Polígon Industrial, Ia problemàtica de l'aigua sfromboli
pizzeria cafeteria
y toda clase de té e infusiones
G.VIA COLOAM4 TEt.504315 INCA SUMARI. PAGS. UN ALTRE
EDITORIAL 3 CARTES OBERTES 4 D I J 0 U S OPINIO 5
MUNICIPAL: ladifícilhistòria de l'aigua a Inca 7, 8 i 9 El dijous te un significat per a Inca dificil d'entendre per als que no son d'aqui. Per nosaltres el símbol és perfecta- REHABILITACIÓ DE ment comprensible i aporta una part important de Ia nostra VIVENDES 10,n ¡ 12 definició com a poble. En aquest sentit se pot afirmar que Ia gent d'Inca es feinera. Amant del comerç i de que aquest CAPDECANTO 13 no sigui una freda transacció. Donada a servir de punt d'en- contre de Ia nostra comarca i, fins i tot, de Ia nostra Illa. LINEACALENTA: Amiga de conservar les tradicions que convenen i d'adaptar- FèlixPons 15, 16¡ 17 les als temps que vivim. Disposada, per ultim. a donar oca- sió a Ia festa encare que no massa afeccionada al tema. I per això deu esser que "Dijous Bo" domés n'hi ha un a ES RAIGUER: Llosetai Selva 19 Tany. POLIGON INDUSTRIAL: El "Dijous Bo" resúm molt bé totes aquestes caracterís- Unavella aspiració. . . . 21, 22 i 23 tiques i ve cada any per recordar les tradicions més tòpiques, les.. reah'tats mes prosaiques i per pubar amb objectivitat històrica el moment de Ia nostra ciutat. CINQUANTENARI DE BRISAS 24, 25 i 26 I Ia nostra ciutat espera aquesta cita anual sempre amb novetats que parlen d'un moment i contribueixen a fer una història. També enguany es tornaran a glosar les tradicions ELS BARONS DE LLOSETA I ELS que a ningú admiren, mes que a qui les conta. I no impresio- COMPTES D'AIAMANS27, 28 i 29 per Mn. JaumeCapó. J nen perque les coneixem molt bé, fins i tot les observan quasi amb reh'giositat, però sempre ens hem negat a treure- ELS CAFES DELMERCANTILamb les del solc. En canvi si ens mostrarem interesats pels pro- l'Associació de Comerciants < blemes que reflexarà Ia nostra fira major del 84. Ens donarà d'Inca 31 i 32 peu a discussió Ia creixent minva de Ia nostra economia i el moment dificil que viu Ia nostra primera indústria, el calçat. APARADOR 33 S Serà motiu de preocupació l'agricultura i de moderada satisfacció el turisme. La política i els politics, com sempre, ESPORTS: Entrevistaamb no ens satisfarà encara que opinarem que es fan coses. I tot T. Figuerola 34 O ens pareixerà diferent: amb satisfacció sentirem als amics de fora poble dir que tot està molt canviat i amb preocupa- CULTURA H ció ens aturarem a pensar que Inca se pareix poc a Ia nostra ciutat d'abans. SIGNATURA 35 1 ANYDE RAIGUER 36i37 El resum que en treurem no es mol positiu, però de mo- TROBADA BANDES DE MUSICA. .39 ment el futur no es molt negre. En una època de transició 3 en tantes de coses, ens servesqui d'alicient el veure que eI ARTSPLASTIQUES: Eva Gebaver 40 i 41 W pasat queda enrera i que hem rescatat per al futur el que de LLIBRES 42 bo tenía. Com aquest "D;jous Bo". COMIC perPepe 43
RAIGUER. Revistanum.8-Any II- Novembre 1984. Redacció i Confecció: Maria A. Vinuelas, Margalida Llobera, Xisco Mulet, Joan Ramis, Antoni Mercader, Nena Ferrer, Biel Amer, Patricio Candia, Gaspar SalomPepa, Paula Valriu, Toni Rodríguez, Xavier Ramis, Maria A. Amer. ColJaboradprs: Gabriel Cerra, Jaume Capo, Franciscà Amengual. Supervisió lingüística: Catalina Valriu i Sebastià Llabrés. Fotografia: M.A. Quetglas i Ma. M. Melià. Administracio:M. Llobera. Distribució i Suscripcions: Pepa. Publicitat:Tn.5p2535. Composició: Maria Jesús. Director Periodista: Josep Ma. Ramis. lnca-Dep.Legal:PM-690-1983. Imprès aEdicions Manacor S.A. Direcció: Bisbe Llompart,l23-2o.Tel. 50 2535- Apartat302 • INCA. .x CARTE/ OBERTE/
INCA,EMPORI DE LES DRETES
No es que a Inca hi hagui çons davant l'indiferència una tradició d'esquerres que popular. cridi l'atenció. Tampoc Ia L'altre acte va tenir lloc dreta pot bravetjar massa fa poc al Puig d'Inca i con- MODEL d'arralament poputor, Ia ve- ten les cròniques que les D'URBANITAT ritat es que aquí "pasam" previsions d'assistència de un poc de tot això. Es co- militants no s'acompliren ni nadie lee vuestra revista i os mentable això per contrast de prop. Això si, tots els convendria canviar y escri- amb Ia recent convocatoria Al otro dia el consejal que son cosa hi no s'acom- bir en español, que vende- de dos actes públics, tots socialista mostró Io "demo- pliren ni de prop. Això si, riasmás. dos de partits de dretes, i tots els que son cosa hi cratas" que son los suyos que amb el s"eu quasi ridi- queriendo imponer todo el eren: Matutes, Caflellas, Ci- NOTA DE LA REDAC- cul poder de convocatòria tiempo una lengua para que rerol,... Fins i tot el batle CIO: Publicam aquesta car- donen que pensar. En pri- els hi va posar dos policies, nadie de los que ibamos al pleno nos enterásemos de ta encare que no fou envia- mer lloc una referència de no fos cosa,... da per correu, ni firmada, pasada, no s'en mereix mes, Però a pesar de toto una nada. Como que vosotros sois sino deixada en el domicili al ja oblidat acte dels falan- excursió de diumenge en pla d'un dels redactors d'aques- gistes que reuniren amb un familiar congrega a mes gent. Io mismo os mando esta car- ta para que veais Io que os ta revista. En aquest cas esforç sobrehumà a tots els No mos hi banyarem, no, com sempre que es tracta que a Mallorca hi ha, es a pasa, que nadie quiere saber d.aquesta aigo. de cartes al director hem dir, una vintena d'enamo- nada de una rebista que solo respetat l'idioma i Ia forma rats del pasat que cuidaren entienden los mallorquines. XttOETA en que ens ha arribat. fer s'ull cantant velles can- Lo que os va a pasar es que
üran VIa de Colón. 192 bOUtique generalgoded.9-telsooo9i JnC3 Teléfono 5O 51 65 INCA (Mallorca) OPINIO
CAP A ON ANAM?
A l'hora de parlar del present a Mallorca voldria fer A Mallorca, avui, hi ha problemes socials impor- un balanç moderadament optimista. Optimista perquè tants. Hem de parlar de manca de treball, sobretot per Ia les persones d'esquerres sempre lluitam per un món mi- gent jove. Però també de caciquisme empresarial. Així llor i tenim confiança en què el nostre poble ho consegui- mateix hem de parlar de problemes a Ia pagesia, sobretot rà. de manca d'ajudes als que fan Ia feina. Perb he afegit el concepte "moderadament", i per MoIt especialment hem de tenir en compte Ia proble- què ho fe fet? màtica social dels vells, minusvàlits i marginats. Precisament perquè pens que Ia capacitatd'il.lusiói A una Mallorca rica, a on els conservadors coman- Ia lluita d'importants sectors de Ia poblaciómaPorquina den, i a on es gasten, per part dels governants de Ia nostra va decaiguent. Veig que molta gent es va integrant ¡ que autonomia, tant del Govern Autònom com del Consell de hi ha un cert pessimisme davant Ia impossibilitat de mi- Mallorca, tants de doblers, fan falta atencions bàsiques llorar. per a minusvàlits, marginats i vells. Es ben cert que a vegades Ia gent es cansa, llavors Un problema d'urgència és el de Ia drogadicció. Es altra gent agafa el recanvi. Però pens que a Mallorca, si bé una vergonya que en un any i mig de Govern Autònom ningú és imprescindible, tots els lluitadors per una Mallor- ¡ cinc i mig de funcionament del Consell Insular encara ca més justa i progressista són necessaris. no s'hagravançat gaire bé gens. Ni tan sols s'han realit- El camí que hem de recórrer per arribar a una Auto- zat estudis seriosos que apuntin cap a Ia recerca de solu- nomia Popular, que respongui a les necessitats de les clas- cions damunt el tema. ses populars, que vulgui defensar els pocs espais natu- He fet fins ara un conjunt de reflexions, més bé di- rals que ens queden, que vulgui de bon de veres Ia Norma- ria de crítiques. Ho he fet amb Ia intenció de que ten- lització Lingüística i cultural, dèiem que el cami'per re- guem presents una sèrie de problemes que tenim a Ma- córrer és llarg. llorca. Que servesqui per animar a cercar solucions, I A L'Autonomia ha de servir per acostar al poble Ia capa- LA LLUITA. citat de decisió. Hem de procurar fugir de confusionis- Però també vull desitjar un Bon Dijous Bo a tot- mes i de mitges tintes. Està bé parlar dedefensar "Io nos- hom. tro", però ha de quedar ben clar a quins interessos respon. MOLTS D'ANYS. Tenc por que aquest "defensar Io nostro" no sigui A Ia Ciutat de Mallorca, 2 Novembre de 1984 un reclam de caça de vots per seguir comandant a Ma- Sebastià Serra Busquets. llorca, com gairebé sempre els mateixos.
~THjLLJ£&£jCLJ5 » MIGUEL LLABRES TORRENS ¿_o^_L Electrodomésticos - Radio y TV EspecinIidad en sonido TAPICERÍA DECORACIÓN Sonoriznción de Locales y Discotecns Autoradios y Radiocassettes DISPONEMC)S DE FABRICA PROPlA de muebles de cocina y baño General Goded. 32 TeI 50 19 44 ! N C A (M,ill OCULARISTA OptÍCQ Balear Ia óptica EN PALMA: r p u b C/. Jaime Armengol, 74 (INCA).-Tel. 504994 1 j 1 5S §-U .3ì f* G d'aigua a Ia. ciutat. Existei- Se construirà un xerxa per a regar els camps do- que arriba a les 320 pesse- xen altres problemes com que circumvalarà Ia ciutat nant-se consum que arriben tes per metre cúbic per son l'estat de Ia xerxa de reaprofitant l'aigua sobrant, als 500 metres cúbics per consums superiors als cent subministrament on les pèr- per a mantenir Ia pressió trimestre, quan el consum metres cúbics per trimestre, dues son del 60 per cent. suficient perque l'a:gua arri- medi de Ia ciutat se situa mantenint-se les 20 pesse- La seva reforma està previs- bi a totes les zones d'Inca. en els 20 metres cúbics per tes per metre cúbic per als ta en tres fases. La primera Per altre banda s'ha des- trimestre. Per això s'ha consums de menys de 34 d'elles està a punt de sortir tacat Ia manca de concien- aprovat, amb suport de tots metres cúbics per trimestre. a subhasta per un valor de ciació d'alguns sectors de els partits, l'augment gra- F.X.R. 18 milions de pessetes. població que utih'tza l'aigua dual de les tarifes d'aigua Foto Quetglas MUEBlES COCINt - GtLERItS PtRt CORTINtS TALADROS MtRCOS PUERTtS - V!BRIERiS V PERSItNtS LIBRERItS V ESTtNTERItS - MUEBlES DE BLACK & DECKER LINEt MODERNt desde 5.600 ptas. C A R P I N T E R I A Wliguet ß.labres Zorretts TELEFONOS SIN HILOS desde 16.950 pts. Avda. Reyes Católicos. 139 TeI. 50 13 72 I N C A (Mallorca) MAQUINAS DE TRITURAR CERDO A PARTIR DE ZAPATOS DE PIEL SOULIERS EN CUIR ESTE MES EN OFERTA LEATHER SHOES ! LEDER SCHUHE ¿JÍ I FCRMTCRIA COIl'2 Caiizados Herrera Cran Via de Colon 188 - Tel. 503696 INCA - Mallorca Bartolomé Riutort, 10 CA1N PASTILLA (Frente Parada Autobús) (Mallorca) «oco /o«o >torto to ««tor. B-H • I«. SO En Ia formació dels cen- ques que queden estan situa- minL..) que no s'haurien litars. S'entén que les instal. tres de pobkcio,entigament, des en carrers diversos i són d'usar perquè contrasten to- lacions siguin modernes, pe- hi intervenia un component només iUes en una gran mar tahnent amb el conjunt de rò les seves fatxades, amb al- econòmic important; les de construccions d'entorn l'estil tradicional. Hem de tres, guarden Ia memòria classes privflegiades formant inadequat. Moltes, però, són tenir això ben en compte, d'un poble i s'haurien d'ha- nuclis de cases senyorials. edificis irrepetibles perquè si ens volem acostar a'la ver conservat a Ia manera Construir-les a l'estil verta- faria falta una gran quanti- nostra arquitectura. com fan amb molts d'edifi- derament maüorquí, avui tat d'hores de feina manual Un altre problema impor- cis antics de Ciutat i d'altres s'ha perdut totaünent, i re- i persones especiah'tzades. tant és Ia quah'ficació urba- pobles. En aquest sentit, habüitar-les, les antigues, Amb tot, alguns edificis nística d'aquests edificis: ja l'Ajuntament podria, en tot per instal.lar-hi electricitat, actuals tendeixen a cons- que, en el moment precís, cas, condicionar el permís aigua, gas, calefacció, i míni- truir-se a l'estil maUorquí, ningú no va deixar constàn- d'obres a Ia conservació de mes mesures de seguretat però un dels problemes amb cia del seu interès arquitec- Ia façana. suposa unes despeses molt què topen són les dimen- tònic, els propietaris ek po- Casos similars als ante- elevades. sions; abans tot s'havia de den tomar i bastir-hi, en el riors són Ca'n Ramis (on A Ia nostra ciutat no te- subjectar a unes determina- seu Uoc, un nou edifici. s'iniciarà en pocs mesos una nim cap barri antic, on les des mesures: les bigues, les Exemples?: "Ets Hostals", nova construcció) o l'edifici construccions tenguien pre- cobertes de teules i altres avui amb locals i vivendes del carrer del Misteri, pràc- ferentment una mateixa ti- elements que avui dia no su- diverses; o l'edifici on hi ticament abandonat i que pologia arquitectònica de posen cap maldecap si s'uti- haurà les noves oficines sembla esperar idèntic final, característiques maUorqui- h'tzen ek nous materials, d'Hisenda, antic col.legi de o carrers com ek de Can nes. Ben al contrari: les po- nous materiak feranit, afa- Ia Puresa i residència de mi- Dureta, Sant Bartomeu, San Sebastià, Can VaIeUa, Ia deixar passar el temps i arri- entendre i intentarà solucio- clàssics de Ia construcció plaça de l'Orgue, el mateix bar a tomar-los quan són un nar coses tan simples com mallorquina. Pensen que és ceUer de Ca n'Amer... Fins i perill per als vianants i així les dimensions en obertures, profitós que aquests premis tot, en certs llocs, balcons i evitar problemes tècnics, po- el color de lesfatxades,etc... servesquin per estimular els hivernacles són de gran inte- lítics i econòmics. que milloraran l'estètica propietaris i constructors a rés. Seria necessari que ens d'una zona. fi de promocionar al màxim L'ajuntament ha suspès conscienciàssim del fet que L'ajuntament de Sa Po- les formes tradicionals dels un parell de Uicències és efectivament necessari bla, per posar un exemple, edificis, a Ia vegada austers d'obres, però creim que no conservar aUò que ens que- ofereix una sèrie d'incentius i rics en elements. és suficient, això, i que hau- da, en aquest sentit: S'hau- per a Ia conservació d'edifi- En aquest mateix sentit ria d'estimular els propieta- rien de fer estudis globals cis, premis per a les noves actua el Col.legi d'Arquitec- ris a conservar les seves cases de zones per adequar les construccions entre ek pro- tes de les Illes Balears, el antigues. Avui és més pràc- obres noves o les reformes jectes presentatas amb més qual, conjuntament amb tic, a vegades, abandonar a l'entorn. Potser sigui ara caràcter, millors propor- l'I.N.E.S.E. són els promo- aquests edificis, no fer hi una utopia, però amb el cions, més harmonia en els tors dels premis de rehabili- cap inversió per reformar-los, temps Ia gent ho arribarà a colors i amb els components tació arquitectònica. Aquests colegio de arquitectos instituto estudios ecológicos coab inese PREMIOS DE REHABILITACIÓN ARQUITECTÓNICA premis es distribueixen d'acord amb les següents modalitats: - a. actuacions d'inicia- tives particulars. - b. actuacions de pro- motors púbUcs (administra- ció local o regional). - c. trebaUs d'investiga- ció: històrica, de tècniques de construcció, de materials i disseny... - d. artesania: individua^ cooperativa, d'empreses... Tots els trebaUs poden correspondre a actuacions començades, en fase d'exe- cució o acabades en els darrers anys. Amb el temps, amb Ia nostra iniciativa i amb les ajudes que ens puguin ofe- rir les institucions (conseUe- ries autonòmiques, ajunta- ments, caixesd'estalvi,etc...) aconseguirem millorar el nostre ambient urbà i rural. Un dels edificis afectats per aquest tema. Llobera-Vinuelas @onfeecciones ^irso Tarragó Plaza Virgen de L/uc,7 fe/ 502388 INCA -.CORTINAS — COLCHAS 1 — EDREDONES Es ¿laco — CUADRANTES RESTAURANT lLANYFLEX_ CiIIe Ho«tal« n.° 3 dureta,l tel.503015 inca (Esq. Plaza España) - TeI. 50 55 82 INCA1 ^r^kr^\ ^í^ \ vováaí COH Ul pic QOt HE TORWAT ^PEftPftB 3U6ANT ¿^ Uo^^^¿^ l-Ara, pel "Dijous Bo", els del PSM tenen pensat 0£ L'¿aUNTAM£NT organitzar un referèndum alternatiu sobre Ia permanèn- cia d'Espanya en Ia OTAN. Fa poc, el partit dugué al plenari del Parlament una moció semblant que, Ia veritat, tengué poc èxit. Ara els mes joves del PSM poden tenir més exit de participació, convertir al "Dijous Bo" -mira tu per on- en una festa pacifista i desmentir als que diuen que els "pesemeros" d'Inca no fan res. Ja fan, ja. '-Els que també fan coses, al manco barallar-se, son els de UM. Un diari de Palma s'ha fet ressò aquestes setmanes pasades, del cHma de tensió que existeix entre el batle, Antoni Pons, i el regidor Angel García. D'aques- tes tensions ja en parlava fa molt "RAIGUER" i és que els regionau'stes dlnca son pocs, però mal avenguts. • -Serà un "pàcaro"? Serà "un viòn"? Es el monument a Ia premsa d'Inca. Quina feta. Be es vera que Io important es A veure si ara que se fan reformistes se reformen un poc. el detall i pocs pobles s'en recorden de personalitats locals com Mestre Duran i Ii reten un homenatge. Però tampoc es •-No sempre s'han de dir coses negatives. Avui en te- mentirà que per Io poc de monumental que hi ha a Inca, nim una de positiva, sense anar mes lluny. La gestió dels per un pic que s'hi posen, podrien haver fet alguna cosa més polítics inqueros a Pabna -ja ho hem dit- es mes aviat digna. Al menys aquests son els comentaris delsqui han re- nefasta. Però d'entre ells ha surgit una estreUa que fa re- parat amb això que ja es coneix com "Es meteorito". EIs neixer l'esperança. Ens referim a l'independent Barto- qui s'han posat contents son els cans d'Inca que ja fan coa per inaugurar-ho. meu Ramis, director general d'Economia, que tengué una encertadíssima i honrada internvenció davant h comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, que ha B-Ja fa un any del "Dijous Bo^3" i el Consell de estat així valorada per diferents grups polítics. Hem MaUorca encare deu no se quina subvenció que havia escoltat també a algú dir que a partir d'ara el conseUer promés. Be s'en cuida el batle Pons de demanar-la, pero Soler hauria de viatjar més, perque així el seu director res de res. I es que al CIM les subvencions que no fan general el substituiria i les coses per ventura començarien rebumbori i donen vots, s'eternitzen. a anar bé. , I-I ara que te pensaves, els aliancistes d'En Matutes i companyia han incorporat el Puig d'Inca dins Ia gira •—Tel tema de Ia carn torna a estar d'actualitat i a no- triomfal del carro subvencionat de Gabriel Canellas. saltres ens resulta simpàtic. Encare no entenen perque Ia Encara sense sebre si serien tres o queatre o tres FOTOS CARNET AL INSTANTE REPORTAJES FOTOGRÁFICOS YENVIDEO NOVEDAD:RETRATOSEN BLANCOYNEGRO REPRODUCIMOS FOTOS ANTIGUAS PUNTO DE VENTA AUTORIZADO .ALEXANORO. C/ Pau, 42 - NCA cocinas llenas de vida PZA. ESPAÑA, 24 TEL 50 10 13 INCA lit*iA etlcht* FELIX PONS, jurista i -també- politic "voldría esser una persona balsàmica" ^^a seva formació va co- mençar a Montision, amb els jesuïtes, va estudiar Ia carre- ra de Dret a Barcelona. Exerceix de misser des de Uavors sense interrupció. Està casat i te dos al.lots. A més, destaca que no te cap secret. La seva dedicació a Ia po- lítica no Ii fa oblidar Ia ca- rrera juridica. Excepte en el periode que fou parlamenta- ri a Madrid, Ia política Ii ha permés sempre dedicar-se a Ia seva única i autèntica professió, Ia de advocat. Felix Pons, secretari ge- neral de Ia Federació Socia- lista Balear, tot i haver ten- gut aquesta formació i en aquests anys, es d'esquerres i, el que es mes, no creu que el socialisme sigui una reve- lació: -"No crec que un bon vespre algú vegi com s'apa- reix Marx i reveli el socialis- me. La decantació cap una opció d'esquerres ve d'un Felix Pons, gran aficionat al futbol: "Jo dirIa que és el "hobby" més pur" impuls étic, mes que ideolò- gic. Jo vaig decidir que no contabilitat d'això.Maim'he Ia consider cojuntural. No de les que es tenen i enri- podia esser de dretes i se va sentit frustrat per fracassos' me consider imprescindible i queixen Ia personalitat. produi'r, d'una manera cons- ni satisfet per èxits ressen- crec que hi ha gent millor cient, Ia meva decantació yats. Puc dir que estic satis- quejo. cap el sociaiisme". fet d.haver col.laborat i par- —Quan se confirmi aques- -Per qué un home és fa ticipat en Ia vida política, ta decissió, se quedaran les polític i perque continua en ajudant a fer una constitu- Illes sense Ia possibilitat de IJOUS BO Ia política? , 4 ció que reconeix l'èstructura tenir cap ministre socialista? -N'hi ha que volen arri- d'un estat amb autonomies -El ser ministre no te res -Ara mateix celebram el bar a tenir posicions diri- i ajudar a que aquesta es- que veure amb l'ostentació "Dijous Bo", que pensa gents, Io que es una ambició ; tructura tengui força, peça d'un càrrec púbbc o orgànic d'aquestes tradicions? respetable i un movil insus- bàsica d'un pais com Espan- dins el partit. -Si perviven es perque tituible perque hi hagui ya, en trànsit cap a Ia Félix Pons es, possible- interessen. Son autèntiques, polítics. normalitat. ment, el polític mallorquí estàn arrelades i Ia gent les Altres veuen per determi- -I no pensa que, tal ve- que més en sèrio se prenen manté. L'important es que nats estímuls que han de fer gada, doni una imatge massa a Madrid. El seu nom sem- les velles iniciatives persis- qualque cosa per Ia societat. clàssica, l'imatge d'un polí- pre ha estat en les llistes tesquin i s'adaptin als temps Aquests darrers —entre els tic no precisament socialis- de ministrables socialistes i que vivim,a Ia dinàmica dels que m'incloè'sc— no son j ta? ell, discret, pacient, sempre canvis de Ia vida social. La autèntics polítics perque -Intent vestir de forma darrera —o damunt— Ia seva 'gent te necessitat, instit de és necessari en ells una discreta i no esser cap esclau roca —o Ia seva roqueta-. diversió, de sortir de preocu- pasió de poder considerable, dels convencionalismes.Crec I ell amb els seus llibres, el pacions quotidianes, d'eva- un creurer-se insustituible, en Ia definició global de seu Mallorca i —ens ha dit dir-se. Te ganes de sortir de una dosi d'energica que per- l'elegància que diu que esser que no en te?— amb els seus Io normal, de sortir al carrer. meti aconsseguir els seus ob- elegant es anar discret. secrets. -Li hagues agradat viure jectius, passant per damunt -En qualsevol cas vosté -El temps lliure, també ara Ia seva joventut? el que sigui. no és un polític típic. De el dedica a Ia política o te -No m'ho deman. Estic fet sembla irreversible Ia se- altres ocupacions? satisfet de Ia mevajoventut. 'ESTAT DE LES Crec que no me compensa- AUTONOMIES va decisió de no presentar-se -De les tres passions que a Ia reelecció. te Ia vida —poder, conèixer ria el risc de tornar a comen- < -No tenc Ia meva vida i tenir- crec que Ia de co- çar d'altre manera. Mirant -Quins han estat el seu els resultats crec que, en el major èxit i el fracàs més jugada a Ia carta de Ia vida neixer es Ia que me domina. fons, tothom està relativa- important en Ia seva carrera política, sino a Ia professió Dedic molt de temps a llegir d'advocat i a lavidajurídica. i a Ia música. Intent que si- ment satisfet dels seus política? tempsjoves. -Nc de dui't mai una Per tant Ia meva presència, guien necessitats culturals f^L FUTBOL -Me seria molt dificil talitat quasi bé racista. Es No som una persona amb viure fora de Mallorca. Men- creu que Ia base real del so- instit homicida que diuen -Es coneguda Ia seva tre era diputat passava llar- cialisme es Ia inmigració i que es Io que han de tenir afecció por el Mallorca, com gues temporades a Madrid i és fals. Es cert que Mallorca necessàriament els polítics. veu l'equip aquesta tempo- vaig arribar a trobar una te una estructura social, La meva aspiració es no rada? forma d'adaptació a una ciu- històrica, que no afavoreix donar-me per satisfet mai en -El futbol m'agrada tat gran i nova. Però pens el naixement de certes ex- quant a coneixements, voler molt y jo diria que es el que també des d'una ciutat pressions convencionals del estar al dia, voler esgotar les "hobby" mes pur. A pesar petita es pot tenir una visió socialisme. Però es indiscu- meves possibilitats com a d'això m'agraden tots els general, universal i global i tible que Mallorca, en els home i com a persona. esports, mes com espectador al mateix temps això té uns darrers anys, ha experimen- que com a practicant. Crec, avantages incomparables. tat una transformació im- a més, que no es pot esser Palma és una ciutat extraor- portant en tots aquests dinària, habitable i humana aspectes. S'ha demostrar un bon afeccionat si no se ^|elix Pons, secretari de encare, plena de possibilitats que hi ha una població és d'un equip. Quant al Ma- Ia FSB, continua parlant del de tota costa. que, sistemàticament amb llorca, ara ppteix una situa- que han de tenir ells, els el seu vot, opta per una ció molt delicada per molts politics i de les diferències opció política d'esquerres d'errors que s'han comés que te amb ells, els politics. com és el socialisme demo- en aquests darrers temps. Ara veim que hem entrevis- cràtic. En aquest contexte Quan va pujar a primera Di- tat a un advocat, a un amant pensar que hi ha una esència vissió va fer-se un equip íALEARS,TERRADE pertinaç de Ia vida, a un se- prefixada i que Mallorca es inviable esportivament i SOCIALISME I guidor obstinat de Ia cultu- de dretes, me pareix un doi econòmicament. SOCIALISTES ra, a un home exquisit i a i un desbarat. un politic dimissionari... IURE A MALLORCA -Se diu que Balears no —Senyor Pons, com Ii V és terra de socialistes ni de agradaria esser? —Està molt arrelat a Ma- socialisme. —Una persona balsàmica llorca o Ii seria fàcil viure —Crec que entorn a que no creàs conflictes,sino fora de l'Illa? aquest tema hi ha una men- que ajudàs a resoldre-los. NENA FERRER CAIXA DE 77 77 ïX PENSIONS IaCaixa OFICINA PRINCIPAL: INCA -048- Carrer Sant Domingo, 16 - TeIs. 50 00 60 - 50 39 63 AGENCIES: AVINGUDA ALCUDIA -396- Avinguda Alcúdia. 28 • TeI. SO 20 70 CRIST REf -800- Carrer Costa I Llobera, 161 • TeI. SO 52 11 S1ESCAIRE DISCOTECA I N C A ABlERTO CADA DIA ieícaíre fOW •>••» BAJOS "BAR SA PUNTA C/ RENTADORS S/N EL·ECTROTEL·E EQUlPOS ALTA FIDELIDAD - SONORIZACIÓN ANTENAS COLECTIVAS DISTRIBUIDOR OFICIAL Y SERVICIO TECNICO AUTORIZADO Miguel Durdn, 48 Y 503475 INCA (Mallorca) es raizueK EL CINE-CLUB ESTRENA Lloseta no es pogué fer el fòrum cionat una molt qüestiona- amb l'escàs presupost del que caracteriza qualsevol ble com és "Monseñor". que disposen (per fer-vos cine-club, malgrat l'interés També s'en projectaran dues una idea, Ia temporada pas- que hi posa el president que s'inclouen dins les "his- sada es comptava només d'aquest. tòriques": "El àrbol del amb uns 36 socis, i aquesta També hem de dirque el ahorcado" i "Rebelión en només s'en conten de mo- dia 25 del Setembre passat La Bonty". La primera pro- ment amb uns 24 de segurs, .hi hagué una reunió de Ia tagonitzada per Gary Coo- clar que encara estem a l'ini- Junta Directiva (Junta inte- per dins el més clàsic wes- ci.), que en les actuals con- grament composta per vo- tern, i Ia segona que ara tor- dicions creuen que aquesta és una programació mésque El pasat 27 de Setembre luntaris ja que no s'ha fet na a Ia memòria ja que fa s'inaugurà, al Uoc habitual cap esboç d'eleccions) on poc s'ha estrenat Ia seva se- digna i que en comparació del Saló Parroquial, Ia tem- entre altres qüestionsde ti- sena versió a càrrec de Ro- amb altres cine-clubs de Ma- porada 84-85 del cine Selva <-. Homenatge a Ia vellesa La Festa acabà amb molta animació, contant amb l'actuació del grup "Aires de Muntanya" i del glosador local Josep Vallori L'homenatge a Ia vellesa "eriçona". Després hi hagué que tengué lloc a Selva el un intercanvi d'obsequis. passat diumenge 7 d'octubre, ; contà amb l'assitència del president del Consell Insular de Mallorca, Jeroni Alberti. L'acte, organitzat per l'Associació d'Amics a Ia Tercera Edat, va ser molt El matrimoni Albertí, el entranyable i convocà a Bat/e i Ia batlesa de Selva gent de Selva, Caimari, Mos- i una representant del grup cari i Biniamar. "A ires de Mun tanyo ", La Banda Municipal d'In- durantl'homenatge a Ia vellesa que va tenir lloc a ca participà en Ia festa Ia vila amb una desfilada que fou molt celebrada, després es celebrà una missa solemne. ll!l! HIII Frente campet des Tren Peña Barcelonista U ^ U £ ^>KvWMyweA^^ - ixo^\ /\ L *s«* é> , 3 --Jt—^ - §1 -V:' V ^ CEl Rc: ^¿ÖtC INSTRUMENTOS MUSICALES x J Vö. PIANOS ORGANOS ACCESORIOS Con motivo del «Dijous Bo», visite nuestra gran exposición de instrumentos musicales Les esperamos en: C/. Formentor,3(EsquinaCarret.Lluch)Tel.505870-INCA AYUNTAMIENTO DE !NCA # \ HAf*EL VIOAL WOC* cot*ecn*ooR ITONl SIERI CASASAYi •DO ANTONO POMS SASTBC 0-1 PLANO OE ORDENACIÓN PLAN PARCIAL SECTOR 14-15 DE LAS N.N.&S. DE INCA ZONlFlCAClON INBUST L Una vella aspiracid comarcal Segons que assenyala el En un termini de dos anys, Inca disposarà del del poble. Aquest darrt. primer document de Ia Me- seu primer Polígon Industrial. Una extensió de punt está de continua actua- moria del PIa Parcial -que 195.337 metres quadrats, situats entre els carrers litat i ha motivat recentm firmen com a arquitecte General Luque, Juan de Austria, carretera de San- ment una interpelació al Go- Rafel Vidal i com a col.la- celles i carreterade Palma a Alcudia, será destinada vern Autònom per part de borador Antoni Sbert-, el pel municipi a zona industria i area de servicis. Per grup socialista entorn a Polígon Industrial podría a Ia urbanizació d'aquest sector l'Ajuntament d'In- l'ampliació a Ia fábrica solucionar Ia paradoxa que d'embutits Soler, contra Ia suposa el fet de que essent ca destinará una partida de mes de 158 milionsde pessetes d'avui mateix. L'increment d'aquesta par- que s'han pronunciat reite- Inca un municipi industrial, radament els veinats. no se disposa en el nostre tida es calcula en un porcentatge entre el 10 i el terme municipal d'un solar 15 per cent anual. TERRENYS I PARCELES capaç d'esser utilitzat per a A BAIX COST ús industrial. Aquest fet dificultats al govern munici- lèsties al ciutadà que ha de suposa no tan sols proble- pal per Ia dispersió de les soportar instalacions Entre els criteris de Ia or- mes per a l'empresari, sino industries i incontables mo- d'aquest tipus en el centre denació es pretén que els te- rrenys del Polígon tenguin destinats a vials, aparca- Ia possible dificultat que nen elements suficients de per als industrials el cost ments, espais públics i servi- comparti l'adquisició de te- tranquilitat quant a Ia sufi- més baix possible. Peracons- cis d'infraestructura seràn Ta«t per cent rrenys, hi ha un possible ciència de l'aigua de que es seguir-ho els autors del pro- públics i de cesió gratuïta $FiQ#!Ut&t jecte proposen una urbanit- problema. disposa per el consum a a l'Ajuntament. Ens referim en concret a zació econòmica, una trama 2>^n*2. 64'1 Inca. Tampoc quedam molt viaria senzilla, facilitats per :8^p*2. l'abasteixement d'aigua. Se- tranquils quant a que el so- PLA D'ACTUACIO IW gons reconeix Ia Memòria brecarregament de Ia xerxa a Ia construcció i possibilitat MUNICIPAL : &i$$.|ica. • 2$9 d'accés als servicis dés de F46 del PIa Parcial, el consum degut al nou front de con- 2^>/m2. total del Polígon podria ser sum no suposi una disminu- qualsevol parcela. Actualment el Ptè Parcial í ' 2*0}tra. de 586 metres cúbics, con- ció en Ia presió d'altres zo- En principi es preveu un està en periode d'informació 20'32 tabilitzant les pèrdues que nes. I por tant noves dificul- cost per metre quadrat de pública. Es ara quan els 36 jte3./ftt2. O*U 810 pessetes Io que es consi- es suposen a Ia xarxa de tats en l'abasteixement. EIs propietaris dels terrenys, un distribució i que es calcu- plans d'una nova xerxa dc dera una quantitat accepta- 61 por ciento,sonpropietat !TOTAL.., 100 ble. len en un vint per cent. El distribució i les previsions de vuit propietaris. El siste- mateix document reconeix dels tècnics soluccionaran El projecte d'urbanitza- ma elegit pel municipi —i ció del Polígon intenta que que, a pesar dels actuals segurament aquest proble- per l'empresa encarregada aqüífers, l'abasteixement mes, si es que existeixen. les indústries estiguin sepa- pel municipi d'aquirir els L'Afuntamentd'Incasnviirà i58m///ons rades el màxim possible de d'aigua a Inca es dificultós En tot casla realitat d'aques- terrenys, GESTUR SA- per i, en el mes d'agost, insufi- ta qüestió en altres pobles les vivendes del poble. l'adquisició dels terrenys es pess0f0s Per això s'ha pensat im- cient. Es suposa que les no- de l'Illa ens posa de mani- el de Ia compensació. No és ves prospreccions als pous fest que l'actuació en condi- pedir l'accés directe delsv descarta Ia possibilitat de vials del Polígon s'instalarà de Son Fiol i d'Es Serral cions de precarietat ha ten- que, en casos limits, s'apli- O Per a i'abasteixement d'guaesconfia -que aporten 386.000 li- gut conseqüències negatives un espai verd que actuarà qui el sistema de coopera- tres per hora- garantitzen —en situacions de disminu- com a solució de continüi- ció o l'expropiació. Es prest suficientment l'abasteixe- ció de pluges- per Ia quali- tat entre poble i Polígon. per aventurar problemes pe- l'èxitde fo& noves 0r La vitalhat que avui frueix Ia premsa forana a Mallorca té importants precedents dels quals ens queden encara importants vestigis. Una fita cabdal en l'història de Ia prem- sa a Mallorca n'es Ia revista "Brisas", amb tota seguretat Ia mes ambiciosa de les que s'han fetes, se fan i, probable- ment, se faràn a Inca. Aparesaida al mesd"abril D'entrada. "Brisas". con- de 1.934. Ia guerra civil tà amb l'innegable avantatge espanyola s'encarregà de po- de sebre presentar amb cali- sar fi a Ia seva realitat es- tat les banalitats de l'època plendorosa. El "magazine" i amb llugeresa les trascen- fou fundat per Antoni Vich dències que produïa Ia cul- Cladera i s'edità a l'imprenta tura, i en concret Ia literatu- Vich d'Inca. ra, del moment. De l'untó Concebuda tot d'una d'ambdues circumstàncies com un producte d'una sorgeix un producte menjí- presentació impecable,d'una vol encantadora i envejable- supervisió literària veritable- ment llunyà al subproducte ment única i d'una concep- en que avui a degenerat Ia ció empresarial sortosament "premsa del cor" i de les moderna, "Brisas" tingué revistes especialitzades que des de el principi una gran contribueixen com qui més aceptació. i no tan sols a a conservar Ia cultura en Ia Mallorca, sino arreu d'Es- seva inaccesible torred'ivori. panya, objectiu que es mar- Llorenç Villalonga, un caren els fundadors. dels motors de l'invent, par- Dues portades històriques: La del primer número de Ia revista "Brisas" i Ia del darrer, que clausurava una curta pero densa pàgina del periodisme mallorquí. MARGAR TA XIRGL y* MARIA ESPINAL Le exinu« actïii Mat gania Xirgu, el pop>i b» poeta Fedeiic. Garcí« Lorcm, atiloi dt 'Yemw* r iBodM d' SangiB> Y el notabl> dir*clor «rtidíco C: ptM>no iiVM Chent H tudando a tot rn dioY*nlps dffid« «i *ttudio d« iRédio Aa i3ctacio d« Caulunv« > ei Ii de iepnwmbTP con motivo de iu -i<. luación en Baicelonn y •nte» àn «rapiend^r una gian i!ouineei poi Bl exIïanjeraí Dés de Bernard Shaw a Ia un poc de tot això en l'hereu a Ia corona d'Angla- article aparescut en el pri- terra, les pàgines de "Bri- mer número de Ia revista: ses" acoi'ren tota l'actualitat "Hemos pretendido hacer que generava una Mallorca una revista que sintetizara incipientment turistica, es- Ia personalidad mallorquina sent un inestimable apara- La actual, no Ia de l.o"U dor publicitari, complint ni tampoco Ia fiiUiristicu. així un dels objectius dc (...) Pocos almendros fK>- l'aventura. ridos... aunque si' algunox. Miguel Villalonga. germà A)ii lindos a pesar de todo. d'En Llorenç, dedica un ca- (...) "Brisas" es una revista pitol de Ia seva "Autobio- de arte quc pretende expre- grafia" a parlar de "Brisas" i sarse principalment en for- reconeix que Ia revista "pu- ma gráfica. Nuestra labor. bücÓ COSdS tan buerms) un: si acertamos a reali/arla. SU AMBIENTE, SU DISTINCIÓN, SU malas como quiza' ninguna puede ser muy iiiil a Ma- CONFORT, RETIENEN ALTURISTA otra revista española hubii-ra llorca(...)". osado publicar". EIs principis foren dui<. EIs objetius purament i quan la publicitat comen- econòmics dels promotors çava a arribar i Ia revi>ta a EIs anuncis eren abundants en aquesta publicació que es de Ia revista foren indubta- esser rentable, vengue Ia financiava amb publicitat. A dalt una fotografia del torrent de Soller, els llocstipics de blement motiu del seu èxit. guerre... Mallorca també sortien constantment a Ia revista. pape)erfa-llbrerfa PELUQUERO UNISEX didácticos Calle Martin Meuico, 20 Tel.503013 Inca Para mayor comodKtad RESERVE HORA Comerç, 1 Tel.500153-iNCA El fet de^ que persones com Llorenç Viilalonga llui- tasen per "Brisas" contribuí de manera decisiva. Les ga- nes de viure de Ia societat de preguerra i Ia no intromi- sió en les bellugadises arenes de Ia política, foren irrepe- tibles circumstàncies, esce- nari inimitable que permeté aquella merevellosa aventu- ra. Avui, cincuantaanysdes- prés, Mallorca no té, ni prop fer-si, un producte periòdic de tal envergadura i abast. En tot cas ens tro- bam en una realitat distinta i pot esser facil enyorar temps que no hem viscut. Potser sols poguem dir amb seguredat de no equivocar- nos que a "Raiguer" hem admirat Ia feinabenfetadel qui feren "Brisas", recone- EIs decadents salons dels palaus ciutadans, una imatge plena de suggeroncies per guent l'impossibilitat de fer al'ánima de "Brisas": l'escriptor Llorenç Villalonga,el creador del ara un producte semblant mite de Bearn i de dona Obdulia de Moncada. i sentir-nos orgullosos de te- ñir tan admirable antecesor a Ia nostra ciutat. "BRISAS" REPRESENTA UNA PAGINA EXTREMADAMENT VALUOSA EN LA VIDA P.R. PERIODÍSTICA MALLORQUINA. UNA DE LES PUBLICACIONS MES DIGNES Fotos: Reproductionsde QUE S'HAN PRODUIT A LA PART FORANA. Li revista "Brisas". Unsol PREVIASA Pf)EVlSlON «SEGURADORA Y SANfTARIA. S. A. COMPAÑÍA DE SEGUROS fi: CUADR^O MEDICO 'MAS DE 16.000 EN TODA ESPAÑA" Mallorca. PIDA WFORMACION EN CONSELL INSULAR Sant Bartomeu, 3 - TeI. 50 49 88 DE MALLORCA DELEGACIÓN EN BALEARES: Gabriel Alomar Villalonga, 7 Teléfono 46 48 34 per Jaume Capó VillaIonga, antic vicari dlNCA Foto Quetglas Dins el Raiguer, hi està Lloseta, Ia vila termenera d'In- ca. La proximitat de Ia vila i de Ia ciutat ha establert una relacjó comercial, docent, laboral, judicial que, al llarg dels segles, ha teixit uns capítob de col.laboració i de bon veihatge. Malgrat això, Ia vida, dins Ia història, ha anat per distints camins. VuU dir-vos que Inca i el seu terme, quan el Reparti- ment pel nostre rei En Jaume, el Conqueridor, foren de Ia porció reial i Lloseta, dins el terme de Rubines, fou del vescomte de Bearn. Inca ha tingut personaütat prò- pia, suficient, i el seu protagonisme en Ia història del reg- ne i en l'àmbit local, no té gairebé incidència en Ia de Lloseta. Aquesta vila té el seu protagonisme enganxat a Ia història de Rubines i a Ia jurisdicció senyorial dels Togores que molt poc es relacionen amb aqueUa ciutat. Aquestes afirmacions sTian d'entendre des de l'òptica de historia major o sigui no hi ha relació de vila Uogaret. Caminen, com deiem abans per camins, històricament, distints. Però, si com deia el filòsof, que Feser humà comporta l'interés per al home, l'esser vei'nat ha de supo- sar l'interés recíproc. Lloseta, dins el Raiguer geogràfic, ressonarà com dins casa pròpia, dins Ia ciutat d'Inca, Ia vila major districtual, com, segons Ia crònica reial, era Ia major de les alqueries. Be pot ressonar a través d'aquesta simpàtica revista de informació i de investigació i que porta, a Ia capçalera, el títol del nostre topònim distric- tual comú, el Raiguer. Suposat aquest interès ja: que el dubte ofèn, aquí teniu un petit retaU de Ia nostra història Uosetina. A l'albada de Ia Conquesta, Loseta (amb una sola L) i Diaman (Aiamans) eren dos Uocs de 20 i 15 jovades respectivament que, multiph'cades per 16, donen un total de 560 quarterades i aquesta extensió amb part de Binia- ü de 5 jovades o sigui 80 quarterades més, foren donades per Pere de CenteUes, sacrista de Ia catedral de Barcelona i, després, bisbe de Ia mateixa diòcesi, procurador de Ia senyora Garsendis, viuda de l'heroi Guülem de Montcada i mare de Gastó, vescomte de Bearn, al senyor Arnau de Togores, mainader seu en Ia gesta catalana de Mallorca. Tot aquest petit territori U fou donat a títol de 2 cavaUeries amb l'obUgació de 2 cavaUs armats per a Ia de- fensió del Regne. El dit senyor Arnau i els seus succes- Una vista del Palau d'Aiamans, casa pairal dels comtes. sors es deien i eren nomenats senyors de les nostres cava- En el lloc on es situa aquesta'creu de terme els antics senyors Ueries fins al segle XVII. A partir d'aquesta data, per sen- de Lloseta penjaven Ia gàbia on s'exhibien als gles decrets reials, ja es dirien, oficialment, barons de delinqüents. Lloseta i comtes d'Aiamans. Palau dels Comtes d'Aìamans, a Lloseta AIs Pai'sos Catalans, abans del segle XIII, el baró era 1634, ü concedia per a ell i als seus successors, com a un senyor que tenia el domini jurisdiccional d'una baro- gratitud del servei humà i econòmic a Ia Corona, que po- nia i Ia baronia era el territori d'alguna extensió posseït, gués exercir Ia jurisdicció omnímoda civil i criminal, alta amb domini de mer i mixte imperi, sense cap vinculació i baixa, mer i mixte imperi segons el costum dek barons a l'estament social del seu titular. Segons aquesta defini- de Catalunya. Precisament, per aquesta expressió sobre ció, el primer senyor de les cavaUeries de Lloseta i d'Aia- els barons catalans, els nostres senyors ja es podran titu- mans i els seu$ successors, fins al segle XVII, podien dir- lar, oficialmente, barons de Lloseta sensu stricto, que- se, sensu lato, barons de Lloseta només per aquest domi- dant ratificat i confirmat aquest títol que tenien, sensu ni, sense nomenament reial. Hi ha que dir que, encara bto, des de Ia Conquesta de MaUorca. Firma, amb el rei, que poguessin titular-se així, els nostres senyors, en cap . el seu secretari, Joan Llorenç de Vilanova. document de l'arxiu que hem investigat, inèdit o compa- Per aquesta concessió, el nou baró de Lloseta, Miquel rat, no usaren d'aquest títol. Fou al segle XVII. Lluis de Togores i els seus successors, a més de tenir, a En temps del rei Felip IV, Espanya estava emboücada Lloseta, jutges, batles, notaris, nuncis i demés oficials i amb una guerra que durà uns trenta anys. França entrà, administratius de Ia cúria pròpia per exercir justicia, a també, en guerra contra Espanya i el nostre govern pen- Lloseta, a Aiamans i a part deBiniah', podran aixecar, a sà que seria convenient atacar-la per Ia part de Ia Proven- un lloc dominador, les forques i costells, instruments ça. Les tropes espanyoles, per asegurar-se una ideal base punitius per als condemnats i avís permanent contra els müitar, conquistaren les Ules de Lerins, dites Sant Ho- maüfets. norat i Santa Margarida, si bé les tornaren padre, l'any A Lloseta, sembla que el lloc on s'aixecaven aquests 1636. instruments de suplici, per alguns documents que hem El setzè senyor de les nostres cavaUeries, Miquel Lluis vist a l'arxiu, seria el que, aviu, ocupa Ia creu de terme, de Togores, a despeses seves, muntà una companyia de molt artística, a un costat del jardí del comte i que es Infanteria, en aquesta guerra, i el rei, agrai't, U concedí pot veure des del carrer d'avall. Ia justificació i ratificació del títol de Baró de Lloseta Si, amb el títol de baró de Lloseta, es pot parlar de que el mateix Miquel Lluís U supUcà com ho hem pogut justificació, ratificació o confirmació, no es pot dir el constatar pel document de l'arxiu. Li demanava el nostre mateix quant al títol de comte d'Aiamans perquè senyor que a més de lajurisdicció civil queja exercia, en aquest fou un nomenament a propòsit, motu proprio, les seves cavaUeries, U concedís, també, Ia criminal. de pura concessió o gràcia reial. El rei, en decret signat, a Madrid, el 15 d'octubrede Efectivament, 27 dies després; el dia 11 de novembre Artesania m J eSTAÜ ^•« "% JUCA ' IHCREUlC Ü C/. Glòria, 103 D TeIf. 503520 INCA (Mallorca) dureta, 30 Inca m del mateix any, el mateix rei, Felip IV, recordant grata 7 de novembre de 1665, revocava els decrets anteriors obsequia nostrae Regiae Coronae, els serveis a Ia Corona i reintegrava els títok al senyor Jaume de Togores i als del senyor Miquel Lluis de Togores i dels seus avantpas- seus successors i donava per ben fet el que els successors sats, com a testimoni de gratitud, motuque proprio immediats al primer comte usassen el títol. Entregà una nostro, consulto et deliberato erigeix el lloc d'Aiamans quantitat respectable a Ia reina i tot arreglat i amb pau. amb totes les gràcies, privilegis, prerrogatives, drets, Ressumint: Lloseta i Aiamans registren, desde Ia dignitats, favors, immunitats, honors, preeminències i Conquesta, setze senyors dels llocs, devuit, segons un exempcions, com els altres comtes del regne de Mallorca altre autor. Des de 1634, registren catorze comtes i ba- i els de fora Mallorca. Després d'aquestes paraules reite- rons. Actualment els dos títols estan en dues persones ratives del decret, afegeix que no podrà encunyar mone- distintes, dos germans de Ia mateixa familia. da ni adornar-se dTionors que puguen superar els de Ia Quan Lloseta, a mitjà segle XIX, adquirí Ia indepen- dignitat reial, ni Ia seva del rei ni Ia del seu primogènit i dència municipal de Binissalem no volgué desenganxar hereu, príncep Carles. del tot un sistema d'un altre i, com escut municipal L'agraciat amb aquest títol, Miquel Lluis de Togores adoptà el comtal. MoIt bé i aquesta actitud honra el no tingué successió legítima i, a l'hora de Ia mort, des- nostre poble, termener amb Inca i dins el districte del prés d'una vida un poc desordenada que no és del cas ha- Raiguer. ver d'explicitar, posà el títol de comte en mans del rei, Ciutat de Mallorca, 18 d'octubre, festa de Sant Lluc, com ho diu el seu testament fet a Barcelona on morí. En inicial de Ies fires anyals dTnca. el testament de 19 de setembre de 1638, diu: Item re- nuntie Io meu titol de comte en ma y poder de de sa Magt. supplicantlo que ab ell y ab majors gràcies y mer- Jaume Capó Villalonga va esser vicari d'Inca per un pe- ces sie de son Real seruey honrar a mon flllMiquelLuis riode de cinc anys que comença al 1947. També en Ia nostra de Togores" (aquest era fill natural i canonge de Ia Seu). ciutat exercí Ia docència en l'Acadèmica Mercantil (Col.legi La familia Togores cuidà de Ia successió i foren sen- Sant Tomàs) i en el col.legi de Sant Vicenç de Paul. També yors de Lloseta posterios, don Albertí, don Jeròmm i fou president de l'Harpa d'Inca ¡ col.laborador de Ia revista don Joan Miquel de Togores, oncles i cosí. Aquests "Ciudad", a mes de consiliari dels joves d'Acció Catòlica. La usaren els títols de comtes i barons sense poder-ho usar seva densa biografia es podn'a completar donant notícia de Ia i foren reconvinguts per Ia reina governadora. Arreglà seva feina com a professor, durant 27 anys, en l'Institut Ramon LIuII de Palma i Ia seva participació en diferents tra- l'assumpte el quart successor que fou don Jaume de To- balls d'investigació en temes d'Historia de Lloseta i Orient. gores el qual demanà a Ia reina governadora que si bé el Es autor dels llibres "L'Oratori del Cocó" i "El oratorio de seu antecessor Miquel Lluis no tingué successió legíti- Ia Bonanova", que compta amb un pròleg de Camilo José ma i renuncià el títol en mans del rei, pels grans serveis CeIa. També es autor d'un llibre sobre Orient totalment prestats a Ia Corona pek seus avantpassats, es dignàs exhaurit. reintegrar a Ia seva familia el citat títol. La reina viuda, el caza-pesca-deportes i^pmbo bernardo salas,i7/tel.5OO72i inca/mallorca PlazaVirgendeLluch,n2 Tel.500208 • INCA(Mallorca) fooc^a llenceria brodats carrer major, 20 -ínca L'Ajuntament d'Inca desitja als veïnats / visitants Feliç Dijous Bo! "Una bona comunicació entre Inca / Manacor sería benef!cios per tota Ia comarca en general" qurc- l'ajuda rebuda no és en efectiu, han posat a Ia nos- tra disposició diversos grups amb els quals l'Ajuntament té un contracte anual. R. Quins beneficis cer- cau, en organitzar les Fires? MG. Des del nostre punt de vista, les Fires són perquè les disfruti el poble, ara bé, no podem deixar de reco- nèiser que els comerços, du- rant les Fires, en surten be- neficiats. R. A quins grups cultu- rals vos dirigiu per organit- zar els actes? MG. Sempre intentam ajudar els grups de Ia nostra ciutat. Al llarg de Ia xerrada Volem que tothom tengui els permisos en regla que vàrem mantenir amb el Foto Quetglas senyor Garcia, no només preus dels grans. Amb tot, volem és que tothom tengui R. Quins problemes heu tractàrem el tema de les Fi- creim que a una madona els permisos en regla. No hi hagut de solucionar, en res. També ens va explicar de casa no Ii compensa, ha dret que a un senyor, aquest aspecte...? un poc els objectius de l'As- en general, anar fins a Ciu- per cent pessetes, tengui un MG. Un d'ells, per exem- sociació. tat per comprar. lloc en el mercat, sense se- ple, va ser allò de "Andorra • R. Quants de comerciants bre. si té llicència fiscal, a Inca". Quan vàrem sebre teniu associats? quan, al contrari, els vene- això, vàrem fer un escrit per MG. Prop de cent quaran- dors del mercat cobert han a l'Ajuntament i els vàrem ta comerços, però no tots Desacord amb les or- hagut de pagar pel seu lloc notificar Ia nostra disconfor- ajuden econòmicament. denances sanitàries. de cinc centes mil a un milió mitat perquè qui organitza- R. Quines ajudes reben de pessetes, sense comptar va Ia venda no tenia els per- els associats? amb un cànon mensual i Ia misos corresponents. Lògi- MG. Molta gent no creu R. Quina opinió teniu competència que els suposa cament, una vegada amb Ia en les associacions precisa- sobre Ia Reglamentació Tèc- que véngui gent de fora. Na- llicència fiscal d'ambulants ment perquè mai han rebut nica Sanitària aprovada turalment, això beneficia a Ia mà, els varem permetre, una ajuda que els fos efecti- aquest any sobre Ia venda uns i perjudica els altres. alguns dies després, tenir va en certa manera. Una as- ambulant? Noltros reim que les quotes un lloc de venda com qual- sociació d'aquesta casta hau- MG. Em sembla molt que es cobren són irrisòries. sevol altre venedor ambu- ria de donar puntualment bé que no permetin vendre L'ajuntament sempre diu lant. informació de tot allò que segons quina classe de pro- que necessita doblers, i A cabada Ia nostra xerra- afecta els associats: preus, ductes alimenticis en el ca- d'aquests senyor (uns cin- da, creim que de Ia bona canvis en l'estimació objec- rrer, però crec que aquestes cents segons Joan Llabrés), gestió de l'Associació depèn tiva singular, en l'estimació ordenances no es poden que obtenen uns beneficis que els resultats siguin directa, canvis per a socie- aprovar perquè estan molt a Ia nostra ciutat, es podrien satisfactoris per a Inca i Ia tats... i tot això d'una mane- mal fetas. aconseguir cinc centes mil seva comarca. EIs objectius ra molt clara. Això és el que pessetes cada dijous, en lloc són interessants. 5 voldria per a Inca; i si fos de les vuitanta mil que es M MtmiaArer així, però, és que l'únic que cobren ara. fferppHda ^^^•^••ni™»™^" s'ha fet durant set anys ha El mercat deLs dijous: estat organitzar les Fires. Punt de bataUa de l'as- ACTUAR EN CONSEQUENCIA R. L'Associació, ofereix qualque tipus d'ajuda al sociació. L'Associació de Comerciants manté fins a Ia sacietat petit comerciant? h teoria de que aspira afomentarelcomerç en ¿z nostra MG. Hem procurat de- ciutat. Per aconsseguir-ho projecta no escatimar iniciati- fensar-los en tot allò que ves i, per Io que te de promoció d'Inca compta, per ade- hem pogut. R. L'associació, controla kntat, amb el nostre modest suport. De totes maneres elsfetsdemostren les intencions isi R. Quin control exerceix els permisos o revisa les lli- ia Associació de Comerciants vol fomentar el comerç a l'Associació pel que fa a cències at tots els venedors Inca, per qué margina en te seva campanya publicitària prues dels comerços afins? que ens visiten en el mercat a un medi d'informació d'Inca com RAIGUER, en bene- MG. Això no és compe- dels dijous? fici dels medis d'informació de Palma? A mes, el fet tència nostra, ja que els MG. En aquest sentit, d'escatimar hi contractació d'un espai publicitari a h preus els controla el govern, encara no hem fet res, però nostra revista se produeix desprésd'anunciar l'esmentada com els del sucre, l'oli o Ia aquest sí que és un dels nos- contractació i amb excuses que Ut pràctica evidencia com llet hinienitzada. I a part tres principals punts de ba- a faltes de sentiit, per no dir altre cosa. d'això, els petits comerços talla. No estam en contra A pesar d'aquesta deplorable descortesia, nosaltres no poden competir amb els del mercat: l'única cosa que seguim fidels a Ia nostra idea. Com aquíes veu. WOWSV<. Xt>Wfc PflRflDOR| *QM3P>*aMg"^eMor>*eM3P>^*&* Vestit de lfnia i quadresfins. Moltes possibilitats de combinar amb altres P £ elements. Li pots afegir una boina. Es el complement ¡deal.Aquest conjunt és una bona excusa per cercar alicients qualque horabaixa. El seu preu és de12.000ptes.ielstensa "p Boutique MARXA. 'fK'l'KVm'-',*X'K'l'K nena ferrer Foto Quetglas %Wm Per tota aquesta roba teniu amb aquestes sabates i bolso,el millorcomplement. N'hi ha unes per cada conjunt. Les trobareu a Victory. Aquest és un equip molt esport. Es combinable amb moltes prendes més. Ho pots dur en tot moment. No Ii falta cap complement. Per 19.000 ptes. ho podeu comprar a Ia BoutiquePOPSHOP. wm&«•••••••..... • Un model molt apropiat per les sortides de nit. Línia fina, molt d'estil, contant també que segueix elscolors de Ia moda. VaI 20.000 ptes. i el podeu trobar aMODAQUO. Paco Figuerola: 11 anys dedicats al Constància El próximo Dijous Bo el C.D. Constància va a ren- dir homenaje al ex-jugador f? f * Paco Figuerola, que du- *, rante once temporadas fue .Aif*- A;jfr jugador de! equipo. Posible- mente sea el C.F. Valencià el equipo que dispute al Constància el tradicional partido de este día. Fue pre- cisamente el Valencià el Club que dio Ia oportuni- dad a Figuerola de ampliar sus horizontes deportivos al ficharlo y cederlo a su filial Mestalla, pero una grave Ie- sión que se repitió también al final de su carrera, trun- có sus esperanzas. Figuerola fue uno de Poco Figuerola, el tercer los últimos jugadores que començant per l'esquerra BATUT DE PREGUNTES I RESPOSTES PER "exportó" el Constancia. de Ia fila superior DESCOBRIR UNA PERSONALITAT -¿Por qué hoy día no sa- len jugadores que desta- AIXI ES PACO FIGUEROLA quen en nuestra ciudad? -Ie preguntamos. -Donde te gustaría vivir? -Seguramente será por- bol es más caro día a día -Donde vivo exactamente (contestó rápido y seguro) y Ia gente que apoya es que no se cuida Ia base, Ia -Qué es para ti Ia felicidad? verdad es que antes Ia plan- poca. -Sentirse bien con uno mismo (pensó unos segundos Ia -¿Cual crees que es Ia tilla del Constancia esta- respuesta) ba compuesta de jugadores causa de que haya tantos £uál es Ia mayor desgracia que podría sucederte? de Inca y completada por ex-jugadores locales que una -Perder un hijo (tardó en contestar y dudó) tal vez. cinco o seis de fuera y vez acabada su vida depor- -Qué es Io que más te molesta de un hombre? ahora es al revés. Actual- tiva se apartan totalmente -La hipocresía (Contestó rápido y seguro) del fútbol, pudiendo ser mente son dos o tres los -Y de una mujer? jugadores de Inca que hay su colaboración valiosa? -También Ia hipocresía. en el equipo. -Me imagino que se- Cuál es tu virtud y tu defecto? Después de su retira- rá por cansancio primero per AKJTONI RODRlGUEZ EIs últims dies un ofec estrany, asfixiant.' desconegut Ia recents arribats i l'amo de Ia possessió, sota el porxo de Ia dominava mentre corria escapolit-se entre les mates del fo- casa. rest somniat en el qual s'hi havia absorta tantes vegades amb Havien passat unes hores, Ia brusca s'havia aturat, quan el desig d'arribar-hi algun dia des de Ia que ara només una algú vingué a visitar-me, -pensava estesa damunt l'herba,- casa perduda a Ia llunyania i on hi havia restat empresonada aleshores vaig veure Ia llum que m'havia de dur cap a Ia lli- des de mo.1' jove. bertat. Va voler entrar, va obrir Ia porta, tal vegada confiat La respiració se U feia pesada i Ia gekda del matí, mentre pensat que jo dormia, no comptava amb Ia meva ràpida avançava en Ia escapada, Ii capgirava l'alè que sortia de Ia acció, em vaig aixecar de cop i el vaig tombar al so! i vaig boca semblant un núvol gelat, el qual hagués pogut esser sortir al carrer, ningú em va veure, o al manco així ho vaiu tallat d'espès que era. pensar, degut a què vaig tardar en sentir ek cans a Ia meva El lladrar dels gossos perseguidors s'havia esvait en el esquena. compte dels dies passats fora dek barrots, quan es va poder lliurar dels trets assassins i de les afamades boques carnisse- res dels animals rabiosos. Ara tan sols importava prestar atenció al cant d'algun auceU enmig de l'enramada. TaI TaI vegada s'havia adormida quan un renou Ii va cridar vegada era l'instant adient per a poder descansar. S'allargà l'atenció, un cruixir de rames, s'asustà i es va posar dreta damunt l'herba banyada per Ia roada per a poder disfrutar, per a escoltar millor. Un tró ensordidor, inesperat i inopor- a trenc d'alba, de Ia sortida del sol, damunt les muntanyes tú sonà en el moment que sentia una cremada a l'esquena, de l'horitzó, a Ia fi Uuny de periU. Era Ia primera vegada un instant de mal i tot va passar pel seu davant donant vol- que ho podia fer amb Ia tranquilJitat sufient com per a po- tes. der gaudir de l'espectacle, clucant les pipeUes per entreveure -Aquestes guineus són una plaga, segur que prest m'ha- miUor cada minut lluminós, quan el sol marca cada punt del gués atacat el galliner i l'hauria pelat de polls i de gallines. moviment, cada segon en el cel i assenyala, en el contra- -Un home amb una escopeta que encara treia fum pel ca- llum, cada distància en Ia seva vertadera magnitut. nó, va recollir !'animal del sol. La bestiesa humana s'havia EIs records retornaren. Un dia de pluja, una pluja fina, guanyat una nova presa. interminable. EIs cotxes començaren a arribarde bon matí, EIs gossos lladraven mentre s'acostaven a Ia casa. L'anu> quan encara feia fosca, el renou dels motors en arribar i els de Ia posser>sio havia deixat l'animal penjat d'un ferro a Ia fars amb Ia llum encesa, Ia despertaren. Unes portades i els clastra. EIs caçadors arribaren una mica enr TROFEO/ OEPORTIVO/ mEDALLR/ az-2 $studi d'Expressiò PLRCR/ COnmEmORRTlVR/ JUEGO/ V REGRLO/ i Dansa Corro,3 INCA {f c/ drmiguel servet. 21 - inca unany •ft • de - : •" IiP ' FW!^Rf^- ' ^¿9 ' ^uUl1lli uftJuAbuAoLò : "~*~^Pt ; — V^_-H Amb aquest numero, RAIGUER compleix un any. Per marginació social a Inca. novembre del 83 sortía el numero "0" de Ia nostra revista, Amb dós tractaren en pro- eren 28 pàgines fetes amb ilusió i que s'obrien a una ciutat funditat i extensió temes en festes i despreocupada, com ara mateix. Moltes coses han dels que sols coneixem les raiguer pasat dés d'aqueU numero "0" i RAIGUER ha editat nou conseqüències, però dels números mes. Molts no es pensaven que aquesta aventura que sens escapen les moti- duràs tant. En el present article volem pasar revista al que vacions, les causes i l'estat per les nostres pàgines ha succeit en aquests dotze messos. reial de Ia qüestió. Creim Com és habitual en nosaltres, deixam al personal judici del que amb reportatges com lector les valoracions sobre si Ia feina feta ha valgut o no k aquest hem aconsseguit apro- pena. ximar-nos més al tipus de l'espectacle com Maria del periodisme que deistjariem ENTREVISTES Mar Bonet o Bonet de Sant fer, perque pensam que es Pere; a polítics de dreta com pot fer i que s'ha de fer, Des del principi,les en- Gabriel Cafiellas i a polítics aqui, a Inca. trevistes han estat part im- d'esquerra com el delegat de portant en Ia vida de RAI- Govern, Carlos Martín. Te- LA CULTURA GUER. Tant es així, que nim el petit orguU de recor- dues seccions s'han dedicat dar que una d'aquestes en- Responguent a Ia necessi- a cultivar aquest gènere pe- trevistes, Ia que ferem a tat, que creim existeix, riodístic. Una d'elles s'ha Jimmy Gimenez Arnau, fou d'aportar al lector un nume- especialitzat en parlar amb reporduida per altres revis- ro important de temes cul- veinats d'Inca, homes que tes de Ia part forana. turals, Ia cultura en totes raiguer. coneixem molt bé i que te- Altres amics com el pia- les seves manifestacions ha nen molt que dir. Entre nista Joan MoIl, el torero estat també molt present en ells destaquem ara a l'amo "Camaquete" i el seleccio- RAIGUER. El record d'ho- En Joan Ferrer, es "selle- nador nacional Miguel Mu- mes d'Inca que feren molt ter", un dels més exitosos ñoz també estigueren a les per les lletres i les arts és venedors de Ia nostra revista nostres pagines. evident en reportatges sobre i a l'amo En Jordi "des Mestre TorrandeU o sobre cacauets", figura tradicional L'ACTUALITAT Marc Ferragut. També ens « i quasi mítica del nostre ca- MUNICIPAL preocupà Ia noticia de Ia 5 rrer que no pot ja celebrar mort de Joan Miró i Ii rete- aquest aniversari amb nosal- EIs temes municipals, rem un modest homenatge tres. La continuació d'aques- d'interés inmediat per als sol.licitant l'opinió dels mes ta secció, "EIs cafes del nostres lectors, han tengut coneguts pintors d'Inca. Mercantil" ha presentat Ia tracte prioritari en Ia nostra Les crítiques d'art i de realitat de diversos colectius revista. Si forem dels pri- llibres, les entrevistes a pin- inqueros, dés de el particu- mers en advertir els proble- tors i escultors i el mateix raiguer lar punt de vista de Ia tertú- mes d'aigua, al mes de ge- fet de cercar per a premiar lia. Per aquí a passat gent ner, també tractarem en el als "Populars d'Inca" una com l'associació d'Amics seu dia els pressuposts muni- obra artística, resumeixen dels cavalls o els jugadors i cipals, el PIa General d'Or- aquest interès del que parlà- president del Constància. denació Urbana, els proble- vem abans. Un altre secció, "Linia mes de Ia majoria municipal Dins aquest camp no po- calenta" s'ha encarregat de o Ia realitat de l'ambulatori. rem oblidar Ia publicació, presentarnos, en sabatilles, Especial comentari me- en capitols, del magnífic als personatges que surten reixen, per l'impacte que treball "Inca davan l'Inqui- cada dia a Ia premsa insular. causaren en el seu dia, els sició", obra de l'historiador Dés de ca nostra hem pogut reportatges sobre Ia insegu- Ramon Rosselló i que ha conèixer a artistes i gent de retat ciutadana i sobre Ia aportat nombroses dades raig"«IDO«'-- • — « el seu espai i cada mes ha noves per al coneixement La Foto de Ia manifestació antí- arribat Ia "Plana Verda", del d'aquesta qüestió. LODE o Madrid, un dels docu- ments periodístics servits per nostre colaborador Biel Se- Raiguer. rra i "La Nostra cuina", ARQUITECTURA, secció a cura d'Antoni Mer- URBANISME cader. En aquest moment, i dins La configuració del crei- del "caixò de sastre", es po- xement urbanístic i l'estudi Molts de temes queden dría tembé destacar Ia sec- dels pocs edificis importants oblidats en aquest repàs r ció d'opinió, on persones i històrics que encara tenim, d'urgència. Tampoc es ne- ai§5£ prou conegudes en el seu ha servit també de tema per cessari recordar exhaustiva- -.rA*l mon —com el delegat del a nutrir les pàgines d'aques- ment una feina que -com &g Govern o el director provin- ta revista. En aquest temps tota Ia periodística— te una ^fc'">r ' "^- cial del ministeri d'Educa- hem conegut per dedins edi- vida tan efímera. il' ció— han esposat els seus ficis i construccions que si Hem procurat donar inte- J? '»*» .7 punts de vista. També hem be son tan habituals per a rés ciutadà a aquestes pàgi- sol.licitat col.laboracions, en nosaltres que quasi no lis nes i que arribasin al lector. aquest cas artístiques, a feim cas, guarden uns valors Creim que ho hem aconsse- ; l'hora de confeccionar i re- que voliem destacar. guit en Ia mida que ens han dactar el nostre comic men- Junt a edificis religiosos, permès les nostres reduidísi- sual i Ia pàgina de signatura. com el clastre de Sant Fran- mes possibilitats. El futur «fs* Finalment recordar que cesc, hem visitat construc- no es gens optimista, davant raiguer. el mon del treball ha apare- cions típiques, com els mo- les dificultats que Ia nostra gut de forma intermitent en lins i civils, com Can Ripoll, feina troba. Tampoc volem 4Df , 1 *t'tsrtt, aquestes pàgines, principal- o Ia plaça de Toros. viure d'aquest pasat que re- V: ment quan era noticia d'in- Altres temes polèmics, presenten els nou numero- terés popular, tal i com el com les construccions ile- sos de RAIGUER que avui mon de l'ensenyança. Temes gals al camp, també s'han s'amuntegen col.leccionats a com Ia LODE han estat su- tractar. moltes cases d'Inca. Esteim ^•»*•'•.•:••:- ficientment tractas i el testi- satisfets simplement diguent • *¿?.v moni gràfic de Ia representa- ECOLOGISME I CONSUM que ho hem intentat amb •-..-. W"."'ßk • ':- ció inquera en Ia gran mani- força i que Ia nostra labor .m^. festació anti-LODE de Ma- Aquests dos temes, tan està en les mans dels nostres drid, molt comentats. de moda, també han tengut amics. Artículos de piel SEGUI, S.A. c.gral.luque, 314 -inca-tel.501065 DfJOUS 00 - 84 NO DEJE DE VISITAR NVESTRO STAND DISTRIBUIDOR OFICfAL . CENTR A L Avda. General Luque, 131 TeIs. 50 14 35 y 50 14 04 AGROQUlMlCOS MAQUINARIA AGRICOLA I N C A (Mallorca) Shell E INDUSTRIAL CANAVES COMERCIAL, S. A. Delegación en I B I Z A : REPARACIONES Y RECAMBIOS: Barrio Ca Na Guasca TALLERES CÁNAVES Apartado 96 Avda. General Luque. 84 SANTA EULALIA - IbIz* Teléfono 500293 I N C A (Mallorca) Delegación en CAMPOS ESPECIALIDAD EN CENTROS C/. Gral. Luque, 215 - TIf. 504415 RAMOS DENOVIA,CORONAS INCA Trobada de bandes municipAls El mes de desembre es pessetes. L'esmentada co- celebrarà a Inca Ia "IV Tro- missió aprovà l'acord "atès bada de Bandes de Musica l'èxit que tengueren les Tro- de Mallorca". La convoca- bades de Bandes celebrades tòria serà, al igual que aquests anys passats". Aixi- ¡aquests darrers anys, Ia mateix el motiu principal de ldiada festiva de les bandes Ia cita serà retre homenatge ¡de música mallorquines. En a aquestes agrupacions i re- ;la mateixa Ia seva música conèixer el seu esforç. serà protagonista i obten- La iniciativa ha estat, dran els ajuts econòmics que, com cada any, ben rebuda queros mes populars d'en- bra a Inca. anualment, concedeix el pels representants d'aques- guany, segons els lectors de La pràctica totalitat de Consell Insular de Mallorca tes agrupacions que habi- RAIGUER- ens ha manifes- les bandes musicals de Ma- (CIM). tualment tenen pocs ajuts i tat Ia seva satisfacció per llorca, es trobaran idò a In- Per aquesta ocassió, i a poques oportunitats de re- aquesta Trobada per Io que ca el pròxim mes. Una petició de Ia comissió de bre un reconeixement tan te de suport a l'activitat ocassió gens habitual per Cultura i Educació del CIM, majoritari. deU i dels seus companys, veure en Ia nostra ciutat una aquest organisme destina a El director de Ia Banda satisfacció que en aquesta reunió tan numerosa de Ia Trobada un pressupost de "Unió Musical Inquera" Vi- ocasió es doble, donada músics, en Ia majoria, de Ia cinc milions cinc-centes mil cenç Bestard —un dels in- l'avinentesa de que es cele- part forana. qutakdWia ASSEGURANCES goí $*ent General Luque, 85 (esq. Torreta) - TeI. 50 02 2O I N C A PINTURA - PAPELES - DECORACION MOQUETAS - CORCHOS O'Oft - 4 PAPERS PINTATS ASSESSORAMENT ECONÒMIC I pau s/n (mercado central) CONTJIBLE tel 502234 INCA Sant Bartomeu,3 Tfn. S0498B eva gebauer, escultora l'expressió i les formes Eva Gebaver es escultora Enmig del camp, en contac- cupa amb interès. A pesar.. çar el procés de creació. A i dona classes en aquesta dis- te total amb Ia naturalesa. de que eUs no ho admeten, través de bosqueigs, esque- cipbna. Va estudiar a Aqui es réfugia per a crear, una gran part dels artistes matitza el que vol compon- Stuttgart, al sud d'Aleman- gelosa de Ia seva intimitat. que, com Eva, viuen grans dre, materiatizant-lo tot ya, en l'Acadèmia de BeUes Estudia a Ia gent de les temporades fora del seu pais, d'una en el material triat: Arts. Ara viu entre el seu illes, conviu amb noltros i son subvencionats pel go- fang, guix o ciment. La &eva pais i MaUorca, amb estàn- finabnent materiaUtza els vern alemany i poren així obra tracta sobre Ia diferèn- cies de tres messos a cada seus pensaments en Ia seva disfrutar d'una independèn- cia en Ia cara i les expre- lloc. AUa ensenya i aqui es obra. cia aconòmica que ek per- sions d'animals i homes. Tot tancà dins un mon diferent Eva és un exemple clar met crear sense problemes. això plasmat en peces de di- quant a costums i vida, per de l'importància que a Ale- Eva es jove, simpàtica i ferents tamanys, dés de mi- dedicar-se solament a crear, manya es dona a Ia cultura. oberta. Creu en les tècni- niatures a taUes de tamany a esculpir i a dibuixar. Es EUa pertany a una classe ques academicistes ja que natural. pot afhmar que te un estudi privilegiada, Ia dels artistas, es necessari tenir uns conei- aqui, a Inca, a fora vila. de Ia que el govern es preo- xements bàsics per comen- Eva Gebauer ha elegit com a medi d'expressió l'escultura. Les formes de Ia seva obra són una mostra dels seus sentiments; Moda lleugera MAKOS calçats per infants b'sbe llompart, 98 inca Lesobresrí'c ^g^>^letant **^2s%r^**^'nene/es E,realismedelsrosteses, Les seves cares tenen una com a forma d'expresar els -Aqui l'escultura és poc desenvolupament semblant acusació evident dels trets i, meus sentiments per que per popular, potser pels tama- de Ia producció artística? per pronunciar-los encara mi es més fàcil. A través de nys o pels preus. Passa el -L'Estat ajuda d'una ma- mes, no existeix el cabeU. les formes me puc expresar mateix a Alemanya? nera mol important als artis- Al seu pais, on el contac- mülor. -Si, h gent no te en tes. El ministeri d'Indústria te arnb Ia naturalesa no és —Qué te suggereix i que compte les dificultats d'una i els ajuntaments donen im- tan facil, Eva s'interesa pels t'aporta el paisatge de les escultura, el material utilit- portants ajuts econòmics a assistents als llocs de restau- Ules? zat, ... Tot això encareix dos artistes que canvien ca- ració. Bars, cafes i restau- —M'encanta el camp, les l'obra. da any. Això permet fer rants son els seus estudis on seves insospitades i abun- Al parlar del artistes es- parèntesis artístitcament reflexa Ia personah'tat dels dants matissacions en els panyols més coneguts recu- mol profitosos. que hi van a estar una esto- colors i, sobre tot, els page- rreix al tòpic dels consagrats, EIs tres messos d'estància na. sos que trebaUa en eU. Pas Velazquez, Picasso, Miró i a MaUorca s'acaben. El -Es pot aconsseguir amb hores estudiant les seves ca- DaIi. EIs valors d'ara mateix temps, però s'aprofitat in- l'escultura Ia mateixa expre- res, marcadels pel sol. Es no l'interesen ja que l'absor- tensament. El producte de sivitat que amb Ia pintura? com un altre enveUiment, beix totahnent el moment totes aquestes hores al seu -Si, encara que Ia pintu- es diferent. Per mi aquesta artístic del seu pais. taUer serà el seu mes preciat ra es tan sols un planol i en illa si es Ia de Ia calma ja que -L'indiscutible èxit eco- record de Ia seva estada l'escultura has de tenir en aqui he aconseguit un total nòmic aconseguit per Ale- entre noltros. compte tots els costats per relax per poder desenvolu- manya després de Ia guerra, > Nena Ferrer igual. He triat l'escultura perlesmevesobres. ha permés paralel.lament un foto melia Pedro Salas Bennasar DISTRIBUÏDOR Canon ObiBpo Liompart. 1O5 - 1O7 TeI. 5O53B1 INCA CMaNorcB) CDPlADQRAS-M. ESCRIBIR ELECTRÓNICAS LLIBRES I TORNAftA A FLORIR ANGELI MUSICANTI LA MMOSA Qui escriu es troba a l'altra banda del miraU i vol que el G. Janer Manila Ia història -un home que Ma. J. Ragué-Arias reflex dibuixi el nostre més El Balancí-Ed. 62 s'escapa del temps- ens El Balancí-Ed. 62 profund del lector. Darrera expÜca ks antigues derrotes del miraU hi ha Ia pregunta, Angeli Muacanti és un del seu poble, l'amargura Aquests contes y aques- devant Ia resposta. La imat- llarg relat, quasi una parà- de Ia soletat, l'indesxifrable tes narracions són Ia fantasia ge és sempre Ia cara d'una bola, en el qual es conju- caos del poder. A vegades és literaturitzada del pòsit de dona... l'autora ens descriu guen Ia violència, el crit i Ia com si una veu que arriba de l'experiència viscuda, són el un món insòUtament Uumi- reflexió sobre els miracles molt Uuny vengués a contar- resultat sobre el paper de nós que comprèn com una de Ia por. Es també, un poe- nos un veU relat, una histò- sensacions recreades a partir mirada neta però profunda- ma d'amor a Ia vida a través ria antiga carregada de signi- d'una frase, d'un gest, d'un ment matisada i sàvia, una dels Uenguatges sinboUcs del ficacions, que un poeta anò- fet quotidià captats, en el mirada que s'estén al Uarg somni. PeI camí dels mites nim ha rescatat de l'obHt. món real. El miraU de Ia lec- de h història i que ens fa que sorgeixen de l'incons- Escrita amb beUa prosa, An- tura ens pot tornar el reflex esperar i desitjar d'una ma- cient col.lectiu. A través geh' Musicanti és un viatge d'un món màgic que flueix nera activa que floreixi Ia d'un monòleg d'extraordina- tenebrós per les oscures ga- lentament de tots nosaltres. mimosa. ri h'risme, el protagonista de leries de Ia memòria. ARTICULOS DE PIE L <=tlMP JUAN MERCANT DEPORTES Zapatos Bolsos A VUESTRA DISPOSICION NUEVA COLECCION DE y. ' CHANDALS Confecciona medida G/.Sirena,13 Tel.501164 INCA avda.d'alcudia 147 tl.50l884 inca boutique infantil BORN,6 Tel.501405 M« INCA 1 Eftfl& vm~\¡ez ütf\ Al¿ ?tf* S^ L€WKàóVSl ^?™'Ä1!^ JU¿^s we*ro üwoüTico te^: I SANTO (0o v>' ^TiU ^>* qotffto se* to 1 fiTouTttífis? H*Y <&e S/"PfRO 56 f4i2^ ¿^, ^f 50X,Utfjy*Vf5] Tsvucft ^sPífWcio^es.M^^yz y ^^ eouvtKTi auerc0 A MÍ W flrt™5 TAW S0í¿Hftf TOLfriÇO CM Ütí rtOM6Rf 3tf^AiO 1 ^/ í? CT vo*^> S*K 3 t>*do x £S*?of x» sex en*. A ix^ ¿S0 voy.Tó tíONKfiVO Ho 6$ JueVeS A/i^ 7K^C^W^f^e^ o^ CR^^AÍ /SAS A Topo,« Aii/A)po y rj"7 ; ¿ìtifOUte /CtSA ^fiFiV> ^>vr M/ > ^ ^^ ^^ ••• te SflM&*$^ ry co*tivo í¿es ^/r,j um* & J eiJoeoS- SNOiHOM8Hf/Wf^ r«¿> A 70u'T>CO LfS S^ÄTC? UvsATT^j í«£r—*^tf-2^S20 M^O^?Sf^?O^^S£«S«iWL r^^r^1^ fc>> :*rvu-oi ->' ¿B- <*CtWSffrOlflrt ... ? FACIL SEGUR- M r ^v . A RAPIDA ACTUAL ^^»rgumentos dnruov sen cillos, porquc pensarnos que Ia sencillCY no resta i'titM 1,1 Hoy gracias SiRVASE /UJTOMAnCAMBNTTE