Pas de la Casa-: una historia irrepetible Monestir de Poblet: Aquesta temporada té un caràcter ben especial per l’esquí d’. L’1 de desembre de 2007 farà mig segle que s’inau­ gurava el primer remun- tador al Pas de la Casa. És doncs, un bon mo- ment per recordar la his- tòria dels que van fer possible la primera esta- ció andorrana i del seu principal artífex, Fran- cesc Viladomat.

A principis del 1934, Àlvar Menéndez, promotor del refugi d’Envalira, va comprar  una autoeruga de la marca Citroën que podia transportar catorze persones i que servia per anar Envalira amunt amb els esquiadors. 76 reportatge Pas de la Casa-Grau Roig: una historia irrepetible

Primeres cues, l’hivern del 1957, per agafar el teleesquí de Coll Blanc, al Pas de la Casa , amb capacitat per a 450 esquiadors/hora.

Fa cinquanta anys, el Pas de la Casa no era indret, a l’entorn del port d’Envalira, a més de fins al 1937. A més de pioner a Andorra, ni una ombra del que és avui. A comença- 2.000 metres, forma part de l’èpica d’un Àlvar Menéndez va estar vinculat a l’esquí ments del segle XX, la història d’aquest poble que es va començar a configurar l’any català, ja que va ser el segon president de poble encara no havia començat. No hi vivia 1928, en què apareix documentat la Federació d’Esquí de Catalunya entre ningú, era un territori inhòspit, que només l’establiment del primer habitant, Miquel els anys 1935 i 1940. Aquesta entitat es feia servir per a les pastures, i que, per Montanya, conegut com el Calones. s’havia fundat a l’any 1933 i el no tenir, no tenia pas ni fronterer amb primer mandat l’havia exercit l’il·lustre França. Ni els mateixos andorrans en volien Les primeres esquiades regulars s’hi van metge Rossend Carrasco i Formiguera saber res, d’aquest cul-de-sac envoltat de començar a fer al desembre de 1933, (1892-1990), germà del malaurat polític cims de gairebé 3.000 metres. El topònim quan es va inaugurar el xalet refugi catalanista Manuel Carrasco i Formigue- apareix ja el 1687 com a Bac de la Casa. El d’Envalira (2.124 m), que uns anys abans ra, tràgicament ajusticiat a Burgos. terme “bac” (amb les variants “obac” i “oba- s’havia edificat amb motiu de la construc- ga”) significa, segons el diccionari, “part ció de la carretera entre i el Pas d’una muntanya, d’una vall, on toca poc o no de la Casa, a càrrec d’una de les firmes gens el sol”. Serà el parlar col·loquial dels subsidiàries de Forces Hidroelèctriques pastors, els únics que durant anys es van d’Andorra (FHASA), empresa que estava interessar per aquest indret, el que acabarà obligada per la concessió de la central donant-li el nom de Pas del Bac, i fins al elèctrica d’Escaldes a modernitzar i refer 1867 no apareixerà escrita per primer cop la pobra la xarxa viària del país. Darrere “Fins a mitjans dels anys 1950, la forma Pas de la Casa. de l’obertura del refugi d’Envalira hi havia el refugi d’Envalira i els vessants l’enginyer de FHASA Àlvar Menéndez, un Els orígens de l’esquí modern a Andorra dels precursors de l’esquí a Andorra i co- del Coll Blanc (2.528 m) van ser coincideixen amb el naixement de l’estació fundador de l’Esquí Club Andorrà, que del Pas de la Casa. La humanització d’aquest s’havia creat l’any 1932 i que va funcionar el centre de l’esquí a Andorra”

77 Quan es va inaugurar, el refugi tenia vint-i- Andorra. Joves intrèpids o de famílies Viladomat va descobrir en aquestes valls, sis habitacions i disposava de calefacció, benestants de Barcelona i Tolosa es van es va acabar convertint en el motor de la llum elèctrica, aigua corrent i dutxes, com iniciar en aquestes pistes naturals. Per seva vida, i l’estació d’esquí, en el somni anunciava un fullet publicitari de l’any mitigar l’esforç suplementari que reque- fet realitat. L’any 1948 va formar part del 1935. L’enginyer Menéndez va arribar a ria la pràctica de l’esquí en absència de primer equip andorrà d’esquí alpí que va construir un cable metàl·lic de 280 metres remuntadors, Àlvar Menéndez va com- competir fora d’Andorra, concretament a de llargada i un desnivell de 80 metres. En prar una autoeruga de la marca Citroën Núria, on va acabar tercer en la modalitat realitat, era el primer giny que s’instal·lava amb pales d’esquí al davant i tracció al d’eslàlom. El bon nivell de Viladomat no a Andorra i possiblement al Pirineu (1933). darrere. El vehicle podia transportar ca- va passar desapercebut a Alfons Se- Dinou anys després el mateix Menéndez torze persones i tant es feia servir per galàs, director de l’Escola d’Esquí de la va muntar un altre telecorda a la pista del pujar els clients des de Soldeu com per Molina i impulsor, com a directiu del Cen- Pedregat, a . D’aquí ve la confusió anar Envalira amunt amb els esquiadors. tre Excursionista de Catalunya (CEC), que hi ha amb el telecorda o cable de neu Malauradament, la Guerra Civil Espanyo- dels primers concursos internacionals que l’any 1952 van muntar Bernat Boixeda la, primer, i, després, la Segona Guerra que van tenir lloc a l’estació ceretana i Francesc Viladomat a la zona francesa Mundial van alentir l’evolució d’aquesta després de la Segona Guerra Mundial. del Pas de la Casa, delimitada pel riu Arie- pràctica esportiva. No serà fins ben en- Segalàs va proposar a Viladomat i al seu ja, un espai fronterer que en aquell temps trada la dècada dels cinquanta que un company d’equip, Lluís Molné, integrar- no estava prou definit. En alguns escrits se jove i emprenedor Francesc Viladomat se en l’equip del CEC per anar a córrer citen els tres personatges, quan en realitat s’entestarà a crear una estació d’esquí. aquella mateixa primavera a Zermatt, i van ser dos intents separats i sense conti- No ho va tenir fàcil, ja que no disposava així ho van fer. A partir d’aquí, la figura nuïtat. En el cas de Viladomat, la implanta- de diners, però sí que comptava amb al- esportiva de Viladomat es va anar en- ció d’aquell cable de neu va ser la llavor de guns contactes, gràcies a les relacions grandint, amb onze campionats de Cata- la futura estació del Pas. que el seu pare, l’escultor Josep Vilado- lunya, onze d’Espanya i dues participa- mat, tenia amb diverses famílies catala- cions olímpiques, en els Jocs d’Oslo, el Durant més de tres dècades, el refugi nes relacionades comercialment amb 1952, i els de Cortina d’Ampezzo, el d’Envalira i els vessants del Coll Blanc Andorra. La família s’havia exiliat a An- 1956. Paral·lelament, Viladomat volia (2.528 m) van ser el centre de l’esquí a dorra l’any 1941. L’afició a l’esquí, que encarrilar el seu futur professional.

Publicitat del Refugi d’Envalira de l’any 1936. A partir de l’any 1958, l’empresa d’Andreu Claret va encarregar-se de l’obertura del port d’Envalira, el més alt del Pirineu (2.410 m). Foto: Arxiu Família Claret (Autor: Fèlix Peig).

78 reportatge

L’esquí li havia permès conèixer els grans deixar els diners per comprar el primer centres alpins, però no podia viure teleesquí a la firma francesa Pomagals- econòmicament d’aquesta activitat. ki i construir l’hotel Pic Blanc, tot per una Abans d’embarcar-se en la creació de mica més d’un milió de pessetes. El mun- l’estació d’esquí va posar en marxa, l’any tatge del primer remuntador del Coll 1951, en companyia de la seva germana, Blanc es va fer a precari, ja que Vilado- Adelaida, la primera botiga d’esports a mat no va obtenir el premis del Comú de Andorra. Avui dia, l’empresa Viladomat per pujar el material per una pista Esports està en mans d’una altra branca que travessava el Terreny de Concòrdia. familiar i és líder de distribució en el sec- tor d’articles d’esports.

La primera temptativa per crear l’estació del Pas de la Casa la va portar a terme l’any 1952, a la zona francesa. En com- panyia del seu amic Bernat Boixeda hi va instal·lar un telecorda que havien comprat per cent mil pessetes, però l’aïllament hivernal del Pas i la falta d’esquiadors van fer fracassar l’intent. En Cartell commemoratiu de la inauguració del solitari, l’estiu del 1956, va començar a primer remuntador, any 1957. construir el primer teleesquí, amb no po- “L’hivern del 1956 es va posar en ques dificultats, tant econòmiques com marxa el primer remuntador, però d’execució dels treballs. No va trobar cap soci que el volgués acompanyar, i només l’inauguració oficial no va fer-se la seva fe en el projecte li va permetre convèncer la banca andorrana, que li va fins a l’1 de desembre de 1957”

La carretera del port d’Envalira colgada de neu, possiblement l’hivern del 1956.

Detall de la base del teleesquí Costa Rodona. Construcció de la carretera de Grau Roig, l’estiu del 1956. Va ser un camí de terra fins l’any 1983.

79 79 Francesc Viladomat, pioner de l’esquí a Andorra

L’empresari i excampió campió d’esquí a Espanya, a ment va col·laborar també a d’esquí Francesc Viladomat Catalunya i a Andorra en les la creació de la Federació An- Lena (1931-2005) va ser un especialitats d’eslàlom, ge- dorrana d’Esquí (FAE). Com dels precursors de l’esquí a gant, descens i fins i tot sal- a esportista va voler populari- Andorra, primer des del seu ts. Com que Andorra no tzar l’esquí a Andorra, i l’any vessant d’esportista profes- havia constituït encara un 1948 va incorporar-se a sional i posteriorment quan va comitè olímpic propi, va par- l’Esquí Club Envalira, bressol decidir apostar pel negoci de ticipar amb l’equip espanyol de l’actual Esquí Club la neu com a generador de d’esquí als Jocs Olímpics d’Andorra, i promotor, entre riquesa al Principat. Nascut el d’Oslo l’any 1952, i als de altres, de l’Escola Andorrana 1931 a Cerdanyola del Vallès, Cortina d’Ampezzo el 1956. d’Esquí com també de va arribar a Andorra amb deu El 1960 va renunciar a parti- l’ensenyament d’aquest es- anys, on el seu pare, l’escultor cipar als jocs d’Squaw Va- port a les escoles. Mai no va Josep Viladomat Massana, lley perquè ja estava com- deslligar-se del tot de l’esquí s’havia exiliat fugint de la dic- pletament abocat en el pro- de competició i va ajudar a tadura franquista. El seu pri- jecte de l’estació d’esquí de potenciar l’esquí de nivell mi- mer negoci va ser la botiga Pas de la Casa-Grau Roig. tjançant la creació d’un estadi d’esports Viladomat, que va al Pas de la Casa, que actual- obrir l’any 1951 amb les seva Anys més tard, el 1971, va ser ment porta el seu nom. La germana Adelaida i que gaire- un dels fundadors del Comitè seva figura ha estat sempre bé seixanta anys després Olímpic Andorrà (COA) jun- molt respectada: a Francesc continua en mans d’aquesta tament amb Lluís Viu, Isidre Viladomat se li reconeix el altra branca familiar. Baró, Lluís Molné, Josep To- mèrit de ser un dels principals rrellardona i Eduard Rossell. impulsors del turisme de neu Com a esportista, entre els El COA no va ser reconegut al Principat, que s’ha consoli- anys 1947 i 1959 va ocupar pel Comitè Olímpic Interna- dat amb el temps com un dels múltiples vegades el podi de cional fins al 1975. Posterior- motors econòmics del país.

El muntatge s’havia de fer a partir de les amb una capacitat de transport de 450 sis de la tarda, quan se n’anaven els en- esquiadors/hora. L’hivern del 1956 es va carregats de vigilar que no passés el ca- posar en marxa, sense fer-ne publicitat, mió de Viladomat, i es va allargar entre el durant les èpoques de Nadal i Setmana juliol i el novembre del 1956. Un cop Santa. El fet que el port d’Envalira encara instal·lats, no sense entrebancs, les pilo- no disposés d’un servei de neteja de la nes i el cable d’acer del primer remunta- carretera va ser un dels motius de la falta dor, es va haver d’adaptar el motor de continuïtat. La posada en marxa Heuchel d’un camió GMC per moure les d’aquell giny va capgirar per sempre més perxes del remuntador, ja que al Pas de l’aïllada vida hivernal del Pas de la Casa. la Casa no hi havia electricitat. El camió Un any després, l’1 de desembre de 1957, es va posar d’esquena al teleesquí, es van es va fer la inauguració oficial del telees- aixecar les rodes del darrere i es va allar- quí. La cinta la va tallar Pere Torres, llavors gar el cardant, que van collar al reductor cònsol major d’, i la instal·lació la del teleesquí. La instal·lació era manual i va beneir mossèn Armengol Cerqueda calia canviar de marxes fins a tercera i davant d’autoritats locals i representants donar gas. Quan hi havia molts esquia- dels països veïns. La senzilla cerimònia va dors s’havia de reduir. Per evitar l’estampa anar acompanyada d’una desfilada de esperpèntica del camió adossat al remun- banderes baixades per esquiadors. Sis “La temporada 75-76, Pas de la tador, Viladomat va fer construir una ba- dies després hi va haver un fet determi- rraca de fusta per camuflar-lo. Durant nant per a l’estació i per al Pas: el Conse- Gasa-Grau Roig tenia catorze dues temporades va funcionar amb canvi ll General de les Valls va publicar un edic- manual, però després se n’hi va adaptar te pel qual es convocava un concurs per teleesquís, set a cada sector, i una un d’automàtic. La instal·lació, batejada buscar un concessionari per a l’obertura capacitat de transport de 6.800 amb el nom de Coll Blanc, perquè donava del port. Andreu Claret Casadessús accés a aquest cim, tenia 2 quilòmetres i (1908-2004), un altre català exiliat, que esquiadors/hora” 400 metres i un desnivell de 480 metres, vivia a Andorra des de l’any 1949, va

80 Francesc Viladomat, pioner de l’esquí a Andorra

Panoràmica d’una part del sector de Grau Roig vist des del Cubil.

guanyar la concessió, que va tenir fins al l’oriental de Pas de la Casa. Era el segon ordre, tot i la fesomia del seus carrers i 1964, moment en què el consell va deci- remuntador dels cinc que va arribar a tenir edificis, exemple de la falta de planificació dir assumir el manteniment de la infras- l’empresa Teleesquís Viladomat, fins que urbanística. Francesos i catalans es con- tructura viària i suprimir el peatge amb va ser absorbida per la Societat Anònima verteixen en visitants assidus, tant per què turismes, autocars i mercaderies pa- d’Equipament Turístic-Esportiu de la Pa- comprar com per esquiar. Fins l’any 1976, gaven la feina de l’anterior concessionari. rròquia d’Encamp (SAETDE), que s’havia l’estació es distribuïa al voltant d’una sola Amb la brigada de mobilitat que funcio- creat el 22 de novembre de 1967, lidera- muntanya, el pic de Coll Blanc. A finals nava al port d’Envalira es van afavorir les da per Ramon Albareda, Ramon Villeró i dels anys vuitanta es va ampliar fins a la comunicacions i es va facilitar l’entrada altres socis d’Encamp. Aquesta iniciativa d’esquiadors, que ja no s’exposaven a local, que va arribar a muntar dos telees- quedar bloquejats. Però no serà fins l’any quís al Pas, va néixer com a competència 1965 que aquest pas, el més alt del Piri- de Viladomat, però tan sols hi va compar- neu (2.410 m), es començarà a tenir obert tir mercat la temporada 1967-68. L’agost de manera ininterrompuda. Uns anys més del 1968, en assemblea extraordinària, tard, Claret seria un dels grans impulsors SAETDE ratificava la compra de Telees- del túnel del Cadí. quís Viladomat, que, a canvi, rebia el 25% de la societat. Mesos després, Viladomat La primera temporada, Viladomat va re- va a anar comprant accions fins a reunir collir 180.000 pessetes, que va fer servir la majoria del capital social, la qual cosa per eixugar alguns dels nombrosos deu- li va permetre ser-ne nomenat conseller tes. No es va desanimar i a poc a poc va delegat, càrrec que mantindria fins a la anar ampliant les instal·lacions. La tem- mort, l’any 2005. porada 1959-60 va inaugurar el segon teleesquí, que va muntar, estratègicament, A començaments dels anys setanta, el al vessant de Grau Roig, amb accés a Coll Pas ja no és aquell poble aïllat a la fron- Blanc, la qual cosa permetia comunicar el tera amb França. L’esquí i el comerç l’han L’espectacular edifici Coll Blanc, a 2.600 m, que disposa d’un menjador circular i un mirador de gairebé vessant occidental de Grau Roig amb transformat en un destí turístic de primer 360 graus, es va inaugurar la temporada 1997-98.

81 Panoràmica del poble i de la base de l’estació de Pas de la Casa, en l’actualitat. Foto: Arxiu Grandvalira

s’inaugura el primer, de dues places, a que gestiona Soldeu-. El resultat “L’octubre del 2003 es va fer Coll Blanc. La temporada 1984-85 tam- va ser el naixement de l’estació més gran públic l’acord històric de fusió bé s’inicia l’oferta de restauració, amb del Pirineu, amb gairebé 200 quilòmetres dos restaurants, el Costa Rodona i el de pistes. comercial entre Soldeu-el Tarter Coll Blanc. Paral·lelament, una filial de SAETDE, Pas i Pas de la Casa-Grau Roig, A més, s’obre el primer jardí de neu al Pas Grau Internacional, arribava a un acord i el 1985 no es dubta a apostar per la neu amb les autoritats franceses de Porta per que va donar com a resultat artificial quan la tecnologia ja està provada. poder posar un desembragable de sis pla- el naixement de Grandvalira, La temporada 1987-88, Pas de la Casa ces a la muntanya del Pedrús, just al costat torna a ser capdavantera en instal·lar el francès de la frontera amb el Pas de la l’estació més gran del Pirineu” primer desembragable de quatre places. La Casa, delimitada pel naixement del riu vocació de lideratge de què sempre ha fet Arieja. El projecte Porte des Neiges l’havia gala Pas de la Casa-Grau Roig s’evidencia començat personalment Francesc Vilado- novament amb la posada en marxa, la tem- mat amb Salvador Fernández a mitjans porada 1997-98, del primer telecadira des- dels anys vuitanta, tot i que la seva com- embragable de sis places del Pirineu. Cal plexitat va fer que progressés molt a poc esmentar, a més, l’entrada en funcionament a poc i que Viladomat ja no l’arribés a del Funicamp, el gener del 1999, promogut veure. El remuntador, que va entrar en fun- pel Comú d’Encamp i que permet accedir cionament la temporada 2005-06, conver- des d’aquest poble al domini esquiable del tia Grandvalira en la primera estació trans- Pas en només vint minuts. fronterera del Pirineu. Aquest ha estat el zona de Montmalús i el pic del Cubil, en primer dels tres ginys que hi ha previst direcció al cercle de Pessons, Enradort i L’octubre del 2003 es va anunciar instal·lar i que en un futur no llunyà perme- la zona dels Cortals d’Encamp. l’esperada –i sorprenent per a alguns– fu- tran l’enllaç amb l’estació de Portè-Pimo- sió comercial de les societats explotadores rent i faran de Grandvalira un dels dominis En la dècada dels vuitanta, Viladomat té de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-el esquiables més grans d’Europa. clar que cal començar a substituir els Tarter. L’històric acord el va tancar Joan primitius teleesquís per telecadires, amb Viladomat, en qualitat, aleshores, de direc- major capacitat i rapidesa, per alleugerir tor general de SAETDE, amb Conrad Blan- Miquel Ribas i Comas les cues. La temporada 1982-83 ch, director general d’ENSISA, l’empresa Fotos: Arxiu Francesc Viladomat

82