món als oients, per conèixer més de prop el lloc on vivim, la Terra i el seu entorn, que es renova dia a dia, i posar- se al corrent dels canvis que s’hi produeixen. “En guàrdia! ” El programa d'història amb Enric Calpena, ha omplert els diumenges, de tres a quatre de la tarda, de batalles, d'aventures i d'heroïcitats de la història de Catalunya i del món. Com en les darreres temporades, a més dels episodis habituals, s’han programat dos cicles de programes: l’un dedicat a la història del cinema, des dels antecedents fins a l'arribada de la revolució digital, i l’altre a uns moments de la història del país que poques vegades s'han explicat: els anys que van de la desaparició de l'Imperi Romà fins a la independència de l'Imperi Franc. Al setembre, com a aperitiu per començar el curs “En guàrdia!” ha fet història del present rememorant les últimes diades. “L’ofici de viure ” El programa de psicologia positiva i nova espiritualitat, amb Gaspar Hernàndez, ha encetat la novena temporada en antena amb eines renovades per al benestar emocional. Emès els dissabtes, de 16.05 a 17.00, al setembre, “L’ofici de viure” ha estrenat estrena la secció “Biblioteràpia”, amb la traductora i crítica literària Marta Rebón, que dóna a conèixer eines útils per viure que han transmès les grans obres literàries al llarg de la història. A més, ha mantingut l’espai de Sergi Torres i “El blog de notes” d’Àlex Rovira i ha incorporat més psicòlegs, filòsofs i especialistes en creixement personal, sobrepassant el mig centenar de terapeutes de “L’ofici de viure”. “Solidaris ” Perquè el més important són les persones, “Solidaris” torna els dissabtes de la temporada 2015- 2016, de 15.05 a 16.00, amb la mateixa empenta del primer dia i amb l’equip renovat. Al costat d’Adrià Bas, que condueix ara el programa, els oients hi troben l’expertesa dels periodistes Marta Molina, Dani Vilaró i Francesc de Dalmases, del biòleg i músic Eduard Costa, de la filòsofa Begonya Román i de l’innovador social Felipe Campos, juntament amb les incorporacions del sociòleg Saïd el Kadaoui i el mediador social Javier Wilhelm. Una temporada més, “Solidaris” està determinat a treballar per un món més lliure i on tothom tingui les mateixes oportunitats. Amb un equip convençut que la defensa dels drets humans, la cooperació al desenvolupament, l’activisme per la pau i el medi ambient, o la reivindicació de la justícia social, no són només un estil de vida, sinó que són cosa de tots. D’aquesta manera, la vuitena temporada el programa dóna veu als silenciats i posa en valor el compromís i el treball per un món més digne. catradio.cat La programació es completa amb els programes en exclusiva per a la web. “Els spin doctors ” Aquest programa setmanal, presentat per Toni Aira, explica què es mou entre bambolines, rere l'escena política. Com mouen els fils els assessors del líders polítics? Com treballen els professionals de la comunicació política? En el món anglosaxó, dels assessors de comunicació i estratègia en diuen spin doctors . To spin vol dir girar, filar. Girar el sentit de les coses, de la manera que vagi millor als propis interessos, o filar un relat atractiu. Com ho fan?

65 “El millor de la setmana ” Al programa, Marc Garriga i Xavier Escuder han recollit les informacions, declaracions i entrevistes fetes durant la setmana als diferents programes de Catalunya Ràdio, i han destacat el més sorprenent, interessant o curiós del que s’ha dit per antena. “T’agrada el blues ?” Els grans temes, els principals intèrprets, els més populars, els menys coneguts del blues, en un programa dirigit i realitzat pel músic Quico Pi de la Serra. “MeteoMauri ” El meteoròleg Francesc Mauri presenta aquest espai setmanal obert a la participació dels oients que ofereix tota la informació del temps, amb la predicció del cap de setmana i l’estat de les pistes d’esquí catalanes durant la temporada d’hivern. També hi parla de medi ambient, gastronomia, oci, territori i sostenibilitat. “Sarda.net ” Quim Rutllant, Ester Plana i Elena Callén aporten una altra mirada al món de la sardana i la cobla des d’un punt de vista jove, gamberro i transgressor. iCat.cat El canal de música i cultura emergents del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio, iCat.cat, manté com un dels seus objectius principals la promoció i difusió de la música de l’escena catalana actual. Una selecció musical que prima la qualitat i que posa al mateix nivell els músics locals i els internacionals. A banda de la música, la cultura emergent (cinema, teatre, literatura, còmic, sèries, etc.) és també puntal al canal a través dels magazins, web i xarxes socials. Directes Aquest 2015, iCat.cat ha continuat apostant pels festivals musicals que es fan al país i amb els quals ha establert acords de col·laboració estables durant tot l’any. Concert Sant Jordi des de Plaça Catalunya: programa en directe i concerts de The SlingShots, Le Petit Ramon, Miquel Vilella i Salvaje Montoya. Primavera Sound en directe: iCat ha estat l’emissora oficial del Festival i ha ofert la transmissió d’una desena de concerts en directe en exclusiva mundial: Twerps, Giant Sand, The New pornographers, Ex Hex, Núria Graham, Mac DeMarco, Younghusband, Mourn i The Strokes. Sónar en directe: iCat també ha estat l’emissora oficial per tercer any consecutiu del Festival de Música Avançada ha ofert la transmissió de més 30 concerts en directe en exclusiva mundial. També s’han emès concerts en directe des dels festivals com popArb (Arbúcies), Vida Festival (Vilanova), Mercat de Música Viva de Vic i Festival Cruïlla (Barcelona), entre altres. Sona 9: transmissió de la final del concurs dels grups emergents i seguiment durant tot el concurs. iCat en concert. Emissió durant l’estiu d’un concert setmanal de músics catalans i internacionals. Col·laboració iCat/33 (imatge) Durant el 2015 iCat.cat, el 33 i Mitjans Digitals han compartit la cobertura d’alguns festivals com el Primavera Sound i el Sónar. S’ha creat un site especial compartit de ràdio i televisió en què es podien seguir els festivals a través de la cobertura dels dos canals. També s’han organitzat concursos relacionats amb aquests festivals amb les etiquetes #PSiCat33 i #SONARiCat33. Experiències iCat El canal també s’ha associat amb diferents promotors per participar en la producció cultural del país. Es tracta de concerts, preestrenes de teatre, cinema d’autor o dansa, i d’activitats amb els artistes amb l’objectiu d’acostar els oients d’iCat als creadors emergents. Els Concerts

66 Delicatessen, que cada mes apleguen músics locals i estrangers, i el Concerts del Cabaret a l’Apolo Store són les principals experiències que organitza el canal. Actualment hi participen la Sala Flyhard, Círcol Maldà, Cinema Zumzeig, Llibreria Laie, Mercat de les Flors, La Seca-Espai Brossa, entre d’altres. Amics d’iCat També s’han ampliat i consolidat els acords amb festivals i altres agents culturals. Aquest 2015 han sigut partners d’iCat: Sónar, Primavera Sound, Cruïlla, Filmoteca, Altaveu, Animac, CCCB, Círcol Maldà, Docs Barcelona, Fira Tàrrega, Fira Mediterrània Manresa, Mercat de les Flors, Mercat de Música Viva de Vic, Festival del Mil·lenni, Sismògraf, Teatre Lliure, Temporada Alta, Vallsonora, etc.

Programes diaris “Els experts”, amb Albert Miralles, de dilluns a divendres, de 8.00 a 9.00. El programa despertador d’iCat arriba a la quarta temporada amb noves veus, nous continguts musicals i culturals i més ritme que mai per engegar el dia informat i amb bon humor. “El celobert”, amb Lluís Gavaldà, de dilluns a divendres, de 19.00 a 20.00. L’espai que comanda el cantant d’Els Pets, ara cada dia, per compartir la seva passió per la música amb els oients d’iCat.cat. Gavaldà ens descobreix el que expliquen i el que amaguen les cançons. “Delicatessen”, amb Albert Puig, de dilluns a divendres, de 20.00 a 21.00. El programa d’autor d’iCat que tria a mà les cançons més selectes. El moment per desconnectar del soroll diari i descobrir nou talents.

Programes setmanals “Sona 9”, amb Lluís Gendrau, els dilluns, de 21.00 a 22.00. La plataforma de grups emergents que mostra les noves propostes musicals de casa nostra des de fa 15 anys. “5 songs”, amb Blai Marsé, els dimarts, de 21.00 a 21.30. El programa en què els músics expliquen la seva vida a través de les cançons que més els han marcat. “Songhunter”, amb Raúl Hinojosa, els dimarts, de 21.30 a 22.00. El caçador de cançons d’iCat presenta les millors captures musicals de l’escena més emergent. “Bonus cracks”, amb Guillamino i The New Raemon, els dimecres, de 21.00 a 22.00. El xou musical que protagonitzen dos pesos pesants de l’escena catalana: Pau Guillamet i Ramon Rodríguez. “Cabaret elèctric”, amb Montse Virgili, els dijous, de 21.00 a 22.00. El magazín més vital de la cultura emergent es renova amb nous col·laboradors, aprofundint en l’actualitat i els seus protagonistes “Independents”, amb Josep Martín, els divendres, de 21.00 a 22.00. El programa amb tota l’actualitat de la música “indie” i l’electrònica. Novetats discogràfiques, concerts, festivals, entrevistes, etc.

Programes especials, a la carta “iCatTapes” eleccions musicals fetes a mà a l’estil dels cassets que es gravaven abans. Per relaxar-se, per descobrir, per ballar, per imaginar, per reivindicar, etc. “iCat en concert” Els millors concerts de la temporada de festivals, tant de músics catalans com internacionals i dels concerts que organitza periòdicament el programa “Delicatessen”. “perVersions”, amb Carles Aledo. Les versions menys obvies, les més curioses, les més atrevides i també les més clàssiques. Cançons de segona mà com si fossin noves.

67 Catalunya Música

La programació La música en viu, ja sigui de concerts de proximitat o bé d’àmbit internacional, gràcies als acords d’intercanvi que Catalunya Música manté amb la Unió Europea de Radiodifusió, ocupa una part molt important de la programació. Reflecteix principalment l’activitat musical de dins i de fora de casa nostra, a través dels comentaris, l’agenda, els contrapunts (crítica musical) i sobretot tota la música en viu captada allà on es produeixi, per donar veu i presència als músics més destacats i als que emergeixen. La proposta programàtica de l’emissora està dirigida al gran públic, dedicada gairebé en exclusiva a la música clàssica, però també amb una atenció especial per a altres gèneres clàssics: el jazz, la música per a cobla i la música per a cinema. Durant tot el dia, l’emissora ofereix un gran repertori per a la descoberta d’autors, obres i versions, amb una especial atenció a les novetats discogràfiques i als músics catalans, i atenent també a la informació de l’actualitat musical. Divulgació, tendències, la veu dels experts, música clàssica del país, cicles temàtics dedicats a grans compositors, entrevistes, monogràfics, etc. i una aposta especial per les transmissions en directe des dels cicles de concerts simfònics i de cambra dels millors auditoris del món, fan de Catalunya Música un veritable altaveu del millor de la música clàssica amb un compromís absolut amb la nombrosa i diversificada quantitat d’iniciatives musicals que es fan arreu. Catalunya Música, gràcies a l’emissió de ràdio convencional i a través de multiplataforma i xarxes socials, és capaç d’arribar a una audiència àmplia no especialitzada, focalitzada al territori de parla catalana, sense decebre les expectatives ni la fidelitat del públic melòman amb la música com a principal protagonista i amb un llenguatge mesurat, pròxim i actual.

Els programes “Preludi” Amb Joan Vives (de dilluns a diumenge de 07.00 a 9.00), el programa proposa música per començar el dia. Ofereix una selecció d’obres breus i del gran repertori, de caràcter animat, i inclou microespais d’informació, d’actualitat musical i cultural, i agenda de concerts. “Tonalitats” Amb Carmina Malagarriga (de dilluns a divendres, de 9.05 a 11.00), espai que aposta per músiques d’estils contrastats i de compositors de tots els temps. Les audicions són íntegres i inclouen tots els gèneres musicals, amb interpretacions de primer ordre. “Els concerts” Amb Xavier Chavarria (de dilluns a dissabte, d’11.00 a 13.00), amb Ignasi Pinyol (de dilluns a divendres, de 15.00 a 16.00) i amb Olga Cardús (de dilluns a diumenge, de 20.00 a 22.00), proposa una selecció dels millors concerts enregistrats pels equips de Catalunya Música i altres gravacions de concerts provinents d’intercanvi amb la UER-EBU, altres emissores i els principals centres de producció musical nacionals i internacionals. “MPClàssics” Amb Montse Aguilera (de dilluns a divendres, d’13.00 a 14.00, amb reemissió de 00.00 a la 1.00, i els dissabtes, de 9.03 a 11.00), és l’espai de novetats discogràfiques i dels clàssics preferits. Combina audició, informació i comentaris sobre les últimes versions discogràfiques que arriben a la fonoteca de Catalunya Música. Els dissabtes, “MPClàssics” ofereix el rànquing que setmanalment s’elabora amb la participació dels oients. “Selecció de Catalunya Música” De dilluns a divendres, de 14.00 a 15.00, i dissabte i diumenge, de 14.00 a 16.00, audició d’obres senceres o fragmentades del nostre repertori més clàssic.

68 “Només hi faltes tu” Amb Ester Pinart (de dilluns a divendres, de 17.00 a 19.00), és un espai obert a la participació dels oients, que busca la complicitat de tothom, en què l’oient pot fer peticions, però a més proposar, suggerir, comentar i compartir descobertes musicals. “Notes de clàssica” Amb Albert Torrens (de dilluns a divendres, de 19.00 a 20.00, amb reemissió d’1.00 a 02.00), és el magazín informatiu de Catalunya Música, que repassa el dia a dia de l’actualitat musical d’aquí i de fora. “La setmana de...” Amb Carmina Malagarriga (de dilluns a divendres, 22.00 a 23.00), proposa cada setmana un tema monogràfic: s’ocupa dels compositors i les seves obres i de la literatura musical dedicada a diferents agrupacions instrumentals. “Espais oberts” Amb Pilar Subirà (dimarts, de 23.00 a 00.00), el programa repassa la creació sonora actual. “Històries de l’òpera” Amb Marcel Gorgori i Roger Alier (dimecres, de 23.00 a 00.00, i reemissió dissabte, de 19.00 a 20.00), el programa redescobreix els millors moments de la història de l’òpera, amb el segell particular dels seus autors. “Guia d’orquestra” Amb Víctor Solé i Raimon Colomer (dijous, de 23.00 a 00.00, i reemissió diumenge, de 9.00 a 10.00), aquest espai segueix la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb comentaris detallats d’algunes obres que cada cap de setmana ofereix l’OBC. “El violí vermell” Amb Xavier Cazeneuve (divendres, de 23.00 a 00.00), uneix els clàssics i el cinema: el món musical a la gran pantalla. “Nocturn” De dilluns a divendres, de 02.00 a 07.00, i dissabte i diumenge, d’1.00 a 07.00, una selecció d’obres i peces musicals de tots els gèneres. “So de cobla” Ignasi Pinyol, presenta una selecció de sardanes i música per a cobla, a l’hora del vermut de dissabte (de 13.00 a 14.00h). “Grans obres” Amb Victòria Palma (dissabte, de 16.00 a 19.00), reuneix oratoris, obres simfòniques i altres composicions de llarga durada. “El gran segle” Amb Joan Vives (dissabte, de 22.00 a 23.00), és el programa de música antiga de Catalunya Música, que ofereix obres del repertori medieval, renaixentista i barroc. “Cicle coral” Amb Albert Torrens (dissabte, de 23.00 a 00.00), repassa la música coral de totes les èpoques i tots els formats per als amants d’aquest repertori i per al públic sensible a la veu en general. “Via jazz” Amb Pilar Subirà (dissabte, de 00.00 a 1.00), el programa proposa escoltar de les gravacions més recents als clàssics del món del jazz. Amb Carles Lobo (diumenge, de 00.00 a 1.00), una selecció dels millors concerts provinents de l’intercanvi amb la Unió Europea de Radiodifusió, altres emissores i els principals centres de producció musical nacionals i internacionals. “La ruta Bach” Amb Albert Torrens (diumenge, de 10.00 a 11.00), proposa l’audició i anàlisi d’una de les cantates compostes per J. S. Bach per a aquella festa litúrgica, així com altres cantates o obres vocals que hi puguin estar relacionades, tant pròpies com d’altres autors.

69 “Temporada de l’OBC des de L’Auditori” Amb Joan Vives (diumenge, d’11.00 a 14.00), el programa connecta en directe amb L’Auditori i transmet el concert matinal de la Temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. “Una tarda a l’òpera” Amb Jaume Radigales (diumenge, de 16.00 a 20.00), el programa ofereix l’audició íntegra d’una òpera, seguida del magazín operístic amb tot el que interessa saber i conèixer del panorama operístic nacional i internacional. “Solistes” Amb Joan Vives (diumenge, de 22.00 a 23.00 i repetició dilluns, de 23.00 a 00.00), entrevistes als protagonistes del panorama musical i cultural. “Qui té por del segle XX?” Amb Pilar Subirà (diumenge, de 23.00 a 00.00), la riquesa musical del segle passat, cent anys d’estils ben diferents. Els informatius especialitzats completen la programació de Catalunya Música. De dilluns a divendres, el butlletí de notícies enceta la programació amb l’edició de les 7 del matí, que ofereix els titulars d’informació general, com les edicions de les 8, les 9, les 11 i les 19 de la tarda. L’ agenda de concerts es pot seguir a les 9.05 i a les 17 de dilluns a divendres i a les 9 i a les 16 dissabte i diumenge.

70 Graella de programació 2015

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge 07:00 07:00

PRELUDI PRELUDI

09:00 GUIA 09:00 D’ORQUESTRA (r) 10:00 TONALITATS MPCLÀSSICS 10:00 LA RUTA BACH

11:00 11:00

ELS CONCERTS ELS CONCERTS TEMPORADA DE L’OBC 13:00 13:00 MPCLÀSSICS SO DE COBLA

14:00 14:00 SELECCIÓ DE CATALUNYA MÚSICA SELECCIÓ DE CATALUNYA MÚSICA 15:00 15:00

ELS CONCERTS 16:00 16:00

17:00 17:00 GRANS OBRES NOMÉS HI FALTES TU UNA TARDA A L’ÒPERA

19:00 19:00 HISTÒRIES DE NOTES DE CLÀSSICA L’ÒPERA (r)

20:00 20:00

ELS CONCERTS ELS CONCERTS

22:00 22:00 LA SETMANA DE... EL GRAN SEGLE SOLISTES

23:00 ESPAIS HISTÒRIES DE GUIA EL VIOLÍ QUI TÉ POR DEL 23:00 SOLISTES (r) CICLE CORAL OBERTS L’ÒPERA D’ORQUESTRA VERMELL SEGLE XX? 00:00 00:00 MPCLÀSSICS (r) VIA JAZZ

01:00 01:00 NOTES DE CLÀSSICA (r)

02:00 02:00

NOCTURN NOCTURN

71 Programes i esdeveniments especials: Participació a l’Art’s Birthday Party de la UER des de la Fundació Antoni Tàpies En el marc de l'exposició "Interval, Accions Sonores", Catalunya Música i la Fundació Antoni Tàpies van organitzar una festa radiofònica que es va afegir a l' Art's birthday party 2015 de la UER. El divendres 16 de gener del 2015 a les 21.00 es va fer un programa especial des de la Fundació Antoni Tàpies conduït per Pilar Subirà i Lluís Nacenta que es va transmetre en directe. Seguint la idea de l'artista Fluxus Robert Filiou, les emissores del grup Ars Acustica de la Unió Europea de Radiodifusió commemoren anualment l'aniversari del naixement de les arts amb un intercanvi de regals sonors que s'emeten simultàniament per 22 emissores de tot el món. Catalunya Música hi va participar per primera vegada amb l’actuació en directe el Tunnel Ensemble . Programa especial Notes de Clàssica i concert de Xavier Díaz-Latorre al Museu de la Música El dimecres 25 de febrer del 2015 a les 19.00, Catalunya Música es va traslladar al Museu de la Música de Barcelona per emetre en directe el programa "Notes de clàssica" i per transmetre a continuació, a les 20.00, un concert del guitarrista Xavier Díaz-Latorre.

"Notes de clàssica" al Museu de la Música de Barcelona

L'especial "Notes de clàssica", conduït per Albert Torrens, va tenir la presència de Jaume Ayats, director del Museu, i Berta Ribé, cap de Programes Públics del Museu, entre altres personalitats. Acabat el programa, al mateix Museu de la Música va tenir lloc el concert d’un dels millors intèrprets

72 d’instruments de corda polsada de l’actualitat, Xavier Díaz-Latorre. Sota el títol "L'última destresa", el concert es va centrar en l'obra per a guitarra de Francesc Garau i també va oferir peces de Gaspar Sanz. Durant la seva actuació Xavier Díaz-Latorre va fer servir dues de les valuoses guitarres de la col·lecció del Museu: la Guitarra dels Lleons i una guitarra barroca italiana d’autor anònim, totes dues de principis del segle XVIII. Acció Maria Canals – Tu hi toques? El dijous 12 de març del 2015, el Concurs Internacional de Música Maria Canals i Catalunya Música van fer una acció conjunta col·locant un piano de cua davant de la porta principal de les instal·lacions de Catalunya Ràdio de les 8.00 a les 20.00, a disposició de qui el volgués tocar. Durant tota la jornada, Catalunya Música va convidar pianistes destacats, com ara Daniel Blanch o Michael Andreas Haeringer, i d'altres en formació, provinents de l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona i de l'ESMUC, que van amenitzar la iniciativa durant tota la jornada. Paral·lelament, es van fer connexions puntuals a diferents programes de Catalunya Música i Catalunya Ràdio per copsar l'activitat musical al voltant del piano de cua. Programa especial en directe des de Sitges per commemorar el 150è aniversari d’Enric Morera Amb motiu del 150 aniversari del naixement del compositor Enric Morera, el divendres 5 de juny del 2015, a les 20.00, Catalunya Música va oferir un programa especial titulat “Enric Morera: un desconegut molt popular”, des de la Sala Gòtica del Museu de Maricel de Sitges, amb entrevistes i audicions per acostar al públic la figura i l'obra d'Enric Morera (1865-1942), ferm defensor de la divulgació musical des de l'àmbit més popular, l'obra del qual va més enllà de la popularment coneguda sardana “La Santa Espina”. El programa va ser conduït per Carmina Malagarriga, que va entrevistar especialistes en el modernisme i en Enric Morera: Vinyet Panyella, directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges; Xosé Aviñoa, catedràtic d’Història de l’Art, i Joaquim Rabaseda, cap de Departament de Musicologia de l’Esmuc. L’acte va comptar amb la participació de la violinista Laura Gaya i la pianista Isabel Fèlix, que van interpretar algunes obres desconegudes de la producció d'Enric Morera. Com a fi de festa, el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigit per Esteve Nabona, va interpretar quatre de les sardanes més conegudes d'Enric Morera. Presentacions de llibres: Durant el 2015, es van publicar dos llibres basats en programes de Catalunya Música: “Cicle Coral” d’Albert Torrens Catalunya Música, l'Editorial Boileau i la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) han col·laborat per publicar els guions del programa “Cicle coral” d'Albert Torrens. Nascut com un programa d'estiu, “Cicle coral” va ser, durant sis temporades, un espai setmanal de la graella de l'emissora Catalunya Música dedicat al repertori coral. Cada episodi, d'una hora de durada, tractava d'un autor, una obra o un contingut més o menys unitari, de manera que el conjunt de la sèrie era una mostra variada dels diversos estils i èpoques de la història de la música per a cor, seguint un format d'audició comentada, en què les il·lustracions musicals s'acompanyaven de dades relatives al seu context històric i artístic. Els programes, a més, no havien de contenir cap referència temporal, per tal que es poguessin tornar a emetre de manera puntual o bé seguint un ordre aleatori. Ara, aquest recull dels guions, juntament amb l'accés als enregistraments dels programes a través d'internet recollits a l'Arxiu Sonor de Catalunya Ràdio, facilita recuperar-ne l'audició però també es converteix en un compendi de coneixement sobre aquesta temàtica. http://www.ccma.cat/catradio/cicle-coral/arxiu-sonor/410/

73 El llibre es va presentar el dijous 12 de febrer del 2015, a les 19.00, en un acte públic al Palau de la Música Catalana.

“Una tarda a l’òpera” de Jaume Radigales El programa “Una tarda a l'òpera” es converteix ara en un llibre que inaugura la col·lecció “La Sonata de Vinteuil” de l’editorial Huygens, la primera incursió en el camp de les humanitats d'aquesta editorial fins ara orientada a les ciències socials. Aquesta col·lecció, dedicada a la música, presenta com a primer títol l'obra del professor universitari i realitzador de Catalunya Música Jaume Radigales. Es tracta d’una guia operística nascuda del programa de ràdio, que, al llarg de 1.200 pàgines, vol apropar el gènere, que viu un moment d'esplendor i renovació, a possibles oients o espectadors. El llibre tracta 225 òperes d’autors diversos, ordenades cronològicament i temàticament, i que van del segle XVII fins a finals del XX, amb la voluntat d’oferir una aproximació a un espectacle més viu que mai, tant pel que fa a la posada en escena, a l’escriptura de nous títols, al paper exercit des de les xarxes socials, al component mediàtic de molts cantants com als gustos d’un públic amatent tant de novetats com de la permanència d’aquells títols “de sempre i per sempre”. El llibre del programa “Una tarda a l'òpera”, de Jaume Radigales, es va presentar el dijous 23 d’abril, dia de Sant Jordi, a les 12.00 en un acte al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu. La presentació, que va ser transmesa per Catalunya Música, va ser conduïda per Pere Andreu Jariod i va comptar amb l'assistència de l'autor, Jaume Radigales; del director general del Gran Teatre del Liceu, Roger Guasch; de la directora de l'editorial, Mariana Sarrias, i del director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons. L’acte també va comptar amb l'actuació de la soprano Marta Mathéu i del pianista Josep Buforn, a més de la presència de públic convidat.

Transmissions en directe Durant el 2015 i per onzè any consecutiu Catalunya Música va oferir, en directe, la major part dels concerts de la Temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. A més, com ja és habitual, també es van oferir, en directe, totes les representacions de la Temporada d’Òpera del Gran Teatre del Liceu, les de la Temporada dels Amics de l’Òpera de Sabadell i la majoria de concerts que Jordi Savall va dirigir a Barcelona amb els seus grups La Capella Reial de Catalunya, Hesperion XXI i Le Concert des Nations, entre altres, que es desglossen i detallen a continuació, per temàtica i procedència. Òpera Pel que fa a les transmissions operístiques, durant el 2015 s’han ofert, entre gener i maig, setze òperes de la Temporada de l’Òpera Metropolitana de Nova York 2014-2015 i dues òperes més corresponents a la temporada 2015-2016. Amb un còmput global de divuit òperes transmeses des de Nova York durant el 2015.

74 Així mateix, cal destacar que el dissabte 7 de desembre, vam emetre en directe, des de La Scala de Milà, la funció inaugural de la Temporada 2015-2016, amb l’òpera “Giovanna d'Arco” de Giuseppe Verdi, dirigida per Riccardo Chailly. La xifra global de transmissions operístiques que Catalunya Música ha ofert durant el 2015 ha estat de 35 òperes en directe, provinents de les temporades estables dels principals teatres d’òpera del món i dels festivals d’estiu més prestigiosos. Un total de 14 òperes produïdes a Catalunya i 21 d’internacionals: • Des de Catalunya: Temporada Liceu 2014-2015 22/01/2015 Xavier Montsalvatge: “Una voce in off”, òpera romàntica en un acte i tres escenes per a dos personatges i mig. 11/02/2015 Vincenzo Bellini: “Norma”, tragèdia lírica en dos actes. 18/03/2015 Richard Wagner: “Tristan und Isolde”, drama musical en tres actes. 23/03/2015 Richard Wagner: “Siegfried”, drama musical en tres actes. 23/04/2015 Georges Bizet: “Carmen", òpera en quatre actes. 03/05/2015 Giuseppe Verdi: “I due Foscari”, òpera en tres actes. 26/05/2015 Wolfgang Amadeus Mozart: “Così fan tutte”, Opera bufa en dos actes. 18/06/2015 Gaettano Donizetti: “Don Pasquale", òpera en tres actes. Temporada Liceu 2015-2016 14/10/2015 Giuseppe Verdi: “Nabucco", òpera en quatre actes. 10/11/2015 Hector Berlioz: “Benvenuto Cellini", òpera en dos actes, op. 23. Temporada Amics de l’Òpera de Sabadell 2014-2015 06/03/2015 Gioacchino Rossini: “L'italiana in Algeri”, òpera còmica en dos actes. 15/05/2015 Giacomo Puccini: “Turandot”, òpera en tres actes. Temporada Amics de l’Òpera de Sabadell 2015-2016 13/11/2015 Wolfgang Amadeus Mozart: “Le Nozze di Figaro", òpera en quatre actes. Festival de Músiques de Torroella de Montgrí 2015 13/08/2015 Claudio Monteverdi: “L'Orfeo", òpera en un pròleg i cinc actes. • Des de la resta del món: Temporada del MET de Nova York 2014-2015 03/01/2015 Engelbert Humperdinck: “Hansel i Gretel”, òpera en tres actes. 10/01/2015 Giuseppe Verdi: “Aida”, òpera en quatre d’actes. 17/01/2015 Franz Lehár: “Die lustige Witwe” (La vídua alegre), opereta. 31/01/2015 Jacques Offenbach: “Els contes de Hoffmann”, òpera en tres actes. 07/02/2015 Giuseppe Verdi: “Macbeth”, òpera en quatre actes. 14/02/2015 Piotr Ílitx Txaikovski: “Iolanta”, òpera en un acte. Béla Bartók: “El Castell de Barbablava”, òpera en un acte. 21/02/2015 Wolfgang Amadeus Mozart: “Don Giovanni”, òpera en dos actes. 07/03/2015 Georges Bizet: “Carmen”, òpera en quatre actes. 14/03/2015 Gioachino Rossini: “La donna del lago”, òpera en dos actes. 21/03/2015 Jules Massenet: “Manon”, òpera en cinc actes. 28/03/2015 Gaetano Donizetti: “Lucia di Lammermoor”, drama tràgic en tres actes. 04/04/2015 Giuseppe Verdi: “Ernani”, òpera en quatre actes. 11/04/2015 Giuseppe Verdi: “Don Carlo”, òpera en cinc actes. 25/04/2015 Pietro Mascagni: “Cavalleria rusticana”, òpera en un acte. 02/05/2015 Giuseppe Verdi: “Un ballo in maschera”, òpera en tres actes. 09/05/2015 Ígor Stravinski: “The Rake's Progress”, òpera en tres actes i un epíleg.

75 Temporada del MET de Nova York 2015-2016 05/12/2015 Giacomo Puccini: “La Bohème”, òpera en quatre actes. 12/12/2015 Giuseppe Verdi: “Rigoletto”, òpera en tres actes. Temporada de l’Òpera Estatal de Baviera 2015-2016 24/10/2015 Arrigo Boito: “Mefistòfil”, òpera en cinc actes i un epíleg. Temporada de la Staatsoper de Viena 2014-2015 28/02/2015 Vincenzo Bellini: “I Puritani”, òpera en tres actes. Temporada del Teatro alla Scala de Milà 2015-2016 07/12/2015 Giuseppe Verdi: “Giovanna d'Arco”, òpera en un pròleg i tres actes. Altres transmissions Deixant a banda les transmissions operístiques, Catalunya Música ha ofert 45 transmissions en directe durant el 2015, gràcies als acords d’intercanvi amb la UER (pink offers i festivals d’estius de la UER), realitzades des dels següents països: 13 des d’Alemanya 3 des dels Països Baixos 1 des de Rússia 9 des de Dinamarca 3 des de la República Txeca 1 des de Bulgària 8 des d’Anglaterra 1 des de França 1 des de Romania 3 des de Suècia 1 des de Polònia 1 des dels EUA Pel què fa a les de producció pròpia realitzades a Catalunya, s’han fet 49 transmissions en directe des dels següents indrets: 26 des de L’Auditori de Barcelona 1 des de la Catedral de Girona 8 des del Palau de la Música Catalana de 1 des del Teatre Jardí de Figueres Barcelona 1 des del Paranimf de la Universitat de 1 des del Gran Teatre del Liceu de Barcelona Cervera 1 des de la Fundació Tàpies de Barcelona 1 des de l’església de Santa Maria de 1 des del Museu de la Música de Barcelona Vilabertran 1 des del Saló del Tinell de Barcelona 1 des de l’Espai Ter de Torroella de Montgrí 1 des del Monestir de Pedralbes de Barcelona 1 des del Teatre comarcal de Solsona 1 des de l’església de Santa Maria del Pi de 1 des de l’església de Santa Maria de La Seu Barcelona d’Urgell 1 des de l’Auditori de Girona 1 des de l’Auditori pau Casals de El Vendrell Durant el 2015 s’han fet 94 transmissions en directe. Si a aquesta xifra hi sumem totes les transmissions d’òpera realitzades durant l’any natural obtenim un resultat total de 129 transmissions en directe. Això dóna una mitjana mensual de 10,75 transmissions. D’aquestes, un 27,1% corresponen a transmissions operístiques, de les quals un 40% són de produccions produïdes a Catalunya i un 60% d’òperes de producció estrictament internacional. Pel què fa a la resta de transmissions no operístiques, representen un 72,9% respecte al total, de les quals un 47,9% corresponen a concerts produïts i realitzats a Catalunya i un 52,1% a concerts provinents de la xarxa d’intercanvi de la UER. Entrevistes Programa “Solistes” amb Joan Vives Xavier Díaz-Latorre Marta Minguella Pierre Hantaï Ester Bonal Kurt Widmer Luis Codera Puzo Mara Galassi Víctor Pablo Pérez Eric Silberger Leo Brower Sira Hernandez Antoni Besses Philippe Fenelon Iñaki Alberdi Teresa Malagarriga Pierre-Laurent Aimard Milôs Karadaglic Philippe Herreweghe Josep Colom Emilio Molina Nico Baltussen

76 Maria de Macedo Josep Lloret Joan Grimalt Khatia Buniatishvili Dolors Bonal Miquel Brunet Andrew Lawrence King Ko i Shuku Iwasaki Albert Blancafort Ramon Coll Ramon Vilalta Jonathan Brown Enric Ortí May Zyrkus David Apellániz Conxita Garcia Hèctor Parra Xavier Pastrana Hopkinson Smith Ignacio Yepes Horacio Curti Entrevistes especials amb Aleix Palau Jordi Savall Josep Soler Jordi Cervelló Programa “Una tarda a l’òpera” amb Jaume Radigales Entrevista: Javier Camarena Entrevista: Xavier Montsalvatge (redifusió arxiu) Entrevista: Marc Sala i Raúl Giménez (Amics de l’Òpera de Sarrià) Conversa amb Francesc Cortès - L’arxiu històric del Liceu Conversa amb Fernando Sans - L’Òpera a la Xina: el National of Performing Arts de Beijing Entrevista: Annalisa Stroppa Entrevista: Albert Vilardell Entrevista: Oriol Aguilà (Festival de Peralada) Entrevista: Joan Matabosch Entrevista: Laia Frigolé i Marcel Pascual (“La serva padrona” a L’Hospitalet de l’Infant) Entrevista: Natasha Tupin i Fernando Álvarez (“Operissimo” i “La Traviata” al Teatre Gaudí) Personatge del mes: Juan Diego Flórez (entrevista en exclusiva) Entrevista: Óscar Salvoch (autor del llibre “Gayarre. La voz del pasado”) L’òpera dels famosos amb Jaume Radigales Josep Maria Bricall parla sobre “El cavaller de Miquel Desclot i “El castell de Barbablava” la rosa” Oriol Broggi i “La flauta màgica” Salvador Oliva Paco Mir (Tricicle) i “Candide” Maife Gil i Camilo García Francesc Parcerisas i “La bohème” Rosa Massagué Àlex Gorina

Presència d’autors i intèrprets catalans a la programació durant el 2015 Durant el 2015 s’han programat un total de 15.443 obres i s’han emès 868 concerts. Entre ells hi ha un percentatge important d’autors (18,7%) i intèrprets (32%) catalans. De les obres emeses en franges de continuïtat, el 5,8% (900) són d’autors catalans. Pel que fa als concerts emesos, en el 12,9% (112) hi ha obres d’autors catalans. L’11,5% (1.835) de les obres emeses en franges de continuïtat i el 20,5% (178) de concerts emesos són interpretats per músics, formacions i/o directors catalans. Les formacions catalanes de les quals s’han emès obres, sigui en directe o en la programació de continuïtat són: Conjunts i orquestres catalanes i nombre de spins en franges de continuïtat: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Orquestra de Cambra Terrassa 48, 19 Catalunya, 85 Quartet Glinka BCN, 18 Le Concert des Nations, 84 Hespèrion XX, 16 Orquestra de Cadaqués, 39 Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, 15 Hespèrion XXI, 31 Capella de Ministrers, 12 Quartet Casals, 28 Exaudi nos,1 2 Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, 26 Jove Orquestra Nacional de Catalunya,1 1 Orquestra Simfònica de Barcelona, 20 Orquestra de Cambra de l'Empordà, 11

80 Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Ensemble Orquestra de Cadaqués, 2 10 Harmonia Quintet de Vent, 2 Orquestra Simfònica del Vallès, 10 Il Pomo d'Oro, 2 Banda Municipal de Barcelona, 9 Jove Orquestra Nacional d'Espanya, 2 Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les La Folía, 2 Terres de Lleida, 9 Leopold Piano Quartet, 2 La Capella Reial de Catalunya, 8 Oquestra de la Comunitat Valenciana, 2 Membres del Trio Gerhard, 8 Orquestra Camera Musicae, 2 Cobla La Principal de la Bisbal, 7 Orquestra de València, 2 Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, 7 Orquestra del Festival de Prades, 2 Acadèmia 1750, 6 Orquestra Filharmònica de la Universitat de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, 6 València, 2 Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Quartet Afrodisax, 2 Països Catalans, 6 Quartet Gerhard, 2 Trio Kandinsky, 6 Quartet Pedralbes, 2 Barcelona Consort, 5 Quartet Tàlia, 2 Estil Concertant, 5 Trio Gerhard, 2 Quartet instrumental amb membres de l'OBC, 5 Alart Quartet, 1 Camerata Clàssica dels Pirineus Catalans, 4 Barcino Ensemble, 1 Hirundo Maris, 4 Bellpuig Cobla, 1 Orquestra Ciutat de Barcelona, 4 Camerata Acadèmica de Barcelona, 1 Orquestra de Cambra Joaquín Rodrigo, 4 Camerata Catalana XVIII, 1 Quatre Vents, 4 Capella de Música de Montserrat, 1 Trio de Barcelona, 4 Cobla de Cambra de Catalunya, 1 Barcelona Duo de Guitarra, 3 Cobla La Principal del Llobregat, 1 Camerata Instrumental de Barcelona, 3 Escolania i Capella de Música de Montserrat, 1 Cobla Marinada, 3 La Colombina, 1 Cobla Montgrins, 3 Membres de l'Orquestra de Cambra de Ensemble Fontegara, 3 l'Empordà, 1 Grup Instrumental BCN216, 3 Moonwinds, 1 Grupo Círculo, 3 Orquestra Ciutat de Barcelona. Cobla Ciutat de La Grande Chapelle, 3 Barcelona, 1 Nuevo Sarao, 3 Orquestra d'Antics Escolans de Montserrat, 1 Orquestra de Cambra Gonçal Comellas, 3 Orquestra de Cambra Catalana, 1 Orquestra Girona XXI, 3 Orquestra Divertimento, 1 Quartet de Bec Frullato, 3 Orquestra Històrica del Festival de Torroella de Quartet de Clarinets de Barcelona, 3 Montgrí, 1 SAX 3+1, 3 Orquestra Municipal de Barcelona, 1 Ars Musicae, 2 Percussions de Barcelona, 1 BCN Barcelona Metall Quintet, 2 Quartet de Guitarres de Barcelona, 1 Capella de Música de Santa Maria del Mar, 2 Quartet Teixidor, 1 Cobla Mediterrània, 2 Trio Josep Taléns, 1 Cobla Sabadell, 2 Producció de concerts i oferta internacional El 2015 Catalunya Música ha enregistrat 205 concerts, mantenint el mateix volum de sortides que l’any anterior. Els concerts transmesos en directe han estat 61 (un 30%), proporció que també es manté. Una àmplia selecció d’aquests concerts –concretament 99– han tingut ressonància internacional, ja que s’han aportat a la UER dins de la xarxa d’intercanvi regular o bé per formar part de la Temporada Euroràdio. Cada concert ha sigut emès per una mitjana de sis emissores de la UER. En números absoluts, s’han fet 600 emissions internacionals dels concerts de l’emissora. Catalunya Música aconsegueix incrementar en un 37% l’enviament de concerts a la UER, situant- se als nivells del 2011.

2 Concerts UER oferts

140

120

100 EURORADIO 80 Pink offers 60 En directe # Concerts # 40

20

0 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Temporada Euroràdio: 7 CONCERTS Els 7 concerts seleccionats per a la Temporada Euroràdio van ser els següents: - Dia Especial de la Música Antiga Concert del guitarrista Xavier Díaz-Latorre al Museu de la Música de Barcelona, enregistrat el 25 de febrer del 2015. Coorganitzat per Catalunya Música i el Museu de la Música de Barcelona amb motiu del Dia de la Música Antiga, van convidar oients de l’emissora com a públic. - Holy Week Music Special Day Concert de la Passió d’Arvo Pärt amb el Cor de la Ràdio de Letònia, del 7 de març del 2015 a l’església del Pi de Barcelona i emmarcat dins la temporada del Palau de la Música Catalana. Tretze emissores van emetre aquest concert amb motiu del Dia de la Música de Setmana Santa de la UER, una jornada de ràdio monogràfica elaborada a partir de concerts de música sacra aportats per les emissores membres. - Sèrie d’Òpera Òpera Norma de Bellini, de la Temporada del Gran Teatre del Liceu. Amb disset peticions, és l’oferta que ha tingut més èxit de totes les produccions aportades per Catalunya Música. - Sèrie A la carta: Per a la sèrie regular, van seleccionar tres concerts proposats per la nostra emissora: * OBC, dirigida per Pablo González amb obres de Joan Albert Amargós, Beethoven i Sibelius. * Ensemble Cristofori i Arthur Schoonderwoerd, de la Temporada de Música Antiga de l’Auditori. * Concert del Cor de la Ràdio de Letònia, amb obres de Bernat Vivancos i Arvo Pärt. - Sèrie d’Ars Acustica El concert seleccionat de la temporada d’Ars Acustica va ser el de Thomas Ankersmit tocant un sintetitzador modular dins la Temporada Sampler Series de l’Auditori de Barcelona. Temporada Euroràdio Estiu 2015: 4 CONCERTS El comitè d’experts de la UER va seleccionar quatre propostes de Catalunya Música per formar part de la Temporada Euroràdio d’Estiu. Van ser: - Festival de Música Antiga dels Pirineus: el Cor Infantil Amics de la Unió des de la Seu d’Urgell.

82 - Festival de Peralada: l’Otello de Verdi amb l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu i les veus de Gregory Kunde i Eva Maria Westbroek, entre altres. - Festival de Torroella: l’Orfeo de Monteverdi amb l’Ensemble La Fenice. - Concert inaugural de la Temporada Palau 100 del Palau de la Música Catalana. La integral de les Sonates per a violoncel i piano de Beethoven amb Jean-Guihen Queyras i Alexander Melnikov. Intercanvi regular (pink offers): 92 CONCERTS Destaquen les aportacions que formen part de les temporades regulars que Catalunya Música, cobreix: el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori de Barcelona i el Palau de la Música Catalana, i altres provinents dels centres més actius del país (Barcelona, Girona, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, El Vendrell, etc.). Cada concert ha tingut una mitjana de 5,6 peticions. El concert que ha tingut més èxit ha sigut el recital que el flautista Emmanuel Pahud va fer el 16 de desembre del 2014 a l’Auditori, que ha estat emès per 21 emissores associades a la UER. Altres concerts que han tingut molta demanda han estat dos recitals del contratenor Philippe Jaroussky al Gran Teatre del Liceu i a L’Auditori, tres concerts del Quartet Casals a L’Auditori, un concert de la temporada d’Ibercamera a L’Auditori de l’Orquestra Nacional de França, i un concert de cambra al Palau de la Música Catalana d’Isabelle Faust, Jean-Guihen Queyras i Alexander Melnikov. Una mitjana de quinze emissores han emès aquests concerts. En contrapartida, Catalunya Música ha rebut de la xarxa d’emissores de la UER més de 450 concerts fets als millors auditoris i amb els intèrprets més prestigiosos. D’aquests, un 6% han estat emesos en directe i la resta en diferit.

Candidats de Catalunya Música als concursos i activitats de la UER Per sisè any consecutiu s’han presentat candidats al concurs New Talent de la UER, així com al concurs Palma Ars Acustica. Els candidats de Catalunya Música als concursos i activitats de la UER han estat: - Concurs New Talent 2015: Josep Ramon Olivé, baríton - Concurs Palma Ars Acustica 2015: Medín Peirón, amb una obra titulada “Què em passa?”

Premi Catalunya Música El Premi Catalunya Música va ser per a la guitarrista Mabel Millán. Entre els intèrprets que participen al cicle El Primer Palau, Catalunya Música atorga aquest premi que consisteix en la promoció internacional a través de la xarxa de la UER.

L’entreteniment La programació més lúdica de la CCMA pretén també ser atractiva i arribar al màxim nombre de persones, ser competitiva i l’aposta és també en aquest cas, per la qualitat i la responsabilitat. Conscients de la influència educativa no formal que els mitjans de comunicació exerceixen en la societat, i d’acord amb els seus propis principis, els mitjans de la CCMA ofereixen una programació de ficció i entreteniment basada en el respecte per les persones, que fomenta valors constructius i cohesionadors i vol, a més d’entretenir, generar emocions i, eventualment, reflexions. Amb la llibertat de creació com a divisa fonamental i la voluntat de ser capdavanters en la incorporació dels avenços tecnològics i comunicatius que contribueixin a millorar la qualitat dels

83 continguts, s’aprofita la diversificació que permeten els diferents canals i plataformes per oferir continguts adreçats a determinats sectors de l’audiència o a un públic més ampli i els ofereix les millors propostes, tant de producció pròpia com aliena.

Els espais d’entreteniment a Televisió de Catalunya

Estrenes “Com som” TV3 va estrenar l’any amb un nou concurs per a les nits de dissabte. Un format d’entreteniment familiar que, en clau d’humor, ens permet conèixer millor com som els catalans. El programa ha suposat, a més, el retorn de Toni Clapés a la cadena. “Còmics” Àngel Llàcer ha estat al capdavant d’aquest programa d’humor, entreteniment i divulgació que descobreix les grans figures de l’humor català. Actuacions, gags, imatges històriques, música i personatges de tots els àmbits ens ajuden a reviure els millors moments de cada còmic protagonista. De maig a juliol, “Còmics” ha aconseguit uns bons resultats per al prime time de dimecres a TV3, amb una quota mitjana del 13,7. “Improstarr” L’estiu del 2015, TV3 ha apostat per un format innovador i arriscat, un fals concurs basat en el teatre de la improvisació, que té gran acceptació en locals i teatres de tot Europa. Un producte fresc, que vol atreure el públic jove. Els resultats, però, no han estat del tot els esperats. “El mur” Segueix l’evolució de sis corredors que es preparen per participar per primera vegada en una marató. Un programa presentat per Santi Millán i amb la col·laboració d’entrenadors i especialistes reconeguts. Els resultats d’audiència han sigut també més baixos dels esperats. “Economia en colors” Xavier Sala Martín ens acosta el món de l’economia a través de l’entreteniment. Un docushow de 50 minuts que enterra conceptes abstractes i apropa l’economia a l’espectador. El programa, estrenat a la tardor, aconsegueix una quota mitjana del 14,8. Noves temporades “Oh Happy Day” La tercera temporada del concurs s’ha presentat amb moltes novetats: un format més competitiu i un jurat renovat totalment (Chenoa, Roger Coma i Dani Anglès) i molta més varietat pel que fa als grups participants. Amb tot plegat, “Oh Happy Day” s’ha mantingut com una gran proposta d’entreteniment familiar i ha aconseguit, fins i tot, millorar gairebé un punt la mitjana de la segona temporada. La final en directe, ja al 2016, l’han seguit més de 550.000 espectadors. “El foraster” El particular viatge de Quim Masferrer pel territori es consolida com un dels grans èxits de la temporada. Tots els capítols de la tercera entrega, emesos entre el gener i l’abril, aconsegueixen liderar la seva franja i han obtingut una audiència mitjana del 18,3%. “Divendres” Amb l’actualitat, l’entreteniment i el territori com a eixos del programa, es manté com la proposta ferma per a les tardes de TV3. El setembre, amb l’inici de la temporada 2015-2016, incorpora l’Helena Garcia Melero com a presentadora, en substitució de Xavi Coral. “Cuines” Aquest 2015, el programa gastronòmic de la sobretaula tanca una etapa protagonitzada pels professionals dels restaurants d’arreu del país, que ens han ensenyat milers de receptes amb

84 productes de proximitat i temporada. També ha donat protagonisme a la cuina de casa amb la participació de cuiners no professionals. “El Gran Dictat” El concurs, que ha arribat el desembre a les 1.000 edicions, ha renovat les proves a la tardor i ofereix una aplicació interactiva que permet als espectadors posar-se en la pell dels concursants. “Polònia ”, “ Crackòvia ”, “ APM? ” i “ APM? Extra ” Per desena temporada “Polònia”, la sàtira de l’actualitat política del país, ha continuat aportant grans resultats al prime time de la cadena. També ho fan els programes “Crackòvia”, “APM?” i “APM? Extra” amb un humor que té com a eix l’actualitat esportiva i televisiva. “Export.cat” El programa ens explica l’èxit que tenen els productes catalans arreu del món mitjançant els productors del país i els consumidors estrangers. Fa un seguiment de tot el procés de producció i exportació i de les opinions de consumidors de diferents cultures i nacionalitats i aquest any s’emet ja per quarta temporada. Especials “La Marató de TV3 ”, dedicada a la diabetis i l’obesitat, tanca el programa amb una recaptació de més de set milions d’euros i una audiència mitjana del 15,1. TV3 ofereix en directe des del Plató 3 “La Grossa de Cap d’Any ”. El sorteig, presentat per Helena Garcia Melero i Pere Mas, el segueixen gairebé 250.000 espectadors. Un any més, l’Àrea d’Entreteniment també ha produït programes especials com: “La cavalcada ”, transmesa en directe des de Girona; la gala del “ Català de l’any ” la “Cantada d’havaneres ” de Calella de Palafrugell, el “ Piromusical ” de les festes de la Mercè de Barcelona, i per tancar l’any, les “Campanades de TV3 ”, un espectacle de música, llum i foc que Àngel Llàcer i Chenoa van presentar des de Barcelona; i després de les campanades, “ 16 i rock and roll ”, un programa de més de dues hores amb la millor música del 2015 i els grans èxits dels 70, 80 i 90. Un 29,8% de l’audiència ha acomiadat l’any amb la cadena.

Els dramàtics de Televisió de Catalunya La producció de ficció seriada durant el 2015 consolida la tendència iniciada en anys anteriors, amb sèries com “Polseres vermelles” i “El Crac”, encaminada a la recerca de projectes innovadors, tant des del punt de vista formal i de continguts, com en la manera de produir. Pel que fa a als continguts, s’aposta per projectes que toquen temes d’actualitat i amb un cert ressò social, com el món de les relacions de parella per internet, en el cas de “Cites”, o de l’educació amb valors, en el cas de “Merlí”. I pel que fa a la producció, les sèries setmanals es roden ja en escenaris naturals i amb un format més cinematogràfic, amb l’objectiu d’aconseguir més realisme i veracitat en la imatge, i una factura final que ens acosti més a la ficció internacional i ens permeti arribar a nous públics. En aquest sentit, les vendes d’algunes de les sèries pròpies a cadenes de televisió estatals i d’altres països avalen aquesta línia.

“Cites” Basada en la sèrie britànica “Dates” i realitzada pel mateix equip creatiu i de producció de “Polseres vermelles”, “Cites” mostra el món de les relacions de parella per internet, però amplia considerablement el ventall de personatges i trames del model original i l’adapta a la realitat social del país. La proposta és ben acollida pels espectadors i reforça la imatge de TV3 com a cadena innovadora en el camp de la ficció, capaç de produir sèries de qualitat i amb una gran factura visual. La primera temporada obté una mitjana de 376.000 espectadors, amb una quota de pantalla del 12,6%. Pel que fa a la valoració qualitativa, “Cites” obté molt bona nota: 8 sobre 10.

85 El consum de vídeos a la carta per internet, dels tretze primers episodis, és de 1.426.062 visionats, a càrrec de 314.452 usuaris únics. I la pàgina web de la sèrie supera els dos milions de visites durant els vuit primers mesos. “Cites” té també un gran ressò a Twitter, és trending tòpic a Espanya durant tots els dies d’emissió. Des del punt de vista de l’audiència, també és important assenyalar que “Cites” incrementa l’aportació de públic jove al prime time . El segment d’edat majoritari és el del públic d’entre 25 i 44 anys, que representa el 35% del total. Però cal destacar especialment el públic de 13 a 24 anys que, tot i ser només el 8% de l’audiència, representa el 16,6% de quota de pantalla. I pel que fa a vendes, el grup Atresmedia ha comprat “Cites” per emetre-la pel canal ATresSeries. Donats aquests resultats, es decideix rodar una segona temporada de “Cites” que s’estrenarà el segon trimestre del 2016.

“Cites”

“Cites 2.0” “Cites 2.0” és un programa de 25 minuts que complementa “Cites”; un espai per aprofundir en els temes que tracta la sèrie, a partir dels testimonis de gent del carrer, que s’emet immediatament després de la ficció. Utilitzant alguns dels moments del capítol precedent com a fil conductor, “Cites 2.0” parla de l’amor en l’era de les noves tecnologies de manera àgil i desenfadada, i recull una gran varietat de punts de vista sobre les relacions de parella en l’actualitat. L’espai obté una audiència mitjana de 194.000 espectadors que representen una quota de pantalla del 7,6%. “Merlí” “Merlí” és una de les sèries més vistes de TV3 en els últims anys. Les peripècies d’aquest professor de filosofia i els seus alumnes adolescents capten l’atenció d’espectadors de totes les edats, però sedueixen especialment els joves. El fenomen fan dispara els índex d’audiència de la sèrie fins a uns nivells que no es veien des de “Polseres vermelles”: 561.000 espectadors de mitjana, amb una quota de pantalla del 18,3%. “Merlí” no només és líder de la seva franja en dotze de les tres emissions, sinó que lidera també en tots els targets , destacant especialment en els més joves. El 15% del públic de la sèrie, que representa un 43,3% de quota, són joves de 13 a 24 anys, un percentatge difícil de trobar tant a TV3 com a la resta de les cadenes.

86 Pel que fa a l’anàlisi qualitativa, “Merlí” és la sèrie més ben valorada de la graella de TV3, obtenint un 8,4 sobre 10 i superant la mitjana del canal. Quant al consum a través d’internet, els tretze primers episodis tenen 2.055.000 reproduccions, mitjançant el servei de visionat a la carta. I a les xarxes socials, “Merlí” arriba al final de la primera temporada amb més de 16.000 fans a Facebook i 6.300 seguidors a Twitter, generant una comunitat realment implicada en els continguts, tant en l’emissió de la sèrie en directe com durant la setmana. La mitjana de tuits per capítol se situa en els 2.650, amb un impacte total de 4 milions d’impressions només a Twitter. Com en el cas de “Cites”, Atresmedia també ha comprat la sèrie per emetre-la a La Sexta. Aquests bons resultats avalen la producció d’una nova temporada de “Merlí” que es començarà a produir durant el 2016.

“Merlí”

“La Riera” La telenovel·la diària encara la recta final de la seva producció mantenint l’interès del públic de la tarda. Els 211 episodis emesos, corresponents a la sisena i setena temporada, continuen entre els programes més vistos de la cadena: 395.000 espectadors de mitjana i una quota del 21,6%, als quals cal afegir 62.000 espectadors més i una quota del 2,2%, corresponents a les emissions pel canal 33. Tot i que s’observa una lleugera davallada d’audiència en relació a l’any anterior, la valoració qualitativa de “La Riera” per part dels espectadors continua sent alta: 7,9 punts sobre 10, la mateixa nota de la temporada anterior. A internet, en canvi, el consum de vídeos a la carta es dispara i supera àmpliament els 7,4 milions de visionats del 2014, arribant als 11,3 milions de reproduccions anuals, amb una mitjana de 948.000 visionats al mes, molt per sobre també dels 618.000 de l’any anterior. Aquestes xifres, que trenquen tots els rècords de la cadena, fan pensar en un desplaçament dels hàbits de consum dels espectadors cap a altres pantalles i dispositius. Els bons resultats obtinguts per “La Riera” durant el

87 2015 suggereixen que aquest és millor moment per decidir el relleu de la sèrie, al final de la setena temporada, i produir una nova telenovel·la que s’estrenarà a la tardor del 2016. Des del punt de vista comercial i per quart any consecutiu, el món de “La Riera” i els seus personatges són escollits per diversos anunciants per a la gravació de telepromocions dels seus productes i serveis, enregistrades als mateixos decorats de la sèrie. Les marques que el 2015 han contractat aquests espais són: Gas Natural, Marcilla, Pascual i Sanitas. Altres produccions Durant el 2015, el departament de Ficció produeix també l’enregistrament de l’obra teatral “Polònia, el musical”, que s’emet el juliol, amb una audiència de 426.000 espectadors i una quota de pantalla del 18,7%, i el desembre, amb 378.000 espectadors i una quota del 5,3%. I al setembre es fa càrrec de la transmissió de la gala “Catalunya aixeca el teló”, amb què es presenta la temporada teatral de l’any en curs, seguida per 214.000 espectadors, que equivalen a una quota del 7,1%.

Els espais d’entreteniment a Catalunya Ràdio

L’entreteniment és una de les apostes de Catalunya Ràdio, que té una presència constant en diferents espais i seccions de la programació, on hi ha una alternativa àmplia, de qualitat i en català. Els magazins de referència de l’emissora tenen espais reservats específicament a l’entreteniment de qualitat i combinen la cara més compromesa de l’actualitat amb diferents formes d’entreteniment, amb col·laboradors, seccions i la participació dels oients. “El matí de Catalunya Ràdio”, per exemple, ofereix entreteniment amb espais que tenen un gran seguici per part de l’audiència, com l’espai dels Minoristes, amb tot de personatges compartits amb el “Polònia” de TV3, que repassen l'actualitat amb un to distès, carregat de bon humor i d’ironia. “La vida ” El nou programa dels migdies (de dilluns a divendres, de 12.05 a 14.00) amb Sílvia Cóppulo, comparteix “La vida” amb els oients i parla de la incertesa dels temps actuals a través de la conversa, el debat i la confrontació d’idees. Amb un equip ple d’energia i creativitat, que escoltarà i buscarà respostes a totes les preguntes, el magazín té les portes obertes a la participació dels oients. A més de dedicar temps a la recerca i l’anàlisi, té espai per a la literatura, la música, la cuina, la salut, les relacions personals i les millores socials. Sense oblidar les confessions més íntimes a “El divan”. Aquests continguts s’omplen de vida amb les veus dels col·laboradors del programa: Empar Moliner i Àlex Torío, Laura Borràs i Eduard Márquez, Aleix Cuberes i Eva Piquer, Pep Nogué i Pilar Sempau, Josep Ginesta, Jordi Sauret i Vicent Sanchis, Paqui Molero, Pere Font i Lena Crespi, i Pep Plaza, entre altres. “La tribu de Catalunya Ràdio ” Una temporada més, de dilluns a divendres, de 16.05 a 19.00, les tardes tornen a ser de “La tribu de Catalunya Ràdio” i de Xavi Rosiñol, amb informació puntual i actualitat desenfadada, entreteniment amb substància i divulgació amb sentit de l’humor, rialles sense complexos i participació sense límits. Una de les estrenes d’aquest curs són “Les conclusions”, un espai que repassa sense compassió com ha anat el programa i resumeix l’essència del dia amb la visió particular de l’“APM?”. És el punt final de tres hores de magazín, que comença amb “La tribuna”, una taula per explicar les notícies del dia i, de tant en tant, estripar-les una mica, amb la mirada àcida de periodistes amb ofici i amb sentit de l’humor. Altres novetats destacades de la temporada 2015-2016 són, com s’ha dit, l’espai diari de crítica televisiva amb Santi Villas i la selecció de cançons amb què Alguer Miquel, cantant de Txarango,

88 demostra com la música serveix per canviar el món. Pere Escobar és el bruixot del futbol i cada divendres intenta encertar què passarà a la jornada de Lliga del cap de setmana. Aquestes tres seccions formen part d’un programa que és més coral que mai, amb la participació de Francesc Mauri, Nandu Jubany, Marc Giró, Sílvia Soler, Dani Jiménez, Eduard Voltas, Núria Ribó, Cristina Sánchez Miret, Anna Pérez Pagès, Maiol Roger, José Luis Gallego, Núria Coll, Jordi Nopca, Josep Lambies, Iu Forn, Laura Fa, Isaac Salvatierra, Helena Àngel i David Moreno.

Ricard Ustrell, Sílvia Cóppulo i Xavier Solà, a la presentació de la programació de temporada 2015-2016.

“La nit dels ignorants ” El clàssic de la ràdio catalana “La nit dels ignorants” ha encetat al setembre la sisena temporada de la versió 2.0 fidel al seu propòsit: liderar la nit i seguir creixent en oients al servei del coneixement i la companyia, les matinades de diumenge a dijous, d’1.05 a 3.00, amb Xavier Solà. “Per què les dones no es poden pintar les pestanyes amb la boca tancada?”, “Per què hem d'empassar-nos la saliva constantment?”... Totes les preguntes i respostes que sempre han estat protagonistes, durant els 27 anys d’emissió del programa. Això sí, amb innovació i renovació constant. Aquest curs, per exemple, els records tindran un espai rellevant: el programa demana als oients i a personatges coneguts un record essencial de la seva vida. A més, puntualment convida especialistes per resoldre els principals dubtes dels “ignorants” en matèria sanitària, jurídica, tècnica i social, entre altres. El “Diari de nit” segueix recollint les vivències dels participants al programa, amb la novetat de copsar un petit gran moment del seu dia. Amb el “Mapa d’amics”, es continua construint la gran cadena de persones que dediquen una part del seu temps al voluntariat. I l’última melodia fa descobrir la música que cada dia selecciona un oient que acomiada el programa. “El suplement ” El magazín dels matins del cap de setmana presenta novetats la temporada 2015-2016: amb sis hores de directe, dissabte i diumenge, de 8.00 a 14.00; i una nova veu, la de Ricard Ustrell, que condueix un equip que no para mai quiet. Des de primera hora, “El suplement” està connectat amb la informació i sent totes les veus de l’actualitat, interpretades per col·laboradors com Joan Rosiñol, Enric Canet, Montserrat Nebrera, Cristina Sànchez Miret, Ferran Sáez i Laura Pinyol. El programa descobreix persones interessants i, a l’espai “Quatre gats”, viatja on faci falta per conversar amb elles als seus llocs de referència. També es distreu amb el millor cinema de Josep Maria Bunyol i Ferran Auberni, escolta cançons noves amb Lluís Gavaldà i reviu el passat amb el concurs vintage d'Elisenda Pineda.

89 “El suplement” compta amb la participació d’Antoni Bassas, que fa pensar els oients; de Xavier Bosch i Carme Lluveras, que juguen amb la ment, i de sor Lucía Caram, que deixa fora de joc. I també busca la felicitat escrivint una novel·la amb l'escriptora Care Santos, plantant un arbre amb el pagès Marc Estèvez i aprenent a tenir un fill, en un consultori a tres bandes. A més, per conèixer gent, cada dissabte Joan Arenyes i Roger Escapa organitzen per Catalunya un concert especial i inèdit amb convidats sorprenents a “El suplement on tour ”.

Infantils i juvenils El Super3, un fenomen únic, amb més d’un milió de súpers, és un motor de cohesió, integració i identificació de la nostra societat i alhora un extraordinari altaveu de difusió de la llengua i la cultura catalanes. Els programes de producció pròpia del canal Super3 cobreixen un ampli ventall d’interessos, valors i característiques que s’ha seguit treballant per ampliar encara més. La seva presència es consolida dia a dia i l’audiència del canal també, El canal Super3 ha tancat el 2015 amb una quota de l’1,7% i com a segon canal infantil més vist a Catalunya en el target de persones de 4 i més anys. El canal emet diàriament de les 6.00 a les 21.30 amb una proposta de graella que inclou la producció pròpia, les coproduccions d’animació, la compra de sèries d’animació, i peces en què els protagonistes són els súpers. Cal destacar que tant el canal de televisió, com la web, la revista “Súpers!”, l’app i la Festa transmeten i fan un èmfasi especial en valors que formen part de la filosofia troncal del Super3 com l’esport, els bons hàbits alimentaris, el foment de la lectura, el respecte per l’entorn, el foment de les habilitats artístiques i creatives, el respecte vers els altres i en cultures diferents, entre molts d’altres. El 2015 ha estat un any de resultats destacables i notorietat creixent del Super3. La família del Super3 es consolida com la producció pròpia de referència del canal i ha fet un pas important en la seva presència dins la cadena: des de l’abril, la família compta amb un especial diari de mitja hora que ha aconseguit unes xifres d’audiència destacades, i que se suma als especials de caps de setmana ja existents i als gags que articulen la continuïtat del canal. En global, l’emissió de la família del Super3 i els formats de súpers i promoció del club que l’acompanyen, suposen ja un 10% de l’emissió diària del canal Super3. Així mateix, el bon moment de la família es reflecteix en els números que acompanyen tota l’operació que des de mesos abans s’escalfa i fa eclosió a la festa dels Súpers. Es tracta d’una campanya plena de valors i continguts positius a través de TV, web, app, revista, accions pel territori –enguany a les biblioteques públiques de Catalunya per fomentar la lectura– que mostra el caràcter transmèdia del Super3. Alguns dels números de la Festa que destaquen són: 350.000 persones en dos dies –l’esdeveniment familiar més important d’Europa–, 40.000 còpies del disc Arkandú venudes en només 4 dies –disc de platí–, 100.000 espectadors del xou final de la família en 3 representacions a l’Estadi de Montjuïc –rècord absolut d’espectadors en un sol cap de setmana d’un espectacle musical al nostre país–. D’altra banda, cal posar èmfasi en la tasca que realitza el canal per tal que sigui present al territori i fer més accentuada la proximitat amb el seu públic, fet diferencial respecte a la seva competència de canals infantils. D’aquesta manera, als formats ja existents protagonitzats per nens de tot Catalunya com “El món dels súpers” o “Cuina per súpers”, s’hi ha afegit un nou format, “Supermogudes”, en què els personatges de la família visiten per sorpresa aquells súpers que realitzen una activitat al voltant dels valors i continguts del Super3. Cal remarcar també els projectes en col·laboració amb empreses externes –La Caixa, Nesquik– que suposen la creació de continguts nous i la generació d’ingressos extres per al canal.

90 En aquesta línia s’ha d’esmentar el creixement del marxandatge del canal que compta ja amb una sòlida varietat de productes que configuren una oferta atractiva, necessària i, alhora, generadora també d’ingressos per a l’univers Super3. Aquest any, a l’oferta en botigues i la botiga online de TV3, s’hi ha afegit també una nova línia de productes personalitzables i comercialitzats també a través de la xarxa. Per últim, cal destacar dues tasques que el Super3 realitza al llarg de l’any de manera continuada: l’una, el foment de l’anglès a través de diferents formats i propostes (TV, web, revista, app –amb la nova app de vídeos que s’ha estrenat enguany que permet seguir les sèries en versió original–); i l’altra, la tasca solidària que es realitza no només a la Marató de TV3 –en un any en què la família fins i tot ha cantat una cançó al disc de La Marató– sinó també a través de les visites que regularment realitza a nens hospitalitzats arreu del territori de la mà de l’experiència d’una associació com Pallapupas, els pallassos d’hospital que acompanyen els membres de la família del Super3 quan visiten els diferents centres de Catalunya.

Els programes “Mic” Aquest 2015 “En Mic i els seus amics” s’ha consolidat amb l’emissió cada tarda d’un capítol de 25 minuts i també ha continuat l’emissió els caps de setmana al matí. Durant les vacances escolars, aquesta emissió s’ha ampliat a dos capítols diaris, matí i tarda (Setmana Santa, estiu), i al Nadal, capítols especials. Aquest any s’han emès 435 capítols. S’ha tancat l’any amb una producció de 47 capítols nous de 25 minuts. Independentment, s’ha seguit emetent cada matí de dilluns a divendres el contenidor d’en Mic amb 11 minuts de contingut de producció pròpia, acompanyant les sèries dels més menuts. Per tot això s’ha continuat la producció pròpia de noves històries amb els personatges i gravacions per recollir la participació dels nens i nenes al programa. S’han fet 5 nous molinets gràfics de programa. S’han refet tots els molinets gràfics anteriors (6) i s’han passat a HD, així com la careta i les bases gràfiques per als rols. S’ha fet la gravació de molinets a la natura per mantenir en pantalla el seguiment de les estacions. “Una mà de contes” Durant el 2015 el programa ha produït: • Deu capítols, d'una durada aproximada de set minuts, dedicats al món dels autòmats com a espai de trobada entre l'art i la ciència: història, tècnica i disseny. • Deu textos originals inspirats en contes tradicionals i en les lleis de la robòtica, creats per Teresa Duran i il·lustrats per Àfrica Fanlo i Pep Montserrat, enregistrats a plató. • Deu microhistòries per informar sobre literatura infantil i llibre il·lustrat en anglès, relacionades amb el tema. • Setanta-quatre imatges “preparades per difusió” ( ppd ) nous a partir de capítols ja existents doblats per a emissió en anglès. Web: www.super3.cat/unamadecontes . • Desenvolupament de l’apartat del web “Autòmats, ninots i robots” sobre la promoció de la robòtica i els coneixements cientificotècnics. • Desenvolupament de l’apartat del web “Contes entrellaçats” amb el capítol “Contes que il·lustren valors. Contes i drets humans”, en català i anglès, en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer.

91 • Publicació de catorze entrades del blog dedicades a les diferents activitats del programa i les propostes i participacions dels espectadors i usuaris. • Informe sobre el web del programa per al futur desenvolupament dins del nou portal del Canal Super3. Esdeveniments que s'han organitzat o en els quals s'ha col·laborat • Participació en la 22a edició del Pecha Kutcha Barcelona, organitzat pel Museu del Disseny de Barcelona. • Participació en el 50 aniversari de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, en la taula rodona sobre “L’espai públic i context educatiu”. • Col·laboració amb l’Andorra Kids’ Film Festival. • Conveni de col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona per participar en l’edició 2016 dels Jocs Florals Escolars. • Taller de formació per a professorat en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. • Entitats amb què s’ha col·laborat: Museu de Disseny de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona, Fundació Vicente Ferrer, Facultat d’Informàtica de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat. “Dinàmiks” “Dinàmiks” és un programa d’entreteniment i divulgació científica que proposa descobrir la màgia de la ciència i fomentar l’interès de nens i nenes per la ciència, i aconseguir que descobreixin que la ciència pot ser divertida, apassionant, fàcil, interessant i també fonamental per entendre el nostre dia a dia. Al llarg del 2015 ha estrenat la cinquena i sisena temporada amb un total de 26 programes nous. En aquests nous programes el Dani Jiménez ens ha proposat experiments interessants i divertits. El Calidoscopi, la guitarra, L’estel volador, La capsa màgica, El robot artista, El microscopi, La parella inseparable, El xiulet d’aigua i Espumes de colors, són alguns d’aquests experiments. Gràcies a les explicacions científiques del Dani, el programa ha donat resposta a preguntes curioses com per què tenim singlot? per què els ous es tornen durs quan es couen? per què l’agua mulla? entre altres. Els nous reptes han mantingut les seves enginyoses propostes, i han aconseguit posar a prova la creativitat dels espectadors. La iaia Conxita, amb els seus savis consells, el veí Rastes, la mare del Dani i el científic rus, són alguns dels personatges que han acompanyat el Dani al llarg dels 26 programes, ajudant-lo amb els seus consells i les seves teories científiques. Els seguidors del programa han descobert el veí rondinaire, un nou personatge sempre malhumorat, que ha intervingut en alguns dels conflictes que el Dani i el Sr. Esquelet, han trobat al llarg dels programes. Les neurones del Dani ens han posat en situacions divertides i plenes d’humor i ens han acostat als seus pensaments.

92 Dani Jiménez, al capdavant de “Dinàmiks” per sisena temporada.

“Dinàmiks” ha participat a la festa dels Súpers amb un espai propi on s’han proposat activitats relacionades amb el programa i també on els nens han pogut gaudir d’algunes divertides i espectaculars animacions “científiques”. També l’escenari de la Festa, amb un espectacle de 25 minuts “L’aventura científica”, ha recreat l’univers del programa amb propostes d’experiments sorprenents i la participació de nens i nenes. Accions Externes. El programa Dinàmiks ha participat a la setmana de la ciència, celebrada a l’abril i, durant un cap de setmana, ha ofert als nens una proposta variada de reptes i un mass experiment . “Tags” El programa “Tags” es va començar a emetre el 14 d’abril del 2009 i es va tancar el 20 de desembre del 2015. Durant els sis anys d’emissió s’han emès 634 programes multiplataforma dedicats a l’entreteniment i l’oci infantil. Accions de fidelització a través de concursos: El “Tags” ha convocat dinou concursos que han cobert un gran espectre de l’univers lúdic infantil. S’han sortejat experiències exclusives en els àmbits de l’esport, la música, el teatre musical, els videojocs, el cinema, els còmics, la literatura. Profundització en el fenomen fan: El programa ha incidit en les accions al voltant d’aquest fenomen amb accions musical especials com el concurs exclusiu del músic Kevin Ros a casa d’una guanyadora o la trobada del grup americà R5 amb fans en un esdeveniment exclusiu de “Tags”. En l’esfera cinematogràfica també s’ha profunditzat en accions exclusives vinculades a preestrenes: “Bola de Drac”, “Cavallers del Zodíac” i “Astèrix i Obèlix”. En aquesta línia, el programa ha incidit en el fenomen fan vinculat a les sèries més preadolescents del canal: “Bola de Drac” i “La casa d’Anubis”.

93 El programa ha estrenat el 2015 una secció amb continguts de televisió i web dedicada a una de les sèries més populars del Canal Super3, “La casa d’Anubis”, amb motiu de l’estrena de la tercera temporada. Aquesta iniciativa se suma al seguiment “Bola de Drac” iniciat el 2014. Continguts Web: • Vídeos: vídeos exclusius que s’han creat per a televisió. • Destacats dels blogs dels presentadors: amb reflexions, curiositats o comentaris del fenomen fan sobre la sèrie. • Enquestes. • Testos: de caràcter universal, no vinculats als capítols en emissió. • Galeries de fotos. • Concursos: de còmics, marxandatge, vídeos, preestrenes, etc. • Llistes votables: al voltant de personatges i escenes de la sèrie. Continguts TV: • Curiositats i anècdotes relacionades amb escenes/capítols en emissió i personatges de la sèrie. • Promocions dels continguts web. Vídeos promocionals d’un minut que acompanyin l’estrena dels continguts exclusius web (concursos, enquestes, videojocs.). • Cua promocional TV-web. Els vídeos de televisió porten una cua que recorda l’horari d’emissió per televisió de la sèrie i la URL de la secció monogràfica de la web de “Tags”. Cover de l’èxit “All about that bass”. El febrer del 2015 es va estrenar el cover musical “No em canviaria res”, una adaptació de l’èxit “All about that bass” de Meghan Trainor. Els presentadors van enregistrar les seves veus en una versió adaptada al català d’aquesta cançó i es va rodar un clip inspirat en l’original. Segona edició del concurs CGU Musical “3,2,1... REC!”: Durant la primavera del 2015 es va tancar la segona edició del “3,2,1... REC!”, el concurs de CGU (contingut general per a l’usuari) de videocreació musical convocat el 2014. Les quatre nenes guanyadores (el grup Miniatrezzo d’Igualada) van ser les protagonistes d’un videoclip produït per “Tags”. Aquest grup també va participar a la festa dels Súpers com a convidades a l’espectacle musical del “Tags” a l’escenari principal. Web: Es va posar en línia un nou videojoc multijugador “EnderroTags” vinculat a un concurs amb notables xifres de participació. Paral·lelament, es va mantenir el focus en els blogs dels presentadors i en l’oferta de vídeo. El seguiment dedicat a “Bola de Drac” i “La casa d’Anubis” ha tingut un gran impacte en el consum de vídeo, ja que al TV3alacarta es van vincular els capítols de les sèries als continguts de “Tags”. Programació d’estiu: La versió estiuenca del “Tags” va comportar dotze programes especials, que es van gravar en l’entorn d’una caravana retro en un càmping de muntanya. En aquest inusual plató, els presentadors del programa van interpretar noves històries de ficció per presentar els millors continguts agrupats temàticament. Aquí també van protagonitzar una coreografia basada en la cançó d’estiu de TV3 “Junts” (projecte Mut). “Fish&Chips” "Fish&Chips" és un programa concurs dirigit a un públic d'entre 8 i 12 anys, que utilitza el joc i la diversió per promoure l'anglès com a llengua de comunicació entre els més joves. A "Fish&Chips" i juguen dues escoles representades per dos equips de tres concursants. La novetat principal és el canvi en la conducció del programa. Maria Salarich i Lawrence Stanley en són els nous presentadors, dos joves actors que encaixen a la perfecció amb el format. La Maria parla perfectament l'anglès i en Lawrence, tot i que ara viu a Catalunya, va néixer a Heywood, una població de Manchester. Tots dos s'expressaran tant en català com en anglès, de manera que els espectadors veuran natural el pas d'una llengua a l'altra.

94 La segona gran novetat és el canvi en l'estructura del concurs i la incorporació de més proves que fan que cada programa sigui diferent de l'anterior. Durant aquesta temporada s'estrenaran noves proves de vocabulari i noves versions de les proves estrella del concurs: el Hey DJ! i el Wild Splash. • Blind Words: els concursants porten els ulls tapats i es dóna una lletra a cadascun. Han de fer servir el tacte per saber quina és. Els presentadors donen la pista d'una paraula i els concursants l'han de formar amb les lletres que tenen a les mans. • Twisted Cubes: els concursants han de formar frases senzilles amb uns cubs. Cada concursant té un cub amb una paraula (o més d'una) a cada costat. El presentador diu una frase en català i els concursants han de trobar les paraules correctes i col·locar-se al lloc que correspongui per formar la frase en anglès. • Boom Ballon: un globus s'anirà inflant mentre els concursants se'l passen per evitar que els exploti. Però atenció: només el podran passar si troben la resposta a una pregunta plantejada pels presentadors. • Hey DJ Mash-up: els concursants han d'identificar una mateixa paraula que apareix en una bateria de quatre videoclips. • Wild Splash, X or not X: a la prova final s'introdueix una nova ronda: l’“X or not X”, en què els concursants han de respondre si una paraula compleix o no una característica. Per exemple, si la ronda es diu “Liquid or not liquid” i la veu en off diu “water”, els concursants hauran de dir “liquid”. Si diu “stone”, hauran de respondre “not liquid”. L'humor també serà una part essencial del programa amb el plantejament de situacions còmiques que s'aniran desenvolupant entre prova i prova. “Kukurota” Programa d’entreteniment i divulgació del món animal per a un públic infantil i familiar amb un banc d’imatges de més de 80 països d’arreu del món. Està produït per la CCMA amb la col·laboració de Jaume Sañé Pons. El programa està conduït per Pau Ferran, té música original de Marc Parrot i està dirigit per Sònia Sánchez i Jaume Sañé. “Kukurota” es va estrenar l’11 de gener del 2015 i ha emès un total de 33 programes de 25 minuts de producció pròpia els diumenges al matí al canal Súper3 (13 dels quals van estar produïts al 2014, i 20 al 2015).Les emissions han tingut una bona rebuda per part de l’audiència així com les visualitzacions per internet. Ha estat en antena de l’11 de gener del 2015 al 24 de maig del 2015 (20 programes) i del 20 de setembre del 2015 al 20 de desembre del 2015 (13 programes). També se n’han fet 3 reemissions, al juny del 2015. “Kukurota” va tenir participació a la festa dels Súpers amb un estand propi on es va desenvolupar una activitat dinamitzada per l’empresa de serveis Marinva, per on van passar uns 4.000 participants. Donada la consolidació del programa entre l’audiència, el 2015 s’han començat a conceptualitzar 13 possibles nous capítols per al 2016.

Les sèries al canal Super3 Al llarg del 2015 la graella del canal Super3 ha programat les següents sèries destacades:.

Estrenes 2015 • “Súper 4” • “El cavaller rovellat” • “Espècies amenaçades” • “Les misterioses ciutats d’or”

95 • “Ella bella bingo” • “Olívia” • “Zoom, el dofí blanc” • “Quatre amics i mig” (coproducció) • “Pumpkin reports” (coproducció) • “Turbo F.A.S.T.” • “Horaci, l’inuit” (coproducció) • “3-2-1 pingüins”

Capítols nous • “Els Dalton” • “En Jamie té tentacles” • “Simsala grimm” • “Lazytown” – “Vilamandra” • “Shin Chan” • “El llibre de la selva” • “Doraemon” • “Dr. W” (coproducció) • “La casa d’Anubis” • “El xai Shaun”

Cicles de pel·lícules dels caps de setmana a les 15.45 • Gener i febrer: “Scooby-Doo”, els dissabtes i diumenges. • Març: pel·lícules de l’estudi japonès Ghibli. • Abril, maig i part de juny: “Doraemon”. • Setmana Santa: “Shin Chan” d’estrena migdia i Astèrix la sobretaula. • Part de juny, juliol i agost: “Shin Chan”. • Setembre: “Lucky Luke” els dissabtes i Tintín els diumenges. • Octubre i novembre: “Scooby-Doo”. • Desembre: “Doraemon”.

Programacions especials • Continua la franja d'emissió en anglès (“Wordgirl”) a les 12.00 dels dies feiners del primer i segon trimestre de l’any. Al quart trimestre “Wordgirl” canvia per dos capítols d’“Una mà de contes” en anglès. • Programació especial el cap de setmana de Setmana Santa amb tarda de pel·lícules. • Programació especial amb què es recuperen les actuacions de les Festes dels Súpers del 2009 al 2014 els tres caps de setmana anteriors a la festa dels Súpers del 2015. • Programació especial amb motiu de la castanyada, amb estrena de la pel·lícula “Amics: en rondinaire a l’illa dels monstres” i la preestrena de la coproducció “Pumpkin reports”, així com reemissions de pel·lícules de por.

Màrqueting Infantils El 2015 hi hagut un augment d’aliances estratègiques al Super3 i de noves Superactivitats. Així mateix, destaca l’assistència a aquestes activitats, sobretot a Illa Fantasia i Port Aventura, amb 20.000 i gairebé 10.000 visites respectivament. També s’ha augmentat el nombre d’ accions exteriors , la majoria per part dels SP3 amb el seu espectacle “Somnis”. I l’esdeveniment més important, la festa dels Súpers, ha continuat, en la mateixa línia de l’any anterior, amb l’ampliació i esponjament d’espais, incloent-hi un nou recinte, el

96 Palau Sant Jordi, i tres representacions de l’espectacle “Arkandú”. A la Festa hi va haver més de 150 activitats i 50 espectacles repartits en 68.000 metres quadrats. Carnets . Durant el 2015, en total s’ha assolit la xifra d’1.389.959 súpers, dels quals 472.653 són membres actius. En total, hi ha hagut 35.482 altes i 13.071 renovacions, xifres una mica inferiors a les de l’any anterior. I hi ha hagut 46.592 baixes, de súpers que han fet 15 anys. Participació dels Súpers . La participació total en el concurs Superquè ha estat de 49.728 respostes durant el 2015, un 26,32% menys que el 2014. A part dels Superquès, també s’han organitzat 23 concursos web més, que han tingut un registre de 48.421 participants. Destaquen el Superdia al zoo, Superdia amb dofins, Superdia de futbol i el concurs “Un estiu de circ”. Comunicació amb els Súpers . Als socis del Super3 també se’ls envien 500.000 cartes per felicitar l’aniversari, d’1 a 4 butlletins electrònics mensuals, productes propis del Club Super3 de regal diari d’aniversari i més de 2.000 regals amb els concursos. També han pogut interactuar amb el Super3 a la festa dels Súpers, a través dels Premis canal Super3, i els concursos “La invasió Biri”, “Un estiu de circ” i “Posa nom a la capibara”. Els súpers també contacten amb nosaltres a través de correu postal (265 cartes diverses i 1.740 postals del Superquè) i per correu-e (18.345 missatges rebuts). Aliances estratègiques . Durant el 2015, al Super3 s’han establert nombroses aliances estratègiques. S’ha materialitzat la campanya sobre els bons hàbits alimentaris Superesmorza, a través de Nesquik, l’acció d’enviament de cupons 2x1 online amb Port Aventura, la campanya “Un estiu de circ” amb el patrocini d’Equip Actimel de Danone i col·laboracions amb Marineland Catalunya, Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Jocs mediterranis de Tarragona 2017, Festival Films, SelectaVisión, B:SM: Tibidabo i Zoo de Barcelona, Luk Internacional, Festival de Cap Roig, CosmoCaixa, Warner Bros, Anexa per a “Patufet. El musical”, Illa Fantasia, Essential minds, Vallnord, GrandValira, Serhs Hotels i Fundació FC Barcelona. També s’han tancat acords amb diverses empreses per a Superdies, Supercapdesetmanes i per obsequiar amb invitacions tots els súpers pel seu aniversari. I amb més de 200 empreses i/o institucions perquè les seves activitats siguin de franc amb el carnet del Club Super3. Assistència a activitats . Entre totes les Superactivitats, destaquen les següents per l’afluència de nens i nenes: Illa Fantasia (20.000), PortAventura (9.997), Naturlandia (7.024), Aquopolis Costa Daurada (3.828), L’aventura del “Nautilus” (3.595), Aeri de Montserrat (2.521), Pista de gel Badanadal (2.263), Museu d’Idees i Invents de Barcelona (2.214), Centre d’observació de l’univers (2.126), Jardins Artigas (1.600), Espai natural Sant Miquel del Fai (1.500), Camp Nou Experience (1.319), Butterfly Park Empuriabrava (1.030) i Coves de l’Espluga (1.009). Esdeveniments . El Super3 ha fet 18 accions exteriors el 2015, 4 més que l’any anterior. Hi han estat presents els actors del “Super3” i/o el grup musical SP3, que ha recorregut bona part de la geografia catalana i andorrana amb el seu espectacle “Somnis”. L’acció exterior més important ha sigut la festa dels Súpers, l’esdeveniment infantil més gran de tot Europa amb una assistència de més de 300.000 persones. En aquesta edició, s’han ofert més activitats que mai, més de 150, organitzades per més de 60 empreses i entitats. Així mateix, l’espai s’ha ampliat a 68.000 metres quadrats, incloent com a gran novetat el Palau Sant Jordi, i l’espectacle de la família del Super3 s’ha representat un total de tres vegades. Super3.cat T / app. El 2015 ha estat marcat per l’inici dels treballs de la migració al nou portal, on s’integrarà definitivament el quart trimestre del 2016. Durant aquest any, s’ha treballat de manera molt intensa en l’anàlisi i el traspàs de l’estructura d’informació del portal Super3 al nou web i en el disseny del nou espai. App de VOD: Estrena d’una app de vídeo sota demanda (VOD). Aquesta substitueix l’anterior que arrossegava problemes d’estabilitat des de feia temps.

97 App de Carnet i alta online : S’ha volgut aprofitar el canvi de web per canviar també el sistema d’alta en línia del Super3. S’ha estat treballant intensament per crear el flux necessari, perquè els nous súpers ho puguin ser de manera immediata i des de casa. Festa Súpers : Aquest any, la Festa també s’ha pogut seguir en directe a través del web, mitjançant vídeo i el sistema de commentings . No s’han pogut afegir noves funcionalitats, el web és antic i tots els esforços en aquest àmbit s’han dedicat, aquest any, al desenvolupament del nou web i l’app de VOD. Accions participació / campanyes i canvis programació : S’han fet alguns canvis en la manera de fer les planes de programació de temporada amb resultats molt interessants. També s’han fet accions de participació especials vinculades a diferents trames. Els súpers han enviat vídeos i fotos seguint l’ storytelling del canal. Jocs : A més de crear jocs de manera regular, aquest any s’han consolidat l’oferta de jocs per a mòbils i s’ha fet un joc multijugador offline “A dues bandes”. Llibreria Sant Jordi : És l’aposta del Super3 per al foment a la lectura. Aquest any, a més d’oferir una tria exhaustiva i representativa del que es publica en català al web, també s’ha creat una versió per a mòbils. Manteniment editorial : Una de les feines menys visibles i agraïdes és la de vetllar perquè tots els continguts del canal es vegin bé. L’àrea d’Infantils i Juvenils ha fet d’intermediària entre els programes i Mitjans Digitals pel manteniment del web (concursos, llistats de vídeos, moderació de commentings , redacció dels pots, actualització de fitxes i vídeos de sèries). El Super3 està molt ben posicionat al web i té una mitjana mensual de 333.000 visites:. El consum de vídeo s’ha incrementat sensiblement arran de l’estrena de l’app de VOD. Durant aquest any s’ha confirmant la tendència que el consum dels vídeos online es produeixi fora del web. Actualment, pel que fa al Super3 aquest consum es produeix ja majoritàriament (al voltant del 60%) mitjançant les apps i les smartTV. Els jocs també es consoliden i continuen a l’alça. Aquest apartat (de creació pròpia) ens diferencia de la competència i ens posiciona molt bé per al futur immediat. El total de planes vistes generades pels jocs al web i al portal mòbil és de 11,5 milions.

Accions Exteriors. El Super3 ha dut a terme accions exteriors el 2015 arreu de Catalunya, en què han estat presents els actors del Super3 i/o el grup musical dels SP3, que s’ha renovat enguany completament. L’acció exterior més important ha sigut la festa dels Súpers, l’esdeveniment infantil més gran de tot Europa, amb una assistència de 350.000 persones. La Festa del Súpers: “Arkandú” ha reunit 350.000 persones, el 17 i 18 d’octubre a l’Anella Olímpica de Montjuïc, que durant tot el cap de setmana van gaudir de més de 150 activitats i espectacles de música, teatre i cultura popular. L’espectacle de la família del Super3, l’esdeveniment central de la Festa, va tenir 100.000 espectadors entre dissabte i diumenge. En aquesta edició de la Festa, s’ha treballat per ampliar encara més l’aforament de l’Estadi i satisfer l’enorme afluència de públic. Per això es van fer tres representacions de l’espectacle (una dissabte, a les 16.30, i dues diumenge, a les 12.00 i a les 16.30). L’èxit de la Festa es fonamenta en una tasca que comença molts mesos abans, amb activitats com ara el videoclip “Arkandú” o el concurs d’estiu al voltant del món del circ. Aquest any s’ha de destacar una acció conjunta entre el Super3 i la Xarxa de més de 360 biblioteques públiques de Catalunya, en què es convidava els súpers a visitar la seva biblioteca per participar en la recerca de la paraula màgica que havia de ser clau a la Festa. El mateix cap de setmana de la Festa es va fer una transmissió amb més de 30 connexions i dos programes en directe (per primera vegada es va fer un programa de llarga durada en directe

98 dissabte), que va obtenir audiències destacades. Així mateix, la Festa es va poder seguir permanentment en directe a través del web super3.cat, on setmanes abans ja s’havia començat a escalfar motors amb videojocs, accions, vídeos, interaccions amb els personatges i el llançament d’una nova app de vídeo que durant els seus primers mesos ha obtingut uns resultats molt remarcables. El programa de desenllaç de la trama de la família de diumenge al matí es va transmetre simultàniament pel canal Super3 i per TV3. Els continguts de la trama televisiva van servir, com sempre, d’eix central per a les activitats pròpies de la Festa, i també per a les empreses, d’un esdeveniment que es va superar a si mateix un cop més i va assolir un èxit i un prestigi reconeguts arreu. Els continguts que es generen a la Festa es reediten i s’emeten posteriorment durant molts mesos després de l’esdeveniment. Com cada any, la presència a la Festa dels programes del Super3 va ser molt destacada: “Mic": L’èxit de l’experiència de l’última edició ens va convidar a mantenir aquest any la mateixa activitat: la carpa de cinema d’en Mic, un espai on, acompanyats de familiars i d’altres nens, podien veure en una gran pantalla les històries d’en Mic. Aquest any, amb una nova pel·lícula de 18 minuts, “El circ d’en Mic”. Tags: El “Tags” va aprofundir en el format d’espectacle de música i ball amb la col·laboració d’estudiants del ball (adolescents seguidors del programa) i un d’un grup infantil guanyador del concurs “3,2,1... REC!”. L’activitat permanent “PisTags de ball” va consolidar el seu èxit de públic amb més de 4.000 assistents. El coreògraf del programa i els presentadors van ensenyar el públic a ballar les coreografies del “Tags”. “Una mà de contes”: s’ha fet un taller de dibuix sobre robòtica. “Fish&Chips”: Els súpers van poder cantar en karaoke el tema del programa i la cançó de l’Arkandú en anglès. També a la famosa piscina de la prova “Crazy balls”, van poder provar de capturar boles de colors amb una paraula en anglès relacionada amb el circ i encistellar-les en el contenidor semàntic corresponent. Dinàmiks: el programa ha estat present amb un espai propi en què s’han desenvolupat activitats relacionades amb el programa. També ha participat a l’escenari amb un espectacle de 25 minuts. “Kukurota”: ha estat present amb un espai propi i la participació d’en Pau Ferran, el presentador del programa. La dinamització de l’activitat ha estat a càrrec de Marinva. En Pau també ha participat a “InfoK” i al número final de “Tots som súpers” de l’espectacle “Arkandú”.

Edicions Super3 i Marxandatge. Revista: S’ha vetllat al màxim perquè la revista esdevingui la quarta pota del canal. Amb algunes dificultats es van aconseguint millors resultats. El nou disc “Arkandú” és disc de platí (40.000 còpies). El nou disc del Super3, llançat al mercat la setmana prèvia a la festa dels Súpers, ha estat disc de platí amb les vendes aconseguides durant només 4 dies. Tretze cançons noves interpretades per la família del Super3 i la producció de videoclips al canal per promoure la música i les noves cançons entre el públic infantil han tingut una resposta espectacular (40.000 còpies en un cap de setmana llarg), que ha continuat durant les vendes de Nadal. Marxandatge La Família : Durant el 2015 s’han llançat nous productes de marxandatge, basats en la família del Super3. Així, a banda de l’esmentat disc “Arkandú”, han sortit al mercat altres productes, com ara samarretes de personatges, les figuretes col·leccionables de la família, el joc del Super3, la caseta

99 de la família del Super3, una col·lecció de vinils personalitzables dels personatges per enganxar a la paret i una col·lecció de pòsters, també personalitzables, en línia. El Mic : El 2015, s’han mantingut i reeditat el productes que hi havia al mercat, amb millores en alguns d’ells. S’han afegit dos nous productes: • Cotxe de fusta d’en Mic per a la campanya de la mona i posterior. • Disseny i producció d’un nou puzle: En Mic i la catifa voladora. S’ha començat a treballar en algun dels productes del 2016, com el nou llibre i un disc. Aquest any ha arrencat, finalment, la nova línia de productes de marxandatge personalitzats amb l’empresa Print-3, amb la presència de 5 productes d’en Mic.

Premis Al llarg d’aquest any ens han atorgat els següents premis:. • Premi Zapping al millor programa infantil per a “Una mà de contes” (per segona vegada). • Premi Paparra per al programa “Kukurota” per la seva tasca d’informació i conscienciació entre la mainada del nostre país del món animal, de les seves característiques i de la seva història d’una manera amena i divertida.

Responsabilitat Social Durant el 2015, des del Super3, s’han fet múltiples accions relacionades amb la promoció de diferents activitats solidàries (Roller Land Badalona, Mulla’t per l’esclerosi múltiple, El cor ens demana festa, Posa’t la gorra, La Tamborinada, Concert solidari amb poesia i Un dia de nassos), la participació amb estand de 6 ONGs a la festa dels Súpers i la col·laboració amb La Marató de TV3. La Marató de TV3 . El canal Super3 va participar de manera molt activa a “La Marató de TV3”, tant els dies previs a l’esdeveniment, com el mateix 13 de desembre. Conveni amb Pallapupas. El Super3 ha revalidat el conveni de col·laboració amb l’organització Pallapupas per continuar el projecte solidari en comú que es materialitza en la visita dels personatges de la família del Super3 als hospitals catalans durant tot l’any. Aquest any s’han visitat amb els Pallapupas els hospitals de Tarragona, Sabadell, Terrassa, Manresa, i Sant Pau, Sant Joan de Déu i Hospital del Mar de Barcelona. D’altra banda, al llarg de l’any, personatges de la família del Super3 han actuat en diferents esdeveniments arreu del territori (festes majors, diades, festivals.).

Coproduccions d’Animació. A principis del 2015, el Departament d’Infantils i Juvenils va assumir les coproduccions d’animació. Durant el transcurs de l’any s’han acabat les següents coproduccions: • “Quatre amics i mig” de 26 capítols produïda per Edebé Audiovisuals. • “Mólang” de 52 capítols, produïda per Teidees. • “Horaci l’Inuit” de 35 capítols, produïda per Imagic Telecom. • “Bubble Bip” (2a temporada) de 26 capítols, produïda per Triacom Audiovisual. • “Pikkuli” de 26 capítols, produïda per Tomavistas. • “Flying Squirrels” de 26 capítols, produïda per Mago Production. S’han aprovat set Coproduccions:. • “Tin & Tan” de 52 capítols (Mago Audiovisual). • “Invizimals: la resistència” de 13 capítols (Screen Veintiuno). • “Misha, la gateta violeta” de 52 capítols (Teidees).

100 • “Brauli i Bet” de 52 capítols (Tomavistas). • “Bubble Bip” de 26 capítols (Triacom Audiovisual). • “Casimilo” de 39 capítols (Pinkapple Media). • “Heavys Tendres” de 8 capítols (Producciones Jevis).

Nova imatge de TV3 Al setembre, amb la programació de tardor s’ha presentat i posat en antena la nova imatge de TV3 que comparteix el lema de la temporada 2015-2016 “Com tu vols” i té com a objectiu reforçar els vincles amb l’audiència que fa de TV3 la cadena generalista més vista a Catalunya, amb molta diferència de la competència i després de cinc anys consecutius . Un lideratge fonamentat en la qualitat, en la selecció i creació de continguts i en l'equilibri a l'hora de programar-los. La nova imatge és el resultat d’un any de treball i es basa en la connexió emocional de TV3, el canal favorit dels catalans, amb els seus espectadors. Les promocions, les sobreimpressions en pantalla com ara hashtags o informacions al voltant de la mosca seran alguns dels elements que donaran visibilitat a aquest canvi. També ho faran els molinets, que són l'expressió més divertida i arrauxada de la marca i que la diferencia de la competència i la posiciona com a líder indiscutible en el seu àmbit. Els espectadors descobriran un nou 3 en 3D que explicarà històries i els convidarà a jugar. Una renovació per continuar innovant i alhora seguir mantenint el caràcter propi d’una cadena que sempre ha tingut voluntat d'innovació i que sempre, ja des del naixement de TV3, l'any 1983, ha tractat els elements gràfics que formen part de la seva imatge d’una manera que l'ha diferenciat clarament de la competència, bé siguin els primigenis palets que ballaven en pantalla i explicaven històries, o el 3 actual que, ara renovat, continuarà buscant la complicitat de l'espectador, la connexió amb un públic que ja s'ha fet seus aquests elements. Feia deu anys que la imatge es mantenia i, tot i conservar tota la frescor i vigència, els responsables de la cadena han cregut oportú dur a terme aquesta renovació per connectar encara més amb l'audiència i oferir noves formes d'integració de marca als anunciants. Per aconseguir-ho s'ha treballat en diferents fronts, les eines comunicacionals –logo, sobreimpressions, hashtags , crèdits partits o molinets–, la manera de comunicar i el missatge. L'element principal d'aquestes eines i a partir del qual es declinen tots els elements d'imatge de la cadena i els moviments, és el símbol del play del logo, que acompanya el 3 i que es manté. Aquesta eina, el logotip, representaria la part del seny, com explica Dani Reyes, mentre que la part comunicacional, representada especialment pel renovat 3, protagonista dels molinets, seria la rauxa. TV3 havia de contenir i oferir aquestes dues parts oposades i complementàries, molt representatives de la societat catalana. Aquesta combinació crea un vincle de comunicació i nexe entre l'audiència i el canal. Es tracta de fer la tele com l'audiència la vol i això, ho ha de reflectir la imatge de la cadena. Els molinets són un dels elements que més clarament diferencien TV3 d'altres canals. En aquesta nova etapa, els molinets, en què el nou 3 en 3D en continua sent el protagonista, continuen sent un dels trets distintius de la imatge de la cadena. Si fins ara havien explicat històries, aportat informació i fet l'ullet a l'audiència, en aquesta nova etapa la convidaran a jugar i participar-hi activament. Els nous molinets plantejaran enigmes, juguesques, que el mateix 3 s'encarregarà de resoldre amb una capacitat de transformació inigualable, disfressant-se d'alguna cosa relacionada amb els 3 objectes aparentment desconnectats que el precediran. Així, els espectadors després de veure un pensador i un marc on hi ha la fotografia dels actors protagonistes de la sèrie, veuran com aquest versàtil 3 es transforma en la pissarra del professor "Merlí", el protagonista de la nova sèrie de ficció de la cadena, una de les grans estrenes del prime time .

101 El 3 es vestirà de vaca, li sortirà gespa al cap, serà de neó, un cantant d'havaneres... per continuar jugant i sorprenent els espectadors amb aquest punt de sentit de l'humor i amabilitat que reflecteix una visió de la vida i el fa inconfusible. Enguany, i a mig termini, es pretén que, a més de la complicitat que suposa jugar mentalment, els espectadors també en puguin ser els protagonistes i proposin enigmes pr al 3 versàtil. Tots aquests elements comunicatius, en aquesta nova etapa, tenen i habiten el seu propi món; un espai tridimensional, que pot ser de múltiples colors. A més, s'han reendreçat les informacions que apareixen en pantalla durant els programes i s'han situat en l'angle superior dret de la pantalla del televisor. És en aquest espai físic on es trobarà la mosca identificativa, els missatges promocionals, els hastags i la resta de comunicacions associades amb el que s'està veient. D'aquesta manera s'ordena la pantalla d'una manera proporcionada, elegant i harmònica, sense interferir en l'equilibri de l'emissió. Aquesta nova proposta obre nous camins i noves formes d'integració de marca, terreny en què TV3 sempre ha estat innovadora i on ha obtingut un gran reconeixement per part del mercat, que l'ha premiada internacionalment. Les noves propostes permeten i faciliten encara més la integració de les marques, entenent que integrar no consisteix a posar una marca al costat d'una altra, sinó que es tracta d'entendre què vol explicar la marca i integrar-ho en els codis comunicatius que té TV3 amb la seva audiència. La marca passa, així, a ser una marca de confiança per a l'audiència i comparteix la relació que TV3 manté amb els seus espectadors. La nova imatge de TV3 és el resultat d'un treball que ha implicat un gran equip de professionals i departaments de la cadena, amb el suport dels millors professionals del sector. Per fer-ho, TV3 va convocar un concurs creatiu, obert a les empreses especialitzades de tot el món. La guanyadora, que ha participat en la part creativa d'aquesta renovació, va ser la prestigiosa empresa anglesa Red Bee, líder mundial en creació d'imatge de cadena. L'adaptació i els acabats finals de les noves eines han anat a càrrec dels departaments d'Imatge de TV3, en què els dissenyadors gràfics i l'Equip de Gràfics en Temps Real (EGTR) han hagut de tancar la proposta creativa de Red Bee. El Departament de Muntatge Musical de TV3 ha posat la banda sonora, i també han entrat en escena els responsables dels equips tècnics d'emissió i sistemes d'informàtica de la CCMA, responsables de la posada en antena i la informatització dels processos. Tots aquests professionals han estat coordinats pel departament de Màrqueting corporatiu que ha dirigit el projecte. Aquesta renovació, alhora que manté l'exigència d'innovació, segell distintiu del canal, permet també racionalitzar i automatitzar els processos interns de gestió de la imatge de la cadena, un altre dels objectius que ha de tenir present TV3 com a televisió pública. TV3, una nova imatge per mantenir i reforçar la unió amb l'espectador, per fer una televisió "com tu vols".

102 El molinet de compte enrere, un dels elements de la nova imatge de TV3.

103 Compromís amb la societat

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals manté un compromís amb la societat que s'estén més enllà de la pantalla i de l'antena. És prou coneguda la trajectòria de “La Marató” i la capacitat de mobilització, conscienciació i vehiculació de la solidaritat d’aquest programa. Però “La Festa dels Súpers” té també un enorme èxit de resposta del públic, i aglutina els infants entorn les diverses manifestacions que Televisió de Catalunya i el Super3 trien amb cura perquè reflecteixin el seu compromís amb la societat, en tota la seva diversitat i la difusió dels seus millors valors. Uns valors i una solidaritat que es fan palesos també cada any en altres convocatòries com el “Tió Solidari” de Catalunya Ràdio. I més enllà d’aquestes grans actuacions de caràcter més puntual, hi ha tot un seguit d’iniciatives que els mitjans i les empreses de la Corporació duen a terme de manera ininterrompuda durant tot l’any per augmentar el seu arrelament a la societat i respondre, en la mesura del possible, a les seves necessitats més enllà de l’àmbit purament audiovisual.

La Marató de TV3 La Marató de TV3 és un símbol de la solidaritat i de la participació ciutadana al nostre país i està al nivell de les iniciatives internacionals d’aquesta mena amb més prestigi. Des de la seva primera edició, el 1992, ha estat una eina de sensibilització i divulgació social sobre les malalties tractades i ha recaptat 151.725.901 euros. Aquests fons han permès finançar 723 projectes de recerca biomèdica sobre un ampli conjunt de malalties incurables i l’han convertit en un dels principals motors de la recerca científica de Catalunya.

La Marató 2015. Diabetis i obesitat

El programa 13 de desembre La 24a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio es va fer el diumenge 13 de desembre i va estar conduïda per Toni Cruanyes i Ana Boadas. Durant més de 15 hores de programa en directe, “La Marató” va donar a conèixer la diabetis i l’obesitat, les dues malalties metabòliques més freqüents a Catalunya combinant la sensibilització, la divulgació i l’entreteniment.

Anna Boadas i Toni Cruanyes van presentar la 24ena edició de “La Marató de TV3”.

104 Les entrevistes als metges experts i les accions divulgatives al plató van donar pas als testimonis directes de persones afectades, que van oferir la cara més humana i propera de les malalties tractades. Una gran dosi de música i espectacle van completar l’espai, que va ser seguit per 311.000 espectadors de mitjana amb una quota del 15,1%. Com a resultat de la intensa mobilització social desplegada arreu de Catalunya i de les nombroses fórmules de participació, La Marató 2015 va recaptar 9.469.226 euros (recaptació definitiva, un cop feta l’auditoria), que permetran impulsar la investigació i avançar en el tractament, pronòstic i curació de la diabetis i l’obesitat.

Marcador al final del programa “La Marató de TV3”, el 13 de desembre.

Un any més, Catalunya Ràdio va donar el tret de sortida a la jornada solidària amb un programa especial de 8.00 a 14.00 conduït per Ricard Ustrell que va oferir les primeres entrevistes a metges i testimonis, actuacions musicals i es va acostar a algunes mostres de mobilització social.

Participació ciutadana i empresarial Activitats populars L’adhesió social a La Marató 2015 es va manifestar a través de les 2.289 activitats organitzades espontàniament per col·lectius i associacions de 680 municipis catalans. Aquestes iniciatives van aconseguir convocar prop d’un milió de persones al voltant d’actes festius i solidaris que van aportar més de dos milions d’euros al marcador del programa. Seus telefòniques Durant la jornada del 13 de desembre, les quatre seus telefòniques de La Marató van funcionar a ple rendiment per fer possible que tot el moviment solidari arribés al marcador. Fira de Barcelona, Fira de Girona, Port de Tarragona i Universitat de Lleida van acollir un miler de línies telefòniques

105 que van canalitzar les donacions dels ciutadans a La Marató. Els 2.330 voluntaris que es van mobilitzar aquell dia van ser els encarregats d’atendre els prop de 49.000 donatius que van arribar al telèfon 905 11 50 50.

Anna Boadas parla amb testimonis a “La Marató de TV3”.

Aquest col·lectiu va estar format per voluntaris procedents de 25 entitats de voluntariat, així com de persones a títol individual, cares conegudes dels àmbits cultural, polític, esportiu i científic català i professionals de TV3 i Catalunya Ràdio. La Marató va comptar novament amb el suport de les entitats col·laboradores institucionals en l’organització i funcionament de les seus telefòniques: el Departament de Treball, Afers socials i Famílies, la Caixa, PricewaterhouseCoopers, Movistar i Overon. També s’hi van sumar 88 empreses, que van subministrar productes i serveis per fer possible el cost zero de tot aquest desplegament. Un total de 32 institucions i empreses es van adherir a La Marató 2015 mitjançant l’aportació de fons. Van ser: Astrazeneca, Banc Sabadell, Bayer, Boehringer-Ingelheim, Bunge Ibérica, Casa Jové, Cellnex Telecom, Danone, Diputació de Girona, Ecoceutics, El Corte Inglés, Endesa, Esteve, Fedefarma, Fiatc, Fira de Barcelona, Fundació Abertis, Fundació Bancària la Caixa, Fundació Damm, Grup Peralada, Herbalife, Maset del Lleó, Menarini, Mercadona, Mútua General de Catalunya, Nestlé, Novo Nordisk, Sanitas, Sanofi, Suico, Thermo Fisher i Torres. Les setmanes prèvies al programa, els ajuntaments dels municipis catalans van renovar el seu suport a La Marató amb la penjada de pancartes als carrers, tot estimulant la participació en el

106 projecte. També les sales i companyies teatrals s’hi van adherir per mitjà de la lectura d’un manifest el cap de setmana de l’emissió.

Sensibilització i difusió L’octubre del 2015, la Fundació va engegar una campanya de sensibilització i difusió social per acostar la ciutadania a la realitat de la diabetis i l’obesitat. En aquest marc, es va difondre àmpliament la campanya gràfica i audiovisual i es va desplegar una intensa acció divulgativa a les escoles. La imatge gràfica i l’espot del 2015 van convergir en un mateix missatge: “Una de cada quatre persones tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem”. D’aquesta manera, amb un mateix eslògan, la campanya va llançar dos missatges contundents: l’alta incidència d’aquestes dues malalties i el desconeixement que en tenen moltes persones afectades.

En la imatge gràfica, el missatge es va acompanyar d’un element visual impactant: una cara composta per quatre persones d’edat i sexe diferent, que van il·lustrar la idea que qualsevol pot tenir diabetis o obesitat. En canvi, l’espot de sensibilització va posar l’èmfasi en el desconeixement

107 de la pròpia malaltia i ho va fer d’una manera sorprenent, utilitzant un llenguatge cinematogràfic amb el segell de Jaume Balagueró, protagonista directe d’aquesta edició, perquè té diabetis. La campanya va ser creada pels equips creatius d’Ogilvy i Màrqueting de TV3, amb l’assessorament de metges especialistes en diabetis i obesitat. Es va distribuir per tot Catalunya mitjançant la difusió de 695.000 díptics informatius, 35.000 cartells i 4.926 banderoles municipals. A aquesta divulgació es van sumar, les setmanes prèvies a La Marató, els programes especials sobre la diabetis i l’obesitat que va emetre TV3 i Catalunya Ràdio. Divulgació a les escoles La campanya de sensibilització que es va desplegar als centres educatius abans de La Marató va sensibilitzar el jovent sobre l’impacte humà, social i mèdic de la diabetis i l’obesitat. Al voltant de 225.000 alumnes de Secundària van ser els receptors d’aquesta acció divulgativa, que va desplegar 4.772 conferències en 1.055 centres educatius. Un equip format per 361 professionals de la salut va ser l’encarregat de traslladar què implica tenir una de les malalties metabòliques tractades en el programa i la importància de la recerca per avançar en la seva prevenció, tractament i curació. I ho va fer amb el suport d’un vídeo divulgatiu elaborat per a la campanya, que va combinar la intervenció de metges especialistes amb el testimoni de persones afectades. Com a punt final de les sessions, els joves van participar en el concurs “Pinta la Marató”, que en la 17a edició els convidava a representar artísticament conceptes relacionats amb la diabetis i l’obesitat. S’hi van presentar 385 cartells, xifra que va convertir aquesta edició del concurs en la més participativa de la seva història. Van formar part del jurat del “Pinta la Marató” els artistes Pepa Poch, Pilarín Bayés, Joan Pere Viladecans i Roser Capdevila; el director creatiu de Màrqueting de TV3, Carles Checa; Marc Viñas, subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat del Departament de Benestar Social i Família; Carme Luque, directora del programa, i Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de TV3. El cartell creat per la classe de segon de Batxillerat B de l’Escola Ramar 2 de Sabadell va ser el guanyador del concurs. El disc de La Marató Vint temes musicals nous van formar part de l’onzena edició del disc de La Marató, en un recorregut pels diferents valors i emocions que formen part del projecte. Un any més, el compacte va presentar una combinació variada i sorprenent d’estils musicals i temes adaptats al català, des de hits dels 80 fins a música dance i temes arrelats a Catalunya. La novetat d’aquesta edició va ser la participació de la família del Super3 que, dins de l’aposta del canal per potenciar l’aprenentatge de l’anglès, va interpretar un tema en aquesta llengua. El llibre de La Marató Catorze escriptors i set il·lustradors van participar en la vuitena edició del llibre de La Marató amb relats i imatges que, des diferents punts de vista (sensible, tendre, irònic, humorístic, etc.), descrivien la vida de les persones afectades per diabetis o obesitat. Com a novetat del 2015, es va editar també en format audiollibre. Exposició fotogràfica “Una mirada als valors de La Marató de TV3” La Fundació va organitzar una exposició fotogràfica per mostrar els valors que conflueixen en el projecte de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. La confiança, la solidaritat, l’emoció i l’esforç van ser els valors protagonistes de les més de 200 fotografies, elaborades per 70 alumnes i 20 professors voluntaris de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, que formaven part de la mostra. De les activitats populars a les conferències divulgatives, dels preparatius i el directe del plató a les seus telefòniques, les imatges van fer visibles els valors humans i socials que mouen aquest

108 projecte i alhora van ser un reconeixement per a totes aquelles persones i col·lectius que fan possible La Marató. L’exposició, que va ser visitada per més de 39.000 persones, es va fer de manera simultània, entre els mesos de novembre i gener a les quatre seus telefòniques de La Marató: Fira de Barcelona, Palau de Congressos de Girona, Port de Tarragona i Universitat de Lleida. Comunicació La pàgina web de La Marató va oferir tota la informació referent al projecte al llarg de l’any i va fer una aposta clara pel contingut audiovisual. Durant el 2015, va registrar 208.249 visitants únics i 831,404 pàgines vistes. El dia de l’emissió del programa, el 13 de desembre, va tenir 51.947 visitants únics, que van consultar 177.733 pàgines. Xarxes socials L’actualitat de La Marató la van seguir 201.332 usuaris a través de Facebook i 46.100 a través de Twitter. Instagram va guanyar 891 seguidors, només el dia de La Marató i va acabar el 2015 superant els 3.500. Informatiu digital MónMarató La Fundació va enviar cinc informatius digitals a més d’11.000 usuaris amb l’actualitat de La Marató 2015. Revista “MónMarató” El número 27 de la revista “MónMarató” va difondre les prèvies al programa per introduir els ciutadans en alguns dels continguts mèdics, testimonials i participatius de l’edició 2015. Es van editar 74.000 unitats en format paper i van enviar-se a 11.000 adreces electròniques. Mitjans de comunicació La Marató 2015 va tenir 1.081 impactes en la premsa escrita i digital de Catalunya. Les ràdios i televisions locals van contribuir també a sensibilitzar sobre la diabetis i l’obesitat i a estimular la participació en el programa per mitjà de l’emissió de programes especials i entrevistes. Píndoles audiovisuals Com a novetat del 2015, la Fundació va comunicar algunes de les fites anuals del projecte de La Marató a través de píndoles audiovisuals que es van difondre per TV3, xarxes socials i correus electrònics. Així, es van fer píndoles per comunicar la xifra total recaptada per La Marató 2014, la celebració del simpòsium sobre malalties minoritàries, el lliurament d’ajudes als projectes sobre malalties del cor i l’agraïment pel resultat de La Marató 2015. En conjunt, aquests vídeos van tenir prop de 53.000 visualitzacions per internet i xarxes socials, a més dels passis de l’espot que va poder veure l’audiència de TV3.

Impuls a la recerca biomèdica durant el 2015

La Marató 2014. Recerca en malalties del cor La Fundació La Marató de TV3 va premiar 43 projectes de recerca sobre malalties del cor amb els fons recaptats en l’edició 2014 del programa. Un total de 70 científics i els seus equips dedicaran els pròxims tres anys a avançar en el coneixement, el diagnòstic i el tractament de les malalties del cor, amb uns resultats que incidiran directament en la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades. Els treballs, 22 d’unitaris i 21 de coordinats, es desenvoluparan en 35 centres d’investigació de primera línia, i establiran xarxes de recerca entre equips catalans, de l’estat espanyol i d’àmbit internacional.

109 Els 43 projectes premiats per la Fundació La Marató de TV3 van ser seleccionats amb el màxim rigor i amb indicadors que marquen l’excel·lència entre els 121 presentats a la convocatòria d’ajudes. Tots els treballs candidats van ser avaluats per 59 experts en malalties del cor d’àmbit internacional en un sistema coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS). La qualitat, metodologia, rellevància científica, sanitària i social, el valor innovador i la viabilitat de cada projecte han estat els factors que han determinat la distribució dels fons aconseguits en l’edició passada de La Marató de TV3.

L’acte de lliurament d’ajudes als projectes premiats va ser conduït pels presentadors del programa Mònica Terribas i Quim Masferrer.

L’any 2020, la Fundació donarà a conèixer els resultats obtinguts en aquests treballs de recerca en un simposi científic. Els 70 investigadors que els duran a terme van recollir els guardons en un acte celebrat el 6 de novembre del 2015 a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de les Balears, conduït per Mònica Terribas i Quim Masferrer, presentadors de l’edició 2014 del programa. Hi van participar el conseller de Salut, Boi Ruiz; el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Àlvar Net; el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Brauli Duart; el director de la Fundació, Lluís Bernabé, i el coordinador de la Comissió Assessora Científica de la Fundació, Gabriel Capellà.

La Marató 2009. Resultats en malalties minoritàries La Fundació va presentar els resultats dels 20 projectes de recerca sobre malalties minoritàries impulsats amb fons de La Marató 2009 en el marc del 16è Simpòsium, celebrat el 9 de juny a l’Institut d’Estudis Catalans. Els científics que havien dut a terme les investigacions finançades per La Marató 2009 van exposar en aquesta jornada científica els avenços assolits en el coneixement, el diagnòstic i el tractament de les malalties minoritàries. La cloenda de l’acte va anar a càrrec de la secretària general de Salut, Roser Fernández; del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Brauli Duart, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros. Amb l’objectiu d’acostar la ciència i els resultats obtinguts a la ciutadania, el simpòsium va acollir diverses activitats artístiques i de divulgació social. Música i art van acompanyar la jornada

110 científica: la cantant de jazz Zazu, de l’Escola Superior de Música de Catalunya, va interpretar algunes peces del disc de La Marató 2009, versionades per ella mateixa i l’artista plàstic Pol Borràs va elaborar en directe una obra que convidava a reflexionar sobre les malalties minoritàries. Així mateix, els ciutadans que van visitar l’IEC van poder entendre en què consisteixen els avenços en malalties minoritàries gràcies al material gràfic i audiovisual de caràcter divulgatiu exposat. TV3 va emetre un programa especial, titulat “Malalties minoritàries. La Marató dels investigadors” conduït per Josep Cuní, presentador de La Marató 2009, que va recollir alguns dels projectes de recerca finançats amb aquella Marató i dels avenços que han assolit.

Els participants al 16è Simposi de “La Marató de TV3”, al pati de l’Institut d’Estudis Catalans.

Convocatòria de propostes de malalties Al maig la Fundació va obrir una nova convocatòria de propostes de malalties amb l’objectiu d’implicar la ciutadania en la tria del tema de les edicions 2016 i 2017 del programa. La crida estava oberta a associacions de pacients i de familiars de malalts, així com també a les d’entitats de recerca, societats científiques i de professionals de l’àmbit de la salut inscrites en el Registre d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. S’hi van presentar un total de 90 propostes. La Comissió Assessora Científica de la Fundació estudia i ordena les propostes rebudes i les presenta al Patronat per decidir els temes de les edicions 2016 i 2017 de La Marató. Va ser la sisena vegada que la Fundació va obrir aquesta convocatòria a la societat civil, amb l’objectiu de promoure la participació ciutadana en tot el procés de La Marató.

“Visita la recerca de La Marató”: proves pilot Al juliol, la Fundació va iniciar les proves pilot d’un nou projecte que es posaria en marxa al 2016, amb motiu dels 25 anys de La Marató de TV3. Es tracta de visites als centres de recerca perquè els ciutadans coneguin els projectes que està impulsant La Marató gràcies a la seva solidaritat i esforç. Es van fer de 5 visites pilot en centres de recerca de Barcelona, Girona i Sabadell. La quinzena de participants de cadascuna d’elles va poder conèixer com funciona el procés de la recerca i com La Marató ha contribuït a avançar en el coneixement, diagnòstic i tractament de diferents malalties.

111 Premis atorgats Durant el 2015, la Fundació i La Marató de TV3 van rebre els següents guardons: Premi Mussol 2015 L’Ateneu i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès van lliurar el Premi Mussol 2015 a la Fundació en reconeixement a la seva capacitat de mobilització social a través d’un projecte solidari com és La Marató de TV3 per promoure la recerca biomèdica en benefici de la salut i la difusió del coneixement de les malalties. El premi també va ser per al disc de La Marató, com a banda sonora de la solidaritat. Premi SEN Esclerosi Múltiple La Sociedad Española de Neurología va atorgar a La Marató de TV3 el Premi SEN Esclerosi Múltiple, en la modalitat social, per l’esforç de divulgar el coneixement i la defensa d’aquesta malaltia que es van fer durant l’edició del 2013. Premi Especial Autonòmic de l’Acadèmia de Televisió El Consell de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió va atorgar un Premi Especial Autonòmic a La Marató de TV3 per ser un format televisiu únic que mobilitza des del 1992 tota la societat catalana al voltant de dos objectius: sensibilitzar i recaptar fons per a la investigació biomèdica.

Compromís ètic

Responsabilitat Social

El Llibre d’estil recull els valors de la CCMA i el seu compromís amb la ciutadania, amb el país i amb la llengua, juntament amb la seva missió institucional i els principis d’actuació dels seus mitjans de comunicació. Estableix que l’actuació dels mitjans de la CCMA es basa en els grans principis periodístics de veracitat, rigor, imparcialitat i independència que guien l’elaboració i difusió de continguts informatius i, alhora fa explícit el compromís de les persones que hi treballen amb els valors i objectius que el servei públic audiovisual de la Generalitat de Catalunya s’ha fixat. La missió de servei públic de la CCMA i dels seus mitjans comporta un compromís ferm amb la societat. Aquest vincle es posa de manifest amb la programació i amb iniciatives per difondre continguts de millora de l’entorn social, educatiu, econòmic i ambiental, entre altres. La responsabilitat social de la Corporació s’inscriu dins dels objectius del Mandat marc dels mitjans públics aprovat pel Parlament, establint compromisos ètics i solidaris més enllà de les obligacions de servei públic que li són pròpies. Incorporar la responsabilitat social en la gestió permet obtenir resultats externs i interns de major credibilitat; referma el compromís de transparència i la capacitat de resposta amb els grups d’interès, com són la ciutadania, les institucions, el sector i els empleats. Els objectius i els projectes a desenvolupar els fixa el Comitè de Responsabilitat Social, integrat per representants de TV3, Catalunya Ràdio, Fundació la Marató de TV3, Atenció a l’Audiència, Recursos humans, Comunicació, Compres i Sostenibilitat, Organització i Coneixement. Els àmbits d’actuació inclouen la solidaritat, el compromís ètic, la sostenibilitat i l’accessibilitat de les diferents emissores i mitjans de la CCMA. En tots ells s’han fet accions destacades al llarg del

112 2015. A més, la CCMA participa i col·labora en projectes col·lectius o impulsats per altres entitats i dóna a conèixer la seva tasca social en accions, trobades o jornades d’estudi.

Programació Tal com estableix el Mandat marc dels Mitjans Públics aprovat pel Parlament, el foment de la diversitat és una de les missions encomanades els mitjans de la CCMA. Per això, són diversos els programes que, de manera específica o bé transversal, ens apropen a la realitat social del país per reflectir-ne la diversitat i que, més enllà de les diferències ètniques, culturals o religioses, aprofundeixen en la missió d’integrar tot tipus de col·lectius de la nostra societat, especialment aquells que es troben en risc d’exclusió. Durant el 2015, són exemples d’aquesta tasca els programes següents: S’ha creat i emès “Som dones”, una sèrie documental de TV3, protagonitzada exclusivament per dones, que expliquen la seva història personal i experiències respecte la vida quotidiana. “Solidaris” de Catalunya Ràdio que, aquest 2015, ha fet una edició especial amb motiu del dia mundial contra la pobresa, des dels Caputxins. “30 minuts”, amb les edicions dedicades a la pobresa infantil i a les entitats que treballen amb infants per ajudar a eradicar-la. “El Suplement”, que ha commemorat el 50 aniversari de la fundació AMPANS que s’ocupa de l’educació i la integració de nens amb discapacitat intel·lectual a la comarca del Bages. “Els Matins”, amb les entrevistes a alguns dels protagonistes de “Restaurants contra la fam” o a la presidenta de la Taula del Tercer Sector que demana la reforma de la Renda Mínima de Reinserció i més habitatge social. Uns mesos més tard, el 3/24 dedica també “L’entrevista del diumenge” al nou president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, que insisteix en la urgència de disminuir la desigualtat social. “Valor afegit” dedica un programa a l’ètica a les empreses i la seva influència en el model de gestió. “La nit dels ignorants” celebra l’emissió número 1.000 amb una sortida a Montserrat, en col·laboració amb la campanya “Donem la llauna a la fam” del Banc dels Aliments. “El Matí de Catalunya Ràdio” dedica una part del programa d’octubre a la reinserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorn mental. “.Cat” debat les causes de la pobresa infantil i les mesures de les administracions per fer-hi front. “Quèquicom” contrasta les dades estadístiques amb la realitat quotidiana a “l’economia de la pobresa”. En una altra ocasió, el programa mostra com funciona Ràdio Nikòsia, una emissora contra la depressió, formada per persones amb trastorns psicològics que utilitzen la difusió de la ràdio per parlar obertament de les seves malalties. “Quèquicom” ha rebut el premi Òmnium de comunicació 2015 per la seva trajectòria en la divulgació de la ciència i l’afany per fer entenedora, per al gran públic, una temàtica complexa i el premi de comunicació i divulgació de la biotecnologia de l’Associació espanyola de bioempreses, ASEBIO, pel reportatge “Ebola, l’amenaça del virus”. “L’entrevista de Catalunya Informació” parla amb Marta Massagué, professora del màster Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC i neuropsicòloga de la unitat de Trastorns d'Aprenentatge Escolar de Sant Joan de Déu, amb motiu del Dia Internacional de la Dislèxia. “Signes dels temps” dedica un programa a les persones amb discapacitat dins l’Església. Hi participen responsables de diverses entitats del sector i la fundació El Rusc, que acull persones amb discapacitat intel·lectual. “Els Matins” entrevista Cristina Maragall i el Dr. Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall amb motiu del dia mundial de l’Alzheimer.

113 “El documental” que mostra amb l’estrena d’“Àngels a Berlín” com la musicoteràpia obre una finestra per fer visibles, com a persones i com a músics, els components d’un grup amb problemes de salut mental. “Latituds” reflexiona sobre els drets humans a Espanya. Segons les Nacions Unides, Espanya suspèn en drets humans, ja que vulnera la llibertat d’expressió, els drets socials dels més dèbils i la memòria històrica. “Solidaris” acaba la temporada en directe des de Srebrenica, coincidint amb el vintè aniversari de la matança de milers de musulmans per l’exèrcit serbi. Al programa participen familiars de les víctimes i molts catalans que, des de la guerra dels Balcans, s’han abocat en les feines de reconstrucció del país. “Latituds” produeix i emet un capítol sobre com es va perfilant la cohesió social a Salt. El programa ha rebut el premi civisme als Mitjans de Comunicació 2015 del Departament de Benestar Social i Família, pel capítol “Veïns solidaris”. “El documental” del canal 33 dóna veu a les persones discapacitades amb la producció “El silenci del Jonc”. La cinta ha estat seleccionada per al NY Disabilities Film Festival, després de participar al festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. “Sense ficció” estrena “Filosofia a la presó” un diàleg entre estudiants de dret d’ESADE i interns del centre penitenciari de Lledoners. El documental ha estat guardonat amb el premi al millor documental a l’edició 2015 de la Semana Internacional de Cine de Valladolid. “No serà fàcil” de TV3 s’endinsa en la diversitat i multiculturitat de l’IES Eugeni d’Ors del barri de Sant Roc de Badalona. El programa “Campiones” d’Esport3 rep el premi Dona i Esport, de l’Ajuntament de Barcelona, per haver donat visibilitat a les protagonistes femenines de l’esport català. “Tags” del canal Super3 incorpora una nova secció d’anglès per a infants amb el “Whatchugüeeei!”, un videoclip de píndoles musicals en anglès que explica el significat de les expressions en anglès. “L’entrevista de Catalunya Informació” ha parlat amb Rosa Otero, portaveu d’ACNUR a Espanya, per parlar del drama del refugiats a Europa. “Liceu a la fresca” és una iniciativa del canal 33 per transmetre les sessions d’òpera a l’aire lliure en 14 municipis de Catalunya, durant l’estiu.

Participació TV3 participa en la creació del Banc Audiovisual de Testimonis. Els periodistes Montse Armengou i Ricard Belis van formar part de l’equip de treball que el van posar en marxa, en un acord de col·laboració entre el Memorial Democràtic i Televisió de Catalunya. La CCMA participa en la Setmana de la Responsabilitat Social de Catalunya amb la intervenció del director d’Estratègia Corporativa que presenta el Pla Director. La CCMA participa en una jornada internacional de la UAB i la Comissió Europea sobre l’intercanvi de bones pràctiques en els serveis d’accessibilitat. La defensora de l’Audiència respon el qüestionari sobre el dret d’accés i la participació de l’audiència en la televisió pública, realitzat per un grup de professors de la Universitat de València. La CCMA es compromet a respectar les “Recomanacions sobre el tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals”, un treball destinat a la millora del tractament informatiu per part dels mitjans de comunicació. El document ha estat impulsat pel Departament de Salut i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), juntament amb l'entitat Obertament, i ha comptat amb la col·laboració de gairebé una trentena d'entitats i associacions relacionades amb l'àmbit de la salut mental i la comunicació.

114 Accessibilitat La CCMA manté un ferm compromís per fer els seus continguts accessibles a tothom, treballa per posar-los a disposició de la ciutadania a través de diferents mitjans i també per adaptar-los a les necessitats de l’audiència proveint-los de subtitulació, transcripció a llengua de signes, audiodescripció, senyalització, etc. La seva tasca en aquest sentit es desenvolupa tant internament com en col·laboració amb altres entitats, principalment europees. En aquests àmbits, cal destacar l’aportació pública que fa de la seva experiència i coneixement. Durant aquest any, la CCMA ha presentat els seus serveis d’accessibilitat davant la ITU, l’organisme de les Nacions Unides especialitzat en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), en una conferència a Belgrad. La Corporació ha estat convidada a explicar el seu desplegament d'accessibilitat com a cas d'èxit en països de mida mitjana. La ponència s'adscriu dins de la contribució de la CCMA en el projecte europeu Hbb4ALL (Hybrid Broadcast Broadband for All), centrat en l’accessibilitat dels col·lectius amb necessitats especials. Un projecte cofinançat per la Comissió Europea, dins del Programa Marc de Competitivitat i Innovació (CIP). L’Hbb4ALL es va iniciar el desembre del 2013 i té una durada de 36 mesos. Les investigacions dels tècnics de la CCMA també s’han presentat a Brussel·les i Mallorca. A l’octubre, la CCMA va participar en la reunió d’experts en accessibilitat organitzada a Brussel·les per la Unió Europea de Radiodifusió (EBU). I posteriorment, va presentar el projecte Hbb4ALL al “VI Congreso Internacional de Televisión Digital Interactiva”, que va tenir lloc a Mallorca i que va organitzar la Universitat de les illes Balears.

Subtitulació Durant el 2015, s’ha posat en explotació el sistema de reconeixement de veu per subtitular les dues primeres hores del programa “Els matins”. Des d’Enginyeria han desenvolupat i han posat en explotació una aplicació HbbTV que permet personalitzar els subtítols. Aquesta era una petició dels col·lectius de persones sordes, ja que hi ha gent que necessita una mida de subtítols més gran que d’altres. I també es pot personalitzar la situació dels subtítols. El total d’hores subtitulades per a sords el 2015 és de 18.564, s’han emès per TV3, canal Super3/33, E3 i 3/24. També es té en compte, a l’hora de veure el percentatge pendent de subtitular, de descomptar-hi els programes que s’emeten en VO subtitulada i tots aquells que no es poden subtitular, bé perquè són estrictament de música o bé perquè no s’hi parla. A banda d’això, s’han emès 6,242 hores per TV3.cat (repetició de programes per a l’audiència internacional), que equival al 79,1% de la programació d’aquest canal, pel qual canal s’han emès 131 hores de programes no subtitulables i 11 hores de programes en versió original subtitulada, que equivalen a l’1,8% de la programació.

Programes emesos amb subtitulació durant el 2015. Canal Hores anuals Hores no VOSC % hores subtitulades % hores no subtitulables per a sords subtitulables TV3 4.829 1.247 61,8 16,0 CS·/33 6.144 1.549 19 76,2 19,2 E3 3.527 11 42,8 0,1 324 4.064 53,0

Si sumem el percentatge d’hores subtitulades per a sords i el percentatge d’hores no subtitulables: TV3 77,8% CS3/33 95,6% Això vol dir que a TV3 només faltaria un 22,2%, i al canal Super3/33, només faltaria un 4,5% per arribar al 100% de la programació subtitulada en aquests canals.

115 Audiodescripció TV3 ha estat pionera a l’estat en l’aplicació de l’audiodescripció en les seves emissions de manera continuada des del 2007. El 2015, les hores totals audiodescrites han estat 914. S’han emès amb audiodescripció, per exemple, les sèries “La Riera”, “Cites”, “Merlí”, etc.

Programes emesos amb audiodescripció durant el 2015. Canal Hores anuals audiodescripció Hores per setmana Hores de subtítols TN accessibles TV3 515 9,45 622 CS·/33 399 7,30 Total 914

És la primera cadena de l’estat que ofereix el sistema de subtitulació HbbTV (Hybrid Broadcast Broadband), disponible en televisió connectada, que suposa una millora tan en la subtitulació personalitzada per a persones amb dificultats auditives com amb els canals d’àudiodescripció per a persones cegues. Aquesta aplicació està operativa a través del servei TV3alacarta i la comparteixen tots els canals de la CCMA. I forma part d’un paquet que TV3 ha planificat dins del projecte europeu Hbb4ALL (Hybrid Broadcast Broadband for All) , dirigit a respondre les demandes d’accessibilitat dels col·lectius amb necessitats especials.

Llengua de Signes Catalana El nombre d’hores emeses en llengua de signes catalana el 2015 ha estat de 418 hores i 15 minuts. • Per TDT: 218 hores entre TV3, Canal 3/24 i TV3 HD. Amb l’emissió en llengua de signes el “Telenotícies vespre” pel Canal 3/24 i el butlletí informatiu diari a les 9:00 simultàniament pel Canal 3/24 i per TV3 i TV3HD on coincideix (excepte en període de vacances) amb “Els Matins”. • Per internet: 200 hores i 15 minuts, entre Canal 3/24 i TV3 (TVC internacional fora de Catalunya), segons les emissions simulcast respectives.

Accessibilitat als mitjans digitals El nou Portal, amb les seves condicions tècniques, ha representat una gran millora pel que fa a l’accessibilitat dels webs de la CCMA i ha permès tancar el 2015 amb molts més continguts subtitulats i senyalitzats. A final d’any es disposa de tots els vídeos amb subtítols per a televisió, amb subtítols també en l’entorn web de TV3alacarta, accessible des d’ordinadors, tauletes i mòbils; i al servei de TV3 en entorns de televisió connectada HbbTV. Pel que fa a la senyalització de programes a la carta i en directe, al web de TV3 i Catalunya Ràdio, tots els vídeos estan senyalitzats amb la informació del codi d’edat i, si és el cas, amb la icona corresponent de subtitulació. S’ha estat treballant també per estendre aquestes millores en la subtitulació i senyalització dels continguts a les apps i als entorns HbbTV. La nova app de TV3, que està previst estrenar l’estiu del 2016, incorpori tant els subtítols com la senyalització del codi d’edat. Pel que fa als entorns de televisió connectada, es preveu que el servei de TV3 incorporarà la versió amb audiodescripció a partir del febrer del 2016. Compliment de les normes UNE i WAI d’accessibilitat:

116 Durant el 2015 s’han dut a terme diverses accions correctives al portal ccma.cat per assolir el nivell d’excel·lència, A final de maig del 2016 està previst poder obtenir la certificació AA i la Declaració d’Accessibilitat del Portal web ccma.cat publicades. La certificació s’ha realitzat seguint les directrius que estableix la norma UNE 139803 del 2012 d’Accessibilitat basada en les directrius WCAG 2.0 en el seu nivell AA. Per certificar els seus desenvolupaments, la CCMA ha incorporat en els seus processos de desplegament i publicació validacions automàtiques d'HTML i accessibilitat amb els validadors del W3C i http://checkers.eiii.eu/, projecte europeu d'inclusió. Per altra banda, s'han avaluat un conjunt de planes tipus amb usuaris amb diferents discapacitats i diferents maneres de navegar per validar-ne el correcte funcionament.

Solidaritat

Campanyes externes Campanya d’ajut als damnificats pel terratrèmol del Nepal. Els treballadors de la CCMA van donar 2.684 euros, repartits entre les ONG Amics del Nepal (919 euros), Metges Sense Fronteres (650 euros), Creu Roja (485 euros), Save The Children (400 euros), Consolat del Nepal -Compte d’Ajuda als Damnificats (150 euros) i The Direct Help Foundation (80 euros).

Campanyes gratuïtes Catalunya Ràdio ha emès 315 falques gratuïtes i Televisió de Catalunya, 313 referents a la següent relació d’entitats: Obertament Fundació arrels AACIC Fundació esclerosi múltiple ACAB Fundació Josep Carreres AECC Fundació la roda AFANOC Fundació Miquel Valls (ELA) Amics de la gent gran Fundació Pere Tarrés Amics del Nepal Fundació Vall d’Hebron Aprenem Fundació Vicente Ferrer Apropa cultura Hospital Sant Pau Associació càncer Institut Guttman Autocontrol Mans unides Banc dels aliments Mercat social Dia mundial sense alcohol Pallapupas Down Espanya Setmana responsabilitat F. Pasqual Maragall Sonrisas de Bombay F. Catalana de l’esplai Taula entitats tercer sector FECEC Ulls del món Festa del comerç just UNICEF Tió solidari Catalunya Ràdio organitza la 8a edició del Tió Solidari amb el Banc dels Aliments i el suport de Bonpreu, Esclat i Abacus cooperativa. Com ja és tradició, la setmana de Nadal, el centre cultural el Born acull el programa especial del Matí de Catalunya Ràdio, en el què hi participen tots els realitzadors de l’emissora, amb l’objectiu de recollir menjar per els nadons de famílies necessitades Els més petits fan cagar el tió gegant que prèviament han inflat els personatges del Super3 i que, aquest any, també s’han afegit a la iniciativa solidària de Catalunya Ràdio.

117 Teaming La CCMA facilita la difusió i el funcionament de l’acció solidària dels seus treballadors que associats al Teaming destinen un euro mensual de la seva nòmina al projecte solidari que elegeixen cada any. Pallapupas ha estat l’entitat la guanyadora de l’edició 2015-2016. L’ONG fa servir l’humor per ajudar persones malaltes i els seus familiar a afrontar amb millor ànim les situacions adverses que pateixen. A final de temporada, rebran l’aportació dels treballadors de la CCMA, adscrits al Teaming.

Beques i pràctiques Cinc joves titulars del Carnet Jove han començat aquest any les pràctiques formatives a TV3, gràcies a una beca del Departament de Benestar Social i Família. Han estat seleccionats a través de la convocatòria de les Beques Carnet Jove 2015 que atorga l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ). Els beneficiaris de la beca, tres nois i dues noies titulars del Carnet Jove d’entre 19 i 26 anys, gaudiran d’un any d’estada formativa en pràctiques remunerades a diferents departaments de TV3. L’estada els permetrà adquirir coneixements pràctics que facilitin el seu futur accés al món professional.

Campanyes internes El Servei de Salut Laboral engega una nova campanya de revisió de la pressió intraocular per als treballadors de la CCMA que ho sol·licitin, amb la col·laboració de General Óptica. Coincidint amb el Dia Mundial de la Diabetis, la malaltia que juntament amb l’obesitat centra La Marató d’aquest any, el Servei de Salut Laboral i l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) han organitzat una jornada de divulgació de la diabetis a la CCMA. Tots els edificis de Televisió de Catalunya, Imagina i Catalunya Ràdio disposen ja d’un desfibril·lador per poder actuar en cas d’una aturada cardíaca sobtada. Els dos darrers s’han instal·lat a TV3. Es tracta d’uns equips d’alta tecnologia i molt fàcils d’utilitzar, perquè estan dissenyats de manera que qualsevol persona els pugui fer servir en el moment necessari. Recentment, la ràpida actuació amb el desfibril·lador d’una auxiliar de prevenció va salvar la vida d’un treballador d e l ’edifici Imagina.

Sostenibilitat El pla intern de gestió de residus que aplica la CCMA, juntament amb el Manual de bones pràctiques ambientals, fan que de manera continuada es vagi reduint l’impacte ambiental dels centres d’activitat de la corporació. La recollida selectiva de l’exercici 2015 es desglossa en funció dels residus:

Recollida selectiva any 2015 Tipus de residu Kilograms Tipus de residu Kilograms Paper i cartró 20.150 Plàstic 1.050 Fusta 10.710 CD i DVD 6.380 Ampolles plàstic PET 1.338 Tòners impressora 840 Llaunes 213 Residus aparells elèctrics i electrònics 10.561 Piles i bateries mòbils 1.219 Cintes de vídeo 3.878 Fluorescents 416 Envasos lleugers 505 Gots i culleretes 505 Vidre 6.500

118 La CCMA dóna als centres educatius i entitats de la Generalitat tot el material en desús. Les ONG i la resta d’entitats sense ànim de lucre també es beneficien de les donacions d’aparells tècnics, que estan en bon estat, però han quedat obsolets per les exigències tecnològiques de les emissores de la CCMA.

Col·laboració amb institucions, entitats i associacions Institucions i associacions audiovisuals Acadèmia del Cinema Català Federació Catalana d'Empresaris Instal·ladors Associació Catalana de Productors d’Animació de Telecomunicacions (Feceminte) (ANIMATS!) Federación de organismos de radio y televisión Associació Clúster Audiovisual de Catalunya autonómicos (FORTA) Associació de Productors Catalans (Barcelona Kids Cluster Audiovisual) Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) Associació de Productors de Documentals (PRO- Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) DOCS) Productors Audiovisuals Federats de Catalunya Associació de Productors i Editors Fonogràfics i (PROA) Videogràfics de Catalunya (APECAT) Unió Europea de Radiodifusió (UER – EBU) Associació de Productors Independents de Xarxa Audiovisual Local Catalunya (API) Institucions i entitats culturals Acció Cultural del País Valencià Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) Arts Santa Mònica Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) Associació Amics de l’Òpera de Sabadell Institut Ramon Llull Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya Kursaal - Espai d’Arts Escèniques de Manresa (ADETCA) laPerla29 Auditori Pau Casals L’Atlàntida - Centre d’Arts Escèniques de Vic Baròmetre de la Comunicació i la Cultura L’Auditori de Barcelona (FUNDACC) L’Auditori de Girona Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Mercat de les Flors (CCCB) Museu d’Art Contemporani de Barcelona Centre Internacional de Música Antiga (CIMA) (MACBA) Club Català de Cultura (TR3SC) Museu d’Història de Catalunya Circ Cric Museu d’Idees i Invents de Barcelona (MIBA) Circ Raluy Museu Episcopal de Vic Consell Nacional de la Cultura i de les Arts Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (CONCA) Obra Cultural Balear Coordinadora de Colles Castelleres de Òmnium Cultural Catalunya Palau de la Música Catalana Dagoll Dagom Palau Robert Filmoteca de Catalunya Plataforma per la llengua Focus Teatre - Auditori de Granollers Foment de les Arts i del Disseny (FAD) Teatre - Auditori de Sant Cugat Fundació Antoni Tàpies Teatre Lliure Fundació Joan Miró Teatre Nacional de Catalunya (TNC) Fundació Mobile World Capital Barcelona The Project Gran Teatre del Liceu 3xtr3s Grup Balaña Esdeveniments culturals Acústica – Festival Acústic de Catalunya (a)phònica – Festival de la Veu de Banyoles ANIMAC – Mostra Internacional de Cinema Barcelona Poesia – Festival Internacional de d’Animació de Catalunya Poesia

119 BCNSFF – Barcelona Sports Film Festival Festival popARB Cruïlla Barcelona – Festival de Músiques Festival Primavera Sound DOCSBARCELONA – International Documentary Festival Pròxims Film Festival Festival Schubertiada El Festival més petit de tots Festival Tradicionàrius Festival Altaveu – Festival de la Música i de la Fic-cat, Festival Internacional de Cinema en Cançó de Sant Boi del Llobregat Català Festival Barnasants Fira de la Mediterrània de Manresa Festival DANSAT Fira de Música al Carrer de Vila-seca Festival Jardins de Cap Roig Fira de teatre al carrer de Tàrrega Festival de Guitarra de Barcelona La Mostra – Fira de Teatre Infantil i Juvenil Festival Castell de Peralada d’Igualada Festival Internacional de Música de Cantonigròs La Setmana del Llibre en Català Festival de Jazz de Terrassa Mas i Mas Festival Festival de Jazz de Vic MECAL – Festival internacional de curtmetratges Festival de Música Antiga dels Pirineus – de Barcelona FEMAP Mercat de Música Viva de Vic Festival de Música Clàssica del Castell de Santa Nits de clàssica Florentina Portalblau – Festival de Músiques i Arts de la Festival de Músiques de Torroella de Montgrí Mediterrània Festival del Mil·leni Sitges - Festival Internacional de Cinema Festival de Pasqua de Cervera Fantàstic de Catalunya Festival Grec de Barcelona Sónar – Festival Internacional de Música Festival IN-SOMNI Avançada i New Media Art de Barcelona Festival Internacional de Jazz de Barcelona Strenes de Girona Festival Internacional de la Porta Ferrada Temporada Alta – Festival de Tardor de Festival Internacional de Música de Cambrils Catalunya Institucions de recerca i món universitari i educatiu EMAV – Escola de Mitjans Audivisuals Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ESMUC – Escola Superior de Música de Universitat de Barcelona (UB) Catalunya Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Catalunya (ESCAC) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Institut del Teatre Universitat Pompeu Fabra (UPF) Institut d'Estudis Catalans (IEC) Universitat Ramon Llull (URL) Institut Tècnic d’Ensenyament i Serveis (ITES) Universitat Rovira i Virgili (URV) TERMCAT – Centre de Terminologia Universitat de Vic (UVic) Universitat Abat Oliba - CEU Entitats cíviques, socials i esportives Abadia de Montserrat Fundació cardiopaties congènites (CorAvant) Amics de la gent gran Fundació Catalana de l’Esplai Associació Catalana per al Parkinson Fundació Esclerosi Múltiple Associació de familiars i amics de nens amb Fundació Fundipau càncer(AFANOC) Fundació Jaume Bofill Associació Espanyola contra el Càncer Fundació Josep Carreras Casal dels Infants Fundació Miquel Valls Centre UNESCO de Catalunya Fundació Pasqual Maragall Circuit de Catalunya Fundació Obra Social “la Caixa” Circuit de Motocròs de Catalunya Fundación Vicente Ferrer Comissions Obreres Fundación Alia2 Educo Guionistes Associats de Catalunya Foment del Treball Institut Català de les Dones Fundació Banc dels Aliments Institut Català Internacional per la Pau

120 Intermón Oxfam Tamborinada – Fundació la Roda Mans Unides Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Médicos sin Fronteras Catalunya Medicus Mundi UNICEF Obertament Sindicat de Periodistes de Catalunya Pallapupas Unió de Federacions Esportives de Catalunya - PIMEC – Petita i Mitjana Empresa de Catalunya UFEC Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Unió General de Treballadors Institucions públiques i organismes de l’administració Autoritat del Transport Metropolità Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Parlament de Catalunya Informació (CTTI) Parlament Europeu Conselh Generau d’Aran Tramvia Metropolità Govern d’Andorra

Vinculació amb el territori La programació dels mitjans de la Corporació reforça els vincles de la població amb el territori iaugmenta el coneixement de l’entorn. Són molts els espais de la graella dels diferents canals i emissores que ens acosten al territori i generen lligams entre la terra i la societat catalana. Els informatius en són una part essencial, certament, però el territori és present en tota la programació. En són una mostra els programes “Divendres”, de TV3, o “El suplement”, de Catalunya Ràdio, però també molts altres espais que de manera continuada al llarg de l’any, surten dels estudis i estenen la seva mirada arreu. La Corporació té un paper fonamental com a altaveu de tota mena d’esdeveniments que s’organitzen arreu de Catalunya. És especialment significatiu l’esforç per donar cobertura als centenars d’iniciatives culturals que s’hi fan. Probablement, la principal demostració d’arrelament de la Corporació al territori i la seva capacitat per donar a conèixer activitats arreu de Catalunya sigui La Marató de TV3. En l’última edició d’aquesta cita solidària, entitats, associacions i col·lectius d’arreu del país van fer més de 2.289 activitats organitzades espontàniament per col·lectius i associacions de 680 municipis catalans. Aquestes iniciatives van aconseguir convocar prop d'un milió de persones al voltant d'actes festius i solidaris que van aportar més de dos milions d'euros al marcador del programa. “La Marató” de TV3 també va arribar a aules de tot el territori amb un total de 4.772 conferències divulgatives que es van fer en centres educatius dins la campanya de sensibilització i difusió i que van arribar a uns 225.000 alumnes de Secundària en 1.055 centres educatius.

Televisió de Catalunya La màxima expressió de la informació territorial i de proximitat culmina al “TN Comarques” que de dilluns a divendres s’emet a les 14:00. i que té una primera part d’informació comarcal que és comuna i una segona part en desconnexió per les quatre demarcacions catalanes. El 3/24 dóna també cobertura comarcal, ja que diàriament poc després de les 10 fa una roda de connexions amb totes les seves delegacions per recollir tot allò que és i serà notícia al territori i que els Serveis Informatius cobriran. Òbviament, en els mateixos telenotícies migdia i vespre la informació del territori i sobre el territori és present de manera permanent. El programa “Els matins” també és un exemple clar de com ensenyar Catalunya des de tots els punts de vista.

121 L’actualitat informativa té també un paper important en la cobertura de les informacions poliesportives al territori català. D’altra banda, al marge dels informatius diaris i del 3/24, hi ha programes que tenen en la proximitat als ciutadans del país la seva raó de ser, perquè han estat concebuts de bon inici pensant en el territori. És el cas d’“Espai terra”. Un programa diari en què s’ensenya el país des de molts punts de vista: geogràfic, paisatgístic, gastronòmic, turístic, arquitectònic, etc.- i que pretén fer créixer una comunitat que s’emociona amb el paisatge que l’envolta i en vol tenir cura activament. La temporada 2014-2015, el programa es va renovar completament incorporant els continguts d’“El medi ambient”. S’emet a les 13.30, just abans del “TN Comarques”, donant així a la informació d’arreu del territori una dimensió més àmplia, no tant lligada a l’actualitat, i des del punt de vista mediambiental, que difícilment tindria finestra pròpia als telenotícies. Des de l’àmbit dels programes d’entreteniment, ja fa anys que TV3 treballa perquè el coneixement del territori sigui també una de les màximes que impregnin tota la graella. "Divendres per Catalunya", amb Espartac Peran, és un dels pilars fonamentals i raó de ser de “Divendres”. Aquest programa demostra que es pot ser competitiu i referent a la programació de tarda amb un entreteniment de qualitat basat en el coneixement de l’entorn, de tota la geografia catalana, les poblacions catalanes, els seus costums i la seva gent, i contribuint a visibilitzar el territori des d’una altra perspectiva. El grandíssim èxit d’“El foraster”, que, per exemple, el 9 de març, en la visita a Barberà de la Conca, va obtenir una quota del 21,1% de l’audiència).demostra l’encert i interès del programa en què Quim Masferrer recorre Catalunya disposat a deixar-se portar pels veïns dels pobles més petits i descobrir els racons inèdits, els costums locals i les persones més entranyables, curioses, sàvies, divertides o peculiars de cada poblet. Indubtablement, el món casteller té un alt component de vertebració territorial. TV3 ha transmès les principals diades castelleres (Mataró, Terrassa, Valls, Vilafranca i Tarragona) i, a més, el programa “Quarts de nou” en fa un seguiment setmanal durant tota la temporada. Altres programes com “Valor afegit” o “Acció política” també serveixen per destacar el que aporten de positiu les empreses i emprenedors repartits per arreu del país; les entitats i actuacions de caràcter social de tot el territori en funció de la procedència de cadascun dels diputats. També “Tot un món” recorre el territori per descobrir de quina manera ciutadans de procedència molt diversa s’integren i conviuen en realitats geogràfiques i culturals molt diferents. Una altra de les fórmules amb què es fa visible el territori és en els espais de ficció. A tota ficció se li busca un entorn adequat. El 2015, cada tarda el programa es desplaça al Maresme per conèixer les vivències familiars de “La Riera”. Un dels eixos principals del Super3 és la participació dels súpers en el canal. Per això, la continuïtat del Super3 inclou formats curts (d’uns 3 minuts) de producció pròpia que li donen una personalitat i uns valors que el fan únic. Es tracta de peces televisives protagonitzades pels propis súpers, enregistrades per tot el territori català i que giren al voltant de la comunitat del Super3.

Catalunya Ràdio Durant el 2015, Catalunya Ràdio, en la línia d’apropar-se als oients i ser sempre al seu costat, ha continuat apostant pel territori amb l’emissió dels programes de diverses poblacions per enfortir la relació de l’emissora amb les comarques catalanes. Com a servei públic, pretén promocionar el coneixement i el respecte a les diferents opcions i manifestacions socials, lingüístiques i culturals presents en el territori de Catalunya. El programa de cultura popular i tradicional explica cada setmana quines activitats es fan arreu del país i dóna conèixer les festes, colles, entitats, associacions d’arreu del territori en primera persona. Pel que fa a “El matí de Catalunya Ràdio”, com a buc insígnia de l’emissora, també es mou pel territori amb l’objectiu de fer arribar els continguts més importants de la ràdio als oients.

122 I el programa “El suplement” cada setmana acaba descobrint el país in situ tot jugant a “Catalunya amb plus”, en què els oients han d’identificar un punt del territori. Catalunya Ràdio també fa un gran esforç per integrar tota la part de les desconnexions, tant als informatius de Catalunya Ràdio com de Catalunya Informació, perquè les notícies del territori tinguin una presència més equilibrada i ben integrada amb el propi discurs informatiu de l’emissora. És especialment significatiu l’esforç constant per cobrir els centenars d’iniciatives culturals que s’organitzen arreu de Catalunya. En aquest punt, és cabdal la tasca de Catalunya Música i d’iCat.cat, en la cobertura de festivals de música i els principals esdeveniments culturals del país.

Accions en l’àmbit del medi ambient El coneixement i respecte pel medi ambient, així com la promoció de pràctiques sostenibles són valors fonamentals en els continguts dels mitjans de la Corporació. Conscients de la seva capacitat de sensibilització i d’incidència social, tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio i els portals d’internet de la CCMA inclouen en la seva programació continguts relacionats amb el medi ambient, ja sigui en la informació diària, en espais infantils o en programes més específics que un any més han demostrat el seu compromís per la promoció d’hàbits i comportaments saludables, alhora que ens han permès conèixer millor l’entorn natural que ens envolta. Tant a la televisió i a la ràdio com als mitjans digitals, la informació meteorològica, té una grandíssima presència i és un dels pilars informatius. Els espais que li són dedicats no es limiten al seguiment i la predicció del temps sinó que, amb la voluntat d’ampliar el coneixement de la natura i dels fenòmens naturals, amplien el seu àmbit informatiu al medi ambient i conviden l’audiència a tenir-lo present, observar amb atenció l’entorn i a preservar-lo. “Espai terra” és el programa de televisió més especialment dedicat al medi natural del nostre país, en què la informació didàctica té un pes fonamental i que es recolza en els concursos per incentivar la participació activa dels espectadors. Els reportatges que completen la programació d’Esport3 incideixen en les pràctiques saludables i molt especialment en aquelles que es desenvolupen a l’aire lliure, en harmonia amb l’entorn natural, al qual s’atorga un valor destacat i als programes concebuts expressament per al coneixement del territori, la faceta mediambiental hi té un pes important i s’hi valoren les accions de respecte, cura i protecció de l’entorn natural així com les pràctiques més amigables per a l’equilibri mediambiental. A Catradio.cat hi ha un espai dedicat a la meteorologia i l’entorn natural, “MeteoMauri”, un programa pioner que s’emet a través del web. El meteoròleg Francesc Mauri dedica aquest espai a tractar sobre el medi ambient, la gastronomia, l’oci, el territori i la sostenibilitat i també informa sobre notícies orientades a la sensibilització mediambiental. Dedica seccions especials al mar, la muntanya, la neu, etc. i, a més de la informació meteorològica proposa sortides o escapades perquè l’audiència participi i conegui de primera mà tot Catalunya: el territori, la gastronomia amb productes de proximitat, restaurants i vins de denominacions d’origen catalanes, etc. A més de ser un programa exclusiu pel web, aquest any ha tingut presència en antena: “MeteoMauri” s’ha convertit en una secció, els dijous a la tarda del programa “La tribu de Catalunya Ràdio”, on Francesc Mauri fa una entrevista setmanal amb convidats que es dediquen a mirar el cel, la terra i el mar. Avança els continguts del programa de catradio.cat i posa al dia del medi ambient amb José Luis Gallego . Els caps de setmana, el programa de viatges “Els viatgers de la Gran Anaconda” té seccions fixes de temàtica mediambiental, com ara “El més natural del món”, amb el naturalista Miquel Rafa; “Espais naturals de Catalunya”, amb Martí Boada, i “Les veus de la natura”, amb la biòloga Eloisa Matteu.

123 Promoció de la llengua catalana

Tal com estableix el Mandat marc del Sistema Públic Audiovisual, el català és la llengua pròpia dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya, que l’han d’utilitzar normalment i preferentment, i esdevenir vehicles vertebradors de l’espai català de comunicació. Amb aquesta missió, TV3, Catalunya Ràdio i els portals digitals de la CCMA promouen la divulgació de productes la llengua original dels quals és el català, fomenten l’aranès i actuen com un mecanisme de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

Departament d’Assessorament Lingüístic (DAL) Durant el 2015, el Departament d’Assessorament Lingüístic (DAL) ha continuat el procés de confluència interna, amb l’objectiu d’estar preparat per a la futura confluència de redaccions de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Tots els membres del DAL han seguit cursos de formació en iNews i Dalet, amb la qual cosa tots saben treballar amb tots els entorns informàtics de les redaccions de la CCMA (iNews, Dalet i Deliverty).

ésAdir El portal lingüístic de la CCMA ésAdir és una eina àmpliament utilitzada per l’àmbit acadèmic, els ciutadans interessats en la dinàmica del català i els professionals de la llengua. En aquest sentit, s’ha convertit en un portal de referència. Durant el 2015, l’ésAdir va continuar actualitzant les entrades que ja tenia i creant-ne de noves, de tal manera que en conjunt va arribar a la xifra total de 33.749 fitxes publicades. Mantenint la tendència d’anys anteriors, els apartats que van créixer més són els que fan referència als noms propis d’actualitat que presenten algun dubte lingüístic, sobretot antropònims (polítics de l’àmbit internacional, esportistes, actors, etc.) i topònims (noms de lloc) del món, amb informacions sobre la grafia correcta i la pronúncia més adequada. L’ésAdir va mantenir també el 2015 la col·laboració amb el Servei Català de Doblatge i amb la Generalitat de Catalunya per oferir, en una sola base de dades consultable des del portal lingüístic de la CCMA, els títols de pel·lícules doblades o subtitulades al català. Fruit d’aquest acord, l’apartat “Filmoteca ésAdir” va arribar a un total d’11.729 fitxes a finals d'any. Pel que fa a les audiències, el portal va acabar el 2015 amb una mitjana mensual de 20.776 visitants únics i un total anual de 507.310 visites i 11.606.560 pàgines vistes (font: Adobe Analytics). Pel que fa a la presència i difusió a les xarxes socials, el compte de Twitter @esAdir va passar de 10.750 seguidors el 2014 a 11.751 a finals del 2015. Amb aquestes dades, l’ésAdir confirma un any més la seva funció de servei públic i es consolida com a referència lingüística dels mitjans de comunicació en llengua catalana.

Doblatge El 2015 s’ha doblat al català 195 hores de sèries d’animació, 107 de cinema, 310 de sèries i 293 de documentals. Una xifra total de més de 905 hores de programació per ser emesa als mitjans de la CCMA completant la programació de producció pròpia.

124 Percentatges de programació de producció externa doblada durant el 2015.

La CCMA promou l’ús de la llengua catalana en l’audiovisual també a altres mitjans mitjançant la cessió de doblatge. El 2015 s’han cedit a altres televisions de Catalunya i Andorra 341 hores de doblatge, bàsicament de pel·lícules i sèries. En col·laboració amb el Servei Català de Doblatge s’han doblat també 81 vídeos i se n’han subtitulat 80 per ser publicats en DVD.

Espais específics La Corporació té com un dels objectius principals ajudar a consolidar i expandir la llengua i la cultura de Catalunya. Tots els continguts dels mitjans de la CCMA són en català, llevat d’aquells que s’emeten en aranès. A més, tant la televisió com la ràdio dediquen programes i espais específics a la llengua. A la televisió, el concurs lingüístic “El gran dictat” és un exemple d’aquesta contribució: un espai d’entreteniment de qualitat que basa el seu gran èxit en la diversió a partir del joc amb la llengua i que ocupa un espai preferent a la graella dels vespres de TV3. L’èxit del programa televisiu s’estén en el seu vessant multiplataforma, una aplicació per a mòbils i tauletes que ha seguit registrant enguany un bon nombre de descàrregues. El català també és protagonista de seccions especials en altres programes de TV3, com és el cas de “Paraules en ruta”, en què el filòleg i escriptor Màrius Serra acompanya l’equip del magazín “Divendres” de TV3 per diversos indrets de Catalunya, per parlar de les peculiaritats del vocabulari i les frases fetes més populars de cada regió, o del programa estrella “El matí de Catalunya Ràdio” que ofereix cada dia dues seccions basades en el coneixement de la llengua i en el seu ús lúdic.

125 A la secció “Entre paraules”, Ramon Solsona cada dia fa un repàs sobre el significat, l'origen, les accepcions i els usos d'una paraula. Es pot tractar d'un mot de nova creació, d'un que circumstancialment tingui molta presència als mitjans, o d'un que genera alguna polèmica concreta. Totes les paraules hi tenen cabuda. Màrius Serra planteja cada dia un enigma verbal de dificultat variable, l’“Enigmàrius”, i cada setmana un “Superenigmàrius” en començar la secció de “Lecturàlia”. Tots els participants que s'identifiquen acumulen punts per figurar en la classificació general de la Copa o la Lliga Enigmàrius, que s'actualitza cada setmana amb una gran participació de l’audiència, que arriba a una mitjana de més d’un miler d’oients diaris.

Premi Cerverí Cada any la Fundació Prudenci Bertrana convoca els Premis Literaris de Girona: Prudenci Bertrana de novel·la, Miquel de Palol de poesia, Carles Rahola d'assaig, Ramon Muntaner de literatura juvenil, Cerverí de lletra per a cançó i Lletra de pàgines web de literatura catalana, instituïts per col·laborar en la difusió d'aquests gèneres i de la lectura en català i per honorar la memòria de cinc escriptors i gironins il·lustres. Aquest guardó honorífic, convocat per Catalunya Ràdio, iCat.cat i la Fundació Prudenci Bertrana, amb la col·laboració de la revista Enderrock i el diari digital Vilaweb, es va constituir l'any 1996 i es concedeix a la millor lletra de cançó editada durant la temporada. La base del premi és la votació popular que es fa per mitjà del portal web de Catalunya Ràdio, d’entre la selecció inicial feta pel jurat. Hi participen les lletres originals i inèdites editades en el sector discogràfic durant l'últim any. No hi poden optar les adaptacions ni els textos editats anteriorment en qualsevol altre suport. Durant tot l'estiu, Catalunya Ràdio i iCat.cat emeten microespais diaris per difondre les 8 cançons. Es convida els oients a triar-ne una, votant a través del web de Catalunya Ràdio, on tenen la lletra reproduïda, l'autor i l’intèrpret. D’aquesta votació, en surt el Premi Cerverí 2015 a la millor lletra de cançó editada en català, que es fa pública en la gala de lliurament dels Premis Prudenci Bertrana. Xarim Aresté ha guanyat el Premi Cerverí 2015 amb la lletra de “A l’univers li sua”, del disc “La rosada”, escollida com a millor cançó. La resta de cançons que optaven al guardó eren “Ecos d’ambulàncies” de Joan Miquel Oliver, “Redempció” de Ferran Palau, “Amor de sèrie B” d’Élena, “El somni dins el somni” de Fred i Son, “La tercera guerra mundial” de Joan Colomo, “Una manera d’estar” de Clara Andrés i “Solstici” de Rosa-Luxemburg.

Bon dia La CCMA té un alt grau de compromís amb la promoció, la consolidació i l’expansió de la cultura i la llengua catalanes en tota la seva diversitat. Més enllà de fer dels seus mitjans referents de qualitat en l’àmbit territorial de Catalunya, treballa per fomentar un espai comú de comunicació en català. En aquesta línia i amb la voluntat de reforçar els vincles entre les Balears, el País Valencià, la Franja de Ponent, la Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i Catalunya en les activitats que li són pròpies, la CCMA ha destinat un espai en el seu portal ccma.cat al directori de mitjans en llengua catalana: “Bon dia”. A través de l’espai Bon dia es pot accedir a una àmplia oferta de continguts audiovisuals disponibles a la xarxa i que vénen dels diferents territoris els què compartim llengua

126 “El meu país és aquell on, quan dic ‘Bon dia’, em responen: ‘Sí, sembla que fa bon dia’” — Josep Pla

Col·laboració amb les universitats En l’àmbit de la col·laboració amb les universitats, el DAL, com cada any, ha acollit estudiants de postgrau i màster en pràctiques. Les pràctiques es fan en els espais de treball de l’assessorament lingüístic als mitjans audiovisuals: actualitats (informatius i esports), programes propis, programes aliens, doblatge, promoció i publicitat. Les sessions de treball faciliten als estudiants l’accés a la visió pràctica de la lingüística aplicada.

127 Programació en aranès La Corporació estén el seu servei públic també als ciutadans de parla aranesa. Amb l’objectiu de normalitzar l’ús de l’aranès als mitjans de comunicació, tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio fa anys que aposten pels programes en aquesta varietat occitana, amb informatius i produccions de diferents àmbits. Durant el 2015, s’han ofert més de 3.862 hores de continguts en aranès, dels quals un total de 1.931 hores i 7 minuts s’han emès en directe a la televisió i la ràdio. Pel que fa a la programació, els espais de la CCMA SA en aranès han estat:

Mitjà televisió El 3/24 ha mantingut l’emissió diària, de dilluns a divendres, d’una roda informativa de 15 minuts en aranès, a partir de les 16:45 fins al 2 de novembre. A partir d’aquesta data la durada és d’entre 20 i 23 minuts, i l’horari d’emissió és a les 15:37. Aquesta roda inclou les principals notícies del dia a Catalunya i a tot el món, a més de la informació esportiva de la jornada. És una roda d'informació general que té com a valor afegit el fet que s’emet per tot Catalunya, de forma que el reconeixement de l’aranès s’estén més enllà de la Vall d’Aran. A més de la roda del 3 24, l’oferta informativa en aranès es completa amb l’edició dels divendres del “TN comarques” en desconnexió per a la Vall d’Aran, d’una durada aproximada de vuit minuts de mitjana.

Mitjà ràdio L’informatiu del matí de Catalunya Informació s’emet en llengua aranesa, en desconnexió per a la Vall, de dilluns a divendres i en horari de màxima audiència radiofònica, a les 8 del matí excepte la temporada d’estiu. Cal destacar que la desconnexió ho és per motiu de llengua i que l’informatiu tracta temes generals en aranès, no es limita a temes locals de l’Aran. “Meddia Aranés”. S’emet de dilluns a diumenge de 12.00 a 13.00 tot l’any. Amb més de 22 anys d'història, s'ha convertit en un referent a la Vall i actualment té una edició al matí, de 12 a 13 h, i una repetició al vespre, de 19 a 20. També s’hi pot accedir mitjançant catradioalacarta o descarregar els podcast. També es fan les transmissions en desconnexió per a la Vall de tràmits parlamentaris que afecten especialment l’Aran. I també s’hi fan transmissions en directe en desconnexió, d’actes ignificatius que hi passen a l’Aran.

Mitjans digitals A través de la pàgina http://www.ccma.cat/aranes/, els usuaris poden accedir a tots els continguts relacionats amb la Val d'Aran, siguin espais produïts en aranès o doblats a aquesta llengua: el “Blòt de 3/24 en aranés”, la roda informativa en aranès del 3/24; el “Meddia Aranés”, l’edició del “TN comarques” per a la Vall d'Aran, els informatius en aranès de Catalunya Informació o els vídeos de produccions que Televisió de Catalunya ja ha emès en aranès, com ara la sèrie documental “Els Pirineus des de l'aire” o la sèrie infantil “Una mà de contes ” que posa a disposició dels més petits més de 40 contes il·lustrats en aranès que es poden veure a la carta, al web del programa.

128 Compromís amb la indústria

Les coproduccions de Televisió de Catalunya

Inversió El 2015 la inversió en producció independent s’ha mantingut amb el mateix import del 2014, 5,5 milions d’euros, distribuïts de la manera següent: 75% en ficció, 14% en animació i 10% en documentals. Pel que fa al número de projectes, s’han coproduït tres telefilms, una mini sèrie i dues sèries d’animació; s’han adquirit els drets d’antena de 23 projectes cinematogràfics de ficció, set dels quals també han comptat amb la coproducció de TVC, i s’ha participat en 24 documentals entre coproducció i drets d’antena.

Notorietat Enguany sis pel·lícules amb la participació de Televisió de Catalunya han estat nominades a la 30a edició dels Premis Goya: “Truman”, “Ningú no vol la nit”, “Un dia perfecte”, “El rey de La Habana”, “Anacleto: agente secreto” i “Requisitos per ser una persona normal”, i un total d’onze han estat premiades. Pel que fa als Premis Gaudí, cal destacar els sis Gaudí que es va endur “Truman”, del director Cesc Gay; els quatre Gaudí d’“El rey de La Habana”, i quatre més per a “Anacleto: agente secreto”i el Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió, per a “13 dies d’octubre”.

Javier Cámara i Ricardo Darín, a “Truman”.

El 2015 la producció catalana també ha destacat en els festivals de Donosti i Màlaga. Pel que fa a Donosti, “Truman” ha obtingut la Concha de Plata al millor actor ex aequo pels seus protagonistes,

129 Ricardo Darín i Javier Cámara, així com el Premi Feroz Zinemaldia a la millor pel·lícula de la secció oficial a concurs del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, atorgat per l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya (AICE). A banda d’això, “El rey de La Habana” es va endur la Concha de Plata a la millor actriu per Yordanka Ariosa. Pel que fa a Màlaga, destaca “Requisits per ser una persona normal” que va aconseguir quatre premis i una menció especial: Bisnaga de Plata a la millor fotografia DELUXE (Marc Gómez del Moral), Bisnaga de Plata al millor muntatge (David Gallart), Bisnaga de Plata al millor guionista novell (Leticia Dolera), el Premi Signis i la Menció Especial del Jurat Jove. En el marc dels festivals internacionals, “Truman” ha estat també la pel·lícula més viatgera: Toronto International Film Festival, Zurich Film Festival, London Film Festival, Warsaw Film Festival (Polònia), Abitibi-Témiscamigue Film Festival (Canadà), Les Arcs European Film Festival (França) i Busan International Film Festival (Corea del Sud). Altres produccions que també han destacat són “Ningú no vol la nit” que va obrir el Festival Internacional de Berlín i “Born” que va guanyar el premi a la millor actriu principal per a Vicky Luengo, al New York International Film Festival, a la gala que es va celebrar el diumenge 10 de maig a Nova York. I amb pocs dies de diferència, l’Estat Awards de Milà ha atorgat el Cavall de Leonardo al millor vestuari a Elena Ballester.

Destacats d’emissió Durant el 2015 s’han produït diferents esdeveniments d’emissió amb molt bons resultats d’audiència. “El mètode Grönholm” El film dirigit per Enric Folch, a partir d’un guió de Jordi Galceran basat en la seva obra teatral, gira entorn a quatre aspirants: en Ferran Augé, l’Enric Font, en Carles Bueno i la Mercè Degàs, que es presenten a una selecció per a un lloc de treball en una empresa multinacional d’estatus elevat. Tots ells passaran una sèrie de proves i deixaran al descobert fins on són capaços d’arribar per aconseguir aquell lloc de feina. “El mètode Grönholm” és una coproducció de Televisió de Catalunya i Versátil Cinema amb la col·laboració de Mediapro. Es va estrenar l’1 de gener amb gran èxit d’audiència: un 16,4% de quota i una mitjana de 494.000 espectadors. “El cafè de la Marina” El film dirigit per Sílvia Munt, a partir de l’adaptació de l’obra de teatre de Josep Maria de Segarra, narra la vida del cafè d’un poble pescador, que transcorre amb duresa i monotonia a principis del segle XX. L’imminent casament de la Rosa, la filla petita del cafè, anima aparentment la parròquia, però sota aquesta alegria, el drama de la Caterina, la germana gran, esquitxa i pertorba les ànimes “benintencionades” del poble. La moral imperant de l’època condemna amb brutalitat la noia d’“El cafè de la Marina” i no perdona la seva falta. El film va estar nominat al Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió en la passada edició dels Premis. “El cafè de la Marina” és una coproducció d'Oberon Cinematogràfica, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, amb la col·laboració de l'ICEC, amb el suport de l'Ajuntament de Palamós, el Patronat de Turisme de la Costa Brava-Girona, l'Àrea de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la Catalunya Film Comission. L’estrena a televisió, el passat 30 de març, va aconseguir una quota del 12,1% i una mitjana de 373.000 espectadors. “13 dies d’octubre” Després de l’èxit de “10.000 km” (amb què va arrasar als Gaudí i va guanyar el Goya a Millor director novell), Marques-Marcet dirigeix la seva segona pel·lícula “13 dies d’octubre”. Es tracta d’una producció televisiva de clara factura cinematogràfica, una de les peces clau de la commemoració del 75è aniversari de l’afusellament del President Companys. La pel·lícula

130 transcorre durant els 13 dies que passen des que Companys és traslladat a Barcelona, presentat a la Capitania General de Catalunya, empresonat al Castell de Montjuïc, jutjat i afusellat. El film va obtenir el Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió en la passada edició dels Premis Gaudí. “13 dies d’octubre” és una coproducció de Televisió de Catalunya, Lastor Media i Batabat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’estrena, el 10 de setembre, va congregar una mitjana de 398.000 espectadors i una quota del 15,2%.

Carles Martínez dóna vida al president Companys a “13 dies d’octubre”.

“Fill de Caín” L’opera prima de Jesús Monllaó, està basada en el best-seller d'Ignacio García-Valiño “Querido Caín”. La pel·lícula és un thriller psicològic que pretén fugir del clixé del nen diabòlic i explorar les arrels més profundes del complex entramat de bondats i maldats de les persones. “Fill de Caín” és una coproducció de Life & Pictures i Televisió de Catalunya amb la participació TVE. L’emissió per televisió, el 19 de desembre, va obtenir una quota del 13,6% i una mitjana de 373.000 espectadors. “Rastres de sàndal” El llargmetratge dirigit per Maria Ripoll, està basat en la novel·la homònima d’Asha Miró i Anna Soler-Pont, publicada per l’editorial Planeta el 2007. Narra una emotiva història d’amor fraternal i d’esperança entre dues ciutats: Mumbai i Barcelona, i les seves cultures.

131 “Rastres de sàndal” és una producció de Pontas Film, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i TVE. Altres produccions que també han obtingut bons resultats d’audiència han estat “Els últims dies”, amb un 11,1% de quota; “El bosc”, amb un 13,2%, i “Messi”, amb un 13,5%.

Projecció internacional

Pel que fa a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes, la presència a internet dels continguts de la Corporació i el canal TV3cat, que emet els programes de producció pròpia de Televisió de Catalunya fora de Catalunya, hi tenen un paper fonamental. La venda de produccions a altres països, la participació en festivals internacionals i acords com ara el de Catalunya Música amb la Unió Europea de Radiodifusió (UER) són també bàsics per donar a conèixer arreu la cultura catalana.

TV3cat

TV3cat és el canal internacional de Televisió de Catalunya que s’emet per internet. Agrupa els espais de producció pròpia dels principals canals de Televisió de Catalunya (TV3, 33, Super3, 3/24), sent TV3 el canal de referència. Emet 24 hores de programació diària en català combinant continguts de tots els gèneres: telenotícies, sèries, transmissions esportives, programes d’entreteniment, programes informatius, dibuixos animats, pel·lícules, etc. La programació de TV3cat respecta els mateixos horaris que la programació de TV3, sempre que emet continguts d’aquest canal. Els principals programes també s’emeten en multidifusió, adaptant- se a les diferents zones horàries del planeta. TV3cat es pot seguir per: ordinadors amb connexió a Internet: a través del web TV3alacarta. televisors i consoles: són diversos els models de televisors i consoles que permeten accedir no només als vídeos del TV3alacarta, sinó també als continguts de TV3cat. Es pot seguir en diferents models de televisions connectades de les marques Samsung, Sony, Philips, Sharp, LG, així com també a l’aplicació de Google TV. mòbils i tauletes: a tots aquells dispositius de telèfons i tauletes intel·ligents que facin servir els sistemes iOS, Android o Windows.

Venda de produccions

“Polseres vermelles” ha seguit liderant el rànquing de la producció de TVC més venuda. L’adaptació més sonada ha estat la feta a Alemanya que ha aconseguit índex d’audiència extraordinaris al canal on s’emet. A finals del 2015 irromp amb força una altra producció de ficció de TVC que promet molt en l’àmbit internacional. Es tracta de “Merlí”, que aprofita la bona acollida estrangera de “Polseres vermelles” i ha aconseguit creat molta expectativa. En només tres mesos de presencia en el mercat audiovisual, i una sola temporada acabada, lidera el rànquing del programa més visionat del catàleg de Vendes per potencials compradors. La primera temporada s’ha venut a Espanya, i en l’àmbit internacional s’ha negociat l’opció de compra a Itàlia i s’ha tancat un acord de distribució a França i Sud-Amèrica.

132 Altres vendes internacionals destacables son “Infidels”, a Colòmbia i als EUA; la renovació de l’opció de compra del format de “La Riera”, a Itàlia; minisèries com “Salaó”, “Olor de Colònia” i “Barcelona Ciutat Neutral” en la versió espanyol neutre, als EUA i a Mèxic; “Cites”, a Espanya, i “KMM” als EUA. El 2015 s’ha mantingut la presencia de TV3 en mercats internacionals de l’audiovisual amb la intenció d’anar consolidant territoris i clients. Aquests mercats son: NATPE Miami, NATPE Praga, MIP Cannes, DISCOP Istanbul, WORLD CONTENT MARKET Moscou, MAMPTV Madrid i ATF Singapur. Amb aquesta acció comercial més agressiva s’han aconseguit 1.226 visionats de programes que estan en el catàleg de vendes de TV3 per a clients potencials interessats en les produccions pròpies. Quant a la gestió del departament de vendes, s’ha continuat promocionant les millores en els processos de producció per tenir el material en versió internacional tècnicament cada vegada més a prop dels estàndards convencionals per l’exportació de producció audiovisual. Es continua treballant per millorar i implementar els sistemes d’informació, per gestionar millor la relació amb clients. L’aplicació per fer el seguiment de contractes i control d’estocs està ja implementada i funciona amb normalitat.

Presència a festivals

La presència de les produccions de TV3 als festivals audiovisuals internacionals, siguin generalistes o especialitzats, dóna a conèixer la marca TV3 arreu del món. I l’èxit que aquestes hi assoleixen tot sovint, dóna a conèixer Catalunya al món: la seva llengua i la cultura associades a la qualitat de la creació i la indústria audiovisual. La CCMA compleix així amb la seva missió de motor la indústria i ateny la seva vocació de servei al país, més enllà de les fronteres. Durant el 2015 nombroses produccions amb la participació de TV3 –pel·lícules, tvmovies , documentals, sèries i algun programa– han participat en trobades professionals del món creatiu, professional i industrial, de gran prestigi i, en molts casos, han estat destacades i han aconseguit un nombre important de nominacions i premis.

Producció de concerts i oferta internacional

Catalunya Música a la UER El 2014 Catalunya Música ha enregistrat 205 concerts, dels quals 61 s’han transmès en directe. (un 30%). Una àmplia selecció d’aquests concerts ha tingut ressonància internacional, ja que s’han aportat a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) dins de la xarxa d’intercanvi regular o bé per formar part de la Temporada Euroràdio. Cada concert ha sigut emès per una mitjana de sis emissores de la UER. En números absoluts, s’han fet 600 emissions internacionals dels nostres concerts.

Euroràdio Aquest any s’han seleccionat també onze concerts de Catalunya Música per formar part tant de la temporada regular (set) com de la d’estiu (quatre) d’Euroràdio.

133 Intercanvi regular ( pink offers ) Pel que fa a l’intercanvi regular ( pink offers ), Catalunya Música ha aportat 92 concerts, cada un dels quals ha tingut una mitjana de 5,6 peticions. Destaquen les aportacions que formen part de les temporades regulars que Catalunya Música cobreix: Gran Teatre del Liceu, L’Auditori de Barcelona i Palau de la Música Catalana, i altres provinents dels centres més actius del país (Barcelona, Girona, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, El Vendrell, etc.). El concert que ha tingut més èxit ha sigut el recital que el flautista Emmanuel Pahud va fer el 16 de desembre del 2014 a L’Auditori, que ha estat emès per 21 emissores associades a la UER. En contrapartida, Catalunya Música ha rebut de la xarxa d’emissores de la UER més de 450 concerts fets als millors auditoris i amb els intèrprets més prestigiosos. D’aquests, un 6% han estat emesos en directe i la resta en diferit.

Candidats de Catalunya Música als concursos i activitats de la UER Per sisè any consecutiu l’emissora ha presentat candidats al concurs New Talent de la UER, així com al concurs Palma Ars Acustica. Els candidats de Catalunya Música als concursos i activitats de la UER han estat: - Concurs New Talent 2015: Josep Ramon Olivé, baríton. - Concurs Palma Ars Acustica 2015: Medín Peirón, amb una obra titulada “Què em passa?”. Cal destacar també que el Premi Catalunya Música , que el 2015 ha guanyat la guitarrista Mabel Millán, consisteix en la promoció internacional a través de la xarxa de la UER.

134 Compromís amb la qualitat

La Defensora de l’Audiència i el Servei d’Atenció a l’Audiència La Defensora de l’Audiència i el Servei d’Atenció a l’Audiència (SAA) són el referent de la ciutadania en la defensa dels seus drets respecte a la programació i els continguts de la CCMA. Constitueixen –juntament amb la cada vegada més rellevant participació de la ciutadania a través de les xarxes socials– una important via de comunicació entre l’audiència i els mitjans de comunicació audiovisual de la CCMA, a l’hora d’opinar sobre el seu servei i contribuir a millorar-ne la qualitat. Laura Baladas és la Defensora de l’Audiència i la directora corporativa del Servei d’Atenció a l’Audiència, des d’octubre del 2014, responsable d’atendre les peticions i reclamacions que s’adrecen a aquest organisme. La figura institucional de la Defensora reforça l’objectiu de compromís i voluntat de servei en tot el que està relacionat amb els drets de les persones, en la programació i continguts dels mitjans de la CCMA, amb especial atenció a la protecció a la infància i els col·lectius més vulnerables. L’Estatut de la Defensora es va actualitzar seguint els objectius marcats pel Pla Director d’Estratègia Corporativa de la CCMA. El Consell de Govern de la CCMA en va aprovar la modificació el 22 de juliol del 2015.

Balanç 2015 Durant el 2015, el Servei d’Atenció ha rebut 19.415 comunicacions a través del seu web. Les respostes que reben els comunicants són fruit d’un treball coordinat pel el mateix Servei d’Atenció a l’Audiència. El temps mitjà de resposta ha estat de 5,91 dies. S’ha produït una reducció significativa en el temps de resposta respecte de l’any anterior: s’ha passat de 10,63 dies el 2014 fins a gairebé la meitat durant el 2015. Això és degut principalment a la integració a l’eina del gestor del Servei d’Atenció dels diferents equips dels programes i departaments, que han contribuït a donar un impuls a la resolució i redacció de les respostes. La majoria de les comunicacions de l’audiència corresponen a consultes, comentaris i suggeriments sobre la programació dels nostres mitjans. Les comunicacions qualificades pels usuaris com a queixes representen un 13,11% del total. El volum de comunicats específicament adreçats a la Defensora –631 en total– representen un lleuger augment, a causa de la campanya d’uns espectadors molestos amb unes imatges de maltractament animal en un episodi d’“El foraster”. El volum total de trucades al 902 22 54 30 ha estat de 13.612 i el grau de satisfacció s’ha marcat en un 4,46 d’un màxim de 5. Un aspecte destacat aquest 2015 ha estat la contribució del Servei d’Atenció en la millora en la resolució de les incidències tècniques, mitjançant l’ús de l’opció de la bidireccionalitat que facilita l’eina del gestor. A través d’aquesta fórmula, l’usuari pot aportar més dades sobre la incidència en qüestió i els nostres serveis tècnics –tant d’enginyeria, com d’informàtica, com de mitjans digitals– tenen més elements i dades per resoldre els problemes amb més celeritat i eficiència. Contribuïm d’aquesta manera també a la promoció de la innovació tecnològica a l’hora de posar a l’abast de la ciutadania uns continguts d’alt nivell de qualitat. L’ús de les xarxes socials segueix guanyant rellevància per interactuar amb la nostra audiència. En aquest exercici –un any excepcional amb tres eleccions–, els temes que més transcendència i

135 volum han generat han estat centrats en l’àmbit polític d’una manera destacada. El segon lloc l’han ocupat els comentaris al voltant de l’actualitat i les victòries esportives del Barça i, en tercer lloc, els comentaris sobre diferents temes vinculats a La Marató de TV3. En un ordre més específic, els temes que destaquen per l’interès generat durant l’últim any són els següents: Aplicacions del nou portal Al Servei d’Atenció es reben consultes, queixes i suggeriments relacionats amb els serveis que oferim a través del nostre portal. Des de les dificultats de reproduir vídeos de TV3alacarta fins a l’accés als directes amb time shifting i streaming adaptatiu. Setmanalment es treballa amb la relació d’incidències tècniques, en les quals intervenen diferents àrees de la CCMA. Gràcies, en part, als comentaris i suggeriments que ens ha traslladat l’audiència, Mitjans Digitals ha millorat la visibilitat de l’accés a la graella de programació. Resintonització de freqüències – iCat El maig del 2015 hi va haver la resintonització de freqüències per poder seguir els “TN comarques” en HD i es va organitzar un operatiu per informar la ciutadania d’aquesta circumstància. Des del Servei d’Atenció s’ha donat informació i s’ha publicat una notícia sobre el tema al blog de la Defensora. Així mateix, TV3 ha posat en marxa una àmplia campanya informativa en què s’explica aquest procés. Els canvis en la graella d’iCat, l’octubre del 2015, van provocar consultes per part dels usuaris sobre el compromís de la CCMA amb la divulgació i promoció de la cultura, que lògicament la CCMA manté d’una manera decidida si bé, més enllà d’aquesta voluntat, la situació actual que afecta els recursos econòmics i humans obliga, en alguns casos, a fer ajustos concrets en els nostres espais i canals. Any electoral – campanya d’estiu El 2015 ha estat un any amb tres eleccions a Catalunya. Destaca la incidència davant la Junta electoral de la campanya d’estiu per l’eslògan de la cançó de TV3. Petició retirada d’imatges Durant el 2015 han arribat, per la via del Servei d’Atenció, comunicacions relacionades amb la petició de retirada d’imatges del nostre Portal de persones que es consideren afectades o perjudicades per unes imatges que ja no tenen actualitat informativa. S’està treballant amb Serveis Jurídics i Mitjans Digitals per formalitzar un protocol d’actuació aplicable a aquestes circumstàncies i que doni garanties a les persones i es preservi també el dret a la informació. Llengua El compromís per vetllar pel bon ús del català és una de les responsabilitats dels mitjans de la CCMA i sobre el qual hi ha més comunicats. Els comentaris de l’audiència sobre aspectes lingüístics reben la resposta adequada per part del Departament d’Assessorament Lingüístic. Paritat La igualtat efectiva de dones i homes en les tertúlies de la CCMA també ha estat present en determinades comunicacions de l’audiència, sobretot a partir de l’entrada en vigor de la llei 177/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Càsting fraudulent sèrie “Merlí” El pare d’un menor ens va advertir d’un ús il·legítim de la nostra marca, en relació amb un suposat càsting per a la segona temporada de “Merlí”. Es va posar en coneixement dels Serveis Jurídics i els Mossos d’Esquadra també en van ser informats. Animalistes: “El Foraster” / “Blancaneu”

136 Les persones que actuen en defensa dels animals quan veuen i/o senten o fins i tot perceben que en els nostres mitjans s’ha exhibit algun maltractament són molt actives a les xarxes. Estan associades i actuen coordinadament per fer-nos arribar la seva queixa i malestar. Ha estat així en el cas d’un episodi d’“El foraster”, en què es veia una descàrrega elèctrica a un gos pastor, i per l’emissió de la pel·lícula “Blancaneu”, perquè hi apareixen imatges de corrides de toros.

Llibre d’estil El Llibre d’estil recull els valors de la CCMA i el seu compromís amb la ciutadania, amb el país i amb la llengua, juntament amb la seva missió institucional i els principis d’actuació dels seus mitjans de comunicació. El manual d’ús del Llibre d’estil és l’eina mitjançant la qual es desenvolupa, i la concreta l’aplicació d’aquests principis i valors als mitjans de comunicació de la CCMA i a cada una de les tres grans plataformes –la televisió, la ràdio i els mitjans interactius–. La vocació del manual d’ús és ser una eina útil per esvair dubtes, resoldre conflictes deontològics, periodístics, estilístics o lingüístics, i aportar marcs de referència per prendre decisions que afecten els continguts en l’exercici professional diari als mitjans de la CCMA. És, doncs, una entitat viva, que s’ha d’anar adaptant als canvis socials i tecnològics per donar resposta a les necessitats que l’exercici del servei públic de comunicació demani. Per dur a terme aquesta tasca, s’ha constituït, aquest 2014, la Comissió de seguiment corporativa del Llibre d’estil de la CCMA. Aquesta Comissió, organitzada per diferents àrees de treball (Comunicació, Informatius, Programes, Esports, Mitjans Digitals), té les següents funcions: • Informar la Direcció de la CCMA sobre els treballs que es porten a terme. • Analitzar el compliment del Llibre d’estil en diferents àmbits a proposta dels membres de la comissió o de les direccions. • Elevar a les direccions dels mitjans els acords i les propostes que sorgeixin dels treballs de la Comissió perquè les prengui en consideració. • Proposar al Consell de Govern les modificacions o afegits del Llibre d’estil i els treballs de la Comissió que haurien de publicar-se. • Establir i desenvolupar estratègies de comunicació interna sobre el Llibre d’Estil.

Premis

Televisió de Catalunya

Premis rebuts durant el 2015 FEBRER Diversos llargmetratges amb participació de Televisió de Catalunya van ser guanyadors dels VII Premis Gaudí: • “10.000 km” de Carlos Marques-Marcet, guardonada amb cinc premis: millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció, millor guió, millor protagonista femenina i millor protagonista masculí. La pel·lícula és una producció de Lastor Media en coproducció amb La Panda i la participació de TVC, TVE, ICEC, Media i Ymagis.

137 • “Rastres de sàndal”, millor pel·lícula de Maria Ripoll. Una producció de Pontas Film, amb la col·laboració de TVC i TVE. • “Rec 4”, millors efectes digitals i millor maquillatge i perruqueria. És un llargmetratge produït per Filmax amb la col·laboració de Televisió de Catalunya. • “Stella cadente”, millor direcció artística i millor vestuari. Produïda per Eddie Saeta amb la col·laboració de Televisió de Catalunya • “Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo”, producció de Zeta Cinema amb l'associació de Películas Pendelton i la col·laboració de TVE, TV3, CANAL+, ONO, millor pel·lícula d'animació. • “Descalç sobre la terra vermella”, millor llargmetratge per a televisió. És una coproducció catalana brasilera de Minoria Absoluta, Televisió de Catalunya, Televisión Española, Raiz Produçoes Cinematográficas i TV Brasil, amb la col·laboració de l'ICEC, l'ICAA i Ancine. La 70a edició de les Medalles CEC (Círculo de Escritores Cinematográficos) ha premiat amb dues medalles el llargmetratges amb participació de Televisió de Catalunya, “Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo”: millor llargmetratge d’animació i millor guió adaptat. Premi Goya al millor director novell per a Carlos Marques-Marcet per “10.000 km”. “Polseres vermelles”, reconeguda amb l'Emmy Kids International a la millor sèrie infantil. Aquests guardons nord-americans premien programes televisius produïts fora dels Estats Units i destinats a un públic infantil, com la producció de TV3. Les matinades musicals de Televisió de Catalunya han rebut el premi a la indústria musical d’Enderrock, per l’emissió de música durant cinc anys en franges nocturnes. El documental “Dalí, emperador de l’acció” ha estat guardonat amb el premi a la millor producció audiovisual per l’Associació Catalana de Crítics d’Art. És una producció de Juandesafinado en coproducció amb TVC. Televisió de Catalunya ha guanyat quatre premis Zapping: • Helena Garcia Melero ha estat reconeguda com la millor presentadora de l'any per l'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals. • Per segon any, la gala ha premiat el programa del Super3 “Una mà de contes”, que ha empatat a punts amb el programa “Un, dos, chef” de Disney Channel, en el premi al millor programa infantil. • Un altre dels guardonats de la nit ha estat el programa “Tenim un pla”, que ha aconseguit el premi en la categoria Valors pel seu suport als emprenedors catalans. • I per acabar, l'actor Francesc Orella, ha estat distingit per la telemovie “Prim, l'assassinat del carrer del Turco”, produïda per TV3. La 6a edició dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola ha atorgat el premi al millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, al director i guionista de “La Jonquera: 20 anys sense frontera”, Vicenç Asensio. El documental és una producció de TV3, amb la col·laboració de Visual 13. També li van donar un premi a un projecte de documental sobre el festival de teatre “Temporada Alta” que va presentar la Mercè Sibina, redactora de TV3 de la delegació de Girona. MARÇ La Secció de Cultura i el departament de culturals de TVC han estat guardonats al Premis Bonart que arriben a la quarta edició de la revistat BONART. El programa “Gran Recorregut/GR” ha estat guardonat amb l’Alimara Mass Media del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT de la Universitat de Barcelona. El llargmetratge “10.000 km” ha estat guardonat com la millor opera prima en la 59a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia, lliurats aquest dilluns per Ràdio Nacional d’Espanya (RNE), en una gala celebrada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. També es va premiar Ingrid García-

138 Jonsson que va rebre el premi millor actriu protagonista espanyola per el seu paper a “Hermosa Juventud”, de Jaime Rosales. El programa “ Espai Terra ” de TV3 ha competit un any més amb un vehicle elèctric a l’EcoRallyRACC, una prova que aposta per fomentar l’ús de vehicles respectuosos amb el medi ambient. L'equip format per Tomàs Molina i Enric Oller ha guanyat en la categoria de vehicles elèctrics sense aparells de mesurament i ha quedat tercer en la general de vehicles amb zero emissions. ABRIL La pel·lícula de Miguel Bardem, “Prim. L'assassinat del carrer del Turco” ha estat guardonada al World Media Festival d'Hamburg amb el Globus de Plata a l'Entreteniment. L'actor Francesc Orella ha rebut recentment el premi Zapping d'actor a l'oci audiovisual de qualitat 2014 pel seu paper com a general Prim. El film és una coproducció de Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, Shine Iberia i Dream Team. La pel·lícula de Miguel Bardem “Prim, l'assassinat del carrer del Turco” va aconseguir el Gold World Medal al New York Festivals World's Best TV&Film en la secció de TV Movie. És una coproducció de TVC, TVE, Shine Iberia i Dream Team. El dijous 19 d'abril es van lliurar els premis del Brussels Internacional Fantastic Film Festival. L’opera prima d'Andrés Cruz Shauraiwa es va endur el premi Méliès de Plata pel seu últim llargmetratge “L'altra frontera” i opta així al Méliès d'Or, que es lliurarà al 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. L’Ateneu i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès han lliurat aquest cap de setmana el Premi Mussol 2015 a la Fundació La Marató com a reconeixement a la seva capacitat de mobilització social a través d’un projecte solidari com és La Marató de TV3 per promoure la recerca biomèdica en benefici de la salut i la difusió del coneixement de les malalties. El premi també és per al disc de La Marató, com a banda sonora de la solidaritat, que acompanya des de fa 10 anys La Marató. El Festival de Cinema de Màlaga va lliurar les Bisnagues de les diferents categories del festival. Leticia Dolera, que s'estrenava com a directora amb el llargmetratge “Requisits per ser una persona normal”, va tornar amb les mans plenes de premis: la Bisnaga de Plata a la millor fotografia - DELUXE (Marc Gómez del Moral), la Bisnaga de Plata al millor muntatge (David Gallart), la Bisnaga de Plata al millor guionista novell (Leticia Dolera) i el Premi Signis. Finalment va obtenir la Menció Especial del Jurat Jove. D'altra banda, Oscar Pérez, director d’“El tram final”, es va endur la Bisnaga de Plata al millor director de documentals. Està produït per Getsemaní en coproducció amb Televisió de Catalunya i l'ajut de MEDIA. El segon Festival Gollut de Ribes de Freser va atorgar a Àlex Gorina, director i presentador dels programes “La finestra indiscreta”, de Catalunya Ràdio, i “Sala 33”, de TV3, el Premi Gollut a la trajectòria. Gorina, a més, serà un dels membres del jurat d’aquest festival. El delegat de la TVC a Madrid, Josep Capella, va guanyar el Guardó 1924 de Ràdio Associació pel fet de servir de manera clara la informació que es genera a la capital de l’Estat. A més, Santi Carreras, subcap de Programes de Catalunya Ràdio, ha rebut una menció d’honor a la seva trajectòria i el programa de la mateixa emissora “Univers MotoGP” ha obtingut una menció de qualitat en l’apartat d’Innovació. MAIG El documental “Glance up, mirant amunt”, dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez, ha estat guardonat amb el premi a la millor producció catalana en la 6a edició del Barcelona Sports Film. La producció, que té la col·laboració de Televisió de Catalunya, també ha guanyat el premi Indie Filmaward al millor llargmetratge al festival alemany Independent Days Film Festival.

139 El New York International Film Festival i el Festival Internacional de Cinema de Milà (MIFF) han premiat la pel·lícula “Born”, en què ha col·laborat TVC. El segon llargmetratge de ficció del cineasta i artista multidisciplinari Claudio Zulian ha aconseguit el premi a la millor actriu principal per a Vicky Luengo, al New York International Film Festival, a la gala que es va celebrar el diumenge 10 de maig a Nova York. I amb pocs dies de diferència, l’ Estat Awards de Milà ha atorgat el Cavall de Leonardo al millor vestuari a Elena Ballester. El jurat de la XV edició dels Premis Nacionals de Comunicació ha decidit distingir el periodista de Catalunya Ràdio Xavier Graset, en la categoria de Ràdio, i el programa de TV3 “Valor afegit”, en la de Televisió. El Consell de l’Advocacia Catalana ha atorgat el premi Valor al Periodisme d’Investigació al programa “30 minuts” pel treball d’investigació i de recerca que du a terme i per la qualitat dels seus reportatges. JUNY “El gran silenci, Horta de Sant Joan” i “Game Over”, premiades al DocsBarcelona. El premi Docs&Teens, atorgat pel públic adolescent que assisteix a aquesta secció del festival, ha recaigut en “Glance up, mirant amunt” d'Oriol Martínez i Enric Ribes. Al Festival Fic-Cat, “Rastres de sàndal”, de Maria Ripoll, va aconseguir el Premi del Públic i la interpretació d’Ariadna Gil a “L'altra frontera”, d'Andrés Cruz Shiraiwa, una menció especial. “Perseguits i salvats. Camins de nit i boira”, el documental impulsat per la Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, coproduït per Televisió de Catalunya i la xarxa de Comunicació Local, ha obtingut el premi Josep Maria Planes d'investigació periodística, que atorga la Fundació Independència i Progrés i la Demarcació Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El programa “La Marató de TV3”, Premio Especial Autonómico de la Academia de la Televisión. Premi Reconeixement en el Comerç 2015 atorgat per PIMEC al programa “Collita Pròpia”.

“10.000 km” s'ha endut el premi a la Millor pel·lícula en cine de tot el món (Best Narrative Feature - World Cinema) al Maui Film Festival de Hawai. El documental “Injustícia exprés. El cas Òscar Sánchez” guanya la Nimfa d’Or, en la categoria de millor documental d’actualitat, de la 55a edició del Festival de Televisió de Montecarlo. És una producció de MEDIA 3.14 en coproducció amb TVC i TVE. El jurat del premi Paparra 2015, format per la Junta Directiva de l’Arca de Noé, va decidir, en la seva executiva del juny, proposar el programa del Club Super3, “Kukurota” com a guanyador d’aquest premi. JULIOL La sèrie d'animació “Glumpers” va guanyar el premi d'animació en el festival d'animació El Chupete 2015 , celebrat a Madrid els dies 9 i 10 de juliol. “Glumpers” és una sèrie coproduïda per TVC i Motion Pictures. “Sonata per a violoncel / Sonata by cello”, s'ha endut el premi especial al The World Premieres Film Festival Philippines 2015. La pel·lícula de Claudia Pinto “La distància més llarga” ha estat premiada amb el premi a millor opera prima de ficció iberoamericana en els Premis Platnio 2015. SETEMBRE El documental “Madame Barcelona, un recorregut per l’arc del teatre” ha guanyat el segon premi (Silver Sabre) del Festival Internacional de Cine Històric i Militar de Polònia que ha tingut lloc a Varsòvia del 8 a l’11 de setembre. Aquest documental és una producció de la productora KARAVAN FILMS en coproducció amb Televisió de Catalunya.

140 “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez” aquest documental és una producció de Media 3.14 en coproducció amb TVC i TVE, ha estat guardonat amb el premi Nimfa d’Or al Millor Documental d’Actualitat en la 55a edició del Festival de Televisió de Montecarlo (Mònaco). El Festival de Sant Sebastià ha atorgat la concha d’argent al millor actor, ex aequo per a Ricardo Darín y Javier Cámara, pel llargmetratge “Truman” de Cesc Gay, i la concha d’argent a la millor actriu, a Yordanka Ariosa, de “El rey de La Habana”. Totes dues pel·lícules amb la participació de TVC. I, el documental d’animació opera prima d'Àlex Guimerà i Juan Pajares “Un día vi 10.000 elefantes” ha aconseguit el guardó Lurra de Greenpeace en la 63a edició del Festival de Sant Sebastià. És una producció de SeveralStudio, en coproducció amb TVE i Televisió de Catalunya i el suport del Centre Cultural d'Espanya a Malabo (CCEM) i AECID, Tala Tala i ACIGE. OCTUBRE El programa “Capacitats”, que emet el canal Esport3 de Televisió de Catalunya, ha estat distingit com a projecte de comunicació dins els IX Premis Solidaris ONCE Catalunya. La Setmana Internacional de Cine de Valladolid entrega l'Espiga d'Honor a Juliette Binoche, protagonista de “Ningú no vol la nit”, produïda amb la participació de TVC,TVE, Vodafone Ono, Eurimages, Movistar+, l' ICEC, el Programa Media, el Centro Nacional de Cine de Bulgaria, el Canarias Cultura en Red i Audiovisual SGR. La minisèrie de televisió “Habitacions tancades”, basada en la novel·la homònima de Care Santos guanya el premi a la millor pel·lícula al Latin Beat Film Festival de Tokio i, “El rey de La Habana” rep el premi a la millor actriu per Yordanka Ariosa, protagonista de la pel·lícula. A totes dues ha participat també TVE. “Quèquicom” recull el Premi Asebio per “Ebola, l’amenaça del virus”. El capítol “Atrapa llamps” de “Quèquicom” ha merescut el premi Universidad de Granada al millor treball de divulgació científica, en la fira internacional Ciencia en Acción. El premi és compartit ( ex aequo ) amb Geòlegs del Món pel seu podcast Gesocastaway. La Fundació Lluís Carulla ha atorgat un dels Premis Fancesc Candel al reportatge del “30 minuts”: “CIE, presó administrativa”. El documental “Pacients en espera”, del programa “30 minuts”, emès l’1 de juny del 2014 i signat per Ramon Anglès, Sandra Rierola i David Roig, ha estat mereixedor del Premi a una obra periodística sobre bioètica, que atorga la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Toni Cruanyes, Premi de Comunicació Tarragona 2015. Isabel Bosch Bosch rep el guardó Juan José Castillo en reconeixement de la seva trajectòria professional com a periodista esportiva, en la 32a edició del Trofeu Campions - Homenatge als Clubs de Catalunya. NOVEMBRE La Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (SEMINCI) ha premiat els documentals “La Granja del Pas”, dirigit per Sílvia Munt, i “Filosofia a la presó”, un treball de Gilbert Arroyo i Marc Parramon. Tots dos documentals estan coproduïts per Televisió de Catalunya i s'emetran en el programa de TV3 Sense ficció. El meteoròleg de TV3 Tomàs Molina ha estat guardonat amb el Premi Aster Comunicació Professional en la categoria de Comunicació. “La llista de Falciani” guanya el Premi del Cinema Alemany Econòmic. Aquest documental és una producció de Gebrueder Beetz Filmproduktion (Berlín) i Polar Star Films, amb la coproducció de SWR/ARD (en cooperació amb Arte, Alemanya), TVE, TVC, RTS i SRF, en col·laboració amb DR, SVT, YLE, amb el suport de NRW, Creative Europe – Media i l'ICEC (Espanya).

141 El programa de TV3 “ Cuines ”, dirigit per Tana Collados, amb realització de Quim Moliné i producció d’Imma Segarra, ha estat guardonat amb el Premi Tristaina de Periodisme, que atorga el Cercle de les Arts d’Andorra, en el marc de la 38a edició de la Nit Literària Andorrana, celebrada aquest dijous, 5 de novembre. “Joana Biarnés, una entre tots”, d'Òscar Moreno i Jordi Rovira, ha estat el gran triomfador del Memorimage 2015, en guanyar tres dels cinc premis del festival. El jurat ha decidit atorgar-li per unanimitat el Premi Ciutat de Reus a la millor pel·lícula d’aquesta edició. A més el film ha recollit el Premi Memori Jove, atorgat per votació popular pels alumnes assistents a les projeccions matinals, i també el Premi del Públic. El documental és una producció de REC videoproduccions en coproducció amb TVC i TVE. “Els que es quedaren”, opera prima de la cubana Vanessa Batista, ha estat guanyador del Premi MemoriReus-Rabassa, atorgat pel públic assistent per majoria simple de vots. Produït per Filmsnomades i coproduït amb TVC, amb la participació de Laltraporta. El programa “ Kukurota ” ha estat distingit amb el Premi Paparra 2015, que atorga anualment l’entitat Arca de Noè i que premia persones o col·lectius que destaquin per la seva defensa de valors socials i culturals. “Els internats de la por”, de Montse Armengou i Ricard Belis, guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tomàs Molina rep el Premi Aster Comunicació Professional de l'ESIC. “Glance up, mirant amunt”, dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez i produït per La Lupa Produccions, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, ha guanyat el Premi del Jurat al Moscow International Documentary Film Festival DOKer, i el Premi CAP48 de documentals a The Extraordinary Film Festival, a Bèlgica. L’opera prima de Mauro Herce, “Dead Slow Ahead”, ha obtingut la Menció d’Honor en la secció Las Nuevas Olas del Festival de Cine Europeo de Sevilla 2015 (SEFF). És un llargmetratge documental de Nanouk Films, El Viaje Films en coproducció amb Bocalupo Films i Televisió de Catalunya. Aquest és el quart reconeixement que aconsegueix el documental el novembre. Al 13è DocLisboa ha recollit el Premi a la Millor Opera Prima i el Premi del Jurat Universitari, i a l'International Documentary Film Festival de Jilhava, el Premi de la Secció Oficial Opus Bonum, atorgat pel prestigiós cineasta Víktor Kossakowski. Aquests reconeixements s'afegeixen al del Festival de Locarno, que a l'agost el va distingir amb el premi especial del jurat de la secció oficial Cineastes del Present, dedicada a autors emergents. “Truman” amb Darín i Javier Cámara, protagonistes del film, van aconseguir la Concha de Plata al millor actor ex aequo en l'últim Festival de Sant Sebastià , el Premi Feroz Zinemaldia a la millor pel·lícula de la secció oficial a concurs del festival Zinemaldia. DESEMBRE “La veïna”, una producció associada de Televisió de Catalunya, dirigida per Isabel Fernández, ha estat guardonada amb el Public Liberties and Human Rights Award per l'Al-Jazeera International Film Festival. L’Al-Jazeera International Documentary Film Festival l’organitza la cadena de televisió Al-Jazeera amb el nom “Horizons”. El programa “Quèquicom” ha estat guardonat amb el premi a la comunicació de la nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural. El presentador del programa “Divendres” Espartac Peran rep el premi de dinamització i el món rural de l’Associació Agrària Joves Agricultors que es va donar dissabte dins de la Jornada Agrària d’ASAJA. La 13a edició del Zoom d’Igualada ha premiat Laia Marull amb el premi a la millor intèrpret pel seu paper a “La Xirgu” i “Habitacions tancades” el premi al millor guió a Pere Riera i Care Santos.

142 El Club Super3 ha estat premiat amb el Toni d'Honor 2016, atorgat per l’Associació Tonis de Taradell. “Born”, de Claudio Zulian, ha guanyat el premi a millor pel·lícula en llengua estrangera al Toronto World International Film Festival. La pel·lícula es va projectar el dia 8 de desembre, per a un gran nombre d'assistents, al Fox Theater de Toronto. “L’esma del temps”, d’Alexandra Garcia-Vilà, Marta González i Marta Saleta, era l'únic documental de producció catalana que competia a la Secció Oficial del Festival Márgenes cine online, i ha rebut una Menció Honorífica del Jurat. “Vencidxs” i “El camí d'un protocol” han estat guardonats al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, i Tchindas, al Festival Cape Verdean American Film, als Estats Units. El programa “Quèquicom” del 33 ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació Científica que atorga el govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi).

Nominacions i seleccions especials A més dels premis que han rebut, les coproduccions de Televisió de Catalunya han estat considerades obres de qualitat i han estat nominades a una bona colla de premis, i projectades en alguns dels certàmens i festivals més importants del món. GENER Els premis Goya 2015 han nominat cinc pel·lícules amb participació de Televisió de Catalunya: “10.000 km”, “Rastres de sàndal”, “Hermosa Juventud”, “La distancia más larga” i “Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo”. La pel·lícula amb més nominacions ha estat “Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo”, de Javier Fesser, que n'ha obtingut sis: millor guió adaptat (Javier Fesser, Cristóbal Ruiz i Claro García), millor direcció de producció, millor so, millor pel·lícula d'animació, millor cançó original i millor direcció artística. També hi ha hagut força llargmetratges per a televisió i documentals amb participació de Televisió de Catalunya nominats als Premis Gaudí 2015: • Millors pel·lícules per a televisió: “Descalç sobre la terra vermella”, “L'últim ball de Carmen Amaya”, “Prim: l'assassinat del carrer del Turco”, i “Vicenç Ferrer”. • Millors pel·lícules documentals: “Bugarach”, “I will be murdered” i “Els anys salvatges”. El documental sobre la vida de Josep Lluís Sert “Un somni nòmada” ha estat seleccionat per a la secció “Horitzons” del 33 International Festival on Arts (FIFA) que s’ha fet a Montreal del 19 al 29 de març. És una producció de OBeron Cinematogràfica amb la col·laboració de Televisió de Catalunya. El documental “El moviment perpetu” ha estat seleccionat per participar en l’edició 43 del Festival Dance on Camera que tindrà lloc a Nova York aquest gener. Aquest documental és una producció de La termita Films en coproducció amb Televisió de Catalunya. Televisió de Catalunya obté set nominacions als XX Premis Zapping a l’oci audiovisual de qualitat, que atorga l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (TAC). El programa d’actualitat “.Cat“ i el divulgatiu “Collita pròpia”, de TV3; el cultural “(S)avis”, del 33; l’infantil del Super3 “Una mà de contes”, la presentadora Helena Garcia Melero, l’actriu Sílvia Abril i l’actor Francesc Orella són els set finalistes de Televisió de Catalunya que opten a endur-se un premi Zapping en les seves categories respectives. El Círculo de Escritores Cinematográficos ha nominat quatre llargmetratges amb participació de Televisió de Catalunya en diferents seccions en la 70a edició de les Medalles CEC: “10.000 km“,“Hermosa juventud“ i “Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo“.

143 L'últim llargmetratge de Jaime Rosales “Hermosa juventud“ ha estat seleccionat en la 32a edició del Miami International Film Festival. És una producció de Fresdeval Films, Wanda Visión i les Productions Balthazar amb la participació de TVC, Canal+, Media Europa i l'ICAA. “Polseres vermelles“ opta al premi de millor sèrie a l’International Emmy Kids Awards. El documental “La promesa digital“ ha estat seleccionat a competició a la cinquantena edició del International Festival of Science Documentary Films Academia Film Olomouc, que se celebra a Olomouc (República Txeca) del 14 al 19 d’abril. És una producció de Bun Media amb coproducció amb Televisió de Catalunya. El Festival Internacional de Cinema de la Universitad Autònoma de Mèxic (FICUNAM) ha seleccionat Stella Cadente, que competirà en el certamen en la secció “Manifesto Contemporáneo”. Els II Premis Platino del Cine Iberoamericano han preseleccionat tres llargmetratges amb participació de Televisió de Catalunya: “10.000 km“, de Carlos Marques-Marcet, i “La distancia más larga“, de Claudia Pinto, han estat preseleccionades a l'apartat de millor pel·lícula iberoamericana mentre que “Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el catxondo“ de Javier Fesser ha estat preescollida per el Platino a la millor pel·lícula d'animació. A més, opten al guardó a millor actriu Natalia Tena per “10.000 km“ i Carme Elías per “La distancia más larga”. “10.000 km”, l'opera prima de Carlos Marques-Marcet, ha estat seleccionada al Festival de Cine Espanyol de Nantes, que se celebra del 20 al 31 de març. El documental “Ajoblanco, crònica en roig i negre” seleccionat al Festival de Málaga. És una producció de Lastor Media en col·laboració amb TVC. Les coproduccions documentals “El tram final” i “Game over”, seleccionades a la secció oficial del Festiva de Málaga que se celebrarà del 17 al 26 d’abril. El llargmetratge de Claudio Zulian “Born” ha estat seleccionat en la categoria Narrative feature Films al New York City International Film Festival (NYCIFF) L'estrena mundial de “Born” es farà al New York City International Film Festival que se celebrarà del 30 d'abril al 7 de maig . El documental de Cosima Dannoritzer “La tragèdia electrònica” competirà en la secció oficial de treballs de més de 40 minuts del FIGRA, amb participació de TVC. És una producció de Yuzu Productions, Media 3.14 i Arte France en coproducció amb Al Jazeera English, TVE i TV3 amb la participació de CNC. El llargmetratge de Jaime Rosales “Hermosa juventud” competirà en la secció Mined Zone, i el documental d'Àlex de la Iglesia sobre la vida i l'obra del jugador del Barça “Messi” serà present a la secció Documentary Time with NTV. És una producció de Fresdeval Films, Wanda Visión i les Productions Balthazar, amb la participació de TVC, Canal+, Media Europa i l'ICAA. “El tram final” d'Òscar Pérez seleccionat pel DocsBarcelona del 2015. El BCN Sports Film Festival 2015 ha seleccionat “Glance up, mirant amunt” en la sisena edició del Festival. El Festival de Televisió de Montecarlo, que se celebrarà aquest any del 13 al 18 de juny, ha nominat el documental “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez”, dirigit per Michele Catanzaro i Marc Parramon i coproduït per TV3, a la Nimfa d’Or en la secció “Documental Informatiu”, en què competirà pel guardó amb quatre produccions més. El nou llargmetratge de Claudio Zulian “Born” ha aconseguit tres nominacions al “Cavall de Leonardo”, al MIFF Awards de Milà. El documental de Ben Lewis “La llista de Falciani” ha estat seleccionat al Sheffield Doc Festival en la secció Instigators & Agitators. “Sonata per a violoncel”, la pel·lícula d'Anna Bofarull ha estat una de les set pel·lícules que ja han estat seleccionades en la competició oficial al The World Premieres Film Festival Philippines 2015.

144 El film opta a diferents premis, com el Gran Premi del Festival, el Premi del Jurat i el premi a Millor Interpretació masculina i femenina, entre altres. La gala serà el 25 de juliol. La segona edició dels Premis Platino ha seleccionat tres produccions catalanes per optar als diferents guardons: “La distància més llarga”, “Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el catxondo” i “10.000 km”, de Carlos Marques-Marcet, opten al premi millor opera prima de ficció iberoamericana. El documental “Game over” seleccionat a la secció de competició de documentals de la 50a edició de l’International Film Festival de Karlovy Vary (República Txeca), que tindrà lloc del 3 a l’11 de juliol. En el marc del Festival de Karlovy Vary s'han donat a conèixer les deu pel·lícules que formen la selecció oficial del Premi LUX 2015, entre les quals hi ha “A perfect day / un dia perfecto", la pel·lícula de Fernando Leon de Aranoa, produïda per Reposado i Media Pro amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, TVE i Canal+. El programa especial de TV3 de les eleccions municipals del 24 de maig, “E-15. Eleccions municipals”, ha estat nominat als TVBAwards, que atorga anualment la prestigiosa publicació TVB Europe, per premiar l’excel·lència i la innovació en la indústria audiovisual al continent. Competeix en la categoria de Live Broadcast, dins de l’apartat de Live Production, al costat de programes de la TV2 danesa, de Sky News, Sky Arts i la BBC. La pel·lícula “Requisits per ser una persona normal” ha estat seleccionada per formar part de l’onzena edició del London Spanish Film Festival. El festival busca donar una ullada al cinema català en la seva secció anomenada Catalan Window, que té el suport de l'Institut Ramon Llull i Catalan Films & TV. Entre els films programats hi ha l'òpera prima de Leticia Dolera, una producció de Corte y Confección de Películas i El Estómago de la Vaca, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, TVE i amb l'ajuda de l'ICEC i l'ICAA. La coproducció de TVC “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez”, l'últim treball de Michele Catanzaro competeix en la categoria d'Actualitat al millor programa de i televisió europeu d'investigació al Prix Europa 2015. L'últim llargmetratge de Cesc Gay, “Truman”, es veurà al festival internacional de cinema de Busan, a Corea del sud. “Truman” ha estat seleccionat també a la 31a edició del Warsaw Film Festival, així com al Zurich Film Festival, al Festival Internacional de Busan i al Toronto International Film Festival. L'Acadèmia Alemanya de Televisió (Deutsche Akademie für Fernsehen) ha nominat el documental “La llista de Falciani” al Premi de la TV Alemanya 2015. El German Economy Film Award ha nominat “La llista de Falciani” en la categoria de Films about Economy, i el webdoc “El Swissleaks de Falciani. El gran robatori de dades bancàries”, en la categoria de Films in New Media. “El Swissleaks de Falciani. El gran robatori de dades bancàries“ també havia estat nominat als Lovie Awards de l'International Academy of Digital Arts and Sciences d'entre 1.500 projectes de 30 països, però no ha estat premiat en aquest certamen. Els premis es van entregar el 13 d'octubre. Als C21 Drama Awards van quedar entre els finalistes del festival “Prim, l'assassinat del carrer del Turco”, que va guanyar el Gold World Medal al NY Festivals World's Best TV&Film en la secció de TV movie del 2014, i “El cafè de la Marina”. Als Premis Feroz 2016, organitzats per l'Associación de Informadores Cinematográficos de España (AICE) van ser seleccionades diverses produccions amb TVC. “Truman”, de Cesc Gay, és la producció amb col·laboració de TVC amb més nominacions. La segueixen “Anacleto: Agente secreto” de José Ruiz Caldera i “Un dia perfecte” de Fernando León de Aranda amb 4, i “Requisits per ser una persona normal” de Leticia Dolera amb 3. Nombroses pel·lícules amb coproducció o col·laboració de TVC amb possibilitat de ser premiades als premis Gaudí:

145 • Pel·lícules en llengua catalana: “Barcelona, nit d'hivern”, de Dani de la Orden; “El virus de la por”, de Ventura Pons; “Segon origen”, de Carles Porta; “Sonata per a violoncel”, d’Anna M.Bofarull, i “Un dia perfecte per volar”, de Marc Recha. • Pel·lícules en llengua no catalana: “Ahora o nunca”, de Maria Ripoll; “Aloft / No llores, vuela”, de Claudia Llosa; “Anacleto: Agente secreto”, de Javier Ruiz Caldera; “El cadáver de Anna Fritz”, d’Héctor Hernàndez Vicens; “El Rey de La Habana”, d’Agustí Villaronga; “Incidencias”, de Jose Corbacho i Juan Cruz; “Nobody Wants the Night” (“Ningú no vol la nit”), d’Isabel Coixet; “Requisitos para ser una persona normal”, de Leticia Dolera; “Sólo química”, d’Alfonso Albacete; “Truman”, de Cesc Gay, i “Vulcania”, de José Skaf. • Pel·lícules per a televisió: “13 dies d'octubre”, de Carlos Marques-Marcet; “El Cafè de la Marina”, de Sílvia Munt; “El mètode Grönholm”, d’Enric Folch; “Habitacions tancades”, de Lluís M.Güell, i “Les nenes no haurien de jugar a futbol” de Sònia Sánchez. • Documentals: “Gabo, la creación de Gabriel García Márquez”, de Justin Webster; “Game Over” d’Alba Sotorra; “La Granja del Pas”, de Sílvia Munt; “Un día vi 10.000 elefantes”, d’Àlex Guimerà, i Juan Pajares. Als XXI Premis de Cinematografia José María Forqué, van quedar dues pel·lícules en què ha col·laborat TVC entre les finalistes: “Truman”, de Cesc Gay, a la categoria de Interpretació masculina i “Ningú no vol la nit”, dirigida per Isabel Coixet, a les categories de Llargmetratge de ficció i animació i d’Interpretació femenina. El 6 de febrer del 2016 se celebrarà la 30a edició dels premis Goya. Entre els nominats a aquests prestigiosos premis hi ha sis produccions amb la col·laboració de Televisió de Catalunya: “Ningú no vol la nit”, d’Isabel Coixet; “Un dia perfecte”, de Fernando León de Aranoa; “Truman, de Cesc Gay, “Requisits per ser una persona normal”, de Leticia Dolera; “El rey de la Habana”, d’Agustí Villaronga, i “Anacleto: agente secreto”, de Javier Ruiz Caldera. El web interactiu “El Swissleaks de Falciani” competirà en la secció Smart Fipa de la 29a edició del Festival International de Programmes Audiovisuels que se celebrà a Biarritz del19 al 24 de gener. Es tracta del webdoc vinculat al documental d'investigació “La llista de Falciani”. Les onze televisions que van participar en el projecte també van estrenar l'estiu passat el webdoc associat al documental.

Catalunya Ràdio FEBRER L’espai “Blog de mestres” de Catalunya Informació, que realitza la periodista Montse Poblet, ha obtingut el reconeixement del Congrés ITWorldEdu la divulgació de les TIC aplicades a l’educació. El guardó l’atorga el Clúster Edutech, un grup d’empreses, institucions i universitats que treballen per transferir els avantatges de les noves tecnologies als centres educatius El Comitè Científic del Congrés ITworldEdu ha valorat l’originalitat i la innovació, la repercussió social, la sensibilitat per les novetats tecnològiques i la capacitat d’exportar projectes educatius innovadors que integrin les TIC. “Blog de mestres”, de la periodista Montse Poblet, és un espai radiofònic que s’emet des del gener del 2012, quinzenalment, a Catalunya Informació. Són reportatges breus sobre experiències innovadores o singulars dutes a terme per escoles i instituts de tot el país. ABRIL El segon Festival Gollut de Ribes de Freser atorga a Àlex Gorina, director i presentador dels programes “La finestra indiscreta”, de Catalunya Ràdio, i “Sala 33”, de TV3, el Premi Gollut a la trajectòria. El certamen compta amb la veu narradora d’Albert Requena, periodista de Catalunya Ràdio a Girona, durant la projecció dels reportatges seleccionats al concurs.

146 El delegat de la CCMA a Madrid, Josep Capella, guanya el Guardó 1924 de Ràdio Associació en l’apartat audiovisual pel fet de servir de forma clara la informació que es genera a la capital de l’Estat i que repercuteix en la vida social i política del país. A més, Santi Carreras, subcap de Programes de Catalunya Ràdio, ha rebut una menció d’honor a la seva trajectòria. Segons el jurat dels premis de Ràdio Associació, el guardó a Santi Carreras és “per haver destacat per la seva dedicació en el camp de la radiodifusió on es va iniciar des de molt jove i que li ha permès que, partint d’una reconeguda especialització en el món de l’esport, adquirís un gran coneixement del mitjà en general”. A més, el programa de Catalunya Ràdio, “Univers MotoGP”, que segueix tot el Mundial de motociclisme, ha rebut una menció de qualitat en l’apartat d’Innovació d’aquests guardons. Aquesta és la segona temporada del programa, tot i que Catalunya Ràdio ha seguit els Mundials de motociclisme des de fa 27 temporades. L’equip del programa està compost per Damià Aguilar, Sandra Novillo, Ricard Luque, Laia Tudel, Oriol Rodríguez, Ramon Salmurri i Lluís Costa, a més de tot l’equip del programa “Tot gira”. MAIG La sèrie de reportatges “Perseguits i salvats”, emesa l’estiu passat a Catalunya Informació, ha guanyat la 26a edició del Premi Turístic Internacional Pica d’Estats en la categoria de ràdio. El jurat atorga el guardó en la categoria de ràdio al creador del treball, el corresponsal de Catalunya Ràdio al Pirineu Central des del maig de 2013, Eloi Barrera. El guardó, que atorga el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, reconeix aquells treballs periodístics que tractin algun aspecte de la realitat turística de les Terres de Lleida. És un dels guardons més ben dotats del periodisme a l’estat espanyol. El treball se centra en l’evasió de milers de ciutadans jueus que intentaven fugir de l’holocaust a través del Pirineu. Els reportatges aprofundeixen en aquest episodi històric, i expliquen també el projecte turístic que s’ha desenvolupat al voltant d’aquesta realitat desconeguda al Pirineu de Lleida: un conjunt de rutes i espais històrics que s’agrupen sota el nom de “Perseguits i salvats”. Els reportatges, de 4 minuts cadascun, situen l’oient en el context històric en què es va viure la fugida dels jueus de la persecució nazi durant els anys 40 del segle XX. S’hi explica com funcionaven les xarxes d’evasió, i fins a quin punt va ser imprescindible la complicitat silenciosa de moltes persones anònimes del Pirineu. Per fer-ho, compta amb el testimoni de prestigiosos experts, com l’historiador Josep Calvet –el màxim coneixedor a l’estat espanyol d’aquesta matèria– o Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Historiadors i escriptors locals del Pallars o de la Vall d’Aran també aporten els seus coneixements per contribuir al relat radiofònic d’aquest colpidor episodi històric. JUNY Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio, han estat guardonats pels Enginyers Industrials de Catalunya amb el Premi Serrat i Bonastre als Serveis Informatius de Catalunya Ràdio El periodista de Catalunya Ràdio Xavier Graset ha rebut el Premi Nacional de Comunicació 2015 en la categoria de ràdio. Xavier Graset actualment dirigeix i presenta el programa “L’Oracle” a Catalunya Ràdio i que fa poc va participar en el programa “Com som” de TV3. El jurat l’ha volgut premiar per “la seva trajectòria professional, que s’ha desenvolupat principalment a la ràdio pública catalana, però també en altres mitjans com TV3 o Canal Reus TV”. JULIOL Sílvia Cóppulo, guardonada en la desena edició del Premi P(A)T (Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit) en reconeixement al tractament rigorós i la implicació en temes de seguretat viària que aquest any celebra la desena edició.

147 OCTUBRE Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio han rebut aquest octubre el Premi Nacional de Comunicació 2014 en la categoria de ràdio. El jurat de l’edició XIV dels Premis Nacionals de Comunicació ha guardonat els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio pel seu compromís històric amb la informació de qualitat a Catalunya i pel rigor i la pluralitat mostrats durant més de 30 anys d’activitat. El jurat d'aquesta edició també ha volgut atorgar una menció d’honor a títol pòstum a la periodista Tatiana Sisquella, un dels referents periodístics més estimats després d’una dilatada carrera en el panorama mediàtic català. Havia dirigit i presentat a Catalunya Ràdio els programes “El suplement” i “La tribu de Catalunya Ràdio”. NOVEMBRE L’espai de Catalunya Informació “La poma de Newton”, amb Purificació Barceló, ha guanyat el Premi ASEBIO 2016 de Comunicació i Divulgació de la Biotecnologia en la categoria de televisió i ràdio. El jurat de la cinquena edició dels premis de l’Associació Espanyola de Bioempresa ha premiat en concret el reportatge dedicat a la medicina regenerativa que es va emetre el 15 de març del 2015. Segons el jurat, aquest treball s’ha elegit per l’actualitat de la seva temàtica, per la seva bona documentació, per l’impacte i interès per als oients i per la qualitat, claredat i l’evident caràcter divulgatiu. “La poma de Newton” és un espai de ciència de Catalunya Informació, editat i presentat per Purificació Barceló, que recull els últims avenços en biomèdica, astronomia o salut. A més, segueix l'actualitat de les últimes investigacions i grups de treball dels centres de recerca de tot el món amb especial atenció a la comunitat científica dels Països Catalans. S’emet cada 15 dies en diferents horaris i durant tota la setmana a Catalunya Informació. “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Mònica Terribas, nominat al premi al millor programa musical de l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya. La indústria de la música en directe reconeix d’aquesta manera la tasca de divulgació i suport a la música en directe que fa el programa de Mònica Terribas. “El matí de Catalunya Ràdio” ha estat nominat a aquests premis per la seva promoció de la música en directe i també pel foment de la música en català. L’AINS ha premiat la feina de divulgació que ha fet l’“Economia i Empresa” en l’àmbit de la innovació agroalimentària. L’Associació Empresarial Innovadora Nutrició i Salut és un entitat amb seu a Reus que s’encarrega de vetllar per la innovació en el sector alimentari L’espai “Economia i empresa” de Catalunya Informació, amb Nati Adell, ha estat premiada per haver produït reportatges com “Els calçots del segle XXI”, “Mas Gourmets, innovació en el producte i en el tracte amb els clients”, “Descobrir la diversitat cultural a través de la cuina”, “Natural Machines presenta FOODINI, una impressora 3D capaç d'imprimir menjar”, “Torrons Vicens crea uns torrons per a tot l'any” o “Els primers cereals d'esmorzar a base d'avellana i d'un nou ingredient per a la indústria alimentària que s'obté a partir de la pell de les avellanes i les ametlles”. El programa “Economia i empresa” es fa cada dilluns, de 21 a 22, a Catalunya Informació.

148 Capdavanters en innovació

Explotació i Enginyeria

Organització Aquest 2015 s’ha consolidat l’organització de la Direcció d’Explotació i Enginyeria en cinc departaments orientats a donar un servei transversal a totes les àrees de la CCMA i la seva organització interna.

Contenció despesa Tots els departaments han contribuït a la reducció de la despesa de l’àrea, que s’ha disminuït un 5,6% respecte el 2014 (més de 1,4 milions d’euros).

Principals projectes duts a terme per als mitjans de la CCMA Instal·lació de noves càmeres d’alta definició (HD) al Plató Polivalent d’Informatius que permeten que la producció de continguts del Plató sigui totalment en alta definició. Posada en marxa del sistema de branding que suporta la nova imatge de TV3 i que inclou sobreimpressions, logo de la cadena, hashtags , etc. Substitució de part dels videoservidors de les unitats mòbils per nous, d’alta definició. Reposició de tituladores. S’han substituït les antigues i s’ha implantat el sistema Camio i Shout. Migració de la infraestructura tècnica hostatjada fora de les instal·lacions de la CCMA cap a les de Sant Joan Despí. Unificació dels Controls de Continuïtat de TV3 i TV3HD. La instal·lació s’ha simplificat i racionalitzat. Permet una operativa més eficient i menys susceptible de produir errors. Lloguer, posada en marxa i explotació de diversos equips que permeten fer connexions en directe i diferit utilitzant enllaços mòbils amb la tecnologia de telefonia mòbil 3G i 4G. Explotació del nou sistema de subtitulació de programes en directe. S’ha iniciat un projecte per incorporar tecnologia big data a les anàlisis de consum de continguts, tant de televisió com d’IP. Automatització de la Publicació IP dels programes de Catalunya Ràdio. S’han desenvolupat eines per automatitzar la publicació de continguts de Catalunya Ràdio. S’ha adequat el sistema d’emissió de la publicitat per emetre-la en alta definició i amb capacitat per suportar subtítols. Digitalització de l’Estudi 4 de Catalunya Ràdio. S’ha aprofitat per reformar i canviar d’ubicació el mobiliari tècnic. Millores en la xarxa informàtica de Catalunya Ràdio, actualització a més alta capacitat Millora de la connectivitat dels equips exteriors. S’ha posat en producció l’equipament que permet fer contribucions IP amb més qualitat i flexibilitat. Unificació de les delegacions de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid. S’ha executat el projecte d’enginyeria (obres, instal·lacions, condicionament acústic, etc.) a les instal·lacions de FORTA on s’ubica la nova delegació unificada. Desconnexions comarcals al canal TV3HD.

149 Participació en Projectes Subvencionats. Hbb4All i TVRing Preparació de propostes d’ampliació de les instal·lacions que permetrien portar els Informatius i els Esports de Catalunya Ràdio a Sant Joan Despí . Inici dels treballs d’integració tecnològica de les redaccions de ràdio i televisió. Una comissió en què participen Informatius, Esports i Tècnica estudia les diferents alternatives que ofereix el mercat per proposar les eines, la manera d’integrar-les i el full de ruta a seguir pel que fa a la tecnologia.

Infraestructures Substitució de la UPS que dóna servei al CPA. Substitució de la refredadora principal de Catalunya Ràdio. S’han continuat les tasques d’adequació de les instal·lacions de Sant Joan Despí a la normativa mediambiental actual. Durant aquest any s’han acabat les obres del CEI i s’han començat les que del CPA.

Cobertura a l’espai radioelèctric

Com a conseqüència del Pla Tècnic de la TDT del Ministeri d’Indústria per alliberar espectre radioelèctric (Dividend Digital), els canals de TV3 van haver de modificar les seves freqüències d’emissió. Aquest ajustament va obligar els espectadors a resintonitzar els canals o a fer ajustos a les seves antenes ja que, a partir del 31 de gener del 2015, s’apagaven les freqüències antigues. L’oferta de tots els canals de TV3 es manté i, al mateix temps se n’assegura la cobertura arreu del territori i la qualitat de la imatge. Així mateix, es van recuperar les desconnexions territorials a les comarques on la seva recepció havia quedat afectada, com la demarcació de Girona. TV3 no va poder fer abans la resintonització dels canals definitius com la resta de canals de televisió afectats pel Pla Tècnic de la TDT. La raó és que aquest Pla, a més d’instar a moure les freqüències dels canals de televisió situades en l’espai radioelèctric que ha de ser alliberat per a la tecnologia 4G mòbil, va obligar la CCMA a tancar un dels dos múltiplexs de què disposava per a l’emissió dels seus continguts. Davant del risc d’haver de tancar algun dels seus canals, la CCMA va buscar, d’acord amb el Govern de la Generalitat, una solució tècnica que permetés el manteniment íntegre de l’oferta. Finalment, es lloga una freqüència a EDC, en la qual opera TV3HD. La resta de canals i emissores es mantenen al MUX 1. Per tal d’informar els espectadors del canvi de freqüència dels canals de TV3 i per resoldre tots els seus dubtes o incidències tècniques, es va posar en marxa una pàgina web específica amb tota la informació: www.tv3.cat/resintonitza i una àmplia campanya informativa per explicar aquest procés. El Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA (www.ccma.cat/atencio) es va preparar també per resoldre qualsevol dubte relacionat amb el canvi de freqüències. Pel que fa a la cobertura de la ràdio, la CCMA ha fet ús, durant el 2015, de 236 freqüències.

Audiovisuals de proximitat i digital signage

La voluntat de fer uns audiovisuals molt propers i, a més, acostar-los a nous públics, va portar la CCMA, ja el 2008, a col·locar pantalles i altres dispositius digitals en llocs amb molta presència de persones, per oferir-ne els continguts en qualsevol lloc i qualsevol hora, en els desplaçaments i activitats diàries fora de llar, per acompanyar la ciutadania en el seu dia a dia.

150 Ara es mantenen dos canals de proximitat que s'emeten a les pantalles de Ferrocarrils de la Generalitat i del Tramvia de Barcelona. En el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat, les emissions de la CCMA es presenten en un total de 56 pantalles estratègicament distribuïdes a les andanes de 10 estacions de les línies del Vallès i del Llobregat. Pel que fa a Tram, s’embarca el senyal als 23 combois de les línies TramBaix (Barcelona i Baix Llobregat), acompanyant els ciutadans que hi han fet, aquest 2015, més de 17 milions de desplaçaments.

Pantalles de leds als centres de transport de viatgers permeten seguir els titulars del 324.cat.

Les emissions de TV3 es poden veure també a l'interior del Mercat de la Boqueria per mitjà d'una gran instal·lació audiovisual, un videowall de vuit metres quadrats. Aquesta gran pantalla, situada a 3 metres d’alçada, és visible des de gairebé tota la planta del mercat i des de la mateixa Rambla. Ofereix les emissions en directe de TV3 en HD i dues de les altres cadenes de Televisió de Catalunya: 3/24, Esport3 o Super3/33, a més d’informació municipal, del mercat o publicitat que gestionen l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona i l'Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria. Funciona sempre que el mercat està obert, de dilluns a dissabte, de les 8.00 a les 20.00 i es calcula que la veuen, cada any, quinze milions de persones. La progressiva substitució de la cartellera convencional per la digital ha marcat la presència creixent de les pantalles mòbils per la promoció de les marques de la CCMA en els actes públics en què ha estat present institucionalment. Aquest nou sistema de cartelleria digital i presentació de continguts incorporat l’exercici anterior, molt més potent, permet publicar, en tot tipus de pantalla i le seves combinacions, continguts directes de web Html5 i streaming de vídeo, així com textos, imatges i vídeos en formats més tradicionals. També acosta continguts de Facebook i Twitter a l’audiència propera. S’ha utilitzat, en aquest 2015, a “La Marató de TV3”, el Festival de Cinema de Sitges, el Festival Grec, el Primavera Sound, i en altres esdeveniments multitudinaris en què la CCMA ha col·laborat amb l’organització. També s’ha consolidat i mantingut el desplegament dels displays de leds amb la visualització automàtica dels titulars del 324.cat en llocs de gran afluència de públic, majoritàriament ubicats a centres de transport de viatgers, estacions marítimes, estacions de tren i autobusos. Avui dia, n’hi

151 ha més de 50 repartits per tota la geografia del país, tot intentant un equilibri comarcal i una presència en les capitals de comarca. Cal destacar, en aquest apartat, la consolidació de l’acord amb Rodalies de Catalunya que ha permès la finalització, en aquest 2015, de la instal·lació de pantalles led, amb doble línia, amb informació conjunta de servei i entreteniment, a les entrades de les estacions de Badalona, Calella, Gavà, Sitges, Vilanova, Sant Feliu del Llobregat, Mataró, Cerdanyola, Sant Andreu i L’Hospitalet. Aquest 2015 els equips remots de control i mesures d’emissions, ens han permès realitzar un control i seguiment remot dels paràmetres de les emissions en TDT i FM, i així garantir el bon funcionament dels centres emissors i el control de les possibles interferències. S’han fet diverses campanyes de mesura en col·laboració amb altres administracions i institucions, tant per iniciativa pròpia com responent a requeriments de la ciutadania.

Participació en projectes europeus Hbb4All i TVRing.

La possibilitat de desenvolupar projectes pioners en l’àmbit tecnològic es manifesta també amb la participació de la CCMA en els projectes internacionals europeus Hbb4All i TVRing en què treballa amb la voluntat d’acostar els continguts audiovisuals a l’audiència de la manera més senzilla. El projecte TV-RING es dedica al desenvolupament de serveis de televisió connectada amb HbbTV, la transmissió de continguts en alta definició en xarxes de gran capacitat i el consum de vídeo des de diverses càmeres i punts de vista. Els serveis més interessants es posaran a disposició de tot el públic que tingui un aparell de televisió HbbTV a casa. TV-RING ha creat un fòrum professional, l’Open Connected TV Forum, dirigit a tots els actors implicats en el sector (fabricants, desenvolupadors d’aplicacions, operadors, indústria audiovisual i indústria de telecomunicacions) amb la missió d’impulsar l’estàndard global de televisió híbrida HbbTV per tot el món. El projecte, finançat en part per la Unió Europea, està integrat per vuit socis de diferents procedències entre els quals destaquen especialment les televisions públiques de Berlín- Brandenburg, Holanda i Catalunya, on es realitzen tres projectes pilot de televisió interactiva. Els socis del projecte són Fundació i2Cat , , Institut für Rundfunktechnik GmbH , Katholieke Universiteit Leuven i People’s Playground BV Retevision , i les televisions públiques de Rundfunk Berlin-Brandenburg Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A , Nederlandse Publieke Omroep . En el marc del projecte TVRing, el 2015 s’ha avançat en la producció i realització de programes multicàmera Hbb amb participació d’usuaris i s’han fet alguns pilots. Al maig es va dur a terme una prova pilot, diverses llars de la localitat de Gurb van poder provar l’ús de segones pantalles durant l’emissió en directe de dos programes dedicats a les eleccions municipals: “.Cat” que acollia cinc debats electorals en desconnexió i el programa especial sobre les eleccions municipals. Els participants podien veure els programes des de diferents punts de vista, independentment de la realització convencional i utilitzar una aplicació per a tauletes com a control remot per commutar entre els diferents continguts possibles. Aquesta tardor, TV3 ha presentat dos pilots experimentals per seguir els partits de Champions League entre el FC Barcelona i el Bayer Leverkusen, al setembre, i entre el FC Barcelona i la Roma, al novembre, que permetien als espectadors amb TV connectada, seguir-los des d’altres càmeres independentment de la realització convencional. Pel que fa a la contribució de la CCMA en el projecte europeu Hbb4ALL (Hybrid Broadcast Broadband for All) es concentra en la televisió interactiva, en concret a la generació multiplataforma de subtitulació personalitzada i en la producció i distribució d'àudios alternatius a cada vídeo, afegint canals d’àudio més clars per a persones amb dificultats auditives, audiodescripció per a

152 persones cegues i multillenguatge. A part de la televisió connectada HbbTV, no es descarta ampliar les proves a altres plataformes interactives com poden ser els mòbils o les tauletes. El projecte, iniciat el desembre del 2013, està cofinançat per la Comissió Europea dins del programa Marc de Competitivitat i Innovació (CIP) i està coordinat per un equip multidisciplinari de recerca del Centre d’Accessibilitat i Intel·ligència Ambiental de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona. El consorci està integrat per Universitat Autònoma de Barcelona , Rundfunk Berlin- Brandenburg , Institut für Rundfunktechnik GmbH , Radio e Televisao de Portugal SA , Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A ,, Schweizerische Teletext AG , Vsonix Gmbh , Fundación Centro de Tecnologias de Interacción Visual y Comunicaciones VICOMTECH , Screen Subtitling Systems Ltd , Holken Consultants & Partners , People’s Playground BV i Universidad Politecnica de Madrid . El mes de juliol passat, TV3 va completar la implantació de la subtitulació per HbbTV, disponible en televisió connectada, i es va convertir en la primera televisió a l’Estat que ofereix aquest servei. Aquest nou sistema de subtitulació del servei TV3alacarta des dels televisors intel·ligents permet definir els estils i mides dels textos i, per tant, és més efectiu, ja que els usuaris el poden personalitzar per facilitar-ne la lectura i la comprensió. TV3 ha estat la primera televisió de l’Estat a oferir subtitulació per a les televisions connectades i ha començat la temporada 2015-2016 amb el sistema de subtitulació operatiu des de l’aplicació HbbTV del servei TV3alacarta, compartida per tots els canals de la CCMA. Aquesta acció suposa un pas endavant en l’àmbit de l’accessibilitat als continguts televisius dels col·lectius amb necessitats especials com persones amb dificultats auditives o persones cegues. En el marc d’aquest projecte, durant el 2015, la CCMA ha participat, al març, en el workshop internacional Smart Accessibility on Connected TV, organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); a l’octubre en la conferència “El paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en el desenvolupament de la societat inclusiva” a Belgrad, Sèrbia, coorganitzada pel Telecommunication Development Bureau (BDT), de la International Telecommunication Union (ITU), i la NGO Proforma, amb el patrocini del Ministeri de Cultura i Informació i el Ministeri de Comerç, Turisme i Telecomunicacions de Sèrbia; a la reunió d’experts en accessibilitat organitzada a Brussel·les per la Unió Europea de Radiodifusió (EBU) i al VI Congreso Internacional de Televisión Digital Interactiva, que va tenir lloc a Mallorca va presentar el projecte Hbb4ALL al VI Congreso Internacional de Televisión Digital Interactiva, que va tenir lloc a Mallorca i que va organitzar la Universitat de les illes Balears.

Projecte de Confluència de Redaccions

Aquest any s’ha elaborat, en col·laboració amb tots els departaments implicats, una proposta d’ampliació de les instal·lacions que permetria portar els Informatius i els Esports de Catalunya Ràdio a Sant Joan Despí i s’ha començat a treballar en la integració tecnològica de les redaccions de ràdio i televisió. Una comissió en què participen Informatius, Esports i Explotació i Enginyeria estudia les possibilitats que s’ofereixen per proposar les eines, la manera d’integrar-les i el full de ruta a seguir, pel que fa a la tecnologia, en el projecte d’unificació de les redaccions.

El nou portal de la CCMA

A més de ser una referència com a servei públic audiovisual líder, la CCMA té una reconeguda trajectòria d’innovació en l’àmbit digital. TV3 va oferir el primer servei de televisió a la carta d’Europa, abans de la creació de YouTube. El novembre del 2014, va posar en marxa el nou portal web ccma.cat, amb accés a tota l’oferta audiovisual de la CCMA i adaptat a les necessitats dels usuaris i als dispositiu que fan servir per connectar-s’hi.

153 Per primera vegada, els continguts dels canals de TV3 i Catalunya Ràdio es presenten en un sol entorn, més interrelacionats, i comparteixen de manera transversal àudios i vídeos als espais temàtics informatius, esportius i culturals. La nova estructura digital permet publicar els àudios i vídeos informatius de manera més immediata i entre les novetats destaca la producció i emissió de continguts audiovisuals exclusius pel Portal. Amb aquesta renovació i la confluència de serveis al nou Portal, la Corporació ha fet un pas més en la millora de la qualitat de serveis que ofereix i també ha guanyat eficiència en la gestió dels recursos i en l’optimització dels processos de producció, estratègies clau per assegurar la viabilitat dels mitjans de la CCMA i garantir un servei públic de comunicació audiovisual sostenible, de qualitat i al servei del país. El nou Portal segueix la filosofia de disseny centrat en l’usuari, buscant la màxima satisfacció i la millor experiència amb el mínim esforç i facilita l’accés als continguts digitals que genera cada programa, de manera fàcil i ràpida. Els mitjans de la CCMA són els primers que ofereixen, en obert, un sistema d’accés als continguts a la carta a través de la graella de programació, els usuaris poden navegar per tots els canals de TV3, fins a nou dies enrere en el temps, i des d’allà veure tots els continguts disponibles per internet. Aquest sistema de navegació també serà incorporat en un futur a la graella de Catalunya Ràdio. A més de poder veure i escoltar tots els programes en directe i en diferit, el nou Portal incorpora l’opció de guardar un programa mentre s’emet per poder retrocedir, fer pausa i avançar. És a dir, quan els usuaris accedeixin a qualsevol canal de TV3 i Catalunya Ràdio, podran tirar enrere fins a una hora, aturar l’emissió del directe i reprendre-la quan vulguin. Així, si s’arriba tard a l’inici d’un programa, des de qualsevol dispositiu connectat a internet es pot anar enrere i veure’l o sentir-lo des de l’inici. Un any després de la posada en marxa, es pot afirmar que la renovació ha valgut la pena i és clar que tots aquests avantatges i facilitats han estat ben rebuts per l’audiència: el consum de continguts al nou Portal ha crescut notablement en totes les seccions, entre el 15 i el 33%, com s’ha explicat en l’apartat dedicat a les audiències. El consum de vídeo s’ha incrementat un 28,8% en nombre de reproduccions i el consum d’àudio un 34,5. A més, la qualitat que ofereix el portal adaptat als dispositius pels quals s’hi accedeix ( responsive ) ha permès guanyar nova audiència des de dispositius mòbils (tauletes i telèfons intel·ligents ) sense que disminuís la que hi accedeix des d’ordinadors ni la que ho fa mitjançant les apps.

Mitjans digitals

Manteniment evolutiu portal web Pel que fa al web, a més de les accions d’estabilització i correctives del nou portal web dels mitjans de la CCMA, més intenses i freqüents el primer trimestre; durant el 2015, el departament de Producte s’ha fet càrrec de la migració al nou Portal d’alguns webs de programa com "Pere i Júlia" i "Oh Happy Day", ha incorporat els blogs a les diferents seccions i ha recuperat els especials de la plataforma antiga i publicat a l’arxiu del nou Portal, amb els enllaços des de les seccions corresponents. Algunes novetats destacades d’aquest any són la posada en marxa del cercador avançat a les webs de programa i a l’entorn alacarta, amb filtres per tipologia (vídeo/àudio), per data o per programa, i la incorporació de la graella de passat (avui i nou dies enrere) de Catalunya Ràdio dins l'entorn alacarta per donar accés als àudios dels programes. També la creació dels llocs web Sala de Premsa i Web de la Transparència de la CCMA, dins l’entorn corporatiu, però amb un cercadors propis i la nova web de publicitat, també dinàmica i bilingüe.

154 S’han creat i posat en marxa nous webs per als programes “El mur”; "Cites", que inclou un mapa de les localitzacions de la sèrie que dóna accés a continguts extra i una acció CGU associada; “Tria 33”, i “Merlí”. A més, s’han preparat microsites i pàgines especials i s’ha donat suport a accions amb continguts generats pels usuaris (CGU) com les del Biri Biri, al Super3; la Porra de la Champions League, a Catalunya Ràdio, o la Porra de la Fórmula 1, a la secció d'Esports. I s’ha desenvolupat i posat en marxa una nova eina de participació per fer porres. S’han preparat espais i donat suport a accions informatives o d’interrelació amb l’audiència especials com “Concurs medieval”; “Supermogudes”; “Capibara”, del Super3; “Especial Sant Jordi”, amb acció de participació basada en CGU; “Especial eleccions Barça”; “Especial Primavera Sound”; “Especial Estiu”; “Especial nova programació tardor”; “Especial Festa dels Súpers”, amb un microsite ; “Especial votacions” per a la final d’“Oh Happy Day”; que també recull les que es fan a través de la xarxes socials o per SMS, i Rally Dakar, a la secció d'Esports. Els especials que s’han fet a mida per les eleccions autonòmiques del 24 de maig, al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, i generals del 20 de desembre han incorporat nous mòduls gràfics per presentar les dades, nous mapes i integració de dades. També s’han incorporat noves funcionalitats al Gestor d'Entitats de La Marató de TV3 i s’ha seguit treballant en la nova web responsive del Super3, amb tot el contingut reordenat, dinàmic, amb metadades, noves eines de participació, nous jocs, que incorporarà el registre com a súper i que s’ha de posar en marxa l’any vinent, enllaçat amb el portal corporatiu, però amb una sèrie de característiques pròpies i un alt nivell de protecció i seguretat.

Apps mòbils i tauletes Al llarg del 2015 s’ha definit el full de ruta estratègic pel que fa a les app, s’ha licitat el servei d’app i s’ha fet el traspàs de tasques al nou proveïdor que se’n fa càrrec. També s’ha posat en marxa el servei de QA, s’han definit els fluxos i s’han fet les proves funcionals. Pel que fa al manteniment, s’ha implementat noves versions, corregides, o actualitzades de les app 3/24; Esport3, que inclou notificacions push i un nou reproductor; CatRadio, també amb notificacions push ; iCat.cat; RCD Espanyol; TV3. També s’ha renovat l’app d’ús intern de la CCMA, per testejar reproductors, publicitat, audiències, etc. Quant als nous productes, aquest any s’ha desenvolupat la nova app d’“El Gran Dictat”, que permet la participació de l’audiència sincronitzada amb el directe televisiu; les del Super3 per a consum de vídeo i Super3 Carnet, i s’ha començat a treballar en la nova app de TV3.

Televisió connectada: HbbTV i APP CTV El 2015, pel que fa a televisió connectada només s’han fet accions de correcció derivades d’incidències concretes. Els projectes que s’han desenvolupat en aquest àmbit han estat dins dels projectes Hbb4all i TVRing.

Noves finestres El 2015 s’han creat nous perfils de la CCMA a les xarxes socials: @comicstv3, @somdones, @citestv3, @cronos_canal33, @comsomtv3, @blancsobreblanc, @artsioficis33, @noserafaciltv3, @elmurtv3, @Improstarr, @tocatsdelalatv3, @merliTV3, @Generaciotomatic, @generacioselfie, @ELSDIESCLAU, @CatalunyaExpTV3, @economiaencolors, @accio_politica, etc. S’ha mantingut també una viva activitat en totes elles, amb un notable creixement de la presència de marques i perfils de la CCMA a Instagram. La conversa social s’ha incorporat als continguts i la televisió, i les webs de la Corporació han mostrat a la pantalla gràfics de les estadístiques de conversa a Twitter, per exemple, en els programes sobre les eleccions al Barça, les municipals, al Parlament de Catalunya, generals, i durant el debat.

155 S’han fet diverses accions basades en dades provinents de les xarxes socials, com ara mapes interactius basats en la geolocalització. Pel que fa a Twitter, s’ha posat en marxa la compartició de vídeo i àudio amb Twitter Card Player. S’han creat canals nous a Youtube per a “Polònia” i “Crackòvia” i s’ha licitat el servei de gestió dels canals de YouTube. S’ha fet una aposta per Periscope, arrencant amb accions per les eleccions municipals al .CAT i mantenint accions puntuals des d’aleshores en l’àmbit d’Informatius. S’han endegat accions de participació via WhatsApp amb CGU i s’ha contractat un número de telèfon per al “TN Comarques”. A més, s’han reordenat i integrat a Audioemotion els vídeos en streaming per comercialitzar-los a través dels agregadors d’àudio TuneIn, Vtunner, Reciva i iTunes.

Continguts El departament de Continguts Mitjans Digitals ha esta implicat en la creació al Portal dels nous espais de programes (“Cites”, “Còmics”, “Teatral”, “Som dones”, “El Mur”, “Emergències”, “Selfie”, “Catalunya Experience”, “Gent del Món”, “Els dies clau”, “Merlí”), en l’elaboració de continguts audiovisuals propis per a la promoció dels espais i programes (“Resum 2015”, “Campanades Cap d’Any,” presentadors de “La Marató de TV3”, entrevistes a presentadors de nous programes, “Sorteig de la Grossa”) o resums especials (5 capítols de “La Riera” en cinc minuts; “Merlí”, el seductor; Bruno i Marc a Merlí) i ha col·laborat amb Informatius per posar en marxa espais informatius especials com els que es van crear arran de l’accident de l’avió de la companyia Germanwings, els atemptat a París, o els debats d’investidura del president de la Generalitat; amb Esports pels de la final de la Champions League, la Copa del Rei o les eleccions del Barça, o les emissions exclusivament pel web d’esdeveniments com la 080 Fashion week. També ha participat en la publicació dels documentals interactius “Amb títol”, dirigit per Neus Ballús, i “Ariadna”, dirigit per Gemma Rodríguez i Laura Piaggio. I en l’anàlisi i selecció dels projectes presentats primera convocatòria per a la producció de documentals interactius impulsada per l'Àrea de Mitjans Digitals de la CCMA i la de Documentals i Nous Formats de Televisió de Catalunya. Els projectes seleccionats són: “Amb títol”, de la Fundació Universitat Pompeu Fabra; “Diaris de presó”, d'Intropia Media; “La trucada”, d'Inicia Films; “Orgull de Baix”, d'Al Pati Produccions; “Sexe, maraques i chiuahues”, de Minimal Films, i “Sexis”, de Setmagic Audiovisual. En la primera convocatòria de documentals interactius feta per Mitjans Digitals en coordinació amb el departament de documentals de TV3;

Mesura i analítica d’audiències Pel que fa a la mesura i analítica d’audiències, aquest any s’ha licitat la contractació una eina d'analítica interna de perfils i pàgines per a totes les xarxes socials en què la CCMA té presència. Se n’ha contractat una (InstarSocial, de Kantar Media) d'anàlisi de la conversa social relacionada amb les emissions de televisió que permetrà comunicar dades i rànquings oficials contrastats i auditats, i s’ha renovat el servei de Comscore incorporant la mesura de vídeo (Videometrix). El departament d’Audiències i Innovació de Mitjans Digitals ha treballat per potenciar la relació sinèrgica amb els departaments d'audiències de televisió i ràdio, i vetllar perquè es facin informes que incorporin tant les dades audiència de l’emissió com dels mitjans digitals, i per incorporar les dades d'audiència digital al quadre de comandament de la CCMA. Al mateix temps, ha participat en el projecte CMAM de mesura d'audiències crossmedia impulsat per Kantar i Comscore. Aquest any s’han renovat els models d'informe d'audiències digitals. Ara se’n fa un de mensual amb un nou format, un flaix setmanal per a continguts televisió i s’han renovat els que es fan per a àrees i programes concrets, amb millors maneres d’analitzar les dades. S’han incorporat moltes anàlisis diferents per monitorar l’ús dels productes i serveis de la CCMA, la seva posició, etc. Es fan anàlisis del comportament dels usuaris que no consumeixen àudio ni vídeo, d’ús de la TV connectada, dels subtítols, dels superdestacats, de les homes i del cercador; de la navegació pels menús del portal.

156 Les persones de l’Àrea han participat en diferents grups de treball i formació tant interns com externs per formar-se, compartir coneixements i estar al dia de l’actualitat, les tècniques i les tendències de futur. En l’àmbit intern, el departament d’Innovació ha mantingut el Radar dels Mitjans Digitals i ha organitzat xerrades internes per fer transferència de coneixements en innovació i tendències en el futur dels mitjans, periodisme multimèdia i documental interactiu. També ha participat en la comissió de seguiment del Llibre d'Estil de la CCMA. A més, ha tingut una participació activa com a membre del Clúster de l’Audiovisual, tant pel que fa a les reunions i trobades regulars internes com a les jornades en què ha participat, així com en la visita professional del Clúster a Israel. Ha assistit i participat en trobades, congressos i fires professionals diverses, com Tendències d'Innovació audiovisual (gener, Barcelona), ConTVlab: Connected TV Workshop (gener, Saragossa), Mobile World Congress (març, Barcelona), Kosmopolis:Narratives en línia en mitjans de comunicació (març, Barcelona), TV Connect (abril, Londres), Jornada UIC Periodisme audiovisual, nous formats per connectar amb l’audiència (abril, Barcelona), SerielizadosFest (abril, Barcelona), Digital & Media Forum (maig, Barcelona), InterDocsBarcelona (maig, Barcelona), Jornada UPF: Preservació de continguts digitals (maig, Barcelona), Cartoon 360º (juny, Barcelona), Congrés sobre Multipantalla al País Basc (octubre, Donostia), Pitching audiovisual (desembre, Barcelona). I participa també en els Online Media Awards i els Webby Awards.

Documentació i arxius audiovisuals

El 2015 el departament de Documentació ha continuat preservant, documentant i tractant la producció dels canals de TVC, donant servei als usuaris, tant interns com externs, amb l’elaboració de productes propis com ara bases de dades, dossiersetc. i recerques documentals en què es facilita l’accés al fons audiovisual. En aquest context també s’ha continuat progressant en la digitalització de l’arxiu de Televisió de Catalunya, un dels fons audiovisuals més importants del país. Aquest procés va avançant amb l’objectiu d’assegurar-ne la preservació i facilitar-ne l’accés. Des del 2003 fins ara tot el nou material que s’incorpora a l’arxiu ja és en format digital.

L’Arxiu Audiovisual de Televisió de Catalunya L’arxiu d’imatges de Televisió de Catalunya, al final del 2015 ha superat ja les 320.000 hores de vídeo a l'arxiu digital. D’aquestes, unes 160.000 corresponen a la digitalització del fons de l'arxiu que encara es conserva en suport cinta, i unes 128.000 a nou material ja produït digitalment des del 2003. Aquest any s’han incorporat a l'arxiu digital unes 27.000 hores de vídeo, aproximadament 16.000 d'ingesta del fons d'arxiu, i 11.000 de nou material. Pel que fa la digitalització del fons de cintes, s’ha acabat la ingesta del format DVCPro i s’ha avançat molt en la del fons. El conjunt de cintes que queda, majoritàriament en els formats Betacam SP i Digital, està pendent de revisió per passar a ingesta o ser eliminat. La doble còpia, emmagatzemada en robots diferents, actua com a còpia de seguretat, necessària per assegurar la preservació d’aquest fons. Aquest objectiu del 2014 ens ha permès durant el 2015 descartar cintes de vídeo ja digitalitzades, i guanyar part de l’espai d’emmagatzematge, descartant els magatzems externs i estalviant així una despesa. D’altra banda, aquesta doble còpia permet també un accés més immediat als materials de l’arxiu, que són àmpliament utilitzats en totes les àrees: reemissions de programes, ús d’imatges d’arxiu a informatius, esports i programes, i també cessions d’imatges a tercers: centres educatius, organismes, institucions, etc. així com vendes a particulars i empreses.

157 Pel que fa a les recerques ateses pel personal del Departament, es mantenen estables per tercer any consecutiu, arribant a les 12.000. Els usuaris de TVC també accedeixen directament a l’arxiu on fan les seves cerques. En total, el 2015, s’han utilitzat de l’arxiu unes 26.000 hores, el que suposa una mitjana de 71 diàries.

Servei d’Indexació Durant el 2015 s’ha assumit totalment el Servei d’Indexació a la Redacció d’Informatius i parcialment a la Redacció d’Esports. L’objectiu d’aquesta cooperació és el tractament dels enviaments de les diverses agències amb què es treballa, l’organització d’aquest material per facilitar la feina dels redactors i el control dels intercanvis d’informacions tant amb la FORTA com amb d’altres televisions.

Servei de còpies i venda d’imatges d’arxiu L’ús extern de l’arxiu a través del Servei de Còpies, venda d’imatges d’arxiu i la cessió de doblatges ha mantingut un volum de comandes similar al d’anys anteriors, però ha augmentat significativament la cessió d’imatges d’arxiu per a produccions associades i coproduccions.

Participació en projectes externs Continua la participació de Televisió de Catalunya, com a proveïdor de continguts al nou projecte europeu EuscreenXL (2013-2016). Com a resultat del projecte, una selecció de materials de l’arxiu són consultables tant al portal d’Euscreen com a través del portal europeu de continguts digitals Europeana, juntament amb una selecció del fons dels principals arxius de televisió d’Europa. Una altra participació externa és la col·laboració amb les facultats que imparteixen estudis d’Informació i Documentació (UB, UOC, UVic), organitzant visites i formant estudiants en pràctiques. També s’ha participat en taules rodones sobre la professió i en el Festival Memorimage d’imatges d’arxiu.

Arxiu de premsa Des de l’Arxiu de Premsa, iniciat el 1984, s’ha seguit elaborant els llistats de previsions i efemèrides, confeccionant dossiers a demanda, mantenint la base de dades de l’Arxiu de Premsa en col·laboració amb els documentalistes de Catalunya Radio. El 2015 s’ha iniciat la incorporació d’articles de premsa anteriors al 2010, escanejant-los i afegint-los a la base de dades Arxiu de Premsa.

La discoteca de Catalunya Ràdio La Discoteca de Catalunya Ràdio, és l’arxiu musical i fonogràfic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i té com a objectiu principal donar servei i atenció a tots els usuaris de qualsevol dels canals de ràdio i també de Televisió de Catalunya pel que fa a les seves necessitats musicals. Per aconseguir els objectius de la Discoteca, és necessari un manteniment constant del nostre fons que, actualment, està per sobre de les 123.000 referències discogràfiques (àlbums) en qualsevol dels formats habituals (disc compacte, vinil, suport digital, etc.). El nostre arxiu supera el milió i mig d’àudios. A banda dels enregistraments discogràfics, també es guarden programes radiofònics que, pel seu interès, conformen l’arxiu històric de Catalunya Ràdio. Es tracta del fons de programes especials, sèries, radionovel·les, dramàtics, obres de teatre, concerts i altres documents que s’han anat conservant al llarg dels anys.

158 L’any 2008 la Discoteca va iniciar un dels projectes més importants que s’ha posat en marxa des del començament de les emissions de Catalunya Ràdio, la digitalització de l’arxiu. Al llarg d’aquests anys i fins al novembre del 2014, per poder realitzar la digitalització del fons històric, es va comptar amb el suport de diversos treballadors d’una empresa aliena (ISS Gelim). És important esmentar que a finals d’octubre del 2014 es va decidir prescindir totalment dels serveis d’aquesta empresa, amb l’acabament del contracte amb l’entitat, i que això ha provocat una forta disminució del ritme d’aquesta feina, ja que aquests treballadors ajudaven en la digitalització de tot el fons històric de l’arxiu en format de vinil. El procés de digitalitzar d’un disc de vinil és molt més lent i laboriós que el de qualsevol altre suport digital (es tracta de passar de format analògic a digital i això requereix força temps i cura en el tractament dels discs). També és importat assenyalar que a finals de novembre del 2015, una de les treballadores que realitzaven les seves funcions habitualment a Discoteca, va deixar l’empresa a causa d’una oferta laboral externa. Aquesta persona no va ser substituïda i, per tant, els recursos humans s’han vist força afectats. Malgrat tot, durant 2015 s’han digitalitzat i documentat un total de 2.145 discos aproximadament (bàsicament compactes, ja que la digitalització dels vinils està aturada) corresponents tant a novetats com a documents de l’arxiu històric. Pel que fa als discs en suport de disc compacte, afortunadament, la digitalització està pràcticament acabada (aquesta tasca es va acabar durant el primer semestre del 2015, tal com s’havia previst). Actualment s’ha superat el 82,25% (aproximadament) del total de documents que s'han de digitalitzar. Els usuaris d’aquest servei poden consultar, escoltar i utilitzar tot aquest fons des de qualsevol terminal informàtic de la xarxa corporativa. Cal afegir també que durant el 2015, també s’han arxivat i documentat en format digital més de 600 programes de Catalunya Ràdio i Catalunya Música. S’ha de comentar també que un cop acabada la digitalització dels discs compactes de Catalunya Ràdio, durant aquest 2015 s’ha començat la digitalització del fons històric en disc compacte de l’arxiu de TV3. Això es va fent amb els recursos humans amb què es compta actualment. Els usuaris de la Discoteca poden disposar de tots aquests àudios (cançons i programes) que es troben disponibles al Digition Audioteca, la base de dades digital (amb què treballen tant els treballadors de Catalunya Ràdio com els de Televisió de Catalunya, ja que aquest arxiu és únic i corporatiu). Segons les últimes estadístiques de què s’ha disposat, els usuaris de Catalunya Ràdio i la resta d’emissores fan servir mensualment, per a les seves realitzacions i programes, al voltant de 5.000 talls d’àudio que obtenen del Digition Audioteca. A més, durant el 2015, s’ha continuat la tasca de digitalització i incorporació al Digition Audioteca de les col·leccions d’efectes de so de què disposa Televisió de Catalunya. Aquests àudios requereixen un tractament documental rigorós i molt específic, ja que cal entrar i traduir al català tots els títols que en els documents originals es presenten en anglès. D’altra banda, aquest 2015 s’ha continuat la tasca d’arxiu definitiu de tots aquells vídeos que s’enregistren a Catalunya Ràdio i que corresponen a les diverses entrevistes que es fan a personatges del món de la política, la cultura, etc. en els diversos programes dels canals (“El Matí de Catalunya Ràdio”, “La Tribu de Catalunya Ràdio”, “La Vida”, “El Suplement”, “Cabaret Elèctric”, “Sentits”, etc.). Aquests vídeos es guarden en el Digition Videoteca, en un arxiu especial, creat específicament per a Catalunya Ràdio. Es guarden en aquest Digition perquè, així, qualsevol usuari de la Corporació (ràdio i televisió) pugui accedir i/o utilitzar els enregistraments en vídeo des del seu terminal de treball. Després de més de tres anys de la posada en marxa d’aquest arxiu, ja disposa aproximadament d’uns 2.800 vídeos amb entrevistes i actuacions. Des del gener del 2013, es confecciona un arxiu al Digition amb els documents dels “Programes Destacats de Catalunya Ràdio” que, diàriament, s’envien des de Premsa de la CCMA. De cada document, s’elabora una fitxa amb els convidats de cada programa, els respectius realitzadors i

159 també els col·laboradors de les seccions de cada espai. També es guarden els documents rebuts en format PDF associant-los a aquestes fitxes (un document per a cada dia d’emissió). D’aquesta manera, es pot saber els convidats i realitzadors que van intervenir en els diversos programes de Catalunya Ràdio des de l’any 2013. Totes aquestes accions d’atenció adient i acurada als usuaris de la Discoteca pretenen contribuir al bon resultat final de les emissions del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio.

160 Eficiència en la gestió

Context econòmic El creixement global s’ha desaccelerat en el tram final del 2015 acabant en un 2,9%, el més reduït des del 2009. Les raons d’aquesta evolució són degudes a la progressiva desacceleració dels principals països emergents en un context en què els dubtes sobre la fortalesa del cicle econòmic i l’estabilitat financera de la Xina han provocat un augment de les tensions financeres i noves correccions en els preus de les matèries primes. La recuperació gradual dels països desenvolupats ha estat insuficient per compensar la moderació dels emergents, que tot just han crescut un 3,9% anual després d’haver-ho fet, en el terme mitjà dels cinc anys anteriors, per sobre del 5,5%. Pel que fa a l’Eurozona , la recuperació ha continuat en el 2015, però no s’ha intensificat tal com en un inici es va preveure. El creixement anual final ha quedat en l’1,6%. La reducció del preu del petroli, els tipus d’interès baixos i una recuperació incipient dels nous fluxos de crèdit privat suporten aquesta millora de la demanda domèstica, particularment del consum. La inflació ha continuat en nivells baixos i ha tancat en un 0,2%. Amb aquesta taxa la zona euro s’acosta perillosament a la deflació i obliga el BCE a aplicar polítiques monetàries expansives. Aquestes mesures han contribuït a la depreciació del tipus de canvi de l’euro, la qual cosa ha afavorit el sector exportador i facilita la lluita contra la deflació en encarir el preu dels productes importats. L’economia espanyola tancà el quart trimestre del 2015 amb una lleugera moderació del creixement trimestral, i el global de l’any amb un creixement del 3,2%. Aquesta trajectòria evidencia una desacceleració confirmada per algunes enquestes sobre l’activitat econòmica. Les raons d’aquest alentiment són diverses, i entre elles s’inclouen l’empitjorament de les expectatives de creixement global (principalment als països emergents), l’esgotament d’alguns impulsos cíclics i l’aplaçament d’algunes decisions de despesa, tenint en compte l’intens calendari electoral. La inflació s’ha mantingut en taxes negatives i ha tancat en el -0,3% anual, tot i que en el darrer mes es va produir un augment de tres dècimes, tancant al 0% a causa d’una caiguda més atenuada dels preus de l’energia en termes interanuals. L’economia catalana ha tancat el 2015 amb un creixement del 3,4%, el registre més alt dels últims nou anys, després d’augmentar un 4,15% l’últim trimestre de l’exercici. Aquest creixement s’explica pel dinamisme de la demanda interna i pels bons resultats obtinguts per les exportacions. El subsector de l’habitatge marca un creixement de la construcció del 3,5%. No obstant això, el sector amb millor comportament és el de serveis, que ha presentat un creixement del 3,8% impulsat pel dinamisme del sector turístic, tant l’internacional com el d’interior. Davant d’aquest escenari, un any més, la CCMA ha posat un èmfasi especial en la gestió econòmica rigorosa, basada en el control estricte de la despesa i en una optimització eficient dels recursos.

Tancament pressupostari 2015 El grup d’empreses de la CCMA ha tancat l’exercici 2015 presentant una situació de desequilibri pressupostari de 9.405.525,41 euros. D’entrada el pressupost 2015 partia ja d’inici amb la necessitat d’haver d’ajustar 2.527.550 euros, corresponents al dèficit del 2014. El Consell de Govern de la CCMA va acordar reduir la partida corresponent a la producció de continguts de les graelles, concretament la que fa referència a la producció associada, s’entén que són els encàrrecs de producció a productores externes, per l’import equivalent al dèficit. Així doncs, a més de partir d’un pressupost minvat pel dèficit del 2014, hi ha dos fets principals que han provocat aquest dèficit en el 2015: 1- El primer fet, amb un impacte més rellevant, és la sentència de 16 de juliol del 2015 a favor dels treballadors de la televisió en què es declara la il·licitud de mantenir des de l’1 de gener del 2013 la

161 reducció del 5% dels conceptes salarials. L’impacte econòmic global d’aquesta sentència des de gener del 2013 fins a juliol del 2015, incloent els interessos de demora del 10%, ha estat de 15.517.782 euros. No obstant això, en la negociació amb els representants dels treballadors de televisió es va poder acordar diferir en tres anys, fins al 2018, el pagament del deute corresponent al 2013 i 2014 a més dels interessos. Consegüentment, l’impacte de la retrocessió del RAV als treballadors de televisió en el pressupost del 2015 ha estat menor atès l’ajornament de les devolucions del deute del 2013, 2014 i els interessos de demora. Tot i això, però, cal afegir la desviació per la no aplicació al 2015 del RAV als treballadors de ràdio atès que havien tingut sentència favorable per les mateixes causes a principis del 2015 i amb qui no va ser possible negociar cap ajornament, per la qual cosa les devolucions del 2013 i 2014 es van aprovisionar el 2014. També cal afegir l’impacte d’aquesta sentència en els extreballadors afectats pel PAC (procés d’acomiadament col·lectiu) atès que se’ls ha hagut de reemborsar les quantitats que se’ls van descomptar sense possibilitat d’ajornament. Tenint en compte tot l’anterior, l’efecte pressupostari al 2015, en deixar-se d’aplicar el descompte del RAV al 2015 als treballadors, tant de televisió com de ràdio, a més de la devolució als extreballadors afectats pel PAC, ha estat de 7.012.752 euros. 2- La segona causa ha estat la no aportació del Departament de Presidència de la totalitat de l’aportació compromesa en els pressupostos de la Generalitat que havia de ser de set milions, un cop traspassada al Departament de Cultura la xifra de 500.000 euros per promoure la incorporació del doblatge al català a les produccions audiovisuals. Per acabar, l’aportació ha estat de 3.361.557 euros restant per tant pendents d’aportar 3.638.443 euros, import que el Consell de Govern de la CCMA ha reclamat i que, d’acord amb el Departament de Presidència, és previst que els aporti durant el 2016. A més d’aquest efecte s’han produït d’altres desviacions que han pogut ser compensades tant per mesures de reducció establertes per la Direcció de la CCMA com per una millora en els ingressos. Quant a desviacions negatives en despeses, cal destacar la derivada de sentències judicials diverses. En sentit contrari cal fer èmfasi la desviació positiva en ingressos per la venda dels immobles de Madrid: la delegació Comercial i la delegació d’Informatius de ràdio que han suposat una desviació positiva d’1,8 milions.

Evolució de les despeses. % Var. Tanc Liquidació 2015 % Var. tanc Tancament Pressupost 2014 vs Tanc. def. 2014 vs Tanc 2014 2015 Press 2015 30/03/2016 2015 Despeses de personal 149.256.511 149.774.597 0,3% 160.274.429 7% Resta de despeses 150.856.084 155.140.993 3% 153.389.085 2% SUBTOTAL 300.112.595 304.915.590 2% 313.663.514 5% Dèficit any anterior 11.612.609 2.527.550 2.527.550 TOTAL 311.725.204 307.443.140 -1% 316.191.064 1%

Tal com s’aprecia en el quadre anterior, el pressupost del 2015 de la CCMA preveia un petit increment de les despeses de personal del 0,3% respecte al tancament del 2014. Finalment l’increment ha estat del 7% en gran part per l’efecte de la sentència favorable als treballadors que deixava sense efecte el RAV del 5%, i que estava previst aplicar segons el que es va pressupostar el 2015. Pel que fa a la resta de despeses, l’increment previst d’un 3% ha quedat en un 2% per les mesures establertes per la Direcció per compensar part de la desviació del personal.

Optimització de la gestió dels recursos La gestió eficient dels recursos és un dels principals compromisos i responsabilitats de la CCMA, que treballa amb la convicció que una entitat pública, finançada en part pels fons aportats pels

162 ciutadans, s’ha d’administrar amb el màxim rigor i absoluta transparència. És un deure davant dels ciutadans i una aposta empresarial clau. En depenen la competitivitat, la qualitat i el futur dels serveis que aporta a la societat. El 2015 s’ha continuat el programa de contenció de la despesa i d’optimització de recursos de la Corporació impulsat des del 2011 per fer front a una realitat encara marcada per la crisi econòmica, la reducció de les aportacions públiques, els moviments empresarials del sector, la fragmentació d’audiències i, finalment, les contingències derivades de contenciosos com la reclamació de l’IVA del 2012, 2013 i 2014 per part de l’Agència Tributària, o contenciosos derivats de demandes, com la dels representants dels treballadors per a la supressió del RAV, o per la devolució de la paga del 2012. Durant el 2015 s'han mantingut els alts nivells d'eficiència en un entorn de plena ocupació, i encara de disminució de la plantilla per efecte dels processos d'acomiadament col·lectiu (PAC) iniciats el 2013, i s’han mantingut els nivells d’activitat i de producció. L’actualitat informativa ha comportat un esforç importantatesa la cobertura dels processos electorals i diferents esdeveniments internacionals. Durant el 2015 s’ha continuat treballant en el procés de confluència de les àrees d’Informatius i d’Esports. S’han establert mecanismes de coordinació i/o col·laboració entre les redaccions d’Informatius i d’Esports de mitjans digitals, televisió i ràdio. La col·laboració entre elles comporta més coherència en la línia editorial i més eficàcia en l’ús de recursos humans i materials. Es comparteixen previsions i processos de producció que han d’evitar duplicitats per racionalitzar la despesa. També s’està treballant en la unificació dels criteris de gestió de les àrees de producció, administració i assignacions. L’objectiu essencial del procés és trobar la millor manera de compartir informació i recursos, tot mantenint o millorant el nivell de qualitat, en la línia aprovada pel Consell de Govern de la CCMA d’una nova concepció empresarial estratègica basada en una societat única de mitjans que ha de potenciar la creació i difusió de continguts de manera transversal i multiplataforma, atenent a les dinàmiques de consum actuals i superant la gestió tradicional de mitjans, amb una millor complementarietat de l’oferta, uns mateixos principis editorials i un increment en l’eficiència dels recursos disponibles.

Eines de gestió Per gestionar eficientment els recursos, la Corporació s’ha dotat de tot un conjunt d’eines que li aporten informació clau i puntual imprescindible en la presa de decisions. A la vegada ha continuat el desenvolupament de millores en les aplicacions corporatives de planificació i gestió de recursos, dirigides a una conducció unificada de totes les àrees de servei per avançar en el procés de confluència empresarial. Les eines es milloren i s’adeqüen cada any als nous requeriments legals de subministrament d’informació, a les noves necessitats organitzatives de la companyia i a les evolucions pròpies de la tecnologia. Les eines noves que s’han desenvolupat o que s’han completat són: Portasignatures En el marc del projecte e-Administració iniciat el 2013, s’ha desenvolupat una nova aplicació en entorn web i accessible des de l’iPad que permet realitzar els vistiplaus i signatures de les operacions de gestió que ho requereixin. Els signants d’una operació s’identifiquen mitjançant els organigrames (unitats organitzatives). S’han passat al nou sistema els circuits de licitacions, expedients de compres i el de contractes. Durant el 2016 s’incorporaran nous circuits.

163 Fitxes de serveis Nova aplicació que permet la gestió dels serveis externs que requereixen accés de personal a les instal·lacions de la CCMA o ús d’eines informàtiques. Inclou un circuit d’autorització per part del departament de Recursos Humans i la petició d’eines informàtiques mitjançant un catàleg de serveis. Durant el 2016 està previst lligar-ho amb els circuits de compres i contractes. Seguiment de demandes judicials (RELA) Aplicació que facilita la gestió dels processos judicials conseqüència de demandes judicials. Servei de repositori de tota la documentació de cada un dels expedients, gestiona l’agenda i facilita la gestió econòmica: pagaments de nòmines, seguretat social, interessos i consignacions. Dóna servei tant al departament de Recursos Humans coma al d’Administració. GREC: Nova graella Tornar a fer el mòdul de graella de programació incorporant una nova OCX, més moderna, que permet una gestió molt més àgil. Millora totes les funcionalitats d’enganxar, copiar, inserir i suprimir. Permet escollir els dies i canals que es volen visualitzar, personalitzar el contingut i mides de les columnes. EPIC: Incorporar publicitat de MD Incorporar a l’aplicació EPIC de gestió de publicitat de TV, la contractació de publicitat de Mitjans Digitals. El sistema permet recuperar les dades de Smart Addserver i incorporar-les a EPIC per a la posterior facturació (CLIC). SUPER3: Nova gestió de socis Com a conseqüència de la nova web del Club Super3 que s’estrenarà el segon trimestre del 2016 i que està desenvolupant MD, s’ha refet el sistema de gestió de socis i de concursos adaptant-los a les noves funcionalitats. S’ha aprofitat per unificar els socis amb una única base de dades (Progress) que es fa servir per a totes les funcionalitats. Nou quadre de comandament Aprofitant les millores tecnològiques que proporciona la nova versió de SAP Business Objects, s’ha refet el quadre de comandament, incorporant un nou disseny gràfic i indicadors i millores en les dades existents. El nou QC és accessible des de les tauletes (iPad) i es posarà en producció el 2016. e-Fact: Registre de factures de la Generalitat S’ha iniciat el projecte per enllaçar la plataforma de recollida de factures de proveïdors de la Generalitat (e-Fact) amb els sistemes administratius propis (SAWI). La integració permetrà la recollida automàtica de les factures, ajuntar les dades específiques de la CCMA i actualitzar els estats a la plataforma (registrat, acceptat i pagat). CRM Clients de publicitat (COMA) Una nova aplicació que permet gestionar tots els contactes dels clients de publicitat, les visites dels agents comercials i les comunicacions (mailings) fent-ne un seguiment. Portal de la transparència s’han esenvolupat, conjuntament amb MD, els circuits per gestionar la publicació dels continguts que obliga la llei de la transparència mitjançant el nou portal de la transparència.

Organització i Auditoria El juliol del 2015, tal com requeria la Llei 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la Corporació ha posat en marxa un nou espai al portal ccma.cat

164 oferint la informació de l'estructura organitzativa, la contractació, els nivells retributius, les eines de control de la CCMA, etc. A més, s'han adequat els processos perquè qualsevol persona pugui exercir el dret d'accés a la informació pública de l'organització. Amb relació a l'auditoria interna, de revisió de processos i procediments, s'ha treballat en diferents àmbits com les liquidacions de caixa, els fons fixes de caixa i comptes personals o els expedients adjudicats mitjançant licitació pública, entre altres. Per reforçar els objectius de millora de la gestió s'han acordat revisions de procediments de produccions associades i coproduccions, que han proporcionat un bon coneixement tant dels treballs com de la seva gestió, que s'ha concretat en accions de millora i estalvi. En l'àmbit del doblatge, s'han consolidat les auditories que, des del 2011, s'estan realitzant als estudis que treballen per producció aliena. Permeten verificar que els proveïdors del doblatge compleixen els requeriments establerts en la seva contractació. També s'han realitzat diferents estudis i informes de gestió de diverses temàtiques, tant dels àmbits de televisió, com de ràdio i mitjans digitals, focalitzats a la identificació d’accions de millora i la presa de decisions. Quant a la normativa interna s'han publicat tres noves normes: “Procediments i criteris d'actuació en l'accés d'usuaris externs als sistemes d'informació de la CCMA”, “Us de sistemes d'informació” i “Lliurament de premis” i s'han revisat i actualitzat les ja publicades anteriorment. En la línia de la protecció de les dades personals (LOPD), s'ha mantingut l'esforç per preservar els drets de les persones que faciliten les seves dades a la CCMA i s'ha seguit treballant en la seva qualitat i seguretat. Les diverses auditories realitzades, tant per part de l'Autoritat de Protecció de Dades Catalana, com les dues internes de Salut Laboral i Càsting, evidencien l'alt nivell de compliment de la legislació vigent.

Compres Dins el procés de millora continua i seguint les instruccions i recomanacions de la Direcció General de la Contractació, resolucions del Tribunal Català de Contractació, l’article 55.2 de la Llei del Parlament de Catalunya 19/2014, de transparència i accés a la informació i bon govern, així com altres recomanacions derivades de les trobades bimensuals amb els responsables de contractació del sector públic, s’ha procedit a adaptar les plantilles dels documents que formen part dels expedients de licitació als nous llindars econòmics. S’han incorporat també aspectes relacionats amb la llei de la transparència, principis ètics i de conducta, clàusules socials, subcontractació, subrogació de personal, així com de facilitat en el control en la solvència econòmica dels licitadors. Pel que fa a eines i procediments, la Direcció de Compres ha estat la primera d’implantar la signatura electrònica per als seus expedients de licitació i contractes (març del 2015) ha participat activament en la creació de procediments interns per donar compliment a la llei de la transparència, i s’han inclòs clàusules socials. D’altra banda, s’ha automatitzat la participació de Recursos Humans en les licitacions de serveis amb implicació de personal amb l’objectiu d’optimitzar la contractació i evitar externalitzacions innecessàries o possibles contingències laborals. S’ha automatitzat també el sistema de tancament d’expedients, i s’ha mecanitzat el d’acompanyament en les contractacions lligades a la producció, per donar una resposta àgil a les necessitats de la organització. S’ha millorat el sistema de compra per compte d’un altre departament eliminant les peticions de subministrador i s’ha creat un mecanisme intel·ligent d’avisos automàtics de finalització d’expedients i contractes que permet gestionar la possible renovació amb major antelació i millor planificació. Com a responsable del Fitxer de Proveïdors, la Direcció de Compres ha consolidat les eines (bústia de correu, avisos, etc.) i els procediments de seguiment i revisió, i ha consolidat els mecanismes per a donar compliment a l’LOPD.

165 L’espai del proveïdor i client de la CCMA, al portal corporatiu.

Per acabar, quant a licitacions, s’han renovat expedients de gran import i impacte en l’organització, com per exemple, el servei de doblatge, els acords marc de construcció de decorats, il·luminació i steadicam, el servei d’atenció als usuaris i marxandatge, entre altres. També s’han executat projectes que han culminat en noves licitacions com el servei de subtitulació en semidirecte i l’ampliació d’hores de subtitulat en directe per donar un major servei d’accessibilitat, l’enginyeria per a les obres del projecte de confluència de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, els serveis auxiliars d’escenografia, el servei de perruqueria i maquillatge per a les delegacions territorials, el canvi de totes les càmeres paisatgístiques per càmeres IP, el servei de lloguer de motxilles 4G i l’exposició dels 25 anys del Club Super3 al Palau Robert. Aquest any, a més, s’han unificat i aprofitat sinergies en la contractació conjunta per a l’adquisició de servidors de tota la CCMA SA, el lloguer d’equipament d’àudio i vídeo, així com la concurrència, mitjançant lots, del servei de producció per a les corresponsalies internacionals.

Recursos Humans Negociacions de Conveni Col·lectiu Conveni col·lectiu CCMA SA, activitat televisió Del 27 al 29 de juliol les parts negociadores van signar el preacord de conveni col·lectiu 2015-2016 de CCMA SA, activitat televisió, i el 27 d’octubre, una vegada obtingut l’informe favorable conjunt del departament responsable de Funció Pública i del departament d’Economia i Coneixement, es va signar el text del conveni col·lectiu. Conveni col·lectiu CCMA, SA, activitat radio. Continuen les negociacions del conveni col·lectiu. Evolució de la plantilla L'evolució de la plantilla de personal del Grup CCMA entre els anys 2014 i 2015 (mitjana anual), s'ha vist marcada per la continuïtat de les mesures de contenció de plantilles i la limitació de la contractació de personal temporal aprovades a les lleis de pressupostos, i per la reducció de plantilla aprovada al PAC del 2013, la qual cosa ha suposat que durant l’any no s'ha produït cap incorporació de personal nou, tret de la que hagi estat imposada per sentencia judicial. Les contractacions de personal laboral temporal han estat limitades a la substitució de persones destinades als serveis d'emissions tècniques i de continuïtat, sempre que es donessin unes

166 circumstàncies i requisits molt especials relacionats amb la qualitat i especialització del servei, i prèvia adopció de mesures per cobrir les necessitats internament. Formació S’han fet 320 cursos, amb la participació de 2.249 assistents, dels quals 1.183 persones úniques amb un total de 29.360 hores de formació. La destinació de la formació, en funció del nombre d’assistents, ha estat les tècniques periodístiques, la prevenció de riscos laborals, la tecnologia, els idiomes, el programari tècnic i de disseny, l’ofimàtica i aplicacions corporatives, gestió i organització i tallers diversos. S’han atorgat beques d’estudis a 88 persones per un import de 31.655 euros. Convenis amb les Universitats i centres de formació professional Durant l’any acadèmic, d’octubre del 2014 a setembre del 2015, s’han gestionat 40 convenis amb les universitats i escoles de Formació Professional, amb un total de 188 estudiants universitaris i 31 estudiants de Formació Professional en pràctiques. S’ha mantingut el conveni amb l’Agència Catalana de la Joventut a què s’han acollit cinc persones beneficiàries de la beca Carnet Jove “Connecta’t”. Classificació professional S’ha aprovat la integració definitiva del personal d’AMD, Interactiva i ASI a l’estructura i categories professionals del mitjà televisió. S’ha donat un nou impuls als treballs sobre la implantació del sistema de grups professionals a l’empresa. S’han preparat les definicions de grup professional, els llocs de treball que integren cada grup i el sistema de mobilitat funcional, moviments verticals i horitzontals entre famílies i grups professionals. Prevenció de Riscos Laborals S’han desenvolupat les accions preventives tècniques habituals relacionades amb les avaluacions de riscos (treball de menors, personal sensible, embarassades, condicions higièniques, etc.), la coordinació d’activitats preventives amb empreses proveïdores, l’aplicació dels protocols d’autoprotecció i totes aquelles actuacions específiques que requereixen, eventualment, de manera molt especial, els diversos processos de producció de l’empresa. També s’ha adquirit i instal·lat un desfibril·lador semiautomàtic a les instal·lacions de l’edifici Il·lumina i un a Via Augusta. S’ha completat amb dos equips més el que ja hi havia a Sant Joan Despí. Catalunya Ràdio també en disposa d’un. Seguretat S’han realitzat inspeccions i propostes de millora a les diferents delegacions de TVC i Catalunya Ràdio (Girona, Tarragona, Vall d’Aran, Lleida, Madrid). S’han actualitzat els fitxers de seguretat, de Seguretat i de Videovigilància. S’ha implantat la nova normativa d’obertura de Contenidors de destrucció de la Documentació Confidencial. S’han actualitzat els documents de seguretat, de Seguretat i Videovigilància i s’ha creat la Memòria Tècnica del document de videovigilància. S’han realitzat diverses millores en el sistema de protecció contra incendis (TVC). S’han confeccionat diversos plans de contingència per garantir l’emissió. Es dona per acabat el pla de contingència davant de neu o glaçada.

167 Posicionament estratègic

Una cultura comuna a tots els mitjans i serveis del grup, d’acord amb la missió de servei públic, els principis i els valors de la CCMA, ha estat, des de fa anys, una de les prioritats del grup. El 2015 aquesta cultura comuna té més sentit que mai: en un context econòmic difícil i un entorn canviant, la cultura de grup i les accions conjuntes de ràdio i televisió milloren l’eficiència de les polítiques multicanal. La unió de tots els mitjans en una única empresa, assolida a final de l’any passat, ha fet prioritari reforçar els valors comuns alhora que la identitat de les diferents marques de TV3 i Catalunya Ràdio. En aquest sentit, la coordinació de la comunicació, el màrqueting, les relacions institucionals i les comercials de totes les empreses ha estat cabdal per mantenir la màxima coherència en els missatges. El projecte de portal únic a internet per a tots els mitjans de la CCMA que s’ha posat en marxa a final d’any és una mostra molt significativa de l’aposta estratègica de la Corporació que planteja superar la gestió diferenciada per mitjans i prioritza la visió multiplataforma de la creació i difusió de continguts.

Comunicació En la comunicació dels continguts que la Corporació difon és fonamental posar l’èmfasi en els valors que els diferencien de la resta de l’oferta existent. Aquest és un dels principals reptes que han d’afrontar les accions de comunicació i de màrqueting de TV3 i Catalunya Ràdio. L’àrea de Comunicació i Relacions Institucionals va engegar a finals del 2013 un projecte corporatiu de comunicació, transversal i de servei global a TV3 i Catalunya Ràdio, així com a la mateixa direcció de la CCMA que s’inclou dins de la Direcció d’Estratègia Corporativa, juntament amb les àrees de Comercial, Serveis Interactius i Responsabilitat Social Corporativa. Formen part de l’àrea de Comunicació, Premsa i Comunicació Interna; Relacions Institucionals i Relacions Públiques. Pionera en la concepció de servei de grup, l’àrea treballa per donar visibilitat a la mateixa Corporació i als seus diversos mitjans de comunicació, les marques i els serveis que en depenen. És també clau en el reforç dels valors i identitat de grup de les persones que el formen. Servei de premsa A les presentacions de la programació de temporada de TV3 i Catalunya Ràdio s’hi han sumat, el 2015, les dels nous programes, sèries, documentals i especials. A més, s’han fet rodes de premsa especials per presentar la nova imatge de TV3, i, com és habitual, les presentacions de La Marató de TV3: el programa, la campanya de sensibilització, el llibre i el disc.

Rodes de premsa i presentacions 2015,

Programa, acció, presentació lloc GENER No serà fàcil Llibreria Laie TV3 Com som plató 1 TV3 TV3 Arts i oficis ESMUC C33 Vestida de negre Palau Robert TV3 FEBRER De teatre TNC C33 MARÇ ABRIL Som Dones Casa de la dona C33 El Mur Rest. Xup-xup TV3 Preestrena Cites Phenòmena TV3 Valor afegit Palau M Els internats de la por SGAE TV3

168 MAIG C33 TV3 sala distensió C33 Còmics Bar TV3 El documental TV3 JUNY JULIOL Liceu a la platja Barceloneta TV3 Eleccions Barça Ciutat esportiva E3 AGOST SETEMBRE Preestrena Companys Filmoteca TV3 Merlí Les Arenes TV3 Alertadors Col·legi de periodistes TV3 Presentació tardor TV3 Plató 1 TV3 Tocats de l’ala botiga TV3 Catalunya Experience La pedrera TV3 OCTUBRE Economia en colors UPF TV3 Preestrena Tria 33 18 veus Girona Girona C33 Dies claus fac. Blanquerna C33 La Marató de TV3 - campanya Auditori TV3 TV3 Filosofia a la presó Filmoteca TV3 NOVEMBRE Cronos Auditori Reus C33 Disc + llibre La Marató de TV3 TV3 Plató 1 TV3 Catalunya Experience Petit Palau TV3 Amb títol CCCB TV3 Soroll de tot cor Auditori Sabadell TV3 Documental Cinema Aribau TV3 Cronos – Els dies clau taula rodona Fac. Biblioteconomia TV3 DESEMBRE Últim capítol Merlí Auditori TV3 TV3 La Marató de TV3 programa Plató 1 TV3 TV3 Els dies clau Girona Fac. Ciències A C33

Totes aquestes accions es complementen amb notes de premsa. Durant aquest any se n’han elaborat més de 5.000, la majoria acompanyades d’imatges i, en el cas de la ràdio, d’arxius d’àudio. S’han fet 36 rodes de premsa i 57 dossiers per donar a conèixer nous programes, serveis, projectes i convenis. A banda dels diaris tradicionals, s’ha treballat amb les edicions digitals, a les quals s’han enviat declaracions d’actualitat, resums de programes, tràilers, etc. En aquest sentit, el web de la Corporació és, cada vegada més, una via de comunicació bàsica en l’atenció als mitjans. També s’han gestionat les peticions d’informació i d’entrevistes de diversos mitjans de comunicació. L’ocupació d’espai en els mitjans pel que fa als continguts de la Corporació ha estat molt destacada. Quant als projectes tecnològics, s’han fet accions específiques dirigides tant a la premsa generalista com a l’especialitzada, amb l’objectiu de potenciar la imatge de lideratge i prestigi de la CCMA en l’àmbit de la innovació audiovisual a Catalunya i a l’Estat.

169 El 2015 s’ha posat en marxa una nova sala de premsa al portal ccma.cat, molt àgil i amb cercador propi, que facilita als mitjans interessats l’accés a la informació generada pel servei de Premsa de la CCMA. L’àrea de Comunicació també ha fet un seguiment permanent de la repercussió que l’activitat de la CCMA i les seves empreses ha tingut als mitjans, així com de la resta de notícies destacades del sector. Comunicació interna La comunicació interna s’ha continuat potenciant en àmbits múltiples, tant directament com donant suport a les diferents àrees i mitjans de comunicació del grup, amb accions per garantir que la informació generada des de les diferents empreses sigui accessible i transparent per al conjunt dels treballadors. En aquest sentit, el Portal Intern Corporatiu n’és una peça clau i es reforça amb accions de comunicació, de participació i de suport als treballadors del grup. Relacions amb altres institucions Durant el 2015, com s’ha vist en apartats anteriors, la Corporació ha subscrit nous acords de col·laboració i ha renovat o ampliat els que ja tenia amb entitats tant públiques com privades dels àmbits social, cultural, educatiu i esportiu catalans, sempre en el marc de les missions de servei públic que té encomanades. Aquesta és, alhora, una estratègia de vinculació amb els esdeveniments i les institucions més rellevants a casa nostra per potenciar els valors i lligams de les marques de TV3 i Catalunya Ràdio que, de retruc, també permeten obtenir drets d’enregistrament i emissió de tot tipus d’esdeveniments. D’altra banda, la Corporació ha donat resposta als organismes públics que fan un seguiment de la seva gestió i control del compliment de la normativa i les missions de servei públic que té encomanades. Així, a més del Parlament, davant dels quals els directius de la CCMA i les seves empreses compareixen periòdicament; s’han atès les peticions d’informació del Departament de la Presidència, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i de la Sindicatura de Comptes. Durant el 2015, els representants de la Corporació han comparegut davant la comissió parlamentària de Control de l’Actuació de la CCMA en cinc ocasions per donar resposta oral a 120 preguntes plantejades pels grups parlamentaris. També han respost onze preguntes per escrit i sol·licituds d’informació dels membres del Parlament. De la mateixa manera, s’ha seguit el procés d’altres tramitacions parlamentàries, especialment de la Comissió de Control de la CCMA, però també del Ple i d’altres comissions, com ara la de Cultura o la d’Afers Institucionals, relacionades amb la mateixa CCMA i amb els seus àmbits de treball i actuació: els mitjans de comunicació, el sector audiovisual, l’espai radioelèctric,etc. però també la llengua, els drets de les persones, la protecció dels els infants, les polítiques d’integració, o d’igualtat, etc.Tots aquells àmbits en els quals els mitjans de la Corporació tenen un paper a jugar- hi; sigui com a informadors o divulgadors, ja sigui com a prescriptors, integradors o i normalitzadors de la realitat múltiple i diversa del nostre país. Relacions públiques El departament de Relacions Públiques i Protocol de la CCMA té dues funcions molt definides i vinculades als departaments de Comunicació i Màrqueting: D’una banda, definir i organitzar el protocol en esdeveniments de comunicació, màrqueting i institucionals. En aquest àmbit s’ha participat des de l’inici de tots els projectes definint els actes, el disseny de les invitacions, el mailing, la recepció de convidats, el sitting , els parlaments i la cloenda. En alguns d’aquests actes, per assistir als convidats, s’ha comptat amb la col·laboració de personal amb algun tipus de discapacitat psíquica facilitant la seva inserció al mercat laboral. De l’altra, organitzar i assistir les visites guiades i el públic i/o els convidats que participen als programes. I també les de grups amb interessos específics dins dels seus àmbits (televisió,

170 informatius, màrqueting, tècnica i tecnologia, etc.) que han volgut visitar les instal·lacions de la CCMA, conèixer les diferents àrees o sistemes de treball. Pel que fa a aquestes visites, cal ressaltar que més de 17.500 persones, la majoria de les quals han estat estudiants d’educació Secundària i Primària, han pogut conèixer durant el 2015 les instal·lacions de la CCMA i la feina que s’hi fa. • S’han organitzat 327 visites a les instal·lacions de TV3 per a un total de 10.070 persones. • A Catalunya Ràdio, 150 visites han suposat que 3.535 persones coneguessin les instal·lacions del grup d’emissores. • També s’han preparat 157 visites conjuntes a TV3 i Catalunya Ràdio, viatjant d’un lloc a l’altre amb el TRAM, la qual cosa ha suposat més de 3.944 visitants.

Màrqueting de la CCMA

Mitjà Televisió Al departament de Màrqueting de TV3 es vetlla per definir el posicionament en el mercat de les seves marques, fruit tant de la comunicació televisiva que es genera, com de les expressions que es creen en els mitjans digitals, actes, presentacions, esdeveniments, productes editorials, musicals i de marxandatge. Qualsevol punt de contacte entre les marques i l’audiència és molt important, compta en la imatge que transmet i cal que sigui considerat dins un ecosistema coherent pel qual es vetlla dia a dia. Els projectes més destacats de l’any són: Promoció El departament de Promoció ha estat implicat també aquest 2015 a potenciar i comunicar de la manera més atractiva possible tant les novetats de la graella com la programació habitual dels diferents canals. Amb un equip multidisciplinari que inclou a més de la coordinació i la direcció creativa, copys , realitzadors, muntadors, grafistes, fotògrafs i planificadors. El 2015 es senten les bases per fer unes sinergies corporatives, que impliquin els diferents mitjans de la CCMA. Les campanyes estratègiques desenvolupades internament han estat: • Fórmula 1 • Estiu: creació de la campanya (imatge on air , online i off air ) amb el tema “Junts” de Projecte Mut, desenvolupant una acció CGU amb vídeo, vinculada amb Comercial, amb l’anunciant KH7. • Tardor: Arrencada de la nova imatge de TV3 i de la campanya (imatge on air, online i off air ), sota el lema “Com tu vols”. • Marató de TV3 – Diabetis i obesitat: Disseny de la imatge, coordinació espot, aplicacions diverses d’imatge, músiques, acció de participació per mostrar activitats, etc. • Nadal: acció de participació de l’audiència amb l’enviament de fotos, sota el concepte “Nadal a TV3, com tu vols” tema de nova creació amb Ramon Mirabet i promo amb participació de totes les cares de la casa, incorporant com a patrocinador l’anunciant KH7 amb una sèrie de peces personalitzades. • Disseny de la imatge de tota la promoció de la festa dels Súpers: també s’ha participat en la creació de tota la gràfica amb què es munta físicament a la Festa. • Creació del vídeo 360º a la festa dels Súpers que servirà per a Màrqueting Infantils i per a la Exposició dels 25 anys de Super3. • Promoció Lideratge Informatius. • Promosició Lideratge TV3.

171 Així com el disseny i creació de totes les campanyes habituals de la Champions League, retransmissions esportives en directe, “Oh Happy Day”, “La Riera”, “Merlí”, “Economia en Colors”, “Catalunya Experience”, programes daytime , coproduccions, “Tocats de l’ala”, etc. A més de la producció de peces tant per televisió com per altres mitjans (digital, premsa, ràdio), des de la direcció creativa es coordinen també les sinergies amb els programes de televisió i de ràdio, que tenen com a objectiu amplificar i complementar la campanya de promoció. Imatge Vetllant per la coherència d’imatge dels productes generats al Departament, la optimització de recursos i l’automatització de processos per a l’adaptació a la nova realitat d’empresa (amb una important disminució pressupostària), les principals fites del 2015 han estat: • Nova Imatge de TV3: el 9 de setembre de l’any passat es va estrenar un dels projectes estratègics per a TV3, en què el Departament ha tingut un paper destacat. L’actualització de la imatge a partir de la proposta de Red Bee, (guanyador del concurs obert realitzat el 2014), ha permès a banda del canvi notori d’imatge, fer un replantejament de les eines i fluxos de treball, i de com s’administren les continuïtats dels canals. S’ha treballat conjuntament amb Red Bee, i un equip intern multidisciplinari, dirigit per Màrqueting. • En una primera fase s’ha actualitzat tot el sistema de “pintat” de les promocions, molinets de continuïtat, i tots els elements gràfics es fan en temps real sobre l’emissió, també s’ha mostrat TV3 online i off air . Actualment es treballa en la segona fase del projecte, de millores continues, creació de noves campanyes amb la nova imatge (Nadal) i d’implementació de nous formats i adequació de la resta de canals, segons les millores implementades a TV3, TV3 HD i TV3cat. Tot el projecte s’ha dut a terme amb pressupost intern del Departament. • Vinculat a la nova imatge, s’està desenvolupant un nou format de molinets i de promocions de lideratge basat en objectes 3D per mostrar els programes. • I+D en formats de promoció: per a l’adaptació a com es consumeix la televisió, reforçar els valors de les marques de la casa i optimitzar recursos,s’han posat en marxa nous formats, fent un èmfasi especial en el tractament de la promoció creuada entre els canals temàtics i l’ajust de les durades. • I+D formal: buscant ser punters i consolidar el posicionament de modernitat i alhora optimitzar al màxim el flux de producció, s’han incorporat algunes millores al Departament que han permès optimitzar encarà més els rodatges, amb la consolidació de la figura del director de fotografia, i nous equipaments de baix cost (estabilitzadors, drons o noves càmeres), cosa que ha permès estalviar una part important de la despesa de gravacions, sense que se’n ressenti la qualitat. • Millora de l’automatització de promocions amb CGU (continguts generats per usuari): un dels valors, la proximitat, i una de les innovacions més importants, les peces amb contingut generat per a l’audiència, han fet un nou pas endavant amb les millores implementades en l’automatització de la producció. Exemples: Sant Jordi, Estiu (vídeos), Nadal. • Disseny de molinets de temporada de TV3 2016: segona temporada amb nova imatge, s’estrena el gener del 2016. • Creixement destacat en la producció de formats comercials: Molinets integrats (adequats a la nova imatge), “TV3 presenta”, caretes, patrocinis, “Consells de cuina”, “Prepara’t per...”. Aquestes accions suposen una important aportació d’ingressos. • Adequació de la coherència de les marques a traves de les xarxes socials: com es mostren a Facebook, Twitter, Youtube, Vineetc.. • Creació, coordinació i seguiment de les presentacions de programes, i coordinació en la generació de fotografies, dossiers de programes, etc. Imatge Corporativa Actualment s’està duent a terme la implementació de la imatge de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. S’han fet les identificacions de les diferents delegacions i l’actualització de material corporatiu divers.

172 Tanmateix es continua amb la tasca de producció i manteniment d’elements d’imatge que acompanyen les accions exteriors: banderoles, veles, logotips corporis, etc. Aquesta temporada s’han dedicat recursos sobretot a elements de Catalunya Ràdio, iCat i del 33, ja que es potencia molt la imatge en esdeveniments i espectacles culturals. Màrqueting relacional Sota aquest epígraf s’engloben les accions i funcions relacionades amb la presència de marca en accions de relació directa amb el seu públic objectiu, així com la vigilància de la seva aplicació correcta en elements de publicitat fora de pantalla. El màrqueting relacional treballa en diversos àmbits: Accions al carrer Coordinació de la presència de la marca en accions organitzades per tercers, com estands en fires i esdeveniments de proximitat. S’han tornat a fer accions al carrer com la Cursa El Corte Inglés. Aquesta és una de les curses més populars amb una gran participació. La presència de imatge està ubicada tres kilòmetres abans de l’arribada. En aquest punt hi ha una gran pancarta de punta a punta, veles d’Esport3, un inflable i, en aquesta ocasió, es disposava de nou d’una batucada amb samarretes del canal esportiu, que animava els participants. Durant la Marató de Barcelona, el programa “El mur” seguia minut a minut la participació dels seus concursants escollits. En diversos esdeveniments esportius, com per exemple la Volta a Catalunya, on hi ha lones amb les marques de la casa. Per a les jornades castelleres s’han produït veles i un tòtem amb les marques de la XAL i les pròpies. A la fira de manualitats Handmade amb un estand del programa “Ja t’ho faràs” i els programes “Dinàmiks” i “Info K” han tingut el seu espai al Festival de la Ciència. No s’ha faltat al Festival de Sitges, amb la pantalla Event TV al vestíbul de l’hotel Melià. Ni a la Festa dels Súpers a l’Estadi Olímpic Lluís Companys on es va convidar autoritats, anunciants i agències entre altres, a veure l’espectacle de la família Super3 “Arkandú” des de la Llotja. Una novetat d’aquesta temporada ha estat l’acció del Primavera Experience. Es va crear un espai compartit entre el 33 i iCat, amb imatge combinada. Una experiència similar es va reproduir al festival Sónar, on la imatge gràfica tornava a ser la combinació del 33 i iCat. Esdeveniments propis Presentació de la Tardor. Temporada 2015-2016: Com cada inici de temporada la presentació de la tardor es una de les grans cites. De manera simultània es trobaven el director de TV3 amb mitjans de premsa, i el director comercial amb anunciants i agències, culminant la jornada amb l’assistència en directe de l’assaig de la cançó “Oh TV3” interpretada per les cares conegudes de la cadena. Durant l’esmorzar els presentadors signaven en una pissarra que tenia forma de tres, d’1,80 metres d’alçada. La miniatura d’aquest mateix tres ha estat l’obsequi per als convidats perquè puguin costumitzar -lo com vulguin amb el clame de campanya “TV3 com tu vols”. Preestrenes

173 En aquest tipus d’actes són de gran importància els elements gràfics. En la majoria dels casos han d’adaptar-se diferents espais: per a la roda de premsa, per a entrevistes personalitzades, i un espai estel·lar pel photocall . Aquests seran els elements que s’oferiran als possibles patrocinadors per afegir-hi la seva marca. “Cites”: una preestrena glamurosa per a una sèrie dramàtica amb punts romàntics. Una de les grans apostes de la temporada, que amb una mirada personal ha parlat de les relacions de parella actuals. La sala Phenomena és el lloc on es va presentar aquesta sèrie.Es va donar un gran protagonisme al photocall de sis metres per on passaven més d’una vintena d’actors protagonistes de la sèrie. Per aquest esdeveniment es va crear un joc d’imants amb les fotos dels protagonistes per poder formar parelles al lliure alvir de cadascú.“Merlí”: a l’Arenas multicines es va presentar aquesta sèrie de ficció d’un professor de batxillerat de filosofia que farà replantejar als seus alumnes la realitat que coneixen. “El mur”: Presentat a la platja de la Barceloneta, on tants ciutadans practiquen running . Grans lletres volumètriques en un escenari natural per a un programa sobre superació personal. Presentacions de La Marató de TV3 per mostrar la campanya, presentar el disc i el llibre i, finalment, la presentació del programa. Documentals: “Vestida de negre”, “Internats de la Por” i “Filosofia a la presó”. Rodes de premsa Com cada temporada, s’han coordinat les presentacions per vetllar pel bon funcionament de l’acte i la aplicació de la imatge corporativa i d’elements de la campanya promocional correcta. S’han presentat programes i diversos documentals. Màrqueting comercial Accions encaminades a donar suport en la comunicació del departament Comercial amb els seus clients. L’acte més important és sens dubte durant la presentació de la Tardor, que ja s’ha mencionat abans. S’ha estat present també a les jornades organitzades per AEDEMO (Associació Espanyola d’Estudis de mercat, Màrqueting i Opinió), amb el logo i la pantalla Event TV a la cloenda. Altres accions Simposi “La Marató de TV3”. On es preparen els suports gràfics amb la informació de cada projecte subvencionat pels donatius rebuts al programa. Exposició fotogràfica “La Marató de TV3”, en què es van afegir elements d’imatge i per a aquesta edició. Es va produir un photocall per a cada seu amb la il·lustració de Les tres bessones retallades. Edicions i marxandatge L’objectiu del Departament respecte dels productes de marxandatge i de les edicions ha virat clarament un any més cap a la consecució de beneficis, sense descuidar els estàndards de qualitat en tots els productes que es desenvolupen, ja que els productes derivats de les marques són una eina de màrqueting que permet engrandir l’experiència televisiva amb altres punts de contacte. Publicacions El 2015 ha tornat a ser un any força difícil pel que fa a les vendes de llibres. Tot i que en general tant el mercat català com l’espanyol sembla que es recuperi en vendes, les publicacions que ha pogut produir TV3 representen un 30% menys respecte al darrer any. La crisi ha seguit afectant tant pel que fa a les vendes com a l’oportunitat d’idear nous productes o llibres referents de nous programes de la CCMA.

174 Amb tot, el conjunt de llibres editats són els següents: • “Ole tu!”. Ara Llibres i TV3, febrer 2015. – 2 edicions. • “Els catalans de Guinea”. Albertí Editor, març 2015. • “Cuina de Divendres amb Pep Nogué”. Cossetània Edicions i TV3, abril 2015. • “El viatge de Companys”. Rosa dels Vents i TV3, setembre 2015. – 2 edicions. • “El llibre de La Marató”. Llegir en català i TV3, novembre 2015. • “Audiollibre de La Marató”, novembre 2015. • “Converses de neu”. Cossetània Edicions i TV3, novembre 2015. Cal destacar la publicació i distribució del llibre de “Cuina de Divendres amb Pep Nogué” amb El Periódico; en un sol cap de setmana es van vendre 3.038 llibres, i la venda segueix durant aquest 2016 als punts habituals. Com cada any el llibre de La Marató és un dels més venuts sobrepassant la xifra dels 8.000 llibres venuts i amb una aportació directa a la Marató al voltant dels 50.000 euros (les liquidacions no estan tancades). La Revista dels Súpers. Publicació periòdica del canal Super3. Després de 6 anys consecutius segueix sent una de les revistes en català amb més vendes a Catalunya. La xifra de vendes ha baixat sensiblement respecte a l’any anterior, gira al voltant de les 60.000 unitats venudes en un any. (Revista sense gadget promocional) Marxandatge Tot i que el peluix del Mic segueix sent l’estrella amb 20.000 unitats venudes aquest 2015, s’està treballant en un nou peluix per reactivar les vendes. El peluix del Biri Biri pateix un fort descens en les vendes, es per aquest motiu que es treballa en nous productes d’aquest personatge com la motxilla, per a la tornada a l’escola d’aquest 2015 i un nou peluix per al 2016. Seguint amb la línia de venda de productes amb mitjans de comunicació destaca la venda de dos llibres del MIC amb el diari Ara, per donar a conèixer més àmpliament aquest producte cultural, s’han venut més de 3.000 unitats en un cap de setmana. Altres vendes destacades 2015 són: • Porquet guardiola El gran dictat, 1.700 unitats venudes • Clauer Mic, 4.200 unitats venudes • Kit ornitològic “Tocats de l’ala” (prismàtics), més d’un centenar d’unitats venudes S’ha obert una nova finestra per a la venda on line per a productes personalitzats, com els de la família del Super3 i el Mic. Aquesta finestra s’ha fet servir també per a la venda en exclusiva de les samarretes personalitzades de la sèrie “Merlí” que, tot i que es van començar a comercialitzar tard, en un mes se’n van vendre més de 1.700 unitats. Tot un nou repte compartit amb l’empresa Printv. Relació de nous productes comercialitzats durant el 2015: MIC • Puzle la catifa del Mic. • Cotxe de fusta del Mic ‰ 4.300 unitats venudes (per Pasqua). • Ou de xocolata del Mic (mona de Pasqua). Super3: • Noves samarretes dels personatges. • El joc de la família del Super3. • La casa de la família del Super3. • Figures de PVC del Super3. • Motxilla del Biri Biri.

175 • Mona de xocolata de la casa del Super3. Per últim al llarg del 2015 s’ha fet una concurrència pública d’ofertes per al Marxandatge del Super3 i les seves marques. Només s’hi ha presentat Essential Minds, SL, empresa que va guanyar la licitació. Aquest fet ha comportat un endarreriment en la creació i producció de nous productes. Les vendes de la Botiga en línia de TV3 es concentren al desembre i en concret per la campanya de Nadal, i els dies anteriors i posteriors a La Marató de TV3. Aquestes vendes dels mesos de desembre i gener corresponen al 55% de la facturació del global de l’any, per tant, la diferència amb la resta de mesos és molt àmplia. El mes que segueix al desembre i gener és el novembre, en tercera posició, coincidint amb un reforç en comunicació per pantalla, i en quarta, l’octubre, coincidint amb la festa dels Súpers. El 2015 les vendes d’abril, on es concentren els llançaments i major part de les vendes de llibres (Sant Jordi) han estat més discretes, coincidint amb un any amb menys novetats editorials. Els productes que es venen majoritàriament són de la família del Super3 i Mic, i el disc i llibre de la Marató. Per tipologia de producte, aproximadament un 30% de les unitats venudes són productes de tèxtil, un altre 30% són CDs i DVDs, un 30% són joguines i un 10% llibres.

Màrqueting Infantils i Juvenils El 2015 hi ha hagut un augment d’aliances estratègiques al Super3 i de noves Superactivitats. Així mateix, destaca l’assistència a aquestes activitats, sobretot a Illa Fantasia i Port Aventura, amb 20.000 i gairebé 10.000 visites respectivament. També s’ha augmentat el nombre d’accions exteriors, la majoria per part dels SP3, amb el seu espectacle “Somnis”. I l’esdeveniment més important, la festa dels Súpers, ha continuat, en la mateixa línia de l’any anterior, amb l’ampliació i esponjament d’espais, incloent-hi un nou recinte, el Palau Sant Jordi, i tres representacions de l’espectacle “Arkandú”. A la Festa hi va haver més de 150 activitats i 50 espectacles repartits en 68.000 metres quadrats. Web Super3.cat El portal super3.cat, comptant totes les seves subplanes, ha registrat una mitjana de 2.953.741 pàgines vistes i 190.465 navegadors únics de mitjana per mes. Carnets Durant el 2015, s’ha assolit la xifra d’1.389.959 súpers, dels quals 472.653 són membres actius, és a dir, que tenen entre 0 i 14 anys. En total hi ha hagut 35.482 altes i 13.071 renovacions, xifres una mica inferiors a les de l’any anterior. I hi ha hagut 46.592 baixes, de súpers que han fet 15 anys. Concursos La participació dels súpers es manifesta en els àmbits següents: Superquè La participació total al Superquè ha estat de 49.728 respostes durant el 2015Hi ha hagut un descens de participació d’un 26,32% respecte al 2014. Enguany també s’han introduït millores en la qualitat i percepció per part dels súpers respecte als premis dels concursos. Concursos web A part dels concursos per descarregar-se els cupons 2x1 “sempre toca” a PortAventura, destaca la participació del concurs Superdia al Zoo de Barcelona. Superdia amb dofins és el segon concurs que ha tingut més participació. Entre tots els Superdies s’ha registrat una participació total de 6.768 Súpers.

176 Concursos web Super3 2015. TOTAL. NOM - CONCURS PARTICIPACIÓ DATES PREMI OBSERV. GUANYAD. PAG.VISTES 26.208/VISITES ORDINADOR+IPAD+E- 10.833/NAVEGADORS CONCURS "TINC ELS INGREDIENTS" 594 17.11 AL 04.01 BOOK UNICS 7.349 3 PASSAR UN DIA A SUPERDIA A LA NEU 1.185 15.12 AL 4.01 VALLNORD 15

CONCURS SP3 AL TEATRE-AUDITORI 559 19.01 A L'1.02 ENTRADES 25 CONCURS "LA INVASIÓ BIRI" VISITA TVC + PELUIX CARNAVAL2015 202 02.02 AL 01.03 BIRI BIRI 202 FOTOS PUBLICADES 18 SUPERDIA DE CONCURS SUPERDIA DE FUTBOL 1.364 23.03 AL 12.04 FUTBOL 15 CONCURS "EL MUSICAL" DVD + ARANYA MARXANDATGE 1.162 23.03 AL 05.04 MILDRED 50 CONCURS FESTIVAL DE LA CIÈNCIA 263 25.04 AL 26.04 JOC DINÀMIKS 25 CONCURS PORT AVENTURA MARÇ 2015 18.090 20.03 ENTRADES 0 SUPERDIA MEDIEVAL 581 20.04 AL 10.05 SUPERDIA 15 SUPERDIA SUPERDIA AMB DOFINS 1.592 11.05 AL 31.05 MARINELAND 15 CONCURS "MINÚSCULS" 634 11.05 AL 24.05 ENTRADES+LOT 50 CONCURS "POSA NOM A LA ENTRADA ANUAL A CAPIBARA" 1.477 4.05 AL 31.05 COSMOCAIXA 1 CONCURS "FESTIVAL DEL CÒMIC TORRUELLA" 296 25.05 AL 07.06 ENTRADES 20 CONCURS PORT AVENTURA JUNY 2015 11.910 01.06 AL 28.06 ENTRADES CONCURS FESTIVAL DE CAP ROIG 518 22.06 AL 5.07 ENTRADES 20 CARNET ZOO + CONCURS ZOO CLUB 1.265 13.07 AL 26.07 PACK ZOO 35 SUPERDIA AL ZOO 1.613 17.08 AL 06.09 SUPERDIA AL ZOO 15 CONCURS "PAN" 938 14.09 AL 27.09 LOT 4 ENTRADES 50 CONCURS UN ESTIU DE CIRC 1.230 20.06 AL 06.09 VISITA TVC 1.102 VIDEOS PUBLICATS 5 SUPERDIA AL SUPERDIA DE POR 2015 1.014 26.10 AL 15.11 TIBIDABO 15 CONCURS PATUFET. EL MUSICAL 735 16.11 AL 29.11 LOT 4 ENTRADES 64 CONCURS SP3 A L'ATLÀNTIDA 425 16.11 AL 29.11 LOT 4 ENTRADES 15

CONCURS EL REPTE DEL DINÀMIKS 774 30.11 AL 13.12 JOC DINÀMIKS 25 TOTAL 48.421

Concursos programa “TAGS” El concurs del “TAGS” que ha tingut més participació ha sigut l’ Enderrotags , en què els premis eren dos viatges en família a Futuroscope en avió i amb totes les despeses pagades. Després destaca el concurs Zelda , en què se sortejaven dotze lots de consola New Nintendo 3DS i videojocs.

177 Concursos del Programa “Tags”, 2015. Nom concurs Premi Dates participació Participació tancada Vallnord 2 experiències + 15 lots de 4 forfets 21/12 al 25/1 473 Joc Pànic express 10 lots TAGS 30/11 a l'11/1 140 3, 2, 1... Rec! 1 videocàmera + 1 equip HiFi + 1 auriculars 2/11 al 8/2 93 Túnel del vent 6 packs per "volar" en família 25/1 al 22/2 526 Flipats 1 lot de productes i entrades VIP 25/1 a l'1/3 114 60 lots de 5 entrades preestrena i Els cavallers del zodíac marxandatge 2 al 15/2 299 Bola de drac 10 sèries completes DVD Bola de drac 1 al 22/3 625 45 lots de 4 entrades + 5 experiències amb Saló del còmic lot de 4 entrades 15/3 al 5/4 646 Kevin Ros 1 concert exclusiu + 21 regals signats 22/3 al 10/5 292 50 lots de 4 entrades preestrena i Astèrix marxandatge 29/3 al 12/4 715 Moto GP 16 lots de 4 entrades Moto GP 26/4 al 27/5 1270 12 lots de New Nintendo 3DS + videojoc Zelda Zelda “Majora’s mask” 26/4 al 31/5 1482 2 viatges a Futuroscope en avió + 10 lots Futuroscope & Vueling de productes TAGS 3/5 al 30/8 10431 LKXA Extreme Barcelona 4 experiències + 20 lots d'abonaments 10/5 a 1/6 281 Aquasound d'Illa Fantasia 5 experiències DJ + 25 lots de 4 entrades 24/5 al 24/6 740 Patinet 2 patinets professionals signats 31/5 al 31/7 940 Petit príncep 25 experiències amb lot de 4 entrades 5 al 26/7 839 R5 2 experiències amb lot de 3 entrades 3 al 7/9 45 60 lots de 5 entrades preestrena i Bola de drac Z resurrecció F marxandatge 20/9 al 12/10 1107 8 lots de WiiU + Videojuego “Mario Tennis Super Mario Ultra Smash” 2 al 22/11 917 Vallnord 2 experiències + 15 lots de 4 forfets 2 al 22/11 839 Disc Petit príncep 20 discos signats 29/11 al 20/12 591 Disc R5 1 disc signat 22/11 al 20/12 242 Total 23647

Mitjana 1028

Comunicació amb els súpers Paper 44.000 cartes al mes per felicitar l’aniversari. S’han rebut 265 cartes diverses per correu postal (dibuixos, peticions, missatges per als personatges, etc.). Online S’envia una mitjana de dos butlletins electrònics mensuals a 300.000 súpers. S’han rebut 18.345 correus electrònics. Els súpers també han pogut interactuar amb el “Super3” a la festa dels Súpers i a través dels premis canal Super3, i els concursos “La invasió Biri” enviant fotos, “Un estiu de circ” enviant vídeos, i decidint el nom de la nova cria de capibara del CosmoCaixa amb el concurs “Posa nom a la capibara”. Superactivitats

178 Dintre del catàleg de més de 200 Superactivitats, a les quals els súpers poden accedir lliurement amb el carnet, s’han tancat acords amb diferents empreses, que han aportat 32 noves activitats, que són les següents: • Epicentre. Centre de Visitants del Pallars Jussà • Gaudí en família a la torre Bellesguard • Viu el teatre al Poliorama "Perdent el temps", “Bombolles de paper” i “Somriures i llàgrimes” • Granja Can Gel • Granja Ecosostenible Salgot • “La Ventafocs” als cinemes Texas • Monestir de Santa Maria de Ripoll • Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau • Festival Didó. Música i Titelles • “Els Radiobots” a Roca Umbert Fàbrica de les Arts • “El modern Sherlock Holmes” al Teatre Bartrina (Reus) • Caçations • Super-Circus • Visita la Casa Batlló de Gaudí • The family run • Juanita’s Vilanova Beach Festival • Cinema i música a la fresca al Castell de Montjuïc • Aira, espai d’esport i natura • Concerts familiars al Palau de la Música Catalana • Torna al cole i a CosmoCaixa • Festival d'Astronomia del Montsec • Barcelona Anime Festival (B- Anime) • “El mirall de les formigues”, “Xarop de cargol” i “L’arbre de les sabates” a Arts Santa Mònica • Mag Lari amb l’espectacle “Ozom” al Teatre Condal • Oh Happy Gaudí (visita guiada Colònia Güell + cripta) • “Phantom Boy” a diferents cinemes de Catalunya • El Born Centre Cultural (activitats familiars) • Partit de futbol Catalunya-Euskadi I entre totes les Superactivitats, en destaquen les següents per l’afluència de nens i nenes: • Illa Fantasia: 20.000 • Port Aventura: 9.997 • Naturlandia: 7.024 • Aquopolis Costa Daurada: 3.828 • L’aventura del “Nautilus”: 3.595 • Aeri de Montserrat: 2.521 • Pista de gel Badanadal: 2.263 • Museu d’Idees i Invents de Barcelona (MIIBa): 2.214 • Centre d’observació de l’univers: 2.126 • Jardins Artigas: 1.600 • Espai natural Sant Miquel del Fai: 1.500 • Camp Nou Experience: 1.319 • Butterfly Park Empuriabrava: 1.030 • Coves de l’Espluga: 1.009 La Festa dels Súpers L’esdeveniment més important de l’any ha estat la festa dels Súpers, que és també l’esdeveniment infantil més gran de tot Europa, amb una assistència de més de 300.000 persones.

179 En aquesta edició s’han ofert més activitats que mai, s’ha superat el nombre de 150, organitzades per més de 60 empreses i entitats. Així mateix, l’espai s’ha ampliat a 68.000 metres quadrats, incloent com a gran novetat el Palau Sant Jordi, i l’espectacle de la família del Super3 s’ha representat tres vegades. La web per a empreses de la Festa: http://festasupers-empreses.tv3.cat ha fomentat la participació de les empreses i que tinguin la informació d’una manera més accessible i completa. Responsabilitat Social Durant el 2015, des del Super3 s’han dut a terme múltiples accions relacionades amb la Responsabilitat Social Corporativa. Es poden classificar en les categories següents: • Promoció de diferents activitats solidàries: Roller Land Badalona, Mulla’t per l’esclerosi múltiple, El cor ens demana festa, Posa’t la gorra, La Tamborinada, Concert solidari amb poesia i Un dia de nassos. • Participació, amb un estand, de si ONGs a la festa dels Súpers 2015. • Col·laboració amb La Marató de TV3, enguany dedicada a l’obesitat i la diabetis, amb la participació dels presentadors del “TAGS”, amb una flashmob dels SP3 i una actuació al plató de la família del Super3 interpretant la cançó “All for love”, que s’ha editat, juntament amb els SP3, només per al disc de La Marató 2015.

Mitjà Ràdio Pel que fa a Catalunya Ràdio, durant les dues primeres onades de l’EGM del 2015, s’ha continuat desenvolupant la campanya de publicitat sota el lema “Directe a tu” que s’havia iniciat al setembre del 2014 i que va tenir vigència fins el juliol del 2015. La campanya es va desenvolupar en base al valor “proximitat” que té la ràdio com a mitjà i el seu compromís amb el servei públic. La imatge corporativa de l’emissora, tant online com offline es va adaptar per comunicar un missatge pròxim i de servei. Temporada 2015-2016 Aquesta temporada s’ha avançat l’inici de la programació per cobrir aspectes sociopolítics destacats i tenir una avantatge respecte a la competència. Així doncs, l’inici de Lliga, les noticies relacionades amb el procés sobiranista i també un intent de captar audiència abans que la competència van propiciar que: • El programa “Tot gira” s’iniciés el cap de setmana del 15 i 16 d’agost amb motiu de l’inici de la Lliga. • “El matí de Catalunya Ràdio” i “El club de la mitjanit” comencessin la programació el 24 d’agost. • La presentació de la temporada Catalunya Ràdio 2015-2016 es fes el 27 d’agost a les instal·lacions del FC Barcelona. • La resta de la programació comencés el 31 d’agost. Canvis destacats en la programació • “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Mònica Terribas, de 6 a 12 (escurçament del programa d’una hora) • S’ha suprimit el programa “Els optimistes” per fer la nova incorporació de “La vida”, amb Silvia Coppulo. De dilluns a divendres, de 12 a 14. • “L’oracle”, ha fet un canvi de realitzador: Xavier Graset ha sigut substituït per Xavi Freixas. • “Catalunya vespre” amb Kílian Sebrià i Òscar Fernández. El programa ha variat l’ordre dels continguts. ( de 19 a 20 esports i de 20 a 22 informatius). • “El club de la mitjanit”, ha canviat de realitzador. Francesc Garriga ha substituït Pere Escobar. • “El suplement”, ha incorporat a Ricard Ustrell com a nou realitzador. A més, el programa ha ampliat una hora la seva emissió i va de 8.00 a 14.00.

180 La campanya de llançament de la temporada 2015-2016 de Catalunya Ràdio s’ha basat en els valors de proximitat, complicitat, implicació i d’estima pel país. S’ha plantejat una comunicació amb un to renovat, proper, emotiu, en acord amb els canvis de la graella de la temporada. Es va plantejar una comunicació que pogués ser de llarg recorregut al marge dels canvis de graella de cada temporada, emfatitzant el concepte de complicitat i implicació amb l’audiència. Per comunicar els valors esmentats, la campanya de llançament de l’emissora s’ha fet sota el lema “Catalunya Ràdio viu amb tu”. La imatge corporativa de l’emissora, tant online com offline s’ha adaptat per comunicar un missatge pròxim i de complicitat amb l’audiència. Per altra banda, Catalunya Ràdio ha apostat, des del setembre del 2014, pels esports com a eix vertebrador de l’emissora. Degut a això, tot el contingut esportiu i els programes d’aquesta temàtica juntament amb el programa de més audiència de l’emissora (“El matí de Catalunya Ràdio”) han sigut les prioritats quant a campanyes de comunicació i promoció.

181 Durant el primer trimestre de la temporada, s’han difós: • Televisió: espot de televisió genèric d’emissora / espot del programa “El matí de Catalunya Ràdio” continuista amb la campanya de la temporada anterior. • Premsa: peces genèriques de llançament de temporada en una primera fase i peces específiques de programes en una segona fase. • Online: campanya genèrica de llançament de temporada i específiques del programa “El matí de Catalunya Ràdio”. • Exteriors: adequació de la imatge corporativa per a les necessitats gràfiques de les sortides de programes així com de la presentació de la temporada. En referència a les campanyes publicitàries específiques de programes, durant la primera onada de l’EGM del 2015 es va crear i desenvolupar una campanya pel programa “El matí de Catalunya Ràdio”, dirigit per Mònica Terribas, que, actualitzada en contingut, encara és vigent avui dia. Aquesta campanya ha estat creada sota el doble lema “A mi em desperta la Mònica” i “Aquí ens desperta la Mònica” i potencia els valors de lideratge, proximitat i qualitat-rigor-exigència. La campanya ha estat desenvolupada offline i online , en formats de promos d’antena, televisives, anuncis de premsa i digital.

banda Així mateix, programes com “El club de la mitjanit”, “Tot gira”, l’espai de motor “Univers Moto GP”, o accions puntuals com l’“Especial de Sant Jordi” o “El Tió solidari”, s’han promocionat també a través campanyes multi plataforma. Campanyes corporatives Conjuntament amb TV3, es van treballar les campanyes d’Estiu i de Nadal 2015. En ambdós casos, es va crear una plataforma multimèdia perquè els usuaris poguessin enviar material audiovisual i compartir-lo, i generar el clima festiu i pròxim que proporcionen aquestes dues èpoques de l’any. A més, es van fer molinets específics de televisió per donar difusió a l’acció i la campanya. Durant el 2015, s’han anat propiciant les sinèrgies entre TV3 i Catalunya Ràdio per tal de donar més cobertura als continguts promocionals, a les campanyes de comunicació i potenciar la imatge i la força del grup de comunicació de la Corporació. Internet i xarxes socials

182 El departament de Màrqueting coordina i supervisa la imatge que es projecta a les xarxes socials, de tots els programes i emissores del grup, amb l’objectiu de mantenir unitat i coherència amb la campanya de la temporada. Així s’ha fet per a la temporada 2015-2016 i s’ha col·laborat amb el Mitjans Digitals en el desenvolupament de gràfiques sota uns mateixos criteris per garantir la imatge del web de l’emissora. A més, cal destacar la coordinació amb mitjans digitals per tal de garantir la correcta aplicació de la imatge de Catalunya Ràdio en el nous formats. Catalunya Informació Durant el 2015 s’ha treballat en la consolidació de la imatge de Catalunya Informació apropant-la als colors del canal 3/24, com una mostra més de l’acostament dels canals informatius de la Corporació, ajustant la imatge corporativa en diverses aplicacions.

iCat.cat La campanya de publicitat d’iCat.cat durant el 2015 segueix la línia iniciada el 2013 arran del rellançament seva del seu web, amb la modificació de la imatge gràfica de les ulleres de sol, seguint l’estil arriscat i salvatge de la campanya. El lema de l’emissora durant el 2015 s’ha mantingut: “Autèntica música pop i creativitat”. La comunicació d’iCat.cat també s’ha basat a utilitzar les marques Primavera Sound i Sònar, ja que l’exclusivitat d’iCat.cat com a emissora única d’aquests festivals li aporta prestigi i valor afegit.

Durant el 2015 i arran d’acords corporatius de la CCMA, iCat.cat conjuntament amb el Canal 33, ha iniciat un co-branding amb el Primavera Sound i el Sónar. Aquests acords de dimensió corporativa i no de canal han donat l’oportunitat de sumar les forces de les marques i crear accions multi plataforma i transversals ( tele-ràdio-mitjans digitals) per difondre tota la cobertura dels festivals i el contingut relacionat, i promocionar un nou paquet d’experiències per a l’audiència. La primera edició dels models creats amb el “Primavera Sound Experience” i el “Sónar Experience” així com la nova manera de treballar amb altres canals culturals de la Corporació, han donat la possibilitat de projectar més les marques a través de noves finestres i crear un producte específic per l’audiència, diferenciat i únic. Catalunya Música

183 Una any més, AGBAR col·labora amb Catalunya Música. És per aquest motiu que la comunicació de l’emissora continua estant lligada a aquesta entitat i a la seva simbologia. El 2015 es fa evolucionar la comunicació seguint la mateixa línia d’elements “d’aigua”, però donant un missatge més d’actualitat, d’acord amb el contingut i la qualitat de l’emissora. La gràfica continua sent la dels auriculars del 2014, utilitzant-los com a element transversal en el món de la música. Aquest any, a més, s’ha ajustat la gràfica del saxofon també per a publicacions d’entitats especialitzades en jazz.

Posicionament al mercat publicitari A partir de l’assoliment de tots els objectius marcats en l’any anterior, el 2015 ha continuat en la línia de col·laboració total entre els departaments de Màrqueting i Comercial. Aquesta organització ha permès, amb el reforç d’un comercial més a l’equip de Barcelona fent un total de quatre venedors, aconseguir un facturació d’un 4,2% superior al tancament del 2014 i igualar el pressupost assignat per al Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio al 2015. El mercat publicitari, el 2015 La xifra de les inversions del total mercat publicitari al 2015 ha estat de 3.988,7 milions d’euros, (segons les dades d’i2P, consultora especialitzada en el mercat publicitari), 219,8 milions d’ euros més que al 2014, un increment del 5,8%. Tot i l’increment d’inversió publicitària d’aquest any, es percep una desacceleració en la inversió, trimestre a trimestre, de forma que durant el primer semestre del 2015 els increments han sigut superiors als del segon semestre, dibuixant una tendència a la baixa al llarg de tot el 2015.

Mitjà Televisió El mitjà televisiu presenta un increment del 6,9% en el total de l’estat espanyol, incrementant fins a prop de 1.950 milions d’euros, (segons i2P). Aquestes xifres representen pel mitjà de televisió un lleuger increment aquest 2015 respecte del 2014 d’un 0,5 punts la quota, situant-se en un 48,7%. Els dos grans grups privats estatals (Mediaset i A3Media), amb un creixement del 4,2 i 8,3% respectivament, segueixen el seu procés de concentració de mercat, assolint prop del 87% de les inversions del mercat publicitari del mitjà televisió, molt per sobre de la quota de mercat de les audiències (al voltant del 70%). Les televisions autonòmiques, amb un creixement mitjà del 2% aproximadament, han estat les menys beneficiades.

184 A Televisió s’ha tancat l’any amb una facturació publicitària de 57.140.119 euros, una xifra que suposa un creixement de la producció del 3’1% respecte l’any anterior. TV3 té un pes del 3% del mercat estatal amb qui lluita per aconseguir i treure inversions dels mateixos anunciants. Les televisions estatals, amb la força del duopoli, pesen, com s’ha dit abans, el 87% i segueixen marcant les pautes del mercat publicitari. El 2015, Televisió de Catalunya ha incrementat el cost mitjà 4i+ un 7,2% , i els grp’s emesos s’han reduït un 4%. Seguint amb l’aposta pel producte diferencial i vinculat a marca iniciada els anys anteriors, TV3 i els seus canals temàtics han ingressat en concepte d’accions especials com Patrocinis 2.604.438 euros, cosa que suposaun 4,3% del volum total de la facturació, en AAEE- Molinets 2.280.009 euros, un 4,1% del volum anual, en Blocs Especials 1.464.662 euros, un 2,6% de la facturació anual, així com en Sobreimpressions, i en els seus canals temàtics: 33, 3/24, Esport3 i Super3. Pel que fa a l’ocupació, TV3 ha destinat un 6,7% del seu temps a la publicitat quan la resta de cadenes estatals es mouen entre el 10,6 i l’11,6%. Els nivells d’ocupació en el prime time han estat de l’11,2% aquest 2015, mentre que la resta de cadenes privades estatals s’han situat entre el 15,5% i el 18%.

Mitjà Ràdio El mercat de ràdio ha presentat un lleuger increment aquest 2015, d’un 0,2 punts la quota situant- se en un 9,7%, amb una inversió de 387,6 milions d’euros. Aquest augment ha suposat un creixement del 7,8% de la inversió publicitària en Ràdio (Font I2P). El Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio ha tancat el 2015 amb una facturació publicitària de 7.210.079d’euros, cosa que representa un creixement del 4,2% respecte a la facturació del 2014 (6.918.758 d’euros). S’ha continuat apostant per mostrar-se al mercat com un departament comercial innovador i en constant evolució, i s’han incrementat els ingressos mitjançant campanyes molt allunyades de les antigues propostes (basades en falques en antena) i que cerquen la relació del valor dels nostres anunciants amb la nostra empresa; i aprofundint el nostre paper de media-partners amb esdeveniments d’interès qualitatiu i quantitatiu amb participació econòmica. Més que mai, a partir de la temporada 2015–2016, i sota el lema “Catalunya Ràdio, viu amb tu”,s’ha buscat ser al costat de l’oient. Catalunya Ràdio s’ha basat en els valors de proximitat, complicitat, implicació i d’estima pel país. Les sortides de programes arreu del territori han tingut un sentit estratègic i econòmic renovat. Els objectius són tant apropar els programes a la població i arribar al màxim territori possible com donar a conèixer la personalitat de ràdio pública i de servei. Aquesta estratègia ha mantingut una constant paral·lela en la política de màrqueting i comercial, que ha utilitzat aquesta mobilitat per generar un benefici gràcies als patrocinadors.

Mitjans Digitals El mercat del mitjà digital ha presentat un lleuger increment aquest 2015, d’un 0,6 punts la quota, i s’ha situat en un 10,9% de quota, amb una inversió de 434,6 milions d’euros. Aquest augment ha suposat un creixement del 12,3% de la inversió publicitària en Internet (Font i2P) Els mitjans digitals propis han sofert una caiguda del 13,3%, malgrat que el comportament del mercat ha estat positiu amb un creixement del 12,3%. Els mitjans digitals en l’àmbit global han incorporat moltes novetats, com ara el nou portal corporatiu i responsive que han dificultat durant el primer semestre la seva comercialització, en disposar d’una nova mètrica de disponibilitats i en no disposar d’històrics per saber amb quin inventari es comptava, dificultant la venda i les negociacions. Aquesta situació es va normalitzar el segon semestre del 2015.

185 Pel que fa als mitjans digitals es va tancar l’any amb una facturació publicitària de 1.086.920 d’euros.

186

Comunicació i Relacions Institucionals Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació Juny del 2016

187