Les terres del Baix Empordá, amb els seus camps assadollats i ben conreáis, els seus po­ bléis plarvers alguns, encimbellats els a I tres, amb llurs gents de carácter sincer i obert, te­ ñen quelcom que atrau i apaivaga l'esperit. Parlem-ne avui d'un poblé tranquil i afable^ que es troba a la carretera de Torroella de Mont- grí, o de Verges, digueu-li com volgueu, tant se val. Carretera que s'adre^a vorejant la llera del riu que neix i mor a comarques gironines: el Ter. El viatge per aquest itinerari és d'una bellesa i amenitat indiscutible. Robles i camps, arbredes i planúria, tot es troba en el camí. I una visió que gairebé va desapareixent de les nostres carreteres enguany: algún que altre carro tirat per cavElleries. La seva interferencia maí no manca en el trajéete Els pobles es succeei- xen en el cerní, Cervia, Sant Jordi, Colomers, Per les ... Ací, al pas de la carretera, cal aturar-se. En una corba suau apareix el Santuari de la Font Santa. Té raparenc;a de masia catalana i és visitat per gran nombre de gents, ja no sois del país, car hi sovintegen els franceses que pot- terres ser n'han sentit parlar mes del nostre Santuari que els mateixos girón i ns. La capel la data def 1461 i l'aigua de la font a qué deu el nom, gau- deix de virtuts curatlves. Fins i tot s'ha dit que la Font Santa és el Lourdes cátala, si bé les ai- del gües del nostre Santuari li porten quatre se- gles d'avantatge:

«...Les aigües d'elxa Font obren B a i X deis cees els ulls corporals; amb elles molts malalts cobren salut en diferents mais...» (Deis Goigs de la Mare de Déu de Emporda Gracia de la Font Santa) Jafre está situat, geográficament, al NF. de , a la riba esquerra del Ter, del qual dista JAFRE (I) 500 me tres. Temps passats, pero, el riu vore- ¡ava la carretera, fet comprovat quan fa pocs anys es va fer la capta d'aigües soterránies i es. trobaren pedretes de l'antiga llera. D'ací que el riu solia barrar tot sovint els camins, car els aiguats eren molt freqüents i l'aigua assolia el Santuari. Llegim al Llibre d'Obra del mateix que el 8 de mar? del 1802, les aigües desferma- des arribaren «fins los escalons de pujar a la capella de Ntra. Sra. de la Font Santa». I testi- monis presenciáis ens asseguren que l'any 1940 aconseguiren ádhuc l'últim esplaó del presbiteri. Jafre afronta al N. amb el terme de Garrigo- les; a l'E. amb el de Verges; al S. amb Foixá i a l'O. amb Colomers. En 1Ó98 era lloc reial de la batlüa de Verges. L'origen del seu nom l'atribueixen alguns al cavaller i senyor del Castell, del qual avui ne­ mes en resten alguns panys de paret a la part anterior del temple parroquial. Cal teñir en compte que l'any 895 es troba un caval'er ano- menat N. Jacfre. Per tant, no ens sembla arris­ ca t d'insinuar l'origen visigot del poblé, puix per que el cognom Jacfre pot derivar molt bé el MARUJA ARNAU i GÜEROLA Jocfred evidentment germanic. I malgrat no pos-

263 llem, de la Valí de Jafre, la bajulia ¡ honors de la parroquia de Sant Martí de Jafre (2). Entre els anys 1272 - 1277, l'Abat d'Amer Berenguer MI va cbtenir dos privilegis de Jau- me I perqué els seus súbdits no fossin captu- rats ni multats pels oficiáis reíais i tampoc els homes i dones que anaven al mercat d'Amer, —Aquest fet ens corrobora la importancia que gaudien els Monestirs en aquella época—. L'any 1273, el Comte Huc, d'Empúries, li confirma la jurisdicció de Colomers i Jafre (3). L'any 1282, l'Abat aixeca Acta formal de la presa de poses- sió de la jurisdicció de St. Martí de Jafre. Pos­ terior ment, el Comte confirma en una de les seves derrotes, els privilegis que fru'íen els se- nyors eclesiástics, per rao deis quals, una ter­ cera part deis vassalls del Comte d'Empúries no venien obligats a ajudar-lo en les guerres succes- sives C|ue mantenía i que van acabar amb la no­ ble Casa. Aquests privilegis es remunten a la confir- mBció feta peí rei Don Martí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Reg. 2.197, fol. 130 vto., expressant l'atorgació feta al Monestir de Sant Miquel de Fluviá el 2 de mar^ de 1303, davant el Bisbe de Girona ¡ diversos Abats. Poní; Huc i son fill Huguet fan reconeixement al bis­ be, abats i priors de St. Pere de Roda, Roses, JAFfíE. • Creu de terme. Fluviá, Ullá, i Lledó, que els com- tcs ue els precediren no tingueren servéis feu- dals d'<(hosts, cavalcades, tragines, obres, qües- ties ni servéis forgats ni guárdres», deis habi- tants de Canavelles, Mata, Fonolleres, Llevia, Vols, seir dades de la fundació del Castell, tampoc Gaijses, Saus, Colomers, Sant Pere de Valí, .Jafre, no deixa d'ésser una possibilitat que dati d'a- , , St. Miquel de Fluviá, Mon- queíla época. tiró, Palol, Armadas, Garrigás, St. Tomas, Víja- A! 1017 veiem escrit JAFAR. En 131ó es par­ macolum, Vilacolum, el Far, Vila-sacra, Bausit- la de JAFERO, i JAFFERO en 1348. Posteriors ges, St, Quirze, Colera, Rabos, Marca, Estanyol, documents esmenten JAFFRE i a partir del lóOO Sobiránigues, St. Mateu de Diana, Camallera, llegim indistintament JAFRA i JAFRE. Pins, Olives, Paiau Borrell, , Vila-robau, La historia de Jafre resta si és o no és, a la etc. nebulosa. De cap fet transcendental no teníem El 4 de juny del 1277, Arnau de Bordiis fa referencia, llevat del fet prodigios que origina reconeixement al prior del Monestir de St. Mi­ l'erecció del Santuari, envers el qual gira la quel de CruTlles de la venda feta peí seu pare constant histórica local. Artall, consistent en una décima de la parroquia No obstant aixó, hem procurat esbrinar quel- de Jafre. com que pugui donar una petita idea del seu L'any 1279 Raimen de , jutge ordi- passat. nari del Comte d'Empúries, pronuncia senten­ Jafre forma part del Comtat emporitá, jun- cia a favor de l'Abat Berenguer d'Amer i contra tament amb vint pobles mes de l'AIt i Baix Arnau de Bordiis, sobre la recepció de firmes Empordá. deis homes de la parroquia de Sant Martí de El 7 de ¡uny del 1228 el Connte Huc, que a Jafre, que teñen qüestions entre ells, peí fet d'és­ l'igual que els seus antecessors tenia un espe­ ser homes del monestir d'Amer. cial afecte al Monestir d'Amer, va fer donació El Comte Malgauli d'Empúries, últim de la al seu Abat Berenguer I de tota la ¡urisdicció nrssaga comtal, va vendré el dret que tenia so­ de Jafre, a canvi de cent sous barceloneses de bre diversos Ibes del Comtat, entre els quals s'h¡ tern (1 ). troba: «...in loco parochia de Jafero: Instru- L'any 1243, Bernat, Prior del Monestir de mentum venditionis factae per Comitem Im- Sant Miquel de Cruílles, amb el consentiment puriarum hominibus ecclesíarum de nunquam i voluntat deis seus monjos, estableix a Gui- levando nec ab eis aliqualiter petendo a modo

(1 ) Francisco Monsalvatje y Fossas, «Los Condes (2) Francisco Monsalvatje y Fossas, «Colección de Ampurias vindicados, Noticias Históricas» tom. Diplomática del Condado de Besalú», tom. 11. XII, pág. 28. (3) Jaime Marqués Casanovas, «Amer».

264 infuturum videlicet in locis villis parochiis subs- ^^*«?>^> .\V. criptis. XVIII kalendas Febroarii, Anno Domini MCCCXVI». En el segle XIV, l'enemistat entre el re¡ Pe- re d'Aragó i Jaume III de Mallorca va promoure la Iluita que continua posterrorment l'hereu D. Joan i alguns senyors del Comtat, donant lloc al fet que trepes estrangeres envaissin l'Empor- dá. Aleshores, sovintegen les tropelies per part d'aquestes f sota el comandament del Comte d'Armagnac (qui pretenia fer valdré els seus drets sobre el regne de Mallorca), el 18 de noveinbre de 1389 ¡'enemlc arriba a Medinyá, s'apodera de la vi la i Castell de Ven talló, de Torroella de Pluvia, Saus, Verges, Torroella de Montgrí ¡ Jafre, cometent arreu saqueigs abomi­ nables i tota mena d'excessos. Posteriorment, els referios comandats peí mateix Joan II aba­ ten les feres hosts, les quals empreñen la recu­ lada. Poc després deis fets prodigiosos esdevinguts a Jafre i que commogueren la Comarca, un con- flicte béHic polarítza l'atenció deis catalans: el xoc entre les forces de Joan II i les de la Ge- neralitat. Ensems, els nobles empordanesos es divideixen en dos bándols. Clerecía i senyors JAFRE. - La Font Santa. front les tropes reialistes i en aqüestes s'inte- gren els menestrals i els remenees. En altáis enfrontaments, Jafre fou escena- ri cruent. Els pagesos jafrencs degollaren trenta tat del fet és que els trenta jafrencs foren exe- franceses i aquest acte va teñir una greu reper- cutats i davant l'explicació de sembla cussió. La reina Joana, sojornada entre Colo- que el Casteil en qüestió és el de Jafre. mes si mers i Jafre des del ló d'agost del 1692. des­ es té en compte que a Colomers no hi ha noti­ prés d'haver romas a Torroella de Montgrf, va cia que mai no hi hagi extstit cap castell, si no haver de permetre ais francs l'execució de tren­ és el Monestir, fortificat aleshores. ta presoners en represalia del que havien fet El 10 d'octubre del 1467, el rei Joan II es els camperols, car peí contrari, perillava la vida troba a la Tallada, des d'on data una lletra cre­ de la sobirana, a la qual havien amena^at de dencial a favor del Mestre de Montesa D. Pere penjar-la. Tanmateix es parla d'una trentena de de [Cocabertí. defensors de la vila de Colomers, refugiats a la Segons dades que es desprenen de les recer­ torre de l'homenatge d'un deis Castells, que s'o- ques efectuades a diversos Arxius visitats per posaren a la rendició i que moriren tots cremats, l'escriptor gironí Julia de Chía (5) el reí Joan II puix l'enemic cala foc a la fortalesa. es trobava a Verges el 4 de desembre de 1471. Cal, pero, fer un incís sobre aquest fet. Es Aixf ho confirma l'existéncia d'una carta expe­ parla «de la torre de l'homenatge d'un deis cas­ dida a dita vila, en la qual, el monarca accedeix tells» d'aquestes contrades, sen se precisar de a les demandes de diverses poblacions del terrl- quin es tracta (4). tori que els siguin perdonats els deutes i També Pere Figueras ens parla d'aquest fet. pensions de censáis veni;uts fins l'esmentada da­ En lletra datada a Pal amos el 24 d'agost, al- ta. El 27 de novembre tornava estar en dita lo- ludeix al sojorn de la reina entre Jafre i Co'o- calitat amb el Bisbe de Girona Joan Margarit. mers, afegint les cruels represalias que el Com­ Posteriorment, el settímbre i novembre del te de Foix va dur a terme, Enfurismats els 1474, Joan II feia estada a Castelló d'Empúries i francesos per la mort deis trenta ccmpanys seus Roses, i al 1475 el tornem trobar per aqüestes a mans deis pagesos de Jafre, s'adre^aren a la terres (ó). reina amb l'aiternativa del seu degollament o el Si bé no hi ha prevés documentáis que ho deis homes d'aquest poblé. Diu Figueras que Do- acreditin, hem sentit a dir que un reí, de passa- nya Joana opta per la segona solució i els en­ da per ací, va oÍr Missa a la Font Santa de Ja­ trega el poblé. Si bé la forma que el cas s'ex- fre. Malgrat no determinar el nom de monarca, posa és molt crua i gairebé fa dubtar un xíc hi cap la hipótesi que fóra Joan II, si ens ba- de la determinado sobtada de la reina, la veri- sem en les incursions que arreu la comarca va

(4) S. Sobrequés i Vidal - J. Sobrequés i Callicó ; «La guerra civil catalana de! segle XV». Vol. I, pag (5) «Bandos y Bandoleros de Gerona» tom. III. 238. (6) Zurita, «Anales de la Corona de Aragón».

265 realitzar, jes seves estades a Verges i el pas cbligat per Jafre en dirigir-se a Sant Jordi, on va sojornar malalt de febres. El 7 de febrer del 1545, D. Lluís de Cardona, senycr de la Baronía de Verges, estableix un pri- vilegr mitjangant el qual, tcts e!s habitants de la parroquia de Jafre poden apropiar-se de les dei- xes del Ter al seu pas peí terme. L'any 1579, el reí Felip pren possessió de la batllia de Verges, inclosos els pobles de Jafre, Colomers i d'altres. Al 1Ó54, les tropes franceses acampen pels indrets de Jafre i pobles comarcans, deixant I'em- premta del seu pas a la Fonl Santa, on teren grans estralls. Havia finit la guerra deis 30 anys { 1618-1Ó48) amb la desastrosa «Pau de Westfá- Ma» de conseqüéncies transcendentals per al ca­ to! ¡cisme. A la firma del Tractat van prendre parí quasi tcts els Estats europeus que havien mantingut la guerra, menys Espanya, que des- preciat el seu ajut, va haver de prosseguir la llui- ta contra Franga per espaí d'uns quants anys. D'ací la rao de la permanencia deis estols del país veí per les nos tres comarques. El famós «Tractat deis Pirineus» promulgat sota la regen­ JAFRE. • Un carrer. cia de Lluís XIV de Franga i Felip IV d'Espanya, va posar fi a la Iluita entre els exércíts bellige- rants, pero Espanya, per assolir la pau, es velé obligada a perdre la sobiranía sobre les terres Si bé no hem pogut assolir dades concretes que havien pertangut a la vella Catalunya, pas- respect-s al segle XV, si tenim en compte el nom­ sant aleshores a la pertinenc;a de Francja l'Artois bre del3 que capbreuaren l'any 1409 al senyor i el Rosselló. de Jafr?, hi figuren trenta tres fogatges. Malgrat Arran del setge a Girona pels francesos al ésser el fogatge l'impost que el rei o el senyor 1684, les nostres terres van tornar a ser envaí- feudal cobrava damunt cada foc o llar existent, des i malmeses. Jafre suporta tanmateix aqües­ sempre en restava algú que no ho feia. Fixarem, tes incursions poc grates i el Rector de la Parro­ dones, una mitjana un xic elevada de sis per­ quia en aquelles dates, Mn. Baldiri Quer, deixá sones per foc {així poden quedar inclosos els constancia en els Ilibres parroquíals deis atro- que no capbreuaren) i obtindrem la dada hipo­ pellaments soferts: expressa que a primers de tética d'un poblament de 200 animes. ¡uny de dit any troba en els bacins tan sois la Tres segles mes tard, a l'any 1700, la xifra quantitat de 7 rals plata i aclareix que aixó aproximada era de 500 habitants. és degut al sojorn de les tropes franceses que «varen posar sítt a la ciutat de Gerona sense Any 1855 ... . 650 habitants poder-la haver i a la reculada passaren per Me- Any 1B92 ... . 530 » dinyá, Cerviá, Sant Jordi, Colomers, Jafre i Ver­ Comenqaments del 1900 . 560 » ges i a 1B de juny les tropes son a St. Pere Pescador, destruint al seu pas els conreus i al- Any 1912 493 » tres coses de l'Empordá...», de dret i 473 de fet. Any 1928 ... 580 habitants Peí maig del 1964 aqüestes contrades sofri- de dret i 550 de fet. ren l'atac de l'exércit comandat peí mariscal Any 1935 540 habitants Noailles, amb intenció de Porgar el pas del Ter, Any 1940 594 » defensat des del marge fronter peí marqués de de dret i 54ó de fet, ViHena, virrei de Catalunya, on tenia emplagats Any 1960 489 habitants 20.000 homes. de dret i 474 de fet. La nit del 17 de maig les forces del general Any 1970 432 habitants francés rodejaren el Ter vora Torroella i van sor- Any 1977 383 » prendre el virrei, que fou derrotat amb les seves tropes. També a Jafre l'éxode rural vers les ciutals No será exposat afirmar que aquesta conte­ i viles és notori —baldament en el que va de sa, coneguda a la Historia per «Batalla de Ver­ segle el descens no sigui gaire sobtat— i com ges o del Ter» tindria el seu ressó a Jafre I en es pot veure a cada cens^ d'engá del 1940, min- sofriria les seves conseqüéncies. va el moviment de població. Es un fenomen na­ Peí que pertoca a la qüestió demográfica a tural que es deixa sentir en els pobles campe- través deis seales, a Jafre és com segueix: rol s.

266