educació

LA GANA DELS MESTRES D’ESCOLA ELS ENSENYANTS DEL SEGLE XIX AL BAIX EMPORDÀ COBRAVEN SOUS INDIGNES

«Passar més gana que un mestre d’escola». Aquesta era una dita popular que, fins fa poques dècades, tothom entenia i utilitzava. Al segle xıx la feina de mestre no era una feina certament envejable. L’estereotip de l’ensenyant de primeres lletres com una persona ignorant i afamada continuà vigent un cop els mestres deixaren de ser ignorants o, si més no, quan ja tenien la formació que l’Estat els proporcionava i exigia. Llegint diferents textos de la premsa de d’aquelles dècades, hem de concloure que la de mestre era una de les pitjors opcions laborals que un assalariat podia prendre. A tot el país el col·lectiu patia una situació semblant; avui, però, ens fixarem en la situació dels mestres del Baix Empordà al segle xıx.

JOSEP-LLUÍS BARRASA > TEXT raells

G iquel m de

lecció a premsa, efectivament, jugà , Corçà, Foixà, i Fontani- · ol c un paper molt actiu denun- lles, Palausator, i Verges] a la que ciant la situació injusta en asistan quince alumnos y paguen por què es desenvolupava la término medio una peseta mensual; professió de mestre. Deia vendrá a reunir un haber de sesenta y Lun text de La Nueva Lucha, editada a Gi- una peseta, insuficiente a todas luces rona, de l’any 1887: «El maestro, ese ser para atender a sus necesidades más que tanto se sacrifica para el bien de la apremiantes, aun en las poblaciones humanidad, se ve desgraciadamente re- de menos importancia y en el supuesto tribuido con un haber tan reducido que que sea soltero. Anys més tard, el 1899, la mayor parte de las veces no le basta El Distrito, publicació editada a Palafru- para atender a sus más apremiantes gell, de tendència republicana i conser- necesidades. Pongamos un Maestro en vadora, denunciava: «No hay provincia una escuela dotada con quinientas pe- ni ciudad española que en estos quince setas anuales [aquest era el cas del mes- últimos años no haya visto asombrada tre de Torrent i de les mestres d’Albons, cómo las órdenes monásticas levantan soberbios edificios y acaparan la ense- ñanza, mientras que los maestros de escuela se mueren de hambre». La situació era tan És una dada acceptada que la for- >> Francesc Font, mestre de insostenible que els mació és apreciada en la mesura que l’escola de nens de l’Estartit se n’ha pogut gaudir i, en general, és a principi del segle passat. inspectors animaven menys tinguda en cas contrari. Alguns els mestres amb bones qualitats docents a canviar de poble

46 > revista de girona 269 col·lecció de miquel Graells >> L’escola de nens de Torroella de Montgrí, l’any 1914. ajuntaments estaven governats per re- Antic convent dels Agustins. un aumento de sueldo a los maestros», gidors que no havien tingut l’oportunitat denunciava el Clamor del Magisterio en d’anar a escola. No sabem què passava al ocasió del cens de 1887. Amb el mateix Baix Empordà. L’any 1882, es publicava objectiu, uns altres consistoris baixaven al Boletín de Primera Enseñanza: «Según la categoria de l’escola del poble, cosa datos recibidos en el Gobierno Civil de roella de Montgrí, es cobrava 4.400 rals, que obligava el mestre a marxar, si vo- Valencia, resulta un número considera- propi de les poblacions d’entre 3.000 i lia sobreviure. En tenim un exemple en ble de alcaldes en aquella provincia que 10.000 habitants. A més, si l’escola era la notícia publicada al diari La Nueva no saben leer ni escribir». superior en comptes d’elemental, com Lucha, de Girona, el 8 desembre de 1887. era el cas de la de , al sou s’hi Fa referència a un dels acords de la Junta La carrera per fugir dels pobles afegien 1.000 rals anuals més. Tot això Provincial d’Instrucció: «Remitir al Rec- La Llei d’instrucció pública de 1857, co- creava una gran inestabilitat en el magis- torado la instancia de don Jaime Barceló, neguda com a llei Moyano, assenyalava teri, particularment en els pobles petits. Maestro público de Parlavá, solicitando el que havien de cobrar els mestres. El Aquestes diferències d’assignació la Escuela pública de por ha- sou variava en funció del nombre d’ha- econòmica en funció del nombre d’ha- ber sido rebajada de sueldo y categoría bitants del poble o ciutat. Era una forma bitants feia que hi hagués conflicte cada la que desempeña». Un altre cas de con- de discriminació de les poblacions més vegada que hi havia un cens. Com que flicte es visqué a l’Estartit, pertanyent al petites. Aquesta raó explica per si sola la eren els ajuntaments els que havien de municipi de Torroella de Montgrí. L’al- tendència dels mestres a anar canviant pagar els mestres del seu pressupost, calde rebaixà el sou del mestre basant-se d’escola, sempre que es donava alguna estaven temptats de rebaixar el nombre en el nombre d’habitants de l’Estartit, possibilitat, per tal de millorar les seves d’habitants del municipi, per tal d’estal- «oblidant» que pertanyia al municipi condicions econòmiques. Fer de mestre viar-se uns diners. «Hay pueblos cuyas de Torroella. Els regidors eren cons- en un poble de menys de 1.000 habitants autoridades maquinan componendas cients de la situació injusta en la qual –que eren la majoria al Baix Empordà– para burlar a la Administración y negar col·locaven els mestres, per l’exigüitat suposava cobrar 2.200 rals anuals, se- del sou, però també la població, ja que, gons la llei. Treballar a pobles d’entre d’una banda, era previsible el canvi dels 1.000 i 3.000 habitants –Begur, Calonge, mestres, i de l’altra, els alumnes i les fa- Castell d’Aro, Cruïlles, Palamós, Pals, Si era penosa la mílies de l’Estartit patirien una discri- Santa Cristina d’Aro, Verges– suposava situació del col·lectiu minació respecte dels altres alumnes i cobrar 3.300 rals. Si s’exercia a Sant Feliu famílies de Torroella: «El Sr. Presidente de Guíxols, la Bisbal, Palafrugell o Tor- de mestres des del [alcalde] manifestó que según tenían ya punt de vista del sou, encara era pitjor la de les dones mestres

revista de girona 269 > 47 educació LA GANA DELS MESTRES D’ESCOLA

Com ja hem dit, el sou d’un mes- col ·

lecció tre d’una població de menys de 1.000 habitants era de 2.200 rals anuals i el

familia mestre d’escola d’una població d’entre

1.000 i 3.000 habitants era de 3.300 rals, solés és a dir, equivalent als nivells més bai-

plaja xos i sense qualificació de l’Adminis- .

amp tració de l’Estat.

Les mestres, encara pitjor Si era penosa la situació del col·lectiu de mestres des del punt de vista del sou, encara era pitjor la de les dones mestres. La llei d’educació de 1857 decretà en el seu article 194: «Las Ma- estras tendrán de dotación respectiva- mente una tercera parte menos de lo señalado a los Maestros en la escala >> Classe de gimnàstica del Col·legi del art. 191». La lluita de les mestres noticia, la dotación de la escuela pública de les Germanes Carmelites de la per aconseguir la igualtat de sou en municipal de niños del barrio de Estartit, Caritat Vedruna de Palafrugell, relació amb els mestres va ser llarga. había sido reducida a 625 pesetas. Que anys vint (s. xx). La mestra Pilar Pascual, directora de esto, necesariamente, había de redun- l’escola annexa a l’Escola del Magis- dar en grave perjuicio de la instrucción, Però, per raons que mai no vaig saber teri de Barcelona, recriminà als gover- pues con tan exiguos recursos, que ni amb claredat, la senyora Leonor no ha- nants: «Retribuís la árdua tarea de las a las más modestas necesidades de la via tingut el més petit interès a sortir de maestras con una mezquina y exigua vida bastan, y en una población donde la parròquia. Feia ja molts anys que hi dotación, consistente en las dos terce- es imposible alcanzar otro medio de era, tants anys, que la seva presència en ras partes de la de los maestros, mez- subsistencia, no era dable que se ofreci- aquell aire havia esdevingut tan habitu- quina y exigua ya». Va costar 26 anys era a desempeñar esta plaza un profesor al com la de qualsevol altre parroquià». aconseguir la modificació de la llei de cuyos conocimientos y circunstancias 1857: «Las Maestras tendrán la misma satisficieran las aspiraciones de aquellos Els últims de l’escala funcionarial dotación que se señala a los Maestros». vecinos que por pertenecer a una barri- Abans de continuar, veurem quin era ada de este distrito no puede considerár- el nivell salarial dels mestres comparat Cobraments a trimestre vençut seles de peor condiciones que a los de amb els empleats públics a la mateixa A més d’un sou magre, els ajuntaments cabeza del mismo». època a la demarcació de Girona. Ens van prendre l’hàbit de pagar a trimes- La situació era tan insostenible que serviran de referència les informaci- tres vençuts. És a dir, que els mestres els mateixos inspectors animaven els ons aportades per Pascual Madoz. havien de preveure la seva subsistèn- mestres amb bones qualitats docents a Alguns sous de l’Aministració d’Hi- cia durant els tres primers mesos de canviar de poble. L’any 1861, l’inspector senda de Girona: feina. Quan només era aquest el pro- opinà de Josep Guitart, mestre d’Al- – Intendent, 30.000 rals blema, en els seus informes els mes- bons: «Conducta excelente. Es digno – Capità, 12.000 rals tres manifestaven la seva satisfacció. de una escuela de mayor importancia». – Administrador de Palamós, «El pago se efectúa por trimestres ven- I l’any 1864, de Vicenç Figueras, mestre 10.000 rals cidos y no se me adeuda nada», ano- de Peratallada: «Es digno de una escu- – Inspector, 9.000 rals tà el mestre de Palamós, Jaume Usall, ela de mucha mayor importancia». En- – Tinent, 8.000 rals l’any 1864. Ara bé, molts ajuntaments cara que en el context de mitjan segle – Secretari, 8.000 rals regatejaven, ajornaven o fins i tot nega- xx, ara podem entendre millor la ma- – Alferes, 6.000 rals ven el pagament de la dotació corres- nifestació de sorpresa de Josep Pla en El – Sergent, 3.650 rals ponent als ensenyants. Les queixes per campanaret: «La senyora Leonor, mes- – Porter, 2.200 rals part dels mestres foren continuades i tressa de Torrentbò, vivia, dispesera, – Mosso, 2.000 rals aprofitaven els informes que havien de a l’hostal. Era una senyora d’una edat realitzar en ocasió de la visita dels ins- respectable, petita, seca, modesta, d’as- pectors per expressar el seu malestar: pecte desenganyat. Per l’edat que tenia i Alguns casos foren «La dotación se paga por trimestres la situació del seu nom en l’escalafó del tan escandalosos que vencidos; las más veces con mucho magisteri nacional, li hauria correspost atraso y, a veces, con descuento», deia probablement un poble més important. els mestres hagueren el mestre de la Tallada. «Las retribuci- de recórrer a la premsa per airejar la seva misèria

48 > revista de girona 269 c ol · lecció

de m iquel G raells

>> L’escola de nenes ones se pagan con atraso», es queixa- de Torroella de Montgrí. ven els d’Albons, Begur, Calonge, Colo- mers, Corçà, Cruïlles, Foixà i la Bisbal. Alguns casos foren tan escandalo- sos que els mestres hagueren de recór- rer a la premsa per airejar i donar a co- de la provincia tienen a los maestros en nèixer la seva situació: «El Maestro de el pago de sus asignaciones y material Vall-llobrega se encuentra tan apurado de escuela. Por desgracia he observado que si no se pone remedio a sus males que los Ayuntamientos lo tratan con tendrá que ir a mendigar o bien morir marcada indiferencia. Y fundo esta opi- de hambre. Desde el 20 de mayo de nión en el punible olvido en que tienen 1875 [l’escrit porta data de 20 de desem- a los maestros, pues viviendo como bre de 1876], en que se le dio posesión hasta hoy en la mayor miseria, seguro de la Escuela pública, nada ha cobrado es que no han de desempeñar con gus- de sus haberes. Este funcionario tiene to su importante cometido ni razón hay esposa e hijos: todos padecen y sufren para hacérselos cumplir». Amb un cert las mayores amarguras», assegurava el humor, l’any 1895 la revista comarcal El Boletín de Primera Enseñanza de la pro- Distrito feia una llarga elucubració so- víncia de Girona. L’any 1875, el llibreter bre la trista situació del magisteri: «Se- >> Infancia, de José Dalmau Vicenç Dorca començà a editar aques- gún el estado que inserta el Boletín de Carles, manual d’escriptura ta revista pedagògica setmanal, que es Primera Enseñanza, cuantiosas son las editat a Girona, el 1903. feia ressò de les inquietuds dels mes- cantidades que se adeudan a los maes- tres. Vegem-ne una perla: «Adéudanse tros de la provincia. Entre otros, figura al maestro interino de Estartit la friolera un pueblo que está adeudando más de que los maestros deben exclamar a de diez y ocho meses de haberes de- seis años de haberes al maestro. Este sí cada nueva orden gubernativa, impul- vengados. ¡Y así se quiere que la prime- que merece los honores de una conde- sados por la fuerza que el hambre les ra enseñanza prospere!». Durant uns coración, más no con la cruz de Carlos comunica (si es que puede comunicar- quants números la revista encapçalà la III ni de Isabel la Católica, sino con una les fuerza alguna): ¡Ahora, ahora come- seva pàgina editorial amb aquest rètol: cruz especial, con la gran cruz del remos!, pero resulta que dan un bostezo «¿Por qué no cobran sus haberes los hambre, libre de gastos, por supuesto, y quedan como siempre..., en la luna, Maestros de la provincia de Gerona?». ya que hace tiempo debe llevarla a cu- aguardando otra orden para repetirse el Sovint, alguns governadors feien estas para honra de la clase y mengua hecho que resultaría muy cómico, si no servir la seva suposada capacitat coac- de nuestros gobiernos. Nos figuramos tuviera su gran fondo de trágico». tiva per fer complir als ajuntaments els De vegades, s’exigia als mestres una seus deures, per exemple el de Girona, observança que l’Ajuntament no com- l’any 1875: «De palabra y por escrito se Habilitaven com plia, com es desprèn de la nota de la me han producido quejas, por demás a escola locals Junta Provincial d’Instrucció Primària justas, sobre el estado de completo de Girona: «Ordenar al Alcalde de Ja- abandono en que los ayuntamientos inapropiats i oferien fre, que con arreglo á la Real orden del habitacions indignes als ensenyants i les seves famílies

revista de girona 269 > 49 educació LA GANA DELS MESTRES D’ESCOLA

col sa colocación para todos los individu- · lecció os de la carrera judicial. Los maestros

de primera enseñanza tienen hoy el enric mismo sueldo que les fue señalado en

marquès la ley de 1857, es decir menos de tres pesetas diarias en los pueblos cabezas -

amp de partido judicial y así en los demás».

En finalitzar el segle, l’any 1899, publi- cava El Distrito, de Palafrugell, parlant dels mestres: «Téngase en cuenta que el sueldo regulador de los maestros es el mismo que había por allá el año 57; siendo así que las necesidades sociales modernas son muy diferentes de las de aquella época».

Habitacions indignes La llei obligà els ajuntaments a proveir de local-escola i d’habitatge per a la família >> Mestres de l’escola dels mestres. Aquest dispendi repercutia pública de Palafrugell en una directament a les butxaques dels regi- Ministerio de la Gobernación de 20 de exposició, el juliol de 1924. dors i ciutadans. El conflicte estava ser- Septiembre de 1876, se abstenga de todo vit. És cert que pocs pobles disposaven procedimiento de apremio por la contri- d’edificis buits i en bones condicions i bución de consumos contra el Maestro escrivia en una carta al rector de la uni- les arques municipals no disposaven público mientras dicho funcionario no versitat de Barcelona: «Bien la enseñan- de mitjans per construir-los. Habilita- esté al corriente de sus haberes». za en esta población aunque los maes- ven per a escola, moltes vegades, locals tros no perciban sus asignaciones con la inapropiats i oferien habitacions indig- En cas de crisi, els primers de rebre regularidad debida, efecto del estado de nes als mestres i les seves famílies. Un Els mestres eren dels primers a rebre. penuria de las arcas municipales». altre dia podrem parlar d’aquells edificis Així, les seves queixes podrien ser un Al fet que era un sou escàs de bon que serviren d’escola. Vegem ara, com altre dels indicadors de canvi d’orien- començament i amb retards en el a exemple, només una informació de tació política o de penúria econòmica pagament cal afegir-hi que, malgrat l’any 1881: «El Maestro de Casavells se dels municipis. Un exemple: a Torroella l’augment del cost de la vida, els sous queja de las malas condiciones del local- de Montgrí, l’any 1861 deien els mestres: dels mestres no es mogueren en mol- escuela, haciendo constar tales detalles «Se paga con toda puntualidad». L’any tíssims anys. L’any 1882 publicava el que parece imposible haya pueblos que 1879, en canvi, l’informe de l’inspector Boletín Provincial de Enseñanza de la pretendan alojar en semejantes pocilgas Ricard Tena denunciava retards consi- provincia de Gerona: «En 1857 [l’any a los pobres mentores de la infancia». derables: «Acto continuo se dirigió al Sr. de la promulgació de la llei], dice “La Tanmateix, i per concloure, hem Alcalde observándole el descubierto en Tribuna”, tenía un alférez de infantería d’afirmar que els mestres i les mestres que se hallan los profesores públicos de quince duros de paga mensual; hoy ti- del Baix Empordà del segle xix, mal- esta localidad del pago de mensualida- ene treinta. El clero ha aumentado en grat els entrebancs i les dificultats de des cuyo servicio le había recomendado todas partes los derechos parroquia- tota mena, varen col·laborar a fer rea- la autoridad gubernativa superior de la les, de modo que puede hacer frente litat el desig de molts pensadors i polí- provincia, para que fuese atendida lo con desahogo a las necesidades de la tics liberals del seu temps: aconseguir más pronto posible. El Sr. Alcalde le con- vida. Los jueces de primera instancia una educació digna per a la infantesa testó que el ayuntamiento que tenía la y los promotores fiscales, que estaban del país. Varen guanyar-se el reconei- honra de presidir estaba animado de los malísimamente dotados, han tenido xement de la societat a la qual servien i mismos deseos pero que el fatal estado un ministro que los asciende con las varen fer possible l’eclosió de les inici- económico de las arcas municipales y nuevas Audiencias, medio de decoro- atives pedagògiques de les quals es be- los escasos recursos que cuenta el ayun- neficiaren els infants de la Catalunya tamiento para poder hacer frente a sus de final del segle xix i començament cuantiosas obligaciones [...] No obstante, del segle xx. cree que a fin de año podrá satisfacer la Malgrat les dificultats, mitad del alcance que actualmente tiene els mestres varen Josep-Lluís Barrasa contra el ayuntamiento el profesorado». és psicòleg i ha estat assessor A Corçà, l’any 1880, el mateix inspector oferir una educació psicopedagògic de la Generalitat. digna i van guanyar-se el reconeixement de la societat

50 > revista de girona 269