Archivo del Partido Comunista de Espana. Colección G.C. Registre 374. Títol: Soldats estirant una corda sobre una barca al riu Ebre. Data: c.a agost de1938.

Arau Comarcal de l'Alt Penedès. Fons Henry Buckley. Registre 19. Títol: Telefèric creua el riu a l'alçada de Móra d'Ebre. Data: Novembre de 1938.

Biblioteca Nacional de Madrid. Títol: Restes del Pont de Ferro de Móra dinamitat. Data: ca abril de 1938 La Batalla de l'Ebre va ser un dels episodis més decisius de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). No fou l'últim enfrontament, però sí l'últim intent republicà seriós per canviar el desenvolupament d'un conflicte que desprésde la caiguda del Front d'Aragó i l'ofensiva sobre el País Valencià es presentava realment desfavorable pel bàndol lleial.

Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Fons Henry Buckley. Registre 31. Títol: Vista panoràmica de Móra d'Ebre des de Mora la Nova. Data: Novembre de 1938. Arxiu Municipal de Flix. Fons Oscar Kurz. Tiíol: Habitació del complex electroquímic de Flix. Data: c.a 1939

Fou, també, l'últim intent per aconseguir un cop d'efecte que reforcés la república. Negrfn encapçalava des del 17 de maig de 1937 un govern autoanomenat com el de la victòria que no parava, per altra banda, d'encadenar derrotes. La batalla era, en cas de guanyar-se, un instrument de reforç de la república i de prestigi per l'executiu i, alhora, una via per cridar l'atenció a les democràcies europees sobre la necessitat d'intervenir a Espanya-, fet que malauradament no succeí.

Archivo del Partido Comunista de Espana. Colección G.C. Registre 418. Soldats avançant per la via del tren amb Ascó al fons. Data: c.a agost de 1938.

Archivo del Partido Comunista de Espana. Col ección G.C. Registre 73. Títol: Brigada motoritzat circulant vora el riu. Data: c.a 1938. Archivo del Partido Comunista de Espana. Colección G.C. Registre 430. Títol: Soldats aprofitant la tranquil·litat de la nit per construir un nou pont. Data: c.a 1938.

El conflicte destacà per les pèrdues materials que ocasionà i per la crueltat desenvolupada al camp de batalla. Franco preferí en tot moment una guerra de desgast a partir d'atacs frontals, basats en la seva superioritat armamentística, que havien de reduir la capacitat, ja molt minvada a aquestes alçades de la guerra, de l'exèrcit republicà.

Amb el pas a la riba esquerra de l'últim home, el 16 de novembre, començava la reconstrucció d'una comarca amb les infraestructures destrossades, uns pobles deserts i una xarxa associativa trinxada, on els franquistes perseguiran totes aquelles persones contràries a l'ideari nacional, venjant implacablement els excessos comesos per elements exaltats durant el 1936.

Archivo del Partido Comunista de Espana. Colección G.C. Registre 316. Títol: Vista general del Pont de Ferro de Móra d'Ebre destruït. Data: c.a abril del 1938.

Araiu Municipal de Flix. Fons Oscar Kui7. Títol: Tren destruït al complex electroquímic de Flix. Data: c.a 1939. Archivo del Partido Comunista de Espana. Col ección G.C. Registre 416. Títol: Soldats amb actitud reposada a prop d'Ascó. Data. c.a agost de1938.

El desgast que l'Exèrcit de l'Ebre patí durant el conflicte, les pèrdues materials que se'n deriven i el panorama internacional desfavorable, deixaren a la república, un cop acabat l'enfrontament a l'Ebre, sense cap mena de capacitat política ni militar. Després de la batalla ja no quedaven restes humanes ni materials a Catalunya, separada de la zona centre i Sud, amb les costes bloquejades per la marina enemiga, tancada la frontera amb França i amb una capacitat industrial molt minvada.

Archivo del Partido Comunista de Espana. Col ección G.C. Registre 362 i 358. Títol: Soldats republicans retirant símbols franquistes a Móra d'Ebre. Data c.a agost de 1938.

Archivo del Partido Comunista de Espana. Col ección G.C. Registre 398. Títol: Farmàcia del C/ Bonaire de Móra d'Ebre amb un cartell on s'indica un refugi. Data: c.a agost 1938 Biblioteca Nacional de Madrid. Títol: Casa a Ascó completament destruïda. Data: c.a agost de 1938. La batalla, desenvolupada entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, afectà directament sis pobles de la Ribera d'Ebre: Riba-roja, Flix, Ascó, Móra d'Ebre, Benissanet i Miravet, i arrasà moltes altres poblacions de les Terres de l'Ebre.

Biblioteca Nacional de Madrid. Títol: Home armat al centre d'Ascó apuntant amb un fusell. Data: c.a agost de 1938.

Araiu Comarcal de l'Alt Penedès. Fons Henry Buckley. Registre 35. Títol: Pont bombardejat per l'aviació franquista. Data: novembre de 1938.

Biblioteca Nacional de Madrid. Títol: Vista interior del Castell de Miravet. Data. c.a agost de 1938. Biblioteca Nacional de Madrid. Títol: Pagès carregat amb un sac a prop del Portal del Motxo de Miravet . Data. c.a agost de 1938 Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Ascó 008. Títol: Bombardeig sobre Ascó. Data: 2 d'agost de 1938

La Guerra Civil Espanyola fou entesa per molts observadors europeus com la prèvia de la II GM i serví, en bona mesura, d'assaig per italians i alemanys, que utilitzaren Espanya com a banc de proves pel seu armament i frenaren, momentàniament, les seves aspiracions expansionistes. A l'Ebre, com en tot conflicte armat modern, l'aviació jugà un paper fonamental.

Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Benissanet 006. Títol: Bombardeig sobre Benissanet. Data: 26 de juliol de 1938.

Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Garcia 009. Títol: Bombardeig sobre Garcia. Data: 28 de juliol de 1938 Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Móra d'Ebre 002. Títol: Bombardeig sobre Móra d'Ebre. Data: 28 de juliol de 1938

Les fotos que presentem són de L'aviazione Legionaria italiana, la qual fou decisiva en el desenvolupament final del conflicte. Dels 759 avions que envià aproximadament a Espanya en destaquen els Savoia S. 79 i els S.81. Les fotografies, dipositades al Centre d'Història Contemporània de Catalunya, mostren un dels aspectes més tristos del conflicte, els bombardejos que molts pobles i persones de la Ribera patiren en les seves carns.

Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Móra d'Ebre 006. Títol Bombardeig sobre Móra d'Ebre. Data: 28 de juliol de 1938

Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Riba-roja d'Ebre 002. Títol Bombardeig sobre Riba-roja. Data: 28 de juliol de 1938 Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Vinebre 001. Títol: Bombardeig sobre Vinebre. Data: 27 de juliol de 1938

Que l'aviació fou decisiva durant el conflicte ho prova el creixement de les unitats aèries que hi participen, molt superiors al final de la guerraque als seus inicis. També és evident que la superioritat inicial de la república es veu completament capgirada als últims períodes de la Guerra Civil, coincidint cronològicament amb l'ofensiva a l'Ebre, quan els nacionals poden desplegar plenament l'aviació que reben dels feixistes europeus i tot el seu potencial destructiu. A més els franquistes podran disposar de pilots alemanys i italians molt experimentats i utilitzaran aquest mitjà per castigar d'una manera continuada infraestructures i vies de subministrament republicanes i malauradament, a la societat civil. La població patirà, per tant, una forma nova i terrorífica d'enfrontament bèl·lic, l'atac aeri, que repercutirà en la destrucció massiva i indiscriminada de la població civil, tant físicament com psicològica, a través del bombardeig. Es calcula que a Catalunya van morir 7.400 persones, víctimes dels brutals atacs de l'aviació.

Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Bombardeigs Aviazione Legionaria Italiana. Registre: Flix 022 Títol: Bombardeig sobre Flix. Data: 1 d'agost 1938 Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0479. Títol: Obres de construcció de l'escola de Benissanet. c.a 1942

El front, fins a l'abril del 1938, s'havia mantingut allunyat de Catalunya, tot i que els bombardejos ja ostigaven la població civil i les infraestructures catalanes des de l'aire, tot intentant minar la moral del bàndol republicà i manllevar-lo dels subministres necessaris per afrontar el conflicte armat amb garanties de victòria.

Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0497. Títol: Obrers treballant a les cases de jornalers de Benissanet. Data: s.d

Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. Fons de l'Ajuntament de Benissanet. Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament. Unitat documental 879. Data: 30.03.1939-09.02.1944 Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Direcclón General de Reglones Devastadas. Registre 0754. Títol: Vista general del Grup Escolar de Móra d'Ebre un cop finalitzades les obres. Data: c.a 1946

Per fer-ho el règim creà, mitjançant decret de 25 de març de 1938, el Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, sota la tutela de Joaquim Benjumea Burín, integrat al Ministeri de l'Interior. L'article 1 del decret descriu a la perfecció la voluntat amb què neix: " Corresponde al Estado por medio del Ministerio del Interior y su Servicio de Regiones Devastadas y Reparaciones la dirección y vigilancia de cuantos proyectos, generales o particulares, tengan por objeto restaurar o reconstruir bienes de todas las clases danados por el efecto de la guerra".

Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0734. Títol: Vista de la Plaça de Baix de Móra d'Ebre amb importants destroces a l' església de St. Joan Baptista. Data: ca 1939

Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0735. Títol: Església de Sant Joan Baptista de Móra d'Ebre completament destrossada pels efectes de la Guerra Civil. Data: ca 1939 Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0488. Títol: Vista general de l'escola de Benissanet un cop acabades les obres. Data: c.a setembre de 1943

En iniciar-se la Batalla de l'Ebre aquesta situació de calma tensa es capgira per complet i molts pobles de la Ribera d'Ebre passen a trobar-se, per moments, a primera línea de foc o a la reraguarda. El combat repercuteix negativament sobre dos aspectes; en primer lloc, les pèrdues humanes (sense cap mena de dubte l'aspecte més trist i deplorable de qualsevol guerra) i, en segon lloc, les pèrdues materials (destrucció física de pobles, comunicacions o xarxes productives). La reconstrucció és, per tant, una de les principals tasques a emprendre si es vol que la vida, tant en el seu aspecte humà com econòmic, torni al seu camí natural.

Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. Fons de l'Ajuntament de Móra d'Ebre. Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament. Unitat documental 4234. Data: 31.05.1939-26.06.1942

Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0739. Títol: Obres de construcció del Grup Escolar de Móra d'Ebre. Data: ca 1945 Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons de la Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0769. Títol: Interior del Quarter de la Guàrdia Civil de Móra d'Ebre. Data: ca 1956

L'agost de 1939 el Servicio Nacional de Regiones Devastadas adquireix la categoria de Direcció General, dins el ministeri de Governació. S'aposta per una reconstrucció que ha de pal·liar els efectes de la guerra i ho ha de fer, a més, impregnada del nou Espíritu Nacional, intentant reforçar les bases del Movimiento i aprofundint en el discurs que la destrucció fou causada per la barbarie roja. Franco s'erigeix novament en caudillo; Caudillo de la reconstrucción.

El 23 de setembre de 1939 el Cap de l'Estat redacta el decret sobre l'adopció de localitats danyades per la guerra en més d'un 75%. A la Ribera d'Ebre s'hi pogueren adherir els municipis de Benissanet i Móra d'Ebre. Un cop adoptat el poble es redactà el projecte general de reconstrucció.

Després de diversos canvis en la dependència jeràrquica un decret de 23 de setembre de 1959 transformava els serveis de la Dirección General en Servicio Nacional de Construcciones i un altre de 13 d'octubre creava una Comissió Liquidadora que desmantellà la seva estructura.

Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. Fons de l'Ajuntament de Móra d'Ebre. Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament. Unitat documental 4234. Data: 31.05.1939-26.06.1942