Antoni Bach Notes historiques de Montmajor

Senyories En un altre document d'Urgel1 Encara e! 1161 , en un document (043) consta que Gersen, filia deis de Ramon de Biosca sobre el Far del El país estava sota el domini deis Mir de Naves, vengué a Arnau Mir lerme del L1or, hi signen com a tes­ comtes d'Urgell, per una banda, i la gran possessió del Quer, que limonis en Guillem del Quer, els comtes de Cerdanya, en el Ber­ Iimitava a I'orient amb Pegueroles, Gombau de Correá i Arsenda, se­ guedá. Tot pertanyia al bisbat a migjorn amb Sorba, Sodo riba, a nyora de l' Espunyola. Trobem tam­ d'Urgel! Durant e! segle X i prime­ ponent amb el riu Odera i al nord bé en aquesllerritori Ramon Umbert ries de I'XI hi trobem la sovinteja­ amb Sant Feliu. En un altre docu­ i els Santa Fe. da intervenció tant deis comtes ment del mate ix any consta la ven­ Quan s'extingí la nissaga deIs com deis bis bes. Es donen en da d'un alou situat en el terme de la Berga i la intervenció deIs Pallars, aquest període moltes consagraci­ Franquesa, entre el riu Odera i el els comtes i després els ducs de ons d'esglésies, i en la construcció camí de Preixana. Una altra notícia Cardona tenien el seu batlle al cas­ de moltes d'elles ha estat decisiva trobem sobre traspassos de territo­ lell de Correá, que recollia els del­ la intervenció deis comtes. De tota ris de Naves al terme actual de mes de les cases que estaven sota manera els qui actuaven més en Montmajor en el document del el seu domini oUna de les cases for­ contacte amb els pobles eren els 1067, que tracta de la venda d'un les era I'Hospital, que també era bisbes, sobretot en aquestes con­ alou que uns germans tenen en un hostal, molí i ferreria, segons les trades orie ntals del comtat apendix de Naves; sembla que no és epoques, conegut el 1345 amb el El castell de Montmajor, documentat d'Urgel! La feina deis comtes era el Quer ja citat, sinó Querol de nom hospitalis collis de Olzina. El I'any 983, fou possessló del trobador refermar el comtat per la banda de Sorba, que tenia el riu Odera a po­ 15 92 el posseia l'anomenat hono­ Gulllem de Bergueda. El 1199 pass a a la terra baixa: la Segarra i en gene­ nent, i al nord les cases d'Albert rable Joan Massana, i després du­ mans del rel, el qual el va cedlr als ralla línia del L1obregós. Miró, topónim que encara existe ix rant algunes generacions, la famí• Cardona, I aquests als Berga, per tornar, Ara bé, els comtes disposaven de a Preixana (2) Ii a Vil adás. flnalment, a mans del rel. R. SERRA diversos vescomtes i altres nobles, Fins al1130 aquests territoris de Els dominis deis duc, que també als quals enfeudaven diversos cas­ I'actual Montmajor estaven repartits hi exercia la Jurisdicció civi l, leni­ tells. Després de la mort del comte entre els comtats d'Urgell i de Cer­ en més de vuil-cents jornals de ter­ Ermengol I (1035), trobem un deis danya; per tant els feudals que hi ra. Comprenien la casa de la Serra seus nobles, Arnau Mir de Tost, i la tenienalguna jurisdicció queien sota de Puigpelal i el cap más de Casa­ seva muller Arsenda, que tenien ce­ el suprem domini de dits comtes, martina; afrontava, a sol ixent, amb dit un extens territori, que era el entre e!s quals hi havia els vescom­ les Cots de Correá; a migdia, amb castell de la Mora, Tentellatge, tes Guillem de Berguedá (l187) i la Cortielles i can Besora; a ponent, Correá i L1inars. No és que residís castlania deis Berga. SibiLla de amb el mas Perés del Soler, i a lra­ aquí, peró aquestes possessions o Pallars, emparentada amb els Berga, muntana amb el mas Pujo! jurisdiccions Ji podien rendir una tingué com a feudatária del rei de la En aquesla epoca un capmás era ajuda financera de cara a les con­ Corona d'Aragó el castell de Mont­ una finca d'una casa gran que p questes que eSlava fent en el Montsec major. estava en ruines; per aixó diu que i altres 1I0cs de la conca dreta del Referent a Correá, és documen­ era rónec, i per aquesl motiu he cre­ Segre. tat, des del segle XI, un castell del gUl que no es trae lava de la Casa­ El comte d'Urgell havia cedit qual sortí la nissaga deIs cu rrizani o martina de Riner. En aquests anys aquests 1I0cs a I'església de la Seu; Currida, on visqué a la primeria o hi el bisbe de Solsona era amo del mas així que la cessió a Arnau Mir fou continuá algun temps una branca del ColI del Bosc, d'uns centjornals obra de la canónica d'Urgel\. Altres de la família . Tenien aquest castell i de terra,a Sant Feliu. donacions del comte Ermengol 1I , la senyoria del seu terme, i fins el El lraspás de molts lerritoris e! Pelegrí, i del vescomte Arnau Mir dret de treure lIenya del bosc de d'aquesta contrada de la Va ll de foren confirmades a l'església Tolosa. Tan aviat com la terra de Lord, deis comtes d'Urgell als ves­ d'Urgell, segons document dell048 ponent del Solsones restá ocupada, comtes de Cardona, es doná en gran (l). No queda ben ciar com el terri­ els Correá hi aconseguiren posses­ part quan Isabel d'Urgell es casá tori de I'entorn de Sant Feliu sortí sions, i així el 1079 Arnau Guerau amb Ramon Folch el 1167. La Vall de! domini deis senyors de Naves. de Correá és situal a Peracamps. de Lord fou el seu dOL

18 L'EROL Més endavant, la senyoria de encomana la protecció deIs seus fills Economia parroquial Correa estava sota I'administració i els seus béns a Gui ll em Ramon de del Sr. Margarit Gible (s XVI II) , Berga . Un complemenl del sistema impo­ conegut amb el títol de Marqués Que el monestir de Serraleix era sitiu de les senyories eren les laxes d'Aguilar, que comprenia I'Hospi­ lambé una de lessenyoriesde Mont­ que caela familia abonava per al tal i altres cases de la zona baixa de maJor ens ho confirma un capbreu manteniment del rector i el sosteni­ Correa. signat per fra Pere Alet, monjo i sa­ ment del temple. Antigament el De la famíliasenyorial delsAguilar grislá del moneslir ele Santa Maria delme deIs producles de les collites hi ha noticies des del segle XII, en­ ele Serrateix, transcrit i resumit el o del bestiar passa a disposició deIs cara queel nom de baronia d'Aguilar 1581 Unes persones, que serien senyors jurisdiccionals, tant si eren és posterior. Segurament que el se ­ caps de casa, declaren les peces de laics com religiosos. La norma que gle XIV o abans es domiciliaren a terra que possceixen pel monestir: més perdura fou la imposició de la Cardona. A finals del segle encara es - Romia d'en Barri del mas inferi­ primícia per al manteniment deIs El monestir de Serrateix parla del castell d'Aguilar, que fou el també tingué algunes or, un alou que consiSleix en un tros rectors i deIs temples parroquials. primer domini de la baronia: com­ possessions al terme del de terra anomenada la Coma d'en Moll sovint la primícia consislia en prenia també la casa i elterme de Pujol de Planes. R. VILADÉS Barri, que confronla per una pan la tercera part del delme, fins que I'H ospital, Boixadera de Is Bancs, Valielles, el Catll arí i altres 1I 0cs de fora el municipio Com a batlles o feudataris, foren senyors del castell de Montmajor els Ferrer de Castell et (1370), Arnau Serradell de Casserres (1444), els Alamany de Tord. El 1603, Pe re Gatuelles representava el senyor de Querol en nom deJoan de Rovira, donzell de Ca rd ona, domiciliat a Cervera, que també posseia el cas­ tell de Sant Climenr; del Solsonés; i entre els anys 1538 i 1550 hi havia el Magnífic Joan Rovira, burgés de Cardona. Com veurem més enda­ vant, el 1581 Pere de Marlés o Merlés era un alouer i senyor juris­ diccional d'un sector important del ve ll Montmajor. Tot seguil es forma una baronia que comprenia la gran part de Montmajor i l'Espunyola, i el 1608 n' era la baronessa Joana més tard els Gibert foren els senyors amb la condomina del venerable augmentá a la vinl-i-unena part deIs Domenge, domiciliada a Berga. El del castell del Pujol, que a partir del Pere de Marlés. esplets; del pilot de gra se 'n feia vint 1663 era senyor de les baronies de segle XVIlenien el domicili a Car­ - Ferrer C;:abala, un Iros de terra parts i la següent era la primícia. Tot Monlclar, MonlmaJor i l' Espunyola, dona. Mn. Joan Serra i Vilaró conta junt a la condomina d'en Marlés. aixo no fou uniforme ni universal. en Miquel ele Tamaril, en nom del que havia vist I'escalinata de lipus - Bernal de Sa labert, un tros de Amb ellemps hi hagué famílies que rei, i el 1762 ho era n'Anloni de Ta­ gotic de casa seva, que és l'aClual terra ele nom els Escaldans, que per motius diversos s'obligaren a marit (3) edifici de La Caixa. El 1715 el se­ també lIind a amb la possessió d'en pagar uns censos, es creaven com­ Una altrajurisdicció o enfeuda­ nyor del PUJol era D. Miquel de Marlés; a més, un closet de terra SOla pensacions i en molts casos es con­ mcnt era la deIs moneslirs de Ripoll Gibert i d'Aguilar (4) el mas eI'en Tuor i un Iros de mallol creta I'impost de cada familia segons i de Serrateix. L' església parroquial Així com en els cingles de Taravil al cap de la vinya d'en Marlés. la categoria del mas; de tant en lanl de Sorba i bona pan del seu lerme hi havia el castell de Meda, al tossal - Pere C;:afiguera, una feixa ano­ es publicaven capbreus amb els fou una possessió del monestir de de Montmajor que marcava una fita menada Ses Torrelles, que lIinda acords i declaracions del que perto­ Ripoll des d'abans de I'any 1000. enfront de la Vall de Lord s'edi fi cá amb l'honorde la Llena i amb la eI'en cava a cada mas o possessió agríco• Abans de l 1312 el monestir, per un allre caslell o torre de guaita, que Mil', i altra lerra anomenada la Cor­ la. miljá del paborde del Berguedá, 101 seguil fou acompanyal d'algunes ba, que confronla per una pan amb Els rectors d'aquesls pobles no rebia els del mes de Sorba, de Gar­ senzill es cases i d'un lemple. Un l'honord'en Cosla iamb lad'en Mir. lenien jurisdicció senyorial, pero el gallá, de la Serra de Fígols, del Quer allre caslell que complelava e1 ler­ - Gui ll em C;:abaler, una lerra ano­ coslUmari religiós, ava lat per I' au ­ de L1uelles i ele can Vida l de Sant menat entre la Vall de Lord i el Ber­ menada Golorriga que lIinda amb torilat del bisbe i deIs concili s pro­ Feliu. Des ele finals del segle XI la gu eda, o els dominis del comle de l'honor de Ferrer Mir. vincials, era prou consistent per li­ casa Bailará era lambé sota la senyo­ Cerdanya, fou el de Correá. Sembla - Ramon C;:arovi ra, una feixa ano­ rar endavant el finanr;ament ele la ria del moneslir de Ripoll. que el caslell de Montmajor fou en menada Perer ele la Corba. parroquia. El monestir de Serraleix lingué els primers temps del caslellar de - Pere Sala, una per;a de terra ano­ Unes notes sobre les diverses alguns alous en el terme del Pujol de Correá. El Dr. Antoni L10rens cita menada la Font d'en Mir. imposicions parroquials es conser­ Planés, i algunes cases d'aquesla un lestament de Ramon Umbert, fet Per aquesles lerres, aquesls page­ ven del Momtmajor de 1696; es parroquia continuaren de Serrateix, el 1120, on conSla que posseia el sos pagaven el delme al monestir de trac ta "del que Jan de Sagristia las quan es formaren els municipis castell de Montmajor i que el deixa Serrateix. Podien lenir altres lerres casas de Montmajor.. segons el Dins el segle XIV Joan elel PUJol i al seu fill Ramon, a I'ensems que per compte d'altres senyors (5). Codern Ve/l, que serien els anys 1696".

L'EROL 19 "Tatas las casas de Montmaj or Vilaborrell, 6 sous; Selva, 6 sous; La Mothe . L' autoritat ec lesiástica ven 700 homes per a la defensa del pagan y fan tots anys a dita llLlmin á­ Selvota, 6 so us; Barraq ues, 2 sous; del bisbat passá del bisbe, Pere de castell de Berga. Josep de Peguera , ria o Sagri stia lo següent amb bl at bo Caseta de la Serra de Aubals, 2 sous; Sa ntiago, elegit o presentat pel re i se nyo r de Gra, fou enviat co m a i rebedor i purgat , conform e de dit ac le i 2 sous, Caseta de Queral, Corba, Felip IV, aJose ph Lainez, els quals go vernador del castell i la vil a de de Visita del any 1595, y ara no el Casela dila la Creu d'en l3 arri, la no pogueren exercir el se u cá rree. El Berga , i solament I'acompanyaren donen purgat, sin o qu e donen les me­ Ro ca , Ca n Ga l, Case la de l Sastre rei francés presentá un alt re bisbe de una vintena de soldats. Tot seguit SLlres pl enes en ll oc del purgat: Figueró, Co rra l del Ll ena. So ls ona en la perso na de Vice nt I' exércit borbó, puj ant pel L1obre­ - La Vila, un a quartera, (O és deu El preu de l blat el 1749 era de 32 Marga rit el 1647. ga t, s'apodera de Berga. quartans, per la casa Vila i per Tapi ales. rals , o sia 3 11iures idos ral s; el1757 El ducat de Ca rd ona fou segres­ Tant en !'época de I'arxiduc com - Vila seca fa mitja quarl era hav ia baixat a 18 rals. ta! i anul ·lada !'au LO rilat del duc o en els anys del dec ret de Nova Pl ant a - La Fi guera , qui swm any de blat 11 Només leni m a má el repanimenl de la duquessa, que era a Madrid ; els i la creació del cad astre, I'expl ota­ cortans. de la primícia -ingrés principal del se us mis, Pere i Vi ce n\=, foren detin­ ció de la sal restá en mans de l'Es­ - La Ll ena , tots els anys milja quarl e­ rector- de Querol i Montmajor del guts algun temps com a ostatges per tat; fou la gran moneda de canvi . ra de bla/. 1766. No elt ra nscrivi m aquí per no les aULOrit a!s del Principal. El poder Entre els alfolís que s'havie n d'a pro ­ -Tei xidor ha pagat a San t Sa durn í 2 all arga r-nos massa. Un alt re as pec­ civi l era en ma ns de La Mothe i el visionar a Ca rd ona hi havia el de sous. te co mpl ementari de I'economia bisbe fr ancés Peire de la Marca era Berga. Es salvaren de la deslrucció - Casamira fa sis quartans de bl a/. parroquial eren els serveis que fe ien un depredador de docum entació i els castells de Cardona i el de Berga, - Can Sabala fa 9 qu arlan s, idos per els capell ans. El que es donava per altres valors eclesiástics. ja que passaren a mans deis militars casa Cos ta . motiu de la celebrac ió d' un sagra­ Els pagesos d'aquesta comarca es i illleressave n per a la defensa del - Can BarrilJa 9 qLtartan s; dos per la ment, enca ra que fos taxa t, es con­ trobaren més afecla!s pe r les cá rre­ país contra els es trangers. Caseta, dos per Vallfera i altres dos per siderava una almoina, peró en els gues fis cal s que per les facéc ies de Durant la Guerra del Francés i en casa Roca . casaments i els enterraments la la guerra. Sia per ca usa de la guer­ I'é poca constitucional hi hagué més - Mont ro nec fa 11 qu arta ns, (O és, 9 comptabililat era més exige nt, i en ra, sia pel bandolerisme, hi hague­ un itat d'acc ió entre la gent del país quart ans idos per Subirá. al gun temps es feia co nstar en la ren alguns assassi nats a lre t d'esco­ i soniren molts vo luntaris quan es -Cudina del s Plans fa un quartá de blat. partida insc ritaenels lI ibres d'óbits. peta: el16 d'agost de 1644lrobaren posaren cartells a les portes de les es gl ésies; fou el ressorgiment del so metent tradi cional. En aquesta co ntrada de MOlllmajor patiren més a causa de les mal es colliles i de I'epi­ demi a, que de les topades militars. El s reC LOrs de Naves i de Salll Í' eliu foren els pravocadors anti ­ conslitucionals el 1820. Aix o fou ocasió de revenges i in ce ndis de El dia 20 de gener de mas ies import ants. El caslell de 1849, un grup de Ca rd ona sempre estigué en mans Baldole rs, capiten ajats : deis governamentals, i el maleix pel famós Col x d'Avi a, esd evingué durant les guerres ca r­ entraren a I'església lines aquí i a Berga. En ca ra que en­ de Montmajor quan el rector era al confess io­ tre la pagesia hi havi a molts addic­ nari , I despré s de tes al carlisme, molles mas ies i cremar-lila cara amb famili es havien de suportar diversos un ciri encés, s'endu­ alropellamenls, coml'exi gé ncia de gueren fort;:a diners i proveir de leca els esca mols que hi objectes de culte de ac udien. Durant el trien ni liberal plata. ARX. ÁMB IT (1 820-1823) sorgiren els panidari s de la conslilució i els anticonSlilU­ - Vilarriqu er (d e Montclar) , fa dos Epoques conflictives mort prap de la Valll3enel Vil adas, cionals, cosa que porta males con­ quartan s per Sal abert . i el 6 d'agosl de 1649 Joa n Viladas, seq üéncies a can Bail ará de Sorb a, - Cabirols fa un quartá de blat. Fora de I'edal mitjana, les convul­ hereu de I'Hospital de Sa nt Maní de ja que a causa d'una ferida de bala - Hostal del Plan s (el Gafa)Ja dos sous sions soc ials que afec taren més el Correá i Baron ia d'Aguilar. morí, el 24 de juny de 1822, Fran­ - Cas eta c/ e la Gu ardia, ali as Cos ta , nostre país foren les guerres deis En la Guerra de Successió (1705- cesc Bailará Sala, de 31 anys d'edal. Sabara de Baix,fa 2 quartans". Segadors, la de Successió, la Guer­ 1714), després d'have r estat el rei El reC LOr de Sorba eslava amagal per Les casetes i barraques següents, ra del Í'rancés i les ca rlin es del se­ borbó a l3 arce lona, el170l, Cata­ causa de la persecució deIs milicians, si hi havi a ge nt , en vinUl de dife­ gI e XIX . lunya es decanta a favo r de I'a rxiduc i I'enterrament es féu a Sant Grau. rents decrels de Vi sit a i en vinlll de Quan co men<;á la Guerra del Se­ Caries d'Au slria, que lingué co m a Durant la primera guerra carlina la senténcia donada per Joaquim gadors amb el Corpus de Sang del representanl de Calalunya i Capit á (1833 a 1840) apareixen diverses Sala de l3 erga , ass essor de les l3 aro­ 1640 a l3 arcelona, ja eS lava format i Ge neral Antoni Desvall s, i el seu panides de volunlaris carlins i lam­ ni es de l'Espunyola, Monlclar i reconegul el nou bisbal de Solsona, ge rmá Manuel fou el comandanl del bé degovernament als; una d'aquesls MontmaJor, lant les que só n edifi­ i el preside nt del Genera l de Cata­ Castell de Card ona. Aixó represen­ ültims era capilaneJa da pelBar ri de cad es co mles que s' edifi caran, pa­ lunya era un be rgu edá, Pau Cl aris , tá algunes ll eves o reclutaments de Montmajor, pero el 6 de novembre garan 2 sous: Caseta de Casamira, canonge de la Seu. Amb la desgra­ soldats dins I'ámbil del ducat, peró del 1836, defe nsa nt el salí de Ca rdo ­ Caseta del Silges. ciada ali an\=a feta a la deses perada aquí es doná el contrapés de l3erga, na, caigué mon amb altres del seu Les cases de Queral i les barra­ amb el rei fr ancés, el pod er fáclic del on eren pocs el partidaris de I'arxi­ grup en un emboscad a deis ca rlins ques: Aubals, 6 so us; Molí , 6 sous; nOSlr e país passá al mariscal duc. El Juli ol de 171 3 es de mana- de l3 enel Trislany. Per ah ra banda, el

20 L'EROL 18 de juliol de 1834, un escamot de hi esdevenia al gove rnador del Bi s­ construcc ions, com la de l' església mili cians assalta l' església de Sant bat, Dr.Jaume Segarra, amb aques­ de Girone ll a. Maní de Correa i van robareIs diners ta ll etra del26 desembre 1872 "Ya El 1911 ja era habitable la nova que hi trobaren, maltractaren el rec­ tendrá noti cias del encuentro que la co ­ rec toria del peu de la costa. S'hi tor, Mn. Anton Barniol, li tiraren foc lumna de Mola tuv o el lun es de la adaptá una saleta per oratori, on es a la ga Ita i al bra <; i donaren un truc presente semana con los carlistas en la celebrava la missa, encara que no al cap de la majordona; el desembre villa de Casserras. s'abandona del tot l'antiga església hi tornaren i robaren 3 7lliures. El 13 Hay en és ta much os presos; la cari ­ del tossal. Mentrestant el contrac­ dad de las personas buenas les asiste de feb rer de1835 els cristins mata­ El 17 de setembre de 1922 ti sta, Ramon Riera, presentá el pro­ ren, a Correa, D.J oa n Vilageliu, que bastante. s'inaugura la nova església de jecte pressupostat amb 9.511 ptes era sotstinent de la divisió deJosep Mn. Noguera ha visitado al Sr. Co­ sant Sernl, després d'haver No consta que es fes aquesta inver­ Puit. El gener d'aquest any, uns ll a­ mandante y al Sr. Mola por causa de desmuntat la romanlca als peus sió, pero es comen<;a una paret to­ dregots armats entraren a la casa la ausencia del Sr. Párroco. del castell. R. VILADÉS cant a la rectoria. Ballara a l'hora que tancaven les ove­ Tambi én yo he hablado con el abo­ ll es i deixaren ferit i mig mort l' amo gado Penina , que es de lajunta,y creo Josep Ball ara Sala. Hi hagué morts que no hay otro letrado. He observa­ d'un i alt re bandol, que no eren do el es tado de las cosas y mi parecer d'aquesta comarca. es qu e podrá aquel se ñor presentarse El 10 de juny de 1837 els carlins otra vez sin peligro inminente. V tal ocuparen la ciutat de Solsona, on vez recibirá alguna co municación ofi­ arriba el rei CarIes el dia 15 i s'esta ­ cia l del civil , relativa al asunto y una blí al palau del bisbe. Les forces car­ qu eja de haberse ausentado. Ent onces lin es, sota la direcció del general le será a V fá cil defend erle y arreglar­ Orbizt ondo, entraren a Berga el12 lo, de manera qu e pu eda restituirse a de juliol. La rec tori a d'Avia fou la seu su puesto Si yo tuviera tal destino no del govern carlí durant una tempo­ qu edaría de regentarlo, si viese las rada. cosas tal cual ahora las veo. No quiero Per a dominar el bandolerisme decir qu e no hayan corrido brabatas y que comportaren aquestes guerres, amenazas contra tal sujeto. Pero en els ma teixos propietaris rural s de la es tos ti empos tanto se di ce ... Esto es rectors de Montmajor feren notar el Pe l fet d'have r-se despla<;at el co ntrada organitzaren el sometent, mi dictamen .. mal estat de la rectoria. centre del culte de MontmaJor, les sobretot després de la mon de Be­ Hoy tenemos en és ta tres gruesas Tan aviat com vingué a So lsona el cases de la Selva, Selvota, Vi labor­ net Tristany (J 847), amb motiu de columnas de tropa, que se dice van a bisbe L1uísAmigó (1907), el rector rell i Carolet, que havien estat de la guerra deIs matiners. Des del ocupa r las poblac iones algo importan­ Climent Camp demaná de viure Querol, passaren a la parroquia del novembre de 1855 1es autoritats fan tes de es te distrito. Por ahora no he fora de la rectoria ve lla; el bisbe vol Pujol de Planés, com ho comunicá di ve rses convo ca tories de propieta­ rec ibido ningún insulto, ni oido aque­ que s'adobi, pero el rector i la gran el bisbe Amigó a Mn. Pellicer el ris pagesos; una d'aquestes reuni­ lla s ca ntada s, que día s atrás tanto me pan de les famíli es de la parroquia 1912. ons fou amb el general Rios a Berga fastidiaban en esa. Di os lo rem edi e demanen que se n'edifi qui una de El proj ecte que es tirá endavant el 5 de desembre d'aquest any. todo. nova al peu de la costa. Durant el fou el que presentaren els germans Des prés de la primera república, Acabo de rec ibir un aviso relativo al 1910 els "feligresos deis Plans" ex­ Casimir i Esteve Sala i Codinet, un sector del ca rlisme forma un asunto de arriba, que pone aun la cosa posen els motius pastorals per tras­ aprovat pel canonge de Solsona, partit polític, pero altres grups de en mejor es tado". ll adar el conjunt parroquial als DI'. Joan Rossell, el15 d'agost de carlin s anaren amb Joan Castells . El mar<; de 1873 els carlins amb Plans, pero les famílies del tossal 1921, amb un pressupost de 10.000 Entre les forces del gove rn hi havia el general Sava lls entraren a Berga i opten per la conservació i l'adoba­ pessetes Es desmuntá l'esglés ia en aq uesta contrada el brigad ier calaren fo c a moltes cases (7) ment de la rectoria i l' esglés ia ve ll es. ve ll a per a aprofitar-n e les pedres Franch, que portava 6 companyies El mateix any es formá una junta La inauguració de la nova esglés ia i 27 cava ll s. Les forces de Rafel local per recaptar diners i altres co­ es féu el 17 de setembre de 1922. En Tristany i de Castells es si tuaren al PARROQUIES ACTUALS ses necessári es per a la construcció la mateixa festa el bisbe Valentí Cardener per impedir el pas del re­ del temple; n'era president enJosep Comell as co nfirmá 58 nens i 46 for<; de l' exérc it que es d irigia a Car­ Sant Semi de Montmajor Company, encara que fi gurava en nenes, deis quals foren padrins dona i a Berga. Castells i els seus El castell i el temple parroquial es­ primer ll oc el rec tor, Mn. Enric Ramon Vi lanova i Carme Cots (8) homes es reuniren a Santamaria de taven situats en el Tossal de can Sa­ Pellicer, i els vocalsJ oan Torrabade­ Se rrateix; els perseguí el general bata -un mas molt antic- i de can ll a,Josep Comell as, Antoni Sabata, Santa Maria de Querol Mola ca p a Corderoure i tingué una Barri ve ll. Esteve Vilaredes i Ramon Rib a. El1437 Querol era parroquia, com topada amb els carlins a I'Hostal A la zona baixa hi havia poques El rec tor, Mn . Enric, home de ho palesa el tes tament de Pere de la del llisbe; quan vingué la nit, cases, i des del segle XVIII es comen­ temperament enérgic, veient la tar­ Selva, que ara s'anomena can Selva; aques ts s'escabull iren i es di rigiren <;a d'anomenar els Plans. A la parro­ dan¡;:a amb que es ponaven les co­ el 1587 aquesta parroquia ja cons­ cap a Be rga o a les muntanyes d'Es­ quia de Montmajor, ell737, hi havia ses des de Solsona, de la seva pro­ tava com annexa a sant Semi de pinalbet. A Berga hi havi a molts 21 cases i casetes i altres 10 eren de la pia butxaca in veneix 250 pessetes, Montmajor. Sembla que fou així ferits i presoners ca rlins, i algunes parroquia de Querol. Les famílies que i més en donaria si en tingués -diu­ des prés del concili de Trento. famíli es , com la de Giblé i Girone­ vivien als Pl ans havien d'anar a mis­ per a la construcció de la nova rec­ Aquesta unió representa el conjunt ll a, els auxiliaren i intercediren per sa i afer els enterraments a l'antiga toria. Es troba amb l' oposició i les de les cases de l'entorn del castell de ell s (6) església parroquial. En les darreres crítiques de molta gent, pero fa no­ Querol i les de la Selva i Vilaborrells, El capella de Berga, Mn . Bonaven­ visites pastorals que hi feren els bis­ tar que en aquests anys s' han por­ i al tres fins a Barraquers, sota Fígols tura Ba llús, posa al co rrent del que besJosep Morgades i Ramon Riu, els tat a cap mol tes reformes i noves de Garga ll á

L'EROL 21 auster, peró molt digne i artístic, com les seves imatges i els relleus en els plafons laterals del Roser. A I'altra banda hi ha l'altar del Sant Crist i la Dolorosa, possible­ ment anterior als altres, en el qual manca bona part del retaule devas­ tat el 1936. El de sant lsidre és de finals del barroe. Cal recordar que una altra insti­ tució important fou I'Hospital, un d'aquells hostals situats en rutes o cruilles importants, en el qual una persona o família hi havia destinat els rédits d'una causa pia, perqué els hostalers es fessi n cárrec deIs qui caiguessin malalts en aquesta ruta o d eis termes veins. El 1613 els Viladás ja estaven establerts en aquesta casa i heretat, i portaven el renom de Bisbe (1).

Sant Martí de Correa L'actual eSglésia de Sant Andreu de Gargalla Aquest terme parroquial limita amb sant Marti del segle Aquest lloc apareix com a possessió XVII va substituir la les parróquies de 1"Espunyola, de del monestir de Ripoll e1982, i du­ que s'havla constru'it Montclar, de Montmajor, de Sant rant el segle XI ja consta com a titu­ abans de I'any 1000. Feliu, de Tentellatge i El Cint. Gran R. VILADÉS lar Sant Andreu. No es tracta d'un part d'aquesta parróquia pertany a castell, sinó d'una explotació agrí• la jurisdicció municipal de l' Espun­ El retaule major de cola, que en Ilenguatge medieval yola, com l'e rmita deIs Torrents. Correa, problable obra s'anomenava quadra. Per aixo noes Quan es creá l'estructura muni­ d' Agusti pujol de coneix cap nissaga o senyoria que Folgueroles, es va cipal es tingueren segurament en porti el patronímic de Gargallá. El Iniciar el 1717 i el compte les demarcacions de les 1742 era daurat per senyor d'aquest lloc era, al princi­ antigues baronies. Miquel Pernau de pi, l'abat o el cambrer de Ripoll. El L:església de Sant Martí és una Sabadell. R. VILADÉS 1312 en són senyors l'abat Ramon i construcció del segle XVII, és a dir, el prior de Berga, Pere de Sant Gil. té l'estil del clássic rural, tat i que la El 1424 estava sota el domini del primitiva devía partányer al prero­ paborde de Berga, fra Ramon Mi­ mánic, perqué ja existia abans de quel. I'anymil. L'església actual és una altra cons­ Com que I'església devia estar en trucció del segle XVII, amb vestigis males condicions, el poble havia románics i prerománics que han crescut i la situació economica ana­ estat restaurats. L:altar és format per va mil!orant, el rectar i el poble, amb unes columnes i altres restes reapro­ I'ajuda del marqués d'Aguilar, tirá fitades i la imatge moderna de sant endavant la restauració del temple, Andreu; en la part superior hi ha que comenc;á e11693. Ara bé, l'épo­ una imatge de la Mare de Déu del ca de les grans obres artístiques fou L'altar maJor s'iniciá el 1717 i el Quatre columnes salomóniques Carme, de talla (2). entre els anys 1717 i ell742, i allres 1742 emprenia el treball el daura­ sostenen la cornisa. En el segon ni­ a finals de centúria. Sense una bona dor, Miquel Pernau de Sabadell. És vell, sostingut per alu'es quatre co­ Santa Magdalena de Fígols. aportació del fons parroquial, de les molt probable que l'escultor fos lumnes, hi ha la imatge de l'assump­ Dins la parróquia hi ha la casa famíli es fortes i del marqués no es Agustí PUJol de Folgueroles, que ció de Maria, i als nínxols la terals Fígols, tocant a la capella de Santa comprén com es portá a terme més endavant tingué la residéncia sant L1uc amb el bust desantJeroni, Magdalena. Se'n té noticia des del l'obra deIs altars. Cal saber que en a Sant L1oren c; de Morunys. És un i sant Mateu amb el busl de sant segle XII, que sens dubte ja existia aquestsanys al poble hi havia diver­ luxós trebal! barroc format per la Tomás d'Aquino. En el frontis supe­ de molt abans; Ilavors era la parro­ ses confraries: la del sant Crist, la del mesa amb el sagrari senzil! al mate ix rior pres ideixen les figures de la quia de Sant Sadurní de Fígols, i el Roser, la de sant lsidre i l'Obra de nivel! i l'ostensori en la predel·la. Al Trinitat (lO) 1593 J3 constava com a sufragánia l'Església. TOles i especialment la centre del primer nivell hi ha la Davant de I'ostensori s'ha posatla de Sant Andreu de Gargallá amb darrera farien les seves aportacions, imatge de sant Martí amb quatre imatge de la Mare de Déu deis Tor­ algunes cases de la Serra. També malgrat que en els primers anys del relleus lateral s que contenen esce­ rents, obra del segle XIII. depenia de Ripoll i posteriorment decret de Nova Planta (1716) la nes de la vida i mon del sant. Als A les capelles laterals de ['esquer­ de la pabordia de Berga. pagesia de Calalunya fou molt acla­ nínxols laterals hi ha les imatges de ra hi ha els altars de la Mare de Déu L'església actual té la capc;:alera a parada pels impostos estatals, se­ sant Marc i de santJoan, i a sota de del Roser i el de sant Antoni. Foren orient i la portalada a ponent sota gons es desprén d'un document que cadascuna el bust de santAgustí i de construits pocs anys més tard que un portie; a la !\inda hi ha la data del presento més endavant (9). sant. Ambros respectivament. I'altar major; són d'un barroc més 1689. És una portalada amb arc de

22 L'EROL mig punt i dovelles grans. La volt a AIs coslats, I' adorac ió deis Reis i EI1837 passá al terme municipal és de pedra, u na mica apuntada i una santa, que sembla la Mare de de Montmajor, perque era una pos­ podria ser una restauració d'una Déu Reina; dues pintures més, una sessió del ducat de Cardona, com església del segle XlII, sense absis santa i una altra escena evangeli ca. Correá i l'Espunyola, on el duc en­ primitiu. L'altar és format per un Tot aixo emmarcat en les quatre cara tenia la jurisdicció criminal La retaule modern, de línies neoclás­ columnes que sostenen la corniseta. carretera de Solsona a Berga , enlloc siques. Al centre hi ha una imatge A sobre, i al centre, la pintura del de seguir la ruta antiga, que des del moderna de sant Josep, i al nivell Calvari entre dues columnetes i el terme de Preixana seguia de pla i superior es conserven unes pintu­ frontó superior; als costats, la pin­ forc;a dret cap a I'Hospital del ColI res goti ques, sobre fust a, que repre­ tura d'un ángel i l'Anunciació. de l'Alzina, que era la zona més Temple de sant Andreu de senten escenes de la vida de sant Les parets estan decorades amb poblada, fou desviada perTentellat­ Gargalla és del segle segle Semi i que foren reaprofitades d 'un pintures de més grandária; un cava­ ge, vora Postils. XVII, pero fa uns anys s'hl retaule anterior. varen descobrlr vestlgls lIer a cada banda, amb vesti menta AIgunes masies importants de la Conservá el mate ix patró sant preromanlcs I romanlcs. propia del segle XV lII , que són sant parroquia foren adscrites a Pegue­ Se m i, puixqueen un document del R. VILADÉS Celdoni i sant Ermenter, com posa roles i al municipi de Naves. 17 15 hi ha aquesta notícia: "Celdoni Consta I'existencia d e Sancto Vil adás, ali as Bisbe, de cal Bisbe de Felice en un document de la Seu Correá i terme d'Aguilar, ali as de d'Urgell, del 1043, que tracta de la Hospital de Mal afogassa, ha rebut venda del Quer que fa Gersen , fili a 215 lIiures en préstec de Joseph del Mir de Naves, a Arnau Mir de Generdel masJolich de SantSadurní TOS 1. No s'anomena mai el castell de de Fígols, sufragánia de S1.And reu Sant Feliu, perque no tenia castell , de Gargallá, per adobar dita casa i pa­ ni constava dins aquesta qualifica­ gar la tall a de les Reals Contri bu­ ció feudal Alguna vegada és citada cions". Com a com pensació li cedeix la quadra de Sant Feliu, en un do­ les herbes de cal Bisbe" (13). cument de Cardona, expressió que Si prengué el nom de Santa Mag­ significava explotació agrária. dalena, fou per fundació d'un bene­ En epoca ja tard ana, potser el s. xv, fi ci amb el titular d'aquesta santa, trobem en alguns documents el ti­ creat per Josep Torrebadella, i que tular de Salll Pere i Sant Feliu. Jo el 1769 era amo i obtentor del be­ crec que es tracta de Sant Pere ad nefici. Un altre patró d 'aquesta es­ Vincula, o de la presó de Sant Pere, glésia era I'amo de Fígols (14) que es celebrava el primer d 'agost, com la festa de Sant Feliu. Es con­ Santa Maria d'Aguilar serva, a la rectoria de Naves, una Primitivament havia estat parroquia imatge de talla, molt gastada i des­ amb una església situada al peu del pintada, que representa un bisbe castell amb algunes cases, que el vestit amb casull a i mitra, i amb la 1806 eren 10 ion, segons el cens de má dreta sos té la maqueta d'un tem­ 1787, vivien 59 persones. Era un L' església, amb la capc;alera al la lI egenda. En els plafons laterals ple; sembla una escultura del segle castell termenat d'on procedí ellli­ nord, és una conslrucció relativa­ superiors, hi són pintats sant Pere i XVI, i aixo fa pensar que potser s'hi natge d e is AguiJa r, que, com el ment moderna, p que la llinda de sant Pau, i al centre superi or hi ha venerava sant Pere Crisoleg o sant Gibert del Pujol, ja el segle XIV fe­ la portalada posa 1833, tot i que pintada, enmig d'ángels, la fi gura Pere mártir. Aquesta imatge i altres ren la seva casa senyori al a Cardo­ segurament s'aprofitaren molts ele­ del Pare Etern. foren portades, per a més seguretat, na, carrer de Grae ll s, on es poden ments anteriors, a més de la pedra. En l'alt ar lateral , d'un estil sem­ a Naves pel rector, Mn . Josep ve ure uns fin estrals goti cs; el1 3 75, Aquesta data seria la de la fac;ana o blant, hi ha els sants Ro e, Isidre, Cufiné, que tenia cura de les dues es donava a aquest carrer el nom potser només de la reconstrucció Sebastiá i Ramon; en la predeLla hi parroquies. d'Aguil ar. A la baroni a d'Aguil ar es delmateix portal Una cornisa late­ ha la data de 1853. L' església actual només conserva comptaven masos que passaren a la ralmarca el comenc;ament deIs ner­ I'ori entació de l' epoca medieval, i parroquia de Correá, coml'Hospi­ vis i arcades de la volta d'estil neo­ Sant Feliu de Lluelles peT tant es podia haver aprofitat al­ tal o cal Bisbe. El 1600 ja hi existia clássic. EIs dos a ltars -potser Quan existia la regió administrati­ gun tros de mur del temple romá­ la casa i la familia Sunyer. Quan tots procedents d'una altra església-són va de la Vall de Lord, comprenia nic, pero té la fac;a na a lI evant i en la els territoris passaren d el bisbat una magnífica lIi c;ó de teologia i de dins el seu territori el terme parro­ lIinda hi ha la data de 1775. Per les d'Urgell al de Solsona (1 623), la d evoció popular d e la comarca. quial de Sant Feli u i el de Preixana; restes que es poden veure, I' altar parroquia d'Agui la r esd evin gué Sobre el sagrari, a les grades, hi ha eren de I'oficialat major, que ara és major era d'estil neoclássic, o de sufragánia del PUJol de Planes, fins dos nive lls de predel ·la; en el primer I'arxiprestat de Solsona. principis del segle XIX . Ara, entre a la reforma del bisbe Riu (l897), hi ha dues pintures de pass os de la Al segle XlII ja apareix amb el les dues columnes de pedra d'estuc, que passá a Gargall á (15) passió de Crist; en el centre del se­ toponímic de Loseles. Aquest renom hi ha les imatges modernes de sant Del caslell d'Aguilar reS len uns gon hila pilllura deis busts de Crist, escau a I' estructura geográfica, que PeTe apostol i la de sant Feliu. En un murs i un munt de runes, que res­ deJoan Baptista i de la Magdalena; consisteix en una sedimentació in­ altre altar lateral d 'un estil semblant sall en en el perfil de l'horitzó j unl als extrems, dues sallles, i a l'altra clinada capal sud , on es troben cla­ al major, amb les dues columnes amb l'església; l' esfondrament del banda dos sants, que podrien serels pes de codina i de lI oses. És una salomoniques que sostenen l'apa­ caslell fou el resullal deIs decrets de sants Cosme i Damiá. Al celllre de mica soleada per alguns torrellls rell de fusta , hi ha pintades al fons Felip V, principalmelll del Dec ret de l' altar hi ha el nínxol amb la imalge que baixen de la Serra de la Canya les figures de sant Joaquim i santa Nova Pl allla. de la Mare de Déu i l'Infant. cap a l'Aigua d'Ora. Anna; al davant hi ha una gran imat-

L'EROL 23 ge de la Mare de Déu deIs Desem­ terior al románi c i pot se r ele fin als diverses font s anteriors a la cons­ parats i alu-es imatges. Tot sembla de e1e l segle XIVo primers anys e1 el XV trucció e1el temple ac tual, enca ra fi nals del segle XV III o deIs primers La marededéu és una tall a ele fi gu ­ que no se'n co nserva rast re. Aques­ anys e1 el XIX_ ra en posició dreta i amb l'lnfan t ta torre seria el e protecció vial, com La ge nt e1iu que el pi lot el e pe elres sobre el bra<; esquerre; és obra de la torre romana, de la qual es con­ que hi ha a un quilometre el e la par­ princi pis del barroc. serva la base quadrada a l'extrem roquial só n les runes el e sant Feliu En la darrera restauració de I'in ­ nord del terme pro p de Tentell atge, ve ll ; en to t cas poel ri a have r estat terior de la capella aparegué dins el i vorejave n la ruta de Capolat i el una esglesiola prerománica. retaule una lipsanoteca amb dos Cint cap al castell ele Naves. En la Algunes cases el' aques ta parro­ pe rgam ins, que no són de la matei­ e10cument ac ió de I'ADS co nsten quia caela any pagaven el e1elme al xa epoca; I'un és del segle XI i es masi es i toponims desapareguts i L'església de Sant Feliu de Bisbe el e Solsona, alu-es al e1uc ele refereix a unes relíquies portades de altres que encara existeixen, com la Lluelles, tot I conservar Carel ona i alguna aJoa n el e Vi lana, I'orientació de les Terra San ta en temps del cavall er casa Penina, que és una casa restau­ e1 egá el e Busa, o el e Sa nt Pere e1'Es­ romaniques, és un edifici Arnau Mir de TOSL No és ciar que rada, pero de bons trossos de mur cales (1769) del segle XVIII . R. VILAD ÉS fossi n dipositades aquí en aquell s el e parament románi c. Ja que el nom Penina és co negut a Berga, d'on eren Mn . Ricard Penina i el periodista i advocat Ra­ fel Penina, en podem presentar l'ar­ rel famili ar i la formaci ó fil ologica de I' ant roponim . Des del segle Xlii apareix el nom Nina i concretame nt el 1303 hi hav ia a Pre ixana en Ber­ nat Nina; poc després hi trobem un Pere Nin a, que deriváa Penina (1 6) El temple, d'estil cl áss ic rural, dedi cat a Santa Maria, és una cons­ trucció del 16S5, segons és escrit a la llinda de la ponalada. No s'ha conservat ca p alt ar an terior a la guerra del 1936.

Sant Esteve A final s el el segle XV I i bona pan ver calat foc a la cateel ra l ele Solso­ anys de la primera meit at e1e l segle del Pujol de Planes del 1600 viv ien en el term e de San t na. XI; potser pe nanyien a una parro­ D'on li ve aquest nom? El term e Feliu un es famil ies que han tingut En els anys trenta d'aquest segle, quia ve ín a. parroquial ac tual compren I'espai cena relleváncia en la historia elel el rector Mn. Ramon Grífol i Casal­ que hi haentre la riera de Navel, per país_ El 1591 féu tes tamen t en e1aliga creá una gru p ele fejocistes, Santa Maria de Preixana I' orient i el sud, i la ri era de I'Hosp i­ Gab ri el Franch, nat a Sant Feli u co negut a to ts els pobles ele la co­ Havia estat parroquia, pero a final s tal a ponent; un planell que té el ele L1u ell es i habi tant el e la casa marca; feien Pastorets, cantave n e1 el segle XV I ja constava com a su­ res patller en la costa de can Barri, Vilafranca e1 el CinL No ga ire més ca ra mell es i foren pi oners en un fragáni a de Sa nt Feliu . Tant aquest aragallat pel Torrent de Vil aborrell, tard , els Franch eren els co Ll ectors Pessebre vivent. Com que no teni­ 1I0c, com tot el terri tori de Sant que baixa cap a la ri era de Navel, i e1e1 monesti rel e Ripo ll o e1e l paborel e en molts el iners feien un fons comú Feliu , es taven dins els terme de I'an­ altres que van a la Ri era de I'Hospi­ beneeli ctí de Berga per les terres i e1 el proelucte ele les caceres, on no tiga Vall de Lord _ tal. La casa del Balaguer res tá en el cases ele So rba i Garga ll á_ faltava el rector. _ En un document de I'any 1023 punt més elevat entre aques ts dos Un a alu-a familia imponant eren consta que lasenyora Emmo i el se u to rrents_ Les masies que ca uen a els Gatuelles, amos e1e l mas Pericas La Torreta fill Miró i muller Apolinara ve ngue­ nord del Torrent del Boix havie n el e Corrcá, el 1596_ La ca pell a el e la Mare el e Déu de la ren laseva propietat de Mestossa, la pertangut al castell i parroquia de Durant la guerra e1 el frances i la Torreta es tá situ aela en el centre ele casa, la torre, cobens i terres , que Querol i des prés de MontmaJo r. Les primera guerra ca rl ina hi hagué un la zona més poblaela el e masies el el era situada e1ins el co mt at e1 'U rge ll , masies del planell sempre han estat rec tor que féu una cróni ca e1e ls fets mate ix terme ele Sant Feliu i de Pe­ en el terme de la Franquesa (la Fla­ del Pujo!' co ntemporanis; scgons Mn . Joa n gueroles_ És una típica ca pella er­ quesa) el e la Vall de Lord ; a la pan El term e antic d'aquesta parró• Serra i Vil aró, que va Il egir aques t mitana, i el nom li prové d'una e1'ori ent confrontava amb el ca mí ele quia tenia una forma triangular; la llibre- ara e1esapa regut- , e1igué que ant iga torre de guait a que hi hagué Preixana. Tam bé fa notar el docu­ punta nord era el castell o el pro­ era obra ele Mn_ Marc Rovira. Quan en un tossalet proper, on encara es ment que aquest lI oc era situat en montori del Ba laguer; I' ex trem els so lel ats fr ancesos ro nel aven per veuen pedres que no s'utilitzaren I'apendix del castell de Naves. oriental era el Molí de Vil ajoana, aquesta contrael a, el ISI3 , mentre en les construccions veIn es_ La ca­ Ramon d'A nglesola, se nyo r el e I'occidental el mas i term e de ce lebraven la mi ssa a Sant Feliu pe ll a co nse rva I'estil primitiu, que Bellpuig, tenia la Jurisdi cc ió de Calabuig_ Després de les darreres hom e1i gué que el fr ancesos eren a era el románic; té la vo lta un xi c Naves i en pan de Pre ixana a I' en­ reformes parroquials, el term e s'ha Naves; el rectorelscalm á i e1i guéque apuntada i un tros el e mur de para­ torn de11292; ho ced í al paborde de convenit en un quad ril áterall argas­ enca ra hi havia temps e1'acabar la ment románic. La pan tí pica i aco­ Solsona a ca nvi d' unes possessions sa t de nord a sud . missa_ Tot segui t co rregueren a ficar Ili elora, própia de les ermites tarela­ que tenia la canónica ele Solsona en El puig que ha donat nom al po­ als amagatall s els objectes ele va lor nes, és el porxo ele la fapn a el Pl a e1'Urge ll bl e és el del Balaguer; la família o vasos sagrats, pero la tropa es e1 e­ principal a ponen t; les dovell es ele Si hi hav ia cases i una torre, tam­ d'aquesta casa fa uns quatre-cent s cantá cap a Carelona, e1 esprés el'ha- la portalaela só n una reforma pos- bé hi havia església, com consta en anys que co nse rva aqu est antropó-

24 L'ER OL nim. Prop de la gran casa hi hagué aquest collet on s'assenta I'església fins en les epoques de plenitud de­ lu mnes, aguanten la cornisa, i dues un castel!, de l qual fa uns quaranta és poc més o menys en tre les cases mográfica. La seva est ruc tura romá­ cari átides sostenen la darrera corni­ anys que enca ra es podien ve ure els de la va l! de la riera de Navel i les del nica es va des figurar quan renova­ sa al costal de la fornícula de la so terranis i uns trams de muralla. pla de la Se rra. ren la fa~a n a lateral de mi gdia amb marededéu; la pintura apaisada de Prop d'on hi hagué el castel! et hi ha Al poble faltava una escola i les la portalada d'est il clássic rural, el la dreta representa sant Urbici i san­ un co bert, de pa rets molt antigues, veines quedaven a més de 7 quiló• 1621 ; tant el parament del mur com ta Felícola , i en la voluta superior el anomenat la Caseta. Peró quan els metres. Es discutí on es trobaria un el conJ unt ornamental són d'aques­ rostre de Crist en rel!eu. A]' I'esquer­ Giben, senyors del castel! i del se u local i,ja que els de la vell a rectori a ta epoca. El creuer amb els tres ab­ ra són representats sant Víctor i sant term e, es situaren a Cardona, la fa­ no eren sufi cients, les fam ili es de sis conserven I'est il primitiu, amb Zenon, amb el roslre de la Mare de milia de la Caseta o els Balaguer, que pob le, d'aco rd amb el rector i les arcuacions i lesenes Ilombardes. Déu deIs Dolors en relleu sota I'al­ ja hi eren a principis del segle XV II , l'Ajuntament de Montmajor, apro­ En el ce ntre de cada absis hi ha una tra vo luta. for en el col.l ec tors i representants varen el pressupost de 1.065,95 fin est ra d'obra esqueixada. Al mi g Es conserva el contracte que fe­ de l senyor; Il avo rs s'hi edificá la gran ptes. pe r fer-Ia de nova plan ta. El del creuer s'a l ~a un cúpula un xic ren els jurats del poble amb l'artista casa, que després de la reforma de l rector, que n'havia tin gut la inicia­ eclíptica amb una espitll era feta a la de Manresa, Miquel Vidal, el 26 ICU l i alu'es obres posteriors és ha­ tiva, hi aportá 25 ptes., els propie­ banda de lI eva nt . Obres posteriors d'abril de 1628, i del qual fem un bit ada per la fam ili a que conserva el taris, 75 ptes. cada un i 8 bigues; els foren el campanar d'espadanya, resum: patronímico En els capbreus deIs masovers, 20, i el que falt ava ho afe­ co nstruit sobre la vo lta davant la "Ha es tat tractat, pactat,avingut i segles XVII iXV Ill consta que la casa gí l'Aju ntament MnJosep Bad ia en cúpula ; tant aquesta com la res ta de co nco rdat i capitulat el qu e segueix: Balaguer cobrava els del mes deIs fou el mestre des del 192 7 i uns anys la vo lt a i els absis estan coberts amb 1.- Anul·lar un atre reta ule de sant vassa ll s del Sr. Gibert, i la seva fa­ més després de la guerra del 1936. teu la; en els absis hi ha el mur real­ Isidre qu e ha via def erel mateix Vida/. milia n'es tava exempta EI1 770 era H i ac udi ren tots els nens i les nenes ~a t sobre I'arcuació ex terior del rá ­ 2.- El retaul e s'h a de fer segons el batll e del Puj ol I'honorable Joan de la pa rróquia i alguns de Ga rga­ fec ori gin al. Amb I' ajuda de la Ge ­ qu e han signat el Sr. Gibert i els jurats. Grifell i Vil a, i Joan Torras i Pe re !l á, Pe gue roles, Sant Joan de neralitat i de lesautoritats localss'ha a) les quatre col umn es de l'altar Ba laguer eren regidors; el síndic i Montdarn, de Serrateix i de Mont­ pogut restaurar els conJunt parro­ han de ser com les de l'altar de Nos tra proc urador del comú era Celdoni major (18) quial, perjudicat greument pel foc Senyora del Roser de Cardon a. Sa bés. El temple parroquial, ded icat a de 1994. b) sobre la cor nisa majar s'hi ha de Bona part d'aquesta informació sant Esteve, és una típi ca mostra del Al campanar hi ha la mate ixa fer una pastera amb la im atge de sa nt está en l'Arxi u Municipal de La 13is­ románic que podem anomenar ri­ campana, construid a a Vitória i pa­ Isidor a dintre. bal, on s'hav ia situat la famili a polles: form a de creu lI atina amb gada per les families del poble. Por­ e) els ferms de les coltlmn es han de Grassot, que hi de ixá alguna docu­ tres absis, oriental. És de pe tites ta els noms de Ntra. Sra. Del Roser, ser com les de Santa L/úcia de Pin ós. mentac ió de la seva baronia del proporcions, peró sempre su fi cient d) co m també el sagrari, qu e ha Puj ol de Planes i de la quad ra de d'anar acompanyat de tres pintures . Buida-sacs; aquesta herencia li per­ 3. - Elsjurats aniran a cerca r l'ar­ vingué pel parentiu am beIs Gi bert . tista i aquest haurá de fer l'obra amb El Sr. Grassot encara és I'amo de perfecció, i adobar, si co nvé, els desper­ Buida-sacs El senyor era D. Joan fec tes que es puguinfer durant el tras­ An ton i de Mujal i de Giben , exca­ Ilat del mater ia/. ted rát ic de la Pontifícia Universitat 4. - El retaul e será rematat amb la de Cervera (17) fi gura del Pare Etern, qu e ha de ser Lim itant amb el terme del Bala­ com la del retaule de nost ra Senyora guer hi ha I' antiga mas ia de can Es­ del Carme. cuder, nom que reco rd a el costuma­ 5.- Al pedestal de les column es cen­ ri feuda l. Aquest regim continuá trals ha d'h aver-hi les fi gures de sa nt fin sa les co rts de Cadis i la desamor­ Fran cesc i de santa Vi olant. titzac ió. 6. - El retau le haurá d'es tar fet en el Les cases que havien estat de termini de dos anys. Querol passa ren a Montm ajor; els 7. - Qua n en Vid al ass enti el retau­ rectors i la gent del Pujol hi van VeLt­ le, li donara n deu esc uts al mes de re un a distribució irregul ar, sobre­ paga, ifaran la despesa ta nt a ell com tot quan el ce ntre de cult e de als seus fadrins. Montmajor es desp l a~á als Plans. El 8. - Pe! retaule en Vidal cobra rá cent bisbe Am igó ve ié que teni en raó i El temple parroquial de Sant Eul áli a i Isidora. Pujol de Planes trenta-ci nc l/ iures en quatre anys. Les així ho acce pt á el rector de Mont ma­ Esteve del Pujol de Planes és una 1950. trenta-cinc seran pagades pe! Sr Jor, Mn. Pe ll ice r, quan va reb re la bona mostra del romanic A I'interior, de l román ic només Fra ncesc de Gibert (vi nt-i-cinc) ; per la lIombard. L'incendl de 1994 comunicac ió de l decret, el 19 12 rest en les parets, que foren arrebos­ Sra. Vi olant Olzina (d eu), i les ce nt I'afecta greument Ila Generalitat Durant I' episco pat del Dr. Riu, la es va fer carrec de la restauració. sades i pint ades en época tardana. restants pel batlle i elsjurats i l'Antoni su fr agá ni a d'Aguilar ja havia pas­ R. VILADÉS Cabsis central era tapat per un retau­ Escuder" (19) sat a la parróquia de Ga rga ll á. le ba rroc. També hi hagué I' altarde la Mare No se sap ellloc de I'església pri­ A banda i banda de I' alt ar i del de Déu del Roser al fons del creuer miti va, que seria d 'es ti I prerom án ic. sagrari hi ha una porta del ma teix de I' esquerra del temple. Tenia uns La situació de l conjunt parroquial esti I amb les figures pintades de sant 2,40 m d'amplada per uns 3 d'al¡;:a­ en ellloc on es construí a fin als del Miquel i de sant Rafel, res pec ti va ­ da. És una obra barroca del segle segle Xl, respon a I'inten t de les ment. Al centre, sant Esteve, fl an­ XV Ill , columnates salomóniques i autoritats eclesiást iques d'apanar­ quejat per sant Pere i sant Pau; les dos ni vells de cornisa. A més de la se de la protecc ió feudal A I'ensems tres pintures, entre les quatre co- imalge de la Mare de Déu, del ma-

L'EROL 25 El 1063 ja tenim noticies de I'esglésla de "Sodorbano", la qual a lIarg deis anys ha sofert múltiples modificacions, R, VILADÉS,

te ix estil, en ellloc que fou deixat Després de refer-se el castell i la En la intervenció del paborde de esd evingué sufragánia de Sorba. per al sagrari s'hi posá una imatge vila de Cardona, a I'entorn de I'any Berga en les possessions benedicli­ Primerament seria una església ro­ de la Pi etat. 1000, sobretot qua n els cavallers nes de Sorba, es manifesta com un mánica que més lard, potser el s . El tres absis estaven lapals pels calalans s'enriquiren en les incur­ veritable feudal, com ho veiem en XVll, la referen amb un eSlil delclás­ altars o per un confessionari i un sions que feien cap a terres de mo­ aquesl contracle d'arrendament. sic rural En la lIinda de la pona posa carrilló el més próxim a I' altar del ros, hi ha noticia de l'església de que féu amb el rector de Sorba, 1834. I.:altarmajordeSantjaumeés Roser. Sorba, de I'any 1011 i d'abans, peró mossen Cerverti, prorrogant el que del s. XIX i fou reslaurat després de Després que els altars [oren por­ no especifiquen de quina església. ja tenia el pare del rector Guillem, la guerra del 1936. S'hi conserven tats a MontmaJor les conques deIs Suposem que s'hauria refet I'antiga el 1312. Li cedeix el mas de Sorba, pintures i exvots interessants. Da­ absis i el restant de les parets han esglesiola amb una estructura sen­ que seria la rectoria, i els molins del vant de l'església hi ha el cemenliri, retornat al seu eSl il primitiu. zilla, aprofitant el que quedava de terme. Cal tenir present que estaven on s'enterraven els difunts de les l'església tardoromana. El1 063 ja es subjectes a la moltura els homes de cases que hi pertanyien quan era Santa Maria de Sorba parla de l'església de Santa Maria de Sorba, de Gargallá, de la serra de sufragánia: ca n'Agul, cal jordana, Santa Maria de Sorba, situada a "Sodorbano"; aixó vol dir que]a s'ha­ Figols, del Quer de L1uell es i d e Comabell a, la Case la de l'Agul i l'esquerra de I'Aigua d'Ora, ha es­ via reconstru'il l'església amb un Vidal de Sant Feliu. Duocastell a. tat des deIs inicis de la seva forma­ nou titular, santa Maria, i en l'estil Com que els monjos de Ripoll Que aquesta església exislia en ció parróquia limitrofa amb I'anti­ 1I0mbard, com pode m apreciar amb que s'emportaren el cap de sanl epoca románica ens ho confirmen ga Vall de Lord. El nomcmedieval el Iros de mur que resta a I'interior Eudald, guardaren en secret ellloc unes sepultures de pedra que hi ha Sodorbano ens indica que está sota de les golfes de la rectoria. d'on l'havien arrabassat, la gent del en el cementiri. I'urbis (poblat) que hi havia al tos­ Els senyors del comtal de Cerdan­ s. Xl]a havien perdut la memória del sal de Sant Miquel ya lenien algunes possessions en el sepulcre del sant Menys ho sabien Sant Miquel Des d'abans de I'any 1000, lagran terme de Sorba, la qual cosa va de­ le s persones del s. XVII, que edifi­ Moltes vegades les capelles d'aquest pan del territori de Sorba, Gargallá terminar que aquesta parróquia for­ caren I'església actual, peró la devo­ sant arcángel es construiren en 1I0cs i Montmajor formava pan del patri­ més pan de la marca de Berga, que ció i la celebració anyal del sant s'hi on hi havia hagut un temple pagá o moni i de la jurisdicció del mones­ era una prolongació de la Cerdanya. ha conservat sempre. unpoble anteri or al crisli anisme, i lir de Ripoll, SOla la immediala de­ Dins ellerme hi havia moltes cases, El cementiri vell de Sorba era aixó es doná en aquesl turó de Sant pendencia d el prior benedicti de i la de Ballará, anomenada castell, darrere l'església; peró el més antic Miquel Hi havia hagul un poblat Berga. Segurament que la primera pagaya el delme d'unes terres a San­ fou a l'entorn del mausoleu de sant iberic, la urbs que fou l'origen de donació que es féu al moneslir de ta Maria de Solsona i d'altres al mo­ Eudald Aquesl fet ens demost ra Sorba. Ripoll corres pon als lemps de I'abal nestir de Ripoll (089). Ramon que la gent d'aquell temps sabien La capella del sant eSlá siluada a Oliba, després de les darreres incur­ Umbert, de la Vansa, emparentat que aqui hi havia un sant entena!. la banda nord del poblat. És proba­ sions deis sarrains al centre de la amb els comtes de Cerdanya, el Aquesl COSlum ja ellenien també a ble que fo s construida aban s de I'any Catalunya Ve lla. 1124, tenia una gran possessió que Itália en algunes basíliques constru­ mil, i per aixó conserva l'eslructura Hem acabal de conéixer la pri­ limitava amb Gargallá, el Coll de ¡des sobre o a continuació del mau­ prerománica, peró ha eSlalmolt re­ mitiva hisloria de l'església de l'Olzina, amb el terme de Sorba i el soleu d'un sant, que podia haver tocada i aixó indica que hi hagué el Sorba arran de la deseo berta del de Naves. Potser seria Vilandeny. estal el mausoleu famili ar. culle sovintejat durant mol tes cen­ martyrium, del segle VI. En un altre Santjuliá no hieracompres, perque lúries. anicle d'aquesl dossier, Manuel Riu, pertanyia al monestir de Serratei x, i SantJaume de Codonyet Del terme parroquial consten, que és qui va fer les excavacions, ens la vinya de can Sorregana tampoc, És una església gran, que el 1345 des de tem ps i mmemorial, les cases I'explica detalladament. perque era de Ripoll . constava com a parróquia. Després d e Se lva Sembrada, la Sala d e

26 L'EROL Llobets i les de Pinell, que pertanyen al municipi de Cardona.

Notes

1. Cebriá Baraut, Urge/lia, vo\. v, ACU, doc. 596 i 615, p. 125 i 137, respecti­ vament. Societat Cultural Urge\.lit ana, Seu d'Urgell, 1982. 2. Cebriá Baraut, Urge/lia, vols. IX i X, i Antoni Llorens, vo\. XI, doc. 150 (1067), p. 434. Seu d'Urgell, 1992-93. En la nota l'editor confongu~ el Querol de Correá amb el castell de Querol de Montmajor. ACA, fons de Cardona, vá-

ria, 127. > 3. AOS, fons de Correá V G.GLe. Tam­ bé, el Castell de Berga en un document del 1309, de M.O. Santandreu, "Estu­ dis Berguedans". 4. Cebriá Baraut, U rgelli a , vo \. X, doc. 1671 (1167) AOS, perg. 708 (1163) Fons de Serrateix, doc. del segle X Joan Serra i Vilaró, Histó,ia de Cardona, vo\. IV, p. 60. 5. AOS, fons de les parróquies: Montma­ Embotits casolans de Montmajor jor. I\rx. parroquial de Montmajor i aponació de Mn. Jaume Bailará. 6. AOS, Correspond~ncia Segarra. Carpeta de Berga. CASA FIGOLS 7. AOS, Carpeta de pobles, Montmajor. Arxiu parroquial de Montmajor i notes facilitades per Mn. Jaume Bailará. 8. AOS, fons de Correá . 9. Fu ll et editat per Mn. Jaume Bailará. 1O.I\OS , fons de Correá, i informes de R. Torrebadella. II.MH,doc.131 i 165. 12.ACA, fons de Cardona. Not. Font (7 de setembre de 1715). 13.AOS, 255a. Visites pastorals. 14.M par. De Correá. AOS, fonsde Correá. V J Sena, História de Cardona, II vol, p. 60. 15.1\05, fons de Nav~s , perg. 3584 (1303), perg. 48 (1023) i 1508 (1292) 16.AOS, fons de Nav~s, perg. 3584 (1303), Elaboració i venda: perg. 48 (1023) i perg. 1508 (1292). 17.Arx. Municipal de la Bisba\. Fons de la PI. del Mercat, s/n famIlia Grassot. 18.Notes sobre el Pujol de Planes, de Mn . Tel. 93 824 61 99 - Fax 93 824 61 33 Jaume Bail ará iJoan Tumeu. 08612 MONTMAJOR 19.ACA, Protocols notarials de Cardona, notariJeroni Olzina. Mn. 1628, fo\. 100 i ss. Informació deJoan Tumeu i de Mn . Jaume Ba ilará, rector de Montmajor.

Venda: Antoni Bach i Riu Historiador C. Floridablanca, 93 - Tel. 93 426 33 74 08015 BARCELONA

Av. Verge de Montserrat, 131 Tel. 93 379 12 97 08820 EL PRAT DE LLOBREGAT

L'EROL 27