URTX

U N INVENTARI DE L'ANY 1600

Lluís Pons i Serra

103 UN INVENTARI DE L'ANY 1600

Lluís La font branca principal. L'esmentada hisenda és un Pons i Serra conjunt de serres i clotades amb mitja dotze- Estudiós Una bona part del voluminós arxiu de la casa na de masies distribuïdes estratègicament per de la història Siscar es troba avui a l'Arxiu Històric Munici- tal de poder atendre els conreus. Avui el bosc d' pal d'Agramunt i d'allí ha sortit el document s'ha reduït molt, algunes masies estan desha- objecte del present treball: un inventari dels bitades o en runes i els propietaris són uns béns de la família Solanes, de la Canosa, efec- altres, però el nom de Bosc del Siscar a nivell tuat l'any 1600. He escollit aquest inventari pel popular costarà de desaparèixer. La masia més seu gran interès, ja que dóna moltes informa- important i imponent de tota aquella hisenda cions sobre les propietats i l'economia d'una era la Canosa. casa pagesa benestant de les nostres contra- des en el passat. Transcric íntegrament el do- El nucli originari d'aquesta gran propietat fo- cument a la part final d'aquest article1. ren les finques que al segle XVII posseïa al terme d' un tal Pere Solanes, ric merca- Durant la primera meitat del segle XVII, la fa- der originari de la Canosa i veí d'Agramunt. mília Solanes, amb propietats a la Canosa, es L'any 1673, va entrar en possessió dels béns va establir a Agramunt en la persona del seu de Pere Solanes el seu nét Ramon de Siscar i titular. A mitjan segle, aquesta família va enlla- Solanes, i tant aquest com els seus descen- çar amb els Siscar, carlans d'Os de . dents, al llarg de generacions, anaren adqui- rint enclavaments i finques de la vora fins a La noble família dels Siscar eren originaris del constituir l'extensa hisenda que ha arribat fins lloc de Siscar, a l'actual municipi de Calladrons, als nostres dies. a la Ribagorça aragonesa. Un enllaç matrimo- nial els va portar a Os, on a finals del segle XIV ja els trobem com a carlans d'aquella po- La Canosa blació. Posteriorment, a finals del segle XVII, el fet d'haver rebut l'herència Solanes va moti- A l'època en què situem el nostre treball, la var que traslladessin la seva residència a Canosa no era una masia, sinó un autèntic Agramunt. Més endavant, durant tot el segle poblet. Com a habitants i propietaris d'aquell XIX i començaments del XX, alternaren l'esta- lloc tenim notícia, a més dels Solanes, dels da entre Barcelona i Agramunt, fins que l'any Pejuan, dels Bastús i dels Montaner. Fa la im- 1938 va morir el darrer membre baró de la fa- pressió que la casa econòmicament més forta mília, sense descendència directa. El patrimo- del poblet era cal Solanes. ni va passar a altres familiars, els quals, a poc a poc, s'ho anaren venent tot, inclòs l'arxiu. La Canosa i les seves terres eren del terme d'Oliola i pertanyien a la seva jurisdicció. Ecle- siàsticament, també depenien d'Oliola, tant els El bosc del Siscar veïns com l'església del lloc (que, amb refor- mes posteriors, es manté ben conservada). A l'extrem meridional del municipi d'Oliola, a tocar del d'Agramunt, es troba una extensa Posteriorment, la Canosa es convertí en una hisenda coneguda com el Bosc del Siscar, masia, en adquirir els Siscar totes les terres perquè fins fa pocs decennis era propietat que constituïen el seu terme. La casa fou re- d'aquella noble família, que, com acabem de construïda durant el darrer terç del segle XVIII, dir, actualment es troba extingida en la seva sobre les restes de l'antic poblet. Ara fa anys

104 que no hi viu ningú, però manté ferma i en peu A més de la vídua Margarida, els tutors i cura- La Canosa. la seva imponent estructura damunt el tossal dors eren Jeroni Solanes, de la Canosa, i Pere Dibuix de Ramon on està edificada. Solanes, de la masia de Buera, parents del Creus, publicat l'any difunt. Altres familiars que surten a l'inventari 1974 a la revista Sió. L'escut reproduït a la són: Joan Manonelles; Pere Antoni Vall, sas- il·lustració es troba a la La família Solanes i l'inventari de 1600 tre d'Agramunt; Jaume Balagueró, de la Don- capella de la masia; és zell; i Onofre Arriasol, de Montclar. l'escut de la família El Pere Solanes que hem esmentat abans era Siscar, que conté el sol en un principi cabaler, però un cúmul de des- La casa era gran, i en una època anterior ha- dels Solanes i la canya xisca dels Siscar. gràcies familiars va fer que, al final, heretés via estat ampliada, perquè parlen del celler de tots els béns de la casa pairal. Durant el mes la casa nova i del celler de la casa vella; però de maig de l'any 1600, segurament degut a no s'esmenta més aquesta diferència en refe- una pesta, a cal Solanes de la Canosa mori- rir-se a les altres estances de l'edifici. ren en pocs dies l'amo, un fill i un mosso. La vídua, de nom Margarida, per evitar complica- Als estables hi havia molts animals: un parell cions econòmiques que en endavant pogues- de mules i un parell de bous (que devien ser sin sorgir, va determinar fer inventari dels béns els que utilitzaven per treballar les terres), dues del seu difunt marit davant el batlle d'Oliola i eugues, vuit someres i un gorà (ase semental). diversos familiars. Va actuar de notari el rector d'Oliola Joan Benet Bru. Feren el recompte dels El bestiar de llana i de pèl el tenien a pasturar béns en diverses etapes, començant el dia 27 a la muntanya de Son (Pallars Sobirà), i el van de maig de 1600. inventariar amb tot detall: 1.087 ovelles, 462 caps entre anyells i anyelles, 79 caps «de pel El text de l'inventari el publiquem al final com gros», i 38 caps entre cabres i cabrides. Un a apèndix. Ací destacarem aquelles parts i ramat tan considerable forçosament requeria aquelles informacions que considerem més bastant personal per tenir-ne cura: un tal interessants. Vicens Badia com a majoral i altres pastors, sense especificar quants; a més, cinc rucs i El difunt Antoni Solanes havia fet testament dues eugues (una de les quals tenia un pollí); davant el notari d'Agramunt Francesc i totes les altres coses necessàries, com sa- Thomàs, el qual en un principi no volia obrir marres, gossos, sacs, calderes, barrals, etc. aquest testament perquè «no ere feta la no- vena de ell». Suposem que volia dir les hon- Als cellers —de la casa vella i de la casa res fúnebres acostumades en sufragi de la nova— hi havia una colla de fustes i carre- seva ànima. La vídua Margarida es va dis- tells, amb una capacitat total de 1.850 càn- culpar dient que en els tres dies següents a ters. A més, hi havia algunes portadores i dues l'òbit del marit havien ocorregut les altres piques de pedra. defuncions de què hem parlat abans. Dema- nà almenys que el notari digués qui eren els A la sala hi havia sis caixes i dos cofres. Deta- tutors i curadors dels hereus. També dema- llaren el que guardaven al seu interior: molta nà al batlle que es prengués inventari, i així roba de port, llençols, estovalles, coixineres, varen fer-ho. roba per obrar, etc.

105 A la cuina fan esment de calderes, olles, pae- Ja cap al final, els tutors van encarregar a la lles i altres estris propis del parament d'aque- vídua Margarida l'administració de la casa i van lla estança. declarar que es fiarien de la paraula d'ella per saber el que s'hauria gastat. Així mateix, van Al pastador hi havia pasteres, pasteretes, es- fer poders a Jeroni Solanes perquè adminis- caletes, passadors (sedassos). trés els béns de la casa en qüestions legals (plets, etc.) i també perquè comprés herbes i Sense determinar exactament el nombre i la pasturatges, vengués cereals i bestiar, etc. situació dels dormitoris, parlen de set llits, sis matalassos de llana, flassades (la majoria, de Com hem dit, van començar aquell inventari el borres). dia 27 de maig de 1600, pocs dies després de les defuncions de l'amo, el fill i el mosso. Se- Diuen també que a la sala hi havia tres espa- gurament per por de contagiar-se de la pesta, ses velles, sense baina, una escopeta, un ar- aquell dia solament van examinar els baixos cabús i un pedrenyal amb flascó i clau. de la casa: l'entrada, els estables i els cellers. Van pujar dalt del pis i van entrar a la sala gran, Sense determinar l'indret on es trobaven, es- però allí només van fer un cop d'ull; esmenta- mentaren una colla de documents, uns de pa- ren la taula i les caixes i, sense examinar res per i bastants en pergamí: actes de censals a en detall, van donar per acabada la visita. favor de la família (els enumerem en un apèn- Escut de cavaller dels dix), escriptures de compravenda, àpoques, Uns dies més tard, el 6 de juny, fou obert el Siscar i Solanes definicions de censals, capítols matrimonials. testament del difunt Antoni Solanes, i el dia 16 damunt de la porta d'entrada a la capella. de juny van continuar l'inventari. Abans de con- (Fotografia: Virgínia Enumeraren també els béns immobles propie- tinuar-lo, però, un dels tutors, el Jeroni Sola- Costafreda). tat de la família, però sense posar-hi l'extensió. nes, en presència del batlle, notari i altres fa- miliars, va voler passar comptes del que d'en- çà les defuncions havia cobrat i gastat per a la casa; presentà papers, van fer números i al fi- nal va quedar un saldo favorable a la casa de 3 lliures i 15 sous, diners que van restar en el seu poder.

Aquest Jeroni era un germà del difunt Antoni Solanes. Probablement era solter i resident a la casa pairal. A la pràctica, seria qui hauria fet d'amo d'ençà de la mort del seu germà. També era un dels tutors i curadors del nou hereuet, el Pere, que aleshores encara era me- nor d'edat (aquest Pere era l'individu que poste- riorment va fixar la seva residència a Agramunt).

La família Solanes de la Canosa era molt nom- brosa i, en certa manera, complicada. El di- funt Antoni s'havia casat més d'una vegada. La Margarida, aleshores vídua, era la darrera muller que havia tingut; aquesta dona era la mare del Pere, el qual va passar a ser l'hereu perquè el seu germà gran —en realitat, ger- manastre—, de nom Joan i fill d'un matrimoni anterior de l'Antoni, va morir aquells dies (jun- tament amb el pare i un mosso).

Conclusions

Els Solanes de la Canosa eren una família benestant i fa la impressió que la seva princi- pal riquesa, l'actiu que proporcionava més in- gressos, era el bestiar. Tenien un ramat molt nombrós, ramat que en aquella època de l'any, de cara a l'estiu, era a pasturar a la muntanya de Son. En la relació dels béns immobles fan constar que de les herbes i pasturatges d'aque-

106 Capella de la Canosa i, al costat, el petit cementiri. (Fotografia: Virgínia Costafreda). lla muntanya la meitat la tenien arrendada per propi consum, també per atendre la sembra nou anys. de la propera collita.

A part del bestiar menut, de llana i de pèl, a En els dos cellers esmentats —el de la casa l'estable de la casa tenien eugues i someres nova i el de la casa vella—, hi havia molts re- dedicades a la cria, i per a cobrir aquests ani- cipients per encabir vi, la qual cosa fa pensar mals disposaven d'un ase semental (un gorà). que tenien bastant de vinya. Però no diuen si aquests recipients eren plens o buits. Aquesta De les bestioles del corral no en parlen, tot i omissió també resulta estranya. que és de suposar que també tenien aviram, conills i porcs; si no ho esmenten, segurament A l'extensa hisenda del Bosc del Siscar, sem- serà perquè només en criaven per al consum pre ha predominat la terra campa i els pastu- de la família, vull dir que no era per a negoci. ratges; de plantat, vinya i olivers, mai no n'hi La ramaderia que podia proporcionar diners ha hagut gaire. Però seria molt rar que no ha- eren els pollins, les ovelles i les cabres. guessin disposat d'alguna planta d'olivers, al- menys per arreplegar oli per al consum de la A més de tenir força finques, a cal Solanes de família. Sigui com sigui, en aquest inventari l'oli la Canosa també eren rics en diners, perquè és totalment absent: no es parla ni d'existèn- les pensions que cobraven dels censals su- cies, ni de recipients per a guardar-lo. maven més de 150 lliures anuals; això signifi- cava un capital prestat de més de 3.000 lliures (comptant-ho a un 5 % d'interès). A remarcar APÈNDIX I ANNEX DOCUMENTAL que només en un sol cas (l'Arbós d'Agramunt) trobem diners deixats a un particular; en dos Relació de les pensions anuals dels cen- casos, el censal es refereix a una entitat: la sals favorables a la família Solanes de la vila de Tàrrega i la universitat de Puigverd; els Canosa censals deixats a «los de Tudela», «los de Colldelrat», etc. sembla que s'han d'interpretar Vila de Tàrrega 50 ll. referits al conjunt dels veïns d'aquells pobles. Els de Tudela 11 ll. Els de Colldelrat 6 ll. En tots els documents esmentaren el notari que Els de Palou 10 ll. els va autoritzar. Havien fet treballar bastant el Universitat de Puigverd 20 ll. notari agramuntí Francesc Thomàs, en poder del Els de Mont-roig 15 ll. qual hi havia la meitat dels actes de censals. Els N'Arbós d'Agramunt 5 ll. altres documents els guardaven ells a casa. Els d'Alsola (??) 30 ll. Els de les Puelles 3 ll. Resulta estrany que no esmentin l'existència Els de Tudela 3 ll. 14 s. de grans, de cereals. L'inventari, de fet, es va començar a fer a finals de maig. És que potser Total 153 ll. 14 s. ja s'havien venut la collita anterior? Però for- çosament a la casa havia de quedar una part N'hi havia altres, sense especificar. dels grans, per fer farina i pastar el pa per al

107 Béns immobles dels Solanes de la Canosa presentia de dits mos cunyats y den Joan (llista amb la transcripció literal) Manonelles, fillastre meu, y en Pere anthoni vall, sastre de agramunt, y altres parens meus, que «Tota la heretat en gleva, herbes y conreus rebe lo Inventari dels bens mobles de la sus dita que eran ja de son pare» casa y ara encontinent continue y continuar fasse «Lo mas de calasses ab ses heretats y gleva» per son notari, segons lo stil de sa cort. Y dit balle, vehent esser axi de dret, provehex encontinent «A Puig Pedris altra pessa de terra» se fasse com esta supplicat, et assumptis pro «Altra pessa de terra al torrent de Serrallonga» testibus monserrato Prats, dicti loci, patiario pre- «Un tros a la devesa den Jaume Prats» sentis universitatis, et Bartholomeo Prat, fuit «La devesa den canosa» processum ad receptionum dicti Inventarii in «Un tros a les colomines den balasch» hunc qui sequitur modum: «Una gran devesa en lo terme de cosco» Et Primo una casa ab portal rodo exint en «Una devesa den folch de guarda» dos portals rodons ab ses bones portes, «Les herbes y pastures de la montanya de pains y claus. Son, la meytat, per temps de nou anys comp- En la entrada vuyt rellas de ferro. tadors del any present mil siscens; hay pagat» Item quatre axades, dues amples y dues stretes, «La garriga de Pere Colls, ço es, les pastures tot usat. de ella per temps de un any» Item dos albardons y un bast. Item dues mules negres totes closes y un parell Transcripció íntegra de l'inventari de bous vermells de sis a set anys de edat, los quals parells tenen ses alladres. 1600, maig, 27; juny, 16-18. La Canosa. Item sinch Jovanells [?] bons Jovens. Item una egua roja de sis a set anys. Item una egua falba de dos anys. Inventari dels béns del difunt Antoni Solanes, Item un rossi roig de dos anys. pagès de la Canosa, ordenat per la seva ví- Item vuyt someres de diverses edats y pels. 2 dua Margarida . Item un gora negre gran ja clos. Item lo bestiar de llana gros, ço es: ovelles, mil Arxiu Històric Municipal d'Agramunt, Fons vuytanta set caps; anyells y anyelles, quatrecens Siscar, capsa amb documentació de la família sexanta dos caps; bestiar de pel gros, setanta Solanes, document 18. nou caps; cabres y cabrides, trenta vuyt caps; tot lo qual bestiar puje a la montanya de Son sots Inventari de Antoni Solanes de la Canosa, pres comanda den Vicens badia, majoral, y de altres per Margarida Solanes, viuda de dit Anton Sola- pastors; y tambe sinch ruchs, dues egues y la nes de la Canosa. [Portada]. una de les quals te un polli matxo; y dita ramada En poder de Joan Benet Bru, Prebere y Rector esta ab son conreu, ço es, samarres, gossos, de Oliola, als 27 Maig 1600. [Portada] sachs e altres, calderes, barrals e altres coses Inventarium de bonis quae fuerunt honorabilis necessaries per a dita ramada; y en lo corral tres antonii Solanes, loci de la Canosa. madriguers. Die vero vigesima septima mensis may anno a En lo celler de la casa vella: nativitate domini millesimo sexentesimo. Un vexell de trescents canters, y altre de cent Ad doli et mali suspitionem tollendam. sinquanta, y altre de cent canters, ab tres Constituida la honesta Margarida Solanes, viu- carratells tinguda de sis fins a noucens canters, da relicta del honorable Antoni Solanes, del pre- ab tres parells de portadores molt usades y dues sent lloch de la canosa, en presentia del hono- piques de pedra. rable en Berthomeu condor, balle de la present En lo celler de la casa nova: baronia de oriola, dins de la present casa del dit Dos fustes de doscens canters cada huna, dos en Anthoni Solanes, quondam, personalment tro- dogats de Roure sense obrar. bat, eidem honorabili bajulo verbo dixit: mosen En la sala gran de casa: balle, jo he fet que en Hieronim Solanes y en Una taula llarga ab son cobri taula y un pages. Francesch Solanes, mos cunyats, de part mia y Item sis canes3 plenes y tres cofrens plens, dins sua suplicassen y requerissen a mossen dels quals hi ha4: Francesch Thomas de agramunt, a qui volgue Die vero decima sexta mensis Junii anno a mon marit fes lo seu testament, que publico nativitate domini millesimo sexentesimo. aquell o a lo menos nos digue qui eren tudors y Coram et in presentia honorabilis Bartholomei curadors dels bens y pubills desta casa. Y com condor, bajuli loci presentis de oriola ac termini lo susdit aje fins ara recusat a fer asserint no ere eiusdem, personaliter in loco de la canosa feta la novena de ell, la qual fins vuy que es lo constituti, intus domum quae fuit honorabilis tercer die de son obit per les continues y anthonii Solanes, quondam, agricolae, et in riguroses malalties que son en esta casa effectes, presentia honorabilis Petri Solanes, dicti mansi del qual sie llohat nostre senyor, que apres del de buera, et honestae Margaretae Solanes, obit de mon marit sie mort Joan, son fill e fillas- viduae dicti quondam relictae, tutores et tres meu, y apres Joan barnich, mosso de casa, curatores Petri Solanes, dicti quondam filii, et in esta nit, per hont no se ha tingut lloch de fer aque- presentia Joannis manonelles et Jacobi lles. Y axi per a que a mi nom passo lo temps de balaguero, loci de la donsell, dicti pupilli avunculi, dret concedit, suplich a Vm., senyor balle, en et onofrii arriassol, de monclar, dicti pupilli fratris

108 uterinum, patris [?] Hieronimi Solanes qui eidem Item un cos y managues de osteda guarnit de Vista de la masia verbo dixit: mossen balle, jo he gastat moltas vellut negre. la Canosa cosas per esta casa y vull que en presentia vos- Item una gonella de contray. (Fotografia: Virgínia tra y de tots estos senyors ma cunyada y en So- Item un cos de alexandri. Costafreda). lanes de boera me passen los comptes. Y vistos Item un cos de contray. y examinats aquells per dits tudors y balle y per Item un cos de osteda groga y manegues guar- mi notari, se es trobat que en diverses partides nit de vellut negre. avia gastat per dita casa doscentes y vuytanta Item unes faldetes grogues ab una ferma morada. lliures, tres sous y mig, y havia rebut de dita casa Item dos abrigalls, un groch y altre blau. trescentes set lliures, denou sous y sis diners, y Item una gonella de contray. axi resta a la casa vint y quatre lliures, setse sous, Item un cos casi vermell guarnit de un rivet de les quals restan en son poder. Y axi los dits tu- drap negre. dors en presentia y consentiment de dit honora- Item una altra caxa ab una capsa pintada y qua- ble balle li fan la present deffinitio de comptes drada, y dins ella una bosseta ab uns flochs verts, fins a la present Jornada en lo modo susdit, vo- y quatre anells usats de plata, y uns saltiris de lent que sie allargada a tota utilitat de dit Hieronim cristall, y un rastre de coral ab uns senyals de Solanes, segons lo comu curs de notaris, y lo dit plata daurats ab una patena al sol daurada, e honorable balle si y en quant pot o de dret li es mes una cadena de plata ab una creueta al sol permes decreta dita deffinitio fiat large. de quatre palms en doble. Testes Petrus Bernich, de Malavella, y Pere Item un cintonet de or y plata. Pejoan, de la Canosa. Item una cinta negra antiga ab sinyella y sol y E mes dit dia li passaren en compte al dit nou senyals de plata daurada. Hieronim Solanes vint y una lliura y un sou, y Item un capell de tela guarnit de or y perles. son las hi devia lo dit quondam son germa, y axi Item un cosset de tela guarnit de or y fulleteria. resta a la casa tres lliures, quinse sous. Item tres lligalls de vels de seda y los dos Testes Idem. capsons de or grossets. Die vero decima sexta mensis Junii millesimo Item un mocador guarnit de seda negra. sexentesimo. Item en dita caixa sinc pesses de stopa nova. Coram et in presentia dicti honorabili bajuli, Item sinch llansols de canem bons ja usats. Hieronimi Solanes de la Canosa, Petri Solanes de Item un llansol de llens. buera, tutorum et curatorum, et Joannis manonelles Item un devant llit, tela y ret, tot nou. et Jacobi balaguero, la honesta na Margarida So- Item altre devant llit de canem y ret. lanes prosegui a fer donar son Inventari. Item una tovallola de tela rodona. Y en las caxas de la sala se troba: en una caxa, Item mitja dotsena de coxineres, delles noves y una capa nova color de pinya. delles usades. Item un cos sayet y managues de grana guarnit Item duas tovalloles de lli llargues y una altra de de vellut negre lo un, laltre vermell. canem.

109 Item sis plechs de estovalles grans esca- Matalassos de llana, sis, y son molt dolents; flas- quejades. sades, dues, noves y blanques, y una de verme- Item un drap de cap brodat de ret. lla, y en tots los altres llits estan ab flassades o Item un plech de estovalles llistades de coto blau borras, sis, empero tots usats. y set noves. Item a la cuina un cap foguer gran de ferro y tres Item en una altra caixa una tassa de plata asts sens clamalls grans, y dos paelles y al- blancha es ja molt usada, de peu baix y lo nom tres aynes, tot ja usat. de Jesus en mig. Item al tonell de la sala una olla gran de aram de Item mes una pessa de burell de la qual sen feya mig canter. roba lo pobill y altres de casa. Item tres olles grans de mig canter o prop de Item un cofre ab un bancal usat5. tinguda. Item dos caperons de dol. Item dos altres olles de courer mes petites. Item un cos sensillo de contray. Item dues calderes de aram de quatre canters Item un mantell de contray molt usat. o serca, la una nova y laltra ja molt usada. Item un mantell de scot mig usat. Item en la sala tres spases velles sense baina. Item [en] una altra caxa unas calses de contray Item una scopeta, y un arcabus, y un pedre- molt usades. nyal ab flasco y clau. Item un gipo morat ab unes manegues de blau. Item un canastro y una romana que si pesa un Item una capa de contray molt usada. quintar o mes. Item una gonella de contray molt usada. Item dalt en la golfa duas caxotas de posar la Item unas faldetes verdes ja usades ab rivets roba dels mosos. trensilles [?]. Item una mesura de tres cortans. Item [en una] altra caxa un cos de raxa guarnit Item al pastor7 dos pasteras grans, dolentas. de vellut negre. Item sinch pasteres petites ja tot molt usat, ab Item unes faldetes morades ab rivets, ja usades. scaletes y passados, ja tot usat. Item un sayet de Raxa nou ab manegues de seti Item una caxa y un cofra per tenir lo pa, ja molt negre y lo cos guarnit de vellut negre. usat. Item dos cosos morats y unes manegues grans Item un carro farrat. morades, ja usades. Item un acte de pregamí de censal li fa la vila de Item un brancal usat6. Tarrega de sinquanta lliures. Item unes faldetes de scarlati ab dos rivets. Item altre acte de censal li fan los de tudela de Item una gonella morada ab la ferma verda. onse lliures, es en pregamí. Item una gonella de contray ja usada. Item altre acte en pregamí es de un censal de Item una capa de burell ab lo cabet guarnit de vellut. sis lliures li fan los del colldelrat. Item una gonella color de pansa ab la ferma Item altre acte en pregamí de censal de deu lliu- morada, bona. res li fan los del lloch de Palou. Item ab altra caxa dos canes de cordellat burell Item li fan la universitat de Puigvert de censal y altres coses de Roba de lli ja molt usades, y quiscun any vint lliures, te lo acte mossen del us de cadal die. francesch Thomas. Item ab altra caxa en la cambra hont mori dit quondam Item los del terme de senhahuja [sic] li fan en una tovallola de tela obrada de seda negre. diversos partits [no diu la quantitat], te los actes Item altra tovallola brodada de ret. mossen Thomas. Item dues coxineres brodades de seda verme- Item fan los de monroig quinse lliures quiscun lla, son de tela. any, te los actes mossen Thomas. Item dos manegues cossets guarnits de seda negra. Item li fa en arbos de agramunt ensemps ab al- Item un abrigall de alexandri. tres de censal sinch lliures, te lo acte mossen Item dos plechs nous de torcaboques. Thomas. Item un plech de estovalles esquexades. Item li fan los de alsola [?] en dos partits de cen- Item una pessa de drap de pastera y offerido y sal trenta lliures, te los actes mossen Thomas. tovalles de canem, tot llistat. Item li fan los de les puelles de censal quiscun Item dos stovalles noves llistades de coto blau. any tres lliures, te los actes mossen Thomas. Item tovalloles llargues de lli, dos plechs. Item los de tudela li fan ab altre partit de censal Item dos llansols de lli ab fusells per mig de llens. quiscun any tres lliures catorse sous. Item un llansol de lli tambe ab fusells per lo mig. Item un acte de pregamí del empenyorament de Item en dita cambra un altre coffre en quey ha- la casa y heretat de Calasses pres per mossen via roba de lli de servey, ço es camises, llansols francí cercos. y altres menuderies. Item altre acte [de] compra de una casa y here- Item en la sala una caixa en quey havie roba de tat den canosa de agramunt pres per Joan llana de so ques vestian los minyons de casa y cristophol Serra de . mosos. Item una apocha de restitutio de la dot de la Item altra caxa en la dita sala en que solen po- muller que trague dit quondam de casa den ami- sar lo pa. go de palou, feta per mossen franci Sercos. Item en la cambra de la cuina trenta dos pesses Item una carta de avinensa entre en anthoni de canem nou. Solanes [y] germans feta per mossen avellana Item llits de colga per diverses parts de casa, set. de agramunt. Item una caxa en laltra cambra de la cuina en Item altra carta en pregamí de una promesa de quey ha roba de mosos. terra entre en anthoni Solanes y los de

110 serrallonga, feta per mossen Thomas. mossen miralles de bellvis. Item altre acte de avinensa entre antoni Solanes Item altre acte de diffinitio den agusti Solanes y en pere bonpas feta per mossen Pere sercos de certs drets ab Intestat tenia en la casa den de Pons. anthoni Solanes, es de mossen Jaume Puig de Item altre acte en pregamí de venda de un tros oliola. feta per en Jaume Ros a anthoni Solanes, feta Item altre acte de stabliment del mas de per mossen Sebastia Pau Vayells de agramunt. calasses. Item altra carta de difinitio o apocha de Pau So- Item altres sinch actes romputs y molt vells que lanes feta a anthoni Solanes, son germa, y es no apar fassan als negocis de casa. de mossen Pere Joan Vinyes de agramunt. Item altre acte de venda de una pessa de terra Item altre acte de venda den Viladot feta an en feta per en nadal llussas an anthoni Solanes, es Solanes, en poder de mossen vich. de mossen Thomas. Item altre carta de cambi de terra ab en dalmau Item altre acte de venda de una pessa de terra li de claret feta per mossen [espai en blanc], vicari feu en Pla de oliola, es de mossen Thomas. de oriola. Item uns capitols en paper quant casa na Joana Item altre acte en pregamí fet per mossen Solanes, donsella, ab en Joan miralles de Vilves. Thomas, es compra de part de les terras de Item los de la donsell li deuen cent quarteres de calasses. forment sens estima, te lo acte mossen Thomas. Item altra carta de capitols entre en anthoni So- Item diu que li deuen moltas pentions, diverses lanes ab na anthonia Balasch, fets per mossen quantitats de les quals y ha actes y albarans, y Sanctacreu de oriola. nos pot saber quines persones son ni quines Item altre acte de venda de una terra feta per en quantitats, y axi se posan en Inventari ab la pre- bonpas a anthoni Solanes, es de mossen coll de sent generalitat, y apres se posara quant se oliola. sabra mes perfetament en particular lo qui es. Item altre acte de diffinitio den agusti Solanes Item etiam [la línia no segueix]. feta an anthoni Solanes, es de mossen Jaume Testes vero sunt Petrus Bernich et Magister Puig de oriola. Joannes Jou, magister domorum. Item altre acte en pregamí de venda feta de cer- Dictis vero die et anno. tes pesses de terra per en anthoni balasch an Dictus honorabilis bajulus visa que lo dit Inven- anthoni Solanes, es de mossen Palafosses de tari esta pres e que nos pot dexar la casa de Pons. estar en habitatio perque lo dit quondam en son Item altre acte de apocha den Joan Solanes feta testament dispon de Senyora y Majora a sa mu- Part posterior de la an anthoni Solanes, feta per mossen Joan vinyes ller y alimentatio de aquella y de sos fills, y esta casa amb la cisterna i de agramunt. ja obligada a la alimentatio de Hieronima Sola- el cup del vi al fons Item una apocha den miralles de Vilves de haver nes, germana de dit quondam, y vist per altre (Fotografia: Virgínia agut cert dot de casa den Solanes, feta per que alguns dels parents fan renitentia de y so- Costafreda).

111 bre la commanda de dit Inventari a en Hieronim asso de quatre en quatre mesos, e sempre y Solanes de la Canosa, tudor y curador de dita quant per ells ne sera requerit. casa, y a na Margarida Solanes, viuda relicta de Item mes, los dits tudors y curadors, ab consen- dit quondam, volent que dit Inventari guarden e timent y voluntat y asistencia del dit honorable per la casa e son obs gasten com à cosa sera balle, li comanen lo govern de la casa, sustentatio necessari e menester, y asso si y en quant al dit y manteniment de aquella, bestiars, pastors, con- balle li es menester e de dret permes, manantlos reus, aplegar de deutes y generalment totas las que dit Inventari accepten y aquells per a temps coses de la administratio de dita Casa y bens de de quatre dies, apres dels quals donen bo y lleal dita tutela y cura, y que per a dasso gaste tot lo compte del que havian fet com a no fet fins a que li aparexera ser convenient, y en bona fe pro- daquell die, y apres li restituescan lo dit Inventa- metent que tot lo que ell gastara sera per gastat. ri per a que ell, dit balle, comano ab consenti- E per quant en les coses de menuderies nos pot ment dels tudors y curadors dels dits pubills. Y portar proves de cada partit, per so convenen y los dits Margarida y Hieronim Solanes acceptant en bona fe prometen que de sa simple paraula dit Inventari de ma del dit honorable balle y pro- sera cregut, volent dits tudors y curadors, ab con- meten restituirli aquell dins de dit temps y donarli sentiment de dit honorable balle, que portara lli- bo y lleal compte del gastat y exhigit en dit temps. bre, axi del que gastara com del que cobrara dels Lo qual temps assignen y precisse[n] per a que deutes de la casa, ab la millor claricia y modo asistescan a restituirlos, protestantli que de aqui que sera possible. Volent totes les parts que lo avant si res se perdie o gastave no entenen mes present acte sie stipulat llargament, a coneguda donarlin raho ni compte. Tot lo qual vol dit balle y del notari, segons lo comu curs de notaria, y axi commendataris sie allargat a tota utilitat de tots, ferman y Juran. segons lo comu stil del nottari. Testes sunt Petrus Savall, presbiter, anthonius Testes Pere Bernich, de malavella, y mestre Joan Paris, portarius, Matheus argelagos, Monserratus Jou, mestre de cases. cado, omnes oriolae. Item tota la heretat en gleva, herbes y conreus Et dictus Bajulus decretavit presentem que eran ja de son pare. Instrumentum. Item lo mas de calasses ab ses heretats y gleva. Testes Idem. Item a Puig Pedris altra pessa de terra. Hieronim Solanes, de la Canosa, y Pere Sola- Item altra pessa de terra al torrent de Serrallonga. nes, de Boera, tudors y curadors dels pubills y Item un tros a la devesa den Jaume Prats. bens de antoni Solanes, ab concentiment del Item la devesa den canosa. honorable balle, comanen lo dit Inventari, en Item un tros a les colomines den balasch. quant a les coses de lli y de llana, a la dita Mar- Item una gran devesa en lo terme de cosco. garida Solanes, e la administratio de la casa en Item una devesa den folch de guarda. quant al govern de Roba de tots los que habita- Les herbes tant solament: ran e vindran en aquella, y prometen que li pas- Item les herbes y pastures de la montanya de saran lo compte de tota la roba que haura gastat Son, la meytat, per temps de nou anys compta- de sa simple paraula, y ella ho accepta e promet dors del any present mil siscens; hay pagat. de dar bo e lleal compte del que nos gastara, Item la garriga de Pere Colls, ço es, les pastures volent que se allargue a coneguda del notari. de ella per temps de un any. Testes Idem. Die vero decima octava mensis [en blanc] mil Et dictus Bajulus ho decreta. siscens. Testes Idem. Comparuit coram honorabili bajulo Bartholomeo Item dictis die et anno. condor, in loco de oriola constituto, et eidem Pere Solanes, de Buera, y Margarida Solanes, presentavit in scriptis quandam papirii sedulam viuda, tudors predits, ab consentiment del balle, continentem votum quoddam magnifici domini feu8 procura y actoria an Hieroni Solanes per a Gabrielis Montaner, Jurium doctoris, quo viso [?] rebrer plets y administrar la persona y bens de et de concilio eiusdem fecit commendationis dit pubill, e los bestiars vendrer, comprar herbes, instrumentum. cobrar deutes, tirar blats e lo que li aparexera Dictis vero die et anno. fahedor, firmen y Juren. Honorabilis bajulus loci ac termini presentis de Testes Idem firmae dicti Petri Solanes. oriola, et honorabilis Petrus Solanes, mansi de Et dictus honorabilis bajulus decretavit. buera, et honesta margarita, uxor quae fuit Testes Idem. honorabili antonii Solanes, quondam, agricolae Copia huiusmodi Inventarii in his decem papiri loci de la Canosa, tutores et curatores Petri So- foleis presenti comprehenso contenta, recepti lanes, dicti quondam filii, et bonorum eiusdem, quidem et testificati penes Reverendum Joannem constituti et ordinati per dictum quondam in suo Benedictum Bru, presbiterum tunch rectorem ultimo et valido testamento, Gratis comanen lo parrochialis ecclesiae Sancti christi loci de orio- dit y sobredit Inventari an en Hieronim Solanes, la, diocesis urgellensis, auctoritate ordinaria asso empero en tant com visque, a les coses notarium publicum ac ratione dictae rectoriae fora casa, ço es, censos, censals, conreus, bes- regentem scribaniam publicam curiae honorabilis tiars vuy [petit espai en blanc], deutes simples, bajuli jamdicti loci ac totius baroniae, sumpta fuit mityes e totes les coses de asso provenients. E a suo vero originali et cum eodem veridite lo dit Hieronim Solanes ho accepta en ma y po- comprobata per me, Jacobum Roda, prebiterum, der seus, de tot lo possehit promet als dits hono- Sanctae Theologiae doctorem, dictae parrochialis rable balle y tudors donar bo y lleal compte, y ecclesiae nunc rectorem, auctoritate ordinaria

112 notarium et eo nomine dictam scribaniam huiusmodi copiam aliena manu scriptam extraxi publicam dicti honorabili bajuli regentem, et ut a processu originali causa vertentis in Regia eidem copia ab omnibus ubique plena fides Audiencia ad relationem magnifici Consiliarii adhibeatur ego, dictus Rector ac notarius, hic me Regii Raphaellis Vilossa, inter Petrum Solanes, subscribo et artis notariae solitum appono de buera, ex una et Petrum joannem solanes Sig+num. parte ex altera, illamque cum suo originali Sig+num mei, Antonii Reart, domicelli, S.C. ac compravi et ad eius pleniorem fidem ut omnibus Regia Magestatis Archivarii Regii in Principatu ubique padeat eam scribi feci et solito quo utor Cathalonia atque mandicti [?] scriba, qui meo supra apposito signo clausi.

Notes

1 Vull agrair a Josep Maria Planes i Closa les opinions 3 Caixes. que m'ha donat per fer l'estudi i la seva ajuda en la 4 L'inventari resta interromput aquí sense més transcripció del text documental. explicació. Continua immediatament a sota, però amb 2 Fem la transcripció del document amb la màxima bastants dies de diferència en relació al literalitat possible, sense afegir signes d'accentuació, començament. ni apòstrofs, ni guionets, i respectant les majúscules 5 O «viat». i minúscules originals en la majoria de casos. Per 6 O «viat». facilitar la lectura, col·loquem signes de puntuació i 7 Pastador. desenvolupem les abreviatures. 8 Fan.

113