PRESENTACIÓ

Els espais naturals objecte d'aquest Pla especial van ser inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992.

Les bases cartogràfiques del PEIN, a escala 1:50.000, no van permetre en tots els casos establir una delimitació suficientment detallada i precisa dels espais naturals que integren aquest Pla.

Per aquest motiu el propi PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, disposa la necessitat de dur a terme una adaptació cartogràfica posterior sobre plànols amb escales gràfiques més detallades, dels límits fixats pel PEIN.

La finalitat del present Pla especial és, precisament, la realització d'aquestes adaptacions cartogràfiques en alguns dels espais del PEIN, a través de la definició detallada, gràfica i escrita, dels seus límits respectius.

Ens els espais del PEIN regeix, des de la seva aprovació, el règim normatiu establert pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. Aquest Pla especial no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.

3 4 1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1 El Pla d'espais d'interès natural (PEIN)

La redacció d'aquest Pla especial s'emmarca en el desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural, aprovat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. El PEIN (vegeu l’annex 1 d’aquesta Memòria), que té la condició de pla territorial sectorial, va ser redactat i tramitat d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d'espais naturals. Conté un conjunt de 144 espais naturals considerats d'un interès natural de primer ordre, als quals dota d'un règim de protecció de caràcter bàsic.

L'objecte del PEIN (art.15.1 de la Llei 12/1985) és "...la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen".

Aquesta protecció bàsica es concreta en un conjunt de normes (Annex del Decret 328/1992, reproduït a l'annex 1 d'aquesta memòria) que, des del moment de l'aprovació del PEIN, han estat aplicades a tots els espais del Pla o només a alguns d'ells, segons els casos. Així mateix, el PEIN conté un programa de desenvolupament, el qual ha de ser revisat periòdicament, on s'estableixen les actuacions necessàries per a la implantació i el desplegament del Pla i per a completar la protecció bàsica dels espais esmentats.

5 1.2 Bases jurídiques

D'acord amb el que disposa l'article 16.1 de la Llei 12/1985, el PEIN conté la delimitació indicativa dels diversos espais a escala 1:50.000. Tanmateix, atesa la imprecisió d'aquesta escala gràfica, la pròpia Llei estableix la necessitat d'una delimitació definitiva posterior, a partir dels criteris fixats pel mateix PEIN, i regula els procediments a tal efecte (veure apartat 1.3 d’aquesta memòria).

En aquest sentit, la Llei determina (art.16.2) que aquesta delimitació definitiva s'ha de fer a través de l'aplicació de les modalitats de protecció especial regulades pel seu article 21 (parc nacional, paratge natural d'interès nacional, parc natural i reserva natural), o bé mitjançant els plans especials a que fa esment l'article 5 de la Llei.

En qualsevol cas "... aquesta delimitació ha de garantir la salvaguarda dels valors que han motivat la inclusió de l'espai en el Pla i consistirà en la simple adaptació cartogràfica, a escales gràfiques més detallades, dels límits establerts pel Pla, sens perjudici dels criteris per a la delimitació definitiva expressats en el document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions)." (Art. 8.2 de les Normes del PEIN).

Pel que es refereix als plans especials per a la delimitació definitiva, s'han de formular i tramitar d'acord amb el que estableixen la Llei 12/1985 i la legislació urbanística. Han de contenir (art. 8.5 del Decret 328/1992) una descripció detallada dels límits i la seva representació gràfica a una escala suficientment detallada en funció de les característiques i la dimensió de l'espai.

Així mateix, aquests plans especials poden contenir les altres determinacions pròpies dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge, i també mesures de promoció i millora destinades a la població rural resident en aquests espais.

El Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, disposa que correspon al Departament de Medi Ambient la redacció dels plans especials necessaris per a la delimitació definitiva dels espais inclosos al PEIN.

La tramitació d'aquests plans especials, quan són promoguts per la Generalitat de Catalunya, segueix el procediment següent (art. 8.5-d de les Normes del PEIN). Una vegada aprovats inicialment pel Conseller de Medi Ambient, han de ser sotmesos a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'ha d'obrir un altre període d'idèntica durada

6 per donar audiència a les corporacions locals el territori de les quals resulti afectat. L'aprovació provisional correspon també al Conseller de Medi Ambient.

Prèviament a l'aprovació definitiva pel Govern de la Generalitat, cal demanar informes als ajuntaments afectats, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Són també preceptius els informes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

7 1.3 Conveniència i oportunitat de la formulació del Pla especial

Lògicament, per assolir un desenvolupament ple del Pla i l'aplicació sistemàtica de les seves determinacions, cal una definició inequívoca dels àmbits físics dels espais que l'integren.

D'altra banda, és indispensable evitar les situacions d'inseguretat jurídica que determinades imprecisions en els límits dels espais del PEIN podrien comportar en algunes àrees limítrofs.

El PEIN, a través del seu programa de desenvolupament especifica aquells espais que han d'ésser objecte de l'aplicació de modalitat de protecció especial, entre els quals no es troben els que són objecte d'aquest Pla especial. Atesa aquesta circumstància i vistos els requeriments actuals de protecció dels espais en aquesta memòria considerats, s’ha optat per la utilització de la figura del pla especial per a establir-ne la delimitació definitiva.

8 1.4 L’espai natural Serres de Cardó-el Boix

1.4.1 Descripció general

Les serres de Cardó i del Boix constitueixen un espai natural representatiu de la diversitat i singularitat de les serres pre-litorals del sistema Mediterrani central.

El bloc estructural del Cardó se situa al marge esquerre del riu Ebre, amb desnivells superiors als 900 m, i tanca pel sud la Cubeta de Móra. Forma una estructura molt trencada i replegada per encavalcaments amb una notable complexitat tectònica -falles i plecs anticlinals i sinclinals amb tendència nord- est i sud-est-, constituïda bàsicament per materials calcaris (triàsics, juràssics i cretacis inferiors). Gran part de l'espai és constituït per dolomies de trànsit juràssic-cretaci. El particular cromatisme dels materials (calcàries, dolomies, margues ...) i la morfologia rica en elements singulars (agulles, cingleres ...) fan d'aquest espai un element de notable valor paisatgístic.

El paisatge essencialment mediterrani presenta moltes semblances amb el dels ports de Tortosa, però a diferència d'aquest li manca un clar estatge superior submediterrani. Llur paisatge ve condicionat bàsicament pel substrat predominantment calcari, un bioclima de tipus xerotèric i la particular situació geogràfica de la serra. Les serres de Cardó i Boix presenten caràcters prou diferencials amb respecte a les serres veïnes. Bàsicament els dominis de vegetació predominants són els dels alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Quercetum mediterraneo-montanum), i més puntualment el de la roureda del roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). Molt sovint l'alzinar degradat és substituït per brolles calcícoles (amb o sense pins), garrigues, llistonars, prats secs, etc. Al domini de la roureda seca, hi ha pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra) sobre joncedes (principalment Brachypodio-Aphyllanthetum) que alternen amb petits retalls de roureda. També en aquest domini de vegetació cal destacar la presència de petites bosquines de caducifolis, extremadament singulars, així com teixedes (Saniculo-Taxetum) als repeus de les cingleres calcàries. Les comunitats rupícoles hi prenen una gran importància i desenvolupament: Hieracio-Salicetum tarraconensis, brolles xeroacàntiques d'eriçó (Erinaceo- Antthyllidetum montanae), gramenets de repeus de cingle obacs (Conopodi- Festucetum scopariae), etc. En aquestes comunitats pròpies dels roquissars i pedruscall calcari, amb una gran varietat d’ambients, es refugien algunes plantes molt rares i endèmiques de la Catalunya meridional, com Salix tarraconensis, Knautia rupicola, Linaria glauca, etc.

El conjunt de la serra, amb una morfologia rica i un paisatge tipícament mediterrani, presenta interessants constrasts entre les obagues, les parts altes i el solells. Per altra banda, el bon estat de conservació d'algunes

9 raconades (Vall de Cardó), en especial en relació a les muntanyes veïnes, augmenta el seu interès. La conservació d'aquests biòtops, especialment del bosc mediterrani, ha permès el manteniment en aquest espai d'una rica i variada fauna. L'espai aplega espècies de gran valor faunístic a Catalunya, com la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica), amb una situació relictual i constituint la població actual més septentrional, i el gat fer (Felis silvestris), entre d'altres. La serra del Boix constitueix un dels límits septentrionals del tritó (Pleurodeles waltl). Els biòtops cavernícoles són rics en diverses espècies de quiròpters i en la presència de coleòpters endèmics (Tycobitinus montani). De la fauna invertebrada cal destacar també d'altres singularitats, com l'existència d'un mol·lusc endèmic d'aquest territori (Xeroplexa arturi).

S'han de considerar les notables afinitats d'aquest espai amb d'altres serres pre-litorals situades al sud de l'Ebre (sistema Meridional). Aquest caràcter de transició entre el sistema Mediterrani central i el meridional accentua encara més llur singularitat i interès natural.

1.4.2 Àmbits administratius

L'espai comprèn territoris dels municipis de Benifallet, el Perelló, Tivenys i Tortosa, a la comarca del Baix Ebre, i del municipi de Rasquera, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

1.4.3 Motius de la inclusió al PEIN

Les serres de Cardó-Boix constitueixen un espai natural representatiu de la diversitat i singularitat de les serres pre-litorals del Sistema Mediterrani Central. El particular cromatisme dels materials i la morfologia rica en elements singulars fan d'aquest espai un element de notable valor paisatgístic. Cal remarcar l'especial interès i el bon estat de conservació dels alzinars i bosquines mixtes de les obagues, com també de la bona mostra de la vegetació rupícola. La conservació dels biòtops mediterranis ha permès el manteniment d'una fauna rica i variada, amb algunes espècies de gran valor faunístic.

1.4.4 Delimitació indicativa de l’espai

El PEIN conté la descripció següent en relació als límits de l’espai (vol. III pàg. 209, apt. A2)

“L'espai comprèn el conjunt format per les serres de Cardó i del Boix. El límit s'amotlla a les esmentades serres seguint-les a peu i a mig vessant de forma que s'estalvien la major part de les zones de conreu.”

L'expressió gràfica d'aquesta delimitació és efectuada pel PEIN a través del plànol a escala 1:50.000 que s’adjunta (vegeu plànol núm. 2)

10

1.4.5 Criteris per a la delimitació definitiva

D’acord amb el mandat de la Llei 12/1985, el PEIN (vol. III pàg. 210, apt.C1), disposa que:

“Aquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció feta a A.2”

11 1.5. L’espai natural Serres de Pàndols-Cavalls

1.5.1 Descripció general

Les serres de Pàndols i Cavalls constitueixen la prolongació natural vers el nord-est dels ports de Tortosa amb els que formen una unitat geològica de notable entitat i complexitat. L'espai tanca pel sud-oest la Cubeta de Móra i posa en contacte les serres pre-litorals amb les petites elevacions muntanyoses que clouen la depressió de l'Ebre. Per tot això aquest espai no és més que una continuació vers les terres de l'interior de les parts baixes dels ports de Tortosa. De característiques molt semblants, el paisatge de Pàndols i Cavalls acull una bona mostra dels elemens naturals del país, així com presenta algunes singularitats geològiques especialment remarcables.

Les dues serres formen unitats geomorfològiques ben menifestes, sense assolir grans alçades -705 m a Pàndols i 660 a Cavalls-, i presenten un relleu abrupte i esquerp. El predomini de la roca calcària ha determinat la formació de nombroses formes càrstiques -coves, avencs ...-. La zona central de l'espai és constituïda per calcàries i dolomies juràssiques, i a l'extrem nord- oriental apareixen argiles i calcàries del triàsic. La zona presenta algunes formacions de grans valors paisatgístics, amb corrents d'aigua -riu Canaletes- que per estrets congosts parteixen l'estructura de les serres o gorges profondes d'una gran singularitat geològica -sector de Fontcalda-.

El paisatge actual que predomina en aquest espai són les pinedes secundàries de pi blanc i, molt localment, alguna obaga humida de pinassa. Però en la major part del territori les pinedes acompanyen a les brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern (la brolla de romaní i maleïda Genisto- Cistetum clusii, i la brolla amb bufalaga tintòria (Erico-Thymelaeetum tinctoriae) que alterna amb algunes clapes de garriga.

Les màquies litorals de garric i margalló poden aparèixer puntualment als repeus orientals de les serre. Els boscos climàcics, com l'alzinar litoral i el carrascar, pràcticament han desaparegut i només apareixen molt fragmentàriament a les parts altes de les serres. En general aquest espai presenta un grau de continentalitat més acusat que els ports de Tortosa, factor que es tradueix en un augment progressiu dels elements indicadors d'aquesta -carrascars, brolles continentals ...-. Cal remarcar que les serres de Pàndols i Cavalls constitueixen un espai de transició entre els país de l'alzinar litoral i del carrascar continental. La vegetació dels indrets més humits té poca importància i així resta refugiada en ambients especials com per exemple les comunitats rupícoles dels degotalls calcaris (Eucladio- Adiantetum). La fauna d'aquest espai presenta les mateixes característiques que la dels ports de Tortosa, amb espècies de notable interès com la cabra salvatge. En

12 resum constitueixen ambdues un conjunt d'immillorable interès natural i d'una enorme extensió.

1.5.2 Àmbits administratius

L'espai comprèn territoris dels municipis de Benissanet i Miravet, a la comarca de la Ribera d’Ebre, i dels municipis de Bot, el Pinell de Brai, Gandesa i Prat de Comte, a la comarca de la Terra Alta.

1.5.3 Motius de la inclusió al PEIN

L'espai acull una bona mostra dels sistemes naturals de les terres baixes i més meridionals de les serres pre-litorals, i presenta algunes singularitats geològiques especialment remarcables. La zona presenta algunes formacions de grans valors paisatgístics, amb corrents d'aigua i gorges profundes d'una notable singularitat. Cal remarcar que la serra de Pàndols-Cavalls constitueix un espai de transició entre el país de l'alzinar litoral i del carrascar continental. Juntament amb els ports de Tortosa constitueix un conjunt d'immillorable interès natural a les terres meridionals i d'una enorme extensió.

1.5.4 Delimitació indicativa de l’espai

El PEIN conté la descripció següent en relació als límits de l’espai (vol III pàg. 231 apt. A2):

“L'espai comprèn les serres de Pàndols i Cavalls. El límit en el seu sector nord s'ajusta a peu del seu carener; vers l'est segueix pel límit del terme municipal de Benissanet fins a l'Escoda d'on gira vers el sud, tot seguint a mig vessant la serra fins trobar el límit del terme municipal de Gandesa fins a la font de Tois. D'aquí el límit segueix vers el nord-est pel barranc de Berbis fins trobar el sector nord.”

L’expressió gràfica d’aquesta delimitació és efectuada pel PEIN a través del plànol a escala 1:50.000 que s’adjunta (vegeu plànol núm 2).

1.5.5 Criteris per a la delimitació definitiva

D’acord amb el mandat de la Llei 12/1985, el PEIN (vol. III pàg 232, apt.C1) disposa que:

“Aquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció feta a A.2.”

13 1.6 L’espai natural Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera

1.6.1 Descripció general

El Pla de la Galera és tallat per diverses barrancades perfectament encaixades, que recullen les aigües dels vessants orientals dels Ports i desaigüen al riu Ebre. Aquest espai comprèn tres d'aquests barrancs -espai lineal d'una longitud aproximada de 20 Km-, representants del paisatge natural de les planes pre-litorals. L'inclusió d'aquest espai en el PEIN queda plenament justificada per representar uns elements singulars de la Catalunya meridional; és un dels pocs exemples de rambla mediterrània a les terres del Principat de Catalunya.

Aquests barrancs romanen eixuts gran parts de l'any i recullen l'aigua d'escorrentia dels Ports. Són, de fet, grans rambles que recullen les aigües de pluja i per on poden escolar-se en pocs moments molts metres cúbics d'aigua (d'on els ve l'amplada de la seva llera) tot i que habitualment només condueixen un corrent petit. El règim hídric irregular d'aquests torrents amb sòls que no es beneficien, per tant, d'un nivell freàtic constant, condiciona un poblament vegetal particular. A les ribes i lleres eixutes d'aquestes rambles s'observa una disposició de la vegetació molt típica de les terres mediterrànies meridionals, que no existeix enlloc més del Principat de Catalunya. En els cursos dels torrents i a les seves vores apareixen petites bosquines i matolls de rambla, integrades per arbrets, arbusts i grans plantes herbàcies, que fan el mateix paper dels boscos de ribera més septentrionals.

El llit dels barrancs, per on circula l'aigua quan plou, és ocupat pel baladrar (Rubo-Nerietum oleandri) matollar dominat pel baladre. El baladrar és una formació freqüent a les rambles de l'Africa del Nord i d'Andalusia, i encara és comú fins el País Valencià, assolint pràcticament el seu límit septentrional en aquests barrancs de l'Ebre. Aquestes comunitats entren en contacte amb les màquies i matolls eixuts situats damunt sòls no inundables de l'entorn (Oleo- Ceratonion). Per sobre doncs, del baladrar arran del fons del torrent sec apareix sovint un matoll de murtra (Calicotomo-Myrtetum), integrat també per altres arbusts i lianes vinguts de les comunitats eixutes veïnes. El murtrar pot ascendir fins a indrets més septentrionals que el baladrar, però no per això deixa d'ésser una unitat de vegetació poc freqüent al Principat de Catalunya. Per damunt del murtrar sobre els sòls completament secs -crostes calcàries- on les terres de conreu ho han respectat, apareixen fragments de la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), vegetació climàcica de les terres planeres de gran part del país.

Cal remarcar l'interès herpetològic d'aquest espai, per la presència de poblaments de la tortuga mediterrània (Testudo hermanii) una espècie molt rara i escasa a la fauna catalana.

14

Aquest espai presenta doncs, elements de notable singularitat, d'una acusada meridionalitat i d'excepcional valor per a Catalunya. A part dels valors biològics cal destacar els purament estètics, d'un paisatge únic a les nostres terres -especialment a l'època de floració dels arbusts-, que constrasta fortament amb la homogeneïtat de la plana agrícola.

1.6.2 Àmbits administratius

L’espai comprèn territoris dels municipis de la Galera i Mas de Barberans, a la comarca del Montsià, i del municipi de Roquetes, a la comarca del Baix Ebre.

1.6.3 Motius de la inclusió al PEIN

L'espai representa uns elements de gran singularitat a les terres meridionals, com un dels pocs exemples ben conservats de rambla mediterrània a Catalunya. Conserva una mostra representativa de la vegetació característica d'aquests ambients de rambla, amb alguns elements de notable interès. Cal remarcar també l'interès d'aquest espai, com a refugi faunístic per algunes espècies mediterrànies. Apart dels valors biològics cal destacar els paraments estètics, d'un paisatge únic a les nostres terres, que contrasta fortament amb l'homogeneïtat de la plana agrícola.

1.6.4 Delimitació indicativa de l’espai

El PEIN conté la descripció següent en relació als límits de l’espai (vol III pàg. 233, apt. A2):

“Espai format pel conjunt de barrancs de Sant Antoni - Lloret i la Galera. El barranc de la Galera va des del pont de la carretera de mas de Barberans -Km 12- fins al poble de la Galera; el barranc de Sant Antoni - Lloret va des del Rastell fins al Km 24 de la carretera de mas de Barberans.”

L’expressió gràfica d’aquesta delimitació és efectuada pel PEIN a través del plànol a escala 1:50.000 que s’adjunta (vegeu plànol núm. 2).

1.6.5 Criteris per a la delimitació definitiva

D’acord amb el mandat de la Llei 12/1985, el PEIN (vol. III pàg 234, apt. C1) disposa que:

“Aquesta delimitació es refereix a la descripció feta a A.2.”

15

16

ANNEX 1 DECRET 328/1992, DE 14 DE DESEMBRE DECRET 213/1997, DE 30 DE JULIOL

17

18 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 1714 - 1.3.1993 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2448 - 5.8.1997

DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural i també DECRET 213/1997, de 30 de juliol

NOTA. En aquest text s’han inclòs les correccions d’errada publicades en el DOGC.

La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, DECRETO: crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i Article únic l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la S'aprova el Pla d'espais d'interès natural, les Normes conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb del qual són reproduïdes al final d'aquest Decret. els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que Disposicions finals posseeixen. - 1 Es faculta els consellers d'Agricultura, Ramaderia Atès que el projecte del Pla d'espais d'interès i Pesca i de Medi Ambient per dur a terme les natural, elaborat pels departaments d'Agricultura, actuacions que calguin per a l'aplicació, l'execució i Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, ha estat el desenvolupament d'aquest Decret. sotmès al procediment de tramitació establert per la mateixa Llei 12/1985, de 13 de juny, i per la - 2 Queden derogades totes les disposicions de legislació específica en matèria de procediment caràcter general del mateix rang o inferior mitjançant administratiu; les quals s'hagi establert per als espais inclosos al Pla d'espais d'interès natural un règim jurídic diferent Atès que en aquesta tramitació s'ha donat del que determinen les Normes annexes del present participació als ens locals i, en general, a aquelles Decret. entitats legalment representatives dels interessos de caràcter general o corporatiu directament - 3 El present Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC. afectats pel Pla, sens perjudici de les al·legacions presentades amb caràcter individual; Barcelona, 14 de desembre de 1992

Atès que també s'ha procedit a l'exposició pública Jordi Pujol del Pla durant el mes de setembre de 1992 i que President de la Generalitat de Catalunya s'han valorat i s'han tingut en compte les al·legacions presentades; Francesc Xavier Marimon i Sabaté Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Vist el projecte del Pla d'espais d'interès natural, presentat pels departaments d'Agricultura, Albert Vilalta i Gonzàlez Ramaderia i Pesca i de Medi Conseller de Medi Ambient

Ambient, el qual integra les aportacions resultants del procés de participació pública i dels informes preceptius que estableix la legislació vigent;

Vistos els preceptius informes del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal;

Atès el que disposen l'article 20.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la NORMES Generalitat de del Pla d'espais d'interès natural

Catalunya, i el Decret 200/1992, de 25 de setembre, Capítol 1 pel qual es distribueixen competències Disposicions comunes sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural; Article 1 A proposta dels consellers d'Agricultura, Ramaderia i Objecte del Pla Pesca i de Medi Ambient, i d'acord amb el Govern,

19 Síntesi-resum. 1.1 El present Pla d'espais d'interès natural té com a objecte, d'acord amb el que estableix l'article 15 de 4.2 Les determinacions contingudes en els la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en documents III, IV i la seva documentació gràfica endavant Llei 12/1985), la delimitació i l'establiment complementària, així com els plànols de delimitació de les determinacions necessàries per a la protecció a escala 1/50.000, tenen caràcter normatiu. bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, Article 5 socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Interpretació

1.2 En el marc del Pla d'espais d'interès natural (en 5.1 Les determinacions del Pla s'interpretaran endavant PEIN o Pla) es potenciaran, basant-se en aquells criteris que, partint del sentit congruentment amb les finalitats de conservació propi de les seves paraules en relació amb el context expressades al punt anterior, els usos i les activitats i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, compte principalment el seu esperit i la seva finalitat d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals protectora. fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos, s'impulsarà el desenvolupament 5.2 Per a la interpretació dels límits dels diversos dels territoris de la zona per tal d'evitar el espais que inclou el Pla, mentre no sigui vigent la despoblament rural, i es promouran les activitats delimitació definitiva a què fa referència l'article 8 descontaminants del medi. A aquests efectes, es d'aquestes Normes, caldrà atenir-se a les prendran les mesures oportunes per assegurar el indicacions dels plànols a escala 1/50.000 manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les corresponents i, amb caràcter complementari, es seves condicions actuals i de forma compatible amb consideraran també les descripcions que a aquest la protecció dels espais inclosos al Pla. respecte conté el document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions). Article 2 Marc jurídic Article 6 El Pla ha estat redactat d'acord amb el que estableix Efectes el capítol 3 de la Llei 12/1985 i, atesa la condició de pla territorial sectorial que li atorga l'article 15.2 de El Pla té els efectes jurídics derivats de la seva l'esmentada Llei, conforme a les disposicions de la condició de pla territorial sectorial, així com aquells Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política altres que estableix la Llei 12/1985. territorial. Conseqüentment, les determinacions normatives del Pla són d'obligat compliment tant per a les Article 3 administracions públiques com per als particulars. Àmbit territorial

3.1 Les disposicions d'aquest Pla són aplicables de Article 7 manera immediata als espais detallats a l'annex 1 Vigència i modificacions d'aquestes Normes, d'acord amb les delimitacions grafiades als plànols a escala 1/50.000 i les 7.1 La vigència del Pla és indefinida (article 15.3 de descripcions dels límits expressades al document III la Llei 12/1985). (síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions). 7.2 Modificacions del Pla.

3.2 L'aprovació de la delimitació definitiva a) Correspon al Departament d'Agricultura, esmentada a l'article 8 implicarà que les disposicions Ramaderia i Pesca i al Departament de Medi del Pla es referiran a l'àmbit resultant. Ambient formular i redactar les modificacions del Pla. Sempre han de donar audiència a les entitats locals afectades i sotmetre les propostes a informació pública quan impliquin alteracions dels àmbits territorials inclosos en el Pla. Article 4 Contingut La seva aprovació pertoca al Govern. Seran preceptius els informes del Departament de Política 4.1 El Pla, l'integren els documents següents: Territorial i Obres Públiques, del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Memòria i annexos (I). Forestal. Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació (II). Espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, b) No s'ha d'observar el tràmit d'audiència esmentat actuacions preventives i altres determinacions (III). al paràgraf anterior en el cas que la delimitació Normes (IV). indicativa hagi estat substituïda per la de caràcter Programa de desenvolupament (V). definitiu, sempre que l'esmentada modificació no Plànols a escala 1/250.000 i 1/50.000.

20 comporti alteracions substancials del perímetre inicial. a) Els plans especials a què fa referència el punt 1 d'aquest article es formularan i es tramitaran d'acord c) Quan les modificacions afectin espais naturals amb el que estableix la legislació urbanística (article que gaudeixen d'una delimitació definitiva, aquestes 5.1 de la Llei 12/1985) i contindran una descripció hauran de tramitar-se també d'acord amb les normes detallada dels límits i la seva representació gràfica a específiques que els siguin d'aplicació. una escala suficientment detallada en funció de les característiques i la dimensió de l'espai. 7.3 Actuacions d'utilitat pública. b) Així mateix, podran contenir les altres La declaració d'utilitat pública que faci el Govern determinacions pròpies dels plans especials per a la d'actuacions que s'hagin d'ubicar dins els espais del protecció del medi natural i del paisatge, així com Pla determinarà, en aquells casos en què sigui mesures de promoció i millora destinades a la necessari, l'aplicació del procediment de modificació població rural resident en aquests espais. expressat als paràgrafs a), b) i c) del punt anterior. c) A més de la Generalitat, podran promoure aquests 7.4 Revisions del programa de desenvolupament. plans les entitats locals amb competències urbanístiques, sempre que els espais siguin inclosos a) El programa de desenvolupament del Pla es en els seus respectius àmbits administratius. revisarà en el termini de quatre anys. d) La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà b) Aquestes revisions seran formulades pels al que estableixen el Decret legislatiu 1/1990, de 12 departaments als quals corresponen la redacció i les de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals modificacions del Pla, els quals elevaran les vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985. corresponents propostes al Govern per a la seva Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, aprovació. els plans seran sotmesos a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un 7.5 Incorporació d'espais naturals de protecció altre període d'idèntica durada per donar audiència a especial. La declaració de protecció especial d'un les corporacions locals el territori de les quals resulti espai natural que no formi part de la xarxa del Pla, afectat. mitjançant alguna de les modalitats previstes a l'article 21.1 de la Llei 12/1985, implicarà la seva Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar inclusió automàtica en el Pla. informes als ajuntaments afectats quan aquests no siguin els promotors del pla, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Capítol 2 Seran preceptius els informes dels departaments de Execució i desenvolupament del Pla Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i els altres establerts per la Article 8 normativa vigent. Delimitació definitiva dels espais Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat 8.1 La delimitació definitiva dels espais inclosos en de Catalunya, les aprovacions inicials i provisionals el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de correspondran al conseller de Medi Ambient. protecció especial de l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé mitjançant el planejament especial a què es fa L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà esment en l'article 5 de la mateixa Llei (article 16 de al Govern de la Generalitat. la Llei 12/1985). Article 9 8.2 Aquesta delimitació haurà de garantir la Execució i seguiment del Pla salvaguarda dels valors que han motivat la inclusió de l'espai en el Pla i consistirà en la simple adaptació 9.1 Els departaments de Política Territorial i Obres cartogràfica, a escales gràfiques més detallades, Públiques, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de dels límits establerts pel Pla, sens perjudici de Medi Ambient duran a terme, en l'àmbit de les seves l'aplicació dels criteris per a la delimitació definitiva respectives competències, les accions necessàries expressats en el document III (espais inclosos en el per executar les actuacions previstes pel Pla, per PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i garantir el compliment de les seves disposicions altres determinacions). normatives i per fer el seguiment de l'evolució de la problemàtica del sistemes naturals i del medi rural en 8.3 El que disposa el punt anterior també serà general en els distints espais, i en conseqüència d'aplicació a ulteriors modificacions o revisions del adoptar les mesures adequades en les successives planejament especial esmentat. revisions del programa de desenvolupament. 8.4 Quan l'aplicació d'una modalitat de protecció especial afecti únicament de manera parcial algun 9.2 Així mateix, es constituirà una comissió de dels espais inclosos en el Pla, la resta de l'àmbit seguiment del Pla integrada pels departaments haurà de ser objecte igualment del procediment de esmentats al punt anterior, amb l'objecte de delimitació definitiva, d'acord amb els punts anteriors coordinar les respectives accions d'execució i d'aquest article. seguiment i preparar les revisions del programa de desenvolupament. 8.5 Plans especials.

21 9.3 Les actuacions previstes als espais del Pla que Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca vagin a càrrec de la Generalitat de Catalunya hauran considerarà la seva realització amb caràcter de preveure els mecanismes necessaris que prioritari, als efectes del que preveu l'article 10 de la permetin una participació activa dels ens locals, Llei 6/1988. municipis i consells comarcals. f) Quan el programa de desenvolupament del Pla prevegi la creació d'àrees forestals recreatives, Article 10 aquesta tindrà caràcter prioritari en els plans, els Beneficis programes i les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Així mateix, en 10.1 Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i aquells espais del Pla on el risc d'incendis és alt, la Pesca i de Medi Ambient atorgaran ajuts tècnics i redacció dels plans de prevenció d'incendis forestals econòmics per fomentar la realització de les tindrà caràcter prioritari en els plans, els programes i actuacions previstes pel programa de les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, desenvolupament del Pla. En aquests casos, les Ramaderia i Pesca actuacions esmentades gaudiran de consideració prioritària en l'atorgament dels ajuts de caràcter g) Quan el desenvolupament del Pla impliqui la general als quals puguin acollir-se amb la mateixa promoció de modalitats de protecció especial, finalitat. juntament amb les respectives disposicions declaratòries, s'establiran les dotacions 10.2 Sens perjudici del que estableix el punt anterior, pressupostàries necessàries per a la correcta gestió seran d'aplicació els beneficis següents: de l'espai protegit. També es preveuran beneficis tècnics i financers per a les zones protegides i les a) Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i seves àrees d'influència quan el règim aplicable i les Pesca i de Medi Ambient elaboraran anualment, condicions sòcio-econòmiques de l'espai així ho cada un dins les seves competències, programes on requereixin. s'establiran beneficis tècnics i financers destinats als ajuntaments, les entitats locals menors, les entitats h) A les àrees forestals on s'observi un risc de sense finalitat de lucre, les agrupacions agràries i degradació que posi en perill el medi natural que es forestals legalment constituïdes i els titulars de pretén protegir, el Departament d'Agricultura, finques agrícoles o forestals integrades totalment o Ramaderia i Pesca adoptarà les mesures financeres parcialment en un espai inclòs al Pla. directes adreçades a reorientar aquest procés.

Es disposaran els efectes compensatoris de les 10.3 L'Administració de la Generalitat impulsarà figures impositives legals que tinguin en compte els l'atorgament de beneficis fiscals i exempcions efectes descontaminadors dels espais d'interès destinats als propietaris rurals en els espais inclosos natural. al Pla. b) El Departament de Medi Ambient prestarà col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció Article 11 dels estudis d'impacte ambiental en projectes Indemnitzacions d'obres d'instal·lacions promoguts pels consells comarcals, els ajuntaments o els propietaris En els termes previstos a l'article 39 de la Llei particulars que, com a conseqüència de l'aplicació 12/1985, en aquells supòsits en els quals el de la normativa del Pla, s'hagin de sotmetre al desenvolupament del Pla comporti la privació procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Així singular de la propietat privada o de drets o mateix, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i interessos patrimonials legítims es preveuran les Pesca podrà prestar suport tècnic i econòmic quan corresponents indemnitzacions. es tracti de projectes referents a les activitats agràries. Capítol 3 c) El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Regulació d'usos i activitats donarà prioritat a les obres de correcció hidrològico- forestal projectades als espais del Pla. Article 12 Usos públics d) En aquells espais on el programa de desenvolupament del Pla preveu l'impuls amb Els usos públics en els espais del Pla es caràcter prioritari de projectes d'ordenació i de plans desenvoluparan amb ple respecte als béns, els drets tècnics de gestió i millora forestal, els propietaris privats i les propietats existents. Els departaments gaudiran de consideració preferent en l'atorgament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient dels ajuts a què fa referència l'article 65 de la Llei establiran mesures amb aquesta finalitat en els seus 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, i respectius àmbits competencials. d'aquells altres als quals puguin acollir-se a tal efecte. Els ajuts a què fa referència l'apartat a) inclouran subvencions als plans tècnics de gestió i Article 13 millora forestal. Règim urbanístic e) En aquells espais on el programa de 13.1 Als espais delimitats pel Pla s'aplica d'una desenvolupament del Pla preveu la redacció manera preventiva el règim del sòl fixat pels articles prioritària de plans de producció forestal, el

22 127 i 128.1 del text refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya (Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol). Article 16 Zones humides Els espais inclosos en el Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d'espais D'acord amb el que estableix l'article 11 de la Llei lliures, zones verdes o similars, en cap cas no 12/1985, en aquells espais o les seves parts que, podran ser objecte d'usos o transformacions que no d'acord amb el programa de desenvolupament del siguin congruents amb la seva naturalesa d'espai Pla, tenen la condició de zona humida, no podran natural. realitzar-se activitats o usos susceptibles de provocar-ne la recessió o la degradació. 13.2 Els nous instruments de planejament urbanístic i la planificació específica per a les zones d'alta muntanya s'han d'adequar al contingut del Pla Article 17 (article 18.2 de la Llei 12/1985). Els plans comarcals Avaluacions d'impacte ambiental de muntanya programaran les actuacions oportunes per a la protecció i millora dels espais del Pla situats 17.1 D'acord amb el que disposa el Decret 114/1988, en les respectives comarques. de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, tots els projectes d'obres i d'instal·lacions que puguin 13.3 Així mateix, els plans territorials parcials perjudicar notòriament els valors preservats en els assenyalaran com a espais d'interès natural aquells espais del Pla la realització o autorització dels quals espais del Pla que es trobin en el seu àmbit, sens correspongui a la Generalitat de Catalunya se perjudici d'aquells altres als quals puguin atorgar sotmetran al procediment establert per l'esmentat aquesta qualificació, i establiran les accions Decret. territorials i les normes d'ordenació adequades per a la seva protecció i millora. 17.2 En tot cas s'hauran de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental les obres, 13.4 Els plans urbanístics l'àmbit d'ordenació dels instal·lacions i activitats que figuren expressament al quals afecti espais inclosos en el Pla hauran Decret 114/1988, i en altres disposicions de caràcter d'incorporar les seves determinacions i justificar general; i també s'hi hauran de sotmetre aquelles degudament el compliment de les condicions a què altres determinades basant-se en el que estableix fa referència aquest article, que s'estimen mínimes. l'annex 2 de la Directriu 85/337/CEE, de 27 de juny, amb l'excepció de les explotacions de granges, que seguiran la tramitació habitual com a activitats Article 14 classificades. Circulació amb mitjans motoritzats 17.3 L'annex 2 d'aquestes Normes conté la llista 14.1 No és permesa la circulació de vehicles d'obres, instal·lacions i activitats que, d'acord amb el motoritzats camps a través ni fora de carreteres o que s'ha expressat en el paràgraf anterior, estaran camins habilitats per al pas d'automòbils. Aquesta sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte disposició no afecta les activitats agro-pecuàries, ambiental, d'acord amb el procediment aplicable en silvícoles i similars, ni les de prevenció i extinció cada cas. d'incendis realitzades per les agrupacions de defensa forestal i altres organismes amb anàlogues 17.4 Quan, com a conseqüència de l'aplicació de la finalitats, ni la circulació de vehicles quan sigui normativa d'aquest Pla, s'hagin de sotmetre al estrictament necessari per al desenvolupament a procediment d'avaluació d'impacte ambiental l'interior dels espais del Pla d'altres activitats projectes d'obres o d'instal·lacions promoguts per degudament legalitzades. consells comarcals, ajuntaments o propietaris particulars, seran d'aplicació els ajuts previstos a 14.2 D'acord amb el que disposa la legislació vigent, l'article 10. els circuits de les modalitats motociclistes i automobilístiques en ella indicades no podran transcórrer pels espais inclosos en el Pla. Capítol 4 Normes particulars

Article 15 Article 18 Activitats extractives Àmbit d'aplicació

15.1 Les activitats extractives es duran a terme 18.1 Les disposicions del present capítol són d'acord amb el que estableixen la Llei 12/1981, de d'aplicació únicament als espais del Pla que s'indica 24 de desembre, la Llei 12/1985, la seva legislació en cada cas i es corresponen amb les que conté complementària i la legislació en matèria d'avaluació l'apartat C.4 (normes particulars) del document III d'impacte ambiental. (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa. Actuacions preventives i altres 15.2 En qualsevol cas, són d'aplicació la normativa determinacions) del Pla. específica de cada espai natural de protecció especial i els plans urbanístics respectius en els 18.2 En cas de contradicció o incongruència entre aspectes que impliquen un grau de protecció més les disposicions d'ambdós documents del Pla alt. prevaldran les de les presents Normes.

23

a) En el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, Article 19 del desarrelament i, si s'escau, també de la collita i la Directrius per al planejament urbanístic comercialització de les espècies i de les seves llavors, així com la protecció del medi natural en què 19.1 Ribera de la Garona; ribera de l'Algars. El viu aquesta flora. planejament urbanístic aplicarà a la totalitat de l'espai el règim adequat per preveure actuacions que b) En el cas de la fauna, la prohibició de la impliquin modificacions o canvis essencials en la persecució, de la caça, de la captura i de la vegetació de ribera. comercialització dels animals, de les seves despulles o fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de 19.2 Illes de l'Ebre; serra de Bellmunt; ribera de llurs ous i nius, i la protecció, si s'escau, del medi l'Ebre a Flix; mas de Melons; roureda de Tordera; natural en què viu aquesta fauna. turons de Maçanet; Sauva Negra: erms d'Aitona; Montllober; tossals d'Isòvol-Olopte i tossals de 21.4 En aquells supòsits en els quals la prohibició a Torregrossa. El planejament urbanístic establirà les què fa esment el punt anterior impedeixin l'activitat mesures adequades per preveure transformacions agro-forestal existent, s'arbitraran les oportunes de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen mesures compensatòries. actualment les àrees de vegetació natural. 21.5 Els instruments de planejament delimitaran en 19.3 Utxesa. El planejament urbanístic establirà les cada espai els àmbits de protecció a què fa mesures adequades per preveure transformacions referència el present article. de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen actualment les zones humides i les àrees de vegetació natural. Article 22 Altres disposicions 19.4 Montseny. Per tal de possibilitar l'expansió dels nuclis urbans de caràcter tradicional que es troben a 22.1 Obagues de la vall del Rigard; el Foix; riera de l'interior de l'espai, se n'exclouran en aquests casos Navel; barrancs de Sant Antoni, Lloret i la Galera. aquelles àrees que el planejament urbanístic S'hi evitaran aquelles actuacions que impliquin classifiqui com a sòls urbans o urbanitzables i que modificacions o canvis essencials en la vegetació de siguin necessàries per al seu desenvolupament. ribera.

19.5 El Montgrí; muntanyes de Prades; el Montmell; 22.2 Ribera Salada; illa de Canet; el Sorreig. S'hi massís del Garraf; aiguabarreig Segre-Noguera evitaran aquelles actuacions que impliquin Ribagorçana; aiguabarreig Segre-Cinca; closa de alteracions essencials dels sistemes limnològics i la Sant Dalmai; puig de la Banya del Boc i serra del vegetació de ribera. Montsià. El planejament urbanístic i les disposicions específiques que establiran els límits definitius d'aquests espais determinaran les normes i Article 23 actuacions oportunes per a la protecció específica i, Protecció de les aigües superficials i si escau, la restauració dels espais afectats per subterrànies activitats extractives existents, abandonades o potencials. 23.1 Pel que fa als espais que es detallen a continuació, a les resolucions relatives a concessions i autoritzacions de recursos i Article 20 aprofitaments hidràulics subterranis i superficials, en Reserves naturals els aqüífers sobreexplotats, en el planejament hidràulic i en la fixació dels cabals ecològics, quan Era Artiga de Lin; Alt Àneu i massís de l'Albera. puguin afectar directament o indirectament la Dins la part de cada espai declarada com a reserva quantitat i la qualitat de les seves aigües superficials, natural parcial pel Decret 123/1987, de 12 de març, s'hi hauran de justificar degudament la congruència no es podran dur a terme obres d'infrastructura amb els objectius i el règim del PEIN: viària, hidroelèctrica o altres de similars. Ribera de la Garona. Alt Àneu. Article 21 Riberes de l'Alt Segre. Espècies de flora i fauna estrictament protegides Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. Riera de Merlès. 21.1 D'acord amb el que disposa l'article 9 de la Llei Penya-segats de la Muga. 12/1985, tindran la condició d'espècies de la flora Illa de Canet. estrictament protegides en els espais que s'indiquen Estanys de Tordera. les especificades a l'annex 3. Ribera de Santa Coloma. Estany de Sils. 21.2 Així mateix, tindran la condició d'espècies de la Riera d'Arbúcies. fauna estrictament protegides en els espais El Foix. assenyalats les especificades a l'annex 4. Albereda de Santes Creus. Sèquia major. 21.3 Aquesta declaració implica: El Sorreig.

24 Riera de Navel. Illes de l'Ebre. Disposicions finals Ribera de l'Ebre a Flix. Riba-roja. - 1 El règim derivat d'aquest Pla d'espais d'interès Ribera d'Algars. natural s'aplicarà sens perjudici d'aquelles altres Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana. disposicions que impliquin una protecció més estricta Utxesa. dels valors naturals dels espais inclosos en el Pla. Aiguabarreig Segre-Cinca. Delta de l'Ebre. - 2 En qualsevol cas, en aquells espais amb la delimitació definitiva aprovada, les determinacions En general, tots els àmbits fluvials inclosos en espais de caràcter normatiu aplicables inclouran les pròpies naturals de protecció especial. de la seva legislació específica i del planejament especial redactat conforme a l'article 5 de la Llei 23.2 Els mateixos requisits hauran de complir les 12/1985. resolucions a què fa referència el punt anterior quan afectin l'àmbit dels aqüífers que es relacionen directament amb els espais següents:

Era Artiga de Lin (sistema de la surgència de Güell Annex 1 de Joeu). Estanho de Vielha (font que l'alimenta). Llista d'espais d'interès natural (article 3.1 de les Estanys de Basturs (aqüífer profund de gresos). Normes) Collegats (surgència de l'Argenteria). Estany de Montcortés (aqüífer calcari). Aiguabarreig Segre-Cinca. Serra del Cadí-Moixeró (aqüífer calcari de les fonts Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. del Llobregat). Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana. Ribera Salada (surgència càrstica de la Serra Aiguamolls de l'Alt Empordà. d'Odèn). Aiguamolls del Baix Empordà. Estany de Banyoles (aqüífer calcari profund). Aigüestortes. Estanys de la Jonquera (aqüífer). Albereda de Santes Creus. Aiguamolls de l'Alt Empordà (aqüífer deltaic). Alfés. Aiguamolls del Baix Empordà (aqüífer deltaic). Alt Àneu. Alta Garrotxa. 23.3 Els departaments competents vetllaran Alta Vall de Serradell. especialment pel compliment de les finalitats Ancosa-Montagut. protectores del Pla en els espais esmentats als Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera. punts anteriors, en relació amb la qualitat i quantitat Cap de Creus. de les seves aigües superficials i subterrànies. Cap de Santes Creus. Capçalera de la Noguera Ribagorçana. Capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós. Capítol 5 Capçaleres del Ter i del Freser. Règim sancionador Carbasí. Cingles de Bertí. Article 24 Closa de Sant Dalmai. Règim d'aplicació Collegats. Collsacabra. En els espais del Pla és d'aplicació el règim Conreria-Sant Mateu-Céllecs. sancionador previst al capítol 6 de la Llei 12/1985, Costoia. sens perjudici de l'aplicació d'aquelles altres D'Estanho de Vielha. disposicions que en funció de la naturalesa dels fets Delta de l'Ebre. i del règim específic de cada espai també puguin ser Delta del Llobregat. aplicables. Desembocadura del riu Gaià. El Foix. El Miracle. Disposicions transitòries El Moianès. El Montgrí. - 1 En aquells casos en què en el moment El Montmell. d'aprovació del Pla la classificació urbanística El Sorreig. d'àrees que hi estiguin incloses resti pendent de Els Bessons. resolucions judicials, la seva delimitació definitiva Els Tres Hereus. haurà d'adequar-se, quan s'escaigui, al contingut de Era Artiga de Lin. les esmentades resolucions. Erms d'Aitona. Estany de Banyoles. - 2 La delimitació definitiva i el règim d'aplicació a les Estany de Montcortés. àrees del Delta de l'Ebre que no tenen la condició de Estany de Sils. parc natural ni de reserva natural seran congruents Estanys de Basturs. amb el que estableixi el Pla de desenvolupament Estanys de la Jonquera. equilibrat del Delta de l'Ebre. Estanys de Tordera. Eth Portillon.

25 Filià. Serra del Montsec. Gallifa. Serra del Turp. Gavarres. Serra del Verd. Gelada. Serra Llarga. Illa de Canet. Serra Mitjana. Illes de l'Ebre. Serres d'Odèn-Port del Comte. Illes Medes. Serres de Busa-Bastets-Lord. La Faiada de Malpàs. Serres de Cadí-Moixeró. La Plana de Sant Jordi. Serres de Cardó-Boix. La Sauva Negra. Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm- Les Guilleries. Bellmunt. Mare de Déu de la Roca. Serres de Montnegre-Corredor. Marimanha. Serres de Pàndols-Cavalls. Mas de Melons. Serres de Pradell-Argentera. Massís de Cadiretes. Tamarit-Punta de la Mora Massís de l'Albera. Tossa Plana-Puig Pedrós. Massís de les Salines. Tossal Gros de Miramar. Massís del Garraf. Tossals d'Almatret. Massís del Montseny. Tossals d'Isòvol i Olopte. Montesquiu. Tossals de Montmeneu. Montllober. Tossals de Torregrossa. Montserrat. Turons de la Plana Ausetana. Muntanya de Sal de Cardona. Turons de Maçanet. Muntanyes de Begur.Muntanyes de Les i Bossòst. Utxesa. Muntanyes de l'Ordal. Vall de Santa Magdalena. Muntanyes de Prades. Vall del riu Llobregós. Muntanyes de Rocacorba. Zona volcànica de la Garrotxa. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Naut Aran. Annex 2 Obagues de la Vall del Rigard. Obagues del riu Corb. I Obres, instal·lacions i activitats sotmeses a Olèrdola. avaluació prèvia d'impacte ambiental en tot el Penya-segats de la Muga. territori de Catalunya Platja de les Rojales. Platja de Torredembarra. - 1 Refineries de petroli, amb exclusió de les Ports de Tortosa.Puig de la Banya del Boc. empreses que produeixen únicament lubricants Riba-roja. derivats del petroli, i també les instal·lacions de Ribera d'Algars. gasificació i de piròlisi d'esquistos bitumitosos amb Ribera de l'Ebre a Flix. capacitat superior a 500 tones/dia. Ribera de la Garona. Ribera de Santa Coloma. - 2 Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de Ribera Salada. combustió amb potència tèrmica superior a 300 MW, Riberes de l'Alt Segre. i també centrals nuclears i altres reactors nuclears, Riera d'Arbúcies. amb exclusió de les instal·lacions de recerca per a la Riera de Merlès. producció i la transformació de matèries fissionables Riera de Navel. i fèrtils en què la potència màxima no superi 1 kW de Roques Blanques. durada permanent tèrmica. Roureda de Tordera. Saburella. - 3 Instal·lacions destinades exclusivament a Sant Joan de Toran. l'emmagatzemament permanent o a eliminar Sant Llorenç del Munt i l'Obac. definitivament residus radioactius. Savassona. Sèquia Major. - 4 Plantes siderúrgiques integrals. Serra Cavallera. Serra d'Aubenç. - 5 Instal·lacions destinades a l'extracció d'amiant i Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. també al tractament i la transformació de l'amiant i Serra de Bellmunt. dels productes que en contenen. Per a productes Serra de Boumort. d'amiant-ciment, les instal·lacions amb una Serra de Carreu. producció anual superior a 20.000 tones de producte Serra de Castelltallat. acabat; per als materials de fricció, les instal·lacions Serra de Catllaràs. amb una producció anual superior a 50 tones de Serra de Collserola. productes acabats i per a altres usos d'amiant, les Serra de Llaberia. que impliquin una utilització superior a 200 Serra de Miralles-Queralt. tones/any. Serra de Mogrony. Serra de Montsant. - 6 Instal·lacions químiques integrades. Serra de Montsià. Serra de Picancel. - 7 Construcció d'autopistes, autovies, línies de Serra de Queralt. ferrocarril de llarg recorregut, aeroports amb pistes Serra de Sant Gervàs.

26 d'envol i d'aterratge d'una longitud igual o superior a 2.100 metres i aeroports d'ús particular. - 7 Instal·lacions de remuntatge mecàniques i telefèriques. Funiculars o línies similars que - 8 Ports comercials, pesquers i esportius. Dics i serveixin per al transport de persones. Torres i altres altres actuacions de defensa i regeneració del domini infrastructures de telecomunicacions quan comportin públic marítimo-terrestre, sempre que el pressupost impactes visuals rellevants. d'execució per contracta excedeixi els 500 milions de pessetes. - 8 Línies de conducció d'energia elèctrica de tensió - 9 Instal·lacions de tractament de residus especials i nominal superior a 66 kV. les de tractament de residus urbans assimilables sempre que la planta faci un tractament superior a - 9 Camins i carreteres de més de 5 m d'amplada, i 300 tones/dia. en tot cas sempre que el terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l'exclusió dels camins - 10 Grans preses. de desembosc de caràcter temporal quan l'autorització per a la seva obertura comporti - 11 Primeres repoblacions quan impliquin risc de garanties per a la restauració de les àrees afectades transformacions ecològiques negatives greus. una vegada hagi finalitzat la seva utilització. També podran quedar exempts del tràmit d’avaluació - 12 Transformacions d'ús del sòl que impliquin d’impacte ambiental els projectes de camins eliminació de la coberta vegetal, arbustiva o arbòria i forestals promoguts per particulars en finques que suposin risc potencial per a les infrastructures disposin d’un pla tècnic de gestió i millora forestal d'interès general. En qualsevol cas quan les aprovat, sempre que el promotor presenti un transformacions de l'ús del sòl afectin superfícies quëstionari normalitzat amb informe previ preceptiu superiors a 100 ha (Llei 4/1989, de 27 de març). de la Direcció General del Medi Natural del - 13 Projectes de nous traçats viaris de la xarxa Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i amb estatal (Llei 25/1988, de 29 de juliol). la resolució prèvia de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament - 14 Activitats mineres, d'acord amb el que disposa de Medi Ambient. la legislació específica en matèria d'avaluació d'impacte ambiental i de protecció dels espais - 10 Aeròdroms, quan no figurin a l'apartat I. naturals afectats per activitats extractives. - 11 Obres de canalització i regularització de cursos II Altres obres, instal·lacions o activitats d'aigua. Dics i altres instal·lacions destinades a sotmeses a avaluació prèvia d'impacte ambiental retenir les aigües o a emmagatzemar-les de manera als espais del PEIN permanent, quan no estiguin incloses a l'apartat I, excepte quan es tracti d'instal·lacions d'ús domèstic - 1 Transformació de terres ermes en les zones agrícola-ramader, de prevenció d'incendis forestals o àrides de caràcter estèpic, sempre que aquestes similars. comportin risc de modificacions ecològiques greus (serres de Bellmunt, serra Llarga, els Bessons, - 12 Instal·lacions d'oleoductes o gasoductes. tossals de Montmeneu, tossals d'Almatret, tossals de Instal·lacions d'aqüeductes de llarga distància. Torregrossa, mas de Melons, Alfés, Utxesa, erms d'Aitona, Montllober). - 13 Complexos hotelers, recreatius i esportius (parcs recreatius i aquàtics, golfs, càmpings, etc.), - 2 Projectes d'hidràulica agrícola de superfície excloent-ne les activitats de turisme rural vinculades superior a 10 ha. a l'economia familiar agrària.

- 3 Piscifactories. - 14 Instal·lacions d'eliminació de residus, quan no estiguin incloses a l'apartat I, d'abast suprafamiliar i - 4 Recuperació de territoris al mar. col·lectiu i de tractament o emmagtzemament de ferralles. - 5 Indústries extractives i derivades, energè-tiques, de treball de metalls, de fabricació de vidre, de - 15 Estacions depuradores i dipòsits de fangs productes alimentaris, escorxadors, tèxtils, del cuir, d'abast suprafamiliar i col·lectiu. de fabricació de taulers de fibres, de partícules i de contraxapat, químiques, del paper, de la goma i de - 16 Activitats extractives situades en el domini fibres minerals artificials. Fabricació, públic hidràulic o en les seves zones de servitud i de condicionament, càrrega o encartutxat de pólvora i policia. explosius.

- 6 Plans generals d'ordenació i normes subsidiàries Annex 3 de planejament municipal quan estableixin nous sòls urbans o urbanitzables confinants amb espais Espècies de la flora estrictament protegides naturals de protecció especial (capítol IV de la Llei 12/1985) o a distància inferior a 1.000 m d'altres Criptògames espais inclosos en el Pla que tinguin la consideració Briòfits de zones humides, quan se'n puguin derivar riscos d'afectacions hídriques o de modificacions de la Brioeritrophyllum inaequalifolium: capçaleres del Ter dinàmica litoral. i del Freser. Funaria mustafae: cap de Creus.

27 Leucobrium juniperoideum: penya-segats de la Seseli peucedanoides: serres de Cadí-Moixeró. Muga. Xatardia scabra: capçaleres del Ter i del Freser, Oedipodiella australis: cap de Creus, massís de serres de Cadí-Moixeró. l'Albera. Ptilium crista-castrensis: capçaleres del Ter i del Freser, eth Portillon. Aràcies. Scorpidium scorpioides: Naut Aran. Sphagnum sp.: capçalera de la Noguera Arisarum simorrhinum: massís del Garraf. Ribagorçana, capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, massís del Montseny, Naut Aran. Boraginàcies. Sphagnum subnitens: massís de Cadiretes. Tortula sp.: vall del riu Llobregós. Lithospermum oleifolium: Alta Garrotxa.

Pteridòfits Campanulàcies.

Botrychium matricariifolium: massís de les Salines. Campanula jaubertiana: Aigüestortes, serres de Cheilanthes marantae: cap de Creus. Cadí-Moixeró. Cheilanthes vellea: cap de Creus, Roques Blanques. Campanula speciosa ssp. affinis: massís del Garraf, Equisetum fluviatile: Naut Aran. Montserrat. Equisetum hyemale: ribera de la Garona, massís del Campanula speciosa: ports de Tortosa. Montseny. Jasione crispa: muntanyes de Prades. Equisetum variegatum: capçalera de la Noguera Phyteuma globularifolium: capçaleres del Ter i del Ribagorçana. Freser. Isoetes duriei: massís de Cadiretes. Caprifoliàcies. Marsilea quadrifolia: aiguamolls del Baix Empordà, Lonicera biflora: delta de l'Ebre. delta de l'Ebre. Lonicera pyrenaica: ports de Tortosa. Ophioglossum lusitanicum: massís de Cadiretes. Osmunda regalis: massís de Cadiretes, massís de l'Albera, massís de les Salines, massís del Cariofil·làcies. Montseny. Pellaea calomelanos: les Guilleries, penya-segats de Arenaria conimbricensis: Sant Llorenç de Munt i la Muga. l'Obac. Salvinia calomelanos:les Guilleries, penya-segats de Arenaria marschlinsi: capçaleres del Ter i del Freser. la Muga. Arenaria purpurascens: Aigüestortes. Salvinia natans.aiguamolls del Baix Empordà Dianthus malacitanus: tossals de Montmeneu. Thelypteris palustris: estany de Banyoles. Gypsophila hispanica: vall del riu Llobregós, serra Woodsia glabella: serres de Cadí-Moixeró. Llarga. Minuartia rubra: serra d'Aubenç. Moehringia muscosa: serra d'Aubenç. Petrocoptis montsicciana: serra del Montsec. Fanerògames Silene cerastoides: illes Medes. Silene sedoides: illes Medes. Aizoàcies.

Aizoon hispanicum: tossals de Montmeneu. Ciperàcies.

Carex macrostylon: capçaleres de les Nogueres de Alismatàcies. Vallferrera i Cardós. Carex remota: ribera de la Garona. Luronium natans: d'Estanho de Vielha. Carex vesicaria: Aigüestortes.

Amaril·lidàcies. Cistàcies. Cistus ladaniferus: Gavarres, serra de Collserola. Convallaria majalis: serra d'Aubenç. Galanthus nivalis: ribera de Santa Coloma, zona Cistus populifolius: muntanyes de Prades. volcànica de la Garrotxa. Helianthemum squamatum: vall del riu Llobregós, Narcissus alpestris: serra de Boumort. serra Llarga. Narcissus dubius: Alfés. Helianthemum ledifolium: erms d'Aitona. Narcissus poeticus: massís del Montseny. Pancratium maritimum: aiguamolls de l'Alt Empordà. Cneoràcies. Cneorum tricoccon: cap de Creus.

Apiàcies. Compostes.

Ferula loscosii: tossals de Montmeneu, tossals de Bombycilaena discolor: tossals de Torregrossa. Torregrossa. Centaurea emigrantis: serra del Montsec. Seseli farrenyi: cap de Creus. Centaurea linifolia: massís del Garraf.

28 Centaurea spinabadia: massís de l'Albera. Evax pygmea: muntanyes de Prades. Escrofulariàcies. Doronicum plantagineum: muntanyes de Prades. Picris hispanica: erms d'Aitona. Antirrhinum pertegasi: ports de Tortosa. Saussurea alpina: Aigüestortes. Digitalis obscura: tossals d'Almatret. Senecio bicolor: illes Medes. Linaria glauca: serres de Cardó-Boix. Senecio leucophyllus: capçaleres del Ter i del Lindernia dubia: delta de l'Ebre. Freser. Melampyrum catalaunicum: les Guilleries, massís del Serratula flavescens: erms d'Aitona. Montseny. Melampyrum cristatum: obagues del riu Corb. Pedicularis rosea ssp. allioni: Marimanha. Convolvulàcies. Pedicularis tuberosa:Aigüestortes Veronica tenuifolia: tossals d'Almatret. Calystegia soldanella: aiguamolls de l'Alt Empordà.

Euforbiàcies. Crassulàcies. Euphorbia dendroides: cap de Creus. Crassula campestris: muntanyes de l'Ordal. Euphorbia duvali: Alta Garrotxa. Sedum forsteranum: muntanyes de Prades. Euphorbia minuta: serra del Montsant. Euphorbia palustris: aiguamolls de l'Alt Empordà, aiguamolls del Baix Empordà. Crucíferes.

Alyssum serpyllifolium: serra d'Aubenç. Gencianàcies. Boleum asperum: tossals de Montmeneu. Brassica repanda: serra del Montsec. Gentiana acaulis: massís de les Salines, serra Iberis dunali: massís de Cadiretes. d'Aubenç. Lepidium subulatum: vall del riu Llobregós, serra Llarga. Moricandia ramburei: tossals de Montmeneu. Geraniàcies. Subularia aquatica: Aigüestortes. Succowia balearica: massís del Garraf. Erodium glandulosum: Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Erodium rupestre: Montserrat. Erodium sanguis-christi: la plana de Sant Jordi. Cupressàcies. Geranium cinereum: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós. Juniperus macrocarpa: cap de Creus. Juniperus phoenicea ssp. lycia: Tamarit-Punta de la Mora. Gramínies. Dipsacàcies. Knautia rupicola: serres de Cardó-Boix. Cenchrus incertus: delta del Llobregat. Lygeum spartum: Utxesa, erms d'Aitona. Macrochloa tenacissima: la plana de Sant Jordi. Droseràcies. Oplismenus undulatifolius: zona volcànica de la Garrotxa. Drosera anglica: Naut Aran. Spartina juncea: delta del Llobregat. Drosera rotundifolia: massís de Cadiretes. Stypa capillata: tossals d'Isòvol i Olopte. Stypa parviflora: Utxesa.

Efedràcies.

Ephedra major: ports de Tortosa. Gutíferes.

Hypericum elodes: massís de Cadiretes. Elatinàcies. Hypericum pulchrum: serres de Montnegre-Corredor.

Bergia aquatica: delta de l'Ebre. Empetràcies. Iridàcies.

Empetrum nigrum ssp. hermaphroditum: Marimanha. Iris latifolia: serres de Cadí-Moixeró.

Ericàcies. Juncàcies.

Arctostaphylos alpinus: Marimanha. Juncus balticus: capçaleres del Ter i del Freser. Erica cinerea: serres de Montnegre-Corredor. Juncus triglumis: capçaleres del Ter i del Freser. Erica tetralix: capçalera de la Noguera Ribagorçana. Rhododendron ferrugineum: massís de les Salines. Labiades.

29 Pirolàcies. Dracocephalum austriacum: serres de Cadí-Moixeró. Lavandula pedunculata: muntanyes de Prades. Pyrola chlorantha: ports de Tortosa. Sideritis scordioides var. cavanillesi: Alfés. Pyrola secunda: ports de Tortosa. Teucrium aragonense: tossals d'Almatret. Thymus loscosii: serra de Montsant. Plantaginàcies.

Lentibulariàcies. Plantago cornuti: aiguamolls del Baix Empordà.

Pinguicula grandiflora var. dertosensis: ports de Tortosa. Plumbaginàcies.

Armeria ruscinonensis: cap de Creus, illes Medes, Liliàcies. massís de l'Albera. Limoniastrum monopetalum: delta de l'Ebre. Allium pyrenaicum: Alta Garrotxa. Limonium catalaunicum: Utxesa. Asparagus stipularis: serra de Montsià. Limonium giberti: Tamarit-Punta de la Mora. Lilium martagon: ribera de Santa Coloma. Limonium ovalifolium: Utxesa. Limonium tremolsi: cap de Creus, massís de l'Albera. Limonium sp.: delta de l'Ebre, illes Medes. Linàcies.

Linum campanulatum: Alta Garrotxa. Poligalàcies.

Polygala vayredae: Alta Garrotxa. Lleguminoses.

Adenocarpus telonensis: Gavarres, Roques Posidoniàcies. Blanques. Astragalus danicus: serra de Boumort. Posidonia oceanica: cap de Creus. Astragalus massiliensis: cap de Creus, illes Medes, el Montgrí. Astragalus narbonensis: tossals de Montmeneu. Potamogetonàcies. Astragalus turolensis: tossals de Montmeneu, Utxesa. Potamogeton polygonifolius: massís de Cadiretes. Erinacea anthyllis: Alta Garrotxa. Genista biflora: tossals d'Almatret, erms d'Aitona. Hedysarum humile: tossals de Montmeneu. Primulàcies. Lygos sphaerocarpa: Utxesa. Ononis tridentata: vall del riu Llobregós, serra Llarga. Androsace ciliata: Aigüestortes. Oxytropis amethystea: serres de Cadí-Moixeró. Primula latifolia: capçaleres de les Nogueres de Oxytropis lapponica: Aigüestortes. Vallferrera i Cardós, massís de les Salines. Teline linifolia: Gavarres, massís de Cadiretes. Trigonella polyceratia: erms d'Aitona. Ranunculàcies.

Malvàcies. Aconitum pyrenaicum: zona volcànica de la Garrotxa. Kosteletzkya pentacarpos: delta del Llobregat. Adonis pyrenaica: serres de Cadí-Moixeró. Lavatera arborea: illes Medes. Adonis vernalis: tossals d'Isòvol i Olopte. Malva stipulacea: tossals de Torregrossa. Anemone nemorosa: ribera de Santa Coloma. Anemone ranunculoides: ribera de Santa Coloma. Aquilegia montsicciana: serra del Montsec. Oleàcies. Aquilegia pyrenaica: serra de Boumort. Delphinium elatum: capçaleres del Ter i del Freser. Fraxinus oxycarpa: delta de l'Ebre. Isopyrum thalictroides: zona volcànica de la Garrotxa. Pulsatilla alpina: serra de Boumort. Orquidàcies. Ranunculus trichophyllus: Aigüestortes.

Coeloglossum viridae: massís del Montseny. Cypripedium calceolus: serra de Catllaràs. Resedàcies. Ophrys catalaunica: Alta Garrotxa. Reseda stricta: serra Llarga.

Papaveràcies. Rosàcies. Papaver rhaeticum: capçaleres del Ter i del Freser. Alchemilla catalaunica: Aigüestortes. Alchemilla pentaphylla: Aigüestortes.

30 Alchemilla pyrenaica: Aigüestortes. Alchemilla subsericea: capçaleres del Ter i del Espècies de la fauna estrictament protegides Freser. Potentilla brauneana: Marimanha. Vertebrats Potentilla fruticosa: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, capçaleres del Ter i del Freser. Mamífers Potentilla nivalis: serres de Cadí-Moixeró. Prunus lusitanica: les Guilleries. Mustela putoris: serra de Montsant. Prunus prostrata: ports de Tortosa. Sorex minutus: muntanyes de Prades. Spiraea crenata ssp. parviflora: serra del Montsec. Sorex araneus: massís del Montseny.

Rubiàcies. Peixos

Crucianella patula: erms d'Aitona. Cobitis taenia: delta de l'Ebre. Galium scabrum: Gavarres. Galium rotundifolium: muntanyes de Prades. Invertebrats

Salicàcies. Aràcnids

Salix lapponum: capçaleres de les Nogueres de Belisarius xambeui: Alta Garrotxa, zona volcànica de Vallferrera i Cardós. la Garrotxa. Salix tarraconensis: muntanyes de Prades, ports de Glubia dorsalis: erms d'Aitona. Tortosa, serres de Cardó-Boix. Leptoneta infuscata: massís del Montseny. Sabocon paradoxum: massís del Montseny. Saxifragàcies. Speleoharpactea levantina: ports de Tortosa. Tegenaria carensis: serres de Cadí-Moixeró, tossals Saxifraga aizoon: massís del Montseny. d'Isòvol i Olopte. Saxifraga callosa ssp. catalaunica: Montserrat, Sant Tegenaria racovitzai: Montserrat. Llorenç del Munt i l'Obac. Telema tenella: Collsacabra. Saxifraga hypnoides: massís de l'Albera. Troglohyphantes orpheus: serres de Cadí-Moixeró. Saxifraga longifolia: ports de Tortosa. Saxifraga pubescens: capçalera de la Noguera Crustacis Ribagorçana. Isòpodes. Saxifraga vayredana: les Guilleries, massís del Montseny. Stenacellus verai: Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Tamaricàcies.

Tamarix boveana: delta de l'Ebre. Decàpodes.

Dugastella valentina: delta de l'Ebre. Timeleàcies.

Daphne alpina: serres de Cadí-Moixeró. Miriàpodes Thymelaea nivalis: serra de Boumort. Hispaniosoma racovitzai: serres de Cadí-Moixeró. Utriculariàcies. Lithobius altotyphlus: Alta Garrotxa. Lithobius ambulotentus: capçaleres del Ter i del Utricularia minor: Naut Aran. Freser. Lithobius sp.: serra de Llaberia.

Zaniqueliàcies. Insectes Cymodocea sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, Delta de l'Ebre. Ortòpters.

Dolichopoda linderi: Collsacabra. Zigofil·làcies. Ephippigerida asella: el Miracle. Ephippigerida marceti: el Miracle. Zygophyllum album: delta de l'Ebre. Heteròpters.

Zosteràcies. Campsidolon absinthii: capçaleres del Ter i del Freser. Zostera sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, Campylosteia serena: cap de Creus. delta de l'Ebre. Empicoris vagabundus: serres de Cadí-Moixeró. Ferrusaria disparata: delta del Llobregat. Odontotarsus caudatus: erms d'Aitona. Annex 4 Orthotylus salsolae: illes Medes.

31 Orthotylus thymelaeae: Ancosa-Montagut. Chemarina caligenaria: serra del Montsec. Pentacola sphacelata: delta de l'Ebre. Cuculia argentea: zona volcànica de la Garrotxa. Plagiognathus abrotani: capçaleres del Ter i del Epirrhoe tristata: capçaleres del Ter i del Freser. Freser. Euchloe tagis: serra Llarga. Scoloposcelis obscurella: serres de Cadí-Moixeró. Graellsia isabelae: zona volcànica de la Garrotxa, Tuponia pictiscutum: ribera de l'Ebre a Flix. massís del Montseny. Idaea muricata: aiguamolls de l'Alt Empordà. Microlaxia herbaria: aiguamolls de l'Alt Empordà. Col·lèmbols. Pelosia sp.: delta de l'Ebre. Rheumaptera hastata: capçaleres del Ter i del Protaphorura quercetana: massís del Montseny. Freser. Protaphorura montana: massís del Montseny. Theria primaria: serres de Cadí-Moixeró. Lepidocyrtus montseniensis: massís del Montseny. Zegris eupheme: serra Llarga. Zygaena carniolica: serres de Cadí-Moixeró.

Coleòpters. Pseudoescorpins. Anillochlamys urgellesi: serra de Montsià. Anillochlamys sp.: serra de Llaberia. Roncus caballeroi: massís del Montseny. Antrocharidius orcinus: muntanyes de Prades. Antrocharidius sp.: muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Carabus granulatus: zona volcànica de la Garrotxa. Tricòpters. Centhosphodrus levantinus: ports de Tortosa. Cicindella circumdata: delta de l'Ebre. Notidobia sagarri: massís del Montseny. Cicindella germanica ssp. catalaunica: delta del Synagapetus serotinus: massís del Montseny. Llobregat, erms d'Aitona. Mol·luscs Dendarus schusteri: cap de Santes Creus, delta de Abida secale: serres de Cadí-Moixeró, zona l'Ebre. volcànica de la Garrotxa. Duvalius berthae: muntanyes de Prades. Ariantia xatarti: capçaleres del Ter i del Freser. Geopselaphus catalaunicus: muntanyes de Prades. Bofiliella subarcuata: Collsacabra, zona volcànica de Geotrechus puigmalensis: capçaleres del Ter i del la Garrotxa. Freser. Bythiniella alonsae: el Montmell. Geotrechus seijasi: serres de Cadí-Moixeró. Bythiniella batalleri: serra de Llaberia. Geotrechus ubachi: serra del Turp. Bythiniella brevis: massís del Montseny. Geotrechus sp.: tossals d'Isòvol i Olopte. Cochlostoma fontqueri: ports de Tortosa. Iberodarcadion suturale: delta del Llobregat. Deroceras altimirai: massís del Montseny. Leptothyplus sp.: serra de Llaberia. Margaritiphera auricularia: illes de l'Ebre, Riba-roja, Linderia mariae: serres de Cadí-Moixeró. ribera de l'Ebre a Flix. Linderia picanyolae: Collsacabra. Mastigophallus rangianus: cap de Creus. Molopidius spinicollis: Alta Garrotxa, Collsacabra, les Melanopsis sp.: delta de l'Ebre. Guilleries, zona volcànica de la Garrotxa. Moitessieria olleri: el Moianès. Rosalia alpina: massís del Montseny. Moitessieria rollandiana: serra del Montsec. Paraphaenops brevihianus: ports de Tortosa. Pisidium subtruncatum: zona volcànica de la Parmena solieri: illes Medes. Garrotxa. Perriniella sp.: capçaleres del Ter i del Freser. Pyrenaearia molae: serra de Llaberia. Platysma vulgaris: zona volcànica de la Garrotxa. Pyrenaearia organiaca: Collegats. Pseudochlamys raholai: cap de Creus. Pyrenaearia parva: serres de Cadí-Moixeró. Reicheia lucifaga: massís del Montseny. Trissexodon quadrasi: Ancosa-Montagut, Speonomus canyellesi: massís del Montseny. Collsacabra, muntanyes de Prades. Speophilus kiessenwetteri: Sant Llorenç de Munt i Trochoidea murcica: el Moianès. l'Obac. Unio mancus: aiguamolls de l'Alt Empordà. Sternocoelis duforti: Ancosa-Montagut, muntanyes Xeroplexa arturi: serres del Cardó-Boix. de Prades. Steropus catalaunicus: massís del Xeroplexa montserratensis: Montserrat, Sant Llorenç Montseny. de Munt i l'Obac. Xeroplexa ripacurcica: serra de Sant Gervàs, serra Steropus ferreri: les Guilleries. del Montsec. Trechus fulvus: massís del Montseny. Troglocharinus sp.: Montserrat, serra del Montsec, Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Troglophyes sp.: tossals d'Isòvol i Olopte. Troglorrynchus bonretorni: muntanyes de Prades. Tycobitinus escolai: ports de Tortosa. Tycobitinus listai: serra de Miralles-Queralt. Tycobitinus montani: serres de Cardó-Boix.

Lepidòpters.

Albarracina marrionis: serra Llarga. Boloria napaea: capçaleres del Ter i del Freser.

32

33 34 35 2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DE LA DELIMITACIÓ ADOPTADA

2.1 Descripció general de la delimitació adoptada

2.1.1 Espai natural Serres de Cardó-el Boix

La descripció detallada dels limits és especificada a les Normes d'aquest Pla especial. En síntesi, la delimitació és una línia que envolta la serra de Cardó, la serra del Boix i les Moles, seguint barrancs, carenes i camins, principalment, per tot el peu de les serres i majoritàriament entre els 150 i els 250 m d’altitud.

Superfície de total de l’espai: 8.874,60 ha

Superfície a la comarca de la Ribera d’Ebre: 2.348,97 ha

Superfície al municipi de Rasquera: 2.348,97 ha

Superfície a la comarca del Baix Ebre: 6.525,63 ha

Superfície al municipi del Perelló: 1.189,79 ha Superfície al municipi de Tivenys: 2.160,39 ha Superfície al municipi de Benifallet: 1.503,74 ha Superfície al municipi de Tortosa: 1.671,71 ha

2.1.2 Espai natural Serres de Pàndols-Cavalls

La descripció detallada dels limits és especificada a les Normes d'aquest Pla especial. En síntesi, la delimitació s’inicia en direcció nord-est i ressegueix el límit de terme municipal amb Corbera d’Ebre per les carenes de la serra de Santa Madrona i la serra de la Vall de la Torre. Continua en direcció est pel límit de terme amb Móra d’Ebre fins al coll de Peçols, on prén direcció sud- oest, envoltant la serra de Cavalls per la seva base (aproximadament per la cota 300 m) fins passat el barranc de Pàndols. També envolta la serra de Pàndols fins trobar el límit de terme municipal de Pinell de Brai i Prat de Comte, pels quals continua. Posteriorment segueix en direcció oest fins al coll de Bot, i en direcció nord-oest per carreteres i barrancs, fins girar al nord- est seguint diversos barrsncs fins al punt inicial.

36 Superfície de total de l’espai: 5.025,69 ha

Superfície a la comarca de la Terra Alta: 2.308,10 ha

Superfície al municipi de Gandesa: 1.882,05 ha Superfície al municipi de Bot: 502,20 ha Superfície al municipi de Prat de Comte: 318,07 ha Superfície al municipi de Pinell de Brai: 1.252,25 ha

Superfície a la comarca de la Ribera d’Ebre: 1.071,12 ha

Superfície al municipi de Miravet: 185,73 ha Superfície al municipi de Benissanet: 885,39 ha

2.1.3 Espai natural Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera

La descripció detallada dels limits és especificada a les Normes d'aquest Pla especial. En síntesi, la delimitació segueix els marges del barranc de la Galera entre la carretera TV-3421 i el nucli de la Galera, i els marges dels barrancs de Lloret i Sant Antoni entre el peu del massís dels Ports i la carretera TV-3421.

Superfície de total de l’espai: 188,07 ha

Superfície a la comarca del Baix Ebre: 98,34 ha

Superfície al municipi de Roquetes: 98,34 ha

Superfície a la comarca del Montsià: 89,73 ha

Superfície al municipi de Mas de Barberans: 52,29 ha Superfície al municipi de la Galera: 37,44 ha

37 2.2 Justificació de la delimitació adoptada

2.2.1 Espai natural Serres de Cardó-el Boix

Els límits adoptats constitueixen l’adaptació cartogràfica a escala 1:10.000 dels límits establerts en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i s’han adequat als criteris per a la delimitació definitiva que el Pla estableix. La toponímia adoptada és la que figura a la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a escala 1/5.000.

Sempre que ha estat possible s’han adoptat elements físics fàcilment identificables (tal com accidents geogràfics o infrastructures viàries), així com límits administratius corresponent tant a divisòries entre entitats municipals com supramunicipals.

En algun cas s’ha variat la delimitació perquè no hi havia punts concrets a seguir i aquesta quedava poc precisa. Per aquest motiu s’han introduït elements poc mobibles com ara torrenteres, camins o, fins i tot, un tram de línia d’alta tensió. En un punt s’ha seguit la corba de nivell 300m.

2.2.2 Espai natural Serres de Pàndols-Cavalls

Els límits adoptats constitueixen l’adaptació cartogràfica a escala 1:10.000 dels límits establerts en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i s’han adequat als criteris per a la delimitació definitiva que el Pla estableix. La toponímia adoptada és la que figura a la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a escala 1/5.000.

Sempre que ha estat possible s’han adoptat elements físics fàcilment identificables (tal com accidents geogràfics o infrastructures viàries), així com límits administratius corresponent tant a divisòries entre entitats municipals com supramunicipals.

En alguns trams s’ha variat la delimitació ja que els elements actuals, com són barrancs i corbes de nivell, es creuen més senzills d’identificar.

38 2.2.3 Espai natural Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera

Els límits adoptats constitueixen l’adaptació cartogràfica a escala 1:10.000 dels límits establerts en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i s’han adequat als criteris per a la delimitació definitiva que el Pla estableix. La toponímia adoptada és la que figura a la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a escala 1/5.000.

Sempre que ha estat possible s’han adoptat elements físics fàcilment identificables (tal com accidents geogràfics o infrastructures viàries), així com límits administratius corresponent tant a divisòries entre entitats municipals com supramunicipals.

La totalitat de la delimitació d’aquest espai és interpretat, és per això que s’han fet molts petits canvis per fer passar el límit per indrets fàcils de reconèixer i el màxim d’ajustats a aquests trams interpretats. En algun cas s’han seguit camins existents que no apareixen a la cartografia.

39

40

41 3. NORMES

Article 1

Objecte

L'objecte del Pla especial de delimitació dels espais naturals Serres de Cardó-el Boix, Serres de Pàndols-Cavalls i Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera (en endavant, Pla especial), és la delimitació definitiva d'aquests espais inclosos al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN), per tal de garantir la salvaguarda dels valors que han motivat la inclusió d'aquests espais en el PEIN.

Article 2

Àmbit d'aplicació

L'àmbit del Pla especial és el que correspon als diversos límits territorials cartografiats als plànols de la sèrie núm. 3 d’aquest pla i que són descrits a l'annex 2 d'aquestes Normes. Aquests límits tenen el caràcter de delimitació definitiva, als efectes d'allò que disposen l'article 16.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant, Llei 12/1985) i l'article 8 de les Normes del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre (en endavant, Decret 328/1992).

Article 3

Marc jurídic

1. El Pla especial té el caràcter de pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, tipificat per l'article 5 de la Llei 12/1985. Ha estat formulat i tramitat d'acord amb el que estableixen la Llei esmentada i el Decret 328/1992.

2. Atès el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, aquest Pla té també els efectes propis dels plans especials previstos a la normativa urbanística.

3. Les principals disposicions d’aplicació queden recollides a l’annex 3 d’aquesta memòria.

42 Article 4

Contingut del Pla

El present Pla especial consta de la documentació següent: a) Memòria informativa b) Memòria descriptiva i justificativa de l'ordenació adoptada c) Normes d) Plànols d'informació e) Plànols de delimitació

Article 5

Interpretació

1. Les determinacions del Pla s'han d'interpretar basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.

2. En el cas de produir-se contradiccions entre la delimitació gràfica d’un espai (plànol núm. 3) i la seva descripció escrita que conté l’annex d’aquestes Normes, ha de prevaler el que determina la descripció escrita.

Article 6

Obligatorietat

1. Tant les administracions públiques com els particulars resten obligats al compliment de les disposicions que conté aquest Pla especial. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció sobre l’àmbit del Pla susceptible d'alterar-ne la seva realitat física o l'ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, ha d'ajustar-se a les disposicions esmentades.

2. Als efectes del punt anterior, són determinacions de caràcter normatiu les contingudes a les Normes i els Plànols de delimitació.

3. L’obligatorietat esmentada en els punts anteriors no limita les facultats que corresponen als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals per a l’exercici, d’acord amb les previsions del Pla, de les seves competències, segons la legislació específica aplicable en cada cas.

43 Article 7

Vigència i modificacions

La vigència del Pla és indefinida. Tanmateix, sens perjudici de la seva revisió global si s’escau, pot procedir-se a la seva modifiació puntual quan resulti necessària per garantir les finalitats protectores del PEIN, quan sigui conseqüència de la modificació d’aquest o per adequar-se a noves disposicions legislatives.

Article 8

Règim d’aplicació

1. Dins dels àmbits territorials als que fa referència l’article 2 d’aquestes Normes és d’aplicació el règim normatiu del PEIN establert pels articles 14 i 18 de la Llei 12/1985, pel Decret 328/1992, i per les altres disposicions de caràcter general relatives al PEIN.

2. A aquests efectes, i sens perjudici dels que estableixen les diverses legislacions específiques, les autoritzacions administratives dels plans i els projectes que afectin aquests àmbits s’han de subjectar a les mesures següents: a) Els plans urbanístics que incideixin sobre aquests àmbits territorials han d’incorporar les determinacions del Pla especial i justificar-ne degudament el compliment. b) Atès el que disposa l’article 17.1 de les Normes del PEIN, l’autorització d’aquells projectes d’infraestructures d’ús col·lectiu o d’activitats i d’instal·lacions autoritzables per raons d’utilitat pública o interès social, que no es trobin inclosos a l’Annex 2 de les Normes del PEIN; requereix l’informe previ de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat, amb l’objecte de determinar si poden afectar notòriament els valors preservats i, conseqüentment, si cal sotmetre’ls al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

3. La circulació motoritzada es regeix pel que disposa la Llei 9/1995, de 27 de juliol, reguladora de l’accés motoritzat al medi natural, i les seves disposicions complementàries.

4. D'acord amb l'article 9 de la Llei 12/1.985, d'espais naturals, tindran la consideració d'estrictament protegides en l’espai Serres de Cardó-el Boix les espècies de la flora Salix tarraconensis, Knautia rupicola i Linaria glauca, així com les espècies de la fauna invertebrada Tcobitinus montani i Xeroplexa arturi.

44 5. En tot l’àmbit de l’espai Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera caldrà evitar totes aquelles actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en la vegetació de ribera.

6. Gestió

D’acord amb la legislació vigent, correspon al Departament de Medi Ambient la gestió dels espais objecte d’aquest Pla especial, inclòs el control de les activitats regulades pel PEIN que s’hi desenvolupen, sens perjudici de les competències que corresponguin a altres departaments o organismes.

7. Beneficis. a) Són d’aplicació els beneficis derivats del que disposa l’article 10 del Decret 328/1992. b) Bonificacions fiscals en la transmissió de superfícies rústiques de dedicació forestal.

- D’acord amb el que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, en les transmissions “mortis causa” i en les donacions “inter vivos” equiparables de superfícies rústiques de dedicació forestal, s’ha de practicar una reducció del 90% de la base imposable de l’impost corresponent.

- Així mateix són d’aplicació les reduccions de drets notarials i d’honoraris registrals establertes pel reial Decret 2484/1996, de 5 de desembre.

Disposició final

Queden sense efectes les delimitacions dels diversos espais objecte d’aquest Pla especial, aprovades amb caràcter indicatiu mitjançant el Decret 328/1992.

45

46 47 DESCRIPCIÓ DETALLADA DELS LÍMITS DELS ESPAIS OBJECTE DEL PLA ESPECIAL

Per a la descripció dels límits s’han adoptat els criteris següents:

a) Les carreteres i camins que constitueixen límit d’un espai del PEIN queden excloses d’aquest.

El límit discorre en aquests casos per l’aresta exterior de l’explanació del vial o, a manca d’aquesta, per la vora de la calçada.

b) Quan el límit segueix rius, rieres o, en general, cursos fluvials permanents, queda inclòs en el PEIN tot l’àmbit de domini públic hidràulic.

En el supòsit de torrents i rambles, el límit discorre pel seu eix.

Delimitació de l’espai Serres de Cardó-el Boix

Terme municipal de Benifallet

La descripció del límit s’inicia a l’oest de l’espai, a la intersecció de la carretera de Tortosa a Benifallet (T-301) amb una línia d’alta tensió, al sud del camí de l’Argila. El límit recorre la línia d’alta tensió aproximadament 2.300 m cap al nord-est. Uns 250 m després que la línia d’alta tensió intercepta el camí de les Coves, al sud del punt altimètric 150,66 m i al nord del 80,55 m, el límit conflueix amb la corba de nivell 100 m i la segueix cap a l’est aproximadament 650 m. Des d’aquest punt, al nord del punt altimètric 186,22, el límit s’enfila per la carena en sentit nord-est, pel sud de les Raelles, fins el turó que hi ha passat el coll de Llumaners.

Després de passar aquest turó per la carena, el límit continua també per la carena cap el sud-est. Passa pel punt altimètric 267,75 m grafiat en el plànol i arriba, després de 300 m aproximadament per la carena, a un camí que duu a la costa de Planolla, el qual segueix en sentit sud. El límit deixa dos trencalls del camí a l’esquerra i un a la dreta fins arribar al camí de Fontdaixeca. La delimitació continua per aquest camí en sentit sud fins al punt altimètric 224,00 m, situat sobre el camí. La delimitació continua uns 500 m en línia recta cap al nord-est des d’aquest punt fins al punt altimètric 227,97 m, el qual coincideix amb una cruïlla de camins, al sud de les cases de Costumà-Poble de Sallent. El límit segueix pel camí que va en sentit sud- est i pren el primer trencall a l’esquerra, en sentit nord-est. Continua per aquest trencall fins la cota altimètrica plànimètrica 200,28 m, on el límit trenca

48 a l’esquerra per agafar un trencall, el camí de Costumà. Tot seguit circula per aquest camí cap a l’est.

La delimitació deixa el trencall que porta cap al nord a les Esplanelles i continua cap al nord-est. Quan el camí arriba al punt altimètric 196,47 m, el límit dibuixa una línia recta de 200 m en sentit nord fins el punt altimètric 247,56 m. Aquest punt connecta amb un camí, el qual segueix 200 m en sentit nord-est fins arribar a la corba de nivell 275 m. Des d’aquest punt enllaça en línia recta amb el punt altimètric 299 m, on el límit intercepta la corba de nivell 300 m. El límit continua per la corba de nivell 300 m en sentit est. La delimitació segueix la corba i passa així pel nord de la Seguera i pel sud de los Péçols fins que arriba al terme municipal de Rasquera.

Terme municipal de Rasquera

El límit continua per la corba de nivell 300 m en sentit nord-est fins que intercepta el camí dels Peçols. La delimitació circula pel camí en sentit nord aproximadament 650 m fins que intercepta la carretera de Rasquera a Cardó (IV-3021), la qual segueix també en sentit nord-est. El límit segueix la carretera i al punt altimètric 292,52 m la deixa per seguir en sentit sud-est per la carena, fins el cim de cota planimètrica 347,27 m i des d’aquest punt continua en una línia recta de 350 m en sentit sud-est fins el cim de cota 456,14 m, a Moles de Penalba. Des d’aquest punt, el límit segueix per la carena 1.500 m en sentit nord-est fins el punt altimètric 166,51 m, punt situat sobre el camí de Juastrells i de Penalba.

Des d’aquest punt, el límit recorre aquest camí sempre en sentit sud-est fins confluir amb el barranc de la Pedraleta. El límit ascendeix 1.000 m aproximadament aquest barranc, i al nord del punt altimètric 163,81 m, traça una línia recta d’aproximadament 120 m cap a l’est per interceptar el camí de Mon-radón a l’est del punt altimètric 185,84 m. El límit ressegueix el camí uns 250 m cap el sud i pren una desviació a l’esquerra, en sentit sud-est. Sempre en sentit sud-est, el límit passa pel sud de les Cenioles de Berto fins interceptar el camí al mas de Ceniola, al nord del punt altimètric 177,62 m. Des d’aquest punt segueix pel camí en direcció sud-est fins després de creuar el barranc de Roca Blanca, al sud del mas de Ceniola de Miquelet. Seguidament el límit pren el primer trencall a la dreta en sentit sud-oest i continua per aquest camí en sentit sud, fins interceptar la corba de nivell 200 m, a l’oest del punt altimètric 199,80 m grafiat sobre el plànol.

Seguidament el límit ressegueix aquesta corba en sentit sud fins que intercepta el camí de la Guineu, a l’oest del punt altimètric 230,15 m. El límit recorre aquest camí cap al sud i quan intercepta un torrent, descendeix per aquest en sentit nord-est, per confluir amb el barranc dels Aixoriguers. La delimitació puja pel barranc en sentit sud i quan intercepta la corba de nivell 200 m, a l’oest del mas d’Aixoriguer del Santo, traça una línia recta

49 d’aproximadament 100 m en sentit sud per enllaçar amb el punt altimètric 212,77 m. El límit continua pel camí de la Xixa, que va cap al sud-est. Quan aquest camí conflueix amb un torrent, al nord del mas de Pepito de Colau, el segueix cap a l’est. El límit ressegueix el torrent fins que intercepta, a l’oest del punt altimètric 226,15 m, el camí de Campano.

Terme municipal del Perelló

El límit recorre el camí de Campano cap a l’est fins que intercepta la corba de nivell 210 m. Des d’aquest punt, la delimitació traça una línia recta d’aproximadament 100 m en sentit sud per interceptar el barranc del Clot del Pastor, a l’oest del punt altimètric 197,65 m. El límit ontinua per aquest barranc en sentit sud-oest fins que conflueix amb el barranc dels Bracers. El límit segueix per aquest barranc en sentit sud-est i després sud-oest fins que enllaça amb el camí del mas del Rei, al sud-oest del mas del Roig de Bisco. El límit circula per aquest camí en sentit sud-oest fins que, al nord del mas del Rei, intercepta la corba de nivell 300 m. El límit ressegueix aquesta corba en sentit sud-est fins al sud-est del cim de cota 325,31 m, quan la corba canvia de direcció i va cap al nord-oest. La delimitació segueix en sentit sud- est per la carena fins confluir amb el barranc de Bracers. El límit ascendeix per aquest barranc en sentit sud uns 200 m per interceptar la corba de nivell 290 m, i tot seguit traçar una línia recta d’aproximadament 130 m en sentit sud-est des d’aquesta corba fins al sud del punt altimètric 328,73 m, on conflueix amb un camí.

El límit segueix aquest camí que pren direcció est, i quan arriba a un trencall a l’oest del punt altimètric 306,89 m, segueix a la dreta en sentit sud, i travessa així els tributaris del barranc del Ganso. Des del mas de Nogueres, el límit deixa un trencall a l’esquerra i dos a la dreta per prendre un camí que passa pel sud de lo Burgar. Abans que el camí continui paral·lel al barranc de Santa Eulàlia, a l’oest del mas de Betates, el límit deixa el camí i segueix uns 30 m en línia recta en sentit est per enllaçar amb el barranc de Santa Eulàlia. Seguidament, ascendeix per aquest barranc cap al sud.

Terme municipal de Tortosa

El límit puja en sentit sud pel barranc de Santa Eulàlia fins el nord de casa del Rita, a l’est del punt altimètric 407,01 m, quan intercepta la corba de nivell 400 m. La delimitació ressegueix aquesta corba cap al sud fins que intercepta un marge de camp de conreu situat al nord del corral de Pataques. El límit ressegueix aquest camp en sentit antihorari cap al sud, fins al sud-oest del corral de Pataques, on intercepta la corba de nivell 420 m. El límit continua per aquesta corba cap al sud fins que intercepta, al sud-est del punt altimètric 444,18 m, un tributari del barranc de la Fullola. La delimitació descendeix per

50 aquest afluent en sentit sud fins confluir amb el barranc de la Fullola. El límit baixa uns 130 m per aquest barranc en sentit est fins arribar al nord del punt altimètric 405,62 m, on el límit es desvia per continuar pel carener en sentit sud-oest.

Quan la carena intercepta la corba de nivell 450 m, al sud del punt altimètric 411,23 m, el límit segueix per aquesta corba cap al sud-oest per confluir amb un camí. El límit continua pel camí sempre en sentit sud-est per enllaçar amb el camí de Fullola, a l’est del punt altimètric 334,66 m. Segueix el camí de Fullola cap al sud-oest fins que al nord-est de la caseta de Barraques, al nord del punt altimètric 310,98 m, el límit pren un trencall que continua en sentit nord-est. Quan el camí intercepta la corba de nivell 355 m, al nord del punt altimètric 378,38 m, el límit continua per la carena en sentit sud-oest fins que intercepta la confluència de dos torrents al sud-est de la Fullola i a l’oest del punt altimètric 376,55 m, tributaris del barranc de la Fullola. Des d’aquest punt el límit traça una línia recta d’aproximadament 860 m en sentit sud-oest per connectar amb un tributari del barranc del Pouet, al punt altimètric 315,87 m, al nord de la pista del Pouet de l’Amorós.

El límit descendeix per aquest torrent fins a confluir amb el barranc del Pouet i ascendeix pel barranc uns 60 m. Des d’aquest punt, la delimitació segueix per la carena cap al sud per confluir amb la pista del Pouet de l’Amorós, a l’oest del punt altimètric 391,87 m. El límit continua per la pista en sentit oest fins a l’est de les Clotes, a l’est del punt altimètric 565,15 m. Des del punt altimètric 565,15 m, el límit traça una línia recta d’aproximadament 720 m en sentit nord fins el punt altimètric 615,87 m. Des d’aquest punt continua per la carena en sentit nord-oest fins el punt altimètric 526,96 m i continua pel carener en sentit nord fins interceptar el barranc del Corb. El límit segueix el barranc en sentit oest fins que conflueix amb el barranc del Bassiol.

Des d’aquest punt, el límit continua per aquest barranc en sentit sud-oest fins el punt altimètric 267,85 m, des d’on segueix per la carena en sentit nord cap el cim de cota 378,41 m. El límit segueix, encara per la carena, fins el cim de cota 446,91 m en sentit nord-oest, per sota lo Bassiol. El límit continua en una línia recta de 250 m aproximadament en sentit nord-oest des d’aquest punt fins el cim de cota altimètrica 462,94 m i prossegueix també en una línia recta d’uns 450 m en el mateix sentit nord-oest fins el punt altimètric 332,12 m. Des d’aquest punt el límit traça una línia recta de 530 m aproximadament en sentit nord-oest per interceptar el terme municipal de Tivenys. El límit ressegueix el terme uns 500 m cap e l’est. El terme és coincident amb el barranc de la Buinaca.

Terme municipal de Tivenys

Des d’aquest punt, la delimitació continua cap al nord per un tributari del barranc que passa per l’oest de lo Senill. Quan el tributari arriba al nord de

51 l’indret l’Espartar, a la corba de nivell 425 m, la delimitació traça una línia recta d’aproximadament 260 m en sentit nord per interceptar l’extrem més occidental de corba de nivell 425 m, a l’oest de la punta de la Tossa. El límit ressegueix la corba en sentit nord-est fins al punt més septentrional de la corba de nivell, al nord-est de la punta de la Tossa. Des d’aquest punt, la delimitació traça una línia recta en sentit nord-est d’uns 50 m per enllaçar amb el camí del Perelló. La delimitació continua per aquest camí en sentit sud-est fins al punt altimètric 408’51 m. En aquest punt continua pel camí del Perelló en sentit sud-est fins que intercepta la corba de nivell 430 m. Puja per la carena en sentit nord fins al punt altimètric 491’76 m, grafiat en el plànol, en la Serra del Surdo.

Des d’aquest punt, la delimitació traça una línia recta d’uns 180 m en sentit nord per interceptar el punt altimètric 443,89 m. I des d’aquí, el límit traça una altra línia recta de 300 m en sentit nord-oest per interceptar la corba de nivell 325 m i un torrent tributari del barranc de la Vallpalmera. La delimitació descendeix per aquest torrent en sentit nord-oest per confluir al barranc de Vallpalmera. El límit ressegueix el barranc en sentit nord uns 100 m i continua pel carener en sentit nord-oest i paral·lel als solans de Santus fins a la punta Capello.

En aquest cim, la delimitació intercepta la corba de nivell 550 m i la ressegueix cap al nord-oest fins que canvia de direcció cap al nord-oest, a l’est del punt altimètric 536,89 m. Des d’aquí segueix la carena, primer en sentit nord-est i, a partir del punt 590,76 en sentit nord-oest fins la punta 587,94, al nord-oest del mas de Manolo. Continua el carener i passa pel coll de serra Mala fins la cota 845,69 m grafiada en el plànol, al nord-est de les Palanques. El límit continua pel carener en sentit oest i passa pel nord de les Palanques i quan intercepta el barranc de la Barrinada, la delimitació continua també per la carena, però en sentit nord-oest, per interceptar el corriol de Cardó.

El límit continua pel corriol de Cardó en sentit nord-oest fins el tercer revolt tancat del corriol, quan intercepta la corba de nivell 425 m. Des d’aquest punt, la delimitació continua en sentit sud-oest perl carener i paral·lel al corriol fins que intercepta un torrent tributari del barranc de Boca de Foix, quan talla la corba de nivell 300 m. Des d’aquest punt, la delimitació descendeix per aquest tributari en sentit nord-oest per confluir amb un altre afluent del barranc. El límit ascendeix per l’afluent fins que intercepta el camí de Boca de Foix. Continua pel camí en sentit sud-oest fins que intercepta un torrent tributari el barranc de Boca de Foix. Ascendeix pel torrent en sentit nord fins la cota 250 m.

Des d’aquest punt, el límit traça una línia recta d’uns 150 m en sentit nord- oest per interceptar el punt altimètric 318,44 m grafiat sobre el plànol. El límit segueix pel carener en sentit sud-oest per interceptar la cota altimètrica

52 plànimètrica de 286,52 m a l’est de l’indret los Lloàs. Des d’aquest punt, la delimitació dibuixa una línia recta d’aproximadament 210 m en sentit nord- oest per interceptar el barranc de Lloàs, al sud-oest del mas de Balada.

El límit descendeix pel barranc en sentit sud fins que intercepta el barranc del Salt de la Rabosa. La delimitació ascendeix per aquest últim barranc uns 80 m en sentit nord i continua en sentit nord-oest per un carener molt pendent per interceptar la corba de nivell 100 m. La delimitació ressegueix aquesta corba en sentit sud-oest uns 500 m fins a l’extrem més occidental d’aquest corba. Des d’aquest punt, el límit traça una línia recta de 160 m en sentit oest per interceptar la senda de Punt Rodó i la corba de nivell 100 m. La delimitació continua en sentit sud-est per aquest camí, deixa un trencall a l’esquerra que va en sentit sud, i el límit continua cap a l’oest. El camí continua per un trencall en sentit nord que va a la carretera de Tortosa a Benifallet (T-301). Quan el camí conflueix amb la carretera esmentada, la delimitació recorre la carretera en sentit oest fins que intercepta el punt inicial de la delimitació, a la intersecció de la carretera de Tortosa a Benifallet amb una línia d’alta tensió, a l’oest de l’espai.

53 Delimitació de l’espai Serres de Pàndols-Cavalls

Terme municipal de Benissanet

La delimitació d’aquest espai s’inicia al nord de l’espai, al coll de Comunets, en el terme municipal de Benissanet. El límit segueix aquest terme municipal en direcció sud-est fins interceptar el camí del mas de la Maseta, al nord de les planes de Bru. La delimitació segueix per aquest camí en sentit sud-oest fins arribar al terme municipal de Miravet.

Terme municipal de Miravet

El límit continua pel camí fins arribar a la cruïlla amb camí de la caseta de Matriutrets, al sud de Pernafetes. Des d’aquest encreuament, el límit segueix uns 50 m en direcció est per aquest camí fins la propera cruïlla. En aquest punt, el límit segueix el camí que pren direcció sud uns 450 m fins que intercepta un marge de conreu, abans que el camí prengui sentit nord-oest i abans que intercepti la corba de nivell 220 m. La delimitació ressegueix el marge de conreu en sentit sud uns 50 m fins confluir amb el marge de sòl forestal. El límit segueix pel marge de sòl forestal en sentit oest fins interceptar el camí del mas de Futxo al mas de la Maseta. La delimitació segueix aquest camí en direcció sud fins interceptar un marge de conreu, al nord-est del mas de Futxo. La delimitació segueix uns 400 m pel marge de conreu fins arribar al cim de cota planimètrica 280,43 m.

La delimitació continua per la carena fins al cim de cota 286,61 m. El límit traça una línia recta d’aproximadament 30 m en sentit nord-oest fins interceptar la corba de nivell 275 m. El límit ressegueix la corba en sentit sud- oest fins interceptar un camí, al sud de la caseta de Rasquerà. La delimitació segueix per aquest camí en sentit sud-oest fins que intercepta una cruïlla. El límit continua uns 600 m el camí que pren direcció nord, al nord-oest del Fondo de les Serres i a l’est del mas de Sebastianet. Quan el camí intercepta la corba de nivell 300 m, la delimitació traça una línia recta d’aproximadament 100 m en sentit oest, fins interceptar la corba de nivell 325 m. Tot seguit, el límit continua per la corba de nivell fins confluir amb el terme municipal de Pinell de Brai.

Terme municipal del Pinell de Brai

El límit segueix per la corba de nivell 325 m fins interceptar el camí del barranc de Fonollars. Seguidament, segueix aquest camí fins a la primera cruïlla. En aquest punt, la delimitació segueix en línia recta fins interceptar l’extrem més al nord del camí del barranc de les Aigües Vives, que porta al mas de les Aigües Vives. D’aquí, i en direcció sud, segueix en línia recta que busca l’extrem més al nord de la carrerada d’Aigües Vives. Tot seguit traça una línia recta en direcció sud-oest fins a la cruïlla entre el camí de les Mines

54 de Bonill i el camí del Corral del Rei. El límit segueix, direcció oest, el camí de les Mines de Bonill fins a l’extrem més occidental, al costat d’una edificació a la zona anomenada los Quatre Bancals. Des d’aquest punt el límit segueix en línia recta, i en direcció oest, fins a trobar el punt d’intersecció entre les rieres del barranc dels Bous i del barranc de les Llobes. Segueix la riera del barranc dels Fonollars aigües avall 500 m, incloent-ne ambdòs costats, i passa per la zona anomenada les Llobes, fins a trobar l’extrem més oriental del camí de les Llobes. El límit segueix aquest camí cap a l’oest fins el punt que queda més al sud (a uns 350 m de la riera en línia recta).

Tot seguit, des d’aquest punt, i també en línia recta, segueix fins a coincidir amb l’extrem més al nord de la carrerada dels Codissos (passant a través del camí dels massos dels Matollers). El límit segueix fins a la intersecció amb la carretera de Calatayud a Gandesa (C-221). Des d’aquest punt, segueix la carretera 550 m en direcció sud. Des d’aquest punt, travessa la riera del Barranc de Gandesa, i en direcció oest, puja per un petit torrent que passa per les cotes topogràfiques de 204,15 i 217,40 fins a la cota 225, des d’on es dirigeix al petit coll que queda a 100 m direcció sud-oest. Des del coll traça una línia recta fins interceptar l’extrem més oriental i més al nord del camí de Muntaneres a Pàndols. El límit segueix aquest camí fins la cruïlla entre els camins de Muntaneres a Pàndols i de Muntaneres, pren aquest últim cap a occident. Segueix el camí de Muntaneres, el qual més endavant es converteix en el camí de les Lluminàries i Camp Roig fins a l’altre extrem. El segueix fins a l’extrem més occidental, al costat d’una edificació.

El límit descendeix a favor de pendent directament fins trobar un petit coll situat en direcció sud sud-oest a 300 m. Des del coll el límit ascendeix directament fins a trobar l’extrem de l’Algars del Pitxell. D’aquí, i en línia recta, busca en direcció sud sud-oest interceptar el camí dels Algars, tot seguint un petit sender. El límit segueix el camí dels Algars cap a occident, passa per l’Algar del Franceset, l’Algar dels Barros, i més endavant, l’Argila de Gabriela fins arribar a l’extrem més occidental. En aquest punt el límit segueix en línia recta i en direcció sud sud-oest, fins a interceptar el límit del terme municipal sobre la cota 375 m sobre un carener (a uns 250 m). A partir d’aquest punt, el límit de l’espai del PEIN coincideix amb el límt del terme municipal en direcció a occident. Quant aquest discorre per sobre la llera del riu considera ambdòs costats.

Terme municipal de Gandesa

La delimitació continua pel terme municipal en sentit sud-est fins arribar al sud de Mare de Déu de la Fontcalda, a l’est dels Estrets de Baix i a la corba de nivell 225 m.

55 Terme municipal de Prat de Comte

En aquest punt, la delimitació continua amb una línia recta de 570 m en sentit sud-oest per enllaçar amb un camí a l’est del coll de Fontcalda que segueix sempre en direcció sud-oest fins confluir amb la carretera de Prat de Comte (T-361), al nord-oest del cementiri. La delimitació continua cap al sud-oest uns 60 m pel camí que porta al cementiri, i des d‘aquí el límit continua per la carena en sentit nord-oest. Passa pel coll del Cementiri i pel passador de Pal fins confluir amb el terme municipal de Bot, a la carretera de Bot (TV-3301).

Terme municipal de Bot

Des d’aquest punt la delimitació ressegueix el terme municipal cap al nord uns 220 m i, quan la carretera de Bot canvia de direcció nord a oest al coll Ventós, la delimitació descendeix per la vall en sentit sud-oest fins interceptar el barranc de la cova del Colom. El límit descendeix pel barranc fins arribar al riu Canaletes, al sud de la cova Trullet. Des d’aquí el límit descendeix pel riu fins confluir amb el riu Guardiola al nord-est del pla de Sant Josep. La delimitació ascendeix pel riu Guardiola per connectar amb el barranc de les Caragoles. El límit puja pel barranc fins arribar al terme municipal de Gandesa.

Terme municipal de Gandesa

La delimitació segueix pel barranc de les Caragoles i just abans que el barranc de les Caragoles prengui sentit sud-est, la delimitació traça una línia recta de 200 m en sentit nord-est fins interceptar la corba de nivell 400 m. La delimitació segueix aquesta corba uns 560 m en sentit nord-est per connectar amb el marge de sòl forestal. El límit ressegueix uns 100 m el marge de sòl forestal en sentit nord-est per interceptar el barranc de la Solsida. El límit ascendeix pel barranc fins al seu inici, a la corba de nivell 630 m. En aquest punt traça una línia recta de 50 m en direcció nord-est fins arribar al puig Cavaller.

Des del puig Cavaller, la delimitació traça una línia recta d’uns 250 m en direcció nord fins interceptar la pista forestal de puig Cavaller. La delimitació segueix aquesta pista en direcció nord-est fins confluir amb el camí del mas de Suaver. El límit continua per aquest camí fins arribar al coll de la Font. En aquest punt, el camí canvia de direcció cap al sud-est i el límit el segueix fins enllaçar amb el camí del cim de la Mort. Des d’aquest punt, la delimitació segueix la carena per la serralada dels Garidells fins interceptar el terme municipal. La delimitació segueix aquest terme fins connectar amb el terme municipal de Benissanet.

Terme municipal de Benissanet

56

La delimitació segueix el terme municipal fins arribar el punt inicial d’aquesta delimitació, el coll de Comunets, al nord de l’espai.

57 Delimitació de l’espai Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera

Zona del Barranc de Sant Antoni i del Barranc de Lloret

Terme municipal de Roquetes

La delimitació comença al nord-est d’aquest espai, a la cruïlla entre la carretera de Mas de Barberans a Roquetes (TV-3421) i el camí del Forcallet, al pont del pas de Berenguer. Des d’aquest punt el límit continua en direcció est per la continuació del camí del Forcallet, resseguint la part superior del marge esquerre del barranc de Lloret. En la cruïlla amb el camí de sant Anton dels Ermitans, la delimitació continua pel camí del marge superior del barranc fins que creua la corba de nivell 60 m en el paratge de lo Colomar. En aquest punt segueix el traçat de la corba uns 150 m fins la primera carena per la qual baixa fins la llera del barranc. El límit continua per la llera del barranc en direcció est fins el límit de terme municipal, creua el barranc, i es dirigeix en direcció oest pel marge dret del barranc de Lloret. La delimitació ressegueix tot aquest marge en direcció oest fins fins la carretera de Mas de Barberans a Roquetes (TV-3421), al pont del pas de Berenguer. En aquest punt, el límit ressegueix en sentit sud-oest el marge de conreu més proper al Barranc de Sant Antoni. El límit segueix els marges de conreu fins interceptar un camí a l’oest de la zona de lo Forcallet, 200 m al sud de la confluència del barranc de Covalta amb el Barranc de Lloret. El límit continua per aquest camí cap al sud-oest.

Quan el camí intercepta la carretera del Canal, el límit traça una línia recta d’uns 40 m en sentit sud-oest per interceptar altra vegada el marge de conreu situat al sud de la carretera. La delimitació continua pel marge de conreu paral·lel al Barranc de Lloret fins que intercepta el camí de Panxablanca. El límit segueix aquest camí en direcció oest uns 30 m i continua cap al sud pel marge de conreu. La delimitació segueix el marge, en direcció sud i paral·lel al Barranc de Lloret, fins que el marge de conreu intercepta la carretera de Mas Barberans a Roquetes (TV-3421). El límit segueix aquesta carretera 100 m cap al sud-oest per enllaçar amb la corba de nivell 200 m. La delimitació ressegueix aquesta corba 50 m aproximadament en sentit nord-oest fins interceptar el marge de conreu.

Seguidament, el límit continua pel marge de conreu en direcció sud-oest fins que aquest intercepta el camí que porta al pla de Torta. La delimitació ressegueix aquest camí sempre en direcció sud-oest fins al sud-oest del pla de Torta, el punt més meridional del Barranc de Lloret. En aquest punt, el límit trenca per un camí que es dirigeix en sentit nord-oest i que va paral·lel al Barranc de Lloret, fins interceptar el terme municipal de Mas de Barberans, ja a la comarca del Montsià.

58 Terme municipal de Mas de Barberans

El límit continua pel camí paral·lel al Barranc de Lloret en direcció nord-oest fins interceptar el marge de conreu. El límit segueix el marge de conreu paral·lel al Barranc de Lloret fins que el marge de conreu canvia de direcció oest a sud, a l’est de la desembocadura del barranc de les Coves. Des d’aquest marge de conreu, el límit traça una línia recta d’aproximadament 125 m en sentit nord-oest que travessa el barranc de les Coves i que enllaça amb un camí al nord-est del molí del Mig. La delimitació segueix aquest camí primer en direcció nord-oest i després nord, 200 m després de travessar el torrent que descendeix de los Compassos. En aquest punt, el límit intercepta un marge de conreu. La delimitació continua per aquest marge de conreu en sentit nord-est fins arribar al terme municipal de Roquetes.

Terme municipal de Roquetes

La delimitació segueix pel marge de conreu en el mateix sentit fins que conflueix amb un camí. El límit segueix aquest camí cap a l’oest uns 60 m fins trobar una cruïlla. La delimitació segueix pel camí de la dreta, que travessa en direcció est el Barranc de Lloret per confluir amb el camí de Lloret, a la riba esquerra del Barranc de Lloret. El límit ressegueix en sentit sud aquest camí uns 110 m fins que intercepta la corba de nivell 250 m. Des d’aquest punt, el límit ressegueix aquesta corba en sentit sud fins que intercepta el marge de conreu, al sud-oest del lo Monte de Reina i al sud del camí de Lloret. La delimitació ressegueix el marge de conreu en sentit sud- est uns 300 m per interceptar el camí de Lloret.

Des d’aquest punt, el límit recorre el camí de Lloret uns 30 m cap a l’est per tornar a interceptar el marge de conreu. La delimitació ressegueix en sentit sud-est el marge de conreu fins el punt situat més al sud-est d’aquest conreu, punt més proper a la confluència entre el barranc que drena lo Monte de Reina i el Barranc de Lloret. Des d’aquest punt, el límit traça una línia recta d’aproximadament 175 m direcció sud-est per interceptar altra vegada el camí de Lloret, a l’est del barranc que prové de lo Monte de la Reina. La delimitació continua per aquest camí en sentit sud-est fins arribar al sud del molí de Moc i a l’oest del pla de Torta, on intercepta la corba de nivell 200 m.

El límit segueix per aquesta corba en sentit nord-est fins que la corba produeix un canvi de sentit de est a oest. Des d’aquest punt, la delimitació traça una línia recta en sentit sud de 40 m per interceptar el camí de Lligalió de Torta i Forcallet. El límit segueix aquest camí en direcció nord-est. Uns 300 m al nord-est després que la delimitació creua el camí vell de Lloret, el límit enllaça amb un trencall que es dirigeix en sentit est. La delimitació segueix aquest trencall uns 200 m per enllaçar amb el marge de conreu. La delimitació segueix aquest marge de conreu en sentit nord fins que el marge de conreu gira en direcció oest. A partir d’aquest punt, el límit traça una línia

59 recta de 30 m en sentit nord-est per enllaçar amb el camí de Lligalió de Torta i Forcallet. Seguidament, la delimitació continua per aquest camí en direcció nord. El límit travessa la carretera del Canal i quan el camí fa un canvi de sentit nord a oest, al sud del pont del Forcallet, el límit ressegueix el camí uns 120 m cap a l’oest, fins contactar amb el marge de conreu.

Des d’aquest punt el límit continua cap a l’oest pel marge de conreu, primer paral·lel al barranc tributari del barranc de Sant Antoni, i després continua en sentit sud pel marge de conreu paral·lel al barranquet de Matamoros. El límit continua per aquest marge de conreu fins arribar a la carretera del Canal. La delimitació segueix aquesta carretera aproximadament 70 m cap al sud-oest, fins que intercepta la corba de nivell 145 m. La delimitació segueix en sentit nord uns 400 m per aquesta corba fins interceptar el marge de conreu. El límit segueix el marge de conreu que va paral·lel al barranquet de Matamoros fins a l’extrem més septentrional d’aquests camps, a l’oest d’on conflueix el barranquet de Matamoros i el torrent tributari del Barranc de Sant Antoni que baixa paral·lel al camí de la Reina. Des d’aquest punt del marge de conreu, la delimitació traça una línia recta de 50 m en sentit nord per interceptar el camí de la Reina.

El límit segueix aquest camí cap a l’est uns 225 m fins que intercepta la corba de nivell 130 m. La delimitació segueix aquesta corba en sentit nord uns 200 m. Quan la corba de nivell intercepta el camp de conreu, el límit el ressegueix cap al nord-oest, paral·lel al barranc de Covalta. La delimitació continua per aquest marge de conreu fins confluir amb la carretera del Canal, al sud de l’indret les Parellades. El límit segueix aquesta carretera en direcció nord uns 150 m fins arribar al punt altimètric 148,77 m grafiat en el plànol. Des d’aquest punt, el límit trenca pel camí de la Mallada del Moc en direcció sud- est. La delimitació continua per aquest camí fins que enllaça amb el camí del Forcallet, a l’inici del camí de Maso Queralt. Des d’aquest punt, el límit segueix pel camí del Forcallet en sentit est fins a l’inici de la delimitació, la cruïlla entre la carretera de Mas de Barberans a Roquetes i el camí del Forcallet.

60 Zona del Barranc de la Galera

Terme municipal del Mas de Barberans

La delimitació d’aquest espai s’inicia al nord de la zona, a la confluència del camí de Lligallo Major amb el camí de l’Hospital. El límit continua en direcció est per aquest darrer camí. La delimitació deixa un trencall a la dreta i segueix en sentit sud-est fins que el camí canvia de direcció est a nord. En aquest punt intercepta un marge de conreu.

Terme municipal de la Galera

El límit segueix el marge de conreu en sentit est i paral·lel al barranc de la Galera fins interceptar el camí de les Galeretes, al nord de Cantallops i paral·lel al barranc. Seguidament, la delimitació continua per aquest camí fins enllaçar amb el camí de les Voltes, també paral·lel al barranc. El límit travessa el canal de Xerta i continua pel camí de les Voltes fins arribar a la carretera de Santa Bàrbara a la Sènia (TP-3311). El límit travessa també aquesta carretera i segueix la mateixa direcció fins entrar en el poble de la Galera. Quan el límit intercepta la carretera de la Galera (TV-3314), la segueix cap el sud-oest fins arribar al trencall del camí de la Fàbrica. Des d’aquest punt, el límit traça una línia recta d’uns 50 m en sentit nord-oest fins interceptar el marge de conreu. El límit segueix aquest marge fins la tercera parcel·la després d’haver passat la carretera de Santa Bàrbara a la Sènia.

En aquest punt, la delimitació es desvia en sentit sud i segueix el marge de conreu fins interceptar la corba de nivell 120 m, que segueix en sentit oest fins interceptar un altre marge de conreu. El límit ressegueix aquest marge paral·lel al Barranc de la Galera fins que conflueix amb el camí de Galera, i seguidament continua per aquest en direcció oest. La delimitació continua per la carretera fins interceptar altre cop un marge de conreu que segueix fins arribar a l’est de la granja d’en Beli.

Quan el marge pren sentit sud, abans d’arribar a la granja, el límit traça una línia recta en sentit oest per interceptar la corba de nivell 140 m, corba que segueix fins connectar amb la carretera de servei del canal. Des d’aquest punt, la delimitació traça una línia recta d’aproximadament 20 m fins interceptar un marge de conreu que segueix cap a l’oest fins arribar al camí de la Galera. El límit continua per aquest camí en sentit nord-oest. Uns 40 m després de creuar el camí del Mosquit, el límit segueix pel camí que va paral·lel al Barranc de la Galera en sentit nord-oest per confluir amb el camí del Parralet. El límit recorre aquest camí cap a l’oest fins arribar al terme municipal del Mas de Barberans.

61 Terme municipal del Mas de Barberans

La delimitació continua pel camí i seguidament enllaça altre cop amb el camí de la Galera. El límit ressegueix aquest camí fins que després d’haver passat el camí Lligallo del mas de la Figuera, intercepta un marge de conreu que segueix en sentit nord-est. La delimitació continua pel marge de conreu paral·lel al Barranc de la Galera per interceptar un camí provinent del camí de la Galera, a l’oest de l’indret de l’Olla. El límit segueix aquest camí en sentit nord-oest aproximadament 50 m per interceptar un marge de conreu que segueix en sentit nord-oest fins que connecta amb la corba de nivell 315 m. El límit segueix aquesta corba cap a l’oest uns 125 m per enllaçar amb un marge de conreu.

El límit ressegueix aquests marges de conreu més propers al Barranc de la Galera en sentit sud-oest fins que al nord del punt altimètric 329,95 m grafiat sobre el plànol, el límit intercepta la corba de nivell 325 m, al nord de la finca de Botins. La delimitació segueix aquesta corba en sentit oest fins arribar al seu extrem occidental. Des d’aquest punt, el límit traça una línia recta d’uns 60 m fins que intercepta un altre marge de conreu. El límit continua pel marge en sentit oest i paral·lel al Barranc de la Galera fins arribar a la carretera de la Sènia a Mas de Barberans (TV-3421).

La delimitació segueix aquesta carretera cap a l’est, i després de passar el revolt de la Rambla, quan la carretera pren direcció nord, continua per un camí en sentit sud-est uns 200 m, a l’oest de la finca de Noves. Des d’aquest punt, el límit traça una línia recta d’uns 15 m en sentit sud fins interceptar un marge de conreu, que segueix en sentit sud-est. El límit continua per el marge de conreu fins arribar al segon punt on el marge i la corba de nivell 325 m conflueixen. Des d’aquest punt, el límit continua per la corba de nivell fins que intercepta, després d’uns 300 m, un altre marge de conreu.

La delimitació ressegueix aquest marge fins arribar al camí que duu al corral del Regino. Seguidament, el límit continua pel camí en direcció sud-est fins confluir amb el camí de l’Olla. El límit segueix aquest darrer camí en sentit sud fins enllaçar amb el camí de Lligallo Major. Finalment el límit continua per aquest darrer fins arribar al punt inicial de la delimitació, la cruïlla entre el camí de l’Hospitalà i el camí de Lligallo Major.

62