La Variant: Una Aposta De Futur

laOCTUBRE 2010 Núm. 337 Preu 2,30 PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

La variant: una aposta de futur

Les obres de la variant d’Artesa avancen amb força i per aquest motiu hem fet el Tema del Mes sobre aquesta infraestructura viària que suposarà un la Palanca abans i un després per a la nostra ciutat PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: Bartomeu Jové i Jesús Martí

4 L’AGENDA. 26 TEMA DEL MES METEOROLOGIA La variant d’Artesa: una aposta de futur

5 EDITORIAL Ja hi som altre cop! 28 PARLEN LES ENTITATS

6 NOTICIARI 30 VIDA SOCIAL

9 MUNICIPIS 33 COSES DEL BRIMERO Festa Major de Vilanova de Meià Històries de la guerra (V)

11 NOGUERA 34 MIDA I VIRACLES Macarrons a la Bolonyesa (II) 12 ENTREVISTA Sergi de Meià, millor cuiner jove de l’any 36 FA 25 ANYS

15 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 37 DE COLLITA PRÒPIA Escandalós 17 EL CAP INFORMA 39 PARTITS POLÍTICS 18 INFORME La natalitat a Catalunya i a Artesa de Segre. 42 IN MEMORIAM 2009 43 CARTES A LA REDACCIÓ 20 RETALLS D’HISTÒRIA El cinturó defensiu d’Artesa de Segre (II) 44 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

23 ESPORTS 49 PALANC-OCI Lliga Catalana de parapent a Vilanova 50 IMATGES D’AHIR 24 REVIURE LA MEMÒRIA El “treballador” de les forques. 1926 Converses amb Melcior Solans (I)

la Palanca 3 L’AGENDA

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat 7 de novembre: d’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i de A les 19:30h, a la Dàlia Blanca, Una cosa absurda: Vilanova de Meià. un poeta líric, homenatge al poeta Màrius Torres. SETEMBRE Organitza: Club de Lectures Artesenc (veure pàg. 33) Municipi d’Artesa de Segre Naixements: 12 de novembre: dia 7: Martina Galceran i Cardona, filla de David i A les 22h, a la sala La Capelles de l’edifici de Les de Natàlia Monges, Presentació del llibre “Les vides dia 10: Joan Vilanova i Olivart, fill de Xavier i de M. d’Eduard Aunós”, a càrrec del seu autor Josep Àngels Varela (veure pàg. 33) dia 16: Aïna Guiu i Solé, filla de David i de Meritxell dia 21: Vinyet Maza i Martí, filla d’Ismael i de Carme 14 de novembre: dia 22: Naia Oya i Jou, filla de David i de Judit A Vilanova de Meià, Fira de la Perdiu (veure pàg. Matrimonis: 20) dia 11: Carlos Collado i Molina (veí d’Artesa de Segre) 17 de novembre: Ana Belén Parra i Gallego (veïna d’Artesa A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho- de Segre) ra del conte per a nens i nenes de P4 (veure pàg. dia 14: Armengol Puigpinós i Caelles (veí d’Artesa 15) de Segre) Juana Josefina Altagracia (veïna d’Artesa de 18 de novembre: Segre) A les 20h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, Xerra- dia 15: Gisela Minoves i Fàbrega (veïna d’Artesa de da amb l’escriptor de Ponent Pep Coll (veure pàg. Segre) 15) Jorge E. Fernández i Gómez (veí d’Artesa de Segre) 22 de novembre: Defuncions: Santa Cecília, patrona dels músics dia 8: Francesc Porta i Galceran (88 anys), natural de Baldomar 26, 27 i 28 de novembre: dia 13: Assumpció Marsinyac i Altisent (90 anys), A la Dàlia Blanca, representació de la comèdia Co- natural de La Fuliola ses de dones a càrrec del Grup de Teatre d’Artesa. dia 15: Consol Boixadera i Ribó (80 anys), Organitza: Artesenques Actives (veure pàg. 33) natural de Benavent de la Conca dia 20: M. Àngels Isanta i Coscollola (61 anys), natural d’Oliola

METEOROLOGIA

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

SETEMBRE Municipi d’Artesa de Segre a) Observatori Pl. Ajuntament Municipi de Vilanova de Meià Temperatura mitjana: 18,9° Temperatura mitjana: 17,9° Temperatura màxima: 32,5° (dia 5) Temperatura màxima: 31,3° (dia 6) Temperatura mínima: 4,3º (dia 27) Temperatura mínima: 4,2º (dia 27) Dies amb precipitacions: 4 Dies amb precipitacions: 9 Precipitació màxima: 90 mm (dia 17) Precipitació màxima: 95,2 mm (dia 20) Total precipitacions: 108,5 mm Total precipitacions: 190,3 mm b) Observatori Baldomar Temperatura mitjana: 18,4° Municipi de Foradada Temp. màx. i mín.: manquen dades Dies amb precipitacions: 3 Dies amb precipitacions: 7 Precipitació màxima: 90 mm (dia 18) Precipitació màxima: 44,1 mm (dia 18) Total precipitacions: 115 mm Total precipitacions: 96,1 mm

4 la Palanca EDITORIAL Dipòsit Legal: L-283-1981 EDITA: Associació Cultural la Palanca Ja hi som altre cop! COORDINACIÓ Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Sovint acostumem a dir expressions del tipus “Com passa el Miquel Regué i Gili temps!” I és veritat que quan les coses han passat la percepció és que tot ha estat molt ràpid. Ara bé, mentre passen, tot depèn de COL·LABORADORS les circumstàncies. Jordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, Nic El cas és que sembla que fa poc que el president Maragall ens Boliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, Antoni va convocar a unes eleccions, de manera inusual, en dia de Tot Español, Josep M. Espinal, Noemí Farré, Maite Fons, David Fusté, Josep Manel Gil, Sants. I ja fa quatre anys! Ara, però, és el president Montilla qui Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, ens convoca per al 28-N. Iolanda Masanés, Eva Maza, Ramon Monfà, Des d’aquell convulsionat any 2006 n’hem vist de tots colors, Martí Regué, Josep M. Sabartés, Ferran però sobretot ens ha caigut una crisi econòmica a sobre d’aquelles Sánchez, Pere Serra, Noemí Torras, Sergi que segurament faran història. Esperem que la recuperació vagi Valls, Albert Vidal, Anna M. Vilanova arribant, tot i que ens temem que serà lenta. Això sí, creiem que MAQUETACIÓ almenys haurem après alguna lliçó, aquella que diu que no es pot La Palanca estirar més el braç que la màniga. Per acabar-ho d’adobar, el Tribunal Constitucional ens va IMPRIMEIX esguerrar les vacances de l’estiu passat amb una sentència sobre Norprint. Artesa de Segre l’Estatut que, per molt que ens la poguéssim esperar, sempre et fa posar de mala llet. Bé, a tothom no, és clar. Ens imaginem que SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT Apartat de Correus 30 la gent del PP i la de Ciudadanos se’n deuen sentir orgullosos. 25730 Artesa de Segre I ara ja comencen a arribar les conseqüències d’aquesta Telèfon 973 40 11 58 sentència, les primeres de les quals tenen a veure amb la llengua, correu electrònic: [email protected] concretament amb unes ordenances de l’Ajuntament de Barcelona relatives al català i també respecte a l’ús de l’aranès. El Tribunal REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Superior de Justícia de Catalunya ha encetat el camí. Veurem Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca què ens espera. TIRATGE Mentrestant, enmig d’aquestes crisis, l’econòmica i la nacional, 850 exemplars ens arriben les eleccions al Parlament de Catalunya. En un moment, a més, que la credibilitat de la classe política està a SUBSCRIPCIÓ ANUAL l’alçada del betum. 22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) Què farem? Quedar-nos a casa i no anar a votar? Sí, és una 35 euros (preu estranger) opció, però la següent pregunta és si realment servirà d’alguna www.lapalanca.cat cosa. En l’editorial del mes passat vam adoptar un aire de frivolitat, -Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu- amb un pessic d’ironia, parlant de la classe política, però en blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997. definitiva són la gent que ha de governar el país. Poden ser millors o pitjors, però algú ha de portar les regnes. Allò del “ja s’ho faran” -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. queda molt bé per tal de treure pit davant les amistats, però la veritat és que l’expressió més correcta seria “ja ens ho trobarem”. -Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo- Per tant, des d’aquesta plataforma pública que és la revista no us cal de promoció turística 2004. podem recomanar altra cosa que aneu a votar. Anem a votar, doncs, malgrat tot. Si ens permeteu un Membre de l’ACPC suggeriment, però, anem a votar en clau de país. Per què? Perquè el país ens necessita. I algú pot pensar per a què. Senzillament perquè nosaltres també tenim necessitat d’un país fort.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de col·laboracions, però només s’admetran els Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de la escrits signats amb el nom de l’autor o au- Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre. tors. Amb tot, la revista es reserva el dret de publicar-los. La Palanca no fa seves, necessàriament, les opinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

la Palanca 5 NOTICIARI Subvenció de l’1% cultural per a Seró

e totes les inversions públi- ques se’n destina un 1% a D projectes culturals. És el que s’anomena “1% cultural”. Ha- bitualment aquests diners s’havien repartit sense tenir en compte el territori on es realitzaven les obres. Aquest, però, no és el cas de l’1% cultural de es obres del canal Segarra-Garrigues. El passat 1 d’octubre els consellers de Cultura i d’Agricultura, Tresserras i Llena respectivament, van signar el protocol per a l’exe- cució de diferents obres en 13 municipis de les comarques de Lleida vinculats a les obres del canal, amb una inversió total de 7,5 milions d’euros. Aquests diners revertiran en dirents elements patriominals de les comarques de les Garrigues, la Foto de grup dels alcaldes afavorits amb els consellers Tresserras i Llena, a més d’altres Noguera, la Segarra el Segrià i responsables institucionals l’Urgell. venció de 300.000 euros, que se euros, però segons municipals s’es- Pel que fa al nostre municipi, el sumen als 360.000 atorgats de fons tà treballant en la modificació del projecte del centre d’interpretació europeus (FEDER). El pressupost projecte per ajustar-ne el pressu- del megàlit de Seró rebrà una sub- d’execució inicial era de 720.000 post a les subvencions obtingudes.

A principis de 2007, les obres del canal Segarra-Garrigues van dei- Detall dels gravats laterals xar al descobert aquest insòlit monument funerari de fa 5000 anys

L’Ajuntament d’Artesa adjudica diverses obres

n cosa d’un mes, l’Ajunta- tres obres i en el del 7 d’octubre l’empresa Construccions Montsec ment d’Artesa de Segre ha una altra, la més important eco- per 124.559,62 euros. Aquesta E adjudicat diverses obres nòmicament. obra compta amb el finançament que sumen més d’1,6 milions La fase 1 de la reforma i condi- d’un 70% del Departament de Go- d’euros. En el Ple de 9 de setem- cionament interior de la Casa vernació i Administracions Públi- bre es va aprovar l’adjudicació de Consistorial, t es va adjudicar a ques. Les obres d’aquesta fase

6 la Palanca NOTICIARI consisteixen en refer la teulada, condicionar l’antic pis del secretari i comunicar-lo amb la resta de de- pendències, reforma de la sala de plens i instal·lació de calefacció a tota la primera planta. L’Escola de Música, que forma part del conjunt del Casal Cultu- ral, a l’empresa Carrers i Obres SL per 393.129,22 euros. Es tracta de la mateixa empresa que ha realitzat la segona fase del Casal que ja s’està acabant. Per a tenir el Casal a punt, només faltaran els equipaments, que es preveu con- tractar a principis de l’any vinent, amb càrrec al Pla Únic d’Obres i

Serveis (PUOSC) de 2011. Reunió del 19 de febrer en què es va presentar el Pla de Barris als veïns de la zona La pavimentació dels carrers Sant Joan i Carnisseries s’ha ad- part de fons municipals. Per altra 895.556,80 euros, a l’empresa judicat a l’empresa Infraestruc- banda, els veïns hauran d’apor- Carrers i Obres SL. L’obra està tures de Muntanya SL, per tar al voltant del 25% amb contri- finançada per la Diputació de 216.631,74 euros. Aquesta actu- bucions especials. Lleida, mitjançant un conveni amb ació està inclosa en el Pla de Bar- Finalment, en el Ple del passat el Departament de Salut. Els ter- ris del Nucli Antic d’Artesa (finan- mes d’octubre es va adjudicar renys van ser adquirits en l’ante- çat al 50%). A més, també comp- l’ampliació i reforma del Centre rior mandat municipal i posterior- ta amb diners del PUOSC i una d’Assistència Primària (CAP), per ment cedits per a l’ampliació.

Artesencs a la Fira de Sant Miquel

la pàgina d’inici de la web de l’ACAP (www.agriculturade- A proximitat.com) hi llegim: “L’Associació per a la Conservació de l’Agricultura de Proximitat és una agrupació de petits productors pagesos i ramaders que han posat els seus esforços en comú amb la intenció de mantenir i promoure una agricultura de proximitat sostenible, ambientalment racional i econòmicament viable.” Tot seguit, s’exposa el motiu de ser de l’associació: “Satisfer con- sumidors que estiguin interes- sats en reconèixer la relació entre seu estand. A la foto podem veu- Els acompanyen a la imatge el la dieta i la salut, en desenvolupar re cares conegudes del nostre Jaume, soci del Julià, la Verònica la possibilitat de tornar a connectar municipi. El Nicanor Coscollola d’Algós, presidenta d’ACAP, i el amb la natura, en tenir un sentit de “Cosco” produeix formatge, mató Jordi Escribà, gerent d’ACAP. Tots pertinença a un grup i veure el i cabrits de qualitat a Tòrrec. El plegats participen en aquest projec- camp com una segona llar i, final- Julià Puig, pollastre de qualitat, de te engrescador a nivell de les ter- ment, en acceptar les condicions de l’Era, a Vall-llebrera i Vall- res de Lleida, per a vendre produc- funcionament.” llebrerola. I el Josep Galceran tes d’aquí i de qualitat per Internet, L’ACAP va ser present a la dar- “Mero”, conill de qualitat (“conill començant per un radi de 50 quilò- rera Fira de Sant Miquel amb el com cal”) a Baldomar. metres de Lleida.

la Palanca 7

MUNICIPIS La Festa Major de Vilanova de Meià

el 10 al 13 de setembre, Vilanova de Meià va cele- D brar la seva Festa Major, amb activitats i actuacions diverses dirigides a divertir el públic de totes les edats. La festa va començar el divendres, amb l’actuació a la plaça de l’Església del grup d’havaneres “Olla Barrejada”, cremada de rom i, a continuació, concert de rock amb els grups “Soultans” i “Name Out”, al pati de les escoles. El dissabte, Diada Nacional de Catalunya, i com ja es tradició en aquest dia, a primera hora del matí un bon grup d’excursionistes varen pujar fins al cim del Cogulló per fer la penjada de la senyera. A continuació, missa cantada. Enguany vàrem comptar amb l’excel·lent interpretació de der”, a càrrec dels actors Ramon germanor”, la qual va reunir un l’”Schola Cantorum d’Igualada”, Navarro i Maite Carreras. nombrós grup de veïns del poble. que va deixar bocabadat tot el pú- El dissabte, el ball de tarda i nit Per altra banda, també comen- blic assistent a l’acte. fou amenitzat per l’orquestra tar que, en aquests dies de festa, Durant el dia, entre altres actes “Rosaleda”. El diumenge i dilluns, Vilanova va poder gaudir de l’ex- diversos, hi va haver la interpreta- ball de tarda amb els grups posició itinerant “Els primers pobla- ció musical del “Ball Pla de Vilanova “Acuario” i “Duetto”, respectiva- dors de la Noguera”, exposició que de Meià”, esperada per molts ve- ment. tenia com a objectiu oferir una vi- ïns, a càrrec de la Cobla Triomfal, Com també comentem en una al- sió divulgativa de l’arqueologia i la la qual va aconseguir recopilar tra secció de la revista, durant els prehistòria de la nostra comarca, aquest vell ball després de molts dies de la Festa Major, l’Associació aquesta va estar exposada a la mesos de feina. Molts anys més de Dones “La Coma de Meià” va Sala d’Actes de l’Ajuntament de la tard, aquesta dansa ha tornat a so- dur a terme una tómbola benèfica vila. nar a la plaça Major del poble. Tot a la Sala d’Actes de l’Ajuntament a seguit, hi va haver un espectacle favor de la Fundació Ared i, per d’humor, també a la plaça Major, segon any consecutiu, el diumen- amb l’obra “Marit i muller, quin mer- ge organitzaren la “II paellada de Text i fotos: Iolanda Masanés

la Palanca 9

LA NOGUERA

Nou edifici judicial Montgai màgic Ja han començat les obres del nou edifici judicial de El cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre es va celebrar Balaguer, amb dos anys de retard respecte a les da- la 2a Fira de Màgia de Montgai. S’ha de destacar la tes previstes inicialment. Comptarà amb tres jutjats de jornada de divendres, quan uns 200 joves amb primera instància i instrucció, amb la possibilitat d’am- discapacitat van participar en uns tallers de màgia. La pliació a dos més en el futur. D’altra banda també s’hi inauguració de la fira, el dissabte, va anar a càrrec del instal·laran les dependències del Registre Civil, fisca- mag Lari. Durant els dos dies, una cinquantena de lia, forenses, equips tècnics, advocats i arxius. mags van actuar en els 18 espais que es van habilitar dins de la població. També s’hi va instal·lar un mercat Escola de vol a Tiurana màgic on els visitants van tenir l’oportunitat d’adquirir Des del 26 de setembre, Tiurana ja compta amb una tot tipus de productes relacionats amb el món de l’il·- escola de vol. Una empresa d’Alcolea de Cinca va pre- lusionisme. sentar una petició a l’ajuntament de Tiurana per a instal·lar-s’hi. Ja es compta amb una desena d’aspi- Premi Lleidatur per al COU rants a pilot d’avionetes. Per tal de poder desenvolu- El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha par la seva tasca, s’ha habilitat una pista de 300 me- atorgat al Centre d’Observació de l’Univers del tres de llarg i 25 d’ample amb un desnivell del 5%. Montsec un premi Lleidatur, en reconeixement a la promoció i l’impuls del sector turístic de les Terres de Fira-Tast d’Ivars Lleida. El premi va ser lliurat el 18 d’octubre a Solsona Ivars de Noguera va celebrar a finals de setembre la dins dels actes de la IX Nit del Turisme. quarta edició del Fira-Tast del Préssec. Hi van participar més de quaranta expositors locals i comarcals amb CINC a Balaguer més de 20 varietats de préssec, característic de la Durant aquests mesos de tardor s’està duent a terme zona, així com expositors que mostraven productes a diferents municipis catalans l’anomenat CINC, el elaborats amb aquesta fruita: sucs, melmelada, ge- Cicle de Cinema Infantil en Català, i s’hi inclou la ciu- lats, licors i fins i tot un combinat de préssec amb xo- tat de Balaguer. Aquesta iniciativa prové de la Secre- colata. taria de Política Lingüística i es va iniciar l’any 2001. Té com a objectiu ampliar l’oferta de cinema infantil Les Aspres del Montsec en català que actualment hi ha al mercat i potenciar Aquest és el nom de la nova associació que han creat l’hàbit de veure cinema en català. Fins a finals d’any, comerciants i empresaris de la zona del Montsec, des es podran veure pel·lícules que ja s’han pogut veure de Balaguer fins a Tremp, amb l’objectiu de dinamitzar als cinemes però que en la major part dels casos en- el territori a través de l’organització d’activitats diver- cara no s’han posat a la venda en DVD. L’altre cicle ses, sortides i tallers que generin moviment de visi- es duu a terme durant la primavera. tants. La seu de l’entitat es troba situada a Os de Balaguer. Anna M. Vilanova

la Palanca 11 ENTREVISTA Sergi de Meià, millor cuiner jove de l’any

ergi Company i Cas- va a caçar al meu iaio Emilio tells (Esplugues de i al meu tiet Mañé). El nom S Llobregat, 1977) ha me’l vaig posar fa 8 anys quan estat reconegut com a millor treballava al restaurant Reno cuiner jove de l’any 2009 per de Barcelona, on em van sug- l’Acadèmia Catalana de Gas- gerir que busqués un cognom tronomia. La seva família ma- més curt i més comercial que terna és originària de Vilanova el meu (Company) i llavors de Meià, de cal Tapis, on ell vaig triar el nom d’allò que puja sovint, a passar el cap de més m’agrada: (Vilanova) de setmana i les vacances. És un Meià. Fa uns anys vaig impul- gran ambaixador de la nostra sar unes jornades gastronò- terra i dels nostres productes. miques en el marc de la Fira És el xef d’un extraordinari es- de la Perdiu, que s’han dei- pai gastronòmic, pioner a xat de fer, bàsicament, per Catalunya i referent a nivell in- problemes d’agenda. M’agra- ternacional: “Monvínic”. La daria en un futur desenvolu- passada Fira de Sant par algun projecte que fes de Bartomeu d’Artesa uns quants Vilanova de Meià i de la co- afortunats vam poder veure’l marca un referent en agrono- en acció al taller-conferència mia i gastronomia ecològica. “El meló a la cuina”, on vam aprofitar per fer-li algunes pre- Vostè és un gran valedor guntes. dels productes de casa nostre restaurant no li donem im- nostra... Com valora la concessió del portància al menjar. Ben al contra- Defenso els productes autòctons guardó al millor cuiner jove de ri, ja que oferim una cuina amiga perquè conec en primera persona l’any per part de l’Acadèmia Ca- del vi, d’arrels profundes, amb una allò que es produeix a la zona talana de Gastronomia? selecció de plats per acompanyar d’Artesa i Vilanova, que és de pri- És una satisfacció molt gran, és un el vi inspirades en el receptari tra- mera qualitat. Els utilitzo per cuinar reconeixement al meu treball i a la dicional català amb un toc contem- a “Monvínic” i també els difonc allà meva trajectòria i també a la del porani. on vaig. Per posar alguns exemples meu equip. M’anima a seguir en- diré que al nostre restaurant el co- davant amb uns objectius que tinc nill prové de Baldomar, el cabrit i el molt clars: fer una cuina de base “Ser cuiner s’ha con- mató de Tòrrec, el formatge de tradicional, sense renunciar a la vertit per a mi en una Clua, les verdures i el meló de modernitat, sostenible i ecològica, Tudela de Segre, les tòfones, els basada en els productes autòctons forma d’entendre la bolets i la caça, provenen i de temporada, posant-hi passió, vida, és el que em majoritàriament de Vilanova i San- dedicació i arrels. dóna la felicitat.” ta Maria de Meià, etc. I dels vins, tenim diverses referències de la Resulta molt meritori que l’hagin Denominació d’Origen Costers del escollit millor cuiner quan vostè Segre. treballa en un restaurant on el El fet que el seu nom als fogons producte estrella és el vi (tal i sigui Sergi de Meià ja és tota una Com es va iniciar en el món de la com indica el nom de declaració d’intencions… restauració? “Monvínic”)... Vilanova de Meià és on hi tinc les És una cosa que porto dintre, de De fet “Monvínic” ha estat recone- arrels familiars, m’hi sento molt ben petit ja cuinava. A casa meva, gut pel diari Wall Street Journal com identificat, ja que des de petit hi he sempre s’ha cuinat i menjat molt bé. el millor wine bar (bar de vins) del passat molts caps de setmana i La sensibilitat pel que és bo i està món. Al nostre establiment dispo- estius. És on he vist com es cultiva ben fet em ve de la mare i de les sem d’una carta de vins amb 3.500 l’hort, es crien els animals de cor- meves àvies. De fet, encara avui referències provinents de tot el ral i on he viscut el món de la caça en dia, si tinc algun dubte sobre al- món. Això no vol dir, però, que al en primera persona (acompanya- guna recepta, truco la mare i li con-

12 la Palanca ENTREVISTA sulto. Ella tenia un restaurant coneixen la verdura o l’ani- i sempre que podia l’ajuda- Monvínic, un espai innovador mal des de que l’han plantat va. Als 14 anys vaig decidir o ha nascut. No té sentit cui- Monvínic (carrer Diputació, 249, Barcelona) que m’hi volia dedicar profes- nar aliments que vénen de sionalment, els meus pares és un centre divulgador de la cultura del vi, l’altra punta de món o que només em van posar una on hi ha diversos espais: biblioteca, wine-bar, han estat cultivats sense res- condició: que estudiés i em sala de tastos i espai culinari. L’aposta és pectar el seu cicle natural. Al formés acadèmicament. Ser aconseguir que el món dels vins d’arreu es- nostre restaurant hi entren di- cuiner s’ha convertit per a mi tigui lligat amb els productes d’aquí. ferents productes segons en una forma d’entendre la Entre els plats que s’hi poden degustar hi l’època de l’any en què ens vida, és el que em dóna la ha el conill de Baldomar amb tàperes i ciga- trobem i segons hagi anat el felicitat. les, els peus de porc amb pop, la perdiu de dia o la setmana al produc- caça de la Noguera rostida amb el seu suc, tor. Per posar uns exemples, Per arribar a ser un cuiner els ous al plat a la riojana i els arrossos del diré que comprem el peix de prestigi calen molts Delta de l’Ebre. fresc a uns pescadors que anys d’experiència i forma- cada dia surten amb la seva ció. Faci’ns cinc cèntims de la assistit a diferents seminaris culi- barca, i està clar que si hi ha mala seva trajectòria. naris impartits per Adrià i Arzak i he mar o el dia no ha estat bo, tenim Vaig començar a estudiar a l’Esco- sortit del país, on he treballat a més o menys peix. I el mateix pas- la Hostalera Sant Narcís de Girona Tolouse (França) i Alice Springs sa amb els pollastres, al restaurant i després a l’Escola de Restaura- (Austràlia), on a més de cuinar i hi ha setmanes que comprem 2, 4 ció i Hostalatge de Barcelona. Als d’estudiar la gastronomia del lloc, o cap pollastre, segons vagi l’engreix, estius i caps de setmana vaig tre- he après idiomes i he viscut expe- sense que el productor hagi de for- ballar a diversos restaurants de riències molt interessants. çar res. Barcelona i del Pirineu. El primer lloc on vaig fer pràctiques va ser al Quin és el secret de la seva cuina? En els darrers temps sembla que restaurant “El Rusc” de Puigcerdà. Jo sempre busco el producte fresc, els cuiners catalans s’hagin di- Durant aquests anys m’he mogut que sigui de temporada i que pro- vidit en dos bàndols, el de Santi bastant i he tingut l’oportunitat i el vingui del nostre territori. El 99% del Santamaria i el de Ferran Adrià. plaer de treballar al restaurant que comprem ve dels Països Ca- Es posiciona en algun? “Akelarre” de Sant Sebastià (Pedro talans. M’agrada tractar directa- Estem davant de dos genis de la Subijana), al “Racó de Can Freixa”, ment amb els productors, intercan- gastronomia, que han fet molt per- “Excellence” i “Reno”, entre d’altres viar opinions i deixar-me guiar per què la cuina catalana sigui interna- restaurants de renom. També he ells, que al cap i a la fi, són els que cional i estigui de moda. No es tracta de ser de l’un o de l’altre. Els dos són xefs de gran nivell i la tasca de l’un, no s’entendria sense la de l’altre. Fent un símil pictòric, podríem dir que Santamaria seria Goya, i Adrià seria Picasso. El primer va assentar unes bases que encara perduren avui en dia (els seus llibres de cuina són referents per a tots els cuiners). El segon ha donat un toc de genialitat a la cuina i l’ha convertit en una art reconegu- da mundialment.

Ha estat un plaer conversar amb el Sergi de Meià, un apassionat de la cuina que sap transmetre com nin- gú els valors de la gastronomia. Ens emplacem a veure’ns a “Monvínic”, on degustarem les seves exquisides creacions. Sergi de Meià en el taller “El meló a la cuina” durant la passada Fira de Sant Bartomeu, junt a Marc Solé, productor ecològic de “Cal Peretó” de Tudela. Foto: Ramon I. Canyelles Miquel Regué i Gili

la Palanca 13

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA Novetats d’octubre

ADULTS camí de França que deixaven la INFANTIL seva terra davant l’arribada de les El niño de los caballos. Rupert tropes insurrectes. Entre ells, PER ALS MÉS PETITS Isaacson. Ed. Urano nombrosíssims intel·lectuals i artis- Quan tenia tres anys, a Rowan li tes catalans, la majoria dels quals L’escombra de la bruixa. Teresa va ser diagnosticat autisme.Ni las compromesos amb Duran. Ed. Edicions del roure de terapias, ni el programa de les institucions republicanes. Can Roca educación especial, ni la desintoxicación alimentaria Dones de Lleida. De la restaura- producían ninguna mejora en él. Ni ció a la guerra civil. Textos de di- les teràpies, ni el programa d’edu- versos autors. Ed. Alfazeta cació especial, ni la desintoxicació Ofereix una aproximació a la situa- alimentària produïen cap millora en ció de les dones de Lleida del se- ell. Res... excepte una euga, Betsy, gle XIX i primer terç del segle XX. amb la qual el nen comença a desenvolupar un curiós vincle. A mi no se’m moren les plantes. Una manera divertida de conviu- re amb el món vegetal. Sílvia Burés. Ed. Angle Editorial A PARTIR DE 9 ANYS

Els defensors de Muskarrat city. GUIES DE LA GENERALITAT DE Geronimo Stilton. Ed. Destino CATALUNYA

- El Camí de Sant Jaume. Del Port de la Selva - Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat - El camí de Sant Jaume. De Biblioteca Joan Maluquer i Viladot C/ Escoles, 6 El viatge al poder de la ment. Els Montserrat a Alcarràs 25730 ARTESA DE SEGRE enigmes més fascinants del nos- - Camins de l’Abat Oliba. Viatge [email protected] tre cervell i del món de les emo- a la Catalunya de l’any 1000 Tel: 973400754 cions. Eduard Punset. Ed. Desti- - La Catalunya Jueva. Viatge per http://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com no les terres d’Edom - Pirineu Comtal. Un viatge pel De dilluns a divendres: de 16:30h Obesidad infantil. Nutrición naixement de Catalunya a 20:30h inteligente para tus hijos. Marta - Guia dels escenaris de la guerra Dissabte: d’10h a 13h Gonzalez Caballero. Ed. Fa del Francès a Catalunya. Comme- moració del 200 aniversari de l’ini- Préstec de llibres, revistes i ci de la guerra (1808-2008) audiovisuals - Verdaguer. Una geografia mítica Servei d’internet i multimèdia de Catalunya Connexió Wi-Fi

Activitats de la biblioteca

- 17 de novembre, a 2/4 de 6 de la tarda, l’HORA DEL CONTE per a nens i nenes de P4: L’estrella de la Laura i Les set cabretes. França 1939. La cultura catalana exiliada. Marta Pessarrodona. Ed. - 18 de novembre, a les 8 del vespre, xerrada-col·loqui amb l’escrip- Ara llibres tor de Ponent Pep Coll, Premi Sant Jordi 2007 amb el llibre Les se- Amb la Guerra Civil a punt d’aca- nyoretes de Lourdes i autor entre altres de El salvatge dels Pirineus bar, els ports dels Pirineus van veu- i El segle de la llum, llibres llegits al Club de Lectura de la biblioteca. re una llarga corrua de refugiats Activitat oberta a tothom.

la Palanca 15

EL CAP INFORMA Notícies del CAP d’Artesa de Segre

om ja sabeu, en el marc de nal, pacients en diàlisi, la Fira del Meló vàrem or- hepatopaties cròniques (hepatitis C ganitzar, amb la col·- crònica, cirrosi hepàtica), hemo- laboració de les Artesenques Acti- globinopaties i anèmies, asplènia, ves i de l’Ajuntament d’Artesa, el malalties neuromusculars greus o concurs gastronòmic “La nostra immunosupressió (incloses les cau- cuina tradicional i el menjar sa”. sades per medicació o pel VIH o Volíem fer palès que menjar sa no en els receptors de transplan- ha de ser avorrit i donar-vos a conèi- taments) i malalties que comporten xer una iniciativa que estem treba- disfunció cognitiva (síndrome de llant i en la qual us demanem que hi Down, demències i altres). col·laboreu: Recollim receptes de - Persones amb obesitat mòrbida cuina, vostres i dels vostres padrins, (índex de massa corporal igual o per tal de fer-ne una valoració superior a 40). nutricional i publicar-les en un llibre. - Infants i adolescents (6 mesos-18 Animeu-vos a participar-hi, totes anys) que reben tractament conti- tindran el seu lloc. nuat amb àcid acetilsalicílic, per la Aprofitem aquestes línies per possibilitat de desenvolupar una donar les gràcies a tots els que ja síndrome de Reye. hi vau participar com a concursants, - Dones embarassades (donades com a jurat, amb aportacions pels les especials condicions de l’emba- regals i altres, ajudant-nos a orga- ràs, es multiplica el risc de patir nitzar-ho tot... complicacions i avortaments). Volem des d’aquí donar les grà- b) Persones que poden transme- cies a l’Ajuntament per la sala del tre la grip a persones d’alt risc Centre d’Entitats Les Monges, que - Treballadors de la salut, incloent- vàrem utilitzar pel concurs i pel grup Campanya de vacunació hi els professionals sanitaris i d’educació a persones amb proble- antigripal parasanitaris. mes respiratoris, que va ser un èxit. Per vacunar-vos podeu demanar - Tots els treballadors d’institucions També anunciar-vos que hora als telèfons del CAP: d’acollida de persones d’alt risc: properament s’iniciaran les obres 973400011 - 973402196. residències geriàtriques o centres d’ampliació del CAP. Durant el Les persones que s’han de de malalts crònics. temps d’execució de les obres, se- vacunar son: - Personal que presta assistència gurament ens trobarem amb mo- a) Persones amb alt risc de com- domiciliària a individus d’alt risc (in- ments de manca d’espai, sorolls, plicacions fermeria, treballadors voluntaris, incomoditats... Esperem que siguin - Persones de 60 anys i més. etc.). el més lleu possible i ho empren- - Persones internades en instituci- - Contactes domiciliaris (inclosos drem pensant en les millores que ons tancades: residències els infants) de persones d’alt risc. ens reportarà a tots plegats quan geriàtriques, centres de malalts crò- c) Persones que realitzen serveis tot estigui finalitzat. nics, malalts mentals, etc. essencials per a la comunitat - Adults i infants - Policies, bombers, personal de amb malalties pul- protecció civil, personal que treba- monars o cardio- lla en emergències sanitàries, vasculars cròni- personal d’institucions penitenci- ques (inclosa la àries i d’altres centres d’interna- displàsia bronco- ment, etc. pulmonar, fibrosi Us recomanem la vacunació a quística i asma). tots els grups de risc i a tothom qui - Adults i infants vulgui. amb malalties crò- niques metabòli- ques (inclosa la diabetis mellitus), Equip d’Atenció Primària insuficiència re- d’Artesa de Segre

la Palanca 17 INFORME La natalitat a Catalunya i a Artesa de Segre. 2009

egons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya S (Idescat), després de tretze anys ininterromputs d’augments de la natalitat, l’any 2009 es trenca aquesta tendència. Així doncs, el nombre de naixements al conjunt de Catalunya passa dels 89.024 de l’any 2008 als 84.849 de l’any 2009, amb una reducció del 4,7% (vegeu Taula 1). D’aquests nounats, un 71,3% són fills de mares de nacionalitat espanyola i el 28,7% són fills de mares estrangeres (vegeu Tau- la 2). Pel que fa al municipi d’Artesa de Segre, i segons dades del re- Alumnes de la Llar d’Infants El Bressol, nascuts entre 2008 i 2009. Foto: Noemí Torras gistre civil, el nombre de naixements passa dels 43 de l’any 2008 als 34 de l’any 2009, amb una re- ducció del 20,9% força superior a la que es dona al global del país (vegeu Taula 1). Al nostre municipi destaca també, en relació al total català, que un 64,7% són fills de mares de nacionalitat espanyola i un 35,3% són fills de mares estrangeres (vegeu Taula 2). Aquesta major proporció de nounats de mare estrangera, es deu a la important presència al nostre municipi de població forana, que amb data 31 de desembre de 2009 superava el 25% (si us interessa saber el desglossament per nacionalitats, podeu rellegir La Palanca núm. 329 de febrer de 2010, p.9). La modificació en la trajectòria de la natalitat té relació amb la re- ducció dels efectius femenins en edat de procrear, ja que arriben a edats reproductives les generaci- ons buides nascudes als anys vui- espanyola, que mantenen estables ra. El segueixen en importància re- tanta, i d’altra banda, han disminu- els 22 naixements tant al 2008 com lativa, però amb proporcions molt ït les entrades de dones immigrants al 2009, però si que ha afectat, i més baixes, els col·lectius de naci- procedents de l’estranger. A molt, a les mares estrangeres do- onalitat equatoriana (6,5%), roma- Catalunya, la disminució de la na- nat que de 21 nounats al 2008 es nesa (6,1%), xinesa (5,7%), bolivi- talitat és més accentuada en ma- passa a solament 12 al 2009, amb ana (4,9%) i colombiana (2,9%). A res de nacionalitat espanyola que una reducció del 42,9%. Artesa de Segre, aquesta distribu- en les estrangeres, ja que la reduc- A Catalunya, entre les dones es- ció és substancialment diferent do- ció ha estat del 5,4% i del 3% res- trangeres, predominen els naixe- nat que el naixements de mare pectivament. Al nostre municipi la ments de mare de nacionalitat mar- marroquina solament representen disminució de la natalitat no ha roquina, que constitueixen el 33,7% el 8,3% (a l’igual que els naixe- afectat a les mares de nacionalitat dels naixements de mare estrange- ments de mare búlgara, maliana,

18 la Palanca INFORME equatoriana, senegalesa i lonesa, lituana, russa, argentina, sa crítica de població, hem optat per ucrainiana). Els majors percentat- moldava, bielorussa, boliviana i indicar a l’esmentada Taula 3 tots ges corresponen als naixements de maliana el 4,7%. els noms ordenats per data de nai- mare romanesa, el 33,3%, i mare Per acabar, farem una breu re- xement (podeu comparar els noms moldava, el 16,33%. Recordar (ve- ferència a l’onomàstica i compro- posats als nadons artesencs el geu La Palanca núm. 326 de no- varem que, pel que fa a Catalunya, 2009, amb els posats el 2008 si re- vembre de 2009, p. 18-19), que els noms més posats als nens nas- viseu La Palanca núm. 326 de no- l’any anterior els naixements de cuts el 2009 (vegeu Taula 3) han vembre de 2009, p. 19). mare romanesa assolien el 19%, estat Marc, Àlex i Pol; i en el cas de els de mare marroquina, brasilera i les nenes Paula, Laia i Júlia. Al nos- Josep Maria Sabartés i Guixés búlgara el 14,3% i els de mare po- tre municipi, i donada la poca mas- Geògraf

la Palanca 19 RETALLS D’HISTÒRIA El cinturó defensiu d’Artesa de Segre (II)

La resistència final La tipologia de les construccions edificades fou molt diversa: trinxe- res, nius de metralladores i refugis antiaeris (3), que finalment no po- gueren resistir l’encerclament que les divisions de l’exèrcit franquista practicaren a la magnífica obra d’enginyeria militar que havia de defensar Artesa de Segre i el seu nus de comunicacions. El 23 de desembre, al vèrtex sud-oriental del cap de pont de Tremp, a l’indret de l’Hostal Roig, s’iniciava l’ofensiva duta a terme pel Cos d’Exèrcit Urgell, de recent constitució, amb les divisions 61, 150 i 51 comandades pel general en cap Muñoz Grandes. Mentre aquestes unitats avançaven cap a la Vall de Meià i el port de Comiols, Espitlleres d’un niu de metralladores del cinturó defensiu d’Artesa de Segre (L-2), fotografiat altres divisions ho feien Segre l’any 2004. L’any 2010, aquest element patrimonial ha estat excavat i degudament documentat. Font: Arxiu fotogràfic Xavier Reñé amunt (4). Al cap de pont de Balaguer, a Cos d’Exèrcit que defensaven Bo- El cinturó defensiu d’Artesa de partir del dia 28, les unitats franquis- ada i ocupava una extensa franja Segre es veié envoltat d’unitats di- tes del Cos d’Exèrcit d’Aragó avan- fins a la ribera esquerra del Segre visionàries “nacionals”, uns 75.000 çaren sense trobar quasi resistèn- en direcció nord. El dia 3 de gener efectius ben armats i coberts per cia, puix que la 72 Divisió republi- s’ocuparia la localitat de Foradada, acció artillera i aèria preparatòria. cana s’havia replegat i havia dei- mentre que la 82 Divisió del mateix Fou impossible resistir més enllà xat un ampli sector al descobert. La cos d’exèrcit pentinava l’espai que d’aquell 4 de gener de 1939, quan 53 Divisió ocupava Cubells el 31 de havia quedat per cobrir entre les cedí aquella porta d’entrada que els desembre, mentre que la 84 del Divisions 84 i 53, i aquesta ocupa- “nacionals” havien d’abatre per Cos d’Exèrcit Maeztrazgo expulsa- va també el dia 3 la localitat de conquerir Catalunya (5). Amb tot, a va les unitats republicanes de l’XI Montclar. partir del dia 5, data en que es pro-

20 la Palanca RETALLS D’HISTÒRIA dueixen els violents contraatacs de poques Brigades que el comanda- ren després de 14 dies de ferot- l’Exèrcit Popular a l’indret del Mas ment republicà tenia disponibles. ges combats en els que hagueren la Peixera, obligant a retirar-se a la Malgrat la superioritat numèrica i de trencar les albirades defenses 150 Divisió que havia creuat el riu material de que disposaven, als de “lo Grealó”, constituint l’episodi Segre a l’altura d’Anya, es produ- “nacionals” els costà sang i fetge dels combats més violents que eix una reorganització de les for- avançar en aquells pocs quilòme- s’enregistraren durant l’ofensiva fi- ces republicanes entorn la 26 Divi- tres que separaven Artesa de nal de l’exèrcit franquista a sió (l’antiga Columna Durruti) i les Segre de Ponts, i ho aconsegui- Catalunya.

(3) La documentació consultada a l’Arxiu General Militar d’Àvila, relativa a l’informe del S.I.P.M. (Servei d’Informació i Policia Militar) d’octubre de 1938, de l’Exèrcit del Nord. Cos d’Exèrcit de Navarra. 62 Divisió; relativa a emplaçaments, casernes, carreteres i fortificacions de l’enemic; fa referència al contingut del Butlletí d’Informació del cos d’Exèrcit de Navarra, de data 26.5.1938, en el qual es citava textualment: “Artesa de Segre.- A dos o tres kilómetros de esta población existen trincheras de tierra y nidos de ametralladoras de veinte en veinte metros costruidas para barrer la carretera procedente de Balaguer”. El mateix document esmentat del S.I.P.M. de l’Exèrcit del Nord també fa referència a les defenses de la L-2 consolidades en data 14.8.1938, citant literalment, el següent: “Todas las immediaciones de Artesa de Segre están fuertemente atrincheradas. La línea exterior del sistema de fortificaciones pasa entre otros lugares por Vallebrera-Cero-Tudela de Artesa- Marcobau, continuado hacia el norte para cerrar en el Segre. Las fortifcaciones están constituidas por trincheras, nido de armas automáticas y refugios contra aviación. Las trincheras son de 1,60 ms, por 0,80 ms. En comunicación con los nidos y refugios. Los nidos son de forma circular, capaces para dos ametralladoras, costruidos sobre pozos de dos metros de profundidad, de cemento armado y con techo de un metro de espesor. Los refugios están excavados a cinco metros de profundidad y son capaces para una sección. En el terreno comprendido entre las carreteras de Artesa a Balaguer y de Artesa a Tàrrega, a la altura de Marcobau, en un espacio aproximado de tres kilómetros de frente, hay construidos 10 nidos de ametralladoras y 24 refugios. Todas las fortificaciones están alambradas con tres filas de piquetas.” Aquestes dades ens donen constància de la importància d’aquest cinturó defensiu que va habilitar refugis antiaeris per a protegir 1200 homes.

(4) El 27 de desembre, la Primera del Maeztrazgo ocupava la localitat d’Alòs de Balaguer i remuntà la vall del Segre. Abans, però, hagué de rebre la col·laboració de la 150 Divisió (l’antiga Marroquí. Unitat d’èlit que havia estat comandada per Muñoz Grandes) per tal de neutralitzar el cinturó defensiu de la Vall de Baldomar, on, després d’intensos combats, s’aconseguí avançar en direcció a la ribera dreta del Segre i s’ocupà el llogarret de Vernet el dia 3 de gener. L’endemà, la primera del Maeztrazgo creuava el riu Segre per dos indrets i ocupava Artesa, després d’una forta resistència protagonitzada per les Brigades republicanes.

(5) Benito Calveres (Cal Benet de la Florència d’Alòs de Balaguer), en una entrevista efectuada l’any 2004 a Rubió del Mig, m’explicà que malgrat que s’efectués la voladura del pont de Vernet i s’inundés l’horta, l’exèrcit “nacional” (1a Divisió Cos d’Exèrcit Maestrazgo) no va tenir cap problema en creuar el Segre pel sud de Baldomar i pel mateix Vernet. A més, el pont del barranc Senill no es va volar segons aquest informant, perquè l’encarregat de la voladura es va passar a l’últim moment al bàndol “nacional”, facilitant l’entrada de les tropes (84 Divisió Cos d’Exèrcit Maestrazgo) també pel sud d’Artesa.

Bibliografia - La Guerra Civil a Artesa de Segre i Comarca (autors varis). Associació Cultural la Palanca. Ajuntament d’Artesa de Segre. Consell Comarcal de la Noguera. Institut d’Estudis Ilerdencs. 2009. - Miralles Bravo, Rafael. Memorias de un comandante rojo. Madrid. Editorial San Martín. 1975. - Reñé Escué, Xavier. La Guerra Civil a les Valls d’Àneu 1936-1939. Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Memorial Democràtic. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, 2009 - Sans Sicart, Joan. Comissari de xoc. Crònica íntima d’una guerra que mai em vaig imaginar. Lleida. Pagès Editors. 2001

Fonts d’imatges i elements gràfics - Estampas de la Guerra, Álbum nº 4 “De Aragón al mar”. Bilbao. Editora Nacional. 1938 - Arxiu General Militar d’Àvila, c. 766, Cp.13 - Arxiu fotogràfic de l’autor Xavier Reñé i Escué Llicenciat en Història Investigador especialista en Patrimoni Memorial de la Guerra Civil

la Palanca 21

ESPORTS Lliga Catalana de Parapent a Vilanova

l passat 25 de setembre es corregut, el més ràpid va va realitzar una prova de la ser Toni Cabiscol, seguit E Lliga Catalana de Parapent de Juanma García i a Vilanova de Meià i, a continua- Carles Torres. ció, un sopar de clausura amb La prova va deixar la l’entrega de trofeus als vencedors classificació final de la de la Lliga. següent manera: 1r, El dia es va aixecar una mica Juanma García Guerre- tapat i ventós en alçada. Això va fer ro; 2n, Toni Cabiscol que els de l’organització ens ha- Català; 3r, Carles Tor- guéssim de ficar les piles de valent. res Massa. A primera hora tot era càlculs, me- A la general en clas- teorologia, reunió amb alguns pi- se sèries: 1r, Toni Ca- lots... per tal de poder plantejar la biscol; 2n, Carles Tor- prova, ja que hi havia els primers res; 3r, Vicente Gallart classificats apretats a punts. Així és Feria. que al cap d’una bona estona de Proclamat campió de teories, vàrem decidir pujar a la Catalunya: Juanma nova zona d’enlairament, descone- García Guerrero. guda per tots els pilots, ja que per Hem de remarcar primer cop es feia des de l’ermita l’esforç fet per l’Ajunta- de Meià. ment de Vilanova de Un cop arribats a l’ermita, diem Meià per tal de poder sí a la prova, quedant aquesta de tenir el nou enlairament la següent manera: i els accessos en con- - Enlairament: ermita de Meià dicions, ja que malau- - Star. Point: Sant Alís (Rúbies), on radament a quatre dies començava a contar la prova de la prova, va caure el xàfec de tenir a casa nostra una prova - 1a balisa: l’Ametlla del Montsec l’any, deixant tots els camins en un puntuable per la Lliga Catalana i el - 2a balisa: el Cogulló estat lamentable. Rànquing Nacional. - 3a balisa: Sant Alís (Rúbies) El Club Vilanova de Meià volem - Arribada: camp d’aterratge de donar públicament les gràcies a tots Club Vilanova de Meià Vilanova de Meià (Sant Jordi) aquells que van col·laborar i van fer Text: Rubén Masanés Fent un total de 42 km de re- possible que l’any vinent tornem a Fotos: Eva Maza

la Palanca 23 REVIURE LA MEMÒRIA Converses amb Melcior Solans (I)

ot va començar una tarda al general, no la feien servir gaire i té voltant d’unes tasses de el record que era un bon mestre. T cafè. Diuen que el millor El saludaven sempre que el veien cafè del món no és el de Colòmbia, pel carrer i el tracte era “Sr. Mes- ni el d’Aràbia, sinó el cafè xerrat. El tre”. personatge d’avui, i suposem d’uns dies, és el Sr. Melcior Solans Tor- Els jocs res, que va néixer en el sí de la fa- Els nens i les nenes jugaven sepa- mília Figuera d’Alentorn (vella). Es rats i no coincidien en sortir els 30 dedicaven a l’agricultura, a la viti- minuts al pati, als matins. Els jocs cultura i a les forques, i encara avui eren les “boles” o “picos”, que eren el vi de cal Figuera té un cert re- de ciment o vidre i es compraven a nom. A més, eren gent culta, que les botigues o als xavals. Es juga- els agradava llegir i estar assaben- va al “flendi” (es tractava de tirar tats del que passava al món. una bola i fer sortir les altres del Partint d’una història personal, dibuix, el jugador que perdia es teixida de vivències i anècdotes, quedava sense bola). intentarem reflectir l’entorn i l’am- Un altre joc era “els patacons”, bient del carrer de les diferents èpo- poble als 6 anys, com era precep- cartes velles que es tallaven en 4 ques de la vida del Sr. Melcior. Serà tiu en aquella època. L’horari era trossos iguals i es doblegaven, es una mena d’esborrany sense més de 5 hores al dia, de 8h a 11h i de plantaven darrere una pedra (el pretensions que recollir uns fets 14h a 16h. A l’hivern, cada escolar palet) i al tirar la pedra els patacons d’una llarga vida, fins arribar als portava llenya per a poder-se es- s’havien de quedar sense la pedra. nostres dies. Sempre ens ha agra- calfar. L’escola estava a la plaça de dat preservar la memòria, recupe- Dalt, davant de l’església. Consta- Records del poble d’Alentorn rar els fets del passat. va d’aules per a nens i nenes se- Va veure la desaparició de l’antic Per això creiem que una història parades. A la primera planta hi ha- cementiri, tocant a l’església, als individual és fruit d’una història per- via l’habitatge dels mestres, el ma- voltants dels anys 20. Estava so- sonal. I a l’inrevés. trimoni format pel Sr. Joan Ramírez bre la carretera. En aquest lloc s’hi i la Sra. Paquita. Ni els mestres ni va fer un passeig envoltat d’arbres, Els inicis els alumnes anaven amb uniforme acàcies, on hi van construir un mur Va néixer el 1913 i els seus pares ni bata. Les classes eren imparti- per tal que la terra no baixés a la es deien Pere Solans Irió i Martina des en castellà. carretera. Explica: “Aquestes acà- Torres Colom. Era el quart de cinc Cada alumne portava la seva cies ens va dir el Sr. Mestre que germans (Pere, Angeleta, Tonet, cartera penjada a l’esquena. Els tí- les havíem de cuidar i de regar Melcior i Josep). Als primers 10 tols dels llibres eren “El Manuscrit”, quan fos necessari. Va destinar un anys va rebre dos xocs que en cer- “L’Europa” i “El Juanito”, que eren parell de deixebles per a cada ar- ta forma el van marcar. Tenia 5 anys els llibres de lectura. Al matí es feia bre. Amb el company Pepe del Pa- quan els seus pares el van treure càlcul mental, lectura i geografia, i gès, ens va tocar un arbre i es va de casa perquè no agafés la grip a la tarda, dibuix i lectura. fer més gros que els altres perquè de 1918, que tants morts va provo- Els companys eren: els germans el regàvem més sovint”. car, entre ells el seu germà Tonet, Pepe i Ramon de Cal Pagès, els La pedra que es va treure del que gairebé no va conèixer. El van germans Lluís i Bep del Magre, el cementiri vell la van subhastar en- portar una temporada a casa d’uns Juan de cal Mansueto, el Juanet de tre els veïns del poble. Més enda- parents. Posteriorment, quan va ca l’Armengol, l’Armengol de ca la vant, hi va haver trobades de veïns tornar al caliu familiar, va compren- Brígida, els germans Jaume i Felip cada vespre i es discutia sobre te- dre els motius per portar-lo allà. de la Botigueta, el Jaumet de ca la mes del poble, de l’estat general, Després, als 7-8 anys, un ruc que Pauleta i el Tonet de la Sileta. sobre política... hi havia a la plaça li va etzibar una Quan es va construir el nou cam- coça que el va estabornir, però va La disciplina a l’escola panar de l’església, s’hi va posar recuperar el sentit en pocs minuts. N’hi havia molta. Si no obeïes el un rellotge que tocava les hores i que deia el mestre, aquest tenia els quarts amb les campanes. To- L’escola preparada una paleta, et feia esten- caven per anar a missa, per cele- Va començar a l’escola pública del dre la mà i et pegava al palmell. En bracions oficials, per anunciar la

24 la Palanca REVIURE LA MEMÒRIA mort d’algun veí... El campaner era tia del cor. També vivia amb la de gener. L’any 1922, una família el Jaume de la Brígida, el qual com Ramona Reig Solans, filla de la vinguda d’Amèrica del Sud, el a sacristà estava a les ordres de Mercè, una germana del pare”. Jaume Portí de Montadó, la seva Mn. Gabriel Segura, de Bellver de “A l’estada de 2 o 3 mesos a dona de cal Trudetes, dos fills i una Sió, que vivia a la casa parroquial, Montclar, jo anava a l’escola de la nena van estar en quarantena per prop de l’església. Va estar-hi fins meva tia, que feia de mestra de les evitar-los el contacte amb la vero- l’acabament de la guerra, ja que de nenes; però quan els nens sortien la. “Quan sortíem de l’escola, de primer el van amagar, però algú el al pati, jo sortia amb ells a jugar. l’estudi de la plaça de Dalt, ells es- va denunciar i el van matar. Això em va fer conèixer moltes fa- taven a la terrassa de casa seva i L’any 1925, a tocar l’església, al mílies de Montclar”. ens saludàvem amb senyals. Quan passeig dels arbres, hi van construir van estar guarits van venir a l’es- un transformador elèctric per a Les forques cola i ens vàrem fer molt amics”. conduir la línia que venia d’Artesa. “A partir del 10 anys, per les vacan- El va construir l’empresa del Sr. ces de Nadal, ajudava el meu ger- L’ambient social Granollers. mà Peret a buscar forques verdes En aquells anys, Alentorn era més que tallaven als pobles de Rubió, o menys com sempre ha estat. Una L’ambient a pagès Foradada, Montargull... Les forques petita part de la gent eren benes- La seva mare cuidava un hortet a la eren comprades i tallades pels tants i una altra part els que neces- partida “La Costeta”. Hi sembrava compradors al mateix arbre, que en sitaven jornals per a viure bé. Els pebrots, tomates, albergínies i, al aquest cas eren el meu pare i el un i els altres treballaven de valent. mes d’abril, d’aquests planters en feia meu germà”. Hi havia discussions polítiques, menats petits i els anava a vendre a “Sortíem de bon matí, fes el però no hi havia aldarulls ni bara- Vilanova de Meià i altres indrets. temps que fes, boira o gel. Anàvem lles al poble. Es murmurejava so- “Quan l’acompanyava, anàvem a amb carro, carregàvem les forques bre el que passava al Rif (Marroc), Vilanova, ella i jo, amb el ruc de casa verdes i tornàvem a Alentorn. Algu- i també dels successos de a vendre planters. A mi em pujava a nes vegades les forques eren ge- Barcelona, pel desastre de l’exèr- cavall i ella anava a peu. Els menats lades, però tot i no portar guants, cit espanyol a la batalla de l’Annual els portava el ruc a la sàrria”. aguantava el fred i les mans s’es- (Marroc) on moriren 10.000 sol- “Als 8-10 anys, els pares van calfaven al cap d’una estona”. dats, segons la premsa. decidir que acompanyés la meva (continuarà) tia, que era mestra de Montclar, pel Les vacances de Nadal seu estat greu de salut, ja que pa- Eren del 22 de desembre fins al 8 Bartomeu Jové i Serra

L’escola d’Alentorn (1926)

En aquells temps a Alentorn hi havia moltes cases i una prova n’és la quantitat de canalla que anava a l’escola (i només veiem els nens!). A la primera fila, asseguts, són tots desconeguts. A la segona fila, d’esquerra a dreta: desconegut, Josep Solans Torres, Armengol Armengol Armengol, un de cal Cinto, Pepe del Pané, dos desconeguts, un de cal Quim, desconegut, Marcelo de cal Melero, Jaume de la Torre, un de cal Caribet, un de ca l’Escapçat i un de cal Cortés. A la tercera fila: Josep Porta de ca l’Omedes, Ramon del Pagès, el Pasqual, el “Roig” de cal Portí, el mestre Sr. Ramírez (pare de l’actual metge d’Agramunt, Dr. Ramírez), un de cal Quim, desconegut i el Ramon del Mas d’en Pera.

la Palanca 25 TEMA DEL MES La variant d’Artesa: una aposta de futur

empre que hi ha un canvi guers també surten perjudicats per- de la variant de la N-II. Balaguer, important, una actuació in- què “algú dels bancs” i alguns ve- ara, està envoltada de carreteres i S novadora que trenca esque- ïns deixen tot el dia el cotxe a la encara demanen una autovia. Tot mes antics tàcitament acceptats per carretera i no s’hi pot aparcar. I el plegat, volen estar més ben comu- l’usatge i el costum, surten veus comerç se’n ressenteix, però això nicats. que criden a favor i en contra. ja ve de lluny. Tot i les seves contradiccions, Nosaltres hem volgut recollir-ne De temps enrere, els veïns de la vist l’enorme augment del trànsit algunes dels dos costats. Són punts carretera de Ponts es queixen de rodat, Artesa ha de rebre la variant de vista de la gent del carrer i no- que netegen la casa i “als tres dies com una oportunitat de créixer, com saltres no hi posem ni hi afegim res. torna a estar tot brut”. Als balcons, una molt bona aposta de futur. El Ho direm una mica barrejat. Hi a les finestres i a l’entrada hi ha comerç, com ha fet en altres llocs, ha qui diu que des de sempre el sutja que deixen els camions. haurà de buscar noves fórmules de problema bàsic de la carretera és També hi ha qui posa en relleu creixement i procurar, si cal, millo- des del Bar Segre fins al Banc el perill que representa, sobretot per rar la qualitat i el servei per tal de Santander. És un bocí de cases es- la gent gran i la canalla, tant de tràn- fidelitzar clients. A curt i a mig ter- tret pensat fa 100 anys, mentre que sit rodat, i sovint pesant, pel centre mini, estem convençuts que Artesa en els últims 40 anys el trànsit i els de la població. en sortirà beneficiada. cotxes s’ha multiplicat per 50 o per Artesa, des de sempre, una cosa Encara que la comparació sigui 100. També la mida del camions bona que tenia, per ser al centre, arriscada, fa anys que a Igualada s’ha allargat. era estar més ben comunicada que van passar per la mateixa situació i Algú diu que quan s’obri la vari- altres localitats com Tàrrega i avui n’estan molt contents. ant, en sortiran perjudicades les bo- Balaguer. I no cal dir que Agramunt tigues de la carretera, els forns i al- i Ponts. Text: Bartomeu Jové i Serra gun restaurant. Però aquesta veu Avui, Tàrrega ja fa anys que ha Fotos: Jesús Martí, Miquel Regué també diu que actualment els boti- descentralitzat el trànsit i disposa i Departament PTOP

La primera imatge és una visita d’obra del consellerNadal el 17 d’agost. Les següents són de diferents indrets de la variant, inclòs un ortofotomapa.

26 la Palanca TEMA DEL MES

LA FITXA Longitud: 3,5 km Amplada: 10 m Enllaços: 3 Grans infraestructures: viaduc- te de 90 m sobre el Senill Data d’adjudicació: 22/05/2008 Empresa adjudicatària: UTE Scrinser SA & Romero Polo SA Pressupost inicial de contrac- tació: 18,3 MEUR Pressupost d’adjudicació: 14,8 MEUR Inici obres: octubre 2009 Previsió acabament: juny 2011

la Palanca 27 PARLEN LES ENTITATS Associació de dones “La Coma de Meià”

’associació ha tingut un estiu entretingut amb activitats L molt diverses, algun que altre viatge i, com no, moltes ganes de passar-s’ho bé, intercanviar opinions, coneixements... El 17 de juliol, la xerrada “Com cuidar-vos a casa”, a càrrec de Pi- lar Sánchez, els mostrà les propie- tats curatives, medicinals, i altres, que pot tenir una planta com l’aloe vera i altres productes naturals. El 6 d’agost, un taller de sabó, com fer-lo, formes, colors, etc., els ensenyà quelcom més dels productes que tenim al nostre abast amb el dia a dia. El 18 d’agost va tenir lloc la pre- sentació de la Fundació ARED, or- ganització dedicada a la reinserció de dones i a qui enguany va anar destinada la tómbola benèfica que es va fer per la Festa Major de el públic, varen comptar en tot mo- L’associació de dones “La Coma Vilanova de Meià. Tot seguit i en ment amb una nombrosa assistèn- de Meià” fa palès el seu gran agra- acabar la presentació, un berenar- cia. ïment a les nombroses donacions sopar al bar de les piscines de Ja posats al mes de setembre i, d’obsequis per part d’entitats, co- Vilanova. en concret, pels dies de la Festa merços, particulars, que es varen Per tancar els actes d’aquest Major de Vilanova de Meià, les fer per aquesta causa i a favor passat estiu, l’associació va realit- dones varen organitzar la “II pae- d’aquesta fundació. A tots, zar una sortida a la Colònia de la llada de germanor”, que enguany moltíssimes gràcies! Fàbrica, on varen visitar l’obrador també comptà amb més d’un cen- de “Càrniques Pijuan”, on el Pepe tenar de persones; i com ja hem Pijuan els va preparar un exquisit i mencionat anteriorment, la tómbo- variat piscolabis després d’ense- la benèfica a favor de la Fundació nyar-los les instal·lacions. ARED, a la Sala d’Actes de l’ajun- Text: Iolanda Masanés Val a dir, que tots els actes pro- tament, en la qual aquest any es Fotos: Assumpció Novau i gramats, que estaven oberts a tot varen poder recaptar 2.025 euros. Antonio Conill

28 la Palanca PARLEN LES ENTITATS

Relació dels col·laboradors que han contribuït a l’èxit d’aquest acte benèfic

VILANOVA DE MEIÀ: Ajuntament de Vilanova de Meià, Bar Piscines, Bar-restaurant Cirera, Bar Cafè del Poble (Casal Municipal), Bar- restaurant Racó del Montsec, Cal Marcó, Parc Recreatiu Vilanova de Meià, Perruqueria Núria, Queviures Sala, Queviures Susana, Centre Excursionista de Vilanova de Meià, Cisco Garcia (artista), Cal Leonardo, Antoni “pubill”, Igramsa SL, Construccions Josep M. Sala, Penya Barcelonista de Vilanova i la Vall de Meià, Sinto Sala, Associació de la 3a edat “Verge de Meià”, Associació de dones “La Coma de Meià”, Cal Reguera SL, Farmaciola de Vilanova de Meià

SANTA MARIA DE MEIÀ: Hostal Montsec, Bar del Poble, Centre Cultural

GÀRZOLA: Club de bitlles Gàrzola

ARGENTERA: Casa de colònies Cal Petit

ARTESA DE SEGRE: Ajuntament d’Artesa de Segre, Adobs Perotxes, Bar Sícoris, Botiga Cal Cristòfol, Cafè del Poble, Pub Trébol, Bar Jubete, L’Hortet, Assegurances Clotet, Caixa Penedés, Cal Rellotger, Cal Sisquet, Calçats Maribel, Carnisseria J. Morera, Carnisseria Pijuan, Carnisseria Pilar Capdevila, Casa Artigues, Casa Mianes, Confeccions Clotet, Detalls, Farmàcia Aldavó, Artesa Solidària, Elèctrica Aldavó, Electrodomèstics Llagunes, Estanc Massana, Ferreteria Capell, Flors i Plantes Joana, Forn Vilanova, Foto Joan-Promovídeo, Fruites Capell, Fruites i Verdures Pedrós, Merceria Capricis, Merceria Teresina Aumedes, Mobles Llobet, Modes Ribes, Olis Macià, Peixa- teria Irene, Perruqueria Dolors, Perruqueria Lluïsa, Quitxalla, Expert Ràdio Mateu, Supermercat Condis, Antiguitats Sant Jordi, Göteborg, Aquí Natura, Cal Calderer, La Caixa, Prefabricats Lleida, Biblioteca Municipal d’Artesa de Segre, Subministres Jovell, Mapfre, Peixateria Camats, Floristeria Eleonor, Pub-restaurant Jack’s, L’Eixida, Bar Segre, Mobles Giribet, Serradora Guàrdia, Auto-escola Miró, Disco-bar Halley, Hostal Muntanya, Auto-taller Gardela, Ecotenda, Ibercaixa, BBVA, Artesenques Actives, Forn Solé, Only Moda, La Rulina, Mobles Ros, Cal Rellotger-Expo, Supermercat Vila, Vins Galceran, Gimnàs Altis, Fusteria Giribet, Instal·lacions Calvet Baella, Forn Serra, Tallers Llagunes Expomàquines-Citroën, Cal Forcaire, Perruqueria Montse, Perruqueria Imma, Centre Bell-Art, Estació de Servei R. Farré, Cafe- teria-restaurant Cal Manel, Tallers Josep Moya - Peugeot, Eurosomni - Palau del Descans, Òptica Marín, Modes Sandra, Instal·lacions Galceran, Mobles Vilanova, Perruqueria Jou, Conills Caubet, Jorper’s

MONTBLANC: Viatges Equador

SANT MARTÍ DE BARCEDANA: Can Roca

Festa de Tardor a Tudela

a 6a Trobada d’Intercanvi de llana de sardanes. Plaques de Cava i 6a de La matinal va finalitzar, com és L Puntes de Coixí, malgrat un tradicional en aquests esdeveni- matí de boira i bastant fred, es va ments, amb una popular i animada celebrar en una plaça de les esco- rifa que va repartir premis a dojo. les que es va anar omplint de col·- No vull acabar aquesta crònica leccionistes i puntaires a mida que sense destacar i agrair la col·- avançava la jornada, presentant a laboració del poble, sense la qual migdia un magnífic aspecte. la celebració d’aquesta diada no En aquesta edició, per la com- hagués estat possible i que ens pra d’una ampolla de cava amb una anima a preparar la propera Festa placa especial de tiratge reduït de Tardor 2011. s’obsequiava amb una “Pirula” (placa que no ha estat embotellada) on A mig matí i de manera espontà- es representava la façana de l’es- nia, veïns del poble i participants de Albert Gàndara glésia de Sant Pere. la trobada van improvisar una rot- Cal Quima

la Palanca 29 VIDA SOCIAL Aparador guanyador del concurs de la Fira

En la darrera edició de la Fira de Sant Bartomeu, el guanyador del concurs d’aparadors organitzat per l’Associació de Comerç i Serveis va ser Cal Rellotger. El disseny de l’aparador va ser dirigit per Teresa Porta, amb la col·laboració d’Enriqueta Valls, Yolanda Massana i Josep M. Guillaumet.

Campionat de botifarra de la Festa Major

En el XVI Campionat de Botifarra celebrat en la passada Festa Major d’Artesa, els resultats del nou sistema triple de competició van ser aquests. Champions Lliga Copa

1r - Josep Baró i Serafín Enrique 1r - Pere Ramon i Carlos Guàrdia 1r - Jordi Aumedes i Xavier Hervàs (dreta) (extrems) (dreta) 2n - Xavier Puigredon i Gerard Vila 2n - Carles Isanta i Pere Porta (cen- 2n - Ramon Novell i Joan Farré (es- (esquerra) tre) querra)

30 la Palanca PARLEN LES ENTITATS Del Berguedà al Solsonès i la Segarra

a sortida cultural del senyorials entre les quals dissabte 18 de setem- s’han documentat els comtes L bre va començar a la d’Urgell, Cardona, els petita població de Montmajor. Sacirera i els Agulló-Pinós, Aquest petit llogarret del Ber- marquesos de Gironella. guedà té dos museus, el més En un lloc estratègic podem important dels quals és el Mu- trobar la Torre de Lloberola, seu d’Art del Bolet, únic a tota construïda en diferents eta- Europa. Aquest museu s’ha fet pes. La primera construcció realitat gràcies a la donació de data del segle X i era de plan- la ceramista Josefina ta trapezoïdal; la segona és Vilajosana, la contribució de del segle XI, afegint un folre l’Ajuntament de Montmajor i exterior, la va transformar en l’aportació de la Comunitat una de nova, quadrada amb Europea a través de la Gene- Museu d’Art del Bolet (Montmajor) angles arrodonits, element ralitat de Catalunya. Fou inaugurat taule barroc del segle XVI. El pri- que facilitava una millor defensa. el 18 d’octubre del 2003. El Museu mer cap de setmana d’octubre s’hi En aquesta segona fase també es d’Art del Bolet és un espai destinat celebra la Fira del Empelt, que ocu- va reforçar tota la cinglera. La part a acollir una mostra de més de pa una superfície de 1000 m2. L’any mes antiga es preromànica, men- dues-centes espècies de bolets fets passat hi assistiren unes 3000 per- tre que part de la muralla que tan- de fang, disposats en vidrieres i sones. A la mostra s’hi poden veu- ca per la part nord podria ser islà- amb una decoració natural que rere objectes antics, treballs de fus- mica. corda un bosc. teria, herbes medicinals, olis i sa- L’església parroquial de Sant La Parròquia de Sant Sadurní és bons artesanals. Una mostra d’ofi- Miquel és dels segles XVII i XVIII. en un bell indret de la comarca pre- cis. La fira també compta amb im- El 16 d’agost de 1936 va ésser cre- pirinenca del Berguedà i alberga el plicació de les associacions i enti- mat un retaule barroc del qual no- nou Museu Etnològic de tats del municipi. més se’n conserven algunes imat- Montmajor, que conté nombroses Per finalitzar, vàrem visitar el ges. Diuen que els responsables de peces d’interès del tradicionari de nucli medieval de Lloberola. Aquest l’incendi porgaven les cendres per la pagesia, avui en desús però que petit llogarret pertany al municipi de si de cas hi apareixia or. han estat part importantíssima de Biosca, a la comarca de la Segarra. Al cementiri medieval, destaquen la cultura del cultiu, el segar i el El poble apareix dominat per les dos sarcòfags gòtics, pertanyents batre; així com també peces de lle- restes del castell i l’església parro- als Sacirera, família noble de nyataires i efectes de la vida quoti- quial de Sant Miquel. Del castell, Cervera, els membres de la qual diana, des de bressols a bastons, documentat des del segle XI, en van esdevenir, cavallers, senyors, coberteria, cristalleria, etc. Un altre resten diversos murs i una torre de virreis i batlles. dels seus atractius és el nou jardí, planta quadrada construïda amb Bé, fins a la pròxima, en què ens ornamentat amb innumerables plan- una tècnica del segle X. Aquesta endinsarem al món de la geologia. tes florals, aromàtiques i eines de fortalesa, juntament amb un poble, cultiu, adaptat per acollir nous i pre- va pertànyer a diferents famílies Francesc Gessé ciosos hostes; atenció!, amb cura, paciència i molt amor diari per part del Mn. Josep M. Armesto i Miró. Sobre les dues del migdia vàrem arribar a l’Hostal Nou, que pertany a Llobera, un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les tres entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Per bé que no oficialment, la capital del municipi cal ubicar-la a l’Hos- tal Nou. Desprès de dinar en aquest lloc, vàrem visitar l’església de Sant Martí, on hi ha un interessant re- El castell i l’església dominen sobre Lloberola

la Palanca 31

COSES DEL BRIMERO Històries de la guerra (V)

l campament de San finestres i mataven els presos dins matar ningú més. Gregorio, a Saragossa, hi dels pavellons. En un mes en van Us vull contar un cas. Un dia em A vaig estar 5 mesos. D’allí matar 18, tots a dintre, i van ferir trobo aquell andalús que em va ens porten a Santander, al quarter un noi. salvar la vida quan ens anaven a d’infanteria de Santoña. Allà hi vaig Lo metge estava curant aquest afusellar. Ens vàrem fer molt amics. passar un mes. noi a la infermeria. Davant dels Jo portava dos amics, un molt fei- En aquest lloc hi va haver uns sentinelles hi havia un passadís i xista que deia: “Un día voy a matar accidents ordenats pel “jefe” del una finestra. Per allí va entrar la a tu paisano”. Li vaig fer entendre camp. Resulta que les garites dels bala que ferir lo noi. Llavors, lo que després l’afusellarien i a l’altre sentinelles eren a la muntanya, metge ho va denunciar a les au- el vaig avisar que no s’acostés. Així davant dels pavellons dels presos. toritats i van canviar el coronel del vaig evitar que passés res. No et podies acostar a menys d’un camp. L’anterior havia donat or- Aquesta és la guerra del Brimero. metre o dos d’una finestra. Los sen- dre que si en mataven algun, vo- tinelles, tal com anaven pujant la lia que caigués al pati per a pro- serra, es trobaven al nivell de les var que s’escapava. Ja no es va Ton Bonet

Club de Lectures Artesenc es complau en convidar-vos als següents actes Grup de Teatre d’Artesa 7 de novembre a les 19:30h a la Dàlia Blanca Una cosa absurda: un poeta líric 26, 27 i 28 de novembre a la Dàlia Blanca homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres amb la intervenció del Representació de l’obra Grup de Teatre d’Artesa Coses de dones i d’Anton Not, professor i crític literari comèdia recomanada a partir de 13 12 de novembre a les 22h anys a la sala La Capelles de l’edifici de Les Monges Dies 26 i 27 a les 22h Presentació del llibre “Les vides d’Eduard Aunós” Dia 28 a les 18h Una apassionant vida política entre la Monarquia i la Dictadura (1894-1967) Organitza: Artesenques Actives a càrrec del seu autor, el polític i escriptor Josep Varela i Serra

la Palanca 33 MIDA I VIRACLES Macarrons a la Bolonyesa (II)

s el primer que vols pregun- tar quan arribes a la ciutat É on es va fer el pla que ha capficat a milers d’estudiants durant mesos: com es fan, de veritat, els macarrons a la bolonyesa? Ho hem de descobrir!! Com us anava dient, donat que no vaig trobar espai per a seure, vaig usar el cap, que no molt sovint ho faig, i vaig trobar la solució: maleta dreta, segura ella, la vaig em- prar com a seient improvisat, i en realitzar l’acció i seure’m, vaig fitar el meu veí-escalfa-banc-doble amb ulls d’inquisidor, però sense donar- li cap importància. Ell em tornà l’in- terès desinteressadament, i crec que l’home en aquell moment s’es- Sa Piazza Maggiore - Bologna perava que em rellisqués la maleta esdevenir una bona dieta per apri- a l’ordre del dia. Està núvol, fa fred, i caigués estrepitosament al terra, i mar-se, si no ho proves, és clar. hi ha fins i tot una mica de boira. així compliria el sentiment que ha- Però jo no perdo l’esperança, Itàlia Això és el Nord d’Itàlia, la Itàlia in- via tingut abans, el d’atreure l’aten- té sorpreses: m’ofereixen uns bas- dustrial. Una gran diferència amb ció de tot ser vivent. No va succeir tonets de pa amb rosmarino imbri- el Sud, potser provocada pel clima. així, el meu seient va provar ser cat, què serà això? Huum, què bo!! Potser sí, que si no hi fa sol, la gent robust, i per tant l’individu va tornar Doncs rosmarino, ni més ni menys treballa més, és més esforçada. Si a la seva iniquitat i jo vaig poder que romer, romaní, en fulles, peces fos així, el nostre poble està ple de atendre còmodament –com a anò- senceres, barrejat amb els basto- campions del dur treball, donat que nim vencedor– les meves servituds nets de pa. Exquisit, i amb ingredi- som guanyadors, en el tema de la mentre esperava, no pas cap cita ents molt nostrats… Per què no es boira. pròpiament dita, sinó la concordan- fa a Artesa, un pa com aquest? I ja El primer dia, a l’hora de dinar, ça en el temps: una concordança que hi som, perquè no aconseguim he de triar entre innumerables plats, entre el meu metabolisme orgànic, guanyar la pizza amb la nostra sa- i fins i tot se’m proposa fer un do- i el tècnic, el de l’avió, amb portes borosa coca de recapte? Només es ble: un primer i un segon. Doncs obertes i dipòsits plens. És a dir, tracta d’envoltar-la d’un pessic de no, em conformo amb un de sol, i que pogués finalment embarcar-hi llegenda, una mica d’imatge i un trio de seguida: uns gnochis amb i deixar-me de punyetes. molt d’empenta. bolets, super bons. Els gnochis són La situació, però, tenia visos de Arribo per fi a destí, encara prou pasta amb “pasta” de patata dins, no defraudar: l’escala es va demo- íntegre. No em queda altre remei, “pommedeterre” per entendre’ns. rar durant 30 minuts més que els sóc un paquet de missatgeria, amb Una barreja que només els italians m’eren assignats, i afrontava doncs l’única diferència que no em poden podien aconseguir: el blat i la mo- el segon avió de Roma a Bologna apilar, m’han de donar menjar i dei- desta patata, maridats al costat d’un amb una certa gana, donat que els xar-me fer les meves necessitats, i bolet. Natural com hi ha món. Si és bocates que donaven a bord no a sobre m’han de somriure. Als pa- que l’home ve de la patata, ja ho omplien cap pap. Vaig demanar per quets de Seur ningú els somriu. sabeu. beure, per curiositat, l’Arancia ros- Potser caldria. Arribarien més sen- M’escapo prou bé fins aquí, tot i sa, que semblava un suc de taron- cers, els paquets de missatgeria, si que m’acabo tots els bastonets dis- ja, però… de color vermell. Em pre- els féssim un somriure? Crec que ponibles, que a Itàlia són llargs i es guntava què tindria de natural ho hauríem de provar, almenys ens fiquen en un vas, a disposició del aquell suc. D’altra banda, vaig evi- sentiríem nosaltres mateixos més respectable, i que acostumen a tar gran part del que s’ofereix en a gust. durar més d’un àpat si no hi apa- un avió, per la poca confiança que Em recullen i comença la jorna- reix cap artesenc que se’ls enfili tots dona. Cafè de garrafa, te que no da. A partir d’ara, parlar i defensar- per la gola. Finalitzat l’àpat, per tant, arriba, mantega per tot arreu. Pot me amb el meu itàlia socarrimat és el comensal corresponsal em pro-

34 la Palanca MIDA I VIRACLES posa unes postres, i jo que no vull de fer un aperitiu-sopar en un petit decebre’l, li dic que el millor Per què no es fa a Artesa, plat. Sembla bona idea, i a més mascarpone… que és el que “me un pa com aquest? I ja compartida pels clients del local. pone” serà per mi a la taula. La de- que hi som, perquè no Per tant, ja tenim una cosa més cisió complicada, entre un tiramisú aconseguim guanyar la apresa: si vols “ensaladilla”, paga i i unes profiteroles amb xocolata, va “pilla”. quedar resolta pel primer, tot i que pizza amb la nostra sa- S’acaba la nit de “farra” a la ciu- va ser compartit finalment: consci- borosa coca de recap- tat, ben aviat ens dirigim al meres- ències tranquil·les. Ah, i el cafetó per te? cut descans. La ciutat fosca, ofe- arrodonir l’àpat de sociabilitat. reix noves sorpreses, monuments Vaig fer bé de no demanar la cats pels visitants de diferents pa- de ciutat ral, però no hi dediquem pizza, perquè a l’hora de sopar, la ïsos del món que vénen a conèi- més temps i cloem el dia amb ale- cosa anava de pizza. Però abans xer les novetats en ceràmica, etc. gria i joia. de la pizza, una visita al nucli antic Durant la setmana que hi vaig es- L’endemà, ben aviat, i desprès de Bologna, el centre de les mil portar jo, no havien vingut els visitants, del cafè matinal, toca fer quilòme- xades. Realment “bellina”, com di- o sigui que hi havia lloc a tot arreu tres. Fem via no sé si cap al sud o uen ells. Podies fer un bon passeig i no pas gaires cues. I llavors em cap al nord, però de fet és ben bé sense mullar-te la closca, de porxo vaig quedar bocabadat: en un bar igual. Torno a ser un paquet de mis- en porxo i tiro perquè em toca, en- o pub que ben bé podria ser un satgeria autònom (de moment en- tremig de moltes universitats, la se- com els d’Artesa, hi havia una can- cara no independent), traslladat gona població de la ciutat, una ciu- tonada amb un prestatge ple “just-in-time”. Un cop transcorregut tat també industrial i molt rica, se- d’amanideta, “ensaladilla” russa i el temps necessari, arriba l’hora de gons els nadius. Vaig poder-ho com- altres menges. És de plàstic? dinar i anem a un restaurant de provar, donat que els preus dels S’han tornat boigs, aquests ro- menú. Però per saber que hem de bars i restaurants podien superar mans? Què fa la gent picant de la menjar de menú, millor us ho expli- tranquil·lament els dels llocs “xics” muntera de suculent i truculent ali- co la següent vegada, que hi hau- de Barcelona. ment? Res, no passa res, estimats, rà més gana, no us sembla? Ciutat de fires, té infraestructura és pràctica comú aquí, afegint uns Apa, salutacions. per a aguantar els tsunamis provo- euros al preu de la teva beguda, Joan Giribet i Carlí

la Palanca 35 FA 25 ANYS Octubre de 1985

i alguna cosa es pot desta- trams: C-13, C-26 i C- car d’aquest número és la 14 (Lleida-Adrall). S creixent preocupació per La secció acaba l’aigua, com queda evidenciat en amb un recull de re- l’editorial, els articles del camp i un franys de la tardor. informe. CAMP. La secada, PORTADA. La imatge no deixa de Jesús Santacreu, lloc a cap dubte, ja que es tracta ens presenta una del cartell d’aquella Setmana de la anàlisi de la pluvio- Prudència de fa 25 anys. metria dels 20 anys EDITORIAL. El títol no deixa lloc anteriors, arribant a la a dubtes sobre el tema: La terra té conclusió que els set. El que queda clar és que això anys més plujosos de les sequeres és un fenomen d’aquest període van que, quan es dóna, sembla com si ser el 1972 (760 mm) no n’hi hagués hagut cap altra i el 1969 (710 mm), i abans. els més secs el 1980 LOCAL. La Informació Municipal (325 mm) i, amb consta d’una pàgina amb la relació menys de 400 mm, el de factures del mes de setembre. 1967, 1974, 1976 i 1983. En el Noticiari Local Josep M. Embassament de Solans ens parla de les obres de Rialb? Expliqueu- restauració que s’estan duent a ter- vos, si us plau, signat me a les esglésies de Sant Feliu per Joan Aranès i d’Alòs de Balaguer i de Santa Maria Clua, planteja una de Cubells, dels actes de la Diada sèrie de dubtes rao- Nacional i de la Festa Major a nables sobre les pos- Artesa, del resultat negatiu de la sibles conseqüències prospecció (havent arribat a 4.500 negatives que podria m de profunditat) en la recerca de tenir la construcció de petroli o gas de Vilanova de Meià, l’embassament de Rialb. Acaba URBANISME. En l’article Trami- dels nous equipaments de la Creu deixant clar, però, el seu tació a seguir en el procés d’apro- Roja (ràdio i ambulància) i de les posicionament: “No m’oposo a ulls vació de les Normes Subsidiàries obres d’ampliació de la biblioteca clucs a la construcció de l’embas- de Planejament s’explica, de ma- municipal d’Artesa. sament”. nera senzilla i esquemàtica, les di- COMARCA. Ferran Sánchez ACTUALITAT. La setmana de la ferents fases que havia de seguir Agustí, en el seu article Els dino- prudència és l’article que ocupa les aquest procés: consulta pública, saures a prop de casa nostra, ens dues pàgines centrals i que ve sig- aprovació inicial, aprovació provi- parla d’aquests extraordinaris ani- nat per Miquel Coll i Alemany, cap sional i aprovació definitiva. mals desapareguts fa 65 milions de servei de Prevenció d’Incendis ASSOCIACIONS. CENG (bran- d’anys i de les restes que se n’ha- de la Generalitat. Comença dient: ca de muntanya), Museu del via trobat a la Conca de Tremp. Al “Si la gent fos més prudent, sens Montsec i Associació de Joves és final, planteja la possibilitat que se’n dubte s’evitarien molts accidents de el títol que es va utilitzar per expli- pugui trobar a la Vall d’Àger i a la tota mena”. En promoure aquesta car el projecte “Vies de natura del Coma de Meià. El temps li ha do- setmana, entre el 21 i 27 d’octubre, diumenge”, que consistia en excur- nat la raó. l’administració tenia com a objec- sions de caire científic i esportiu En l’article Foradada. La C-1313, tiu en convertir-la en una autèntica realitzades durant els diumenges al Jaume Armengol expressa la satis- tradició. Sobre les dates, l’autor ar- matí. No sabem per què, l’article ve facció per les obres de millora que gumenta que “La vida als països acompanyat d’una imatge que cor- la Generalitat anava fent al llarg moderns ve més influïda pel canvi respon als escoltes, que no partici- d’aquesta carretera que uneix de curs escolar que pel canvi d’any” paven en la iniciativa. Lleida i Andorra, aleshores anome- i també que “l’estiu és un temps de CIÈNCIA. Informàtica/Electròni- nada C-1313 i avui dividida en relaxació”. ca és un article amb el qual es pre-

36 la Palanca FA 25 ANYS tén “iniciar una modesta sèrie dors, el qual fa una rèplica molt dura divulgativa sobre informàtica i elec- LA FITXA per les acusacions rebudes respec- trònica”. En aquest mes es fa un te a l’adjudicació del “coto” de caça repàs dels diferents avenços des Número: 46 d’Artesa. És una carta complexa, la de Pascal (1642), amb la seva mà- Data: octubre de 1985 intenció de la qual podem resumir quina de càlcul, fins a Kindall (anys Preu: 75 ptes. en aquesta frase: “Así es que si han 1970), que treu el primer micropro- Pàgines: 24 leído detenidamente, la verdad, no cessador (Intel 800). veo el conflicto por ningú lado, INFORME. Joan Aranès i Clua nua escrivint sobre temps passats. aparte de su personalísima ens ofereix un article molt vinculat En aquesta ocasió ens remunta als interpretación de los hechos”. amb el que publica a la secció temps en què s’anava a la verema HUMOR. L’acudit de Quimet i CAMP d’aquest mateix número: La amb tota la família damunt del car- Cosme tanca la revista compartint potabilització de l’aigua. Després ro i en fa una descripció amb el seu contraportada amb un anunci. Gai- de presentar el creixent problema característic estil. El títol de l’article: rebé sembla un acudit d’avui dia, de la contaminació de la xarxa d’ai- “Vi bo de Guàrdia-Roja i tots els ter- ja que fa referència als problemes gües, ens descriu les etapes més mes comarcals d’Artesa de Segre”. entre el Govern català i Madrid. I importants del procés de potabilit- Tot seguit, una carta en castellà és que hi ha coses que no canvia- zació, primer, i ens explica com que ocupava gairebé dues pàgines: ran mai. s’ha de tractar l’aigua dura (o crua), La Sociedad de Cazadores “Roc del després. Cudós” aclara y razona. Ve signa- CARTES A LA REDACCIÓ. El da per Benito Pijuan Badia, com a Brunet d’Artesa, incansable, conti- president de l’associació de caça- Ramon Giribet i Boneta

DE COLLITA PRÒPIA Escandalós!

scandalós! Aquest seria el ti- tot havent aplicat la puja de l’IPC, de pessetes) per continuar fent “bu- tular que jo posaria a la no- és a dir gairebé 2,5 milions d’euros llir l’olla” de la seva ineficàcia i de E tícia que acabo de llegir en (416 milions de pessetes) més que la seva mediocritat! És clar que un diari: “La Generalitat gastarà 26 quatre anys enrere. Ara bé, els aquests diners asseguraran el fu- milions d’euros en les properes sous, les pensions, el diner per ar- tur a consellers, diputats, senadors, eleccions autonòmiques catalanes, ribar a fer front a les despeses quo- presidents, sotspresidents, asses- un 9,8% més que fa quatre anys, tidianes de milions de persones, sors, alts càrrecs etc., per mante- el Conseller de Governació justifi- això cal rebaixar-ho, congelar-ho, nir-se en el seu lloc el temps ne- ca aquest increment per la pujada suspendre-ho... total, això no és tan cessari per poder gaudir d’una pen- de l’IPC dels últims quatre anys”. important com poder fer una bona sió vitalícia, que no sé si serà refri- En canvi, no fa pas gaires me- campanya electoral! gerada o congelada, però que de sos la premsa ens bombardejava Que tenim funcionaris ben segur els donarà per poder ar- amb titulars com: la reducció de les mileuristes? Que les empreses pa- ribar fàcilment a final de mes. retribucions del personal del sector guen impostos per tots els costats? Del tema de les pensions de la públic d’un 5% de mitjana l’any 2010 Que els pensionistes amb prou fei- resta dels mortals val més que no i la congelació dels sous el 2011, la nes arriben a final de mes? Que en parlem! Segurament haurem de suspensió de la revalorització de les l’educació i la sanitat necessiten fi- treballar fins que “el cos aguanti” i pensions (totes) pel 2011, etc. nançament? I això què importa?!?! llavors podrem disposar d’una al- Si comparo les dues notícies, ar- Ara el més important és repartir cla- moina que ens donarà l’Estat pels ribo a una conclusió: o els polítics vells vermells, pins, enganxines, molts anys cotitzats! Gràcies, polí- han perdut del cap, o l’hem perdut caramels, fulletons, tríptics, revis- tics. nosaltres en votar-los i seguir-los tes, croissants, entrepans, gorres, Tot plegat és, com deia, escan- el joc, o tot plegat! barrets... i sobretot guanyar vots, dalós... Jo en una altra vida vull ser Estem immersos en la pitjor crisi res més! polític!! O potser encara hi sóc a de les últimes dècades (segons els No entenc com a la classe políti- temps... no ho sé, m’ho pensaré!! analistes del tema) i què fa el Go- ca no els cau la cara de vergonya! vern? Doncs gastar 26 milions I jo... no sé si riure o plorar! Vint-i- d’euros (4.326 milions de pessetes) sis milions d’euros (4.326 milions Noemí Farré Cortadelles

la Palanca 37

PARTITS POLÍTICS Ha calgut Esquerra...

’acosten dies apassionants talà, amb una llei del cinema que pugueu posar en contacte amb no- i de gran importància per al altres derogaran si governen, amb saltres. No deixarem de respondre S futur del país. Volem que el polítiques de suport als nostres cap qüestió que ens plantegeu. Els nostre partit segueixi condicionant municipis, i amb tantes altres acci- nostres diputats i diputades, i càr- les polítiques de la Generalitat de ons de Govern. Una tasca ingent recs de Govern, no ho han deixat Catalunya, que ens han dut en set de Govern, que volem que la gent de fer en els quatre anys de legis- anys a uns nivells més elevats que conegui, perquè a Esquerra som latura, però sabem que ara cal que mai de progrés social i nacional, gent responsable i honrada, i alho- ens posem a la vostra disposició nivells inèdits durant les dècades ra gent valenta que no dubta en tre- més que mai. Podeu contactar amb que la dreta va governar Catalunya. ballar durament per millorar la situ- nosaltres a través del correu elec- Ha calgut que fóssim un partit de ació de les persones i de la nostra trònic [email protected]. Govern, un partit fort i capaç de Nació. I volem que Catalunya no També volem convidar-vos a vi- liderar ideològicament el mapa po- s’encalli en l’autonomisme cada dia sitar regularment les nostres pàgi- lític català, perquè els canvis arre- més degradat, sinó que faci un pas nes a Internet: lessin fort i es posés en evidència decidit cap a la seva llibertat. - La campanya d’ERC, Gent Valen- quin és el límit real, tant d’autogo- Cal, doncs, que ERC sigui forta, ta a http://www.gentvalenta.cat vern com d’estat del benestar, que més forta que mai, per condicionar - El nostre primer candidat, Carmel ens ofereix Espanya als catalans i el Govern de Catalunya a posar la Mòdol, a http://www.carmelmodol.cat catalanes. Hem visualitzat el límit i proa al futur de progrés i indepen- - La web de la Federació de Lleida ara hem de saltar el mur i ingres- dència, que no sols anhelem, sinó a http://fedlleida.esquerra.cat sar al club de les nacions lliures del que necessitem si no volem desa- - La web de la Federació de l’Alt Pirineu món. parèixer com a Nació. i Aran a http://locals.esquerra.cat/ Sabem que aquest horitzó no- Sabem que, contra aquesta rea- altpirineu més l’ofereix Esquerra Republica- litat d’ERC, hi ha molts interessos - Al Facebook, podeu contactar na de Catalunya. Dels altres, els qui que hi treballen. Molt de soroll. I, amb els sis primers candidats i diuen que també volen, no podran. com que volem que el nostre mis- candidates de la llista: Carmel Mò- I els que, segons sembla, tindran satge arribi a la gent sense inter- dol, M. Àngels Cabasés, Josep força per fer-ho, no voldran. Ni CiU mediaris, us convidem a seguir les Ardanuy, Miquel Àngel Estradé, Mar- ni PSC no es plantegen altra cosa propostes del nostre partit a través ta Vilalta i Isabel Roca. que seguir formant part d’un Estat dels mitjans on la nostra organitza- Sempre a favor de Catalunya i que ens escanya. ció, i els nostres candidats i candi- la seva gent, Esquerra tornarà a ser Volem que no perillin els aven- dates, explicaran què hem fet i què decisiva! ços que hem aconseguit amb la farem, d’on venim i on volem dur protecció als més febles, amb una Catalunya. llei d’educació que blinda l’ense- Posem, en primer lloc, una adre- nyament públic, de qualitat i en ca- ça a la vostra disposició perquè us Artesa de Segre L’Equip de Govern de Cubells no nota la crisi

arrerament la majoria d’ins- també sentim a parlar de pressu- tres propostes. titucions públiques (Ajunta- postos inferiors als habituals en l’or- Per aquest motiu, com a regidors D ments, Consells Comarcals, ganització de Fires, Festes, Festes compromesos en el bon funciona- Diputacions...) han aplicat mesures Majors... ment del nostre ajuntament, consi- urgents en contenció de la despe- A Cubells el pressupost de fes- derem oportú fer-vos arribar les sa, plans d’austeritat per a fer front tes de l’any 2010 na crescut en següents observacions: a la crisi en la que ens trobem 9.500 euros. Cubells encara no té 1. Les retribucions al nostre ajun- immersos. El Consell Comarcal i pla d’austeritat. El Grup Municipal tament continuen sent les matei- alguns ajuntaments de la comarca d’Esquerra a l’Ajuntament de Cu- xes, tot i que en la majoria de Con- han rebaixat fins un 8% les retribu- bells ja fa molt temps que reclamem sistoris les han reduït entre un 5 i cions dels respectius càrrecs, alcal- a l’alcalde i regidors de CiU mesu- un 10%. des, regidors i funcionaris. Més res concretes en aquest sentit. En- 2. El sobrecost de la pista enllà d’aquestes mesures directes, cara és hora que es valorin les nos- poliesportiva i de festes 2009, (des-

la Palanca 39

PARTITS POLÍTICS peses no pressupostades) ens ha tres fraccions: 31 de maig, 5 d’agost ció evitaria despeses extraordinà- suposat als cubellesos un deute de i 30 d’octubre 2010), la situació eco- ries, però per tal d’aconseguir més de 65.000 euros per a l’any nòmica del nostre ajuntament, no aquest objectiu, cal estar-hi a so- 2009. Només en festes en 3 anys millora. Això ens obliga a millorar bre i dedicar-hi el temps necessari 119.000 euros, sobre els 91.000 la gestió dels nostres recursos, bus- enlloc “de tirar de talonari”. euros pressupostats, i va pel camí car les solucions necessàries per Totes aquestes observacions les de créixer encara més tenint en afrontar la situació actual. Creiem fem amb la convicció de la neces- compte els precedents, la manera necessari un nou model d’organit- sitat d’aplicar-les. Un altra manera de fer i les poques ganes en canvi- zació financera, que sigui transpa- de fer, a més de necessària, es ar el model de gestió. rent i coherent i que apliqui mesu- possible. 3. Malgrat haver patit els contri- res d’estalvi i contenció en la des- buents (els que paguen) una “despesa. mesurada” pujada d’impostos, 4. La gestió dels recursos muni- especialment en la contribució (IBI) cipals continua sent molt deficient. en un 66,67% (ara es pagarà en Una bona organització i planifica- Grup Municipal de Cubells Francesc Alcazar, candidat per Reagrupament

rancesc Alcazar i Domingo, independència des del Parlament veterinari i veí del Pont de Catalunya per tal que Catalunya F d’Alentorn, forma part de la esdevingui un nou Estat dintre del candidatura de Reagrupament In- marc europeu. Els altres eixos que dependentista a Lleida per a les promou Reagrupament són apro- properes eleccions al Parlament de fundir en un estat més democràtic i Catalunya del proper 28 de novem- una regeneració política del país. bre. En aquest sentit, la formació políti- Reagrupament és el partit polí- ca de Joan Carretero presenta com tic liderat per l’exalcalde de a proposta la creació de lleis que Puigcerdà i exconseller de Gover- regulin la pràctica política a nació Joan Carretero. Catalunya com poden ser la limita- La candidatura de ció de mandats, la incompatibilitat Reagrupament a la circumscripció de càrrecs electes, d’austeritat i el de Lleida està encapçalada pel control de la despesa pública, i una Jaume Fernàndez i Gonzalez, al- llei electoral en la qual els ciutadans calde del Rosselló i professor d’his- puguin escollir directament al dipu- tòria, i persona molt vinculada a tat que vulguin que els representi i Artesa de Segre ja que va treballar defensi els seus interessos. durant uns quants anys com a pro- Francesc Alcazar ha manifestat fessor d’història a l’Institut d’Artesa. que ell no és un polític, sinó que li agrada fer des de ben jove i que Francesc Alcazar ocupa el tercer s’ha posat en el projecte de continuarà treballant de veterinari lloc de la llista electoral. Reagrupament per treballar per la com fins ara ha estat fent. Reagrupament vol presentar-se independència i al servei de a les eleccions del mes de novem- Catalunya i dels seus ciutadans. El bre amb un programa electoral que veí del Pont d’Alentorn declara que inclou la declaració unilateral de la ell és veterinari, que és la feina que Reagrupament Noguera

la Palanca 41 IN MEMORIAM Rosa Jovell Serra El passat 1 d’octubre ens va deixar la “Roseta del Gessaire”. Va partir gairebé sense adonar-se’n, sense un crit, sense una queixa, tal com sempre havia viscut. Uns anys enrere vivia amb els seus pares, el Tonet i l’Antonieta en una caseta baixa, al núm. 35 de la carretera de Tremp d’Artesa. Després hi viuria amb el seu espòs, Tirs Camats, i els seus fills, la Mercè i el Toni. Sempre va estar una persona molt activa. Fins i tot de gran de gran, quan ja havia perdut un poc de mobilitat, sempre la trobaves molt enfeinada, sempre es buscava coses per fer. La recordarem com una persona alegre, optimista, lluitadora, sovint amb la rialleta. Fins i tot els que l’acabaven de conèixer la veien com una persona enraonadora i simpà- tica, que de seguida feia amistats i afectes. Agrairíem que li guardéssiu un raconet en la vostra memòria. La família En record de l’Ester Ha mort l’Ester Pérez Ferruz, vídua de Pere Novau. Des del Club de Lectures Artesenc volem fer públic el nostre més sincer condol, així com transmetre el nostre suport, recol- zament i afecte als seus fills, la Mireia, el Jordi i la Laura. L’Ester ha estat membre del Club de Lectures i en va ser vocal de la Junta fins a l’últim moment. Dona d’empresa i d’empenta, sempre disposada a donar un cop de mà, va presentar l’any passat el seu llibre sobre Alentorn en un acte celebrat a la sala d’actes de la Coope- rativa. Lamentablement la mort ha malmès la resta dels projectes que tenia, com impul- sar la creació del Museu del Forcaire. Descansi en pau. La Junta del Club de Lectures Artesenc Enyorança Papa, ja fa tres anys que ens vas deixar, però... encara et recordem tant! Vas néixer un 27 de març de 1907 i ens vas deixar el 25 d’octubre de 2007. Quan pujo a la finca encara et veig segant o amb la dalla a la mà tallant herba. La mama al teu darrera fent garbes. També et recordo amb l’aixada cavant tots els ceps de la vinya, i mira que n’hi havia quatre mil, o amb la màquina d’ensulfatar al coll amunt i avall. Molta, molta feina però mai t’havies queixat. També et recordo quan anaves amb bicicleta, sempre el primer de marxar i l’últim en tornar. Les hores del dia se’t feien curtes treballant al camp. Jo era molt petita, però aquest records, tan familiars i tan dolços plens d’alegria i d’amor no els oblidaré mai. Tant la mama com tu treballàveu perquè jo, la vostra filla, pogués estar en una de les millors escoles i arribés a tenir una carrera. Tampoc us queixàveu quan us demanava algun vestit, això que els diners no ens sobraven. Quants de sacrificis i suors. Ni amb la malaltia de la mama et vares queixar. Recordo que era un diumenge al migdia, dia de Sant Pere de 1969 i passava pel carrer la Navidad del Calet de Montsonís per davant de Ca l’Artigues. Li vaig dir a la mama que passava la seva gran amiga pel davant. Llavors ella va dir: “Digues-li que pugi que em vull acomiadar d’ella”. Una hora més tard, ja ens deixava per sempre. Quina dona tan valenta que era la mare! Anys després, un 4 d’octubre de 2004, recordo que vam anar a la vinya i, quan estàvem dinant, et vas queixar molt de la cama. Et portàvem a Balaguer i el metge no va veure que era una trombosi. Pocs dies després, et van haver de tallar la cama. Fins i tot la infermera de l’hospital estava meravellada: “Aquest home no és queixa mai!” Què valent i sofert que eres, papa! He volgut plasmar en aquestes ratlles els records i moments viscuts de la meva infantesa. Voldria que tots els fills i filles tinguessin la sort de tenir uns pares com els meus. Els dec tant que només els puc donar les gràcies. Gràcies per haver-me transmès i ensenyat l’amor a la família, al treball i a natura. L’amor a la meva terra per la que sempre he lluitat i seguiré fent-ho. Gràcies, pares. Genoveva Clua Cases

42 la Palanca IN MEMORIAM

Nota d’agraïment

La família Marsà-Boixadera agraïm de tot cor les nombroses mostres de suport i afecte rebudes, com també per haver-nos acompanyat en el comiat de la nostra esposa, mare i padrina Consol. Alhora, volem donar les gràcies al personal del CAP d’Artesa de Segre per les atencions rebudes i a la seva incondicional dedicació.

Montargull, 15 de setembre de 2010

CARTES A LA REDACCIÓ

Els xarlatans ls que ja fa anys que penti- sum quotidià. gaire alçada però d’una molt consi- nem cabells blancs podem Si avui la propaganda mercantil derable envergadura abdominal. E recordar com en les tradici- es difon majoritàriament per televi- El faixaire donà una seriosa ulla- onals fires no hi solien faltar els sió, radio i premsa, el xarlatà actu- da a aquella voluminosa humanitat populars xarlatans. Amb les seves ava en directe, la qual circumstàn- i, cercant la complicitat del públic, veus cridaneres aplegaven al seu cia l’obligava a tenir una notable digué: entorn a un considerable públic capacitat per rebatre les crítiques – Vos si que em vàreu enganyar, encuriosit per tal de convertir-se en que el client podia objectivar-li cara mestressa. No em diguéreu pas possible comprador de les merca- a cara. que el vostre home fos tan gros i deries que ofertava i, si més no, en Un il·lustratiu exemple d’aquest panxut. expectant oient de la discursiva do de rèplica va tindre lloc en una La rèplica tan contundent va cap- amenitat amb la que proclamava fira a nostra ciutat fa més de cin- girar el silenci expectant que s’ha- l’excel·lència dels seus productes; quanta anys. via produït en el grup de la gent per primerament sobrevalorant les se- Una senyora es presenta davant un sonor esclat de rialles que ga- ves qualitats i, poc a poc, rebaixant d’un venedor de faixes molt empra- rantien la paraula i el crèdit amb que el preu fins a límits que esdeveni- des abans per molts pagesos i, aquella dona havia gosat posar en en l’oportunitat única i exclusiva de enmig del rotlle de gent que l’en- evidència el venedor. poder-los adquirir. voltava amb veu enfadosa i altiso- Aquests xarlatans, venedors a la Aquest xarlatà de fira fou un au- nant, li digué: menuda, són històricament la me- tèntic precursor de l’actual – Em vàreu enganyar, l’altra fira us mòria del qualificatiu usat en el sen- màrqueting, l’anglicisme emprat per vaig comprar una faixa per al meu tit més pejoratiu aplicable a certs designar el preuat art de saber ven- home assegurant-me que li dona- polítics i dirigents que tracten, amb dre. Usant una oratòria més sofís- ria set tombs i en realitat no li abasta el seu cabalós riu d’enlluernadores tica que cartesiana, creaven a l’es- ni quatre voltes... Vos mateix ho paraules, de comerciar el benestar pectador la necessitat de comprar podeu comprovar. del nostre futur en benefici de la articles sovint d’efímera o inneces- A l’instant feu sortir el seu marit, seva pròpia economia. sària utilitat a la vegada que també que restava rere el cercle de la gent. oferien productes adients al con- Es tractava d’un pagès de no pas Amat Bernaus Marqués

revista @ lapalanca . cat

la Palanca 43 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Mes de setembre

SESSIONS DEL PLE l’any 2011 els dies 20 de gener, “Electrificació Masia Cal Reguera”. Sant Sebastià, i 30 de setembre, - Amb Josep Isanta Ponsa, si deci- Ple ordinari (9 de setembre de Festa Major. deix portar a terme l’actuació, per 2010) i extraordinari (28 de se- “Electrificació Masia Escobet”. tembre de 2010) S’aprova, unànimement, acceptar la subvenció de 113.400 euros que S’aprova el nomenament com a S’aproven, per unanimitat, les cer- el Departament d’Educació de la membres de l’equip de protecció tificacions d’obra següents: Generalitat ha concedit a l’Ajunta- civil municipal d’Artesa de Segre de - Certificació núm. 4, per ment d’Artesa de Segre amb destí Lluís Abad Vidal, Joan Caubet 240.162,36 euros, de l’obra “Casal a despeses de la Llar d’Infants Feliu, Joan Caubet Sanjosé, Jaume Cultural, 2a fase”, realitzada per Municipal El Bressol del curs 2009- Ferre Yègola, Roser Vilana Ariaca l’empresa Carrers i Obres i Elec- 2010 i aprovar la proposta de con- i David Vilaró Duran. tromecànica Soler SL-UTE. veni que el Departament ha tramés A favor: 10 vots (5 ERC, 4 CiU, 1 - Certificació núm. 5, per a l’Ajuntament per accedir a aques- PSC) 137.398,52 euros, de l’obra “Casal ta subvenció. Abstencions: 1 vot (PSC) Cultural, 2a fase”, realitzada per l’empresa Carrers i Obres i Elec- S’aprova, per unanimitat, l’adjudi- S’aproven, per unanimitat, les ac- tromecànica Soler SL-UTE. cació provisional de les següents tes de les operacions de delimita- - Certificació núm. 1, per 31.294,33 obres: cions entre els termes municipals euros, de l’obra “Construcció d’un - “Reforma i condicionament interi- d’Artesa de Segre i Oliola del dia mur amb gabions a Montargull”, or de la Casa Consistorial d’Artesa 31 de maig de 2010, lliurades pels realitzada per l’empresa Construc- de Segre, fase 1" a l’empresa Cons- tècnics de la Direcció Gral. d’Ad- cions Gilabert SL. truccions Montsec, per 124.559,62 ministració Local i l’Institut Carto- - Certificació núm. 1, per 49.980,00 euros, IVA inclòs. gràfic de Catalunya i signada pels euros, de l’obra “Equipar un pou de - “Escola de Música” a l’empresa representants dels ajuntaments, als captació d’aigües subterrànies i Carrers i Obres SL, per 393.129,22 efectes de la seva resolució i publi- conducció fins al dipòsit existent al euros, IVA inclòs. cació per part del Departament de nucli de Comiols”, realitzada per - “Pavimentació dels carrers Sant Governació i Administracions Públi- l’empresa Instalaciones y Joan i Carnisseries”, inclosos en el ques en el DOGC i complir amb Proyectos de Vanguardia SL. Pla de Barris del Nucli Antic l’establert en l’art. 32 del Decret - Certificació núm. 1, per 178.326,68 d’Artesa a l’empresa 244/2007, de 6 de novembre, pel euros, de l’obra “Gespa artificial al Infraestructures de Muntanya SL, qual es regula la constitució i de- Camp de Futbol d’Artesa”, realitza- per 216.631,74 euros, IVA inclòs. marcació territorial dels municipis, da per l’empresa UTE Campo de fut- de les entitats municipals descen- bol Artesa de Segre. S’aprova, per unanimitat, el projec- tralitzades i de les mancomunitats - Certificació núm. 3, per 19.401,86 te “Millora dels centres socials i de Catalunya. euros, de l’obra “Xarxa de saneja- culturals d’Artesa de Segre”, així ment i adequació dels entorns de com concórrer a la convocatòria del S’aprova modificar el contracte la carretera” realitzada per l’empre- Departament de Treball per a la acordat en el Ple de 05-05-2010, sa Promalòs-Olsina SL. concessió de subvencions per a la disminuint en 125 euros l’arrenda- realització d’accions per a l’ocupa- ment contractat amb a l’empresa S’aprova, per unanimitat, la devo- ció amb entitats locals, dins del Excavacions Jumela SCP de la fin- lució de les següents fiances: marc del Projecte Impuls, per als ca rústica, de propietat municipal, - A Josep M. Sala i Amigó, 2.889,02 anys 2010 i 2011, demanant-hi ajut polígon 10, parcel·la 45, partida euros de l’obra “Pavimentació i re- econòmic per la contracció de per- Calivent, per a la implantació d’una novació de la xarxa d’aigua pota- sonal per a la realització d’aquest Planta de reciclatge de residus de ble del carrer Raval de Ponts, res- projecte. la construcció, amb la qual cosa ta del carrer Major i plaça de l’Es- l’arrendament s’estableix en 625 glésia a Anya”. S’aprova, per unanimitat, subscriu- euros, més IVA, revisable anual- - A Áridos Romà SAU, 42.610,30 re els següents convenis per a la ment per adaptar-lo a l’IPC de euros de l’obra “Casal Cultural, 1a contractació i execució d’obres in- Catalunya dels 12 mesos anteriors fase”. closes en el PERC (Pla d’Electrifi- al contracte. S’aprova, per unanimitat, declarar cació Rural): A favor: 5 vots (ERC) festes locals d’Artesa de Segre per - Amb Josep Novau Codina, per Abstencions: 6 vots (4 CiU, 2 PSC)

44 la Palanca INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

S’aprova la denominació de Plaça - Atorgar un període de carència nalera semicircular de planxa gal- de la Nació Catalana per a l’espai fins al 31-12-2015. vanitzada, de l’immoble de la Ctra. de nova creació que abans ocupa- - Modificar el tipus d’interès, incre- d’Agramunt 17, Artesa de Segre. va el pati del col·legi de les Germa- mentant el diferencial al tipus del - A Rosa Buliart Pedrol, per pintar nes Dominiques, ubicat a la cruïlla 2,15%. 40 m2 de façana de l’immoble de la dels carrers Monges i Àngel Ctra. d’Agramunt 119, Artesa de Guimerà, així com assignar nume- Segre. ració correlativa a les portes d’entra- JUNTES DE GOVERN - A Miquel Ortiz Vivian, per neteja da a l’únic edifici que hi ha a la plaça. (ordinàries 2, 16 i 30 de setem- de solar i arranjament de façana, A favor: 9 vots (5 ERC, 4 CiU) bre i extraordinària 28 de setem- mitgera i teulada del cobert del C/ Abstencions: 2 vots (PSC) bre) Carnisseries 17, Artesa de Segre. - A Esteve Vilardell Ribera, per can- No s’aprova la denominació de Pla- S’aproven les relacions de factures viar porta exterior en l’immoble del ça de Lluís Xandri, proposta del majors de 120,20 euros pendents C/ Nou 24, Artesa de Segre. Grup Municipal del PSC, per a l’es- d’aprovació, per un import de - A Agnès Isanta Galceran, per re- pai de nova creació que abans ocu- 176.606,04 euros. formar aparador d’acord amb pres- pava el pati del col·legi de les Ger- supost aportat, al local dels baixos manes Dominiques. S’aprova obrir la convocatòria de la Ctra. d’Agramunt 9, Artesa de A favor: 2 vots (PSC) d’ajuts per a la rehabilitació dels Segre. En contra: 9 vots (5 ERC, 4 CiU) immobles situats dins l’àmbit d’ac- - A Lurdes Solé Camats, per canvi- tuació del Pla de Barris d’Artesa de ar banyera per plat de dutxa, a l’ha- S’aprova, per unanimitat, la moció Segre amb subjecció a les Bases bitatge de la Ctra. de Ponts 68, sobre la modificació de l’article 14.2 aprovades i fixant com a termini de Artesa de Segre. del Reial Decret-Llei 8/2010, de 20 presentació de sol·licituds el com- - A Eladi Camats Petanàs, per ar- de maig, pel qual s’adopten mesu- près entre l’1 d’octubre i 31 de de- rebossar les parets interiors del res extraordinàries per a la reduc- sembre de 2010. garatge de l’immoble del C/ Calva- ció del dèficit públic. ri 27, Artesa de Segre. S’aproven les següents llicències - A Domingo Armengol Puig, per S’aprova la moció sobre la sentèn- d’obres: reparar esquerdes de la façana i cia del Tribunal Constitucional, so- - A Pilar Mases Trepat, per repara- pintar-la de l’immoble del C/ Pati 1 bre l’Estatut d’Autonomia i per la cions sotacoberta, canviar clarabo- Alentorn. Independència Nacional. ies, connexió dels desguassos a la - A Cecília Solsona Jou, per realit- A favor: 9 vots (5 ERC, 4 CiU) xarxa de clavegueram, de l’immo- zar una perforació del terreny per Abstencions: 2 vots (PSC) ble de la Ctra. d’Agramunt 42, la realització d’un estudi geotècnic, Artesa de Segre. al C/ Font 2, Alentorn. S’aprova la moció de rebuig a la - A Francisca Ureña González, per - A Promocions Tasport SL, per bui- sentencia del Tribunal Constitucio- pintat de façana fins a planta pri- dat del solar i fonamentació corres- nal en relació a l’Estatut de mera, de l’immoble del C/ Sant ponent a la primera fase de la cons- Catalunya 2006. Ponç 1, Vall-llebrera. trucció d’un edifici plurifamiliar de A favor: 9 vots (5 ERC, 4 CiU) - A Josep M. Calveres Puigpinós, 10 habitatges, locals comercials i Abstencions: 2 vots (PSC) per arrencada de bastiment de por- aparcament, al C/ Balmes 23, can- ta i finestra, modificació de les ober- tonada C/ Sants Cosme i Damià, S’aprova, per unanimitat, modificar tures amb gero i arrebossat exteri- Artesa de Segre. el préstec que l’Institut Català de or, col·locació de dues finestres - A Sandra Santacreu Duque, per Finances va concedir a aquest amb caixa de persiana i repassat l’ampliació d’una explotació avíco- Ajuntament per import de 367.430 de guix interior, de l’habitatge la d’engreix, al polígon 14, parcel·- euros en data 26-06-2006, en els unifamiliar del C/ Únic 7, el Pont la 353, Alentorn. següents termes: d’Alentorn. - A Roger Llinàs Monell, per col·- - Capitalitzar els imports impagats - A Jordi Maluquer de Motes Benet, locar terra de parquet sintètic de corresponents a l’anualitat de per la construcció d’una cambra roure i canviar 8 portes i manetes l’exercici 2009. higiènica dins d’un graner de l’ha- de l’habitatge del C/ Monges 42 2a, - Allargar el venciment de l’opera- bitatge del C/ Prat de la Riba 30, Artesa de Segre. ció en 4 anys addicionals, fixant Artesa de Segre. - A Junta Administrativa d’Anya, per com a data de venciment final del - A Maria Rosa Aldavó, per repicar, les obres de recuperació i consoli- préstec el 31-12-2019. sanejar i repassar ciment de bal- dació d’uns trulls de vi i vials - Allargar el termini de disposició del cons i cornises de la façana i can- corresponents,al camí dels corrals, préstec en 24 mesos. viar la canalera de teulada per ca- camí vell d’Anya.

la Palanca 45 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

- A Hortènsia Mitjaneta Gubianes, l’immoble de la Ctra. de Vilanova - A Culleré Rendé SLP, per instal·- per canviar teules trencades en s/n, Alentorn. lació i obertura d’un despatx pro- l’habitatge del C/ Prat de la Riba 8, - A Françoise Bonnet, per canviar fessional d’arquitectura i urbanisme Artesa de Segre. rajoles de terrassa i rejuntar-les a a l’Av. Maria Anzizu 31-33, Artesa - A M. Dolors Díaz Salud, per repa- l’habitatge del C/ Avall 7, Tudela de de Segre. rar la façana, dintells i balcons de Segre. - Al Consell Comarcal de la Nogue- l’immoble del C/ Sant Joan 4, - A Josep M. Canes Sorribes, per ra, per exercir l’activitat d’una Artesa de Segre. canviar rajoles de terrassa i col·- deixalleria comarcal al C/ 11 de se- - A Mercè Codina Mitjaneta, per locar barana, canviar teules en co- tembre, parcel·la 109, del Polígon canviar canalera de 3 m de la faça- berta i pintar la façana, de l’immo- Industrial el Pla d’Artesa de Segre. na posterior de l’habitatge del C/ ble de l’Av. Maria Anzizu 35, Artesa - A Sandra Santacreu Duque, per Sant Joan 20, Artesa de Segre. de Segre. exercir l’activitat d’ampliació d’una - A Gladys Fassi, per col·locar una - A Jaume Camats Campabadal, explotació avícola d’engreix, al polí- tanca i porta de tubs galvanitzats per repicar, arrebossar i pintar la gon 14, parcel·la 353, Alentorn. amb tela de torsió, a la parcel·la façana, de l’immoble del C/ Mon- - A Francesc Camats Vivian, per 455, polígon 7, Artesa de Segre. ges 19, Artesa de Segre. exercir l’activitat d’adequació d’una - A Endesa Distribución Eléctrica explotació porcina d’engreix, al po- SLU, per la reforma de línia aèria S’aproven les següents autoritza- lígon 9, parcel·les 17 i 18, terme de 25 kV “Isona” amb la instal·lació cions de gual per entrada i sortida municipal d’Artesa de Segre. de nou PT WX238 “Vall-llebrera” en de vehicles a través de la vorera: - Al Departament d’Educació, per substitució de l’antic CT. - A Rosa Buliart Pedrol, 4,37 m li- exercir l’activitat d’un centre - A Endesa Distribución Eléctrica neals a la Ctra. d’Agramunt 119, d’educació infantil i primària, a la SLU, per l’estesa de nou tram i re- Artesa de Segre. Ctra. de Montsonís s/n, Artesa de forma de línia aèria de 25 kV per - A Josep Pijuan Boliart, 4 m line- Segre. tal d’alimentar el nou PT 66.376 als al C/ M.D. del Pla 2, Artesa de “Granges Bròvia”. Segre. S’aprova autoritzar les següents - A Àngela Ticó, per repassar teula- connexions a la xarxa d’aigua po- da de la casa i annex, traient teu- S’aprova concedir pròrroga de lli- table: les i col·locant-hi Uralita, sense cència d’obres al Servei Català de - A Tilsit SL, per escomesa al C/ afectar estructura de la Masia Pu- la Salut, per les obres d’ampliació i Enric Granados, 2 1r 1a, Artesa de jols, situada en sòl no urbanitzable reforma del Centre d’Assistència Segre. a Folquer. Primària, C/ Àngel Guimerà 6, - A Tilsit SL, per escomesa al C/ - A Manolo Díaz Farran, per repa- Artesa de Segre. Enric Granados, 2 1r 3a, Artesa de rar desperfectes de balcons i faça- Segre. na, de l’immoble del C/ Bisbe S’aprova concedir les següents lli- Bernaus 25, Artesa de Segre. cències ambientals: S’aprova la concessió de les se- - A Roser Mianes Aldavó, per col·- locar tira espantaocells a les canals de les façanes del C/ Prat de la Riba, de l’immoble de la Ctra. d’Agramunt 6, Artesa de Segre. Dates a - A Jaume Campabadal Farré, per netejar canals de planxa i canviar recordar teules trencades per noves, de l’immoble del C/ Nou 46, Artesa de Propera renovació del DNI Segre. Fins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà - A Pilar Zamora, per condiciona- a renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre. ment del mur de pedra de conten- Propera recollida d’objectes voluminosos ció enderrocat i neteja del pedregal, Pobles agregats: dijous 25 de novembre al C/ Únic 7, Vall-llebrerola. Artesa de Segre: dijous 25 de novembre (només - A Ramon Solé Roqué, per repas- en casos molt justificats, que no puguin anar sar façana de l’habitatge del C/ directament a la deixalleria) Cal trucar per infor- Carnisseries 2, Artesa de Segre. mar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 973 40 00 - A Ismael Maza Batlle, per repicar 13) morter de façana per deixar-la en Ajuntament d’Artesa de Segre pedra vista i col·locar llindes de fusta en substitució de les existents, a

46 la Palanca INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA güents llicències de primera utilit- socioeconòmiques desafavorides INFORMES D’ALCALDIA zació i ocupació: per al curs 2010-2011 a: - A Segundo Hernández Hernández, - Katherine Nicole Riberth El consell Comarcal de la Noguera habitatge unifamiliar entre mitgeres Howard, 706,75 euros. ha declarat l’església de Seró com al C/ Sant Martí 12, Collfred. - Eloi Ampurdanés Vall, 549,64 a Bé Cultural d’Interès Local. - A Construccions-Promocions Ma- euros. teu Rendé SL, dos habitatges - Zaira Belchi Collado, 549,64 La Diputació de Lleida ha atorgat unifamiliars adossats al C/ Caste- euros. les següents subvencions: llot 19 i 23, Artesa de Segre. - Aitor Luis Jou Lapeña, 310,08 - Per a la celebració de la Fira de - A Eva Galceran Rovira i Jaume euros. Sant Bartomeu 2010, 4.000 euros. Riera Torné, pels locals dels bai- - Per per la contractació dels so- xos de l’habitatge unifamiliar entre S’acorda aprovar prèviament el corristes de la temporada d’estiu mitgeres del C/ Camp de Futbol 13, projecte d’una actuació específica 2010, 4.500 euros. Artesa de Segre. d’interès públic en sòl no urbanitzable promoguda per Josep Lladós L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha ator- S’aprova proposar com a candi- Monsonís, per l’ampliació d’una gat una subvenció de 1.348 euros dats a obtenir subvenció per a explotació porcina d’engreix, al po- per l’Emissora Municipal de Ràdio. l’escolarització d’infants de 0-3 lígon 25, parcel·la 65, partida anys que es troben en situacions Alsedams, Colldelrat. Eva Maza i Batlle

DES DE L’AJUNTAMENT L’Ajuntament d’Artesa informa

laça de la Nació Catalana ha s’ha fet aquest any. Jaume Ariet Solé, representat per estat el nom escollit per l’es- En relació amb la Recuperació la seva germana, la Sra. Teresina P pai a l’aire lliure resultant de Arqueològica i Senyalització del Ariet Solé. Tots ells han donat tota la rehabilitació de l’antic col·legi de Patrimoni de la Línea Republicana classe de facilitats per efectuar Les Monges, avui Centre d’Entitats. L-2 durant la Guerra Civil, s’han aquesta tasca. La proposta la van efectuar els cinc arranjat 3 nius de metralladores a S’ha condicionat una zona infan- regidors d’ERC a l’Ajuntament per- la Serra de la Torre de l’Àliga, amb til d’esbarjo al Roc del Cudós. En què es va considerar que feia falta l’ajut de la Direcció General de la tractar-se d’un lloc una mica allu- un signe d’identitat nacional al po- Memòria Democràtica. Des nyat del centre d’Artesa, es facilita ble i un punt on tots els artesencs i d’aquest espai es vol donar les grà- que els més menuts dels voltants artesenques que ho desitgin se cies per la seva col·laboració als puguin gaudir d’un espai com sentin identificats amb la nostra propietaris dels terrenys on estan aquest sense necessitat d’haver de nació. Per tal de rendir homenatge ubicades: el Sr. Benjamí Porta traslladar-se més lluny. al seu nom, es pretén que la plaça Marsà; la difunta Sra. Maria sigui un punt de sortida emblemà- Camarasa Terés, representada per tic per iniciar els actes reivindica- la seva filla, la Sra. Rosa M. tius de l’11 de setembre, tal com ja Galceran Camarasa; el difunt Sr. Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 47

PALANC-OCI

Encreuat per Jordi Alins Horitzontals 1. Període de vida d’un parlamentari.- 2. Llengua parlada pels 1234567891011 romans. Al revés, prestigiós.- 3. Contrari de baixa. Riu que neix al terme de Setcases. Terminació d’infinitiu.- 4. Tracta- 1 ment femení. Nota musical posada com a model. Recom- 2 pensa per la feina feta de manera extra.- 5. Consonant arti- 3 culada a la gargamella. Al revés, el despatx d’un secretari especial. Consonant en forma de grapa.- 6. Part mengívola 4 de la granota. Negació amb puntet. La germana del pare o 5 de la mare o qualsevol noia.- 7. So procedent de l’aparell digestiu que denota satisfacció. Percebran pel tacte o faran 6 sonar els instruments.- 8. Els elements de la setmana. Nord. 7 Viarany.- 9. Individu que excel·leix en un esport. Germà que 8 no és de la família. Consonant vibrant. Consonant amb re- volts.- 10. Vocal tancada de timbre agut. Cargol sense clos- 9 ca. Al revés, una de les qualitats del so.- 11. Lloc on servei- 10 xen xocolata i altres gormanderies. 11 Verticals 1. Rèptil que desapareix tan ràpid com un bitllet verd.- 2. La companya d’ell. Xicots joves. Lletra rodona.- 3. Animal que emet un so possessiu. Una de les parts d’una obra de teatre. Al revés, clor o cent cinquanta.- 4. Estat de la Mediterrània que va néixer el s. XIX. Espai de la casa on es pot reunir la gent.- 5. Amb accent, afirmació. Argó. Consonant que sembla un martell. Deu centenes.- 6. Lletra que té un angle recte. Consonant que pot aixoplugar. Femení, que no té nom.- 7. Dit de l’ambient on no hi ha microorganismes que puguin fer la guitza. Al revés, tros de fusta que fa de sostenidor.- 8. Singular, se’n menja per Nadal. Actini. El nom de la segona consonant.- 9. Al revés, l’inici de la mula. Contrari de sortir. Consonant alveolar, vibrant i alguna cosa més.- 10. L’element necessari per elaborar vi. Al revés, negació amb puntet. Interjecció formada per vocals.- 11. Especialista en temes africans.

Jeroglífic Problema d’escacs per David Fusté per Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

NATUR aton D final A forta

De quin país ets? Juguen les blanques

Ra8; 7- b6, cxb6 (si Aa7; 8- Rxc7++); 8- Rxb6++ 8- Rxc7++); 8- Aa7; (si cxb6 b6, 7- Ra8;

1- Ac2+, Ra5; 2- b4+, Ra6; 3. Rc6, Ra7 (si Aa7; 4- Ad3++); 4- b5, Ra8; 5- Ae4, Ra7 (si Aa7, 6- Rxc7++); 6- Ad5, 6- Rxc7++); 6- Aa7, (si Ra7 Ae4, 5- Ra8; b5, 4- Ad3++); 4- Aa7; (si Ra7 Rc6, 3. Ra6; b4+, 2- Ra5; Ac2+, 1-

Problema d’escacs Problema

). dura a, extrem, de, al, natur, ( d’Extremadura Natural

Jeroglífic

VERTICALS: a partir de les horitzontals. les de partir a VERTICALS:

Ni. Tia.- 7. Rot. Tocaran.- 8. Dies. N. Camí.- 9. As. Amic. R. S.- 10. I. Llimac. oT.- 11. Xocolateria. 11. oT.- Llimac. I. 10. S.- R. Amic. As. 9. Camí.- N. Dies. 8. Tocaran.- Rot. 7. Tia.- Ni.

HORITZONTALS: 1. Legislatura.- 2. Llatí. somaF.- 3. Alta. Ter. Ir.- 4. Na. La. Premi.- 5. G. airatoN. C.- 6. Anca. 6. C.- airatoN. G. 5. Premi.- La. Na. 4. Ir.- Ter. Alta. 3. somaF.- Llatí. 2. Legislatura.- 1. HORITZONTALS:

Encreuat SOLUCIONS

la Palanca 49 IMATGES D’AHIR El “treballador” de les forques. 1926

n aquella època hi havia la pela verda estava socarrada, el Cèsar Mallat Martin (“el molta indústria forcaire al aquesta sortia del tronc fàcilment. pistolero”, un fill d’Alentorn que vi- E poble d’Alentorn. Estem da- Es treien del foc i els hi donaven via a BCN, era del Sindicat Lliure i vant de l’obrador de Cal Figuera, forma amb els motlles. va tornar al poble per motius polí- que ells en deien “el treballador”. Aquest era tot el procés d’elabo- tics -1923-, i que el Comitè de Vall- En aquells temps era una indústria ració, gairebé un ritual. A més, cada llebrera va matar el 1936), el Bepo florent del poble i a cal Figuera, que productor tenia la seva marca per- d’Alentorn (un treballador llogat), el és la imatge que avui ens ocupa, sonal per a diferenciar-ne el propi- Pere Solans Torres (hereu de cal en produïen de 2 a 3 mil dotzenes, etari. Figuera), el Pepe del Pagès (tam- gairebé tantes com tots els altres A cal Figuera hi treballaven el pare bé treballador de la casa i un dels tallers forcaires del poble, un total del Melcior Solans, el seu germà i carters del poble) i el Pere Solans de 5 o 6 empresaris. altres llogats. N’enviaven a punts ben Irió, pare del Melcior i de tota la di- Estaven fetes de lledoner. Les diferents d’Espanya i els principals nastia de cal Figuera. posaven un temps en remull a les clients eren a Alcalà de Henares (que A la manera de teulada, hi ha descarregaven i les preparaven per les redistribuïen), Segòvia, Arévalo, els motlles de les forques, i ens posar-les a la socarrada. En asse- Saragossa (al Sr. Pablo Herranz), diuen que hi havia moments en car-se, les escapçaven i les posa- Lleida (cal Calsoné), Osca, etc. què els feien servir tots. Sembla ven a socarrar. Era cada pila de 2 Arreu coneixien el que avui se’n que treballaven en cadena i l’aca- o 3 dotzenes de forques embolica- diu denominació d’origen: “Forques bat final de qualitat el feia el Fi- des amb tafetans i amb peles de d’Alentorn”, imprescindibles per a guera pare. forques anteriors seques (o bé amb fer bones batudes. botges), herbes que servien per La gent de la foto, d’esquerra a Bartomeu Jové i Serra rentar fustes. S’hi calava foc i quan dreta, són: el Josep Solans Torres, Foto cedida per Melcior Solans

50 la Palanca

LA FOTO

Imatge de la Volta a Espanya en Globus, que va sobrevolar les nostres contrades el passat 23 de setembre. Està presa a la carretera que va a Lleida. (Foto: Bartomeu Jové)