El Palau d’Anglesola, un lloc estratègic de control del Mascançà als segles XI-XII

Per Sebastià GARRALÓN i VILES Historiador del Palau d’Anglesola i del Grup de Recerques GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Pàgina anterior: Sebastià Garralón, durant la comunicació que presentà a la XXXIX Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, a Anglesola, el 12 de desembre de 2009

46 Actes de la Jornada de Treball XXXIX

Justifi cació

En aquest marc de la XXXIX jornada del Grup de Recerques de les Terres de Ponent es planteja el tema d’estudi dels Anglesola. Tot un repte per la meva part, interessant, apassionant, captivador i excitant punt àlgid de la història de les nostres comarques de Ponent, fonaments essencials de la història de Catalunya. Aquest recull de dades dels nostres repobladors com a clar exemple del nou establiment, en la zona erma i desèrtica inculta et destructa de la comarca del Mascançà (descripció que resa en un dels pergamins), encara que si més no, la terra no era dolenta, ja que era encerclada per dos rius que en aquella època duien molt cabal d’aigua, el riu Corb i el riu de les Arenes. Molts documents quedaran encara per transcriure, però el llibre que tindrem a les mans serà part indispensable de la històrica recollida en aquests treballs, que tant ha analitzat cada historiador en el seu treball. Cal adonar-se, quan tothom s’endinsa en els fonaments de les cartes de població, que com jo mateix, en el cas del Palau d’Anglesola, he trobat petits detalls per esbrinar. El temps s’ha fet curt, l’hora d’entregar el treball ja ha arribat i cal dir que el pessigolleig de continuar indagant i gratant en el tema no és mai un fet culminat.

El Palau d’Anglesola és una part important en aquesta comarca del Mascançà, sense ser clau de volta, és però important en la descripció de moltes dades de la terra fronterera en l’antiga Taifa Sarraïna. Els fi lls del comte Ramon Berenguer I van fer donació a Berenguer Gombau, el dia 26 de juny de 1079, del terme i castell d’Anglesola i del de Golmés. Diverses troballes d’arxiu fan que cada vegada ens puguem fer una idea més clara de com es va repoblar aquesta part de l’anomenada Catalunya Nova.

La carta de població del Palau, donada amb anterioritat a la conquesta cristiana de la ciutat de Lleida, conquerida als sarraïns pels comtes de Barcelona i comtes d’Urgell, més la Comanda del Temple, va ser escrita al castell Gardeny. Molts documents són part de la Casa de Temple de Gardeny, des de l’any 1070 fi ns al 1200. També mols dels documents consultats són de l’Arxiu Nacional de Catalunya, la gran majoria editats als cartularis. Així, doncs, tots aquests treballs de recerca que acompanyen a aquest, són part de la història del Palau d’Anglesola, de la terra ponentina, d’Anglesola, Sant Martí de Maldà, Verdú, Barbens, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Fondarella, Vila-sana, i tants altres que sota la senyoria dels Anglesola varen formar part de les tres branques d’aquesta noble nissaga.

Pel damunt de tot això, el suggeriment meu no passa per donar els punts exposats per defi nits, com tampoc passa per alt cap possible raonament. Vull que aquest treball sigui acceptat com un gra de sorra més, dels que hi haurà en un temps proper.

47 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Si més no, perquè creiem que en els estudis que ens han precedit no s’ha tractat el possible caràcter estratègic del lloc on és ubicat el Palau d’Anglesola, emparat i acompanyat en el decurs de la història per l’aigua del riu Corb i del riu les Arenes que han saciat les terres del Palau. L’estructura defensiva d’aquest territori, amb gran nombre de torres de guaita i de defensa, va condicionar la formació de petis nuclis poblats, però de gran transcendència per el control de les antigues carreres que travessaven la plana del Mascançà.

Els Anglesola i el Palau d’Anglesola

Després d’haver estat terra de condició Ibèrica, més tard romana, el Palau d’Anglesola havia forma part de la cultura Islàmica. Els àrabs van fer-se seu el territori mitjançant els camins i vies romanes, i en el nostre cas, la via que cursava des de Saragossa fi ns al Pirineus.

Fahs Maxkigan, el Pla del Mascançà, actualment el Pla d’Urgell, era frontera oriental de la Taifa de Lleida, des d’on s’impulsà la repoblació musulmana a un terreny erm i despoblat. Al-Himyari, que fou un cronista de l’època Andalusina, així ho relatava, segons una descripció del segle XI. En el mapa es pot apreciar la defensa aferrissada formada pels sarraïns per a protegir el seu territori, avui part de la plana de Lleida1. De fora a l’extraradi de la ciutat de Lleida, a vint quilòmetres a tots voltants, és on poden apreciar aquestes torres de defensa musulmanes. En l’any 1147 que és quan Larida assumeix ser capital de la frontera superior islàmica, any en què Saragossa va ser presa als àrabs, i que a més a més, és l’any de fundació del llogaret de Palad- Palau.

48 Actes de la Jornada de Treball XXXIX

Aquestes terres sarraïnes eren d´Avincohono Alfachi, i després de la desfeta de la Taifa i del domini del comte Ramon Berenguer IV, aquest donà a Arbert de Castellet les cases i pertinences, tant de Lleida com de fora, que eren d´Avin Socona que arribaven a la frontera sarraïna o al terme del mateix Palau i Sidamon2, en data de 23 d’agost de l’any 1149. Aquest document original és perdut, però el va traspassar un sacerdot en aquells temps, anomenat Martí.

Trenta anys més tard, concretament el 15 d’octubre del 1179, hi ha un pergamí que diu... “Guerau de Jorba i la seva esposa Saurina, a remei de les seves ànimes, de la del seu fi ll difunt Guillem d’Alcarràs, dels seus parents i d’altres difunts fi dels, donen a Déu, a la Verge Maria, a la casa de la Milícia del Temple de Salomó i als seus frares, en mans de fra Arnau de Tarroja - mestre de la Provença i Hispania, de fra Pons de Balaguer, de fra Dalmau de Godet, de fra Pere de Calonge, de fra Bernat de Cornellà i d’altres frares, l’heretat de Lleida que havien comprat a Arbert de Castellet i que havia estat del sarraí Abin Socona, situada al Palau. També donen a Arnau d’Anglesola i la seva esposa Ermessendis, defi niren tot quant posseïen en los castells de Corbins i Palau...”.3

Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, aconsegueix expandir el comtat d’Osona i el seu bisbat pels territoris del Pla d’Urgell fi ns a Sidamon i en línia vertical, des de Torregrossa a la zona vora terme, juntament amb aquesta incorporació política i eclesiàstica, per mitjà del bisbe de Vic, no queda enrere i es fa càrrec de tota aquesta terra i de la baixa Segarra, que més tard es crearia el bisbat de Solsona amb trossos de les terres del bisbat d’Urgell i del bisbat de Vic.

En el segon mapa es pot apreciar com va quedar format el terme castral d’Anglesola, l’any 1079.4 Entre aquests pobles, hi són tots menys z´Albercs i Sancti Nicolai que són actualment desapareguts.

Compendi de la carta de població

La carta de població es defi neix com la carta de constituir concessions de franquícies per els pobladors de llocs deshabitats o cultivadors de terrenys erms5. Quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I per mitjà dels seus fi lls, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II colonitzen el territori fan donació a Berenguer Gombau i la seva dona Sanza del terme i castell d’Anglesola i del lloc de Golmés,. Aquesta donació consisteix d’unes terres conreades, anomenades anteriorment, com

1 Balaña, Pere. Mapa de les torres de defensa sarraïnes. Extret de Albert Martinez Elcacho i Mario Visa Gabernet, a “La carta de poblament de Golmés (30 de juliol de 1204)”. 2 Sarobe i Huesca, Ramon. “Col·lecció diplomàtica de la Casa de Gardeny”, Pàg.113, d-23. 3 Sarobe i Huesca, Ramon. “Col·lecció diplomática de la Casa...”. Pàg. 510, d-345. 4 Eritja Ciuró, Xavier. “Mapa del Terme castral d´Anglesola”. 5 Font i Rius, Josep Maria. “Cartas de poblacion y franquicia de Cataluña”, Pàg.53.

49 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT inculta et destructa. Era clar que es referia al fet que el territori era despoblat, en data del dia 14 de setembre de l’any 1147- 1148. Aquesta carta de població es pot considerar la fundació del Palau, i consta de tres donacions diferenciables:

1ª donació

“...nos in simul donatores sumus vobis Ramon Barrufel et uxor tua Sanza, una torre in ipso campo que vocant Palad, et est in terminun de Anglerola...”. (Nosaltres en som donadors [accepta] tu Ramon Barrufell i a la teva dona Sança una torre en el camp anomenat Palad, que és en el terme d’Anglesola).

Aquesta torre citada, ja devia existir abans de colonitzar el territori els descendents del comte de Barcelona, segurament era àrab i anomenada “burj”, passant a documentar-se després, en temps dels cristians, com a PALAD.

Se li dóna també, a Ramon Barrufell, a més de la torre, quatre parellades d’alou en el mateix terme de Palau, així com una parellada a cada colonitzador.

2ª donació

A l’església construïda, o en projecte de construcció, se li va destinar una parellada d’alou del Merdàs, i les tres quartes parts de les primícies del terme. El capellà, anomenat Bernard, ja va venir junt amb els colonitzadors.

3ª donació

Donació de la resta del terreny alodial del Palau i també les terres destinades a horts, totes aquestes terres es van cedir a homes joves i de confi ança, concretament 19 famílies i el rector. Tenien l’obligació de pagar cada any en pro del senyor, 20 pernils valorats en vint denaris i 4 fogasses de pa.

Els capdavanters de les noves famílies foren: Pere Martí, Ramon Urg, Arnau de Baiona, Arnau Martí, Arnau d’Ofegat, Bernat prevere, Ramon Barrufell, Guillem Bernat, Ramon de Rubinat, Bereguer de Tarassó, Bernat, cosí del anterior, Bernat Mir, Arnau Calero, Ramon Gras, Guillem Ramon,Pere Ramon, Mir Ramon, Ramon Guillem, Pere d´Estelela i Ramon Guifre.

Les signatures de la carta de població

El senyor d’Anglesola i la seva família: Arnau Berenguer i el seu fi ll Berenguer, Bernat germà de Berenguer i el seu fi ll Arnau Berenguer, Berenguer Arnau, Guillea la meva dona, Berenguer fi ll de Berenguer Arnau, Adaled esposa , Arnau sunt fi lii Berenguer Arnau, Pere de Paganell, Eixolina la seva dona.

50 Actes de la Jornada de Treball XXXIX

Els auditors, testimonis, cavallers del senyor d’Anglesola: Arnau Rufaca, Arnau baiulus, Arnau fi ll de Arnau Guitard. L’escribà que redacta la carta: Petrus presbiter de Siscar.

El topònim Palau

El nom de la nostra vila, el Palau d’Anglesola, té diverses denominacions al llarg del temps, resseguides a través dels pergamins antics i transcripcions presents, que reposen en els arxius. Primer, PALAU, que realment és l’origen del nom del lloc, i en segon cas, Anglesola, que fou el complement i nom dels senyors conqueridors i repobladors de les terres del Mascançà, i en concret, del lloc de Palau.

A les acaballes del segle XII és quan el nom de Palacium s’acompanya ofi cialment amb el del llinatge dels Anglesola.

* 1147-48...... Palad * 1147-48...... Paladat * 1151...... Palaol * 1152...... Paladol * 1158...... Palacii * 1163...... Palacium * 1185...... Palad * 1186...... Palatio * 1192...... Palacium de Anglerola * 1205...... Palacii de Angleola * 1345...... Palau de Anglesola * 1360...... Palau de Englerola * 1360...... Palau de Inglarola

El terme castral dels Anglesola l’any 1079. Segons Xavier Eritja. a “Questions a l’Entorn de la frontera meridional dels fahs Maskigan”. 1990-2000.

51 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Defi nicions del nom PALAU:

a) En la història del boca en boca sempre hem sentit a dir que dit topònim venia donat pel fet que hi havia un palau on passaven l’estiu els comtes d’Anglesola. A la plaça del Doctor Josep Pont i Gol hi ha una edifi cació ferida de mort, anomenada popularment cal Massot. Cal dir que efectivament aquest casalot ha estat part de la residència dels nobles de la vila. Per tant, Palad o Palau seria un edifi ci majestuós propi d’un noble, d’un gran senyor.

b) Els Palatia són unes construccions que es bastiren molt a prop de vies principals de comunicació, una torre in ipso campo que vocatur Palad, encara que la carta de població també ens parla d’un casal. La paraula torre ens evoca un petit nucli habitat a redós d’una construcció de defensa i de vigilància, en canvi la paraula casal que transcriu Sorobe, ens evoca una casa habitada i segurament fortifi cada, la qual hauria generat també, un petit nucli habitat al seu redós, però en aquest cas com a centre de control de la zona i com a punt neuràlgic dels sistema de vigilància de les torres adjacents. Segons la nostra anàlisis de la carta de població datada entre 1147-48. Quan els templaris i altres cavallers varen ser senyors d’aquestes terres conquistades, les torres de control van ser dotades amb parellades de nou hectàrees per cada camperol colonitzador i cap de família. Segurament aquesta terra era massa extensa perquè la família pogues conrear-la, i s’acostumava a fer convenis amb altres veïns per a treballar-les.

Això ens indica que al Palau hi havia un encreuament important de camins. D’una part hi ha camins de llarg trajecte travessant el territori, com són el camí reial o camí de Lleida, i altres camins que tenen una formació radial, com el camí de l´Escarabat (avui desaparegut), el camí de la Novella, el camí de Linyola, el camí del Poal, el camí de Bellvis, el camí de Bell-lloch, el camí de Sidamon, el camí de Fondarella, el camí de Sant Nicolau (també desaparegut), el camí de Mollerussa, el camí de Golmés i el camí del Merlet. Tots ells surten del lloc del Palau i es deriven en direcció als llocs veïnals.

Entre tots aquests camins, cal assenyalar els camins radials que connectaven el lloc central del Palau amb les torres de defensa d’aquest lloc, amb el qual segurament conformaven una estructura defensiva del territori i de les vies de comunicació de llarg trajecte. És a dir, en aquest lloc precís, hi detectem una estratègia de defensa ben estructurada a redós dels camins importants i dels cursos d’aigua de la zona. Un element molt important que és bàsic per al manteniment de la vida en temps de la repoblació.

El topònim PALATIA (derivat en Palad) fa referència a edifi cacions que es basteixen en una xarxa creada a resultes de la primerenca conquesta islàmica6. Un edifi ci estratègic que en el nostre cas, era enclavat en plena frontera en la plana del

6 Binefa i Monjo, Josep prev. “Anglesola i Santa Creu”. 1964.

52 Actes de la Jornada de Treball XXXIX

Mascançà, de condició sarraïna i cristiana, on hi havia per sistema, edifi cacions de vigilància en ambdós casos. Però el lloc del Palau creiem que era una pesa clau en el curs de les vies de comunicació de la plana del Mascançà, i situat, també, al mig de dos rius aleshores importants, el Corb i el Reguer.7 Posteriorment, el lloc fou important pels molins fariners hidràulics, eines indispensables per fer surar una economia més estable, ja sigui en temps de la seu islàmica de la Taifa de Lleida, com en temps dels senyors cristians repobladors.

Si analitzem el següent mapa, ens podem adonar que hi ha documentades diverses torres de guaita al costat del Palau d’Anglesola, en llocs com Mollerussa, Tossal Roig, Bafès, Novella. Es dóna el cas, que al centre del Palau, dins l’edifi ci senyorial on antigament hi havia el castell o casal, hi ha un pou quadrat soterrat que podria haver estat construït per a defensa dels seus habitants. Situat en el pla del turó, ens fa la impressió que, originàriament, més que un punt de captació d’aigua podria haver estat una defensa islàmica coneguda com a Serdab.8 Documentats i estesos pel segle X a la plana agrícola del Maskikán, i entesa com a sistema de protecció i refugi subterrani de les torres islàmiques, segons Ibn Hayyan.9 Avui per avui només una intervenció arqueològica ens podria respondre l’interrogant.

Els primers pobladors

La colonització del Pla d’Urgell va ser feta amb camperols procedents de la Catalunya Nova. Aquesta terra, recent conquerida, va ser donada en una cinquena part a ordes militars per la seva implicació en la guerra contra els àrabs, mentre que la resta del territori fou donat en alou als senyors feudals i cavallers que hi participaven. Aquests, mitjançant les cartes de poblament, aportaren gent dels seus dominis i d’altres llocs per a la repoblació. És el temps de la formació feudal de les noves terres, per a les quals disposaven dels seus cavallers per a encarregar-se de la seva explotació i del pagament dels delmes pertinents. Els nobles tenien dret en el matrimoni i els seus vasalls no podien casar-se sense el seu consentiment, fi ns i tot tenien dret a la donació d’esponsalici. Tampoc eren lliures de marxar d’una vila a l’altra, sense el seu consentiment, per això pensem que la majoria dels nou vinguts podrien haver estat forçats a convertir-se en colonitzadors, pel fet que amb anterioritat, ja devien estar establerts en altres assentaments del senyor terra endins. Sempre queda, emperò, l’esperit d’aventura i de noves oportunitats que també mou les persones a fer el viatge de la seva vida.

En l’actualitat i després de 863 anys d’aquells antics repobladors, possiblement tan sols perdura al Palau d’Anglesola el cognom Martí.

7 Gibert i Rebull, Jordi. “Anuari d’estudis Mediavals”. 2007. 8 Yeguas i Gassó, Joan. “El Palau d´Anglesola, L´església de Sant Joan Baptista”. Pàg.16. Lévi-Provençal, E. “La Peninsule Ibérique au Moyen...”, pàg. 202. 9 Sabaté Curull, Flocell. “Las tierras nuevas en los condados del nordeste peninsular (siglos X- XII)”. Pàg. 146.

53 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Ramon Barrufell, cavaller del Temple i senyor del Palau

L’any en què és donada la carta de població al Palau d’Anglesola, 1147-1148, el cavaller de la regió de Xampany de França, Uch de Payens fundà la Milícia del Temple de Salomó. Eren cavallers que atenien i protegien els pelegrins que d’arreu del món acudien a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Per passar seguidament a lluitar contra l’Islam que estava establert a la Península Ibèrica.

Ramon Barrufell com a principal receptor de la donació de la terra del lloc de Palad, podem donar per assumit que va ser el primer fi ll del Palau d’Anglesola de la nostra història, i també un dels primers que va professar a l’Orde del Temple.

En les nostres contrades, com a tot l’occident, els nobles i cavallers van començar a fer donacions en favor de la fe cristiana, en els seu aspecte religiós i també militar de qualsevulla de les ordes militars implantades. El 14 de setembre de l’any 1147, el cavaller Ramon Barrufell rep, en nom de l’Orde del Temple, terra dels senyors Anglesola, i amb ella incrementa el patrimoni de la casa del Temple de Gardeny. Creiem que en Ramon Barrufell és un cavaller important en els primers temps de l’Orde del Temple a les contrades de Lleida. Tenia alous a Tornabous, Anglesola, el Palau d’Anglesola, la Fuliola, Puigverd, Montfalcó, el Merdàs (Canet de Mascançà) i Montsuar.10

Barrufell continua sent el cap visible en els diversos pergamins de donacions i vendes del lloc del Palau. En un pergamí del mes de maig de l’any 1163, que és el seu testament, fa donació d’una parellada d’alou situada al Palau d’Anglesola i una sort de terra al Merdàs, a Déu i a la Milícia del Temple de Jerusalem. També dimiteix de tots els alous que té en favor de la seva fi lla Sança i el seu marit Arnau de Falconera. A més, deixà les pertinències que ell portava del Temple al seu successor, Bernard Cilart.11

La partida del Merdàs

El Merdàs és situat a l’extrem est del Palau i en el lloc, segons la carta de població, hi havia una torre. L’any 1181, Pere Adalbert, comanador de la casa del Temple de Barbens, intervé en nombroses donacions de la rodalia de Barbens i del Palau d’Anglesola, com la Torre de Bafes, el Palau d’Anglesola, la torre de l’Escarabat. Anomena també alguns castells com el Merlet (Merdàs), les Penelles. Majorment petites torres encastellades de vigilància, de l’últim reducte de la frontera d’aquells temps.

De fet, el Merdàs sempre ha estat un lloc important a tenir en compte, ja que anteriorment la torre era anomenada com Canet de Mascançà.12 En un pergamí datat

10 Sarobe i Huesca, Ramon. “Col·lecció diplomàtica de la casa del Temple de...”. Pàg. 42. 11 Sans i Travé, Josep Maria. “Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya.”

54 Actes de la Jornada de Treball XXXIX el 13 de febrer de 1151, es fa referència que Arnau d’Anglesola fa donació d’una torre que limita d’una part amb el terme de Palau, d’una altra amb el terme de la Novella, d’una altra part amb Albergs i Golmés i Mollerussa, i per últim amb Seana, per l’església de Santa Maria de Solsona. Tant si la torre es deia Merdàs, Canet de Mascançà, o bé els Merlets, el que està clar és que l’emplaçament de la torre era en el lloc on actualment s’anomena els Merlets. Pel que fa al canvi de nomenclatura, després de llegir diversos pergamins he arribat a la següent hipòtesi: - En el primer cas s’anomenava Canet de Mascançà, i podia donar-se pel fet que canet o canyet signifi ca “lloc on neixen canyes”, i més si afegim que era vorejada per una torrentera o Reguer. - En el segon cas s’anomenava Merdàs, i podia ser sinònim de patamoll, fent referència a un merder de fang, si ens atenem a un període hidrogràfi c important i seguit. - En el tercer cas s’anomenava Merlets, i recordem que el pergamí del 1181 cita precisament el castell del Merlet (construcció de defensa que alçaven al cim d’un mur o una torre, deixant entre cada dos una obertura per on llançar projectils a l’enemic).

Una altra hipòtesi, més rebuscada, podia fer referència al fet que Ibn Mardanis (el rei Lobo o Lope) de la zona oriental del al-Ándalus, va ser l’últim governador musulmà de Medina Afraga. Tenia 25 anys i va ser el que va negociar la rendició de la ciutat de Lleida amb Ramon Berenguer IV, el dia 24 d’octubre de 1149. Va aconseguir un tracte de favor per als musulmans que van quedar-se a la ciutat, com el fet que es pogessin regir per les seves pròpies lleis musulmanes.13 Com que la frontera de la Taifa de Lleida arribava prop la torre del Palau, podia donar-se que al canvi de poder de la ciutat la torre de frontera del Merdàs fos una referència territorial del temps del Governador Mardanis.

Avinavita

Un dels topònims que es troba sovint en els documents andalusins són els que encapçalats amb avan, avin, vin representen la forma àrab ibn que estructura el nom d’una persona.14 Aquest lloc segurament correspon a un model d’estructura territorial diferent, fruit d’uns paratges fi ns aleshores andalusins. Reconvertit posteriorment pels senyors feudals repobladors, originaris de la Catalunya Vella, Avinavita era formada per quinze o setze famílies, i a cada cap de casa se li va assignar una parellada de terra.

12 Bach i Riu, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu de Solsona (1101-1200)”. 13 Gonzàlez Cavero, Ignacio. “Revisión de la fi gura de Ibn Mardanish”. 14 Eritja Ciuró, Xavier. “De l’Almunia a la Turris:organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI- XII)”. Pàg. 34.

55 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Cada parellada de terra correspon a 6 mujades (mesura de Cervera).15 Cada Mujada té 4896,5 metres quadrats, per tant, cada colon disposaria de 29.379 metres quadrats, o el que és igual, 6,74 jornals de terra per cultivar. Si Avinavita hi havia 16 colons vol dir que hi havia 107.86 jornals de terra de conreu. Caldria sumar-li la terra de pasturatge, d’ús comunal, com també els horts i farraginals, que no hi eren comptats a les donacions per considerar-ho de subsistència per a cada família.

Avin-Avita fou colonitzada per Gerber d’Anglesola i els seus familiars amb la col·laboració dels Templers.

El riu Corb

El riu Corb neix a Rauric, a la capçalera de la vall, i creua el terme del Palau essent alimentat pels reguers de la partida del camí de Linyola. Tant en el segle XII com en l’actualitat, el riu Corb parteix el terme de manera natural, entre el Palau d’Anglesola, Vila-sana i el Poal pel costat nord.

Creiem que ja en l’època romana, hi havia un camí pel qual hi cursava una canalització de blocs de pedra repicada que portava aigua del riu Corb fi ns a una partida de terra propera a la població. Atès que en aquest lloc hi hem localitzat diversos nuclis arqueològics i algunes restes de la citada canalització. No descartem que les canalitzacions puguin ser medievals, ja que l’aigua és una necessitat imprescindible per poder assegurar la vida. Avui aquesta partida s’anomena Pouet i possiblement assenyala que l’aigua era reconduïda a alguna cisterna, pou o bassa comunal.

També creiem que la importància del riu Corb, en aquells moments, havia d’ésser determinant. Ja que la plana del Mascançà era la receptora de l’aigua dels rius Corb, Ondara o Reguer, i de les Arenes. També devien patir la crescuda d’aquests rius, i en conseqüència, la formació o manteniment estable de l’estany d’Ivars i Vila-sana, més el desaparegut estany d‘Amargoselli16, del qual no se sap la ubicació exacta, entre els termes de Tàrrega i Verdú17.

15 Mujada- Tros de terra que poden llaurar un parella de bous en un dia, aproximadament 49 àrees 16 Tous Sanabra, Joan. “Toponímia preromana d’Anglesola i altres noms Urgellencs”. Pàg.18. 17 Udiana i Martorell, Federic. “Llibre blanc de Santes Creus. Cartulari del segle XII”, pergamins 5 i 25. Pàg. 23 i 24. doc.19. 18 Garralón Viles, Sebastià. Guiu Sanfeliu. “Mapa de les torres de Palad 1147-48”. 19 Bertran i Roigé Prim. “Notícies històriques del Palau d’Anglesola”. Pág. 25. 20 Bertran i Roigé, Prim. “Notícies Històriques del `Palau d´Anglesola” 1981. Sarobe i Huesca, Ramon. “Col·lecció diplomàtica de la casa de Gardeny (1070-1200)” 1998. Yeguas i Gassó, Joan. Puig i Sanchis, Isidre. “El Palau d´Anglesola, l’esglesia de Sant Joant Baptista”. 2003. 21 Bertran i Roigé, Prim. “Notícies històriques del Palau d´Anglesola” Pàg. 51,d-1. Sarobe i Huesca, Ramon. “Col·lecció diplomàtica de la casa de Gardeny (1070-1200)”.

56 Actes de la Jornada de Treball XXXIX

Conclusions

Com podem veure en el plànol, segons la carta de població, hi ha la donació d’una torre anomenada Palad.19 Possiblemeny aquesta estava situada en la part superior d’un puig on en l’actualitat hi descansa la casa pairal cal Massot. El camí de Sant Jaume, també conegut com camí Reial, comunicava Castellnou de Seana amb el Palau, tot seguint en direcció a la capital de la província, Lleida, travessava aquestes terres prop del nucli del Palau. El terme és recorregut al nord, pel riu Corb, i al sud pel riu de les Arenes o Regueret, els quals creen un petit aiguabarreig als voltants del lloc del Palau. A redós del Palad, en la carta de població s’hi esmenta la torre de Bafes, l’anomenada torre Roga, que molt bé pot ser el Tossal Roig, la torre de l’Escarabat, la torre de la Novella, la torre de Canet de Mascançà, la torre de Molleruza, el castell de Merlets i lloc d’hàbitat com Avinavita. El Palad podia tractar-se d’un sistema de defensa estratègic, basat en torres de guaita per controlar el territori, amb les seves vies de comunicació i fl uvials, essent la torre o casal el seu centre administratiu. Cal remnarcar que precisament des d’aquest lloc neix el conjunt de camins radials que comunicaven el seu centre amb cada una de les torres que són citades en la carta de població, mentre que les carreres llargues, de gran recorregut, simplement travessaven el terme o territori administrat pel Palau. Després de la donació de Palad, a Ramon Barrufell, la partida més important d’aquesta zona seria la d’Avinavita, ja que podria ser una punta de terme estratègica que s’endinsava dins el terme de Sidamon i de Bell-lloc.

Riu Corb Estany d’Ivars

Torre de Bafès

l’Escarabat Novella

Camí de Lleida Torre Roga Palad

Torre Iosa Merdàs Riu Corb Golmés

Avinavita Molleruza Mapa de Garralón, Sebastià. Guiu Sanfeliu. 18

57 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

La carta de població

Donata si in presenti tradita fuerint nullomodo repetatur a donatore. Igitur sit notum cunctis presentibus hec scripturam audientibus qualiter vel quomodo ego Arnal Berenger et fi lios meos Berenger et Bernat, et Berenger Arnal et uxor mea Guilla et fi liis nostris Berenger et uxor sua Adalet et Arnal et Petrus de Paganel et uxor eius Eizolina, nos in simul donators sumus bobis Ramonb Barrufel et uxor tua Sanza una torre in ipso campo que vocatur Palad et est in terminum de Anglerola per hanc scripturam donaciones. Donamus nos seniores ad vos Ramon Barrufel et ad uxor tua Sanza el vestris quatuor parellades de alod in ipso campo termino Palad sicut unum de aliis laboratores. Et habeatis eas ad vestrum propium alodes vos vestris francum, et quartam partem de ipsun decimum damus bobis qui inde axierit, et quartam partem de ipsos usaticos, et de ipsum cemsum quartam partem concedimus bobis et ad vos et ad vestris omni tempore. Itaque nos seniores suprascriptos donamus ipso die quando Ramon Barrufel acaptavit suprascriptos alod in podio de Garden ad totum alium alauden qui est in ipso termino de Palad de istos homines, id sunt Pere Marti et Ramon Ug, Arnal de Baiona, Arnal Marti. Arnal de Ofegat, Bernardus presbiter, Ramon Barufel, Wilelm Bernard, Ramon de Rabinad, Berenger de Tarazo, Bernat suo cosino, Bernard Mir, Arnal Callero, Ramon Grass, Guilelm Ramon, Pere Ramon, Mir Ramon, Ramon Guilelm, Pere Pere de Estadela, Ramon Gifre. Nos vero laudamus ad vos suprascriptos et ad uxores vestras et ad fi lios et fi lias et ad vestra posterita ista omnia, ut habeatis in sum alod totum quod est in terminum de Palad. Ad vos omnes donamus una sorte de alod in reg de Corbins per ortos. Et partiretis sicut ipso alod de Palad se partierit. Et advenit ad nos seniores per paterna vel materna voce sive per ullasque voces. Est namque ista omnia in terminum de Anglerola, in locum que vocant Palad. Et afrontad de orientali parte in campo de ipso casal et vadit usque in carrera qui exiit de Anglerola in directo de ipsa torre de Molleruza; de alia parte afrontad inter Palad et Alfandarella, in ipsa carrera qui erint de Lerida et vadit per Aigua Viva; et de Aigua Viva venit in sol de tozal de ipsa sorte de Iosa, et de ipso tozal venit usque in ipsa torre qui iam fuit qui aspicit contra ipsa torre Roga; itaque de ipsa torre vadit usque in ipsa fi ta vella qui est inter Palad et Torre de Baffes; et de ipsa fi ta vella et vadit usque in fi ta qui est in hora de Riu Corb, in directo ipsa Torre de Novella; et inter Novella et Palad partid rivo Corb. Quantum inter istas affrontationes includunt et isti termini circumverunt sic donamus nos bobis ista omni suprascripta totum ab integrum exceptus hoc quod dedimus ad Ramon Barufel, cum exiis vel regressiis earum, cum tota omnia in ómnibus quod ad usum homines pertinet. Itaque donamus nos ad ad vos ligna et fusta in quacumque loco nos habuerimus. Nos vero facimus censum per unumquemque annum ad vos seniores XX pernes unamque per XX denarios precium et IIIIor fogaces unusquisque. Et ad unamquemque pernam sester I de civada unde donant locedam et civadam in Anglerola. Vos quoque non eligatis alium seniorem omni tempore nisi nos ey posterita nostra. Et quando istum acapte fecimus nos in Gardem non stábat nullum hominem in terminum de Anglerola, de Paganel en Iosum. Ista omnia suprascripta laudamus et donamus nos seniores ad vos acaptatores totum sicut scriptum est in ista donatione. Actum est hoc quod nullus homo vel femina, magna vel parva persona, qui ista omnia voluerit disrumpere in duplo componat aut componamus. Facta ista scriptura XVIII kalendas octobris, anno XI rege regnante Luduvico.

Sig+num Arnal Berenger. Sig+num Berenger, fi lio suo. Sig+num Bernard, frater Berenger. Isti sunt fi lii Arnal Berenger. Sig+num Berenger Arnal. Sig+num Guilla uxor sua. Sig+num Berenger, fi lio Berenger Arnal. Sig+num Adaled, uxor eius. Sig+num Bernard. Sig+num Arnal. Isti sunt fi lii Berenger Arnal. Sig+num Pere de Paganel. Sig+num Eizolina, uxor eius. Nos qui ista carta donationis iussimus scribere et fi rmavimus et ad testes fi rmare rogavimus.

Sig+num Arnal Rufacha. Sig+num Arnal baiulus. Sig+num Arnal, fi liuo de Arnal Gitard. Isti sunt testes visores et auditores. Itaque prope ipso termino vestro donamus nos seniores ad acclesia qui fuerit in Paladat de nostro dominico in Merdaz una parellada de alod cum tres partes de ipsa primicia qui erit in terminum de Palad.

Petrus, presbiter de Siscar, hanc scripturam rogatus scripsit et cum literis raras et amendatas in VIo regulo et VIIIIo et XIIo et suprapositis in ipso XIIo regulo. Et fecit hoc signum die et anno quo supra.20

58