Quaderns de Vilaniu, 41: 67-88 (2002)

BIBLIOGRAFIA VALLMOLLEIMCA X

per Antoni Gavaldà Torrents

Paraules clau: bibliografia local, Camp de , seriació de publica­ cions, municipi de Vallmoll.

Resum: La bibliografia de Vallmoll és una recopilació sistemàtica, comen­ tada i crítica, si escau, de les diverses publicacions que han aparegut en qualsevol vessant de l'àmbit de la recerca i que citen entre les seves pàgines la població de Vallmoll. Les referències inclouen la localització del material a la biblioteca o arxiu i les pàgines on es troben les notícies sobre la vila.

Abstract: The bibliography of Vallmoll is a systematic, commented and critical, if appropriated, compilation of the different publications that have appeared in any aspect of research and v/hich mention the village of Vallmoll. The references include the location in the library or file and the pagès v/here the news on Vallmoll are.

El treball de la bibliografia de Vallmoll X, numerada correlativa­ ment a partir de l'I, arriba en aquesta entrega al 676 com a primer número i acaba al 725. L'ordre de les entrades de llibres i articles segueix la mateixa filosofia des de la primera entrega, del llunyà 1984, 68 al número 5 de Quaderns de Vilaniu. Miscel·lània de l', reformulada parcial­ ment al número 9, el maig del 1986. Els epígrafs que hi surten ressenyats passen per tres grans eixos: o. monografies i altres treballs locals; b. llibres i articles escrits per vallmollencs, tinguin o no relació amb la temàtica local, i c. bibliografia general. Alhora, d'aquest darrer, hi ha fins a vuit subdivisons més concretes amb aquests enunciats: cl. diccionaris, nomenclàtors, biografies i treballs que aporten dades i fets generals; c2. medi físic i demarcació territorial; c3. medi humà i poblacional; c4. agricultura, indústria i sectors econòmics; c5. art; c6. festes i costums; c7. religió i religiosos, i c8. història global. En aquesta entrega cal consignar una nova sigla a les ja clàssiques per trobar els llibres i els articles. És el cas de: - Biblioteca Hemeroteca Municipal de l'Ajuntament de Tarragona (BHMAT). A manera de resum anotem la relació de les nou entregues de la bibliografia anteriors a aquesta dins els Quaderns de Vilaniu (QV): Número I (QV, 5, maig 1984, pàgs. 157-205); número II (QV, 9, maig 1986, pàgs. 29-53); número III (QV, 19. maig 199, pàgs. 71-91); número IV (QV, 21, maig 1992, pàgs. 71-89); número V (QV, 22, novembre 1992, pàgs. 65-83); número VI (QV, 25, maig 1994, pàgs.49-66); número VII (QV, 28, novembre 1995, pàgs. 97-1 14); número VIII (QV, 34, novembre 1998, pàgs. 109-126); número IX (QV, 36, novembre 1999, pàgs. 77-93).

A. Monografies i altres treballs sos carrers amb noms de persones que locals hi vivien. Seria el cas dels carrers d'Olomar, d'en Coll, d'en Molet, d'en 676. GRAU VERDÚ, Antoni: "Cog­ Miró, de Pere Arbonès, de n'Albanell, de noms en la toponímia a Vallmoll", a n'Argentona, d'en Plana l'arner —seria Societat d'Onomàstica. Butlletí interior. l'actual carrer d'Isabel II—, d'en Moiner, XL Barcelona, juny 1990. 156 pàgs. d'en Gavaldà, d'en Gili, de la placeta (pàgs. 95-98) d'Alcoletge i d'en Giscarol, del portal Loc. sencer (BC) d'en Benet o de les voltes de ca Llorens. Treball pacient, fet amb molta cura Respecte a les formes femenines dels per Antoni Grau, sobre els cognoms. En cognoms esmenta, amb variants, els aquest cas, assenyala que dels gairebé clots de na Gatella, la coma de na Salva­ 600 noms de lloc del terme de Vallmoll da, la coma de na Ginera, la rasa de na recollits fins als nostres dies, aproxima­ Papiola, la Cavalleria de na Tamarida, la dament una sisena part presenten algun quadra de na Beneta, la partida i rasa de cognom entre els seus formants, ex­ na Ferrera, la rasa de na Ginera, la plana plicant-ho en els casos de vies públiques, de na RIcarda i la plana de la Maimona. formes femenines i casos particulars. En Quant als casos particulars esmenta la el bloc de vies públiques concreta diver­ peça de terra del Reixat, la plana de 69

Les voltes de ca Llorenç són. de lluny, les més esveltes de la població. Deuen el seu nom a una persona que devia posseir-ne la casa. (Foto A. Gavaldà)

El rec de l'Argentona prové d'antic, d'una persona que s'ho deia. El rec alimenta els rentadors públics, a peu de carretera. (Foto A. Gavaldà) 70

Companys —el nom prové del segle Un tercer aspecte que aborda és el XVIII, agafat a un tal Joan Companys de tercer nom del batejat, posat, com sa­ les Gunyoles que hi tenia terra— i totes bem, pel capellà. Assenyala que hi detec­ les variants de l'Argentona —rasa, par­ ta que el clergue posava sempre un tida, rec. mateix nom, o bé posava el nom del sant o de la santa del dia que havia nascut o es 677. GRAU VERDÚ, Antoni: "An- batejava l'infant. En aquest apartat és del troponímia a Vallmoll durant el segle tot vàlida la relació de capellans i vicaris XVIII", a Societat d'Onomàstica. Butlletí que passaren per la vila durant el segle. interior. LXIII. Barcelona, juny 1998. 64 Consignem-los: Joan Antoni Saitó, pàgs. (pàgs. 39-45) Francisco Torrell, Pere Bas (dominaren, Loc. sencer (BC) per als tres, el nom de Francisco o Treball ben travat basant-se en tres Franciscà al nom que posaren al nadó), llibres de baptismes de Vallmoll que Pere Ferrer (posà majoritàriament Pere abracen des del 1703 al 1818. L'estudi als xiquets i, Maria i Paula, a les xiquetes), ens permet saber diversos aspectes dels Ignasi Sales i Rossell (Ignasi i Ignàsia i 1.841 xiquets i 1.622 xiquetes batejades Teresa), Sebastià Cabrer (Sebastià i a la vila durant aquest període. Sobre els Magdalena), Ramon Carbonell (Ramon i prenoms masculins, en el rànquing dels Raimunda o Ramona), Francesc Majó cinc noms més usuals dels cinquanta-dos (retorna al Francisco/Francisca), Josep que posaren els padrins en el bateig hi ha Alsina (diversificats) i Jaume Rodon el de Josep (383 xiquets, percentatge (Jaume i Franciscà). que representa un 20,8% del total dels mascles), Joan (264, 14,3%), Francesc/ B. Llibres i articles escrits per Francisco (179, 9,7%), Pere (166, 9%) i vallmollencs, tinguin o no relació Pau (121, 6,6%). El paper del padrí po­ amb la temàtica local sant-hi el seu nom és el predominant, ja que en més de mil casos succeeix així, la 678. GARCIA, Balbina; GÜELL, qual cosa equival a més de la meitat dels Montserrat; NOVELL, Rosa; SARDÀ, noms treballats. Conxita: "Una experiència de Socials al Respecte als noms que els vall- Baix Camp", a Perspectiva Escolar. mollencs posaren a les xiquetes, agafant Barcelona. Núm. 152. Barcelona, 1991. els cinc més usuals dels de cinquanta- 64 pàgs. (pàgs. 41 -47) tres formes possibles, trobem que el Loc. sencer (BFCEPT) més usual va ser el de Maria (498 xique­ Treball explicatiu del que fan aques­ tes, representant un percentatge del tes professores a l'àrea de Ciències So­ 30%), seguit del de Teresa (171,10,3%), cials de Primària, als centres de Primària Franciscà (149.9%), Antònia (141,8,5%) on treballen. El discurs, divulgatiu, parla i Rosa (104, 6,3%). S'ha de destacar que del procés d'aprenentatge, de les tècni­ el domini de la padrina posant el seu nom ques utilitzades, de l'estudi de coneixe­ al nadó, tot i ser alt, és una mica inferior ment del medi, exemplificant-ho en el al domini dels padrins. relleu, etc. El treball el conclouen amb 71 l'aportació dels alumnes en una exposi­ El treball conté elements de reflexió ció i en una gravació de vídeo. de la ciència política i la seva aplicació La reflexió pública sobre el que es posterior a l'ensenyament. Sobre una treballa és un aspecte generós de ia base de 464 alumnes enquestats d'entre professió d'ensenyant, i en aquest cas es 12 118 anys, els resultats no són gaire dóna encarada a mirar d'engrescar al­ esperançadors per a allò que entenem tres professors que les socials poden com a democràcia, ja que 280 manifes­ impartir-se de manera diferent; tot i ten que davant l'elecció concreta al Par­ tenir una base del llibre de text, les ganes lament de Catalunya no senten desitjós d'aprenentatge del medi proper irradien d'anar a votar, front als 196 que sí que hi coneixements sòlids. tenen interès. Les conclusions estan concretades en funció de la identificació catalana, espanyola o mixta de l'alumne, 679. GAVALDÀ, Antoni; SAN- l'edat, l'opinió política que es té dels TISTEBAN, Antoni: "Converses... amb dirigents, etc. Joan Pagès", a Comunicació Educativa. Núm. 5. Ed. Àrea de Didàctiques Especí­ 681. GAVALDÀ TORRENTS, fiques. Tarragona, 1992. 58 pàgs. (pàgs. Antoni; SANTISTEBAN FERNÀNDEZ, 16-23) Antoni: "El futur del professorat: tèc­ Loc. sencer (BFCEPT) nics, crítics o creatius?", a Comunicació Tal com diu el títol es tracta d'una Educativa. Núm. 6. Ed. Àrea de Didàcti­ conversa en profunditat amb un dels màxims exponents de Catalunya, i per ques Específiques. Tarragona, 1993. 60 extensió d'Espanya, en el món de la pàgs. (pàgs. 26-31) Didàctica de les Ciències Socials. L'arti­ Loc. sencer (BFCEPT) cle fa un repàs del que significa la discipli­ Treball de reflexió al voltant de com na en el sentit de formar ciutadans crítics hauria de ser el professorat del segle amb el món que els envolta, a fi i efecte XXI, en el sentit de configurar-se una de ser persones amb criteri, difícilment formació com a tècnics, crítics o crea­ manipulables i conscients de forjar-se tius. El discurs s'orienta des de la Didàc­ una ideologia pròpia que els permeti tica de les Ciències Socials, disciplina que avançar, sempre en les fites de la justícia, s'imparteix a la universitat amb la clara la llibertat i la democràcia. voluntat de fer pensar per Innovar.

682. GAVALDÀ TORRENTS. 680. GAVALDÀ TORRENTS, Antoni: "La metodologia didàctica del Antoni: "La percepció nacional dels Coneixement de Catalunya a l'Entorn alumnes de 12 a 16 anys davant les Social", a Seminari de Metodologia Didàc• eleccions", a Comunicació Educativa. tica Universitària lli. Edita Departament Núm. 6. Ed. Àrea de Didàctiques Especí­ d'Educació i Psicologia. Universitat Ro­ fiques. Tarragona, 1993. 60 pàgs. (pàgs. vira i Virgili. Tarragona 1993. 34 pàgs. 19-22) (pàgs. 15-24) Loc. sencer (BFCEPT) Loc. sencer (BFCEPT) 72

Síntesi detallada de les vicissituds de Catalana, la qual té, a hores d'ara, la seu l'assignatura Coneixement de Catalu­ a Lleida i a Barcelona. nya, provinent del reciclatge de mestres, reubicada més tard com a Coneixement 684. GAVALDÀ, Antoni: "La investi­ de Catalunya - Didàctica de les Ciències gació a l'Institut d'Estudis Vallencs: ba­ Socials i, finalment, com a Entorn Social. lanç i perspectives de futur", a Actes Ir. La matèria, en el seu conjunt, va servir Congrés de Centres d'Estudis de Parla Cata- per fixar continguts catalans a una escola /ono.Ed. Fundació Pública Institut d'Estu­ amarada de tradicionalisme i d'espanyo­ dis llerdencs. Lleida, 1994. 240 pàgs. lisme quant a conceptes històrics, geo­ (pàgs. 149-157) gràfics, artístics i de folklore. Loc. sencer (BIEV) A partir del concepte d'investigació 683. GAVALDÀ, Antoni; ALBA- s'hi fa una anàlisi de tres models d'inves­ REDA, Joaquim: "Els Centres d'Estudis tigació que generava l'entitat: a través de en el context d'un futur present. Pro­ metodologies personals, per mediació posta de creació d'una Associació de d'actituds semiorientadores de l'entitat, Centres de Parla Catalana", a Actes Ir i la qual estava dissenyada pel mateix Congrés de Centres d'Estudis de Parla Cata­ institut d'estudis. Fruit d'aquesta divisió lana. Ed. Fundació Pública Institut d'Estu­ es fa una anàlisi diferenciadora entre el dis llerdencs. Lleida, 1994. 240 pàgs. que va ser l'Institut abans del 1979 i el (pàgs. 13-19) que ha representat des d'aquella data de Loc. sencer (BIEV) represa en perspectiva de donar servei Treball que es va presentar com a fins el 1991. Se citen línies específiques comunicació i que va esdevenir ponèn­ de treball, amb noms concrets, per il·lus­ cia l'abril del 1991 a Lleida. La idea del trar allò que s'explicita. treball era proposar un debat sobre la necessitat viscuda per diversos centres 685. GAVALDÀ TORRENTS, del país d'articular-se en una associació, Antoni: "L'associacionisme agrari a la qual prengués en un futur el nom de Catalunya", aj. FUGUET/A. MAYAYO: coordinadora, federació, o d'altres de El primer celler cooperatiu de Catalunya. semblants, a fi i efecte d'articular una Ed. . Departa­ proposta que aglutinés, del centenar de ment d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. centres d'estudis, els que hi estiguessin Barcelona, 1994. 216 pàgs. (pàgs. 33-56) interessats a conèixer-se, a intercanviar Loc. sencer (BIEV) experiències i recerca, a fer treball en Repàs força exhaustiu de la via feta comú en els àmbits que es determines­ per l'associacionisme agrari, en forma de sin, com a qüestions inicials de compro­ sindicats, societats i cooperatives. L'anà­ mís per a un futur en interconnexió. La lisi arrenca del passat llunyà, tot i que se proposta, discutida en els seus múltiples centra en allò que succeí als segles XIX detalls va servir per engegar la Coordi­ i XX, amb més incidència en aquest nadora de Centres d'Estudis de Parla darrer. El treball no s'està de comentar 73 els punts principals del sistema rochdalià logia cultural, en un país que tendeix afer en el sentit d'articulació del cooperati­ prevaler les grans obres faraòniques i a visme, explicant de forma detallada cada mantenir en l'oblit o a deixar destrossar apartat, amb els canvis que s'hi han anat altres obres menors dels avantpassats, articulant. Posteriorment s'endinsa, que explicaven amb claredat la peculiari­ prestant l'atenció que requereix la publi­ tat de la vida de les persones i de la forma cació, en el cooperativisme de la Conca d'adscripció a la terra. El treball de Palau, i del Camp de Tarragona. fet amb paciència i amb sapiència, de­ mostra el que ha estat Catalunya en 686. GAVALDÀ TORRENTS, temàtica pagesa i artesana, i mostra, Antoni: "Crítica del llibre de Montserrat inexorablement, el trencament de l'ahir Duch i Plana: La Cooperativa Obrera Tar­ amb l'avui. raconense. Consum, treball i lleure a Tarragona (1904-1965)", a L'Avenç Plecs 688. GAVALDÀ TORRENTS, d'Història Local 52. Barcelona, 1994. 35- Antoni: "Aspectes de la repressió fran­ 50 pàgs. (pàg. 43) quista a I i H", a El Brugent Núm. Loc. pàg. 43 (BPV) 135 i 136. Ed. Equip de Redacció El Ressenya àmplia de l'obra de M. Brugent. Montblanc, 1994 i 1995.22 i 28 Duch, referida a una cooperativa de pàgs. (I: pàg. 18-19; II, 18-21) consum de la ciutat de Tarragona que Loc. sencer (BPV) abraça molts eixos de relació de la vida Treball preliminar sobre la repressió ciutadana, i que articulà serveis econò­ franquista respecte al que va sortir de mics com ara la botiga, l'esbarjo, els tota la comarca de l'Alt Camp, circums­ culturals, la matança del porc, el forn, crit a la Causa General, en la qual hi entre d'altres. L'obra, en el seu conjunt, participaven l'alcalde i el secretari de la mostra la part de la societat tarragonina immediata postguerra, la benemèrita, el que hi era adscrita, en una evolució de jutge municipal i veïns que havien sofert més de seixanta anys, aspecte que per si alguna malvestat personal o familiar en sol ja permet intuir, que les vicissituds temps de guerra. La Riba, segons aques­ van ser de calibre divers. ta documentació, va voler esborrar fets tràgics, escrivint el mínim del que se li 687. GAVALDÀ TORRENTS, demanava. Antoni: "Crítica del llibre de Salvador Palau Rafecas, el Galó : 800 molins fari­ 689. GAVALDÀ TORRENTS, ners de Catalunya. Des de la Sénia i Antoni: "La integración de la historia l'Algars al Cardener-Llobregat", a local en el diseüo curricular. Referencias L'Avenç. Plecs d'Història Local 52. catalanas", a Joseba Agirreazkuenaga i Barcelona, 1994. 35-50. pàgs. (pàg. 45- Mikel Urquijo (ed.): Perspectivas de las 46) historia local en Cataluha. Servicio Edito­ Loc. pàgs. 45-46 (BPV) rial de la Universidad del País Vasco. Comentari global del llibre del Galó, Bilbao, 1994. 134 pàgs. (pàgs 57-82). autodidacta crític del món de l'antropo­ Loc. sencer (BFCEPT) 74

Agafant les paraules de la introducció L'entrada de Vallmoll, assenyala que del dos professors bascos, editors del "on la VALLIS ja es torna MOLLIS: més volum, el treball es basa en la utilització aigües i terreny fèrtil, terra blana, tova: de la història local als nous dissenys els terramolls oposats als terraforts". Para curriculars, partint de la reflexió de les esment de la pronunciació i de la dita ciències socials a l'educació, introduït el recollida per Mn. Plassa de Prades "A debat sobre allò que ha de ser la història Vallmoll, són ceballots / pro també s'hi local i la utilitat que pot tenir en el món cullen cebes". Tanmateix, seguint la de l'ensenyament. Aquesta qüestió, s'hi Gran Geografia de Catalunya indica que és diu, lliga amb el debat a l'entorn del una "població alçada en el segle XI pels model educatiu i conclou que el treball antecessors de la casa de Cardona". defensa un ensenyament participatiu, en Quant a les mencions antigues de la el qual la història local tingui un lloc població, en cita fins a nou de diferents, preferencial com una cosa pròxima a segons la grafia de la documentació anti­ l'alumne que l'ajuda a assimilar concep­ ga. Són aquestes: tes més generals, passant del particular 1154, Valle Molli; 1155. Vallèmoli; al general. Finalment, s'hi escriu, el tre­ I 165, Vallimolli; I 174, Vallèmoli; 1176, ball presenta propostes per als docents Valmol; 1205, Vallemollis; 1207-121 I, on es donen pautes per a la utilització de Valli Mollis; 1208, Vallèmoli; 1253. la història local. Vallemolis; 1290, Vayl Moyl; 1359, Valmol, i l378VallmoN. C. Bibliografia general 691. HURTADO, Víctor; MESTRE i Cl. Diccionaris, nomenclàtors, CAMPI, Jesús; MISERACHS. Toni (di­ biografies i treballs que aporten recció): Aties d'Història de Catalunya. Ed. dades i fets generals 62. Barcelona, 1995. 320 pàgs. Loc. pàgs. XIV-XV, 72 castell, 114 690. COROMINAS, Joan: Onomastí- comanda, I 17, 128, 176, 200, 204. 206, con Catahniae. Curial Edicions Catalanes. 236, 240, 243 i 252 (BFCEPT) Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Aties d'història d'altíssim nivell, amb "La Caixa". Barcelona, 1997. (Vol. V, L-N, un èxit editorial remarcable i inusual en 488 pàgs) (Vol. Vil Sal-Ve, 472 pàgs.) obres d'història. Les cites que surten de Loc. Vol. V, pàg. 270 i 484 ; Vol. Vil, Vallmoll són diverses. Una, es refereix al pàgs. 71-72 i 432. (BFCEPT) castell, del qual es diu que està docu­ La ingent obra del Coromines lin­ mentat el 1041 i, una altra, emmarcant la güista para esment del municipi de comanda hospitalera de Vallmoll, com a Vallmoll al volum Vil. Les altres referèn­ orde militar. En un altre mapa apareix la cies de la població, tangencials, són a les població en tant que havia tingut presèn­ entrades del Milà, - l'Argilaga i cia de jueus. A la pàg. 176 apareix la , referides quasi sempre a límits producció d'aiguardent a mitjan segle territorials. XVII. a diverses poblacions del Camp de 75

Tarragona, en la qual surt la població refereix al sindicalisme de la CNT en el amb dues fàbriques censades i el repar­ periode 1920-1931, i es constata que timent de l'equivalent de 1751, en lliures Vallmoll disposava d'un nucli àcrata. Fi­ catalanes. En el tema de les carreteres nalment, es concreta la col·lectivitat del periode 1845-1850 s'hi indica que la agrícola de Vallmoll del període del I 936 carretera de Tarragona a Montblanc era al 1939. a cura de la Diputació. Quant ala qüestió de l'agricultura de mitjan segle XIX s'in­ 692. Memòria 1989. Treballem junts. dica l'especialització agrícola regional de Diputació de Tarragona. Tarragona, garrofers, i es constata que Vallmoll no 1990. laSpàgs. arribava al 25 % d'aquest arbrat en rela­ Loc. pàgs. 28.63.88. 154, 159 i 174 ció al total de conreus del terme. A la (BHMAT) pàg. 206 la població surt immergida en la En la valoració feta per la mateixa temàtica de la industrialització, en arti­ entitat provincial de les actuacions de cles de cotó. adjunt, però, a . Retor­ l'any en curs, trobem que a Vallmoll se nant al tema de les carreteres del perio­ subvencionaren els vestidors de la zona de del 1935 s'assenyala que la carretera esportiva i els camins del terme per un de Tarragona a Montblanc era qualifica­ valor d'1.560.000 PTA. Alhora, com a da com a de segon ordre. En una altra aspectes complementaris s'indica la po­ informació s'hi assenyala la naixença del blació de l'any, xifrada en 997 habitants; cooperativisme a l'Alt Camp, amb la el nom i partit de l'alcalde (Josep M. concreció per Vallmoll amb dates del Porta Ferré, CiU) i les associacions exis­ 1896. 1909 i 1912. Una altra qüestió es tents a la vila (4), sense especificar.

Al costat del camp de futbol s'hi ho fet un minicomplex esportiu, comptant-hi els vestidors de la zona esportiva i la piscina. (Foto A. Gavaldà) 76

L'Ajuntament de Vallmoll del franquisme ha perdurat fins la remodeladó que s'acaba de realitzar. Les banderes espanyola, de la Falange i del Requeté delaten èpoques passades. (Postal Raymond)

693. Tres ahos de labor. Abril 1955 - tament amb cent mil. Alhora, l'any 1958, Abril 1958. Excma. Diputación Provinci­ el mateix consistori va rebre 4.800 ptes., al de Tarragona. Sugranes Hnos., edito­ per reparar camins del terme, treballs res. Tarragona, 1958. 80 p.s.n efectuats per brigades mòbils de la prò­ Loc. pàgs. 38 i 45 (BHMAT) pia corporació. Complement a la fitxa núm. I 13 que inclou el període de tres anys posteri­ C2. Medi físic i demarcació ors. En aquesta publicació feta a efecte territorial de vanaglòria dels capitostos franquistes s'hi detallen realitzacions provincials, 694. CLIMENT SÀNCHEZ, Xavier: sufragades per la Diputación Provincial "El Pla Especial de Protecció d'Infraes- en el curs del trienni. A més de la tructures de la mina de l'Arquebisbe", a curiositat de la part gràfica on s'hi veu la AA.VV..: L'aigua a la història de Tarragona: parafernàlia de la vestimenta que porta­ 200 anys de la seva arribada (I 798-1998). ven i de com eren els actes s'hi observa Aigües de Tarragona. EMATSA. la diferència de classe de les persones. Tarragona, 1998. 205 pàgs. (pàgs. 183- En el cas de Vallmoll, la Diputación, el 194) 1955 subvencionà l'escorxador, amb Loc. pàgs. 184-185, 188. 192 i 194 deu mil ptes., i la construcció de l'Ajun­ (BHMAT) 77

funciona, que passava per sobre d'aquest petit torrent. Els dos ponts els tracta "de construccions sòlides no exemptes d'una certa harmonia, però sense concessions a l'ornament".

695. COBERTERA LAGUNA, Eugenio: ROQUER SOLER, Santiago: "El medi natural", a AA.VV..: L'aigua a la història de Tarragor^a: 200 ar)ys de la seva arribada (1798-1998). Aigües de Tarragona: EMATSA. Tarragona, 1998. 205 pàgs. {pàgs. 33-39) Loc. pàg. 38 (BHMAT) Explica trams principals del recorre­ gut de la mina de l'Arquebisbe, concre­ tant els materials del subsòl que s'hi troben. En el cas del pas pel terme de Vallmoll assenyala dos aspectes con­ crets. Un és des de l'inici de la mina fins

La mina de l'Arquebisbe travessa tot el terme. a l'Altra Banda i a les Planes de Sant El 1991 s'hi feren arquetes al costat de/s pilons Miquel, al terme de Vallmoll, amb con­ de registre. Aquesta va ser l'obra realitzada. glomerats, còdols i argiles quaternàries, (Foto A. Gavaldà) construït sobre materials quaternaris poc compactes. Un altre recorregut, pel Notes diverses sobre la mina de Vernet, diu que el traçat, per seguir amb l'Arquebisbe. N'hi ha una que. el recor­ la cota que li correspon, ha de travessar regut pel terme de Vallmoll, el denomina uns 400 m dels afloraments dels miocè com a superficial front a la concepció de superior una mica més compactes que poca fondària d'altres parts del traçat. els quaternaris, ja que presenten conglo­ Altrament, s'hi citen els 4.095 m de merats que en aquest cas són detrítics. recorregut pel terme. Un dels aspectes interessants és la descripció dels dos 696. CORTÉS i CORTÉS. Rodolf; ponts de la mina: un. el pont de l'Arque­ PÉREZ i SERRA, Maria Montserrat: bisbe, que salva la rasa de Montserrat, "Tarragona i la seva hidràulica", a que va a parar al torrent de Vallmoll, al AA.VV..: L'aigua a la història de Tarragona: terme de lavila, apropdelcamide l'Altra 200 anys de la seva arribada (1798-1998). Banda de Nulles a la zona de les Cavalle­ Aigües de Tarragona: EMATSA. ries, el qual disposa d'una fita respirador Tarragona, 1998. 205 pàgs. {pàgs. 17-29) al centre; l'altre, el pont sobre el Loc. pàg. 25 (BHMAT) Bogatell, als límits dels termes de Explicació de la conducció del Gaià, Vallmoll i la Secuita, tot i que ara no des del Pont d'Armentera i la muntanya 78 de rOliva a Tarragona, passant pel Pont, nyala la decisió d'iniciar el traçat des de Aiguamúrcia, Vila-rodona, Alió, en comptes del Pont d'Armen­ Puigpelat. Vallmoll, Nulles, la Secuita, el tera, presa entre el 1781 i el 1782, Catllar, i Tarragona. circumstància que significava que l'aigua que s'agafaria seria tota del torrent de 697. RECASENS COMES, Josep l'Hospitalet front a la que s'agafaria del Maria: "L'abastament d'aigua del munici­ riu Gaià. si s'hagués optat per un altre pi de Tarragona. Una solució de finals del projecte. Un segon aspecte es refereix al segle XVIII", a AA.VV..: L'aigua a la història fet que el desembre de 1782 s'informava de Tarragona: 200 ar)ys de ía seva arribada que ja era fet el pontet el Bogatell, al (1798-1998). Aigües de Tarragona: terme de Vallmoll, "de ciento y EMATSA. Tarragona, 1998. 205 pàgs. cincuenta palmos de largo". Entre el (pàgs. 129-136) juliol de 1783 i el juny de 1795 la cons­ Loc. pàgs. 125. 129. 132 i 134 trucció era feta des del pont del Bogatell (BHMAT) al mas d'Estilles. Tanmateix, també surt una noticia general a l'informe de Joan Entre les diverses aportacions de Antoni Rovira titulat "Plano del famoso l'historiador tarragoní s'assenyalen al­ aqueducto de los romanos desde la guns punts que afecten la vila. Un, asse­

JDOIÍI dl! ieiiia ile las aiiDas del fornioli! de Hospitalet /e

.CULT^UZA(d. àe y ^í'yi'V-^tA^ ha safisfecho Q/(/ pfas. // ets. para los gastos de defensa, por t/ horas de agua, a razón

de /) pesefas por hora. a de de 19 El Depositario,

Rebut de pagament dels anys trenta, dels regants que agafaven aigua del torrent de l'Hospitalet o de Vallmoll. La defensa que es va vehicular fou per evitar que la mina de l'Arquebisbe els usurpés l'aigua, unint-se representants de recs dels termes de Puigpelat. Nulles i Vallmoll per contrarestar que la set de Tarragona deixés secs e/s seus camps, (Foto arxiu part) 79

Ciudad de Tarragona hasta ei lugar del Aporten dades conegudes de l'evo­ Pont de Armentera, levantado de orden lució de la població, en concret des de del llmo. y Rmo. Sor. Dn. Joaquin de 1787 fins el 1996, comparatives amb Santiyan y Valdivieso, arzobipo de dicha d'altres municipis per on passa la mina de Ciudad, dcsde prímero de marzo hasta l'arquebisbe. Així, concreten els l.l I I 28 del mismo del preferente aho habitants de l'any 1787; 1.566 hab.. el MDCLXXXI". 1860; 1.421 hab., el 1900; 1.071 hab.. el 1930; 930 hab., el 1950; 871 hab,. el 1960; 869 hab.. el 1970; 900 hab., el 1981 i 1.012 698. SÀNCHEZ REAL, José: Puerto hab., el 1996. En l'evolució dels municipis de Tarragona. Aconíec/m/eníos notables en rurals, de Vallmoll es destaca la caiguda su construcción (1802-1829). Port de poblacional del 44.5% en el període Tarragona. Autoritat Portuària de comprès entre 1860 i 1970, la tendència Tarragona. Tarragona, 1995. 333 pàgs. a canviar a partir del 1970. i la incipient Loc. pàg. 32 (BHMAT) industrialització recent. Quant a les acti­ Parla de la mina de l'Arquebisbe. A vitats professionals de la població s'analit­ l'informe s'hi escriuen aspectes una mica zen a partir del cens de Floridablanca. poc fantasiosos com ara que existia abans fiables. Són clares, en canvi, les dades de dels romans, i que al terme de Vallmoll la població ocupada el 1991, que apor­ s'ajuntaven dos braços, un des de la font ten, 38 persones treballant a les activi­ del Catllar a Valls i l'altre des del Pont tats agràries, aspecte que representa un d'Armentera. Insinua que va ser reedifi- 9.6% del total; I 74 treballant a la indús- cat en temps dels Escipions, al 42 a.C. tria-artesania (44,2%); 50 al sector de la Llavors dóna detalls de com estava ar­ construcció amb un índex del 12,7%, i ruïnada l'obra i que gràcies a l'arquitecte I 32 al sector serveis, amb un percentat­ Joan Antoni Rovira i a l'arquebisbe es va ge del 33,5% dels 395 del total de persones refer l'obra. que eren inscrites amb treball. Vegeu núms. 702 i 710. En un altre quadre analitzen els llocs de treball existents al municipi, el mateix C3. Medi humà i poblacional 1991, arribant a la conclusió que Vall­ moll és industrial, una mena de prolon­ 699. BLAY BOQUÉJordi; ROQUER gació de Valls, amb 38 persones treba­ SOLER, Santiago: "La població de llant a l'activitat agrària (10.3%). I 62 a la Tarragona i els municipis de la mina indústra-artesania (44%). 53 a la cons­ {I 787-1996). Una breu aproximació", a trucció (14,4%) i I 15 al sector serveis AA.VV..'. L'aigua a la història de Tarragona: (31,3%), del total de 368 persones que 200 anys de la seva arribada (1798-1998). tenen el lloc de treball a la vila. Aigües de Tarragona: EMATSA. Tarragona, 1998. 205 pàgs. (pàgs. 195- 700. ROVIRA i SORIANO, Jordi; 204) DASCA i ROIGÉ, Andreu: Descripció de! Loc. pàgs. 195-197 i 200-203 Corregiment de Tarragona . Virgili, editor. (BHMAT) Tarragona, 1995. 72 pàgs. 80

Loc. pàgs. 17, 42, 50, 54. 62-63 i 69 C4. Agricultura, indústria (BHMAT) i sectors econòmics Descripció del corregiment de Tarragona segons un manuscrit del segle 701. ROQUER SOLER, Santiago XVIII de la Biblioteca Nacional de (dir.): Diagnosi soàoeconòmica i estratègi­ Madrid. Vallmoll, surt citat en les diver­ es de desenvolupament de la província de ses poblacions del voltant que hi voreja. Tarragona. Unitat de Promoció i Desen­ Apareix escrit com a Vallmoll, òallmoll i volupament Universitat Rovira i Virgili. Valmoil i hi figura el plànol, sembla de Tarragona, 1999. 472 pàgs. + transpa­ Beaulieu, del 1840. La cita concreta de la rència. vila diu "Vallmoll es lugar, las juris- Loc.pàgs. 162,203,339,413i4l7{BC) dicciones son del Conde de Cevallà, hoy Treball realitzat per un grup de vuit del Rey, tiene 104 casas juntas con 504 persones, el qual conté una abundosa habitantes, su situación és llana; linda documentació referent a múltiples parà­ por levante con Bellavista y Nullas, a metres de la província, entre els quals mediodia con la Sacuyta, a poniente con s'hi troben el mercat de treball, la con­ Rourell, la Masó, y Valls, y a tramontana juntura econòmica dels diversos sec­ con Valls. Bellavista, y Nullas". tors, el comerç, el turisme, potenciali­ Vegeu núm. 701. tats i dèficits de les comarques, entre

Instal·lacions del Consorci d'Aigües, a /'estació de Vallmoll, prop de la carretera de la Secuita. (Foto A. Gavaldà) d'altres. Als mapes que hi ha inclosos es Parla dels Pere Blai, una autèntica dóna molta informació sobre les diver­ nissaga de mestres de cases. Una branca ses localitats. De Vallmoll estricte, en de la família s'havia establert a Vallmoll, text, hi ha les referències que a l'inici de des d'on treballaven per diversos pobles la dècada del noranta la dinàmica indus­ del voltant. Relaciona un parent seu, de trial i la construcció s'havien activat; i nom Joan Blai, habitant de Vallmoll, com que el 1996 el consistori pertanyia al a possible paleta que hagués treballat al Consorci d'Aigües de Tarragona. En els Castell Nou de . annexos, en l'evolució de la població i índex d'envelliment entre el 1981 -1996 703. CARBONELL PALLARÈS. hi consta la població del 1981 (929 hab.), Jordi; SERRA MASDÉU. Anna: "La mina 1991 (1.034 hab.) i 1996 (1.012 hab.). de l'Arquebisbe: aspectes històrico- amb un tant per cent negatiu repecte al artístics". aAA.W..: L'aigua a la h/síòno de 1996 del 2,13% i un index d'envelliment Tarragona: 200 anys de la seva arribada (65,74%) per sota la mitjana comarcal (1798-1998). Aigües de Tarragona: (84,36%). que el fa ser el municipi de la EMATSA. Tarragona. 1998. 205 pàgs. comarca amb l'índex més baix. Respecte (pàgs. 143-156) a la taxa d'activitat d'ocupació per sec­ Loc. pàgs. 144 i I45(BHMAT) tors econòmics del 1991, les dades de la Aporta la notícia ja coneguda que població de Vallmoll són com segueix: hi l'arquitectejoan Antoni Rovira és el cons­ ha 81 7 persones majors de I 6 anys, de tructor de la parroquial vallmollenca de les quals n'hi ha 434 potencialment ac­ Santa Maria, el 1772. Sobre el fet de la tius per treballar i 394 realment ocupats. mina de l'arquebisbe, l'impulsor, Santi- Llavors, d'aquests, la informació mostra yàn, en morir el I 783, deixà un llegat per els llocs de treball localitzats, fet que continuar l'obra, que en aquell moment implica un 10,3% de persones ocupades es focalitzava en dos sectors: la quadra que es dediquen al sector primari, 44% al de l'Hospitalet i el barranc del Bogatell. sector industrial. 14,4% al sector de la construcció i un 31,3% al sector serveis. C6. Festes i costums Vegeu núms. 691, 720 i 724.

704. BENAGES. Jaume; CALLE. C5. Art Rafael: Tarragona, segle XX o írovés de tes postals. L'esport. 1890-1965. Societat Fi­ 702. CARBONELL. Marià: "Antoni latèlica i Numismàtica de Tarragona. Agustín i T'Escola del Camp' de Tarragona. 1992. I 74 pàgs. Tarragona", ajornades d'Història "Antoni Loc. pàgs. II. 157 i I69((BHMAT) Agustín i ei seu temps (1517-1586)". 2 Boníssimes postals del "Trofeo vols. Hemeroteca Caixa de Tarragona - Armangué" d'autocicles i no menys bons PPU. Barcelona. 1990. Vol. II, 556 pàgs. comentaris de peu de foto de Josep-P. (pàgs. 127-142) Virgili i Sanromà. Ramon Giner i els Loc. pàgs. 134 i I35(BHMAT) autors. Als peus de foto s'explica que 82 aquesta cursa es va organitzar en el Els anys foscos dels castells, dita de­ circuit Tarragona- La Secuita-Vallmoll, cadència, les actuacions baixaren en pi­ per recordar la memòria d'aquest es­ cat. Dels 37 anys estudiats, se cita la portista, mort en un accident d'aviació el població de Vallmoll en que es feren 1917. La cursa celebrada el 1923 va tenir castells només en dos anys. un incident tràgic quan un cotxe s'em­ portà la vida de quatre espectadors i en 706. PENA MARTÍNEZ, Agustí: Colla malferí una desena. Vella dels Xiquets de Valls 1947-1980. Edita Colla Vella dels Xiquets de Valls. 705. FERRANDO i ROMEU, Pere: Edicions de la Magrana. Valls, 1999, 235 "La decadència castellera a través dels pàgs. Vol. II, /98/-/997, 301 pàgs. seus castells (1889-1925)", a Quaderns Loc. pàgs. Vol. I: 165; Vol. II: Foto­ de Vilaniu. Miscel·lània de l'Alt Camp, 30. grafies pàgs. 12. 29, 169 i 250. Text: 13, Ed. Institut d'Estudis Vallencs. Valls, 47. 50, 53, 70, 85, 116, 125-126, 168. 1996. l5Bpàgs. (pàgs. 127-134) 194. 207. 248. 253, 267-269, 272-277. Loc. pàg. 133 (BIEV) 280-281,283, 288 i 294 (BPV)

Les grolleres Roser Carbonell, Annabel Robert i altres components a la sortida de Saní FèliK. a Vilafranca, el ! 986. (Foto R. Carbonell) 83

dels cinquanta anys de la represa de castells per la colla passà per Vallmoll, com a plaça castellera que era. A la part final hi ha uns annexos en els quals surt la concreció dels millors castells realit­ zats per la colla, data i població on es feren. A Vallmoll s'hi esmenten el 2 de 7. realitzat 16 vegades, sempre descarre­ gat, el 4 de 8 fet en 6 ocasions —dues només carregat—, el 3 de 8 en dues ocasions, i el 4 de 8 amb el pilar al mig —en una ocasió, només carregat—, han estat els castells més importants que ha vist la població, m situ, a la plaça de la vila.

707. PUNSOSA RIMBAU, Josep M.; VALLS GUASCH, Anton: 75 anys de futbol a Torredembarra (1922-1997). Ajuntament de Torredembarra. Valls, Roser Carbonell interpretant l'obra Lo tres de 1998. 296pàgs. nou, al Teatre Principal de Valls. (Foto F. Cucurull) Loc. pàgs. 142. 176, 178, 182, 184. Obra completa, feta a consciència, 186-187 (BHMAT) de la part més recent de la història de la Llibre detallista al màxim que dilueix, Colla Vella dels Xiquets de Valls. Les en part. les vicissituds de l'entitat. Dóna referències de Vallmoll hi són força noticia de que el 1972, el Vallmoll infantil abundoses, sobretot al segon volum. Al jugava en el grup dels de la Torre. Apor­ primer es fa esment de la Colla a la festa ta també que a la temporada 1980-1981 major del 1972. Al segon, a les fotogra­ el Vallmoll jugava a la 3a Regional, al Grup fies hi surten repetidament les gralleres XXXIII. i que els resultats amb l'equip local Roser Carbonell Aguadé i Annabel van ser Vallmoll I - Torredembarra 3. Robert Ferré. Al text les cites recorden També, que al camp de la Torre el alguns actuacions de la Colla a Vallmoll, Vallmoll no s'hi presentà. Tanmateix, quasi sempre per la Festa Major d'estiu, assenyalen que a la temporada 1982- especificant, en algun casos, els castells 1983. a 2a Regional, al Grup XI, es assolits. Dos aspectes complementaris tornaren a veure les cares, amb els que hi apareixen són, un del 1983. la resultats de Torredembarra I -Vallmoll representació de la peça teatral de 0 i Vallmoll 2 - Torredembarra I. Final­ Raimon Casas i Pedrerol Lo ires de nou, ment, a la 2a Regional. Grup I I. de la en la qual la Roser Carbonell va interpre­ temporada 1983-1984, els resultats van tar el paper estellar de Maria, i el segon, ser Torredembarra I - Vallmoll I i el 1997, quan la torxa commemorativa Vallmoll 0 - Torredembarra 3. 84

C7. Religió i religiosos C8. Història global

708. PRATS i BATET. Josep M.: Del 710. AA. W.: B món de l'aigua. Història de trabuc a la trono. Integristes i mestissos a l'abastament d'aigua a Tarragona. EMAT- l'església de Tarragona. Ajuntament de SA: Empresa Municipal Mixt d'Aigües de Tarragona. Tarragona, 1992. I22pàgs. Tarragona. Tarragona, 1998. 128 pàgs. Loc. pàg. I20{BHMAT) Loc. pàgs. 81,83 i 84; mapes pàgs. 23, Repàs del clergat de l'església tarra­ 72 i 106-107 (BHMAT) gonina del s. XIX en què s'explica la part Llibre commemoratiu, il·lustrat àm­ humana dels capellans, les relacions car­ pliament, respecte l'arribada de l'aigua a nals, els compromisos polítics poc evan­ Tarragona en el curs de la història. El gèlics, l'amor pel diner, entre altres municipi de Vallmoll surt per partida qüestions no menys interessants. De doble. Per una part, a través de la mina Vallmoll hi ha dues referències de dos de l'Arquebisbe, la qual travessa el seu capellans. Una, del capellà nat a Vallmoll terme en 4.095 m. S'hi diu que el terme el 14 de gener de 1817, Ramon Ballester està marcat per disset torres —totes Montserrat, adscrit a l'església de Sant fotografiades—, i un element distintiu, Pere, depenent de la de Sant Francesc. un pont, alhora que "a causa d'un bar­ La segona, de Pere Aymerich Queraltó, ranc, i per tal de mantenir el pendent de nascut el 3 de febrer de 1834, responsa­ la conducció, l'aqüeducte es va haver de ble de Sta. Caterina, la qual depenia de la recolzar sobre arcades d'obra". La sego­ Santíssima Trinitat. na entrada del municipi és a causa de l'arribada de l'aigua de l'Ebre, gestionat 709, ROIG i MONTSERRAT, Joan: pel Consorci d'Aigües de Tarragona. Ar)tor}Í Gelabert Il·lustrador de goigs. Go- gistes Tarragonins. Tarragona, 1995. 711. BONAMUSA, Francesc: Política 160 pàgs. + gojos solts. i finances republicanes (I93I--I939). Lluís Loc. pàg. 90 (BHMAT) Mestres i Capdevila. Ed. El Mèdol. A l'apartat de goigs en lloança de la Tarragona, 1997. 298 pàgs. Mare de Déu hi consta una entrada de Loc. pàg. 37 (BHMAT) Vallmoll, que diu que són els "GOIGS a Magnifica obra de síntesi i d'obertura -LLAOR DE / NOSTRA- DONA/ SAN- de noves fonts d'investigació. Parla del TA-MARIA/ DEL-ROSER/ QUE ES VE- vallmollenc Pere Sagarra Boronat com a NERA-EN LA SEVA/ ERMITA DE una de les figures de la CNT moderada, VALLMOLL. Xil.[ografia] antiga. Text a anomenada trentista. 3 col., sig. Josep Pont, Pvre. Versets i oració, orla xil. {de Gelabert) Suc. de 712. CIVERA GUERRERO, M. Torres i Virgili, Tarragona. Hí ha un Angeles: "Josep Tomàs Salvany: Sem­ tiratge d'aquesta ed. amb el peu: Com­ blança biogràfica, trajectòria política i memoració de la visita dels "Amics dels obra escrita" a Quaderns de Vilaniu. Goigs" de Barcelona. Vallmoll, 20 de Miscel·lània de l'Alt Camp, 26. Ed. Institut febrer del 1972. 29x18,5; 32,5x22,5. d'Estudis Vallencs. Valls, 1994, I lOpàgs. Vegeu. núm. 71 6. (pàgs. 47-75) 85

Loc. pàg. 58 (BIEV) La monumental obra de Figueras Traball en què s'analitza el pas sembla que ha arribat al seu final, tot i d'aquest republicà i posteriorment libe­ que en la notícia preliminar, es postula ral vallenc per la Diputació de Barcelona que encara queda el senyoriu polític. i les Corts espanyoles. A aquesta institu­ Sigui com sigui la resolució, l'obra ja ció hi participà el 1873 perquè guanyà al publicada representa una aportació de districte de Valls, el qual Incloïa els elec­ primera línia per als estudis medievals. tors de Vallmoll. Les referències de la vila s'hi refereixen, en funció de la comanda de Selma- 713. CORTIELLA i ODENA, Fran­ Vallmoll. Hi concreta les rendes de la cesc: Història de . Ajuntament de fusionada comanda del 1462, o l'admi­ Vilaverd. Montblanc, 1982. 253 pàgs. nistració de les rendes de la comanda, la Loc. pàgs. 102 1 183 (BHMAT) qual, a partir del 1822 quedaren adminis­ Cita un tal Pere de Vallmoll, procura­ trades independentment, o sigui, d'una dor, el qual, el 1349, s'encarregava, con­ banda, la del terme del castell de Selma juntament amb un altre de l'administra­ i de l'altra, dels procedents dels seus ció de l'obra benèfica de l'hospital. membres, o sigui de Puigpelat-Vallmoll. Alhora, en parlar de l'arrendament del dominicum o reserva senyorial cita casos 714. CUBELLS i LLORENS, Josefina: concrets dels anys 1541 i 1680. Final­ "Plet entre Tarragona, i el ment, en parlar dels masos censals rela­ comte de , ciona un tal Huguet Torredemer, el qual respecte de la col·lecta de la lleuda al habitava el mas Torredemer de la Coll de Tapioles (1590-1603)", a Estudis Gateleda i va passar a viure a Vallmoll en Altafullencs, 15. Centre d'Estudis els anys anteriorment pròxims al 1415, d'. Altafulla, 1991. 114 pàgs. ja que en aquesta data "s'amenaçava al (pàgs. 25-41) comanador Joan de Starigues de Loc. pàgs. 33-35 (BHMAT) Vallmoll, amb l'empara dels seus béns, si Parla de Bernat de Boxadors, senyor no satisfeia a Huguet Torredemer de i baró de Vallmoll, per fer d'ambaixada Celma les 45 lliures que li devia en davant els comtes de Queralt, Guerau i concepte de salaris". el seu fill Pere, a favor de la ciutat de Tarragona, el 27 de setembre de 1594, pel fet que el comte havia entrat al 716. FUGUET SANS, Joan: L'arquitec­ Catllar de males maneres. La concòrdia tura dels templers a Gitalunya. Rafael Dal­ s'aconseguí. mau, editor. Barcelona, 1995. 445 pàgs. Loc. pàgs. 238 i 242 (BHMAT) 715. FIGUERAS FONTANALS, Lluís Les dues entrades del magnífic llibre M.: Elsenyoriu de Celma. L'esquema funci- de Joan Fuguet estan incorporades a la or)al. Institut d'Estudis Vallencs. Valls, sotscomanda de la Mesó del Rourell. 1999. 480 pàgs. Concretament assenyala que entre Loc. pàgs. 77,85, 106-107, 134 i 142. 1173 i I 176 els templers van eixamplar (BIEV) els dominis de Bellestar per la riba es- 86 querra del Francolí, a l'actual terme de A l'època que era oficial de la milícia Vallmoll. La segona citació es refereix al era tinent de la 2a companyia de les cinc Molí de la Selva, situat a la riba dreta del que hi havia, entenent que en una com­ Francolí, tocant al pont de la Masó, a la panyia hi havia un capità, dos tinents, dos carretera que uneix aquesta població subtinents i cinc sergents, i es configura­ amb Vallmoll. va un cos per a cada una d'entre 80 i 82 voluntaris. 717. GASCÓN ALTÉS, Vicenç; VALLÈS SERRA, Francesc: "La Dictadu­ 719. LLORENS i VILA, Jordi: La Unió ra de Primo de Rivera en la perspectiva Catalanista i e/s orígens del catalanisme de Valls", a Quaderns de Vilaniu. Mis­ polític. Publicacions de l'Abadia de cel·lània de l'Alt Camp, 27. Ed. Institut Montserrat. Barcelona, 1992. 640 pàgs. d'Estudis Vallencs. Valls, 1995, lOSpàgs. Loc. pàg. 558 (BUT) (pàgs. 45-72) En el quadre de l'adscripció comarcal Loc. pàg. 51 (BIEV) de delegats de l'Assemblea de del A l'estudi hi ha una cita de la població 1893, hi figuren quatre delegats de l'Alt de Vallmoll en la qual es concreta la força Camp, un dels quals era de Vallmoll i de la disposició governativa per destituir estava catalogat professionalment en el alcaldes i regidors, ajustant-ho al consis­ grup de professions liberals i intel·lec­ tori del 1929. S'assenyala que la premsa tuals. de l'època en parlava i a Vallmoll carre­ gava els neulers en la formació de go­ 720. MAYAYO i ARTAL, Andreu: De verns inestables a les disputes polítiques pagesos a ciutadans. Cent anys de sindica­ dels darrers trenta anys, acusant els lisme i cooperativisme agraris a Catalunya partits que s'havien lliurat "apassionada­ 1893-1994. Afers. Catarroja-Barcelona, ment a les lluites caciquils". 1995. 313 pàgs. Loc. pàgs. I 14 i 173 (BUT) 718. HERAS CABALLERO, Pedró Cita el Sindicat Agrícola de Vallmoll, Antonio: La revolució de setembre de adscrit a la Federació Agrícola de l'Alt 1868 a Tarragona. Publicacions de Camp, el 1920. Tanmateix, dóna notícia l'Excm. Ajuntament de Tarragona. de la col·lectivitat agrícola de Vallmoll de Tarragona, 1981. 256 pàgs. temps de guerra com a receptora de Loc. pp. 94, 105, 125, 129. (BHMAT) diners (8000 ptes.), juntament amb d'al­ Cita Francesc Estil·les, de 3! anys, tres de la mateixa corda cenetista per serraller, casat, natural de Vallmoll, ofi­ tirar endavant l'obra social tot just co­ cial de la milícia, com a un dels signants mençada. Al magnífic llibre surt del "Manifiesto del Comitè Electoral del referenciat en diverses ocasions el vall- Partido Liberal de Tarragona" el 24 mollenc Pere Sagarra Boronat "Anteo", d'octubre de 1868. Tot seguit, diu que el el qual queda definit com un dels ideò­ referit Estil·les es passaria als republi­ legs més importants de la CNT modera­ cans, els quals també abandonaria al no da catalana en temps de República i de la ser presentat com a regidor. guerra. 87

722. PAGAROLAS i SABATÉ. Laureà: £/s templers de íes terres de l'Ebre (). 2 vols. Diputació de Tarragona. Servei de Publicacions. Tarragona. 1999. Vol. I: 298 pàgs. Vol. II: 300 pàgs. Loc. Vol. II, pàg. 93 (BHMAT) Document de 1255, de fra Guillem de Montgrí, comanador de Tortosa, de consell i voluntat de fra Bernat de Tor­ rella, de fra Jaume, cambrer, i dels altres frares, estableix perpètuament a Berenguer Pellisser i als seus la meitat d'una casa, situada sobre el castell de Burjassènia. Es determina un cens anual d'una gallina, a pagar per Nadal, i un dret de fadiga de trenta dies. El document és signat, entre d'altres, per Petri de Vallemolli, o sigui, per Pere de Vallmoll. Pere Sagarra i Boronat Al revers de ío foto hi posà: "Amic Pines. Aquí tens aquesta foto com a record del nostre exili. Rep-la com a testimoni de 723. PAPELL i TARDIU.Joan; QUÍ­ la meva fraternal amistat. Ben afectuosament LEZ MATA. Julio Luis (a cura de): Lo teu i dels teus. Sagarra. Grasse novembre 1942". Història de Valls. Extractes de les "Ano- (Foto arxiu part.) taciones de la Historia de Valls por un vallense. anno MDCCCLXXXIV. Cos- 721. MORENTE VALERO, Fran- setània Edicions. Valls, 1999. 172 pàgs. cisco: La escuela y el Estado Nuevo. La Loc.pàgs.50-51. 57.71.83. 100-101. depuraàón del Magisterio nacional (I 936- I 14, I 18-1 19. 123 i 143 (BPV) \ 943). Ambito. Valladolid. 1997.944 pàgs. A la clàssica història de Valls de Loc. pàgs. 813. 824 i 834 (BFCEPT) Puigjaner se li suma ara. un nou comple­ Al magnífic llibre del Dr. Morente, ment. d'Antoni Joan Josep Vallespinosa s'hi inclouen els quatre mestres de Català, amb els mateixos atributs que la Vallmoll que van demanar el reingrés al predecessora, caracteritzada per una magisteri nacional, un cop passada la guer­ novel·lística que en alguns moments la fa ra del 1936-1939, en un procés depuratiu força inversemblant i per una incon- sense precedents en un estat de dret. en creció de les fonts que treu mèrit al l'àmbit de tot l'Estat. Els mestres Aurora relat. Les noticies de Vallmoll, aporten Abadia Royo, Jaume Aleu Andreu, Eusebi qüestions conegudes i altres no tant. Mané Sanz i Concepció Vicens Font van S'hi citen aspectes com la disputa ser confirmats en els seus drets per exer­ amb Valls pel terrer del coll d'en Martí; cir l'ensenyament, i en conseqüència el la venda, en data inconcreta. que volia seu nom va sortir al BOP en positiu. fer el rector de les joies i les corones de 88 la Verge del Roser, per tal de poder fer 724. POMES,Jordi: "L'espai vital de la reparacions a l'ermita, assenyalant que Unió de Rabassaires", a L'Avenç. les autoritats s'hi oposaren i acudiren al Barcelona. Ed. L'Avenç. Núm. 232. Ge­ prelat, i així es van poder conservar; se ner 1999. 82 pàgs. (pàgs. 54-59) cita que al segle XIV es concedí als frares Loc. pàg. 58 (BPV) la potestat d'entrar vi que havien collit a En una avançada de la seva tesi doc­ la plana de Vallmoll —no se sap si era del toral titulada "Sindicalisme pagès i repu­ terme o era la plana propera a Valls—, blicanisme popular a Catalunya (1918- sense haver de pagar dret d'entrada dels 1930). La Unió de Rabassaires: entre el portals a Valls; parla de l'aiguat del 20 de radicalisme obrerista i la via cooperati­ setembre de 1850 i diu que s'emportà el vista", aporta un treball de qualitat, so­ pont de Vallmoll, sense especificar si era bre la geografia d'arrelament rabassaire el de Vallmoll o el que menava a Vallmoll, a Catalunya. Cita el vallmollenc Pere de Valls; dóna detalls d'alguns versos de Sagarra, el qual signava com a Anteo, Marquet de la Dona, en un dels quals qualificant-lo com un dels líders trentis- surt una tal Vicentona de Renau, la qual tes més pragmàtics i alhora més influents es casà, a mitjan segle passat —altra del Camp de Tarragona durant la Segona vegada sense concretar— amb un fill de República. La seva visió va significar que Vallmoll, carlista, que sortia de la presó; demanés una Aliança Camperola de concreta el cas de la família Ballester de Catalunya, dirigida pel algun membre de Vallmoll que durant la guerra dels mati­ la Unió de Rabassaires. ners va anar a viure a Valls per por de ser agafada i haver de pagar pel seu rescat; a 725. QUINTANA i MARÍ, Antoni: més de diversos detalls ocorreguts prop "Epistolari d'Antoni de Martí i Franques de la creu de Vallmoll, segurament al i alguns dels seus contemporanis", a terme de Valls. Estudis Altafullencs, 16. Centre d'Estudis Una cita curiosa és la que protagonit­ d'Altafulla. Altafulla, 1992. 162 pàgs. zà un teixidor de Vallmoll, arran dels (pàgs. 51-122) successos que havien esdevingut a Valls, Loc. pàgs. 108 (BH MAT) el 1845 quan alguns assaltaren els advo­ Hi ha dues cartes que fan referència cats i procuradors, en creure que la a Vallmoll. Són les numerades com a intervenció en plets els feia rics. D'un 687-688 i 689. La primera és datada a d'aquests incidents en va ser responsa­ Tarragona, el 25 de maig de 1830, dirigi­ ble un tal Patllori —diu "sujeto de malos da a Josep Vidal, secretari de l'Ajunta­ antecedentes"—, el qual tirà un tret a ment, comunicant-li que el censal del l'advocat Barrotas i no el va tocar, per la qual es tracta va ser creat el juny de qual cosa va ser processat. El comentari 1640. La segona, és una carta de Josep és que el teixidor de Vallmoll va manifes­ Vidal, secretari, a Antoni de Martí, sol·li­ tar "si le hubiese matado, ahora no le citant la data de creació del censal. procesaría", cosa que escandalitzà l'autor. Vegeu núm. 691.