REVISIÓ DEL PGOU DE CIUTADELLA DE MENORCA

Pla General

MEMÒRIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA

APROVACIÓ INICIAL

NOVEMBRE 2018

RESPONSABLES EQUIP REDACTOR

Per CCRS Arquitectes i Associats Berta Bajes Ximenes, gestió administrativa i maquetació David Barreto Expósito, arquitecte Isabel Castiñeira Palou, dra. arquitecta Miquel Corominas Ayala, dr. arquitecte Júlia Corominas Castiñeira, ambientòloga i màster SIG Eugenia Frontado Jurado, gestió administrativa Julián Galindo González, dr. arquitecte Joan Maluquer Margalef, biòleg Sandra Núñez Malavé, arquitecta i especialista en SIG Arturo Pérez, topògraf Joaquim Sabaté Bel, dr. arquitecte i economista Gloria Sabaté Fernández, arquitecta Xavier Seguí Garriga, estudiant d’arquitectura Omar Sosa García, dr. arquitecte Alberto Zaragoza Talamantes, arquitecte

Per Ezquiaga Arquitectura, Sociedad y Territorio Marina Ambrosio, llicenciada en ciencies ambientals Agustín de Asís, dr. en dret Javier Barros Guerton, arquitecte José Mª Ezquiaga Domínguez, dr. arquitecte i sociòleg Alicia Gómez, arqueòloga Rafael Mata Olmo, dr. geògraf Lara Pérez Noguerol, arquitecta Gemma Peribáñez Ayala, arquitecta Marina Perona, llicenciada en ciencies ambientals Isabel Ramos Suárez, arquitecta Félix Ruíz Rabadán, enginyer de camins, canals i ports

Per l’Ajuntament de Ciutadella Responsables municipals del Pla General i del Pla d’Ordenació Detallada Elisabet Fiol Bernat, arquitecta municipal Carlos C. Pons Torres, assessor jurídic municipal

Memòria informativa i justificativa Pla General

PLA GENERAL DE CIUTADELLA

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA

1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA REVISIÓ I ADAPTACIÓ ...... 5

2. MARC JURÍDIC ...... 9

2.1 DISPOSICIONS ...... 9

2.2. CONTINGUTS SUBSTANTIUS MES RELLEVANTS PER A LA REDACCIÓ DEL PLANEJAMENT GENERAL ...... 13

3. ANALISI DEL TERRITORI ...... 33

3.1. RECURSOS NATURALS I PAISATGE: INVENTARI I DIAGNÒSTIC ...... 33 3.1.1 Medi biòtic ...... 33 3.1.2 Usos del sòl ...... 35 3.1.3 El Paisatge, senya d’identitat, patrimoni i recurs ...... 35 3.1.4 Àrees protegides i d'interès natural ...... 43

3.2 INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS ...... 47 3.2.1 Abastament ...... 47 3.2.2 Sanejament ...... 47 3.2.3 Xarxa elèctrica ...... 48

3.3 CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES ...... 49 3.3.1 Població i habitatge ...... 49 3.3.2 Activitats econòmiques ...... 53 3.3.3 Incidència urbana i territorial del sector turístic ...... 58 3.3.4 Incidència del port sobre l’activitat econòmica i el turisme ...... 60 3.3.5 Incidència de l’aparcament i la mobilitat sobre les activitats econòmiques...... 62

3.4. ANÀLISI DE LA CIUTAT, ELS NUCLIS I LES URBANITZACIONS ...... 67 3.4.1 Estructura urbana ...... 67 3.4.2 Sistemes urbanístics: comunicacions, espais lliures, equipaments i serveis urbans ...... 71 3.4.3 Edificació i teixits urbans, característiques i definició d’àrees ...... 77 3.4.4 Valoració ambiental i cultural...... 82 3.4.5 Usos del sòl urbà: residencial, activitats econòmiques i turisme ...... 84 3.4.6 Avaluació de potencials de consolidació i creixement ...... 86

3.5 ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT ...... 88 3.5.1 Pla General vigent ...... 88 3.5.2 Planejament d'extensió ...... 99

4. OBJECTIUS, ALTERNATIVES, CRITERIS I PROPOSTES ...... 102

4.1 ESTUDI DE ALTERNATIVES PRÈVIES ...... 102 4.1.1 Procés de formulació d'alternatives ...... 103

2 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.1.2 Exposició de les alternatives previstes ...... 103 4.1.3 Comparació d’alternatives ...... 112 4.1.4 Conclusions de l'estudi d'alternatives...... 113

4.2 LA CONSERVACIÓ DEL SOL RÚSTIC COMO A GARANTIA DE LA POSADA EN VALOR DEL TERRITORI I EL

PAISATGE...... 114 4.2.1 La concreció de les categories d'ordenació del sòl rústic ...... 114 4.2.2 Sòl rústic protegit ...... 115 4.2.3 Sòl rústic comú ...... 121 4.2.4 Nuclis rurals ...... 123 4.2.5 Protecció dels hàbitats d'interès ...... 124 4.2.6 L'adaptació als plans directors sectorials - principis generals ...... 124 4.2.7 Instal·lacions de residus ...... 129 4.2.8 Instal·lacions de producció d'energia a través de fonts renovables ...... 130 4.2.9 Gestió dels recursos hídrics ...... 135 4.2.10 Gestió del risc d'incendi ...... 136 4.2.11 Noves iniciatives en matèria de transport ...... 136 4.2.12 Regulació i millora de les infraestructures de telecomunicacions ...... 136

4.3 POSADA EN VALOR DE PATRIMONI I PAISATGE: LA RELLEVÀNCIA DELS PAISATGES CULTURALS ...... 138 4.3.1 La integració de la política de paisatge en el model d'ordenació ...... 141 4.3.2 La protecció de Punta Nati com a paisatge cultural i dels elements que componen el paisatge tradicional ...... 143 4.3.3 La gestió del paisatge a través de mesures d'integració i minimització de l'impacte paisatgístic ...... 145 4.3.4 Requalificació paisatgística de l'espai periurbà ...... 146 4.3.5 L'accés al paisatge a través de l'articulació d'elements paisatgístics rurals i urbans amb la xarxa d'espais lliures ...... 150

4.4 LA MILLORA DE LAS ÀREES TURÍSTIQUES OBSOLETES ...... 151

5. LES DIMENSIONS DE LA FUTURA CIUTADELLA ...... 154

5.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ...... 154

5.2 CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ ...... 161 Taxes de natalitat, mortalitat i fecunditat ...... 164 Saldos natural i migratori ...... 169

5.3 PROJECCIÓ DEMOGRÀFICA ...... 174 5.3.1 Extrapolació gràfica ...... 174 5.3.2 Mètode de ratis ...... 180 5.3.3 Mètode de la supervivència de cohorts ...... 180 5.3.4 Comparació de mètodes ...... 190

5.4. JUSTIFICACIÓ DE LA CAPACITAT DE POBLACIÓ I DELS ESTÀNDARDS URBANÍSTICS ...... 192 5.4.1 Càlcul de la capacitat de població del Pla General d’acord amb el Decret 2/1996 ...... 192

3 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.4.2 Justificació del compliment de les determinacions relatives a espais lliures ...... 197 5.4.3 Justificació del compliment de les determinacions relatives a equipaments ...... 202

5.5. JUSTIFICACIÓ DE LES PREVISIONS DE CREIXEMENT ...... 206

5.6 SISTEMES D’ESTRUCTURACIÓ TERRITORIAL I XARXES ...... 208 5.6.1 Abastament ...... 208 5.6.2 Sanejament ...... 214 5.6.3 Xarxa elèctrica ...... 216 5.6.4 Gas ...... 218 5.6.5 Altres energies alternatives ...... 220 5.6.6 Infraestructures de serveis necessàries per a la població futura ...... 222 5.6.7 Abastament ...... 224 5.6.8 Sanejament...... 231 5.6.9 Energia elèctrica ...... 235 5.6.10 Residus ...... 236

5.7 COHERÈNCIA DE LA PROPOSTA AMB ELS OBJECTIUS DEL PLA ...... 239

6. PARTICIPACIÓ PÚBLICA ...... 242

6.1 EL PLA COM A EINA DE CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA: LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA ACTIVA ...... 242 6.1.1 Pàgina web ...... 243 6.1.2 Enquestes i Taules de Participació ...... 243

6.2 SUGGERIMENTS A L’AVANÇ ...... 248

4 Memòria informativa i justificativa Pla General

1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA REVISIÓ I ADAPTACIÓ

El planejament vigent en el terme municipal de Ciutadella és el Pla General d'Ordenació Urbana de Ciutadella (en endavant Pla General) aprovat definitivament amb prescripcions per la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca en data 23 de març de 1988.

Posteriorment, l’Ajuntament de Ciutadella va redactar el text refós del Pla General, que va ésser objecte de publicació en el núm. 145 del Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) en data 20 de novembre de 1991.

Han passat doncs trenta anys des de la seva aprovació i el Pla General ha sofert nombroses modificacions puntuals, sense que s’hagi redactat al llarg d’aquests anys un text refós que les reculli totes. També s’han aprovat un gran nombre de plans parcials i el pla especial de protecció del conjunt històric artístic.

Al mateix temps les iniciatives de planejament de caràcter superior (Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears, Pla Territorial Insular) i el marc jurídic han variat notablement, fins a la recent aprovació de la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears, com es pot comprovar en l’apartat següent d’aquesta Memòria.

Tot això justifica la necessitat de revisar i adaptar el Pla General a tots aquests canvis. Però a més, al llarg d’aquests trenta anys s’han detectat nombrosos desajustos normatius, comentats ja en la fase d’Avanç, i s’ha constatat la no execució de força propostes del Pla General vigent, per la seva complexitat, extensió o manca de verosimilitut econòmica. Les seves expectatives de creixement han quedat totalment desfasades, i els canvis econòmics i socials reclamen un nou marc de regles urbanístiques.

El Pla General preveu la seva revisió en quatre supòsits: a) Al complir-se 20 anys de la seva aprovació definitiva. b) Després d’haver-se aprovat un Pla Director Territorial de Coordinació a nivell insular o bé d’un altre Pla territorial que afecti la totalitat o part del terme ciutadellenc. c) Quan, per disposicions d’ordre superior, s’obligui a un augment de les previsions d’espais o dotacions públiques. d) Quan, almenys el 80% del sòl actualment urbanitzable estigui urbanitzat i el 40% edificat.

Els tres primers supòsits s’han complert, motiu pel qual es justifica sobradament el present treball de modificació i adaptació.

A més ja en la pròpia convocatòria del concurs per la redacció de la revisió del Pla General l’Ajuntament considerava les següents raons per procedir a la seva revisió i adaptació:  Previsió del propi Pla General vigent sobre la seva revisió.  Necessitat de dissenyar de forma integrada una ciutat des del punt de vista físic, social i econòmic.

5 Memòria informativa i justificativa Pla General

 Necessitat d’avaluar el desenvolupament del planejament urbanístic dels darrers vint anys facilitant la participació ciutadana i el desenvolupament sostenible de Ciutadella.  Adaptació a les necessitats de la societat actual.  Permetre el desenvolupament econòmic de Ciutadella.  Necessitat d’adaptació del pla a la normativa actual, plans directors sectorials i al PTI.  Millora de les disposicions incloses en la normativa del Pla General que provoquen ambigüitats i/o han quedat obsoletes.  Necessitat d’una nova cartografia.  Necessitat d’incorporar les noves tecnologies per aconseguir donar un millor servei urbanístic al ciutadà.  Necessitat de redactar un Pla General modern, digital, fàcil d’utilitzar i d’actualitzar.  Necessitat de revisar el catàleg de bens protegits.  Necessitat d’un nou estudi econòmic-financer i programa d’actuació.  Necessitat de refondre en un únic document tot el planejament.  Necessitat d’incorporar la nova línia de partions de costes.  Necessitat de nous equipaments i infraestructures generals.

L’Ajuntament va plantejar igualment els objectius bàsics vinculats a la revisió a) Classificar el territori en les classes de sòl definides per la Llei i en els àmbits que resultin necessaris en funció dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del municipi. b) Determinar que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu. c) Adaptar el Pla a la legislació urbanística vigent a les Illes Balears i a les normatives sectorials i territorials que resulti d’aplicació, així com a les disposicions legals que entrin en vigor durant el procés de redacció de la revisió del Pla General. d) Analitzar el planejament des del punt de vista de la planificació estratègica del municipi. e) Garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues de l’activitat urbanística, entre els propietaris afectats per la mateixa. f) Establir els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que hagin d’ésser considerats per a decidir l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, d’acord amb els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori. g) Preveure la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics. h) Protegir el medi ambient i el patrimoni natural i cultural. i) Planificar de sistemes de comunicacions i sanejament i implantar les infraestructures necessàries sota criteris de qualitat, economia, eficiència, ambientals i territorials. j) Definir el sistema general d’espais lliures públics. k) Incorporar un ampli programa de participació ciutadana. l) Obtenir una nova cartografia i Pla General digital.

6 Memòria informativa i justificativa Pla General

m) Fomentar el desenvolupament territorial i urbà sostenible, compromès amb els valors del progrés econòmic, cohesió social, preservació del patrimoni natural i cultural, respecte a les peculiaritats locals, integrant les polítiques d’àmbit municipal. n) Complir amb els requisits tecnològics i amb els objectius de la Llei 11/2007 de 22 de juny d’Accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, per tal de potenciar la participació i la dinamització i millora de la posterior gestió municipal. o) Permetre la interoperabilitat amb les infraestructures de dades espacials d’altres administracions sempre sota els criteris de compatibilitat p) Incorporar les successives modificacions del planejament produïdes i les previsions contingudes en els convenis urbanístics signats per la corporació municipal, amb estudi de solucions del sòl urbà (consolidat i no consolidat), sectors de sòl urbanitzable, i tractament del sòl rústic concedint un tractament especial als sòls rústics de la Xarxa Natura 2000, de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPAS) i Llocs d’Importància Comunitària (LIC). q) Incorporar, no tant sols els planejaments de desenvolupament, ans també qualsevol altre planejament que la seva finalitat sigui la protecció de determinats àmbits r) Tractar de manera especial i concreta el sistema portuari. s) Revisar el Catàleg de bens protegits. t) Revisar l’inventari de bens municipal tant demanials com patrimonials.

7 Memòria informativa i justificativa Pla General

8 Memòria informativa i justificativa Pla General

2. MARC JURÍDIC

2.1 Disposicions

Aquest Pla General de Ciutadella s’ha redactat d’acord amb la legislació urbanística i el planejament territorial i sectorial vigents, així com de les disposicions sectorials que resulten d’aplicació.

La referència a la legislació urbanística vigent inclou les següents disposicions: Rang estatal Legislació sobre sòl i urbanisme Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, per el qual s’aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (BOE núm. 261, de 31 d’octubre) Reial decret 1492/2011, de 24 d'octubre, Reglament de valoracions de la Llei de Sòl (BOE núm. 270 de 9 de novembre de 2011) Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aproven les normes complementàries al Reglament per a l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció en el Registre de la Propietat d’actes de naturalesa urbanística Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Planejament per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de Gestió Urbanística Reial decret 2187/1978, de 23 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Disciplina Urbanística per al Desenvolupament i Aplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana.

Legislació sectorial Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, el Reglament de Planificació Hidrològica, aprovat pel Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals Llei 21/2015, de 20 de juliol, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Montes Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, pel qual es desenvolupa el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (BOE 46, de 23 de febrer de 2011) Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i Biodiversitat Codi Tècnic de l'Edificació. Aprovat pel Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Text refós amb

9 Memòria informativa i justificativa Pla General

modificacions del RD 1371/2007. Correcció d'errors del BOE de 25/01/08 Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou Text Refós de la Llei d’Aigües (RDL 1/2001, de 20 de juliol) Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües, modificat pel Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre. Reglament de Planificació Hidrològica, aprovat pel Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals Reial Decret-Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre Infraestructures comuns en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicació Llei 54/1997, de 27 de novembre, d'ordenació del sector elèctric Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes Reial Decret 876/2014, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de costes Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions Reial Decret 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant Llei 16/1985, de 25 de juny, de patrimoni històric espanyol, i el Reial Decret 111/1986, de 10 de gener que la desenvolupa

Rang autonòmic Legislació sobre sòl i urbanisme i planejament territorial Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’Urbanisme de les Illes Balears (en endavant LUIB, BOIB núm. 160 de 29 de desembre de 2017) Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística Decret Llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística Norma Territorial Transitòria, aprovada definitivament pel Ple del Consell el 22 de desembre de 2014 Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i de impuls a la inversió Llei 2/2009, de 19 de març, de rehabilitació i millora dels barris dels municipis de les Illes Balears Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears Llei 5/2008, de 14 de maig, d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública

10 Memòria informativa i justificativa Pla General

Pla Territorial Insular de Menorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell Insular de Menorca de 25-d'abril de 2003 y modificat el 26 de juny de 2006 Llei 2/2001 de 7 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’ordenació del territori Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’Ordenació Territorial Llei 6/1999, de 3 de abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de las Illes Balears i de Mesures Tributaries Llei 12/1998, de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears Pla Director Sectorial de Pedreres (Decret 77/1997, de 11 de juny); revisat pel Decret 61/1999, de 21 de maig) Llei 6 /1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic Llei 1/1991, de 30 de gener, d’Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d’Especial Protecció de les Illes Balears Llei 9/1990, de 20 de juny, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’urbanisme i habitabilitat

Sectorial Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat pel Reial Decret 701/2015, de 17 de juliol de 2015 (BOE, 18 de juliol de 20015) Decret 22/2015, de 17 d’abril, pel que s’aprova el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears (2015-2024) (BOIB núm. 56 de 18 d’abril de 2015) Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears Decret 17/2017, de 21 d'abril, pel qual es fixen els principis generals d'exoneració de les condicions urbanístiques de les edificacions i les instal·lacions agràries i complementàries en explotacions agràries a l'àmbit de les Illes Balears Decret Llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d’impuls de les zones turístiques madures Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears Llei 6/2009 de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears Llei 7/2013, de 26 de novembre, d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d’emergències de les Illes Balears

11 Memòria informativa i justificativa Pla General

Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears (Decret 22/2006, de 10 de març) Pla Director Sectorial del transport de la comunitat autònoma de les Illes Balears (Decret 41/2006, de 28 d’abril) Revisió del Pla Director Sectorial Energètic (Decret 96/2005, de 23 de setembre) Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) Decret 41/2005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front al risc d’incendis forestals (INFOBAL) Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears Decret 11/2018, de 27 d'abril, pel qual es regula l'exercici de la sanitat mortuòria de les Illes Balears Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'ordenació territorial i urbanisme a les Illes Balears Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit Llei 13/2000, de 21 de desembre, del Camí de Cavalls de Menorca Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les Condicions d’higiene i habitabilitat d’habitatges i expedició de cèdules d’habitabilitat Llei 8/1995, de 30 de març, d’Atribució de competències als Consells Insulars en matèria d’activitats classificades Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l’ampliació de la xarxa d’equipaments públics d’usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

12 Memòria informativa i justificativa Pla General

2.2. Continguts substantius mes rellevants per a la redacció del planejament general

Llei del sòl y rehabilitació urbana 2015

La Llei estatal de 2015 refon els continguts de la Llei del Sòl de 2008 i de la Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes de 2013. El text refós de 2008 es planteja la necessitat d'una evolució en un marc de regulació urbanística tradicionalment orientat cap al sòl urbanitzable pel seu protagonisme en la creació de ciutat. D'altra banda, davant l'escenari legislatiu en el qual a partir de les sentències del Tribunal Constitucional es plantegen límits a la capacitat reguladora de l'Estat, el TRLS 2008 prescindeix per primera vegada de regular tècniques específicament urbanístiques com els tipus de plans o les classes de sòl, per tal de no prefigurar, ni tan sols indirectament, un model urbanístic. Es busca també ampliar la protecció que tradicionalment s'ha donat als drets de la propietat, a altres drets igualment reconeguts per la Constitució, com els drets a la participació ciutadana, a un medi ambient adequat i a un habitatge digne. La Llei estableix també un canvi molt rellevant en el tractament del sòl rural, considerant que tot ell té un valor ambiental digne de ser considerat, el que fa que la liberalització del sòl hagi de fonamentar-se en una classificació responsable del sòl urbanitzable necessari per atendre les necessitats econòmiques i socials, així com el valor ambiental i cultural del sòl urbà. El règim de valoracions és adaptat a aquest criteri, diferenciant entre dues situacions bàsiques: un sòl rural, que no està funcionalment integrat en la trama urbana, i un altre urbanitzat, que està efectiva i adequadament transformat per la urbanització. Cada un d’ells es valora d'acord amb la seva naturalesa, de manera que només en el segon es considera la seva destinació urbanística, perquè aquesta és real.

La Llei introdueix a més innovacions en matèria de garantia del compliment de la funció social de la propietat i estableix figures com la del complex immobiliari, que permet la superposició de dominis públics i privats.

La Llei de 2013 te caràcter de legislació bàsica i planteja una evolució ja anunciada en part en el TRLS 2008, des de l'èmfasi en la producció de nova ciutat, que ha caracteritzat a la legislació urbanística espanyola des dels seus inicis en la dècada de 1950 i que ha fet que l'estoc de sòl urbanitzable vacant en el moment de la seva redacció s'estimés capaç per a 45 anys de creixement. Ho fa cap a una visió en la que cobren importància les intervencions sobre el sòl urbà. Entén la Llei que aquestes són més complexes, però més coherents amb un objectiu de desenvolupament sostenible i integrador en termes ambientals, socials i econòmics. El desenvolupament de la rehabilitació i la regeneració urbana s'entenen com a necessitats, per a les que el marc jurídic no és comparable al desplegat per al creixement urbà. Aquesta aproximació a la rehabilitació i la regeneració s'entén clau per a la recuperació econòmica a través de la intervenció sobre teixits turístics obsolets. D'altra banda, les components tècniques de la Llei estan vinculades a les polítiques europees d'eficiència energètica en l'edificació i de lluita contra el canvi climàtic.

La Llei estableix en el seu títol I la regulació bàsica de l'Informe d'Avaluació dels Edificis i la certificació de l'eficiència energètica, instruments vinculats a l'edificació. El seu tractament estadístic pot en el futur ajudar a orientar segons criteris quantitatius la intervenció sobre els teixits urbans. El

13 Memòria informativa i justificativa Pla General

títol II regula les actuacions sobre el medi urbà, a les quals estan obligats els subjectes als que la legislació urbanística territorial atribueix aquesta obligació i els propietaris i comunitats de propietaris i les seves agrupacions, així com les administracions públiques quan es tracti d'elements propis d'urbanització.

S'amplien les facultats reconegudes a agrupacions de propietaris i comunitats de veïns per actuar en el mercat immobiliari, i s'estableixen mecanismes de finançament i de concertació entre agents públics i privats.

La Llei estableix la adopció de sistemes d'informació d'actualització permanent sobre l'estat i prestacions del parc residencial i regula les infraccions en matèria de certificació de l'eficiència energètica. La disposició transitòria segona estableix una regla temporal d'aplicació excepcional de la reserva mínima de sòl per a habitatge protegit.

Reial Decret 1492/2011, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de valoracions de la Llei de Sòl (RV2011)

El RV2011 estableix les modalitats d’aplicació dels nous criteris de valoració resultants del TRLS 2008, establint criteris per a la valoració en sòl rural i urbà. Els criteris de valoració per a les explotacions rurals substitueixen la renda de la terra per la renda d'explotació. En sòl urbanitzat s'utilitzen criteris basats en la informació de mercat, acomodats al compliment dels deures i l'aixecament de les càrregues urbanístiques per part dels titulars.

Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Planejament (RP 1978)

La disposició addicional tercera de la LS 2014 estableix per a aquest text el caràcter de legislació supletòria. Cal recordar, a l'efecte de la seva aplicabilitat, l'establiment en l'article 43 de la LUIB de 2017 dels estàndards de reserves en plans parcials.

Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de gestió urbanística (RG 1978)

La disposició final segona de la LUIB de 2017 estableix per a aquest text el caràcter de legislació supletòria.

Reial Decret 2187/1978, de 23 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de disciplina urbanística (RD 1978)

La disposició final segona de la LUIB de 2017 estableix per a aquest text el caràcter de legislació supletòria, de manera concreta per a tot allò que afecti la tramitació dels expedients de ruïna de les construccions; la resta és objecte de derogació expressa.

14 Memòria informativa i justificativa Pla General

Decret 635/1964, de 5 de març, pel qual s'aprova el Reglament d'edificació forçosa i registre municipal de solars (REF 1964)

La disposició final segona de la LUIB de 2017 estableix per a aquest text el caràcter de legislació supletòria.

Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes (LC 1988)

El text ha estat objecte de modificació recent a través de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. La Llei de 2013 precisa el concepte de domini públic marítim terrestre, tant a la zona marítim terrestre com a les platges, i introdueix definicions dels accidents geogràfics que s'empren en la determinació del domini públic. Es preveuen les conseqüències en supòsits de revisió de partions per alteració del domini públic marítim terrestre i s'introdueixen regles especials per a algunes delimitacions. S'exclouen determinats terrenys de nuclis de població del domini públic marítim terrestre.

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües (TRLA 2001)

El text refós de la Llei d'aigües regula el domini públic hidràulic, l'ús de l'aigua i l'exercici de les competències estatals, així com les normes bàsiques de protecció d'aigües continentals, costaneres i de transició, i les vies i aigües subterrànies.

Llei 10/2005, de 21 de juny de Ports dels Illes Balears (LPIB 2005)

La Llei estableix les condicions d'ordenació dels ports i instal·lacions portuàries i marítimes que són competència de l'administració de la comunitat autònoma.

Directrius d’Ordenació Territorial de las Illes Balears

Les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) de les Illes Balears, aprovades mitjançant la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació del Territori de les Illes Balears i de Mesures Tributàries, constitueixen l'instrument per a l'ordenació conjunta de la totalitat del territori de les Illes Balears i de les seves aigües interiors. Les Directrius incideixen sobre el planejament municipal ja sigui de forma indirecta a través del pla insular o de forma directa a través de les seves pròpies determinacions.

Pel que fa a les àrees de desenvolupament urbà, es limita el seu creixement imposant un percentatge màxim per a cada illa, deixant que el planejament insular l’assigni a cada municipi d’acord amb el model territorial de les Directrius. Es creen les àrees de reconversió territorial (ART)

15 Memòria informativa i justificativa Pla General

amb uns instruments específics com són els plans de reconversió territorial (PRT) i els projectes de millora territorial (PMT). L'objecte de les ART es el de restituir o millorar el paisatge rural o urbà.

El sòl rústic protegit és aquell comprès dins les àrees sostretes al desenvolupament urbà, per al qual, en raó dels seus valors excepcionals, la preservació de la fauna, la flora i el manteniment de la biodiversitat, s’estableix un règim especial de protecció diferent del general. Aquestes àrees estan constituïdes per les cinc categories següents y per les que el instruments de planejament general considerin necessari justificadament: a) Àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP). b) Àrees naturals d’especial interès (ANEI). c) Àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP). d) Àrees de prevenció de riscs (APR). e) Àrees de protecció territorial (APT).

Constitueix el sòl rústic comú la resta dels terrenys que pertanyin a àrees sostretes del desenvolupament urbà i que no es trobin incloses a cap de les cinc categories del sòl rústic protegit. Aquestes àrees són constituïdes, a la vegada, per les tres categories següents, delimitades pel PTI: 1. Àrees d’interès agrari (AIA) . 2. Àrees de transició (AT). 3. Àrees de sòl rústic de règim general (SRG).

Els articles 44 a 47 de las DOT inclouen els criteris particulars per a la redacció del PTI de Menorca, ja avui incorporats al pla insular vigent. Les referències específiques al municipi de Ciutadella no són gaires, però reconeixen la seva rellevància territorial. L'article 7 de les directrius esmenta de forma específica, en definir les àrees homogènies de caràcter supramunicipal, la polaritat entre Maó i Ciutadella com una de les claus per a l'ordenació insular; el 45 esmenta també l'eix Maó- Ciutadella,

Pla Territorial Insular

El PTI de 2003, modificat el 2006, aplica les determinacions de les DOT i els principis del desenvolupament sostenible al territori insular a través de la protecció dels recursos naturals i paisatgístics, un desenvolupament urbà basat en un ús prudent del territori, un model turístic centrat en la gestió creativa dels recursos, i una agricultura sostenible. El control del creixement turístic i la reducció del nombre de places turístiques per desclassificació de sòls sense desenvolupar o amb terminis caducats, és una determinació important del Pla.

En relació a l’adaptació al PTI, aquest PG conté les determinacions estructurals, però no l’ordenació detallada. Per tant, correspon justificar la incidència de l’adaptació al PTI pel que fa a totes aquelles qüestions que gaudeixen de naturalesa estructural i pel que fa a la resta aquesta justificació haurà de realitzar-se en la memòria del POD. Cal aclarir, també, que en aquest document s’ha de justificar la coherència del PG respecte de totes aquelles determinacions que requereixen per a la seva plena efectivitat de la seva adaptació i desplegament en el planejament urbanístic municipal, però

16 Memòria informativa i justificativa Pla General

n’existeixen moltes altres dirigides al planificador insular i/o sectorial (carreteres, residus, energia, etc), que no generen el deure d’adaptació respecte del present Pla, sinó que s’han de plasmar en els corresponents plans sectorials.

Finalment, cal indicar que moltes de les previsions i determinacions del PTI s’han vist superades per vàries normes de rang superior, tant d’ordenació territorial o urbanística com sectorials, que fan que l’adaptació no pugui ser exacte, per quant suposaria a la vegada l’incompliment d’una norma de rang superior.

Tenint en compte aquestes premisses, i sens perjudici que tots els documents del PG s’ajusten al model territorial del PTI, es destaquen, per la seva importància, alguns articles del PTI, i s’explica com s’han traslladat al PG.

En primer terme, cal fer esment a l’article 11 del PTI, relatiu a «Objectius per a la coordinació de les accions de les administracions públiques i la valoració de les privades». Els objectius que afecten el municipi de Ciutadella són els següents: 1. En matèria medi ambiental i de recursos naturals:  Identificar i delimitar, per a la seva preservació i millora, els espais naturals de valor estratègic per a l'illa.  Consolidar, en congruència amb l'objectiu anterior, el sistema d'espais naturals protegits com a eix vertebrador de l'ordenació del territori insular i la traducció específica de la declaració de l'illa com a reserva de biosfera, afavorint la connexió ecològica dels distints espais protegits.  Desplegar les figures de planejament especial de les ANEI i ARIP.  Proposar la creació de dos nous parcs naturals: un d’integrat per barrancs i platges verges sobre la base dels actuals ANEI Me-13 i Me-14 i un altre de muntanya i litoral de Tramuntana sobre la base de les ANEI Me-2 i Me-3.  Proposar la declaració de les següents reserves naturals marines, d’acord amb la Llei estatal 4/1989, a la zona nord de les ANEI Me-2 i Me-3 i davant les ANEI Me-13 i Me-14.  Proposar la declaració com a reserves naturals de les zones humides de Algaiarens, Bellavista, Macarella i Santa Galdana.  Recuperar l'ús públic de les vies tradicionals de connexió de zones d'interès ambiental o patrimonial tot preservant la integritat dels paratges que travessen; especialment i pel seu valor històric del traçat del Camí de Cavalls, que recorre el perímetre litoral de l'illa.  Organitzar i controlar de forma adequada els accessos dels espais de valor natural i d’esplai i, entre ells i en funció de la seva capacitat d'acollida i amb suport en la xarxa d'itineraris paisatgístics, de les principals platges que constitueixen focus d'atracció turística i, al mateix temps, els espais de particular sensibilitat i fragilitat ambiental.  Estudiar l'oportunitat d'establir microreserves de fauna, concretament en illots, per a poblacions en perill d'extinció.  Potenciar, coordinar i articular en el territori les possibilitats dels programes i les accions agroambientals i forestals de la nova política agrària comunitària europea.  Identificar i delimitar, per tal de preservar les característiques de l'espai rural generadores d'ecosistemes d'alt valor ecològic i estètic i mantenir i potenciar un sector primari sosteniblement i econòmicament viable, els àmbits rurals objecte d’explotació agrària mereixedors de quedar subjectes a un règim específic que, en qualsevol cas, exclogui tot procés de transformació per mitjà de la urbanització.

2. En matèria de protecció del patrimoni historicoartístic i cultural de Menorca:  Assumir els objectius generals que articulen els distints programes que configuren el Pla de gestió del patrimoni de l'illa de Menorca i les accions rellevants proposades des d'aquest, entre les quals destaca: la de redactar i actualitzar els catàlegs de patrimoni històric municipals i incloure’ls en els instruments de planejament.

17 Memòria informativa i justificativa Pla General

3. En matèria de mobilitat, articular un model integrat i complet basat en les peces bàsiques següents:  Constituir el canal de comunicació dels nuclis tradicionals de l'illa (Maó/Ciutadella) tant en eix vertebrador del sistema lineal i policèntric de ciutats (extensiu a Migjorn i Fornells) com en element principal de l'ocupació de l'interior de l'illa.  Articular el conjunt de canals de comunicació dels nuclis urbans a les àrees turístiques del litoral en una xarxa de connexió territorial.  Agrupar els canals de distribució de fluixos urbans a la perifèria de Maó i Ciutadella, així com de les connexions complementàries entre els nuclis urbans de Sant Lluís i es Castell, en una xarxa de distribució de fluixos periurbans.  Implantar estacions intermodals d’intercanvi per tal de potenciar l’efecte xarxa entre serveis regulars complementaris i altres serveis de transport en les capçaleres de les línies exprés d’autobusos de Maó i Ciutadella.

4. En matèria d’assentaments urbans:  Potenciar centralitats de rang insular sobre la base dels nuclis de Maó i Ciutadella.  Valorar les qualitats singulars dels centres històrics de Ciutadella, Maó i Alaior.  Enfortir els nuclis tradicionals com a alternativa a la creació de nous assentaments dispersos i organitzar els nous creixements en coherència espacial amb els teixits urbans existents.

5. En matèria d’accions de transformació territorial:  Revitalitzar els centres històrics.  Potenciar l'activitat industrial com a factor de reequilibri territorial i de diversificació sectorial de l'economia.  Fer una reordenació urbanística de les àrees turístiques amb escassa consolidació actual a fi d’assegurar un resultat final de major qualitat.  Preveure sòl idoni i suficient per acollir la demanda endògena d’habitatge protegit a fi de garantir l'accés de la població resident a un habitatge assequible.  Establir l’equipament d’interès insular necessari per mantenir i augmentar la qualitat de vida, una articulació territorial més eficaç i el desenvolupament equilibrat del conjunt de Menorca.

6. En matèria de carreteres:  Realitzar, amb un disseny compatible amb els valors naturals i paisatgístics dels terrenys que travessa la Ronda Sud de Ciutadella.  Compatibilitzar el trànsit urbà i de distància mitjana, introduint carrils addicionals a la carretera Maó-Ciutadella per a vehicles lents en els trams entre poblacions on no n’hi hagi i les característiques morfològiques ho aconsellin.  Millora en la seguretat dels accessos a diverses poblacions.  Millora de la secció i la plataforma de les vies a fi de descongestionar algunes zones i potenciar itineraris alternatius, creació de carrils bici, millora d’accessos, etc.

7. En matèria d’energia:  Fomentar l'eficiència del consum sense disminuir la qualitat del servei energètic.  Minimitzar els impactes ambientals de la generació, el transport, la distribució i, en general, el subministrament d'energia.  Potenciar les energies renovables i autòctones.  Potenciar la diversificació energètica, analitzant (i triant) les alternatives més adequades.  Potenciació de les mesures d’estalvi energètic.

8. En matèria de telecomunicacions:  Assegurar l'accés als serveis de telecomunicació a tots els ciutadans.  Ordenar la instal·lació d'infraestructures per tal d’assegurar la salut dels ciutadans i el respecte al medi ambient, especialment al paisatge.

9. En matèria de proveïment d’aigua:  Incentivar la gestió integrada de l'aigua, els elements naturals, les obres i instal·lacions d'infraestructura hidràulica, les normes d'utilització i les regles d'explotació, de manera que

18 Memòria informativa i justificativa Pla General

s'optimitzin la producció i assignació dels recursos existents i es faci possible incrementar els excedents i mantenir l'explotació del recurs de forma sostenible.  Concentrar la gestió de l'aigua en els aspectes essencials següents: a) Distribució equilibrada de recursos. b) Estalvi de recursos per mitjà de l'increment de l'eficiència en el consum. c) Millora de la qualitat dels abocaments. d) Ús racional dels recursos per mitjà d'una gestió unificada tant en aspectes quantitatius com qualitatius, de manera que es reservin els recursos de millor qualitat per als usos més exigents; és a dir, el subministrament de la població. e) Evitar l'increment de les dotacions d'aigua per a reg, excepte si s'utilitzen aigües reciclades. f) Desincentivar el consum excessiu d’aigua mitjançant polítiques impositives.  Desplegar una política de reutilització d'aigües depurades.

10. En matèria d’equipament cultural:  Dotar tots i cada un dels municipis de l'illa amb un centre cultural com a equipament bàsic i polivalent.

11. En matèria d’assentaments:  Satisfer les necessitats d'allotjament de la població resident permanent, amb distribució harmònica del creixement entre els nuclis existents.  Garantir l'accés de la població resident a un habitatge assequible.  Establir pautes per minimitzar l'impacte del creixement urbà sobre els recursos naturals i rurals i la identitat dels nuclis.

12. En matèria de foment de la qualitat i desestacionalització de l’oferta turística:  Definir i fomentar una diversificació dels productes turístics orientada a la consecució d'un model de desenvolupament turístic ambiental econòmicament sostenible.  Establir els paràmetres reguladors per a la localització de noves places i la reconversió de les ja existents a fi de promoure la qualitat arquitectònica dels allotjaments i la seva inserció harmoniosa en el medi ambient.  Fomentar actuacions de transformació de l'oferta orientades al millor aprofitament de la infraestructura disponible.  Crear un palau insular de congressos a Ciutadella, com a instrument de promoció del turisme associat a esdeveniments científics i culturals, convencions i negocis.

13. En matèria d’activitats turístiques en el medi rural:  Garantir el manteniment de les activitats agràries (agrícoles, ramaderes i forestals) com a substrat del model territorial de Menorca.  Diversificar el producte turístic cap a fórmules de gaudi de la naturalesa. Per altra banda, en els títols III i IV de les normes del PTI existeixen molts articles que incideixen en la redacció del planejament general del municipi, atès que fan referència a la previsió per part de l’ordenació urbanística municipal de sòl suficient per a equipaments, infraestructures i serveis públics, tant generals, com autonòmics i insulars. Ordenats en funció dels títols en què s’inclouen, són els següents:

Títol III. Determinacions dispositives sobre destinació del sòl per a equipaments, infraestructures i serveis públics generals i autonòmics.  A l’article 12, punt 2, relatiu a l’ús del sòl per a infraestructures portuàries en l’àmbit del Port de Ciutadella, s’assenyala que, mentre mantingui la seva vigència l’actual Pla d’usos del port o l’ordenació sectorial per ell establerta, s’assumeixen com a part de l’ordenació territorial les zones i els usos que s’hi preveuen amb la classificació genèrica com a sistema general del conjunt de les instal·lacions portuàries.

19 Memòria informativa i justificativa Pla General

Per altra banda, el mateix article del PTI assenyala que la classificació i els usos anteriors poden ser modificats per mitjà de la innovació dels corresponents instruments idonis d’acord amb la legislació portuària i la legislació d’ordenació territorial i urbanística. La innovació, però, s’ha de produir de forma coordinada en els termes prevists per ambdues legislacions.

Acaba assenyalant que s’assumeixen com a pertinents des del punt de vista del Pla territorial insular, en particular, les modificacions següents: - Ampliació de Cala en Busquets mitjançant la construcció d’un port esportiu permanent. - Remodelació de l’actual moll comercial i del varador per tal de facilitar l’amarratge de base i el trànsit de les embarcacions. - Construcció d’una estació marítima i una oficina de ports a la zona de l’actual moll comercial, una vegada enderrocat el mur avui existent, a fi de millorar les condicions de recepció, espera i sortida dels passatgers. Aquest PG qualifica les instal·lacions esmentades com a sistema general portuari i les regula en els articles 94 i 95. Cal assenyalar que des de l’aprovació del PTI s’han succeït molts canvis en l’ordenació portuària de Ciutadella que, en ocasions, han modificat les previsions inicials. En aquest sentit, cal esmentar s’ha construït un nou port exterior de Son Blanc, que ha assumit tot el tràfic comercial i compta amb les corresponents estació marítima i oficina de Ports. Açò ha suposat que algunes previsions del PTI no s’han duit a terme, atès que fins i tot la nova estació marítima que es va construir al Port antic s’ha desafectat parcialment a l’ús portuari. En tot cas, sí que s’ha executat la remodelació del moll comercial i del varador, que ha permès crear nous amarratges de base.  A l’article 12, punt 4, relatiu a ports esportius i instal·lacions marítimes o nàutiques s’estableix que és assumible la reordenació del port esportiu i les instal·lacions de cala Galdana per millorar-ne l’aprofitament però sense ampliar en cap cas la superfície abrigada. El PG s’adapta estrictament al PTI i classifica l’àmbit del port esportiu de Cala Galdana que s’ubica en el terme municipal de Ciutadella com a sòl rústic protegit, impedint d’aquesta manera qualsevol ampliació de les instal·lacions actuals.  A l’article 13, punt 3, relatiu a infraestructures d’heliport, s’assenyala que es legitima la construcció d’un heliport al terme municipal de Ciutadella, d’acord amb la ubicació que apareix grafiada en el plànol d’infraestructures. A l’article 103 de les NN.UU. d’aquest Pla General s’admet adaptar la parcel·la del parc de bombers per a la construcció de l’heliport, d’acord amb les previsions de l’NTT.  A l’article 14, punt 2, d’Ús del sòl per a instal·lacions de fonts primàries d’energia (segons la Modificació del PTI de 26 de juny de 2006) es recullen les disposicions del PDS Energètic relatives al proveïment de gas natural mitjançant gasoducte. Al subapartat 2.2 es preveu el manteniment del cable submarí des de la central elèctrica ubicada a l’illa de Mallorca, d’acord amb els plans que regulen aquest sector, així com la previsió de la implantació d’un gasoducte i de vàries plantes satèl·lit. El PG recull en la cartografia de la sèrie d’estructura general i orgànica el traçat de l’actual cable provinent de la central elèctrica ubicada a Mallorca, així com el traçat projectat d’acord amb al planificació sectorial per possibilitar la instal·lació d’un segon cable. Per altra banda, es preveu el traçat del gasoducte i la ubicació d’una planta satèl·lit de gas liquat a Ciutadella, a la zona de Rafal Amagat.  En el punt 4, relatiu a l’energia solar i altres energies renovables, s’estableix que l’autorització d’infraestructures d’energies renovables requerirà, en el seu cas, la tramitació

20 Memòria informativa i justificativa Pla General

del corresponent procediment de declaració d’interès general. Quan no resulti prohibida la seva implantació es requerirà un estudi previ d’impacte ambiental per a la implantació de petites infraestructures d’energies renovables en sòl rústic protegit i per a la implantació de grans instal·lacions d’energies renovables en qualsevol categoria de sòl rústic. L’adaptació al PDS Energètic es tracta a l’apartat corresponent del present document. La regulació de l’energia solar i altres energies renovables es du a terme en la normativa del Pla d’Ordenació Detallada referent al sòl rústic. Cal assenyalar que la regulació resultant de la modificació del PDS energètic aprovada l’any 2015 ha suposat un canvi important en la regulació establerta pel PTI. Atès el seu caràcter específic, aquest PG i el POD que el desenvolupa s’adapten a la normativa sectorial en la matèria.  A l’Article 16, d’Ús del sòl per a equipament educatiu, apartat 2, relatiu a l’educació infantil, es fixa la necessitat d’atendre la demanda local a segon cicle (3-5 anys) per mitjà de noves dotacions suficients a Ciutadella. Concretament, per al municipi de Ciutadella es preveuen 3+3 unitats noves. Pel que fa a l’educació primària, apartat 3, es considera necessari construir un col·legi nou a Ciutadella i en relació a educació superior, existeix la previsió de locals suficients i adequats a Ciutadella, connectats telemàticament amb els centres de la UIB i la UNED existents a Maó i Alaior i dotats de serveis que minorin la necessitat de desplaçament dels alumnes. Finalment, pel que fa a altres ensenyances, es considera la construcció de noves instal·lacions per al conservatori de Ciutadella. Val a dir que la majoria d’aquestes actuacions ja s’han executat. En aquest sentit, s’ha construït la nova escola de Son Blanc (0-3 anys), l’escola Margarita Florit (3-12 anys) i s’ha realitzat l’ampliació de l’institut Josep Maria Quadrado, que ha donat cabuda a les instal·lacions del conservatori de Ciutadella. Quedaria pendent la previsió de locals suficients i adequats per connectar-se telemàticament amb els centres de la UIB i la UNED de Maó i Alaior, que si l’administració competent ho considera necessari, es podrien ubicar en alguna de les parcel·les amb ús d’equipament educatiu que el POD que desplega aquest PG preveu en els sectors urbanitzables.  A l’Article 17 d’Ús del sòl per a equipaments sanitaris s’estableix que s’ha de mantenir la zona bàsica de salut, amb l’actual centre de salut, per al municipi de Ciutadella. El nou PG manté la ubicació de l’actual centre de salut, ampliat fa pocs anys, i qualifica els terrenys com a sistema general d’equipament comunitari d’ús sanitari.  A l’article 18 d’ús del sòl per a equipament comercial es prohibeix completament l’ús de gran superfície comercial i, en general, dels establiments no especialitzats (en règim d’autoservei) de grans dimensions (segons la normativa autonòmica de comerç detallista). Així mateix, es promou una implantació d’establiments comercials en el territori que mantengui la funció comercial com a element rellevant de l’economia local, amb aprovisionaments a escala local, a fi d’evitar desplaçaments innecessaris i es dóna preferència absoluta a la «fórmula de centres comercials oberts» als nuclis urbans principals. El PTI també permet, a les perifèries dels principals nuclis i urbanitzacions litorals de moderada o baixa densitat, d’establiments no especialitzats en règim d’autoservei orientats sobretot al consum freqüent (autoserveis, superserveis o supermercats). A les urbanitzacions sorgides amb vocació turística, permet establiments dedicats a productes de compra habitual i comerços per al turista (que poden confluir en minicentres comercials), sempre de superfície inferior a 300 metres quadrats per local comercial, i especialment, espais preparats per a mercats ambulants. Finalment, el PTI promou el foment de la celebració d’activitats de tipus firal orientades, bé cap a públics més amplis que el menorquí, bé cap a sectors productius insulars, de manera que exerceixin funcions d’informació, facilitació d’intercanvis i difusió d’innovacions. En relació a l’ordenació territorial dels establiments comercials s’ha d’estar al previst en la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, del comerç de les Illes Balears, que fixa el concepte de gran establiment

21 Memòria informativa i justificativa Pla General

comercial i estableix els requisits i el procediment per a la seva autorització. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte la Norma territorial cautelar prèvia a la formulació del Pla director sectorial d’equipaments comercials de Menorca, que en el seu article 3 suspèn l’atorgament d’autoritzacions per a la implantació i ampliació de grans establiments comercials. Aquesta suspensió tindrà vigència fins a l’aprovació inicial del PDS o si aquesta no es produeix abans fins al 21 de juliol de 2019.

El POD que desplega aquest Pla General regula l’ús comercial d’acord amb les normes esmentades, i sent aspectes relatius a l’ordenació detallada, és l’encarregat de fer l’ajustament de les seves previsions a aquestes normatives.

Títol IV. Determinacions dispositives sobre destinació del sòl per a equipaments, infraestructures i serveis insulars.  A l’article 19, relatiu a la gestió del transport regular de viatgers per carretera, punt 2, 8è, s’assenyala la necessitat d’establir com a servei estratègic una línia exprés Maó-Ciutadella amb unes capçaleres de la línia ubicades en centres d’intercanvi per tal de fer més àgils les connexions amb altres serveis. El PG preveu dues ubicacions (SUDO Canal Salat i SUDO Es Port Vell) amb sòl suficient per construir una estació d’autobusos i aparcaments associats, que han de permetre aquesta intermodalitat.  A l’article 20, referent a la infraestructura viària, el PTI fixa tota una sèrie de determinacions pel que fa a la xarxa de camins rurals, assenyalant que cal garantir la integració del camí en el paisatge pel qual discorre i que s’han de mantenir els valors de l’entorn pròxim a la via. Prohibeix l’ús d’herbicides en el manteniment de les voreres de carreteres i camins, havent- se de realitzar el control de la vegetació a través de mitjans mecànics. El PG regula a l’article 86 i següents el sistema general viari, que inclou els camins rurals del terme municipal (clau V3). La regulació esmentada dóna compliment a les directrius fixades pel PTI i tracta dels camins rurals de forma específica a l’article 91.2.  A l’article 21 del PTI es regulen les infraestructures de subministrament d’aigua i de sanejament. Les seves previsions estan en consonància amb l’anterior Pla Hidrològic de les Illes Balears, que s’ha substituït pel nou Pla Hidrològic de les Illes Balears aprovat per RD 701/2015, de 17 de juliol de 2015. L’anterior Pla Hidrològic no preveia la construcció de cap dessaladora, però aquest article del PTI especificava una sèrie de condicions per si s’arribava a executar. El PG s’ajusta a les previsions del PH vigent, aprovat per RD 701/2015 i inclou totes aquelles instal·lacions que, tot i no preveure’s en el PTI de 2003 s’han executat d’acord amb les previsions de la planificació sectorial hidràulica (bassa de regants i dessaladora a l’àmbit de Rafal Amagat), qualificant-les com a sistema general de serveis tècnics d’abastament d’aigua i de sanejament).  A l’article 22 del PTI, relatiu a l’ús del sòl per a la gestió de residus, el PTI preveu la creació de tres centres de tractament de residus de construcció i demolició, a un dels quals s’han d’adscriure els residus pneumàtics. Les previsions del PTI s’han desenvolupat en el Pla director sectorial per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca, aprovat definitivament l’any 2005, fixant-se el manteniment de les dues plantes de tractament de residus de construcció i demolició existents en el municipi de Ciutadella. El PG s’adapta estrictament al PDS i contempla les dues instal·lacions (la de Rafal Amagat i la de Rafal Nou) com a sistema general de serveis tècnics de residus.

22 Memòria informativa i justificativa Pla General

 A l’article 23 del PTI, relatiu a l’ús del sòl per a equipament social, el PTI preveu per al municipi de Ciutadella les següents actuacions: ampliació de l’equipament residencial per a persones majors amb implantació de la funció per a llargues estades sociosanitàries (amb possibilitat d’atendre patiments físics i/o psíquics) a Ciutadella (zona occidental), en termes que facin possible acollir part de la demanda de la zona central de l’illa, ampliació del centre de dia i construcció d’habitatges tutelats. Des de l’aprovació del PTI, s’han cobert moltes de les previsions esmentades. Així, el desenvolupament del sistema general d’equipament sanitari assistencial de Santa Rita, previst a l’anterior PGOU, va possibilitar cedir al Consell Insular un solar apte per a la construcció d’un centre sociosanitari, que ja es troba en funcionament i ha permès assolir bona part de les fites preteses. Per altra banda, al municipi de Ciutadella s’han habilitat varis pisos tutelats, gestionats per la Fundació per a Persones amb Discapacitat de l’Illa de Menorca. De cara a futures necessitats, existeix una bossa important de terrenys amb ús sociosanitari en l’àmbit del sistema general d’equipament sociosanitari de Santa Rita, que aquest PG manté i consolida.  A l’article 24 del PTI, referent a l’ús del sòl per a equipament esportiu, s’estableixen una sèrie de previsions que afecten el municipi de Ciutadella. Cal fer referència, en aquest sentit, a la previsió d’una pista de voltes de ciclisme i d’una pista adequada per a la pràctica de motocròs i altres especialitats com trial, etc. Cal dir, en primer lloc, que l’Ajuntament de Ciutadella disposa d’un terreny d’uns 20.000 m2 ubicat al Camí Vell, proper a la resta d’equipaments de la ciutat, que és apte per a la construcció de la pista de voltes de ciclisme i el present PG el qualifica com a sistema general d’equipament comunitari esportiu. Pel que fa a la pista de motocròs i trial, atesa l’extensió del terreny que es precisa (potser entre 5 i 10 ha) per dur a terme aquesta activitat i, sobre tot, les molèsties que provoca una activitat d’aquest tipus a la població, fa que sigui molt difícil predeterminar una ubicació concreta com a part del sistema general d’equipament comunitari de tipus esportiu. Així les coses, aquest PG es limita a fixar que la seva ubicació serà en tot cas en sòl classificat com a sòl rústic i qualificat com a comú, remetent la resta de requisits a la regulació que fixi el POD. Per altra banda, el PG, d’acord amb l’article 24 del PTI, fixa que, al marge de les instal·lacions esportives esmentades (pista de voltes de ciclisme i pista de motocròs i trial), no es permeten noves instal·lacions esportives que suposin un gran consum de sòl rústic.  A l’article 25, del PTI, pel que fa a l’ús del sòl per a equipament cultural, s’observa, punt 5, en relació al municipi de Ciutadella, una previsió de sòl necessari per a la definitiva radicació de la seu del Conservatori de Música de Menorca, que s’haurà d’aixecar a càrrec dels pressuposts de l’Administració autonòmica, titular del servei. Val a dir que l’ampliació de l’Institut Josep Maria Quadrado ha permès ubicar definitivament la seu del conservatori de música. El present PG qualifica la parcel·la on s’ubica el conservatori com a part del sistema general d’equipament comunitari de tipus docent.  L’article 26, del PTI, relatiu a l’ús del sòl per a equipament juvenil, en relació al municipi de Ciutadella, considera necessari mantenir, en la mesura del possible, les instal·lacions relacionades amb la naturalesa, el camp, els albergs i les cases de colònies actualment existents, tant si són de titularitat pública (Es Pinaret) com privada (Sant Joan de Missa) i preveu la promoció d’un nou alberg juvenil a Sa Vinyeta, així com d’un nou alberg, compatible amb una casa de colònies i centre d’interpretació de la naturalesa as Torretó.

23 Memòria informativa i justificativa Pla General

Totes les previsions del PTI en relació a aquest tipus d’instal·lacions s’han dut a terme. En aquest sentit, l’Ajuntament continua gestionant la casa de colònies des Pinaret (qualificats els terrenys com a sistema general d’espais lliures públics en aquest PG) i el Bisbat la de Sant Joan de Missa. Per altra banda, s’han obert tant l’alberg de Sa Vinyeta com l’alberg i casa de colònies des Torretó, gestionats ambdós per l’INJOVE.

Per altra banda, el PTI estableix una sèrie de determinacions dispositives que defineixen el marc dels plans generals municipals d’ordenació urbanística (títol V), que s’inclouen als articles 27 a 37, que són les següents:  L’article 27 estableix els criteris bàsics per a l’elaboració del planejament municipal i es divideix en tres punts: “1. Els plans generals municipals han de definir, en el marc d'ordenació establert per les Directrius d'ordenació del territori, pel Pla territorial Insular i pels plans directors sectorials o mediambientals aplicables, l'ordenació integral del territori municipal de conformitat, en tot cas, amb els objectius i els principis establerts en els articles 2 i 3 d'aquestes Normes”.

Allò que s’assenyala en els articles 2 i 3 del PTI fa referència als objectius i els principis informadors del propi PTI. Aquests articles son normes NIDPA, és a dir, normes aplicables de forma immediata, directa i plena. El contingut dels mateixos ve a recollir, encara que amb més detall, allò establert en la pròpia Llei 14/2000 d’ordenació territorial, tant en la seva exposició de motius com en els articles 1 i 2, i la Llei 6/1999 de directrius d’ordenació territorial, també tant en la seva exposició de motius com en l’article 1.

El PG assumeix aquests criteris bàsics i els objectius i principis informadors, tot i que l’ordenació del terme municipal que se’n desprèn no és integral, atesa la divisió entre les determinacions estructurants del PG i les detallades del POD que ha generat la recent LUIB. En tot cas, tant el PG com el POD que el desplega, es redacten abordant els següents aspectes fonamentals: a) El disseny dels elements clau de l’estructura urbana. b) Les estratègies de conservació, rehabilitació i transformació dels teixits urbans existents: residencials, productius i turístics. c) La previsió detallada de nous sòls destinats a habitatge, activitat econòmica, serveis i dotacions en el marc dels límits de creixement establerts en el capítol II del títol V del PTI. d) La definició de les estratègies de gestió més adequades per a l’execució de les seves determinacions.  L’article 28 estableix els objectius estratègics del planejament municipal. L’Ajuntament de Ciutadella, en la redacció d’aquest PG i del POD que l’acompanya, ha assumit com a propis els objectius generals següents, adaptant-los a les circumstàncies i característiques del municipi: a) Protegir els valors ambientals i paisatgístics de les àrees naturals i litorals. b) Protegir i valorar de manera creativa el patrimoni urbà i arquitectònic, tot fomentant-ne la reutilització i recuperació. c) Fomentar el desenvolupament econòmic i turístic sostenible. d) Assegurar la provisió de sòl necessari per satisfer les necessitats actuals i futures d’allotjaments, en el marc de les previsions que estableix el Pla territorial insular.

24 Memòria informativa i justificativa Pla General

e) Promoure l’accés a l’habitatge i la integració social, assegurant en tot cas la provisió necessària de sòl per acollir les necessitats d’habitatge social. f) Assegurar la provisió de sòl necessari per satisfer les necessitats d’equipament de la població present i futura. g) Garantir la disponibilitat d’una àmplia varietat d’opcions de mobilitat sostenible i fomentar solucions de disseny que afavoreixin els desplaçaments a peu i l’ús del transport públic. h) Coordinar les previsions de localització de les activitats generadores d’ocupació i residència a fi de reduir les demandes de mobilitat i fomentar la integració d’usos i la cohesió social. i) Promoure la gestió prudent dels recursos naturals i energètics i fomentar la utilització d’energies renovables i les solucions constructives arquitectòniques i urbanístiques bioclimàtiques que minimitzin el consum de recursos naturals. j) Protegir i incrementar la proporció d’ecosistemes naturals i artificials en els nuclis urbans, generant, quan sigui possible, corredors verds que connectin els sistemes d’espais naturals rurals i els espais lliures urbans. k) Promoure la utilització dels sòls abandonats o obsolets per acollir la necessitat de creixement residencial i d’activitats amb preferència a l’ocupació de sòls de nova extensió. l) Localitzar els nous creixements residencials i les activitats vinculades als assentaments existents per tal de potenciar la diversitat urbana i la utilització de les xarxes de transport públic existents. m) Preveure els riscos ambientals i tecnològics. n) Promoure els sistemes de tractament i reciclatge de residus industrials i domèstics.

 L’article 29 del PTI efectua un manament directe al planificador municipal per tal que acrediti la consistència i coherència territorial de les determinacions del Pla General. En aquest sentit, no basta una mera remissió al compliment de les condicions i requisits fixats pel PTI, sinó que la memòria de tot pla general municipal ha de desplegar de manera adequada i suficient els extrems següents: a) Formulació clara i detallada dels objectius i criteris adoptats pel pla en aplicació de les determinacions del Pla territorial insular. b) Justificació raonada de la coherència entre els objectius, els criteris i les determinacions del planejament municipal i les determinacions pertinents del Pla territorial insular. c) Justificació raonada de la coherència entre el model territorial proposat i el model territorial insular previst en el Pla territorial insular i en els plans directors sectorials i mediambientals en vigor. d) Resum explicatiu del procés de concertació administrativa amb municipis limítrofs i altres administracions afectades, amb explicitació, en particular, del resultat de les consultes realitzades als òrgans competents en matèria d’ordenació del territori i urbanisme. Cal assenyalar, en primer lloc, que aquest apartat de la memòria que ens ocupa és la prova patent de l’esforç justificatiu del planificador municipal per acreditar la consistència del model territorial escollit i la seva coherència amb el model territorial insular derivat del PTI. Així les coses, no es realitza una mera remissió a aspectes de l’articulat del PTI, sinó que s’indica amb un elevat grau de detall quina incidència tenen les determinacions del Pla territorial en l’articulat i altres parts normatives del PG. Així mateix, en la mateixa memòria s’inclou un apartat justificatiu de l’adaptació a les directrius i requisits amb incidència territorial que emanen dels distints plans directors sectorials.

Durant el procediment d’aprovació d’aquest PG i del POD que l’acompanya es consultaran totes les administracions i organismes afectats, inclòs l’únic municipi limítrof amb Ciutadella, Ferreries, així com també es demanarà informe al Consell Insular de Menorca, que en relació a certs aspectes serà vinculant.

25 Memòria informativa i justificativa Pla General

Norma Territorial Transitòria

El Pla Territorial Insular de 2003 preveia la seva revisió després de 10 anys de vigència. L'objectiu de la NTT es l'adequació del PTI a la legislació esdevinguda. Es busca reduir el que s'entén com un excessiu rigor en la regulació per facilitar la reactivació econòmica, tant quant a les possibilitats edificatorias en sòl no urbanitzable com a un règim ampli de possibilitats mitjançant declaració prèvia d'interès general. No introdueix modificacions substancials en la zonificació, però distingeix entre les ANIT aquelles amb valors de ANEI, dotant-les de regulacions específiques. Incorpora a més una ampliació de les zones de transició, i es planteja una flexibilització del planejament i l'eliminació de limitacions perquè els nuclis tradicionals i certes zones turístiques puguin créixer.

El 16 d'octubre de 2017 el Ple del Consell Insular de Menorca va acordar aprovar la derogació parcial de la Norma Territorial Transitòria, amb l'objectiu d'evitar contradiccions amb el model territorial del PTI. Les disposicions derogades estan relacionades amb zones turístiques, oferta turística i allotjaments; amb alteracions en la regulació del sòl rústic; i amb altres disposicions relatives a planejaments urbanístics, criteris funcionals en matèria de carreteres, nombre màxim de centres de tractament de residus, limitació del dimensionament d'aparcaments, assentaments urbans al medi rural i dates per a canvi a ús turístic d'edificis en sòl rural. En canvi, s'ha considerat convenient mantenir la consideració del camí d'en Kane i de l'antic camí Reial del nord com a sistema viari, el Pla Especial d'Aparcaments en sòl rústic, regulació d'edificacions, instal·lacions i establiment turístics, afeccions al sistema general aeroportuari, les correccions d'errors en la cartografia i les disposicions introduïdes per indicació expressa d'altres administracions.

La norma vigent després de la derogació parcial presenta les següents disposicions d'interès per a l'elaboració del Pla General de Ciutadella: Article 6: incorpora el traçat del Camí Reial del nord com a sistema viari. Article 9: remet l'ordenació d'estacionaments d'àmbit insular a un Pla Especial, i estableix els criteris per a aparcaments en platges i contigus o interiors a zones forestals. Article 28: estableix les condicions generals de les edificacions Article 30: estableix el règim específic del canvi d'ús de les edificacions. Article 31: estableix les condicions de posició i implantació de les edificacions Article 35: estableix el règim de les instal·lacions i establiments turístics. Article 36: sistema aeroportuari

Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’Urbanisme de les Illes Balears

La Llei de 2017 neix amb la voluntat d'avançar respecte al marc creat per la Llei 2/2014, que per primera vegada en les Illes Balears planteja una regulació integral de l'activitat urbanística. El nou text passa a incorporar la regulació del sòl rústic en una única redacció, i aprofundeix en matèries de planejament, gestió i disciplina, continuant en la línia del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística. La Llei introdueix, com ja ho han fet recentment altres comunitats, com la valenciana, la distinció entre una figura d'ordenació

26 Memòria informativa i justificativa Pla General

centrada en les determinacions estructurals, el Pla General, i una altra que concreta el seu detall i desenvolupament, el Pla d'Ordenació Detallada. La figura del nou Pla General se centra en la definició del model territorial, i aclareix la delimitació de competències entre ajuntaments de més de 10.000 habitants i consells insulars, en l'aprovació del planejament. Els consells controlen l'ordenació estructural, amb incidència en els aspectes supramunicipals, mentre que l'ordenació detallada es reserva a l'autonomia municipal. El Pla General simplifica la seva documentació, mentre que el Pla d'Ordenació Detallada pot formular-se amb gran flexibilitat, fins i tot per zones, en plans independents però coordinats.

La Llei de 2017 introdueix així mateix innovacions en matèria de gestió, així com continguts avançats prèviament en la legislació estatal quant a les formes d'intervenció sobre la ciutat consolidada. S'incorporen les memòries de viabilitat econòmica, els informes de sostenibilitat econòmica, les actuacions de dotació, els complexos immobiliaris i l'execució substitutòria concertada.

Llei turística

La legislació turística és d'especial rellevància en el cas de Ciutadella, per la importància d'aquesta activitat en l'economia del municipi i per la seva incidència en matèries relacionades amb l'ús del sòl. Al costat de la llei turística de caràcter general de 2012, la que la modifica, aprovada al juliol de 2017 relativa a la comercialització d'estades turístiques en habitatges, cobra especial rellevància pel recent i ràpid desenvolupament d'aquesta modalitat.

L'article 5 de la llei de 2012, relatiu a l'ordenació de l'oferta turística, estableix que correspon als consells insulars l'elaboració i aprovació dels Plans d'Intervenció en Àmbits Turístics, que es coordinaran amb les DOT i els Planes Insulars. Estableix disposicions de ràtio turística per als municipis que no estiguin adaptats als plans directors sectorials d'ordenació turística o, si escau, als PTI. Així mateix exonera de la ràtio turística als hotels de ciutat, d'interior, els agroturismes, els hotels rurals, els albergs, els refugis, les hospederíes i aquells establiments hotelers d'un mínim de 4 estrelles que estiguin oberts els 12 mesos de l'any. L'article 44 estableix la classificació i categories dels establiments turístics, i l'article 75 estableix que l'ordenació territorial dels recursos turístics s'ajustarà al que es disposa en la llei turística, en la relativa a l'ordenació territorial i en els instruments de planejament. Els article 76 a 78 estableixen els criteris per a la inversió pública en zones afectades per l'estacionalitat, les condicions per a les zones turístiques saturades o madures, i la reconversió i canvi d'ús.

La Llei 6/2017, relativa a la comercialització d'estades turístiques en habitatges, introdueix importants innovacions en la quantificació de l'oferta. Es modifiquen els punts 3 i 5 de l'article 5 de la Llei de 2012, permetent als PIAT, i, si escau, als PTI: 1. Establir els criteris per a la delimitació de les zones aptes per comercialitzar estades turístiques en habitatges d'ús residencial, de tal manera que els Ajuntaments puguin delimitar gràficament les zones aptes per a aquest ús.

27 Memòria informativa i justificativa Pla General

2. Determinar el límit màxim per illa de places turístiques en allotjaments turístics i de places en habitatge residencials susceptibles de ser comercialitzades turísticament. Fins que es determini aquesta xifra o si no es considera necessari determinar-la el sostre màxim de places serà el determinat per les existents legalment més les que integrin les borses gestionades pels organismes gestors o les administracions turístiques insulars. 3. Determinar potestativament dues borses de places, una relativa a allotjaments turístics i una altra a estades turístiques en habitatges residencials.

L'article 75, relatiu a l'ordenació territorial dels recursos turístics, es modifica per incloure disposicions relatives a les zones aptes per a la comercialització d'estades turístiques en habitatges.

Llei agrària

La Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, estableix els criteris que han de regir l'ordenació territorial i urbanística quant als usos agraris, declarant en la seva exposició de motius que s'orienta cap al foment de l'activitat agrària en els termes de la llei, buscant evitar qualsevol restricció injustificada d'aquesta activitat. L'article 91 estableix que es consideraran usos agraris els relacionats amb la destinació o la naturalesa de les finques quan es vinculin a l'activitat agrària i complementària, i que aquestes activitats poden comportar o no, l'execució d'edificacions, construccions, instal·lacions, infraestructures i dotacions de serveis vinculades; s'especifica així mateix que l'ús d'habitatge queda sotmès al règim previst en la normativa territorial i urbanística d'aplicació. Per la seva banda, l'article 96 estableix que la unitat mínima de cultiu a Menorca serà de 3 hectàrees en secà i 0,5 en regadiu.

Lleis de contaminació acústica

La Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll (estatal) i la 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, configuren un marc rellevant per a l'ordenament urbanístic. La Llei estatal estableix, en el seu article 6, la competència municipal per adaptar el planejament urbanístic a les disposicions de la mateixa. Estableix el concepte d'àrea acústica, com a àmbit delimitat per l'administració competent en el qual es presenten els mateixos objectius de qualitat acústica. Aquesta última es caracteritza com el grau d'adequació de les característiques acústiques d'un espai, a les activitats que es realitzen en el seu àmbit. Obliga a delimitar zones de servitud acústica, zones tranquil·les en les aglomeracions i en camp obert. L'article 7 estableix la classificació acústica del sòl atenent al seu ús predominant, proposant un mínim de 6 classes (residencial, industrial, recreatiu i d'espectacles, un altre terciari, sanitari -docent- cultural, i grans infraestructures de transport). L'article 20, en la nova redacció publicada en 2011, condiciona la concessió de llicències de construcció per a edificacions destinades a habitatges, usos hospitalaris, educatius o culturals, al compliment d'objectius de qualitat acústica. La Llei balear, per la seva banda, estableix una sèrie d'instruments de planificació acústica, com les ordenances municipals,

28 Memòria informativa i justificativa Pla General

els mapes de soroll, els plans acústics d'acció municipal i les declaracions de zones de protecció acústica especial. Es realitza una major pormenorització de les àrees acústiques en funció dels usos del sòl. L'article 28 de la Llei estableix la relació entre instruments acústics i planejament urbanístic, assenyalant que en els instruments de planejament urbanístic han de contemplar-se la informació i les propostes contingudes en els plans acústics municipals, a falta de la qual cosa els instruments de planejament incorporaran un estudi acústic del seu àmbit d'ordenació per avaluar el seu impacte acústic i adoptar les mesures adequades.

29 Memòria informativa i justificativa Pla General

Afeccions sectorials

Costes

La Llei de Costes estableix: - La definició dels béns que integren el domini públic marítim terrestre estatal, en els articles 3 i 4. - Una servitud de protecció de 100 metres mesurada terra endins des del límit interior de la ribera del mar. L'extensió d’aquesta zona podrà ser ampliada per l'administració de l'Estat, d'acord amb la Comunitat Autònoma i l'Ajuntament corresponent, fins a un màxim d'altres 100 metres. - Una servitud de trànsit de 5 metres, mesurats terra endins del límit interior de la ribera del mar. - Una servitud d'accés al mar, fora de domini públic marítim terrestre, que inclou disposicions per a zones urbanes i urbanitzables. - L'article 30 estableix determinacions perquè l'ordenació territorial i urbanística respecti les exigències de protecció del domini públic marítim terrestre en una franja de 500 metres a partir del límit interior de la ribera de la mar, a través de reserves de sòl per a aparcament de vehicles fora de la zona de servitud de trànsit i prevenció de la formació de pantalles visuals d'edificació.

Delimitació del Domini Públic Marítim-terrestre (verd) i servitude de protecció (groc)

La reforma de la Llei de Costes de 2013 estableix modificacions al règim clàssic de defensa del domini públic marítim terrestre: - L'article 13 bis revisa els terminis de concessió als titulars dels terrenys que quedin dins del domini públic, permetent obres de reparació, millora i consolidació sempre que no impliquin augment de volum, alçada ni superfície. - L'article 13 ter estableix cauteles especials per trams del domini públic en regressió greu, que poden arribar, en cas que el mar les abast o hi hagi risc cert que ho faci, a l'extinció del dret d'ocupació. - L'article 23 redueix les servituds de protecció en marges de rius.

30 Memòria informativa i justificativa Pla General

- El títol III estableix innovacions pel que fa a la utilització del domini públic marítimo-terrestre.

Carreteres

La Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres a les Illes Balears, estableix en els seus articles 28-38 les afeccions en relació amb les zones de domini públic, reserva i protecció entre les que destaquen les següents:

- Zones de domini públic en projectes de noves carreteres, duplicacions de calçades, variants i condicionament amb canvis de traçat en més de 3 km:  8 m per a vies de quatre o més carrils  3 m per a vies de dos carrils en xarxes primària i secundària  1 m per a vies de dos carrils de les xarxes local i rural

- Els plans de carreteres o urbanístics que incloguin carreteres han de fixar, si escau, una zona de reserva per a ampliació o millora de les carreteres, amb una amplada mínima (incrementada en un 50% en carreteres de nou traçat):  100 m per a vies de 4 o més carrils  50 m per a les de 2 carrils de les xarxes primària i secundària  25 m per a vies de dos carrils de les xarxes local o rural

- La zona de protecció de la carretera és la compresa entre dues línies paral·leles a l'aresta d'explanació, a una distància de:  25 m en les de 4 o més carrils  18 en les de 2 carrils, xarxa primària i secundària  8 m en les de 2 carrils de xarxa local o rural

- Es sotmeten a informe de l'organisme titular de la carretera la posta en marxa de noves activitats o modificació de les existents en zones limitades per línies paral·leles a aresta exterior d'explanació a una distància de:  100 m per a vies de 4 o més carrils  50 m per a les de 2 carrils de les xarxes primària i secundària  25 m per a vies de dos carrils de les xarxes local o rural

- En les travessies dels plans urbanístics establiran les zones de domini públic, reserva i protecció, que coincidiran en una sola i amb les alineacions existents en sòls amb edificació consolidada en més d'un 25% en un o ambdós marges.

31 Memòria informativa i justificativa Pla General

Ports

El port de Ciutadella és de titularitat autonòmica, operat per Ports dels Illes Balears. Les instal·lacions estan dividides entre els molls de la zona urbana, al nord del nucli antic, i el port exterior, situat al Sud, amb accés a través d'una prolongació de la Ronda Sud. D'acord amb la Llei balear de ports de 2005: - Integren el domini públic portuari les superfícies de terra i aigua, les obres i les instal·lacions afectes usos i serveis portuaris, així com les obres i instal·lacions realitzades sobre el domini públic marítim terrestre adscrit a aquesta finalitat. - L'ordenació dels ports es reserva als seus plans directors. L'assignació dels usos portuaris al litoral que estableixin els plans directors prevaldrà sobre qualsevol altra norma o instrument urbanístic o d'ordenació territorial. - El Pla Director del Port delimita una zona de servei, en la qual s'inclouen els espais, superfícies i làmines d'aigua necessàries per a les activitats, així com reserves per a ampliacions futures. Inclou també els criteris d'ordenació de les edificacions, les instal·lacions i els espais portuaris.

Aeroport

L'orientació nord-sud de la pista de l'Aeroport de Maó fa que les afeccions aeronàutiques d'aquest es desenvolupin en aquesta direcció, sense afecció al municipi de Ciutadella, situació que es reflecteix en el fragment del Pla Director de l'Aeroport de Menorca (2010), que mostra els municipis afectats per les servituds aeronàutiques en el seu previsible desenvolupament.

32 Memòria informativa i justificativa Pla General

3. ANALISI DEL TERRITORI

Els continguts relatius a l'anàlisi del territori incorporen, amb actualitzacions en els casos en els quals s'ha considerat necessari, els textos de la fase d’informació urbanística. En el cas de la demografia, s'ha optat per agrupar el conjunt dels continguts d'informació i diagnòstic a l'apartat 4. Les dimensions de la futura Ciutadella, atenent a la seva íntima relació amb les projeccions de població.

3.1. Recursos naturals i paisatge: inventari i diagnòstic

Les peces que composen el territori de Ciutadella són fonamentalment: - La Tramuntana, que constitueix el relleu més trencat de l'illa, les majors altituds, la presència més difosa de masses forestals, les explotacions rústiques més grans, els nivells més baixos de poblament tradicional i una façana litoral predominantment de penya-segats. El seu interès resideix en la diversitat de litològica, topogràfica i edàfica, sobre la qual l'activitat agropecuària ha modelat paisatges clarament diferenciables de petita escala. - El Migjorn, que correspon a una àmplia i contínua taula calcària miocena, aixecada no més de 100 metres sobre el nivell del mar, amb una important diversitat biofísica i paisatgística que ve donada per la cadència de profunds barrancs i interfluvis tabulars. - La Mitjana, que constitueix l'espai de transició entre la Tramuntana i el Migjorn, en la qual dominen les formes planes, juntament amb petites conques envoltades i separades per turons i llomes. - L'àrea periurbana i turística de Ciutadella, caracteritzada per la presència de la ciutat i el seu extens periurbà sobre una aurèola rústica intensament parcel·lada; i els desenvolupaments turístic-residencials que, des de Cales Piques pel Nord fins a Son Xoriguer pel Sud, configuren per la seva capacitat l'espai turístic més important de l'illa de Menorca.

3.1.1 Medi biòtic

L’acceptable estat general de conservació que presenta Menorca i el fet que hi estiguin representats molts dels ambients mediterranis, tant marítims com terrestres, confereixen a l'illa un notable interès faunístic i florístic.

Biodiversitat terrestre

La biota menorquina té un marcat caràcter mediterrani, a més d'una important presència d'espècies endèmiques. Al costat dels rellevants valors endèmics destaca per la seva notable diversitat d'ambients, trobant-se representats, gran part dels ecosistemes mediterranis, excepte els pròpiament montans. L'heterogeneïtat ambiental té bases geo-ecològiques clares, derivades entre d'altres fets, de l'existència de dos mons geològics, un calcari i un altre silici, i de peculiars formes de relleu, tant interior com costaner. Però la diversitat ambiental és també fruit dels sistemes tradicionals d'explotació dels recursos, que han generat en la major part de l'illa un paisatge agro-

33 Memòria informativa i justificativa Pla General

forestal en mosaic, amb alts nivells de connectivitat, el que permet una àmplia gamma de formes d'explotació dels hàbitats per les espècies de fauna.

Biodiversitat marina

El municipi de Ciutadella, igual que la resta de l'illa de Menorca, compta amb una valuosa biodiversitat marina. Segons l'Estudi de Eco-cartografia de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, de l'any 2008, publicat pel MAGRAMA, el medi marí pròxim a Ciutadella compta amb la presència de les comunitats biològiques, entre les quals destaquen les praderies de Posidònia oceànica, ecosistema clau de la biodiversitat marina: - Comunitats de Posidònia oceànica - Comunitats de sorres fines - Comunitats de sorres fines amb Cymodocea nodosa - Comunitat de sorres gruixudes - Comunitat de sorres mitjanes - Detrític costaner amb enclavaments de maërl - Detrític costaner amb enclavaments de maërl i Vidalia volubilis - Fons rocosos amb algues esciòfiles i hemiesciáfilas, fàcies de precoralígeno - Fons rocosos amb algues esciòfiles i hemiesciáfilas, fàcies de precoralígeno amb Eunicella singularis - Fons rocosos amb algues fotòfiles.

34 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.1.2 Usos del sòl

Els usos del sòl presents al terme municipal de Ciutadella, i la seva superfície d'ocupació són, segons les dades del Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears:

Usos del sol Superfície (Ha) Alzinar 1.365,69 Sorral/dunes 9,79 Bosc de ribera 22,31 Bosc mixt 788,26 Cítrics 1,07 Erm 465,21 Garriga 2.914,47 Garrofer 1,10 Herbàcies regadiu 43,30 Herbàcies secà 5.019,54 Horta 58,86 Oliverar 2,78 Pastures 3.702,84 Pineda 1.427,03 Rocaml 520,82 Tallafocs 2,40 Ullastrar (màquies) 956,21 Vinyes 3,01 Zona arbrada 44,96 Altres fruiters 41,44

3.1.3 El Paisatge, senya d’identitat, patrimoni i recurs

El Pla Territorial Insular de Menorca conté un estudi de paisatge elaborat des d'una posició metodològica integradora de les trames natural, rural i construïda en la forma del territori, que posa de manifest els alts valors paisatgístics de l'illa i la diversitat dels mateixos, expressada en un total de 24 unitats de paisatge.

Les unitats de paisatge identificades en el PTI presents al terme municipal de Ciutadella són:

Tramuntana muntanyenca sobre penyals paleozoics Tramuntana muntanyosa sobre el Triásic

Plana calcària i forestal del Nord-est de Ciutadella Plans ramaders del Nord de Ciutadella

Rurubà de Ciutadella Planes agrícoles del Sud de Ciutadella Passadís de les conques de Es Mercadal, Ferreries i Santa Bárbara Barrancs i plataformes del Migjorn occidental

35 Memòria informativa i justificativa Pla General

Unitats de Paisatge segons PTI

Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics

Localitzada al Nord-est del municipi, entre els paratges de S'Almudaina i Es Pujols, constitueix un conjunt intricat de turons de pendents forts i formes arrodonides en els què predominen els matolls silicícoles, de diversa densitat, relacionada amb la major o menor antiguitat del procés d'abandonament agropecuari que té lloc a la zona. A les zones de menors pendents i en el fons de les valls més obertes, es manté un mosaic de terres de cultiu i pastures, al qual s'associen tanques vegetals de disposició clarament transversal al pendent, per contrarestar l'erosió i defensar els sòls.

Malgrat les modestes altituds, la fragmentada organització del relleu amb forts pendents (vinculats a importants processos d'erosió i pèrdua de sòl) i valls estrets i encaixats donen a aquest paisatge un caràcter típicament muntanyenc, constituint un bon exemple de muntanya mitjana mediterrània sobre sòcol, que a més permet bones panoràmiques.

Tramuntana muntanyosa sobre el Triàsic

En continuïtat amb l'anterior unitat de paisatge, i localitzada just a l'extrem nord-oriental del municipi, aquesta unitat constitueix un conjunt d'alts turons de gresos, de caràcter massiu, cims aplanades, i pronunciats talussos que cauen directament sobre el litoral o sobre àmplies valls de torrents, en aquest cas el de la Vall, on el torrent més important és el d'Algaiarens, que en la seva

36 Memòria informativa i justificativa Pla General

desembocadura a la platja d'Es Bot forma una llacuna interessant ecològicament. Apareixen restes d'aiguamolls, que van haver de ocupar major extensió en el passat, abans de la dessecació del tram baix de la Vall per al seu aprofitament agrícola.

La coberta vegetal és predominantment forestal, amb notables masses de pineda i mixtes de pineda i alzinar, juntament amb els matolls majoritàriament silicícoles més degradats. A la franja costanera apareixen comunitats halòfiles i aerohalinas de penyals litorals, i en les dunes de la Vall apareix una comunitat psamòfila característica, amb successió de diferents associacions adaptades a l'ecologia de les diferents parts de la duna (classe Ammophylletea).

S'estableix un contrast entre el sòl muntanyós forestal, i el fons pla o suaument ondulat de la Vall, ocupat completament per agricultura i pasturatge, en el qual només destaquen les parets seques amb una mica de vegetació associada i petits bosquets sobre afloraments rocosos més durs. Les tanques mixtes de pedra i vegetació estan adaptades a la organització del drenatge i la pendent, contribuint a la regulació del vessament i la defensa del sòl.

Els grans llocs, ubicats a l'interior de la Vall, compta amb la presència de grans cases que tendeixen a estar ubicades a peu de vessant.

En relació al caràcter i organització del paisatge, destaca l'aspecte massiu dels turons i el contrast a través de pronunciats talussos i tallats amb els amplis plans que els circumden, de colors vermellosos. Marcada dualitat de conreus en fons de vall i arrencada de vessants, i marines de matoll i arbrat en els alts.

El marcat contrast que caracteritza aquest paisatge entre marines i conreus transmet la imatge d'estabilitat en els usos del sòl i en l'hàbitat, amb activitat agropecuària relativament intensiva al fons de la vall de la Vall, i la coberta forestal a les zones muntanyoses.

Plana calcària i forestal del Nord-est de Ciutadella

Aquesta unitat presenta un relleu pla o suaument ondulat, per sobre de la cota dels 100 metres, i en el qual cap al Nord i l'Est s'encaixen petits torrents que aboquen cap a la Vall i modifiquen una mica les formes. El conjunt està modelat sobre un aflorament de calcàries i dolomies juràssiques, que treuen el cap a la costa entre Codolar de Beniatram i la punta llevant de Cala Morell, amb un front penya-segat massiu i escassament retallat. A l'interior de la plana calcaria s'observen suaus fondalades que poden respondre a processos càrstics de dissolució. El drenatge superficial esta escassament desenvolupat, amb alguns sectors arreics. La xarxa es redueix a uns quants rierols que mosseguen la taula calcària pel Nord-est i corren cap al torrent de la Vall.

La major part d'aquesta unitat està coberta per una formació de pi blanc (Pinus halepensis) que s'associa a l'alzina en algunes taques, i que presenta diversos graus de coberta. Al sotabosc, especialment a les zones més obertes, es desenvolupa una interessant garriga calcícola (Loto- Ericetum multiflorae), que és la comunitat que fito sociològicament defineix bona part de la vegetació actual de la zona.

37 Memòria informativa i justificativa Pla General

Enmig de la coberta forestal dominant s'obren rases de reduïdes proporcions ocupades per cultius i pastures. Aquests són més abundants en el contacte o transició d'aquest paisatge amb el de la Unitat 11 i coincidint amb la presència de dipòsits d'argiles de descalcificació.

Els masos dels llocs de la zona s'ubiquen majoritàriament en les vores de la unitat i fora de la massa forestal (Els Aljubets, Santa Victòria, Son Angel o S'Almudaina). Singular per la seva ubicació és Son Planas, en una plana agrícola situada al centre de la massa de la coberta forestal.

En relació al caràcter i l'organització del paisatge, s'estableix una àmplia difusió d'una massa boscosa contínua i relativament ben conservada sobre un relleu pla, no muntanyós, i que respon al patró de les erms calcàries de pins. La identitat forestal del paisatge concorda amb l'escassetat d'assentaments i amb la imatge d'un paisatge solitari i poc humanitzat.

Constitueix un paisatge sense panoràmiques, en què els elements i aspectes de major significat visual es concreten en la façana perimetral del baldaquí arbori, així com, i dins ja del bosc, en els primers plans que ofereix l'estructura de la pròpia massa i en el mosaic de cultius i pinedes.

Quant a la seva dinàmica, no sembla que s'observin canvis significatius en la distribució de sòls forestals i agropecuaris. Hi ha almenys una pedrera activa de calcària i restes d'altres abandonades a la vora sud-occidental de la unitat.

Plans ramaders del Nord de Ciutadella

La unitat 11 es constitueix per un relleu pla amb suaus bombaments, entre els quals el més important és el de S'Angladó (112 metres). El pla calcari està lleugerament basculat cap a Ciutadella en tant que cap a la costa es desploma en un penya-segat de notable alçada fins als voltants de Punta Nati, passant a ser un penya-segat mitjà i fins baix al sud de Ses Truqueries.

Des del punt de vista de la hidrologia presenta un caràcter arreic, amb torrents molt curts que aprofiten les diàclasis i fractures del penya-segat litoral per desplomar cap al mar (son Escudero), mentre que cap al sud, alguns cursos que amb prou feines esgarrapen la plana calcària, es dirigeixen cap a Ciutadella, per exemple, el Canal des Horts.

Es tracta d'una àrea relativament extensa de pastures amb matoll (predominantment mata o Llentrisca) sobre pastures abandonats o poc pasturades. A la franja més pròxima al litoral, el matoll es fa més dens, amb una formació de garriga calcícola i ullastrar amb llentiscle) i algunes taques més o menys pures d'ullastrar. Entre Punta Nati i Cap Bajolí apareixen comunitats de tàperes o tapereres (associació Capparietum inermis). A l'extrem nord-oriental es troba un dels sivinars (Juniperetum liciae) més importants de Menorca, amb gran quantitat de margallons (Chamaerops humilis).

La ramaderia ovina, és en part la raó, juntament amb la naturalesa calcària del substrat i la notable intensitat del vent, de l'aridesa dominant i de l'escàs desenvolupament de la coberta forestal. En el sector interior i oriental (entre la carretera de la Vall i la de Maó-Ciutadella) el seu caràcter més

38 Memòria informativa i justificativa Pla General

protegit respecte al vent, la presència de millors sòls, i l'explotació d'aigües subterrànies permeten un aprofitament agropecuari més intensiu, amb nombroses parcel·les de regadiu farratger.

Des del punt de vista de l'anàlisi del poblament, aquest paisatge és exclusivament rural amb la sola excepció de la urbanització turística de Cala Morell. Abunden les explotacions de mida mitjana i gran, amb masos que tendeixen a situar-se sobre lleugers bombaments de la taula calcària, pel que destaquen bastant en la plenitud del relleu. A la part nord-occidental, es concentren les barraques més importants i nombroses de Menorca, especialment a Ses Truqueries. Algunes tenen caràcter monumental i, en tot cas, constitueixen un dels elements patrimonials més rellevant del paisatge d'aquests aspres plans calcaris.

La configuració més característica d'aquest paisatge té lloc en tota la seva franja nord; allà, la manca de vegetació forestal, el descarnat dels sòls, la plenitud gairebé perfecta i el domini de les parets seques, donen lloc a un dels paisatges rurals més cridaners i singulars de l'illa. L'aspror i fragilitat d'aquests plans té el seu correlat en el front penya-segat marcat per la seva plenitud culminant i pel seu traçat rectilini, i desproveït també de vegetació.

El caràcter molt obert d'aquest paisatge, amb una superfície suaument basculada cap al Sud, sense vegetació arbòria i amb lleugers bombaments, permet excel·lents visions al llarg dels camins, superant el límit visual que imposa l'alçat de les tanques.

En relació a la dinàmica paisatgística, predominen l'abandonament al Nord i certa intensificació del regadiu al Sud.

Rurubà de Ciutadella

La unitat paisatgística que conforma el rururbà de Ciutadella preveu una superfície gairebé perfectament plana, suaument basculada cap al Port de Ciutadella, modelada sobre calcàries i gresos del miocè superior. La línia de costa alterna profundes i estretes cales amb platges de molt reduïdes dimensions, a manera d'estrets esquerdes que mosseguen la plana calcari amb trams rectes i massius.

Malgrat el caràcter eminentment arreic del sector, alguns torrents petits i curts incideixen de manera amb prou feines perceptible a la plana i desemboquen en les profundes entalladures de la costa, com passa amb el Canal dels Horts al Port de Ciutadella, o amb els torrents que moren a Cala'n Blanes, Cala Degollador i Cala Santandria.

La vegetació natural a penes té significat paisatgístic en el rururbà de Ciutadella, tant pel desenvolupament de la urbanització residencial i turística, com pel predomini de l'aprofitament agrícola del sòl.

Fora del sòl urbanitzat i industrial, el paisatge es caracteritza pel mosaic de cultius de secà, petites parcel·les de regadiu, de vegades de caràcter hortícola, i finques abandonades o en procés d'abandonament.

39 Memòria informativa i justificativa Pla General

La urbanització, en les seves diferents formes, marca l'entitat morfològica i funcional d'aquesta unitat de paisatge. Destaca el nucli de Ciutadella. La façana urbana més visible cap a l'Est i Sud-oest es troba en bona mesura oculta després del polígon industrial situat sobre la carretera de Maó i altres edificacions de dotacions i serveis que voregen la ciutat per aquest sector.

Al costat del nucli de Ciutadella apareixen urbanitzacions turístiques d'habitatges unifamiliars adossats o aïllats. En la resta del sòl rústic abunden les edificacions de caràcter agrari i residencial. Al costat d'elles, i dins d'una trama parcel·lària i de parets seques clarament minifundista, proliferen centenars de construccions de funció residencial i agrícola d'oci.

El caràcter d'aquest paisatge resideix en l'empremta de les trames urbanes residencials i turístiques a les que, en aquest cas, s'afegeixen les edificacions rústiques de caràcter rururbà i altres implantacions industrials i de serveis. La plenitud del relleu, unida a una estructura agrària i caminera parcel·lada, han contribuït decisivament a la densificació de construccions rústiques, que introdueixen en el paisatge un element de desordre, de pèrdua dels seus valors patrimonials tradicionals, així com deteriorament de la façana del nucli urbà de Ciutadella. El caràcter no consolidat d'algunes de les urbanitzacions turístiques afegeix també un element de desordre i d'indefinició al front i la rasa costanera.

No hi ha visions "netes" del paisatge, tant urbà com rural. El rústic tradicional de petites explotacions dels horts de Ciutadella es pot observar, encara que bastant transformat, des dels camins de Son Bou i Son Vivó. La millor perspectiva de Ciutadella s'obté des del alt dels talussos del marge dret del Canal des Horts. Una interessant visió de la costa és la que ofereix la carretera entre el Port de Ciutadella i Cala'n Blanes.

Cal destacar amb èmfasi en aquesta unitat, la proliferació desordenada de construccions i nous viaris en el sòl rústic.

Planes agrícoles del Sud de Ciutadella

Aquesta unitat està constituïda per un pla calcari sobre calcàries i calcarenites del miocè superior. La costa, a la façana occidental, és relativament rectilínia, de penya-segats baixos o mitjans i sense cales sorrenques, mentre que en el seu sector meridional resulta una mica més sinuosa, amb algunes platges com les de Cala Bosc i Son Xoriguer, que s'allotgen en cales relativament obertes, sobre un front costaner de penya-segats mitjans i baixos. La plenitud gairebé perfecta i la naturalesa molt permeable del substrat calcari, fan que la major part d'aquesta unitat presenti un caràcter arreic.

Quant a la vegetació, marca la seva empremta tan sols en algunes àrees pròximes immediates a la costa, especialment en Olivaret i l'Est de Son Xoriguer. Darrera l'àrea immediata a la costa en què es conserven zones ocupades per les comunitats típiques dels penyals litorals (subalianzas Crithmo- Limonienion i Launaeenion-Cerviconix), apareix un matoll d'ullastrar que, en molts casos sense solució de continuïtat, entra en contacte directe amb camps en procés d'abandonament. Localment, es desenvolupa un savinar (Juniperetum-lyciae), en el qual al costat de la savina, apareix la mata o llentiscle, el romaní i la murta.

40 Memòria informativa i justificativa Pla General

Cap a l'interior de la unitat predominen els cultius agrícoles, amb presència destacada a escala insular del regadiu i les pastures. En les proximitats de la costa occidental i l'est del complex turístic de Son Xoriguer, així com en el paratge comprès entre Binipati Vell i Es Pujol de Son Tica, abunden les parcel·les en procés d'abandonament més o menys accentuat.

El sòl rústic de la unitat està esquitxat pel caseriu dels llocs, en nombre relativament abundant, en ser aquí la grandària dels mateixos reduït a escala insular.

La ruralitat, definida per l'articulació de les explotacions de mida mitjana o petita, la profusió de masos i la densa xarxa de tanques i de camins vorejats de paret seca, constitueix el senyal d'identitat del Migjorn de Ciutadella. El regadiu introdueix un element de funcionalitat, al marge dels problemes ambientals associats. La ruralitat de l'interior està íntimament relacionada amb l'escassa urbanització de la costa, que acantonament en el complex de Cap d'Artrutx i Son Xoriguer. A la resta de la façana marítima s’alternen harmònicament les parcel·les de cultiu amb les de matoll, associat o no amb pinar.

Quant a la visió del paisatge, esta marcada per talaies, fites, corredors i conques visuals on dominen els primers plans i els mitjans i els seus elements constitutius, de manera que la visió s'obté a través de la ben estructurada xarxa de camins rurals. El Camí de Cavalls constitueix la ruta paisatgística més recomanable.

Es detecten dinàmiques contraposades de cert abandonament, sobre els sòls més pedregosos a zones suaument bombades i intensificació de l'explotació agropecuària mitjançant la posada en regadiu. Així mateix, s'observa, de manera encara incipient, certa urbanització del rústic des de la aurèola rururbana de Ciutadella.

Passadís de les conques d'Es Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara

Aquesta unitat es constitueix com un conjunt de tres petites conques topogràfiques i visuals, encara que el terme municipal de Ciutadella tan sols es correspon amb la conca de Santa Bàrbara, la qual es conforma entre el coll al peu de S'Enclusa i Coll Roig, i presenta unes vores clares. Aquestes es desenvolupen sobre gresos permotriàsiques, mentre que el fons pla esta cobert de dipòsits quaternaris.

Les conques estan capturades i drenades per la capçalera dels torrents que es dirigeixen cap al sud i corren pels barrancs del Migjorn.

S'estableix un marcat contrast entre els fons ocupats principalment pels prats amb presència d'elements de vegetació natural al sòl conreat, i les vessants que les voregen, que presenten caràcter forestal en el qual apareixen pinedes i alzinars amb càrritx i brucs.

Els únics assentaments són els llocs, forma d'hàbitat a la conca de Santa Bàrbara, introduint en el paisatge un interessant element de ruralitat construïda. No falten grans llocs localitzats en el contacte dels plans amb els turons circumdants o en el fons de les conques.

41 Memòria informativa i justificativa Pla General

El contrast entre les planes i vores muntanyosos constitueix l'argument principal d'organització paisatgística. L'alta freqüentació de l'eix viari reforça l'elevat "consum visual" amb què compta aquesta unitat.

La dinàmica predominant d'aquest paisatge és l'estabilitat i funcionalitat de l'explotació agropecuària.

Barrancs i plataformes del Migjorn occidental

La unitat de paisatge de barrancs i plataformes del Migjorn occidental es configura com a contrast entre la taula calcària suaument basculada cap a la costa meridional i les profundes esquerdes dels barrancs pels quals circulen els torrents. Els interfluvis plans entre els barrancs deuen la seva fisiografia a l'existència de potents gruixos de bio-construccions i calcarenites de l'antic sistema d’esculls.

Els torrents, de clar rumb Nord-Sud i de curs sinuós, s'encaixen en barrancs de talussos que arriben a ser verticals en alguns trams, i que compten en els seus fons amb dipòsits quaternaris.

La sortida dels barrancs dóna lloc a cales relativament profundes i de contorns arrodonits, amb formació de platges i de petits sistemes dunars, com passa a Cala Macarella. Com a contrapunt, els interfluvis rocosos cauen sobre el mar en penya-segats massius, alts, i poc retallats, de fins a 40 metres.

El barranc d'Algendar neix en el turó de Santa Magdalena i constitueix el límit del terme municipal de Ciutadella amb el municipi de Ferreries. Aquest barranc compta amb cabal durant tot l'any, ja que s'alimenta en part de les aigües subterrànies de l'aqüífer del Migjorn.

La vegetació natural domina en un front litoral d'aproximadament 2 km cap a l'interior, on apareixent pinedes amb garrigues calcícoles de bruc i romaní i algunes taques d'alzinar, i a les zones edàficament més pobres i seques, el ullastrar. Les savines apareixen també freqüentment barrejades amb les formacions anteriors, especialment en l'àrea més propera al mar, amb bons exemples de pinedes i savinars als voltants de Macarella i Macarelleta.

L'aprofitament agropecuari dels interfluvis presenta de Nord a Sud un gradient que fa a la intensitat de l'ús del sòl. Al Nord dominen els cultius farratgers i pastures sobre una trama parcel·lària de parets seques bastant densa i explotacions agràries de mida mitjana i gran i certa presència del regadiu. Cap al Sud, sobre sòls més pobres i pedregosos, es detecten processos d'abandonament parcial.

No hi ha cap més nucli concentrat, de naturalesa turística en aquest cas, que el de Serpentona, a la sortida del barranc d'Algendar. Fora d'aquest, l'àrea es caracteritza per l'existència de nombrosos masos de llocs, alguns dels quals són la capçalera de grans explotacions que es disposen entre l'interior i la costa.

Quant al caràcter i l'organització del paisatge, destaca l'homogeneïtat i continuïtat de la taula calcària del Migjorn, trencada pels profunds barrancs i el contrast que aquesta trama geomorfològica introdueix a la coberta vegetal i usos del sòl a l'interior. Es produeix una alternança de penya-segats

42 Memòria informativa i justificativa Pla General

i cales al litoral i un manteniment d'alts nivells de naturalitat i ruralitat, en no existir més assentament turístic que el de Serpentona, i en mantenir l'explotació agropecuària i la coberta forestal en tot aquest sector.

En relació a la visió del seu paisatge, dominen, els plans de proximitat i plans mitjans a través dels camins. Als singulars barrancs s'accedeix, bé des de les seves desembocadures cap a l'interior, o mitjançant camins rurals d'accés a llocs pròxims o abocats als talussos dels barrancs, el que no sempre és factible.

Sota l'aparença de relativa estabilitat en la dinàmica del paisatge, s'oculten processos d'important pressió. L'abandonament juntament amb la intensificació, mitjançant reg de l'àrea rural, pot contribuir a la banalització del paisatge agrari dels interfluvis, i a deteriorar encara més el fràgil equilibri hidro- geològic de l'ecosistema i el paisatge dels barrancs.

El litoral i les anomenades platges verges pateixen la pressió de l'ús turístic intens, que incideix negativament en els ecosistemes.

El fondeig massiu a les cales durant l'estació estiuenca, constitueix l'expressió merament visual del notable deteriorament de l'ecosistema marí. Incidència evident té l'acampada lliure, tant als voltants de les platges com en alguns trams dels barrancs.

3.1.4 Àrees protegides i d'interès natural

Àrees d'especial protecció d'interès per a la comunitat autònoma

Les àrees d'especial protecció d'Interès per a la Comunitat Autònoma definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, presents en el municipi de Ciutadella són les àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI): - Me-1 Costa Nord de Ciutadella. - Me-2 La Vall. - Me-3 Dels Alocs a Fornells. - Me-13 De Binigaus a Cala Mitjana. - Me-14 Costa Sud de Ciutadella. - Me-15 Son Olivaret.

S’han redactat els següents plans especials que afecten el municipi de Ciutadella: Me-2 La Vall, Me- 3 Dels Alocs a Fornells, Me-13 De Binigaus a Cala Mitjana i Me-14 Costa Sud de Ciutadella.

La Llei 1/91 d'espais naturals de les Illes Balears, preveu la creació dels Plans de Gestió de les ANEI, amb l'objectiu d‘establir les mesures i condicions necessàries per a la protecció, conservació, gestió i millora dels valors naturals, paisatgístics i historicoartístics de les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) de l'illa per garantir un desenvolupament adequat dins del context de la Reserva de Biosfera.

43 Memòria informativa i justificativa Pla General

Fins ara han estat aprovats els plans especials de les ANEI presents al terme municipal: Me-2 "La Vall", Me-3 "Dels Alocs a Fornells", Me-13 "De Binigaus a cala Mitjana", Me-14 "Costa Sud de Ciutadella "i Me-18" El Toro".

A més, el Decret 130/2001, de 23 de novembre, estableix la protecció de les àrees d'alzinar.

Xarxa Natura 2000

La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva d'Hàbitats), determina la necessitat d'establir la Xarxa Natura 2000 en l'àmbit de la Unió Europea. Aquesta xarxa d'espais naturals protegits està integrada pels llocs d'importància comunitària (LIC), fins a la seva transformació en zones especials de conservació, i per les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

La Directiva d'Hàbitats ha estat transposada a l'ordenament jurídic espanyol per mitjà del Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres i, posteriorment, per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. L'article 41.2 de la mateixa estableix que els llocs d'importància comunitària, les zones especials de conservació i les Zones d'Especial Protecció per a les Aus tindran la consideració d'Espai Protegit, mitjançant la designació d'espai protegit Xarxa Natura 2000. Més, en l'article 45.1 s'estableix l'obligació que els espais de Natura 2000 comptin amb adequats plans o instruments de gestió com a part de les mesures de conservació necessàries per a contribuir al manteniment o, si escau, al restabliment de l'estat de conservació favorable dels tipus d'hàbitats naturals i els hàbitats d'espècies.

La Xarxa Natura 2000, es troba reconeguda al seu torn en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació d'espais de rellevància ambiental (LECO) de caràcter regional.

El terme municipal de Ciutadella compta amb un total de 13 Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 7 Zones d'Especial Conservació per a les Aus (ZEPA), alguns d'ells coincident, sent els seus codis i denominació els que s'adjunten en la taula següent:

Figura Denominació Codi LIC y ZEPA Costa Nord de Ciutadella ES0000229 LIC y ZEPA Dels Alocs a Fornells ES0000231 LIC y ZEPA De Binigaus a cala Mitjana ES0000239 LIC y ZEPA Costa Sud de Ciutadella ES5310035 LIC Àrea marina del Nord de Menorca ES5310035 LIC Àrea marina del Sud de Ciutadella ES5310036 LIC Cap Negre ES5310068 LIC Cala d'Algairens ES5310069 LIC Arenal de Son Saura ES5310075 LIC La Vall ES5310113 LIC Binigafull ES5310114 LIC Torre Llafuda ES5310118 LIC Mal Lloc ES5310122

44 Memòria informativa i justificativa Pla General

ZEPA Barranc de Santa Anna ES0000384 ZEPA Sud de Ciutadella ES0000433 ZEPA La Vall ES0000230

El Govern de les Illes Balears procedirà a la designació dels LIC com a Zones Especials de Conservació (ZEC), per la qual cosa s'estan redactant els seus corresponents plans o instruments de gestió: - El Pla de Gestió Basses Temporals, que inclou els LIC Binigafull, Torre Llafuda i Mal Lloc i que es troba actualment en tramitació. - Els plans de gestió aprovats del:  LIC de l'Àrea marina del Sud de Menorca (Decret 26/2007, de 30 de març).  LIC de l'Àrea marina del Nord de Menorca (Decret 29/2007, de 30 de març).

Hàbitats d'interès comunitari

La font d'informació recorreguda és la cartografia corresponent a l'Atles dels hàbitats naturals i semi naturals d'Espanya de 2005 elaborada per l'Inventari Nacional de Biodiversitat i que va utilitzar com a base la informació de l'Inventari d'hàbitats d'Interès Comunitari de l'any 1997 actualitzant.

Els hàbitats d'interès comunitari presents al terme municipal de Ciutadella, són els que es relacionen a continuació. És important significar que no tots els hàbitats relacionats es troben actualment continguts en els espais de la Xarxa Natura 2000, tot i que és cert que dins dels perímetres d'aquests es troben la majoria de les taques.

HÁBITATS D’INTERÉS COMUNITARI IPRIORITARIS (*) PRESENTS A CIUTADELLA Codi Prioritari Denominació 1120 * Prats de Posidonia (Posidonionoceanicae) 1150 * Llacunes costaneres 1240 -- Penya-segats amb vegetació de las costes mediterrànees amb Limoniumspp. endémicos 1320 -- Pastizales de Spartina (Spartinionmaritimi) 1410 -- Pastures salines mediterranies (Juncetaliamartimimi) 1420 -- Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocorneteafructicosae) 1510 * Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) 2110 -- Dunes mòbils embrionàries 2120 -- Dunes mòbils de litoral amb Ammophila arenaria (dunas blancas) 2210 -- Dunes fixes de litoral de Crucianellionmaritimae 2250 * Dunes litorals amb JJuniperusspp. 3150 -- Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition 3170 * Estanys temporals mediterranis 3280 -- Rius mediterranis de cabal permanent del Paspalo-Agrostidion amb cortines vegetals riberenques de Salixy Populus alba 4030 -- Bruguerars secs europeus 5320 -- Formacions baixes d'Euphorbia pròximes als penya-segats 5330 -- Matolls termomediterranis i preestèpics

45 Memòria informativa i justificativa Pla General

6220 * Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero- Brachypodietea 6430 -- Megaforbioseutrofos hidròfils de les orles de plana i dels pisos montà a alpí 7210 * Torberes calcàries del Cladiummariscus i amb espècies del Caricion davallianae 8210 -- Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica 92D0 -- Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio- Tamariceteay Securinegiontinctoriae) 9320 -- Boscos d'Olea i Ceratonia 9340 -- Alzinars de Quercusilex y Quercusrotundifolia

Àrees Protegides pel PTI de Menorca

A més dels espais protegits anteriorment citats (ANEI o Espais de la Xarxa Natura 2000), el PTI incorpora altres sòls rústics que requereixen un règim especial de protecció distint del general: les àrees naturals d'interès territorial (ANIT), amb valors ambientals i de biodiversitat similars o superiors als de les ANEI, de les que sovint són contigües i en les que en el seu moment van haver integrar- se. Les ANIT tenen un paper essencial de connexió ecològica i territorial entre les ANEI existents i són, per això, una de les peces fonamentals del model territorial del PTI.

Aiguamolls

Les basses, maresmes i llacunes conformen aiguamolls litorals de gran interès: - Basses de Son Saura - Son Saura del Sud - Prat de Macarella - Aiguamolls de Cala Galdana - Gola del torrent d’Algaiarens - Bassa de Son Morell

Punts d'interès geològic

Els punts d'interès geològic presents al terme municipal de Ciutadella de l'Inventari Nacional de punts d'Interès Geològic de l'IGME són: - PM-06. Cala de Santa Galdana - PM-07. Cala de Macarella - PM-08. Cala en Turqueta - PM-10. Penya-segats de Punta Nati - PM-11. Platja fòssil de S’Encletxa d S’Ull de Sol - PM-12. Conglomerats de Cala Morell - PM-09. Cap Bajoli-Pont d’en Gil

Reserva Marina del Nord de Menorca

La reserva marina del Nord de Menorca, creada el juny de 1999 (BOIB núm. 81, de 24 de juny) en el marc de la política de gestió pesquera de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes

46 Memòria informativa i justificativa Pla General

Balears, es troba situada al litoral de la Tramuntana de Menorca i té una extensió 5.119 ha marines compreses des de la badia de Fornells (límit oriental) fins al cap Gros (límit occidental), pel que fa a part de la costa septentrional del municipi de Ciutadella.

Va ser declarada per tal de regular els usos i l'explotació del medi marí, amb l'objectiu d'incrementar la regeneració natural dels recursos i conservar els ecosistemes més representatius.

3.2 Infraestructures Territorials

La informació d'aquest apartat respon a les dades del sistema d'informació sobre infraestructures i equipaments municipals disponible a la Infraestructura de Dades Espacials del Consell Insular.

3.2.1 Abastament

El sistema de proveïment s'alimenta de pous ubicats a la perifèria dels nuclis. Les majors concentracions dels mateixos, i dels corresponents dipòsits reguladors, es troben al nord de Cales Piques, a l'Est del polígon industrial, a l'Est de Cala Blanca i al Nord de Cap d'Artrux. És destacable la capacitat de dipòsit de la bassa situada al Camí des Lloc de Monges. La xarxa en alta connecta els pous situats a l'Est del polígon amb Ciutadella i, des d'aquesta, amb Santandria, Cala Blanca i Cala en Bosc passant per Son Marc. Les xarxes de Cales Piques i Cala en Blanes no estan connectades a la de Ciutadella; la xarxa de Cala Morell és independent comptant amb els seus propis pous, mentre que Serpentona compta amb una xarxa compartida amb el veí nucli de Cala Galdana, ja a Ferreries. Aquest fraccionament de les xarxes implica també l'existència de dipòsits i potabilitzadores independents. Algunes xarxes de les urbanitzacions són gestionades per empreses privades, nascudes com a entitats de conservació de cada urbanització. Algunes altres però, estan gestionats directament per l’Ajuntament perquè s’ha recuperat el servei recentment: - Cala en Bosc, que inclou també Cap d’Artrutx (Son Xoriguer es manté amb un concessionari). - Son Blanc. - Polígon B de la urbanització de Cala Blanca. - Cala Morell. - Cala en Blanes, que inclou Torre del Ram, Los Delfines i Cales Piques. - Serpentona.

3.2.2 Sanejament

La xarxa de sanejament té una estructura similar a la d'abastament; no obstant això, en aquest cas les xarxes de Cales Piques i Cala en Blanes estan connectades a la de Menorca i, a través d'aquesta, a les de Santandria, Cala Blanca i Cap d'Artrux. En aquest sistema hi ha dos depuradores, una al Nord de Cales Piques i una altra al Nord de l'esmentada bassa situada al Camí des Lloc de Monges. Cala Morell té la seva pròpia depuradora, i Serpentona la comparteix amb Cala Galdana.

47 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.2.3 Xarxa elèctrica

La xarxa elèctrica del municipi permet la connexió entre les dues línies d'alta tensió provinents de Maó i el cable de connexió submarina amb Mallorca; la posta en servei el 2012 de l'enllaç elèctric de Mallorca amb la xarxa peninsular garanteix una major estabilitat i qualitat de servei. Dues subestacions són peces clau: la situada a l'est de Ciutadella, veïna a l'escorxador, i la subestació de Cala en Bosc, al nord de la urbanització, amb la que connecta l'enllaç submarí. La xarxa es ramifica per tot el medi rural del municipi.

48 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.3 Característiques Socioeconòmiques

3.3.1 Població i habitatge

D’acord amb el cens de població i habitatge de 2011 elaborat per l’INE, Ciutadella disposava de 16.160 habitatges familiars, dels quals 11.311 (70%) principals, 2.844 (17,6%) secundaris i 2.005 (12,4%) vacants. Aquestes xifres suposen un increment de 3.440 habitatges en relació al cens de 2001, valor que contrasta amb l’increment demogràfic experimentat en el període intercensal (5.600 habitants) i amb la davallada significativa dels habitatges secundaris (-14,5%). El resultat és un important augment dels habitatges vacants, que gairebé es dupliquen, passant del 8,3% al 12,4% del total del parc d’habitatges. La mitjana d’habitants per habitatge el 2011 se situa en 2,6.

Habitatges Habitatges Habitatges Altres Habitatges Total principals secundaris vacants situacions col·lectius 2011 11311 2844 2005 ND 10 16.170 2001 8182 3473 1065 120 3 12.843 variació +3129 -629 +940 _ +7 +3327

Cens de població i habitatge 2011 Font: Institut Nacional d’Estadística (2001)

La crisi ha propiciat, indubtablement, una davallada de la venda d’habitatges per usos turístics o secundaris i, probablement, una disminució del seu nombre total per incapacitat d’afrontar les despeses directes i indirectes que suposen, per una part dels seus propietaris. De tota manera, no és un volum gaire elevat, tenint en compte el caràcter turístic del municipi, i és fàcilment absorbible per la demanda existent a mig termini.

En el gràfic adjunt (Habitants per parcel·la i parcel·les no ocupades de forma permanent) destaca el nombre de parcel·les no ocupades al centre històric (per bé que petites), així com també l’existència d’àrees urbanes pràcticament buides de població resident durant bona part de l’any, en particular a tots dos costats del port vell, de la Contramurada, entre Magnífics Jurats i Sant Nicolau, Son Oleo, per no dir les urbanitzacions. Cal destacar que la gran desigualtat en la mida del parcel·lari urbà pot donar una impressió exagerada de despoblament o baixa densitat de població en el centre històric en relació a l’Eixample. Aquestes xifres suposen, a la vegada, una reducció progressiva del rati nº d’habitants/habitatge, que passa de 3,27 l’any 1991 a 2,90 l’any 2001 i davalla fins els 2,59 l’any

49 Memòria informativa i justificativa Pla General

2011, fruit de l’envelliment de la població i dels canvis socioculturals. D’altra banda, malgrat no tenir les dades desagregades, aquesta situació varia de ben segur segons els barris. Així, el casc antic tenia un rati estimat de 2,66 habitants per habitatge el 1991 (vegeu PE Nucli Antic), sensiblement menor que la mitjana, per un major envelliment relatiu de la població.

Indústria, Total Residencial comerç i Altres projectes turisme Nombre total habitatges Total 2013 15 15 0 0 Total 2012 8 8 0 0 Total 2011 24 24 0 0 Total 2010 22 22 0 0 Total 2009 45 45 0 0 Total 2008 116 116 0 0 Total 2007 729 729 0 0 Total 2006 912 912 0 0 Total 2005 716 716 0 0 Total 2004 551 551 0 0 Total 2003 450 450 0 0 Total 2002 302 302 0 0 Total 2001 420 380 40 0 Total període 4.295 4.255 40 0 Mitjana anual 358,14 354,8 3,33 0

Nombre total d’habitatges visats Font : Institut d’Estadística Illes Balears

50 Memòria informativa i justificativa Pla General

La producció d’habitatges en el darrers dotze anys ha estat també prou irregular, amb una mitjana de 278 habitatges per any, superada de llarg abans del 2007 i amb valors del 10% i menys de la mitjana entre 2010 i 2013. Semblaria que el 2012 es toca fons i s’inicia una timidíssima represa, per bé que encara molt lluny del període pre-crisi.

Pel que fa als habitatges col·lectius, en la seva major part de caire assistencial, a Ciutadella hi vivien 100 persones el 2011, només un 8,7% més que el 2001, valors molt inferiors a l’increment mitjà de les Illes Balears (53,7%).

Ciutadella es troba en una situació prou millor en relació a ciutats de dimensió similar, ja sigui en entorns industrials o de clara vocació de primera residència i no diguem ja en relació a ciutats turístiques, en què el nombre de segones residències sol ésser, almenys, el 50% o, fins i tot, pot igualar al de les principals; i les vacants, més en temps de crisi, tenen un pes molt més important sobre el total del parc residencial.

Pel que fa a l’edat del parc d’habitatges principals de Ciutadella, tret interessant de cara a molts paràmetres socioeconòmics, tenim la situació següent:

abans 1900- 1921- 1941- 1951- 1961- 1971- 1981- 1991- TOTAL 1900 1920 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2001 Illes 304.01 11.75 Balears 3 22.628 4 13.124 17.288 30.615 53.417 71.518 44.932 38.737 Ciutadella 8.164 656 353 278 359 700 1.178 1.689 1.870 1.081 Font: Instituto Nacional de Estadística (2001)

51 Memòria informativa i justificativa Pla General

En el plànol Any de construcció es palesa com la seva antiguitat segueix, en bona mesura, una evolució “explosiva”, amb un centre històric majoritàriament del segle XIX i principis del segle XX i un Eixample que és, en general, més jove quan més s’allunya del centre, malgrat les excepcions en algunes parcel·les d’urbanització residencial-turística pioneres (per exemple a la zona de sa Farola). Pel que fa als habitatges secundaris situats en edificis destinats principalment a usos residencials, tenim les següents edats de construcció.

abans 1900- 1921- 1941- 1951- 1961- 1971- 1981- 1991- TOTAL 1900 1920 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2001 Illes Balears 96.805 4.528 2.307 2.805 4.444 7.069 14.178 30.665 19.914 10.895 Ciutadella 3.460 245 115 64 96 151 291 835 1.239 424 Font: Instituto Nacional de Estadística (2001)

Com a conclusió, es pot afirmar que Ciutadella té un elevat dinamisme pel que fa al seu Parc d’habitatges, com a resultat de l’increment poblacional i, en segon lloc, per la reducció del rati habitants/habitatge, fruit del canvis sòcio-demogràfics experimentats per la població en el darrer decenni. L’increment dels habitatges principals i la reducció dels secundaris sembla assenyalar, en principi, un establiment més estable dels nous veïns empadronats al municipi, fet que hauria de comportar un major dinamisme sòcio-econòmic. D’altra banda, la duplicació dels habitatges vacants assenyala una certa sobreproducció d’habitatge (entre el 25 i 30%), en la darrera dècada, per bé que l’emancipació de les cohorts més joves i la continuïtat dels canvis sòcio-demogràfics (separacions, reducció de la mida familiar, etc.), auguren que s’acabaran omplint, abans de 10 anys, potser fins i tot 5, en funció del percentatge de joves ciutadellencs que fixin la seva residència al municipi de naixement, i també de la immigració. En qualsevol cas, i tenint en compte que valors d’un 5% d’habitatges vacants es poden considerar normals o estructurals, està clar que la producció d’habitatges, molt disminuïda en els darrers anys, caldrà augmentar-la en els propers anys.

52 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.3.2 Activitats econòmiques

A Ciutadella hi havia donades d’alta en 2011 un total de 2.188 empreses, distribuïdes així:

Sector d’activitat econòmica Nombre d’empreses Indústria 240 Construcció 338 Comerç, transport i hostaleria 845 Activitats financeres i d’assegurances 765 Activitats immobiliàries 21 Activitats professionals i tècniques 32 Educació, sanitat i serveis socials 114 Altres serveis personals 185 Total 2.188

Les diverses activitats econòmiques es localitzen de forma molt diversa però gairebé totes en el nucli urbà, tret d’algunes de caire hoteler i de serveis al turisme, que es desenvolupen a les urbanitzacions.

Així si ens fixem en els plànols adjunts veurem com: - Les activitats hoteleres i de serveis tenen una distribució més o menys homogènia, tot i que amb una major concentració en el centre històric, i particularment en la façana al port, que va disminuint cap a les vores del nucli. - La industria, tallers i magatzems es localitzen fonamentalment en la primera corona d’Eixample, i, com és lògic, en es Polígon.

53 Memòria informativa i justificativa Pla General

- Les oficines mostren una distribució prou homogènia; en tant que el comerç diari es concentra força en el centre històric, i el periòdic tendeix més cap a les vores del nucli i es Polígon.

54 Memòria informativa i justificativa Pla General

D’acord amb les dades més recents disponibles (desembre 2013), a Ciutadella de Menorca hi havia 6.870 afiliats a la Seguretat Social, distribuïts, d’acord amb el codi CNAE 09, amb les activitats econòmiques següents:

TOTAL / Rang anual (màx.-min. anual) 6.870 sense classificar 0 (A) AGRICULTURA, RAMADERIA, SILVICULTURA I PESCA 309 (B) INDÚSTRIES EXTRACTIVES 7 (C) INDÚSTRIA MANUFACTURERA 1.075 (D) SUBMINISTRAMENT D'ENERGIA ELÈCTRICA, GAS, VAPOR I AIRE 6 CONDICIONAT (E) SUBMINISTRAMENT D'AIGUA, ACTIVITATS DE SANEJAMENT, 37 GESTIÓ DE RESIDUS I DESCONTAMINACIÓ (F) CONSTRUCCIÓ 769 (G) COMERÇ A L'ENGRÒS I AL DETALL; REPARACIÓ DE VEHICLES DE 1.465 MOTOR I MOTOCICLETES (H) TRANSPORT I EMMAGATZEMATGE 105 (I) HOSTALERIA 688 (J) INFORMACIÓ I COMUNICACIONS 55 (K) ACTIVITATS FINANCERES I D'ASSEGURANCES 36 (L) ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES 49 (M) ACTIVIDADES PROFESIONALES, CIENTÍFICAS Y TÉCNICAS 301 (N) ACTIVITATS ADMINISTRATIVES I SERVEIS AUXILIARS 243 (O) ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I DEFENSA; SEGURETAT SOCIAL 264 OBLIGATÒRIA (P) EDUCACIÓ 215 (Q) ACTIVITATS SANITÀRIES I DE SERVEIS SOCIALS 352 (R) ACTIVITATS ARTÍSTIQUES, RECREATIVES I D' ENTRETENIMENT 260 (S) ALTRES SERVEIS 412 (T) ACTIVITATS DE LES LLARS COM OCUPADORS DE PERSONAL 222 DOMÈSTIC; ACTIVITATS DE LES LLARS COM PRODUCTORS DE BÉNS

55 Memòria informativa i justificativa Pla General

I SERVEIS PER A ÚS PROPI (U) ACTIVITATS D'ORGANITZACIONS I ORGANISMES 0 EXTRATERRITORIALS

Afiliats a la SS, segons codi d’activitat CNAE 09 Font: Institut d’Estadística Illes Balears

Val a dir que aquestes xifres varien substancialment, no tant entre els diferents anys dels què es disposen dades (2009-2013), en què les oscil·lacions generalment no superen el 5%, sinó, i sobretot, en funció dels mesos de l’any, degut al fort component estacional de l’activitat econòmica a Ciutadella, degut al gran pes que hi té el turisme. Així, entre els 10.821 afiliats a la Seguretat Social del mes de juliol de 2013 i els 6.870 que hi havia el mes de desembre d’aquest mateix any, la diferència és molt notable, de l’ordre del 55% entre el mes de màxima activitat i el de mínima (per només un 23% en el conjunt de Menorca, l’any 2011). De fet, és en els inscrits com a treballadors del sector de l’hostaleria on es dóna la major part de la variació observada, atès que el nombre d’inscrits oscil·la entre els 3.297 (juliol 2013) i 688 (febrer 2013), que representen el 30,5% i el 10%, respectivament, del total de població activa ocupada.

Si analitzem les dades de afiliació a la Seguretat Social per règim, podem veure també que l’oscil·lació mensual és molt elevada, i que afecta especialment al règim general, al qual s’adscriuen la immensa majoria de treballadors del sector turístic, seguit dels autònoms.

Variació Afiliats a la SS Agrari Autònoms General Llar Mar Total interanual Desembre de 2013 100 2.264 4.233 213 60 6.870 -81 Novembre de 2013 101 2.272 4.326 214 62 6.975 +135 Octubre de 2013 98 2.417 4.663 217 62 7.457 +248 Setembre de 2013 100 2.501 6.109 223 86 9.019 -100 Agost de 2013 103 2.576 7.620 226 110 10.635 +639 Juliol de 2013 98 2.587 7.794 225 117 10.821 +445 Juny de 2013 97 2.566 7.428 219 110 10.420 +301 Maig de 2013 96 2.493 6.657 216 97 9.959 +793 Abril de 2013 99 2.300 5.227 218 72 7.916 +425 Març de 2013 98 2.240 4.527 209 60 7.134 +307 Febrer de 2013 96 2.210 4.320 203 43 6.872 +186 Gener de 2013 94 2.207 4328 196 44 6.869 _ Afiliats a la Seguretat Social, segons règim Font: Institut d’Estadística Illes Balears

Així, entre el febrer i el juliol, moments de mínima i màxima activitat laboral contractual, es produeix un increment del 80% pel que fa als afiliats al règim general, tres punts més que l’any anterior, fet que evidencia que l’estacionalitat de l’activitat econòmica i l’ocupació tendeixen a incrementar-se. La resta de règims, tret dels autònoms, no experimenten oscil·lacions estacionals significatives, tret dels treballadors del mar, també força dependents de l’activitat turística. És destacable l’increment mitjà proper al 100% en els afiliats al règim de la llar, que despunta a partir de desembre del 2012, i que cal atribuir-ho al canvi del règim normatiu, més que a una creació real d’ocupació.

56 Memòria informativa i justificativa Pla General

D’altra banda, si analitzem l’evolució dels principals sectors d’activitat en els darrers tres anys, en què disposem de sèries completes, veiem un comportament força diferenciat, en funció dels diferents tipus d’activitat. Així, el comerç, tothora el principal sector d’ocupació de Ciutadella, ha experimentat un lleu descens, de l’ordre del -7%, entre 2009 i 2011, malgrat que el nombre d’establiments donats d’alta va experimentar un creixement idèntic, en sentit invers (+7,27%). El sector de l’hostaleria va fer una davallada significativa durant el 2010 (del 4%), per recuperar l’any següent les xifres d’ocupació del 2009. El sector industrial, possiblement per la major inèrcia del mateix davant dels canvis, va mantenir intacta l’ocupació entre els anys 2009 i 2010, per fer un lleuger retrocés del 5% durant el 2011.

Variació de l’ocupació mitjana en els principals sectors econòmics de Ciutadella Font: elaborat a partir de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears

Pel que fa al sector de la construcció, tradicionalment el segon més important del municipi, darrera del comerç, i, entre els mesos de maig a setembre, també de l’hostaleria, ha experimentat una davallada molt considerable en els darrers anys, coincidint amb la forta crisi econòmica, que ha afectat sobretot aquest sector d’activitat. Així, d’una mitja mensual de 1.435 treballadors ocupats en la construcció durant l’any 2009 s’ha passat a 1.037 durant el 2011, fet que implica una disminució del 28% en només dos anys

Oci i Comercial hostaleria Industria Oficines Residencia Total Variació 2012 1.172 1.354 964 168 16.488 20.146 306 2011 1.136 1.353 973 168 16.210 19.840 356 2010 1.105 1.283 977 152 15.967 19.484 419 2009 1.059 1.411 978 152 15.465 19.065 1051 2008 1.016 1.319 961 143 14.575 18.014 488 2007 988 1.217 921 140 14.260 17.526 682 2006 961 1.018 922 136 13.807 16.844 _ Evolució del principals indicadors de producció immobiliària a Ciutadella (2006-2012)

Pel que fa al consum energètic, clar indicador de l’activitat econòmica, ens trobem que en els darrers 10 anys de què disposem dades el consum ha tingut un clar augment fins els anys 2006-2007, en què la crisi es deixa notar, i disminueix el consum, sobretot el no residencial o vinculats a d’altres activitats econòmiques, que havia retrocedit l’any 2010 a nivells anteriors al 2005. El sector

57 Memòria informativa i justificativa Pla General

domèstic-residencial, per contra, té millor evolució, molt paral·lela a la del sector turístic i el 2010 havia superat clarament els consums dels anys pre-crisi.

Consum total Domèstic Altres BT Alta tensió

2010 154.383.907 63.402.072 68.077.039 22.904.796 2009 149.630.806 59.873.542 69.393.767 20.363.497 2008 161.442.648 65.223.750 75.117.786 21.101.112 2007 153.879.782 60.279.610 70.794.427 22.805.745 2006 153.680.747 61.179.174 73.521.432 18.980.141 2005 147.212.982 57.359.997 69.766.896 20.086.089 2004 141.858.715 55.741.935 66.841.997 19.274.783 2003 139.932.339 52.993.673 67.560.782 19.377.884 2002 128.338.441 48.635.297 63.807.658 15.895.486 2001 121.346.576 44.754.167 63.737.997 12.854.412 Energia elèctrica facturada Font: Institut d’Estadística Illes Balears

Com a fets més destacables, cal remarcar l’escassa davallada dels llocs de treball, malgrat la crisi, durant el període 2009-2013, amb l’excepció de la construcció, que ha perdut un 40%.

3.3.3 Incidència urbana i territorial del sector turístic

Dels 9.058 edificis censats el 2001 al municipi de Ciutadella, 6.496 (71,7%) corresponen a habitatges unifamiliars, 1.333 a habitatges plurifamiliars (14,7%), 735 (8,1%) a locals i 464 (5,1%) a edificis principalment d’habitatges amb algun local. Els habitatges plurifamiliars es concentren sobretot a Ciutadella, mentre que els habitatges unifamiliars predominen àmpliament a totes les urbanitzacions del municipi, amb un seguit de repercussions pel que fa a l’estructura i funcionalitat urbana i també territorial.

D’altra banda, d’acord amb les dades de l’Observatori Socioambiental de Menorca (2011) la pressió humana a Ciutadella és la més elevada de tota l’illa, mentre que l’estacionalitat mensual d’aquesta pressió (o variació de població total, turística i empadronada, al llarg dels diferents mesos) és també la més elevada, en valors absoluts, atès que oscil·la entre un mínim de 25.624 persones al desembre a un màxim de 63.135 a l’agost (>150%). Per fer-se’n una idea, només cal pensar que a Maó l’estacionalitat es mou entre mínims de 26.000 habitants i màxims de 39.000 (un 50%).

Pel que fa al grau d’ocupació de les places turístiques al llarg de l’any, com a indicador de l’eficiència del parc tenim (pel 2012):

Mes G F M A M J J A S O N D Total % ps ps ps ps 20,57 51,51 66,71 74,90 46,98 25,46 ps ps 52,29

Ocupació de places turístiques (en %). Font: INE (ps: dades poc significatives)

58 Memòria informativa i justificativa Pla General

D’altra banda, cal considerar que un nombre important de turistes o visitants estacionals, per no dir una majoria, s’allotgen en habitatges residencials.

El rosari d’urbanitzacions que s’estenen resseguint sobretot el litoral ciutadellenc, condicionen força la percepció de tot el litoral sud-occidental menorquí, en general força transformat. Tanmateix, cal recordar la desclassificació de sòl urbanitzable, de vocació turística, realitzada entre 2001 i 2008, fruit de la implementació del PTI i les DOT, fins reduir en 27.756 les places turístiques i quedar només 15.344 places turístic-residencials, el que suposa una reducció del 68% sobre el potencial inicial, la més elevada de tot Menorca. La repercussió territorial de tal mesura resulta prou clara; així, de les 282,2 ha de sòl vacant d’ús residencial/turístic present a Ciutadella l’any 2001 es va passar a només 72,6 ha el 2010, restant, la diferència, en bona part desclassificada.

És significatiu el fet que, de les 20 Àrees de reconversió territorial assenyalades pel PTI de Menorca, que tenen unes condicions de densificació que requereixen de mesures d’esponjament i/o reordenació per tal de garantir unes condicions ambientals i paisatgístiques que permetin mantenir, o recuperar un atractiu turístic, només una se situï a Ciutadella (Santandria-3), tot i ser el municipi amb més potencial residencial-turístic (malgrat les desclassificacions de sòl realitzades). Aquest fet palesa que el model turístic-residencial de Ciutadella és eminentment de baixa densitat, a diferència del que es dóna en la major part de l’illa.

Si bé està clar que les tipologies més orientades al turisme són les més consumidores de sòl, per contrast amb el nucli urbà compacte o centre històric, no ho és tant que les preferències de la població resident i turística en relació a la tipologia d’habitatge siguin tan diferents; si més no en els darrers anys això podria estar canviant. Així, cada vegada més, hi ha població resident que, per temes d’espai, preu i facilitat d’aparcament, opta per apartaments unifamiliars en urbanitzacions, mentre que una part del turisme queda seduït per l’encant del centre històric i el prioritza com a destí de vacances.

És tant simptomàtica la densitat d’habitatges per hectàrea de les diverses tipologies edificatòries, com la seva variació al llarg del temps, amb les repercussions pertinents pel que fa a la incidència territorial i ambiental del teixit construït.

Tipologia edificatòria 1995 2001 2010 (habitatge/ha) (habitatge/ha) (habitatge/ha) Plurifamiliar aïllat 52,6 12,3 20,3 Plurifamiliar entre mitgeres 150,5 150,6 139,6 Unifamiliar aïllat 6,0 2,3 8,5 Unifamiliar adossat 12,1 Tipologia no especificada 26,0 2,3 47,13 Densitat mitjana 36,3 9,3 35,2

Evolució de la densitat residencial en el sòl vacant de Ciutadella, per tipologies edificatòries Font: a partir del Govern de les Illes Balears i Sitibsa

Es palesa com entre 1995 i el 2001 es tendeix cap a una menor eficiència del sòl urbanitzable, amb menors densitats edificatòries i una major reserva de sòl adreçada a la tipologia de construcció

59 Memòria informativa i justificativa Pla General

unifamiliar aïllada sobre el total, fet que redueix sensiblement el rati global de nombre d’habitatge/ha a la fi del període. Per contra, entre el 2001 i el 2010 es produeix un efecte invers; d’una banda es desqualifiquen bona part dels sòls urbanitzables no programats amb tipologies d’habitatges unifamiliars aïllats i, de l’altra, assistim a una “re-densificació” dels sòls vacants restants o de nova creació. La densitat mitjana al final del període (2010), de 35,2 habitatges/ha es pot considerar força raonable, tenint en compte la preeminència dels teixits o tipologies adreçades a un públic mixt o bé clarament turístic.

D’altra banda, cal remarcar la relativa uniformitat en el tipus d’ocupació i urbanització turística, seguint patrons molt urbans, i la problemàtica derivada del seu ús molt estacional, en relació amb la poca eficiència pel que fa als costos de manteniment dels serveis bàsics, xarxa viària, zones verdes, il·luminació, escombraries, clavegueram, etc.

D’altra banda, el creixement dels nuclis turístics i de la taca urbana en general, amb una lògica no comprensiva del entorn rural i territorial en general, ha provocat una creixent dicotomia entre el sòl rústic i l’urbà, creant situacions de conflicte en les àmplies franges de contacte entre ambdues realitats. Des de l’abandó rural, als usos periurbans deslligats del medi i el paisatge agrícola, l’expansió urbana lligada més o menys directa o indirectament al sector turístic ha causat una pèrdua de les potencialitats econòmiques i paisatgístiques del sector agrari i, en definitiva, un empobriment de la imatge de l’entorn rural proper a l’urbà, molt vulnerable tant a l’elevada exposició visual a través del viari com a la transformació indeguda per la seva elevada accessibilitat.

Possiblement poc es pugui fer en relació amb la incidència territorial del sector turístic, tret de frenar nous creixements deslligats de la trama urbana i intentar-ne millorar l’encaix o bé crear una transició molt més amable amb el sòl rústic agrícola o productiu. Tanmateix, això acabat d’enunciar ja és un repte prou important i ens podríem donar per satisfets si aconseguíssim assolir-lo satisfactòriament.

3.3.4 Incidència del port sobre l’activitat econòmica i el turisme

Els ports, i més encara en una illa, juguen un paper fonamental en la dinamització econòmica local i d’un radi d’influència més o menys ampli. D’ençà de la construcció del nou port exterior (Son Blanc), l’any 2011, de caràcter comercial, que deixà els usos esportius i no comercials a l’antic port, la incidència socioeconòmica positiva no ha trigat a palesar-se.

El port de Ciutadella té línies regulars que el connecten amb Barcelona i amb els ports d’Alcúdia i Cala Ratjada (Mallorca), gestionats respectivament per les navilieres Baleària, Iscomar i Interilles. Així, l’any 2012 s’han assolit els 199.225 passatgers, en doble sentit (anada/tornada), fet que suposa una disminució respecte l’any anterior però un clar augment en relació al 2010, abans de l’entrada en funcionament de Son Blanc, amb un 52,5% d’increment de passatge.

Passatgers (cabotatge) Entrades Sortides Total 2012 99.974 99.251 199.225 2011 111.065 112.036 223.101

60 Memòria informativa i justificativa Pla General

2010 66.538 64.135 130.673

Tràfic de passatgers (cabotatge) al port de Ciutadella. Font: Ports de les Illes Balears.

Pel que fa al trànsit local l’any 2012 es van assolit els 67.976 passatgers, en doble sentit (anada/tornada), fet que suposa un 8,1% més que l’any anterior i un 15,9% més que el 2010.

Passatgers (trànsit local) Entrades Sortides Total 2012 33.988 33.988 67.976 2011 29.268 33.632 62.900 2010 29.321 29.321 58.642

Tràfic de passatgers (cabotatge) al port de Ciutadella. Font: Ports de les Illes Balears.

Pel que fa al tràfic procedent de creuers, és encara una assignatura pendent a Ciutadella, atès que el nou port no permet l’arribada dels vaixells de grans dimensions. Així, els 423 passatgers procedents de creuers desembarcats al port de Ciutadella l’any 2012 suposen només un modest increment en relació als 337 que van fer-ho l’any 2010. Aquest fet contrasta amb el port de Maó que, ha disminuït el trànsit de passatgers i mercaderies en els darrers dos anys, mentre que ha tingut un important increment del turisme de creuer el qual, tanmateix, no pernocta a l’illa i té un impacte econòmic prou diferent sobre la ciutat i el territori.

D’altra banda, amb 118 embarcacions recreatives censades al port vell de Ciutadella l’any 2012, augmenta significativament el seu nombre (un 28,3% en relació al 2011), l’increment més elevat que es dóna en tot l’arxipèlag balear; fet que destaca encara més l’encert del nou port exterior.

Pel que fa al tràfic de mercaderies, l’evolució experimentada aquests darrers anys ha estat també molt positiva, tant pel que fa a les entrades com a les sortides, tal i com es pot veure en el quadre següent.

Mercaderies Entrades Sortides Total 2012 198.632.850 105.798.916 304.431.766 2011 154.491.364 80.950.442 235.441.806 2010 69.277.271 27.365.147 96.642.418

Tràfic de mercaderies al port de Ciutadella (en kg carregats/descarregats). Font: Ports de les Illes Balears

Per ordre d’importància, pel que fa al pes descarregat i/o carregat, destaquen en primer lloc els productes alimentaris, seguits dels materials de construcció i miner-siderúrgics (també vinculats a la construcció).

Les oportunitats que ofereix el nou port i la gestió, molt competitiva, que ofereixen les companyies que hi operen, han estat claus en la dinamització socioeconòmica, força rellevant, en la mesura que han permès guanyar molt tràfic marítim, tant de passatge com de mercaderies.

61 Memòria informativa i justificativa Pla General

El projecte encarregat per l’ens portuari balear, per tal d’augmentar a mig termini la capacitat portuària de Son Blanc i poder acollir creuers turístics i vaixells de fins a 250 m d’eslora podria tenir encara un impacte econòmic afegit gens menyspreable sobre la ciutat.

Cal destacar que l’impacte econòmic d’un port de les dimensions del de Ciutadella incideix tant sobre les empreses navilieres i consignatàries, com sobre els clubs nàutics i activitats de lloguer d’embarcacions, les empreses de restauració i hostaleria, el transport terrestre i el lloguer de vehicles i reserves de paquets turístics, entre d’altres, sense menystenir l’impacte del funcionament del propi port, pel que fa a personal adscrit a les diverses tasques, així el manteniment, reparació i àdhuc fabricació de petites naus i els seus components.

Pel que fa a les xifres sobre l’impacte econòmic del nou port de Ciutadella, encara no se’n disposen de prou acurades, però, per tal de fer-se’n una idea del seu potencial podem mirar el cas de Maó, estudiat en detall el 2009, amb un nombre de llocs de treball total, sumant els directes (47%), indirectes (35%) i induïts (18%) de 1.666, i un VAB de 120,2 milions, com unes xifres prou eloqüents sobre l’impacte sobre l’ocupació i l’economia d’una instal·lació portuària important.

3.3.5 Incidència de l’aparcament i la mobilitat sobre les activitats econòmiques

Ciutadella tenia el 2013 un parc de de 21.605 vehicles fet que suposa un ràtio de 729 vehicles per cada mil habitants, dels quals 67% són turismes i un 13,7% motocicletes. L’evolució dels darrers anys dóna sempre valors creixents, en nombre absolut, que van molt paral·lels a l’augment de la població, amb augments molt petits de la ràtio vehicles/habitant.

D’altra banda, el turisme, i la distribució de les urbanitzacions pel territori, determinen un elevat volum de vehicles de lloguer, que generen una mobilitat que, si bé normalment no crea col·lapses, si que té una problemàtica important en relació a la seva accessibilitat en relació al centre històric, que és el principal punt d’atracció, així com les platges.

L’aparcament és un problema i un element limitador de l’activitat econòmica en el nucli històric i entorns, alhora que afecta la qualitat de l’espai públic i en limita els usos, accessibilitat i el seu potencial, com espai de relació i intercanvi i com a generador d’activitat econòmica i atractiu turístic, ambdós elements estretament relacionats. Així, sobre un potencial de 325 places d’aparcament a la via pública (excloent la via de circumval·lació) i uns 200 més si afegim la plaça del Pins i la vorera de la circumval·lació en contacte amb el nucli històric, està clar que tant els poc més de 700 vehicles calculats el 1991 pel PE del Casc Antic (possiblement xifres un xic infraponderades) com els 9.000 vehicles actuals (calculats a partir de les dades estadístiques de 2013: 6.810 cotxes, 35 autocars, 1.586 camions, 302 tractors i remolcs, a més de 2.279 motocicletes) són clarament insuficients per a la demanda interna, i no diguem ja per a l’estacional derivada de l’ús turístic. D’altra banda, la utilització de tots els espais disponibles per a l’aparcament limita el potencial social i comercial de les places i espai públic en general, i li resta atractiu.

62 Memòria informativa i justificativa Pla General

Tampoc és resolt el tema la disponibilitat de places d’aparcament a la via pública i a la zona d’Eixample a l’entorn del nucli històric, delimitada a partir del carrer de Sant Antoni Maria Claret (Est), Alfons Vè (Sudest, Carrer de la Pau (Sud) i República Argentina (Oest) i àmbits a l’Oest del Pla de Sant Joan (vegeu plànol Disponibilitat places de garatge), que totalitza, juntament amb les del nucli antic, unes 3.700 places, dues terceres parts de les quals alineades a la vorera i la resta en bosses més denses. El motiu és que entre el centre històric i la primera corona de l’Eixample hi ha censats (2013) un total de 4.999 turismes (1.358 al centre històric i 3.641 al primer eixample, sense comptar camions, autocars o remolcs), que superen la pròpia oferta en la via pública existent en aquest àmbit (3.742 places). La diferència es resol gràcies a les places d’aparcament existents dins de parcel·les, en el centre històric (poques) i, sobretot, en la primera corona d’Eixample. Tanmateix, en períodes de vacances, l’escàs escreix de places disponibles a la via pública queda ràpidament ultrapassat per la forta demanda turística.

D’altra banda, les places de garatge potencials que es poden veure en el plànol de títol homònim (vegeu plànol Places de garatge potencials), es troben clarament sobredimensionades perquè reflecteixen, en moltes parcel·les de l’Eixample perifèric, una situació de manca d’habitatge de primera residència, de manera que no hi cotxes censats, fet que tant estacionalment com en un futur proper es de preveure que variarà notablement, en la mesura que es vagin ocupant els habitatges i acabant de construir els solars buits.

63 Memòria informativa i justificativa Pla General

D’altra banda, la creació de nombroses zones d’aparcament en l’espai de l’Eixample proper al centre històric, derivades del gran poder atractor d’aquest àmbit de cara al turisme, han provocat una problemàtica de saturació i de pèrdua d’espais estratègics o d’oportunitat urbana del propi Eixample, tant per ubicar-hi activitats de servei a la població de l’Eixample, com a les del centre històric, però que no hi tenen cabuda per qüestions d’espai. Aquesta mateixa problemàtica es dóna també al pic de l’estiu en relació a algunes platges de la costa sud (Macarella, Turqueta, Son Saura), els aparcaments de les quals queden saturats.

Aquest PG aposta per habilitar bosses d’aparcament de certa entitat un xic més enretirades del centre amb mesures addicionals de cara a afavorir-ne l’ús i fomentar-ne l’atractiu, tant intrínsec com en relació als recorreguts.

En relació a l’accessibilitat a les platges, es podrien utilitzar aquestes eventuals zones d’aparcament com a nodes d’intercanvi amb petits busos que conduïssin a les platges, evitant els problemes de congestió i permetent l’accés a un major nombre d’usuaris amb un menor cost ambiental.

64 Memòria informativa i justificativa Pla General

65 Memòria informativa i justificativa Pla General

66 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.4. Anàlisi de la ciutat, els nuclis i les urbanitzacions

3.4.1 Estructura urbana

Ciutadella es composa de diversos teixits ben diferenciats, tant pel que fa a estructura com a usos urbans. De fet, amb diferents capes successives a partir d’un dens centre històric, trobem, com a elements delimitadors i alhora referencials, l’antic port, es Pla de Sant Joan i les avingudes que ressegueixen l’antiga muralla medieval, amb força activitat. Més enllà s’estén l’Eixample, interromput per una via de circumval·lació i finalment delimitat per dues rondes urbanes (Nord i Sud). Vers l’Oest, trobem la zona industrial, amb naus que ocupen parcialment les parcel·les i resseguint la façana marítima, trobem teixits residencials de segona residencia, així com el nou port. Aquests teixits monofuncionals (industrials i turístics), amb una lògica autònoma i relativament inconnexes es vinculen d’alguna manera entre ells i amb la ciutat mitjançant les rondes, i es caracteritzen per sobreposar-se al parcel·lari rural d’una forma poc integrada i, en qualsevol cas, generant escassa urbanitat.

En el plànol d’Àrees homogènies es pot veure la diversitat de patrons urbans, que segueixen, en general, la distribució concèntrica esmentada

67 Memòria informativa i justificativa Pla General

més amunt, que va de la major complexitat d’usos i activitats del nucli antic i espais de primera corona d’Eixample, fins les tipologies de ciutat-jardí i zones d’especialització industrial, molt menys diverses.

Passem a analitzar amb més detall l’estructura dels diferents teixits urbans.

El Centre Històric es caracteritza per els seus carrerons curts, on s’aixequen un bon nombre d’esglésies, palaus i edificis senyorials, així com d’altres edificacions de considerable valor històric i cultural. Es troba delimitat per les avingudes perimetrals que ressegueixen l’antiga muralla o contramurada (Avingudes Francesc de Borja Moll, de la Constitució, de Jaume I el Conqueridor i del Capità Negrete), tret de la façana Oest, en què el límit ve donat per espais lliures i equipaments, com la plaça dels Pins, el mateix edifici de l’Ajuntament i la plaça d’Es Born.

Diversos carrers de certa entitat relliguen aquest centre, de carrers i carrerons estrets, sense gaire continuïtat, amb l’Eixample, coincidint amb les antigues portes o bastions de la ciutat emmurallada. Aquest és el cas dels carrers de Josep Maria Quadrado i de Maó, que enllacen amb l’antic camí de Maó; del carrer del Dormidor de ses monges, que enllaça amb l’antic camí des Caragol; dels carrers de Santa Clara i del Portal de Sa Font, que enllacen amb el camí de son Salomó, o del passeig de Sant Nicolau, que enllaça el centre històric amb el castell de Sant Nicolau.

Esquema de la traça urbana de Ciutadella (Font: Elaboració pròpia)

L’Eixample s’estén al voltant del Centre Històric, amb mançanes de formes i dimensions ben variades, ocupades per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, amb petits jardins interiors privats. Cal remarcar les “bosses” o sectors relativament deslligats de la resta, normalment per causa d’elements separadors de tipus geomorfològic, com és el cas de l’antic Port de Ciutadella i es Pla de

68 Memòria informativa i justificativa Pla General

Sant Joan (Noroest) o bé la Cala des Degollador i el Canal Salat (Sud), els quals, malgrat algunes passeres existents, caldria recosir millor amb el nucli urbà central.

El costat Oest de l’Eixample, parcialment urbanitzat, limita amb una àrea d’equipaments esportius i serveis municipals, parcialment situats per sota del camí Vell de Maó, ja en sòl rústic, creant una imatge de ciutat inacabada. Més a l’Oest, es desenvolupa es Polígon, amb una ampliació encara pendent d’executar.

La zona costanera, tant a l’Oest i Nord de Ciutadella, com al Sud, està ocupada per teixits residencials de caire unifamiliar, amb un parcel·lari de gra força variable, en general petit, amb hotels i conjunts d’apartaments turístics en quantitat també diversa en funció de la urbanització, i amb una lògica alveolar, o escassament connectada amb els teixits urbans veïns.

Tal i com és d’esperar per la tipologia i densitat d’habitatges, la zona de major concentració de població se situa al centre històric i l’Eixample antic, disminuint a mesura que ens apropem a les urbanitzacions i àmbits d’Eixample d’urbanització més recent (vegeu esquemes Densitat residencial (habitants per 100 m2 construïts).

69 Memòria informativa i justificativa Pla General

70 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.4.2 Sistemes urbanístics: comunicacions, espais lliures, equipaments i serveis urbans

Comunicacions

71 Memòria informativa i justificativa Pla General

Ciutadella se situa a l’extrem occidental de Menorca i es comunica amb la resta de poblacions insulars mitjançant la carretera de Ciutadella a Maó (Me-1). D’altra banda, la Ronda Nord (RC-1) i Sud (RC-2) distribueixen els trànsits al Nord i Sud del nucli urbà, amb nombroses rotondes que donen accés tant a diferents àmbits urbans i industrial situats entrevies, com a diverses platges i urbanitzacions, com és el cas de la carretera a la Cala d’en Blanes o la carretera a Punta Nati (vers el Nord i Noroest), o els camins de Sant Joan de Missa, de la Caleta o bé la carretera al cap d’Artrutx (Me-24). En aquest sentit, la densitat de rotondes fa viable tractar de potenciar el tram de l’actual Me-1 entre el límit urbà (Avinguda Ciutat Palma de Mallorca) i les rondes de circumval·lació, donant-li un caire de trànsit més intern o especialitzat, vinculat a l’activitat industrial i/o als equipaments existents, tot procurant d’excloure el trànsit passant involuntari a l’Eixample o el Centre Històric. El mateix succeeix amb el camí vell de Maó, paral·lel a la carretera Me-1, que podria admetre un carril bici, com de fet ja s’ha iniciat, però malauradament es troba amb ocupacions diverses al costat sud (en SNU), que li resten atractiu per tal de fer-les plaents per als eventuals ciclistes, sobretot forans.

Com a vies transversals més destacades tenim el camí dels Mariners i Pescadors, que enllaça les rondes Nord i Sud en el límit entre els dos sectors de sòl industrial, així com l’Avinguda Ciutat de Palma de Mallorca, encara inacabada en el seu extrem nord, que delimita els teixits d’Eixample residencial i les grans àrees d’equipaments esportius i dotacions situats més a l’Oest. A una escala més capil·lar tenim el carrer de Sant Antoni Maria Claret, que ressegueix els sectors urbans de l’Eixample situats entre el Canal Salat i el dels Horts, inclosa la façana marítima, que connecta també amb les dues grans rondes urbanes mitjançant tres rotondes i enllaça amb la totalitat de carrers principals i avingudes de l’Eixample.

Altres vies destacades són el camí de Sa Farola i el carrer de Santa Bàrbara, que enllacen Sa Farola i, secundàriament, Cala en Blanes i urbanitzacions veïnes amb la Ronda Nord i la

72 Memòria informativa i justificativa Pla General

contramurada del Centre Històric; el carrer de Pere Martorell-Pere Cortés-Lleida-dels Industrials, que enllaça el Centre Històric amb l’espai rústic, tot creuant longitudinalment tot l’Eixample Oest i Es Polígon i la seva ampliació, i, finalment, el carrers de Sa Vorera des Molls-via Mestre Vives que recorren perimetralment els sectors urbans entre cala des Degollador i Son Blanc, incloent el nou port comercial, tot enllaçant amb la via perimetral de l’Eixample Nord o amb la Ronda Sud, mitjançant el carrer de Sa Mitgera.

Pel que fa al transport públic, a Ciutadella existeixen 8 línies d’autobusos que relliguen, amb una periodicitat variable, el nucli urbà amb les urbanitzacions. Una única línia recorre el nucli urbà, posant en contacte els àmbits més perifèrics de l’Eixample nord i oest amb les portes del centre històric i també amb la zona industrial (vegeu plànol de Transport públic).

Espais lliures

Ciutadella posseïa un total de 3,12 hectàrees d’espais lliures en el moment d’aprovació del darrer Pla General (1991) a les que s’afegien 15,54 hectàrees més d’àrees programades (en SUP) així com 18,03 hectàrees en sòl urbanitzable no programat (es Pinaret). D’altra banda, en base a l’expectativa de creació o creixement de nombroses àrees turístiques, es preveia la creació d’espais verds en sòls urbanitzables no programats amb aquesta qualificació (C), atès que la compacitat de les àrees turístiques existents no ho feia possible dins del sòl urbà, malgrat que sigui qüestionable voler tenir un mateix estàndard de zones verdes per als teixits residencials urbans compactes que per les urbanitzacions, més laxes, sovint amb patis i d’ús temporal. La desclassificació de la pràctica totalitat dels sòls de caràcter turístic (clau C) ha comportat la no execució de força espais verds previstos en el Pla General de 1991.

Ortofotomapa de la zona del canal Salat, espai verd públic rellevant

73 Memòria informativa i justificativa Pla General

Tanmateix, la creació de nous sectors urbans (clau B), en bona mesura no previstos en el Pla General, ha incrementat els espais verds de cessió (sobretot sistemes locals) fins les 125 ha actuals previstes (majoritàriament sense executar).

El menor creixement real de població, en relació a la població potencial prevista el 1991, fa que amb els espais lliures existents i previstos es cobreixin amb escreix els estàndards proposats per a tota la població del municipi, urbanitzacions incloses; concretament 42,2 m2 verd/hab > 5 m2/hab (8,41 m2 descomptant els 6c i 6d), valor que podria baixar, cas que s’ocupés tot el parc d’habitatge vacant. En qualsevol cas, és superior a l’estàndard previst en el Pla General vigent.

Superfície Equipaments i Espais lliures Superfície Pla Pendent adquisició General 1988 Espais lliures 6a 2,59 Ha 6b 12,54 Ha 3,18 Ha 6c 1,80 Ha 6d 98,15 Ha 0,24 Ha 6e 0,24 Ha PP B-6 1,24 Ha PP B-7 0,66 Ha PP B-9 3,73 Ha PP Son Blanc 3,89 Ha Total 124,84 Ha 3,42 Ha

Actualment, la major part d’espais lliures amb major intensitat d’ús se situen en la zona de contacte entre el centre històric i l’Eixample, com és el cas de la Plaça d’es Born, la plaça dels Pins i les placetes de Federico Pareja, les Palmeres i d’Artutx, totes elles connectades per la contramurada; així com, de forma més puntual, el Pla de Sant Joan. Destaca també el canal Salat, per la seva extensió i continuïtat, així com l’espai verd annex al cementiri (Vegeu plànol Tipus d’espais públics existents i Pla General 1988). Tant aquest darrer com els nous espais previstos o programats, ja siguin sistemes locals o generals, destaquen pel seu caràcter inconnex, a l’hora d’enllaçar rutes o recorreguts (camí de Cavalls, camí de Maó, platges del Sud), tant els que condueixen a la perifèria o espai rural, com al centre urbà, tant a peu com pensant en el trànsit en bicicleta, que no deixen de ser els dos referents més atractius per al turisme, una font clau d’ingressos del municipi.

D’altra banda, hi ha força espais verds de caràcter local desaprofitats, amb execució incompleta o bé amb usos impropis, sobretot d’aparcament. En aquest sentit caldria distingir, pel que fa al nucli principal, entre diferents tipus de espais verds: les places o placetes, ben urbanitzades i consolidades, amb usos adients, en bon nombre situades en el límit del centre històric amb l’Eixample, i algunes en l’Eixample més consolidat, com la plaça de Sant Antoni i la plaça Empordà (aquestes darreres sense la pressió del turisme de les anteriors). Un segon tipus d’espais o places que podríem considerar desaprofitades i on es podrien replantejar alguns dels seus usos, són l’espai verd annex al cementiri, l’espai entre els carrers de Gustavo Mas i d’Eivissa, o bé el mateix pla de Sant Joan, parcialment ocupat com aparcament, havent-hi alternatives ben properes per aquest ús, i tenint en compte el seu paper central o emblemàtic, en el paisatge i la vida de Ciutadella. Un tercer

74 Memòria informativa i justificativa Pla General

tipus de places, dissortadament força abundants, són totes aquelles que estan desvirtuades o desaprofitades per la força de la xarxa viària, ja sigui perquè es troben en zones d’encreuament de viari que en dificulta la vida social, bé perquè la força del vehicle aparcat ha acabat esdevenint determinant o condicionador d’altres usos socials.

En aquest sentit, seria interessant que els futurs espais lliures inclosos els no programats pendents d’execució, es desenvolupessin atenent al triple objectiu de donar servei als residents, enllaçar entre ells i, de manera directa o indirecta, tant amb el centre històric com amb els itineraris principals de caràcter territorial.

Pel que fa als espais verds locals de cessió de les urbanitzacions, atenent al que s’ha dit més amunt, i al fet que els estàndards previstos es cobreixen amb escreix, caldria plantejar-se d’emprar- los per consolidar zones d’entorn de viari, zones de sòl rústic estratègic pel seu interès paisatgístic, etc., pensant més en criteris d’encaix de l’entorn rústic amb l’espai urbanitzat que no pas en “ocupar” espai rústic per fer zones verdes infrautilitzades.

Equipaments i serveis urbans

Ciutadella té una bona dotació d’equipaments, alhora força repartits, especialment escolars o docents i sòcio-sanitaris o assistencials, per bé que en alguns casos amb un procés excessiu de concentració, com és el cas dels equipaments esportius, en la zona límit entre l’Eixample i la zona industrial. En d’altres casos, com són els equipaments culturals i administratiu, es tendeixen a concentrar en el centre històric, aprofitant edificis d’interès històric.

D’altra banda, la ubicació dels centres sanitaris principals a tocar de les rondes urbanes facilita l’accessibilitat en vehicle tant per als propis habitants de Ciutadella com pels municipis propers que en puguin també ser usuaris (vegeu plànol de Categories d’equipaments).

Superfície Equipaments

Equipaments 7a 13,47 Ha 7b 5,04 Ha 1,58 Ha

8 14,34 Ha PP B-6 públic 0,37 Ha PP B-6 privat 0,14 Ha PP B-7 públic 0,26 Ha PP B-7 privat 0,18 Ha PP B-9 públic 0,37 Ha PP B-9 privat 2,36 Ha

PP Son Blanc 8,14 Ha PP Santa Rita 2,17 Ha 1,06 Ha Port 2,25 Ha SNU 11,53 Ha 5,80 Ha total 60,62 Ha total Eq públic 43,61 Ha 8,44 Ha

75 Memòria informativa i justificativa Pla General

Els serveis municipals (policia local, bombers, deixalleria, etc.) es troben ubicats en la proximitat amb la zona industrial, amb bona accessibilitat rodada a tot el municipi i sense fer destorb a la població, per bé que, en alguns casos massa abocats sobre l’espai rural proper (cas de l’escorxador municipal, el parc de bombers i el servei d’inspecció tècnica de vehicles).

El centre històric té mancança d’equipaments, com a conseqüència del seu teixit dens i caràcter essencialment privat dels seus espais. Els principals equipaments i serveis urbans de titularitat públic són de caire cultural, com el Museu o la Biblioteca, posant en valor el ric patrimoni històric i arquitectònic municipal. Destaquen també les instal·lacions escolars de titularitat privada de Sant Francesc de Sales, així com la piscina annexa al convent de Santa Clara.

76 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.4.3 Edificació i teixits urbans, característiques i definició d’àrees

Al municipi de Ciutadella trobem bàsicament tres tipus de teixits urbans, que determinen les característiques de l’edificació. De dins a fora primerament tenim el nucli o centre històric, perfectament delimitat i acotat viària i/o topogràficament, resseguint els antics camins de ronda i muralles enderrocades, de les quals encara es poden reconèixer algunes portes d’entrada i bastions, en forma de places o placetes i edificis emblemàtics.

A continuació s’estén l’Eixample, que l’envolta i que es caracteritza per tenir nombroses trames de malla ortogonal i illes de cases de dimensió mitjana i envoltades d’un viari més ample, que, al seu torn, queda delimitat d’una forma més laxa pel front marí i per les noves rondes nord i sud del terme, així com pels antics camins, ara carreteres, que connecten amb l’Est, que fan de límit i alhora de via d’extensió del propi Eixample.

Finalment, hi ha una tercera capa o teixit, molt més laxa que els anteriors, i de caràcter discontinu, constituït per les urbanitzacions turístiques que s’estenen, per paquets, bàsicament resseguint l’extensa franja litoral municipal; mentre que vers l’Est trobem els teixits propis de polígons Industrials.

En el plànol d’Àrees homogènies es poden veure els diferents tipus de teixits urbans.

Comentem a continuació els trets principals dels diferents teixits urbans ciutadellencs, seguint el mateix recorregut des del centre a la perifèria.

77 Memòria informativa i justificativa Pla General

De forma semi orbicular i dimensió petita (400 metres x 500 metres), el centre històric s’estructura en bona mesura resseguint els eixos principals o més potents, especialment el carrer Major des Born-Ses Voltes, entre la plaça des Born i la plaça de ses Palmeres fins la plaça Artrutx, on es concentra la màxima activitat comercial. El centre històric es caracteritza per la seva alta densitat d’edificació, parcel·lari petit, presència de nombrosos carrers peatonalitzats i per la forma sovint irregular o no ortogonal, amb canvis freqüents en la direcció i la secció, amb la creació de petites placetes o bé expansions viàries, coincidint amb la presència d’edificis singulars, palauets, esglésies o altres. És destacable l’homogeneïtat en les alçades (PB+1 en els carrers més estrets o secundaris i PB+2 en els principals), amb prou feines trencada per la presència d’esglésies, palaus i altres edificis emblemàtics, així com l’heterogeneïtat en l’amplada de les façanes, o en la mida de planta dels diferents edificis que, això no obstant, crea ben poques discordances, ja sigui per l’homogeneïtat dels materials i cromatisme utilitzats (pedra de marès vista en els edificis singulars i d’altres situats en els carrers principals, amb pintura de tonalitats ocràcies, i arrebossat i encalat blancs en la resta), o pel caràcter integrador que ofereixen estructures com els carrers porxats.

El centre històric es caracteritza també pels usos, de caire residencial unifamiliar i les activitats econòmiques, en bona part de caràcter terciari, lligades al turisme, entre les que destaquen sobretot el petit comerç de productes locals i/o de qualitat, la restauració i el merchandising divers adreçat al turisme. El caràcter restringit del trànsit motoritzat és també fonamental i alhora un tret ben distintiu, que influeix positivament, tant en la vivència que hom té de l’espai públic, com per la qualitat i diversitat d’aprofitaments que es donen, en forma de terrasses, recorreguts urbans i altres, en absència del soroll i de pol·lució associada al trànsit.

78 Memòria informativa i justificativa Pla General

L’elevada densitat del nucli històric determina una lògica manca d’espais lliures i/o de verd urbà a l’interior d’aquest àmbit, que, amb l’excepció d’algun pati o jardí privat associat als antics convents i cases senyorials, se circumscriuen a la seva perifèria, com és el cas de la plaça d’Es Born o bé de la plaça dels Pins (històricament fora del recinte emmurallat). El mateix podem dir pel que fa als equipaments, tret dels de caràcter cultural, com el Museu o la Biblioteca.

L’Eixample ciutadellenc es multipolar i s’estructura en diversos eixos, seguint estratègies diverses. Tenim, d’una banda un àmbit de l’Eixample Est, que s’estructura entorn el camí de Maó (800 metres) i que es troba delimitat per la contramurada (Oest) i les zones industrials (Est); un àmbit d’Eixample Oest, estructurat entorn el passeig de Sant Nicolau (900 metres) i que cerca completar la banda occidental de Ciutadella, entre el centre històric i el mar, amb una vocació força més turística que no pas l’anterior. Finalment, trobem un tercer àmbit Sudest, estructurat entorn els carrers de Josepa Rossinyol i Fivaller, que ressegueix paral·lelament la contramurada del centre històric, amb el què hi està molt ben connectat. Amb una orientació similar, trobem, al Noroest el carrer de Santa Bàrbara, entre la plaça de Dalt els Penyals i la plaça de Dalt sa Quintana, que estructura un àmbit d’Eixample de forma irregular i separat del centre històric per l’antic port, el pla de Sant Joan i el canal dels Horts, delimitant un espai força segregat, en una ubicació privilegiada, ben pròxima al centre històric. Trobem una altra constel·lació aïllada, al Sudest, per la barrera divisòria creada pel canal Salat, només connectada amb la resta de l’Eixample mitjançant el camí de Sant Joan de Missa, i estructurada longitudinalment pels carrers de Doctor Fleming i General Quadrado.

79 Memòria informativa i justificativa Pla General

A diferència del centre històric, en tot l’Eixample hi trobem tant edificacions unifamiliars com plurifamiliars, les primeres en l’àmbit perimetral més proper al centre històric i les segones un xic més allunyades. Es pot distingir també entre l’Eixample més antic, anterior al segle XX i (parcialment) fins el 1950, amb parcel·lari més petit i major densitat residencial, i l’Eixample més modern, de parcel·lari més gran i menor densitat edificatòria. Si a aquest fet hi afegim les diferents identitats (turística, residencial, etc.) i la diversitat d’estils constructius, materials emprats i cromatisme, és lògic que l’Eixample mostri una heterogeneïtat força accentuada (vegeu, en aquest sentit, l’apartat 5.1.1 Sòl urbà), de manera que és difícil parlar d’un Eixample homogeni.

D’altra banda, dins l’Eixample, en la proximitat del Centre històric es troben diverses àrees d’aparcaments que representen una hipoteca per uns espais que podrien donar molt més de si, en forma de comerços, equipaments o espais mixtes, tant de cara a la població de l’Eixample com a la del centre històric. A més de significar un llast pels espais ocupats i la qualitat de vida dels residents, l’escassedat de places d’aparcament limita l’accessibilitat dels visitant al centre històric ciutadellenc. (Vegeu també apartat 3.6 Incidència de l’aparcament i la mobilitat sobre les activitats econòmiques).

Un dels factors que desdibuixen la imatge de l’Eixample és la manca d’uns elements clars que n’acotin els límits, sobretot front als nous creixements que hi contacten físicament i en desvirtuen la seva essència. Existeixen, de fet, elements naturals i fisiogràfics prou potents per fer-ho, com és el front litoral, entre la cala des Degollador i el Port antic, el canal dels Horts (Nord-Noroest) i el canal Salat (Sud-Sudest). El conjunt d’aquests elements, així com la franja d’equipaments (Est), que separa l’Eixample de la zona industrial, tenen un potencial, encara poc explotat, a potenciar per reforçar la identitat del nucli urbà.

80 Memòria informativa i justificativa Pla General

Més al Sud i al Nord trobem les primeres urbanitzacions, que arrenquen amb Son Oleo i Son Blanc i que, com la resta, tenen una lògica viària interna (malgrat que solen tenir carrers que relliguen la línia costanera i les platges dins de cada urbanització i, fins i tot, entre urbanitzacions properes o en continuïtat, sobretot a la franja Sudoest de l’illa) i que es connecten amb el nucli i Eixample de Ciutadella mitjançant el viari general.

A banda d’aquestes urbanitzacions més contínues (Cales Piques, Los Delfines, Torre del Ram i Cala en Blanes al Nord; Sa Caleta, Santandria i Cala Blanca, centre sud hi ha les urbanitzacions aïllades però connectades entre elles de Cap d’Artutx, Cala’n Bosc i Son Xoriguer (Sud) i les urbanitzacions totalment aïllades de Cala Morell (Nord) i Serpentona (Sud), associada aquesta darrera a Cala Galdana (ja al terme municipal de Ferreries).

81 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.4.4 Valoració ambiental i cultural

Ciutadella té un important patrimoni cultural i paisatgístic vinculat al seu nucli urbà i àrea d’influència, en el que sobresurt de manera destacada el centre històric, amb la seva base medieval, retocada però, amb límits encara ben definits per la contramurada i plena de petites places, esglésies, cases senyorials i altres construccions d’interès, bàsicament entre els segles XVI-XIX.

Pel que fa a l’Eixample, trobem cases unifamiliars amb pati i façana amb balustrades (“esboinders”) abocades al carrer, que són l’estil més genuí i valuós, juntament amb algunes construccions singulars, com l’antic molí del Compte, just a la porta de la ciutat antiga. Aquest estil arquitectònic més típic o singular tendeix a perdre’s tant amb els nous edificis unifamiliars amb aparcament annex i balustrades tancades amb alumini o PVC, com amb els edificis plurifamiliars que es van construint, en què també desapareix la planta baixa com a jardí comunitari i parcialment obert o visible des del carrer.

Un altre element destacat és el Pla de Sant Joan i les franges contigües, amb un interès tant de tipus simbòlic, associat a les festes o “jaleos” de Sant Joan, i també a d’altres activitats d’oci, sobretot nocturn. El valor d’aquest espai és múltiple: com a fita referencial, de separació entre el centre històric i l’Eixample Nord, incrementat per la presència de murets i hortals, parcialment en desús, que donen un valor de complexitat i diversitat paisatgística notable; com a mirador, amb terrasses i balcons que s’improvisen cara a Sant Joan, etc. Tanmateix, remarquem una certa infrautilització i també deixadesa d’algunes parcel·les, que desmereixen el gran potencial que tenen, com a zones enjardinades, d’horts o amb altres activitats compatibles (per exemple terrasses de bars/restaurants de qualitat).

82 Memòria informativa i justificativa Pla General

Pel que fa a l’interès ambiental i paisatgístic, destaca tot el que és el litoral proper al nucli, que es pot resseguir en bona mesura mitjançant el camí de Cavalls, així com la resta de camins que enllacen la ciutat amb el territori (camí de ses Tarongers, camí de Missa); espai de processons, recorreguts, etc.

Ambientalment són rellevants també i tenen un potencial considerable, els dos canals perimetrals al nucli urbà (canal dels Horts i canal Salat), així com l’espai rural proper, per bé que es troba parcialment ocupat per construccions alienes a les tasques agrícoles i/o, en qualsevol cas, desfiguradores del paisatge.

Força a prop del nucli urbà, i per tant amb un important potencial de cara al turisme cultural, tenim poblats megalítics, talaiots, i altres restes arqueològiques, així com pedreres de marès, les quals estan ja actualment en bona mesura relligades a la ciutat mitjançant les rutes de descoberta turística municipals, publicitats a la web de l’ajuntament de Ciutadella.

D’altra banda, tot i que la seva omnipresència li resta importància, mereix destacar-se, com element molt rellevant i que també juga un paper paisatgístic doble (presència i potencial ocultador), els murets de pedra, de valor cultural i també ambiental, en la mesura que la pedra seca permet el refugi de nombrosa fauna vertebrada i invertebrada, frena el vent i permet el manteniment de la humitat de les parcel·les que delimita, a més d’introduir un patró nítid d’elevat valor.

L’espai rural té un elevat interès, amb els conreus herbacis, vinya, horts, basses i construccions tradicionals, vinculades a les activitats tradicionals que l’han fet possible. En aquest cas, i vista la seva importància en la conformació del paisatge menorquí i ciutadellenc i també la negativa evolució de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals que l’han conformat, cal fer possible l’obtenció de rendes addicionals al camp, provinents de subvenció o activitats complementàries, associades al turisme, sense que es desvirtuï l’essència del paisatge rural, especialment pel que fa al manteniment dels murets de pedra seca i el parcel·lari característic que conformen.

83 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.4.5 Usos del sòl urbà: residencial, activitats econòmiques i turisme

Dins del sòl urbà existeix una important especialització o segregació d’usos. En el centre històric, inclosa la corona d’Eixample contigu, es concentren, de forma destacada, tot d’usos d’oci i restauració, així com comercials i de serveis vinculats al turisme. En l’Eixample, sobretot la primera corona o espais més antics (finals del segle XIX i principis del XX) i propers al centre històric, els usos residencials predominants alternen també amb d’altres activitats econòmiques i petit comerç, en alguns baixos, orientades als residents dels dos àmbits (eixample i centre històric). En l’Eixample més oriental, seguint l’antic camí de Maó trobem usos d’equipaments, sobretot esportius, de grans dimensions que no hi caben a la ciutat compacta, i més enllà tota una gran zona industrial i de serveis, encara parcialment per desenvolupar (B9), tota ella segregada o amb molt poca mixtura amb altres usos, sobretot residencials.

L’Eixample més modern, que creix vers ponent i queda encerclat entre el carrer dels Magnífics Jurats i el passeig de Sant Nicolau, així com el que queda al Nordoest del pla de Sant Joan, els usos residencials són predominants, tant de primera com segona residència, juntament amb alguns usos hotelers i algunes activitats econòmiques vinculades o complementàries a l’activitat turística, com ara algun comerç i, sobretot, establiments de restauració.

D’una forma més accentuada, l’activitat residencial orientada al turisme s’estén pel front costaner urbanitzat, inclosa la zona més propera a l’eixample i amb més vocació de «construir ciutat», com ara Son Oleo i àmbits adjacents, parcialment o quasi totalment pendents de desenvolupar (sectors B4 i B5). Pensem que la proximitat al nou Port comercial i el valor estratègic que li confereix aquesta posició, així com l’alta accessibilitat que li dóna la Ronda Sud i també la ronda intermèdia, farien aconsellable replantejar els usos eminentment residencials del sector B5 cara a permetre’n d’altres més vinculats amb les activitats comercials i serveis vinculats al turisme. No obstant, les limitacions derivades de la disposició addicional única del PTI ho fan difícil mentre no es procedeixi a la seva modificació. Dins el marge que permet el Pla territorial insular, aquest PG opta per incorporar les condicions d’ordenació que es contenen en la modificació puntual del PGOU per adaptar-lo a la modificació del PTI de 2006, que va aprovar definitivament el Consell Insular de Menorca.

D’altra banda, a l’entorn de l’actual carretera de Maó, infrautilitzada perquè actualment no desenvolupa la seva antiga funció d’entrada a la vila, podria pensar-se en potenciar-hi algunes activitats econòmiques de caire comercial o altre, de mida mitjana-gran que, per qüestió d’espai i/o tipologia, no tenen cabuda dins del centre històric i primera corona d’Eixample, a la vegada que podrien relligar d’una forma més efectiva la zona urbana central amb aquesta perifèria encara poc estructurada.

De fet, l’anàlisi del teixit comercial revela un dèficit pel que fa als establiments amb una superfície superior als 240 metres quadrats, i un gran predomini del petit comerç, amb una implantació incipient d’establiments de mida mitjana i gran, als vorals de l’antiga carretera de Maó.

D’altra banda, hi ha mancança de superfícies comercials de mida mitjana i d’espais d’equipament i d’altres activitats que no tenen tampoc cabuda dins del centre històric, i que alhora serien també

84 Memòria informativa i justificativa Pla General

d’interès per a l’Eixample (per exemple, zones d’aparcament soterrades). Una altre avantatge de fer zones comercials i/o d’aparcament soterrat en un àmbit complex com el de Ciutadella seria l’obtenció de material de construcció de gran qualitat, com és el marès.

85 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.4.6 Avaluació de potencials de consolidació i creixement

D’acord amb el Pla Territorial Insular de Menorca, aprovat el 25 d’abril de 2003, Ciutadella tenia un límit de creixement residencial i turístic, fins l’abril de 2013, de 3.063 places, o 1.021 habitatges, dels quals un 60% en règim lliure i un 40% en règim de protecció.

Tenint en compte el creixement mitjà d’aquest darrers 3-4 anys, d’unes 120-150 persones per any, i els valors mitjans dels darrers 10-12 anys, d’unes 420-450 persones per any, cal plantejar-se unes reserves de sòl que cobreixin, amb una hipòtesi de creixement mínim, ben bé 1.500 places pels propers 10 anys, o bé 5.000 (hipòtesi de creixement mitjà-elevat). Com que cal tenir en compte aspectes com l’emancipació, separacions o ruptures de vincle conjugal i altres, que afecten el mercat de l’habitatge, més enllà dels balanços demogràfics nets, i tenint en compte que el grau d’envelliment de la població ciutadellenca és de les més baixes de Menorca i les Balears, s’escauria optar per pensar en creixements de la demanda entre 2.000 i 6.000 places en l’horitzó 2024, sense considerar els possibles ròssecs per la seva oferta efectiva. En tot cas, més endavant es desplega una anàlisi més rigorosa i aprofundida i una prognosi demogràfica.

Pel que fa als potencials de creixement, tenim dues realitats ben diferenciades, que fan referència a àmbits o sectors que es troben parcialment ocupats per construccions rurals diverses, on el potencial de construcció de nous habitatges és clarament menor al dels àmbits que es troben desocupats. En aquest darrer cas s'ha optat per incrementar substancialment, però dins d'uns nivells raonables, la complexitat (pensant en usos mixtos, comercials i altres al 40% i residencials al 60%), així com la compacitat i densitat.

B2 64.159 m2 107 habitatges B3 66.142 m2 110 habitatges B5 113.355 m2 442 habitatges Total 659 habitatges

Així pel que fa als àmbits del primer bloc, que inclou els sectors B2 i B3, calculem una ràtio de 0,25 m2 sostre/m2 sòl i habitatge unifamiliar de 150 m2 de superfície mitjana, amb una densitat de 16 habitatges/ha, destinant tot els sostre a usos residencials.

Pel que fa als àmbits amb major potencial de creixement, o que es troben actualment buits, i donant una edificabilitat de 0,65 m2 sostre/m2 sòl i un 60% del sostre per a usos residencials plurifamiliars, de 100 m2 de superfície mitjana, i amb una densitat propera als 40 habitatges/ha, tenim:

C3 34.168 m2 133 habitatges B1 100.411 m2 390 habitatges B4 54.000 m2 210 habitatges Total 733 habitatges

86 Memòria informativa i justificativa Pla General

Així, el potencial que ofereixen els àmbits actualment urbanitzables pot arribar a ser de 1.392 habitatges i 4.176 nous habitants (calculant una ràtio de 3 habitants/habitatge).

D’altra banda, s’adverteix que hi ha molt potencial de consolidació, sobretot mitjançant actuacions de reestructuració i rehabilitació de les àrees d’oportunitat (buits urbans i/o espais estratègics propers al centre històric, fonamentalment on avui hi ha zones d’aparcament més o menys informal) i mitjançant actuacions en el marge urbà entorn dels dos canals que delimiten a Nord i Sud la ciutat, que servirien, alhora, per obtenir les cessions necessàries per consolidar i donar major continuïtat a aquests grans parcs urbans i, per que no, possibilitar que passessin a esdevenir també parcs territorials.

Principals àmbits pendents d’urbanitzar, a l’entorn de les dues rondes perimetrals de Ciutadella Font: Elaboració pròpia a partir del Pla General 1991

87 Memòria informativa i justificativa Pla General

3.5 Anàlisi i valoració del planejament municipal vigent

3.5.1 Pla General vigent

El Pla general vigent va ser aprovat definitivament el 23 de març de 1988 i el seu Text refós fou aprovat definitivament per la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca el 16 d’abril de 1991, i publicata al BOCAIB núm. 145 E del 20/11/1991, per bé que posteriorment es van fer unes esmenes, aprovades el 30 d’octubre de 1992, que van incorporar un nombre relativament elevat de modificacions sobre el document original, centrades en el nucli urbà.

D’altra banda, el 31/3/1999 s’aprova el Pla especial de protecció del conjunt històric artístic de Ciutadella, previst en el Pla general, i que el completa en aquest aspecte tant important pel que fa a la imatge i personalitat de la vila.

En el decurs dels més de vint anys des de l’aprovació del text refós, s’han produït moltes modificacions de planejament, de caire puntual, de més o menys envergadura, entre els que destaquen la creació de diversos sectors de creixement (clau B), residencial i també industrial, inclòs el nou port comercial de Ciutadella.

Tanmateix cal dir que el Pla General de Ciutadella ha estat adaptat parcialment al Pla Territorial Insular de Menorca (en endavant PTI) en dues ocasions: d’una banda el 28 de novembre de 2005 (BOIB núm. 187, de 13/12/2005), pel que fa a l’àmbit del nucli tradicional, i de l’altra el 27 de març de 2006 (BOIB núm. 53, de l’11/4/2006), pel que fa al sòl rústic. Fruit d’aquest procés, així com del document d’adaptació del Pla General Municipal a les Directrius d’Ordenació Territorial (en endavant DOT) i al sòl rústic del PTI, s’ha procedit a la desclassificació de força àmbits de sòl urbanitzable de caire turístic o turístic-residencial, sobretot al sud del municipi.

Revisió Pla General Ciutadella de Menorca

Planejament fins 31/12/2011 Data AD Data TR Figura Expedient Àmbit 21/01/75 - PP Pla Parcial Cala'n Blanes Cala'n Blanes 02/12/85 - PP Pla Parcial Son Blanc Son Blanc 30/07/90 - PP Pla Parcial d'ordenació del sector B-7 Sector B-7 Catàleg de protecció del patrimoni històric de caràcter arqueològic del terme de Ciutadella de 16/04/91 - Catàleg Menorca TM MP Pla 28/05/91 - General Modificació de diversos articles i plànols del PG TM TR Pla 28/05/91 - General Text Refós del Pla General d'Ordenació Urbana TM MP Pla Modificacions puntuals de diversos articles i nucli 30/10/92 - General plànols del Pla General Ciutadella tradicional MP Pla 27/11/92 28/03/98 General Modificació Pla General, article 77. piscines NNUU MP Pla Modificació Pla General, nou traçat de la via de 22/04/93 - General ronda sud ronda sud

88 Memòria informativa i justificativa Pla General

Modificació Pla General, articles 563, piscines, MP Pla 575 i 587, condicions edificació finques superiors 24/03/94 - General a 100.000 m² SNU NNUU MP Pla Modificació Pla General, construcció d'un Centre 28/03/94 - General de Salut al Canal Salat Canal Salat MP Pla Modificació Pla General Passeig Marítim entre Passeig 26/05/94 08/10/98 General Sant Nicolau-Platja Gran Marítim Modificació Pla General, modificació sistema viari MP Pla (camí Sant Joan de Missa, incorporació SG 26/05/94 - General estació ITV) TM MP Pla Modificació Pla General, vorera esquerra 26/05/94 - General Santandria, sector B-8 i article 528 TM MP Pla Modificació Pla General, ampliació sistema Col·legi 19/01/95 - General d'equipament docent (clau 8/D) Col·legi Salessià Salessià MP Pla Modificació Pla General, equipament públic s'Hort s'Hort d'en 19/01/95 - General d'en Casanovas Casanovas Modificació puntual Pla General, alçades en la MP Pla urbanització Cala'n Blanes i accés zona esportiva Cala'n Blanes 17/03/95 - General Cala'n Bosc i Cala'n Bosc MP Pla Modificació Pla General, dàrsena esportiva a 17/03/95 - General Cala'n Bosc Cala'n Bosc zones turístiques i MP Pla Modificació Pla General, definició d'usos de nucli Son 17/03/95 - General l'article 90.1.b Carrió 05/05/95 - PP Pla Parcial d'ordenació del sector B-8 Sector B-8 MP Pla Modificació Pla General, àrea rústica de s'Hort S'Hort d'en 05/05/95 27/04/98 General d'en Vigo Vigo MP Pla Nova qualificació urbanística illa cases entre B-8 i B-8 i Passeig 30/01/96 - General Passeig Marítim Marítim MP Pla Modificació Pla General, vies de ronda de 24/03/97 - General Ciutadella vies de ronda Modificació puntual Pla General, articles 567 i MP Pla 579 reciclatge deixalles no metàl·liques en sòl 24/11/97 - General rústic TM MP Pla Modificació puntual Pla General, zona comercial 26/01/98 - General "Sa Caleta" Sa Caleta MP Pla Modificació Pla General, equipament educatiu per 27/04/98 - General a escola infantil al c/ Gustau Mas c/ Gustau Mas MP Pla Modificació puntual Pla General, zona verda 18/05/98 - General Canal Salat Canal Salat MP Pla Modificació Pla General, articles 65,3,a) paràgraf 27/07/98 - General segon i 75,2,a) paràgraf segon NNUU MP Pla Modificació puntual Pla General, accés zona 21/09/98 - General esportiva Cala'n Bosc Cala'n Bosc MP Pla Modificació Pla General, zona esportiva i coves 25/01/99 - General Cala Blanca Cala Blanca MP Pla Modificació puntual Pla General, casc antic i zona 31/03/99 - General de protecció del Pla General casc antic Pla Especial de protecció del conjunt històric 31/03/99 - PE artístic de Ciutadella de Menorca TM Modificació Pla General, nova classificació urbanística, com a SU, amb qualificació 12a/16 MP Pla (zona d'eixample) i 5b (sistema viari) al c/ Mestre c/ Mestre B. 09/12/99 - General B. Carreras Carreras Adaptació del Pla General a la Normativa Adap Pla Autonòmica sobre regulació de capacitat de 09/12/99 - General població TM

89 Memòria informativa i justificativa Pla General

Modificació puntual Pla General, parcel·la MP Pla comercial 20-A urbanització Cala'n Blanes, de 03/02/00 - General clau 20-A a 17-Q (residencial extensiva) Cala'n Blanes Passeig MP Pla Modificació Pla General, increment espais lliures Marítim/Cala 08/05/00 - General a la zona Passeig Marítim/Cala Degollador Degollador Pla Especial de protecció de l'ANEI ME-14 "Costa 25/02/02 29/04/02 PE Sud de Ciutadella" de Menorca costa sud MP Pla Modificació puntual Pla General, accessos costa 25/03/02 - General sud Ciutadella costa sud Modificació puntual Pla General, parcel·les MP Pla qualificades com a zona portuària, clau 2-B de la 18/11/02 - General urb. Son Oleo Son Oleo MP Pla Modificació puntual Pla General, zona comercial 25/11/02 19/05/03 General clau 20-A de Cala'n Blanes Cala'n Blanes Modificació puntual Pla General, sistema general MP Pla públic d'equipament sanitari assistencial de Santa sector B-2 25/11/02 - General Rita Santa Rita Pla Especial d'equipament públic sanitari 25/11/02 PE assistencial de Santa Rita Santa Rita Pla Especial d'ordenació d'espais lliures públics, 15/04/03 - PE alberg juvenil i jardí botànic a la finca Sa Vinyeta Sa Vinyeta MP Pla Modificació puntual Pla General, incrementar el 31/01/05 - General sòl industrial (sector B-9) Sector B-9 MP Pla Modificació puntual Pla General, ampliació d'usos 31/01/05 - General al polígon industrial zona industrial Modificació puntual Pla General, article 447a, MP Pla ampliació usos clau 20H, de la urbanització Cap 25/07/05 - General d'Artrutx Cap d'Artrutx Modificació puntual Pla General, augment MP Pla edificabilitat d'una zona d’equipament públic a la 28/11/05 - General parcel·la que actualment ocupa el CEP CEP Adap Pla Adaptació del Pla General al PT insular de nucli 28/11/05 28/09/09 General Menorca en l'àmbit del nucli tradicional tradicional MP Pla Modificació puntual Pla General, article 495v, de 19/12/05 - General la UA-26 (vorera esquerra de Santandria) UA-26 MP Pla Modificació puntual Pla General, prolongació c/ 27/03/06 - General Bisbe Sever, entre c/ Degollador i plaça de la Pau Bisbe Sever Modificació Pla General, canvi d'usos de la zona de Son Oleo, nucli tradicional, clau 8-0 MP Pla (equipament d'oci privat) per subclau 14-C bis 27/03/06 - General (residencial urbana extensiva) Son Oleo Adaptació del Pla General a les Directrius Adap Pla d'ordenació del territori i del sòl rústic al PT insular 27/03/06 28/09/09 General de Menora TM Modificació puntual Pla General, creació d'un nou MP Pla vial d'accés a la UA-34 (vorera esquerra de 28/04/06 - General Santandria) UA-34 25/09/06 MP PP Modificació puntual PP del sector B-7 Sector B-7 26/03/07 15/06/09 PP Pla Parcial d'ordenació del sector B-9 Sector B-9 Modificació puntual Pla General, canvi d'usos (d'equip esportiu a MP Pla HPO) de la parcel·la situada entre el camí Vell de Maó, l'Av. 26/03/07 - General Palma de Mallorca i la ctra. Ciutadella-Maó Modificació puntual Pla General, canvi profunditat MP Pla edificable a l'illa entre Doctor Camps, Ruiz i 23/04/07 18/02/08 General Pablo, València i Passeig Marítim MP Pla Modificació puntual Pla General, canvi CEP c/ 21/04/08 - General d'ordenació prevista a l'equipament docent clau Mallorca i

90 Memòria informativa i justificativa Pla General

7a/D bis (augment ARM), vinculat a la MP Pla Passatge General augment edificabilitat d'una zona Sindicats d’equipament públic a la parcel·la que actualment ocupa el CEP, amb AD 28/11/2005 nucli MP Pla Modificació puntual Pla General, ampliació del tradicional 20/10/08 - General poliesportiu municipal (poliesportiu) Modificació PE de protecció del conjunt històric- artístic de Ciutadella, relatiu al teatre des Born i al teatre Born i 20/07/09 - Mod PE seu entorn entorn Modificació PE de Santa Rita, relatiu a l'ampliació d'usos del SG d'equipament públic (sanitari- 28/09/09 - Mod PE assistencial) Santa Rita MP Pla Modificació Pla General, sistema general 28/09/09 - General d'equipament públic de Santa Rita Santa Rita Modificació puntual Pla General, adaptació MP Pla parcial a la modificació del PT Insular, nova 21/12/09 - General classificació del sector B-5 Sector B-5 Modificació puntual Pla General, ampliació sistema general d'equipaments comunitaris MP Pla d'abastament previst en el Pla General vigent 22/11/10 - General (escorxador) escorxador Modificació puntual Pla General, compatibilitat usos turístics amb els residencials per als MP Pla habitatges unifamiliars aïllats de les zones zones 21/11/11 - General turístiques turístiques Modificació puntual Pla General, requalificar els equipaments privats a la plaça de la Pau com a MP Pla equipament públic i possibilitar la implantació d'un 2011 - General aparcament Plaça La Pau Modificació puntual Pla General, creació d'un MP Pla passatge ubicat en els baixos del c/ Degollador, 2011 - General 23-25, entre Bisbe Sever i plaça La Pau Bisbe Sever - - PP Pla parcial d'ordenació del sector B-4 sector B-4

De fet, Ciutadella és el municipi de totes les Illes Balears que ha desclassificat més sòl, fruit de la implementació del PTI i les DOT, fins el punt de reduir el seu potencial urbanitzable en 27.756 places equivalents1, entre 2001 i 2008, d’acord amb l’estudi realitzat per Sitibsa.

1 El càlcul es realitza sobre el potencial màxim d’allotjament hoteler, tenint en compte que en els sòls -majoria- de compatibilitat turístic-hotelera s’opta per atribuir tot el creixement potencial a usos hotelers. D’acord amb el Pla de 1991, Ciutadella tenia un potencial de 26.081 places turístiques equivalents en SUNP i 4.144 en SUP.

91 Memòria informativa i justificativa Pla General

Classificació del sòl segons Pla General 1991 Font: Elaboració pròpia a partir del Pla General 1991

Plànol d’àrees homogènies

En aquest sentit, l’estructura urbana (inclosos els sòls urbanitzables) que configura el Pla de 1988 es caracteritza pel manteniment dels creixements de caire compacte a partir de l’Eixample, en forma de prolongacions sovint de forma allargassada, ja sigui aprofitant alguns vials estructurants (com la carretera Ciutadella-Maó) o bé la línia costanera, recolzats per una estructura viària potent, possiblement fins i tot un xic sobredimensionada, tant pel que fa a la capacitat com a l’extensió, presència de rotondes i altres característiques que poden comportar un risc en l’encaix amb el teixit urbà i també amb l’entorn rural i el paisatge, i la percepció de qualitat tant important per un municipi amb un elevat pes de l’activitat turística. Aquesta estructura es complementa amb un seguit de teixits de baixa densitat que s’estenen paral·lels a la costa, en força casos discontinus entre ells, de caire eminentment turístic, o turístic-residencials, amb poca o nul·la vinculació amb el centre urbà.

92 Memòria informativa i justificativa Pla General

Sòl Urbà

Pel que fa a l’Ordenació del Sòl Urbà, cal dir que el Pla General vigent de Ciutadella inclou 11 Zones, amb nombroses subzones, que miren d’ajustar-se a les particularitats de cada localització, com a conseqüència d’un planejament que s’adapta a una realitat ja existent i que reconeix els paràmetres urbanístics d’un teixit urbà en gran part consolidat, bàsicament mitjançant la regulació de la mida de la parcel·la, l’alçada i edificabilitat i, menys, regulant-ne les alineacions al viari o bé ajustant alguns usos específics.

És destacable l’elevada versatilitat d’usos que tenen la major part del sòls urbans, atès que, amb poques excepcions, s’admeten una notable diversitat d’activitats, defugint l’especialització. Així, tret d’algunes zones o subzones que inclouen petites àrees d’especialització comercial i de serveis, industrial, residencial o bé hotelera, la majoria de sòls permeten un ampli ventall d’usos, entre els que destaquen els residencials i turístics, així com els d’equipaments soci-sanitaris, comercials i d’oficines, entre d’altres. Aquest fet, que és en molts aspectes positiu, perquè evita problemes tant socials com d’imatge i d’ineficiència associada a la mono funcionalitat, pot també comportar alguns riscos, com ara una excessiva homogeneïtat del teixit urbà.

Qualificació del sòl segons planejament vigent Font: Ajuntament de Ciutadella, plànol informatiu

Així es troba a faltar una actuació més proactiva per crear noves centralitats o bé pols d’activitat, que afavoreixin sinèrgies i facin atractiva la localització de determinats equipaments comercials, d’oci i de restauració-hotelers, entre d’altres, en funció de les activitats veïnes. Altrament es constata com el

93 Memòria informativa i justificativa Pla General

tractament indiferenciat envers usos diversos genera una uniformitat perquè la iniciativa particular per si mateixa no pot crear les condicions d’entorn necessàries per fer atractives certes inversions.

D’altra banda, dins dels teixits de caire industrial, hi ha una manca de diferenciació espacial entre els usos més productius i incompatibles amb la resta d’usos urbans i els usos més comercials, de majorista o gran superfície que, per les seves dimensions, necessàriament han de localitzar-se a la perifèria urbana; i que també convé que es trobin agrupats, creant la imatge “d’indústria-aparador” que fa atractiva la seva visita per part del públic interessat.

És destacable l’èmfasi en el manteniment del caràcter i la protecció del nucli històric, que inclou l’elaboració d’un Pla especial de protecció realitzat vuit anys després de l’aprovació del Text refós de 1991. Tanmateix, es constaten algunes indeterminacions a l’hora d’interpretar els usos admissibles i les actuacions de transformació permeses.

És destacable l’èmfasi en el manteniment del caràcter i la protecció del nucli històric, que inclou l’elaboració d’un Pla especial de protecció realitzat vuit anys després de l’aprovació del Text refós de

94 Memòria informativa i justificativa Pla General

1991. Tanmateix, es constaten algunes indeterminacions a l’hora d’interpretar els usos admissibles i les actuacions de transformació permeses.

Una altra característica del Pla vigent és la multiplicitat de subclaus o subzones (fins a 24), que semblen més un intent de mimesi en relació a la situació existent, que no pas la voluntat de cercar algun efecte o propòsit de millora en relació a la situació de partida, per bé que està clar que, si més no, es vol evitar un empitjorament de la qualitat de la urbanització i edificació i de la imatge en general, sobretot de les zones residencials extensives, d’ús mixt turístic-residencial.

Claus i subclaus (o subzones) del sòl urbà de Ciutadella segons planejament vigent Zona de Casc Antic Clau 11 Zona d’Eixample Clau 12 Subzones: claus 12a, 12b, 12c i 12d Zona residencial urbana intensiva Clau 13 Zona residencial urbana extensiva Clau 14 Subzones: claus 14a, 14b, 14c, 14d, 14e, 14f Zona d’ordenació urbana especial Clau 15 Subzones: claus 15a, 15b, 15c i 15d Zona residencial turística intensiva Clau 16 Subzones: claus 16a, 16b, 16c, 16d, 16e, 16f, 16g, 16h, 16i, 16j, 16k, 16l, 16m, 16n, 16p Zona residencial (turística) extensiva Clau 17 Subzones: claus 17a fins 17z Zona hotelera Clau 18 Subzones: claus 18a, 18b, 18c, 18d, 18e, 18f i 18g Zona de pobles turístics Clau 19 Subzones: claus 19a, 19b i 19c Zona de centres comercial i de serveis Clau 20 Subzones: claus 20a, 20c, 20e, 20f, 20g, 20h, 20i, 20j, 20k, 20l, 20m, 20n, 20p, 20p, 20r Zona industrial Clau 21

95 Memòria informativa i justificativa Pla General

Diverses imatges de l’Eixample ciutadellenc (clau 12a)

Aquesta diversitat tan extrema es limita, tanmateix, a uns pocs paràmetres bàsics (edificabilitat, alçada, percentatge d’ocupació, etc.), amb unes variacions molt petites, visualment sovint inapreciables, que contrasten amb la manca d’especificació de les condicions materials i d’imatge de les edificacions, inclosos els tancaments que es presenten com a primera façana. Així trobem a faltar precisions sobre el tipus de coberta, volades, materials, cromatisme i tot allò que, en definitiva, forma part del paisatge urbà. En resum, podríem dir que no s’intervé sobre el caràcter de les construccions, fet que dóna contrastos i imatges urbanes força millorables, sobretot en la zona de l’Eixample (12a).

En una passejada per diversos carrers de l’Eixample ciutadellenc es pot apreciar com, amb la normativa vigent, no es garanteix la continuïtat de l’estil de les cases tradicionals de color groc, taronja o ocre, amb finestres emmarcades per una tira blanca i amb persianes de fusta, sense balcó, i amb petita cornisa sota coberta que quasi no supera mai els 20-30 centímetres en relació a la façana. Per contra, trobem nombroses construccions amb grans balcons o balustrades, generalment tancades en vidrieres o galeries amb estructura d’alumini, obra o bé PVC, finestres sense persianes ni porticons, i també heterogeneïtat pel que fa a l’alineació a la via pública i a les obertures a peu de carrer, determinades per la presència d’aparcaments annexes o integrats a l’habitatge. En aquest sentit, pensem que caldria fer un esforç per corregir aquesta deriva que, a mig termini, pot comportar

96 Memòria informativa i justificativa Pla General

la progressiva residualització de l’estil arquitectònic tradicional i la pèrdua d’un dels trets identitaris més característics de Ciutadella, a la vegada que la ciutat, en conjunt, perd atractiu.

Sistemes

Pel que fa als equipaments, cal remarcar que en general són suficients, per les dimensions i demografia ciutadellenca, si bé la seva distribució és un xic irregular (vegeu plànol Categories d’equipaments). Així, els equipaments culturals es troben força concentrats en el centre històric, mentre que els esportius ho són més vers el límit oriental de l’Eixample (tret d’equipaments menors i/o privats, sovint vinculats a centres escolars, que es troben més o menys repartits per tot el municipi). Els equipaments escolars són, de llarg, els que es troben més ben repartits pel nucli urbà, donant un bon servei a la població. Per motius obvis, els equipaments són pràcticament absents de la majoria d’urbanitzacions turístiques, tret dels equipaments esportius privats, per les característiques pròpies d’estacionalitat d’aquestes entitats de població.

Equipaments i espais lliures al nucli tradicional Font: Elaboració pròpia Pel que fa als espais lliures, mereix destacar-se la baixa execució de parcs i zones verdes en general, atès que de les prop de 125 ha previstes, menys d’un 10% s’han executat a dia d’avui, per dificultats diverses.

Altres aspectes a destacar, en relació als espais lliures, és l’existència d’algunes peces situades de forma poc estratègica, o bé infrautilitzades, degut a la seva mida, forma i/o ubicació, com és el cas de la situada al costat de l’antic cementiri, o bé a la zona de Santa Catalina/Son Jaumet, entre d’altres. En altres casos, com és el Canal dels Horts, la zona verda no reconeix 3 grans cases existents i alhora no connecta amb camins rurals ni amb l’espai rústic adjacent, com fora lògic, malgrat que això impliqui saltar la carretera, tasca tampoc complexa.

D’altra banda en el Pla general vigent es troba a faltar el concepte de vies-parc o bé de grans eixos o corredors verds que enllacin el nucli urbà amb el territori, resseguint l’entorn de lleres o canals (canal dels Horts, canal Salat) o bé camins d’abast territorial, que permetin la realització de passejades més o menys llargues, tant a peu com en bicicleta, partint del centre urbà, i, a poder ser, segregades del trànsit motoritzat.

Obres i activitats

97 Memòria informativa i justificativa Pla General

Finalment, pel que fa a la Regulació de les obres i activitats (Títol I, capítol 5è), es palesa la manca de determinacions en relació a l’urbanisme i l’edificació sostenibles, tant pel que fa a l’ús de materials i estils constructius amb menor petjada ecològica i problemàtica ambiental, com a la previsió i regulació de sistemes passius d’estalvi de recursos hídrics i energètics, així com de captació energètica o aprofitament d’aigües grises o pluvials, o bé els estàndards i previsions de tractament de les diferents fraccions de residus, entre d’altres, més enllà del compliment mínim de la normativa vigent, que se suposa.

Sòl no urbanitzable Pel que fa al sòl no urbanitzable el Pla General preveu tres figures, el sòl rústic, el sòl rústic proper i el sòl no urbanitzable d’especial protecció.

Tret d’aquest darrer, que té un caràcter eminentment de protecció del medi i respecte al paisatge i a l’estil de les construccions tradicionals ciutadellenques, les dues categories de sòl rústic inclouen una extensa relació d’usos admissibles. En el cas del sòl rústic “sensu stricto”, les regulacions de caràcter general, semblantment al sòl no urbanitzable d’especial protecció, garanteixen el caràcter rural, en aquest cas de vocació agrícola-ramadera. Tanmateix, les condicions d’edificació per a usos d’interès social, després de la modificació del 30-10-1992 i abans de l’adaptació del sòl rústic al PTI (PGOU vigent des de l’any 2006), suposaven un cert risc de cara al manteniment de les condicions paisatgístiques i d’imatge, en general, de l’espai rural, sobretot a l’entorn de l’espai urbà, atès que permeten un ampli ventall d’usos, alguns típicament urbans, que podrien desfigurar el paisatge rural, amb l’avantatge del menor cost d’implantació.

En el cas del sòl rural proper, la facilitat per construir cases d’eines “amb possibilitat d’aixopluc ocasional” als hortals, amb finques de superfície mínima de 2.000 m2, suposa un risc ben real d’urbanització o, si més no, d’alteració de les condicions paisatgístiques i d’ús productiu primari d’aquests espais, per bé que la Normativa parli d’evitar expressament la formació de nucli de població. Semblantment, la possibilitat de construir un habitatge de fins a 150 m2 de nova planta amb una superfície mínima de 14.000 m2 de terreny sense un vincle amb l’explotació del medi rural, implica un perill de desfiguració de l’espai rural proper al nucli urbà, amb la pèrdua de potencialitat econòmica lligada a la producció primària i un risc ben real d’abandó de l’activitat tradicional i transformació del sòl per a altres usos.

98 Memòria informativa i justificativa Pla General

Així, en el sòl rústic es precisen uns estàndards de sòl més exigents, alhora que altra mena de regulacions addicionals, de cara a garantir el manteniment del paisatge rural en general i d’afavorir l’activitat agropecuària tradicional en particular, si més no, pel que fa a la imatge o paisatge que conforma, essencial per al manteniment de la identitat cultural i qualitat ambiental i paisatgística del territori, indissociables de la imatge turística de qualitat del municipi. En aquest sentit, es considera necessari una major concreció dels elements constitutius del paisatge i que es considera important preservar (com ara mida del parcel·lari, tancaments amb murs de pedra seca, camins entre murs, manteniment d’espais conreats, etc.).

3.5.2 Planejament d'extensió

Actualment, el Pla general de Ciutadella inclou 10 àmbits de planejament derivat, tres dels quals totalment o gairebé construïts i la resta en graus diversos d’execució o, fins i tot, pendents d’aprovació definitiva, segons el cas.

Són molts els canvis experimentats en relació al text refós del Pla aprovat l’octubre de 1992. Així, en aquell moment, el Pla delimitava 8 sectors de sòl urbanitzable programat (tres dels quals amb P.P. aprovat), d’entre 5 i 30 hectàrees de superfície, totalitzant 114 hectàrees. La majoria de sectors eren de desenvolupament urbà, tret de dos sectors de desenvolupament industrial (B-7 i B-9), el primer dels quals ja executat.

Pel que fa al sòl urbanitzable no programat, el text refós de 1992 delimitava 14 sectors, amb unes 368 hectàrees, més del 80% de les quals corresponien a 9 àrees de desenvolupament turístic, fet que resultava excessiu, tant pel que fa a l’extensió total prevista, com per la seva ubicació, paral·lela

99 Memòria informativa i justificativa Pla General

a la façana litoral, actualment amb un elevat grau d’ocupació, el major d’entre els municipis menorquins, i -en alguns casos- en contacte amb àrees naturals d’especial interès (ANEI).

Cal dir que bona part d’aquests sòls (incloent tots els sectors turístics, tret del C-3, en contacte amb el sòl urbà consolidat) han estat desclassificats, com ja s’ha esmentat en l’apartat 5.1, fruit del treballs d’adaptació del Pla General a les determinacions del PTI i les DOT.

Sectors previstos en el Text Refós de 1992 pendents de desenvolupar i/o parcialment modificats

100 Memòria informativa i justificativa Pla General

Plans parcials

Resten encara 7 plans parcials total o majoritàriament pendents d’execució, d’acord amb el planejament vigent de Ciutadella (vegeu plànol Classificació dels sòl i àmbits de planejament).

Classificació del sòl

101 Memòria informativa i justificativa Pla General

4. OBJECTIUS, ALTERNATIVES, CRITERIS I PROPOSTES

Els objectius fonamentals del Pla són:

1. Configurar un model territorial resilient i sostenible 2. Garantir la conservació del medi físic, el paisatge i la biodiversitat 3. Assegurar la competitivitat econòmica i turística de Ciutadella 4. Recuperar i regenerar l'espai urbà amb operacions ajustades a escala local 5. Acotar el creixement, prioritzant el completat de les trames existents 6. Millorar la funcionalitat de l'ús quotidià de l'espai urbà 7. Mantenir i revitalitzar les activitats agropecuàries 8. Resoldre els dèficits d'infraestructures 9. Prevenir l'impacte dels riscos.

A continuació s'exposen les alterntivas estudiades juntament amb una sèrie de qüestions que ja van ser introduïdes en l'Avanç i que permeten, a través de la seva continuïtat, entendre l'evolució dels criteris com a resultat del seu contrast tècnic ia través de la participació fins concretar-se en proposta normativa.

4.1 Estudi de alternatives prèvies

Durant la revisió del planejament urbanístic de Ciutadella, han estat valorades diferents alternatives al model territorial plantejat per al compliment de les diferents línies estratègiques. Les alternatives plantejades són: a) Alternativa 0

Es tracta de mantenir la regulació urbanística del terme municipal, que és la resultant del text refós del PGOU de 1991 amb totes les modificacions puntuals introduïes des de llavors fins a l’actualitat. b) Alternativa 1 (o escollida)

Amb un total de 122,63 ha de sòl urbanitzable, majoritàriament contemplat en el planejament vigent. Els sectors de nova classificació afecten 25,65 ha de sòl rústic comú.

Pel que fa a l'ordenació del sòl rústic, s'inclou la protecció d'hàbitats d'interès comunitari. En cada categoria d'ordenació s'inclou una sèrie de subcategories basades en els usos del sòl. I es proposa una nova figura dins el sòl rústic protegit, les Àrees d'Interès Natural i Ambiental.

S'exclouen les zones de latitud mitjana-baixa en les categories AIP. A les zones d'aptitud alta en aquestes zones no s'autoritzaran instal·lacions de tipus A. c) Alternativa 2

Contempla una superfície total de 109,3 ha de sòl urbanitzable, bàsicament prevista en el planejament actual. Els sectors de nova classificació afecten zones AT en sòl rústic comú de 19,5 ha. Es desclasificaría el sector urbanitzable A3 que afecti un hàbitat d'interès comunitari.

102 Memòria informativa i justificativa Pla General

En relació a les instal·lacions d'energia renovable, no s'estableixen prohibicions en zones amb aptitud mitjana-baixa coincidents amb AIP.

4.1.1 Procés de formulació d'alternatives

Identificació de problemes clau per a la formulació d'alternatives de planejament

El pas necessari per a la formulació de les diferents alternatives d'ordenació consisteix a identificar els problemes clau i formular un diagnòstic coherent de la situació de partida. Aquesta primera fase correspon a l'anàlisi de la situació actual concebuda amb la vocació de considerar tots els aspectes que puguin condicionar o determinar l'ús del territori, que com es pot apreciar en els capítols relatius a marc jurídic i anàlisi territorial de la present memòria han estat considerats de manera exhaustiva.

Formulació de l'estratègia d'intervenció i ordenació urbanística

L'establiment d'uns criteris i objectius d'intervenció, dialècticament relacionats amb el diagnòstic dels problemes clau identificats, constitueix el pas previ necessari per a la formulació de les opcions concretes d'ordenació. Aquestes han de respondre als següents criteris:

1) Les alternatives d'ordenació han de ser conegudes i assumides pel major nombre possible de ciutadans. Al mateix temps la formulació de l'instrument d'ordenació ha de ser sensible i permeable als suggeriments procedents de la societat civil. En efecte, una peça decisiva perquè l'estratègia proposada des de l'instrument d'ordenació tingui la potencialitat de transformar-se en un projecte col·lectivament assumit de ciutat és el procés de participació ciutadana. 2) L'instrument d'ordenació ha d'adoptar una perspectiva selectiva i integradora de les diverses opcions proposades al llarg del procés de planificació en les seves propostes.

En qualsevol cas, les alternatives es formulen al voltant dels objectius establerts per a la revisió, abordant cadascuna d'elles diferents estratègies per assolir-los.

4.1.2 Exposició de les alternatives previstes

De cara a la valoració de les alternatives es tenen en consideració els següents factors significatius:

1) Afecció ambiental: Atenent a l'afecció ambiental, les propostes que es plantegen en les alternatives han de tenir en compte aquells àmbits i elements naturals de major valor agroecològic, ambiental i paisatgístic, tenint en especial consideració els principals actius naturals del municipi. Els nous desenvolupaments es plantegen sempre en continuïtat amb els existents de tal manera que s’omplin aquells espais intersticials que romanen buits, contribuint a tancar el mallat de la xarxa viària i preservant els espais de major valor ecològic. 2) Afecció paisatgística: Un dels objectius generals a tenir en compte en l'elecció d'alternatives és el de minimitzar l'impacte paisatgístic del pla en un entorn valuós i fràgil pel que fa al paisatge. El gran potencial visual existent des de les principals vies de comunicació que envolten a l'àmbit i

103 Memòria informativa i justificativa Pla General

l'elevat nombre d'observadors potencials del mateix, juntament amb la configuració eminentment plana de l'àmbit i la seva afecció costanera exigeixen que l'afecció paisatgística sigui un de les majors límits a l'hora de desenvolupar el pla. 3) Viabilitat econòmica: L'ordenació d'usos a la proposta, possibilita la continuïtat del procés d'urbanització contribuint a satisfer les demandes potencials de creixement residencial i econòmic reestructurant els desequilibris detectats. Els desenvolupaments del Pla General s'estimen viables ja que aquest porta associada una programació gradual de tal manera que els diferents sectors es vagin executant de manera seqüencial atenent a una lògica de creixement sostenible. 4) Viabilitat tècnica i de gestió: Per a l'elecció de les alternatives s'incorporen criteris d'índole tècnica limitant la urbanització als terrenys més favorables dins de l'àmbit, respectant aquelles zones de major valor ambiental i paisatgístic. La programació de la planificació permetrà la viabilitat tècnica i de gestió del pla desenvolupant aquells aspectes del pla que siguin oportuns en funció de les necessitats socioeconòmiques i funcionals de cada moment.

S'analitzen les alternatives plantejades en funció dels diferents tipus de propostes i abast de l'ordenació, plantejant les alternatives estudiades diferències en relació a la classificació de nous sòls urbanitzables, l'ordenació del sòl rústic o la regulació a desenvolupar en relació a la implantació de instal·lacions de producció energètica a través de fonts renovables.

L'alternativa 1 constitueix la escollida, representant l'alternativa 2 altra opció estudiada.

En relació a la classificació de nous sòls a desenvolupar, s'han manejat dues propostes. Cal destacar que totes elles s'estableixen com a sectors de sòl urbanitzable a àmbits prèviament classificats com a tals pel planejament vigent o bé sobre Àrees de Transició del Sòl Rústic Comú, i en tots els casos, en continuïtat amb el nucli urbà existent.

Alternativa zero

L'alternativa zero suposa la no modificació del Pla General vigent. El Pla General d'Ordenació Urbana de Ciutadella de Menorca va ser aprovat definitivament el 1988 i ha tingut una vigència dilatada. Durant ella s'han succeït tres lleis estatals en matèria d'urbanisme (1992, 1997 i 2008). Es compleix ja més d'una dècada de vigència del Pla Territorial Insular de 2003, i s'ha derogat la Llei 2/2014, de 25 de març , d'ordenació i ús del sòl de les Illes Balears; i aprovat la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears (LUIB). La vertebració del vigent Pla General amb els instruments de rang superior s'ha produït de manera parcial, com per exemple amb les dues adaptacions parcials al PTI en 2005 i 2006, però no s'ha arribat a una completa actualització, pel que en molts casos han de formular-interpretacions respecte a l'aplicació de les seves normes.

També s'ha produït durant la mateixa, l'aprovació del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella, en desenvolupament de les previsions del Pla General, múltiples modificacions de planejament i l'aprovació d'instruments d'ordenació en àmbits de creixement. S'ha construït igualment el nou port, una infraestructura molt rellevant en termes territorials.

104 Memòria informativa i justificativa Pla General

Sector/denominació Superfície Usos previstos Estat de desenvolupament

B-1 (SUNP) 34.168 m2 A desenvolupar Pendent

B-2. (SUNP) (derivat 64.159 m2 A desenvolupar Pendent de la segregació del PP Santa Rita) B-3 (SUNP) 66.142 m2 A desenvolupar Pendent

B-4. Son Oleo (SUP) 54.000 m2 Residencial Pendent

B-5 (SUP) 99.640 m2 Residencial Modificació PTI 21/12/2009. Pendent

B-9 383.843 m2 Industrial Aprovat 31/01/2005. Modificat el 09/07/2009 y el 24/11/2009. Pendent de urbanitzar.

C-3 (SUNP) (resultat 34.160 m2 A desenvolupar Pendent de la segregació en 2 àmbits)

Aquesta posada al dia ha de fer front a un conjunt de problemàtiques que cal inscriure en la formulació d'un model de desenvolupament sostenible per al municipi: regulació de la mobilitat, configuració amb caràcter estratègic de la xarxa de dotacions, resolució de problemàtiques de normativa, plena integració de noves infraestructures al sistema urbà, tractament dels sòls turístics, regulació del sòl rústic i tractament paisatgístic del mateix. S'entén, per tant, convenient i justificable emprendre una revisió del Pla que permeti, a partir d'una lectura global de les dinàmiques del territori i del seu marc regulador, la posada al dia del model territorial i de les seves determinacions.

105 Memòria informativa i justificativa Pla General

Alternativa 1

Classificació del sòl

L'alternativa 1 contempla una superfície total de 123,73 ha de sòl urbanitzable, que fonamentalment procedeixen de sòl ja classificat com a tal pel planejament vigent. Els sectors de nova classificació, que afecten a superfícies categoritzades com a Àrees de Transició de Sòl Rústic Comú, afecten 25,65 ha.

Sectors Superfície (m2) Classe Canal Salat 87.721 SUDO Ciutat de Palma 85.122 SUDO Son Marçal 93.781 SUDO

General Morera 70.421 SUDO SG-EL en sòl rústic adscrit 22.195

Es Port Vell 38.076 SUDO SG-EL en sòl urbà adscrit 2.674

Melitón Pérez 85.045 SUDO

Sa Coma 37.819 SG-EL en sòl urbà adscrit 7.219 SUNOD SG-EL en sòl rústic adscrit 14.645 Es Port Nou 97.710 SUNOD Son Eloi 153.933 SUNOD SG-V en sòl rústic adcsrit 26.593 Son Óleo 50.280 SUNOD

Son Carrió 43.609 SUNOD

Criteris

106 Memòria informativa i justificativa Pla General

Densitat bruta màxima edificabilitat bruta màxima habitatges / hectàrea m2 / m2 Canal Salat 40 0,50 Son Marçal 45 0,50 Ciutat de Palma 60 0,50 65, podent-se augmentar fins a 75, General Morera sempre que aquest increment es destini 0,50 a habitatge amb algun tipus de protecció Es Port Vell 40 0,40 Melitón Pérez 65 0,50 Sa Coma 40 0,40 Es Port Nou 11,67 0,40 Son Eloi 20 0,40 Son Oleo 20 0,40 Son Carrió * 0,35

* 42 places d'allotjament en habitatge unifamiliar aïllat (sense incloure en aquest màxim les 12 places ja construïdes) i 180 places d'ús hoteler.

Ordenació del sòl rústic

107 Memòria informativa i justificativa Pla General

La proposta d'aquest PG reflecteix l'establerta per la Norma Territorial Transitòria, i a més inclou la protecció dels hàbitats d'interès comunitari.

Regulació de les instal·lacions de producció d'energia renovables

L'alternativa 1 preveu la incorporació de les zones d'aptitud identificades en el PDS per a la regulació de les instal·lacions de producció d'energia eòlica i solar fotovoltaica, a excepció dels espais catalogats com a hàbitats d'interès comunitari i amb la zona de protecció del paisatge cultural de Punta Nati proposat en el present Pla General. També exclou les zones d'aptitud mitjana i baixa, coincidents amb les categories d'ordenació AIP, ANIT i AINAPG, per tal de salvaguardar els valors paisatgístics i ambientals destacats. A més, a les zones d'alta aptitud coincidents amb les esmentades categories, tan sols seran autoritzables les instal·lacions de tipus A.

108 Memòria informativa i justificativa Pla General

Alternativa 2

Classificació del sòl

L'alternativa 2 preveu una superfície total de 109,3 ha de sòl urbanitzable, procedent fonamentalment de sòl ja classificat com a tal pel planejament vigent. Els sectors de nova classificació, que afecten a superfícies categoritzades com a Àrees de Transició de Sòl Rústic Comú, afecten 19,5 ha. A més, l'alternativa 2 desclassifica el sector urbanitzable A3, de Santandria, que afecta una àrea catalogada com a hàbitat d'interès comunitari.

Classificació Sector Superfície (m2) planejament vigent Sector B3 69.157 Urbanitzable Campo de Fútbol 70.700 Urbanitzable Sector B2 80.843 Urbanitzable Sector B1 85.414,5 Urbanitzable Sector C3 35.633,5 Urbanitzable Rústic comú-Àrea de Sa Coma 42.699 Transició Port Nou 117.391 Urbanitzable Son Óleo 54.226 Urbanitzable Ampliació Es Polígon 384.403 Urbanitzable

Rústic comú-Àrea de Sa Morera 50.859 Transició

Rústic comú-Àrea de Canal Salat 101.049 Transició

109 Memòria informativa i justificativa Pla General

Criteris

edificabilitat bruta (m2/m2)

Canal Salat 0,6 Campo de futbol 0,6 Sector B2 0,6 Sector B3 0,6 Sector C3 0,6 Sector B1 0,6 Sa Coma 0,6 Es Port Nou 0,5 Son Oleo 0,6 Sa Morera 0,6

Ordenació del sòl rústic 1) Aquesta alternativa es va considerar adaptant-se a l'ordenació inclosa en la Norma Territorial Transitòria, sobre la qual, en base a l'article 25 de les DOT, s'estableix una delimitació més detallada de les categories d'ordenació del sòl rústic delimitades pel planejament territorial. D'aquesta manera, per a cada categoria d'ordenació s'inclouen diferents subcategories basades en una anàlisi detallada dels usos del sòl: 2) Agrari 1. Es correspon amb les zones més purament agrícoles. 3) Agrari 2. Es correspon amb zones que si bé poden tenir algunes parcel·les conreades, constitueixen fonamentalment sistemes agro-forestals, amb pastures per al bestiar i amb alguna presència de vegetació autòctona. 4) Hàbitat. Serien les zones amb presència d'hàbitats i que han de presentar una alta protecció dins de cadascuna de les seves categories. 5) Pineda. Inclou les masses de pineda. 6) Pedreres 7) Infraestructures.

110 Memòria informativa i justificativa Pla General

Regulació de les instal·lacions de producció d'energies renovables

En el cas de l'alternativa 2, es consideren igualment excloents les zones amb presència d'hàbitats d'interès comunitari ni de la zona del paisatge cultural de Punta Nati, però no estableix una prohibició directa de les zones d'aptitud mitjana i baixa coincidents amb les categories d'ordenació AIP i ANIT.

111 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.1.3 Comparació d’alternatives

Alternativa 1 (escollida)

Superfície Sostre Habitatges Població potencial Sector (m²) (m²) (nombre) (nombre) SUDO Canal Salat 87.721 42.840 283 849 SUDO Ciutat de Palma 85.122 43.042 502 1.506 SUDO Son Marçal 93.781 46.328 426 1.278 SUDO General Morera 70.421 46.138 512 1.536 SG-EL en SR adscrit 22.195 SUDO Es Port Vell 38.076 14.866 125 375 SG-EL en SU adscrit 2.674 SUDO Melitón Pérez 85.045 42.522 531 1.593 SUNOD Sa Coma 37.819 SG-EL en SR adscrit 14.645 23.873 156 468 SG-EL en SU adscrit 7.219 SUNOD Es Port Nou 97.710 39.000 114 342 SUNOD Son Eloi 153.933 72.210 231 693 SG-EL en SR adscrit 26.593 SUNOD Son Óleo 50.280 20.000 100 300 SUNOD Son Carrió 43.609 15.073 18 54+180

Alternativa 2

Superfície Sostre Sostre comercial Sostre residencial Habitatges Població potencial Sector (m²) (m²) (m²) (m²) (nombre) (nombre) Sector B3 69.157 41.494 11.065 23.237 232 604 Camp de Futbol 70.700 42.420 10.746 21.351 214 555 Sector B2 80.843 48.506 12.935 27.163 272 706 Sector B1 85.415 51.249 15.973 25.454 255 662 Sector C3 35.634 21.380 3.848 9.122 91 237 Sa Coma 42.699 25.619 5.295 12.084 121 314 Es Port Nou 117.391 70.435 30.874 15.378 154 400 Son Óleo 54.226 32.536 0 21.799 218 567 Sa Morera 50.859 30.515 8.900 16.478 165 428 Canal Salat 101.049 60.629 13.844 36.378 364 946 TOTAL 707.973 424.783 113.480 208.444 2.086 5.419

El sostre potencial varia lleugerament entre les dues alternatives. L'alternativa 1 té 405.892 m2 edificables, respecte a una superfície total de 843.517 m2. Mentre que l'alternativa 2, amb una superfície total de 707.972 m2, té 424.783 m2 edificables.

Una major superfície edificable ve lligada a un major consum de recursos, tant hídrics com energètics. Pel que, pel que fa a aquest factor, l'alternativa escollida es mostra més favorable.

Abastament

Tal com assenyalen les normes del Pla Hidrològic de les Illes Balears en el seu article 30, les dotacions màximes per a proveïment urbà a l'illa de Menorca són de 283 litres per habitant al dia,

112 Memòria informativa i justificativa Pla General

amb una previsió de reduir-la a 270 en l'any 2027. Prenent aquesta última dada com a referent inicial, l'alternativa 1 necessitaria 2.476.980 litres al dia, tenint en compte seva població potencial. Mentre que l'alternativa 2, requereix de 5.419 litres al dia.

4.1.4 Conclusions de l'estudi d'alternatives

L'alternativa 1 té un impacte més reduït que la 2 a causa de la seva menor superfície construïda, que implica un menor consum potencial de recursos. Addicionalment, la proposta permet un tractament que s'entén més adequat per al Canal dels Horts i les vores urbans propers, així com una regulació que s'entén més adequada pel que fa al tractament dels usos de generació d'energia renovable en sòl rústic.

113 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.2 La conservació del sol rústic como a garantia de la posada en valor del territori i el paisatge

4.2.1 La concreció de les categories d'ordenació del sòl rústic

Segons estableix la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, el sòl rústic es constitueix pels terrenys no classificats expressament com a urbans o urbanitzables i que el planejament urbanístic general preserva dels processos de desenvolupament o transformació urbanística , mitjançant la seva ordenació i la protecció dels elements d'identitat que els caracteritzen en funció dels seus valors agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics, naturals, paisatgístics o culturals, i la seva aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l' equilibri territorial i ecològic.

Tal com determinen les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears (DOT), s'estableix la distinció entre sòl rústic protegit i sòl rústic comú.

El sòl rústic protegit és definit per les DOT com el comprès en les àrees sostretes al desenvolupament urbà, per al qual, pels seus valors excepcionals, la preservació de la fauna, la flora i el manteniment de la biodiversitat, s'estableix un règim especial de protecció diferent del general. Les categories que conformen el sòl rústic protegit són: a) Àrees naturals d’especial interès (ANEI) b) Àrees d'alt nivell de protecció (AANP) c) Àrees Naturals d’Interès Territorial (ANIT) d) Àrees d'interès paisatgístic (AIP) e) Àrees de prevenció de riscos (APR) f) Àrees de protecció territorial (APT) g) Altres àrees considerades pel planejament general, que en aquest Pla General s'han denominat àrees de valor natural i ambiental

Per la seva banda, el sòl rústic comú es defineix com la resta dels terrenys que pertanyin a àrees sostretes del desenvolupament urbà i que no es trobin incloses en cap de les cinc categories del sòl rústic protegit. Conformen el sòl rústic comú les següents categories: a) Àrees d'interès agrari (AIA) b) Àrees de transició (AT) c) Àrees de sòl rústic de règim general (SRG)

En aplicació de la legislació vigent, el PTI de Menorca i la Norma Territorial Transitòria s'estableixen les categories d'ordenació del sòl rústic que són assumides per la Revisió Pla General de Ciutadella de Menorca:

114 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.2.2 Sòl rústic protegit

Àrees naturals d'especial interès (ANEI)

La Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN) determina aquells espais que pels seus valors singulars són declarats com a àrees naturals d'especial interès.

Tal com estableix l'article 9 de la LEN, l'ordenació de les àrees qualificades com a ANEI ha de ser realitzada a través de Plans Especials. En Ciutadella de Menorca, els plans especials aprovats es correspon amb les ANEI 2, 13 i 14, així com la Me-3 «Els Alocs a Fornells», que s’interna en una petita franja dins al terme municipal de Ciutadella, al nord, afectant part de la finca pública de d’Alforí de Dalt. En aquests tres casos, l'ordenació de les esmentades àrees és remesa directament, per tant, a aquests plans especials. No obstant això, en fases posteriors de redacció, la revisió del Pla General procurarà establir una adaptació dels usos de manera que existeixi una coherència global en la regulació d'usos de tot el municipi.

En el cas de les ANEI que encara no compten amb un pla especial aprovat, el Pla General ha d'establir una ordenació en concordança amb les determinacions previstes en la NTT per a aquestes àrees.

115 Memòria informativa i justificativa Pla General

Àrees naturals d'especial interès d'Alt Nivell de Protecció (AANP)

D'acord amb l'article 19.1.a. de les DOT, el PTI i la NTT identifiquen i delimiten les àrees naturals d'especial interès d'alt nivell de protecció (AANP), definides igualment per la LEN, i entre les quals s'inclouen els alzinars, protegits per l'article 3.2 de la LEN, la delimitació oficial es correspon amb l'aprovada en el Decret 130/2001.

Constitueixen les AANP en el terme municipal de Ciutadella: - Alzinars (AL) - Barrancs (BA) - Franja Costera (FC) de 100 metres de línia de costa - Illots (IL) - Penya-segats i vegetació rupícola litoral (PE) - Formacions d’ullastrar (UL) - Vegetació dunar (VD) - Zones humides (ZH)

116 Memòria informativa i justificativa Pla General

L'article 60 del PTI (no afectat per les modificacions que inclou la NTT), remet a Plans Especials d'Ordenació per a l'enllestiment de l'ordenació de, entre altres categories, les Àrees d'Alt Nivell de Protecció situades fora de les ANEI. Com que no hi Plans Especial aprovats per aquestes AANP, la revisió del Pla General d'establir una ordenació d'aquests espais d'acord amb les determinacions de la NTT, a costa de l'aprovació d'aquests plans.

Àrees naturals d'interès territorial (ANIT)

Les ANIT constitueixen una categoria d'ordenació del sòl rústic creada en el Pla territorial insular que alberga àrees amb valors ambientals i de biodiversitat similars o superiors als de les ANEI. La NTT s'incorpora a aquesta categoria una divisió interna.

Igual que succeeix a les AANP, l'article 60 del PTI també remet a plans especials d'ordenació l'ordenació de les ANIT. En no estar encara aquests plans especials aprovats, la revisió del Pla General d'establir una ordenació d'aquests espais d'acord amb les determinacions de la NTT, a costa de l'aprovació dels mateixos.

Àrees d'interès paisatgístic (AIP)

117 Memòria informativa i justificativa Pla General

Les Àrees d'Interès Paisatgístic conformen una altra de les categories creades pel PTI que alberga àrees amb trames rurals de singular i elevat valor, que en el municipi de Ciutadella de Menorca està conformada per les planes ramaders del nord-oest del municipi.

Àrees d´interès natural i ambiental definides al PG (AINAPG)

Les AINAPG constitueixen una categoria d'ordenació del sòl rústic creada en aquest Pla General, que atén a les característiques d'aquests espais que constitueixen corredors i elements de continuïtat dels espais de valor, i que complementen els inicialment recollits en el PTI. Es qualifiquen com a sòl rústic d'especial protecció a causa de la flora i fauna que hi ha a aquestes àrees, les relacions entre subsistemes o el valor paisatgístic del seu conjunt. Al tractar-se d’àrees de nova creació i d’ordenació detallada del sòl rústic, la seva regulació serà desplegada pel POD.

118 Memòria informativa i justificativa Pla General

Àrees de prevenció de riscos (APR)

Categoria de sòl rústic protegit que integra els riscos d'inundació, incendi, erosió, vulnerabilitat d'aqüífers i despreniment; i que es regeix segons les determinacions incloses en la NTT i el PTI.

Es tracta d'una categoria de tipus superposat que afecta de manera complementària a l'ordenació dels sòls afectats per risc que estableixi la seva respectiva categoria d'ordenació.

Àrees de protecció territorial (APT)

Les àrees de protecció territorial inclouen els terrenys compresos en la franja de 500 metres de costa mesurada des del límit interior de la ribera de la mar, així com els terrenys compresos en les franges definides per dues línies longitudinals paral·leles a les carreteres.

La revisió del Pla General procedirà a l'establiment d'una divisió de les dues subcategories, adaptant una regulació d'usos més detallada i específica en funció de la naturalesa de cada subcategoria: APT de carreteres i APT costaneres.

Igualment constitueix una categoria de tipus superposat que afecta de manera complementària a l'ordenació que estableixi la seva respectiva categoria d'ordenació.

119 Memòria informativa i justificativa Pla General

Àrees de la Xarxa Natura 2000 (ARN2000)

120 Memòria informativa i justificativa Pla General

Les àrees que integren la Xarxa Natura 2000 en el municipi de Ciutadella formaran part del sòl rústic protegit municipal.

La revisió del Pla General assumeix aquesta categoria d'ordenació com una categoria de tipus superposada, complementària a l'ordenació dels sòls inclosos en la mateixa.

En tractar d'Àrees Protegides, el Pla General remet la seva ordenació a l'establerta en els respectius plans de gestió de cada espai de la Xarxa, estant tan sols aprovats fins ara els plans dels dos LIC marins del municipi, que no afecten a la regulació del sòl rústic. D'aquesta manera, la revisió del Pla General inclou una regulació provisional dels mateixos fins a l'aprovació dels respectius plans.

4.2.3 Sòl rústic comú

Àrees d'interès agrari (AIA)

Les àrees d'interès agrari constitueixen la categoria d'ordenació majoritària del municipi, representant més de 6.000 hectàrees.

Tot i estar adscrita al sòl rústic comú, aquesta categoria presenta elevats valors ambientals, tal com demostra la seva inclusió en diversos espais de la Xarxa Natura 2000 o la important presència d'hàbitats d'interès comunitari amb què compta.

Per tal d'harmonitzar les diferents determinacions reguladores, s'estableix la divisió d'aquesta categoria d'ordenació entre les AIA incloses a la Xarxa Natura 2000 i que passa a formar part del sòl rústic protegit, i la resta dels àmbits AIA, inclòs en el sòl rústic comú.

121 Memòria informativa i justificativa Pla General

Àrees de Transició (AT) Categoria de sòl rústic que conforma una franja de 400 metres a partir del sòl urbà i urbanitzable dels nuclis tradicionals destinats a albergar les previsions del futur creixement urbà.

Sòl rústic de règim general (SRG)

El sòl rústic de règim general conforma la resta del sòl rústic. Es tracta de l'àmbit confinat entre les AT i les AIA i que alberga als NR i que es conforma com un espai agrari en el qual es desenvolupen importants dinàmiques periurbanes, que la revisió del Pla General pretén contenir i ordenar. És per això que el SRG íntegrament conforma la major part de l'àmbit de la "zona de protecció i ordenació de l'espai periurbà" proposada pel Pla General .

122 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.2.4 Nuclis rurals

Categoria de sòl rústic, constituïda per parcel·lacions reconegudes pel PTI vigent com Nuclis Rurals.

S'entén que aquests sòls, en relació a la tendència marcada per les normes vigents, fixen un concepte estricte de sòl ja transformat, que ha de comptar amb un tractament diferenciat, i que constitueixen assentaments ja existents que han de ser objecte d'incorporació a la ordenació urbanística, adoptant requisits mínims de completament d'urbanització i serveis a càrrec dels propietaris.

Els sòls ja transformats per l'execució d'habitatges en sòl rústic, superen, duplicant el nombre d'habitatges inicialment considerades, els delimitats en el PTI com a nuclis rurals, de manera que es planteja l'adopció de mesures de caràcter global per a l'ordenació d'aquest tipus de sòl.

En línies generals, se segueix amb la tendència marcada per normes anteriors de fixar un concepte estricte d'urbà en el sentit de ser un sòl ja transformat i comptar amb els requisits que la norma fixa, amb independència que pugui ser objecte d'un tractament diferenciat quan es categoritzi com a assentament en el medi rural. En tot cas, aquesta última figura només pot ser aplicable als assentaments ja existents legalment implantats o que siguin objecte d'incorporació a l'ordenació d'acord amb el que preveu la legislació vigent. Excepte aquestes situacions, la transformació de sòl rústic ha de passar necessàriament per la classificació com a urbanitzable i és per això que és l'únic

123 Memòria informativa i justificativa Pla General

cas en que computa la seva superfície a efectes dels límits de creixement que fixen els instruments d'ordenació territorial.

4.2.5 Protecció dels hàbitats d'interès

La protecció dels hàbitats d'interès comunitari és una determinació de caràcter europeu (Directiva Hàbitat 92/43 / CE) i estatal (Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat), entesos aquests com espais que compten amb condicions adequades i rellevants per al desenvolupament del cicle vital de determinades espècies o comunitats, la conservació resulta fonamental per mantenir la biodiversitat i contribuir a la sostenibilitat del territori.

Es proposen mesures de preservació per interès territorial dels àmbits de sòl rústic amb presència dels hàbitats forestals d'interès comunitari segons la cartografia de "Biòtops Corine" de l'CIME- no inclosos en AANP i ANEI amb pla especial aprovat (que ja consideren directament seva protecció), el que permet promoure la connexió territorial i ecològica de les àrees protegides de més valor, i garantir la base territorial de les activitats agropecuàries i forestals vocacionals d'aquests sòl, amb les millores tècniques que es requereixin per a la seva viabilitat econòmica i la oferta d'externalitats positives, ambientals i paisatgístiques, pròpies d'aquests espais.

4.2.6 L'adaptació als plans directors sectorials - principis generals

Tal com estableixen les Directrius d'Ordenació Territorial, l'ordenació de les diferents infraestructures i dels equipaments és duta a terme mitjançant els corresponents plans directors sectorials. En l'apartat 5 del Document d'Anàlisi Urbanístic es descriuen els plans directors sectorials (PDS) amb incidència en el terme municipal.

La revisió del Pla General s'adapta la regulació del sòl rústic a les determinacions contemplades en els PDS que afecten el sòl rústic: PDS de Pedreres, PDS Energètic i PDS per a la gestió de residus no perillosos de Menorca. - Pla Hidrològic de les Illes Balears - Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals a les Illes Balears (INFOBAL) - Pla Director Sectorial de Pedreres - Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No Perillosos de Menorca. Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears - Pla Director Sectorial de Transport - Pla director sectorial de telecomunicacions - Pla Director Sectorial de Carreteres de les Illes Balears

Àrees d'activitat extractiva i noves àrees canterables

124 Memòria informativa i justificativa Pla General

Per tal de donar compliment a les determinacions establertes en el PDS de Pedreres, però sobre la base del principi de garantir la salvaguarda dels valors naturals del municipi, la revisió del Pla General incorpora com a Àrees d'Activitat Extractiva no totes les incloses en el PDS, sinó aquelles quadrícules que compten amb autorització minera vigent segons el Cadastre Miner i que formen part del catàleg de pedreres que estableix el PDS. Aquestes pedreres són: Son Sintes, Ses Arenetes, Son Àngel, Son Planas, Son Salord Alputze vell, Rafal Amagat, Son Esteve i Son Alzina.

En aquests àmbits, en compliment del PDS, només serà admès l'ús extractiu i els relacionats amb aquest, així com els derivats del Pla de Restauració o del projecte de reutilització.

En el cas de les àrees d'activitat extractiva corresponents a les pedreres de Alputze Vell i Son Alcina, es localitzen sobre ANEI amb pla especial aprovat, de manera que el Pla General adaptarà la regulació de les pedreres dins ANEI al que assenyalen els plans especials de protecció d'ANEI i el Pla director sectorial de pedreres. A més, les pedreres de Son Àngel, Ses Arenetes i Son Planes,

125 Memòria informativa i justificativa Pla General

resulten coincidents amb àrees de la Xarxa Natura 2000, situació que haurà de considerar-se en els seus respectius plans de gestió.

D'altra banda, el PDS estableix àmbits per al desenvolupament de noves àrees canterables.

En aquest sentit, la filosofia de la revisió del PG en relació les noves àrees canterables, es basa en els següents principis: - No autoritzar noves àrees canterables en espais protegits (ANEI, Xarxa Natura 2000, alzinars, etc.) ni en sòls classificats com a urbans o urbanitzables, ni en zones adjacents als mateixos. - Autoritzar noves àrees canterables en continuïtat amb espais categoritzats com a Àrees d'Activitat Extractiva, i seguint les determinacions indicades pel Pla General.

L'anàlisi detallada dels diferents àmbits dóna lloc a situacions molt diverses que condicionen la regulació a establir pel Pla General en relació a aquestes noves zones.

Àrees canterables costat de Cala Morell

Aquesta zona per a la localització de noves pedreres proposta pel PDS resulta coincident amb el sòl urbà de Cala Morell i amb la ZEPA de la Vall. Donada la vinculació d'aquest espai a un àmbit urbà i de la presència d'una àrea protegida, no es considera adequat des de la revisió del Pla General la classificació de noves àrees canterables en aquest àmbit.

126 Memòria informativa i justificativa Pla General

Àrees canterables a la zona central del municipi Les noves àrees canterables delimitades pel PDS a la zona central del terme municipal resulten en part coincidents amb sòls classificats com a urbans i urbanitzables vinculats al polígon industrial de Ciutadella, nuclis rurals i una important superfície de la ZEPA la Vall. A més coincideixen amb els àmbits d'agricultura periurbana que el Pla General pretén protegir i impulsar. Per aquests motius, la regulació urbanística que estableixi la revisió del Pla General no autoritzarà noves àrees canterables. No obstant això, en aquests àmbits es localitzen pedreres existents, que en determinats casos, serà autoritzable l'ampliació de l'àrea d’extracció.

a) Les pedreres de Sant Esteve

Aquesta pedrera resulta coincident amb la quadrícula minera autoritzada de Sant Esteve. La seva vinculació a un nucli rural existent i la seva proximitat al nucli urbà de Ciutadella i a altres nuclis rurals, per tal de reduir l'impacte ambiental de l'activitat, porta al fet que des de la revisió del Pla General s'estableixi la seva ampliació cap a terres localitzat a l'Est de la mateixa.

127 Memòria informativa i justificativa Pla General

b) Les pedreres de Son Pebre

En els voltants de la zona de Son Pebre, coincidents amb la ZEPA de la Vall, es localitzen les pedreres existents i incloses en les zones delimitades pel PDS com a zones d'ubicació de noves pedreres, de: 1) Són Planas, coincident amb la quadrícula minera autoritzada homònima. 2) La pedrera d'extracció de Ses Arenes de Dalt, que compta amb autorització municipal, tot i que no coincideix en la seva delimitació amb la quadrícula homònima. 3) El planter d'Ets Aljubs, que compta amb autorització municipal, tot i que no coincideix en la seva delimitació amb la quadrícula homònima.

Des de la revisió del Pla General no s'autoritza l'activitat en les pedreres en actiu que no compten amb autorització minera, així com tampoc l'ampliació de les pedreres existents, a localitzar-se en una àrea protegida. c) Gravera de Son Cintes

Per a la gravera de Son Cintes, que compta amb autorització minera i que no resulta coincident amb àrees protegides, des de la revisió del Pla General s'estableix l'ampliació de la mateixa cap al seu

128 Memòria informativa i justificativa Pla General

àmbit oriental, evitant la seva ampliació cap a l'oest, on es localitzen àrees de alzinar autòcton, protegit com a hàbitat d'interès comunitari.

4.2.7 Instal·lacions de residus

El PDS de residus no perillosos de Menorca, estableix la construcció d'una sèrie d'instal·lacions en sòl rústic destinades a la gestió dels residus que ja es troben executades.

Aquestes instal·lacions són:

1) La planta de compostatge de fangs d'estació depuradora de Ciutadella.

2) Les dues plantes de tractament de residus de la construcció i demolició (RCD)

129 Memòria informativa i justificativa Pla General

El PG reconeix aquests àmbits com a part del sistema general de serveis tècnics, juntament amb altres infraestructures localitzades en sòl rústic: instal·lacions de generació energètica, d’abastament i sanejament d’aigua

4.2.8 Instal·lacions de producció d'energia a través de fonts renovables

La modificació del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears incorpora l'ordenació territorial de les energies renovables, establint una zonificació del territori en funció de la seva aptitud per a la seva implantació, així com una regulació d'usos associada, que es desenvolupa en l'apartat 5.3. 7. del Document d'Anàlisi de Urbanístic.

- Zones d'aptitud per a la implantació d'instal·lació de producció d'energia eòlica

Les zones d'aptitud eòlica al municipi de Ciutadella són de baixa, alta i mitja aptitud i resulten coincidents amb les categories d'ordenació: AIP, AIA, ANIT i ANIT amb valor ambiental d'ANEI.

130 Memòria informativa i justificativa Pla General

- Zones d'ordenació per a la implantació d'instal·lació de producció d'energia fotovoltaica

Les zones d'aptitud fotovoltaica a Ciutadella són d'alta, mitja i baixa aptitud i resulten coincidents amb sòls urbans i urbanitzables, nuclis rurals, AT, SRG, AIP, AIA i ANIT.

El PG, en compliment de les determinacions de les Directrius d’Ordenació Territorial, assumeix les determinacions que incorpora aquest document, amb les següents especificacions per al seu ús en sòl rústic: Es prohibeix la implantació d’ambdós tipus d’instal·lacions en les zones d’exclusió. S’incorporen les zones d’aptitud baixa, mitjana i alta fixades en el PDS. S’introdueixen les següents condicions o requisits accessoris en relació a les instal·lacions que es pretenguin ubicar a la Zona de Protecció del Paisatge Cultural de Punta Nati:  Les instal·lacions d’energies renovables no podran ubicar-se en les primeres tanques que confrontin amb qualsevol camí rural i, en tot cas, hauran de guardar una distància d’un mínim de 100 metres als camins rurals esmentats.

131 Memòria informativa i justificativa Pla General

 Les instal·lacions d’energies renovables (incloses les accessòries com edificis tècnics) hauran de guardar una separació mínima de 20 metres a qualsevol element etnològic com puguin ser barraques, parets seques, etc.  Quan es tracti d’energia solar fotovoltaica, l’alçada de les plaques fotovoltaiques, una vegada instal·lades, no podrà sobrepassar l’alçada de les parets seques de l’àmbit afectat, tret que el projecte justifiqui que és inviable la seva instal·lació en aquestes condicions. En aquest cas, es permetrà l’alçada mínima imprescindible sempre que es justifiqui degudament en el projecte.

Per a la resta de categories d'ordenació, la regulació de les instal·lacions es regirà pel que estableix el PDS: a) En el cas de les instal·lacions eòliques: - Les instal·lacions eòliques de tipus A (menors o igual a 10 kW) tenen la consideració d'ús admès, i es permet el seu desenvolupament amb els condicionants o mesures generals i específics per reduir els probables efectes negatius significatius i les limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació.

132 Memòria informativa i justificativa Pla General

- Les instal·lacions eòliques de tipus B (potència total entre 10 i 100 kW i no més de 2 aerogeneradors) tenen la consideració d'ús admès a les zones d'alta i mitja aptitud, permetent-se el seu desenvolupament amb els condicionants o mesures generals i específics per reduir els probables efectes negatius significatius i les limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació. A les zones de baixa aptitud seu desenvolupament queda condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per a cada cas per la normativa sectorial d'aplicació. - Les instal·lacions eòliques més grans (de tipus C i D, que suposen la resta d'instal·lacions), el seu desenvolupament queda condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per a cada cas per la normativa sectorial d'aplicació. b) En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques: - Les instal·lacions més petites (de tipus A: menys de 0'3 Ha i potència no superior a 100 kW) tenen la consideració d'ús admès a les zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic (a excepció d'AIP i ANIT amb valors ambientals d'ANEI) i es permet el seu desenvolupament amb mesures per a la prevenció o reducció o dels probables efectes negatius significatius i les limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació. Per a les instal·lacions de tipus A majors de 10 kW s'estableix una separació mínima de 300 metres respecte a qualsevol altra instal·lació fotovoltaica sobre el terreny existent o en tramitació de més de 10 kW. - La resta d'instal·lacions més grans i de major potència (tipus B, C i D) a les zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic (a excepció d'AIP i ANIT amb valors ambientals d'ANEI) queden condicionades a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per a cada cas i d'acord amb mesures per a la prevenció o reducció o els probables efectes negatius significatius i les limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació. Les instal·lacions fotovoltaiques a situar en zones d'aptitud alta tindran la consideració de prioritàries.

- A les zones d'aptitud baixa en sòl rústic, el desenvolupament de qualsevol tipus d'instal·lació fotovoltaica sobre el terreny queda condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per a cada cas i d'acord amb mesures per a la prevenció o reducció o els probables efectes negatius significatius i les limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació.

En sòl urbà i urbanitzable es fomentarà la implantació d'instal·lacions microeólicas i les fotovoltaiques en cobertes, teulades per afavorir l'autosuficiència de les edificacions.

133 Memòria informativa i justificativa Pla General

134 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.2.9 Gestió dels recursos hídrics

El Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) estableix les mesures que possibiliten la utilització racional i una adequada protecció del recurs hídric en el marc de les Illes Balears.

Estableix una sèrie de determinacions en matèria de dotacions màximes, priorització entre usos, assignació i reserva de recursos, infraestructures d'abastament i sanejament, protecció de masses d'aigua i de zones humides o assignació d'usos del sòl, que es desenvolupen en l'apartat 5.3 .1 del Document d'Anàlisi de Urbanístic.

La revisió del Pla General, en compliment d'aquestes determinacions, ha d'incorporar la protecció de les masses d'aigua indicades en el PHIB, específicament: - La massa d'aigua de continental del Barranc d'Algendar. - Les masses d'aigua de transició: Aiguamolls de Cala Galdana, Prat de Bellavista- Son Saura i Gola del Torrent d'Algaiarens. - Les masses d'aigua costanera. - Les masses d'aigua subterrània. - Les zones de captació per a consum humà, encara que, en aquest cas, la delimitació dels perímetres de protecció de captacions de proveïment a poblacions ho fa l'Administració Hidràulica de les Illes Balears. - Platges i altres zones recreatives. - Zones vulnerables a la contaminació per nitrats. - Espais de la Xarxa Natura 2000. - Zones humides, incloses les basses temporals d'interès científic i destacant el Prat de Macarella.

A més, la revisió del Pla General, en relació a la gestió del risc d'inundació, s'adapta la regulació d'usos vinculada a aquest segons de les determinacions incloses en el PHIB referent a això en funció del tipus de risc d'inundació (baix, mitjà o alt) .

135 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.2.10 Gestió del risc d'incendi

El Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals a les Illes Balears (INFOBAL), aprovat mitjançant el Decret 41/2005, de 22 d'abril, té com a objecte regular la utilització, coordinació i mobilització dels mitjans i recursos dels organismes públics i privats que existeixen en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en les situacions d'emergències derivades de riscos per incendis forestals.

El Pla estableix diferents tipus de perillositat d'incendis forestals, organitzats en nivells, per als quals s'estableixen diferents tipus d'actuacions.

Les diferents zones amb risc d'incendis són tingudes en consideració en l'ordenació i regulació d'usos de la Revisió del Pla General de Ciutadella de Menorca com una categoria superposada a l'ordenació.

4.2.11 Noves iniciatives en matèria de transport

En compliment de les determinacions del PDS de Transport de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Decret 41/2006, el contingut es desenvolupa en l'apartat 5.3.8 del Document d'Informació Urbanística, la revisió del Pla General assumeix com a pròpies les determinacions del PDSTIB, especialment les relatives a intermodalitat, mitjançant propostes de foment de la xarxa ciclista, mitjançant una ubicació de l'estació d'autobusos accessible i que eviti el col·lapse del centre urbà, i a través de les propostes de redistribució de les línies d'autobusos i la implantació d'aparcaments dissuasius.

Pel que fa a les carreteres, la revisió del Pla General no proposa cap nova infraestructura. En qualsevol cas, la regulació d'usos de les mateixes en les diferents categories d'ordenació i classificació del sòl, s'establirà en compliment de les determinacions incloses en el Pla Director Sectorial de Carreteres de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Decret 87/1998 .

4.2.12 Regulació i millora de les infraestructures de telecomunicacions

La revisió del Pla General, en coherència amb el Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Decret 22/2006, contindrà les previsions per a la realització, com a part del procés urbanitzador, de les canalitzacions i galeries necessàries per a xarxes de telecomunicacions , i que aquestes canalitzacions s'han d'integrar en el domini públic municipal.

Per a això, les consultes a Conselleria competent en matèria de telecomunicacions i operadors informin sobre les necessitats de xarxes públiques de comunicacions electròniques o altres necessitats en el terme municipal.

136 Memòria informativa i justificativa Pla General

Aquests requeriments seran incorporades en el Pla General procurant el seu ús el més eficient possible i s'ha d'establir la regulació de l'ús de telecomunicacions a les diferents categories d'ordenació i classificació del sòl.

137 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.3 Posada en valor de patrimoni i paisatge: la rellevància dels paisatges culturals

Ciutadella defineix la seva identitat a través de dues grans realitzacions col·lectives al llarg del temps en què el patrimoni cultural i etnològic ha construït un paisatge característic. D'una banda, el casc històric de la ciutat mostra la seva seqüència de formació, amb testimonis de les diferents cultures que han passat per l'illa, i el canvi substancial que va suposar al segle XIX la demolició del cinturó de muralles que donava nom a la població.

D'altra banda, el paisatge rural s'ha construït a molt llarg termini amb uns patrons de coherència notables en la seva articulació amb el patrimoni etnològic. Bon exemple d'això és la persistència d'arquitectures megalítiques com a testimoni llunyà des del qual han evolucionat tipus tradicionals de construccions utilitàries com les cabanes de bestiar, que en exemples relativament recents encara mostren una continuïtat en la seva relació particular amb el territori i els materials que brinden . La persistència de l'estructura parcel·lària en la major part del medi rural, així com d'elements com les parets de pedra seca, defineix el paisatge de Ciutadella de forma clara.

Aquests valors de la identitat local s'han d'entendre en el marc d'un marc cultural més ampli. La gènesi del concepte de patrimoni cultural urbà banda, com raona Françoise Choay, de la diferenciació entre "monument", entès com un "dispositiu memorial intencionat", i "monument històric", que es tria pel seu valor de representació dins d'una seqüència històrica de formació de la cultura local. La formació d'una sensibilitat davant els valors d'una trama urbana o territorial com a sistema complex sorgeix amb posterioritat a la idea de la necessitat de conservar el monument com a peça singular.

La instrumentalització identitària del paisatge es produeix tant en l'escala nacional com en la local, com proven nombrosos exemples a tot Europa. Després de la primera i segona guerra mundial augmenta l'interès de la societat per la defensa de les seves manifestacions culturals el que queda patent en diferents cartes i documents internacionals, així com la Carta d'Atenes (1931), el Conveni de la Haia (1954) i la Comissió Franceschini (anys 60), les quals reconeixen la concepció cultural del patrimoni, incorporant totes les entitats que puguin ser considerades testimoni de les cultures d'un poble, inclòs el patrimoni natural en què aquestes cultures s'han desenvolupat.

Aquesta concepció està present en la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural (1972) que considera el patrimoni cultural integrat per: els monuments (obres arquitectòniques, d'escultura o de pintura monumentals, elements o estructures de caràcter arqueològic, inscripcions, cavernes i grups d'elements, que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l'art o de la ciència), els conjunts (grups de construccions, aïllades o reunides, l'arquitectura, unitat i integració en el paisatge els doni un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l'art o de la ciència) i els llocs (obres de l'home o obres conjuntes de l'home i la natura així com les zones, inclosos els llocs arqueològics que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista històric, estètic, etnològic o antropològic). Aquesta Convenció va suposar un avanç conceptual significatiu pel que fa al concepte de patrimoni

138 Memòria informativa i justificativa Pla General

cultural, al costat dels valors històrics i artístics tradicionals s'incorporen altres valors com el científic o el natural i en algun cas el etnològic o antropològic.

El 1992 la UNESCO estableix els criteris per a la inscripció en la llista del patrimoni mundial de "paisatges culturals", seleccionats pel seu caràcter excepcional entre les obres combinades de la natura i l'home de valor excel·lent des dels punts de vista històric, estètic, etnològic i / o antropològic. Aquests paisatges il·lustren l'evolució dels establiments humans al llarg del temps. Es il·lustren tres categories: els clarament concebuts per l'home, com parcs i jardins; els d'evolució orgànica, tant en la seva forma com en la seva composició, ja siguin detinguts en el temps o vius; i els associatius, justificats pels fenòmens d'associació religiosa, cultural o artística.

Seguint aquesta línia, el Conveni europeu del paisatge (Florència, any 2000), ratificat per Espanya l'any 2008, té com a objectiu promoure la protecció, gestió i ordenació dels paisatges, així com organitzar la cooperació europea en aquest camp. El Conveni defineix el paisatge com "qualsevol part del territori tal com la percep la població, el caràcter sigui el resultat de l'acció i la interacció de factors naturals i / o humans"; és a dir, s'entén el paisatge com una qualitat del territori, una imatge del mateix, el caràcter és l'expressió material de les relacions de l'ésser humà amb el seu entorn ambiental, producte cultural d'arrels gairebé sempre històriques en constant transformació.

Aquesta evolució del marc cultural de paisatge i patrimoni permet avui en dia reconèixer paisatges amb valor patrimonial que no estan directament fundats en un sentit identitari i nacionalista com al segle XIX i part del XX. Els paisatges passen a convertir-se en patrimoni perquè són el reflex de l'acció de les seves poblacions. Així s'aprecia que s'incorporen als paisatges patrimonials els de la quotidianitat, amb els problemes que suposa per a la conservació la transformació dels modes d'ús del territori; és el cas que s'aprecia a Ciutadella amb la degradació del paisatge etnològic tradicional, amb les seves construccions de pedra, quan la mecanització de l'agricultura porta a l'abandó del seu ús, o la conservació de certes formes al casc antic quan l'ús turístic imposa altres patrons d'utilització, per exemple en els patis vinculats a restaurants. D'altra banda, l'exposició d'un espai de valor a una intensa pressió d'ús pel turisme pot comprometre els seus valors, el que requereix una adequada gestió de les formes d'ús, especialment en el context del nucli antic i els seus conflictes d'ús en un espai públic amb concises dimensions.

En el cas de Ciutadella, a les consideracions prèvies s'uneix un factor addicional: la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, que reconeix com a valor fonamental el paisatge rural tradicional en un territori intensament humanitzat. La fisonomia actual d'aquest paisatge rural respon a les disposicions del Rei Pere IV d'Aragó al voltant de 1350, i d'altres recollides en el Llibre Vermell de Ciutadella en el mateix segle, que permeten tancar amb parets les possessions. La importància econòmica de la ramaderia propicia noves relacions contractuals al voltant de la terra que impliquen la subdivisió de la terra que afavoreix una "cultura de la pedra", i que es mantenen en gran mesura fins al gran canvi que suposa el turisme de masses després la Guerra Civil.

En base a totes aquestes consideracions, el Pla Territorial Insular de Menorca (2003) estableix gran part de la seva estratègia d'ordenació en criteris, objectius, accions i normes específiques en matèria

139 Memòria informativa i justificativa Pla General

de paisatge, que, en tot cas, no es deslliguen del model territorial i de les determinacions que l'instrument d'ordenació estableix per a altres components i processos de la realitat ambiental, econòmica i social, dels quals el paisatge constitueix la seva expressió morfològica i visible. Per això, l'activitat agropecuària i forestal té al PTI, a més d'una consideració sectorial, un tractament ambiental i paisatgístic. I en matèria específica de paisatge, la proposta del PTI estableix la categoria de sòl rústic protegit denominada àrees d'interès paisatgístic, que entre altres sòls no urbanitzables inclou conjunts de paisatge rural d'elevat interès per la seva representativitat, valor patrimonial, fragilitat i bon estat de conservació, regulant les activitats i els aprofitaments, i dirigint prioritàriament cap a ells les actuacions de caràcter sectorial. A més, el PTI incorpora una sèrie de determinacions, a incorporar pel planejament urbanístic, relacionades específicament amb: la minimització dels impactes paisatgístics, la qualitat paisatgística de vores urbans i edificacions en el medi rural, la conservació d'elements de la trama rural de alt valor paisatgístic i amb l'accés al paisatge i la seva interpretació.

Finalment, cal destacar l'aprovació a l'octubre de 2012 del Pla Nacional de Paisatge Cultural, que té com a objectiu general la salvaguarda dels paisatges d'interès cultural des d'una perspectiva de desenvolupament sostenible, l'àmbit d'actuació no s'adreça només als paisatges culturals de valor universal excepcional, sinó al conjunt dels paisatges.

Per tot això, la integració de paisatge i patrimoni constitueix un dels elements centrals en el model d'ordenació del nou Pla General de Ciutadella de Menorca.

140 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.3.1 La integració de la política de paisatge en el model d'ordenació

S'entén el paisatge en aquest Pla General com a capital territorial, al servei del capital natural i valor cultural, a què es refereix el Conveni europeu del paisatge quan destaca l'interès general del paisatge íntimament lligat a la qualitat de vida.

Paisatges a la zona de Tramuntana. Murs i barraques de bestiar

El paisatge es presenta així no com una simple "foto fixa" d'una situació percebuda en un moment concret, sinó com una síntesi dels processos, tant naturals com antròpics, en curs sobre un territori, i per tant, de la mateixa manera que en el seu moment les disciplines mediambientals han anat ampliant el seu abast cap a visions més globals, el paisatge també va més enllà de la mera dimensió visual.

Conscients de la pluralitat de valors associats al paisatge, i sent també conscients de l'extraordinària riquesa i diversitat de paisatges que alberga Ciutadella, el paisatge del municipi constitueix un valuós patrimoni, important no només per a la identitat i diversitat cultural sinó també per ser un element indissociable de la salut i de la qualitat de vida dels seus ciutadans. La consideració del paisatge en les polítiques públiques pot contribuir a la cohesió social, per la possibilitat que ofereix de comprometre els ciutadans en la gestió dels recursos naturals i el patrimoni cultural, creant-se d'aquesta manera un espai compartit i de convivència.

A més, la rellevància del paisatge com a recurs per al desenvolupament econòmic és inqüestionable. La qualitat del paisatge, ja urbà o rural, ha estat i segueix sent un element imprescindible per al desenvolupament turístic, un sector estratègic de l'economia menorquina i de

141 Memòria informativa i justificativa Pla General

Ciutadella. A la generació de renda i ocupació en aquest sector contribueix el paisatge com a recurs turístic essencial.

Però el que en major mesura posa de manifest la importància econòmica del paisatge és el fet que la qualitat del paisatge s'està convertint en un factor de localització cada vegada més rellevant per atreure inversions, empreses i turistes, tenint en compte que en el context d'una economia globalitzada caracteritzada per una creixent competència entre territoris, és cada vegada més necessari oferir una imatge positiva, tant per al seu manteniment com a destinació, com per evitar l'obsolescència del producte turístic.

Constitueix un objectiu d'aquest Pla General constituir una estratègia de governança paisatgístiques compartida, integrada i coordinada, per donar una major coherència i complementarietat a les accions que en ell es proposen en matèria de paisatge; preservar i posar en valor el paisatge com a capital territorial important per al desenvolupament de Ciutadella; canalitzar la millor solució per afrontar amb èxit el repte mediambiental i socioeconòmic plantejat per les tendències evolutives i transformacions recents, moltes d'elles pròpies del procés de suburbanització rural de la ciutat, sobre l'espai que en els plànols apareix caracteritzat com a àrea d'agricultura periurbana.

L'evolució econòmica i social demana nous espais i moltes vegades també nous espais construïts associats a aquests. Molts d'aquests nous usos es donen sobre l'espai de més valoració paisatgística que, a Ciutadella, a més del litoral, és l'espai rural. Alta valoració paisatgística que no obstant això es situa en el cas dels espais rurals sobre un feble sistema socioeconòmic.

D'acord amb els plantejaments i objectius del Conveni Europeu del Paisatge (CEP), i els compromisos que en aquesta matèria contenen i a la legislació i el propi Pla Territorial Insular, la Revisió del Pla General incorpora el manteniment de la qualitat paisatgística i de la imatge de Ciutadella, des de la consideració del paisatge com a patrimoni, recurs i senyal d'identitat a través de: - Accions de protecció del paisatge, encaminades a conservar i mantenir els aspectes significatius o característics d'un paisatge, justificats pel seu valor patrimonial derivat de la seva configuració natural i / o l'acció de l'home. - Accions de gestió del paisatge, encaminades, des d'una perspectiva de desenvolupament sostenible, a garantir el manteniment regular d'un paisatge, per tal de guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i ambientals. - Accions de requalificació i recuperació del paisatge enteses com intervencions per a la millora, regeneració o creació de paisatges. - Accions de foment i d'accés al paisatge i de la seva interpretació.

142 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.3.2 La protecció de Punta Nati com a paisatge cultural i dels elements que componen el paisatge tradicional

La revisió del Pla General estableix la protecció com a paisatge cultural de l'àmbit de Tramuntana, al nord-oest del municipi, conegut com a Punta Nati. Aquest document és un espai que reuneix uns valors paisatgístics de gran rellevància, vinculats a un entorn natural singular configurat per l'acció secular de l'activitat ramadera, així com pels béns arquitectònics i etnològics que s'estenen com a resultat de la mateixa i que conformen l'essència representativa de les construccions etnològiques de Menorca. És important destacar, així mateix, la important presència de vestigis talaiòtics en aquesta zona que, juntament amb els elements etnològics esmentats, constitueixen una de les millors representacions de la cultura de la pedra a l'illa.

La delimitació d'aquest àmbit coincideix amb la de la proposta de la Societat Històric Arqueològica Martí i Bella sobre la Proposta de declaració de la zona de Tramuntana de Ciutadella com B.I.C. de caràcter etnològic. Aquests límits estarien definits en el Nord i el Sud-oest pel mar, al Sud per la carretera de Ciutadella- Cala en Blanes i el sòl urbà de la urbanització Cala en Blanes- Torre del Ram- Els Delfines- Cales Piques, la ronda Nord i la carretera d'Algaiarens; i per l'Est, pel camí que condueix a l'aeròdrom de Son Morell.

143 Memòria informativa i justificativa Pla General

144 Memòria informativa i justificativa Pla General

Aquesta protecció com a paisatge cultural per part del Pla General comporta a un increment en la restricció de la regulació d'usos en aquesta zona, estant prohibida la construcció de noves edificacions sense unes mínimes condicions d'integració paisatgística que es deuen també respectar en les zones categoritzades com Nucli rural i Àrea de Transició, que en aquests casos hauran de seguir unes determinacions específiques per garantir la seva integració paisatgística en un àmbit tan valuós.

Serà un objectiu fonamental afavorir la conservació de les activitats ramaderes, que mantenen el paisatge tradicional, i evitar aquelles que puguin degradar-lo.

A més, seguint les determinacions del PTI i la línia d'incorporar accions de protecció paisatgística que estableix el Conveni europeu del paisatge, el Pla General estableix la protecció d'aquells elements del paisatge tradicional, com les parets seques, els tancaments d'ullastre, les infraestructures tradicionals de drenatge, pous, aljubs, etc. del municipi. Són objecte d'inventari i incorporació al Catàleg de Patrimoni Històric de Ciutadella amb el propòsit de garantir la seva conservació i salvaguarda.

4.3.3 La gestió del paisatge a través de mesures d'integració i minimització de l'impacte paisatgístic

El PTI contempla entre les seves determinacions la minimització de l'impacte paisatgístic i la integració dels equipaments i infraestructures, amb especial èmfasi en fites i talaies, entorn de nuclis i conques visuals de carreteres.

La revisió del Pla General aborda la gestió del paisatge a través de diferents estratègies que tenen com a finalitat última el desenvolupament d'una política local del paisatge que abordi, de manera transversal, la salvaguarda i posada en valor del paisatge.

Una de les maneres d'atendre aquest objectiu és a través de la pròpia regulació d'usos, especialment en el sòl rústic. És propòsit de la Revisió del Pla General de Ciutadella de Menorca mantenir la reglamentació ja iniciada pel PTI i assumida pel Pla General vigent en relació a: prohibir la implantació de petites infraestructures, antenes de telefonia i obertura de nous camins en AIP i ANEI; i prohibir en AANP tot tipus d'infraestructures; la qual cosa resulta una mesura molt eficaç de protecció enfront de l'impacte paisatgístic en les àrees de major fragilitat.

En aquest sentit, s'aborda de manera específica la regulació per a la implantació de les instal·lacions de generació d'energia mitjançant fonts renovables. Basant-se en les determinacions de la modificació del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears, s'opta per incorporar una sèrie d'indicacions relacionades amb la salvaguarda ambiental i paisatgística dels àmbits més vulnerables. A més, es proposa la incorporació d'una sèrie d'especificacions per minimitzar l'impacte paisatgístic en aquelles zones compatibles amb aquest ús.

145 Memòria informativa i justificativa Pla General

En relació amb els nous desenvolupaments previstos, la revisió del Pla General planteja la localització de tots ells en continuïtat amb la trama urbana existent i en zones d'escassa pendent, el que minimitza notablement l'afecció paisatgística dels mateixos. En qualsevol cas, els plans parcials que desenvolupin aquests sectors hauran d'incorporar un Estudi d'Integració Paisatgística que ordeni racionalment l'ocupació del sòl, minimitzi les afectacions sobre els elements estructurals del paisatge, garanteixi les relacions formals harmòniques, contribueixi a formar una imatge unitària i coherent del conjunt del nucli urbà i promogui una visió a llarg termini de les intervencions.

De manera addicional, la revisió del Pla General estableix una bateria de criteris d'integració paisatgística de les edificacions en sòl rústic relacionats amb la contextualització o harmonització entre els elements preexistents (tant arquitectònics com d'una altra índole) i l'edificació, mitjançant la referència a determinades pautes (tipològiques, volumètriques, escalars, cromàtiques, etc.); així com amb l'ocultació, naturalització, camuflatge o singularització de les mateixes.

4.3.4 Requalificació paisatgística de l'espai periurbà

Un dels principals objectius de la revisió del Pla General és el tractament de l'entorn rural del nucli urbà de Ciutadella, que s'aborda des de l'ordenació detallada de les diferents activitats que es desenvolupen a la corona de l'espai urbà i la posada en valor de l'agricultura en general i, especialment, de l'agricultura periurbana.

L'espai periurbà de Ciutadella es caracteritza per la presència d'un alt nombre d'edificacions, fonamentalment amb ús residencial que en alguns casos donen lloc a la formació d'assentaments (gran part d'ells reconeguts pel PTI), encara que també compta amb una important representació d'edificacions vinculades a usos terciaris, naus d'ús industrial i comercial, pedreres, instal·lacions i equipaments de serveis urbans (com les vinculades al PDS de residus), etc. Totes elles immerses en un espai agrari caracteritzat per presentar un parcel·lari de mida petita (concentra les parcel·les

146 Memòria informativa i justificativa Pla General

de menor grandària del terme municipal), que compta amb varietat de cultius (hortes, fruiters, tasques de secà, farratge, guarets), prats i pastures d'ús ramader i que es troba en un progressiu abandonament, alhora que es detecten certes dinàmiques d'intensificació agrària.

La revisió del Pla General aposta pel desenvolupament d'una zonificació en detall en l'anomenada "zona de protecció i ordenació de l'espai periurbà", que atorgui una ordenació urbanística coherent i sostenible a la identificada com corona de l'entorn rural del nucli urbà de Ciutadella, i la fi última és aturar la pressió exercida per l'expansió residencial, infraestructural i industrial sobre els espais agrícoles que provoquen el deteriorament ambiental i de qualitat de les explotacions agràries.

La proposta es basa en un tractament de l'entorn rural del nucli urbà de Ciutadella per corones, que constitueixen espais de millora paisatgística de transició del sòl urbà, i coincideix en gran mesura amb la classificació del sòl rústic de transició; i la segona, que s'estén cap a l'exterior des de la primera, amb especial intensitat cap a l'Est, es planteja com un espai de priorització de l'agricultura periurbana.

L'àmbit d'actuació de la Zona de protecció i ordenació de l'espai periurbà abasta els sòls categoritzats com a Àrea de Transició, sòl rústic de règim general, així com els nuclis rurals i espais de les Àrees d'Interès Agrari més pròximes a l'entorn urbà. L'establiment d'una ordenació detallada troba la seva justificació en l'article 25 de les DOT que estableix que correspon al planejament general la delimitació precisa de les categories d'ordenació del sòl rústic delimitades pel planejament territorial.

És objecte de la zona de protecció i ordenació de l'espai periurbà impulsar i establir les bases urbanístiques per al desenvolupament d'un futur Parc Agrari, figura que tot i no estar reconeguda per la legislació urbanística ni agrària balear té els seus referents en diversos municipis i comarques l'estat, i constitueix una eina de gestió d'un espai agrari sobre el qual hi ha voluntat de consolidar i desenvolupar la seva base territorial.

En aquest sentit, el Parc Agrari és entès com l'espai per a l'explotació agrària proper a l'àrea urbana, respecte al qual l'administració pública intervindrà activament per preservar-lo de dinàmiques urbanes i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de l'ús agrari, procurant la implantació d'aquells elements essencials per al desenvolupament i millora tecnològica de les explotacions agrícoles i ramaderes.

Tal com ve sent la forma de procedir, la figura de Parc Agrari, a través de la redacció d'un pla especial posterior a aquest PG, requereix de dos mecanismes principals: la protecció de la seva base territorial i la gestió de la seva activitat agrària, impulsats a través d'un procés de governança territorial i materialitzats en un instrument urbanístic de protecció i un altre de gestió, respectivament.2.

2 YACAMÁN, Carolina & ZAZO, Ana (coords.) (2015) El Parque Agrario: una figura de transición hacia nuevos modelos de gobernanza territorial y alimentaria, Madrid: Heliconia S. Coop. Madrid.

147 Memòria informativa i justificativa Pla General

L'instrument urbanístic de protecció és el mateix Pla General a través del qual s'impulsa el desenvolupament del mateix amb un pla especial posterior, entenent que l'àmbit d'actuació del Parc Agrari pot i ha de superar els límits de la zona de protecció i ordenació de l'espai periurbà , estimant- se adequada la incorporació dels sòls que conformen l'Àrea d'Interès Agrari del municipi. La protecció i ordenació de l'espai periurbà permet sustentar aquesta protecció de la base territorial a la qual se sumen els espais agraris ja protegits pel planejament territorial i les pràctiques urbanístiques vigents.

Pel que fa a la gestió de l'activitat agrària pot ser sustentada a través d'un Pla de Gestió que desenvolupi les següents línies d'actuació: - Aconseguir un espai periurbà de qualitat agrària, conservant i posant en valor les seves qualitats paisatgístiques.

148 Memòria informativa i justificativa Pla General

- Dotar l'espai agrari d'infraestructures i serveis eficients que consolidin les explotacions. - Promoure un model agrícola i ramader econòmicament i ambientalment sostenible. - Promoure un model de transformació i comercialització dels productes agroalimentaris locals de manera concertada i / o participada amb al sector productiu. - Desenvolupar el potencial educatiu i d'ús.

149 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.3.5 L'accés al paisatge a través de l'articulació d'elements paisatgístics rurals i urbans amb la xarxa d'espais lliures

Al municipi de Ciutadella juguen un paper especial, com a espais transitats i que contribueixen a la configuració de la identitat local i d'accés al paisatge, tant la xarxa d'espais lliures, com els camins rurals i de la vora litoral.

El Consell Insular de Menorca, en el marc de l'estratègia de turisme de l'illa, ha dissenyat una gran varietat de rutes segons els diferents tipus d'oferta turística que ofereix l'illa, així com de promoció de l'activitat física i el gaudi del paisatge de la població local: rutes saludables, rutes geològiques, rutes de cicloturisme, rutes de senderisme, rutes culturals, rutes eqüestres, rutes de natura i itineraris florístics.

A més, destaca per sobre de tots ells el Camí de Cavalls, el sender de gran recorregut que circumval·la la illa a la franja costanera, declarat Bé d'Interès Cultural i que compta amb un pla especial que estableix una zonificació del mateix, els trams i itineraris que el componen, els elements de patrimoni històric a protegir, les àrees d'aparcament, d'accés i equipaments; els criteris per a la seva conservació i manteniment i una regulació d'usos en el propi camí i la seva zona d'influència.

L'estratègia a seguir per la revisió del Pla General és la de potenciar les rutes existents, i com a complement a les mesures enunciades en el capítol 2, articular aquestes xarxes amb la xarxa espais lliures, de manera coherent i ordenada i com a part d'un conjunt de maneres d'accés no motoritzat al paisatge. La idea de xarxa es materialitza a través d'aquests elements de connexió, que permeten reconèixer el paisatge del municipi a través d'una xarxa de vies toves d'accés al territori, que integra igualment miradors, àrees de descans i espais de suport a les activitats recreatives.

150 Memòria informativa i justificativa Pla General

4.4 La millora de las àrees turístiques obsoletes

La situació d'obsolescència d'algunes de les àrees turístiques de Ciutadella és el resultat tant de mancances en el disseny i l'execució dels plans parcials que les van donar forma, com de deficiències en el manteniment de la urbanització en àrees sovint d’un ús estacional, de molt curt recorregut, que moltes vegades no supera els tres mesos.

El desenvolupament urbà inconnex d'àmbits que no s'han pensat com a part d'un conjunt, i que manquen en molts casos d'àrees de centralitat i referència, àrees d'estada i zones verdes de qualitat, espais per als vianants, o que no han resolt l'accessibilitat i el gaudi del litoral, des de criteris de respecte i posada en valor ambiental, a més que no disposen d'infraestructures de qualitat, han donat lloc a espais turístics que poden considerar-se obsolets. Aquesta obsolescència afecta tant als visitants estacionals com a aquells, cada vegada més nombrosos, especialment en àrees en continuïtat amb el nucli urbà de Ciutadella, que han implantat la seva residència permanent en aquestes zones. Aquesta obsolescència urbana i mediambiental pot tenir un efecte negatiu sobre la percepció de Ciutadella com a destinació turística.

La Llei 8/2012, de 19 de juliol, de Turisme de les Illes Balears, estableix en el seu article 76 que les administracions públiques hauran de planificar les inversions i les actuacions de manteniment, reparació i reposició de zones turístiques que pateixen de grans diferències de densitat poblacional afectades per l'estacionalitat, una situació que com ja s'ha vist afecta clarament al municipi de Ciutadella. L'article 77 defineix el concepte de zones turístiques saturades o madures, que correspon al Consell Insular declarar. Per la seva configuració generalment en ocupacions de baixa densitat, les àrees turístiques del municipi de Ciutadella tenen la condició de "sobrecàrrega urbanística", responen a l’obsolescència i a la manca d'equipaments turístics i serveis; però també a una necessitat de millora ambiental.

L'article 62 de la normativa del PG identifica les 14 zones turístiques existents al municipi de Ciutadella en coherència amb l'article 47 del PTI. El mateix article, en coherència amb el 48 del PTI, estableix la prohibició de classificació de nou sòl urbanitzable per a l'ampliació d'aquestes zones amb la finalitat d'adequar el nombre de places a la capacitat de càrrega del territori, i els criteris que ha de seguir el POD per a l'ordenació detallada d'aquests àmbits. L’article 47 del PTI estableix que els usos turístics i residencials es permeten únicament en establiments hotelers i en habitatge en tipologia unifamiliar aïllat. L'objectiu d'aquesta determinació és brindar una alta qualitat al producte turístic i evitar la seva banalització enfront d'altres destinacions més massificats.

En el mateix article 62 de la normativa del PG es proposa la figura dels Plans de millora mediambiental i urbana (PMMU) de les àrees turístiques, amb caràcter de pla especial destinat a ordenar les actuacions de reforma interior, regeneració o renovació urbana en aquestes zones. Es planteja que l'àmbit aquests plans es correspongui amb el de les zones turístiques identificades com a unitats completes, de manera que s'aconsegueixi una requalificació per peces urbanes que han estat objecte d'una mateixa evolució. Aquesta intervenció per àmbits complets permet així mateix un major control de la integració paisatgística i ambiental de la zona respecte del seu entorn immediat.

151 Memòria informativa i justificativa Pla General

En tot cas, les intervencions sobre aquests àmbits han de tenir en compte els paràmetres globals definits per a la Zona d'Ordenació Urbanística nº 4, en la qual s'enquadren.

152 Memòria informativa i justificativa Pla General

153 Memòria informativa i justificativa Pla General

5. LES DIMENSIONS DE LA FUTURA CIUTADELLA

Una de les bases fonamentals de tot planejament és l’ajust de les seves previsions, quant a capacitat d’allotjament, infraestructures i serveis, a les necessitats dels seus habitants i potencials visitants. Per aquesta raó li prestem una especial atenció a l’estudi de les característiques demogràfiques del municipi, per tal de dimensionar, amb la major fiabilitat possible aquests possibles requeriments. En aquest capítol analitzarem, en primer lloc quina ha estat la evolució de la població de Ciutadella i les seves característiques actuals; per realitzar a continuació una projecció demogràfica prou fonamentada, i, a partir d’aquesta, justificar la oferta de sòl urbà i urbanitzable, i la suficiència de les superfícies d’espais lliures i dotacions fonamentals.

5.1 Evolució de la població

La taxa de creixement de la població de Ciutadella, entre 1857 i 1960, s’ha mantingut relativament estable, amb un creixement mitjà del 0,6% anual, passant de 7.415 habitants l’any 1857 a 12.240 l’any 1960. A partir de la dècada dels 60, es produeix un canvi notable amb taxes decennals de creixement del 7,46% (1877-1887); 8,80% (1900-1910); 3,25% (1910-1920); 6,55% (1920-1930); 2,75% (1930-1940); 5,24% (1940-1950) i 9,38% (1950-1960) a altres de 23,47% (1960-1970); 16,70% (1981-1970); 18,35% (1991-1981); 10,68% (1991-2001).

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000 població població cens 10.000

5.000

0

1950 1857 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1960 1970 1981 1991 2001 2011

Evolució de la població al municipi de Ciutadella de Menorca (cens 1857-2011) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)

El creixement de l’últim decenni del municipi de Ciutadella ha estat força similar al de l’illa de Menorca i les Illes Balears, amb una taxa de creixement de la població de l’any 2011 respecte l’any 2001 a Ciutadella del 27,73% (de 23.103 a 29.510 habitants), a Menorca del 31,98% (de 71.524 a 94.397 habitants) i a Balears del 30,75% (de 841.669 a 1.100.503 habitants).

154 Memòria informativa i justificativa Pla General

Entre 1960 i 1970 l’economia de l’illa de Menorca es va caracteritzar per un creixement del sector industrial i l’industria agrícola-ramadera. A la dècada dels 80 es produeix una petita crisis al sector industrial illenc, al temps que és redueix la seva taxa de natalitat i augmenten els moviments migratoris lligats al sector turístic. En mig segle (1960-2011) el municipi de Ciutadella ha vist augmentada la seva població en un 241% (de 12.240 habitants l’any 1960 a 29.510 l’any 2011), l’illa de Menorca en un 223% (de 42.305 habitants l’any 1960 a 94.397 l’any 2011) i el conjunt de Balears en un 249% (de 441.732 l’any 1960 a 1.100.503 habitants l’any 2011), segons el cens de població de l’INE.

35,00 30,00 25,00

20,00 Ciutadella 15,00 Menorca 10,00 5,00 Illes Balears

0,00 % increment % increment de població (cens)

-5,00

1887-1877 1910-1900 1920-1910 1930-1920 1940-1930 1950-1940 1960-1950 1970-1960 1981-1970 1991-1981 2001-1991 2011-2001 1897-1887 Increment de la població (%) per decennis del municipi de Ciutadella, l’illa de Menorca i les Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del cens de població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)

La població de l’illa de Menorca és de 91.601 habitants (segons el padró de 2016), i es troba repartida en 8 municipis, on la major part viu a Ciutadella i Maó, amb un 31,27% i un 30,68% de la població respectivament; seguits d’Alaior (9,78%), Es Castell (8,14%), Sant Lluís (7,98%), Es Mercadal (5,57%), Ferreries (5,04%) i Es Migjorn Gran (1,55%).

A principis del segle XX, la població de Maó era bastant més elevada que la de Ciutadella. Maó i Sant Lluís comptaven amb 17.975 habitants l’any 1900 i Ciutadella només amb 8.645. L’any 20113, Maó i Sant Lluís compten amb 36.064 i Ciutadella amb 29.510 habitants, és a dir, el conjunt de Maó i Sant Lluís ha crescut un 201% respecte l’any 1900 i Ciutadella un 341%.

Segons el padró de 2016, la població de Ciutadella és de 28.641 habitants, i es troba per sota de la dels últims anys (28.696 l’any 2008, 29.160 l’any 2009, 29.247 l’any 2010, 29.315 l’any 2011, 29.580 l’any 2012, 29.629 l’any 2013, 29.282 l’any 2014 i 29.098 l’any 2015).

3 Es pren l’any 2011 ja que és l’últim cens disponible, per tal de no comparar fonts diferents (cens i padró).

155 Memòria informativa i justificativa Pla General

La major taxa de creixement anual dels darrers anys es produeix en 2002 respecte del 2001, amb un 4%, tant a Ciutadella, com a l’illa de Menorca i les Illes Balears, on el saldo net anual positiu a Ciutadella va ser de 1.035 habitants, passant de 23.706 a 24.741 habitants.

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000 població població padró 10.000

5.000

0

2013 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2014 2015 2016

Evolució de la població al municipi de Ciutadella de Menorca (padró 2000-2016) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

5,00 4,00 3,00 2,00 Ciutadella 1,00 Menorca 0,00 -1,00 Illes Balears

-2,00 % increment % increment de població (padró)

-3,00

2004-2003 2002-2001 2003-2002 2005-2004 2006-2005 2007-2006 2008-2007 2009-2008 2010-2009 2011-2010 2012-2011 2013-2012 2014-2013 2015-2014 2016-2015 2001-2000 Increment de la població (%) per anys del municipi de Ciutadella, l’illa de Menorca i les Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

A partir del 2002, la taxa de creixement anual a Ciutadella es manté per sobre de 2,5%, incrementant-se la població en 665 habitants l’any 2003 i 667 l’any 2004. L’any 2005 es torna a produir un augment de la taxa anual, tant a Ciutadella, com a l’illa de Menorca i les Illes Balears, arribant aquest a un 3,45% a Ciutadella. El creixement es manté estable al municipi de Ciutadella durant els següents 4 anys, amb un creixement vora el 2% anual (1,84% l’any 2006, 2,00% l’any 2007, 2,42% l’any 2008 i 1,62% l’any 2009). A partir de l’any 2010 el balanç demogràfic tendeix a

156 Memòria informativa i justificativa Pla General

zero i fins i tot es produeix un decreixement de la població, arribant al -1,57% l’any 2016. En total, el creixement net en els darrers 10 anys (2016-2006) ha estat de 1.173 habitants, un 4,27% més en relació a la població del moment de partida.

Si partim de les dades dels diferents censos disponibles desagregats per municipis (a partir de 1877), aquesta taxa de creixement per sota del 5% decennal al municipi de Ciutadella només s’ha produït en la segona dècada del segle passat, de 9.406 habitants l’any 1910 a 9.712 l’any 1920, amb una taxa de creixement en aquest decenni del 3,25%, i de 10.348 habitants l’any 1930 a 10.633 l’any 1940, amb una taxa de creixement en aquest decenni del 2,75%.

2016 2006 8.959 8.933 Alaior 26 0,29 28.641 27.468 Ciutadella de Menorca 1.173 4,27 4.617 4.476 Ferreries 141 3,15 28.099 27.893 Maó 206 0,74 5.098 4.504 Es Mercadal 594 13,19 7.313 6.182

MUNICIPIS DE MENORCA DE MUNICIPIS Sant Lluís 1131 18,30 7.455 7.475 Es Castell -20 -0,27 1.419 1.503 Es Migjorn Gran -84 -5,59 91.601 88.434 Illa de Menorca 3.167 3,58 1.107.220 1.001.062 Illes Balears 106.158 10,60

Increment de la població del decenni 2006-2016 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

En aquest darrer decenni de 2006-2016, a les Illes Balears hi ha municipis que han vist disminuïda la seva població: Escorca (-25,08%), Estellencs (-19,05%), Deià (-9,32%), Banyalbufar (-8,74%), Es Migjorn Gran (-5,59%), Fornalutx (-4,18%), Maria de la Salut (3,18%), Búger (-1,22%), Pollença (- 1,07%) i Es Castell (-0,27%). Trobem també municipis que han crescut fins al 5%, com per exemple Campanet (0%), Muro (0,18%), Alaior (0,29%), Santanyí (0,43%), Maó (0,74%), Petra (1,09%), Son Servera (1,53%), Felanitx (2,19%), Capdepera (2,55%), Ferreries (3,15%), Valldemossa (3,78%), Ciutadella (4,27%), Andratx (4,45%) i Sa Pobla (4,88%). D’altra banda, a l’illa d’Eivissa i Formentera,

157 Memòria informativa i justificativa Pla General

els seus municipis han vist augmentada la seva població més d’un 20% (excepte Eivissa amb un 15,54%). A nivell global balear, el creixement en aquest decenni ha estat del 10,60%.

Increment de la població del decenni 2006-2016 a les Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

En el context balear, Ciutadella se situa en una posició baixa, pel que fa al increment demogràfic, entre els municipis de dimensions mitjanes-grans comparables (>10.000 habitants). Te la particularitat de que si bé les taxes d’increment net són inferiors a les de municipis eminentment turístics, com Formentera (52,37%), Sant Josep de sa Talaia (34,46%), Santa Eulàlia del Riu (33,03%), Sant Antoni de Portmany (24,42%), Alcúdia (19,29%), Eivissa (15,54%), Llucmajor (11,71%), entre d’altres, on tots ells superen el 10% en el període 2006-2016, Ciutadella té per contra un increment poblacional més pausat (4,27%), el que li permet gestionar millor el creixement urbanístic del municipi i vetllar per la seva qualitat.

L’increment demogràfic a Ciutadella entre 2006 i 2016 té encara més rellevància si es té en compte que suposa el 37,04% (1.173 habitants) del total experimentat per l’illa de Menorca (3.167 habitants) en el mateix període, seguit dels municipis de Sant Lluís (1.131 habitants, 35,71%) i Es Mercadal (594 habitants, 18,76%). Cal atribuir-lo a elements de qualitat, que donen un major atractiu per venir a residir a Ciutadella, front a d’altres destinacions de l’illa o de l’arxipèlag.

158 Memòria informativa i justificativa Pla General

60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00

-10,00

Inca

Maó

% increment % increment de població (padró)

Sóller

Calvià

Palma

Eivissa

Alcúdia

Andratx

Felanitx

Marratxí

Campos

Pollença

Manacor

Sa Pobla Sa

Llucmajor

Ciutadella

Capdepera

Formentera

Son Servera Son

Puigpunyent

Santa Margalida Santa

Santa Eulàlia del Riu del Eulàlia Santa Sant Josep de sa Talaia sa de Josep Sant Sant Antoni de Portmany de Antoni Sant Increment de la població del decenni 2006-2016 al municipis de les Illes Balears amb una població major a 10.000 habitants Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

La densitat mitjana de la població és d’uns 130,52 habitants/km2, dada poc significativa degut a que es tracta de la població empadronada i no de la població real que s’hi està a l’illa, tenint en compte, per exemple, la gran quantitat de visitants que rep, sobretot a l’estiu. A tall d’exemple, el dia amb un major Índex de Pressió Humana (IPH)4 de l’any 2016 a l’illa de Menorca va ser el 12 d’agost, amb un total de 222.862 persones, és a dir, una densitat màxima de població de 317,56 persones/km2, on el 41,10% és població empadronada a l’illa i el 58,90% restant, visitants i treballadors estacionals. Si ens hi fixem en l’IPH de tots els dies de l’any 2016, a l’illa de Menorca hi ha un IPH de 129.415 persones/dia de mitjana, és a dir, un 70,78% es tractaria de la població empadronada i el 29,22% restant de visitants i treballadors no empadronats. Si extrapolem aquest percentatge al cas de Ciutadella, podem verificar com en el dia amb més persones a Ciutadella, 28.641 habitants és la població empadronada, és a dir, i 11.824 persones visitants i treballadors, el que suposaria un total de 40.465 persones a l’illa entre habitants, visitants i treballadors temporals, amb una densitat de 217,16 persones/km2.

A l’any 2000, el 79,38% de la població estava empadronada al nucli tradicional, el 13,23% a les zones turístiques i el 7,38% als nuclis rurals i disseminat. La població actual al nucli tradicional ha disminuït en un 4,87% vers la població a les zones turístiques, que ha augmentat en un 4,87%, mantenint-se estable la població als nuclis rurals i disseminat.

En termes relatius, els llocs on més ha augmentat la població fins l’any 2013 han estat les zones turístiques, passant de 3.033 habitants empadronats l’any 2000 a 5.818 l’any 2013. A partir de l’any 2013 és el grup que ha anat perdent més població, passant dels 5.818 l’any 2013 a 5.185 l’any 2016.

4 Indicador de Pressió Humana (IPH). Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears.

159 Memòria informativa i justificativa Pla General

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2011 2012 2013 2014 2015 2016

18.199 18.579 19.050 19.360 19.650 20.099 20.339 20.880 21.233 21.497 21.572 21.788 21.777 21.661 21.594 21.342

Nucli tradicional 380 471 310 290 449 240 541 353 264 75 216 -11 -116 -67 -252

2,09 2,54 1,63 1,50 2,28 1,19 2,66 1,69 1,24 0,35 1,00 -0,05 -0,53 -0,31 -1,17

3.033 3.342 3.842 4.139 4.451 4.885 5.150 5.319 5.573 5.681 5.733 5.771 5.818 5.591 5.469 5.185

Zones turístiques 309 500 297 312 434 265 169 254 108 52 38 47 -227 -122 -284

10,19 14,96 7,73 7,54 9,75 5,42 3,28 4,78 1,94 0,92 0,66 0,81 -3,90 -2,18 -5,19

1.693 1.785 1.849 1.907 1.972 1.988 1.979 1.818 1.890 1.982 2.010 2.021 2.034 2.030 2.035 2.114

Nuclis rurals i 92 64 58 65 16 -9 -161 72 92 28 11 13 -4 5 79 disseminat

5,43 3,59 3,14 3,41 0,81 -0,45 -8,14 3,96 4,87 1,41 0,55 0,64 -0,20 0,25 3,88

20,00 Nucli 15,00 tradicional

10,00 Zones 5,00 turístiques

0,00 Nuclis rurals

-5,00 i disseminat % increment % increment de població (padró)

-10,00

2007-2006 2002-2001 2003-2002 2004-2003 2005-2004 2006-2005 2008-2007 2009-2008 2012-2011 2013-2012 2014-2013 2015-2014 2016-2015 2001-2000 Increment de la població (%) per anys del municipi de Ciutadella, segregat per àmbits Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Cal fer especial esment al fet que la població al nucli tradicional ha estat força estable aquests últims 16 anys, amb creixements entre l’1 i el 2,5% anuals. Els últims tres anys, però, l’únic àmbit que ha vist augmentada la seva població són els nuclis rurals-disseminats. La població del nucli tradicional ha minvat amb un decreixement anual del -0,53% (2014 respecte any 2013), -0,31% (2015-2014) i - 1,17% (2016-2015). La disminució ha estat encara major en aquests mateixos períodes a les zones turístiques, amb -3,90% (2014-2013), -2,18% (2015-2014) i -5,19% (2016-2015). Si ens fixem en canvi en la situació a les Illes Balears, la població empadronada aquests últims tres anys ha estat molt estable, sense augments ni disminucions significatives, amb un -0,74% (2014-2013), 0,09% (2015-2014) i 0,25% (2016-2015). En canvi, a l’illa de Menorca, a partir del període 2014-2013 ha disminuït la seva població, amb saldos negatius del -1,96% (2014-2013), -1,03% (2015-2014) i - 0,81% (2016-2015). En el cas de Ciutadella, aquesta disminució de la població s’ha produït majoritàriament a les zones turístiques durant aquests darrers tres anys.

160 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.2 Característiques de la població

Pel que fa a l’origen o lloc de naixement dels ciutadans residents a Ciutadella tenim que poc més de la meitat ho són a la mateixa ciutat (53,69%), seguits pels nascuts a les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol (20,53%), pels estrangers o nascuts a la resta del món (12,74%) i, en quart i cinquè lloc pels nascuts a d’altres municipis menorquins (11,61%) i balears (1,42%).

Resta de Resta Resta del Ciutadella Resta CAIB Total Menorca d'Espanya món

Habitants 15.377 3.325 408 5.881 3.650 28.641

% 53,69 11,61 1,42 20,53 12,74 100,00

Relació entre lloc de naixement i residents a Ciutadella de Menorca (2016) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Pel que fa a la procedència de la població de Ciutadella, en funció del lloc de naixement i la seva evolució al llarg dels darrers 10 anys, tenim les dades següents:

60,00%

50,00%

40,00% Ciutadella Resta de Menorca 30,00% Resta CAIB 20,00% Resta d'Espanya Resta del món 10,00%

0,00%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Relació entre lloc de naixement i residents a Ciutadella de Menorca (2006-2016) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

La població nascuda a Ciutadella ha augmentat en un 0,77% respecte l’any 2006. Els nascuts fora d’Espanya han augmentat un 0,48% i els nascuts a les Illes Balears exceptuant l’illa de Menorca, un 0,03%. Per contra, els nascuts a Espanya fora de les Illes Balears han disminuït en un -0,46% i els nascuts a Menorca (exceptuant Ciutadella) un -0,81%.

Pel que fa al repartiment per franges d’edat i país d’origen dels residents a Ciutadella, l’any 2016 el 15,38% de la població era major de 64 anys (a Menorca el 16,30% i al conjunt de les Illes Balears el 15,21%). Si desglossem aquestes dades segons el país d’origen dels residents ens trobem que els

161 Memòria informativa i justificativa Pla General

europeus són el grup que supera la mitja de Ciutadella, amb un 16,63% dels residents majors de 64 anys, seguit de prop de la resta d’Espanya amb un 14,93%. A l’illa de Menorca aquesta xifra s’accentua, ja que el 26,92% dels europeus són majors de 64 anys. Crida l’atenció que al conjunt de les Illes Balears, en canvi, el grup més nombrós és el de la resta dels espanyols, un 21,94% majors a 64 anys.

Ciutadella Illa de Menorca Illes Balears < 16 16-64 >64 < 16 16-64 >64 < 16 16-64 >64

422 4.581 878 1.311 16.054 3.251 9.972 184.903 54.763 Resta d'Espanya 7,18% 77,89% 14,93% 6,36% 77,87% 15,77% 3,99% 74,07% 21,94%

5.881 20.616 249.638

105 943 209 405 4.319 1.740 6.701 76.149 13.975

Europa 8,35% 75,02% 16,63% 6,27% 66,82% 26,92% 6,92% 78,65% 14,43%

1.257 6.464 96.825

20 361 48 127 1.747 118 2.839 30.885 1.427

Àfrica 4,66% 84,15% 11,19% 6,38% 87,70% 5,92% 8,08% 87,86% 4,06%

429 1.992 35.151

9 37 4 23 140 16 392 2.261 275 Nord Amèrica 18,00% 74,00% 8,00% 12,85% 78,21% 8,94% 13,39% 77,22% 9,39%

50 179 2.928

14 261 25 53 662 63 749 9.535 860 Centro Amèrica 4,67% 87,00% 8,33% 6,81% 85,09% 8,10% 6,72% 85,56% 7,72%

300 778 11.144

74 1.348 67 256 4.799 245 4.031 71.963 4.288

Sud Amèrica 4,97% 90,53% 4,50% 4,83% 90,55% 4,62% 5,02% 89,64% 5,34%

1.489 5.300 80.282

24 93 7 71 418 39 1.416 11.406 608

Àsia 19,35% 75,00% 5,65% 13,45% 79,17% 7,39% 10,54% 84,93% 4,53%

124 528 13.430

0 1 0 5 8 2 58 317 30

Altres 0,00% 100,00% 0,00% 33,33% 53,33% 13,33% 14,32% 78,27% 7,41%

1 15 405

Relació entre lloc de naixement i residents a Ciutadella de Menorca (2016) i grans grups d’edat Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

162 Memòria informativa i justificativa Pla General

Resta de Resta Resta del Ciutadella Resta CAIB Menorca d'Espanya món

12.031 2.592 299 3.877 2.543 Nucli tradicional 56,37% 12,15% 1,40% 18,17% 11,92% 2.060 480 80 1.648 917 Zones turístiques 39,73% 9,26% 1,54% 31,78% 17,69% 1.286 253 29 356 190 Nuclis rurals i disseminat 60,83% 11,97% 1,37% 16,84% 8,99%

Relació entre lloc de naixement i residents a Ciutadella de Menorca (2016) i grups d’edat per àmbits Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Si es posa en relació el lloc de naixement dels residents de Ciutadella amb els àmbits segons nucli tradicional, zones turístiques i nuclis rurals-disseminat, es veu com a les zones turístiques la proporció de residents que han nascut a Ciutadella és molt inferior que al global del municipi, amb un 39,73%, on els residents han nascut sobretot a la resta d’Espanya (31,78%) i a la resta del món (17,69%).

Pel que fa al repartiment per franges d’edat i activitat, ens apareix una composició madura, però relativament jove, tenint en compte la situació general dels municipis balears, espanyols i europeus. Així, cal destacar els valors relativament moderats del grup de majors de 64 anys, rondant el 15%, així com el major gruix dels grups d’edat dels joves amb un 21,04%, per bé que la distància entre ambdós grups tendeix a escurçar-se. Cal assenyalar que aquestes dades són clarament inferiors i superiors respectivament, que la mitjana de qualsevol comunitat autònoma espanyola, i que la immensa majoria de poblacions de l’Estat espanyol i la Unió Europea.

A la següent taula es compara la població de Ciutadella, Menorca i les Illes Balears, per grans grups d’edat. En molts estudis, el grup de joves s’estableix en edats compreses entre 0 i 15 anys, però hem agrupat fins als 19, donat que les pautes demogràfiques estan canviant durant les darreres dècades, així com la inserció al món laboral és cada vegada més tardana, i a més a més, els grups quinquennals d’edat que s’obtenen de les fonts oficials, afavoreix més la distribució de 0 a 19 anys.

Ciutadella Menorca Illes Balears

Joves <19 6.027 21,04% 18.670 20,38% 224.573 20,28% Adults 20-64 18.209 63,58% 58.000 63,32% 714.190 64,50% Majors >64 4.405 15,38% 14.931 16,30% 168.457 15,21% 28.641 100% 91.601 100% 1.107.220 100%

Estructura de la població per grups d’edat (2016) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

163 Memòria informativa i justificativa Pla General

Si comparem les piràmides d’edats de la població de Ciutadella als anys 2016 i 2000, s’observa com tenen una forma més aviat romboïdal. Els grups de 0 a 29 anys, tant els dels homes com de les dones, són reduïts. L’any 2000, el contingent en les franges dels 0-19 anys, era quelcom superior, fet que palesa un baix índex de natalitat en els darrers anys.

Els grups d’edat més nombrosos són els de 35-39, 40-44 i 45-49, on tant homes com dones assoleixen percentatges superiors al 8%.

homes dones

> 85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49

edats 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

-6,0 -5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 % de població % dones 2000 % homes 2000 % dones any 2016 % homes any 2016

Piràmide de població de Ciutadella (any 2000 i 2016) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Taxes de natalitat, mortalitat i fecunditat

Si s’observa la taxa de natalitat dels últims anys (nombre naixements/habitants*1000), es desprèn com tant a Ciutadella com a l’illa de Menorca en general ha anat decreixent amb el temps. En termes generals, aquest índex s’ha mantingut estable des de l’any 2000 fins l’any 2008, quan comença a minvar fins l’any 2013 i mantenint-se els mateixos valors d’ençà. Al gràfic adjunt es posa de manifest com les taxes de natalitat de Ciutadella i l’illa de Menorca són gairebé les mateixes al llarg del període de temps estudiat. En canvi, a les Illes Balears, a partir de l’any 2008, aquesta taxa ha estat més elevada. La taxa mitjana de natalitat d’aquests últims 15 anys (2000-2015), a les Illes Balears ha estat del 10,77‰, a Ciutadella del 10,37‰ i a l’illa de Menorca del 10,25‰. És a dir, a les Illes Balears en general cada 1.000 habitants neixen 0,40 nens més, que al municipi de Ciutadella.

164 Memòria informativa i justificativa Pla General

15,00

14,00

13,00

12,00

11,00

10,00

taxa natalitat taxa 9,00

8,00

7,00

6,00 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Ciutadella Menorca Illes Balears

Taxa de natalitat. Ciutadella de Menorca, Menorca i Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

A Ciutadella el gràfic presenta tot un seguit de crestes, degut a la menor població del municipi, ja que a major població, la tendència és més homogènia, amb dades més agregades i de major magnitud. Veiem com l’any 2000 es produeix la màxima taxa de natalitat dels últims 15 anys, arribant al 13,87‰, ja que a major població, la tendència és més homogènia, amb dades més agregades i de major magnitud. Quant a la mitjana, a Ciutadella durant els última 15 anys ha estat del 10,37‰, és a dir, més propera a la mitjana de l’illa de Menorca (10,25‰) que a la de les Illes Balears (10,77‰).

Ciutadella Menorca Illes Balears

2015 8,01 7,97 9,59 2014 8,91 7,91 9,67 2013 7,49 7,93 9,47 2012 8,92 8,74 9,83 2011 9,03 9,20 10,12 2010 9,71 10,01 10,82 2009 9,81 9,96 10,99 2008 11,53 11,32 11,85 2007 10,46 11,41 11,56 2006 11,10 10,73 11,66 2005 12,94 11,65 11,11 2004 10,82 11,43 11,30 2003 11,85 11,57 11,25 2002 11,60 11,80 11,36 2001 11,68 11,26 11,22 2000 13,87 12,58 11,24 MITJANA 10,37 10,25 10,77

165 Memòria informativa i justificativa Pla General

Taxa de natalitat. Ciutadella de Menorca, Menorca i Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) Quant a la taxa bruta de mortalitat (nombre defuncions/habitants*1000), per al municipi de Ciutadella, tal i com es manifestava amb la taxa de natalitat, la gràfica presenta tot un seguit de crestes o pics, degut a la baixa magnitud de la mostra de població, vers la continuïtat de la gràfica de les Illes Balears.

9,00

8,50

8,00

7,50

7,00

6,50 taxa mortalitat taxa 6,00

5,50

5,00 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Ciutadella Menorca Illes Balears

En termes generals, s’observa com la gràfica més estable (la de les Illes Balears) decreix fins l’any 2007, i a partir d’aquí es manté estable. Si ens fixem en la mitjana global d’aquest període (2000- 2015), observem com a Ciutadella és la més baixa, amb un 6,67‰, seguit de Menorca (6,97‰) i les Illes Balears (7,33‰). Cal destacar que la taxa de mortalitat a les Illes Balears en general és força baixa. Per exemple, la mitjana de la taxa de mortalitat dels darrers 15 anys a Catalunya (2000-2015) va ser del 8,52‰, és a dir, cada 1.000 habitants, a Catalunya moren 1,19 persones més que a les Illes Balears, en canvi, si ens referim a la taxa de natalitat, la mitjana dels darrers 15 anys tant a Catalunya (10,71‰) com a les Illes Balears (10,77‰) és pràcticament la mateixa.

85,00

80,00

75,00

70,00

65,00

60,00

taxa fecunditat taxa 55,00

50,00

45,00 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Ciutadella Menorca Illes Balears

166 Memòria informativa i justificativa Pla General

Ciutadella Menorca Illes Balears

2015 6,94 7,00 7,53 2014 6,49 6,55 7,11 2013 6,01 6,60 6,89 2012 6,49 6,78 7,21 2011 6,66 6,31 6,89 2010 6,70 6,48 6,95 2009 6,00 6,75 7,12 2008 6,17 6,77 6,98 2007 5,82 6,26 7,02 2006 6,77 6,86 7,24 2005 6,93 7,07 7,48 2004 7,25 7,64 7,38 2003 7,91 8,26 7,76 2002 6,87 7,18 7,75 2001 6,20 6,84 7,88 2000 7,85 8,82 8,64

MITJANA 6,67 6,97 7,33

Taxa de mortalitat. Ciutadella de Menorca, Menorca i Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Respecte la taxa de fecunditat (nombre naixements/població femenina entre 20 a 39 anys*1000), tal i com es manifestava amb les taxes de natalitat i mortalitat, la gràfica presenta tot un seguit de crestes o pics, degut a la baixa magnitud de la mostra de població. La gràfica que presenta menys cresta és la de les Illes Balears, degut al major nombre de població. Si observem aquest gràfic, es pot veure com aquesta taxa s’ha mantingut estable des de l’any 2000 dins l’any 2005, augmentant des del 2005 al 2008 i decreixent fins l’any 2013, mantenint-se estable fins l’any 2015.

167 Memòria informativa i justificativa Pla General

85,00

80,00

75,00

70,00

65,00

60,00 taxa fecunditat taxa

55,00

50,00

45,00 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Ciutadella Menorca Illes Balears

Tal i com era d’esperar, la corba de la taxa de fecunditat segueix el mateix patró que la de la taxa de natalitat. La taxa de fecunditat mitjana al període d’estudi (2000-2015) a les Illes Balears ha estat major que a Ciutadella, amb 3,18 nens més cada 1.000 dones en edat fèrtil (dels 20 als 39 anys).

Ciutadella Menorca Illes Balears

2015 57,69 58,43 65,75 2014 61,57 55,90 64,87 2013 50,08 54,39 62,39 2012 58,19 58,58 63,66 2011 58,01 59,97 64,12 2010 60,30 63,97 67,37 2009 59,32 61,97 67,44 2008 69,52 69,52 72,08 2007 62,05 69,31 69,96 2006 64,85 64,39 70,12 2005 75,26 69,00 66,00 2004 61,75 66,43 66,55 2003 67,31 67,06 66,04 2002 65,54 68,13 66,92 2001 67,04 65,78 66,86 2000 79,74 74,12 67,59

MITJANA 63,56 64,20 66,74

Taxa de fecunditat. Ciutadella de Menorca, Menorca i Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

168 Memòria informativa i justificativa Pla General

Saldos natural i migratori

El saldo natural (nombre de naixements-nombre de defuncions) al municipi de Ciutadella, tot i que la seva població sigui de baixa magnitud per a garantir prou precisió en previsions demogràfiques, mostra una certa coherència amb la tendència de Menorca i de les Illes Balears. Si observem la evolució entre els anys 2000 i 2015, s’observa que els anys amb major saldo natural van ser 2005 (+162 habitants), 2000 (+138), 2001 (+130) i 2007 (+130). A Menorca van ser 2007 (+465), 2008 (+420) i 2005 (+397). Finalment, a les Illes Balears els anys amb major saldo natural van ser 2008 (+5.225), 2007 (+4685) i 2006 (+4.425).

CIUTADELLA MENORCA ILLES BALEARS Naixements Defuncions Saldo Naixements Defuncions Saldo Naixements Defuncions Saldo 2015 233 202 31 736 646 90 10.597 8.322 2.275 2014 261 190 71 738 611 127 10.673 7.847 2.826 2013 222 178 44 755 628 127 10.532 7.660 2.872 2012 264 192 72 832 645 187 11.002 8.068 2.934 2011 267 197 70 873 599 274 11.265 7.668 3.597 2010 284 196 88 945 612 333 11.967 7.683 4.284 2009 286 175 111 935 634 301 12.044 7.794 4.250 2008 286 177 109 1.046 626 420 12.713 7.488 5.225 2007 293 163 130 1.030 565 465 11.918 7.233 4.685 2006 305 186 119 949 607 342 11.675 7.250 4.425 2005 349 187 162 1.010 613 397 10.926 7.356 3.570 2004 282 189 93 947 633 314 10.792 7.049 3.743 2003 301 201 100 938 670 268 10.655 7.356 3.299 2002 287 170 117 930 566 364 10.420 7.111 3.309 2001 277 147 130 848 515 333 9.858 6.927 2.931 2000 318 180 138 915 641 274 9.503 7.309 2.194

MITJANA 282 183 99 902 613 289 11.034 7.508 3.526

Saldo natural. Ciutadella de Menorca, Menorca i Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Al gràfic de la evolució del saldo natural de Ciutadella es pot observar com aquest ha anat disminuint al llarg del temps. L’any amb major creixement natural al municipi va ser el 2005 amb un saldo positiu net de 162 habitants. Fins l’any 2009 els saldos naturals van ser majors a 100 habitants, i a

169 Memòria informativa i justificativa Pla General

partir d’aquest any van anar disminuint fins gairebé un terç (31 habitants) l’any 2015. A Menorca s’ha produït el mateix fenomen. A partir de l’any 2010 els saldos naturals van ser menors als 300 habitants. A les Illes Balears, des de l’any 2002 s’han anat donant saldos naturals majors de 3.000 habitants, arribant als 5.225 habitants l’any 2008, i a partir d’aquest any han anat disminuint progressivament, arribant a valors menors dels 3.000 habitants l’any 2012 i a dia d’avui (any 2015 amb 2.275 habitants) gairebé a la mateixa xifra que l’any 2000 (2.194 habitants).

180 160 140 120 100 80 60

40 saldo natural (habitants) natural saldo 20

0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 0 100 200 300 400 500 600 700 800 Naixements Defuncions Saldo

Saldo natural. Ciutadella de Menorca Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Pel que fa a l’anàlisi de les migracions, a Ciutadella es produeix un període de saldos migratoris negatius entre l’any 2010 (-247 habitants) fins l’any 2015 (-18 habitants). Aquest període és coincident amb l’illa de Menorca (exceptuant l’any 2011 amb un saldo migratori positiu).

170 Memòria informativa i justificativa Pla General

CIUTADELLA

taxa Immigracions Emigracions Saldo població total taxa emigració immigració

2016 1.545 1.327 218 28.641 53,94 46,33

2015 1.381 1.399 -18 29.098 47,46 48,08

2014 1.379 1.527 -148 29.282 47,09 52,15

2013 1.588 1.519 69 29.629 53,60 51,27

2012 1.590 1.761 -171 29.580 53,75 59,53

2011 1.777 1.503 274 29.315 60,62 51,27

2010 1.459 1.706 -247 29.247 49,89 58,33

2009 1.525 1.379 146 29.160 52,30 47,29

2008 1.735 1.314 421 28.696 60,46 45,79

2007 1.863 1.297 566 28.017 66,50 46,29

2006 1.605 1.107 498 27.468 58,43 40,30

2005 1.567 1.026 541 26.972 58,10 38,04

2004 1.533 1.019 514 26.073 58,80 39,08

2003 1.680 972 708 25.406 66,13 38,26

2002 1.562 703 859 24.741 63,13 28,41

2001 1.431 596 835 23.706 60,36 25,14

2000 909 478 431 22.925 39,65 20,85

2.177 1.719 27.527 79,10 62,46

800

600

400

200

saldo migratori saldo 0

-200

-400 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Saldo migratori. Ciutadella de Menorca Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

171 Memòria informativa i justificativa Pla General

A les Illes Balears, en el període de temps estudiat (2000-2016), no hi ha hagut cap any amb un saldo migratori negatiu, ans el període amb un menor saldo migratori és coincident amb el de Ciutadella i al de l’illa de Menorca.

ILLA DE MENORCA

taxa Immigracions Emigracions Saldo població total taxa emigració immigració

2016 5.997 5.601 396 91.601 65,47 61,15

2015 5.637 6.129 -492 92.348 61,04 66,37

2014 5.551 6.579 -1.028 93.313 59,49 70,50

2013 5.692 6.087 -395 95.183 59,80 63,95

2012 6.219 6.534 -315 95.178 65,34 68,65

2011 6.496 6.208 288 94.875 68,47 65,43

2010 6.152 6.506 -354 94.383 65,18 68,93

2009 6.425 6.122 303 93.915 68,41 65,19

2008 7.183 5.808 1.375 92.434 77,71 62,83

2007 7.507 5.630 1.877 90.235 83,19 62,39

2006 7.100 5.121 1.979 88.434 80,29 57,91

2005 6.713 4.709 2.004 86.697 77,43 54,32

2004 6.521 4.363 2.158 82.872 78,69 52,65

2003 6.840 4.300 2.540 81.067 84,37 53,04

2002 6.447 3.701 2.746 78.796 81,82 46,97

2001 5.663 2.847 2.816 75.296 75,21 37,81

2000 5.078 2.674 2.404 72.716 69,83 36,77

8.935 7.410 88.197 101,31 84,02

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0 saldo migratori saldo -500

-1.000

-1.500 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Saldo migratori. Illa de Menorca Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

172 Memòria informativa i justificativa Pla General

ILLES BALEARS

taxa Immigracions Emigracions Saldo població total taxa emigració immigració

2016 71.424 55.865 15.559 1.107.220 64,51 50,46

2015 69.302 59.922 9.380 1.104.479 62,75 54,25

2014 67.776 62.998 4.778 1.103.442 61,42 57,09

2013 66.887 61.780 5.107 1.111.674 60,17 55,57

2012 69.033 60.680 8.353 1.119.439 61,67 54,21

2011 67.396 66.079 1.317 1.113.114 60,55 59,36

2010 66.589 63.554 3.035 1.106.049 60,20 57,46

2009 70.953 62.251 8.702 1.095.426 64,77 56,83

2008 78.970 57.384 21.586 1.072.844 73,61 53,49

2007 91.061 61.670 29.391 1.030.650 88,35 59,84

2006 83.343 52.859 30.484 1.001.062 83,25 52,80

2005 70.917 46.370 24.547 983.131 72,13 47,17

2004 67.824 48.090 19.734 955.045 71,02 50,35

2003 57.955 47.384 10.571 947.361 61,18 50,02

2002 57.188 41.685 15.503 916.968 62,37 45,46

2001 45.346 28.874 16.472 878.627 51,61 32,86

2000 45.897 28.820 17.077 845.630 54,28 34,08

95.655 75.522 1.028.951 92,96 73,40

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

saldo migratori saldo 10.000

5.000

0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Saldo migratori. Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

173 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.3 Projecció demogràfica

Per estimar adequadament la evolució de la població de Ciutadella hem calculat prèviament dades de fecunditat, mortalitat i migracions. Ara utilitzarem diversos sistemes de projecció (extrapolació gràfica, mètode de ratis i supervivència de cohorts), amb hipòtesis diferents, fins l’horitzó de 2035.5 Ho fem així, perquè les dades de partida més fiables són de 2016 i en demografia hom considera que en un horitzó superior als 15 anys, la fiabilitat es redueix considerablement.

5.3.1 Extrapolació gràfica

Amb aquest mètode tractem de reconèixer una tendència general a partir el gràfic d’evolució de la població de Ciutadella, és a dir, aquesta línia és la base per a extrapolar (estimar) valors en moments posteriors als valors coneguts. Es tracta d’un mètode senzill, que no té en compte la natalitat, mortalitat ni les migracions per separat, ans es tracta d’una estimació global, on aquestes taxes ja estan incorporades dins de la pròpia tendència.

En aquest sentit, es fan dos tipus d’extrapolacions, una primera amb les dades del padró conegudes des de l’any 2000 fins el 2016, i una segona partint de les dades del cens de 1960 (moment on es produeix un punt d’inflexió al gràfic d’evolució de la població) fins l’any 2011, afegint el padró de 2016. En tots els gràfics que es presenten a continuació, es mostra el coeficient de determinació (R2), on aquest ha de ser força alt, superior a 0,7 per a que siguin “vàlids” els resultats. En tot cas, els resultats ho seran més, quants menys períodes a futur s’extrapolin. És ben sabut que les tendències observades en un passat no tenen perquè mantenir-se a futur, però és més raonable pensar que es mantindran, al menys, en un període de temps relativament curt.

PADRÓ (2000-2035) CENS (1960-2035) pob. 2035 R2 pob. 2035 R2

Polinòmica 6.900 0,995 42.000 0,986 Logarítmica 32.000 0,936 35.000 0,965 Lineal 37.700 0,798 35.100 0,966 Exponencial 40.600 0,788 42.500 0,990 Potencial 32.500 0,943 42.500 0,990

5 De fet en algunes estimacions prendrem 2036 com l’any horitzó, doncs les darreres dades més completes son del 2016 i les projectem per quinquennis.

174 Memòria informativa i justificativa Pla General

32.500 30.000 27.500 25.000 22.500 20.000 17.500 15.000 12.500

població padró població 10.000 7.500 5.000 R² = 0,9948 2.500

0

2006 2023 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035

Valors coneguts població Tendència general

Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència padró-polinòmica 2000-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

35.000 32.500 30.000 R² = 0,9358 27.500 25.000 22.500 20.000 17.500 15.000 12.500 població padró població 10.000 7.500 5.000 2.500

0

2006 2023 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035

Valors coneguts població Tendència general

Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència padró-logarítmica 2000-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

175 Memòria informativa i justificativa Pla General

40.000 37.500 35.000 32.500 R² = 0,7976 30.000 27.500 25.000 22.500 20.000 17.500 15.000

població padró població 12.500 10.000 7.500 5.000 2.500

0

2006 2023 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035

Valors coneguts població Tendència general

Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència padró-lineal 2000-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

40.000 37.500 35.000 32.500 R² = 0,7878 30.000 27.500 25.000 22.500 20.000 17.500 15.000

població padró població 12.500 10.000 7.500 5.000 2.500

0

2011 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Valors coneguts població Tendència general

Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència padró-exponencial 2000-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

176 Memòria informativa i justificativa Pla General

35.000 32.500 30.000 R² = 0,9425 27.500 25.000 22.500 20.000 17.500 15.000 12.500 població padró població 10.000 7.500 5.000 2.500

0

2006 2023 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035

Valors coneguts població Tendència general

Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència padró-potencial 2000-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

45.000 40.000

35.000 R² = 0,9855 30.000 25.000 20.000 15.000

població (cens) població 10.000 5.000

0

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035

Valors coneguts població Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència cens-polinòmica 1960-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

177 Memòria informativa i justificativa Pla General

45.000 40.000 35.000 R² = 0,9648 30.000 25.000 20.000 15.000

població (cens) població 10.000 5.000

0

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035

Valors coneguts població Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència cens-logarítmica 1960-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

45.000 40.000 35.000 R² = 0,9648 30.000 25.000 20.000 15.000

població (cens) població 10.000 5.000

0

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035

Valors coneguts població

Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència cens-lineal 1960-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

178 Memòria informativa i justificativa Pla General

45.000 40.000 35.000 R² = 0,99 30.000 25.000 20.000 15.000

població (cens) població 10.000 5.000

0

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035

Valors coneguts població Projecció demogràfica per extrapolació gràfica (tendència cens-potencial 1960-2035) Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Observant aquells resultats on prenem només les dades del padró des de l’any 2000, calculem una població mínima de 26.900 habitants i una màxima de 40.600, per a l’any 2035. Si observem les dades des de 1960 fins el 2016, s’obté una població mínima de 35.000 habitants i una màxima de 42.500 habitants per a l’any 2035. Tenint en compte el coeficient de determinació (R2) de cadascun dels gràfics, la mitjana d’aquest coeficient al primer grup de 2000-2035 és de 0,8917 i la del segon grup de 1960-2035, de 0,979. Quan més s’aproxima aquest coeficient a 1 més precisa es considera la predicció, i la tendència observada des de 1960 fins a 2016, projectant-la a 2035 ens dóna un major coeficient de determinació, i, per tant, de fiabilitat de la predicció.

A partir d’aquí, es poden plantejar tres hipòtesis de creixement per al municipi de Ciutadella, un creixement baix amb una projecció d’habitants per a l’any 2035 de 32.000 habitants, un creixement mitjà amb 35.000 habitants i un creixement alt amb 42.500 habitants.

EXTRAPOLACIÓ GRÀFICA ANY 2035

baix mitjà alt

2.035 32.000 35.000 42.500 diferència 3.359 6.359 13.859 pob. 2016 % creix. respecte pob. 11,73 22,20 48,39 2016

179 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.3.2 Mètode de ratis

Aquest mètode consisteix en partir dels estudis demogràfics d’organismes oficials relatius a àmbits de molta major dimensió, i, per tant, suposadament més previsibles quan a la seva projecció a futur. En aquest cas es parteix de l’estudi demogràfic elaborat per lNE per la població de les Illes Balears en el període 2016-2031. La projecció contempla un escenari on la població estimada per a l’any 2031 és de 1.222.365 habitants per al conjunt de les Illes Balears.

Si l’any 2016 les Illes Balears tenen un total de 1.107.220 habitants (padró 2016) i Ciutadella 28.641 (padró 2016), vol dir que el 2,58674879% de la població balear viu a Ciutadella. Per tant, si extrapolem aquest percentatge al valor global de la projecció descrita al paràgraf anterior s’obté que per a l’any 2031 Ciutadella presentaria una població de 31.620 habitants.

Per tant, el municipi de Ciutadella veuria augmentada la seva població en uns 200 habitants/any, així doncs, l’any 2035 contempla una població estimada de 32.420 habitants.

5.3.3 Mètode de la supervivència de cohorts

Aquest es considera un dels mètodes de predicció més desagregats, precisos i fiables; doncs considera per separat, els naixements i la mortalitat, així com les entrades i sortides per migracions del municipi, per grups d’edat. Els canvis en cada rang d’edat es projecten per quinquennis. En aquest cas realitzem la projecció amb aquest mètode pels anys 2021, 2026, 2031 i 2036 com a any horitzó, emprant com a base les dades del padró de 2016.

La taxa de natalitat mitjana dels darrers 15 anys és a Ciutadella de 10,37 naixements cada 1.000 habitants, a Menorca de 10,25 i a les Illes Balears de 10,77. Considerant que la grandària de la població de Ciutadella no és prou significativa, com per a realitzar una estimació de projecció acurada, es plantegen tres hipòtesis:  Natalitat baixa. Segueix la tendència de l’illa de Menorca: 10,25 naixements cada 1.000 habitants cada any.  Natalitat mitjana. Segueix la tendència del propi municipi de Ciutadella: 10,37 naixements cada 1.000 habitants cada any.  Natalitat alta. Segueix la tendència de les Illes Balears: 10,77 naixements cada 1.000 habitants cada any.

Aquestes mitjanes ja inclouen períodes alts i baixos de natalitat. Per exemple, a Ciutadella, la taxa de natalitat l’any 2015 va ser de 8,01 i l’any 2005 de 12,94. Tot i així, la mitjana global dels darrers 15 anys ha estat del 10,37.

Pel que fa a la taxa de mortalitat (defuncions cada any per cada 1.000 habitants), i seguint el model de les tres hipòtesis plantejades de projecció demogràfica (projecció baixa, mitjana o alta), també es

180 Memòria informativa i justificativa Pla General

prenen els valors de les mitjanes de mortalitat del municipi de Ciutadella, l’illa de Menorca i les Illes Balears. Les tres hipòtesis plantejades són:  Projecció demogràfica baixa = taxa de mortalitat alta. Segons la mitjana a les Illes Balears amb 7,33 defuncions cada 1.000 habitants cada any.  Projecció demogràfica mitjana = taxa de mortalitat mitjana. Segons la mitjana a l’illa de Menorca amb 6,97 defuncions cada 1.000 habitants cada any.  Projecció demogràfica alta = taxa de mortalitat baixa. Segons la mitjana a Ciutadella amb 6,67 defuncions cada 1.000 habitants cada any.

Per fer la projecció demogràfica per supervivència de cohorts ens calen les taxes de mortalitat per sexe i grups d’edat. Aquestes taxes s’obtenen de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), concretament a partir de la “taxa específica de mortalitat (per 1.000 habitants) per illa, grup d’edat, any de defunció i sexe”. Les taxes que s’empren en la projecció demogràfica per supervivència de cohorts és la resultant de la mitjana de les taxes dels anys 2002 fins l’any 2015.

Homes Dones

< 1 3,47 3,37 01-04 0,18 0,15 05-09 0,11 0,09 10-14 0,14 0,09 15-19 0,42 0,15 20-24 0,58 0,17 25-29 0,57 0,18 30-34 0,69 0,31 35-39 1,06 0,49 40-44 1,73 0,85 45-49 2,66 1,32 50-54 4,58 2,05 55-59 6,92 3,09 60-64 10,45 4,18 65-69 16,47 6,62 70-74 26,09 12,23 75-79 46,37 24,16 80-84 81,55 51,53 > 85 169,49 144,78

Taxes de mortalitat per sexe i grups d’edat Font: Elaboració pròpia a partir del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Quant a les migracions, s’ha treballat amb immigracions i emigracions per separat. Per als càlculs es parteix de la mitjana dels últims 17 anys (2000-2016), tant a Ciutadella, com a Menorca i a les Balears. Decidim partir de la mitjana, ja que aquesta la hem calculat en un període on s’ha produït una onada immigratòria alta i a la vegada una onada d’emigració alta i immigració baixa. Per

181 Memòria informativa i justificativa Pla General

exemple, l’any 2007 a Ciutadella van arribar 1.863 immigrants i van marxar 1.297 emigrants, amb un saldo nét de 566 habitants més al municipi. Per contra, l’any 2010 van arribar 1.459 immigrants i van marxar 1.706 emigrants, amb un saldo nét de -247 habitants. Les taxes amb les que s’ha treballat són:  Projecció demogràfica baixa: o Taxa d’immigració baixa. Segueix la tendència del municipi de Ciutadella: 79,10 immigrants cada 1.000 habitants. o Taxa d’emigració alta. Segueix la tendència de l’illa de Menorca: 84,02 emigrants cada 1.000 habitants.  Projecció demogràfica mitjana: o Taxa d’immigració mitjana. Segueix la tendència de les Illes Balears: 92,96 immigrants cada 1.000 habitants. o Taxa d’emigració mitjana. Segueix la tendència de les Illes Balears: 73,40 emigrants cada 1.000 habitants.  Projecció demogràfica alta: o Taxa d’immigració alta. Segueix la tendència de Menorca: 101,31 immigrants cada 1.000 habitants. o Taxa d’emigració baixa. Segueix la tendència del municipi de Ciutadella: 62,46 emigrants cada 1.000 habitants.

CIUTADELLA DE MENORCA. IMMIGRACIONS. DONES

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 TOTAL % aplicar

0-4 36 38 39 48 54 58 30 303 5,72%

05-09 27 27 19 24 35 34 30 196 3,70%

10-14 28 18 18 30 30 21 18 163 3,08%

15-19 40 35 36 41 26 40 28 246 4,65%

20-24 83 66 83 88 62 120 91 593 11,20%

25-29 119 100 96 136 97 168 146 862 16,29%

30-34 111 111 117 114 143 136 112 844 15,95%

35-39 98 79 91 89 135 98 70 660 12,47%

40-44 63 54 47 52 76 50 37 379 7,16%

45-49 38 36 33 41 48 49 48 293 5,54%

50-54 42 44 35 31 30 28 29 239 4,52%

55-59 38 21 22 24 30 20 21 176 3,33%

60-64 20 14 16 15 17 28 14 124 2,34%

65-69 16 12 13 17 16 11 10 95 1,79%

70-74 11 5 9 1 4 5 3 38 0,72%

75-79 2 5 4 8 4 3 3 29 0,55%

80-84 4 3 2 4 3 5 2 23 0,43%

> 85 7 5 4 2 2 3 7 30 0,57%

783 673 684 765 812 877 699 5.293 100%

182 Memòria informativa i justificativa Pla General

Quant als rangs d’edat per a la projecció de supervivència de cohorts de les migracions es pren com a referència dels moviments migratoris, les dades anuals dels últims 7 anys (2010-2016), per municipi, sexe i grup d’edat. La font és l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). Per a les dades de les immigracions i emigracions es prenen els habitants amb residència fora del municipi de Ciutadella que s’empadronen al municipi (immigrants) o que es desempadronen (emigrants).

CIUTADELLA DE MENORCA. IMMIGRACIONS. HOMES

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 TOTAL % aplicar

0-4 43 32 44 50 54 55 40 318 5,82% 05-09 29 12 30 31 35 30 31 198 3,63% 10-14 19 25 18 26 30 28 24 170 3,11% 15-19 25 37 36 30 26 35 32 221 4,05% 20-24 69 43 45 67 62 82 75 443 8,11% 25-29 105 91 65 125 97 161 114 758 13,88% 30-34 99 105 104 120 143 148 138 857 15,70% 35-39 106 109 126 135 135 117 98 826 15,13% 40-44 109 70 68 69 76 80 64 536 9,82% 45-49 41 70 52 49 48 44 36 340 6,23% 50-54 29 40 38 44 30 40 35 256 4,69% 55-59 32 31 18 21 30 26 25 183 3,35% 60-64 17 14 15 30 17 31 23 147 2,69% 65-69 18 7 16 12 16 12 13 94 1,72% 70-74 10 9 11 9 4 5 4 52 0,95% 75-79 5 6 5 0 4 2 4 26 0,48% 80-84 3 1 3 3 3 2 3 18 0,33% > 85 3 6 1 2 2 2 1 17 0,31% 762 708 695 823 812 900 760 5.460 100%

Pel que fa al percentatge global per sexe dels immigrants (altes, habitants de fora de Ciutadella), s’empren les dades del següent quadre, extretes dels globals del últims 7 anys.

Immigrants Emigrants Nombre % Nombre %

Homes 5.460 50,78% 5.587 52,01% Dones 5.293 49,22% 5.155 47,99% Total 10.753 100,00% 10.742 100,00%

Les taxes d’immigració i emigració amb els corresponents percentatges per sexe i grup d’edat s’apliquen sobre la projecció de cohorts feta tenint en compte la natalitat i la mortalitat.

183 Memòria informativa i justificativa Pla General

CIUTADELLA DE MENORCA. EMIGRACIONS. DONES

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 TOTAL % aplicar

0-4 41 34 41 35 40 45 40 276 5,35% 05-09 25 25 30 32 31 27 22 192 3,72% 10-14 19 28 28 34 26 21 25 181 3,51% 15-19 25 35 29 38 33 26 25 211 4,09% 20-24 61 41 61 67 69 79 75 453 8,79% 25-29 97 88 127 107 149 122 154 844 16,37% 30-34 98 117 123 133 155 116 146 888 17,23% 35-39 91 100 108 96 118 90 104 707 13,71% 40-44 50 57 54 58 57 53 58 387 7,51% 45-49 39 32 36 36 48 32 50 273 5,30% 50-54 30 38 32 25 40 28 23 216 4,19% 55-59 23 21 24 20 25 29 18 160 3,10% 60-64 19 21 15 23 26 23 25 152 2,95% 65-69 14 10 10 14 18 8 16 90 1,75% 70-74 5 9 8 4 4 10 12 52 1,01% 75-79 6 4 6 4 5 4 9 38 0,74% 80-84 2 2 3 5 4 1 1 18 0,35% > 85 4 2 3 2 2 1 3 17 0,33% 649 664 738 733 850 715 806 5.155 100%

CIUTADELLA DE MENORCA. EMIGRACIONS. HOMES

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 TOTAL % aplicar

0-4 24 33 33 39 47 42 39 257 4,60% 05-09 25 31 25 32 31 31 25 200 3,58% 10-14 27 23 24 30 32 17 25 178 3,19% 15-19 29 23 34 25 34 27 30 202 3,62% 20-24 40 52 47 50 63 47 67 366 6,55% 25-29 75 72 104 88 120 108 149 716 12,82% 30-34 90 119 132 122 179 151 185 978 17,50% 35-39 112 126 122 140 119 129 121 869 15,55% 40-44 90 85 90 94 85 71 90 605 10,83% 45-49 58 58 56 54 66 42 50 384 6,87% 50-54 29 48 45 38 41 34 36 271 4,85% 55-59 27 21 33 27 32 30 26 196 3,51% 60-64 14 12 25 23 21 22 26 143 2,56% 65-69 16 13 10 16 21 25 12 113 2,02% 70-74 12 7 5 2 9 6 8 49 0,88% 75-79 7 7 3 3 4 5 5 34 0,61% 80-84 1 2 0 2 2 1 4 12 0,21% > 85 2 3 1 1 5 0 2 14 0,25% 678 735 789 786 911 788 900 5.587 100%

A continuació es mostren els resultats obtinguts d’aplicar totes les hipòtesis esmentades per a cadascuna de les projeccions (baixa, mitjana i alta).

184 Memòria informativa i justificativa Pla General

PROJECCIÓ DEMOGRÀFICA 2036 BAIXA. SUPERVIVÈNCIA DE COHORTS

Població Amdós Homes Dones % Homes 2036 % Dones 2036 per edat sexes total 27.196 12.708 14.488 -46,73 53,27 0-4 1.452 758 694 -2,79 2,55 5-9 1.178 591 587 -2,17 2,16 10-14 1.430 736 694 -2,71 2,55 15-19 1.468 729 739 -2,68 2,72 20-24 1.442 698 744 -2,57 2,74 25-29 1.630 833 797 -3,06 2,93 30-34 1.477 701 776 -2,58 2,85 35-39 1.219 554 665 -2,04 2,45 40-44 772 327 445 -1,20 1,64 45-49 969 332 637 -1,22 2,34 50-54 1.540 671 869 -2,47 3,20 55-59 2.174 973 1.201 -3,58 4,42 60-64 2.420 1.167 1.253 -4,29 4,61 65-69 2.221 1.111 1.110 -4,09 4,08 70-74 1.923 898 1.025 -3,30 3,77 75-79 1.472 717 755 -2,64 2,78 80-84 1.074 478 596 -1,76 2,19 > 85 1.335 434 901 -1,60 3,31

homes dones

> 85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49

edats 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

-6,0 -5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 % de població % dones any 2036 % homes any 2036

185 Memòria informativa i justificativa Pla General

PROJECCIÓ DEMOGRÀFICA 2036 MITJANA. SUPERVIVÈNCIA DE COHORTS

Població per Amdós % Homes % Dones Homes Dones edat sexes 2036 2036 total 44.061 21.141 22.920 -47,98 52,02 0-4 2.377 1.235 1.142 -2,80 2,59 5-9 1.924 963 961 -2,19 2,18 10-14 2.143 1.097 1.046 -2,49 2,37 15-19 2.164 1.067 1.097 -2,42 2,49 20-24 2.389 1.125 1.264 -2,55 2,87 25-29 3.057 1.489 1.568 -3,38 3,56 30-34 3.319 1.565 1.754 -3,55 3,98 35-39 3.372 1.625 1.747 -3,69 3,96 40-44 2.854 1.410 1.444 -3,20 3,28 45-49 2.702 1.262 1.440 -2,86 3,27 50-54 2.833 1.374 1.459 -3,12 3,31 55-59 3.053 1.448 1.605 -3,29 3,64 60-64 3.043 1.501 1.542 -3,41 3,50 65-69 2.669 1.340 1.329 -3,04 3,02 70-74 2.227 1.050 1.177 -2,38 2,67 75-79 1.622 786 836 -1,78 1,90 80-84 1.093 471 622 -1,07 1,41 > 85 1.220 333 887 -0,76 2,01

homes dones

> 85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49

edats 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

-6,0 -5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 % de població % dones any 2036 % homes any 2036

186 Memòria informativa i justificativa Pla General

PROJECCIÓ DEMOGRÀFICA 2036 ALTA. SUPERVIVÈNCIA DE COHORTS Població Ambdós % Homes % Dones Homes Dones per edat sexes 2021 2021 total 59.765 29.459 30.306 -49,29 50,71 0-4 3.310 1.713 1.597 -2,87 2,67 5-9 2.841 1.418 1.423 -2,37 2,38 10-14 2.798 1.465 1.333 -2,45 2,23 15-19 2.815 1.414 1.401 -2,37 2,34 20-24 3.311 1.547 1.764 -2,59 2,95 25-29 4.519 2.180 2.339 -3,65 3,91 30-34 5.163 2.498 2.665 -4,18 4,46 35-39 5.396 2.730 2.666 -4,57 4,46 40-44 4.675 2.442 2.233 -4,09 3,74 45-49 4.142 2.090 2.052 -3,50 3,43 50-54 3.891 1.966 1.925 -3,29 3,22 55-59 3.782 1.857 1.925 -3,11 3,22 60-64 3.567 1.795 1.772 -3,00 2,96 65-69 3.047 1.545 1.502 -2,59 2,51 70-74 2.459 1.182 1.277 -1,98 2,14 75-79 1.751 849 902 -1,42 1,51 80-84 1.143 482 661 -0,81 1,11 > 85 1.155 286 869 -0,48 1,45

homes dones

> 85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49

edats 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

-6,0 -5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 % de població % dones any 2036 % homes any 2036

187 Memòria informativa i justificativa Pla General

Aplicant en el mètode de supervivència de cohorts una hipòtesis extrema, Ciutadella podria arribar a perdre població (sobretot amb les emigracions), de l’ordre de 1.445 habitants en 20 anys (passar de 28.641 l’any 2016 a 27.196 l’any 2036, és a dir, veure disminuïda la seva població en un 5,05%). Però aplicant la hipòtesi extrema contrària, podria arribar fins a un màxim de 59.765 habitants, és a dir, augmentar la seva població per a l’any 2036 en un 108,67%. Per a la hipòtesis mitjana, s’augmentaria la població en un 53,84%, arribant als 44.061 habitants.

SUPERVIVÈNCIA DE COHORTS 2036

baix mitjà alt

2036 27.196 44.061 59.765 diferència vers 2016 -1.445 15.420 31.124

% creixement respecte -5,05% 53,84% 108,67% població 2016

Resulta interessant aprofundir en els resultats obtinguts per tal de treure conseqüències sobre el futur de Ciutadella.

CIUTADELLA 2036

BAIX MITJÀ ALT

Naixements 5.480 6.671 7.960 Defuncions 4.124 4.731 5.082 Saldo natural 1.356 1.940 2.878 Immigracions 45.037 64.015 78.667 Emigracions 47.838 50.545 48.500 Saldo migratori -2.801 13.470 30.167 Saldo global -1.445 15.410 33.045

Tal i com es pot comprovar al quadre superior, els moviments migratoris són els que poden fer créixer o decréixer la població de Ciutadella considerablement. Amb les taxes de natalitat i mortalitat aplicades, la població en 20 anys pot créixer entre 1.356 i 2.878 habitants, per contra, el saldo migratori està del ordre de -2.801 habitants fins als 30.167.

En la primera hipòtesis de creixement baixa, la piràmide de població pot arribar a sobtar en un primer moment, ja que la part central és molt estreta en comparació amb la base i la part alta. Aquest fenomen és degut a que més del 80% dels emigrants són els que tenen una edat compresa

188 Memòria informativa i justificativa Pla General

entre els 15 i els 59 anys, i en la hipòtesi primera, es considera una emigració alta (la mitjana de l’illa de Menorca en els darrers 17 anys, 84,02‰) i una immigració baixa (la mitjana de Ciutadella en els darrers 17 anys, 79,10‰). Amb aquestes taxes, Ciutadella veuria reduïda la seva població en 2.801 habitants (només tenint en compte migracions). Per evitar aquest escenari, cal fixar la població adulta al municipi.

2036 2000 2016 Baix Mitjà Alt 3.814 4.450 4.060 6.444 8.949 <15 16,64% 15,54% 14,93% 14,63% 14,97% CIUTADELLA 16.036 19.786 15.111 28.786 41.261 DE 15-64 MENORCA 69,95% 69,08% 55,56% 65,33% 69,04% 3.075 4.405 8.025 8.831 9.555 >64 13,41% 15,38% 29,51% 20,04% 15,99%

22.925 28.641 27.196 44.061 59.765

Tal i com es pot comprovar al quadre superior, el percentatge de gent gran amb la hipòtesi primera (29,51%) és molt superior que a la tercera hipòtesi (15,99%). És un resultat que no sorprèn, ja que les migracions es produeixen en la franja d’edat adulta, fent créixer el grup d’adults i disminuint el percentatge de grans, infants i joves (menors de 15 anys). El percentatge també és superior a la hipòtesi tercera, ja que els immigrants fan pujar la taxa de natalitat, i per tant, el grup amb un percentatge de gent gran menor seria el de la tercera hipòtesi.

En la segona hipòtesi es consideren unes taxes d’immigració del 92,96 i d’emigració del 73,40‰. Ambdues taxes són la mitjana de les Illes Balears en els darrers 17 anys. I a la tercera hipòtesi es considera una taxa d’immigració del 101,31‰ (la mitjana de l’illa de Menorca dels darrers 17 anys) i una taxa d’emigració de 62,46‰ (la mitjana de Ciutadella dels darrers 17 anys).

Un altre índex extrapolable de les piràmides d’edat generades a partir del mètode de supervivència de Cohorts, és l’índex de dependència global, que expressa la proporció que existeix entre la població dependent i l’activa, de la que la primera depèn. En aquest aspecte és interessant, doncs, ressaltar l’efecte positiu que aporta la immigració en un territori.

2036 2000 2016 Baix Mitjà Alt

Índex de dependència global 42,96 44,75 79,97 53,06 44,85

L’índex de dependència global es calcula amb la població de 65 anys i més i de menys de 15 anys per cada 100 habitants de 15 a 64 anys, és a dir, la població d’infants, joves i gent gran que depenen dels adults.

189 Memòria informativa i justificativa Pla General

Tal i com es mostra en el quadre anterior, dels tres escenaris plantejats quant a la projecció demogràfica per supervivència de cohorts, el que presenta un índex de dependència global més baix és l’escenari alt, on la immigració és més alta.

5.3.4 Comparació de mètodes

De la comparació dels resultats dels tres mètodes emprats, es dedueix un escenari baix de 27.196 habitants per a l’horitzó de l’any 2036, i un escenari alt de 44.061 habitants, tot i que en el mètode de projecció de cohorts, per a l’escenari de projecció demogràfica alta, la població sigui de 59.765, escenari que contempla una immigració molt alta (la de la mitjana de l’illa de Menorca dels últims anys és de 101,31‰), quan la mitjana a Ciutadella dels darrers anys ha estat del 79,10‰. Es pot comprovar com l’escenari alt del mètode d’extrapolació gràfica coincideix pràcticament amb l’escenari mitjà del mètode per projecció de cohorts. Així doncs, com a mínim aquest Pla General ha de permetre un creixement fins a 44.061 habitants per a l’any 2036, veient Ciutadella augmentada la seva població en un 53,84%.

Escenaris Baix Mitjà Alt 2035 32.000 35.000 42.500 diferència pob. 3.359 6.359 13.859 Extrapolació 2016 gràfica % creix. respecte 11,73% 22,20% 48,39% pob. 2016

2035 32.420 diferència pob. 3.779 2016 Mètode de ratis % creix. respecte 13,19% pob. 2016

2036 27.196 44.061 59.765 diferència pob. -1.445 15.420 31.124 Projecció de 2016 Cohorts % creix. respecte -5,05% 53,84% 108,67% pob. 2016

Finalment, cal fer especial esment no només a la població empadronada, ans dels visitants i treballadors estacionals que arriben a Ciutadella. Tal i com ja s’ha esmentat anteriorment, a tall

190 Memòria informativa i justificativa Pla General

d’exemple, el dia amb un major Índex de Pressió Humana (IPH)6 de l’any 2016 a l’illa de Menorca va ser el 12 d’agost, amb un total de 222.862 persones, és a dir, una densitat màxima de població de 317,56 persones/km2, on el 41,10% és població empadronada a l’illa i el 58,90% restant, visitants i treballadors estacionals. Si ens hi fixem en l’IPH de tots els dies de l’any 2016, a l’illa de Menorca hi ha un IPH de 129.415 persones/dia de mitjana, és a dir, un 70,78% es tractaria de la població empadronada i el 29,22% restant de visitants i treballadors no empadronats.

Si extrapolem aquestes dades per a l’escenari de projecció demogràfica (que contempla només els habitants residents) contemplada per a aquest Pla General, de 44.061 habitants i tenint en compte l’IPH mitjà de l’any 2016 a l’illa de Menorca, es pot deduir un IPH màxim a Ciutadella de 62.250 persones, on 44.061 són residents i 18.189 visitants i/o treballadors estacionals.

6 Indicador de Pressió Humana (IPH). Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears.

191 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.4. Justificació de la capacitat de població i dels estàndards urbanístics

En aquest capítol abordarem el càlcul del potencial de població d’acord amb el Decret 2/1996 de 16 de gener, sobre regulació de capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial, i justificarem el compliment dels estàndards d’espais lliures i dotacions.

Aquests càlculs i justificacions hauran de ser completades i detallades pel Pla d’Ordenació Detallada que desplegui aquest Pla General.

5.4.1 Càlcul de la capacitat de població del Pla General d’acord amb el Decret 2/1996

Abordem en aquest apartat els criteris per realitzar el càlcul del potencial de població del Pla General i el POD que el desplega, d’acord amb el Decret 2/1996 de 16 de gener, sobre regulació de capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial.

Aquest determina que, per fer aquest càlcul, s’han de establir uns índex de intensitat dels usos residencial i turístic a la normativa del Pla General, que serviran de base per al càlcul de les capacitats de població resultants de les determinacions del plantejament i, aplicats en cada projecte que hagi de ser objecte de llicència municipal d'obres, garantiran que en l'execució efectiva dels plans no es superen aquestes capacitats de població.

L'índex d'intensitat de l'ús residencial determinarà, per a cada unitat d'habitatge, la superfície mínima de parcel·la neta necessària per a la seva construcció. El corresponent a l'ús turístic determinarà, per a cada plaça d'allotjament turístic, la superfície mínima de parcel·la neta necessària per a la seva construcció. En els terrenys en què sigui possible la implantació de tots dos usos es definiran tots dos índexs. Aquests índexs s'expressaran en forma de fracció en la qual el numerador serà sempre la unitat d'habitatge o plaça turística, segons es tracti, i el denominador la superfície de parcel·la neta necessària per a la construcció d'aquesta unitat.

L’esmentat Decret estableix també que fins no aprovar els nous instruments de planejament general, les corporacions municipals han de tramitar una Norma Complementària del Planejament Municipal que fixi els índexs d'intensitat d'ús i determini les capacitats màximes de població possibles en cadascuna de les qualificacions definides. Fixa a més, alguns criteris per fer-ho, com ara que en les zones d’ús residencial, en el càlcul de l'índex es consideri una capacitat de 3 habitants per habitatge.

Així ho va fer l’Ajuntament de Ciutadella en una Norma Complementaria aprovada per la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca el 9 de desembre de 1999, estimant però, que a cada habitatge li correspondrien 4 persones, en lloc dels 3 establerts al Decret.

L’article 12.1 de l’esmentat Decret permet que l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva dels diferents instruments de planejament, previ informe de les Conselleries de Turisme i Obres Públiques i Ordenació del Territori del Govern de la CAIB, exoneri de la fixació dels índexs d'intensitat d'ús d'aquelles zones ordenades pels seus instruments de planejament en què, en funció del grau de consolidació de la zona o de les característiques específiques de la tipologia d’edificació,

192 Memòria informativa i justificativa Pla General

es consideri aquest índex irrellevant o difícilment compatible amb aquesta tipologia. En base a això l’Ajuntament de Ciutadella, tot considerant que el casc urbà tenia un grau de consolidació aleshores del 85%, va demanar l’exoneració de la fixació dels índex d’intensitat d’ús per a les zones corresponents (claus 11, 12, 13 i 15).

En canvi la Norma Complementària inclou índex molt detallats per cada sector i subzona, atenent a les seves ordenances, i amb un rang de variació molt considerable.

Així per la subzones 14 oscil·laren entre 200 i 1.000 m2 per habitatge i s’estableixen 50 m2 per plaça turística. Per les subzones 16 oscil·laren entre 161 i 13.333 m2 per habitatge i entre 26 i 76 m2 per plaça turística. Per les subzones 17 oscil·laren entre 111 i 2.000 m2 per habitatge i entre 28 i 217 m2 per plaça turística. Per les subzones 18 oscil·laren entre 137 i 500 m2 per habitatge i entre 28 i 125 m2 per plaça turística. Per les subzones 19 oscil·laren entre 117 i 268 m2 per habitatge i entre 29 i 67 m2 per plaça turística. Per les subzones 20 oscil·laren entre 313 i 13.333 m2 per habitatge i entre 78 i 3.333 m2 per plaça turística.

Atenent a les prescripcions de la Comissió Insular d’Urbanisme, l’Ajuntament completa els quadres corresponents a les claus de sòl urbà 16, 17, 18, 19 i 20, tot determinant expressament les capacitats màximes de població (46.924 habitants en conjunt). També inclou la capacitat màxima de població a la subzona 14, inclosa al nucli principal (4.967 habitants).

A partir d’aquests criteris, calcula el potencial resultant que resulta:

Sòl urbà 76.804 Nucli principal 29.880 Urbanitzacions 46.924 Sòl urbanitzable programat 9.075 A-1 Cala n'Blanes 1.083 A-2 Son Blanc 1.704 A-3 Cala Santandria 466 B-4 1.040 B-5 2.936 B-7 B-8 1.846 Sòl urbanitzable no programat 34.112 B-1 2.404 B-2 2.278 B-3 476 B-6 C-1 3.852 C-2 1.703 C-3 1.794 C-4 2.013 C-5 3.615 C-6 3.117 C-7 6.045 C-8 6.145 C-9 670 C-10 TOTAL 119.991

193 Memòria informativa i justificativa Pla General

Aquesta xifra és lleugerament inferior a la que fixa el Pla General vigent de 122.004 habitants.

Les xifres de les urbanitzacions són:

Cala Morell 6.032 Cales Piques 4.721 Torre del Ram I 1.318 Torre del Ram II 1.730 Torre del Ram III 2.186 Cala n'Blanes 1.966 Caleta Santandria 2.820 Son Paborde 822 Son Carrió 2.506 Cala Blanca A 1.811 Cala Blanca B 2.237 Cala Blanca C 1.353 Son Cabrisses 500 Cap d'Artrutx I 4.897 Cap d'Artrutx II 4.682 Son Xoriguer 3.859 Serpentona 2.516 UA 16 112 Vorera Esquerra de Santandria 856 Total 46.924

El POD fixarà els índex d’intensitat d’ús residencial i turístic per a cada zona i subzona. El producte de l’índex d’intensitat d’ús residencial o turístic de cada qualificació o zona d’ordenació, per la superfície total de terrenys que tinguin assignada la dita qualificació, o corresponguin a la zona d’ordenació esmentada, això determinarà la capacitat màxima de població en dita subzona. La suma de totes les capacitats màximes de cada zona d’ordenació més el de les capacitats globals dels sectors urbanitzables determinarà la capacitat de població total del municipi.

Aquest PG i el POD que el desplega defineixen amb total precisió la ordenació i els aprofitaments de totes les àrees subjectes a transformació (unitats d’actuació i sectors), establint edificabilitats i nombre d’habitatges màxims. D’aquí se’n dedueix doncs una capacitat màxima de població. També la normativa del POD ho ha de fer per a cada unitat zonal en sòl urbà i urbanitzable, el que equival a fixar els índex de intensitat dels usos residencial i turístic requerits. Per això es fixen a continuació els criteris que el POD haurà de respectar i completar per fer els càlculs de la capacitat de població de la forma més detallada i precisa possible. Aquests són: a) Quant al casc urbà s’han prendre els àmbits censals i valorar els que estan consolidats en més del 90% (descomptant evidentment, la superfície de les actuacions de transformació urbanística). En aquests àmbits es suposa que es concentra la població existent. b) Pel que fa a les zones de transformació urbanística (unitats d’actuació i sectors) prendre la capacitat de població calculada i fixada normativament amb tot detall per cadascuna d’elles. Aquests càlculs respectaran igualment el Decret 2/1996, on cada habitatge equival a 3 habitants. c) En les zones turístiques s’aplicaran els criteris de còmput establerts pel el Pla Territorial Insular.

194 Memòria informativa i justificativa Pla General

d) En cas de trobar un àmbit no consolidat en més del 90% es determina el nombre màxim d'habitatges i places turístiques igual que si estiguessin en un sector o una UA. e) A les zones rurals la proposta de la normativa del Pla és la de congelar la parcel·lació actualment existent, amb un límit màxim de 90 m2 construïts per parcel·la registral. Atenent a la possible existència d'edificacions legalment aixecades que puguin tenir majors superfícies construïdes i al fet que es puguin destinar algunes parcel·les a usos dotacionals o no residencials, es prendrà als sols efectes d'aquest càlcul el criteri de computar un màxim d'un habitatge per parcel·la, amb 3 habitants per habitatge. Aquesta xifra és considerat un màxim que podrà ésser reduït en el POD atenent a les condicions precises de cada àmbit.

Aplicant aquests criteris a cada àmbit del municipi obtenim la capacitat màxima del planejament. Si considerem les previsions demogràfiques en l’horitzó del 2031 i del 2036, s’ha de verificar que majoritàriament es poden cobrir amb el desplegament de les unitats i sectors previstos.

Aquest Pla General estableix en la seva normativa, a banda d’altres determinacions, l’ús global majoritari, la densitat bruta màxima de població, i l’índex d’edificabilitat bruta màxima en actuacions de transformació urbanística en sòl urbà per cada zona d’ordenació urbanística.

195 Memòria informativa i justificativa Pla General

Aquests índex són: Densitat bruta màxima Edificabilitat bruta habitatges/hectàrea m2/m2 Casc antic 60 0,75 Eixample 65-75 1,00 Extensiva en nucli tradicional 40 0,40 Extensiva en zona turística 25 0,30

Per a cada sector de sòl urbanitzable directament ordenat o no ordenat directament la normativa d’aquest Pla General estableix també, a banda d’altres determinacions, l’ús global majoritari, la densitat bruta màxima de població, i l’índex d’edificabilitat bruta màxim, a més de la reserva d’habitatge protegit.

Aquests són:

Densitat bruta màxima edificabilitat bruta màxima habitatges / hectàrea m2 / m2 Canal Salat 40 0,50 Son Marçal 45 0,50 Ciutat de Palma 60 0,50 65, podent-se augmentar fins a 75, General Morera sempre que aquest increment es destini 0,50 a habitatge amb algun tipus de protecció Es Port Vell 40 0,40 Melitón Pérez 65 0,50 Sa Coma 40 0,40 Es Port Nou 11,67 0,40 Son Eloi 20 0,40 Son Oleo 20 0,40 Son Carrió * 0,35

* 42 places d’allotjament en habitatge unifamiliar aïllat (sense incloure en aquest màxim les 12 places ja construïdes) i 180 places d’ús hoteler

Aquestes determinacions i criteris definits per el Pla General s’han de respectar i desplegar més detalladament en el POD, per calcular detalladament el potencial de població i servir igualment per establir l'aprofitament urbanístic de cada àrea.

196 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.4.2 Justificació del compliment de les determinacions relatives a espais lliures

Quant als espais lliures haurem de demostrar que el Pla General compleix, tant amb els estàndards corresponents a la població actual, com en funció de les previsions del futur creixement de la mateixa. Igualment s’haurà de justificar que no es disminueix la superfície d’espais lliures respecte als aprovats en el Pla General vigent.

Presentarem aquesta justificació per separat, tant respecte al nucli de Ciutadella i a les seves extensions, com per el conjunt de les urbanitzacions. I ho farem suposant alhora, que la major part de la població estacional, s’allotja, precisament, en aquestes urbanitzacions.

Partim dels nuclis establerts al PTI, subdividint-los en nuclis urbans i zones turístiques:

Nuclis urbans: Nucli tradicional de Ciutadella i altres nuclis tradicionals (vorera esquerra de Santandria).

Zones turístiques: Cala Galdana i Serpentona, Cap d’Artrutx (Son Xoriguer, Cala en Bosc, Cap d’Artrutx), Sa Caleta-Santandria (Cala Blanca, Santandria, Son Blanc, Sa Caleta, Son Carrió, Son Cabrisses), Torre del Ram (Torre del Ram, Cala en Blanes, Cales Piques) i Cala Morell.

Veiem-ho doncs en primer lloc respecte al nucli de Ciutadella i el seu entorn.

Considerant la disposició transitòria tercera de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears (LUIB), per a la determinació de la proporció d’espais lliures públics s’han de seguir les regles següents:  Per als nuclis existents de caràcter tradicional que tinguin unes tipologies predominants de nucli antic i de zones intensives amb una població inferior als 3.000 habitants, la proporció d’espais lliures públics no pot ser inferior a 2 m2 per habitant.  Per a la resta de casos, la proporció no pot ser inferior a 5 m2 per habitant.  En cap cas no es pot disminuir la superfície dels espais lliures públics existents a l’entrada en vigor d’aquesta llei. Als efectes de ser computables per al compliment de l’estàndard, els espais lliures públics han de formar part d’un sistema coherent des del punt de vista de l’accessibilitat de la població a què serveix.

Prendrem doncs una proporció de 5 m2 per habitant. Segons el padró municipal de 2017 la població total del municipi és de 28.838 habitants. D’aquests correspondrien al nucli de Ciutadella, tot incloent Son Blanc, Sa Caleta i Santandria, uns 25.391.7

Això exigiria una superfície mínima de 126.955 m2 d’espais lliures, tenint en compte la població del nucli de Ciutadella i el seu entorn, i d’altra banda, una superfície mínima de 144.190 m2 d’espais lliures, tenint en compte el total de la població de Ciutadella.

Si considerem la població potencial en l’horitzó del Pla General, tot mantenint la mateixa proporció que avui resideix en el nucli de Ciutadella (88,05% de 28.838, o sigui 25.391 habitants, o bé la

7 De fet les darreres dades desagregades son de 2014, amb un total de 29.282 habitants, 450 més dels actuals, i 25.391 al àmbit que hem comentat. Prenem doncs aquesta xifra, tot i que segurament és avui lleugerament inferior.

197 Memòria informativa i justificativa Pla General

mateixa proporció de 44.061 l’any 2036, o sigui 38.794 habitants), un cop desplegats els sectors del sòl urbanitzable, o les unitats d’actuació que els han d’acollir en aquest àmbit, precisaríem justificar una superfície de 126.955 m2 d’espais lliures (o 193.970 m2 en 2036).

Ara bé, al mateix temps que amb els estàndards anteriors, s’ha de complir amb l’exigència de no disminuir la superfície dels espais lliures públics existents a l’entrada en vigor de la LUIB, d’acord amb la seva disposició transitòria tercera, i aquests han de formar part d’un sistema coherent des del punt de vista de l’accessibilitat de la població a què serveixen. Una major exigència seria encara mantenir o superar la dimensió dels espais lliures previstos en el planejament vigent, es a dir en el Pla General d'Ordenació Urbana de Ciutadella aprovat definitivament en data 28 de maig de 1991.

Cal tenir en compte la disposició transitòria setena de la LUIB, que indica que tots els espais lliures que s'han considerat en el còmput per al càlcul dels estàndards mínims de zones verdes i espais lliures públics en el planejament vigent a la entrada en vigor d'aquesta llei, poden continuar computant a tots els efectes, sense que els sigui d'aplicació les condicions imposades en aquesta llei i altra normativa concordant.

Si prenem com a referència el text refós del Pla General aprovat definitivament el 28 de maig de 1991, en les pàgines 65 i 66 de la Memòria estableix una proporció per a tot el terme municipal (en cas d'executar-se totes les previsions del mateix) de 9,547 m2 per habitant.8 Al nucli de Ciutadella s'estableix una proporció de 11,56 m2/habitant, amb una població potencial de 31.724 habitants i en les àrees turístiques es fixa una proporció determinada tot i que indica que els dèficits existents es pal·liaran amb el desenvolupament dels sectors urbanitzables no programats.

No Classificació Existent Programat programat Total (ha) del sòl (ha) (ha) (ha) Plaça d'es Born SU 0,35 0,35 Plaça dels Pins SU 0,75 0,75

Pla de Sant Joan SU 0,93 0,93

Canal Salat 1ª SU 1,09 1,09 fase Canal Salat 2ª SU 4,34 4,34 fase Canal Salat 3ª SNU 11,2 11,2 fase Es Pinaret SNU 18,03 18,03 3,12 15,54 18,03 36,69

Sistema General d’espais lliures al nucli de Ciutadella i al seu entorn segons Pla General 1991 Font: Memòria Pla General Ciutadella 1991, pàgina 65

Cal advertir que aquestes xifres feien referència a unes expectatives que s’han demostrat força allunyades de la realitat. La posterior adaptació a les DOT i al PTI va suposar desclassificar una

8 De fet avalua el potencial de població en 122.004 habitants, ben lluny del que proposa aquest Pla General.

198 Memòria informativa i justificativa Pla General

considerable extensió de sòl urbanitzable no programat, amb els corresponents espais lliures de sistema general inclosos en cada sector desclassificat.

Com que la disposició transitòria tercera de la LUIB prohibeix la disminució de la superfície dels espais lliures existents a la seva entrada en vigor, i no a la proporció de superfície per habitant, la opció més exigent seria la de considerar la superfície d’espais lliures prevista en el Pla General vigent pel nucli de Ciutadella, incloent Es Pinaret, unes 18,03 ha, malgrat que aquesta xifra no hagi estat mai consolidada.

Classificació Superfície Tipus de nucli del sòl (m2) SUDO Es Port Vell SB 10.137 Nucli tradicional PE Sa Vinyeta SR 59.969 Sòl rústic comú

Canal dels Horts - SG EL en sòl rústic adscrit al SR 22.195 Sòl rústic comú SUDO General Morera

Sa Coma - SG EL en sòl rústic SR 14.645 Sòl rústic comú adscrit al SUDO Sa Coma

Canal Salat SU 52.712 Nucli tradicional Plaça d'es Born i SU 17.081 Nucli tradicional plaça dels Pins

Pla de Sant Joan SU 10.547 Nucli tradicional PU a ZMT SU 159.039 Nucli tradicional SUDO Canal Salat SB 33.891 Nucli tradicional Santandria SU 16.428 Santandria (ZT) Tanca des Pi des SR 78.492 Sòl rústic protegit Llamp Es Pinaret SR 182.315 Sòl rústic comú

A tocar de la cala des Frares i la cala SR 66.232 Sòl rústic protegit en Busquets

Litoral SU 111.047 Sa Caleta (ZT)

Total 834.731 SG EL en SU 366.855 410.883 SG EL en SB 44.028 SG EL en SR 423.848

Total sense ZMT 675.692

199 Memòria informativa i justificativa Pla General

El còmput total dels espais lliures que formen part del sistema general del present Pla General al nucli de Ciutadella i el seu entorn és de 834.731 m2, superant els 366.900 m2 del Pla General de 1991. En aquest còmput incloem la Zona Marítim Terrestre (ZMT en endavant) dins del cinturó verd i blau plantejat des de l’Avanç d’aquest Pla General, tot considerant que forma part del sistema general d’espais lliures, tal i com es mostra al plànol d’Estructura General i Orgànica d’aquest PG. Però, fins i tot si no es té en compte aquesta superfície de la ZMT, i la total queda reduïda a un total de 675.692 m2, encara supera el proposat al Pla General de 1991.

Tanmateix si es computa la superfície d’espais lliures que pertany al sistema general d’espais lliures en sòl urbà i urbanitzable, computant els espais lliures dins de la ZMT, la superfície és de 410.883 m2, superant la xifra del Pla General vigent.

Sistema General d’espais lliures i equipaments al nucli de Ciutadella i al seu entorn al PG

Així mateix, considerant la població potencial en l’horitzó del Pla General segons la projecció demogràfica desplegada en aquesta memòria, 44.061 habitants per al municipi de Ciutadella l’any

200 Memòria informativa i justificativa Pla General

2036, es precisarien 220.305 m2 d’espais lliures com a sistema general. Tenint en compte el còmput d’aquest Pla General, 675.692 m2 sense incloure l’espai lliure de la ZMT, es compleix amb escreix l’establert a l’article 37.f) de la LUIB. Tanmateix, en l’escenari més desfavorable, si tenim en compte el sòl vinculat als sectors de sòl urbanitzable que formen part del SG d’Espais Lliures d’aquest Pla General (SUDO Es Port Vell, el SG EL en sòl rústic adscrit al SUDO General Morera, el SG EL en sòl rústic adscrit al SUDO Sa Coma i el SUDO Canal Salat), així com l’àmbit d’es Pinaret (182.315 m2) i l’àmbit de la Tanca des Pi des Llamp (78.492 m2), s’obté un total de 516.332 m2 d’espais lliures del sistema general consolidats, superant els mínims de la LUIB.

Considerem a més l’Índex de Pressió Humana (IPH) repartit en tots els dies de l’any, on la població empadronada suposa un 70,78% del total i el 29,22% restant són visitants i treballadors no empadronats. Extrapolant aquest percentatge al cas de Ciutadella, amb una hipòtesi extrema, tindríem avui una pressió afegida al casc de Ciutadella equivalent a 18.190 visitants, fent un total de 62.251 habitants i visitants en l’horitzó del Pla General. D’acord amb aquest plantejament i l’estàndard de 5 m2 d’espai lliure per habitant, es precisaria justificar un total de 311.253 m2 d’espais lliures. El còmput total pel que aposta aquest PG és de 834.731 m2 d’espais lliures del sistema general, superant, per tant, l’establert a la LUIB, tot considerant només els espais lliures que pertanyen al sistema general i es troben en sòl urbà, a més del vinculat a Sa Vinyeta, s’obté un total de 315.777 m2 d’espais lliures, superant els 311.253 m2.

A la memòria dels estudis econòmics de planejament d’aquest Pla General s’avaluen les actuacions aïllades vinculades al sistema general d’espais lliures que es defensa en aquesta memòria i al plànol d’Estructura General i Orgànica d’aquest Pla General, així com l’avaluació dels ingressos corresponents a la cessió del sòl als sectors de sòl urbanitzable.

201 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.4.3 Justificació del compliment de les determinacions relatives a equipaments

Quant als equipaments, tot i que no hi ha cap exigència legal que obligui a complir uns determinats estàndards, es defineixen com a sistema general d’equipaments comunitaris aquells que es troben al servei del conjunt de la població i que apareixen recollits al plànol d’Estructura General i Orgànica del Territori d’aquest PG. D’altra banda, tenen la consideració de sistemes locals la resta d’equipaments d’ús públic o col·lectiu privat al servei d’un determinat sector urbà i es recullen al Pla d’Ordenació Detallada.

En total, aquest Pla General destina 640.517 m2 de sòl a sistema general d’equipaments comunitaris. Si considerem el conjunt de la població actual, 28.838 habitants (padró 2017) i la màxima població potencial en l’horitzó d’aquest Pla General, 44.061 en 2036, s’obté un rati en brut, sense comptar usos detallats, d’entre 22,21 i 14,54 m2 de sòl destinat a sistema general d’equipaments per habitant, respectivament. Ara bé, hi ha equipaments que suposen una demanda major de sòl per habitant, com per exemple els esportius i els docents, i tenint en compte que la definició dels terrenys destinats a espais lliures públics, equipaments i centres de les infraestructures i serveis, en funció de la capacitat potencial del pla ve donada al Pla d’Ordenació Detallada, el compliment dels estàndards considerats es justificaran a la corresponent memòria del POD.

Donat que la major part dels equipaments es concentren, per les seves característiques al nucli de Ciutadella, considerarem un únic càlcul pel conjunt de la població, tant actual, 28.838 habitants (padró de 2017), com la màxima potencial en l’horitzó d’aquest Pla General, 44.061 en 2036.

Pel que fa a les necessitats d’equipaments, la LUIB no estableix uns estàndards mínims per habitant. Així doncs, aquest Pla General en determina un mínim que el POD haurà de justificar mitjançant tant equipaments públics com privats, del sistema general o local.

Els estàndards considerats per habitant que el POD haurà de justificar són els següents:

Docent 3,00 m2 sòl /habitant Sanitari-assistencial 0,40 m2 sòl /habitant i/o 0,10 m2 sostre /habitant Esportiu 3,00 m2 sòl /habitant Cultural-social 0,30 m2 sostre /habitant Administratiu 0,35 m2 sostre /habitant Abastament 0,20 m2 sòl /habitant

Es recullen els equipaments i reserves de sòl que formen part del sistema general d’equipaments comunitaris recollits al plànol d’Estructura General i Orgànica d’aquest Pla General.

202 Memòria informativa i justificativa Pla General

Sòl consolidat m² sòl m² sostre* CEPA Ciutadella Centre de Professorat Institut Josep Maria Quadrado Ludoteca 14.355 12.138 Sòl urbà Passatge Sindicat / Carrer de Mallorca Polígon 15784, parcel·les 23 i 24 IES Maria Àngels Cardona Sòl urbà Docent Illa Ronda Balears / Me-24 / C. Joan 25.211 8.358 Estelrich / Ciutadella - Sa Caleta Polígon 16731, parcel·les 1 i 30 CP Pere Casanovas Sòl urbà 12.287 4.971 Entre el camí Vell de Maó i la Me-1 Polígon 27874, parcel·les 3, 8, 9, 10 i 11 Reserva de sòl per a Eq. Docent Sòl urbanitzable 22.599 - SUDO Son Marçal Piscina Municipal Sòl Urbà Cantonada camí Vell de Maó i carrer dels 5.249 1.733 Ferrers Polígon 30875, parcel·la 6 Estadi Municipal Son Marçal Sòl Urbà 21.859 474 C. dels Industrials / C. dels Ferrers Polígon 4, parcel·la 86 (rústic) Camps de Futbol AT. Ciutadella i UD Sami Sòl Urbà 21.276 791 C. dels Industrials / Carrer de Maó Polígon 28891, parcel·la 3 Esportiu Pistes Municipals de Tennis i Pàdel Sòl Urbà 6.895 - C. dels Industrials / Av. Palma de Mallorca Polígon 28891, parcel·la 8 Reserva de sòl Sòl Urbà 2.369 - Av. Palma de Mallorca Polígon 2891, parcel·les 5 i 6 Poliesportiu Municipal de Ciutadella Sòl Urbà 10.757 3.954 Camí Vell de Maó / Me-1 / C. dels Ferrers Polígon 28878, parcel·la 1 Pista Voltadora Sòl Rústic 19.047 - Parcel·la 17, polígon 27 Cementiri Vell Sòl Urbà 9.414 3.073 Av. Josep Marcaró / Camí Vell de Maó Polígon 23861, parcel·la 2 Ampliació Cementiri Nou Cementiris i Sòl Rústic serveis 15.729 - Carrer San Esteban funeraris Polígon 7, parcel·les 9 i 189 Cementiri Nou Sòl Rústic 21.351 4.940 Carrer San Esteban Polígon 17, parcel·la 7015 (rústic)

203 Memòria informativa i justificativa Pla General

Ajuntament de Ciutadella Sòl Urbà Plaça des Born 2.087 2.162 Polígon 14841, parcel·les 6, 23, 25, 26 i 27 Oficines Sòl Urbà 7.077 1.780 Me-1 Polígon 31879, parcel·la 02 Oficines d'Urbanisme, Cadastre i Correus Sòl urbà 981 772 Plaça des Born Polígon 15838, parcel·la 13 Administratiu Ca sa Milionària Sòl urbà 1.010 571 Camí de Maó Polígon 17122, parcel·la 73 Actuals jutjats Equipament de serveis i protecicó / administratiu 304 863 Sòl Urbà Carrer República Argentina Polígon 11828, parcel·la 1 ITV Ciutadella Sòl Rústic 5.599 5.457 Polígon 17, parcel·la 211 Guàrdia Civil Sòl Urbà Av. Ciutat de l'Alguer / C. de la Quintana 3.979 2.918 de Mar / C. es Quarter Polígon 12851, parcel·la 11 Policia Local de Ciutadella Sòl Urbà 6.040 2.103 Me-1 Serveis i Polígon 31879, parcel·la 1 protecció Parc de Bombers Sòl Rústic 10.991 5.528 Me-1 / Torrepetxina Nova Polígon 14, parcel·la 16 Reserva Parc de Bombers Sòl Rústic 11.284 1.839 Me-1 / Torrepetxina Nova Polígon 17, parcel·la 202 Centre Sociosanitari Santa Rita Sòl Urbà C. d'Orient / C. Jerònia Alzina / C. Màrius 11.056 6.719 Verdaguer / C. Sant Antoni Mª Claret Polígon 2, parcel·la 20 (Rústic) Residència Geriàtrica Assistida Sanitari - Sòl Urbà assistencial 3.847 5.816 Plaça de Sant Antoni Polígon 19886, parcel·la 2 Centre de Salut Canal Salat Sòl Urbà 4.258 4.875 C. de Sant Antoni Maria Claret Polígon 22827, parcel·la 1 Escorxador Municipal Sòl Rústic 8.743 2.525 Polígon 17, parcel·les 15 i 288 Ampliació Escorxador municipal Abastament Sòl rústic 4.684 - Polígon 17, parcel·la 288 Mercat Municipal de Ciutadella Sòl urbà 357 - Plaça de la Llibertat

204 Memòria informativa i justificativa Pla General

Teatre Municipal des Born Plaça des Born 528 1.670 Polígon 14841, parcel·la 2 Centre d'Art Can Saura Morell Carrer des Seminari 877 341 Polígon 17851, parcel·la 01 Cultural i religiós Esglèsia del Roser Cultural- 585 602 Placeta del Roser social Polígon 16846, parcel·la 24 Cultural i administratiu Palau Saura Miret 1.615 2.805 Carrer Santíssim Polígon 17833, parcel·la 02 Casa de Cultura Carrer Hospiital Santa Magdalena 624 1.400 Polígon 17857, parcel·la 04 Bateries de Son Olivaret Sòl Rústic 312.192 - Polígon 11, parcel·la 22 Reserva de sòl Sòl Rústic 2.924 - Polígon 17, parcel·la 202 Reserva de sòl Sòl Rústic 8.364 - Polígon 30875, parcel·les 01, 02, 03, 04, 07 i 08 Antiga estació marítima de Ciutadella Sense ús Equipament Docent, administratiu i determinat cultural 1.601 2.080 Sòl Urbà Camí de sa Farola Polígon 11841, parcel·la 15 Futurs jutjats Equipament Sanitari, Docent, Administratiu, Cultural i Protecció Sòl Urbà 20.514 - C. d'Orient / C. de Sant Antoni Mª Claret / Ronda Nord Polígon 1, parcel·la 149. Polígon 2, parcel·les 71 i 216

*La superfície de sostre ha sigut extreta del Cadastre

205 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.5. Justificació de les previsions de creixement

El Pla General d'Ordenació Urbana de Ciutadella (Pla General) aprovat definitivament amb prescripcions per la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca en data 23 de març de 1988, va fer, en el seu moment unes previsions de creixement que s’han demostrat, trenta anys després, absolutament desajustades (una població potencial de 122.004 habitants). Sens dubte la posterior adaptació a les DOT i al PTI, al desclassificar una considerable extensió de sòl urbanitzable no programat, va reconduir la situació.

Per evitar fer previsions sense el necessari fonament, hem dedicat una especial atenció a les projeccions demogràfiques, i tot i acceptant que aquestes mai asseguraran amb absoluta fiabilitat la evolució futura, el fet de utilitzar diferents mètodes, algun dels quals es considera entre els més precisos en el camp de la demografia, i el adoptar diverses cauteles, permet una justificació més enraonada de les previsions d’aquest Pla General.

Partim del coneixement precís de les dades actuals, tant pel que fa a la dimensió, com a les característiques de la població. Hem adoptat una forquilla prou amplia entre un creixement molt moderat (fins i tot incorporant l’escenari d’un possible decreixement) a un altre de creixement sostingut (fins a 39.465 habitants en l’horitzó de quinze anys (o 44.061 en 2036). Hem cercat de justificar el compliment d’uns estàndards d’espais lliures i equipaments comunitaris (establerts legalment o aconsellats per la pràctica urbanística), tenint sempre en compte la situació de major exigència possible, considerant, fins i tot l’índex de pressió humana al llarg de l’any.

Es tracta ara de verificar la capacitat dels sòls classificats com urbans i urbanitzables, d’assumir el creixement futur, o plantejat a l’inrevés, demostrar que la oferta po0tencial de sòl urbà i urbanitzable no es desmesurada respecte al possible potencial de creixement poblacional.

Ho farem especialment en l’àmbit de Ciutadella i el seu entorn, que en bona lògica haurà d’acollir la major part del futur creixement poblacional.

Enguany aquest àmbit allotja uns 25.391 habitants, i en la hipòtesi més extrema, aquesta població podria arribar fins als 38.794 habitants, es a dir un increment de 13.403 persones en 20 anys.

La capacitat d’acollida del nou Pla General te tres components fonamentals: el sòl urbà consolidat i ocupat amb certa densitat; els àmbits relativament buits de sòl urbà, reconeguts pràcticament en la seva totalitat com a unitats d’actuació; i els futurs sectors de sòl urbanitzable, a mig o llarg termini.

El primer dels components no és gaire rellevant, malgrat el nombre d’habitatges buits en el casc, doncs aquests són majoritàriament ocupats per població flotant durant els mesos d’estiu, ja siguin els seus propietaris, o visitants en diversos règims d’allotjament. En tot cas considerarem aquest potencial dins del lògic component de fregament que ha de tenir tota oferta de sòl pel creixement residencial.

Veiem doncs per separat quina capacitat aporten les unitats d’actuació i els sectors de sòl urbanitzable. Per calcular-ho, allà on no estigui definit amb total precisió el nombre d’habitatges i, per

206 Memòria informativa i justificativa Pla General

tant, de potencials ocupants d’aquests, considerarem una dimensió de 100 metres quadrats per habitatge i el rati d’ocupació actual a Ciutadella (2,6 habitants/habitatge, segons el darrer cens d’habitatges al que hem tingut accés, o bé el de 3 habitants/habitatge establert al Decret 2/1996). En força casos (teixits de habitatges unifamiliars, on si s’assenyalen clarament el nombre màxim de parcel·les i unitats residencials) ambdues dimensions seran notablement més grans.

Ho farem seqüencialment, tot considerant que el desplegament del Pla General permetrà esgraonar la entrada en joc dels futurs sectors de sòl urbanitzable.

A partir de totes aquestes determinacions i criteris el POD haurà de considerar en primer lloc la capacitat de les àrees pendents d’ocupar en el sòl urbà, de les unitats d’actuació provinents de l’anterior Pla General encara no desplegades (essencialment al llarg de la carretera de Cap d’Artrutx), o proposades de nou, comptabilitzats amb total precisió, o amb un rati de 3 habitants/habitatge, tot considerant que en força casos aquesta oferta no s’adreçarà segurament a residents habituals, ans a estiuejants.

També haurà d’avaluar el conjunt de sectors de sòl urbanitzable, i valorar la seva capacitat potencial, comptabilitzats amb total precisió, o be suposant un rati de 3 habitants/habitatge. Per les característiques dels diferents sectors podem considerar que seran ocupats per residents habituals.

Finalment, d’acord amb aquestes dades, el POD haurà de valorar quina proporció del previsible creixement de la població, ja sigui en 2031 o en 2036, podrà acollir aquest sòl de transformació urbana (unitats i sectors) que es posa en joc, i quina haurà d’allotjar-se al casc urbà (excloent àrees de transformació), a les àrees turístiques o al sòl rústic, o obligar a la revisió del Pla General. Cal tenir en compte que avui ja ho fa un 13%, i que la previsió de cara al 2031 és força fiable, en tant que mantenir les hipòtesi de creixement de la migració fins al 2036 sembla força més arriscat.

Les característiques, objectius, justificació i determinacions per cadascuna de les àrees de transformació urbanística (unitats d’actuació en sòl urbà i sectors en sòl urbanitzable) esta continguda en les Fitxes corresponents, que a més han d’incloure la seva ordenació detallada.

207 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.6 Sistemes d’estructuració territorial i xarxes

La informació del present apartat respon a les dades del sistema d'informació sobre infraestructures i equipaments municipals disponible a la Infraestructura de Dades Espacials del Consell Insular, a més de la recopilació d'altres dades de diverses fonts, incloent-hi la visita i recopilació de dades aportades pel municipi.

5.6.1 Abastament

Captació

Inicialment, Ciutadella es proveïa d'un antic pou excavat a mà, situat a la zona denominada "Tres Alquerías". L'increment de la demanda a partir dels anys 70 porta com a conseqüència la perforació dels primers pous de proveïment a la ciutat, que es construeixen en el sector d'Es Caragolí (a l'est de Ciutadella). Es van equipar un total de 9 pous. La connexió hidràulica d'aquest aqüífer amb el mar, i la seva explotació excessiva ha condicionat un procés d'intrusió marina a l'aqüífer, amb una notable pèrdua de la seva qualitat per salinització que ha determinat la recerca de nous recursos, perforant-en l'any 2000 dos pous a la zona de Ses Arenetes, situats més cap a l'interior que els de Caragolí.

En l'actualitat el nucli principal s'abasteix mitjançant una sèrie de 17 pous situats en diverses zones a la perifèria dels nuclis. Les majors concentracions dels mateixos, i dels corresponents dipòsits reguladors, s'hagin al nord de Cales Piques, a l'est del polígon industrial, a l'Est de Cala Blanca i al nord de Cap d'Artrux.

A més existeixen una altra gran quantitat de pous que abasteixen a la resta es la xarxa urbana.

El catàleg complet de pous apareix reflectit en el Pla Hidrològic 2015-2021.

Tots aquests pous es troben dins del gran aqüífer càrstic de Migjorn, localitzat en roques sedimentàries consolidades i cimentades, com són les calcàries i calcarenites del Miocè. En aquest aqüífer l'aigua s'acumula en les esquerdes i fissures que hi ha a aquestes roques així com en les cavitats creades pel procés de carstificació de les mateixes. Dins d'aquest, el terme de Ciutadella es troba dins de la massa d'aigua amb codi 19.01-M3.

208 Memòria informativa i justificativa Pla General

Masses d'aigües subterrànies de Menorca Font: Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera

El principal problema d'aquest aqüífer és la seva vulnerabilitat a la contaminació, ja que amb prou feines tenen capacitat auto-depuradora. Quan un possible agent contaminant penetra per una esquerda o buit de la roca, entra directament a l'aqüífer i a formar part de les aigües subterrànies.

Actualment aquesta vulnerabilitat es fa patent amb tres fenòmens diferents dins el terme municipal de Ciutadella.  D'una banda està per la contaminació per excés de nitrats de les activitats agropecuàries. L'abonat que s'utilitza comunament en l'agricultura pot ser de tipus mineral o orgànic. En tots dos casos pot produir una contaminació de l'aqüífer a causa d'un aportació elevada de nitrats. L'aplicació excessiva i incorrecta d'abonaments, així com les pràctiques de reg poc eficients, afavoreixen el rentat de nitrats i la seva incorporació a l'aqüífer.  D'altra la mala gestió dels residus ramaders pot generar una contaminació orgànica a l'aqüífer molt concentrada i intensa. Aquest tipus de contaminació és freqüent a l'aqüífer de Migjorn, on hi ha nombroses explotacions de bestiar boví.  I finalment la contaminació per intrusió marina, que genera alts índexs de concentració en ió clorur en l'aigua. Les dades més recents (2006 y 2012) sobre l’estat qualitatiu del aqüífer de Ciutadella el trobem al Pla Hidrològic.

Contaminació per clorurs

El valor criteri per als clorurs s'estableix en 250 mg / litre.

209 Memòria informativa i justificativa Pla General

Contaminació per nitrats

El valor criteri per als clorurs s'ha establert en 50 mg / litre.

I aquesta sobreexplotació seria encara més gran si es treies tota l'aigua permesa per les concessions existents a l'illa. El Pla Hidrològic de les Illes Balears presenta les autoritzacions i concessions informatitzades a Menorca per massa d'aigua subterrània. En total a finals de 2011 es disposava de 401 autoritzacions i concessions a Ciutadella (dins i fora de les masses d'aigua definides), amb un volum màxim anual de 8,099 hm3. La major part s'han autoritzat per a regadiu (5,301 hm3), seguit d'ús urbà (2,516 hm3).

Concesions 2012. Font: Pla Hidrològic de les Illes Balears. 2015-2021.

210 Memòria informativa i justificativa Pla General

Planta dessaladora

A causa de la manca de recursos i davant la mala qualitat de l'aigua dels aqüífers, afectats per intrusió marina, el 2010 va finalitzar la construcció de la planta dessalinitzadora d'aigua de mar que proveirà amb una producció diària de fins a 15.000 metres cúbics, no només la ciutat de Ciutadella, sinó també la costa sud del seu terme municipal, on s'assenta la principal zona turística de l'illa.

La dessalació es durà a terme mitjançant un procés d'osmosi inversa. La producció de la planta serà d'uns 10.000 metres cúbics diaris donats per dues línies de procés de 5.000 metres cúbics per dia cadascuna, considerant en el projecte una possible ampliació futura a 15.000 metres cúbics per dia. Parlant en termes anuals, la planta dessalinitzadora tindrà una producció inicial de 3,65 hm3 / a, ampliable fins a 5,47 hm3 / a, de manera que cobriria pràcticament tota la demanda actual i dels propers anys. Amb aquesta mesura s'aconseguirà el bon estat químic de la massa d'aigua 19.01-M3 - Ciutadella exigit per la Directiva Marc de l'Aigua.

La planta dessaladora alberga els bastidors d'osmosi inversa, la zona de filtres de cartutxos, la zona de quadres elèctrics i els transformadors. Annexos se situen l'edifici de remineralització (dosificació de calç i sistemes hidropneumàtics), l'edifici de control i els tallers.

La presa d'aigua de mar es realitza mitjançant quatre pous (dos en funcionament i dos en reserva) de 600 mil·límetres de diàmetre i 60 metres de profunditat, en uns terrenys situats a la punta compresa entre Cala Santandria i el Clot de sa Ceral. En cada un dels dos pous en funcionament i en un dels de reserva s'instal·larà una bomba llapis amb variador de freqüència.

Les canonades d'impulsió dels pous descarreguen en un col·lector comú encarregat de transportar l'aigua de mar fins a una cambra intermèdia de 340 metres cúbics de capacitat.

La impulsió d'aigua produïda es realitza des de la planta (dipòsit d'aigua tractada de 10.000 metres cúbics) fins al dipòsit municipal existent. Tots dos dipòsits queden units per gravetat, de manera que no cal fer cap bombament entre ells.

El rebuig hipersalí consta d'un tram terrestre i d'un emissari submarí de 150 metres de longitud.

Actualment la dessaladora no es troba en servei tot i que ja s'ha produït la transferència al Govern de les Illes Balears d'aquesta dessaladora per a la seva explotació i posada en servei i la petició d'una concessió de 950.000 m3 anuals (0,95 hm / any) des l'Ajuntament de Ciutadella per a abastir al municipi.

Sobre les connexions de la dessaladora amb els nuclis, hi ha una ja existent amb Cala En Bosch, una segona en execució amb Son Blanc i una tercera que quedaria pendent amb Es Caragolí per proveir al nucli urbà.

211 Memòria informativa i justificativa Pla General

Dipòsit

El llistat complet de dipòsits ubicats en el terme municipal de Ciutadella és el següent:

Nombre Depòsit Tipus Gestió Capacitat (m3) Nucli En superfície Privada 1300 Serpentona Dipòsit 1 En superfície Municipal 130 Cala'n Bosch Son Cabrisses Elevat Veïnal 300 Son Cabrisses Son Xoriguer Elevat Privada 683 Son Xoriguer Elevat Privada 217 Cala Morell Elevat Veïnal 450 Cala'n Blanes Semi enterrat Privada 1100 Torre del Ram Elevat Veïnal 600 Cala Blanca En superfície Municipal 4690 Disseminat ES RAFAL AMAGAT En superfície Municipal 804 Disseminat En superfície Veïnal 256 Disseminat En superfície Municipal 700 Disseminat En superfície Privada 300 Disseminat Dipòsit 3 Semi enterrat Municipal 114 Disseminat En superfície Veïnal 154 Disseminat FLOR DE SEMI Semi enterrat Privada 100 Disseminat

Distribució

La xarxa en alta connecta els pous situats a l'est del polígon amb Ciutadella i, des d'aquesta, amb Santandria, Cala Blanca i Cala en Bosc passant per Son Marc. Les xarxes de Cales Piques i Cala en Blanes no estan connectades a la de Ciutadella; la xarxa de Cala Morell és independent comptant amb els seus propis pous, mentre que Serpentona compta amb una xarxa compartida amb el veí nucli de Cala Galdana, ja en Ferreries. Aquest fraccionament de les xarxes implica també l'existència de dipòsits i potabilitzadores independents. Les xarxes de les urbanitzacions són gestionades per empreses privades nascudes com a entitats de conservació de la urbanització.

La gestió de l'aigua és particularment complexa en aquest municipi ja que gairebé cada nucli té la seva pròpia empresa subministradora. En total hi ha 9 zones d'abastament, tres de les quals són gestionades directament per l'Ajuntament de Ciutadella, i hi ha unes altres 6 entitats privades de gestió.

212 Memòria informativa i justificativa Pla General

Número registro Entitat gestora Zona Abastament

EA-27.00907/IB CALETA DEN GORRIES,SA SA CALETA, SANTANDRIA I CALA BLANCA POL. C EA-27.00580/IB AJUNTAMENT CIUTADELLA CALA MORELL EA-27.00549/IB AJUNTAMENT CIUTADELLA CASC URBÀ I SON BLANC EA-27.00807/IB AGUAS DE ARTRUIX, SA ZA CALA´N BOSC - CAP D´ARTRUTX EA-27.00750/IB AGUAFINES, SL URBANIZACIÓN LOS DELFINES EA-27.01000/IB AJUNTAMENT CIUTADELLA URBANIZACIÓN CALA BLANCA, POLÍGONO B EA-27.00602/IB SOREA, SA SERVEI D'AIGUA DE LA SERPENTONA EA-27.00671/IB SERVICO DE AGUAS SON XORIGUER URBANIZACIÓN SON XORIGUER EA-27.00759/IB SUMINISTRO AGUASL CALN BLANES URBANIZACIÓN DE CALAN BLANES TORRE RAM, SA Font: Conselleria de Salut - Govern de les Illes Balears. Zones de proveïment uts - Menorca

Tot i que s'han fet alguns avenços en l'actualització de xarxes, aquest segueix sent un dels principals punts de pèrdua d'aigua extreta. Les deficiències que presenten molts trams de les instal·lacions públiques de distribució d'aigua corrent fan que un percentatge molt gran de l'aigua transportada es perdi. En concret per a Ciutadella, segons dades de 2012, aquestes pèrdues suposen un 38% de l'aigua captada. Es tracta d'una situació difícil de justificar i que cal corregir a partir d'un pla sistemàtic de revisió de les xarxes i amb dispositius de mesurament que puguin detectar amb facilitat els trams afectats.

Subministrament d'aigua urbana i pèrdues per nucli 2012 Font: Portal de l'Aigua de les Illes Balears

Tot i que s'han fet esforços en la detecció de fuites almenys fins a 2015 no s'ha aconseguit reduir el percentatge de pèrdues segons les últimes dades disponibles.

213 Memòria informativa i justificativa Pla General

Subministrament i consum Font: Portal de l'Aigua de les Illes Balears

5.6.2 Sanejament

Cursos d’aigua.

El règim de pluges, la permeabilitat dels terrenys càrstics i l'escassa magnitud de les conques fa que pràcticament no hi hagi cursos superficials permanents. La xarxa superficial de drenatge està formada per torrents de cursos molt curts i conques de petita extensió. Porten aigua esporàdicament, encara que la irregularitat de les pluges i la seva concentració en curts períodes de temps pot donar lloc a cabals punta molt elevats, que poden ocasionar avingudes de certa importància.

214 Memòria informativa i justificativa Pla General

Xarxa hidrogràfica bàsica de Menorca. Font: Pla hidrològic de les Illes Balears 2015-2021

Xarxa de sanejament

La xarxa de sanejament compta amb una estructura similar a la d'abastament; no obstant això, en aquest cas les xarxes de Cales Piques i Cala en Blanes estan connectades a la depuradora de Ciutadella Nord a les xarxes de Santandria, Cala Blanca i Cap d'Artrux a la depuradora de Ciutadella Sud; en aquest sistema hi ha dues depuradores, una al nord de Cales Piques (Ciutadella Nord) i una altra al nord de l'esmentada bassa situada al Camí des Lloc de Monges (Ciutadella Sud). Cala Morell compta amb la seva pròpia depuradora, i Serpentona la comparteix amb Cala Galdana.

Estacions depuradores i de bombament

La totalitat de l'aigua consumida en els nuclis urbans de Ciutadella és dirigida a les estacions depuradores d'aigües residuals pel seu tractament i posterior abocament al mar o als torrents. No obstant això, els habitatges aïllats i les anomenades zones rurals on no arriba la xarxa de distribució ni de clavegueram solen ser dotats de pous negres, que majoritàriament són un focus important de contaminació de l'aqüífer per nitrats i coliformes fecals, a més dels químics utilitzats en l'àmbit domèstic. A més d'aquest principal problema a la xarxa de sanejament hi ha altres dos: les pèrdues en les xarxes de clavegueram i els abocaments de les depuradores en el medi natural amb excés de nutrients

A les taules següents s'especifiquen cadascun d'aquests nuclis, el volum d'aigua tractada, el tipus de tractament que es realitza a l'estació depuradora i el punt d'abocament de l'efluent.

Els cabals reals de les depuradores gestionades per ABAQUA van ser, com de l'any 2.015 els següents, segons plec de clàusules tècniques generals per al servei del tractament d'aigües residuals i el manteniment i conservació de les instal·lacions de sanejament i depuració de l'Agència Balear de l' aigua i de la Qualitat Ambiental de febrer de 2017.

Població Volum (m3) Tractament Vol. trat. Punt d’abocament

Cala Galdana 161,708 Terciari 161,708 Torrent Ciutadella Nord 301,630 Secundari Pou infiltració Ciutadella Sud 3.482.738 Terciari 3.482.738 Emissari* Calla Morell

Capacitat de depuració. En m3/any Font: Pla hidrològic de les Illes Balears 2015-2021

Per tant en el conjunt d'Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) de Ciutadella gestionades per ABAQUA, és a dir les tres estacions principals, es depuren uns 4.080.000 de m3 d'aigües residuals cada any. El volum depurat en l'EDAR de Ciutadella Sud suposa un 40% del volum total d'aigües residuals urbanes de l'illa.

215 Memòria informativa i justificativa Pla General

D'altra banda, cada depuradora té associades unes estacions de bombament. El llistat d'estacions de bombament de cada depuradora, obtingut del plec de febrer de 2017 abans esmentat és el de la tabla següent.

5.6.3 Xarxa elèctrica

La xarxa elèctrica del municipi permet la connexió entre les dues línies d'alta tensió provinents de Maó i el cable de connexió submarina amb Mallorca; la posada en servei el 2012 de l'enllaç elèctric de Mallorca amb la xarxa peninsular garanteix una major estabilitat i qualitat de servei. Dos subestacions són peces clau: la situada a l'est de Ciutadella, veïna a l'escorxador, i la subestació de Cala en Bosc, al nord de la urbanització, amb la que connecta l'enllaç submarí. La xarxa es ramifica per tot el medi rural del municipi.

216 Memòria informativa i justificativa Pla General

Xarxa elèctrica a Menorca. Font: Bases per el Planejament i gestió de la mobilitat a l'Illa de Menorca Nova connexió per cable i ampliació de subestació de Ciutadella

Al juliol de 2017 la Direcció General de Política Energètica i Mines, va autoritzar a Xarxa Elèctrica d'Espanya, la línia elèctrica subterrània-submarina a 132 kV, simple circuit, entre la subestació d'Artà a Mallorca i la subestació de Ciutadella a Menorca.

El projecte suposa la construcció de les infraestructures necessàries per a realitzar la segona connexió elèctrica entre Menorca i Mallorca, per tal d'obtenir un sistema mallat i fiable. Aquesta actuació ve recollida en el Pla director sectorial energètic de les Illes Balears (Decret 96/2005, de 23 de setembre) i la Planificació dels Sectors d'Electricitat i Gas 2008-2016, aprovada pel Consell de Ministres de 30 de juny de 2008.

Les actuacions projectades inclouen l'ampliació de la subestació de Ciutadella, a Menorca, i la connexió amb una línia elèctrica de corrent altern trifàsica a 132 kV, entre la subestació de Ciutadella i la subestació d'Artà, a Mallorca. La línia consta d'un tram subterrani a l'illa de Menorca, des de la subestació de Ciutadella fins a Cala En Bosc, d'aproximadament 12 km de longitud, seguit d'un tram submarí de 40 quilòmetres fins a Cala Mesquida, a l'illa de Mallorca, per continuar de forma subterrània fins a la subestació d'Artà durant uns 15 km.

La part terrestre del cable a Menorca, des de Cala en Bosch fins a la subestació de Ciutadella s'han plantejat en soterrat, aprofitant en el possible les vies de comunicació existents, per evitar afecció per tractar-se de Menorca d'una reserva de la Biosfera i per regulació del Pla Territorial Insular de Menorca de no construir línies elèctriques en aeri.

Els cables submarins arriben a Cala'n Bosch a perforació dirigida. L'arribada es realitzarà a l'aparcament existent al carrer de la Península. La descripció del traçat es mostra a la taula següent, en la qual s'inclouen també les principals afeccions:

217 Memòria informativa i justificativa Pla General

El traçat subterrani arribarà fins al límit de la subestació Ciutadella (ampliació de la subestació), i circularà per l'interior dels terrenys de la subestació, per espais habilitats per a tal fi fins a les ampolles terminals tipus exterior de la subestació Ciutadella.

En els plànols es mostra el recorregut dels cables subterranis des Cala'n Bosch fins a la subestació de Ciutadella.

La longitud del tram soterrat és aproximadament de 12,40 km i discorre íntegrament pel terme municipal de Ciutadella de Menorca (Illa de Menorca).

Per a cada un dels cables està previst dur a terme 17 empalmaments al llarg del seu recorregut.

A Menorca, la sortida al mar del cable es farà mitjançant perforació horitzontal dirigida (microtunelació), travessant el Racó de Son Xoriguer a uns 26 m, des d'un pàrquing proper, per continuar en 235 m sota el llit marí.

D'altra banda també es planteja en aquest projecte l’ampliació de la subestació transformadora de Ciutadella que es troba en el camí vell de Maó s / n, i és propietat compartida entre Endesa i Red Elèctrica. La subestació s'ampliarà amb un nou parc de 132 kV, en un solar annex, de 1.3 ha, a l'oest de la subestació existent.

L'objectiu fonamental d'aquesta interconnexió és contribuir al subministrament de l'increment de la demanda energia elèctrica, millorant notablement al mateix temps la qualitat i seguretat del subministrament, reforçant l'actual enllaç existent.

5.6.4 Gas

A l'illa de Menorca no hi ha, actualment, instal·lacions de distribució de gas natural, i per atendre els principis d'igualtat de mercat, de monopoli natural de xarxa de distribució i xarxa única, així com detall cost per al sistema gasista es fa necessari l'obertura d'un procediment d'informació pública i concurrència per a la distribució de gas natural en aquesta illa. Segons l'article 3 de la Llei 34/1998 d'hidrocarburs, modificada per la Llei 12/2007 de 2 de juliol, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l'autorització administrativa d'instal·lacions de distribució de gas natural a l'illa de Menorca, per estar inclosa en l'àmbit territorial Balear.

La direcció general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern balear va posar el passat mes de desembre de 2015 a informació pública el projecte de Gas Natural per declarar d'utilitat pública la distribució d'aquest combustible a Menorca amb la instal·lació d'una planta satèl·lit a Ciutadella. L'objectiu del projecte, consisteix en el subministrament de gas natural al municipi de Ciutadella, constant de les següents instal·lacions:

- Xarxa de distribució de gas natural amb pressió màxima d'operació a 5 o 0,4 bar (en funció dels punts de subministrament) amb conduccions de polietilè i d'acer a les cruïlles aeris i les vàlvules de línia necessàries per al subministrament en el T.M. de Ciutadella. La xarxa de distribució comença a

218 Memòria informativa i justificativa Pla General

la planta de GNL i des d'allà es transportarà el gas fins al nucli urbà, passant per Santandria i ho farà arribar fins a Cala en Blanes. Aquest projecte no contempla la gasificació de la urbanització de Cala Morell ni altres zones situades més al nord. Cap al sud, en canvi, el gas natural arribarà a les urbanitzacions de Cala Blanca, Cala en Bosc i Son Xoriguer, per la Me-14. En total proveirà 21.790 habitatges.

- Canonada de fibra òptica: Mitjançant conduccions de polietilè i conjuntament amb les canonades de gas natural de diàmetre major de 110 mm.

- Planta satèl·lit modular de GNL amb 6 dipòsits horitzontals d'emmagatzematge de GNL, amb una capacitat total de 644,4 m3, unitat per a descàrrega de cisternes, mòduls de regasificació, regulació, mesura, odorització i sistemes auxiliars; amb sortida del gas natural a 5 o 0,4 bar de pressió. L'emplaçament escollit a Ciutadella és una parcel·la de 10.000 metres quadrats contigua a l'actual depuradora sud i la dessaladora, a la zona de Son Carrió. El projecte contempla que la planta quedi totalment integrada en el paisatge, de manera que no causi cap tipus de contaminació visual al seu entorn. Això serà possible gràcies a l'ús de parets vegetals, amb arbres al voltant, i la construcció en semitrinxera, és a dir, amb la planta per sota el nivell del sòl.

219 Memòria informativa i justificativa Pla General

Font: Presentació del projecte de gasificació de Menorca. Maó 23 de març de 2015.

Per tant es preveu que properament el subministrament de gas sigui una realitat a Ciutadella. Aquest gas que arribarà en camió cisterna a través de vaixell de Trasmediterránea que cobreix la línia Barcelona-Maó. Les instal·lacions s'han dimensionat perquè proporcionin una autonomia de 14 dies de proveïment de l'illa, període que s'ha establert tenint en compte la freqüència del transport marítim.

Aquesta solució es planteja com a provisional i específica per al subministrament de gas natural, basada en plantes satèl·lit de gas natural liquat (GNL), que es subministraran des de les terminals de regasificació de la península, ja que la Planificació estatal dels sectors d'electricitat i gas per al període 2008-2016 preveu la construcció d'un gasoducte submarí d'interconnexió entre les illes de Mallorca i Menorca, a més de la construcció d'un gasoducte entre Cala en Bosch i Maó. Les dues infraestructures figuren com a categoria B, pendents de l'estudi de la seva justificació, i condicionant el gasoducte terrestre a la interconnexió entre les illes, és a dir, sense concretar la data de posada en servei i amb una previsió a llarg termini. A més, d'acord amb el RDL 13/2012, de 30 de març, s'haurà de justificar la viabilitat econòmica de la inversió a realitzar.

5.6.5 Altres energies alternatives

Donada la forta demanda energètica actual, s'hauria de redirigir el consum de combustibles fòssils, diversificant i promovent les fonts d'energia alternatives. La possibilitat d'utilitzar l'energia solar com a única font del subministrament energètic és limitada, en tot cas sí que es podria integrar per minorar la dependència elèctrica.

Pel que fa a l'energia eòlica, la instal·lació de turbines en zones que presenten òptimes condicions de vent perquè siguin eficients, genera com a problema l'important interès ecològic i paisatgístic de moltes d'aquestes àrees.

220 Memòria informativa i justificativa Pla General

Parc solar de Son Salomó

El parc solar de Son Salomó és un parc d'energia solar fotovoltaica de 3 MW situat a la finca de Son Salomó, al nord de Ciutadella, en el camí de Punta Nati; va ser el primer a tota l'illa pel que fa a energia solar fotovoltaica, i el segon d'energies renovables, després del parc eòlic des Milà. El parc va entrar en funcionament a l'abril de 2008 juntament amb una línia soterrada de 15 kV per connectar amb la xarxa general. La superfície ocupada per les instal·lacions és de 10 hectàrees, on es van instal·lar un total de 15.000 plaques solars.

221 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.6.6 Infraestructures de serveis necessàries per a la població futura

Població actual i futura

La població de l'illa de Menorca és de 91.601 habitants (segons el padró de 2016), i es troba repartida en 8 municipis, on la major part viu a Ciutadella i Maó, amb un 31,27% i un 30,68% de la població respectivament; seguits d'Alaior (9,78%), Es Castell (8,14%), Sant Lluís (7,98%), Es Mercadal (5,57%), Ferreries (5,04%) i Es Migjorn Gran (1 , 55%).

Segons el padró de 2016, la població de Ciutadella és de 28.641 habitants, i es troba per sota de la dels últims anys (28.696 el 2008, 29.160 el 2009, 29.247 el 2010, 29.315 el 2011, 29.580 el 2012, 29.629 el 2013 , 29.282 el 2014 i 29.098 el 2015).

Per unitats poblacionals, i amb dades també referits a 2016, la població de Ciutadella és la següent:

Any 2016 Unidad Poblacional Població total 000000 CIUTADELLA DE MENORCA 28641 000100 ALMUDAINA 37 000199 *DISEMINADO* 37 000200 BARRANCH 76 000201 SERPENTONA 70 000299 *DISEMINADO* 6 000300 CIUTADELLA DE MENORCA 21342 000301 CIUTADELLA DE MENORCA 21342 000400 SAN JUAN 377 000499 *DISEMINADO* 377 000500 SANTANDRIA 3523 000501 CALA BLANCA 823 000502 CALA'N BOSCH 164 000503 CALETA SANTANDRIA 549 000504 SON CABRISES 52 000505 SON XORIGUER 115 000506 CAP D'ARTRUTX 354 000507 SON BLANCH 317 000508 SON CARRIÓ 417 000599 *DISEMINADO* 732 000600 SON MORELL 445 000601 CALA MORELL 198 000699 *DISEMINADO* 247 000700 TORRE SAURA 35 000799 *DISEMINADO* 35 000800 TORRE TRENCADA 36 000899 *DISEMINADO* 36 000900 TRES ALQUERIAS 2577 000901 CALAN BLANES 154 000902 CALES PIQUES 1027 000903 DELFINES (LOS) 623 000904 TORRE DEL RAM 322

222 Memòria informativa i justificativa Pla General

Any 2016 Unidad Poblacional Població total 000000 CIUTADELLA DE MENORCA 28641 000999 *DISEMINADO* 451 001000 TUDONS 181 001099 *DISEMINADO* 181 001100 VALL (LA) 12 001199 *DISEMINADO* 12

Font: INE

Les extrapolacions demogràfiques realitzades en aquest Pla General, a partir de les dades anteriors de població, indiquen un màxim creixement fins 44.061 habitants per a l'any 2036, veient Ciutadella augmentada la seva població en un 53,83% des de la població de 28.641 habitants de 2016.

223 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.6.7 Abastament

Demanda actual i disponible

El balanç hídric del Pla hidrològic de les Illes Balears 2015-2021 llança les següents dades d'extraccions d'aigua per a l'any 2012:

xarxa

en en

Codi

Nombre

Regadiu

Industria

camions)

Ramaderia

Abastament

Agrojardineria (inclou venta venta (inclou Agrojardineria

ES110MSBT1901M1 Maó 5,059 0,857 0,640 0,767 0,140 ES110MSBT1901M2 Migjorn Gran 1,719 0,220 0 0,508 0,101 ES110MSBT1901M3 Ciutadella 4,283 0,701 0,103 2,215 0,305 ES110MSBT1902M1 Sa Roca 1,544 0,178 0,056 0,540 0,077 ES110MSBT1903M1 Addaia 0,059 0,004 0,070 0 ES110MSBT1903M2 Tirant 0,026 0,004 0,002 0,007 Sistema explotació MENORCA 12,690 1,964 0,799 4,102 0,630

Balanç hídric de les masses d'aigua subterrània. En hm3 / any Font: Phin 2015-2021

Aquest balanç on s'estima un volum d'extraccions a l'aqüífer de Ciutadella de 7,607 hm3/any contrasta amb les concessions que, també segons el Pa hidrològic, en aquest cas en la seva versió per a informació pública de juny de 2017, mostra les següents dades:

224 Memòria informativa i justificativa Pla General

Aquest Pla Hidrològic estableix els recursos hídrics naturals disponibles, entenent com a recurs la quantitat d'aigua que és possible subministrar a la demanda, tenint en compte les limitacions imposades per les infraestructures existents, pels objectius de qualitat, els recursos no convencionals previstos que permetin alliberar l'ús de recursos naturals en mal estat, objectius mediambientals i de sostenibilitat establerts en el Pla i per les regles o normes d'explotació que es deriven de la normativa vigent.

Els recursos naturals utilitzats en el 2012 i els disponibles per a l'horitzó 2021, segons el Pla hidrològic de les Illes Balears 2015-2021 a Menorca figuren en el quadre següent:

Els recursos subterranis disponibles el 2021, en el sistema d'explotació de Menorca, que s'assignen per a proveïment, agrojardineria, indústria, regadiu i ramaderia es desglossen en el quadre següent:

225 Memòria informativa i justificativa Pla General

Dotació d'aigua per a proveïment urbà.

Segons el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera, la dotació mitjana per a proveïment urbà de Menorca per a l'any 2006 va ser de 277 l/hab/dia.

Segons el Pla Hidrològic, la dotació mitjana per a proveïment urbà de Menorca per a l'any 2012 va ser de 311,68 l/hab/dia. Una petita part (0,80 hm3/a) d'aquests usos correspon al consum en polígons industrials connectats a les xarxes municipals. Val a dir que a més d'aquests volums d'aigua s'utilitzen altres 1,96 hm3/a per a l'abastament dels habitatges no connectades amb les xarxes municipals, que hem anomenat "agrojardineria" perquè sens dubte engloben un elevat percentatge d'usos externs. Descomptant els usos industrials i el consum per "agrojardineria", el volum d'aigua utilitzat per a proveïment és de 12,69 hm3/a que per a la suma de la població estable de les Illes Balears i de la població flotant, és a dir un total de 121.743 habitants equivalents, dóna un consum de 285,57 l/hab/dia.

Dotacions mitjanes 2012 Font: Pla Hidrològic de les Illes Balears. 2015-2021

L'OBSAM ofereix dades similars sobre la dotació mitjana bruta de proveïment (calculat sobre extraccions) però particularitzats per municipis en el seu informe del 2015 sobre el Sistema d'Indicadors del Pla territorial insular:

Es Alaior Es Castell Ferreries Maó Es Migjorn Sant Lluís Menorca Ciutadella Mercadal 271,1 189,6 275,1 183,3 193,0 484,1 372,8 372,7 273,4

Dotacions per municipis 2015 Font: OBSAM. Sistema d’Indicadors del Plan Territorial Insular. 2015

Les dotacions d'aigua màximes previstes pel Pla hidrològic de les Illes Balears 2015-2021 per a proveïment urbà, en l'actualitat i per a l'horitzó 2027, a l'efecte d'avaluació de la demanda per a l'assignació i reserva de recursos, són les que figuren en el següent quadre:

226 Memòria informativa i justificativa Pla General

Les dotacions indicades inclouen les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució, referint-se a volums subministrats en el punt de captació.

El consum actual de Ciutadella estableix 275,1 l/hab/dia és lleugerament superior al que s'estableix pel PHIB de 270 l/hab/dia.

La demanda d'aigua a Ciutadella és, segons s'ha vist, de 4,283 hm3 / any. Tota aquesta demanda és satisfeta amb els pous d'aigua potable existents.

El terme proveïment urbà inclou els aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, en general, tots els connectats a les xarxes municipals.

Dotacions per a ús industrial

Les dotacions màximes d'aigua previstes per Pla hidrològic de les Illes Balears 2015-2021 per a ús i demanda d'indústries no connectades a la xarxa urbana, s'han de determinar d'acord amb la documentació aportada, encara que en cas de no ser possible determinar la dotació, es tenir en compte, segons el tipus d'activitat industrial, les dotacions en m3/empleat/any i m3/1000 euros de valor afegit brut (VAB) indicades en la taula 40 de la Instrucció de Planificació Hidrològica de la Demarcació.

Demanda agrària i ramadera

Si bé els cabals realment explotats referents a proveïment des de l'any 2000 són ben coneguts donat l'obligatorietat dels gestors de transmetre la informació a l'administració, per a la resta d'extraccions es disposa de diferents estudis que s'aproximen a la realitat, com l'estudi de regadiu per teledetecció, i que han permès l'elaboració del balanç d'entrades i sortides per a cadascuna de les masses d'aigua. El total d'explotació de les Masses d'Aigua Subterrània, que són els que figuren en els balanços com extraccions, es poden acceptar com a fiables.

Les demandes agràries del Pla Hidrològic són les següents:

227 Memòria informativa i justificativa Pla General

I les dotacions d'aigua per a cada un dels tipus de bestiar, per cap de bestiar, són les següents en m3 / any (Ordre ARM / 2656/2008, de 10 de setembre, per la qual s'aprova la instrucció de planificació hidrològica) :

Assegurament del subministrament d'aigua

Amb tot això es té el següent càlcul de les demandes futures d'aigua:

- Abastament urbà: les 55.757 persones (residents més visitants), amb una dotació de 270 l/hab/dia consumiran 5,495 hm3/any, dotació que ha augmentat des dels 4,283 hm3/any.

D'aquests 5,495 hm3 / any, tan sols 1,948 hm3/any podrà subministrar des de les captacions subterrànies quedant per tant 3,547 hm3/any que s'ha de subministrar des de la dessaladora, la qual té capacitat suficient per a aquesta fi en tenir una capacitat de 3,65 hm3/any, ampliable fins a 5,47 hm3/any. Per a això és necessari la connexió des de la planta dessalinitzadora de Ciutadella al dipòsit municipal Es Caragolí amb un pressupost donat pel PHIB de 5 milions d'euros.

D'altra banda a curt termini es planteja la clausura de pous amb alts nivells de nitrats i clorurs d'Es Caragolli i Zona Sud i substitució bé per pous existents a Ses Arenetes o per la realització de pous de substitució executats en zones de baixa contaminació. Analitzant els plànols de contaminació del document "Estat de les aigües subterrànies a l'arxipèlag balear - Menorca. Any hidrològic 2007-2008

228 Memòria informativa i justificativa Pla General

"sembla lògic plantejar aquests pous a la zona de Son Camps, situada a menys de 8 km del nucli de Ciutadella i amb uns valors de ió clorur i ió nitrat inferiors a 120 mg / l i 40 mg / l respectivament.

- Regadiu i ramaderia: treballant sota la hipòtesi que en l'horitzó del Pla es mantindran les explotacions agrícoles i ramaderes i la seva demanda.

Sent la superfície de regadiu al municipi de Ciutadella de 657 Ha de les 14.460 Ha totals dedicades a l'agricultura, segons el cens agrari de 2009 (dada més recent) i l'aigua extreta de 2,215 hm3/any s'obté una dotació mitjana de 3.371 m3/ha/any, dins de les mitjana de la dotacions especificades en el Pla Hidrològic.

La dotació futura assignada d'explotació de pous és de 0,319 hm3/any, lluny de la demanda actual. La solució per a això passa per la reutilització d'aigües residuals urbanes. Actualment ja s'utilitzen 250.000 m3 d'aigua reutilitzada per a reg a l'any provinent d'una bassa per a reg existent de 100.000 m3 al costat de la depuradora de Ciutadella Sud, si bé no s'utilitza més perquè no es permet el reg amb aquestes aigües a l'estiu per l'alta salinitat de les aigües en aquest període de l'any. L'objectiu seria per Ciutadella Sud substituir a curt termini 1,00 hm3/any de reg amb pous i llarg termini que la majoria de l'aigua utilitzada en l'agricultura i la ramaderia provingui de la reutilització d'aigües residuals urbanes.

Entre els usos que poden donar-se a les aigües residuals tractades, destacant els següents: Reg agrícola, reg de zones verdes (parcs i jardins), lluita contra incendis, reg de carrers, refrigeració industrial ... La reutilització pretén substituir als recursos convencionals, en aquells sectors on no es requereixi una excel·lent qualitat de l'aigua, a més d'evitar el seu abocament directe a llits o al mar, on pot tenir efectes nocius sobre el medi ambient.

Assegurament de l'emmagatzematge d'aigua

La capacitat total d'emmagatzematge dels dipòsits existents a la Ciutadella, segons el llista obtingut des IDE Menorca, és de 10.598 m3 als quals caldria afegir els 10.000 m3 del dipòsit existent a la planta dessaladora.

Per als consums urbans futurs de 5,495 hm3 a l'any, una mica més de 15.000 m3 al dia, es considera la capacitat dels dipòsits existents idònia ja que assegura una garantia de subministrament superior a 1 dia.

Xarxes d'Abastament Projectades

Es projecten anells de tancament de les artèries ja existents amb una doble funció, per una banda per obtenir més garantia de subministrament i de l'altra per a dotar de servei de proveïment d'aigua als nous creixements projectats. Totes aquestes artèries projectades es poden veure al plànol corresponent.

Les noves canonades projectades subministren cabal i pressió adequats a tots els nous creixements projectats.

229 Memòria informativa i justificativa Pla General

A més la connexió dels nuclis rurals als dipòsits municipals existents a Ciutadella significaria que poguessin ser servits amb aigua procedent de la dessaladora. Es connectaria d'aquesta manera: - els nuclis de S'Hort donin Vigo Ses Retxilleres, Camí de Ses Vinyes, S'Hort Nou i Son Cavallo amb la xarxa del polígon industrial de Ciutadella. - Cala Morell, La Vinya, Caragolí i Montefí Nord amb els dipòsits de Caragolí. - Són Cabrites i Ses Mongetes amb els dipòsits de Son Ganxo

Altres propostes

Les propostes realitzades en aquest Pla General per, fonamentalment, millorar l'abastament a Ciutadella són les següents: 1. Establiment de zones amb protecció al Voltant de les captacions Subterrànies per evitar la contaminació de l'Aquifer. Segons dades de l'IDE Menorca hi ha inventariats sobre 75 captacions per a proveïments urbans públics i privats a Ciutadella. En aquestes zones de protecció s'hauran de limitar les activitats d'acord a l'article 87 de la normativa del Pla Hidrològic 2015-2021. Aquest article també determina els perímetres de protecció en el 87.4. Fins que l'Administració Hidràulica aprovi la delimitació hidrogeològica dels perímetres de protecció de les captacions d'abastament, s'aplicaran les següents directrius provisionals (article 87.5): a) Zona de restriccions absolutes que es fixa provisionalment en un radi de 10 m al voltant de l'eix de la captació d'abastament a la població. En aquesta zona es prohibeix qualsevol ús i activitat, llevat dels relacionats amb el manteniment i operació de la captació. b) Zones de restriccions màximes que s'estableix provisionalment en un radi de 250 m al voltant de l'eix de captació. Dins d'aquesta àrea queden prohibits els següents usos i activitats: - Emmagatzematge i tractament de residus sòlids - Emmagatzematge, transport i tractament d'hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i farmacèutics, productes radioactius. - Injecció de residus i substàncies contaminants. - Sondejos petrolífers - Enterrament de cadàvers d'animals - Estacions de servei c) Zones de restriccions moderades s'estableix provisionalment en una corona circular compresa entre els 250 mi 1000 m al voltant de l'eix del pou A falta d'uns estudis més específics, i amb una intenció de protecció màxima, s'estableix per als plànols d'aquest pla una corona de 1.000 metres. . Dins de l'àrea delimitada sota aquesta designació queden prohibits els següents usos i activitats: - Injecció de residus i substàncies contaminants en el subsòl - Emmagatzematge, transport i tractament de productes radioactius 2. Plantes d'emmagatzematge dels residus ramaders. A cada explotació ramadera ha d'haver femers disposats sobre una capa impermeable amb instal·lacions que permetin recollir els

230 Memòria informativa i justificativa Pla General

lixiviats en una fossa, d'acord al que preveu Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears per femers permanents. Aquests femers permanents compliran les condicions i les capacitats establertes en l'esmentada Llei. 3. Recàrrega d'aqüífers amb aigües depurades, limitant així els efectes nocius de la sobreexplotació, relacionats amb un augment en la intrusió marina. Les actuacions de recàrrega artificial d'aqüífers van ser ja declarades d'interès general a Balears pel Reial decret llei 8/1993 de 21 de Maig i des de llavors es vénen plantejant actuacions generalment de caràcter previ per la qual cosa cal aprofundir en els estudis de viabilitat amb el suficient detall i sobre emplaçaments concrets. En cada un s'analitzaran les circumstàncies hidro-geològiques determinants del disseny de les instal·lacions i s'avaluarà el seu cost i els costos d'explotació. Des del punt de vista hidrogeològic, les zones on convindria plantejar-se preferentment la recàrrega de l'aqüífer de Migjorn són les plataformes de Ciutadella i de Maó - Es Castell - Sant Lluís, on a més se situen les majors disponibilitats de produir aigua regenerada. En principi aquestes zones de recàrrega s'haurien de situar properes als punts de major producció d'aigua regenerada a Ciutadella, és a dir, pròximes a les Estacions de Depuració d'Aigües Residuals de Ciutadella Sud i Ciutadella Nord. 4. Millora de l'eficiència de conducció en xarxes de canonades mitjançant la correcció i detecció de fuites, l'anàlisi de l'aigua no registrada i la localització i eliminació de preses il·legals. 5. Possibilitats en barreres d'injecció. Atès les depuradores existents disposen o tenen previst disposar de tractament terciari, es planteja la utilització de les aigües regenerades com a barreres d'injecció, després de la realització dels estudis detallats de les condicions de qualitat requerides per l'aigua a injectar en funció dels usos actuals i futurs de l'aqüífer. Només té sentit en algunes masses d'aigua o agrupació d'elles, sempre complementant l'acció bàsica, que és la redistribució de les captacions més importants.

5.6.8 Sanejament.

Depuració d’aigües

El volum depurat conjuntament per les depuradores de Ciutadella, sense comptar amb Cala Morell ja que es troba obsoleta i es projecta substituir-la, és de 3.946.076 m3 anuals. Sobre l'aigua captada aquest volum suposa un 92,13%, incloent aquest coeficient la incorporació d'aigües pluvials al sistema de sanejament i el coeficient d'abocament (relació entre aigua abocada i aigua subministrada) que sol tenir un valor proper al 0,8

D'altra banda, per a la projecció de població de de 55.757 persones, on 39.465 són residents i 16.292 visitants i / o treballadors estacionals, i conservant en una primera aproximació el coeficient de 0,9213 entre aigua captada i aigua abocada, s'estima unes necessitats de depuració per 5.055.264 m3.

231 Memòria informativa i justificativa Pla General

Aquest volum de depuració és absorbible per les depuradores existents de Ciutadella Sud (5.475.000 m3/any), Ciutadella Nord (1.277.500 m3/any) i Cala Galdana (547.500 m3/any)

A més la possibilitat d'ampliació de la depuradora de Ciutadella Sud que amb una quarta línia pot arribar als 20.000 m3/dia fa viable la depuració de la totalitat d'aigües residuals generades en el municipi.

D'altra banda, el PHIB 2015-2021 preveu la remodelació de l'EDAR de Ciutadella Sud amb un pressupost de 5.291.810 €. l'ampliació i millora de tractament de Ciutadella Nord amb un pressupost de 4.842.824 € i un tractament terciari de Ciutadella Sud amb 2.483.000 €, encara que aquest ja en l'horitzó H3 del Pla.

Infraestructures bàsiques de sanejament

Es planteja per als nous creixements un sistema de sanejament separatiu.

El cabal per a la xarxa d'aigües pluvials es calcula segons la fórmula del "Mètode racional" i s'han seguit les Bases de càlcul per a la determinació dels cabals d'escorrentia de la Instrucció de Carreteres 5.2.-IC "Drenatge Superficial" utilitzant un període de retorn de 25 anys.

El cabal punta d'aigües negres, és el que s'utilitza per fer els càlculs de col·lectors atès que és el màxim cabal d'aigües residuals que pot circular pel col·lector, considerant un coeficient de retorn (proporció d'aigua d'abastament que s'incorpora a la xarxa) de 0,8.

Els criteris de traçat han estat els següents:  Sempre que ha estat possible s'han traçat dels col·lectors i emissaris pels nous viaris proposats. En cas de no ser això possible s'empren zones verdes d'ús públic i viaris o camins existents.  S'ha intentat reduir al mínim els bombaments per disminuir els costos d'execució i manteniment i la possible font de mala olor. Tot i així ha estat necessari executar tres bombaments, dos en els creixements al nord del casc i un en els sectors industrials de l'est.  S'ha considerat una profunditat de pou de mínima de 2,5 metres, fins i tot en la unió amb els col·lectors existents.  El diàmetre mínim de les conduccions principals considerades infraestructures generals serà de 400 mm.  El pendent mínim dels col·lectors en cap cas serà inferior al 0,5%.  El grau d'ocupació màxim de la secció a cabal punta serà del 40%, en el cas de col·lectors d'aigües residuals. (El que permetrà una adequada ventilació del mateix, assegurant-se la circulació en condicions aeròbies.)

Altres Propostes

Per millorar els sistemes de sanejament i depuració a Ciutadella aquest Pla General proposa

232 Memòria informativa i justificativa Pla General

1.- Millora dels processos de depuració mitjançant: - L'adaptació dels tractaments existents per a eliminació de nutrients (en nuclis de més de 10.000 h-i en zones sensibles) mitjançant tractaments terciaris. - El tractament d'abocaments industrials limitant les concentracions màximes de substàncies perilloses, en cas de connectar-se a les xarxes de sanejament municipals. - La gestió dels fangs de les depuradores ja que tenen propietats agronòmiques útils en l'àmbit de l'agricultura. La utilització dels fangs de depuradora no ha de perjudicar la qualitat dels sòls ni la de les aigües superficials i subterrànies. La possible utilització d'aquests fangs per a l'agricultura i el seu model de gestió es regula mitjançant la Directiva 86/278 / CEE. En cas que aquests fangs no es puguin utilitzar per a l'agricultura, han de gestionar-se i eliminar adequadament. - En concret es planteja la remodelació de les depuradores de Ciutadella Sud i de Cala Galdana i l'ampliació i millora de la depuradora de Ciutadella Sud.

2.- Construcció de tancs de tempesta per prevenir contingències meteorològiques i per optimitzar el rendiment de les EDAR. En concret es plantegen tancs de tempesta a Ciutadella Nord

3.- Generalització de xarxes separatives per a pluvials per disminuir els costos de la depuració. Aquestes aigües pluvials posteriorment podrien aprofitar-se per neteja de carrers, reg de parcs i jardins, usos recreatius, etc.

4.- Eliminació de pous negres en els nuclis rústics substituint-los per fosses sèptiques i estudiant la possibilitat de connectar-los a la xarxa de sanejament municipal.

Altres actuacions en sanejament.

Sanejament de Cala Morell

La urbanització de Cala Morell es troba situada a la costa nord de Ciutadella, sent la carretera d'accés part des de la Ronda Nord RC-1.

Actualment la major part de la urbanització de Cala Morell no disposa de xarxa de clavegueram. Aquells carrers que sí disposen de clavegueram condueixen les aigües residuals fins a una estació depuradora (EDAR) que resulta totalment insuficient, amb una capacitat màxima de depuració de 80 m3 / dia i sent per a tota Cala Morell la previsió de cabal màxim de 1.900 m3 / dia . Cal indicar també que aquesta EDAR està totalment obsoleta ja que té una antiguitat superior a quaranta (40) anys. Aquesta estació es troba situada en una torrentera, en un terreny qualificat com a zona verda pública, i a una distància de menys de cent (100) metres de la platja. L'estació depuradora no disposa d'emissari submarí, per la qual cosa, es bomba l'aigua depurada a una rasa filtrant situada a uns terrenys qualificats també com a zona verda propers al carrer de la Lira.

Des de l'Ajuntament es planteja unes obres a la xarxa de clavegueram afecten tota la urbanització amb una connexió de la xarxa nova a través d'una impulsió que transcorrerà per la carretera de Cala

233 Memòria informativa i justificativa Pla General

Morell fins arribar a connectar amb la xarxa de clavegueram municipal situada al Polígon Industrial de Ciutadella.

Per resoldre la problemàtica de sanejament a Cala Morell s'ha redactat un projecte per impulsar les aigües residuals de Cala Morell fins a la xarxa de clavegueram del Polígon Industrial POICI, que aboca les seves aigües residuals a l'EDAR SUD, que té una capacitat de depuració de 15.000 m3/dia (tres línies), ampliable amb una quarta línia fins a 20.000 m3/dia. Actualment el cabal màxim a l'estiu és de l'ordre de 13.000 m3/dia. Per tant aquesta EDAR SUD té capacitat suficient per a depurar les aigües residuals de Cala Morell, i el cabal màxim anual actual de 500 m3/dia.

Es considera que la solució més econòmica i amb menys impacte ambiental, és la d'impulsar les aigües residuals de Cala Morell fins a la xarxa de clavegueram del POICI, és a dir fins a l'EDAR SUD.

Connexió de nuclis de planejament

Des d'aquest Pla General es proposa la connexió dels nuclis de població al sanejament municipal, i per tant a la depuració, sempre que això sigui viable tècnica i econòmicament, en execució de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears. Aquesta Llei estableix una moratòria de 6 anys perquè les urbanitzacions estiguin connectades al sanejament: 1 any per a redacció de projecte (més el temps d'emissió d'informes preceptius i / o vinculant), 2 anys per a adjudicació, altres 2 més per a execució d'obres i un últim d'un any des de la recepció de les obres per a la posada en funcionament del sistema de sanejament i depuració. Aquestes moratòries vénen regulant-se des de 2010 amb la "Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i d'impuls a la inversió."

Es proposen les següents xarxes i connexions: - Xarxes de sanejament en els nuclis de S'Hort donin Vigo Ses Retxilleres, Camí de Ses Vinyes, S'Hort Nou i Son Cavallo i bombament de les aigües residuals fins a la del polígon industrial de Ciutadella. - Xarxes de sanejament a Cala Morell i La Vinya i bombament de les aigües residuals fins a la del polígon industrial de Ciutadella. - Recollida d'aigües residuals a Son Cabrites i Ses Mongetes i impulsió fins a connexió amb el bombament existent a la glorieta intersecció de Carretera de Cala Blanca amb carretera de Cap D'Artrux. - Xarxes de sanejament a Son Aniet, Sant Antoni i Torre Vila i bombament des d'aquest últim àmbit a la depuradora de Ciutadella Sud. - Xarxes de sanejament en Caragolí, Montefí Nord, Rafal Nou i Sa Llegitima i connexió per gravetat amb la xarxa municipal en carrer de Josep Mascaró Pasarius en col·lector de diàmetre 400 mm.

A més en aquestes urbanitzacions també s'ha d'abordar la implantació de sistema separatius de recollida d'aigües residuals. Aquesta qüestió està prescrita en l'article 78.1 del Pla Hidrològic de les

234 Memòria informativa i justificativa Pla General

Illes Balears aprovat mitjançant el "Reial Decret 701/2015, de 17 de juliol:" Els projectes de nous desenvolupaments urbanístics han d'establir xarxes de sanejament separatives d'aigües residuals i pluvials o bé mesures alternatives que minimitzin l'impacte derivat de l'existència de xarxes unitàries de sanejament i pluvials. Pel que fa a les urbanitzacions ja existents, l'administració local competent procurés dotar d'aquest sistema separatiu en funció de la seva viabilitat tècnica i econòmica. En cas de no ser viable aquesta separació s'hauran de dotar instal·lacions necessàries que permetin retenir i evacuar adequadament cap a l'estació depuradora les primeres aigües de vessament. "

En cas que l'administració competent confirmi la inviabilitat tècnica o econòmica de la connexió a la depuració municipal del nucli, s'haurà, en tot cas, establir els mecanismes que assegurin prioritaritariamente la depuració mancomunada del nucli o, si no, la instal·lació en cada parcel·la d'un sistema autònom de depuració dels preceptuats en el "Manual de disseny i instal·lació de sistemes autònoms de depuració" de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, coincident aquest Manual amb l'Annex 4 de la Normativa del PHIB.

Altres millores sanejament

Altres millores en sanejament previstes bé per l'ajuntament o bé pel PHIB 2015-2021 són les següents: - Substitució xarxa sanejament de Ciutadella Sud - 1.800.000 € - PHIB - Substitució xarxa de sanejament de Ciutadella Nord - 1.200.000 € - PHIB - Nova EDAR Pla de sa Quintana de Ciutadella Nord - 480.000 € - PHIB - Construcció de xarxes separatives i tancs de tempesta - PHIB i Ajuntament

5.6.9 Energia elèctrica

La nova ordenació suposa la creació de nous espais residencials, industrials i dotacionals que han de ser abastits energèticament amb electricitat. La xarxa existent de mitja i baixa tensió no és suficient per donar servei a tota aquesta nova demanda d'energia, de manera que es projecta una ampliació de les infraestructures existents.

En primer lloc s'ha de calcular la nova demanda de potència elèctrica d'acord amb els usos corresponents de les parcel·les. Per a això s'ha emprat la normativa vigent corresponent al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (R.D. 842/2002 de 2 d'Agost) i les normes tècniques específiques de la companyia subministradora d'electricitat.

Segons aquestes, la demanda de potència es calcula en base als següents criteris:

Ús residencial.- La potència per habitatge serà de 9200 W per grau d'electrificació elevat, segons MIE-BT 010. A més s'aplicarà un coeficient de simultaneïtat de 0,4 / 0,9 segons norma tècnica MT

235 Memòria informativa i justificativa Pla General

Ús industrial.- La potència en zones industrials es calcularà calculant una demanda d'125W / m2 sobre la superfície edificable, segons MIE-BT 010. El coeficient de simultaneïtat en aquest cas serà de 0,5 / 0,9 segons MT 2.03.20 d'Iberdrola.

Ús dotacional.- La potència s'ha d'estimar aplicant una ràtio de 100 W / m2 sobre el total de superfície edificable. El coeficient de simultaneïtat es fixa en 0,6 / 0,9 segons MT 2.03.20 d'Iberdrola, considerant un ús equivalent a zones d'oficines i comerços.

5.6.10 Residus

Les infraestructures de recollida i processament de l'illa i en concret de Ciutadella es troben ben dimensionades i en principi no és necessària la construcció de noves. En tot cas es podria avançar en la gestió de certs processos.

Un dels principals reptes que tenen a curt termini els municipis de Menorca és la implantació de la recollida selectiva de totes les fraccions, amb especial rellevància de la matèria orgànica per produir un compost de qualitat que pugui retornar a la terra per enriquir-la i no contaminar-la . L'objectiu ha de ser el compliment del PDSR amb percentatges de material separat per reciclar al final del procés de tractament de l'40% que havia d'aconseguir el 2012 i de la directiva europea amb un percentatge del 50% en pes dels materials que han de ser separats i preparats per al reciclatge per complir abans de 2020. en l'actualitat aquest percentatge se situa en el 32%.

En aquest sentit, el Consorci de Residus i Energia de Menorca disposa de l'Estudi d'Alternatives per a l'optimització de la recollida separada de residus a Menorca, del 2017. D'acord a l'estudi esmentat, es considera que l'escenari que permetria obtenir resultats de recollida més favorables seria la implantació d'un sistema de recollida mixta de recollida selectiva porta a porta i contenidors de càrrega lateral amb ubicacions formades per contenidors de les 5 fraccions de residus.

Al costat d'aquest objectiu prioritari d'augment del percentatge de residus reciclats, s'han de consolidar polítiques de disminució de residus generats mitjançant múltiples actuacions: promoció de venda de productes a granel per disminució d'envasos, retorn d'envasos, ús d'envasos reutilitzables, augment de la qualitat de les aigües perquè disminueixi la compra d'aigua mineral que produeix anualment més de 440 tones de residus plàstics o establiment de dispensadors que evitin la creació del residu., etc.

Un altre tema d'estudi per a la seva possible implantació, amb els dos mateixos objectius de reducció de residus generats i augment del percentatge reciclat, és del pagament per generació de residus, que hauria de ser implantat al temps en tots els municipis per evitar transferències. Aquest model insular de tributació de residus a Menorca ha d'incloure els costos de totes les etapes de la gestió, inclosos els costos d'inspecció i control i clausura d'abocadors. Aquest constitueix un aspecte fonamental del futur Pla Insular de Gestió de Residus de Menorca 2017-2023 atès que es considera

236 Memòria informativa i justificativa Pla General

estratègic disposar d'un marc fiscal en matèria de residus que acompanyi l'assoliment d'objectius de recollida separada en origen.

I finalment s'ha de consolidar l'objectiu ja plantejat, i no aconseguit, en el PDR de 2004-2012 sobre els fangs de les estacions depuradores d'aigües residuals urbanes ja que la planta de compostatge de llots de depuradores de Ciutadella prevista en el PDS no ha mai operativa, de manera que els fangs s'han aplicat de manera directa a agricultura, segons dades de la memòria justificativa exposada al novembre de 2017 del Pla Director Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus no perillosos de Menorca 2017-2025. La proposta d'aquest PTI és centralitzar el tractament d'aquests fangs en Milá.

Noves infraestructures insulars

Les noves infraestructures proposades, en concordança amb el Pla Director Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus no perillosos de Menorca 2017-2025 són les següents:

• Planta de transferència de residus de Ciutadella. Ciutadella és el municipi que geogràficament se situa més lluny respecte de l'Àrea de Gestió de Residus de Milà, situada a Maó. Per aquest motiu es preveu la possibilitat d'emmagatzemar els residus de FORM, resta, paper-cartró, envasos lleugers i vidre recollits en una planta de transferència amb l'objectiu de minimitzar desplaçaments a tractament i fer així més eficient i sostenible el servei de transport de residus. La planta se situaria en el mateix emplaçament que l'antiga planta de tractament integral de residus voluminosos de Maó.

Es situaria dins de la zona delimitada pel polígon industrial on actualment s'ubica la deixalleria de Ciutadella, o futura zona de creixement del mateix.

En funció de les característiques de cada zona, el Pla pot intervenir a través d'una regulació d'usos, de directrius estètiques, d'accions físiques sobre el domini públic viari, o en accions combinades

237 Memòria informativa i justificativa Pla General

amb altres operacions. La connexió amb el cinturó verd i blau exposat en el capítol 2 d'aquesta memòria és una de les peces centrals de la proposta.

El Camí de Cavalls, per la seva especial significació en la cultura insular, mereix un tractament singularitzat. El traçat d'aquest ha de servir de revulsiu per a la posada en valor dels espais litorals i la millora de la qualitat dels espais litorals urbans, amb, per exemple l'expressa millora d'accessibilitat al litoral en àrees urbanes. Però a més, la posada en valor de la resta de rutes i vies d'accés al paisatge, permet equilibrar l'ús actual d'aquest, i evitar la superació de la capacitat màxima de càrrega i afecció negativa al territori circumdant.

És propòsit de la revisió del Pla General establir les bases per a la redacció d'un Pla Especial de Camins orientat a limitar el seu ús a residents o per a l'accés a finques, per tal de reduir notablement l'afluència de vehicles motoritzats i consolidar una xarxa de camins d'ús de vianants i ciclista d'accés al paisatge.

238 Memòria informativa i justificativa Pla General

5.7 Coherència de la proposta amb els objectius del Pla

Els objectius que defineixen el marc conceptual del Pla, establerts sota criteris de sostenibilitat són: 1) Configurar un model territorial resilient i sostenible 2) Garantir la conservació del medi físic, el paisatge i la biodiversitat 3) Assegurar la competitivitat econòmica i turística de Ciutadella 4) Recuperar i regenerar l'espai urbà amb operacions ajustades a escala local 5) Limitar el creixement, prioritzant el completat de les trames existents 6) Millorar la funcionalitat de l'ús quotidià de l'espai urbà 7) Mantenir i revitalitzar les activitats agropecuàries 8) Resoldre els dèficits d'infraestructures 9) Prevenir l'impacte dels riscos

A continuació, s'inclou una referència a la manera en què aquests objectius s'han considerat en la redacció del Pla, que és objecte d'una anàlisi més aprofundida en l'Estudi Ambiental Estratègic:: 1. Configuració d'un model resilient i sostenible d'ordenació del territori i ús del sòl: suposa la síntesi del conjunt de les mesures adoptades, amb especial rellevància en el model urbà basat en operacions modestes i mesurades de reforma urbana i de creixement i en la protecció del sòl rústic; en refer desajustos normatius, doncs aquest PG flexibilitza la normativa per facilitar la seva adaptació a noves eventualitats. 2. Estructuració d'una xarxa viable d'espais lliures: es proposa la creació d'un cinturó verd que funcioni com un sistema continu que uneixi les àrees de lleure amb els espais d'activitat econòmica. 3. Gestió integral de la mobilitat: establint un model de mobilitat de vianants i de foment del transport públic. 4. Urbanitzar en àrees adjacents als nuclis urbans consolidats, buscant la connexió entre teixits antics i nous: es tracta de garantir una adequada transició entre el nucli urbà i el territori que l'envolta. Respectant la màxima de protegir el paisatge. 5. Conservació del sòl rústic: seguint amb el que estableix el PTI vigent, es persegueix la protecció del sòl rústic. Lligat a aquest objectiu, es proposen mesures de preservació per interès territorial dels àmbits de sòl rústic amb presència dels hàbitats forestals de interès comunitari. I l'adaptació als plans directors sectorials (PDS) relatius a: a. PDS Canteres b. PDS Residus c. PDS Energètic d. Pla Hidrològic e. Pla Especial d’emergències davant el risc d'incendis forestals (INFOBAL) f. PDS de Transport g. PDS de Telecomunicacions

239 Memòria informativa i justificativa Pla General

2. Paisatge com a valor patrimonial: es defineixen accions de protecció del paisatge, relacionades amb la conservació dels seus valors característics; així com intervencions de millora, integrades en la proposta de requalificació de l'espai periurbà a través d'una zona d'ordenació i protecció.

3. Millora de les àrees turístiques obsoletes des d'una perspectiva mediambiental: alguns dels criteris que guien les intervencions, i que hauran de ser desenvolupats en plans especials adaptats a les condicions d'aquests àmbits, són:

a. Ampliació de la compatibilitat dels usos

b. Combatre el deteriorament de les zones verdes

c. Evitar l'ocupació d'àrees valuoses

d. Actuar en els límits de l’àrea turística i la seva relació amb el sòl de l’entorn.

4. Millora de les condicions de qualitat de les infraestructures: queden definides propostes respecte a l'abastament, la xarxa de sanejament i l'energia.

240 Memòria informativa i justificativa Pla General

241 Memòria informativa i justificativa Pla General

6. PARTICIPACIÓ PÚBLICA

6.1 El pla com a eina de construcció de ciutadania: la participació pública activa

El foment de la participació pública és un dels objectius enunciats per la recentment aprovada Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears. El reconeixement a la participació en els processos d'elaboració i aprovació dels instruments d'ordenació territorial i urbanística i d'execució en els períodes d'informació pública és reconegut en la legislació espanyola des de fa ja molts anys, si bé ha estat en els últims anys en els que s'ha pres més consciència de les sol·licituds de participació promogudes per les noves formes de ciutadania activa com a marc de reflexió i acció (al llarg del procés de planejament i posterior avaluació) amb referència als criteris suport de les decisions del Pla, i que es poden construir a partir de les necessitats dels ciutadans.

La participació ha de servir per: - El debat ciutadà sobre les opcions d'ordenació del territori municipal, el ritme de creixement, la localització de les accions estratègiques, la solució als problemes quotidians com els de la qualitat d'ús de l'espai públic ... de tal manera que sigui possible arribar a consensos coherents amb la legislació aplicable que permetin avançar en la formulació del projecte urbà. - Garantir l'ajust de la informació de base amb què s'ha treballat en l'elaboració del pla a la realitat material del territori. - Avançar en la cultura local cap al desenvolupament sostenible, desenvolupant en el cas de Ciutadella l'experiència ja adquirida gràcies a la condició de l'illa de Menorca de Reserva de la Biosfera. - Permetre una aproximació gradual a la problemàtica del pla gràcies a successives fases en què el ciutadà pugui aportar la seva opinió i observacions.

Perquè el debat sigui productiu, ha de ser informat, per la qual cosa cal que la població pugui accedir a documentació comprensible sobre les reflexions prèvies i les propostes d'ordenació.

El programa de participació proposat per al Pla General de Ciutadella ha inclòs com a elements de suport a la formació del document: - Presentació dels treballs d'informació i model de ciutat a la ciutadania i als grups polítics en el moment d'obertura de la pàgina web. - Posada en línia d'una pàgina web que permet als ciutadans: o Consultar un primer Document d'Informació Urbanística, la proposta d'una sintètica definició de Model de Ciutat i plànols que acompanyen a tots dos. o Participar mitjançant el completat d'una enquesta i la remissió de suggeriments, bé per via telemàtica des de la pròpia pàgina web o mitjançant el seu lliurament en dependències municipals. o Donar accés al Pla en cadascun dels documents que es produeixen des de la seva pàgina web.

242 Memòria informativa i justificativa Pla General

6.1.1 Pàgina web

La pàgina web del Pla General es va obrir a l'accés públic a principis de 2015. Fins a la data, aquesta eina ha permès a veïns i propietaris accedir a la documentació inclosa en la mateixa i aportar les seves visions a través d'enquestes i suggeriments.

6.1.2 Enquestes i Taules de Participació

S'ha plantejat una enquesta que permet una aproximació successiva mitjançant aportacions de les preguntes que es realitzen en les diferents etapes de desenvolupament del Pla. S'ha donat inici a una consulta amb preguntes molt obertes, de tal manera que es puguin captar tots els possibles matisos de les opinions dels veïns, que van des de com entenen la ciutat, a quins són els problemes que els preocupen, i fins i tot suggeriments d'intervenció. El model emprat té per objecte obtenir informació sobre un conjunt de factors distingint àmbits geogràfics que es poden reconèixer pels enquestats.

Es van rebre enquestes que van indicar els continguts que posteriorment s'han desenvolupat en les diferents taules de participació:

243 Memòria informativa i justificativa Pla General

1) Mobilitat a) Conjunt històric: Necessitat de regulació de la mobilitat en general i de l'aparcament, davant conflictes d'ús per un espai escàs en carrers estrets en què el mobiliari urbà és escàs. Es demana una millor regulació de la circulació de bicicletes i del seu carril d'ús exclusiu. Cal una adequada integració dels autobusos interurbans i de la seva estació a la ciutat. b) Eixample i resta del nucli urbà: Voreres estretes en Degollador i Sud, Monsenyor Farnés i Martorell. Manca d'estacionament a l'Eixample. Hi ha un problema provocat per l'exoneració d'obligació d'aparcament en edificis de menys de quatre habitatges. Necessitat de relocalitzar indústries i tallers del carrer Creu. Problemes amb voreres i obra d'urbanització. c) Polígon industrial: problemes de pavimentació i senyalització dificulten la mobilitat; la implantació d'usos comercials, i l'afluència d'usuaris és un factor afegit a la dificultat del trànsit. d) Urbanitzacions: a Cala en Blanes s'esmenta la necessitat de millora de l'antiga Costa i el tractament del Torrent. Com a tret general per a totes les urbanitzacions s'assenyala que la falta d'aparcament estival per a les platges planteja nombrosos problemes, i ha portat a utilitzar en ocasions com aparcaments espais verds. A més és palesa la mala qualitat d'urbanització o la necessària implementació d'obres de conservació. e) El Port Vell es considera saturat de terrasses, que ocupen una part molt rellevant del total del sòl públic, que sumat a l'ocupació del mercat, suposa un espai molt superior a la capacitat de càrrega que es considera adequada a aquest àmbit valuós. Es considera també que hi ha una insuficiència de places d'aparcament i que és precari l'enllumenat públic d'aquest espai. f) Al Port Nou es considera que cal l'execució de fingers d'accés des de la terminal fins a les embarcacions, que permetin superar la important diferència de cota dels terrenys i del moll. A més es consideren escasses les places d'aparcament per a períodes estivals, que en molts casos són ocupades per usos diferents als propis portuaris. Se sol·licita s'habiliti un servei de bus, en coordinació amb els horaris dels vaixells, que permetin l'accés en condicions de qualitat amb el centre urbà, així com la necessitat de reforç de la connexió de vianants i ciclista. g) Propostes i solucions: es proposen aparcaments subterranis en alguns emplaçaments, una adequada regulació de la càrrega i descàrrega a la zona històrica i l'eixample, i una adequada regulació d'usos al polígon industrial, desincentivant l'ús comercial detallista per evitar encreuaments de tràfics. 2) Escena urbana a) Conjunt històric: es considera que les normes sobre escena urbana del Pla Especial són escasses, i que actualment hi ha una important superfície destinada a usos comercials en l'àmbit que redueix les condicions de confort en períodes de màxima afluència turística. b) Eixample i resta del nucli urbà: la diversitat d'arquitectures és considerada per alguns enquestats com inadequada, provocant una manca d'identitat del conjunt. Hi ha queixes sobre manca de manteniment de mobiliari urbà i voreres.

244 Memòria informativa i justificativa Pla General

c) Polígon industrial: els espais lliures tenen un caràcter residual poc útil, i no hi ha una adequada atenció a l'escena urbana, deteriorada per problemes d'urbanització i per la proliferació de comerç sense ordre. d) Urbanitzacions: En general es transmet la sensació d'una imatge decadent de les urbanitzacions; s'assenyala la invasió de l'espai públic per establiments comercials o hostalers a Cala en Blanes, i, en general, problemes de manteniment de la urbanització i les zones verdes. e) Port Vell i Port Nou: es considera que el comerç i les marquesines de port vell s'han degradat visualment aquest valuós espai. Les deficiències d'il·luminació i clavegueram són també assenyalades pels enquestats. Al port nou es considera que falten zones d'estada. f) Propostes i solucions: es reclama un major compliment de la normativa existent, contractes de concessió per a usos privatius de l'espai públic més atents al paisatge urbà, definició de nous emplaçaments per a instal·lacions com els camions d'escombraries, i un major esforç inversor en manteniment de la urbanització. 3) Infraestructures (com a aspecte general, més enllà d'una visió per barris, hi ha limitacions en els serveis en moments puntuals de màxima afluència turística. Es demana la posada en servei de la dessaladora impulsada pel Ministeri de Medi Ambient). a) Conjunt històric: obsolescència de la xarxa de clavegueram, amb problemes rellevants d'olors i filtracions sobre els soterranis de les parcel·les. Presència de cablejat sobre façanes. Proliferació d'arquetes de diverses companyies de serveis. Manca de fibra òptica i gas. Problemes de manteniment de cisternes domèstiques. Lluminàries ineficients. Necessitat de control de plagues. b) Eixample i resta del nucli urbà: Necessitat de millorar el sistema de recollida de residus. Problemes similars als del conjunt històric. c) Polígon industrial: presència de torres elèctriques enmig de les voreres. Deficiències de subministrament elèctric. Necessitat de major control de residus en indústries. Possibilitat d'aprofitar potencial d'energia solar en cobertes. d) Urbanitzacions: falta inversió en manteniment de zones verdes. Dèficit de sanejament i, telecomunicacions. e) Port vell subsisteixen problemes amb aigües fecals i estancament d'aigües a la sortida del torrent en moments de pluges. Manca d'enllumenat. f) Propostes i solucions: aprofitar aigües pluvials que desemboquen a Canal Salat amb aljubs, i el mateix en Canal des Horts. Necessitat de revertir la situació de sobreexplotació de l'aqüífer. Millores generals en les infraestructures deficitàries, amb especial atenció a les urbanitzacions. Construcció d'un nou dic de majors dimensions al costat del far per a majors creuers. Canviar el model d'il·luminació de monuments per un de més eficient, i en general millorar l'eficiència de l'enllumenat. 4) Equipaments a) Conjunt històric: mal estat de l'edifici de l'Ajuntament i Casa de la Cultura. Escassa vegetació i problemes de trànsit generat per col·legis. Es desitjaria comptar amb el teatre,

245 Memòria informativa i justificativa Pla General

sala de conferències, escola de música, museu de la ciutat, l'obertura de Can Saura, un espai de comunicació cultural. Necessitat de millorar el carril bici de la Contramurada. b) Eixample i resta del casc urbà: es proposa un teatre a l'aire lliure en alguna de les zones en pendent de l'entorn del casc. Necessitat de circuit d'exercici equipat a Canal Salat. Necessitat de regularitzar l'espai dels cinemes i sala multifuncional de Canal Salat. Necessitat de millora de l'estat de l'OAR i de la connexió dels equipaments al carril bici. c) Polígon industrial: la falta d'aparcament al polígon industrial pot col·lapsar el de la piscina. Deficiències de manteniment d'instal·lacions esportives municipals. Manca d'oficina d'informació. d) Urbanitzacions: mal estat d'equipament, de vegades no executats. Necessitat de més policia. e) Propostes i solucions: rehabilitació de Ajuntament i bastions. Qualificació com a equipament públic cultural de l'espai de la sala multifuncional i cinemes del Canal Salat i compensació de zones verdes ocupades. Ampliació d'aparcaments. Millorar equipaments d'urbanitzacions turístiques. Possibilitat d'ús com a horts d'oci de les parcel·les d'equipament que no compten amb ús assignat. 5) Zones verdes a) Conjunt històric: espais verds ben mantinguts, però necessitat de reordenar la Plaça des Born. Possibilitat d'implantar jocs infantils a la Plaça dels Pins. b) Eixample i resta del nucli urbà: espais verds poc cuidats, de vegades utilitzats com a aparcaments. Convertir Colàrsega en parc públic i lloc d'espectacles. Passadís verd a Canal Salat. c) Polígon industrial: mal estat de les zones verdes. d) Urbanitzacions: espais lliures transformats en aparcament, fins i tot aquells que són valuosos per la seva vegetació natural. Proposta de franja verda entre Es Pinaret i Ciutadella com a corredor verd alternatiu a la carretera. e) Propostes i solucions: incrementar l'espai verd del Born. Alliberar els àmbits ocupats per aparcaments. Millor manteniment de jocs infantils. 6) Desenvolupament i usos del sòl a) Conjunt històric: convivència d'usos residencials i turístics, l'ús de patis interiors per restaurants i ocupació de via pública pels mateixos molesten a veïns. Alguns perceben excessiu rigor en la normativa. b) Eixample i resta del nucli urbà: problemes de coexistència d'usos de discoteques i habitatges. Necessitat de connectar carrers inconnexes. Abandonament d'algunes places com la de Menorca per un disseny poc acollidor. c) Polígon industrial: degradació física i excessiva presència de comerç minorista. d) Urbanitzacions: la baixa densitat de les urbanitzacions fa inviable el seu manteniment. e) Port Vell i Port Nou: elevat aprofitament del port vell pels restauradors. f) Propostes i solucions: regular l'ús privatiu dels espais públics. Resoldre problemes de redacció de la normativa.

246 Memòria informativa i justificativa Pla General

7) Sòl rústic a) Quins problemes hi ha?: infraccions urbanístiques en els nuclis rurals. Aparcaments il·legals. Règim de rehabilitació d'edificis antics, fins i tot per a usos agrícoles. Problemes d'accés a platges. Deficiències de subministrament elèctric en sòl rústic. Manca de seguretat per a recorreguts en bicicleta pel medi rural. Estat de deteriorament de patrimoni etnològic. Necessitat de millora dels camins. b) Propostes i solucions: abordar el problema dels nuclis rurals. Clausurar establiments il·legals i gestionar aparcament en platges. Desenvolupament d'horts socials prop del casc.

8) Zones portuàries a) Quins problemes hi ha?: manca de sistemes d'autobusos interurbans, necessitat de millorar l'accessibilitat i forma urbana del nou port. Necessitat de reutilitzar la nova terminal del Port Vell. Impacte visual de terrasses del Port Vell. b) Propostes i solucions: creació de marina seca. Solucions ja prèviament esmentades per altres problemes. 9) Altres problemàtiques: dispersió territorial en sòl rústic, definició del just lloc del cotxe a la ciutat.

247 Memòria informativa i justificativa Pla General

6.2 Suggeriments a l’Avanç

L'Ajuntament va rebre un total de 43 suggeriments, en general relacionats amb problemes específics de propietats. Els escrits rebuts han estat objecte d'un informe específic amb resposta detallada; el present text adona de les temàtiques plantejades.

1. S'ha considerat la incorporació al Pla de les següents: a. Correcció d'errors materials en la representació d'elements existents en la cartografia d'informació i/o proposta, sempre que hi ha elements que demostren que efectivament l'assenyalat té aquesta condició d'error b. Aclariment, si escau, d'afeccions sobre terrenys c. Suggeriments de noves actuacions com: i. Zona reservada per a aparcament de residents al sector de sòl urbanitzable B1 a tocar del Carrer Palou i Quer. ii. Peatonalitzar la costa de Sa Quintana fins la plaça Sa Quintana, connectant així el centre històric amb la dita plaça, es Port Vell i el passeig Marino Benejam, gaudint d’unes magnífiques panoràmiques sobre el nucli de Ciutadella. d. Augment de l'altura de les edificacions en sòl urbà per evitar l'augment de la petjada urbana. S'introdueix aquesta possibilitat de forma controlada a través de les operacions estratègiques de requalificació, però no de manera generalitzada. e. Balanç adequat quant als usos admesos i altres paràmetres urbanístics per zones de sol urbà, tot atenent a les dinàmiques actuals, i garantint al temps espai per a activitats. f. Ajust de la delimitació d'àmbits d'intervenció, quan s'assenyala com a oportú en la contestació g. Ajust de la delimitació d'àmbits d'intervenció h. Adopció de mesures per evitar la dispersió residencial en sòl rústic i. Alternatives d’ordenació de la UA 1 2. Algunes dels suggeriments no s'han pogut acceptar per les raons que s'exposen: a. Suggeriments que excedeixen el contingut i àmbit competencial del Pla General i. Ampliació d’es Port Nou cap al mar. ii. Ús adequat a l’edifici de l’antiga estació marítima. L’Ajuntament pot fer suggeriments, però la decisió depèn de l’Autoritat Portuària. b. Suggeriments davant les quals el Pla proposa una alternativa que s'entén més adequada.

248