NÚMERO 39 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2010

Nous horitzons

Un viaje en el tiempo

En , viajar en el tiempo no es una utopía: entrad en el Museo Roda-Roda de Lleida y disfrutad de los maravillosos PÀGINA tres coches de época. ¿Deseáis retroceder todavía más en el tiem- po? En la Sala Temática de Artes Gráficas de la Diputación encontraréis incluso incunables del siglo XV. O podéis sumergir en la vida y obra del poeta leridano Màrius Torres, homenajeado con motivo del centenario de su nacimiento.

De gran interés resultan los espacios recuperados (edificios, fortificaciones y rutas) del Memorial Democrático, que nos trasladan a los luctuosos años de la Guerra Civil y de la Postguerra. Y del patrimonio monumental al natural: la flora del Pirineo es uno de los principales activos del territorio. Los pintorescos paisajes del valle del Corb nos transportan también a la tierra medieval y agraria de nuestros ancestros, mientras que el queso del Pirineo nos evoca los sabores Jaume Gilabert i Torruella perdidos de las elaboraciones artesanales. President de la Diputació de Lleida

Lleida no sólo viaja hacia al pasado. Nuevos equipamientos como el aeropuerto internacional de Lleida- y el Pa- lacio de Congresos representan una clara apuesta de futuro.

Y si en vez de viajar en el tiempo queremos viajar en el espacio, y más concretamente por los magníficos espacios naturales de Lleida, una buena opción es aprovechar los centros y rutas de Lleida, un viatge en el temps BTT para descubrir de una forma divertida y saludable los atractivos de la demarcación de Lleida.

A journey through time Viatjar en el temps és un somni que la majoria d’humans hem tingut alguna vegada In Lleida, time travel is not just a dream: just enter Lleida's però que, a tot estirar, hem pogut materialitzar tot veient un film o llegint un llibre de Roda-Roda Museum and enjoy the marvellous period cars. ciència-ficció. No obstant això, i en certa manera, aquest viatge no resulta tan utòpic. Would you like to go back even further in time? In the Graphic I les Terres de Lleida en són la millor prova. Arts Theme Hall of the Diputació de Lleida, you will even find very old incunables (printed pamphlets). The recovered Voleu viatjar en el temps? Solament cal que us atanseu al Museu Roda-Roda de Lleida, spaces (buildings, fortifications and routes) and memories of the Democratic Memorial, which carry us back to the strife- on s’exhibeixen bona part dels meravellosos models —alguns del començament del torn years of the Spanish Civil War, are also of great interest. segle XX— del Club de Vehicles Històrics de Lleida. O que pugeu al pintoresc Tren Passing from monumental to natural heritage, the flora of the dels Llacs, arrossegat per una vella màquina de vapor. Desitgeu anar encara més Pyrenees constitutes one of the main assets of this territory. lluny? A la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació trobareu antigues màquines The picturesque landscapes of the Vall del Corb also take us d’impressió i fins i tot incunables del segle XV. O podeu capbussar-vos en la vida i back to the agrarian, medieval land of our ancestors, while V l’obra d’un dels poetes lleidatans més grans, en Màrius Torres, la figura del qual the cheeses of the Pyrenees recall the lost flavours of traditional forms of production. homenatgem enguany amb motiu del centenari del seu naixement.

But coming to Lleida does not only mean going back into the Menys poètics però d’igual interès són els edificis, els indrets i els itineraris lleidatans past. New infrastructure, like the Lleida-Alguaire del Memorial Democràtic. Sorprenents espais recuperats de la història que ens international airport and the new La Llotja congress and traslladen mentalment als tumultuosos anys de la Segona República, de la Guerra conference centre, are clear investments in the future. But if Civil i de la Postguerra. Escenaris i fortificacions bèl·liques, rutes d’evasió you would prefer to travel in space rather than time and, one good way to do this is to take advantage of the MTB centres transfrontereres, edificis que van allotjar personatges o institucions notòries... and routes and to discover the attractions of the Lands of Lleida in a healthy and most enjoyable way. Cal dir que, si bé estem ben orgullosos de recuperar el patrimoni històric i monumental, també n’estem de preservar el patrimoni natural, com la flora del Un voyage dans le temps Pirineu, un llegat que constitueix un dels principals actius del nostre territori.

À Lleida, voyager dans le temps n'est pas une utopie; visitez le Els sobris i pintorescos paisatges de la Vall del Corb esdevenen també indrets atractius Musée Roda-Roda de Lleida et laissez-vous émerveiller par les voitures d'époque. Si ce que vous souhaitez est de remonter que ens transporten a la terra medieval (vila antiga de Guimerà, Vallbona de les davantage dans le temps, dans la Salle Thématique des Arts Monges), renaixentista (castell de ) o agrària (Festa de la Verema de Verdú) Graphiques de la Diputació vous trouverez même des dels nostres avantpassats, mentre que els formatges de les contrades pirinenques ens incunables du XVe siècle. Les espaces récupérés (bâtiments, evoquen aquells sabors perduts de les menges artesanals. fortifications et parcours touristiques) du Mémorial Démocratique sont aussi une proposition intéressante qui vous Lleida viatja en el temps, però també cap al futur. Els recentment estrenats aeroport permet de revivre les années affligeantes de la Guerre Civile et de l'après-guerre. Reste encore le patrimoine naturel: la flore des internacional de Lleida-Alguaire i Palau de Congressos-La Llotja són equipaments Pyrénées est un des principaux attraits du territoire. Les paysages moderns que han de contribuir a situar les Terres de Lleida en la senda d’un futur pittoresques de la Vallée du Corb nous transportent aussi aux brillant com a destinació de turisme de negocis i de turisme actiu. terres médiévales et agricoles de nos ancêtres, tandis que le fromage des Pyrénées évoque les saveurs artisanals perdues. Però no solament de viatges en el temps viu l’home. Si de viatjar en l’espai es tracta, i més concretament de viatjar pels magnífics espais naturals de Lleida, una bona opció Mais Lleida ne voyage pas que dans le passé. De nouveaux équipements comme l'aéroport international Lleida-Alguaire et és aprofitar els centres i les rutes de BTT per descobrir d’una manera divertida i le Palais des Congrès sont un vrai pari d'avenir. Et si plutôt que saludable els atractius de la nostra demarcació. I és que Lleida constitueix, en tots els de voyager dans le temps vous voulez voyager dans l'espace, et sentits, un meravellós viatge físic i cronològic a través dels paisatges d’una natura plus concrètement à travers les magnifiques espaces naturels de generosa i d’una història rica i sorprenent. Lleida, un bon choix est celui de profiter des centres et des sentiers VTT pour découvrir de façon amusante et saine les attraits de la région de Lleida. 3 BTT A LES TERRES DE LLEIDA Pedalades de plaer NÚMERO 39 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2010 per Xavi Madrona 6

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

TEXTOS: Leo Badia, Josep Jover, Xavi Madrona, Mercè March, Àngels Marzo, Jessica Murillo, Dolors Ortín, Sílvia Solano, Sebastià Tamarit

IMATGE: ACREFA, Ajuntament de Montellà i Martinet, Arxiu Comarcal Pallars Sobirà, Ramon Baylina, Centres BTT, Club de Vehicles Històrics de Lleida, DAR, Defoto, Diputació de Lleida, Gastroteca, Delegació a Lleida de la FCC, FEHR, Santi Iglesias, Josep Jover, Memorial Democràtic, Anna Meneses, Álvaro Novo, Oficina de Turisme d’, Parc Olímpic del Segre, Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, Pedals de Boira, Pedales del Mundo, Edith Petroni, Jordi V. Pou, Oficines de Turisme, Laurent Sansen, Herminia Sirvent, Francesc Tur, UdL (Biblioteca de Lletres. Llegat Màrius Torres)

PORTADA: Aeroport de Lleida-Alguaire (Laurent Sansen)

DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. Cazares IL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”: Sebastià Tamarit Barrull

HUMOR: By Balasch

ASSESSORIA DE TURISME: Àngel Vidal, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi Vidal TRADUCCIÓ ANGLÈS: Malcolm Hayes

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

ADMINISTRACIÓ: Serveis de Comunicació Lleida, SL Rambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida) Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01 e-mail: [email protected]

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida WEB: www.lleidatur.com AEROPORT LLEIDA-ALGUAIRE E-MAIL: [email protected] I LA LLOTJA per Josep Jover Dipòsit legal: L.768.91 16

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels autors 4 LA VALL DEL CORB ENTREVISTA La vall de les papallones i el riu mentider JOSEP MARIA RUBIO per Leo Badía 26 per Sílvia Solano 42

MITES DE PONENT per Joan Bellmunt 48

LLEIDA, ELS PAISATGES DE LA HISTÒRIA per Sebastià Tamarit 50

LLIBRES TURÍSTICS per l’equip editor 59

FORMATGES ARTESANALS Regal dels déus per Jessica Murillo 60

NATURA EN ESTAT PUR Flora al Pirineu de les Terres de Lleida per l’equip editor 68

PERSONATGE HISTÒRIC Màrius Torres per Àngels Marzo 74

NOTÍCIES DEL PATRONAT per l'equip editor 80

RECEPTES Hotel Balneari Rocallaura L’Hortet (Montardit de Baix) per l'equip editor 82

SALA TEMÀTICA D’ARTS GRÀFIQUES DE LA DIPUTACIÓ per Mercè March 84 VEHICLES HISTÒRICS Nostàlgia sobre dues rodes HUMOR per Dolors Ortín 34 per By Balasch 90

5 BTT a les Terres de Lleida PEDALADES DE PLAER

Text: Xavi Madrona Fotos: Delegació a Lleida de la FCC, Centres BTT, Oficines de Turisme, Parc Olímpic del Segre, Pedals de Boira, Pedales del Mundo, Francesc Tur

Una de les millors opcions quan es disposa de temps lliure és combinar el descobriment amb l’oci. Conèixer un territori recorrent-lo amb bicicleta és un veritable plaer en tots els sentits i a més està de moda. Lleida disposa de tot un seguit de rutes creades expressament per anar amb bicicleta de muntanya o BTT. Les rutes cobreixen bona part de la província, són molt segures i s’han graduat d’acord amb la dificultat i la durada perquè cadascú esculli l’itinerari que més convingui al seu nivell i interès. Som davant d’un turisme sostenible i de qualitat perquè és la manera més directa d’experimentar amb l’entorn.

7 A les comarques de Lleida hi ha ac- tualment unes 900 llicències de federats, de les quals 207 corresponen a BTT. Però de les 622 llicències que hi ha de cicloturisme, la majoria també són de BTT. Aquesta modalitat ha estat, sens dubte, el gran revulsiu per al ciclisme lleidatà en els darrers anys. I s’ha creat un món propi tant per a federats com en l’àmbit popular per a totes les edats i condicions físiques. "Som un territori BTT", afirma amb convicció Jordi Vidal, delegat territorial de la Federació Catalana de Ciclis- me. "Només cal veure el nombre de proves que es fan de carretera i el de les que es fan de BTT, que són la majoria, per no dir que en les xifres de participants també hi ha una diferència molt gran a favor de les proves de mountain bike. La gent ha apostat clarament per aquesta modalitat i hem de fer costat a la demanda que hi ha", afegeix Vidal.

Sis espais de BTT al territori

El territori lleidatà ofereix nombroses zones ideals per practicar la BTT i disposa de sis espais perfectament equipats i amb un ventall Tres imatges d’indrets amb centres i espais BTT: Solsonès-Vall de Lord, Montsec-la Noguera i Lleida. de serveis complementaris que comprenen el lloguer de bicicletes, zona d'aparcament exclusiu, punts de rentatge, dutxes i serveis sanitaris, a més d'un punt d'informació que funciona com una petita oficina de turisme per suggerir itineraris. A més, cinc d'aquests centres han estat homologats per Turisme de Catalunya, organisme adscrit a la Direcció General de Turisme de la , i per les federacions catalana i francesa de ciclisme. Tots estan oberts gairebé tots els dies de l'any, això sí, amb uns horaris establerts que varien de dilluns a divendres i el cap de setmana i festius. El Centre BTT de la Seu-Alt ofereix 745 km senyalitzats de diferents cir- cuits per gaudir del patrimoni cultural i natural de la zona. Destaquen com a punts de interès el romànic de Sant Climent de Nargó i els itineraris del Parc del Cadí. Des del Parc Olímpic del Segre, que és un centre interna-

8 L'olímpic Iñaki Lejarreta fent la Pedals d'Occitània al seu pas per la Val d’Aran.

L’espectacularitat dels paisatges i l’aventura sobre dues rodes són dos dels al·licients per fer la Pedals de Foc o la Pedals d’Occitània.

9 cional d'esports d'aventura, a la Seu, i els punts de sortida d'Organyà i Coll de Nargó, situats al fons de la vall, parteixen diverses rutes. El Centre BTT del Pallars Jussà es forma al voltant de , epi- centre de la comarca, i les rutes traçades al voltant de l'embassament de Sant Antoni, les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamisell, i per les serres de Boumort, Sant Corneli, Nerets, Sant Salvador i Camporan Estall. El Solsonès-Vall de Lord disposa d’un Centre BTT a la localitat de Sant Llorenç de Morunys. Les seves rutes ofereixen la possi- bilitat d'allunyar-se del brogit de les grans ciutats, amb masies escampades per un ter- ritori on els conreus es combinen amb grans extensions de boscos, paratges d'alta mun- tanya, rius i fonts. Un altre Centre BTT al territori lleidatà és el de Montsec-la Noguera, que abraça “A les Terres de Lleida hi ha cinc centres BTT homologats i un espai habilitat a la capital” tres municipis (Àger, les Avellanes i Santa Linya i Os de ). Els punts d'acolliment són situats al Càmping Vall d'Àger, a la loca- litat del mateix nom, i al monestir de les El descens és la modalitat més extrema de la BTT. A la imatge superior, del cim de la muntanya fins a Tartareu, Avellanes, a la població d'. i a la inferior, baixant des de la Seu Vella pels carrers de Lleida. A més, el centre disposa de tres punts d'informació (a Os de Balaguer, Tartareu i Font de Pou). Les rutes transcorren per con- gostos, espais d’alta muntanya amb panorà- miques impressionants i al voltant dels em- bassaments de Canelles, Santa Anna i , configurant l’espai més gran d'aigües tranquil·les de Catalunya. Un altre Centre BTT és el de la Val d’Aran, amb un punt d’acolliment principal situat a Betren, tot i que també n'hi ha dos més a la capital aranesa, Vielha, un a Les i un altre a Salardú. Amb excel·lents infraes- tructures turístiques, la Val d'Aran es compon d'una trentena de pobles alineats al llarg del riu Garona, amb altituds que van dels 650 m de Les fins als 1.430 m de Bagergue. El sisè espai de BTT i el més recent a obrir-se ha estat el de Lleida-Pardinyes, que

10 Una de les sortides de Pedals de Boira s’atreveix amb l’estret pas del congost de Mont-rebei, a la Noguera. ha pres el testimoni d'un d'anterior que hi d'Aigüestortes. És una ruta de 220 km de en un sol repte que s'anomena Gran Pedals, havia en un altre indret de la ciutat. Es tracta distància i 5.500 metres de desnivell acumu- amb 450 km de recorregut i 12.000 m acu- d'una instal·lació, apadrinada per lat, recorrent quatre comarques pirinenques mulats de desnivell. Aquesta ruta exigeix un l'Ajuntament de Lleida, bàsicament de tipus lleidatanes (Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà temps mínim per fer-la de 7 dies. familiar amb el Parc de la Mitjana a la vora i Pallars Sobirà), que pot fer-se a mida de Totes aquestes rutes i altres formen com a referència paisatgística i punt de partida cada persona adaptant-lo al seu nivell de part de la xarxa Pedales del Mundo, que de diverses rutes. desenvolupa activitats de la bicicleta respec- “La Pedals de Foc permet tant el medi ambient. Pedales del Mundo va Rutes entre el turisme i l'èpica dirigida a empreses privades, associacions, fer una ruta amb BTT administracions i altres organismes i és una Tots aquests centres permeten fer rutes d'un xarxa de productes turístics en què el 0,7% sol dia amb diferents nivells de dificultat, pel perímetre del Parc dels ingressos va destinat a accions humani- però més enllà d'aquests itineraris ha nascut Nacional d’Aigüestortes” tàries. en els darrers anys un concepte nou entre Un altre projecte interessant és la l’aventura èpica i un producte turístic amb Pedals de Boira. Es tracta d’una ruta circular llargs recorreguts per fer-los en diversos dies. condició física, des de la versió més suau en que es pot començar i acabar en el punt que Una d'aquestes rutes és a casa nostra i ha sis etapes i en companyia d'un guia fins al cadascú vulgui, passant per Lleida, Àger, servit per inspirar altres arreu: és la mítica i repte de fer-lo en tres dies i sense cap assis- , , Solsona, Montblanc, Prades pionera Pedals de Foc. Aquest repte va néixer tència. i Flix. Una altra manera de poder completar el 2005 de la inspiració d’un esportista de Cal dir que la Pedals de Foc s'ha unit aquesta ruta és en diverses etapes. muntanya, el lleidatà Òscar Balsells, i ofereix a la Pedals d'Occitània, que va néixer també La Trinxat BTT és una altra ruta turís- la possibilitat de fer un recorregut amb BTT gràcies a Òscar Balsells una mica més tard, tica atractiva entre les comarques de l’Alt pel perímetre del Parc Nacional el 2008, entre la Val d'Aran i el sud de França, Urgell i la Cerdanya, amb un frec al Pallars

11 Sobirà i Andorra. Aquest és un recorregut exigent, de 290 km i 7.570 m de desnivell acumulat. També cal esmentar l’Era Roda de la Val d'Aran. És una ruta de 2 a 5 etapes i per aconseguir fer-la l'excursionista ha de trobar els objectius marcats gràcies a la targeta "EraRodaCard", el mapa d'etapes i el nave- gador GPS. I si parlem de la ruta estrella per etapes, aquesta és la VolCat-Ara Lleida, una veritable Volta a Catalunya BTT que recorre les Terres de Lleida, concretament les comar- ques del Solsonès, la Segarra i la Noguera. Gràcies al suport d'"Ara Lleida" es va poder recuperar després de dos anys aquesta com- petició, entre el 2 i el 4 d'abril, que consta de tres etapes: Solsona- (55 km), Guissona-Àger (85 km) i Àger-Balaguer (55 km). Són tres dies de competició en l'única “El Bike Parc és un espai permanent al turó de Gardeny per potenciar la pedrera infantil” prova per etapes que es troba dintre del calendari internacional espanyol i una de les cinc en l'àmbit europeu. És a més una prova per a tothom. Hi ha tres nivells: el de competició, destinat a bikers d'elit fins i tot internacionals; l'open, per als qui disposin de llicència federativa i vulguin disputar les tres etapes, i el popular, A la foto superior, passe- per a tots els qui s'atreveixin a fer alguna de jant per Sauvanya, a l’Alt les tres etapes, parcial o completa, sense que Urgell. A les imatges infe- riors, proves a la Cardosa calgui tenir llicència. (amb els castells de Mont- cortès i l’Aranyó al fons) i El Bike Parc i les millors pedalades l’Aranbike a la Val d’Aran. El planter de joves prome- ses en BTT està servit. Amb l'objectiu de recuperar la pedrera, els clubs PC Colomina i CC Terres de Lleida van aconseguir que l'Ajuntament de Lleida cons- truís un circuit permanent de BTT al turó de Gardeny, el Bike Parc, que fou inaugurat el 2007. La idea d'aquests clubs, que són els més actius, és que mitjançant la BTT els infants s'iniciïn en el ciclisme perquè després continuïn les seves trajectòries en aquesta modalitat o en les de carretera i pista. Aquests dos clubs també organitzen l'espectacular

12 "Down Town", una prova de descens urbà a Lleida ciutat que vol entrar enguany al circuit internacional. El calendari ciclista lleidatà està farcit de marxes i curses BTT. Destaquen, sobretot, pel seu nombre de participants i la seva repercussió mediàtica l'Open d'Espanya de descens a Tartareu, la Copa Internacional Gran Pallars a Port-Ainé, el GP Massi-Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys, a més de la Pedalada del Segre a Ponts, la Transiscar- Volta del Torró a Agramunt, la Xallenge David Duaigües a les poblacions d’ i Seròs, la Marxa La Bonaigua 2000 a la Pobla de Segur i la Montsec-Montsec a la ciutat de Balaguer.

Congrés de la Bicicleta a Lleida

Del paper fonamental que està adquirint la bicicleta com a vehicle per facilitar la mobi- litat d'una manera sostenible deixa constància l'organització del Congrés de la Bicicleta, la tercera edició del qual es va celebrar a La Llotja de Lleida entre els dies 14 i 17 d'abril, organitzada per la Fundació ECA Bureau Veritas i amb el suport, entre d'altres institu- cions i entitats, de la Diputació de Lleida. En aquest congrés van oferir-se noves pro- postes per tal d'avançar cap a una legislació ajustada a les necessitats de bicicletes i ciclistes, i unes infraestructures adients per a la circulació d'aquest vehicle. Aquesta edició prenia el relleu de les celebrades a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, durant les quals es va aprovar el Manifest de la “Ara Lleida” patrocina nombroses proves ciclistes, una de les quals és la Volcat, que es va desenvolupar a Bicicleta i es va impulsar la instauració de l’abril per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera. la bicicleta pública a l'Estat. T

D’INTERÈS

Federació Catalana de Ciclisme-Delegació Centre BTT Montsec-la Noguera Centre BTT Val d’Aran de Lleida Càmping de la Vall d’Àger Telèfon 973 64 72 41 Av. del Segre, 7 - 25007 Lleida Telèfon 973 45 52 00 Web: www.coposevents.com Telèfon: 973 24 15 55 Web: www.campingvalldager.com Web: www.lleidaparticipa.cat/fcclleida Espai BTT de Lleida Monestir de les Avellanes Telèfon 902 25 00 50 Centre BTT de la Seu-Alt Urgell Telèfon 973 43 80 06 Web: www.turisme.paeria.es Telèfon 973 36 00 92 Web: www.monestirdelesavellanes.com Web: www.parcolimpic.com Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida Centre BTT el Solsonès-Vall de Lord Rambla Ferran, 18, 3r - 25007 Lleida Centre BTT el Pallars Jussà Telèfon 973 49 21 81 Telèfon: 902 10 11 10 Telèfon 973 68 06 44 Web: www.lavalldelord.com Web: www.lleidatur.com Web: www.pallarsjussa.net

13 BTT EN LAS TIERRAS DE LLEIDA, PEDALADAS DE PLACER

Lleida cuenta con una serie de rutas Centro BTT Montsec-La Noguera abar- de Foc se ha unido a la Pedals Card", el mapa de etapas y el navegador creadas expresamente para ir en bici- ca tres municipios. Otro Centro BTT d'Occitània, que nació también gracias GPS. cleta de montaña o BTT, que cubren es el de la Val d'Aran, con un punto a Òscar Balsells en 2008 y que transcurre buena parte de la provincia, son muy de acogida principal situado en el entre la Val d'Aran y el sur de Francia, Y si hablamos de la ruta estrella por seguras y están graduadas de acuerdo municipio de Betren, aunque también en un solo reto que se llama Gran etapas, esta es la VolCat-Ara Lleida, con la dificultad y la duración. El te- hay dos más en Vielha, uno en Les y Pedals, con 450 km de recorrido y una verdadera Vuelta a Cataluña BTT rritorio leridano ofrece numerosas zo- otro en Salardú. El sexto espacio de 12.000 m acumulados de desnivel. Esta que recorre las Tierras de Lleida, en nas ideales para practicar la BTT y BTT y el más reciente en abrirse ha ruta exige un tiempo mínimo para concreto las comarcas del Solsonès, la cuenta con seis espacios perfectamente sido el de Lleida-Pardinyes, que es una hacerla de 7 días. Todas estas rutas y Segarra y la Noguera. Por otro lado, equipados y con un abanico de servi- instalación básicamente de tipo fami- otras forman parte de la red Pedales para recuperar la cantera, los clubes cios complementarios que compren- liar. del Mundo, que desarrolla actividades PC Colomina y CC Terres de Lleida den el alquiler de bicicletas, zona de de la bicicleta respetando el medio impulsaron la creación de un circuito aparcamiento exclusivo, puntos de Todos estos centros permiten realizar ambiente. permanente de BTT en Gardeny, el Bike lavado, duchas y servicios sanitarios, rutas de un solo día con varios niveles Parc, que fue inaugurado en 2007 gracias además de un punto de información de dificultad, pero más allá de estos Otro proyecto interesante es la Pedals a la colaboración del Ayuntamiento de que funciona como una pequeña ofi- itinerarios ha nacido en los últimos de Boira, una ruta circular que se puede Lleida. cina de turismo para sugerir itinerarios. años un nuevo concepto entre la aventura iniciar y terminar en el punto que cada Además, cinco de estos centros han épica y un producto turístico con largos uno desee, pasando por Lleida, Àger, El calendario ciclista leridano está sido homologados por Turisme de Ca- recorridos para realizarlos en varios Tremp, Oliana, Solsona, Montblanc, repleto de marchas y carreras BTT. talunya y por las federaciones catalana días. Una de estas rutas está en Lleida Prades y Flix. La Trinxat BTT es otra Destacan, sobre todo, por su número y francesa de ciclismo. y ha servido para inspirar otras en ruta turística atractiva entre las comarcas de participantes y su repercusión me- diversos territorios: es la mítica y pionera del Alt Urgell y la Cerdanya, con una diática el Open de España de descenso El Centro BTT de La Seu-Alt Urgell Pedals de Foc. Este reto nació en 2005 pequeña parte del Pallars Sobirà y en Tartareu, la Copa Internacional Gran ofrece 745 km señalizados de diversos de la inspiración del deportista de Andorra. Este es un recorrido exigente, Pallars en Port-Ainé, el GP Massi-Vall circuitos para disfrutar del patrimonio montaña Òscar Balsells, y ofrece la de 290 km y 7.570 m de desnivel de Lord en Sant Llorenç de Morunys, cultural y natural de la zona. El Centro posibilidad de realizar un recorrido en acumulado. además de la Pedalada del Segre en BTT del Pallars Jussà se forma alrededor BTT por el perímetro del Parque Nacional Ponts, la Transiscar-Vuelta del Turrón de La Pobla de Segur. El Solsonès-Vall de Aigüestortes. Es una ruta de 220 km Otra de las propuestas es Era Roda de en Agramunt, la Challenge David de Lord cuenta con un Centro BTT en de distancia y 5.500 metros de desnivel la Val d'Aran, una ruta de 2 a 5 etapas Duaigües en Almatret y Seròs, la Mar- Sant Llorenç de Morunys, con rutas acumulado, recorriendo cuatro comarcas que, para conseguir realizarla, el excur- cha La Bonaigua 2000 en La Pobla de que ofrecen la posibilidad de alejarse pirenaicas leridanas (Aran, Alta Ribagorça, sionista tiene que encontrar los objetivos Segur y la Montsec-Montsec en Bala- del ruido de las grandes ciudades. El Pallars Jussà y Pallars Sobirà). La Pedals marcados gracias a la tarjeta "EraRoda- guer. T

14 MTB IN THE LANDS OF LLEIDA, PEDALLING FOR PLEASURE

Lleida has a series of routes that have been specifically Pallars Jussà and Pallars Sobirà. Pedals de Foc has also star route organised by stages is the VolCat-Ara Lleida, prepared for mountain bikes, or MTB, and which now been joined to Pedals d'Occitània, which runs which is a true MTB Tour of . Part of the cover a large part of the province. In Lleida, there are between the Val d'Aran and the south of France. route runs through the Lands of Lleida, visiting the also six equipped spaces that offer a wide range of Together they offer a single challenge called Gran comarques of El Solsonès, La Segarra and La Noguera. complementary services: La Seu-Alt Urgell MTB Centre, Pedals, with a 450 km route and an accumulated In contrast, to bring on up and coming cyclists, in which offers 745 km of signposted routes on several variation in altitude of 12,000 m. 2007, and in collaboration with the local City Council, different circuits; El Pallars Jussà MTB Centre; Solsonès- the PC Colomina and CC Terres de Lleida cycling Vall de Lord, which has an MTB Centre at Sant Llorenç Another interesting project is Pedals de Boira (Pedals clubs created a permanent MTB circuit at Gardeny: de Morunys; the Montsec-La Noguera MTB Centre, of Fog), which is a circular route that runs through the Bike Parc. This centre hosts an ever increasing which includes three municipal districts; the Val d'Aran Lleida, Àger, Tremp, Oliana, Solsona, Montblanc, number of competitions. MTB Centre, which has reception points at Betren, Prades and Flix. The Trinxat MTB is another interesting Vielha, Les and Salardú; and the Lleida-Pardinyes MTB tourism route running through the comarques of L'Alt Lleida's cycling calendar is full of MTB rides and races. Centre. In recent years, a new concept has emerged Urgell and La Cerdanya and which also takes in a Events of particular note include the Spanish Open that combines epic adventure and tourism, offering small part of El Pallars Sobirà and Andorra. This (descent) of Tartareu, the Copa Internacional Gran routes to complete over a number of days. Pedals de demanding 290 km involves an accumulated variation Pallars at Port-Ainé, the GP Massi-Vall de Lord of Sant Foc (Pedals of Fire) offers the possibility to follow an in altitude of 7,570 m. Another proposal in the Pyrenees Llorenç de Morunys and the Pedalada del Segre of MTB route around the perimeter of the Aigüestortes is the Era Roda of the Val d'Aran, which is a 2 to 5 Ponts, the Transiscar-Vuelta del Turrón of Agramunt, National Park. This 220 km route has an accumulated stage route. To complete this route, visitors need to the David Duaigües Challenge of Almatret and Seròs, variation in altitude of 5,500 m and runs through the find a series of objectives with the help of the "EraRo- the Marcha La Bonaigua 2000 of La Pobla de Segur comarques (local districts) of Aran, Alta Ribagorça, daCard", a stage map and a GPS compass. But the and the Montsec-Montsec of Balaguer. T

VTT SUR LES TERRES DE LLEIDA, PÉDALER AVEC PLAISIR

Lleida dispose d'une série d'itinéraires créés spécia- km de distance et de 5.500 mètres de dénivelé marqués grâce à la carte "EraRodaCard", la carte des lement pour la bicyclette de montagne ou VTT, qui accumulé, en parcourant les comarques de l'Aran,de étapes et le navigateur GPS. Et si nous parlons de parcourent une bonne partie de la région. Sur le L'Alta Ribagorça, d'El Pallars Jussà et d'El Pallars l'itinéraire vedette par étapes, il s'agit de la VolCat- territoire de Lleida, on trouve six espaces parfaitement Sobirà. La Pedals de Foc s'est unie à la Pedals Ara Lleida, un vrai Tour de Catalogne VTT qui parcourt équipés et ayant un éventail de services complémen- d'Occitània, qui a lieu entre le Val d'Aran et le sud les Terres de Lleida et plus concrètement les comar- taires: le Centre VTT de La Seu-Alt Urgell, qui offre de la France, en un seul défi qui a pour nom Gran ques d'El Solsonès, de La Segarra et de La Noguera. 745 km signalisés de divers circuits; le Centre VTT Pedals, et a 450 km de parcours et 12.000 m accu- D'un autre côté, pour récupérer les carrières, les d'El Pallars Jussà; El Solsonès-Vall de Lord dispose mulés de dénivelé. clubs Colomina et CC Terres de Lleida, avec la d'un Centre VTT à Sant Llorenç de Morunys; le Centre collaboration de la Mairie, ont créé, en 2007, un VTT Montsec-La Noguera, qui inclut trois municipa- Un autre projet intéressant est la Pedals de Boira, un circuit permanent de VTT à Gardeny, le Bike Parc, lités; le Centre VTT du Val d'Aran, ayant des point itinéraire circulaire qui passe par Lleida, Àger, Tremp, qui accueille de plus en plus de compétitions. Le d'accueil à Betren, Vielha, Les et Salardú, et le Centre Oliana, Solsona, Montblanc, Prades et Flix. La Trinxat calendrier cycliste est plein de sorties et de courses VTT Lleida-Pardinyes. VTT est une autre route touristique intéressante entre VTT. On y remarque l'Open d'Espagne de descente les comarques de L'Alt Urgell et la Cerdagne, et une à Tartareu, la Coupe Internationale Gran Pallars à Au cours des dernières années, un nouveau concept petite partie d'El Pallars Sobirà et d'Andorre. Ce Port-Ainé, le GP Massi-Vall de Lord à Sant Llorenç qui se situe entre l'aventure épique et un produit dernier est un parcours exigeant de 290 km et 7.570 de Morunys, sans compter la Pedalada du Sègre à touristique de longs parcours à réaliser en plusieurs m de dénivelé accumulé. Une autre proposition Ponts, la Transiscar-Tour du Turrón à Agramunt, la jours est né. La Pedals de Foc offre la possibilité de dans les Pyrénées est celle d'Era Roda du Val d'Aran, Challenge David Duaigües à Almatret et Seròs, la réaliser un parcours à VTT par le périmètre du Parc un itinéraire de 2 à 5 étapes pour lequel, afin de le course La Bonaigua 2000 à La Pobla de Segur et la National d' Aigüestortes. C'est un itinéraire de 220 réussir, l'excursionniste doit trouver les objectifs Montsec-Montsec à Balaguer. T

15 Destinació: LLEIDA!

Text: Josep Jover Fotos: Defoto, Josep Jover, Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Herminia Sirvent

La inauguració de l’aeroport de Lleida-Alguaire i el Palau de Congressos- La Llotja permetran un gran impuls a la projecció estatal i internacional de les comarques de Ponent.

17 A les imatges, diversos apectes de les instal·lacions. A la foto del costat, el primer vol a Mallorca des de l’aeroport de Lleida-Alguaire.

leida ha estrenat, només començar L l’any 2010, dues infraestructures que li donen una gran projecció estatal i interna- cional. Primer va ser La Llotja, al gener, un palau de congressos i convencions que aju- darà a consolidar la capital del Segrià com la segona capital de Catalunya en organització de fires i congressos. Poc després va ser l’aeroport de Lleida-Pirineus, el primer que promou la Generalitat i que atreu visitants que volen gaudir de la combinació i la varietat turística que ofereixen la plana i la muntanya. L’arrencada de l’aeroport ha estat reeixida. El nivell de demanda ha superat les expectatives inicials, oferint en un principi dues destinacions: París i Palma de Mallorca, mitjançant la companyia . Després s’hi han afegit Milà-Bèrgam, a Itàlia, i Frankfurt-Hahn, a Alemanya, per mitjà de l’aerolínia irlandesa Ryanair, i ja s’ha anunciat la implantació de nous serveis a Menorca i Eivissa per a aquest estiu mitjançant la com- panyia , una filial d’, i destinacions cap a Madrid, Lisboa, Porto i Vigo, a càrrec de la companyia per al final d’any. A més, Pyrenair ja ha anunciat que espera portar a Lleida més de 10.000 esquiadors la pròxima temporada de neu.

18 La torre de l’aeroport té una alçada de 41 metres i acull les funcions específiques de control aeronàutic.

Precisament les estacions d’esquí són un En l’altre vol del dia, el de Palma, hi atapeïda agenda per donar a conèixer a la dels principals reclams per atreure turistes viatjaven el president de la Diputació, Jaume delegació balear, formada per 65 persones, per mitjà del nou aeroport, juntament amb Gilabert; l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el l’oferta turística de les comarques de Lleida. els esports d’aventura, la gastronomia, el delegat del Govern de la Generalitat, Miquel Una seixantena d’empresaris lleidatans i paisatge i la riquesa arquitectònica que Pueyo, que van ser rebuts a l’aeroport per mallorquins van aprofitar per fer més de 250 ofereix el Pirineu i la plana de Lleida. Cal representants del Govern Balear. En la trobada entrevistes professionals orientades al sector dir també que la Generalitat ha anunciat entre les autoritats lleidatanes i mallorquines, turístic i al creixement econòmic. El director que espera que l’aeroport de Lleida- es posà en evidència l’objectiu que té el nou del Patronat de Turisme de la Diputació, Alguaire pugui operar fora de l’espai Schen- aeroport: atreure visitants a les comarques Àngel Vidal, acompanyà la delegació a fer gen després de Nadal. de Lleida. No solament en el vessant turístic un viatge pel Pirineu, que va incloure el Parc Aquest aeroport, que tant s’ha fet sinó també en l’empresarial o en l’universitari. Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant esperar i que s’aposta perquè sigui un impuls El cap de setmana següent, represen- Maurici, el romànic de Boí i la Val d’Aran. per a l’economia de Lleida, va ser inaugurat tants balears van volar al nou aeroport llei- pel president de la Generalitat, José Montilla, datà. Des de Lleida es va organitzar una El camí més curt per esquiar el passat 17 de gener, amb un vol especial De fet, des de les Illes s’ha valorat des de l’aeroport del Prat fins al d’Alguaire. especialment que amb un viatge tan curt es Els primers vols comercials es van fer “La Generalitat espera pugui gaudir de la neu del Pirineu lleidatà. el 5 de febrer, l’un cap a París i l’altre cap a En aquest sentit, amb l’obertura de l’aeroport Palma de Mallorca. Eren les 14.25 hores, poder operar fora de Lleida-Pirineus neix el flux turístic entre Illes quan el primer avió s’enlairava d’Alguaire, l’espai Schengen Balears i Lleida, que es produirà sobretot a amb 165 passatgers, per anar cap a la capital l’hivern, gràcies al turisme de la neu, però francesa. Després d’una hora i 25 minuts després de Nadal” també amb l’atractiva i variada oferta turística l’Airbus 320 aterrava a París-Orly. que Lleida brinda a l’estiu.

19 En el disseny de l’aeroport s’ha cuidat la integració amb l’entorn i s’ha optat pels colors terra i verdosos.

D’aquesta manera, la promoció de datanes i per potenciar alhora l’aeroport de Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida Lleida a les Illes no s’ha fet esperar. Pocs dies Lleida-Alguaire. Entre totes aquestes iniciati- duen a terme una campanya de promoció després del primer vol inaugural els autobusos ves, destaca l’acció de promoció duta a terme de l’oferta turística de Lleida als mercats de tres de les línies principals que circulen aquesta primavera a París. En col·laboració d’Itàlia i Alemanya i potencien les rutes aèries pel centre de Palma ja portaven publicitat de amb l’Agència Catalana de Turisme i altres de l’aeroport Lleida-Alguaire als de Milà- l’oferta turística de les comarques de Lleida, institucions lleidatanes, la Diputació va portar Bèrgam i Frankfurt-Hahn. La promoció se amb especial incidència en l’esquí. El mis- a terme a la capital francesa una ambiciosa centra en el turisme actiu i d’esports satge clar: mai 460 quilòmetres de pistes jornada de treball, amb sessions informatives d’aventura, el turisme cultural i la gastronomia. d’esquí no havien estat tan a prop de les Illes i un workshop, que ha esdevingut la acció És interessant remarcar que avui dia Balears, a més de poder gaudir de paratges promocional més important duta a terme el 35% dels turistes estrangers que visiten les com la Vall de Boí, el Parc Nacional mai per les comarques de Lleida a França. comarques lleidatanes són francesos, per la d’Aigüestortes, monuments com la Seu Vella D’altra banda, Aeroports de Catalunya, qual cosa aquest mercat és valorat com a o equipaments com el nou palau de congres- Ryanair, Turisme de Lleida, la Cambra de prioritari. En aquest sentit, la nova connexió sos i convencions, La Llotja. La campanya Comerç, el Consell Comarcal del Segrià i el aèria París-Lleida potenciarà el turisme de la en els autobusos tindrà continuitat amb altres regió d’Île de France, considerat un turisme accions publicitàries a l’illa, que amb aquesta d’alt poder adquisitiu. Igualment, els vols a connexió aèria passa a ser un mercat prioritari “El gabinet d’arquitectes Frankfurth i Milà reforçaran la presència de per al sector turístic de Lleida. holandès Mecanoo ha turistes d’Alemanya i Itàlia, que ja suposen Però la tasca promocional de la Di- en conjunt un 12% dels visitants estrangers. putació de Lleida no ha acabat aquí. El Pa- dissenyat l’edifici tronat de Turisme ha participat a diferents La Llotja, cultura i negocis accions i fires internacionals per donar a de La Llotja” Precisament dues infraestraestructures conèixer tota l’oferta de les comarques llei- tan importants com l’aeroport i La Llotja han

20 21 La sala Ricard Viñes té una capacitat per a 1.000 persones i una acústica excel·lent. A sota, detall del foyeur decorat amb colors vistosos.

coincidit en la seva estrena. Les dues ins- tal·lacions intercanvien sinergies l’una amb l’altra ja que molta gent de fora de Lleida que assistirà al palau de congressos utilitzarà l’aeroport per venir. O, en tot cas, la Llotja es troba molt a prop de l’estació del Tren de Gran Velocitat, la qual cosa comporta una gran comoditat per als visitants. El Palau de Congressos-La Llotja, inaugurat pels Reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia el passat 23 de març, destaca per la seva arquitectura singular, digna per acollir congressos i convencions d’àmbit mundial. Construïda al barri de Pardinyes, on fins fa uns anys hi havia el Mercat dels Pagesos, ara al costat del Pavelló Barris Nord, és equipada amb una sèrie d’elements que posen èmfasi en dos aspectes clau: la sostenibilitat i les noves tecnologies. Dissenyat pel gabinet d’arquitectes holandès Mecanoo, sota la direcció de Fran- cine Houben, l’edifici està pensat, per exem- ple, per reutilitzar l’aigua de pluja, estalviar energia mitjançant un innovador sistema de climatització, fer servir plaques solars i uti- litzar fusta de gestió forestal sostenible. A més, disposa de wifi i d’un sistema informàtic que controla l’enllumenat i la climatització. Disposa de 12 sales de reunions, cafeteria i un terrat, que es pot fer servir també com a espai de reunió. Es tracta d’un edifici exempt amb les quatre façanes lliures, de sis plantes, dues de les quals soterrades. Una de les sales per a congressos té una capacitat per a 400 places i l’altra és per a 200, i es pot dividir en tres sales. També hi ha una sala multifuncional de 775 m2 i sis m d’alçada, dos foyers (vestíbuls), també multifuncionals, a més d’oficines, un apar- cament per a 471 places i la gran atracció: un teatre amb mil localitats, que porta el nom del músic lleidatà Ricard Viñes, de 852 m2, amb un escenari de 20,5 m d’ample per 2,6 de fons. L’òpera de Giuseppe Verdi Il Trovatore va ser la peça escollida per estrenar La Llotja el passat 21 de gener, amb la música de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, demostrant que la sonoritat de la sala és espectacular i l’escenari, majestuós. L’arquitecta de La Llotja també va dissenyar un vestíbul molt colorista, que canvia constantment.

22 L’obra del compositor italià, estrenada l’any 1853, té alguna vinculació amb Lleida. L’òpera es basa en una història d’amor, al llarg del 1413, durant la guerra que enfrontà el comte Jaume d’Urgell, el Dissortat, preten- dent de la Corona d’Aragó, i Ferran d’Antequera, que va ser nomenat rei en el Compromís de Casp. Per veure l’obra, interpretada pel Gran Teatre del Liceu, la sala s’omplí de gom a gom en els seus dos dies d’interpretació. Va quedar demostrat que, gràcies a La Llotja, Lleida podrà ampliar l’oferta cultural perquè podrà acollir, a partir d’ara, obres que sense el nou teatre no seria possible portar. I és que cal dir que el teatre de La Llotja ja és considerat com el tercer millor espai teatral de Catalunya, després del Liceu i del Teatre Nacional de Catalunya. Les dues sales de congressos porten els noms de l’escultor Leandre Cristòfol i de la mestra i política Maria Rúbies. Les dues sales multifuncionals van ser batejades amb els noms de la poetessa Maria Mercè Marçal i la doctora Martina Castells, mentre que la pedagoga Pepita Reimundi, el poeta Màrius Torres, el pintor Jaume Morera i el pianista Enric Granados donen nom a les altres sales. El Palau de Congressos ja té reservats 88 dies per desenvolupar activitats, la majoria durant l’any 2010. Des de la primera activi- tatm el desembre de 2009, fins ara, a més de l’òpera Il Trovatore, també s’hi ha pogut veure sarsuela, obres de teatre com Una Comèdia Espanyola, Un marido ideal, etc., el musical Fiebre del Sábado Noche, l’espectacle Nebbia, etc. També ha estat la nova seu d’activitats com l’Animac, la Mostra Dos dels espectacles que s’han representat a La Llotja: Los Vivancos i Nebbia. de Cinema Llatinoamericà, la Fira de Titelles, etc. que fins ara es desenvolupaven a diversos indrets de la ciutat. Així mateix, les seves sales han acollit congressos, convencions, jornades, etc. de tot tipus. De fet, ja hi ha activitats programades per al 2012. D’aquesta manera, el 2010 serà recor- dat a Lleida per l’any de l’estrena de l’aeroport i del Palau de Congressos-La Llotja, dos equi- paments de primera divisió que poden ajudar a la projecció turística, empresarial i univer- sitària de les comarques de Lleida. T

D’INTERÈS

Aeroport de Lleida-Alguaire Telèfon: 973 03 27 00 Web: www.aeroportlleidaalguaire.com

Palau de Congressos-La Llotja Telèfon: 973 22 11 55 Web: www.pc–lleida.com www.lallotjadelleida.es Amb l’òpera Il Trovatore es va estrenar el nou equipament municipal.

23 DESTINO... ¡LLEIDA !

Lleida ha estrenado este año 2010 dos la compañía Vueling. Después se han Cataluña, Ryanair, la Diputación de de arquitectos holandés Mecanoo, infraestructuras que le dan una gran añadido Milán-Bérgamo, en Italia, y Lleida y otras instituciones desarro- bajo la dirección de Francine Hou- proyección internacional. Primero Frankfurt-Hahn, en Alemania, a través llan una campaña de promoción de la ben. El edificio dispone de 12 salas de fue La Llotja, en enero, un palacio de de la aerolínea irlandesa Ryanair, y ya oferta turística de Lleida en los merca- reuniones, cafetería y una terraza. congresos y convenciones que ayuda- se ha anunciado la implantación de dos de Italia y Alemania. rá a consolidar la capital del Segrià nuevos servicios a Menorca e Ibiza La gran atracción es el teatro de mil como la segunda ciudad de Cataluña para este verano mediante la com- Es interesante incidir en que actual- butacas, que lleva el nombre del em- en organización de ferias y congre- pañía Air Nostrum, una filial de Ibe- mente el 35% de los turistas extranje- blemático músico leridano Ricard sos. Poco después fue el aeropuerto ria, y destinos hacia Madrid, Lisboa, ros que visitan la demarcación pro- Viñes. La ópera de Giuseppe Verdi Il de Alguaire, que conocido con el Oporto y Vigo, a cargo de la com- ceden de Francia, un mercado valo- Trovatore fue la pieza elegida para nombre de Lleida-Pirineos intenta pañía Pyrenair para finales de año. rado como prioritario. En este estrenar La Llotja el pasado 21 de atraer visitantes que quieran disfrutar sentido, la nueva conexión aérea Pa- enero, con la música de la Orquestra de la amplia y variada oferta turística A fin de potenciar la oferta de las co- rís-Lleida potenciará el turismo de la Julià Carbonell de Lleida, demostran- de Lleida. marcas leridanas y el nuevo aeropuer- región de Île de France, considerado do que la sonoridad de la sala es es- to, el Patronato de Turismo de la Dipu- un turismo de alto poder adquisitivo. pectacular y el escenario, majestuoso. El estreno del aeropuerto, inaugurado tación ha participado en diferentes por el presidente de la Generalitat, eventos internacionales, entre los que La otra gran infraestructura recién es- Así pues, el aeropuerto y La Llotja se José Montilla, el 17 de enero, fue un destaca la gran acción promocional trenada, La Llotja, fue inaugurada por han convertido ya en dos equipa- éxito. El nivel de demanda ha supera- llevada a cabo esta primavera en Pa- los Reyes de España, Juan Carlos y mientos de primera división que favo- do las expectativas iniciales ofrecien- rís, en colaboración con la Agencia Sofía, el pasado 23 de mar- recerán la proyección de las comar- do sólo, en un principio, dos destinos: Catalana de Turismo y otras entidades zo. Construida en el barrio de Pardin- cas leridanas desde el punto de vista París y Palma de Mallorca, mediante leridanas. Además, Aeropuertos de yes, ha sido diseñada por el gabinete turístico, empresarial y universitario. T

24 DESTINATION: LLEIDA!

In 2010, Lleida has inaugurated two new pieces of have since been added to Milan-Bergamo, in Italia, the neighbourhood of Pardinyes, was designed by infrastructure that have given the city a greater and Frankfurt-Hahn, in Germany, with the Irish airline the Dutch architects Mecanoo, under the guidance international projection: La Llotja, a congress and Ryanair, and plans have already been announced for of Francine Houben. The new building has 12 meeting convention centre, which will help to consolidate the introduction of new services to Menorca and halls, a cafeteria and a terrace, but its main attraction the capital of El Segrià as the Catalonia's second city Ibiza, this summer, with the company Air Nostrum: is a one thousand-seat theatre, which bears the name in terms of the organisation of fairs and congresses; a subsidiary of Iberia. Further flights to destinations of Lleida's most emblematic musician, Ricard Viñes. and the Lleida-Alguaire airport, which will bring including Madrid, Lisbon, Porto and Vigo, with the Giuseppe Verdi's opera Il Trovatore was the work everyone who wants to enjoy a wide and varied range company Pyrenair, are also planned for the end of chosen to open La Llotja on 21st January. The music, of tourism offers to the Lands of Lleida. the year. Pyrenair has also announced that it plans which was provided by the Julià Carbonell Orchestra, to bring over 10,000 skiers to Lleida during the next demonstrated that the acoustics of the hall are as The new airport, which was opened on 17th January ski season. excellent as its majestic stage. The Lleida-Alguaire by José Montilla, President of the Generalitat de airport and La Llotja are two really first class amenities Catalunya, is proving to be a great success, with the The other great recently inaugurated piece of that will favour the international projection of the of demand so far exceeding initial expectations. infrastructure, La Llotja, was inaugurated by King comaques (local districts) of Lleida from the perspectives There were initially two destinations: Paris and Palma Juan Carlos I and Queen Sofia of on 23rd of tourism, business and university studies; they form de Mallorca, offered by the company Vueling. Flights March. This building, which has been constructed in part of a new reality that we can all enjoy. T

DESTINATION: LLEIDA!

Lleida a étrenné cette année 2010 deux infrastructures Bérgamo, en Italie, et Frankfurt-Hahn, en Allemagne, salles de réunion, une cafétéria et une terrasse. La qui donnent à la ville une grande projection interna- avec la compagnie irlandaise Ryanair, et deux autres grande attraction est le théâtre qui porte le nom d'un tionale: La Llotja, palais des congrès et centre de destinations, Minorque et Ibiza ont déjà été annoncées musicien réputé de Lleida, Ricard Viñes et qui dispose conventions qui va consolider la capitale d'El Segrià avec la compagnie Air Nostrum, une filiale de Iberia, de mille fauteuils. L'opéra choisi pour l'inauguration en tant que deuxième ville de Catalogne pour ainsi que des vols pour Madrid, Lisbonne, Porto et de La Llotja le 21 janvier dernier fut Il Trovatore de l'organisation de fêtes et de congrès; et l'aéroport de Vigo, avec la compagnie Pyrenair, qui devraient être Guiseppe Verdi, avec l'accompagnement musical de Lleida-Alguaire, qui permettra un accès plus rapide opérationnels à la fin de l'année. Pyrenair a annoncé l'Orchestre Julià Carbonell des Terres de Lleida. Le et direct aux Terres de Lleida à tous ceux désireux qu'elle espère amener à Lleida plus de 10.000 skieurs spectacle permit de constater l'excellente sonorité de connaître la diversité de l'offre touristique de la pour la prochaine saison de ski. de la salle ainsi que le caractère majestueux de la région. L'inauguration de l'aéroport le 17 janvier scène. dernier par le Président de la Generalitat, José Mon- L'autre grande infrastructure récente, La Llotja, fut tilla, fut un grand succès. La demande de vols, inaugurée par les Rois d'Espagne, Juan Carlos et L'aéroport et La Llotja, deux équipements de première initialement un vol à Paris et un vol à Palma de Sofía, le 23 mars dernier. Construite dans le quartier division qui vont favoriser la projection internationale Majorque avec la compagnie Vueling, a largement de Pardinyes, elle a été conçue par le cabinet des comarques de Lleida aussi bien dans le secteur dépassé les expectatives initiales; Par la suite, deux d'architectes hollandais Mecanoo, sous la direction touristique que dans celui des entreprises et des nouvelles destinations ont été ajoutées : Milán- de Francine Houben. Le bâtiment dispose de 12 universités, sont désormais une réalité. T

25 La Vall del Corb LA VALL DE LES PAPALLONES I EL RIU MENTIDER

Text: Leo Badia Fotos: Jordi V. Pou

L’historiador Josep Coroleu, amb motiu de la seua visita a la Vall del Corb l’agost del 1892, es referiareferia aa aquestaquest indretindret enen lala re-re- vista LaLa RenaixençaRenaixença comcom lala VallVall de les Papallones. Tot i que algun entomòleg podria discutir-li una certa poesia, el batec de les ales d’aquests inquiets insectes ens evoca, si més no, una de les ca- racterístiquesracterístiques mésmés singularssingulars d’aquest territori: el silenci d’un paisatge que ens ha arribat, pràc- ticament,ticament, taltal comcom eraera fafa segles.segles.

26 , poble de bon vi i millor oli.

27 Al llarg del recorregut del riu Corb podem visitar una vintena de pobles amb el seu encant particular. A la imatge, Maldà.

a vintena de municipis que s’estenen a practicar l’esgrima són algunes de les activitats banda i banda del riu Corb, la majoria programades, a més de l’espectacular pujada de L situats a l’Urgell i la Conca de Barberà, torxes al castell. comparteixen una identitat pròpia A Nalec –on es fa l’oli verge extra com marcada per les corbes d’aquest afluent del Segre antigament–, el Corb salta la Peixera i arriba als que, tossut, corre d’est a oest. Fill de Rauric, petit peus de Rocafort. Llepa el Vilet, on la rubinada del poble prop de Santa Coloma de Queralt, el Corb 1874 deixà al descobert uns mosaics romans –avui comença escarransit el seu viatge per petites valls a l’Arqueològic de Barcelona–, i d’esquena es mira enturonades amb pins i roures que, el campanar de Sant Martí, que, més avall, deixaran pas a oliveres, La Vall del Corb és amb 70 metres, és dels més alts ametllers, vinyes i sembrats gronxats formada per una vintena de Catalunya. Esgotat, fa cap a per la marinada. Passa per Llorac, sota de pobles, principalment , i es fon misteriosament. l’Albió –conegut pels seus formatges–, de l’Urgell i de la Conca de Allí trobem el casal renaixentista mig amagat entre barrancs i canyars, de Sant Roc, reproduït al Poble Barberà travessa Vallfogona –on va viure el Espanyol, i el Xalet Sant Jordi, famós rector poeta– i es topa amb Guimerà, el projectat per Domènec i Muntaner. poble més emblemàtic de la vall, batejat com El 9 A partir d’ara, el Corb només sortirà de de Copes. tant en tant, prop de , mig confós entre els Ja en terres lleidatanes, es dirigeix a Ciu- regatges del canal. Fregarà , , Bellvís tadilla, sota l’esguard del sentinella més gran de i Térmens, per morir amb dignitat a Vilanova de la Ponent. És en aquesta fortalesa que se celebra, Barca, poc abans que el Segre es trobi la Noguera cada primer cap de setmana de maig, la Trobada Ribagorçana. Dels seus 57 quilòmetres de recorregut de grups de recreació medieval. Tirar amb arc o només en són visibles la meitat. És per aquest traçat

28 Monestir de i Museu de Joguets i Autòmats de Verdú, dues de les visites imprescindibles en l’itinerari per la Vall del Corb.

29 Un dels nombrosos atractius de Guimerà és la Fira i el Mercat Medieval que celebren cada any pels seus carrers.

i cabal inconstants que molts vilatans li diuen el protagonista. Cases, carrers, cabanes, pous, marges, riu mentider. muralles, safareigs, creus de terme, ermites i vells Bona part dels pobles de la Vall del Corb molins fariners –ara abandonats– que ens recorden se situen a l’altiplà o dalt de turons, la qual cosa el passat ufanós del Corb, quan les seues aigües els converteix en miradors privilegiats de la Segarra, n’alimentaven una cinquantena. Tot i així, pocs l’Urgell i el Pla de Lleida. Un bon exemple són les indrets de Catalunya poden presumir d’una aigua vistes des de la torre de l’homenatge del castell de tan rica. En donen fe, a Rocafort, les aigües bicar- Ciutadilla, les del santuari marià de la , a bonatades càlciques que s’hi comercialitzen, el 600 metres d’altura, o la majestuosa imatge de la balneari de Vallfogona de Riucorb, explotat des de Conca de Barberà que es descobreix des de Forès. fa més d’un segle mercès a la Font Gran (o pudosa) Ben conservats, nascuts al voltant de torres i la Petita (salada), i el recentment reinaugurat bal- de guaita i castells medievals, mantenen tots un neari de Rocallaura amb aigües beneficioses per encant especial, on la pedra n’és la principal a l’aparell digestiu, la diabetis o el mal de pedra.

“Els camins que comuniquen les poblacions permeten practicar el senderisme, la BTT i rutes a cavall”

30 El castell de Ciutadilla té, a més d’una esvelta i altíssima torre de l’homenatge, unes vistes panoràmiques impressionants.

Molt propers els uns dels altres, els uneixen secrets d’una història comuna, d’una terra de pas camins especialment adequats per practicar-hi el encetada pels romans que van construir-hi una senderisme, la bicicleta o, com ja fan en algun lloc calçada des d’Ilerda fins a Barcino. –, Guimerà–, rutes a cavall. Comentari a part mereixen la presència Tenen en l’església el seu element més valuós. Des del Cister -enguany se celebren els 20 anys de la de romàniques al Fonoll, l’Albió, Forès i Senan, creació de la Ruta del Cister-, viva encara al magnífic gòtiques a Guimerà, Belianes, Conesa i Vallfogona, cenobi femení més antic de Catalunya, Vallbona renaixentistes a Ciutadilla, barroques a Sant Martí, de les Monges; el refet santuari de la Bovera, amb Passanant, Savallà del Comtat, neoclàssiques a pintures murals de Josep Minguell, o les runes Maldà, totes guarden entre les seues parets els endormiscades de Vallsanta, prop de Guimerà.

Bellpuig A Tàrrega Verdú

A A Igualada C 14 Montargull Les Roques d’Aguilló Sant Martí Guimerà Balneari de Vallfogona Albió de Riucorb La Pobla de Caribenys Belianes Ciutadilla Vallfogona Riu Corb La Cirera de Riucorb Llorac El Vilet Rocafort Maldà Rauric Aguilló de Vallbona La Pobla de Ferran Segura Llorenç Riu Corb Saladern Vallbona de les Passanant El Fonoll Savallà del Monges Comtat Santa Coloma de Queralt Glorieta Sabella Rocallaura La Sala Conesa Guialmons Belltall Les Piles Els Omells de na Gaia C 14 Forès

Senan

A Montblanc VALL DEL CORB

31 EL VALLE DEL CORB

Una veintena de municipios, la mayoría ubicados en el Urgell y la Conca de Barberà, comparten el afluente del El balneari de Rocallaura és una mena d’oasi enmig de la Vall del Corb. Segre. El Corb inicia su viaje en Rauric. En tierras leridanas pasa por Guimerà, el pueblo más emblemático del valle, y se dirige a Ciutadilla. En Nalec salta La Peixera y llega a Aquest poble de fisonomia única, al vell mig de la vall, fou declarat los pies de Rocafort. Pasa por El Vilet y Belianes, y se funde conjunt historicoartístic el 1975. Els tresors que guarda l’església de misteriosamente. Allí encontramos el casal renacentista de Santa Maria, una reproducció del retaule gòtic de Ramon de Mur o el Sant Roc y el Xalet Sant Jordi. A partir de ahora, el Corb d’alabastre de Josep Maria Jujol, no desmereixen ni la torre de guaita, sólo saldrá, de vez en cuando, cerca de Bellpuig. Se acercará a El Poal, Linyola, Bellvís y Térmens, para morir con dignidad ni els carrers estrets i costeruts d’aquest nucli medieval esglaonat que, en . De sus 57 kilómetros de recorrido juntament amb Ciutadilla i Maldà, presumia de tenir una de les grans sólo son visibles la mitad. fortaleses de la comarca. El Mercat Medieval, que se celebra el segon cap de setmana d’agost, rememora temps immemorials guarnit amb els Buena parte de los pueblos del Valle del Corb se sitúan en productes artesanals de la comarca: pa, coques de recapte, dolços, el altiplano o encima de colinas, lo que los convierte en embotits... privilegiados miradores de la Segarra, el Urgell y el Llano de Lleida. Bien conservados, nacidos alrededor de torres Més enllà, la vall es perd a les planúries de Verdú, un dels de vigía y castillos medievales, mantienen todos un encanto termes més grans de la zona. Nascut al voltant del castell, en destaquen especial, donde la piedra es la principal protagonista. Pocos la torre i l’església de Santa Maria. Vila de ceramistes per excel·lència, lugares de Cataluña pueden presumir de un agua tan rica és coneguda per la terrissa negra i per la qualitat dels seus vins, que, como en Rocafort y en los balnearios de Vallfogona de juntament amb els de la Cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Mon- Riucorb y de Rocallaura. Tienen en la iglesia su elemento ges, són la marca enològica de la vall. Cada any, per la Festa de la más valioso. Desde románicas en El Fonoll, Albió, Forès y Senan, góticas en Guimerà, Belianes, Conesa y Vallfogona, Verema, piadors de Verdú i dels pobles veïns concursen trepitjant raïm. renacentistas en Ciutadilla, barrocas en Sant Martí, Passanant, Des de fa uns anys, Verdú acull també el Museu de Joguets i Savallà del Comtat y neoclásicas en Maldà. Autòmats, una de les col·leccions més importants en l’àmbit mundial. Cada diumenge, a les 12 del migdia, els autòmats prenen vida. Moviments Comentario aparte merecen la presencia del Cister, viva lents i compassats en perfecta harmonia amb el ritme d’una vall única aún en el magnífico cenobio femenino más antiguo de Cataluña, Vallbona de les Monges; el rehecho santuario de en paisatges i patrimoni, encara per descobrir. T la Bovera, con pinturas murales de Josep Minguell, o las ruinas de Vallsanta, cerca de Guimerà. Este pueblo de D’INTERÈS fisonomía única fue declarado conjunto histórico-artístico en 1975. Los tesoros que guarda la iglesia de Santa Maria, OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L’URGELL una reproducción del retablo gótico de Ramon de Mur o Telèfon: 973 50 07 07 el de alabastro de Josep Maria Jujol, no desmerecen ni la Web: www.urgell.cat torre de vigía, ni las calles estrechas y empinadas de este OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CONCA DE BARBERÀ núcleo medieval que, junto con Ciutadilla y Maldà, presumía Telèfon: 977 82 12 47 de tener una de las grandes fortalezas de la comarca. Web: www.conca.altanet.org

ASSOCIACIÓ DE LA VALL DEL CORB Más allá, el valle se pierde en las llanuras de Verdú. Nacido Telèfon: 973 33 06 72 alrededor del castillo, destacan la torre y la iglesia de Santa Maria. Villa conocida por la cerámica negra y por la calidad INFORMACIÓ SOBRE LA VALL DEL CORB, POBLE A POBLE Web: www.valldelcorb.info de sus vinos. Desde hace unos años, Verdú alberga también el Museo de Juguetes y Autómatas. T

32 THE CORB VALLEY

About 20 municipalities, the majority of which are located in the comarques of buildings include: the Cistercian monastery of Vallbona de les Monges; the rebuilt L'Urgell and La Conca de Barberà, share this tributary of the River Segre. The shrine of La Bovera; and the ruins of Vallsanta, near Guimerà. In this last medieval Corb valley begins at Rauric and, 57 kilometres downstream, ends at Vilanova village, it is imperative to visit the church of Santa Maria and the watchtower and de la Barca. In between, it runs through such interesting settlements as Guimerà, to walk through the steep, narrow streets. Together with Ciutadilla and Maldà, Ciutadilla, Nalec and Belianes. A good number of the villages of the Corb Valley Guimerà can boast some of the largest fortified defences in the comarca. In Verdú, either stand up on the plateau or in the neighbouring hills. They remain largely which grew up around the local castle, the architectural highlights are the tower well conserved, having grown around medieval watchtowers and castles, and all and the church of Santa Maria. This village is also known for its black pottery and have their own special charm. Stone has been the main building material and for the quality of its wines. For some years now, Verdú has also housed the churches tend to be their most valuable buildings. The area's most outstanding Museum of Toys and Automatons. T

Belianes, alal curscurs finalfinal deldel riuriu CorbCorb..

LA VALLÉE DU CORB

Une vingtaine de municipalités, la plupart situées collines. Bien conservés, nés autour d'une tour de la tour de veille et les rues étroites et pentues. De dans l'Urgell et la Conca de Barberà, se partagent veille ou de châteaux médiévaux, ils conservent un même que Ciutadilla et Maldà, Guimerà se vantait l'affluent du Sègre. Le Corb commence sa course à charme spécial où la pierre est l'élément principal d'avoir l'une des grandes forteresses de la région. À Rauric et, au bout de 57 kilomètres de parcours, et l'église le monument le plus précieux. Il faut noter Verdú, né autour du château, se remarquent la tour meurt à Vilanova de la Barca après être passé par le monastère cistercien de Vallbona de les Monges, et l'église Sainte Marie. Village connu pour la céra- des villages aussi intéressants que Guimerà, Ciutadilla, le sanctuaire refait de la Bovera, ou les ruines de mique noire et pour la qualité de ses vins. Depuis Nalec ou Belianes. Une bonne partie des villages de Vallsanta, près de Guimerà. Dans ce village médiéval quelques années Verdú abrite aussi le Musée des la Vallée du Corb se situent sur le Plateau ou sur des il est obligatoire de visiter l'église de Sainte Marie, Jouets et des Automates. T

33 Nostàlgia sobre rodes

El Club de Vehicles Històrics de Lleida va participar en la inauguracióinauguració deldel nounou pontpont dede Príncep de Viana.

34 Text: Dolors Ortín Fotos: Club de Vehicles Històrics de Lleida, Santi Iglesias, Jordi V. Pou

Els vehicles històrics estan més de moda que mai. El zapatilla, l’ou, el xèrif o el mític Seat 600. Són cotxes que van sorprendre en el seu temps i que continuen sorprenent en l’actualitat allà per on passen. Deixen al seu darrere la mirada de curiosos que es deixen atrapar per l’elegància i el luxe amb què aquests clàssics impregnen l’ambient. És la història sobre rodes i també les vivències dels seus propietaris, que mantenen els vehicles com autèntiques obres d’art.

35 El Museu Roda Roda, Lleida, territori on hi ha passió pel col·leccionisme de vehicles antics, únic espai automobilístic es troben veritables joies, cadascuna amb la seva història personal. de titularitat municipal de Francisco Segura, col·leccionista i membre del Club de Vehicles l’Estat, exposa veritables Històrics de Lleida, el tercer més antic de Catalunya, coneix les intimitats relíquies amb motor. A de moltes d’aquestes peces d’art i admet que “totes tenen un preu. Però no solament econòmic. És el valor sentimental el que fa singulars tots els cotxes”. Una de les relíquies és, sens dubte, el Rolls Royce, model Phantom I, del 1925. Requisat a la Guerra Civil i rescatat d’un establiment de desballestament, llueix una carrosseria molt peculiar: és tota arrodonida i no té cap línia recta. És un cotxe tan fi que, segons que remarca Segura, “hi poses una moneda de 100 pessetes de cantell amb el vehicle en marxa i no es tomba”. Reconstruir-lo va costar dos viatges a Anglaterra per buscar peces originals, molts maldecaps i paciència per acabar-lo. Aquest automòbil ha fet el prestigiós Ral·li de Sitges deu vegades. Però no és l’únic de la flota lleidatana que hi ha estat present. Entre d’altres, hi ha participat un Berliet del 1922, descapotable amb rodes de fusta, conduït per la Pepita Dolcet, qui, sempre que pot, participa en les sortides que s’organitzen arreu del territori. Es repeteixen cites, com el Ral·li de la Pobla o el dels Pirineus,

36 A la imatge superior, la modernitat de l’AVE contrasta amb la veterania d’aquest model d’Armstrong Siddeley. A sota, la insígnia del cotxe La Salle del 1928.

37 i algunes sortides puntuals, com la Trobada a Gósol per celebrar-hi el centenari de l’estada de Picasso. “Voldries participar-ne en més, però estàs condicionat. No pots anar gaire lluny –tot i que són vehicles en perfectes condicions– perquè no van a gran velocitat i les carreteres t’obliguen a córrer”, apunta Dolcet. El Club de Vehicles Històrics de Lleida, que el 2009 ha celebrat les noces d’argent, té més de 400 socis i aplega uns 3.000 vehicles. Tot un parc automobilístic del qual se sent molt orgullós Antoni Pomés, president actual del club. “Tot va començar la dècada de 1970 com una afició novell per restaurar cotxes antics i amb algunes sortides d’amics i s’ha convertit en una veritable passió per aquesta activitat”, explica. Com ho demostra que ja poden atribuir-se un rècord Guinness: el fet d’haver congregat 530 Seat 600 en la primera sortida que el club va impulsar el 1997. Una iniciativa que ha estat seguida per altres col·lectius, com el de Minis o els Mercedes. Tornant a la llarga llista de grans clàssics, l’Hispano-Suiza espanyol (1928) és un dels cotxes que desperten més interès per algunes anècdotes, com quan hi va viatjar el rei Alfons XIII, amb els prínceps Jaime i Cristina i el Reverend Bisbe de Girona, José Vilà, el 28 de maig de 1930. Diuen que el cotxe d’Alfons XIII es va espatllar quan visitava terres gironines i que aquest taxi el va anar a buscar per acabar el recorregut. El temps marxa sobre rodes en aquests automòbils i alguns ja són centenaris, com el Delage del 1905, que és el més antic del Club. No hi falten els primers vehicles fets en cadena als Estats Units. Un

“El Club de Vehicles Històrics de Lleida té més de 400 socis i aplega uns 3.000 vehicles”

El Club de Vehicles Històrics de Lleida organitza Ford, model T. Turing (1908), conegut com xèrif perquè es diu que en trobades arreu del territori. A les imatges, terres americanes el portaven aquests oficials, o un Citroën B2, Coupe a La Llotja de Lleida, a l’aeroport de Lleida-Alguaire i al de Ville (1923), que porta carrosseria de taxi per separar l’espai del Centre d’Observació de l’Univers a Àger. conductor i el dels passatgers, amb una peculiaritat: uns llums que, a més de decorar, ja servien per indicar que estava lliure. També hi ha un Auburn 850, molt llarg de mides, model que és únic a Europa i del qual només n’hi ha 24 al món. Però de curiositats, n’hi ha a cada vehicle. Per exemple, a un Renault N.O. (1925) van reconstruir-li tota la carrosseria fixant-se en un mateix model en miniatura i encara trobem un BMW 326, del 1936, que no té maleter i que s’hi ha d’accedir per darrere, la qual cosa vol dir que té seients abatibles, tot un avenç per a l’època. I és que d’avenços i singularitats, en trobem molts i alguns es poden veure al Museu Roda Roda de Lleida, l’únic espai automobilístic de titularitat municipal de l’Estat, on s’exposen peces emblemàtiques amb una col·lecció extensa. A més, s’hi fan exposicions monogràfiques temporals. En molts casos, la recuperació d’aquests vehicles ha suposat esforç i sacrifici per als seus propietaris i estar molt alerta del mercat per poder trobar en fires internacionals, mercats i establiments les peces necessàries per completar les seves obres d’art. Molts han hagut de

38 Un luxós model de la Hispano-Suiza a la Seu Vella de Lleida. viatjar a l’estranger i buscar aquella peça específica que els falta. Ara bé, les noves tecnologies també s’han introduït en el món del motor i s’han convertit en un bon aliat per a aquell qui busca peces exclusives. En alguns casos, la recuperació d’algun vehicle familiar ha iniciat el lligam amb els clàssics. Com quan un dels socis del Club va trobar un Citroën dels pares fet un nyap en un desballestament de Tarragona i, demostrant que havia estat seu per mitjà de la matrícula, el va refer. És la part romàntica de la fitxa que té cada cotxe. Però, a la satisfacció que dóna reconstruir els vehicles, s’afegeix la de conduir-

los. “És una sensació extraordinària. És aquest soroll especial, l’olor El president del CVHL, Antoni Pomés, amb el seu flamant Ford del 1930. d’antic, l’atractiu que suscita, etc. No es pot descriure, s’ha de provar”, afirma un altre soci, en Carlos Cabrera. Aquestes perles històriques han estat testimonis d’algunes COCHES HISTÓRICOS, NOSTALGIA SOBRE RUEDAS celebracions lleidatanes històriques, com la del títol mundial l’any 1999 Los vehículos históricos están de moda más que nunca. El del pilot de motos Emili Alzamora, qui, acompanyat d’Ángel Nieto, va zapatilla, el huevo, el sherif o el mítico Seat 600 son coches passejar-se pels carrers de la ciutat amb un dels cotxes cedits pel Club. que sorprendieron en su tiempo y que todavía hoy atraen De fet, el CVHLL i tota la seva flota pretenen interactuar amb la ciutat la mirada de curiosos. Es la historia sobre ruedas y las vivencias de sus propietarios, que mantienen los vehículos i participar en els seus esdeveniments. D’aquí ve que fossin els primers como auténticas obras de arte. En Lleida, territorio donde a passar pel pont de Príncep de Viana de Lleida en la seva inauguració. hay passión por el coleccionismo de vehículos antiguos, Una imatge de veritable contrast, amb clàssics del començament del se encuentran verdaderas joyas, cada una con su historia segle XX en una infraestructura del XXI. Una ocasió més per mantenir personal. Francisco Segura, coleccionista y miembro del Club de Vehículos Históricos de Lleida, el tercero más vives les mirades que el glamur de cada històric desperta al seu pas. T antiguo de Cataluña, conoce las intimidades de muchas de estas piezas de arte y admite que “todas tiene un precio, sobre todo sentimental, que hace que cada coche sea singular”. Un ejemplo es el Rolls Royce, modelo Phantom I, de 1925. Requisado en la Guerra Civil y rescatado de un establecimiento de desguace, hoy luce una espléndida carrocería redondeada sin ninguna línea recta. Ha participado en el prestigioso Rally de Sitges en diez ocasiones. Esta y otras reliquias participan en citas como el Rally de La Pobla o de los Pirineos y en salidas puntuales, como el Encuentro de Gósol para celebrar el centenario de la estancia de Picasso en la población.

El Club de Vehículos Históricos de Lleida, que en 2009 ha celebrado las bodas de plata, cuenta con más de 400 socios y reúne unos 3.000 vehículos. Antoni Pomés, actual presidente del club, explica que “todo comenzó en la década de 1970 como una afición y ahora es una verdadera pasión”. Entre otras gestas, pueden atribuirse un récord Guinness: haber reunido 530 Seat 600 en la primera salida que el club impulsó en 1997.

Buena parte de la larga lista de grandes clásicos que forman Un model anglès, el McEvoy Special 70 de l’any 1932, únic a l’Estat espanyol. parte del Club se puede contemplar en el Museo Roda Roda de Lleida, el único espacio automovilístico de titularidad municipal del Estado, donde se exponen piezas emblemáticas en una extensa colección y donde se hacen D’INTERÈS exposiciones monográficas temporales.

– Club de Vehicles Històrics de Lleida Estas perlas históricas han sido testigos de algunas Telèfons: 973 21 15 00 / 649 310 733 celebraciones leridanas históricas, como la del título mundial Web: www.cvhll.org en el año 1999 del piloto Emili Alzamora, quien, acompañado de Ángel Nieto, se paseó por las calles de la – Museu Roda Roda ciudad en uno de los coches cedidos por el Club. De hecho, De dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 h i de 16.30 a 20.30 h. el CVHLL y toda su flota pretenden interactuar con la ciudad Dissabte, d'11 a 14 h i de 17 a 20 h. y participar en sus eventos. De ahí que fuesen los primeros Diumenges i festius, d'11 a 14 h. Dilluns no festiu, tancat. Entrada gratuïta en pasar por el puente de Príncep de Viana de Lleida en su C/ Santa Cecília, 22 25001 - LLEIDA inauguración. Una ocasión más para mantener vivas las Telèfon: 973 21 26 35 miradas que el glamour de cada coche histórico despierta a su paso. T

40 HISTORIC CARS, NOSTALGIA ON WHEELS

Historic vehicles are in fashion more than ever before. Antoni Pomés, the current president of the club, extensive collection and also hosts monographic In Lleida, a territory which has a passion for collecting explains that “it all began back in the 1970s as a bit exhibitions from time to time. These historic pearls old vehicles, it is possible to find some real treasures. of fun, but now it is a real passion”. Amongst other have also witnessed and participated in some of the Francisco Segura, a collector and member of the feats, the club can claim a Guinness Record: having most important celebrations in Lleida's history. They Club de Vehículos Históricos de Lleida (CVHLL - brought together 530 Seat 600s for the first outing include Emili Alzamora winning the World Motorcycle Lleida Old Vehicles Club), which is the third oldest that the club organised in 1997. Championship in 1999; he was subsequently paraded in Catalonia, knows all the secrets of many of these through the streets of the city in a car ceded by the pieces and readily admits that “they all have their A good part of the list of classic cars that form part Club. In fact, the CVHLL and its fleet of cars are price, particularly in the sentimental sense; this is of the Club can be seen at the Roda Roda Museum always keen to interact with the city and to participate what makes each car unique”. The CVHLL, which in Lleida. This is the only space in Spain dedicated in local events. This also explains why the club's cars celebrated its 25th anniversary in 2009, has over to automobiles that is owned by a municipal authority. were amongst the first to drive over Lleida's new 400 members, representing some 3,000 vehicles. The museum exhibits emblematic vehicles in an Príncipe de Viana Bridge at its recent inauguration. T

Diversos cotxes històrics del CVHLL amb la Garrafeta darrere, en una foto feta el 23 d’abril passat, sota una intensa pluja.

VOITURES HISTORIQUES, NOSTALGIE SUR ROUES

Les véhicules historiques sont plus que jamais à la 400 membres et réunit environ 3.000 véhicules. l'État, où sont exposées des pièces emblématiques mode. À Lleida, territoire où existe une passion pour Antoni Pomés, l'actuel président du club, explique dans une collection étendue et où ont lieu des les collections de voitures anciennes, se trouvent de que “tout a commencé dans les années 70 comme expositions monographiques temporaires. véritables joyaux, chacun ayant une histoire un goût particulier et c'est devenu une véritable personnelle. Francisco Segura, collectionneur et passion”. Parmi d'autres succès on peut lui attribuer Ces perles historiques ont été les témoins de certaines membre du Club de Véhicules Historiques de Lleida un record Guinness: avoir réuni 530 Seat 600 lors célébrations historiques de Lleida comme celle du (CVHLL), le troisième plus ancien de Catalogne, de la première sortie que le club encouragea en titre mondial, en 1999, du pilote Emili Alzamora, connaît les intimités de beaucoup de ces pièces d'art 1997. qui se promena à travers les rues de la ville dans et admet que “toutes ont un prix, surtout sentimental, l'une des voitures cédée par le Club. En fait, le CVHLL qui fait que chaque voiture soit singulière”. Une bonne partie de la longue liste de grands et toute sa flotte prétendent travailler avec la ville et classiques qui font partie du Club peut être participer à ses évènements. Pour cette raison ils ont Le Club de Véhicules Historiques de Lleida, qui en contemplée au Musée de Roda Roda de Lleida, le été les premiers à franchir le pont de Príncipe de 2009 a célébré ses noces d'argent, compte plus de seul espace automobilistique à titre municipal de Viana de Lleida, lors de son inauguration. T

41 Josep Maria Rubio

President de la Federación Española de Hostelería y Restauración (FEHR)

Text: Sílvia Solano Fotos: FEHR, Laurent Sansen

Josep Maria Rubio és el president de la Federación Española de Hostelería y Restauración (FEHR) des del 1997. Va ser un dels fundadors de la Federació d’Hostaleria de Lleida i més endavant va passar a ser vicepresident de la FEHR fins que es va convertir en el seu responsable màxim. La Federación Española de Hostelería y Restauración aplega 75 associacions empresariales d'hostaleria de tot l'Estat. Representa les més de 350.000 empreses de restaurants, bars, cafeteries i d'altres establiments que integren el sector espanyol de restauració.

42 “La fidelització del client i la gestió integral dels establiments són fonamentals”

43 Sr. Rubio, què el va impulsar a presidir la Federación Española de Quan em van escollir president tenia clars uns objectius molt genèrics Hostelería (FEHR)? que continuen essent vigents, però que han anat variant amb els anys. Un d'ells era que tots els empresaris d'hostaleria del país Feia ja vuit anys que era vicepresident de la FEHR i sempre he estat coneguessin que hi ha una associació en l’àmbit estatal que els molt vinculat a l’associacionisme empresarial. Entenc que, així com representa i els defensa: la FEHR. Un segon objectiu, que la mateixa altres tenen hobbis o altres causes a les quals donen part del seu societat espanyola reconegués l'empresariat que integra el sector temps, des que vaig començar a la Federació d'Hostaleria de Lleida d'hostaleria. El tercer, que les mateixes institucions de tot l'Estat com a fundador vaig entendre que l'associacionisme empresarial és entenguessin que hi havia una entitat organitzada i potent capaç de una part molt important per millorar els nostres negocis. Els mateixos defensar el sector, és a dir, que les institucions ens identifiquessin companys em van animar a presentar-me com a president de la FEHR, amb la representació del sector. Aquests tres objectius pretenien una amb una candidatura única defensada per totes les associacions de fita final: crear una marca, la marca FEHR. Ens pocs anys l'hem difós l'Estat. El meu és un càrrec no remunerat i darrere meu hi ha un grup i hem aconseguit que es conegui i, a més, hem fet que el mateix de trenta professionals que porten el dia a dia de tots els temes col·lectiu estigui orgullós i satisfet de la FEHR. Existeix des del 1977, d'hostaleria. però considero que no es coneixia prou.

Quina és la missió de la FEHR i quins són els seus objectius durant A partir d'aquest reconeixement, hem pogut treballar l'organització aquest segon mandat? de l'entramat de les 75 associacions que a hores d'ara formen part

“L’associacionisme empresarial és una part molt important per millorar els nostres negocis ”

44 A la pàgina de l’esquerra, Josep Maria Rubio amb la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído. Al costat, al rectorat de la UdL.

la Promoció del Turisme Gastronòmic hi ha representats, entre d'altres, l'Ajuntament de Lleida.

Ara que ja estem més estructurats podem promoure iniciatives d'aquest tipus que beneficien els empresaris del sector. I no vull oblidar tampoc les col·laboracions constants en campanyes socials com, per exemple, contra el maltracte a les dones, contra la fam, etc. Som un col·lectiu compromès socialment.

Davant de l'actual conjuntura socioeconòmica, quina és la situació del sector de la restauració? Han quantificat quina ha estat la davallada de l'activitat?

El sector de l'hostaleria està patint molt la crisi actual, ja que hi ha una part de la clientela que ve als establiments per necessitat (feina, etc.), però hi ha un altre tipus de consum fàcilment evitable. Aquest és el que més hem notat. En l’àmbit global, els anys 2008-2009 hem baixat un 9% en vendes. En la restauració s'ha produït una mena d'efecte “cascada”: els clients del segment més alt han baixat i els de sota, fonamentalment les franquícies, pizzeries, etc., no ho han notant tant i fins i tot han crescut al voltant d'un 1%. Els bars (els de barris principalment) i els locals d'oci nocturn són veritablement els que més ho estan patint, de dues maneres diferents: amb la baixada del nombre de clients i/o amb la baixada del ticket mitjà. No s'ha traduït en nombre de tancaments, perquè més del 50% són gestionats per autònoms que continuen aguantant, però les vendes han baixat de la FEHR. I aquí vull fer un parèntesi, perquè la de Lleida és una moltíssim. Vull recordar que, segons una enquesta de Turespaña a associació exemple i referent per a la resta, molt organitzada, la qual turisme estranger, el nostre atractiu principal és la restauració, l'oci cosa em fa sentir molt orgullós. Es necessita que totes estiguin nocturn i els bars, i cap d'ells no passa per un bon moment. coordinades i vagin creixent a l'uníson, i que la millora i el creixement siguin regulars i exemple per a d'altres. Fent un símil ciclista, el meu Han canviat els hàbits de consum? De quina manera? projecte és que la serp multicolor que som les associacions tingui la menor diferència possible entre el primer i l'últim del gran grup. Ara Han canviat obligatòriament, perquè tenim menys diners per gastar- per ara, l'objectiu més urgent que tenim a la Federació és crear nos fora. És més, ha afectat fins i tot els qui no pateixen la crisi, en projectes per millorar els ingressos dels establiments. Un d'ells serà l’àmbit global, perquè no hi ha la seguretat i la tranquil·litat del treball l'anomenat Zona fútbol, que implicarà tota la xarxa d'establiments i sempre hi ha l'espasa de Damocles amenaçant a sobre. Ha canviat de l'Estat, principalment bars. Tindran un espai especialitzat amb el client a l'hostaleria perquè ara s'ha tornat més exigent. El client grans pantalles per visualitzar els partits, amb unes característiques ens està marcant el tipus d'oferta, a diferència d'anys enrere, que especials, amb promocions, activitats i visites de jugadors. L'objectiu eren ells els qui s'adaptaven. Atenció, preu correcte i espai en és treure l'aficionat de casa a veure el futbol als bars. Un altre projecte condicions. Aquesta és la línia, i molts hostalers hem d'aprendre a és Saborea España, una iniciativa de la FEHR, ajuntaments de l'Estat gestionar bé els nostres negocis. S'ha de saber comprar i gestionar i cuiners de prestigi per promocionar les ciutats i els pobles en l’àmbit millor els recursos humans, promoure accions de màrqueting, etc. gastronòmic. Dins de l'Associació Espanyola de Destinacions per a És l'evolució del sector. Abans no era una necessitat, ara sí.

“L’objectiu més urgent que tenim a la FEHR és crear projectes per millorar els ingressos dels establiments”

45 efectes col·laterals terribles per al sector. A la Unió Europea només hi ha dos països amb prohibició absoluta, que són Irlanda i Xipre. Les xifres d'Irlanda parlen soles: segons el seu Institut Nacional d'Estadística, des que l'any 2004 es va imposar la prohibició total de fumar han tancat el 24,4% dels bars i el 8,6% dels restaurants.

Quina és la solució que proposa com a president de la FEHR?

Cal millorar la llei, cal fer un full de ruta i planificar, millorant molts aspectes, entre tots els implicats: polítics, associacions, hostalers, etc. Una llei que respecti els drets de tothom, però que arribi a l’acord menys traumàtic possible. El que no hem de fer mai és anar per davant de molts països que no tenen res a veure amb la cultura i el tarannà del nostre, sobretot si tenim en compte que som el país amb més vida social en bars, cafeteries, locals d'oci, etc. Una dada significativa és que a l'Estat espanyol tenim tants bars com a tot Europa i no hi ha cap altre país on el nostre sector tingui un pes tan important dins del PIB nacional. Aquesta persecució del Ministeri de Sanitat no és lògica, sobretot quan als quioscos es podrà vendre tabac. A veure, van en contra del tabac o en contra de l'hostaleria? I una altra cosa: es fan suficients campanyes preventives contra el tabac? És a l'escola on s'ha de començar, perquè és el sector més vulnerable i on comença el tabaquisme. Aquest és el full de ruta a què em refereixo i el que cal treballar entre tots.

Cal potenciar la formació en hostaleria per tenir una mà d'obra més qualificada?

La mà d'obra continua essent una assignatura pendent. En aquest moment, per les circumstàncies conjunturals, n’hi ha un excedent,

A la imatge superior, Rubio amb el Comitè Executiu de la FEHR. però hi ha hagut un canvi d'actitud tant per part de l'empresari com per part del treballador. La crisi ha fet que el mateix treballador s'adoni que ha de fer cursets, que s'ha d'especialitzar, que s'ha de Com estan afrontant els establiments aquesta crisi? reciclar. Les associacions fan molta formació, però cal canviar l'estil, la manera de donar aquesta formació. El que potser ha servit durant Crec que el sector s'ha adonat que cal canviar el xip. Cal conèixer molts anys, ara ja no serveix. L'enfocament ha de ser diferent en més el client i adaptar-se al que vol. Cal comercialitzar el negoci, aquest moment. cal promocionar-lo, és a dir, gestionar-lo de manera integral. No voldria ser negatiu, però l'empresari que no ho faci, en dos o tres “Cada vegada el client és més exigent anys desapareixerà; estem vivint una reconversió del sector molt important que fa que ens haguem de posar les piles a cada moment. i, quan planifica el seu viatge, prioritza la restauració com a factor diferencial” Una altra de les problemàtiques que tenen sobre la taula és l'anunci per part del Ministeri de Sanitat de prohibir fumar a tots els locals públics. Com està el tema? Parlem una mica de les Terres de Lleida. Quin és el nivell, quant a quantitat i qualitat, de l'oferta hostalera de la demarcació? Voldria deixar clars tres punts bàsics. Primer: la FEHR no està a favor del tabaquisme. Tant de bo no hi hagués tabac, però n'hi ha, i cal En termes generals tenim una oferta raonable en tot, en quantitat i tenir en compte les xifres: més d'un 30% de la població fuma, mentre en qualitat, però això no vol dir que no s'hagi de millorar. El futur que, dels clients d'hostaleria, més d’un 40% són fumadors. Segon: del sector de turisme passa per l'especialització i és aquest l'aspecte ja hi ha una llei, que en molts establiments no es compleix, però que que s'ha de treballar. Fa 35 anys es venia Espanya a fora com a sol cal fer complir. I tercer: cal millorar aquesta llei, però no dràsticament i platja. Ara, es ven Andalusia, Granada, el producte concret. Cada com proposa la ministra de Sanitat. La prohibició absoluta tindria vegada apostem més per la concreció. Segur que tenim les mateixes

46 El president de la FEHR va ser un dels fundadors de la Federació d’Hostaleria de Lleida. A la foto inferior dreta, a la Diada 2010, la festa de l’Hostaleria.

coses per vendre, però la manera de fer-ho és diferent, més directa. Tenim restauradors excel·lents arreu del país i les Terres de Lleida no L'oferta de Lleida en termes generals és mitjana-alta i la promoció en són una excepció. A les nostres comarques disposem d'un rebost va per bon camí, amb productes especialitzats per a turistes concrets envejable i la matèria primera amb la qual treballen és garantia de com ara, per posar un exemple, el tema ornitològic. En l'especialització qualitat absoluta. És molt important potenciar els productes autòctons està el futur. i, fonamentalment, fidelitzar el client. Realment podem estar satisfets perquè tenim molts bons llocs on degustar la millor cuina lleidatana, Hem de millorar els serveis? Cal primar molt més l'atenció al client? i també nombrosos espais d'oci nocturn, bars i cafeteries on poder fer vida social, un fet del qual pocs països poden presumir. Cal millorar sempre. Cada vegada el client és més exigent i ens hem de posar a l'alçada. El canvi més significatiu que està aportant aquesta Quins són els principals reptes de futur per al sector de la restauració crisi rau en el client, que és més exigent i que demana, a més de a les Terres de Lleida i en general? producte, el millor servei, amb la millor atenció i la millor relació qualitat-preu. A més, ara, quan planifica el viatge, prioritza més la Crec que s'ha d'avançar sense cap mena de dubte cap a la fidelització restauració, que s'ha convertit en un factor diferencial fonamental del client i cap a la gestió integral dels establiments, com ja he de l'oferta turística. comentat. Una gestió que primi bàsicament els interessos del client i que faci una tasca important de comercialització i de màrqueting. Les nostres comarques tenen fama de bons restauradors. Quina és Milers de clients que preparen les vacances, en les seves programacions la imatge que en percep des de fora, com a president de la Federa- cada vegada més aposten per la restauració i a les comarques de ción Española de Hostelería y Restauración? Lleida tenim un veritable paradís per als paladars més selectes. ❚

47 mITES DE PONENT

EL SANT DUBTE D'

Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

Ens diu la tradició que un fet important s'esdevingué en aquest santuari de la Mare de Déu d'Ivorra als volts de l'any 1010, quan un sacerdot anomenat Bernat Oliver estava celebrant la missa.

En el moment de la consagració, el bon sacerdot va dubtar del misteri de la transformació del pa i del vi en el cos i la sang de Jesús. Veia a les seves mans el pa i el vi a punt de convertir-se mitjançant les paraules de la consagració en el cos i la sang de Jesucrist, i no acabava de fer-se'n la idea. No creia possible que per unes soles paraules les espècies esdevinguessin el Fill de Déu. Mentre pensava això, el calze que tenia a la mà va omplir-se de sang. De tal manera rajava, que semblava que en el fons hi hagués una ferida oberta per on brollava ininterrompudament el preciós i miraculós líquid. Tanta sang es va vessar que va omplir-se'n l'altar i va envair tot l'entorn de l'esfereït capellà. Al mateix temps, les campanes van posar-se a tocar soles. Les de l'ermita, les d'Ivorra i fins i tot les de la diòcesi, talment com si volguessin anunciar al món el miracle.

A la porta del temple, en aquells moments, hi havia unes dones que filaven tot prenent el sol. En sentir el repic de les campanes, van entrar cuita-corrents per veure què passava. La gran sagnada les va espantar al primer moment, però després, refent-se, van recollir-la.

El batibull de les campanes va somoure també el bisbe d'Urgell, aleshores sant Ermengol (bisbe des del 1010 al 1035), que es trobava a Guissona. El sant bisbe va córrer a Ivorra per saber que succeïa, i comprovà l'autenticitat del miracle davant els draps i les borres amarades de sang del prodigi.

Tot seguit sant Ermengol va recollir el calze i les tovalles tacades de sang i l'any 1011 se’ls endugué cap a Roma per fer-ne lliurament i explicar els fets al Sant Pare. El papa Sergi IV, després de sentir el relat del bisbe Ermengol, va signar una butlla pontifícia certificant que es tractava d'un veritable miracle, i va quedar-se aquell calze, mentre, en compensació, donava a Ivorra una sèrie de relíquies i concedia al poble privilegis per a la Confraria de Santa Maria d'Ivorra que havia fundat sant Ermengol.

Aquestes relíquies, juntament amb una part de les tovalles tacades de sang i el document pontifici, van ser col·locades sota l'altar major de l'església parroquial d'Ivorra dedicada a Sant Cugat, i que fou inaugurada l'any 1055.

L'any 1181 es va fundar el Reial Monestir de Sigena (Osca) per part de Sança, muller del rei Alfons II. Allí s'hi van portar unes relíquies del Sant Dubte conegudes com "les estopes d'Ivorra".

48 49 LLEIDA ELS PAISATGES DE LA HISTÒRIA

Text: Sebastià Tamarit Fotos: Ajuntament de Montellà i Martinet, Anna Meneses, Arxiu Comarcal Pallars Sobirà, Edith Petroni, Laurent Sansen, Josep Calvet - Memorial Democràtic, Oficina Turisme Agramunt

Quan parlem de memòria històrica, o de recuperació de construccions i espais pai- memòria democràtica, ens referim a la satgístics, a més d’incrementar el patrimoni recuperació del nostre passat mitjançant històric, té també un vessant turístic: les un procés rigorós d’investigació i estudi - persones interessades en el tema o amb sovint acompanyat de la rehabilitació i unes mínimes inquietuds culturals, en efec- conservació d’espais físics relacionats amb te, poden gaudir d’una sèrie de visites aquest passat- que implica també una re- extraordinàries i atractives que les trans- flexió crítica destinada, sobretot, a evitar portaran a un passat no molt llunyà i les caure en els errors que van conduir als ajudaran a comprendre com van viure -i pitjors episodis de la nostra història. La morir- els nostres avant-passats recents.

51 Pàgines anteriors: a institució Memorial Democràtic (ve- Democràtic. Així, a la Val d’Aran destaquen recreació d’una sala de geu desglossament) ha estudiat i senya- diverses rutes pels espais de memòria i al Pa- comunicacions en un litzat ja dues dotzenes d’indrets a les llars Sobirà el Camí del Comboi, que va de la búnquer de la Cerdanya; L a dalt, les posicions al turó comarques de Lleida relacionats amb la Guer- població de Roní als búnquers de Pedres del Merengue, al front de ra Civil o amb els períodes immediatament d’Auló, bastits per l’exèrcit rebel; el camí de la Camarasa (la Noguera). anterior o posterior: es tracta de construccions, Cassoleta, situat al bell mig del front i farcit itineraris, paratges naturals que van acollir també de restes bèl·liques; els búnquers fran- intitucions o esdeveniments importants en els quistes del tossal de Sant Joan de Vilamur; el períodes de temps esmentats; alguns, a més, front de guerra de la zona de Biuse; Tírvia, un ja disposen o tindran un Centre d’Interpretació poble “adoptat” i reconstruït pel general Fran- que contribuirà a fer encara més intel·legible co; el punt d’informació sobre la Guerra Civil i amena la visita: és el cas del Parc dels Bún- i la postguerra a la Vall de Cardós, situat a quers de Martinet i Montellà. Ribera de Cardós, i els itineraris pels búnquers Aquests espais es distribueixen per de la Línia de Defensa dels Pirineus a Ribera moltes contrades de la geografia lleidatana. A de Cardós i la Guingeta d’Àneu. més del Parc dels Búnquers de Martinet i Mon- Al Pallars Jussà hi ha visites força inte- tellà i de la presó-museu “Camí de la Llibertat” ressants com les restes bèl·liques del front repu- de Sort (vegeu desglossaments), les contrades blicà de la Posa, Isona (població reconstruïda del Pirineu i el Prepirineu ofereixen al visitant per Franco a la postguerra) i el Museu de Lli- nombroses fites relacionades amb el Memorial miana “Casa Bonifaci”, dedicat a la nissaga

52 Els Espais de la Memòria a Lleida

1

2 3 4 5 6 7 9 8

10 11 12 1. El Camí de la Llibertat 2. La Guerra Civil i la postguerra a la Vall de Cardós 3. El front a la zona de Biuse 4. Camí del Comboi 5. Tírvia: construcció i reconstrucció 14 d’un poble 13 6. Camí de la Cassoleta 16 7. Búnquers de St. Joan de Vilamur 15 17 8. Presó-Museu Camí de la Llibertat 18 19 9. Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà 20 21 10. Isona: reconstrucció d’un poble 11. Casa Bonifaci. Museu de . 23 22 12. Itinerari “El front republicà de la Posa” 13. El Merengue. Cap de pont de Balaguer 14. Els búnquers de 15. Refugi antiaeri d’Agramunt 16. L-2: itinerari dels espais de la Guerra Civil 17. Aeròdrom de l’Aranyó 18. Els camps de presoners del SIM republicà 19. Els bombardeigs de Cervera 20. Cervera dins el mapa concentracionari de Franco Fotos superiors: restes de l’aeròdrom 21. Fossa comuna del cementiri de Cervera militar de l’Aranyó (la Segarra) 22. Clot dels Àubens i del refugi antiaeri d’Agramunt (l’Urgell). 23. Hospital Militar del XVIII Cos d’Exèrcit A sota, Cervera (la Segarra), on trobem republicà abundosos records del conflicte.

53 BÚNQUERS DE MARTINET: PRIMERA LÍNIA DE RESISTÈNCIA

Després de la Guerra Civil espanyola, el general Franco va decidir crear una línia de defensa fortificada per evitar una possi- ble invasió dels exèrcits de Hitler i, un cop derrotat aquest darrer, de les tropes aliades. Tot i que aquest tipus de defensa havia quedat ja obsoleta —com ho va demostrar el fracàs de la Línia Maginot— i malgrat l’enorme esforç econòmic que una empresa d’aquest tipus suposava per a un país ex- haust pel conflicte civil provocat pel mateix Franco, entre els anys 1944 i 1947 es varen construir uns 4.500 búnquers —d’un total de 10.000 projectats— entre el País Basc i el cap de Creus: va néixer d’aquesta manera la Línia P o Línia Pirineus.

Mai utilitzades per unitats militars ni arma- Imatges de la visita comentada i del Centre d’Interpretació del Parc dels búnquers de Martinet i Montellà . des amb maquinària bèl·lica, les fortifica- cions foren abandonades als anys 1960. Ara, unes quantes d’aquestes fortificacions han estat recuperades per l’Ajuntament de Martinet i Montellà, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, a fi d’obrir- les al públic. Es tracta d’un conjunt de 8 búnquers, alguns dels quals intercomuni- cats mitjançant galeries, que formaven part de la que es considerava primera línia de combat en cas d’un atac des de França: la seva missió era frenar l’ofensiva enemiga tot guanyant temps de cara a l’organització d’una contraofensiva de l’exèrcit espanyol.

El visitant inicia l’experiència al Centre d’Interpretació amb el visionat d’uns do- cumentals que permeten contextualitzar la visita, i a continuació fa un recorregut dipòsits d’aigua, sales de descans, etc.), recorregut per lliure i entrar a la resta de que li permet endinsar-se —amb llanternes, algunes de les quals agençades amb búnquers que formen el circuit, perfecta- perquè hom creua passadissos molt fos- l’atrezzo adient: un soldat, un canó, una ment senyalitzat. En aquest cas seran unes cos— en diverses fortificacions (búnquers metralladora, sacs de terra, un telèfon i un dues hores de visita, que resulta del tot d’infanteria i d’artilleria, amb punts de periscopi de campanya… Aquesta primera agradable per la suavitat del camí i per un combat per a fusellers, nius de metrallado- part de la visita dura una hora i és comen- excepcional context paisatgístic format per res, plataformes per a morters, polvorins, tada, tot i que el visitant pot continuar el boscos i prats de pastura.

homònima i en especial a Josep Bonifaci, conviden a conèixer un punt tristament fa- metge i humanista que tingué un paper des- “A Lleida hi ha 23 indrets mós en el desenvolupament bèl·lic de la tacat a la Segona República i que patí un recuperats relacionats Guerra Civil (el tossal del Merengue a Ca- llarg exili. marasa, a la Noguera, cap de pont utilitzat amb la Guerra Civil que per l’exèrcit franquista durant l’ofensiva de La plana, front i rereguarda es poden visitar” la primavera de 1938 i escenari de combats Les comarques meridionals de Lleida ens ferotges) i diversos indrets de la rereguarda

54 L’itinerari pel parc permet conèixer les construccions defensives per dins i per fora i té com a al·licient extra els relaxants paisatges de la Cerdanya.

republicana. Entre aquests darrers, els La Segarra, finalment, ens aporta un búnquers i les restes bèl·liques de Foradada, “També s’han habilitat atractiu conjunt d’espais d’interès històric també a la Noguera, pertanyents a la segona espais relacionats amb vertebrats en tres eixos temàtics: un primer línia de defensa del Segre contra l’exèrcit basat en la repressió a la zona republicana rebel, i el curiós refugi antiaeri situat a la Segona República i la (Clot dels Àubens, als afores de Cervera) i l’església de Santa Maria d’Agramunt postguerra” els Serveis d’Intel·ligència Militar republica- (l’Urgell). na (el món penitenciari del SIM, a Conca-

55 Imatges actuals i foto històrica de la recuperada presó-museu Camí de la Llibertat de Sort, centre de detenció dels evadits que creuaven el Pirineu.

EL CAMÍ DE LA LLIBERTAT

Entre el 1936 i el 1945, anys de conflictes armats a tot Europa, la Generalitat han agençat l’antiga presó del municipi (també coneguda frontera pirinenca es convertí en via obligada de fugida de molts ho- com a Casa Xorret), convertida en centre de detenció dels refugiats mes que cercaven la llibertat. Primer foren religiosos, gent dretana durant el conflicte mundial, com a museu commemoratiu dedicat a i nois que no volien fer el servei militar; després, els republicans ven- la pau i a la reconciliació universals. Uns 2.660 evadits passaren çuts que maldaven per evitar la implacable repressió de l’exèrcit entre el 1940 i el 1944 per aquest espai de poc més de 24 m2, en franquista; més tard, durant la II Guerra Mundial, refugiats de diversos espera de ser redistribuïts a altres centres, de ser retornats a França països d’Europa que fugien de la barbàrie feixista; finalment, a les i d’assolir la llibertat. L’espai ofereix al visitat plafons explicatius, acaballes del conflicte, alguns nazis que buscaven refugis segurs a plànols i objectes diversos —civils i militars— pertanyents a aquell Espanya o a Amèrica del Sud. Hom calcula que, pel que fa al segon període històric. grup, travessaren el Pirineu 80.000 evadits de diverses nacions europees. Es tractava de jueus, d’opositors als règims feixistes o de Complementàriament a la reconversió d’aquest edifici en espai famílies que fugien de la guerra, però també de militars (entre els museogràfic, la Generalitat i el municipi de l’Alt Àneu han senyalizat quals pilots derribats) que volien arribar als territoris aliats per lluitar l’anomenat “Camí de la Llibertat”, una ruta d’evasió transfronterera contra Hitler. Per recordar l’odissea d’aquells homes i dones que, de la II G.M. que discorre entre Seix (a l’Ariège francès) i Alòs d’Isil. sols o en companyia de guies, travessaren els difícils passos del Marcat amb monuments al·lusius i amb cartells informatius, l’itinerari Pirineu lleidatà a causa de les hostilitats, l’Ajuntament de Sort i la travessa els bonics pobles i paisatges del Parc de l’Alt Pirineu.

bella); un segon que ens mostra la vida a l’Hospital Militar del XVII Cos d’Exèrcit i la rereguarda mitjançant el camp d’avia- “Es poden contemplar la fossa comuna del cementiri (els tres úl- ció de l’Aranyó, les obres de fortificació búnquers, trinxeres, tims a Cervera); i un tercer on s’expliquen de la línia de defensa militar republicana les conseqüències de la victòria militar de (anomenada L-2) establerta l’any 1938 per escenaris bèl·lics, rutes l’exèrcit rebel amb la conversió de la Uni- aturar l’avanç franquista al Canós, els i edificis històrics...” versitat de Cervera en camp de concentra- bombardeigs sobre la població civil, ció franquista. T

56 SABIES QUE...

- La línia fortificada dels Pirineus no fou bastida per presoners republicans, com molta gent creu, Josep Calvet sinó que principalment hi participaren militars Memorial Democràtic de l’exèrcit espanyol (aquest tema no ha estat Generalitat de Catalunya encara prou estudiat). El projecte va comptar amb la participació d’uns 12.000 homes, que cobraven un sou d’una pesseta al mes. En general, EL MEMORIAL DEMOCRÀTIC I LA XARXA D’ESPAIS DE MEMÒRIA la relació amb la població local era bona –alguns DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA militars es van casar amb xicotes de la zona i s’hi van quedar a viure– i, entre d’altres esdeve- El Memorial Democràtic és la institució creada el 2007 per llei del Parlament niments, encara es recorda la correguda de toros de Catalunya amb la missió de desplegar les polítiques píbliques del Govern que es feia amb motiu de la Festa de Sant Ferran, adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria patró dels enginyers. democràtica. Entre les seves funcions, s’encarrega de promoure la recuperació i posada en valor del patrimoni memorial català. Els diferents espais de memòria que s’han recuperat, conservat i museïtzat pretenen socialitzar el coneixement - Els murs dels búnquers foren aixecats amb històric en l’espai públic per tal de fer-lo accessible a tothom qui vulgui conèixer ciment, tot i que, probablement per raons o recordar. d’estalvi, alguns trams són simplement de pedra picada. Les fortificacions foren construïdes Per tal de vertebrar i coordinar les actuacions de recuperació i dignificació sense cap mena de maquinària pesant, només desenvolupades arreu del país, al febrer del 2010 es creà la Xarxa d’Espais de amb l’ajut d’animals de càrrega. Memòria Democràtica de Catalunya. La xarxa es compon de quatre àmbits temàtics: Espais de la Segona República, Espais de la Guerra Civil, Espais de - La presó de Sort fou originalment una capella frontera i exili i Espais de lluita antifranquista i recuperació democràtica. gòtica dedicada a Sant Cosme i Sant Damià i destinada a funcions de petit hospital, però ja A les comarques de Lleida s’estan desenvolupant actuacions destacades en tots a mitjan segle XIX esdevingué presó d’homes els àmbits. Entre els espais de la Segona República cal destacar els centres del partit judicial de Sort. d’interpretació sobre les figures dels dos presidents de la Generalitat amb arrels lleidatanes (Francesc Macià i Lluís Companys) que es construeixen a i a Tornabous, respectivament. En l’àmbit de la Guerra Civil s’han - Els evadits que passaren per aquesta presó recuperat espais, entre d’altres llocs, a la Segarra, el refugi antiaeri de l’església durant la II G.M. procedien bàsicament de de Santa Maria d’Agramunt, al tossal del Merengue (Camarasa) i a diversos espais França, però també d’altres països europeus de batalla del Pallars Jussà (Isona i Conca Dellà) i del Pallars Sobirà (, Llavorsí com Polònia, Holanda, Bèlgica, la Gran Bre- i Vall de Cardós). Quant als espais de frontera i exili, s’han inaugurat dos centres tanya, etc., com també del Canadà i dels EUA. de referència. El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, un espai que dóna Aquesta varietat de procedències és motivada a conèixer la fortificació de la frontera durant els anys del primer franquisme, i pel fet que Espanya, un dels pocs territoris la presó-museu “Camí de la Llibertat” de Sort dedicada als refugiats que fugien europeus no ocupats per Hitler, era un país travessant els Pirineus de l’Europa ocupada pels nazis durant la Segona Guerra ideal per desplaçar-se a Amèrica i Palestina (cas Mundial. Finalment, en l’apartat de la lluita antifranquista cal esmentar les dels jueus), al nord d’Àfrica (cas dels francesos diferents actuacions de dignificació i homenatge que s’executaran a la Val d’Aran que volien integrar-se a l’exèrcit de De Gaulle) per tal de recordar el protagonisme de l’Aran en la lluita de la guerrilla antifran- o a Anglaterra (cas dels pilots abatuts al front quista. de guerra o militars en general que volien incorporar-se a l’exèrcit aliat per combatre).

D’INTERÈS

Memorial Democràtic Via Laietana, 69 (08003 Barcelona) Tel. 935 51 63 00 - E-mail: [email protected] - www.memorialdemocratic.net

Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà (la Cerdanya) Ctra. LV-4055 de Martinet a Montellà (25740 Montellà i Martinet) Tel. 648 14 10 70 - E-mail: [email protected] - www.bunquersmartinet.net

Presó-Museu Camí de la Llibertat (el Pallars Sobirà) Plaça de Sant Eloi, 8 (25560 Sort) Tel. 973 62 00 10 - E-mail: [email protected] - www.camidelallibertat.cat

57 LOS PAISAJES DE LA HISTORIA

Si hablamos de memoria histórica (o tería y artillería, precedida del visio- El Pallars Sobirà ofrece numerosas como los búnqueres de Foradada (la de la recuperación rigurosa y reflexi- nado en el Centro de Interpretación visitas como el Camino del Convoy, Noguera). La Segarra, finalmente, va del pasado), por lo que respecta a de unos documentales que contex- el Camino de la Cassoleta, los nos aporta un conjunto de espacios Cataluña hay que referirse al Memo- tualizan el tema, resulta amena y búnqueres franquistas de la loma de de interés histórico situados en la lí- rial Democrático, un ente creado por emocionante. Sant Joan de Vilamur, el frente de gue- nea de fortificación militar republi- la Generalitat que estudia y recupera rra de la zona de Biuse; Tírvia, pueblo cana L-2: el Clot dels Àubens, en las diversos lugares relacionados con la En Sort (el Pallars Sobirà) encontra- reconstruido por el general Franco, y afueras de Cervera; el mundo peni- Guerra Civil o con los periodos inme- mos la Prisión-Museo del Camino de el punto de información sobre la tenciario del Servicio de Inteligencia diatamente anterior y posterior a la la Libertad, que ocupa el que fue cen- Guerra Civil de la Vall de Cardós. En Militar republicana, en Concabella; misma. tro de detención de los evadidos (ju- el Pallars Jussà encontramos los restos el campo de aviación de L’Aranyó; díos, resistentes, soldados y aviadores bélicos del frente republicano de La las obras de defensa y fortificación Uno de los puntos emblemáticos es aliados) que atravesaban el Pirineo Posa, Isona (población reconstruida de la L-2 (El Canós); los bombardeos el Parque de los Búnqueres de Marti- leridano para huir de la barabarie na- por el Gobierno franquista) y el Mu- sobre la población civil; el Hospital net i Montellà (la Cerdanya), que al- zi. Para recordar aquella odisea en seo de Llimiana “Casa Bonifaci”. Militar del XVII Cuerpo de Ejército; berga algunas de las 10.000 cons- busca de la libertad, se ha señalizado la fosa común del cementerio, y la trucciones defensivas que edificó el Camino de la Libertad, una ruta de En las comarcas del sur podemos vi- conversión de la Universidad de Franco durante la II G.M. para repeler evasión transfronteriza de la II G.M. sitar escenarios bélicos, como la co- Cervera en campo de concentración una invasión extranjera. La visita co- que discurre entre Seix (Ariège fran- lina del Merengue (la Noguera) y franquista en la postguerra (los cua- mentada a los 8 búnqueres de infan- cés) y el pueblo de Alòs d’Isil. otros de la retaguardia republicana tro últimos en Cervera). T

THE LANDSCAPES OF HISTORY

If we speak about Historical Memory with respect to resistance, allied soldiers) who crossed the Pyrenees and “Casa Bonifaci”, which is now the Museum of Catalonia, we must refer to the Democratic Memorial, to flee from the Nazis. To remember that odyssey in Llimiana. In the local districts of the south, it is possible an organism which studies and recovers various places search of freedom, the Camino de la Libertad has to visit war scenes like the Merengue hill (La Noguera) related with the Spanish Civil War and with the been signposted and shows the route followed by and other sites that corresponded to the Republican periods immediately before or after it. One of the those who escaped from WWII via the frontier between rearguard, like the bunkers of Foradada (La Noguera). most emblematic of these places is the Bunker Park Seix (French Ariège) and the village of Alòs d’Isil. Finally, La Segarra provides us with an attractive group of Martinet i Montellà (La Cerdanya), which houses of spaces of historic interest: El Clot dels Àubins, on some of the defensive constructions that Franco had El Pallars Sobirà offers numerous visits, including: the the outskirts of Cervera; the penitentiary world of the projected during World War II in order to repel a Camino del Comboi (Convoy Path); the Camino de Republican Military Intelligence Service, at Concabella; potential foreign invasion. The commented visit to la Cassoleta; the Francoist bunkers at the hillock of the Aranyó air field; the defensive works and fortifications the 8 infantry and artillery bunkers is both pleasant Sant Joan de Vilamur; the war front around Biuse; of the L-2 line (at El Canós); the bombings of the and exciting and is preceded by a look around the Tírvia, a village reconstructed by General Franco; and civilian population; the Military Hospital of the 17th Centre for Interpretation. At Sort (El Pallars Sobirà), the information point about the Civil War at the Vall Army Corps; the mass grave in the cemetery; and the we find the Camino de la Libertad (Road to Freedom) de Cardós. In El Pallars Jussà, it is possible to find war conversion of the University of Cervera into a post- Prison-Museum, which occupies what used to be a remains from the Republican front of La Posa, Isona war concentration camp (these last four sites are all detention centre for escapees (Jews, members of the (a village later reconstructed by the Franco Governemnt) in Cervera). T

LES PAYSAGES DE L’HISTOIRE

Lorsqu’on parle de mémoire historique (ou de la récu- et aviateurs alliés) qui traversaient les Pyrénées de Lleida on peut visiter des sites qui correspondaient à des scènes pération rigoureuse et réflexive du passée), dans le cas pour fuir la barbarie nazie. Afin de remémorer cette de guerre, comme la colline du Merengue (La Noguera) de la Catalogne il faut se référer au Mémorial Démocra- odyssée de la recherche de liberté, le Chemin de la et d’autres de l’arrière- garde républicaine comme les tique, entité qui étudie et récupère différents endroits Liberté, sentier d’évasion transfrontalier de la IIème G.M. bunkers de Foradada (La Noguera). ayant un rapport avec la Guerre Civile ou avec les qui va de Seix (Ariège française) jusqu’au village d’Alòs périodes antérieures et postérieures. Le Parc des Bunkers d’Isil, a été balisé. Finalement, La Segarra présente un attrayant ensemble de Martinet (La Cerdanya) est un des sites emblématiques d’espaces d’intérêt historique situés sur la ligne de abritant quelques-unes des constructions défensives que El Pallars Sobirà offre de nombreuses possibilités de fortification militaire républicaine L-2: le Clot dels Franco fit construire pendant la IIème G.M. dans le but visites comme le Chemin du Convoi, le Chemin de la Àubins, à l’extérieur de Cervera; le monde pénitentiaire d’éviter une invasion étrangère. La visite commentée des Cassoleta, les bunkers franquistes de la butte de Sant du Service d’Intelligence Militaire républicaine, à Con- 8 bunkers d’infanterie et d’artillerie, précédée de la Joan de Vilamur, le front de guerre de la zone de Biuse; cabella; le champ d’aviation de l’ Aranyó; les constructions projection d’un documentaire permettant de contextua- Tírvia, village reconstruit par le général Franco, et le de défense et fortification de la L-2 (El Canós); les liser les évènements, est à la fois agréable et émouvante. point d’information sur la Guerre Civile de la Vallée de bombardements sur la population civile ; l’Hôpital Cardós. Dans El Pallars Jussà on trouve des restes de Militaire du XVIIe Corps de l’Armée; la fosse commune À Sort (El Pallars Sobirà), se trouve la Prison-Musée du guerre du front républicain de La Posa, Isona (village du cimetière et la conversion de l’Université de Cervera Chemin de la Liberté, qui occupe ce qui était autrefois reconstruit par le gouvernement franquiste) et le Musée en camp de concentration franquiste dans l’après-guerre le centre de détention des évadés (juifs, résistants, soldats de Llimiana “Casa Bonifaci”. Dans les régions du sud (ces quatre derniers sites à Cervera). T

58 Excursions per la Ruta del Tren dels Llacs. Los imparables montañeros Joan Ramon Segura y Lluís Taberner presentan una serie de rutas a pie y en BTT siguiendo el eje vertebrador de la vía ferroviaria de Lleida a La Pobla de Segur. Han diseñado la que deno- minan "ruta de los almadieros", que permite enlazar las distintas estaciones de forma lineal, y también describen Excursions per la Ruta del Tren dels Llacs. los itinerarios de montaña que se pueden hacer desde Els imparables muntanyers Joan Ramon Segura i Lluís cada una de las estaciones del trayecto. Mil posibilidades para descubrir la Ruta del Tren de los Lagos. ● Taberner presenten un seguit de rutes a peu i amb BTT resseguint l'eix vertebrador de la via ferroviària de Lleida Raquetes pel Pallars Sobirà a la Pobla de Segur. Han dissenyat la que anomenen Esta guía nos muestra un total de 40 ascensiones con “ruta dels raiers”, que permet enllaçar les diferents raquetas por los valles de la comarca leridana del Pallars Sobirà, con una orografía propicia para la práctica de estacions de manera lineal, i també descriuen els itineraris este deporte. Se trata de un conjunto de excursiones muntanyencs que es poden fer des de cadascuna de les para poder disfrutar de la naturaleza en un entorno estacions del trajecte. Tot plegat, mil possibilitats per tranquilo. ● descobrir a la Ruta del Tren dels Llacs. Excursions per la Ruta del Tren dels Llacs. Joan Ramon Els secans de Lleida Este libro trata sobre los parajes más desconocidos y Segura i Lluís Taberner. Pagès editors. 1a edició. 2010. menos valorados de nuestro territorio. Vidal Vidal evoca 231 pàgines. ● poéticamente el paisaje cambiante de estos secanos desde la perspectiva humana y Joan Estrada Bonell nos muestra Raquetes pel Pallars Sobirà. el paisaje desde el punto de vista de su historia natural, geológica, biológica y ecológica. ● Aquesta guia ens mostra un total de 40 ascensions amb raquetes per les valls de la comarca lleidatana del Pallars ÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷ Sobirà, amb una orografia molt adient per a la pràctica d'aquest esport. Es tracta d’un conjunt d'excursions per Excursions on the Lakes Train Route poder gaudir de la natura en un entorn tranquil. The intrepid mountaineers Joan Ramon Segura and Lluís Raquetes pel Pallars Sobirà. Xavi Gros i Luisa Capilla. Taberner present a series of hiking and MTB routes that follow the main axis of the railway route from Lleida to La Pobla de Segur. ● Desnivel ediciones. 1a edició. 2009. 288 pàgines. They have designed what they call the "route of the timber workers", which makes it possible to combine the different stations in line and they also describe the different mountain routes that it Els secans de Lleida. is possible to follow from each of the stations along the way. There Un passeig visual pels paratges més desconeguts i menys are thousands of ways to discover the Lakes Train Route. ● valorats del nostre territori. Vidal Vidal evoca poèticament el paisatge canviant d'aquests secans des de la perspectiva Through El Pallars Sobirà on Snowshoes This guidebook shows us a total of 40 snowshoe ascents humana i Joan Estrada ens mostra el paisatge des through the valleys of the comarca (local district) of El del punt de vista de la seva història natural, Pallars Sobirà, Lleida, whose orography lends itself well to geològica, biològica i ecològica. L’excel·lent this sport. This is a collection of excursions for enjoying the fotografia va a càrrec de Jordi Bas. natural environment and its peace and quiet. ● Els secans de Lleida. Vidal Vidal i Joan Estrada. The drylands of Lleida Fotos de Jordi Bas. Viena Edicions. 1a edició. Any This book talks about some of the most unknown and undervalued 2010. 144 pàgines. ● places in our territory. Vidal Vidal poetically evokes the changing landscape of the drylands from the human perspective, while Joan Estrada Bonell shows us the countryside from the viewpoint of its natural history, geology, biology and ecology. ●

ESPECIAL TURISME ACTIU A LA REVISTA VIAJAR

Lleida, la tierra del turismo activo Lleida, la tierra del turismo activo Amb aquest títol la revista Viajar, primera publicació de l’Estat Con este título la revista Viajar, primera publicación del Estado especializada en viajes, ha editado una guía especialitzada en viatges, ha editat una guia especial de 76 especial de 76 páginas dedicada a la oferta de turismo pàgines dedicada a l’oferta de turisme actiu del Pirineu i de les activo del Pirineo y de las Tierras de Lleida. La guía, Terres de Lleida. La guia, impulsada pel Patronat de Turisme de impulsada por el Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida, se distribuirá conjuntamente con la revista la Diputació de Lleida, es distribuirà conjuntament amb la revista del mes de junio. ● el mes de juny. La publicació té un tiratge de 60.000 exemplars i una difusió de 298.000 lectors. L’acte de presentació de la guia Lleida, the land of active tourism va tenir lloc a la Diputació de Lleida i va comptar amb la With this title, the magazine “Viajar” (Travel), which is the presència del president de la corporació provincial, Jaume most important specialist travel publication in Spain, has published a special 76-page guide dedicated to enjoying active Gilabert; el director de la revista, Mariano López; el cap de tourism in the Pyrenees and the Lands of Lleida. The guide, l’equip de revistes corporatives del Grupo Zeta, Xavier Soler, i which has been promoted by the Patronat de Turisme of the el director del Patronat de Turisme, Àngel Vidal. ● Diputació de Lleida, will be distributed with the June edition of the magazine. ●

59 Formatges artesanals REGAL DELS DÉUS

Text: Jessica Murillo Fotos: ACREFA, DAR, Gastroteca, Anna Meneses, Francesc Tur

Fa més que anys i panys els neolítics van descobrir una cosa tan senzilla com que la llet, amb l’escalfor i el pas del temps, es tallava i es tornava agra. Poc s’imaginaven, en aquelles fosques cavernes, llar dels nostres avantpassats, que tal cosa esdevindria un dels productes més apreciats arreu del món. Fresc, suau, cremós, tendre, farcit, blanc, blau, picant, amb fruites, aromàtic, per fregir, per guarnir, per acompanyar o per sucar, el formatge ha estat, és i serà, sens dubte, una delicadesa per als nostres paladars.

60 xplica una antiga llegenda catalana que al mentar i, d'aquesta manera, no haguessin de tornar cim més alt de la vall de Ribes, a la comarca a matar animals mai més. E del Ripollès, hi vivia un senyor que duia Llegendes a part, l'origen de l'elaboració un vestit de neu, el Puigmal. Amo i senyor de les del formatge es remunta milers i milers d'anys muntanyes, s'encarregava de protegir el regne enrere, concretament en alguna cova neolítica animal i vegetal de la fúria dels homes. Un dia, d'algun indret de l'Orient Mitjà o de l'Àsia Central. un caçador que volia matar un isard per alimentar És en aquesta època quan els nostres avantpassats la seva família va topar amb el Puigmal i ell, que descobriren que amb la calor i el pas del temps la de cap de les maneres no podia permetre que es llet es coagulava i fermentava. En augmentar fes mal a cap animal, va munyir una daina i, l'escalfor van observar que una part de la llet se fregant-se les mans sobre el seu vestit de neu, va solidificava i aviat començaren a separar el xerigot convertir aquella llet en formatge. Tot seguit el va (el líquid sobrer) d'aquesta part sòlida per em- oferir al caçador i li va prometre que, mentre no motllar-la i, d'aquesta manera, obtenir el formatge se l'acabessin, aquest formatge creixeria una vegada de llet agra. No obstant aquests grans avenços, i una altra perquè els homes se’n poguessin ali- n’hi va haver un altre que va acabar de canviar les

61 Prats de Martinet, a la Cerdanya, on pasturen les vaques perquè la matèria primera sigui exquisida.

coses. I és que la descoberta de llet agra dins de l'estómac d'un per desmarcar-se de l’homogeneïtat característica dels productes animal els va fer pensar que allí dins hi havia alguna cosa que industrials i mirar de crear un producte únic i diferent que els permeti accelerava encara més el procés de quall: el suc gàstric o, com competir al mateix nivell que les grans indústries. Aquestes persones s'anomena tècnicament, els enzims. són els artesans. Rica font de greixos, calci, proteïnes i fòsfor, d'ençà del Filadors, puntaires, pastissers, fusters, cistellers, xolladors, descobriment del formatge els éssers humans hem aconseguit anar cansaladers, formatgers i un llarg etcètera són alguns dels oficis deixant a una banda la dependència que fins aleshores havíem tingut artesans que encara tenim la sort de trobar avui a les Terres de Lleida. de la caça i, així, aquest apreciat producte va esdevenir l'aliment Així és que, per conèixer l’aroma, el gust i la textura d’un bon formatge adequat per guardar i ser menjat en èpoques d'escassesa. Ateses la artesanal no cal que ens embarquem en aquest llarg viatge enrere seva lleugeresa i forma compacta, va convertir-se en imprescindible a través de la història, ja que sortosament a moltes comarques per acompanyar els viatgers en les seves llargues travesses. lleidatanes encara podem trobar alguns obradors que fan el formatge Des de l’època de l’Imperi Romà les tècniques d’elaboració quasi de la mateixa manera que ho feien els nostres avantpassats formatgera han anat evolucionat amb rapidesa i s’han estès arreu del neolítics. Encara avui dia trobem indrets on algunes persones han món. I ara, en els nostres temps, tenim la sort de poder-nos beneficiar conservat la màgia de les tradicions passades i han decidit prescindir de la més alta tecnologia per introduir-la en tots els processos de les meravelles tecnològiques per continuar elaborant formatges productius i aconseguir, d’aquesta manera, productes “perfectes”, de amb personalitat pròpia, cadascun diferent de l’anterior. I és que manera ràpida i en grans quantitats. Però és també una època en què l’artesà ho és perquè és capaç de donar un toc especial i dotar d’una la gran oferta de mercat obliga els empresaris a utilitzar tot el seu ànima quasi màgica cada creació, detalls que ens obliguen a valorar- enginy per descobrir la fórmula que els asseguri l’èxit comercial dels la com si d’un tresor es tractés, com una obra d’art. Cada artesà seus productes. Potser motivats per aquesta necessitat, o per les ganes segueix un mètode d’elaboració personalitzat, la seva manera de fer, de canviar de vida i començar una activitat lligada a la natura i a les que evoluciona al mateix ritme que millora la seva destresa, i el fruit tradicions, o potser per reprendre l’ofici que havien dut a terme els de tot plegat és una producció personalitzada i a petita escala que seus avis, o per un milió d’altres raons, tant se val, molts han optat permet elaborar formatges heterogenis que, encara que amb carac-

62 A Ossera (foto de l’esquerra) i a Bagergue (foto superior) continuen elaborant el formatge de manera artesanal.

terístiques similars, és impossible que un sigui idèntic a un altre. Els de l’obtinguda d’un altre, atès que és impossible que hagin menjat detalls d’un bon formatge artesà s’han de cuidar des del principi, des el mateix i en quantitats idèntiques. Les diferents estacions de l’any de l’obtenció de la llet fins a la comercialització, passant per tot el i la climatologia de l’entorn concret també influeixen en l’alimentació laboriós procés de producció. del bestiar i, per tant, en el sabor de la llet. El resultat de tot plegat A banda dels grans trets que diferencien la producció artesanal és l’obtenció un producte únic i irrepetible, a diferència del que i la industrial de formatges (procés productiu i maquinària complexa, succeeix amb els productes industrials, que tracten de mantenir un quantitat obtinguda, preu, etc.), els seus protagonistes, els formatgers, sabor i un aspecte uniformes constantment. Altres factors com ara el no dubten a assegurar que la clau es troba en la matèria primera, és procés de quall i acidificació, la maduració o el salament, entre a dir, la llet. Perquè un formatge es consideri plenament artesanal, d’altres, també influeixen en el sabor, l’aroma, el color i la textura a més de la manera d’elaborar-lo, és molt important que la llet sigui de cada formatge. crua, tal com s’obté de la vaca, la cabra o l’ovella, depenent del cas No obstant això, els productes elaborats de manera artesanal (a diferència de les indústries, que fan servir llet pasteuritzada). Aquest també se sotmeten a controls d’higiene i qualitat molt estrictes, que fet afavoreix que es conservin totes les propietats organolèptiques i comencen ja amb la cura correcta del bestiar. La prova de tot això bacteriològiques pròpies de l’aliment, tan beneficioses per al cos la trobem en els nombrosos guardons i reconeixements qualitatius humà. El fet d’utilitzar llet no tractada implica que cada formatge obtinguts per algunes formatgeries lleidatanes tant en reconegudes tindrà, inevitablement, un gust diferent, el sabor del territori, ja que fires locals, com la de Sant Ermengol que se celebra a la Seu d’Urgell, el gust i les propietats de la llet depenen de l’alimentació de cada com en importants certàmens internacionals, com és el cas, per animal i, per tant, la llet que s’obté d’un animal sempre serà diferent exemple, de la medalla de bronze obtinguda per la Formatgeria Serrat

“Perquè un formatge es consideri plenament artesanal cal que la llet sigui crua, tal com s’obté de la vaca, la cabra o l’ovella”

63 TIPUS DE FORMATGES QUE S’ELABOREN A LES TERRES DE LLEIDA

FRESC MATÓ BROSSAT O BRULL Llet: pasteuritzada de vaca, cabra o ovella. Llet: pasteuritzada de vaca, cabra o ovella. Llet: s’obté a partir dels flòculs blancs obtinguts per l’escalfor Maduració: no se sotmet a maduració. Maduració: no se sotmet a maduració. del xerigot sobrant de l’elaboració del formatge. Per als sentits: Per als sentits: Maduració: no se sotmet a maduració. - Color: blanc brillant. - Color: blanc i brillant. Per als sentits: - Sabor: suau. Pot ser més o menys salat o sense sal i a - Sabor: fresc, dolç i lletós. - Color: blanc mat. vegades es presenta cobert d’espècies. - Textura: tova i gelatinosa - Sabor: dolcet. - Textura: humida i lletosa. Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes. - Textura: suau, cremosa i filamentosa. Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes. Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes.

ELS FRESCOS. Tenen un contingut elevat en aigua, sense escorça i de curta durada

GARROTXA. MADURAT DE PELL FLORIDA SERRAT D’OVELLA TENDRE Llet: pasteuritzada de cabra. Llet: crua o pasteuritzada d’ovella. Llet: pasteuritzada de cabra, vaca o ovella. Maduració: entre 3 setmanes i 2 mesos. Maduració: mínim de 2 mesos (llet crua) i d’1 mes (llet Maduració: entre 1 setmana i 15 dies. Per als sentits: pasteuritzada). Per als sentits: - Color: beix marronós o grisós uniforme. Per als sentits: - Color: blanc al principi i lleugerament grogós al cap de - Sabor: làctic, cremós i suau. Poc salat i amb regust de - Color: la pell és brillant, d'un color entre groguenc i pocs dies. xampinyó cru i fruits secs. marronós. L'interior és groguenc. - Sabor: suau, aromàtic i una mica salat. - Textura: tancada, mantegosa. L’escorça, recoberta de fongs, - Sabor: intens, pot arribar a ser picant quan arriba a un cert - Textura: humida. pot ser llisa o arrugada. grau de maduració. Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes. Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes. - Textura: formatge gras. La pell és fina, llisa i oliosa. La massa és compacta, sense forats, cerosa i sense cap esquerda. Pots trobar-lo a: Pirineu i Prepirineu.

ELS MADURATS. Són formatges als quals s'ha afegit ferments a la llet (excepte als de llet crua) i han passat per un procés d'elaboració similar: tall de la quallada formada, premsat, salat i maduració en cambres sota condicions específiques d'humitat i temperatura. No caduquen i poden ser molt diversos.

Gros (Alt Urgell) als “World Cheese Adwards 2009”, els premis conservin una mica més les característiques pròpies de cada tipus mundials del formatge. Mitjançant les diferents mostres, fires i festes de llet. gastronòmiques, que recorren la geografia lleidatana durant tot l’any, No totes les petites formatgeries són necessàriament artesanals, tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en el món dels formatges artesanals com tampoc totes les formatgeries artesanals són codificades com i conèixer els seus protagonistes de primera mà. a tals per la Generalitat de Catalunya. El Departament d’Agricultura, D’altra banda, és important esmentar que algunes formatge- Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, el DAR, concedeix, ries, encara que fabriquen formatge de manera tradicional, no utilitzen després de la sol·licitud prèvia dels interessats, la qualificació de llet crua sinó pasteuritzada. Malgrat això, els processos tèrmics de “Formatgeria Artesanal”. Actualment només hi ha 5 formatgeries pasteurització a què sotmeten la llet aquests establiments no són tan lleidatanes que tenen aquesta qualificació: la Formatgeria Mas d’Eroles agressius com els de les indústries i, per tant, afavoreixen que es (l’Alt Urgell), el Tros de Sort (el Pallars Sobirà), el Pastoret de la Segarra

64 CONSERVAT AMB OLI BLAU TUPÍ Llet: crua o pasteuritzada de vaca, cabra o ovella. Llet: crua de vaca o cabra. Llet: crua o pasteuritzada de vaca, cabra o ovella. És fruit Maduració: sense maduració prèvia o amb diferents temps Maduració: almenys 2 mesos. del reaprofitament d'altres formatges que, esmicolats, es de maduració. Per als sentits: posen dins un tupí per a que fermentin amb anís, aiguardent, Per als sentits: - Color: l’interior, ple de fongs, adquireix un color verd- oli d'oliva o llet. - Color: blanc o groguenc. blavós, mentre que la resta de la massa, lliure de fongs, és Maduració: mínim 2 mesos. - Sabor: pot ser àcid o làctic, amb gust d’oli d’oliva i herbes de color groguenc. L’escorça és de fong blau-marronós o Per als sentits: o espècies amb què s’ha macerat. verd-blavós. - Color: beix amarronat. - Textura: tova i sense crosta, o també cremosos i amb crosta - Sabor: fort, intens, una mica picant i molt cremós. - Sabor: fort i intens, fins i tot picant i agressiu al paladar. Té lleugera. Si s’escalfa es converteix en cremós, suau i untable. - Textura: l’interior és compacte i tou i presenta cavitats regust del licor utilitzat en la seva elaboració. plenes de fongs. La massa lliure de fongs és serrada i molt - Textura: la pasta és tova, untuosa, greixosa i amb petits Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes. cremosa. L’escorça és humida. grumolls. Pots trobar-lo a: el Pla d’Urgell. Pots trobar-lo a: Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà.

DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA (DOP) ALT MADURAT DE CABRA MADURAT DE VACA URGELL I CERDANYA Llet: pasteuritzada de cabra. Llet: crua o pasteuritzada de vaca. Llet: pasteuritzada de vaca frisona. La zona de producció Maduració: entre 15 i 90 dies. Maduració: entre 2 i 3 mesos es considera semisec i si passa de la llet i d'elaboració del formatge és constituïda per les Per als sentits: dels tres mesos, sec. comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya (elaboració industrial). - Color: blanc intens. L’escorça és groguenca. Per als sentits: Maduració: almenys 1 mes i mig. - Sabor: mantegós, de cabra. Els durs tenen gustos lletosos, - Color: crosta groguenca, més o menys fosca. Per als sentits: de fruits secs, una mica àcids i amargs. Els tous són més - Sabor: suau i mantegós. - Color: pasta de color crema o vori. L’escorça natural és aromàtics. - Textura: tall llis, sense esquerdes i poc elàstic. Escorça llisa. marró clar. - Textura: compacta i poc elàstica. Escorça llisa i oliosa. Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes. - Sabor: suau i afruitat. Pots trobar-lo a: totes les comarques lleidatanes. - Textura: tova, tendra, cremosa i amb forats. Escorça humida. Pots trobar-lo a: Cerdanya, Alt Urgell.

(la Segarra), Formatges Monber (l’Urgell) i Formatges Nadal (l’Urgell). cabra, madurat de vaca, mató, serrat d’ovella, tendre, tupí i DOP De la mateixa manera, el títol de formatger artesà, atorgat també pel (denominació d’origen protegida) l’Alt Urgell i la Cerdanya. I és que DAR i després de la sol·licitud prèvia de l’interessat, només recau els lleidatans podem dir amb orgull que aportem una denominació sobre 9 persones en el total de les comarques lleidatanes. d’origen protegida a la família dels formatges catalans. Fabricada a A Catalunya podem trobar més de 250 varietats de formatges, la Cooperativa del Cadí, encara que no es tracti d’un producte tots ells, encara que aparentment semblants, diferents entre sí. Així d’elaboració artesanal, la seva importància és tal que es mereix una és que podríem dir que hi ha formatges per a tots els gustos. Aquestes petita menció. varietats es poden classificar, a grans trets, en 12 tipus, que evidentment Els artesans, per tal de donar sortida als seus formatges, no també podem trobar a la província de Lleida: conservat amb oli, en tenen prou de fer productes saborosos i de qualitat excel·lent, blau, brossat, fresc, madurat de pell florida (la Garrotxa), madurat de sinó que molts d’ells assumeixen el repte de reinventar-se constantment.

65 QUESOS ARTESANALES: REGALO DE LOS DIOSES

Años y años atrás los neolíticos descubrieron algo tan sencillo como que la leche, con el calor y el paso del tiempo, se cortaba y se volvía agria. Poco se imaginaban que tal cosa se convertiría en uno de los productos más apreciados en todo el mundo. Fresco, suave, cremoso, tierno, relleno, blanco, azul, picante, con frutas, aromático, para freír, para adornar, para acompañar o para untar, el queso ha sido, es y será, sin duda, una delicadeza para nuestros paladares.

En la actualidad la tecnología nos permite conseguir pro- ductos "perfectos" de forma rápida y en grandes cantidades, pero sin embargo todavía hoy encontramos lugares donde algunas personas han conservado la magia de las tradiciones pasadas y han decidido prescindir de las maravillas tecno- lógicas para elaborar quesos con personalidad propia: los artesanos, capaces de dar un toque especial y dotar de un alma casi mágica a cada creación, detalles que nos obligan El formatge de cabra (a la imatge, a Gavàs) és altament apreciat. a valorarla como si de un tesoro se tratara, como una obra de arte. Afortunadamente en las comarcas leridanas contamos con un gran número de artesanos queseros que, para dar salida a sus quesos, no les basta con hacer productos D’aquesta manera podem trobar formatges fruit de la creativitat i sabrosos y de excelente calidad, sino que además asumen l’originalitat dels seus creadors, com per exemple les especialitats el reto de reinventarse constantemente. De esta manera Serrat Gros, Tupí d’Ossera i Lo Pebrat que podem trobar a la Formatgeria encontramos un abanico de quesos fruto de la creatividad Serrat Gros (l’Alt Urgell), el formatge amb armanyac, que podem y la originalidad de sus creadores que a buen seguro trobar a Hormatges Tarrau (la Val d’Aran), les especialitats de formatges satisfarán los paladares más exigentes. escaldats, brisats, castellot i carreu que trobarem a la Formatgeria Mas d’Eroles (l’Alt Urgell), el formatge tou de til·lers farcit amb caviar Aparte de las grandes diferencias entre la producción de truita, ceps o tòfona de la formatgeria Tros de Sort (el Pallars Sobirà), artesanal y la industrial, los queseros aseguran que la clave els especials amb taronja, cacau, ametlles, nous, panses, codonyat, se encuentra en la utilización de leche cruda (las industrias la utilizan pasteurizada), que permite conservar todas las pebre o romaní de Formatges Vilavella (el Pallars Jussà), i un llarg propiedades inherentes al alimento para que cada queso etcètera que omple tot un ventall de possibilitats que de ben segur tenga un sabor diferente, el sabor del territorio, ya que el satisfaran els paladars més exigents. Però les formatgeries artesanals gusto y las propiedades de la leche dependen de la alimen- de les nostres comarques no es dediquen solament a la producció tación de cada animal según las estaciones del año y la formatgera, sinó que moltes també elaboren deliciosos iogurts i climatología del entorno concreto. El resultado es un pastissos de formatge. Algunes fins i tot ens obren les seves portes i producto único e irrepetible, a la altura de los más estrictos ens conviden que tastem i veiem, de primera mà, tot el procés de controles higiénicos y de calidad. Prueba de ello son los producció d’un bon formatge artesanal. Algú s’anima a descobrir els galardones y reconocimientos cualitativos obtenidos por secrets dels artesans? Potser es troben en els preciosos paratges on queserías leridanas tanto en reconocidas ferias locales, pasturen els seus ramats, o potser en la dedicació i l’entusiasme que como la de Sant Ermengol (La Seu d'Urgell), como en posen en la seva sacrificada tasca, o en la vida en contacte constant importantes certámenes internacionales, como la medalla de bronce obtenida por la Quesería Serrat Gros (el Alt amb la natura i les tradicions passades ... Qui sap? I és que un bon Urgell) en los "World Cheese Adwards 2009", los premios artesà, igual que els grans mags, no desvetlla mai els seus secrets. ❚ mundiales del queso.

D’INTERÈS A través de las diferentes muestras, ferias y fiestas gastronó- micas que recorren la geografía leridana durante todo el ACREFA (Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà) año tenemos la oportunidad de adentrarnos en el mundo – Telèfons: 93 885 70 74 / 93 865 43 50 de los quesos artesanales y conocer a sus protagonistas de – Web: www.acrefa.com primera mano. ¿Alguien se anima a descubrir los secretos de los artesanos? Tal vez se encuentren en los preciosos DAR (Dept. d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural) – Telèfon: 93 304 67 76 parajes donde pastan sus rebaños, o quizá en la dedicación – Web: www.gencat.cat/dar/ y el entusiasmo que ponen en su sacrificada labor, o en la vida en contacto constante con la naturaleza y las tradiciones Gastroteca – Telèfon: 93 551 54 57 pasadas ... ¿Quién sabe? Y es que un buen artesano, al igual – Web: www.gastroteca.cat que los grandes magos, no desvela nunca sus secretos. ❚

66 TRADITIONALLY MADE CHEESES: A GIFT FROM THE GODS

When our Neolithic ancestors discovered something their creations. Fortunately for us, in the Lands of Seu d'Urgell), and at important international events. so simple as the fact that a combination of milk, heat Lleida we can still find a great number of these The Queseria Serra Gros (L'Alt Urgell) won a bronze and the passing of time produced something that traditional cheese makers who make original, very medal in the "World Cheese Awards” of 2009: the coagulated and turned bitter, they could not have tasty products of the highest quality: a wide range world championship of cheese making. imagined that cheese would one day become one of products that are sure to satisfy even the most of the world's most appreciated delicacies. In any of demanding palates. The key to their success can be The different gastronomic shows, fairs and festivals its forms, cheese has been, is, and will be, a real found in the use of unprocessed milk (industrial that are held in the Lands of Lleida offer an excellent treat for our palates. producers use pasteurised milk). This allows all the insight into the world of traditional cheese making. properties inherent to the product to be conserved Would you like to discover some of the secrets of Despite the technological advances of modern and allows each cheese to have a different flavour: these craftsmen? Perhaps, they are to be found in the industry, it is still possible to find places where people the flavour of its own territory. The result is a unique picturesque places where the animals graze, or in conserve the magic of the old traditions, turning their and unrepeatable product that also complies with the dedication and enthusiasm of their herders, or backs on the marvels of modern technology to the strictest of hygienic and quality controls. Proof even in a way of life that implies constant contact elaborate cheeses which have their own personality. of the excellence of these products can be seen in with nature and past traditions. Who knows? Because These artisans are still capable of adding a special the prizes obtained by the cheese makers of Lleida a master craftsman, like a great magician, never touch and giving an almost magical soul to each of both at local fairs, such as that of Sant Ermengol (La reveals his secrets. ❚

FROMAGES ARTISANAUX: CADEAU DES DIEUX

Quand nos ancêtres néolithiques découvrirent une dans les différentes comarques de Lleida nous bronze obtenue par la Fromagerie Serrat Gros (L'Alt chose aussi simple que le fait que le lait, sous l'effet disposons d'un grand nombre d'artisans fromagers Urgell) dans le "World Cheese Adwards 2009", les de la chaleur et du temps, caillait et devenait aigre, qui élaborent des produits savoureux, originaux et prix mondiaux du fromage. ils ne s'imaginaient pas que le fromage deviendrait de grande qualité. Tout un éventail qui, sûrement, l'un des produits les plus appréciés du monde entier. satisfera les palais les plus exigeants. La clef du Les différentes expositions, foires et fêtes Sous toutes ses formes, le fromage a été, est et sera succès se trouve dans l'utilisation de lait cru (les gastronomiques qui parcourent la géographie de un met délicat pour nos palais. industries l'utilisent pasteurisé), qui permet de Lleida nous offrent l'opportunité de pénétrer dans le conserver les propriétés inhérentes de l'aliment pour monde des fromages artisanaux. Quelqu'un décide- Malgré les progrès technologiques dont dispose que chaque fromage ait une saveur différente, la t -il de découvrir les secrets des artisans? Peut-être actuellement l'industrie, on trouve encore aujourd'hui saveur du terroir. Le résultat est un produit unique sont-ils dans les ravissants parages où paissent les des endroits où certaines personnes conservent la et inégalable, à la hauteur des plus stricts contrôles troupeaux ou peut-être dans l'effort et l'enthousiasme magie des traditions du passé et se passent des hygiéniques et de qualité. La preuve en sont les prix qu'ils mettent dans leur dur labeur ou dans la vie au merveilles technologiques pour élaborer des fromages obtenus par les fromageries de Lleida aussi bien dans contact constant avec la nature et les traditions du ayant une personnalité propre: les artisans, capables les foires locales reconnues comme celle de Sant passé… qui sait, et c'est que les bons artisans, de de donner une touche spéciale et même une âme Ermengol (La Seu d'Urgell), qu'au cours d'évènements même que les grands magiciens, ne révèlent jamais presque magique à chaque création. Heureusement, internationaux importants tels que la médaille de leurs secrets. ❚

67 Parc de l’Alt Pirineu al Pallars Sobirà

68 Natura en estat pur

FLORA AL PIRINEU DE LES TERRES DE LLEIDA

Text: equip editor Fotos: Ramon Baylina, Álvaro Novo

Seguint la sèrie de reportatges gràfics que, sota el nom Natura en estat pur, hem publicat en les anterior edicions, oferim en aquest número un apartat centrat en la flora del Pirineu de Lleida. Aquestes pàgines constitueixen només una petita mostra del gran aparador multicolor conformat pels paisatges de muntanya, en els que trobem una varietat de flors incalculable. El dissenyador més enginyòs probablement seria incapaç de projectar la gran amalgamma de formes, colors i textures que descobrim al bell mig dels prats, dels boscos, de les ribes dels rius de muntanya.

La natura és sorprenentment capriciosa, com tot seguit podreu comprovar en les imatges captades per dos artistes nogensmenys capriciosos, el Ramon Baylina i l'Álvaro Novo. Dos amants de la muntanya i de la fotografia que, a base d'il·lusió i de paciència, aconseguiran sens dubte que ens rendim a la sensibilitat de les seves instantànies. Així doncs, amb ells i amb els seus capricis us deixem.

69 Crocus Vernus. Antirrhinum Majus. Clematis Vitalba.

Parc Natural Posets-Maladeta, l’Alta Ribagorça.

Gentiana Verna. Lonicera Implexa. Salvia Verbenaca.

70 Gentiana acaulis. Leontopodium Alpinum. Lotus Corniculatus.

Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Pallars Sobirà.

Linum Narbonense. Paronychia Argentea. Lilium Martagon.

71 Erythronium dens-canis. Primula Acaulis. Aquilegia Vulgaris.

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Pallars Sobirà.

Asphodelus Cerasiferus. Digitalis Purpurea. Silene Vulgaris.

72 Dactylorhiza fuchsii. Lilium Pyrenaicum. Cichorium Intybus.

Port de Salau, el Pallars Sobirà.

Salix Caprea. Myosotis Sylvatica. Traxacum Officinale.

73 P ERSONATGES

A PROPÒSIT DE MÀRIUS TORRES Text: Àngels Marzo Fotos: Diputació de Lleida, UdL (Biblioteca de Lletres. Llegat Màrius Torres)

74 Màrius Torres amb la seva musa Mercè Figueras, al Mas Blanc, el 1942.

75 àrius Torres va néixer el 30 d'agost de 1910 a la ciutat de Lleida. Fill d'Humbert Torres i Maria Pereña (ambdós repre- M sentants de dues famílies es- tretament lligades a la vida de la ciutat i política- ment compromeses amb el republicanisme catalanista), el poeta va gaudir d'una infantesa plàcida a la llar familiar situada al número 10 de la plaça de la Paeria. És precisament l'escenari íntim i familiar de la casa paterna i l'evocació feta memòria del temps i de les persones amb qui Màrius Torres va compartir aquest espai mític del món infantil (cal recordar que convivien amb el matrimoni Torres-Pereña i el seu primogènit Màrius els avis paterns i la seva filla Conxita i els dos germans del poeta, Víctor, nascut pel gener del 1915, i Núria, nascuda pel març del 1922) el que retrobarem a molts dels seus versos. Així, podríem afirmar que gran part de la poesia de Torres fixa els ulls al retrovisor amb voluntat clara de recuperar Màrius amb el seu germà Víctor quan tenien 9 i 4 anys Enguany se celebra el respectivament (any 1919). centenari del naixement del poeta lleidatà tan bella l'estimada com quan en som lluny. Que l'amor a la Pàtria s'abranda, sobretot, a l'exili. És Màrius Torres un tòpic…, però, almenys per la meva part, durant un petit exili que estic consumant, sento afirmar- i fer perdurable, per mitjà de la paraula poètica, se els meus sentiments vers la meva petita pàtria: un paradís perdut lleidatà, construït a la mida del Lleida. Camino, mentalment, pels carrers i les record de vells canyars a l'horta, camins fondals, places de la vella ciutat, i m'adono de coses que barriades i el riu profund que travessa la ciutat. abans, quan hi era, m'havien passat per alt”. Aquest serà també l'escenari de l'enyorança evocat I, certament, deu ser un tòpic, perquè des de la llunyania, sia d'una tarda barcelonina Màrius Torres torna a la seva ciutat natal per (el poeta s'establí a Barcelona per cursar la carrera celebrar centenari enmig de tot un seguit d'actes de Medicina durant el període 1926-1933), sia commemoratius i d'homenatge. Com un fill pròdig, des de l'aïllament i la solitud del sanatori antitu- el poeta recupera espai i temps entre l'astorament berculós del Puig d'Olena, on el poeta ingressà dels qui s'esforcen per mantenir-ne el record i el 22 de desembre de 1935 i on va morir set anys preservar-ne l'obra i els qui ja l'havien oblidat. després pel desembre del 1942. Ara, cent anys després del seu naixement, Lleida Tant és així que el 13 de febrer de 1936, reivindica una de les seves figures més represen- amb el pseudònim de Gregori Sartre, Màrius Torres tatives i l'ofereix al món amb el desig d'assenyalar- escrivia a L'Ideal un article intitulat 'Els carrers de ne la vigència, d'ancorar-la a la història, la ciutat' on podem llegir al primer paràgraf: “És d'immortalitzar-ne el trets (són moltes les iniciatives un tòpic en ús dels poetes elegíacs i derrotistes, que, des de diferents àmbits, han volgut sumar-se de dir que mai no ens adonem del valor d'una a la celebració del centenari del naixement del cosa fins que l'hem perdut. Que mai no ens sembla poeta, entre les quals podríem destacar a mode

76 Màrius Torres va passar set anys de la seva vida al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. A la dreta, el poeta amb la seva germana Núria, al Mas Blanc.

d'exemple el mateix Festival Internacional cional Màrius Torres, que se celebrarà durant ningú no recordi quan emmudeixi la traca de Poesia Mahalta, que enguany ha celebrat el mes d'octubre del 2010. final i s'abaixin les persianes del 2010. la seva 5a edició; l'edició de l'opuscle Bústia El que no ens podem permetre el luxe Deixem que Màrius Torres transiti la d'Entrada: missatges per a Màrius Torres, d'oblidar, però, és que aquesta necessitat de ciutat i que la ciutat s'amari de Màrius Torres, promogut des de l'IMAC amb la voluntat que retrobar Màrius Torres s'arrela en un sentiment però fem-ho des de la prudència, la modèstia els poetes i els escriptors de la ciutat recor- previ de pèrdua o, si més no, en un sentiment i la coherència que ell hagués aconsellat. dessin Torres; el recital poètic intitulat “Com latent de deixadesa envers la figura del poeta. Entestem-nos a no perdre el rumb i procurem una espurna” a càrrec d'Antoni Clapés i És per això que ens esclaten al davant els que el bosc no ens faci oblidar els arbres Montse Vellvehí; el Festival Insòmnia, que seus mots quan vénen a recordar-nos que perquè només així, quan mentalment resse- ha celebrat la seva XII edició amb l'epígraf mai no ens adonem del valor d'una cosa fins guim l'itinerari del seus versos, ens serà 'Cartes de Màrius Torres', i tantes d'altres que que l'hem perdut, i és també per això que concedit el do de descobrir les coses que hem d'obviar però que tindran com a punt no podem permetre que aquest rentrobament abans se'ns havien passat per alt. Recuperem, culminant la celebració del Simposi Interna- es dilueixi en un seguit de focs d'artifici que doncs, Màrius Torres llegint Màrius Torres.

“Lleida reivindica una de les seves figures més representatives i l'ofereix al món amb el desig d'assenyalar-ne la vigència, d'ancorar- la a la història, d'immortalitzar-ne els trets”

77 Màrius i Mercè Figueras al jardí del sanatori el 1939. A la dreta, Jaume Gilabert, juntament amb Víctor Torres i Miquel Pueyo, a la marató de lectura de poemes de Màrius Torres que va tenir lloc l’1 de març a la plaça Paeria. A sota, una de les cartes que el poeta va enviar a la Mercè l’any 1936.

Apropem-nos a Màrius Torres des de Màrius maduresa creativa que li va permetre passar prematura en l'exercici que ens ocupa resulta Torres i desmarquem-nos amb criteri de de ser un “metge que fa versos” (com ell significativa perquè no ens permet avaluar detrminades imatges sacralitzadores que, mateix suggeria en un dels fragments de les objectivament el que tenim entre les mans. tendents a la mitificació de la circumstància Notes per al meu Autoretrat, 1936) per con- Tot sovint caiem en el parany de fer i refer vital del poeta, el condemnen a l'anècdota, vertir-se, essencialment, en “aquesta cosa hipòtesis sobre una projecció literària que l'envolten d'una cortina de fum que ens absurda: un poeta líric” (tal com va anotar no va existir i que no podem preveure on l'allunya i que fa que perdem de vista allò en la carta que envià a Carles Riba el 13 de hagués desembocat o, en el pitjor dels casos, en el que ell va reafirmar-se: el procés de juliol de 1942). ens donem a l'oblit. Fem justícia a Màrius El que no podem obviar, entre acte Torres. Terrenalitzem-lo en la mesura d'un i acte, és que Màrius Torres se'ns presenta home que escrivia versos d'una subtilesa RECOMANE’M encara com un gran desconegut, i no ho dic meravellosa, recordem la seva voluntat de tant per si podem trobar-lo en el gruix perdurar mitjançant la paraula poètica i, d'antologies sobre poesia catalana o històries llavors, convidem a llegir-lo i rellegir-lo. de la literatura. I no ho dic pas perquè el Fem-ne difusió des de la convicció. Que no seu nom hagi patit l'exili dels capricis de ens calgui sempre perdre per atorgar valor.T cànon. Màrius Torres treballà intensament durant els darrers set anys de la seva vida, coincidint amb l'etapa de reclusió al sanatori, D’INTERÈS per bastir una obra literària rigorosa. Ho demostren sobradament les successives re- Aula Màrius Torres visions a les quals va sotmetre la seva creació, www.aulamariustorres.org però va morir inèdit quan encara era molt Biblioteca Virtual Màrius Torres jove (recordem que la primera edició de la http://fonsespecials.sbd.udl.cat/marius/index.html Poesies de Màrius Torres poesia de Màrius Torres es va publicar cinc A cura de Margarida Prats. Pagès Editors. Centenari Màrius Torres 1a edició. 362 pàgines. anys després de la seva mort a Coyoacán a http://mariustorres.paeria.cat cura del també poeta Joan Sales). I una mort

78 A PROPÓSITO DE MÀRIUS TORRES

Màrius Torres nació en 1910 en la ciudad de Lleida. ingresó en 1935 y murió en diciembre de 1942. La epígrafe 'Cartas de Màrius Torres'. El punto Hijo de Humbert Torres y Maria Pereña (represen- añoranza de Lleida la podemos encontrar cuando culminante de la celebración será el Simposio tantes de dos familias comprometidas con el el 13 de febrero de 1936, con el seudónimo de Internacional Màrius Torres, que se celebrará en republicanismo catalanista), el poeta disfrutó de Gregori Sartre, Màrius Torres escribía en L'Ideal un octubre de 2010. una plácida infancia en el hogar familiar situado artículo titulado 'Las calles de la ciudad'. en el número 10 de la plaza de la Paeria. Gran Lo que no podemos obviar es que Màrius Torres se parte de la poesía de Torres recupera y hace Màrius Torres vuelve a su ciudad natal para celebrar nos presenta aún como un gran desconocido, que perdurable un paraíso perdido leridano, construido centenario con una serie de actos conmemorativos trabajó intensamente durante los últimos siete años a la medida del recuerdo de varios lugares de la y de homenaje. Entre los acontecimientos destacan de su vida, coincidiendo con la etapa de reclusión ciudad. Este será también el escenario de la añoranza el V Festival Internacional de Poesía Mahalta; la en el sanatorio, para construir una obra literaria evocada desde la lejanía, ya sea de una tarde edición del opúsculo Buzón de Entrada: mensajes rigurosa. Pero murió inédito cuando aún era muy barcelonesa (el poeta se estableció en Barcelona para Màrius Torres, promovido desde el IMAC; el joven (la primera edición de la poesía de Màrius para cursar la carrera de Medicina durante el período recital poético titulado “Como una chispa” a cargo Torres se publicó cinco años después de su muerte 1926-1933), ya sea desde el aislamiento del de Antoni Clapés y Montse Vellvehí; el Festival en Coyoacán). Ahora nos toca hacer difusión de su sanatorio antituberculoso de Puig d'Olena, donde Insòmnia, que ha celebrado su XII edición con el figura y de su obra desde la convicción. T

SPEAKING OF MÀRIUS TORRES

Màrius Torres was born in the city of Lleida in 1910. for Lleida when, on 13th February 1936, under the its 12th edition under the epigraph 'Cartas de Màrius He was the son of Humbert Torres and Maria Pereña, pseudonym of Gregori Sartre, Màrius Torres wrote Torres' (Letters from Marius Torres). The high point who were both members of families with a firm an article entitled 'Las calles de la ciudad' (The city of these celebrations will be the Torres International commitment to Catalan nationalist and republican streets) in L'Ideal. Symposium, which will be held in October 2010. ideas. The poet enjoyed a quiet childhood at the family home, located at number 10, Plaza de la Now, Màrius Torres returns to his native city with a But we should not forget that Màrius Torres still Paeria. Much of Torres's poetry recovers and series of commemorative acts and tributes to celebrate remains quite a stranger to us. He worked intensely immortalises a lost Lleida paradise which was built the centenary of his birth. Among these events, we during the last seven years of his life, coinciding with around memories of different places in the city. Lleida should perhaps highlight: the 5th Mahalta the time he spent confined to the sanatorium, which was also the place that Torres longed for from a International Poetry Festival; the publication of a is when he put together his rigorous literary work. distance, whether on a Barcelona afternoon (the poet brief treatise entitled Buzón de Entrada: mensajes But he died when he was still quite young and with went to live in Barcelona in order to study medicine para Màrius Torres (Entry Mailbox: messages for his work still unpublished; in fact, the first edition of between 1926 and 1933) or from the isolation of Marius Torres) which has been promoted by the the poetry of Màrius Torres was published in tuberculosis sanatorium of Puig d'Olena (to which IMAC; a poetry recital entitled Como una chispa Coyoacán, Mexico, five years after his death. It is he was admitted in 1935 and where he died in (Like a spark) led by Antoni Clapés and Montse now up to us to spread the word about his literary December 1942). We also encounter this longing Vellvehí; and the Insomnia Festival, which celebrated figure and his work. T

À PROPOS DE MÀRIUS TORRES

Màrius Torres est né en 1910 à Lleida. Fils de Humbert nostalgie de Lleida dans un article intitulé 'Las calles 'Cartas de Màrius Torres'. La partie la plus importante Torres et Maria Pereña, (représentants de deux familles de la ciudad' (les rues de la ville) publié dans L'Ideal de cette célébration sera le Symposium International engagées dans le républicanisme catalaniste) le poète le 13 février 1936, que l'auteur signa avec le Màrius Torres qui aura lieu en octobre 2010. Il vécut une enfance agréable dans la maison familiale, pseudonyme de Gregori Sartre. convient de souligner que Màrius Torres nous est au numéro 10 de la place Paeria. Une grande partie présenté encore comme un grand méconnu ayant de la poésie de Torres récupère et conserve un paradis Màrius Torres revient dans sa ville natale pour fêter travaillé intensément au cours des ses sept dernières perdu de Lleida, construit à partir des souvenirs de son centenaire à travers une série d'actes années de sa vie, qui ont coïncidé avec son étape plusieurs coins de la ville. Lleida sera également commémoratifs et d'hommage. Parmi ces évènements, de réclusion au sanatorium, où il conçut une œuvre sujet de la nostalgie qu'il évoquera d'ailleurs, que il y aura le Ve Festival International de Poésie Mahalta; littéraire rigoureuse. Cependant, il mourut inédit ce soit d'un après-midi à Barcelone (ville où il l'édition de l'opuscule Buzón de Entrada: mensajes lorsqu'il était encore très jeune (la première édition s'installa pour faire ses études de médecine entre para Màrius Torres promu par l'IMAC; le récital de de la poésie de Màrius Torres fut publiée cinq ans 1926-1933) ou de l'isolement du sanatorium poésie intitulé Como una chispa sous la direction après sa mort à Coyoacán). À présent, nous nous antituberculeux de Puig d'Olena où il entra en 1935 de Antoni Clapés et Montse Vellvehí; le Festival devons de faire connaître ce personnage et son œuvre et où il mourut en décembre 1942. On retrouve sa Insòmnia qui a fêté sa XIIe édition avec l'épigraphe depuis la conviction. T

79 OTÍCIES PATRONAT

Les estacions d’esquí de Lleida venen 1.257.000 forfets la temporada passada

Els onze centres d'hivern del Pirineu de Llei- da han venut durant la temporada d'esquí 2009-2010 un total de 1.257.222 forfets, un 7% menys que la temporada passada, però superior als 960.000 de la temporada 2006- 2007 i als 1.152.023 de la 2007-2008. Cal dir, però, que la campanya anterior va ser excepcional i una de les millors dels darrers Nova temporada d’esports d’aventura anys pel que fa a la quantitat i a la qualitat de la neu, i la més llarga, amb una durada a les Terres de Lleida de 170 dies. Concretament, les estacions d'esquí alpí lleidatanes han venut La temporada d’esports d’aventura i de temporada serà bona i que es podran 1.218.520 forfets, mentre que les de nòrdic turisme actiu del Pirineu i de les Terres mantenir els més de 625.000 serveis que n'han despatxat 38.702. de Lleida, que enguany es va presentar al anualment es duen a terme en les dife- Pallars Sobirà, disposa de 159 empreses rents modalitats. Les pluges abundants i El director gerent de l'Associació Catalana que ofereixen els seus serveis amb activi- les nevades constants i intenses d’aquest d'Estacions d'Esquí i Muntanya (ACEM), tats de terra, aire i aigua, una xifra que hivern garanteixen aquest any unes con- Joaquim Alsina, ha qualificat la campanya representa un creixement d’un 12% res- dicions immillorables per a totes les acti- de bona, malgrat que l'inici va ser molt fluix pecte a l’any passat. vitats d’aigua. per la manca de neu al desembre.

El president de la Diputació de Lleida, A l’acte de presentació de la temporada Jaume Gilabert, i el president de l’As- d’esports d’aventura també hi van ser LAS ESTACIONES DE ESQUÍ VENDEN sociació d’Empreses d’Esports d’Aventura presents el vicepresident del Patronat de 1.257.000 FORFAITS del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, han Turisme, Josep Cosconera, i el director expressat el seu convenciment que la de l’ens, Àngel Vidal. Los once centros de invierno del Pirineo de Lleida han vendido durante la temporada de esquí 2009-2010 un total de 1.257.222 forfaits, un 7% menos que la temporada pasada, pero NUEVA TEMPORADA DE DEPORTES DE AVENTURA EN LLEIDA superior a los 960.000 de la temporada 2006- 2007 y a los 1.152.023 de la 2007-2008. Cabe La temporada de deportes de aventura y de tu- Deportes de Aventura del Pallars Sobirà, Florido decir que la campaña anterior fue excepcional rismo activo del Pirineo y de las Tierras de Lleida, Dolcet, han expresado su convencimiento de y una de las mejores de los últimos años en que este año se ha presentado en el Pallars que la temporada será buena y se podrán cuanto a cantidad y calidad de la nieve, y la Sobirà, cuenta con 159 empresas que ofrecen mantener los más de 625.000 servicios que más larga, con una duración de 170 días. sus servicios con actividades de tierra, aire y anualmente se llevan a cabo en las diversas Concretamente, las estacions de esquí alpino agua, una cifra que representa un crecimiento modalidades. La presentación de la temporada han vendido 1.218.520 forfaits, mientras que de un 12% respecto al pasado año. El presidente también contó con la presencia del vicepresidente las de nórdico, 38.702. de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert, y del Patronato de Turismo, Josep Cosconera, y el presidente de la Asociación de Empresas de del director del organismo, Àngel Vidal. THE SKI RESORTS SELL 1,257,000 SKI PASSES NEW ADVENTURE SPORT SEASON IN LLEIDA In the 2009-2010 ski season, the eleven winter The adventure sport and active tourism season El Pallars Sobirà, both expressed their conviction resorts of the Lleida Pyrenees sold a total of of the Pyrenees and the Lands of Lleida, which that the coming season will be good and that it 1,257,222 ski passes. This was 7% less than in will last until 15th October, will see 159 will be possible to repeat the 625,000 services the previous season, but more than the 960,000 companies offering their services for land, air that have been supplied in the different sold in the 2006-2007 season and the 1,152,023 and water activities; this represents a 12% modalities in recent years. The vice president sold in 2007-2008. It should be stressed that the increase with respect to last year. Jaume of the Patronat de Turisme, Josep Cosconera, and previous season had been exceptional: it was Gilabert, the President of the Diputació de the director of the organization, Àngel Vidal, one of the best in recent years in terms of the Lleida, and Florido Dolcet, the President of the were present at the presentation of the new quantity and quality of snow and also the longest, Association of Adventure Sports Companies of adventure sport season in Lleida too. lasting 170 days.

80 OTÍCIES PATRONAT

Reobertura de El XXI Premi “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, l’aeròdrom de la Seu Televisió i Internet es lliura a la Seu d’Urgell L’aeròdrom de la Seu d’Urgell es va re- La Seu d’Urgell va acollir el 28 de maig i en augment any rere any. Gilabert va des- obrir el 4 de juny un cop van finalitzar l’acte de lliurament del XXI Premi Turístic tacar el prestigi que els membres del jurat les obres de rehabilitació de la pista Internacional “Pica d’Estats” de Premsa, donen al premi i va afegir que el guardó d’enlairament, de l’edifici de la terminal i Ràdio, Televisió i Internet que convoca fomenta la simbiosi entre els periodistes i de la torre de control, en què la Genera- anualment el Patronat de Turisme de la el territori, ja que els professionals que hi litat de Catalunya ha invertit 2,5 milions Diputació de Lleida. Es dóna la circums- han concorregut amb algun treball s’han d’euros. Després de la reinauguració, les tància que el treball de ràdio premiat en enamorat d’alguna part de les Terres de instal·lacions es destinaran, en principi, a aquesta 21a edició tracta sobre el Parc Lleida, l’han viscut, l’han observat i admi- l’aviació esportiva, als avions de passat- Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell. rat, i l’han expressat per mitjà dels seus gers de fins a una vintena de places i vint respectius mitjans de comunicació. tones de pes i a equips d’emergències. En la seva intervenció el president de la Amb la seva reobertura, es pretén con- Diputació, Jaume Gilabert, va dir que el A la segona part de l’acte va actuar el grup vertir l’aeròdrom en una infraestructura “Pica d’Estats” és un certamen periodístic El Pont d’Arcalís i hi va haver una degusta- clau per a la dinamització econòmica i totalment consolidat, que duu 21 anys de ció gastronòmica a cura dels Artesans Ali- turística del Pirineu lleidatà i que sigui un trajectòria, amb una participació constant mentaris del Pirineu. complement de l’aeroport Lleida-Alguai- re. La infraestructura es va preinaugurar amb la 40a Trobada Internacional de Pi- lots de Muntanya.

REAPERTURA DEL AERÓDROMO DE LA SEU D’URGELL EN EL ALT URGELL

El aeródromo de la Seu d’Urgell se reabrió el 4 de junio una vez finalizaron las obras de rehabilitación de la pista de despegue, del edificio de la terminal y de la torre de control, en las que la Generalitat de Catalunya ha invertido 2,5 millones de euros. Después de la reinauguración, las instalaciones se destinarán, en principio, a la aviación deportiva, a los aviones de EL XXI PREMIO INTERNACIONAL “PICA D’ESTATS” SE ENTREGA EN LA SEU D’URGELL pasajeros de hasta una veintena de plazas y veinte toneladas de peso y a equipos de La Seu d’Urgell albergó el 28 de mayo el me Gilabert, dijo que el “Pica d’Estats” es un emergencias. Con su reapertura, se pretende acto de entrega del XXI Premio Turístico certamen periodístico totalmente consolida- convertir el aeródromo en una infraes- Internacional “Pica d’Estats” de Prensa, Ra- do, que lleva 21 años de trayectoria, con una tructura clave para la dinamización econó- dio, Televisión e Internet que convoca participación constante y en aumento año mica y turística del Pirineo leridano. anualmente el Patronato de Turismo de la tras año. Gilabert destacó el prestigio que Diputación de Lleida. Se da la circunstancia los miembros del jurado dan al premio y de que el trabajo de radio premiado en esta añadió que el galardón fomenta la simbiosis THE REOPENING OF THE 21ª edición trata sobre el Parque Olímpico entre los periodistas y el territorio. El acto AERODROME OF LA SEU D'URGELL del Segre de La Seu d’Urgell. En su inter- finalizó con la actuación del grupo El Pont vención el presidente de la Diputación, Jau- d’Arcalís y una degustació gastronómica. The aerodrome of La Seu d'Urgell reopened on 4th June following the completion of THE 21st “PICA D'ESTATS” INTERNATIONAL PRIZE AWARDED IN LA SEU D'URGELL rehabilitation work on the takeoff runway, terminal building and control tower, on which On 28th May, La Seu d'Urgell hosted the award President of the Diputació, noted that the “Pica the Generalitat de Catalunya has spent ¤ 2.5 ceremony for the 21st edition of the “Pica d'Estats” competition is now totally consolidated, million. Following the reinauguration, the d'Estats” International Tourism Prize for Press, with a high level of participation which increases airport will mainly be dedicated to sports Radio, Television and Internet journalism, which year after year. Mr Gilabert underlined the aviation, passenger aircraft with up to twenty is organised annually by the Patronat de Turisme prestige that the members of the jury give to this places, cargo services carrying loads of up of the Diputació de Lleida. By coincidence, the prize competition and added that the awards encourage to twenty tons, and emergency services. With for the best piece of radio journalism in this 21st the symbiosis between the journalists and the its reopening, it is hoped that the aerodrome edition of the competition went to a report about local territory. The official act finished with a will become a key piece of infrastructure and the El Segre Olympic Park in La Seu d'Urgell. performance by the group El Pont d'Arcalís and one that will help to dynamise the economy In his official speech, Jaume Gilabert, the a tasting of local gastronomy. and tourism of the Lleida Pyrenees.

81 Carpaccio de manitas de cerdo Preparación: Preparar una bresa con cebolla, laurel, ajos, clavo, pimienta negra y limón. Poner las manitas de cerdo con agua y cocer. Cuando esté listo escurrir y guardar el caldo. Dejar enfriar las manitas, deshuesar RESTAURANT y trocear. Dorar el ajo en unas gotas de aceite y añadir las manitas de cerdo y un HOTEL BALNEARI ROCALLAURA chorrito de vinagre balsámico; espolvorear C/ Afores, 2 con la pimienta negra y añadir un poco 25269 Vallbona de les Monges del caldo de la cocción. Tel. 973 33 06 32 Mezclar con el queso de cabra –cortado www.balnearioderocallaura.es en dados– y los pistachos, salpimentar y poner en una tarrina. Mezclar las avellanas picadas y el perejil picado muy fino con el aceite de oliva virgen y salpimentar. Cortar la tarrina finamente y verter la vinagreta por encima.

Ingredientes: • 6 manitas de cerdo • laurel • pistacho • 200 g queso de cabra • 50 g avellanas • aceite de oliva virgen • sal • pimienta • perejil • vinagre balsámico • mezclum

Carpaccio of pigs' trotters Preparation: Prepare a mixture of vegetables including onion, laurel, garlic, cloves, black pepper and lemon. Put the pigs' trotters in water and boil them. When ready, strain and keep the broth. Leave the trotters to cool, then debone them and cut them up. Fry the garlic in a few drops of olive oil, until golden, and then add the pigs' trotters and a trickle of balsamic vinegar; sprinkle with the black pepper and add some of the broth. Mix with the goat's cheese -cut up into cubes- and the pistachios, add salt and pepper and make a terrine. Mix the chopped hazelnuts and very finely chopped parsley with the virgin olive oil and add salt and pepper. Finely cut the terrine and pour the vinaigrette on top.

Ingredients: • 6 pigs' trotters • laurel • pistachio • 200 g goat's cheese • 50 g hazelnuts • virgin olive oil • salt • pepper • parsley • balsamic vinegar • a mixture of vegetables

Carpaccio de peu de porc Carpaccio de pieds de porc Preparation: Préparez un mélange avec des oignons, Preparació: Ingredients: du laurier, de l'ail, du clou de girofle, du poivre noir et du citron. Faites cuire les pieds de porc dans une casserole d'eau. Preparar una bresa amb ceba, llorer, alls, clau, pebre negre ❖ 6 peus de porc Lorsqu'ils sont cuits, égouttez-les et i llimona. Posar-hi els peus de porc amb aigua i coure. Quan ❖ llorer conservez le bouillon. Laissez refroidir les estigui, escórrer i guardar el brou. Deixar refredar els peus, ❖ festuc pieds, désossez-les et coupez-les en ❖ morceaux. Faites dorer l'ail dans quelques desossar i trossejar. 200 g formatge de cabra gouttes d'huile et ajoutez les pieds de porc ❖ 50 g avellanes et un filet de vinaigre balsamique; Daurar l’all en unes gotes d’oli. Posar-hi els peus de porc i un ❖ oli d’oliva verge saupoudrez de poivre noir et ajoutez un ❖ peu de bouillon de cuisson. Mélangez raig de vinagre balsàmic; empolvorar amb el pebre negre i sal avec le fromage de chèvre coupé en dés afegir-hi una mica del brou de la cocció. Barrejar amb el ❖ pebre et les pistaches, salez et poivrez. Placez formatge de cabra –tallat a daus– i els festucs, salpebrar i posar ❖ julivert le tout dans une terrine. Mélangez les en una terrina. ❖ vinagre balsàmic noisettes hachées et le persil haché très fin ❖ avec l'huile d'olive vierge; salez et poivrez. mezclum Coupez la terrine en tranches fines et Barrejar les avellanes picades i el julivert també picat molt fi arrosez avec la vinaigrette. amb l’oli d’oliva verge i salpebrar. Tallar la terrina finament i Ingredients: ● abocar-hi la vinagreta per sobre. • 6 pieds de porc • laurier • pistaches • 200 g fromage de chèvre • 50 g noisettes • huile d'olive vierge • sel • poivre • persil • vinaigre balsamique • mesclun

82 Callos Preparación: Sofreír con aceite de oliva el baicon, la cebolla, el pimiento, el chorizo rojo, el tomate y la hoja de laurel. Reservar.

Preparar una picada con almendras y avellanas y añadir al sofrito. Incorporar el RESTAURANT vino blanco y mezclar todo el conjunto. L’HORTET Seguidamente poner los callos de ternera y la carne de la cabeza de cerdo cortada C/ Únic, s/n a trocitos. 25560 Montardit de Baix En último lugar, añadir los garbanzos Tels. 973 62 08 65 / 645 756 863 cocidos. Salpimentar al gusto y dejar hacer “chup chup” un rato a fuego lento. Se recomienda reposar el plato veinticuatro horas antes de servirlo.

Ingredientes: • callos • carne de la cabeza de cerdo • garbanzos • chorizo rojo • baicon • cebolla • pimiento • almendras • avellanas • tomate • una hoja de laurel • vino blanco • aceite de oliva

Callos Preparation: Lightly fry the bacon, onion, pepper, red “chorizo” spicy sausage, tomato and laurel leaf in olive oil and then place to one side.

Prepare a spicy sauce with almonds and hazelnuts and add it to the fried mixture. Add in white wine and mix everything together. Then, put in the beef “callos” (tripe) and the meat from the pig's head, cut into pieces.

Finally, put in the cooked chickpeas. Add salt and pepper, to suit your taste, and leave to simmer for a while on a low flame. It is recommended to leave the dish to settle for twenty-four hours before serving it.

Ingredients: • callos • meat from a pig's head • chickpeas • red “chorizo” spicy sausage • bacon • onion • pepper • almonds • hazelnuts • tomato • a laurel leaf • white wine • olive oil

Cap i pota Ingredients: Tripes Preparació: ❖ tripa de vedella Preparation: ❖ carn del cap de porc Faites revenir l'oignon, le poivron, le ❖ chorizo, les tomates et la feuille de laurier Sofregir amb l’oli d’oliva, el bacó, la ceba, el pebrot, el xoriço cigrons dans de l'huile d'olive. Mettre de côté. vermell, el tomàquet i la fulla de llorer. Reservar. ❖ xoriço vermell ❖ bacó Préparez un hachis avec les amandes et Preparar una picada amb ametlles i avellanes i afegir al ❖ ceba les noisettes et ajoutez-le à la préparation. ❖ Ajoutez le vin blanc et mélangez. Disposez sofregit. Incorporar el vi blanc i remenar tot el conjunt. Tot pebrot ensuite les tripes et la viande de la tête de seguit, posar-hi la tripa de vedella i la carn del cap de porc ❖ ametlles porc coupée en petits morceaux. tallada a trossets. ❖ avellanes ❖ En dernier, ajoutez les pois chiches cuits. tomàquet Salez et poivrez et laissez mijoter à feu En darrer lloc, afegir-hi els cigrons cuits. Salpebrar al gust i ❖ fulla de llorer doux. Préparez ce plat de préférence vingt- deixar fer “xup xup” una estona a foc lent. Es recomana deixar ❖ vi blanc quatre heures avant de servir. reposar el plat vint-i-quatre hores abans de servir-lo. ● ❖ oli Ingredients: • tripes • viande de la tête du porc • pois chiches • chorizo • bacon • oignon • poivron • amandes • noisettes • tomate • une feuille de laurier • vin blanc • huile d'olive

83 gUIA DE MUSEUS

84 SalaSala TemàticaTemàtica d'Artsd'Arts GràfiquesGràfiques dede lala DiputacióDiputació 500500 ANYSANYS D'IMPREMTAD'IMPREMTA

Text: Mercè March Fotos: Laurent Sansen

85 “E t erit numerus filiolum Israel quasi arena maris que sine mensura est et non numerabitur.” “I serà el nombre dels fills d'Israel com l'arena del mar que existeix sense mesura i sense numerar-se”, diu un dels fragments del primer manuscrit imprès a Lleida. És el Breviarium Ilerdensis. El primer incu- nable sortit de la premsa d'Henric Bothel en terres lleidatanes, el 16 d'agost de 1479, l'endemà de la festa de l'Assumpció, patrona de la Catedral de Lleida. Només feia 25 anys que Guttemberg havia inventat la impressió tipogràfica a Alemanya. La impremta de Guttemberg va provocar una veritable revolució en la cultura. El coneixement va deixar de ser patrimoni d'una elit i es va estendre a àmplies capes de la població. Henric Bothel va estar vint anys a Lleida. Durant aquest temps va imprimir manuscrits a petició dels canonges del Capítol de la Catedral i de la Universitat de Lleida. A la importància del seu treball, els historiadors Romà Sol i Carme Torres li atribuïren el fet que Lleida es convertís en la sisena població espanyola a gaudir d'impremta, ocupant un lloc preferent en l'art tipogràfic català del segle XV. L'impacte de la invenció de la tipografia amb tipus mòbils, indispensables per a la impressió de llibres, va ser impressionant. La producció de llibres, durant els 50 anys després, va ser amb tota seguretat més gran que en els mil anys precedents. La tradició oral com a forma privilegiada per transmetre co- neixements havia estat substituïda per l'escriptura dels manuscrits, i ara els manuscrits deixaven pas a les publicacions impreses. “Un raig de llum que il·luminà les tenebres en què estava sumida la cultura de l'edad mitjana, un llarg camí que a través de més de 500 anys ha bastit un extens patrimoni cultural“, com recull un facsímil editat per la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. Al començament del s. XX, l'escritura impresa ja era predominant a Occident per a la difusió del coneixement. A més del seu enorme significat per a la religió, la política i les arts, aquest va ser un avenç tecnològic que facilitaria tots els altres poste- riors. L'1 de juliol de 1882, la Impremta de la Casa de la Misericòrdia de la Diputació de Lleida editava L’expert tipògraf de la Diputació el Boletín Oficial de la Provincia. Era el primer Dionís Gutiérrez fent una document que imprimia la Impremta de la Corpo- demostració amb una de les linotípies ració. Una impremta que segons les actes que se'n de la Sala Temàtica i tasconant un motlle tipogràfic a la rama. guarden va comportar una despesa de 17.225 pes-

86 Xivalet –armadura de fusta on es col·loquen els diferents tipus d’impremta– presidit per les fotografies dels caps de taller, oficials i administratius de la impremta de la Diputació. A sota, detall de sanefes i orles que s’utilitzaven ja fa uns quants anys. setes en maquinària i lletres. Va néixer per l'evolució de 500 anys d'impremta. I passejar- Com la Minerva Hispania, la màquina abaratir el cost d’externalitzar les impressions s'hi de la mà del seu responsable és endinsar- d'imprimir que va adquirir la Diputació el i per donar una sortida laboral i professional se en un batibull de paraules que estan atra- 1916 per editar impresos de mida foli. O la als nois majors de 14 anys, inters a la Casa pades en el temps. Minerva Barcino, una evolució posterior de la Misericòrdia. A la impressió del primer Una desena de màquines d'impressió, comprada el 1942. O com la linotípia d'igual butlletí després seguirien els pressupostos de fonedores, milers de lletres de plom i de model que la cedida al Ministeri de Defensa la Corporació, el llistat d'acords, els regla- fusta, mostres de matrius, tipus de cossos quan ocupava les dependències de Gardeny. ments, les invitacions, els opuscles i un àmbit diferents, caixes de composició, linotípies, O com la primera premsa vertical, d'estruc- ben divers d’edicions de diferent tipus, que orles i cenefes que prenen vida gràcies a la tura immòbil al pas de 5 segles. amb molta cura s’ha sabut recuperar. paciència, l’experiència, la inquietud, la cura La Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Com també amb molta cura el tipògraf i la perseverança que ha tingut Dionís Gutiér- Diputació de Lleida, situada a les dependèn- Dionís Gutiérrez ha sabut conservar i preser- rez per arranjar-los durant més de trenta anys. cies de la Caparrella, respira encara aquella var les primeres màquines que va olor característica que es va perdre comprar la Diputació de Lleida, el “Passejar-se per la Sala Temàtica a les impremtes amb l'arribada de 1882: una premsa vertical Sthan- l'offset. Però en aquesta sala les hope, una guillotina i una rotoplana d’Arts Gràfiques de la Diputació premses, les caixes i les velles mi- –d'aquesta darrera només es té nerves continuen sent les protago- constància–. Passejar-se per la Sala de Lleida és admirar l’evolució de nistes. I, entre elles, es conserven Temàtica d'Arts Gràfiques de la Di- 500 anys d’impremta” tres fonedores de tipus de la extinta putació de Lleida és admirar fàbrica Bauer, que en el seu últim

87 A les imatges superiors, imprès amb motiu del 125 aniversari de la impremta de la Diputació fet amb premsa vertical o de braç, i panoràmica de la Sala Temàtica. A sota, exposició a l’IEI, amb en Dionís explicant a una escola l’arribada de la impremta a Lleida, i el Breviarium Ilerdensis de Bothel. encàrrec va fer la lletra arroba. Paradoxalment, cedides per l'extint Museu d'Arts Gràfiques fons respiren amb anhel la tipografia i els és la simbologia de la jubilació de la impre- de Barcelona, d'altres provinents de la de- arabescs del pictògraf Enric Crous Vidal, mta tipogràfica, que arriba definitivament sapareguda Impremta Mariana de Lleida, (Lleida, 1908 -Noyon - França, 1987). És el quan al començament del segle XXI el BOP altres més de donacions de material obsolet fons embrionari que en un futur s'ha de es deixa de fer en paper. per l'arribada de les noves tecnologies, o convertir en un espai museístic a la ciutat de Però el fons de la Sala Temàtica d'Arts simplement de recopilacions que s'han fet Lleida, comparable només amb la Imprenta Gràfiques de la Diputació de Lleida va més per distints punts de l'Estat espanyol, estan Artesanal del Ayuntamiento de Madrid o amb enllà de la desena de màquines que s'hi guardades en diferents llocs en espera de ser el Museo de la Imprenta y las Artes Gráficas mostra. Prop d'un centenar de peces, algunes catalogades definitivament. I entre aquest de València. T

D’INTERÈS A Osca / Vielha COM ARRIBAR-HI LLEIDA Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida A Barcelona Partida de la Caparrella, 97 - 25192 Lleida A2 Telèfon 973 28 19 86 LA CAPARRELLA [email protected] N- II Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores

Carretera Vella Riu Segre Altres dies: hores convingudes. a Saragossa Transport públic Autobús línia L-CC Caparrella L-11 Llívia-Caparrella L-19 Butsènit N- II A Barcelona Sortides Estació Renfe 1 i estació d'autobusos 1 Tarragona Saragossa Entrada gratuïta per a totes les persones i institucions que ho desitgin, amb A Saragossa / Madrid AP-2 concertació prèvia. Totes les visites són guiades.

88 Sala Temática de Artes Gráficas de la Diputación

El 1 de julio de 1882, la imprenta de la Casa de la Misericordia de la dependencias de la Caparrella, respira aún un olor característico que se Diputación de Lleida editaba su primer documento: el Boletín Oficial de perdió en las imprentas con la llegada del offset. También se conservan la Provincia. Una imprenta que supuso un gasto inicial de 17.225 pesetas tres fundidoras de tipos de la desaparecida fundición Bauer, así como en maquinaria y letras. Con mucho cuidado, el tipógrafo Dionís Gutiérrez gran parte de sus matrices.. ha sabido conservar y preservar las primeras máquinas que compró la Diputación de Lleida, en 1882: una prensa vertical Sthanhope, una Pero el fondo de la Sala Temática de Artes Gráficas alberga cerca de un guillotina y una rotoplana. Pasearse por la Sala Temática de Artes Gráficas centenar de piezas, algunas cedidas por el extinto Museo de Artes Gráficas de la Diputación de Lleida es admirar la evolución de 500 años de de Barcelona, otras procedentes de la desaparecida Imprenta Mariana de imprenta. Lleida, otras de donaciones de material obsoleto por la llegada de las nuevas tecnologías, o simplemente de recopilaciones que se han realizado Una decena de máquinas de impresión, fundidoras, miles de letras de por distintos puntos del Estado, están guardadas en diversos lugares a la plomo y de madera, muestras de matrices, tipos de varios cuerpos, cajas espera de ser catalogadas definitivamente. Y entre este fondo están la de composición, linotipias y orlas que Dionís Gutiérrez ha arreglado tipografía y los arabescos del pictógrafo Enric Crous Vidal. durante más de treinta años. Como la Minerva Hispania, la máquina de imprimir que adquirió la Diputación en 1916 para editar invitaciones. O Es el fondo embrionario que en un futuro no muy lejano tiene que la Minerva Barcino, comprada en 1942. O como la linotipia de igual convertirse en un espacio museístico en la ciudad de Lleida, comparable modelo cedida en su día al Ministerio de Defensa. O como la primera sólo con la Imprenta Artesanal del Ayuntamiento de Madrid o con el prensa vertical. La Sala Temática de Artes Gráficas, ubicada en las Museo de la Imprenta y las Artes Gráficas de Valencia.T

The Graphic Arts Theme Hall of the Diputació de Lleida

The Casa de la Misericordia printing press of border machines that have all been carefully the former Museum of Graphic Arts of Barcelona. the Diputació de Lleida published its first docu- serviced and restored by Dionís Gutiérrez for Other exhibits are from the former Mariana ment: the Official Gazette of the province, on more than thirty years. The exhibits include: a Printing Press of Lleida or are donations of 1st July, 1882. The original printing press cost Minerva Hispania, a printing machine that was material that became obsolete with the arrival 17,225 pesetas between machinery and type acquired by the Diputació in 1916 in order to technological advances. face. The printer Dionís Gutiérrez has managed produce invitations; a Minerva Barcino, which to carefully conserve and maintain the first was purchased in 1942; a linotype machine of Other exhibits simply correspond to parts of machines purchased by the Diputació de Lleida the same model, which was ceded to the Ministry collections that were put together in different back in 1882: a vertical Stanhope printing press, of Defence; and an example of one of the first parts of Spain and which have been kept in a guillotine, and a rotary printing press. A walk vertical printing presses. different places awaiting definitive cataloguing. through the Graphic Arts Theme Hall of the The collection also includes exhibits from the Diputació de Lleida will provide visitors with a The Graphic Arts Theme Hall, which can be printing press and some arabesque designs by unique insight into the evolution of printing over found at the La Caparrella complex, also still the graphic designer Enric Crous Vidal. a period of 500 years. maintains that characteristic smell that print shops lost with the arrival of offset printing. The This is an embryonic collection but one which, It is possible to see printing machines, type collection also includes three well-conserved at some time in the future, will be converted foundries, thousands of wooden and lead letters, types foundry by Bauer. The collection of the into another Lleida museum space comparable examples of print moulds, various different styles Graphic Arts Theme Hall holds around a hundred with the City of Madrid's “Imprenta Artesanal” of type face, composition boxes, linotype and exhibits, some of which have been ceded by (Craft Printing Press). T

Salle Thématique des Arts Graphiques de la Diputació

Le 1er juillet 1882, l'imprimerie de la Casa de la Misericordia de la Arts Graphiques, située dans les dépendances de la Caparrella, on respire Diputació de Lleida éditait son premier document: le Boletín Oficial de encore une odeur caractéristique qui, avec l'arrivée de l'offset, disparut la Provincia (bulletin officiel de la province). L'imprimerie impliqua un dans les imprimeries. La salle abrite également trois fondeuses de types investissement initial de 17.225 pesetas en machinerie et lettres. C'est de la disparue fonderie Bauer. avec le plus grand soin, que le typographe Dionís Gutiérrez a su conserver et préserver les premières machines achetées par la Diputació de Lleida Le fonds de la Salle Thématique des Arts Graphiques abrite environ une en 1882: une presse verticale Sthanhope, une guillotine et une rotoplane. centaine de pièces, certaines cédées par l'ancien Musée des Arts Graphiques Une balade dans la Salle Thématique des Arts Graphiques de la Diputació de Barcelone, d'autres venant de l'ancienne Imprimerie Mariana de de Lleida vous permettra d'admirer l'évolution de 500 ans d'imprimerie. Lleida, d'autres étant des donations de matériel obsolète après l'arrivée des nouvelles technologies ou bien, tout simplement, des compilations Une dizaine de machines à imprimer, des fondeuses, des milliers de faites à différents endroits de l'état. Toutes ces pièces sont rangées à lettres en plomb et en bois, des échantillons de matrices, des types à différents endroits dans l'attente d'être cataloguées définitivement. Parmi différents corps, des boîtes de composition, des Linotypes et des moulures les pièces du fonds se trouve la typographie et les arabesques du pictographe que Dionís Gutiérrez a réparés pendants plus de trente ans. Vous y Enric Crous Vidal. trouverez également la Minerva Hispania, la machine à imprimer acquise par la Diputació en 1916 pour éditer des invitations. Ou encore la Minerva Il s'agit d'un fonds embryonnaire qui dans l'avenir devrait être un espace Barcino, achetée en 1942, la Linotype du même modèle cédée au Ministère muséistique de Lleida, ne pouvant être comparé qu'à l'Imprimerie de la Défense, la première presse verticale. Dans la Salle Thématique des Artisanale de la Mairie de Madrid. T

89 90