Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural

Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu (Sant Mateu de , Bages)

Gemma Caballé Crivillés

Aquests textos no poden ser copiats, utilitzar-se per a fins comercials i fer obra derivada. En cas de difusió pública, s'ha de fer citar l'autor i el Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.

Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ. FITXA TÈCNICA DEL JACIMENT 2. MARC GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC. SITUACIÓ 3. NOTÍCIES HISTÒRIQUES. INTERVENCIONS ANTERIORS 4. MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ 5. DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS I RESULTATS 6. CONCLUSIONS. CONSIDERACIONS FINALS 7. BIBLIOGRAFIA

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA ANNEX 2. PLANIMETRIA Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 2

FITXA TÈCNICA

JACIMENT: Castell de Sant Mateu

MUNICIPI: Sant Mateu de Bages

COMARCA: Bages

COORDENADES (UTM): x = 395781 y =4628651

CAMPANYA: 17 al 31 desembre 2003

CAMPANYES ANTERIORS: 4-17 juliol 1995 8-21 juliol 1996 14 juliol-5 agost 1997 any 2000

DIRECTORS: Eduard Sànchez Clara Arbués

TIPUS DE JACIMENT: castell

CRONOLOGIA: Segle X-XV

DIRECCIÓ: Gemma Caballé Crivillés

EXECUCIÓ: Arqueociència SC. SL.

TIPUS D’INTERVENCIÓ: neteja i consolidació d’urgència PROMOTOR: Servei d’Arqueologia. Generalitat de Catalunya

RESSOLUCIÓ: DGPC, 16 desembre 2003

Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 3

.INTRODUCCIÓ

Aquesta memòria presenta els resultats de la intervenció arqueològica d’urgència realitzada al castell de Sant Mateu (Sant Mateu de Bages), entre els dies 17 al 31 de desembre de 2003. Aquesta intervenció ha consistit en els treballs de neteja de la vegetació del jaciment i la consolidació dels seus murs. Els treballs s’han dut a terme des de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals, SL i han estat dirigits per l’arqueòloga Gemma Caballé Crivillés.

2. MARC GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC. SITUACIÓ

El municipi de Sant Mateu de Bages se situa a la part central del costat ponentí de la comarca del Bages (on aquesta limita amb les comarques de l’Anoia i el Solsonès). Està a la dreta del riu Cardener (que passa pel sector nord est del terme). Li fan de capçal, a ponent, la serra de Pinós i l’altiplà de . El marc geofísic del terme el constitueixen la serra de les Garrigues (al nord), la vall de (a migdia) i la depressió del Cardener (a l’est). El territori que dibuixa l’extens terme de Sant Mateu de Bages disposa de planells, estreps muntanyosos (on destaca la serra de Castelltallat) i petites valls. Els nuclis de població més importants s’han desenvolupat històricament a l’ample altiplà superior. Aquest s’estén de ponent a llevant, des del confí segarenc, fins a la vora del Cardener.

El terme de Sant Mateu de Bages limita al nord, amb els termes de Cardona i Navars; al sud, amb Fonollosa i ; a l’est, amb Súria i Callús i a l’oest, amb (Anoia), la Molsosa i Pinós (Solsonès). A més del poble de Sant Mateu de Bages, el terme comprèn els pobles de Castelltallat i Coaner, el llogarret de Salí i la Colònia Valls (que comparteix amb el terme de Navars).

El nucli de població de Sant Mateu de Bages (569m) se situa en un planell a l’angle inferior sud est del territori, amb molt bones vistes cap a les terres baixes de la comarca. A una zona propera del nucli, hi ha el castell de Sant Mateu, anomenat també de les Planes (pel nom de la masia que hi ha al costat).

Les restes del castell de Sant Mateu estan situades al damunt d’un turó cònic, d’uns 12 metres de desnivell respecte el seu entorn, arran de la carretera de Callús a Sant Mateu de Bages (P.K.5,500) i amb una alçada de 533 s.n.m. Des del castell es divisen dos possibles punts fortificats o de guaita coneguts. Al nord est, la torre del Fusteret (s. XI) arran de la Vall del Cardener i cap al sud, la casa de Guardiola. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 4

Situació del castell de Sant Mateu o de les Planes (Mapa comarcal de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. 1:50.000). Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 5

3. NOTÍCIES HISTÒRIQUES. INTERVENCIONS ANTERIORS

La primera notícia històrica on apareix el topònim de Sant Mateu apareix el 983, a l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç de Bagà, al qual es dota entre d’altres coses de cases, terres i vinyes in Sancto Matheo. La primera referència propiament dita del castell apareix entre els anys 1018 i 1023, amb el jurament de fidelitat que fa el comte Guifré de Cerdanya a la comtessa Ermessenda de Carcassona per diversos castells, entre ells el de Sant Mateu.

El domini eminent del castell corresponia, en principi als comtes de , tot i que els feudataris reals van ser, ja des dels seus inicis, els vescomtes de Cardona. Es desconeix de quina manera, però el domini del castell passarà als senyors de Boixadors, ja que el 1124 aquests signaven una concòrdia i el 1288, Berenguer de Boixadors apareixia ja com a senyor del castell. De tota manera, no serà fins el 1381, que compren la jurisdicció als procuradors del rei Pere III.

La darrera notícia documental on apareix el castell com a punt militar apareix el 1396. El capità Andreu de Peguera passa revista als castells de la vegueria de i declara el castell de Sant Mateu com a útil per a la defensa contra les invasions del comte Mateu de Foix. A partir d’aquesta dada, ordena que es repari i proveeixi d’aliments.

Al peu del castell és on es té notícia d’un primer agrupament de cases, que podria precedir l’actual poble de Sant Mateu. Són les cases Cardó, Conill, Solà, la Vila, Sabater, ses Corts (amb alguna altra), que formaven un carrer anomenat la Vila. El fogatjament dels anys 1365-1370 declarava quaranta- cinc focs. A partir de les dades aportades per les intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 1995 i 2000, el castell s’abandonaria al segle XV.

-Intervencions anteriors

Fins l’agost de l’any 1994, el castell estava cobert per un espès bosc de pi i alzina, que desaparegué amb l’incendi del mes de juliol d’aquell any, que afectà moltes de les zones boscoses de la comarca. L’acceleració del procés d’erosió a causa de la desaparició de la capa vegetal, posava en perill la conservació de les parts visibles del jaciment. Aquest fet va actuar de catalitzador, per què els propietaris del castell i del mas Les Planes decidissin excavar el castell i consolidar-ne les restes. La dedicació dels propietaris del mas les Planes, juntament amb la col.laboració de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals, SL, va motivar que s’iniciés un procés d’excavació arqueològica i de consolidació de la muralla, en el seu sector sud que estava pràcticament desapareguda.

Les campanyes d’excavació arqueològica s’han desenvolupat a partir de camps de treball, amb una gran part del finançament aportada pels propietaris, juntament amb la col.laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i d’Arqueociència SC, SL. Durant els diversos camps de treball han col.laborat diversos centres i agrupaments escoltes juvenils. En la primera de les campanyes d’intervenció arqueològica es va realitzar una primera neteja de l’espai i les primeres consolidacions d’urgència als diversos murs de tancament; també es van realitzar un seguit de sondejos per constatar la potència estratigràfica del jaciment. A les campanyes posteriors es van excavar arqueològicament els diversos espais i es van continuar les tasques de consolidació allà on era requerit. També es va obrir un accés, amb una màquina retroexcavadora, per accedir des de la vessant sud oest del castell. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 6

4. MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ

Entre els anys 1995 i 2000 es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques al castell de Sant Mateu de Bages. Totes elles realitzades des de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals, SL (dirigides per Eduard Sànchez i Clara Arbués) i amb el finançament dels propietaris del mas les Planes i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Durant aquestes intervencions es van localitzar diverses estructures, corresponents a murs, tan perimetrals, com de tancaments dels espais interiors del conjunt. En aquestes intervencions es van consolidar diversos murs, que estaven en molt mal estat. Des de la finalització de la darrera campanya d’excavacions (l’any 2000), no s’havia realitzat cap intervenció posterior, ni d’excavació, ni de consolidació dels seus murs.

L’estat de conservació dels murs del castell no era massa bo, amb nombroses pedres soltes als nivells de coronaments dels murs i amb nombrosa vegetació acumulada tan en els seus coronaments, com a diferents zones dels mateixos. Els murs més afectats se situaven a l’interior sud del castell i al mur perimetral del castell, al nord est. Aquesta vegetació, a més de les inclemències metereològiques sofertes (que acostumen a ser bastant rigoroses), feien perillar l’estat de conservació dels murs del castell. Es va informar d’aquest fet al Servei d’Arqueologia i, a partir d’una visita al jaciment per part de l’arqueòloga territorial –sra. Araceli Martín-, es va acordar endegar una intervenció arqueològica amb caràcter d’urgència. Aquesta intervenció anava destinada a la neteja i consolidació dels murs del castell, especialment a les zones dels coronaments d’aquests. Mitjançant aquesta consolidació es volia garantir l’estabilitat de les estructures muràries i la seguretat dels visitants. Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 7

5. DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS I RESULTATS

Els treballs realitzats en aquesta intervenció arqueològica han consistit en la neteja de la vegetació, tan dels murs de tancament del castell, com de l’espai interior i també de la zona exterior propera a aquest. En relació als murs de tancament, s’ha netejat especialment la seva part superior, que era el lloc on s’havia de realitzar la seva consolidació en algun d’ells En els murs que ja havien estat consolidats anteriorment, la seva neteja també garantia el bon estat d’aquests murs.

Vista general dels murs interiors del castell, des de l’oest

Vista general dels murs interiors del castell, des de l’est

Mur perimetral del castell, al nord. S’observa la neteja del mur i de l’entorn exterior Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 8

En un dels espais interiors del castell (corresponent a l’àmbit XVIII, identificat com a cisterna), on durant la darrera campanya d’excavacions arqueològiques s’havia arribat al nivell de roca natural, s’ha netejat aquest nivell i s’hi ha abocat un nivell de sauló, per a protegir-la.

Neteja de l’interior de la cisterna (àmbit XVIII) Interior de la cisterna, un cop abocat el sauló

En un altre dels espais interiors del castell (àmbit XIV), durant les intervencions arqueològiques es va localitzar una sitja, excavada a la roca natural. Un cop finalitzada la seva excavació i documentació arqueològica, restava l’obertura i el forat al nivell na- tural. Aquesta obertura suposava un perill, ja que algun visitant podria caure al seu interior, ja que no hi havia cap senyalització. Es va acordar reblir novament la sitja, per evitar així qualsevol tipus d’accident. La terra utilitzada per aquest rebliment procedia d’una acumulació de terra vegetal, generada per les darreres intervencions arqueològiques efectuades (l’any 2000), així com també la mateixa terra generada per la neteja de l’espai.

Interior de l’àmbit XIV, un cop reblerta la sitja (situada al fons) Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 9

La neteja de la vegetació s’ha realitzat sense que cap de les eines utilitzades, ni el mateix treball de neteja impliqués cap moviment de terres corresponents al subsòl del castell, ja que hi ha zones on encara no s’ha exhaurit el sediment arqueològic. Davant d’aquestes tasques realitzades, en aquesta intervenció no s’han generat dades que precisessin un registre o documentació arqueològica.

Un cop finalitzada la neteja de la vegetació, s’ha procedit a la consolidació dels coronaments dels murs del castell. Aquesta s’ha dut a terme a la zona nord est del mur perimetral del castell, així com en els murs de tancament dels diversos espais i elements interiors, situats a la zona nord i sud del castell. Aquesta consolidació s’ha dut a terme mitjançant morter de calç, barrejat amb una petita proporció de ciment, de cara a garantir una bona estabilitat dels murs. A la zona cen- Vista de l’interior del castell. A primer terme, la tral de l’interior del castell s’hi cisterna que ha estat tapiada ubicava una cisterna, excavada a la roca natural, que tenia una obertura tapada amb taulons de fusta. Aquesta obertura ha estat tapiadadurant els treballs de consolidació, mitjançant una reixa metàlica, que garantís la seguretat dels visitants.

Tan les tasques de neteja, com les de consolidació de les estructures han estat realitzades sota control de l’arqueòloga. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 10

6. CONCLUSIONS. CONSIDERACIONS FINALS

La intervenció arqueològica d’urgència realitzada al castell de Sant Mateu de Bages ha consistit en la neteja de la vegetació del jaciment, amb especial atenció a la situada als murs de tancament del castell i dels seus espais interiors. A més d’aquesta neteja, s’ha reblert una sitja (àmbit XIV) i s’ha abocat un nivell de sauló, en una zona on ja aflorava la roca natural (àmbit XVIII –cisterna-), per a protegir-la. Un cop realitzada la neteja s’han consolidat els murs de tancament, que presentaven, en alguna zona, un deficient estat de conservació. Els murs on s’han realitzat aquestes tasques de consolidació es corresponien a la zona nord est del mur perimetral, així com també als murs interiors, situats a la zona nord i sud. Davant d’aquest fet era necessària la realització d’aquesta intervenció, per garantir l’estabilitat del jaciment i la seguretat dels seus visitants. De la mateixa manera, el rebliment de la sitja s’ha realitzat amb el mateix objectiu d’aportar el màxim de seguretat al jaciment. Cal destacar que prèviament a aquest rebliment, s’ha comprovat que aquesta estigués documentada arqueològicament. Tan les tasques de neteja i rebliment, com de les consolidació han estat realitzades sota control arqueològic i no han suposat cap afectació als possibles nivells arqueològics existents en alguna zona del castell. D’aquesta manera, no s’han generat dades que hagin requerit una documentació arqueològica.

Cal considerar, finalment, que és necessària una mínima tasca de manteniment del jaciment, ja que tan la mateixa vegetació com les inclemències metereològiques no puguin malmetre i afectar novament les estructures. Tot i això, mitjançant aquesta intervenció arqueològica de consolidació, creiem que es pot garantir el bon estat de conservació dels murs i la seguretat de les persones que visitin el castell de Sant Mateu.

7. BIBLIOGRAFIA

Sánchez, E., Arbués, C. (1999). Memòria de l’excavació arqueològica al castell de les Planes de Sant Mateu de Bages. Campanyes:1995, 1996, 1997. ARQUEOCIÈNCIA, Serveis Culturals, SL. Servei d’Arqueologia. Inèdita.

Geografia Comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana. Vol. Bages. Barcelona. Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 11

Vista aeria del castell de Sant Mateu (fotografia realitzada furant les excavacions arqueològiques)

Interior del castell durant les tasques de neteja Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 12

Vista dels murs de tancament interiors, durant la neteja

Vista dels murs de tancament interiors, durant la neteja Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 13

Vista dels murs de tancament interiors, durant la neteja

Vista dels murs de tancament interiors, durant la neteja Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 14

Vista dels murs de tancament interiors, durant la neteja

Vista dels murs de tancament interiors, durant la neteja Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 15

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 16

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 17

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 18

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja

Vista dels murs de tancament interiors, un cop finalitzada la neteja Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 19

Interior de la cisterna (àmbit XVII), un cop netejat el nivell natural

Interior de la cisterna (àmbit XVII), un cop abocat el sauló Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. St. Mateu de Bages 20

Interior de l’àmbit XIV, un cop reblerta la sitja

Interior del castell, un cop finalitzada la neteja Gemma Caballé Crivillés - ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, SL 21

Exterior del castell, un cop finalitzada la neteja de l’entorn