Sió a 665 Jjovesove1 S Núm

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 665 • Any LVI • Juliol 2019 225è5è aaniversariniversari ddee ll’Espai’Espai GGuinovartuinovart

SSantant JJoanoan EEntrevistantrevista a OOlgalga CCortadellesortadelles

66aa eediciódició ddelel ccursurs ““DeDe ttuu a ttu”u” aambmb eelsls mmonitorsonitors AArtrt i TTerritorierritori ddelel ccampamp ddee ttreballreba[JULIOLll 2019ppere] rsió a 665 jjovesove1 s Núm. 665 - Any LV - Juliol 2019 Editorial ...... 3 ENTITATS - Aula d’Extensió Universitària ...... 28 ACTUALITAT - AEUA: Programació nou curs ...... 30 - Òmnium Cultural Agramunt ...... 33 Fets del mes - Sant Joan ...... 5 OPINIÓ - Curs Art i Territori ...... 10 La claraboia - 25è aniversari de l’Espai Guinovart ...... 12 - La gallina dels ous d’or ...... 35 - 3r Camp de Treball ...... 15 - Presentació llibre a Lo Pardal ...... 17 Escudella barrejada - Corpus ...... 17 - Eines per segar ...... 37 - Xerrada càncer ...... 18 Els lectors escriuen - Cicle Racons. Liceu a la Fresca ...... 18 - Dia mundial de les persones - 29è Aplec de la Sardana ...... 19 refugiades ...... 39 - Nova escultura a la Vinya - La festa de Sant Joan ...... 39 dels Artistes ...... 19 - Una plaça de Barcelona dedicada - Vehicle al riu Sió ...... 20 a en Josep Puig i Esteve ...... 41 PORTADA: - Sent Almenara ...... 20 Dediquem la portada d’aquest mes a - Els safareigs ...... 21 ENTREVISTA l’Espai Guinovart, que enguany compleix - Sopar Solidari Olga Cortadelles Cercós el 25è aniversari. La Fundació el va voler d’Òmnium Urgell-Segarra ...... 22 - “La primera bestiola que vaig fer celebrar amb el projecte artístic “24 hores - Shopping Night...... 22 va ser la Xurripampi” ...... 43 sòniques o pujar-se damunt les espatlles - Agrawalk19 ...... 23 del gegant” del duet format pel músic - Sant Cristòfol ...... 23 MÚSICA Marc Egea i el poeta i rapsode Oriol Sau- Òpera per a nens leda. Van ser una sèrie d’actuacions, de DE TU A TU - L’orquestra dels animals ...... 49 qui hi va voler col·laborar, des de les 12 - Camp de treball per a joves ...... 24 del migdia del dissabte 13 ﬁ ns al migdia ESPORTS de l’endemà. INSTAGRAM ...... 26 - Club Futbol Agramunt ...... 50 (Foto: Josep Rovira) - Club Futbol Sala Agramunt ...... 53 - Escatxics ...... 55 - Bàsquet Agramunt Club ...... 58

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - Fent Agramunt, fent comarca ...... 61

L’AJUNTAMENT INFORMA ...... 62

ALMANAC ...... 65

Entrevista a Olga Cortadelles, amb la LLEURE qual coneixerem una mica més aquesta - Amenitats ...... 67 artista agramuntina afi ncada a la cada vegada més coneguda població de Pe- L’OBJECTIU DEL ROBERT ...... 69 nelles. 43 a 47 LA CALAISERA ...... 69 L’ÀLBUM ...... 70

5 a 9 Informació de la revetlla i diada de Sant Joan, patró dels Països Catalans. Com cada any, comença amb l’arribada de la Flama del Canigó i s’acaba amb la tradicional paellada. Editorial

Sió davant el TSJC

l 2 de juliol, dos dels redactors nostra revista es veu implicada en d’informació i ens agrada d’explicar Ede Sió van haver de presen- una qüestió de justícia i que dos la veritat. Però cal tenir present tar-se al Tribunal Superior de Jus- redactors han d’anar davant d’una que no sempre el que es publica és tícia de Catalunya per declarar exacte o exempt d’error. Per- en la causa que s’està instruint què una cosa és que escrivim en contra de l’alcalde d’Agra- una notícia o una crònica amb munt, a qui s’acusa d’haver aires literaris, que no sempre participat en l’organització són un refl ex exacte del que d’un acte el 25 de setembre ha passat, i una altra és donar de 2017 i en el referèndum testimoniatge davant la justí- de l’1 d’octubre. De moment cia d’uns fets. l’afer està en fase d’instrucció També lamentem profunda- i la jutgessa que porta el cas ment que s’encausi el nostre determinarà si segueix o no en- alcalde, que tots coneixem davant. prou bé i de qui no es pot negar Als dos redactors que hi van la seva implicació envers Agra- anar se’ls cità pel fet d’haver munt, per una possible qüestió escrit dos articles a Sió el mes de desobediència, quan el que d’octubre en qüestió. Tant en tots els agramuntins vam veure l’un com en l’altre s’esmenta- d’ell el dia del referèndum fou va el nom de l’alcalde d’Agra- una persona totalment preo- munt i això semblà sufi cient cupada pel poble i perquè no perquè el fi scal fonamentés la seva jutge, ni que sigui en qualitat de passés res a la gent que hi parti- acusació. testimonis, a declarar. cipava. És la primera vegada, al llarg dels Ho lamentem profundament. cinquanta-cinc anys de vida, que la Creiem en les llibertats d’opinió i

CRÈDITS

Redactor en cap: Joan Puig. Redactors: Ramon Bernaus, Anna Bertran, Josep Bertran Mitjavila, Vítor M. Cabral, Margaret Palou, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Josep Rovira, Anna Santacreu i Rosa Maria Sera. Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Ramon Coll, Virgínia Costafreda, Jaume Cots, Montserrat Cots i Robert Penella. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

Amb la col·laboració de: Membre de:

Ajuntament d’Agramunt

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007 ■ Premi Victorina Vila 2018

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/ Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 43 € - Número solt: 4 € Per a subscripcions i anuncis: Vítor M. Cabral. Tel. 672 68 47 19 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col∙laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signiﬁ ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col∙laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) ﬁ ns el dia 6 del mes en curs.

[JULIOL 2019] sió 665 3 Horari: Serafí Miret Cuenca Lídia Martorell Soldevila de dilluns a dijous, de 9 a 13 i de 16 a 20 Núm. Col. 1256 Núm. Col. 4483 divendres, de 9 a 13 dissabtes, a convenir

Oferim els tractaments d’oclusió i articulació, estètica i cosmètica dental, cirurgia bucal i implants dentals, odontologia conservadora i preventiva, odontopedia- ODONTOLOGIA tria, ortodòncia, pròtesis dental i periodòncia.

INTEGRADA Av. d’Agustí Ros, 5, 1r, 2a - Tel./Fax 973 39 01 40 - AGRAMUNT CENTRE DE LA RIBERA DEL SIÓ [email protected] www.centresodontologiaintegrada.com

Sistemes informàtics Sistemes tpv per a comerços i restaurans, sistema ios de apple i cloud Sistemes informàtics + sotware + Tpv + Videovigilancia + Retolació 72dpi :: C/Clos, 21- 25310 - Agramunt - Lleida :: Tel.: 973 390 660 :: Email: [email protected]

www.vicensmaquinaria.com FONDARELLA · MANRESA · TERMENS · TORRES DE SEGRE VALLS · VILAFRANCA DEL PENEDES · AMPOSTA [email protected] · 973 60 04 50

4 sió 665 [JULIOL 2019] ACTUALITAT FETS DEL MES JOAN PIJUAN

Sant Joan

ls actes de celebració de la festivitat de Sant EJoan van començar a les 7 de la tarda del dia 23 a la plaça de l’Església amb la realització d’un taller d’ela- boració de fanalets de Sant Joan organitzat per Òmnium Segarra-Urgell. Una hora més tard feia entrada a la plaça la Flama del Canigó portada en relleus des de Ponts per joves atletes del Club d’Atletisme Escatxics. Després de l’encesa del peveter i la lectura del Manifest dels Països Catalans JOSEP ROVIRA que aquest any l’havia escrit Encesa del peveter amb la torxa de la Flama del Canigó. A baix, vista de la plaça mentre actuava l’Orquestrina per la Llibertat. JOSEP ROVIRA ▼

[JULIOL 2019] sió 665 5 6 sió 665 [JULIOL 2019] ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell des de la presó, l’Orquestrina per la Lli- bertat va tocar els Segadors i tot seguit es va ballar una sardana. Després el grup de Ta- balers de l’Espetec van realitzar una cercavila pels carrers del casc antic amb la geganta Mateu-la del grup de Diables, la gegantona Pom d’Or i els capgrossos amb sortida i arribada a la mateixa plaça. Aquest any també va participar en els actes de la revetlla la colla infantil dels Diables. A les 11 de la nit els nens van JOSEP ROVIRA Elaboració de fanalets de Sant Joan amb Òmnium Segarra-Urgell. emprendre des de la plaça del Pou el seu correfoc fi ns a la plaça Fondandana on posteri- orment es va encendre la foguera popular que la gent havia preparat. Un cop encesa, els Tabalers de la colla adulta van realitzar, des d’aquí, una batucada fi ns a la plaça de l’Església on a mitjanit els Dia- bles van oferir aquest any un espectacle de llums abans de començar el tradicional correfocs pels carrers fi ns acabar de nou a la plaça Fondandana. Durant el correfocs, a l’alçada

JOSEP ROVIRA del carrer Manuel de Pedrolo,

La ballada d’una sardana va cloure l’acte. sobre la una de la nit, unes ▼ JOSEP ROVIRA Els gegants i capgrossos acompanyats dels Tabalers de l’Espetec van amenitzar una cercavila pel casc antic.

[JULIOL 2019] sió 665 7 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼ JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN Actuació del grup musical La Reixa a l’Espai 39. El grup de Diables de l’Espetec va realitzar un espectacle de llums abans del correfoc. JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN Incendi en un pati del carrer Manuel de Pedrolo. Arbre cremat al passeig suposadament provocat per un petard. JOSEP ROVIRA JOSEP ROVIRA La col·laboració femenina és molt important en l’elaboració de les dues paelles, tal com mostren aquestes dues imatges superiors.

8 sió 665 [JULIOL 2019] JOSEP ROVIRA Com cada any, cuineres i cuiners van posar amb la primera paella recent feta a punt de repartir l’arròs.

guspires de la pirotècnia van nitzat per l’Espai 39. al passeig Josep Brufau la Se celebrà al pas- provocar un petit incendi en La mateixa nit també va 36a edició de la paellada po- un dels patis del carrer. Fins cremar un arbre centenari del pular, que per quart any con- seig Josep Brufau al lloc va acudir una dotació passeig Josep Brufau per l’ac- secutiu va tenir un vessant la 36a edició de la dels Bombers de Balaguer que ció d’uns petards. L’endemà solidari, ja que un euro de paellada popular, no van tardar gaire en apa- al matí encara se’l podia veu- cada tiquet es va destinar en- que per quart any gar-lo. El foc solament cremà re fumejant. Malauradament guany a l’Associació de Fami- matolls i fustes d’un cobert també es va poder veure en liars de Malalts d’Alzheimer consecutiu va enrunat. Mentrestant al pas- algunes bústies de les cases de Tàrrega i Comarca. Per tenir un vessant seig Josep Brufau es feia el el mal ús dels petards que en tancar la jornada l’Espai 39 solidari. concert de la revetlla amb el van fer algunes persones. organitzà un concert amb les grup La Reixa i DJ Berni orga- El dia Sant Joan se celebrà Papixules. JOSEP ROVIRA JOSEP ROVIRA

Una llarga cua de gent espera l’arròs que ja està a punt. A la dreta, els primers comensals recollint la ració. JOSEP ROVIRA

[JULIOL 2019] sió 665 9 ACTUALITAT FETS DEL MES

Curs Art i Territori

ls dies 3, 4 i 5 de juliol Ees va celebrar la 6a edició del Curs Art i Territori organitzat per l’Ajuntament d’Agramunt amb la col·laboració de les Fundacions Espai Guinovat i Guillem Viladot, en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat de Lleida, amb la participació d’una desena d’inscrits. Aquest any la temàtica del curs van ser els porxos (coberts) i els paisatges humans i urbans que s’hi generen. Enguany, els ponents, des de les seves diferents disciplines i visions, van

JOAN PIJUAN treballar conjuntament per Sessió de cal·ligraﬁ a i lettering a Lo Par- dal amb Laia Soler. JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN

Els alumnes van plasmar a les rajoles del carrer, amb la tècnica de cal- ligraﬁ a i lettering, algunes de les paraules i frases que van sentir el dia de mercat. I van dibuixar a terra les ombres que fan els porxos a mesura que avança el dia. JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN

10 sió 665 [JULIOL 2019] JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN

fer una proposta global. De ra, la poesia visual, l’art, la porxos fan a terra depenent la mà de Quim Bonastra, geometria i la quotidianitat de l’hora i del sol, van Glòria Jové, Jaume Farreny en l’obra de Viladot i de dibuixar a les rajoles de la Aquest any la i Ramon Fité, en la primera Guinovart. plaça el recorregut que els jornada els alumnes van fer En la darrera jornada del veïns fan el dia de mercat i temàtica del curs una observació dels usos curs els alumnes van fer al van plasmar també algunes van ser els porxos socials dels porxos, des matí una sessió de cal·ligraﬁ a de les frases que més (coberts) i els de la presència i des de i lettering amb Laia Soler se senten aquest dia de paisatges humans l’absència dels diferents que després van emprar en la mercat. A la tarda es va fer tipus d’activitats que s’hi realització de la intervenció la darrera sessió amb Josep i urbans que s’hi duen a terme, com el mercat artística col·lectiva que van Queralt que va fer una anàlisi generen. dels dimecres; i en van traçar fer en l’espai urbà a partir col·lectiva d’obres essencials les cartograﬁ es. dels resultats de les sessions de la història de l’art que L’endemà van estudiar les anteriors. En aquesta inter- han estat condicionades interrelacions entre els por - venció van marcar els dibuixos pels trastorns visuals dels xos, l’arquitectura, l’escultu- de llums i ombres que els artistes.

[JULIOL 2019] sió 665 11 ACTUALITAT FETS DEL MES

25è aniversari de l’Espai Guinovart JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN

L’Espai Guino- a Fundació Espai Guinovart ferents instruments medievals haver la Coral d’Avui interpre- vart convidà Lva celebrar el 25è aniversari (com la viola de roda) i ètnics tant Gui-no vart (creada per de l’Espai amb el projecte ar- (com diferents tipus de ﬂ au- Carles Santos) dins la Cabana tothom a tístic “24 hores sòniques o pu- tes) i ﬁ ns i tot estris de cuina, de l’Espai, la Cia. Teatredetics aquesta jorna- jar-se damunt les espatlles del mentre que Oriol Sauleda va re- amb la intervenció artística De da tan especial gegant” del duet format pel mú- alitzar diferents performances i Tnumarga a Guinovart, l’artista i commemora- sic Marc Egea i el poeta i rap- recità poesia. plàstic Ramon Guixé o el músic sode Oriol Sauleda, que es va L’Espai Guinovart convidà de jazz Jaume Sanchis. tiva a partici- desenvolupar des de les 12 del tothom a aquesta jornada tan El dissabte a les 10 de la nit par-hi espontà- migdia del dissabte 13 al mig- especial i commemorativa a es va fer l’acte de benvinguda a niament amb la dia del diumenge 14 de juliol. participar-hi espontàniament la celebració del 25è aniversari seva disciplina Una iniciativa artística itinerant amb la seva disciplina artísti- amb les intervencions de Maria que arriba a la sisena edició. ca particular: pintura, música, Guinovart, presidenta de la Fun- artística parti- Durant aquestes intenses 24 dansa, teatre, poesia... Entre dació, i de Bernat Solé, alcalde cular hores Marc Egea va tocar di- les moltes participacions hi va de la vila. Una benvinguda que

12 sió 665 [JULIOL 2019] JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN Inaugurada el s’acompanyà amb un ressopó contemporani que es va crear a Després de més de 20 anys amb coca de recapte a la plaça les terres de Lleida, i respon a de trajectòria, el 2015 obté el 1994 a Agra- del Mercat. A continuació l’ar- la doble voluntat de Guinovart premi Nacional de Cultura per munt, és el tista Pep Camps va oferir una de promoure l’art contemporani la difusió del llegat de l’artista primer centre acció pictòrica projectada a la i disposar d’un espai d’exposi- fundador, la promoció de l’art d’art contem- façana de l’Espai sota el títol de ció permanent de la seva obra. emergent i com al·licient per al “Trans-Lúcid Guino”. Creat a partir d’una instal·lació turisme local i la promoció de porani que in situ de Guinovart a l’antic la vila. es va crear a Els 25 anys de la Fundació mercat que mostra els valors El 2017 va ser mereixedora les terres de Privada Espai Guinovart del paisatge, de la seva gent i de la Creu de Sant Jordi, màxim Lleida. Inaugurada el 1994 a Agra- la projecció del mon local cap a guardó atorgat per la Generali- munt, és el primer centre d’art l’universal. tat de Catalunya.

C/ Sant Pol, 13 - 25210 GUISSONA Tel. 973 55 16 98

[JULIOL 2019] sió 665 13

EXPOSICIÓ A L'ESPAI

El cos fragmentat Guinovart 21 Juliol | 10 de Novembre 2019

EXPOSICIÓ AL PETIT ESPAI

MÉS DE 10 ANYS ELABORANT La forma de la llibertat Pilar Rosado 18 Maig | 7 Setembre 2019

GRANS VINS HORARI DIJOUS I DIVENDRES, DE 10H A 13H PLAÇA DEL MERCAT, S/N 25310 AGRAMUNT DISSABTE, D’11H A 14H I DE 17H A 19H WWW.ESPAIGUINOVART.CAT Informació i reserves: 973050018 – [email protected] DIUMENGE, D’11H A 14H TEL.973.39.09.04

Protectors Fundació:

Sr. Joan Uriach i Marsal

14 sió 665 [JULIOL 2019] ACTUALITAT FETS DEL MES

3r Camp de Treball JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN Assistint al taller de cal·ligraﬁ a i lettering de Laia Soler del Curs Art i Territori . el 30 de juny al 14 de del país acompanyats de dos algunes parts malmeses de la Djuliol es va realitzar el 3r monitors de Quàlia Serveis llera del riu Sió afectades per Els joves participants al Camp Camp de Treball d’Agramunt Educatius de l’Associació la rubinada i també van nete- de Treball reconstruint parts del marge del riu Sió afectats per la organitzat per la Regidoria de Alba. jar l’accés al roc de la bassa rubinada. Joventut de l’Ajuntament i La temàtica del camp de de les Puelles. l’Associació Alba de Tàrrega, treball va ser “els camins de Per completar la seva esta- amb el suport de la Direcció l’aigua” donant continuïtat da a la vila, els joves van par- General de Joventut de la als projectes ja iniciats en els ticipar en activitats organit- Generalitat de Catalunya. El camps de treball anteriors. zades per entitats de la vila i camp va comptar amb la par- Amb l’ajuda dels serveis mu- van pintar un mural a la paret ticipació de 13 joves d’arreu nicipals els joves van arranjar exterior de les piscines.

[JULIOL 2019] sió 665 15 BAR RESTAURANT CASA MARTA SERVEI A DOMICILI Horari de dimarts a diumenge: 12 a 16 h i 20 a 24 h Tels. 973 39 10 34 / 695 70 95 86 / 692 20 23 52 Av. de Catalunya, 19 local (al costat de la gasolinera CEPSA) · Agramunt Comanda mínima 12€ Comanda superior a 12€ regal d’una llauna de refresc Comanda superior a 20€ regal d’una tapa de braves gratis Pregunta pel nostre menú diari

Pots pagar la teva comanda amb targeta Si ets al·lèrgic a algun aliment avisa al cambrer. Gràcies

16 sió 665 [JULIOL 2019] ACTUALITAT FETS DEL MES

Joan Brossa. Poemes de combat és el tercer títol de la col·lecció de poesia A clar de nit de l’editorial Vibop Edi- cions, una col·lecció de pla- quettes o llibres de petit format. El llibre conté un recull de 35 poemes de Joan Brossa seleccionats en set capítols, que parlen sobre Espanya, la llibertat de Catalunya, els Països Catalans, els etarres del judici de Burgos, la mort de Salvador Puig Antich, l’es- glésia catòlica... “Amb aquest llibre he intentat recollir el Brossa combatiu. Brossa està parlant sobretot des dels anys de la dictadura. Hi ha alguns poemes que són ja de l’època

JOAN PIJUAN de la transició, però gairebé Jaume Jovell va llegir alguns tots són escrits durant la dic- poemes del llibre durant la tadura franquista, però estan presentació. sa. Poemes de combat (Vibop Presentació llibre Edicions, 2019) que ha anat referint-se a problemes que a Lo Pardal a cura de l’historiador de són problemes que tenim ara, Aprofi tant que en aquests l’art Joan M. Minguet. L’acte com els dels polítics injusta- moments la Fundació Pri- comptà amb les intervencions ment empresonats, d’artistes vada Guillem Viladot acullia del propi autor; de Montse exiliats o problemes de re- l’exposició “Poesia Concreta. Serra, editora de Vibop Edi- gressió policial com al fran- Joan Brossa, Josep Iglésias cions; i de Pau Minguet, di- quisme”, assenyalà Joan M. del Marquet, Guillem Viladot. rector de la Fundació Privada Minguet. Petite Galerie, Lleida 1971”, Guillem Viladot; a més a més Òmnium Cultural Segarra-Ur- de la col·laboració de Maria Corpus Aquest any la processó de Cor- pus s’inicià al carrer Sió, fi ns al gell va realitzar el divendres Garganté, Teresa Ibars i Jau- El diumenge 23 de juny, a fi nal del carrer Vilavella que era 21 de juny a Lo Pardal la pre- me Jovell, que van recitar al- les 7 de la tarda, la parròquia l’únic que estava guarnit i hi

sentació del llibre Joan Bros- guns dels poemes del llibre. va realitzar la processó de ▼ havia l’altar preparat pels veïns. JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN

[JULIOL 2019] sió 665 17 ACTUALITAT FETS DEL MES

nens i nenes que han fet la teràpies convencionals del Primera Comunió són: Ariad- melanoma humà, buscant na Areny, Júlia Martínez, Nil els possible mecanismes que Escanilla, Oriol Areny, Marc inﬂ ueixen en el desenvolupa- Pijuan, Noa Carreño, Aïtana ment d’aquestes resistències. Vidal, Jordi París, Eloi Sola- Macià explicà que per estudi- nes, Aroha Martínez, Maria ar aquests mecanismes utilit- Bonet, Paula Salat, Albert zen al laboratori tres models Vila, Marc Catalan, Èric Mata- diferents d’estudi: els animals moros, Carlota Cubero, Aleix com els ratolins, cèl·lules hu- Diaz, Roger Ribes i Nil Muixí. manes i biòpsies de pacients. La doctora també va parlar Xerrada càncer sobre el paper de la dona en El dimarts 25 de juny la el món de la investigació. doctora en Biologia i Investi- Aquest acte forma part de gadora postdoctoral de l’Ins- les diferents activitats orga- titut de Recerca Biomèdica nitzades per donar a conèixer

JOAN PIJUAN (IRB) de Lleida, Anna Macià el treball que està fent l’AECC La doctora en Biologia Anna Macià Armengol, va realitzar a la per recaptar diners per a la re- va oferir una xerrada sobre el seu Corpus amb els nens i nenes sala de plens de l’ajuntament cerca i la investigació del càn- treball d’investigació del melano- cer i per donar suport de tot ma humà. que enguany han fet la Pri- una xerrada, organitzada per mera Comunió. Aquest any, la junta local de l’Associació tipus a famílies i malalts de degut a l’aparatós muntatge Espanyola contra el Càncer càncer, a més de conscienci- que estava preparant el Grup (AECC), que va tractar sobre ar la ciutadania sobre aquesta de Diables l’Espetec a la pla- la beca postdoctoral que li va malaltia. ça de l’Església, la processó concedir l’AECC de Lleida per va sortir del carrer Sió, i no investigar el càncer de pell. Cicle Racons. Liceu a la de l’església, i va recórrer el El seu treball d’investiga- Fresca carrer Vilavella que era l’únic ció consisteix en l’estudi de La regidoria de Cultura de que estava guarnit i al ﬁ nal l’heterogeneïtat tumoral en l’Ajuntament va donar el tret Retransmissió de l’òpera Tosca del qual hi havia l’altar. Els l’aparició de resistències a a la plaça de l’Església. de sortida a una nova edició del Cicle Racons el divendres 28 de juny amb la retransmis- sió de l’òpera Tosca de Giaco- mo Puccini emmarcada en el projecte Liceu a la Fresca. La retransmissió es va fer a tra- vés d’una gran pantalla situada a la plaça de l’Església. El programa Liceu a la Fres- ca, impulsat pel Gran Teatre del Liceu amb el suport de la Fundació La Caixa, Televisió de Catalunya i RTVE, és un projecte de divulgació cultural per fer gaudir a tothom de la projecció a l’aire lliure d’òpera, una iniciativa per acostar l’òpera als municipis catalans. La representació de Tosca es va poder seguir

JOAN PIJUAN simultàniament a 255 pan-

18 sió 665 [JULIOL 2019] al, l’organització oferí servei d’entrepans a la mitja part. També es va celebrar un con- curs de colles improvisades. Després de l’aplec, l’Agru- pació Sardanista Barretina ha iniciat les audicions i ba- llades de sardanes a la plaça del Mercadal els diumenges a les vuit del vespre, amb les cobles locals que van alter- nant amb altres cobles de la zona i de qualitat, com la Co- bla Tàrrega, Cobla Lo Castell, Bellpuig Cobla o la Cobla 11 de Setembre.

Nova escultura a la Vinya dels Artistes JOSEP ROVIRA El dissabte, 6 de juliol, es Sessió de tarda amenitzada per la cobla local Vents de Riella. talles catalanes i de l’Estat Mercadal, el 29è Aplec de la va celebrar a la Pobla de Cér- espanyol. Sardana amb les actuacions voles, la desena edició de la de la Cobla Vents de Riella inauguració d’una obra artís- 29è Aplec de la Sardana i la Cobla Mediterrània que tica a la Vinya dels Artistes. L’autora (amb un mocador blanc), L’Agrupació Sardanista Bar- van interpretar sardanes amb L’empresa organitzadora, Mas Eva Lotz, al costat dels propietaris Blanch i Jové, va organitzar i altres assistents a la inauguració retina va organitzar el dissab- bona acollida entre el públic de “La Huella” a la Vinya dels te 29 de juny, a la plaça del assistent. Com ja és habitu- una festa cultural en què es Artistes. portà a terme la presentació de l’obra batejada amb el nom de “La huella” de l’artista vie- nesa resident a Madrid, Eva Lootz. L’autora, pionera en el camp d’instal·lacions es- cultòriques, realitzà una obra amb la forma d’una sabata femenina girada al revés uti- litzant elements naturals com pedres, grava, terra i una oli- vera. En la inauguració de la desena escultura instal·lada entre la vinya dels propietaris parlaren els ﬁ lls dels propietaris, l’autora i autoritats locals i provincials. Eva Lootz assenyalà que “una emprem- ta parla de la presència de l’absent, de la memòria i del temps”. La festa s’acabà amb un sopar a l’aire lliure amb la presència de mig miler d’assistents, entre els quals hi ha- JOAN PUIG via molts agramuntins. ▼

[JULIOL 2019] sió 665 19 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼ JOSEP ROVIRA JOAN PIJUAN Moment en què la grua treu el cotxe de la llera del riu. Vehicle al riu Sió gon. Es veu que va aturar el çant cada cop més de pressa El dissabte 29 de juny un ve- vehicle sense posar el fre de cap al Sió sense que es po- hicle es va precipitar dins la mà i sense cap marxa. I men- gués fer res per evitar-ho. Un llera del riu Sió. L’incident tre estava fent l’operació de cop dins el riu, el propietari A la dreta, representació de l’es- pagament a la pantalla tàctil el va posar en marxa fent- pectacle “La gallina dels ous d’or”. es va produir quan el seu propietari volia repostar a la que hi ha per a tal menester, lo córrer uns quants metres Públic assistent a l’edició de Sent benzinera que hi ha al polí- el cotxe es va anar despla- per intentar sortir més avall, Almenara a la Masia Isidori. però el cotxe no va poder passar per sota la passarel·la de l’institut i hi va quedar en- callat. Finalment van haver d’avisar una grua per treure’l. Sortosament no s’hagueren de lamentar danys personals.

Sent Almenara Dins dels actes de promo- ció del territori de la Serra de Bellmunt-Almenara, el dissabte 6 de juliol es va celebrar una nova edició de Sent Almenara organitzada per Espais Naturals de Ponent i l’Ajuntament d’Agramunt. L’activitat es va fer a la Ma- sia Isidori i va consistir en la representació de l’espectacle teatral familiar La gallina dels ous d’or de la companyia lleidatana Zum-Zum Teatre, un espectacle que tracta amb senzillesa i realisme l’avarí-

JOAN PIJUAN cia humana partint del conte

20 sió 665 [JULIOL 2019] JOAN PIJUAN Els safareigs es van tornar a omplir per a la rentada popular. A baix, taller de bombolles de sabó. popular. Després de l’espectacle hi va haver un tast de productes de proximitat. L’acte comptà amb l’assistència de prop d’ un centenar de persones.

Els safareigs Dins dels actes programats del ja tradicional cicle Racons, el dimecres 10 de juliol els safareigs municipals es van tornar a omplir d’aigua per realitzar l’activitat “Vine a fer safareig”, amb la qual es vol donar a conèixer als més petits com es rentava la roba antigament abans de l’aparició de les rentadores. Després d’una breu explicació dels orígens dels safareigs que daten de 1882, la mestra sa- bonera Maria Àngels Prats va repartir a tots els participants a JOAN PIJUAN la rentada popular una peça de ▼

[JULIOL 2019] sió 665 21 ACTUALITAT FETS DEL MES

Solidari que comptà amb l’as- sistència de mig centenar de persones, seguit de l’espectacle “Memòries Líquides. Veus dels safareigs” de la periodista Rosa Vendrell, sobre les feines de rentar la roba de les nostres àvies i besàvies a rius, recs, basses i safareigs. Un acte de reivindicació de la memòria històrica a través de fonts orals. També un acte d’homenatge i de record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense como- ditats. L’activitat va comptar amb testimonis de dones que hi han rentat la roba, una mostra d’objectes relacionats amb el safareig, lectures en veu alta i cançons inspirades en aquestes feines i un audio- visual amb fotograﬁ es i vídeos

JOAN PIJUAN de recreacions de les feines Rosa Vendrell realitzant l’especta- relacionades amb rentar la cle als safareigs municipals. sabó natural, amb les quals Sopar Solidari roba. van poder rentar la roba que d’Òmnium Segarra-Urgell duien de casa. Durant la jor- La tarda-nit del dimecres Shopping Night nada, grans i petits també van Sessió de maquillatge infantil 10 de juliol Òmnium Segarra- La Unió de Botiguers i In- durant el Shopping Night. gaudir d’un taller de bombo- Urgell va organitzar als safa- dustrials d’Agramunt va or- Alguns comerços van treure el lles de sabó. reigs municipals un Sopar ganitzar el divendres 12 de gènere al carrer. JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN

22 sió 665 [JULIOL 2019] Els participants van realitzar un recorregut circular –que es va canviar sobre la marxa per- què van caure quatre gotes–, amb punt de sortida i arribada a l’Espai 39, passant pel passeig Josep Brufau, el pont romànic, la plaça del Pou, els carrers Sió i Firal, Espai Gui- novart, plaça de l’Església i el passeig de Mercè Ros, gui- ats per la tècnica de turisme, Anna Capitan, que anava ex-

JOSEP ROVIRA plicant cada un dels espais. A l’Agrawalk19, hi hagué menys Durant el recorregut havien participació que l’any passat. juliol una nova edició de la establiments participants. de fer les seves pròpies foto- La propera edició es vol poten- ciar amb algunes novetats. Shopping Night, la festa del L’oferta comercial es comple- grafi es i compartir-les al seu comerç per la nit, on la gent tà amb espais de degustació i perfi l d’Instagram. va poder fer compres fi ns a beure en terrasses habilitades La fi nalitat d’aquesta tro- Benedicció dels vehicles davant mitja nit en els comerços i per a l’ocasió pels mateixos bada era donar a conèixer la Capella del Sió. comerços, sessions de ma- Agramunt a les xarxes i ser un quillatge infantil, descomptes punt de trobada d’usuaris de especials, entre les iniciatives l’aplicació Instagram. pensades pels diferents co- merços. A més a més a tots Sant Cristòfol els compradors se’ls obsequià Un any més la celebració amb un gelat o una copa de de la festivitat de Sant Cristò- fruita. fol, patró dels conductors, va anar a càrrec de la Parròquia. Agrawalk19 La benedicció dels vehicles El dissabte 13 de juliol al es va fer el dissabte 13 de ju- vespre es va realitzar a la vila liol al migdia davant la Cape- la segona trobada d’instagra- lla del Sió després de la mis- mers, ”l’Agrawalk19”, una sa en honor al sant patró. La iniciativa impulsada per la re- participació, com ja va essent gidoria de Noves Tecnologies habitual d’uns anys ençà, va ■ JOAN PIJUAN de l’Ajuntament d’Agramunt. ser molt pobra.

[JULIOL 2019] sió 665 23 DE TU A TU Camp de treball per a joves

– Com comença aquesta feina que feu? – Una vegada sabem el grup que ens han atorgat, els monitors fem una programa- ció juntament amb el nostre coordinador i l’Ajuntament organitza la part tècnica dels treballs acordats.

– Amb què col·labora l’Ajun- tament? – L’Ajuntament en aquest cas ens proporciona el local per a l’estança; i pel que fa a la part tècnica, ens proporciona la mà d’obra de dos paletes que ens ajuden a realitzar el treball que s’ha decidit portar a terme. També col- labora en activitats lúdiques per als nois.

JOAN PIJUAN – Quina és la ﬁ nalitat El grup de joves participants d’aquets camps? al Camp de Treball posant amb a Direcció General de format per nois i noies, és – Els joves necessiten tenir llurs monitors i l’alcalde de espais de treball i espais de la vila. Joventut organitza des controlat per dos monitors, Lde fa una colla d’es- que enguany són: Marina lleure. L’edat que tenen és tius Camps de Treball per a Minguell Solanes i Víctor Pé- complicada i els serveix per joves. Aquesta entitat fa una rez Segarra. Amb ells parlem començar a entrar a la vida adulta, al mateix temps que A Agramunt ja tria entre les aproximada- una estona perquè ens expli- ment 40 propostes que rep i quin com s’organitzen i què comparteixen el dia a dia fa tres anys que puntua els ajuntaments que fan. amb gent que no coneixen i s’organitza cada millor ho preparen. Per altra amb qui han de conviure al- estiu a principis banda, l’Ajuntament rep una – Vosaltres, els monitors, menys quinze dies. de juliol un Camp subvenció mitjançant la qual com heu arribat ﬁ ns aquí? – Com es formem els grups? pot contractar una entitat per – Hi hem arribat per dues de Treball per a – Els nois, en fer la sol- portar a terme l’activitat. raons diferents. Jo, la Mari- licitud, trien el camp de tre- joves. A la nostra A Agramunt ja fa tres anys na, treballo al grup Alba, sóc ball que més els agrada; n’hi vila es gestiona a que s’organitza cada estiu a mestra i porto tres anys amb ha diversos. Amb aquesta través de Qualia, principis de juliol un Camp el lideratge del camp. base, Joventut reparteix els de Treball per a joves. A la – A mi –diu el Víctor– servei de lleure joves pels diferents ajunta- nostra vila es gestiona a tra- m’han contractat aquest ments que ho han sol·licitat. del grup Alba de vés de Qualia, servei de lleu- any per aquesta feina en con- Tàrrega. re del grup Alba de Tàrrega. cret. A Tàrrega existeix un – D’on venen i de quina edat Aquest estiu al Camp de Tre- teixit associatiu de gent que parlem? ball d’Agramunt hi han par- treballa amb joves; ha estat – Aquest any la majoria ve- ticipat quinze joves. El grup, Qualia qui m’ha contractat. nen de Barcelona, també de

24 sió 665 [JULIOL 2019] Macià-Companys. Allí hi dor- – Quines activitats feu a les mim i hi mengem. El dinar tardes? ens el porten del grup Alba i – La primera setmana fem el sopar l’anem a buscar nos- activitats de coneixença, per- altres mateixos a Ca la Rosa. què els nois es coneguin en- Al matí fem un petit desde- tre ells i s’agaﬁ n conﬁ ança. A juni (llet, cereals) i preparem partir d’aquí fem coses que a l’entrepà per esmorzar a mig ells els agradin: anar una tar- matí. da a la piscina, visitar una fà- brica de torrons, fer el recor- – Quin horari feu? regut per la ruta de l’aigua... – Al matí fem de 9 a 1. Les El diumenge vam anar a Sant tardes són més lúdiques i cul- Llorens de Montgai; també un turals. dia vam visitar el Pilar d’Al-

JOAN PIJUAN menara, la Masia de l’Isidori, Els joves participants al Camp – Com organitzeu la feina? vam participar al curs d’Art i de Treball van reconstruir Figueres, Sabadell, Reus i pel parts del marge del riu Sió – La meitat del grup, a les Territori... afectats per la rubinada. que fa a l’edat són joves que 9 es presenta a l’indret de tre- van dels 14 als 16 anys i es- ball. L’altra meitat es queda – Quina responsabilitat teniu tan entre nosaltres del 30 de per ordenar i netejar l’espai els monitors amb aquest nois? – La tenim tota, perquè són Enguany estem juny al 14 de juliol. que ocupem, fer les compres necessàries i a quarts d’on- joves menors d’edat. Hi ha restaurant la llera – Com hi arriben aquests jo- ze s’ajunta amb la resta de una coordinació que es fa des del riu Sió, que ves a Agramunt? l’equip. Tots junts fem un bon de Qualia. Segons els anem la rubinada de fa – Els porten les mateixes fa- esmorzar amb l’entrepà que veient i coneixent, els anem donant més confi ança i res- quatre anys va mílies. Celebrem tots junts el preparem al matí, i continu- dia d’arribada, i també el dia em amb la jornada fi ns a la 1 ponsabilitat. Procurem que el malmetre. És una que els venen a recollir fem del migdia. seu comportament sigui cor- feina que reque- una festa de comiat, a la qual recte en tots els sentits. ens acompanya l’alcalde i la – Quines feines teniu desig- reix fer-la bé. – Vosaltres, els monitors, regidora de joventut. nades per aquest any? cobreu per aquesta feina? I els – Enguany estem restaurant nois, paguen? Posant davant el mural que van – On esteu instal·lats? la llera del riu Sió, que la ru- – Sí, per a nosaltres és una pintar i que es pot veure a l’exterior – Aquest any som a l’Escola binada de fa quatre anys va de la paret de les piscines. feina com un altra. I els nois malmetre. És una feina que fan efectiu l’import que el requereix fer-la bé. Tenim el departament de Joventut els suport dels paletes de l’Ajun- demana, que no és gaire alt. tament, l’Ivan i el Dani, que faciliten que entre tots fem Una d’aquestes jornades es molt bona feina. dedica a fer una visita al Grup Preparem un gran mural Alba de Tàrrega. QUALIA vol a la paret de darrere de les que aquests nois que avui són piscines que dona al passeig joves, vegin l’entorn de treball i que ha estat dissenyat pels i de cooperació; volen que ob- mateixos nois. Esperem que servin també les difi cultats im- agradi. posades per la mateixa vida i També anem a les Puelles que l’exemple de les persones on fem neteja del refugi de la que es dediquen a un col·lectiu bassa, la Bassa d’en Roc, en amb problemes fa que aquest diuen. Es tracta de treure tot pugui tirar endavant a pesar de el fang que hi ha dins i desco- les difi cultats. brir unes lloses de pedra que era el terra original del refugi. Anna Santacreu

[JULIOL 2019] sió 665 25 @revistasio

Recull d’imatges seleccionades entre les que els nostres lectors han penjat a Instagram amb l’etiqueta #revistasio @pixOrize @jofi guerafi guerafi @jofi @dolorsgrausala guerafi @jofi @pixOrize @bernatsole @j_piulats @materesa7817

26 sió 665 [JULIOL 2019] @espai39_bar3piscines_agramunt.tiff @xfm95 @materesa7817 @anna.bertran @ramonbernaus @silvia.ft

[JULIOL 2019] sió 665 27 A Aula ENTITATS AEUA E d’Extensió Universitària U A AGRAMUNT Sortida al Liceu i cloenda del curs

Vuitanta-cinc per- Sortida al Liceu visita guiada pels espais més Puccini. La tragèdia senti- sones vam gaudir de Barcelona emblemàtics: el vestíbul, la mental de Tosca rau en la del Gran Teatre El dijous 13 de juny, un sala de concerts, el saló dels bondat del pintor Màrio Ca- grup de 85 persones vam miralls... varadossi, l’amor il·limitat de del Liceu. sortir d’Agramunt per a gau- A les 8 del vespre vam as- Flòria Tosca i la maldat del Els assistents al Liceu posant a dir del Gran Teatre del Liceu. sistir a la representació de baró Scarpia. El director d’es- l’escalinata d’entrada a l’em- En primer lloc vam fer una l’òpera “Tosca” de Giacomo cena Paco Azorín dóna més blemàtic ediﬁ ci barceloní. ANNA MARTÍN

28 sió 665 [JULIOL 2019] marcal de l’Urgell i a l’alcalde emocions als presents, des d’Agramunt, Sr. Bernat Solé. de l’inici ﬁ ns al ﬁ nal, tot Tots van coincidir en els seus transmetent la seva estima parlaments en la importància per la música i el seu domi- d’aquesta col·laboració, ja ni interpretatiu al piano. Ens que l’objectiu de les Aules és sorprengué amb la pregunta: atansar la cultura al màxim “En quins moments la mú- de persones interessades. sica ens ha mirat?” A partir Després del lliurament del d’aquí va anar fent un repàs

ANNA MARTÍN diploma d’assistència per a la seva llista, interpretant Taula presidencial i parlaments part de la UdL als 213 alum- les cançons de quan rebia durant la cloenda del curs. importància a la decoració nes matriculats al present els missatges que la música i al vestuari, però sobretot a curs; es féu un reconeixement li anava enviant: a la família, la interpretació, per dotar de des del Consell Comarcal, a l’escola, al carrer, durant En la cloenda més humanitat a tots els per- amb una reproducció de di- l’aprenentatge, com a compo- es destacà que sonatges. ferents litografi es amb temes sitor... però sobretot en les vi- aquest curs havia Tothom va tornar gratament urgellencs, als 63 alumnes vències personals, com en el estat especial ja impressionat per l’espectacle. que van creure en el projecte naixement dels seus dos fi lls. matriculant-se al primer curs Comentà com ens afecta la que es complei- Cloenda del curs i que encara es mantenen fi - música, sobretot quan s’ar- xen cinc anys L’acte va tenir lloc el di- dels. Des de l’Ajuntament es riba a la demència i s’oblida des de la seva mecres 19 de juny a la Sala va remarcar la seva implica- fi ns i tot el nom, i destacà que creació, i sobretot del Casal Agramuntí. Va co- ció en la posada en funcio- el cervell es resisteix a perdre mençar amb els parlaments nament i en la disposició de els records associats a la mú- molt gratifi cant en què en primer lloc la vice- seguir apostant per la nostra sica de quan érem feliços. pel bon acolliment presidenta de l’AEUA, la Sra. Aula. Ens animà a fer la llista de i resposta dels Anna Martín, destacà que La vicepresidenta també les cançons que encara ens alumnes. aquest curs havia estat espe- va donar les gràcies a la Di- segueixen emocionant. De cial ja que es compleixen cinc putació i a les altres entitats ben segur que molts ja han anys des de la seva creació, locals que hi col·laboren, però començat a buscar-les dins La intervenció d’Antoni Tolmos i sobretot molt gratifi cant pel sobretot als alumnes: “Sense del bagul dels records. Els as- va saber despertar les emocions bon acolliment i resposta dels vosaltres, això no seria possi- sistents li vam demanar que als presents. alumnes. ble.” tornés a interpretar la cançó : Malauradament, alguns ens “Sort” que és la que va com- han deixat al llarg del trajec- Tot seguit presentà el Sr. pondre amb motiu del naixe- te. Posà en relleu la transcen- Antoni Tolmos. Lleida, 1970. ment de la seva fi lla. Va ser dència del Sr. Joan Granados Pianista, compositor i confe- una actuació molt emotiva. que fou el creador i president renciant. És titulat Superior L’acte va acabar amb un de l’Aula d’Agramunt. La res- en Piano, Llenguatge Musi- dolç refrigeri, tot desitjant-nos ta de membres de la Junta cal i Teoria de la Música. És un bon estiu i tornar-nos a re- hem seguit amb la mateixa Doctor en Filosofi a i Cièn- trobar a l’octubre. dedicació, il·lusió i constàn- cies de l’Educació. Expert Els membres de la Junta cia perquè aquesta iniciativa en creativitat i improvisació agraïm el vostre interès i la segueixi viva i tingui una llar- musical. Actualment és pro- vostra participació. Esperem ga trajectòria. fessor d’Educació Musical a retrobar-nos el proper Curs Manifestà l’agraïment a la Universitat de Lleida i a 2019-2020. La programació les diverses entitats institu- la Universitat Autònoma de ja surt publicada en aquest cionals que fan possible que Barcelona. Està implicat en exemplar del mes de juliol. el projecte es consolidi. Tot molts projectes musicals i ha Agraïm a la revista Sió la seguit presentà a la Sra. Pa- obtingut diferents guardons. seva bona disposició vers les quita Santiveri, vicerectora de El conferenciant, amb el activitats de l’AEUA. la UdL, al Sr. Antoni Farré, en tema “Les cançons de la representació del Consell Co- vida”, va saber despertar les La Junta Directiva ANNA MARTÍN

[JULIOL 2019] sió 665 29 Aula ENTITATS AEUA A E d’Extensió Universitària U A AGRAMUNT Curs acadèmic 2019-2020

Dimecres 2 d’octubre de 2019 Dimecres 4 de desembre de 2019 “Els cuiners i les receptes més Acte inaugural “Els climes de importants de la cuina catalana.” Catalunya: aiguats i inundacions” Sergi de Meià. Cuiner i president de la Francesc Mauri, meteoròleg Fundació Institut Català de la cuina.

Dimecres 16 d’octubre de 2019 Diumenge 15 de desembre de 2019 “EL CAVALLER FLOÏD”. Sortida a l’Auditori (Vida de J.B. Cendrós, el mecenes Enric Granados de del popular aftershave català). Lleida. Genís Sinca, periodista i escriptor, “El Mesías de Händel” biògraf de J.B. Cendrós. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Dijous 24 d’octubre de 20199 Terres de Lleida Sortida al territori. “El OJCCor de Cambra de l’Auditori Enric Granados (dir. X. Pallars des del patrimoni” Puig). Alfons Reverté, director Història, cultura, paisatge, gastronomia i més. Dimecres 18 de desembre de 2019 “Temps d’incertesa: la tempesta Dimecres 6 de novembre de 2019 perfecta” “L’Expedició de Sir John Franklin. Manuel Milián Mestre. Periodista i La gran tragèdia de l’exploració àrtica” escriptor. Francesc Bailón, antropòleg. Dimecres 8 de gener de 2020 Dimecres 20 de noviembre de 2019 Assemblea “Les pensions malaltes o mortes” “Cançons franceses que han acompanyat Ramon Morell i Rosell, llicenciat en la nostra vida” ciències econòmiques, i professor de Marta Giné. Doctora en Filologia a la la UDL. Universitat de Barcelona.

30 sió 665 [JULIOL 2019] Divendres 17 de gener de 2020 Dimecres 29 d’abril de 2020 “Beethoven (250 anys del seu “Les abelles entre l’art i la ciència” neixement)” Astrid Ballesta. Doctora Enginyer Joan Vives. Professor d’història de la Agrònom. música. Dimecres 6 de maig de 2020 Dimecres 22 gener de 2020 “La Pedrera de Meià. Un llac de fa 130 “Sixena: la història de Catalunya i milions d’anys” Espanya a través d’un monestir”. Antonio Lacasa i Ruiz. Conseller i cap de Francesc Canosa. Periodista, guionista la Secció de Geopaleontologia de l’IEI. i escriptor. Dimecres 22 d’abril de 2020 Dimecres 5 de febrer de 2020 “Sortida cultural a Girona” “La medicina forense entre la realitat i la ﬁ cció” Esther Amorós. Metge forense. Dimecres 20 de maig de 2020 Introducció a l’Òpera “Carmen” de Dimecres 19 de febrer de 2020 Georges Bizet “Els telers: el silenci a les colònies Pol Avinyó. Divulgador musical. tèxtils” Assumpta Montellà. Llicenciada en Dimecres, 27 de maig de 2020 Història Contemporània i diplomada en Antropologia Històrica. “La cuina de la reialesa del segle XVII. Què menjaven i com ho feien” Dimecres 4 de març de 2020 Magalí Ortiz Martín. Graduada en Història i Periodisme. “Cronobiologia. Com afecten els horaris la nostra salut” Antoni Diez Noguera. Catedràtic de Fisiolo- Dimecres 3 de juny de 2020 gia de la Facultat de Farmàcia de la UB. “El cotxe del futur. Una mobilitat diferent. BIO” Dimecres 18 de març de 2020 Joan Albesa. Enginyer de Telecomunica- “El conﬂ icte als Balcans” ció i doctor en Enginyeria Electrònica Vicens Lozano. Periodista i historiador. per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Reporter de TV3 i enviat especial al Vaticà. Dijous 11 de juny de 2020 Dimecres 1 d’abril de 2020 Liceu: Òpera. “Carmen” Georges Bizet “La seriositat dels acudits” Paco Ermengol. Humorista i vinyetista. Dimecres dia 17 de juny de 2020

Dimecres 15 d’abril de 2020 Cloenda del curs i entrega de diplomes Eduard Boleda, viola i Marta Llona, “Envelliment i caigudes” violoncel. Marta Llobera. Fisioterapeuta. Repertori musical de grans compositors

Agraïments especials Torrons Vicens, Xocolata Jolonch, Lli- da la inscripció d’altres cursos només per la seva col·laboració: breria l’Espiga. haureu de fer el pagament de la matrí- cula al compte de l’Aula, també us el Universitat de Lleida, Ajuntament Si voleu ser alumne/a de l’AEUA, diran a l’Ofi cina de Turisme. d’Agramunt, Diputació de Lleida, Con- podeu anar a l’Ofi cina de Turisme i us sell Comarcal de l’Urgell, TNUMARGA, facilitaran el full d’inscripció i el nú- Per qualsevol aclariment podeu tru- Ràdio Sió, Revista SIÓ, Ofi cina de Tu- mero de compte de l’Aula per abonar car al telèfon 617299491. risme d’Agramunt, Foment Parroquial, l’import de la matrícula: 25 euros. CaixaBank, Torrons Fèlix, Torrons Roig, Els alumnes que ja teniu formalitza- La Junta Directiva

[JULIOL 2019] sió 665 31 ílvia Balagueró CENTRE PODOLÒGIC Podòloga col. 1170 Feses unun paspas endendavant...t... cuida els teus peus!

Atenció primària dels peus durícies, ungles, ulls de poll, berrugues

Estudi de la marxa exploracions biomecàniques

PlanƟlles personalitzades, esporƟves i infanƟls

Atenció del peu diabèƟc

Servei a domicili

C/ del Clos, 23 A baixos Tel. 973 392 704 [email protected] www.podologosagramunt.com A G R A M U N T

Xavier Infante Màrquez Electromecànicacà ca P A L E T A CONSTRUCCIONS i REFORMES MUI I Josep Anton Muixí Raval de Castellnou, 27 Telèfon 973 392 329 Mòbil 606 314 654 c/ Indústria, 15 - 25310 AGRAMUNT PUIGVERD D’AGRAMUNT Tel. 973 390 363 - Mòbil 696 458 713 (Lleida) e-mail [email protected]

32 sió 665 [JULIOL 2019] ENTITATS ÒMNIUM CULTURAL AGRAMUNT

Poemes de combat de Joan Brossa

Òmnium Cultural l divendres 21 de juny la sala d’actes de cultura, un llibre, petit de mida i gran de con- d’Agramunt ha Lo Pardal, es va omplir per escoltar els po- tingut, on trobarem un recull de poemes d’en Eemes de combat de Joan Brossa, en l’any Brossa, que, Joan Minguet, en el pròleg, explica promocionat la de celebració del centenari del seu naixement. el missatge que va voler transmetre l’artista amb primera presen- Al començar l’acte es va recordar que fa quasi la seva poesia de combat permanent: “Brossa va tació d’aquest un any en la mateixa sala i també amb una gran fer una poesia de combat. I, si l’executant ho llibre perquè assistència, Òmnium Agramunt es va presentar vol, ho continua sent. Quan el poeta escriu en amb un espectacle poètic musical dedicat a l’es- contra de la iniquitat del poder, o fa lloances als Brossa és un criptor Manuel de Pedrolo, tot relacionant alguns rebels del seu temps, parla també de nosaltres referent con- dels seus poemes amb algunes obres d’en Gui- de la rebel·lia del present... Llegim aquest Bros- testatari de la llem Viladot. sa revoltat i insubmís... Aquests poemes han de nostra cultura, Després es va fer la presentació del professor servir per fer sang, per recordar-nos que l’art és d’art contemporani de la Universitat Autònoma aquí per acompanyar-nos en totes les nostres re- un llibre, petit de de Barcelona, Joan Minguet, que ha fet amb voltes”. Molts d’aquests poemes són d’una rabi- mida i gran de cura i passió el recull dels poemes, la mateixa osa actualitat com aquest: contingut. passió que durant anys ha posat en l’estudi i la investigació de les avantguardes artístiques del “Per als qui tenen el poder s. XX sobretot a Catalunya, amb una atenció es- la violència és legal; només pecial a Joan Miró, també ha estat comissari de la condemnen quan la utilitzen moltes i variades exposicions sempre relaciona- els de baix.” des amb els moviments avantguardistes, aquells que volen aconseguir una cultura transforma- I aquest altre: dora. És col·laborador habitual del diari digital “La gent no s’adona del poder que té: VilaWeb, on mitjançant els seus articles, manté amb una vaga general d’una setmana una actitud crítica respecte la cultura institucio- n’hi hauria prou per ensorrar l’economia, nal i també sobre aspectes polítics i socials. paralitzar l’Estat i demostrar que Òmnium Cultural d’Agramunt ha promocionat les lleis que imposen no són necessàries.” la primera presentació d’aquest llibre perquè Brossa és un referent contestatari de la nostra El recitat dels poemes van anar a càrrec de Maria Garganté de Sanaüja, entre altres moltes coses, investigadora del patrimoni arquitectònic català del qual ha fet catalogació i difusió; Tere- sa Ibars d’Aitona, autora del llibre de gran èxit a Lleida “L’atlas de l’oblit”, i de Jaume Jovell d’Agramunt, conegut per tots. Va ser una expe- riència escoltar Brossa amb accent de ponent. També en Joan Minguet va recitar un poema seu dedicat a l’1 d’octubre de 2017. L’acte es va acabar amb una petita explicació per part del director de lo Pardal, Pau Minguet, sobre l’expo- sició que encara podeu veure, Poesia Concreta, i que és un petit recull d’algunes obres de Viladot, Brossa i Iglesias del Marquet, que es va consi- derar com la primera exposició de poesia experi- mental de l’Estat espanyol (1971). Una copa de cava va posar punt i ﬁ nal a aquesta presentació que no serà l’última, ja que Òmnium Agramunt ■ FONT: ÒMNIUM CULTURAL AGRAMUNT ÒMNIUM CULTURAL FONT: n’està preparant altres, on us esperem.

[JULIOL 2019] sió 665 33 Av. Generalitat, 10 · AGRAMUNT · Tel./Fax 973 392 311 · Mòbil 630 053 450

jardinsdesecà Jordi Lluch Sarnago • Poda d’arbrat agrícola jardiner • Col·locació sistemes de reg Tel. 658 921 335 [email protected] • Poda d’arbrat urbà i ornamental • Manteniment de jardins existents • Aplicació de tractaments fitosanitaris • Disseny manual i digital

FUNERÀRIA i SALES DE VETLLA

SERVEI24h PERMANENT

973 39 08 62 t 620 90 50 20

[email protected]

34 sió 665 [JULIOL 2019] OPINIÓ LA CLARABOIA per JOAN PUIG i RIBERA

La gallina dels ous d’or

o sé si darrerament Encara que no és ben bé d’ai- bojos! diria l’Astèrix. heu visitat Barcelo- xò que em queixo. Entenc que A mi m’encanta passar per Nna. De ben segur que la gent vulgui viatjar i desco- la terrassa d’un restaurant de molts lectors sí que ho heu brir noves cultures, noves ma- les Rambles i veure com a fet. Fins i tot n’hi ha que pot- neres de ser, de fer i de viure. mig matí una colla de guiris, ser hi viviu durant tot l’any o Tots els que podem ho fem. El vestits amb poca roba, xan- parcialment, per qüestions que fa disparar els indicadors cles de platja i pell encesa, d’estudis, feina o altres as- és l’excés, la gran quantitat s’estan cruspint una “paela” sumptes que cadascú se sap. de turistes que visiten els ma- que reguen amb la “sangria” Dic això perquè els que ho hà- teixos indrets i que provoquen típica del país dels toros. I tot giu fet us haureu adonat que una saturació angoixant. I de ben servit per un cambrer que el turisme ho envaeix tot. Si moment a aquest fenomen no fa cara de fi lipí, colombià o xi- vas per les Rambles, pel barri se li veu aturador. nès. Que bonic és Barcelona! gòtic, pel Passeig de Gràcia, Viatjar val diners, però tam- Que bonic és viatjar! Perquè pels entorns de la Pedrera o bé es pot fer amb pocs. Dit viatjant vas trobant-te que la Sagrada Família és fàcil d’una altra manera, una gran cada vegada totes les ciutats veure-hi quantitats ingents quantitat de gent pot fer de meravelloses, que suara hem de turistes, grups nombro- turista una vegada a l’any, esmentat o altres que no dic, sos de persones d’arreu del com a mínim, ni que sigui van perdent la seva persona- planeta. Però és que si aneu amb viatges de baix cost o litat i cada cop s’assemblen El turisme en per barris apartats i que no de pocs dies de durada. El més entre elles. Sobretot si tenen l’atractiu turístic dels turisme, que anys enrere era es va de “shopping”: Stradi- algunes zones esmentats, també és fàcil tro- patrimoni de les classes altes, varius, Zara, Jack & Jones, s’ha convertit en bar colles de turistes que amb s’ha socialitzat cada vegada Pull & Bear, Mango, Burberry, una autèntica el mòbil intenten guiar-se tot més. Cada dia és més difícil Louis Vuitton, Adidas, Nike, bogeria. Perquè empenyent maletes de ro- trobar persones que et diguin Chanel, Carolina Herrera... des en cerca del pis, pensió que no viatgen. Les agències, Fa uns anys vaig conèixer s’ha desbocat com o hotel que han reservat per amb ofertes temptadores i a una parella que feia turis- un cavall sense Internet. l’abast de moltes butxaques, me d’una manera particular. control. El feno- El turisme en algunes zones ens ho posen fàcil. Qui de Quan arribaven a una ciutat men turístic d’al- s’ha convertit en una autènti- nosaltres no fa, una vegada d’un país estranger, corrien ca bogeria. Perquè s’ha des- a l’any, un viatge turístic a a buscar un bar cèntric i hi gunes ciutats com bocat com un cavall sense algun país estranger? El que feien una cervesa o dues, tot París, Venècia, control. El fenomen turístic estigui lliure de pecat, que admirant la gent que passava Florència, Roma, d’algunes ciutats com París, llenci la primera pedra! per allà; res de museus, es- Barcelona, Palma Venècia, Florència, Roma, Així ens trobem que anem glésies, castells medievals o Barcelona, Palma de Mallor- a visitar la Pedrera i hem de altres històries; contemplaven de Mallorca... ja ca... ja no se circumscriu als fer una cua enorme de tan- la gent i prou. S’hi estaven no se circumscriu mesos d’estiu, com ans solia, ta gent com hi ha; també al una bona estona. Després de als mesos d’estiu, sinó que dura tot l’any amb Parc Güell, a la Sagrada Fa- fer-se les fotografi es de rigor, com ans solia, sinó més o menys intensitat. mília, a la catedral de Milà, al se n’anaven a un altre lloc tu- Si passegeu per les Ram- museu del Louvre, al Partenó rístic. Així, quan tornaven al que dura tot l’any bles és més fàcil sentir gent d’Atenes, a la catedral de Flo- poble podien mostrar a famili- amb més o menys que parla anglès, italià, ale- rència, al Fòrum de Roma... ars, amics, coneguts i desco- intensitat. many... que català o castellà. i així fi ns arribar a l’ascensió neguts tots els resorts que ha- És com sentir-te estranger a de l’Everest on també s’ha vien visitat sense maldecaps, casa teva. Hostes vingueren arribat a fer cua per poder pu- cues, ni visites amb guies que que de casa ens tragueren. jar-hi. Aquests romans estan t’infl en el cap. ■

[JULIOL 2019] sió 665 35 ESPECIALISTES EN HOSTALERIA

bosses paper bosses plàstic hostaleria alimentació aparells neteja C/ Pol. Ind. Camí Vell de Tàrrega, 3 impresos 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel. 973 392 910 - Fax 973 392 909 pastisseria www.vimatcomercial.com indústria [email protected] cat mobiliari . m m a cash… > Tu poses la imaginació… i nosaltres et vestim la teva taula Elaboració Artesanal amb totes les combinacions de colors Formatges Monber

Distribuïdors:

C/ Les Eres,18 - Tel. 973 390 316 - Agramunt

36 sió 665 [JULIOL 2019] OPINIÓ ESCUDELLA BARREJADA per ANTONI PONSA

Eines per segar

es eines que utilitzaven que és tant o més pesat de fer- ta tot allò que sega cap a for- els pagesos d’abans per lo treballar tot el dia que aquest mar part del l’esmentat rem, i Lsegar els cereals i altres encara que recompensa en el també facilita arreplegar-ho a farratges eren tantes i tan di- sentit de l’extensió segada, i l’hora de fer-ne garbes. verses que mereixen un recor- tenia un altre avantatge quan A continuació van venir les datori ben exhaustiu. Per tant, el cereal restava jagut al terra màquines segadores i agabe- començant per la més senzilla per culpa de pluges continua- lladores estirades per un parell i rudimentària cal citar la falç, des o per qualsevol altre motiu. d’animals junyits, les quals es la qual servia per a segar les Hem de tenir present que en podien programar a voluntat fà- messes o tallar l’herba, i con- aquelles dates només hi havia cilment perquè expulsessin els sistia en una fulla de ferro ace- dues classes de blat: el vermell agabells més o menys sovint rat, corba, tallant o dentada en i el blanc, i ambdues eren de segons la densitat del cereal. la seva part còncava i fi xada a tija llarga, la qual cosa feia que Més tard l’agabelladora esde- un mànec de fusta. Encara avui entre el pes de l’espiga i la hu- vingué una màquina lligadora, tenim ben present aquella dita mitat sovint no poguessin man- és a dir, que en lloc d’expulsar de: “Pel juny la falç al puny”. tenir-se en posició vertical. els agabells de la pastera, n’ex- Cal dir, però, que el meu record La dalla és una eina per a se- pulsava unes petites garbes no arriba pas tan enllà d’haver gar formada per una fulla pun- que lligava amb cordills de cà- vist mai segar cap camp amb tuda i tallant d’una vora, més nem, espart, etc. Tinc ben pre- aquest estri tan pesat i de tan llarga i menys corbada que la Actualment, tots aquests poc rendiment, però sí que falç, i fi xada per un extrem en estris esmentats han restat sents alguns havia estat útil per tallar un un llarg mànec de fusta, la obsolets; amb l’arribada de les comentaris de feix d’alfals o farratge que re- qual cosa permet al dallaire no recol·lectores estalvien bona gent procedent bien de bon grat els animals haver-se d’ajupir tant com en el part dels esforços, perquè ara d’altres indrets de corral. Malgrat tot, tinc ben cas de les altres dues. A més a fan la feina dels camps as- presents alguns comentaris de més, té l’opció de deixar l’alfals seguts a les màquines, amb del país que gent procedent d’altres indrets o l’herba segada estesa pel ter- temperatures ideals, lliures asseguraven del país que asseguraven que ra perquè pugui assecar-se més de mosques i mosquits, sense que la falç havia la falç havia estat l’únic mitjà fàcilment o deixar-la feta un pols i begudes fresques en tot estat l’únic disponible per segar els seus rem continu amb les espigues moment. Un plaer! Només els camps. o les fl ors tombades cap al ma- manca que augmentessin els mitjà disponible Després de la falç cal parlar teix indret. En aquest cas se li preus dels seus productes, la per segar els del volant, estri semblant a una afegeix un petit rasclet vertical qual cosa es mereixen de to- seus camps. falç grossa però sense dents de fusta que cada cop s’empor- tes, totes. ■

Bar - Restaurant Plaça del mercat s/n 678 861 219 973 391 086 [email protected]

pintura i decoració

Agramunt Roman Serra 695 558 383 Esmorzars, menú diari, tapes d’autor i menú degustació

[JULIOL 2019] sió 665 37 www.molinet.cat Obert 24 hores Entra, tria, compra i t’ho portem a casa!

Ctra. d’Artesa, 1 Tel. 973 390 458 AGRAMUNT [email protected] Fax 973 390 662

38 sió 665 [JULIOL 2019] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Dia mundial de les persones refugiades

l 20 de juny se celebrà el dia les migracions. Perquè parlar de mi- víncies. Pel que fa al que portem de Emundial de les persones refugi- gracions és parlar de persones vul- 2019, a Creu Roja Lleida ja portem ades. Des que l’any 2001 Nacions nerables. I com a entitat, centrem ateses 491 persones sol·licitants Unides va marcar aquesta data al la nostra tasca en els col·lectius en d’asil, des dels diferents serveis calendari de dies internacionals, han situació amb més risc de vulnerabi- d’acollida de què disposa l’entitat. passat 18 anys. I encara continua litat, d’acord amb el nostre mandat Es tracta principalment de persones havent-hi moltes persones que es humanitari. Les nostres línies de nouvingudes de Geòrgia, Ucraïna, veuen abocades a fugir dels seus paï- treball en matèria de migracions Hondures i Colòmbia. sos de residència per les seves idees i refugi se centren a donar respos- D’aquestes 491 persones que polítiques, per raons de gènere, ori- ta humanitària, en la protecció, el hem atès a Creu Roja Lleida fi ns a entació sexual, creences religioses o suport, la integració i la defensa de mitjans de juny, 354 han estat usu- com a conseqüència dels confl ictes les persones migrades, refugiades àries del nostre servei d’assistència armats. A dia d’avui, segons ACNUR, i desplaçades. També centrem la legal i jurídica, 288 del servei de hi ha 68,5 milions de persones des- nostra intervenció en la integració primera acollida, 85 d’atenció psi- plaçades, de les quals 25,4 milions de les persones sol·licitants d’asil cològica, 60 del servei d’acollida són refugiades i més de la meitat a la societat d’acollida. Tota aques- temporal, 72 han estat benefi ciàries són dones i nenes. Aquest fet fa ta tasca no seria possible sense les d’intervenció social, 45 han estat que augmenti la seva vulnerabilitat peces imprescindibles del nostre usuàries de l’aprenentatge de l’idio- davant de situacions de discrimina- engranatge: el voluntariat, els socis ma i 6 del servei de traducció i in- ció, violència i explotació. No podem i sòcies i el personal tècnic, a qui terpretació. oblidar que la majoria d’aquestes vull agrair molt especialment la seva En aquest 2019 mantenim, més persones són perseguides pel fet de entrega i professionalitat. que mai, el compromís amb les ser dones, essent el gènere un factor En un dia com avui, on les perso- persones que fugen dels seus paï- de discriminació i també un element nes estan en el centre de la nostra sos, donant suport en el processos que les aboca a situacions d’extrema mirada, també convé fer un repàs a d’integració a la societat lleidatana i vulnerabilitat com ara l’explotació, algunes xifres signifi catives com ara establint nexes d’unió entre els nou- la tracta d’éssers humans i la pros- les xifres d’acollida. A Catalunya al vinguts, i tots aquells actors i agents titució. I com a societat, és la nostra 2018 vam comptar amb 258 places socials que ajuden a generar noves obligació treballar per a aconseguir d’acollida, 28 de les quals van ser oportunitats que faciliten la seva in- rutes migratòries segures que garan- a la ciutat de Lleida. A nivell de tot tegració. teixin els seus drets. l’estat espanyol, el nombre de pla- Des de Creu Roja fa més de 30 ces d’acollida va ser de 2.572, amb Dolors Curià i Torrades anys que treballem en l’àmbit de 29.567 persones ateses en 47 pro- Presidenta de Creu Roja Lleida La festa de Sant Joan

a festa de Sant Joan per a la i si no t’agraden els has d’aguantar una mica de fre. Suposo que això és Lmeva família i per a mi és espe- hores i hores. de persones joves, que d’educació i cial, suposo perquè el nostre pare es Jo proposaria que anessin al camp respecte per la natura en deuen te- deia Joan. d’esports tots els que en volen tirar nir molt poca. La festa de l’arrossada que fan al i així els que volen fer coses com És lamentable que fets així passin Passeig també acaba de fer el dia cremar contenidors d’escombraries, en uns dies tan assenyalats i no sé agradable. papereres, i aquest any cremar amb què en treuen de fer mal. El que ja no ho és tant és la revet- petards un arbre del Passeig que te- lla, ja que no paren de tirar petards nia centenars d’anys, els posaríem Mª Teresa Miralles i Gil

[JULIOL 2019] sió 665 39 Comtessa Aurembiaix, 5 25310 Agramunt tel.: 973 390 319 [email protected] www.torronsfelix.com

Comandes i consultes via whatsapp: 627 69 38 72 (enviament de comandes a domicili)

Serveis: . Assessorament . Disseny 3D . Manteniment de jardins . Esporgues i tractaments . Educació ambiental Roig . Instal·lacions de reg JARDINS Marc Roig Pl. La Muralla, 5 I 25316 PREIXENS (Lleida) I Mòbil 616 03 42 91 www.jardinsroig.com

PINTURA I DECORACIÓ

JAUME VILLALTA

Avinguda dels Esports, 6, 2n, 2a Tel. 973 39 08 10 - Mòbil 626 92 97 51 25310 AGRAMUNT (Lleida)

40 sió 665 [JULIOL 2019] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Una plaça de Barcelona dedicada a en Josep Puig i Esteve

a pocs dies, un capvespre pas- ciar en la política, primer com a sin- els seus dirigents obtinguessin un Fsejant amb la Mª Assumpció, dicalista, representant als depen- renom popular important. Així es la meva esposa, pel barri on vivim, dents de comerç i va participar en justifi ca que l’any 1917, que políti- vàrem descobrir una petita place- la fundació del CADCI, l’any 1903, cament va ser molt mogut i inesta- ta que havien enjardinat feia poc, del qual va ser secretari des del seu ble per la vaga general de principis situada en una de les voreres de inici. El CADCI (Centre Autonomis- d’any i on l’activitat sindical va tenir l’avinguda J.V. Foix. En llegir la ta de Dependents del Comerç i de molta importància, en fer-se càrrec placa que hi ha a l’entrada de la la Industria), va ser una associació de l’alcaldia de Barcelona en Lluís mateixa, vàrem comprovar que es- sindical de tendència catalanis- Duran i Ventosa, fi ll d’en Manuel tava dedicada a Josep Puig Esteve. ta dels que es deien popularment Duran i Bas, personatge important La nostra sorpresa, però, va ser que “saltataulells”, és a dir dependents de la Barcelona d’aquells dies, es sota el seu nom posava Agramunt de comerç i ofi cinistes. Era un sin- formés un consistori amb els prin- (1876 - 1931). He de reconèixer dicat molt relacionat amb la Lliga cipals líders dels moviments sindi- que cap dels dos teníem coneixe- Regionalista i es diu que gràcies a cals del moment i entre ells hi va ment de qui era aquesta persona, aquest sindicat es van aconseguir ser en Josep Puig i Esteve. Aquesta però ens va fer molta il·lusió que avenços importants per a aquests inestabilitat política de l’època i el Barcelona dediqués un espai pú- col·lectius de treballadors, com el fet que la Lliga Regionalista era un blic com aquest a un fi ll d’Agra- tancament de les botigues i ma- partir més aviat de caire conserva- munt. gatzems de comerç màxim a les dor, que difícilment podia defensar La meva inquietud posterior va vuit del vespre, i aconseguir fi xar els canvis socials que demanaven ser investigar qui era aquest per- per llei el descans dominical. Més els sindicats, va fer que el seu sonatge, i així he conegut que en endavant, cap a l’any 1910, també mandat a l’ajuntament fos curt, del Josep Puig i Esteve va ser un polí- s’atribueix a la tasca d’aquest sin- juliol al desembre de 1917, però tic d’inicis del segle XX que va ar- dicat que la jornada laboral no fos sufi cient perquè el bon treball d’en ribar a ser regidor de l’Ajuntament superior a les deu hores al dia. Josep Puig destaqués i actualment de Barcelona, l’any 1917, en un Tots els avenços socials esmen- se li dediqués aquesta plaça, que consistori dirigit per l’alcalde Lluís tats per a aquest col·lectiu de tre- ens omple d’orgull a tots els que Duran i Ventosa, que pertanyia a la balladors va fer que entre 1910 i portem Agramunt en el nostre cor. Lliga Regionalista. 1915 el sindicat arribés a tenir fi ns En Josep Puig Esteve, es va ini- a 10.000 afi liats i, per tant, tots Josep Mª Laïlla Vicens

terinar i ve i or lt HORARI: u s n o Dimarts de 10h a 13h i de 16h a 19h c Dijous de 10h a 13h Atenció telefònica

agro-urgell, s.l. Alimentació, joguines consultori veterinari i tot tipus d’accessoris

ISABEL MORROS SANOU Veterinària

Av. Marià Jolonch, 13 - Tel. 973 39 07 06 - Mòbil 628 34 96 09 [email protected] - 25310 AGRAMUNT (Lleida)

[JULIOL 2019] sió 665 41 Borja Vega Alfonso Cristina Ribó Santesmases Col. 7440 Col. 1087 D Medicina preventiva D Laboratori propi D Diagnòstic per la imatge D Cirurgia D Hospitalització D Perruqueria canina i felina

Dilluns a Divendres: 0 a 13.30 h. i 16.30 a 20.30 h. Dissabte: 10 a14 h. [email protected] • facebook.com/clinicavet2.0 www.vet2punt0.com

&/Ì1,&$9(7(5,15,$

973 590 279 24 h 633 514 265

Plaça Pau Casals 3 Balaguer 25600 (Lleida)

CRIEM QUALITAT DDeescobririu La teva Botiga a Agramunt els avantatgees Ctra. Cervera km. 19 · T. 973 390 801 dede la noossttrraa

CENTRAL taarggeta clieennt! AGRAMUNT CENTRES PRODUCCIÓ / DISTRIBUCIÓ AGRAMUNT LLEIDA EL BARCO DE ÁVILA ÁVILA JABUGO HUELVA CORESES ZAMORA EL BERCIAL TOLEDO BOTIGUES AGRAMUNT LLEIDA SARRIÀ BARCELONA TÀRREGA LLEIDA EL BARCO DE ÁVILA ÁVILA BOSSOST LLEIDA www.elporquero.com

42 sió 665 [JULIOL 2019] ENTREVISTA OLGA CORTADELLES CERCÓS per VÍTOR M. CABRAL “La primera bestiola que vaig fer va ser la Xurripampi”

amb Olga Cortadelles Cercós – No, però m’agrada perquè (Agramunt, 1974) una con- quan hi sóc a l’aula disfruto versa d’estiu a l’horabaixa. donant classe. Una serra que per ella és una catifa on aturar el temps i do- – Vas estudiar Belles Arts a nar descans a la desconnexió, Barcelona, d’on neix la teva vo- i que separa dos mons que cació per l’art? tenen molt d’art per l’Olga: – Realment la motivació Agramunt, on va néixer la seva exacta la desconec. Recordo passió d’artista; i Penelles, on que com a estudiant no era va tornar, fugint de la vida de gaire brillant, però sí que des- la ciutat, per modelar el seu tacava en dibuix i connectava vessant artísticament inquiet. molt amb la necessitat de fer, Sembla com si a la seva boti- de construir coses. Segura- ga-taller, on quedem, els dies ment té una mica a veure el estiguin esperant quina forma fet que la meva mare tingués prendran abans d’anar-se’n a un taller de confecció. dormir. Amb ella xerrem sobre – Un espai on també es crea- l’art com a mitjà d’expressió ven coses. Olga Cortadelles a la seva però també com a eina per botiga/taller de Penelles. – Un lloc on sempre hi ha urto d’Agramunt per educar, per conservar la vida hagut robes, ﬁ ls… I les ro- anar a les Penelles en pobles on sembla esca- bes que podia tallar, barrejar, Stravessant la Serra de par-se. Alguna cosa descobri- cosir, enganxar. Podia veure Bellmunt-Almenara –un espai rem al voltant de les cebes! com d’un tros de roba en sor- de petits turons argilosos, cal- tia un vestit. caris i guixencs entre les pla- – De professió, artista? La Xurripampi, la mascota del car- nes agrícoles de l’Urgell i la – No ho sé, la resposta és – Visualitzaves un resultat. naval agramuntí, va ser la primera ribera del Sió– per compartir bestiola que va crear l’Olga. complicada. Jo diria que do- – Sí, clar; això em perme- cent, perquè és la professió tia descobrir com les coses es que, actualment, em permet pensen, es projecten, es dis- viure. senyen; i ﬁ nalment es fan, es construeixen. – Però, recentment has enge- gat un nou projecte lligat amb – Ets agramuntina, potser Vi- l’art? ladot i Guinovart t’han inspirat. – Sí, el que passa és que – Doncs, podria ser. A Agra- encara no puc viure de la nova munt estem envoltats d’artis- botiga-taller. Faig substituci- tes, a més de molta rellevàn- ons o cobreixo les vacances, cia. Però també tenim l’es- normalment a mitja jornada, i tructura urbana del poble i la això a més em permet compa- seva església romànica. I tot tibilitzar les dues coses. això ho tenim a l’abast.

– Et motiva també el món de – Quins records tens

l’educació? d’aquests artistes? ▼

[JULIOL 2019] sió 665 43 ENTREVISTA OLGA CORTADELLES CERCÓS

▼ Per a mi l’art és, – Recordo alguns treballs i construir alguna cosa. En – Un llenguatge que contribu- simplement, quel- que vaig fer de petita a l’es- aquest llenguatge em movia, eix a simplifi car la complexitat cola. En aquell moment, es i em moc, molt millor. del que vols expressar. com que et mou, començava a treballar algun – Sí, clar. Hi ha molts tipus és l’experiència tema sobre Guinovart o Vila- – Què és per a tu l’art? Com el de creadors diferents. Uns viscuda davant dot. Recordo també veure al- defi niries? que necessiten la gestualitat i d’una obra de guna de les obres de Guillem – No tinc la necessitat de de- l’expressió del moment i d’al- Viladot, o de Joan Brossa, i fi nir-ho perquè estic una mica tres, com jo, que ens escal- Guillem Viladot o pensar: què passa? Em to- cansada de buscar la defi nició fem el cap. de Joan Brossa: em quen molt i m’agraden. perfecta. Per a mi l’art és, sim- toquen i m’agrada plement, quelcom que et mou, – Amb la teva obra busques la contundència – El taller de la teva mare i és l’experiència viscuda davant moure alguna cosa en el qui la les experiències al poble i a d’una obra de Guillem Viladot contempla? amb la qual sinte- l’escola van despertant el teu o de Joan Brossa: em toquen i – Ara mateix estic centrada titzaren les idees interès per l’art? m’agrada la contundència amb en el meu taller –de gravat i en una imatge. – Sí, i també que se’m la qual sintetitzaren les idees serigrafi a– i fent també tre- donava millor el llenguatge en una imatge. Hi ha molts ti- balls de disseny gràfi c. Quan visual que el verbal. Em re- pus d’art però és amb aquest he fet alguna exposició, reco- sultava més fàcil construir o amb el que més connecto. Em nec que el que hi ha dintre és expressar-me mitjançant el va enganxar molt la poesia vi- purament l’expressió d’una dibuix o fent servir els volums sual per la facilitat de poder necessitat meva. És la ma- a tots els nivells. M’agradava expressar coses, de buscar nera d’explicar-me, a mi ma- Exhibint un mural a la Fundació molt fer escultura. Relacionar nous signifi cats i de crear nous teixa, moltes coses. Com, per Privada Guillem Viladot “Lo idees, conceptes i imatges llenguatges. exemple, l’exposició Gravat al Pardal”.

44 sió 665 [JULIOL 2019] petits quadrets on cada cor que la gent de diners llogava estava fet amb un determinat i que, en paraules d’en Jau- element. Cada element sug- me, tenien un cap que sem- geria quin tipus d’amor o de blava una ceba. Agafant-me sensació podia ser. Recordo a aquesta al·lusió, vaig disse- que gaudia molt quan venien nyar la Xurripampi composta les escoles a veure l’exposició de diferents teles com si fos- i els nens començaven a fer sin les capes d’una ceba i així diferents lectures, que era el poder simbolitzar els 25 anys mateix que feia jo quan esta- del Carnaval d’Agramunt, que va davant d’una obra de Gui- fou el motiu de l’encàrrec. llem Viladot o Joan Brossa. – I aquest nom? – Sembla que et vols expres- – Està inspirat en un ball sar però també explicar? anomenat de la Xurripampi – Sí, perquè, realment, és que havia recuperat Joan Pe- aquesta la feina que estic drós. fent als instituts, trencar els esquemes sobre el llenguatge – Festival Gargar, Tallers Gar- visual i plàstic. got, Botiga-Taller Estampart, ets una dona emprenedora. – Fas art però també arte- – Sobretot inquieta, perquè sania o disseny gràfi c. Com et sempre estic fent una cosa o A la seva botiga-taller Estampart de Penelles. defi nires? altra. cor que va estar exposada a – No em preocupa gaire l’Espai Guinovart. l’etiqueta que pugui portar. – Com ho has viscut com a En un moment donat sóc dis- dona? Has tingut difi cultats? – Pretens també que els al- senyadora i en un altre, arte- – En el meu vessant em- tres ho entenguin o simplement sana, artista o professora. Tot prenedor no, però sí en altres que cadascú faci la seva inter- té un vessant artístic perquè situacions. Ara mateix estic pretació? al darrere hi ha un procés cre- – No, no hi ha més volun- atiu que és la clau. – Quines? centrada en el meu tat que la necessitat de sin- – En sortir de la facultat taller –de gravat i tetitzar-ho per a mi, per que- – Al teu taller, a més d’estam- quan en buscar feina em serigrafi a– i fent dar-me tranquil·la. pació i gravat, també dissenyes preguntaven si tindria fi lls, bestioles de drap? per recordar-me que suposa- també treballs – Donar sortida només a la – És una activitat que faig va un entrebanc. En relació de disseny gràfi c. necessitat que tens en un de- conjuntament amb la meva als sous que són inferiors als Quan he fet alguna terminat moment... mare. La primera bestiola de dels companys homes. Tam- exposició, reconec – Sí, exactament. drap que vaig fer va ser la Xur- bé quan de petita treballava ripampi per encàrrec de la co- recollint la fruita a Penelles que el que hi ha – I si el públic connecta, mi- missió del carnaval. I et puc i ens pagaven menys que als dintre és purament llor, suposo? dir, que inicialment em van nens, fent exactament la ma- l’expressió d’una – Sí, clar. demanar que dissenyés una teixa feina. necessitat meva. bandera. – Però no estàs pensant en el – Parlem d’una de les inicia- És la manera públic? – D’on surt la idea d’una tives que has impulsat, què és d’explicar-me, a – No, la veritat; en cap mo- ceba? el Gargot? mi mateixa, moltes ment. – La inspiració prové d’uns – La proposta sorgeix de la coses. antics personatges del carna- necessitat que els més petits – Què volies expressar amb val d’Agramunt que en Jau- puguin gaudir d’una activitat Gravat al cor? me Figuera va recuperar: els plàstica pròpia, pensada per

– Era un mostrari de cors, “dominos”, unes disfresses acompanyar el que estan ve- ▼

[JULIOL 2019] sió 665 45 ENTREVISTA OLGA CORTADELLES CERCÓS

▼ en grup. I tot, amb la idea d’habilitar un espai perquè el públic visitant tingui l’oportunitat de ser artista.

– Per tant, aquí l’art té una funció important en l’educació de les persones? – Sí, efectivament. I ho plantegem com un joc, un espai on són lliures de crear i de construir.

– Fa relativament poc temps que has obert el teu nou taller a Penelles, Estampart. – Ara fa tot just un any que està obert i encara estic en el Imatge gràﬁ ca de la Mostra de procés de veure com ha de Vins i Caves de proximitat d’Agra- munt dissenyada per l’Olga. ient a les parets com a resul- nens de Penelles, de Cas- funcionar. tat del Festival Gargar. També tellserà i d’altres llocs i ens perquè es vagin introduint trobem un dia a la setmana – Què persegueixes amb en aquest llenguatge. Vénen per fer una activitat plàstica aquesta nova iniciativa?

46 sió 665 [JULIOL 2019] den fer tallers i on els artistes estat fent activitats amb un poden venir a fer edició d’obra centre de persones discapaci- gràfi ca. Un espai de formació tades de Balaguer. i d’experimentació. – Hi ha també, però, un risc – Formes part també de l’or- de desbordament de la seva di- ganització del Gargar Festival mensió? de Murals i d’Art Rural a Pene- – Jo crec que ara està en lles, proposta que està tenint un moment àlgid. S’hauria una gran repercussió. D’on sor- de gestionar molt malament geix la iniciativa? perquè decaigués i veig difí- – La proposta parteix de cil que es desbordi perquè al Binomi, una parella de disse- poble manquen molts serveis. nyadors gràfi cs de Penelles: el Jordi i la Mar. Va sorgir – Com encaixa aquesta ex- Vestimentes per als diables de la proposta de pintar uns pressió d’art urbà en una zona confeccionades per l’artista – La idea és donar al poble agramuntina i basades en dissenys murals a les parets que van rural? realitzats pel mateix Guinovart. una petita botiga encarada al fer a la comissió de festes del – Penso que encaixa total- meu projecte d’obra gràfi ca, poble. És una iniciativa que ment. El primer any va cos- però que tingui alguna cosa vol difondre la cultura artísti- tar una mica, però després més: souvenirs i productes ca al món rural, i que fa de el resultat, vist des dels ulls La primera bestiola del territori per a la gent que Penelles un referent. A poc dels veïns del poble, ha estat de drap que vaig hi és de pas. Faig una aposta a poc, a més, s’hi han anat magnífi c. pel producte local i de proxi- fer va ser la Xurri- integrant altres activitats pre- mitat, oferint un complement cedents, com les Festes del – Però els murals són el llen- pampi per encàr- que permet als visitants, des- Roser. guatge més idoni? No estem rec de la comissió prés de veure les pintures, volent portar la ciutat al camp? del carnaval. comprar alguna cosa relacio- – En aquest cas, l’art està No hi ha un llenguatge d’ex- nada. complint una funció que va més pressió propi? enllà de l’expressió? – No, no ho crec. Penso que – Què aporta el projecte Es- – Sí, efectivament. Està a les parets estan representats tampart? contribuint a embellir Pene- molts llenguatges diferents i – Es tracta d’un taller de lles i també actua de motor això per al poble suposa una L’Olga caminant per la Serra gravat i estampació on es po- de Bellmunt-Almenara. de dinamització d’un poble apertura de mires. Els que que necessita ajuda, perquè s’han d’adaptar, més aviat, sinó es va morint. són els artistes, ja que estan limitats pel tipus de parets. – Esteu aconseguint aquest objectiu? Ens acomiadem, quan el dia – Jo crec que sí. Ara ma- i la nit es petonegen. A Galí- teix, per exemple, tenim una cia en diem “entre o lusco e tècnica de turisme i un cine. o fusco”. Moment d’una llum L’impacte econòmic es co- especial, perquè el sol ja ens mença a notar i es fa extensiu ha dit “fi ns demà si déu vol” i als pobles del voltant. Està la lluna encara, cohibida, es fent possible donar a conèi- prepara per donar llum l’en- xer altres recursos turístics de demà i il·luminar moments en l’entorn, com l’Estany d’Ivars què, potser, crearem vida, ale- o el castell del Remei. També gria, somnis i, per què no, art. hem començat a treballar en M’enfi lo de nou per la Serra de el seu retorn social: la tasca Bellmunt-Almenara per arribar, desenvolupada per un grup de com deia aquell vell avi i savi Street Art de Lleida, que han agramuntí, al clot de moro. ■

[JULIOL 2019] sió 665 47 INDÚSTRIES JOVÉ BALASCH, més de 40 anys construint el futur

TAXIS AGRAMUNT 24 hores Vehicles de 4, 6 i 8 places

Demanar per Josep Mª 600 446 600 - 973 390 331 [email protected]

48 sió 665 [JULIOL 2019]

MÚSICA ÒPERA PER A NENS L’orquestra dels animals

la didàctica per a nens, que Els músics de Bremen. Expli- dirigeixen els cors de les esca la història d’uns animals coles primàries. És director maltractats pels seus amos artístic de l’Associació Sant que es revelen contra aquesta Ambrogio. Música, i membre situació, i que gràcies al seu de Arikeu, Associació italiana enginy i la unió de tots troben Kodaly per a l’educació musi- una sortida. cal. Com també és professor Els principals personatges d’harmonia al Conservatori són dotze, dividits amb tres d’Alessandria. Baseví també grups de quatre cantants. és autor de tretze òperes de Són els animals protagonistes teatre infantil. –els bons– que s’enfronten Andrea Baseví va rebre l’en- als seus amos i els lladres càrrec de la Filharmònica Ro- –els dolents. mana de fer una obra per ser El cor comenta l’acció amb interpretada per alumnes de cançons de forma canviant, i primària “que no tenien pre- és el que interpreta les àries, paració musical”. Davant de i el que comenta l’escena; la difi cultat de fer cantar als mentre que els solistes parti- solistes, va fer protagonista cipen de traspassos continus Explica la història ’orquestra dels animals d’aquesta obra el cor, mentre de la melodia principal. Entre d’uns animals és una obra d’Andrea que va reservar “petites fra- les notes de l’orquestra, hi LBaseví (1957). Neix a ses” per als quatre animals ha referències constants de maltractats pels Gènova. Després dels seus (l’ase, el gat, el gos i el gall) i l’ombra de Mozart, del nen seus amos que primers estudis musicals es els quatre lladres. És una de- que portava dins, passant per es revelen contra va graduar al Conservatori de cisió que va consensuar amb Bach que ens porta al contra- Torí en Música Coral, Direc- Roberto Piumini, destacat punt, fi ns a aquells treballs aquesta situació, i ció de Cors i Composició. El escriptor de literatura infantil per a nens de Stravinsky, que gràcies al seu seu interès musical abraça italià, que és el responsable Prokofi ev i Britten. enginy i la unió de diferents apartats. Va escriure del llibret Això no vol dir que la sim- tots troben una música per a teatre, bandes La partitura d’aquesta sim- plicitat, sigui una banalitat. sonores per a pel·lícules i do- pàtica òpera parteix d’un dels sortida. cumentals. També s’ocupa de contes dels Germans Grimm. Montserrat Cots

4XHYLXUHV Calçats Mary L’Estoneta des de l’any 2000 %DU5HVWDXUDQW Menjars casolans per emportar Cafeteria - Bar - Restaurant Pollastres i conills a l’ast, paelles... Queviures - Càtering i moltes més Agramunt (Lleida) C/ Àngel Guimerà, 5 Agramunt C/ Pau Casals, 20 973 39 20 55 - 686 27 29 27 973.390.468

[JULIOL 2019] sió 665 49

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

www.cfagramunt.cat

Balanç de la temporada R. Mendoza

profi tant les vacances d’estiu farem la lliga, han dominat el primer lloc de Benjamí B Abalanç de la temporada i per això principi a fi guanyant tots els partits. Temporada on han anat de menys he demanat l’opinió dels coordinadors Aconseguint 150 gols a favor i només a més, acabant la lliga a mitja taula. Jose Marín i Josep Mª Cases. 8 en contra en 18 partits. No han tin- Un grup nou i amb molts jugadors que gut rival. Cal destacar el bon joc realit- començaven de zero. Van començar en Cròniques futbol Agramunt: zat i la solidesa de tot l’equip. dubte i han acabat sent una alegria. Gran treball que s’ha materialitzat aca- Prebenjamí B Benjamí C bant d’oferir bon joc i regularitat, una Bona temporada dels més petits de Equip molt regular, tot i sent tan bona proposta de futbol. tots, que han estat molt regulars durant petits, ja fa uns anys que jugant tots tota la lliga. Acabant a la part alta de junts formen un molt bon grup i això es Benjamí A la classifi cació i lluitant en cada partit. nota. Equip molt compenetrat i equili- Temporada atípica per a aquest Han aconseguit 40 dels 66 punts pos- brat. Un equip format per jugadors de equip, molts inconvenients que de sibles, acabant cinquens classifi cats. primer any que han aconseguit acabar segur els ha repercutit. Tot i això han setens a la classifi cació. La propera jugat sensacionals partits i han acabat Prebenjamí A temporada de ben segur que destaca- la lliga a la part alta de la classifi cació, Temporada de 10, guanyadors de ran a la seva lliga! aconseguint 66 de 90 punts possibles

Sacs de paper

Làmines de plàstic Bobines gofrades

Bosses de Paper

Sacs laminats

www.grupoconsist.com

Bosses de plàstic Flexible solutions for Flexible Packaging

50 sió 665 [JULIOL 2019] mostrar un bon futbol. L’any que ve esperem alegries d’aquest grup! Juvenil La pèrdua de pocs punts clau ha fet que aquest equip l’any que ve no pugui jugar a primera. Molt bon joc realitzat que feia gaudir tots els assistents al camp. Han lluitat de principi a fi per l’objectiu de l’ascens que no s’ha pogut materialitzar per tan sols tres punts. Felicitar tot el grup per la temporada i l’any vinent a tornar a lluitar per l’ascens! FONT: ESCOLA G. GATELL FONT: EQUIP FEMENÍ. Jugadores: S. Gascon, F. Hriz, J. Repilado, M. Cantacorps, S. Capitan, A. Bobet, N. Esteve, I. Lamdaouar, Amateur J. Cantacorps, E. Roca, M. Millat. El mal inici de la temporada ens ha amb 164 gols a favor en 30 partits, i remolc. Tot i això, gran esforç de tot condicionat tota la competició. Van mi- realitzant un gran torneig a Calafell on l’equip! llorar en la segona volta, fent bons par- van obtenir el segon lloc i lluitant fi ns tits i han acabat la lliga en 15ª posició al fi nal per la victòria. Infantil amb 38 punts, insufi cient per mante- Equip molt equilibrat i treballat, han nir la categoria i, a més, amb l’afegit Aleví B estat un dels equips punters de la lliga. que han baixat cinc equips. Equip molt treballat, ben col·locat al Bona temporada dels nostres infantils, camp i molt lluitador, llàstima de la fal- acabant la lliga a la tercera posició. Femení ta de gol que de ben segur els hagués Tot i perdre punts contra equips cuers Projecte nou, temporada de formació fet pujar moltes posicions a la lliga. han tingut l’oportunitat de lluitar fi ns d’equip, no sabíem com sortiria i ha Equip format per jugadors de primer al fi nal pels primers llocs de la classi- acabat sortint genial. Es començava de any que ens han demostrat el que és fi cació. zero i hem acabat amb una molt bona l’entrega en cada partit! progressió futbolística de totes les nos- Cadet tres noies, tant a nivell individual com Aleví A Temporada irregular. Bon equip, llui- en general. Esperem gaudir dels seus Temporada de transició cap al fut- tador, entregat, ha faltat una mica de futurs partits i augmentar el nombre bol 11, temporada complicadíssima bona fortuna. Acaben en una meritòria d’equips femenins a la nostra escola. a primera divisió on han anat de més cinquena posició. Gran part de l’equip a menys, repercutits per la manca de format per jugadors de primer any. En L’última foto de la temporada és per jugadors a la plantilla i anar sempre a molts partits han demostrat que podien al nou equip femení. ■

[JULIOL 2019] sió 665 51 52 sió 665 [JULIOL 2019]

ESPORTS CLUB FUTBOL SALA AGRAMUNT

Campus d’estiu FONT: CLUB FUTBOL SALA FONT: FONT: CLUB FUTBOL SALA FONT:

quest mes de juliol des del CFSA i oferir també una part més lúdica per temporada vinent. Properament anirem hem organitzat un campus d’es- tal que sigui una gran combinació. Els informant de totes les novetats. Una de Atiu. Com cada any volem tornar a nens i nenes gaudeixen de tot tipus les principals i que volem destacar serà oferir a totes les famílies aquest cam- d’activitats: tecnifi cació de futbol sala, el llançament de la nova app del nos- pus d’estiu de futbol sala. Volem que activitats de lleure, piscina... tre club, on podreu fer la inscripció de sigui per als vostres fi lls i fi lles una Per altra banda, des del club ja estem la temporada 2019-2020, seguir els activitat on puguin gaudir de l’esport preparant els últims detalls de cara la resultats i classifi cacions dels nostres equips, rebre les notícies a l’instant i moltes altres opcions. Des del nostre club us volem desitjar unes bones vacances d’estiu! Per continuar informats de totes les novetats del club podeu seguir-nos a la nostra pàgina de Facebook: Club Futbol Sala Agramunt, al nostre perfi l d’Instagram: @cfsagramunt i al nostre compte de Twitter: @AgramuntClub on, a més a més de les novetats, realitzem el seguiment en directe de diferents ■ FONT: CLUB FUTBOL SALA FONT: partits i activitats del club.

DILLUNS a DIVENDRES 9,30 a 13 i 15,30 a 20,30 DIMARTS 9,30 a 14,30

MONTSE CORRALES GOMÀ (núm. COL.: 2612) JORDI FREIXES GIL (núm. COL.: 2792) TEL. 973 391 749 AV. AGUSTÍ ROS, 2 BX. 25310 AGRAMUNT (LLEIDA)

[JULIOL 2019] sió 665 53 PINTORS GERMANS CAPITAN Antoni i Josep Mª Capitan Gallardo SERVEI I LLOGUER DE PLATAFORMES TRACTAMENT DE FAÇANES · COL·LOCACIÓ DE PLADUR Xavier Junyent Sangrà REVESTIMENTS DE FUSTA · ESTUCS D’ALTA DECORACIÓ Tel. INSTAL·LACIÓ DE PARQUET · PINTURES INDUSTRIALS 625 119 990 C. Fontanilles, 17 - AGRAMUNT [email protected] Tel. 973 390 403 - Mòb. 667 639 258 - Fax 973 391 124 25310 AGRAMUNT Av. dels Esports, 8, 2n, 1a Mòb. Josep M. 605 851 798

T. 973 39 27 24 LLUNANOVAAGRAMUNT

AV. JAUME MESTRES, 27 - 25310 AGRAMUNT (LLEIDA)

Segon aniversari Bepeta Marquilles i Marquilles

que morí el dia 30 de juny de 2017.

A.C.S.

Sempre t’estimarem.

Agramunt, juny de 2019

54 sió 665 [JULIOL 2019]

ESPORTS ESCATXICS

Final d’una bona temporada

Recepció del Club a l’Ajuntament i Dinar de germa- 2a Cursa Solidària Stargardt Go nor (diumenge 2 de juny) (Agramunt, diumenge 9 de juny) El primer diumenge del mes de juny al Club estàvem de I el segon diumenge del mes de juny els Escatxics teni- celebració doncs vàrem celebrar el ja tradicional dinar de en cita esportiva, festiva i solidària a casa. Una bona colla germanor que marca les acaballes de la temporada i que d’atletes del Club varen ser presents a la cursa a favor de aprofi tem per fer entrega dels obsequis als entrenadors. la recerca sobre les malalties de la retina en pediatria, par- Aquest any ho vàrem celebrar a Mafet, però havent estat ticipant en totes les modalitats: 10 km, 6 km i Caminada. Campions del Trofeu Diputació de Lleida de cros escolar, Aprofi tem per felicitar l’organització d’aquesta cursa cada primer els nostres atletes varen rebre les felicitacions per any més nombrosa i festiva. part de l’alcalde i la regidora d’esports a l’Ajuntament, com- pletant així una bona jornada festiva. Final del Campionat de Catalunya Individual (Lleida, dissabte 22 de juny) Prèvia del Campionat de Catalunya Individual I gairebé tancant la temporada, en un dia força calorós, el (Castellar del Vallès, dissabte 8 de juny) penúltim dissabte de mes, els nostres tres classifi cats dispu- Però el mes de juny encara té força competicions, i és el taven la Final del Campionat de Catalunya, que enguany se torn dels campionats individuals en pista a l’aire lliure. Així celebrava a Lleida. doncs, els atletes afortunats d’haver aconseguit les marques Detallem a continuació els resultats d’aquesta última requerides, varen participar inicialment a la Prèvia d’aques- competició i felicitem els tres atletes que, malgrat no entrar tes modalitats celebrada a Castellar del Vallès. a podi, varen aconseguir tots molt bones posicions. Categoria Atleta Prova Marca Posició Categoria Atleta Prova Marca Sub12 masculí Guifré Porta Salt d’alçada 1,27m 5è Sub 10 femení Isolda Porta Salt d’alçada 0,89 m Lluc Magrinyà Pes 7,22m 12è Martina Piña 0,94 m Sub14 femení Núria Argelich 150 m llisos 20’’60 Semifi nals Sub 12 masculí Guifré Porta Salt d’alçada 1,29 m Lluc Magrinyà Pes 6,91 m Flama del Canigó (diumenge 23 de juny) Sub 14 femení Núria Argelich 80 m llisos 11’’46 150 m llisos 20’’80 L’endemà, diumenge 23 de juny i coincidint amb la revet- Sub 14 masculí Genís Gimbert 150 m llisos 21’’35 lla de Sant Joan, els Escatxics varen posar el punt fi nal de la temporada amb la Baixada de la Flama del Canigó, aquest Aquests resultats varen donar peu que es classifi quessin any com a únics protagonistes. Organitzats en relleus amb per a la fi nal: el Guifré Porta i el Lluc Magrinyà en les seves participació dels més grans i també dels més petits, varen

proves i Núria Argelich als 150 m llisos. fer possible l’arribada de la ﬂ ama des de Ponts ﬁ ns a Agra- ▼

[JULIOL 2019] sió 665 55 Amiga Gemma

Són tantes les coses que et vull dir. La teva marxa ha estat tan precipitada que no ens has donat temps a assimilar res. Hem viscut moments molt bons i moments molt tristos. Què hi farem, és la vida... Aquí ens quedem nosaltres fent costat als teus. No pateixis que no els deixarem de banda. No serà igual que si tu fossis aquí, però intentarem que tot vagi endavant. Descansa en pau, Gemma; que sabem que des d’on siguis ens estaràs acompanyant i vetllant. No et diem adéu, et diem ﬁ ns després quan tots ens tornarem a trobar. Carme i Miquel

Ha pujat a la casa del Pare Gemma Martínez Planes que morí cristianament el dia 9 de juliol de 2019, a l’edat de 49 anys, havent rebut els S.S. i la B.A.

E. P. D.

Els qui l’estimem: espòs, Josep Codina; ﬁ lla, Júlia; mare política, Rosita; germans, Andreu, Olga i Tomàs; cunyats, Lourdes, Carme, Joan i Anna; nebots, cosins i família tota, us agrairem la tingueu present en el vostre record.

La família vol donar les gràcies per les mostres de suport i de condol rebudes en tot moment.

Agramunt - Balaguer, juliol de 2019

56 sió 665 [JULIOL 2019] ▼ munt. L’encarregat d’encendre enguany el peveter va ser el Josep Fitó, però també van ser protagonistes Sergi Fitó, Ot Ser- ra, Lluc Magrinyà i Guifré Por- ta, essent els darrers rellevistes amb la torxa pels carrers de la nostra vila.

Campionat d’Espanya Sub18 (Castelló, diumenge 23 de juny) I encara el mateix diumenge,

FONT: ESCATXICS FONT: es disputava el Campionat d’Es- Recepció a l’Ajuntament com a campions del Trofeu Diputació de Lleida. panya Sub18, on hi havia re- presentació agramuntina, doncs l’atleta Roger Súria, encara que sota les llistes del Club Atlètic Igualada, corria els 2.000 metres obstacles pels quals havia aconseguit la mínima a la jornada classiﬁ catòria del 12 de maig a Santa Coloma de Grame- net amb un temps de 6:16:21 minuts. A la ﬁ nal, una molt me- ritòria 11a posició nacional en aquesta prova amb un temps de 6:20:08 minuts. Des dels Escatxics, un cop més agrair a les famílies i els atletes la disposició i participa- ció al llarg de la temporada i desitjar unes bones vacances i un bon estiu a tothom, esperant retrobar-nos la temporada vinent

FONT: ESCATXICS FONT: per continuar corrent arreu del Escatxics a la Flama del Canigó. territori. ■

PARTICULAR D’AGRAMUNT PRECISA CONTRACTAR PERSONA PER A SERVEI DOMÈSTIC AMB NOCIONS DE CUINA

Per a realitzar les tasques pròpies de la llar: ordre, neteja, comprar, roba, planxar. I en ocasions, cuinar. S’ofereix treball de 4 hores diàries de dilluns a divendres. Aquestes 4 hores es poden complementar amb 4 hores més si li interessa al candidat. Es requereix carnet de conduir. Els interessats podeu trucar al 607 878 189

[JULIOL 2019] sió 665 57

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Rigor i planiﬁ cació, dues premisses irrenunciables pel BAC

a planiﬁ cació i la preparació ade- entrenadors. Es tracta de la cinquena les quals han après de manera didàc- quada afavoreix el màxim rendi- edició del dia de l’entrenador celebra- tica l’idioma anglès, la metodologia de Lment en les activitats esportives. da a Barcelona el diumenge 16 de juny treball del basquetbol i s’han introduït Aquesta dita ha estat l’eix vertebrador i que per primera vegada va tenir repre- en les competicions d’1x1 i 2x2 amb de l’actuació del BAC durant el mes sentació del Club. l’objectiu d’inculcar la cultura de l’es- passat, amb la celebració d’unes jor- forç, el treball en equip, la intensitat nades formatives al pavelló municipal Èxit participatiu en el en l’activitat i la interrelació entre ells. amb doble objectiu: formar-se en va- II Summer Basketball BAC El BAC ha gaudit de la gestió i ac- lors inherents a l’esport i aconseguir Èxit inqüestionable de les segones tuació de diversos entrenadors com en que els nens i nenes aprenguin a adap- jornades de Tecniﬁ cació i Competició Javi Salat, en Carlos Solé, en Xavier tar-se a les dinàmiques en grup, s’im- del BAC que s’han dut a terme al pave- Fitó, en Salvador Coma, en Marc Solé, pliquin i s’empoderin de totes les seves lló municipal d’Agramunt en horari de en Rubén Añé i la Iris Antequera, que aptituds i coneixements. tarda, de 4 a 7, de l’1 al 6 de juliol. sota la supervisió i coordinació d’en Així mateix la participació en un altre Una quarantena de nens i nenes dis- Miquel Àngel Palou, han gestionat la esdeveniment també ens ha fet sentir tribuïts per categories i edats de joc posada en escena d’aquesta activitat partícips de l’activitat formativa dels han realitzat diferents dinàmiques en de manera magistral i amb la vocació

(VSHFLDOLVWHVHQ 0HGLFLQD)DPtOLD*LQHFRORJLD7UDXPDWRORJLD 5DLJ;2IWDOPRORJLD'LHWLVWD 5HY(VSRUWLYD3HUPtVDUPHV5HY&DUQHW

7HUjSLDItVLFD )LVLRWHUjSLD7HUjSLD,QGLED2VWHRSDWLD 2QHVGH;RF31,*LPQjVWLFD

'LOOXQV([WUDFFLRQVGHVDQJ

ϵϳϯϯϵϮϭϬϯŶŐĞů'ƵŝŵĞƌăϯ͕ŐƌĂŵƵŶƚ ŵĞĚŝĐĨĂŵŝůŝĂ͘ĐŽŵ

58 sió 665 [JULIOL 2019] rem de l’anglès la llengua vehicular per als més petits en un projecte integrador amb la il·lusió d’arribar a tothom.

5ª edició del Dia de l’Entrenador: solucions pedagògiques

ALBERT MALET I l’altre esdeveniment del qual ens La consolidació del Summer Basketball és tota una realitat! sentim orgullosos va ser la participació en el dia de l’entrenador a Barcelona. que tothom s’ho passés el màxim de dinació quant a logística, material, pu- Enguany se celebrava la cinquena edi- bé possible. blicitat, difusió i imatge i que van per- ció i, per primera vegada, entrenadors Les edats dels participants han com- metre també gaudir el dissabte 6 de ju- del BAC hi varen assistir. Un diumenge près des del 4 fi ns al 13 anys (de babys liol de la cloenda de les Jornades, on es molt intens quant a ponències esporti- a pre-infantils). Els babys han realitzat va conjuminar treball de bot, passada i ves sobre conceptes generals del bas- un horari especial de 5 a 7 i han fet tir i competició de manera continuada quetbol, taules rodones participatives totes les sessions de manera íntegra en i acte formal de cloenda amb valoració on es va poder parlar d’aspectes con- llengua anglesa. per part del president de l’entitat. Unes crets dels entrenaments i situacions re- Des del Club es valora de manera jornades molt positives, molt profi toses als de partit, així com xerrades formati- excel·lent l’activitat realitzada, en la i que han deixat a tothom un bon sabor ves per aprofundir en aspectes relacio- qual tothom s’ha involucrat al màxim de boca per cloure una bona tempora- nats amb la millora de la defensa en per fer-la possible. Ha signifi cat la con- da per als nostres interessos!, el BAC categories de promoció, el joc ofensiu solidació d’aquestes Jornades que per està en constant innovació! per conceptes, la millora en la presa de segon any consecutiu ha mantingut i I la propera temporada tornarem decisions i el desenvolupament d’una augmentat el nombre d’inscripcions i amb més força que mai... doncs s’es- superioritat numèrica del 1x0 al 5x5 novament s’ha gaudit del patrocini de tà treballant en la nova escola de bàs- per assolir ser millor jugador global. l’empresa Pretensados Marina, S.A. quet LludriBac. Un projecte formatiu La valoració va ser molt positiva ja que un any més ha recolzat el bàs- i educatiu global potenciant els valors que la duració i el format va afavorir quet formatiu local, fent palès la seva inherents a l’esport, l’aprenentatge de la participació de tothom així com el sinergia positiva amb el món esportiu conceptes tècnics de l’esport i oberta fet de veure entrenadors de primer ni- d’Agramunt. a tothom... Els qui vulguin hi cabran i vell, top dins l’elit del basquetbol po- També agrair a tots aquells que l’han tothom podrà jugar a basquetbol amb dent tenir una conversa amb tothom de fet possible amb el seu treball de coor- independència del seu nivell. També fa- manera oberta, cordial i positiva. Una activitat molt enriquidora i apassionant pels representants del BAC que hi varen assistir. Un encert l’organització d’aquest dia, un reconeixement a tots aquells que amb caràcter pedagògic inverteixen una part del seu temps en formar de manera integral nens i nenes i que va donar respostes objectives i di- rectes al nou basquetbol del segle XXI! Tanmateix, per acabar, emplaçar-vos a tots a seguir recolzant el BAC durant la propera temporada. El Club ha donat un pas endavant i ha reforçat l’àrea esportiva amb incorporacions de luxe. De ben segur que tots junts tornarem al mes de setembre amb més força i il- lusió que mai. Bon estiu a tothom i ens retrobem de nou ben aviat a les pistes

FONT: BAC FONT: de joc... Un quart de segle assolit, tot Els entrenadors, indispensables per la formació integral en categories de promoció! el futur per endavant! ■

[JULIOL 2019] sió 665 59 “Senyor, m’heu mirat amb tendresa, somrient el meu nom heu cridat; mon vaixell he deixat a la sorra, prop de Vós cercaré un altre mar...”

(el mar de l’Eternitat)

Ha pujat a la casa del Pare Concepció Vilà Cañadell Que morí cristianament el dia 30 de juny de 2019, a l’edat de 84 anys, havent rebut els S.S. i la B.A.

A. C. S.

Els qui l’estimem: Mn. Llorenç i germà Josep Mª; cosins i família tota i agramuntins, us preguem una oració pel seu descans etern.

Una dona, una cristiana que va servir amb generositat 23 anys la parròquia d’Agramunt.

Els agramuntins hem cantat i encara cantem... “D’Agramunt sou mare Verge dels Socós. Socorreu-nos ara que acudim a Vós. Ave, Ave, ave Maria...”

Castellserà - Agramunt, juliol 2019

60 sió 665 [JULIOL 2019] GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS ACORD D’ESQUERRA

Fent Agramunt, fent comarca

Gestionar un assades ja unes setmanes xarxa d’aigua d’Agramunt. Està ment va aconseguir-ne la dona- Ajuntament des de la constitució dels previst que durant les properes ció per part del Bisbat d’Urgell Pajuntaments, el nou equip setmanes pugui entrar en fun- l’any passat. no només de govern d’Acord d’Esquerra ja cionament i tant a Agramunt, les suposa s’ha posat a treballar, agafant Puelles, Mafet i la Donzell l’ai- Residència Mas Vell resoldre les el relleu i la bona feina dels gua ja arribi tractada per la nova En aquests moments estan qui ho han fet fi ns ara i seguint estació, ja que la d’Almenara ja fi nalitzant les obres a la tercera incidències impulsant les diferents àrees fa dos mesos que ha entrat en planta, fet que permetrà el tras- que van sor- municipals. En aquest sentit, funcionament. Paral·lelament, llat d’alguns dels residents i l’ús gint dia rere la feina és més fàcil quan hi s’està redactant el projecte per de les dues plantes de forma ja dia sinó tenir ha un projecte de municipi no a portar l’aigua potabilitzada defi nitiva. Serà llavors quan es només a curt termini sinó amb des d’Agramunt fi ns a Montclar, procedirà a l’arranjament de tota una mirada perspectiva en el temps. Gestio- amb l’objectiu de dur a terme el la planta baixa, que es destinarà endavant, nar un Ajuntament no només projecte durant aquests propers exclusivament a serveis als ma- planifi cant suposa resoldre les incidències anys. teixos residents. que van sorgint dia rere dia sinó i desenvo- Nou projecte comarcal tenir una mirada endavant, pla- Avinguda Jaume Mestres lupant el nifi cant i desenvolupant el pro- Aquest projecte avança en la Les eleccions del passat 26 programa grama de govern pel qual ens mesura del possible, conscients de maig també han modifi cat de govern hem presentat a unes eleccions de les difi cultats que suposa la confi guració del Consell Co- municipals. per al veïnatge i els comerços marcal de l’Urgell, encapçalat pel qual ens de la zona. Per aquest motiu, aquest cop per Esquerra Re- hem presen- Espai Cívic s’ha prioritzat l’habilitació del publicana de Catalunya, amb tat a unes En aquests moments s’està nou aparcament al Corriol dels l’alcalde de Sant Martí de Mal- eleccions fi nalitzant la posada en marxa Hortets. Tal com està previst en dà, Gerard Balcells, com a nou de les instal·lacions i l’adquisi- el projecte, aquesta avinguda President. En representació municipals. ció de tot el mobiliari. Al mateix mantindrà els dos sentits de cir- d’Agramunt hi haurà la Sílvia temps, s’estan duent a terme les culació mentre que l’Av. Agustí Fernàndez, que assumirà tota proves de selecció de la persona Ros passarà a ser d’un sol sentit, l’àrea de Serveis Socials, i l’An- que tindrà la responsabilitat de fet que comportarà una millora tonio Farré, que ja havia estat dinamitzar i coordinar les dife- important en la seguretat de la conseller d’educació i noves tec- rents activitats que s’hi duguin zona i un increment notable de nologies durant aquests darrers a terme, tant a nivell municipal places d’aparcament. quatre anys. És evident que la com impulsades per les entitats. comarca necessitava un canvi i Està previst que el nou equipa- Carrer Caminet de Montclar una mirada molt més ambicio- ment entri en funcionament a Gràcies a la bona col·labo ra- sa i de futur, ja que el projec- mitjans de setembre, coincidint ció amb la Junta administrativa, te actual, amb més de 20 anys amb l’inici del curs escolar durant aquest any s’ha pogut encapçalat per Convergència, dur a terme aquesta obra neces- havia quedat estancat i sense Nova potabilitzadora sària per a l’arranjament de tots una visió clara de projecte co- Aquest projecte consta de els serveis soterrats i del propi marcal. Des d’Acord d’Esquerra dues fases. Una primera fase ferm, guanyant al mateix temps esperem i confi em que aquesta ja fi nalitzada consistent en la amplada en aquells punts més regeneració democràtica aporti instal·lació de la pròpia potabi- estrets, gràcies a la bona pre- el canvi per una comarca que litzadora, ubicada al costat de disposició dels veïns afectats. ha de tornar a reivindicar-se i l’embassament de Mafet. I una I aprofi tant aquesta obra, s’ha avançar amb un projecte propi i segona fase, que connectarà arranjat el mur de contenció de alhora en xarxa amb la resta del la nova potabilitzadora amb la la zona verda de la qual l’Ajunta- territori. ■

[JULIOL 2019] sió 665 61 L'AJUNTAMENT INFORMA

ARRANJAMENT DELS CAMINS DE LA DONZELL LA 4a PAELLA SOLIDÀRIA RECAPTA La junta del vedat de caça de la Donzell conjuntament 935 EUROS PER L’ASSOCIACIÓ DE FA- amb l’Ajuntament d’Agramunt a través del Pla de camins ha MILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER dut a terme un conjunt d’actuacions que han permès arran- El dilluns 24 de juny, Agramunt va celebrar la 4a edició jar diversos camins del terme municipal. L’obra ha consistit de la paella solidària de Sant Joan al Passeig Josep Brufau. en millorar el ferm, perﬁ lar el traçat dels camins i reomplir Aquest any s’han recaptar un total de 935 euros que s’han de material la capa de rodadura. destinat a l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer Cal tenir en compte que l’Ajuntament d’Agramunt, davant i altres malalties neurodegeneratives de Tàrrega i comarca. la necessitat d’incrementar el pressupost destinat als ca- Una entitat que ofereix tallers d’estimulació basats en l’aten- mins municipals, va habilitar fa tres anys una partida nova per tal d’ajudar els diferents vedats de caça i associacions d’agricultors. D’altra banda, s’han iniciat les obres d’arranjament de diversos vials a càrrec del Departament d’Agricultura a partir de la indemnització rebuda per l’incendi que va afectar bona part del terme de la Donzell l’any 2011. Durant la tardor i en aquest mateix projecte, es posarà reg asfàltic al tram d’Agramunt a les Puelles que evita el pas per la zona del cementiri i al tram de camí que falta ﬁ ns a enllaçar al del terme d’Oliola. FONT: AJUNTAMENT FONT: ció i estimulació cognitiva, funcional, psicològica i social de les persones afectades de la malaltia d’Alzheimer o altres tipus de demència. El dimecres 10 de juliol es va fer entrega del taló a l’asso- ciació. Els diners s’invertiran en la compra d’un nou ordina- dor tàctil amb la llicència del programa GRADIOR per poder FONT: AJUNTAMENT FONT: oferir més places en els programes de Prevenció, Manteni- REMODELACIÓ DEL PONT QUE CONNECTA EL PASSEIG ment i Tractament de la Memòria i, d’aquesta manera, donar MERCÈ ROS I LA PLAÇA FONDANDANA atenció a més persones. L’Ajuntament d’Agramunt ha realitzat la remodelació del CURS DE PREMONITORS D’AGRAMUNT pont sobre el riu Sió que connecta el Passeig Mercè Ros i la plaça Fondandana. L’actuació ha consistit en una renovació Un total de 27 nois i noies han participat al curs de pre- de totes les tra- vesses de fusta, les quals s’havien fet malbé amb el pas del temps. Per una altra banda, també s’han millorat els ac- cessos, facilitant, així, la mobilitat dels vianants que creuen el riu per aquest punt de la FONT: AJUNTAMENT FONT: FONT: AJUNTAMENT FONT: vila.

62 sió 665 [JULIOL 2019] DADES DEL SERVEI DE RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES

Els resultats de la recollida de residus referent al mes de maig han millorat respecte al mes d’abril gràcies a les tones de vidre i el lleuger retrocés del rebuig, passant monitors que s’ha celebrat a del 30,91% de recollida a l’abril a un 32,26% el mes de maig. Per residus, hi ha Agramunt entre l’1 i el 5 de una lleugera millora en les dades de recollida de la matèria orgànica, estabilitzant-se juliol. per sobre de les 21 tones mensuals. El curs està adreçat a joves de 14 a 17 anys i es realit- Mitjana MITJANA % 2019 TOTAL Acumulat mensual zen 25 hores de formació pre- AGRAMUNT 2018 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG respecte 2018 2019 acumulat en tones 2018 sencials a l’Espai Cívic. Les (tones) sessions han anat a càrrec 1.560,5 Rebuig 127,05 121,3 110,7 119,6 125,8 124,3 601,6 120,3 -5,3% de la Fundació Escolta Josep 244,6 Matèria orgànica 19,5 17,90 18,24 21,01 21,00 21,65 99,8 20,0 2,5% previsió Carol i compten amb una aju- 110,5 Vidre 8,8 14,00 6,04 7,42 7,80 12,26 47,5 9,5 8,5% da del Consell Comarcal de 2020 115,2 Envasos 9,6 8,24 9,55 8,07 11,83 10,20 47,9 9,6 -0,5% l’Urgell. 206,6 Paper 15,69 13,9 12,0 14,0 15,64 15,06 70,6 14,13 -10,0% Davant l’èxit de la convo- catòria, del 29 de juliol al 2 677,0 TOTAL SELECCIONAT 53,55 54 46 51 56 59 265,9 53,17 -0,7% TONES TOTAL 2.237,5 180,59 175 157 170 182 183,43 867 173,5 -3,9% d’agost se celebrarà un nou DE RESIDUS curs de premonitors. 30,26% 29,65% 30,81% 29,29% 29,71% 30,91% 32,26% 30,65% 30,65% 3,37% 50% OBERT UN NOU PROCÉS PARTICIPATIU PER POSAR Algunes de les xifres a destacar dels primers cinc mesos de l’any, és la reducció NOM A L’ESPAI CÍVIC en un 3,9% de les tones de residu respecte al mateix període de l’any passat, i que L’Ajuntament d’Agramunt s’han generat, cada mes, de mitjana, 7 tones menys de rebuig, passant de les 127 ha obert del 3 al 19 de juliol tones/mes de l’any passat a les 120 tones/mes del que portem d’any. Pel que fa un nou procés participatiu. a altres residus, l’orgànica i el vidre estan registrant xifres positives en els darrers En aquesta ocasió és per po- mesos, i el paper i els envasos mantenen una tendència estable de recollida. En sar nom al nou espai cívic del conclusió, aquest 2019 s’està registrant un lleugera millora en les xifres totals de Passeig Josep Brufau. recollida selectiva a la nostra vila.

Es tracta d’un procés anònim en què l’usuari pot proposar tants noms com desitgi. A més, es dóna l’oportunitat de fer una breu explicació del motiu pel qual es proposa un nom. Un cop tancat el procés participatiu, l’equip de govern contemplarà totes les opcions i en triarà una, procurant que sigui la més apropia- da per a la ﬁ nalitat del centre. ■ FONT: AJUNTAMENT FONT:

[JULIOL 2019] sió 665 63 Ens costa imaginar-te absent per sempre, tants de records de tu se’ns acumulen, que ni deixen espai a la tristesa, i et visquem intensament sense tenir-te.

Miquel Martí i Pol

PRIMER ANIVERSARI Joan Romeu Marquilles

que morí cristianament el dia 18 de juliol de 2018, als 65 anys d’edat.

E.P.R.

Els qui t’estimem no t’oblidarem.

Agramunt, juliol de 2019

64 sió 665 [JULIOL 2019] ALMANAC

AGOST 2019 Les fases de la lluna: Demografi a Lluna nova el dia 1, a les 05:12 h Mes de 31 dies, vuitè del nostre calendari. Era el sisè mes de l’antic calendari romà, i el Quart creixent el dia 7, a les 19:31 h (Mes de juny de 2019) Senat de Roma li va canviar el nom en honor al primer emperador, August. Lluna plena el dia 15, a les 14:31 h El dia 1 el sol surt a les 6h 47m, i es pon NAIXEMENTS a les 21h 09m. El dia 31 el sol surt a les 7h Quart minvant el dia 23, a les 16:56 h Malak Hama dia 6 17m, i es pon a les 20h 26m. Joan Escolà Torné dia 16 El dia 23 el sol entra a la constel·lació de Lluna nova el dia 30, a les 12:37 h Amaya Santa Martina Rodríguez dia 20 VERGE. MATRIMONIS El dia 11 eclipsi parcial de Sol, visible al Dia 10: Sant Llorenç. Hom creu que el Anna Ruiz Vilanou, i nord d’Àsia i d’Europa. dia d’avui és el més calorós de l’any, ja que Albert Cases Zurita dia 1 a l’escalfor pròpia del sol en aquest temps DATES ASSENYALADES se suma encara l’ardència de la foguera on DEFUNCIONS fou cremat el sant màrtir. Els carboners i Rosa Vilalta Sala 88 anys, dia 31-5 I COSTUMARI Leoncio Martín González 93 anys, dia 11 els bosquerols creuen que la llenya tallada El mes d’agost és considerat com el de més el dia d’avui i durant la vuitada crema molt Informació facilitada pel Registre Civil amb les dades conve- calor, ja que en el seu curs s’escau el mo- més que l’altra i que és la millor per a fer-ne nientment autoritzades. ment culminant de la canícula. Aquest espai carbó. de temps correspon a la durada del moment Dia 15: L’Assumpció de la Mare de Déu. en què l’estel Sírius, anomenat popularment L’Església commemora la mort de la Mare de el Ca, surt i es pon a la mateixa hora que el Déu. A molts pobles es representava el mis- Sol, fenomen que comprèn des de les darre- teri de l’Assumpció, com s’havia fet a Prades ries de juliol fi ns al fi nal d’agost. L’agost és o com encara es fa a Elx, al País Valencià. també temps de tempestes i tamborinades. Moltes poblacions celebren avui la Festa Ma- Dia 6: Sant Salvador. La temperatura que jor. El dia s’escurça notablement. assenyala el dia d’avui és la que regirà tot Per la Mare de Déu d’Agost, l’any. a les set ja és fosc. El dia de Sant Salvador marca l’any venidor. Ramon Bernaus i Santacreu

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JUNY °C l./m2 42,8 41,6 40,7 40 42 40 40 JOSEP ROVIRA 37 37,5 38 36 35 34,2 33,3 32,7 34 32,3 31,8 31,7 31,8 Temps 30,8 31 32,8 30,8 32 29,9 29,8 29,8 30 29 28,7 30 28,4 27,9 28,2 30,4 27,6 29,3 26,7 26,3 28 PLUJA CAIGUDA DURANT EL JUNY 25,5 27,5 25,5 24,2 24,4 24,3 26 25 23,8 23,7 23,2 Dia 10 ...... 1,5 l./m2 22,3 24,4 22,5 24 21,6 21,5 22,0 Dia 11 ...... 4,0 l./m2 21,0 20,9 20,7 21,0 20,4 20,1 20,1 20,3 22,7 20,3 20,0 22 2 19,6 21,4 Dia 20 ...... (plugim) 0,1 l./m 20 18,7 20,5 20 Dia 21 ...... 0,4 l./m2 17,3 18,8 16,8 16,8 18 16,4 TOTAL ...... 6,0 l./m2 15,5 15,5 15,3 16 14,2 16,3 13,8 16,0 15 15,0 13,0 13,0 12,0 12,5 12,3 14 11,2 13,5 TEMPERATURES EXTREMES DE JUNY 10,8 10,6 13,0 12 10,3 11,7 10 11,2 8,9 10 Màxima del mes ...... 42,8°, dia 29 8 Mínima del mes ...... 4,5°, dia 11 7,6 Oscil·lació extrema mensual ...... 38,3° 7,0 4,5 6 5 Mitjana de les màximes ...... 30,8° 4 Mitjana de les mínimes ...... 14,1° 4 2 0,4 Mitjana de les mitjanes ...... 22,4° 0 1,5 0,1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Dies L’observador: Ramon Coll Temperatura màxima: Temperatura mínima:Temperatura mitjana: Precipitacions: (Des de cal Tallador)

[JULIOL 2019] sió 665 65 F. XAVIER TORRES FARRENY 1963 - 2014

Sempre present

66 sió 665 [JULIOL 2019] LLEURE AMENITATS

Muntatge estiuenc en què es barregen els coberts del carrer Sió amb una platja Les 7 marítima. Una imatge bucòlica i totalment de ciència ﬁ cció, com si Agramunt s’hagués convertit en una vila marinera a causa d’uns hipotètics efectes del canvi diferències climàtic en un futur molt llunyà. La imatge de l’esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo- per Ricard Bertran diﬁ cacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera Solució a la

Sopa de Lletres: SUDOKU

WHJUSTIFICARELO

YHTMNEXPOTZGWLJ ODRR

SOPA DE LLETRES KCERIBIHOCA PVCP TEGAH I CPTVUCOPY

ACNÇ XGDDK I OATCLNXÇC Ompliu les caselles buides dels requadres de 9x9 NRGMEPINHCGIRTÇ

CSP UJMERHC YU CCMSKPE quadrats, amb xifres de l’1 al 9, sense repetir cap

Busqueu les paraules corresponents: TSSDTSMIRLXQJ OI

MJIWNTRHTZ RMHMT T WAN I J AM R

RLLCCRMNOVXMBUE número en una mateixa ﬁ la, en una mateixa colum-

COHIBIR, COHONESTAR, COINCIDIR, CXSJUYWG I EANXOS RIJXTCOINCIDIRI na, ni en una subquadrícula de 3x3. CONCORRER, EXCUSAR, INCIDENCIA, INTIMIDAR, JUSTIFICAR, MATEIX, OCORRER, PARCIAL Solució a les 7 diferències: 69 RIJXTCOINCIDIRI 23 51 48 EANXOS I CXSJUYWG RLLCCRMNOVXMBUE 41 R AM J I WAN T RMHMT Z 7 1 594 OI TSSDTSMIRLXQJ CCMSKPE YU JMERHC 67 NRGMEPINHCGIRTÇ Solució al

SUDOKU: 439 2 1

OATCLNXÇC I XGDDK 371684259

465329178

CPTVUCOPY I TEGAH 928751634 21

543972861

KCERIBIHOCAODRR 196843725

782165943 65 29 78

YHTMNEXPOTZGWLJ 657498312

239517486 WHJUSTIFICARELO 814236597 76 0

[JULIOL 2019] sió 665 67 Víctor Martorell i Bragat

2n aniversari - 26 de juliol 2019

Per més temps que passi continues present en cada instant i pas de les nostres vides, t’enyorem i t’estimem molt.

Agramunt, juliol de 2019

68 sió 665 [JULIOL 2019] L’OBJECTIU DEL ROBERT

Mussol comú (Athene noctua) És una de les aus nocturnes més petites d’Europa, però probablement és de les més freqüents i ben present a casa nostra. Tot i ser nocturna es deixa veure molt sovint durant el dia vigilant en empedrats de cabanes ensorrades, dalt de marges de camins i ﬁ nques, troncs secs o amagats dins d’arbres protegint-se del sol, esperant l’arribada del capvespre. A l’Antiga Grècia era l’animal sagrat de la deessa Atenea, probablement d’aquí li ve el nom cientíﬁ c. Foto feta a la Serra d’Almenara el 24 de juny d’enguany. ROBERT PENELLA

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

[JULIOL 2019] sió 665 69 LL’àlbum’àlb um

70 siósió 665 [JULIOLJULIOL 20201919] 59 63 67 72 62 66 56 57 60 64 68 71 70 74 58 61 65 69 73 75 48 49 50 51 53 52 54 55 43 35 39 41 45 31 33 37 40 47 36 38 42 44 46 34 26 32 27 28 29 30 23 24 25 19 20 21 22 15 16 17 18 10 6 7 8 9 11 12 13 14 5 1 3

2 4

nguany fa 50 anys de la presen- 1) Carme Villegas 26) Josefi na Felip 51) Antonio Farré Etació a la nostra vila del grup de 2) Maite Mitjavila 27) Mercè Batalla 52) ? Castro “Majorettes” i la Banda de Cornetes i 3) Tere Villegas 28) Ivette Noguera 53) Manuel Herencia Tambors, coincidint amb la Festa Ma- 4) Anna Roca 29) Antonieta Jovell 54) Antonio González jor de 1969, que va consistir amb una 5) Dolors Arriasol 30) Carme Pintó 55) Josep Pampalona cercavila pels carrers de la vila i un 6) Antonieta Canosa 31) No identifi cada 56) Ramon Ribera brillant fi nal a l’envelat. Segons cons- 7) Socós Castellà 32) No identifi cada 57) No identifi cat ta al Sió de l’època, la idea de formar 8) Marisa Amigó 33) Socós Vicens 58) No identifi cat aquest grup va sorgir d’Antoni Canosa la qual fou secundada per Josefi na Vi- 9) No identifi cada 34) Anna Santacreu 59) Alfons Zurita ladot, en els treballs d’organització, i 10) Marta Suárez 35) No identifi cada 60) No identifi cat Carme Villegas i Dolors Arriasol com 11) Ramona Figuera 36) Josefi na Pintó 61) Sisco Zurita a professores i directores de la coreo- 12) Rosa Maria Sera 37) Montserrat Felip 62) Jordi Sera grafi a; i Alfons Zurita per als tambors i 13) Teresa Llorens 38) Maria Espinal 63) Tito Villegas el jove Paco Castro per les trompetes. 14) Clara Noguera 39) Agnès Recasens 64) Jaume Perucho En el moment de la presentació eren 15) Eugènia Noguera 40) Imma Vicens 65) No identifi cat 36 noies i 12 nois, que després es van 16) Montserrat Vicens 41) Josefi na Villalta 66) Manuel Verdejo anar ampliant fi ns aconseguir el grup 17) Mercè Pont 42) Mª Teresa Penella 67) Josep Santacreu que mostra la foto d’aquest mes. Du- 18) Gina Vidal 43) No identifi cada 68) Josep Mª Martí rant uns anys es van fer molt populars 19) Rosa Maria Añé 44) Lluïsa Martín 69) Miquel Martín i van participar activament en diversos 20) Rosa Maria Creus 45) Dolors Llorens 70) Quico Esteban esdeveniments de la vila, com les ca- valcades de Reis. Així mateix van ser 21) Maria Boncompte 46) Mercè Boncompte 71) Josep Mª Poch molt sol·licitats per poblacions veïnes, 22) Carme Zurita 47) Marisol Cuñat 72) Jaume Marquilles com Tàrrega, Bellpuig, Balaguer, Alma- 23) Carme Llorens 48) Herminio Hernández 73) Manel Fa celles..., i d’altres de més enllà, com 24) Rosa Maria Bertran 49) ? Castro 74) No identifi cat Saragossa, Osca i Andorra. 25) Josefi na Esteve 50) Ramon Ribalta 75) ? Pacheco

[JULIOL 2019] sió 665 71 IMATGES D’AHIR i D’AVUI

En aquesta secció de les imatges d’ahir i d’avui en publiquem una altra de la zona dels dipòsits del Convent. La d’ahir correspon a una postal circulada el mes de setembre de l’any 1942. Es pot veure descobert el primer dipòsit d’aigua que es troba pujant des del raval de Sant Francesc. Com ja hem comentat altres vegades, anys enrere era un lloc molt concorregut per passar-hi les caloroses tardes d’estiu, aproﬁ tant les ombres dels pins i l’airet que hi corre en ser l’indret més elevat de la vila. Ara, amb els dipòsits tapats, hi ha una gran superfície de ciment, una part de la qual està habilitada com a pista de bàsquet. D’un temps cap aquí, aquest turó és conegut perquè s’hi pot visitar el Pou del Gel i la Cisterna del Convent.

72 sió 665 [JULIOL 2019] FOTO: JOSEP ROVIRA