022 - V 3 4/12/08 21:36 Página 157

V Trobada d’Estudiosos del Garraf p. 157-165 · Diputació de · 2008 | 157

Dos nous testimonis Resumen d’ocupació humana Dos nuevos testimonios de ocupación humana en el macizo de El Garraf en época al massís del Garraf ibérica: el cerro de En Pacurri (Sant Pere de Ribes) y la cueva del Corral de les Piques en època ibèrica: () Yacimientos arqueológicos como los de Campdà- el puig d’en Pacurri sens, Montceva-Coll Blanc i Ca l’Amell ponen en evidencia que el macizo de El Garraf fue poblado de (Sant Pere de Ribes) forma estable durante las épocas ibérica y romana. En este trabajo damos a conocer dos nuevos yaci- i la cova del Corral de mientos ibéricos –el cerro de En Pacurri y la cueva les Piques (Olivella) del Corral de les Piques– que indican que, en estos períodos, además de los escasos lugares cercanos a tierras fácilmente cultivables, también se ocupa- ron zonas rocosas, probablemente de forma más efímera. Se destaca la posible explotación del maci- Magí Miret zo con finalidades ganaderas y el aprovechamiento de algunas cuevas como refugios temporales desde época antigua.

Palabras clave Macizo de El Garraf, cerro de En Pacurri, cueva del Corral de les Piques, poblamiento ibérico

Abstract

Two new testimonies of human occupation in the Garraf massif in the Iberian period: Pacurri Hill (Sant Pere de Ribes) and Corral de les Piques Cave (Olivella) Archaeological sites such as Campdàsens, Mont- ceva-Coll Blanc and Ca l’Amell reveal that the Gar- raf massif had a stable population throughout the Resum Iberian and Roman periods. In this paper we de- scribe two new Iberian sites, Pacurri Hill and Corral Jaciments arqueològics com els de Campdàsens, de les Piques Cave, which show that in these peri- Montceva-Coll Blanc i Ca l’Amell palesen que el ods, in addition to the few places close to easily massís del Garraf va ser poblat de forma estable al tilled land, rocky areas were also occupied, proba- llarg dels períodes ibèric i romà. En aquest treball bly on a more temporary basis. The possible use of donem a conèixer dos nous jaciments ibèrics –el the massif for livestock farming is discussed, as is puig d’en Pacurri i la cova del Corral de les Piques– the use of some caves as temporary shelters from que indiquen que, en aquests períodes, a més dels ancient times. escassos llocs propers a terres fàcilment conrea- bles, també es van ocupar zones rocalloses, proba- Keywords blement de forma més efímera. Es destaca la possi- Garraf massif, Pacurri Hill, Corral de les Piques ble explotació del massís amb finalitats ramaderes i Cave, Iberian settlement l’aprofitament d’algunes coves com a refugis tem- porals des d’època antiga.

Paraules clau Massís del Garraf, puig d’en Pacurri, cova del Corral de les Piques, poblament ibèric 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 158

158 | V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008

El puig d’en Pacurri El conjunt de materials arqueològics recollits pels estudiants consisteix en un total de 31 frag- Aquest jaciment va ser descobert l’any 2005 per ments ceràmics, tots fets a torn i pertanyents a: 6 un grup d’alumnes durant la realització d’un tre- àmfores vinàries diferents de procedència itàlica ball de camp per a l’assignatura Anàlisi de la his- o grecoitàlica, algunes de les quals amb les ca- tòria del paisatge, impartida pel professor Santia- racterístiques pastes dures d’aspecte rugós i go Riera Mora a la Facultat de Geografia i Història desgreixant d’origen volcànic típiques del golf de de la Universitat de Barcelona. Va ser ell qui ens Nàpols; 1 àmfora púnica centremediterrània; 1 va comunicar la troballa d’alguns fragments cerà- ceràmica ibèrica comuna que presenta l’arrenca- mics d’època ibèrica superficials en un indret ment d’una vora exvasada, rastres de decoració vora el puig d’en Pacurri i qui va acompanyar- pictòrica de color vermell vinós i una petita perfo- nos-hi. Malgrat que el jaciment no es troba al ració circular –possiblement per una reparació puig pròpiament dit, hem optat per donar-li amb grapa– feta des de fora cap endins del reci- aquest nom perquè és el topònim més proper pient; 2 nanses ibèriques de forma anular; 1 pa- que coneixem. ret d’àmfora o gran gerra ibèrica; 1 vora d’un pe- El puig d’en Pacurri és un promontori calcari tit atuell ibèric; 16 fragments pertanyents a un situat al terme municipal de Sant Pere de Ribes, nombre indeterminat de petits vasos de ceràmica molt a prop del seu límit amb el de . Té una ibèrica oxidada; 2 ceràmiques grises possible- altura de 228 metres i el seu nom deu fer referèn- ment ibèriques i 1 olla de ceràmica vidrada mo- cia a un parcer que conrearia al segle XX alguna derna. Tot i tractar-se d’un lot de materials cerà- peça de terra propera (MUNTANER 1986, pàg. 190). mics molt escàs, hi ha representats un mínim La manera més senzilla d’arribar al jaciment és d’una vintena de recipients d’època antiga desti- seguir un corriol que surt a mà esquerra de la pis- nats a diferents funcions (emmagatzematge, vai- ta que enllaça la urbanització de Mas Alba amb xella de taula i de cuina), relacionades amb una Jafre i Can Planes, pocs metres abans que s’a- ocupació a l’aire lliure de funcionalitat imprecisa. junti a aquesta pista pel seu costat dret el camí Els fragments ceràmics que corresponen a de la Fita provinent de Sitges (fig. 1.1 i 2). Aquest manufactures ibèriques no aporten dades que corriol carener comença tot just quan la pista dei- permetin concretar-ne la cronologia, per la qual xa d’estar asfaltada i s’ha de seguir en direcció cosa només poden encabir-se de forma genèrica nord vers el puig d’en Pacurri, situat a poc més entre els segles VI i I aC. Els fragments d’àmfores de mig quilòmetre de distància. Al cap d’uns 170 importades són d’època ibèrica avançada, data- m de seguir el corriol, s’arriba a un punt on una lí- bles entre unes dècades abans de la conquesta nia elèctrica d’alta tensió el travessa perpendicu- romana i el canvi d’era (segles III-I aC). El fet que no larment i a mà esquerra hi ha una zona terrassa- s’hagin localitzat fragments ceràmics de vaixella da de poc pendent vers l’oest, on hi ha dues de taula importada de vernís negre o sigil.lada ità- torres de suport de la línia elèctrica. És aquí on lica impedeix conèixer amb més precisió la crono- es van localitzar escampats superficialment els logia del jaciment. Altres tipus de materials que fal- fragments ceràmics ibèrics (coordenades UTM: ten i que són molt freqüents a la major part de X: 401620, Y: 4568700, 200 m s.n.m.). A ponent jaciments coneguts d’època ibèrica són els molins de la segona torre el pendent del vessant aug- manuals per a la mòlta de productes vegetals com menta i no s’hi observen fragments ceràmics su- els cereals i també la terrissa feta a mà destinada perficials. A l’altre costat del corriol, en direcció a usos culinaris. La seva absència podria respon- est, el vessant de la muntanya també està terras- dre més a l’extrema escassetat i consegüent poca sat i a uns 5 m del camí, sota mateix de la línia representativitat del conjunt de materials arqueo- elèctrica, hi ha una cavitat artificial excavada al lògics recuperats que no pas a unes característi- subsòl, parcialment buida, que sembla ser una ques funcionals determinades de l’establiment. cisterna d’època moderna, possiblement relacio- Cal tenir present que la visió de la superfície del sòl nada amb una barraca de vinya situada a una només és possible a la franja de terreny situada vintena de metres en direcció nord-est. En sota la traça de la línia elèctrica, ja que va ser ne- aquest vessant s’observa la presència testimo- tejada per tal de facilitar-ne la instal.lació i minimit- nial d’algun fragment ceràmic ibèric, molt proba- zar el perill d’incendis, mentre que a les àrees limí- blement desplaçat per l’erosió pendent avall des trofes la vegetació arbustiva és molt densa. Per de la carena superior. tant, no és factible determinar –ni tan sols aproxi- 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 159

V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008 | 159

madament– la superfície de terreny on hi ha mate- d’una fondalada molt suau situada a l’extrem me- rials arqueològics superficials ni intentar deduir ridional de la serra de les Conques (coordenades l’extensió que va tenir l’establiment. UTM: X: 403669, Y: 4573379, 270 m s.n.m.) i a Si no s’hagués talat la vegetació, l’existència una setantena de metres per sobre de la llera del d’aquest jaciment arqueològic no hagués pogut fondo de les Conques, molt poc abans del seu ser mai reconeguda. Aquest fet li atorga un espe- enllaç amb el fondo de les Piques i la riera de Ja- cial interès, ja que, a pesar de la seva modèstia, fre (fig. 1, 2 i 3). L’accés més fàcil per arribar-hi és pot ser testimoni –l’únic conegut fins ara– de l’e- pujant a peu costa amunt des de la pista asfalta- xistència de molts altres jaciments de caracterís- da que enllaça Can Grau i les Piques amb el Cor- tiques similars situats a altres indrets del massís, ral Nou i la plana Novella. els quals difícilment podran ser identificats si no L’existència d’aquesta cova va ser donada a es produeix alguna circumstància favorable for- conèixer pels espeleòlegs J. CASTELLS i J. TEJEDOR tuïta –com la instal.lació d’una línia elèctrica– o si (1982, pàg. 92-94). Va ser originada per infiltra- no es realitzen campanyes arqueològiques siste- cions d’aigües pluvials sobre un pla d’estratifica- màtiques de prospecció superficial amb una me- ció de roques calcàries que presenten un lleuger todologia de treball de camp molt acurada. capbussament. Té uns 8 m amplada, una altura El jaciment d’en Pacurri té certes similituds màxima de 3,3 m que va decreixent paulatina- amb l’establiment ibèric de Montceva-coll Blanc, datat entre la segona meitat del segle III aC i el fi- nal del segle I aC (MIRET, 2000a). A més de la seva cronologia similar, ambdós es troben junt a la capçalera d’un fondo i a una certa proximitat del camí –bàsicament carener– que comunica les terres planes dels actuals municipis de Sant Pere de Ribes i Sitges amb les de Gavà pel camí de la Fita, el coll Blanc, Campgràs i la vall de la Sentiu. Aquesta via natural va ser transitada durant l’è- poca medieval (CAPMANY, 2004) i possiblement des de molt temps abans (MIRET, 2000b). El jaci- ment del puig d’en Pacurri es troba un xic més apartat d’aquest camí i molt més lluny de qualse- vol àrea amb terres planes fàcilment conreables que els altres establiments ibèrics i romans cone- Figura 1. Situació dels jaciments del puig d’en Pa- guts al massís –Montceva-coll Blanc, Campdà- curri (1) i de la cova del Corral de les Piques (2). sens i Ca l’Amell (MIRET, 1992 i 2004)–, la qual cosa podria indicar que tal vegada no es tractaria d’una explotació estable agrícola, sinó potser d’un tipus d’ocupació no tan intensa ni continua- da, associada a funcions de suport i d’emmagat- zematge d’aliments, aigua, estris, etc. per a per- sones que podrien desenvolupar activitats ramaderes i forestals o que transitarien amb al- tres finalitats per aquesta zona del massís. No- més la realització d’excavacions arqueològiques exhaustives i amb una metodologia científica ri- gorosa podrà aportar dades que permetin preci- sar les característiques d’aquest jaciment.

La cova del Corral de les Piques

Està situada al terme municipal d’Olivella i molt a Figura 2. Detall de la localització del jaciment del prop del límit amb el de Begues, a la capçalera puig d’en Pacurri. 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 160

160 | V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008

obertura, amb altures inferiors a 1 m, configurant una planta de forma aproximadament semicircu- lar i dificultant així que cap animal pogués esca- par-se. El gruix mitjà de les seves parets és d’uns 0,5 m, engruixint-se fins als 0,7 m a ambdós cos- tats de l’entrada del corral, que es troba situada al seu costat de llevant, té una amplada d’1 m a l’exterior i 1,5 m a l’interior i presenta una mena d’encaix relacionat amb el sistema de tancament del corral, per al qual s’utilitzarien troncs per ba- rrar el pas als animals. A l’extrem oposat de l’en- trada hi ha una mena de petit marge que delimita un reduït espai situat a una cota més elevada que la resta de corral, la funcionalitat del qual se’ns escapa. Aquesta cavitat ha estat citada de diverses maneres a la documentació escrita, tal i com ha Figura 3. Detall de la localització de la cova del cor- posat de manifest l’estudi de Vicenç Carbonell ral de les Piques. sobre la toponímia del terme d’Olivella. Al cap- breu del Priorat de les Onze Mil Verges de l’any 1681 s’esmenta que antigament s’anomenava ment i uns 9,7 m de fondària, amb una petita ga- espluga d’en Font («Spluga dicti mansi que anti- tera al seu fons. La morfologia, dimensions i quitus fuit seu dicebatur den Font»). Segons Car- orientació vers el sud-oest de la cavitat han facili- bonell aquest personatge podria estar relacionat tat que fos aprofitada com a aixopluc per perso- amb un Guillem Font de les Piques citat en un nes i animals al llarg del temps. Les ocupacions document de l’any 1430 conservat a Can Pau humanes més recents estan testimoniades per d’Olivella. En temps més recents la cova s’es- una llauna de sardines i una sola de goma de sa- menta com de les Piques o del Corral, mentre bata. Ni a les parets ni al sostre s’observen fenò- mens espeleolitològics remarcables, però sí una marcada coloració negrosa conseqüència del fum de nombroses fogueres enceses. L’interior de la cavitat és planer i format per un gruix inde- terminat de sediments on s’observen alguns caus excavats per petits mamífers. Superficial- ment hi havia uns pocs fragments d’ossos de macrofauna i ovicàprids (agraïm la seva identifi- cació a l’arqueozoòloga Eva Orri Terrado). Aquesta cova està clarament associada a fi- nalitats ramaderes, ja que té adossat un corral, els murs del qual es troben en relatiu bon estat de conservació, són fets amb pedres disposades en sec i delimiten un espai aproximadament rectan- gular d’uns 12 m de longitud i uns 6 m d’ampla- da màxima davant la cova, on podria recollir-se un petit ramat de cabres i/o ovelles (fig. 4). La pa- ret frontal externa del corral està arrebossada amb fang, té una altura d’uns 2 m a l’exterior i 1,5 a l’interior i presenta una petita obertura a mitja altura que en algun moment fou obturada amb pedres. Els murs del corral no tanquen només Figura 4. Planimetria de la cova del Corral de les Pi- l’espai situat davant la cova, sinó que continuen ques segons Josep Castell i Jordi Martí (CASTELLS- pendent amunt envoltant completament la seva TEJEDOR, 1982). 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 161

V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008 | 161

que el seu corral s’anomena de la Bauma o cor- ra vegetal a l’exterior (fig. 5.2). Bases d’aquest ti- ralet de la serra de les Conques (CARBONELL, pus es documenten des del neolític fins al bronze 2004, topònims núm. 82, 247, 298, 637 i 639). final, però són especialment freqüents durant l’e- En un treball publicat fa uns anys ja vàrem avan- dat del bronze antic i mitjà (LÓPEZ-CACHERO, 2005). çar –malgrat no disposar aleshores encara de – 1 fragment de destral prehistòrica de pedra, cap referència documental– que les característi- possiblement corniana (fig. 5.10). ques constructives del corral ens feien pensar – 8 fragments de ceràmica ibèrica a torn oxi- que podia ser d’època moderna (ESTEBAN et al., dada pertanyents tots a recipients diferents: una 1993, pàg. 648), si bé no es pot descartar com- vora en forma de T de plat (fig. 5.3) assimilable a pletament que pogués haver estat bastit durant la forma 9.6 de Cela i datable entre final del se- el període baixmedieval (segles XIV-XV). gle III aC i principi del segle I aC (CELA, 1994); El mes de juny del 1990, en una visita al mas- una petita base (fig. 5.4); una vora de petit càlat sís amb els companys arqueòlegs Josep Miret i o barret de copa (fig. 5.5), tipus datable al se- Jorge Martínez, vàrem localitzar en un punt situat gle II aC-primera meitat del segle I aC (CONDE, a uns 200 m al nord-oest de la cova del Corral de 1993); una vora de gerra amb arrencament de les Piques, a la carena del petit serrat que té a nansa vertical i decoració pintada de cinc línies ponent, 1 fragment d’ascla i 1 fragment de sílex, obliqües vermelles (fig. 5.6); una nansa bilobular així com una dotzena de fragments de ceràmica possiblement horitzontal i asimètrica (fig. 5.7); feta a mà (1 possible vora engruixida o coll amb un coll de gerra de vora exvasada amb una línia cordó, 2 fragments decorats amb cordons im- horitzontal vermellosa pintada (fig. 5.7) i una presos i 9 sense forma definida). Aquest conjunt vora exvasada amb l’inici de l’arrencament verti- de materials es poden datar en un moment im- cal d’una nansa. precís de l’edat del bronze o de la primera edat – 1 fragment de ceràmica grisa a torn de pas- del ferro (MIRET, 1993, pàg. 144-145). Quan vàrem ta grollera, potser medieval. arribar fins a la cova vàrem reconèixer, barrejats – 2 fragments de molins manuals de vaivé o entre les pedres de la tartera que s’inicia davant de rotació (fig. 5. 8) de gres de característiques mateix de la cova i segueix pendent avall, altres similars al de la muntanya barcelonina de Mont- materials arqueològics, que confirmaven la pre- juïc. A la comarca del Garraf, durant tot el perío- sència humana en aquesta zona del massís des de ibèric és amb aquest tipus de pedra que es de la prehistòria fins a l’època actual. El fet que van fer la major part de molins utilitzats per a la aquests materials es trobessin no a l’interior de la mòlta de cereals i altres productes vegetals (MI- cova, com seria en principi més lògic esperar, RET, 2003 i 2005). sinó –en quantitat decreixent– a les terrasses que – 1 fragment de gerra de vora exvasada d’è- hi ha en cotes inferiors, creiem que és conse- poca indeterminada, amb una banda ampla i una qüència de les remocions de les terres de l’inte- prima horitzontals pintades de color ataronjat a la rior de la cavitat produïdes en època moderna a fi superfície externa. d’ampliar i anivellar el terreny que va servir de pla- – 1 fragment de ceràmica amb superfície vi- taforma per al corral. drada groguenca baixmedieval (segles XIV-XV). Els materials arqueològics identificats van – 1 fragment de ceràmica a torn grisa, d’èpo- consistir en 28 fragments ceràmics, correspo- ca moderna o contemporània, possiblement d’un nents a una vintena de recipients diferents, i 3 càntir, trobat a l’interior de la cova. fragments lítics. La major part d’aquestes restes – 1 fragment de ceràmica a torn vidrada mo- es van localitzar sobre les tres terrasses –els mar- derna i una vora i un fons de plats de ceràmica vi- ges de contenció de les quals estan molt malme- drada melada d’època contemporània. sos– situades per sota la cova: L’any 2003 es van trobar a l’interior de la cova – 12 fragments fets a mà o torn lent –un cor- dues ascles de sílex melat que podrien estar rela- respon a una nansa (fig. 5.2)– pertanyents a un cionades amb alguna ocupació de la cavitat du- mínim de 7 recipients d’època prehistòrica o ibè- rant la prehistòria (informació facilitada per Daniel rica, dels quals solament un es va localitzar a l’in- González). terior de la cavitat, mentre que la resta a la tarte- Entre les pedres calcàries que formaven la tar- ra davant la cova. tera enfront la cova vàrem identificar també al- – 1 fragment de ceràmica a mà corresponent guns còdols de mida mitjana de gres vermell pro- a la base plana d’un vas amb empremtes d’esto- cedents dels nivells geològics triàsics que afloren 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 162

162 | V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008

Figura 5. Materials arqueològics localitzats a la cova del corral de les Piques.

a l’àrea de Begues i, sobretot, a l’Eramprunyà, ja part dels fragments deuen ser prehistòrics i que en terme de Gavà. Alguns d’aquests còdols són és molt probable que durant l’edat del bronze transportats des de les seves capçaleres per les la cavitat fos utilitzada de forma ocasional com a rieres de Begues i Jafre. La presència d’aquests aixopluc o refugi temporal per persones, sense rierencs en una zona de roques calcàries del pe- que es pugui descartar el seu ús més o menys ríode cretàcic creiem que ha d’haver estat causa- esporàdic com a corral. Cal tenir present que da per intervenció humana, però, malgrat que està plenament comprovat que algunes coves tradicionalment aquest tipus de pedres ha estat –com per exemple les de Can Sadurní (Begues, usat per esmolar, en cap dels casos observats Baix Llobregat) i de la Guineu (Font-rubí, Alt Pe- vàrem observar traces d’ús o manipulació antrò- nedès)– van ser utilitzades durant el neolític per pica. estabular-hi animals domèstics (BLASCO et al., Els períodes cronològics que estan més re- 1999; NADAL et al., 1999). presentats pels materials arqueològics són la Amb les escasses dades disponibles no es prehistòria –probablement l’edat del bronze– i l’è- pot concretar amb molta seguretat la cronologia poca ibèrica, mentre que els dels períodes me- de la utilització de la cova en època ibèrica, a dieval, modern i contemporani són molt més es- causa de l’escassetat, estat de fragmentació i cassos. característiques tipològiques poc destacables No podem establir amb certesa la cronologia dels materials ceràmics recuperats. Destaca la dels fragments ceràmics fets a mà i determinar, a nul.la presència tant d’àmfores –iberes o d’impor- excepció del que presenta empremtes a la seva tació– com de vaixella de taula fina importada de base, si són de l’edat del bronze o d’època ibèri- vernís negre, que són els indicadors que podrien ca, ja que les seves característiques tècniques aportar una informació cronològica més precisa. són molt tosques, bastant similars i no presenten Tot i així, tant el petit càlat com la vora en T de cap tipus de decoració. Tot i així, creiem que una plat són característiques del període ibèric final 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 163

V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008 | 163

(segle II-primera meitat del segle I aC), un cop la VEGA, 1987). El mateix ha succeït a les cavitats s’havia ja produït la conquesta romana. És preci- del massís del Garraf, com per exemple les coves sament en aquesta etapa quan es documenta en del Gegant (Sitges), Negra (Sant Pere de Ribes), tot el territori de la comarca del Garraf un aug- del Pi (Olèrdola), Cassimanya i de Can Sadurní ment dels assentaments humans, que es dupli- (Begues) (ROS, 2004). A les àrees veïnes del País quen en nombre (MIRET, 2003 i 2005). Valencià i Múrcia està àmpliament acceptada És possible que durant el període ibèric final la pels estudiosos l’existència de coves-santuari cova fos aprofitada també, a més de com a refu- que es caracteritzen per tenir condicions poc fa- gi o hàbitat temporal, per tacar-hi un petit ramat. vorables d’habitabilitat i sovint tenir al seu interior Que el territori muntanyós del massís del Garraf alguna zona amb aigua embalsada o corrent, on fou explotat amb finalitats ramaderes durant la generalment hi ha dipositats els materials ar- primera edat del ferro i l’època ibèrica i romana queològics, entre els quals hi ha sovint petits re- altimperial ho prova l’existència de grans tancats cipients ceràmics de formes caliciformes. Aques- fets amb murs de pedres en sec –actualment to- tes coves santuari s’han diferenciat d’aquelles talment esbaldregats– que delimiten àmplies su- cavitats que presenten materials arqueològics perfícies. Se’n coneixen tres, situats a la serra de escassos i poc significatius i que han estat quali- la Font del Coscó (Avinyonet del Penedès), al ficades com a simples coves refugi, que haurien (situat a la confluència dels ter- estat utilitzades ocasionalment per pastors o per- mes d’Olivella, Begues, Avinyonet del Penedès i sones amb activitats marginals (GONZÁLEZ-ALCAL- , conegut com a marge del DE, 2002-2003). A Catalunya, en el cas d’aquelles Moro en aquest darrer municipi) i el marge del coves on es coneixen materials arqueològics ibè- Moro de Torrelles de Llobregat, d’unes 1,5, 2,5 i rics molt escassos i desprovistos d’un context 3,5 ha de superfície respectivament (MIRET-MIRET, estratigràfic clar, creiem que cal ser molt pru- 1981; MIRET, 1999). Un sondeig arqueològic rea- dents a l’hora d’atribuir-les de forma acrítica una litzat al tancat de la serra de la Font del Coscó va funcionalitat de tipus ritual. A excepció de casos documentar la presència de fragments d’àmfores molt clars, com la cova de la Font Major de l’Es- fenícies i altres ceràmiques datables a la primera pluga de Francolí (de la VEGA, 1987) o la balma edat del ferro (segles VII-VI aC) en un nivell asso- del Gai de Moià (NADAL et al., 2005), creiem que ciat al seu moment constructiu (CEBRIÀ et al., majoritàriament es tractaria d’utilitzacions d’a- 2003), mentre que superficialment han estat questes cavitats com a refugis o habitatges tem- identificats també materials ceràmics d’època porals, a l’igual que va succeir en ocasions du- ibèrica final i romana altimperial. Al marge del rant la prehistòria (durant alguns períodes de la Moro del puig de la Mola es va localitzar –tot i que qual també van ser usades amb finalitats funerà- superficialment, la qual cosa no és garantia de ries). Tot i així, és innegable que la presència de sincronisme– dues ascles de sílex i dos frag- vaixella de taula de producció grega àtica de ments d’un mateix càlat o barret de copa pintat figures roges (segle IV aC) i de vernís negre proto- –datable a l’entorn del segle II aC–, mentre que campaniana (segle III aC) a coves com les del Ge- l’única dada fins ara disponible a favor de l’anti- gant (Sitges) i Negra (Sant Pere de Ribes), res- guitat del recinte del marge del Moro de Torrellles pectivament, no és un fet gens corrent i creiem de Llobregat és el seu topònim (MIRET-MIRET, que sí que podria respondre a la realització en 1981). Hi ha altres indicis arqueològics que fan elles d’activitats rituals, però malauradament la pensar en el desenvolupament durant la primera manca total de context estratigràfic d’aquests edat del ferro (segles VII-VI) al Penedès d’una ra- materials fa que qualsevol possible interpretació maderia, tal vegada transhumant, i amb un pes en aquesta línia sigui, ara per ara, només una hi- econòmic important, de la qual seria un reflex el pòtesi no contrastable. gran mur construït en aquest període a Olèrdola, En conclusió, creiem que la presència dels que podria haver tancat les 3,5 ha de la seva pla- materials arqueològics a la cova del Corral de les taforma rocosa amb finalitats ramaderes (MES- Piques respon –tant durant l’edat del bronze com TRES et al., 1994-1996). durant l’època ibèrica i períodes posteriors– al A Catalunya, a l’igual que a la major part d’à- seu aprofitament com a habitacle o refugi tempo- rees de cultura ibera, la presència de materials ral. Les seves dimensions i favorables condicions arqueològics ibèrics en una balma o cova ha es- d’habitabilitat deurien afavorir que fos objecte tat atribuïda molt sovint a un ús de tipus ritual (de d’ocupacions temporals no massa llargues efec- 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 164

164 | V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008

tuades per individus o petits grups humans que prunyà de l’alta edat mitjana al segle XV», dins IV transitarien per aquesta zona del massís i hi bus- Trobada d’Estudiosos del Garraf. Monografies carien refugi, per a ells sols o també per a un pe- 37, Servei de Parcs Naturals de la Diputació de tit ramat d’ovicàprids, durant la nit o algun mo- Barcelona, pàg. 193-206. ment del dia. Així ho fan pensar també les CARBONELL, Vicenç (2004): Noms de lloc d’Oli- característiques tipològiques dels materials ar- vella. Corpus de Toponímia Penedesenca, vol. 3. queològics identificats, que malgrat el seu caràc- Institut d’Estudis Penedesencs (publicació 144). ter fragmentari i descontextualitzat semblen estar CASTELLS, J; TEJEDOR, J. (1982). «Cadastre es- més relacionats amb activitats d’emmagatzemat- peleològic de la comarca de Garraf. Olivella (2a ge, cocció i elaboració d’aliments que no amb part)». Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer, d’altres possibles de tipus ritual. Només la realit- VI època, Vilanova i la Geltrú, pàg. 83-152. zació d’excavacions arqueològiques amb una CEBRIÀ, A.; ESTEVE, X.; MESTRES, J. (2003): «En- metodologia científica rigorosa permetria conèi- closures a la serra del Garraf des de la protohis- xer les característiques de les primeres ocupa- tòria a la baixa antiguitat. Recintes d’estabulació cions de la cova i comprovar si ja abans de l’èpo- vinculats a camins ramaders»; Territoris antics a ca moderna van tenir un ús ramader. En època la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Depar- moderna la cova deuria continuar servint per a re- tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fugi temporal humà i, sobretot, per a finalitats ra- pàg. 313-316. maderes, per la qual cosa al segle XVI o XVII es CELA, Xabier (1994). «La ceràmica ibérica a deuria ampliar el seu espai útil amb la construcció torno en el Penedès» Pyrenae, núm. 25. Universi- d’un petit corral adossat. En el segle XVIII o XIX la tat de Barcelona, pàg. 151-180. fondalada situada davant la cova es deuria ate- CONDE, María José (1993). «Una producció ce- rrassar per adequar-la al conreu de la vinya, fins ràmica del món ibèric tardà: el kalathos ‘barret de que la plaga de la fil.loxera a les darreries del se- copa’». Fonaments, núm. 8. Barcelona: Curial gle XIX ho deuria fer inviable econòmicament i la Edicions Catalanes, pàg. 117-168. zona es va abandonar. ESTEBAN, Agustí.; MIRET, Magí; MIRET, Xavier; El fet que a uns quants centenars de metres RIERA, Santiago (1993). «Transformacions del pai- de la cavitat hi hagi dos dels escassos llocs de tot satge i ramaderia a la costa catalana del Penedès el massís del Garraf on és possible l’aprovisiona- i Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitja» IV CAME, ment d’aigua –les fonts de degotalls de les Pi- tom III. Alacant, pàg. 647-655. ques i de Fontanelles–, hauria facilitat en gran GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio (2002-2003). «Cue- mesura l’ocupació de la contrada des de la pre- vas-refugio y cuevas santuario en Castellón y història (VIRELLA, 1992 , pàg. 59-61). Valencia: espacios de resguardo y entornos ini- L’existència dels jaciments del puig d’en Pa- ciáticos en el munco ibérico». Quaderns de Pre- curri i de la cova del Corral de les Piques va ser història i Arqueologia de Castelló, núm. 23, Dipu- comunicada a la Direcció General del Patrimoni tació de Castelló, pàg. 187-240. Cultural de la Generalitat de Catalunya, per tal LÓPEZ-CACHERO, F. J. (2005). La necrópolis de que fossin incloses en el seu inventari de béns Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contexto culturals i es pugui així garantir la seva protecció del bronce final y la primera edad del hierro en el legal. Vallès: estudio de los materiales cerámicos. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona (consultable a la pàgina web de la UB). Bibliografia MESTRES, Josep; SENABRE, M. Rosa; SOCIAS, Joan (1994-1996). «L’Alt Penedès durant la Pri- BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BUXÓ, R.; mera Edat del Ferro: consideracions a l’entorn JUAN-TRESSERRAS, J.; SAÑA, M. (1999). «Del car- d’un model d’ocupació del territori». Gala, núm. dial al postcardial en la cueva de Can Sadurní 3-4. Sant Feliu de Codines, pàg. 247-263. (Begues, Barcelona). Primeros datos sobre MIRET, Magí; MIRET, Josep (1981). «Un assen- su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y tament d’època romana a la Serra de la Font del ambiental». Saguntum-PLAV, Extra-2. València, Coscó (Avinyonet del Penedès). Tancats medie- pàg. 59-67. vals per a bestiar a Garraf». Miscel.lània Penede- CAPMANY, Josep (2004). «Campdàsens, Garraf senca, IV. Institut d’Estudis Penedesencs, pàg. i Jafre. Els confins occidentals del terme d’Eram- 181-194. 022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Página 165

V Trobada d’Estudiosos del Garraf · Diputació de Barcelona · 2008 | 165

MIRET, Magí (1992). «Un assentament d’època MIRET, Magí (2005). «Jaciments arqueològics i romana al massís de Garraf: Ca l’Amell (Sitges)». poblament d’època ibèrica antiga i plena (segles I Trobada d’Estudiosos de Garraf. Barcelona: VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)». Ac- Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Bar- tes del XIII Col.loqui Internacional d’Arqueologia celona, pàg. 133-136. de Puigcerdà-Homenatge a Josep Barberà i Fa- MIRET, Josep (1993). «Jaciments prehistòrics a rràs, vol. I. Puigcerdà, pàg. 513-529. l’aire lliure del massís de Garraf» Olerdulae, any MUNTANER, Ignasi M. (1986). Els noms de lloc XVIII. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Pene- del terme de Sitges i de les terres veïnes. Grup dès, pàg. 129-148. d’Estudis Sitgetans, Sitges, 350 pàgines. MIRET, Magí (1999). «Testimonis arqueològics i NADAL, J.; SENABRE, M. R.; MESTRES, J.; CEBRIÀ, documentals de la ramaderia transhumant pene- A. (1999). «Evolución del aprovechamiento de los desenca», J. Rovira i F. Miralles. Camins de recursos faunísticos durante el Neolítico en la co- transhumància al Penedès i al Garraf. Associació marca de l’Alt Penedès (Barcelona)». Saguntum- d’Amics dels Camins Ramaders, pàg. 41-50. PLAV, Extra-2. València, pàg. 85-93. MIRET, Magí (2000a). «Un assentament ibèric NADAL, J.; ÁLVAREZ, R; ESTRADA, A.; GARCIA-AR- al massís de Garraf: Montceva-Coll Blanc (Sit- GÜELLES, P.; ALBERT R. M.; ROS, A. (2005). «La ges)». III Trobada d’Estudiosos de Garraf. Servei balma del Gai. Primeres evidències d’ocupació de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ibèrica a l’altiplà del Moianès». Actes del XIII pàg. 187-192. Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcer- MIRET, Magí (2000b). «Camins de vianants, dà-Homenatge a Josep Barberà i Farràs, vol. II. pastors i reis: la xarxa viària al massís de Gar- Puigcerdà, pàg. 1.003-1.013. raf». La Sentiu, núm. 25-26. Museu de Gavà, ROS, Alejandro (2004). «L’ús de coves santua- pàg. 58-64. ri al massís del Garraf durant el període ibèric». MIRET, Magí (2003). «El poblament d’època IV Trobada d’Estudiosos del Garraf. Servei de ibèrica i romana a la costa oriental de la Cossetà- Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, nia: la comarca del Garraf». Territoris antics a la pàg. 181-185. Mediterrània i a la Cossetània oriental. Departa- VEGA, Josep de la (1987). «Contribució catala- ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, na a l’inventari de les probables coves santuari pàg. 363-376. ibèriques». Fonaments, núm. 6, Curial Edicions MIRET, Magí (2004). «El poblament d’època Catalanes, Barcelona, pàg. 171-190. ibèrica i romana a la plana de Campdàsens (Sit- VIRELLA, Joan (1992). «Fonts del terme d’Oli- ges)». IV Trobada d’Estudiosos del Garraf (2002). vella». Visions geogràfiques del Penedès. Insti- Monografies 37, Servei de Parcs Naturals de la tut d’Estudis Penedesencs, publicació núm. 73, Diputació de Barcelona, pàg. 187-193. pàg. 59-61.