Serres Marginals Catalanes 45 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA

SERRES MARGINALS CATALANES 45 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX

Pàgina 2 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Lleida Conca/ques hidrogràfica/ques: El Segre Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment:

Alòs de Balaguer Àger les Avellanes i Santa Linya Cubells Peramola Castelló de Farfanya Camarasa Artesa de Segre Ivars de Noguera Os de Balaguer la Baronia de Rialb Vilanova de Meià Algerri Foradada Sèrie 1:50.000, ICC: 289, 290, 291, 328, 327, 359 Àrea/es hidrogeològica/ques: 118 117 205 Àrea de l'Oligocè detrític de Solsona

Extensió total (km2): 770 Extensió aflorant (km2): 770 Delimitació geogràfica: Correspon als relleus més meridionals de la Unitat Central Sud-Pirinenca, entre els rius Noguera Ribagorçana a l’oest i Segre a l’est. Abasta les serres de Sant Mamet, Carbonera, Boada, Montroig, Millá. Al nord queda definit per la traça de l’encavalcament del Montsec i alsud per la depressió Central Catalana. Inclou la Vall d’Àger i fins a Camarasa. Tipologia litològica dominant: Carbonatat Altres tipologies litològiques: Detrític (no al·luvial)

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures Altres característiques: -

Pàgina 3 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

1181A21 Aqüífers dels sediments quaternaris de les Serres Exteriors

2053A11 Aqüífers dels sediments quaternaris de Solsona

1181C22 Aqüífer de les calcàries eocenes de les Serres Marginals

1181C21 Aqüífer de les calcàries terciàries paleògenes de les Serres Marginals

1181C33 Aqüífer de les calcàries cretàciques de les Serres Marginals

1181C32 Aqüífer de les dolomies del Juràssic de les Serres Marginals

1181C31 Aqüífer de les calcàries triàsiques de les Serres Marginals

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques Materials mesozoics i paleògens afectats per una sèrie d’escates que col·loquen la sèrie mesozoica inferior sobre la mesozoica superior. El conjunt de dipòsits augmenta el seu gruix cap el N, fins a 700 m.

Els materials permeables que es localitzen en aquesta zona i que constitueixen els principals aqüífers són:

- Aqüífer de les calcàries triàsiques de les Serres Marginals (30 m) (1181C31) - Aqüífer de les dolomies del Juràssic de les Serres marginals (fins a 700 m) (1181C32) - Aqüífer de les calcàries del Cretàcic de les Serres Marginals (150-200 m) (1181C33) - Aqüífer de les calcàries terciàries paleògenes (100 m) (1181C21) i eocenes (1181C22) - Aqüífer dels sediments quaternaris (1181A21 i 2053A11)

L’estructura geològica és de plecs i encavalcaments vessants cap el S. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Els límits utilitzats són de caire geològic excepte el límit oest, que coincideix aproximadament amb el traçat del riu Noguera Ribagorçana i exactament amb la separació administrativa entre Catalunya i Aragó. El límit nord és l’encavalcament del Montsec i el sud és el contacte amb la Depressió Central.

Des del punt de vista hidrogeològic es considera que tots els contorns són de flux nul i no permeten transferència d’aigua entre les masses adjacents.

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Recàrrega natural: Recàrrega directa per infiltració d’aigua de pluja. Zones de recàrrega: La mateixa extensió que la de la massa. És especialment important a al Pla de les Bruixes de la serra de Millà doncs els

Pàgina 4 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

fenòmens de carstificació són molt abundants. Zones de descàrrega: Els rius. Principalment el Noguera Pallaresa a l’embassament de Camarasa. També als rius indicats en els contorns; Segre i l’embassament de Sant Llorenç de Montgai. Pel límit oest la massa descarrega cap el riu Noguera Ribagorçana i els embassaments de Canelles i de Santa Anna. A les àrees de contacte de l’aqüífer amb materials de baixa permeabilitat es localitzen una sèrie de fonts de descàrrega notable.

Comentari: -

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Fissurat

3.2.2 Piezometria La intensa facturació i alternança de materials donen lloc a una estructura compartimentada que conté nombrosos aqüífers aïllats o mal connectats entre ells. El flux subterrani ve condicionat per aquest compartimentació i per les particularitats pròpies dels aqüífers carbonatats. Segons el seu funcionament es pot diferenciar: - sector del sinclinal d’Òs de Balaguer: drena cap al riu Farfanya i cap el Juràssic sotsjacent. - Sector de Montroig-Carbonera: drenatge subterrani cap a l’embassament de Camarassa, al Noguera Pallaresa i cap al Segre a través de la carstificació del Dogger. - Dom de Sant Mamet: sistema complex de fractures - Serres de Millà-Blancafort i Vall d’Àger: descarrega cap a l’embassament de canelles. S’observen fenòmens d’artesianisme a les calcàries.

La construcció de l’embassament de Canelles ha originat un ascens piezomètric als aqüífers propers, fins a 7 km (Pascual et al., 1996)

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Permeabilitat (m/d): Sense dades

Coef. emmagatzematge (%): Sense dades Transmissivitat (m2/d): 5 - 50

3.3 ZONA NO SATURADA Les característiques litològiques fan que el gruix de la zona no saturada sigui molt variable I que en alguns casos arribi a 100 m

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL En principi, l’aigua de la massa alimenta els rius esmentats. Notar que l’embassament de Camarasa, amb el riu Nogura Pallaresa, travessa de N a S la unitat El riu Farfanya s’alimenta del drenatge difús procedent del sinclinal d’Ós de Balaguer.

Pàgina 5 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa). Any o Núm. de Paràmetre Unitat Mitjana període mostres pH u pH 8,02 1996 5 Cl- mg/l 85,58 1996 5 Conductivitat µS/cm 1480 1996 5 Duresa mg/l 888,4 1996 5 - HCO3 mg/l 267,4 1996 5 - NO3 mg/l 29,08 1996 5 2- SO4 mg/l 617,22 1996 5 Na+ mg/l 61,96 1996 5 Mg2+ mg/l 100,32 1996 5 K+ mg/l 4,08 Ca2+ mg/l 190,42

El quimisme de referència indica la presència de nitrats però en quantitat insuficient com per a considerar-ne contaminació. L’alt percentatge de sulfats pot relacionar-se amb la geologia de la zona. La hidrofàcies dominant es caracteritza per ser aigües bicarbonatades-sulfatades càlcicomagnèsiques

Pàgina 6 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: - Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 7 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada) L’extrem sud-est de la massa d’aigua està ocupat per dos municipis que s’han declarat vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari: La Foradada i Cubells. El primer pertany a les àrees designades el 1998 i el segon a les del 2004. Representen un % mínim respecte el total d’extensió de la massa i per tant, es considera que la massa no es troba afectada per aquesta Directiva

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre) No hi ha aqüífers protegits en aquesta massa d’aigua subterrània.

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

Pàgina 8 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5. PRESSIONS

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Sòl urbà i Sòl agrícola Massa Any 2003 industrial Secà Regadiu forestal km2 0,5 208,5 5,5 541,4 % 0,1 27,7 0,7 70,3

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Dejeccions ramaderes La pressió total per dejeccions ramaderes sobre aquesta massa d’aigua es considera baixa. En 5 municipis que, de manera parcial, queden englobats en els límits d’aquesta massa pel seu sector més nordoriental, s’ha considerat que es genera una quantitat notable de N d’origen ramader. En tots ells es genera per hectàrea de superfície agrària cultivable entre 100 i 170 kg de N. A la taula següent s’indiquen els kg de N anuals totals generats per cada tipus de bestiar als municipis respectius:

MUNICIPI kg N d’aus kg N d’èquid kg N oví i cabrum

Peramola (parcial) 9 La Baronia de Rialb (parcial) 477 Artesa de Segre (parcial) 3027 918 Vilanova de Meià (parcial) 69 1490 La Foradada (parcial) 20000

MUNICIPI kg N porcí kg N vacum

Peramola (parcial) 510 9607 La Baronia de Rialb (parcial) 1063 1022 Artesa de Segre (parcial) 12376 613 Vilanova de Meià (parcial) 612 1993 La Foradada (parcial) 4403 Agricultura intensiva La pressió total per agricultura intensiva sobre aquesta massa s’ha considerat baixa.

L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. S’ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l’excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s’hi tenen en compte les aportacions de N per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques i la sortida és l’eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre els que s’ubica aquesta massa, els excedents de N procedent de l’agricultura són inferiors

Pàgina 9 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya als 68 kg i per tant pràcticament no influiran en l’estat químic de les masses d’aigua subterrània.

Únicament 5,54 km2 d’aquesta massa són dedicat a l’agricultura de regadiu. Això representa menys d’un 1% de la superfície total de la massa. La poca agricultura de regadiu s’ubica bàsicament al sud, prop del riu Segre, i bàsicament són conreus herbacis i fruiters. També, al llarg d’aquest riu es localitzen alguns freatòfits.

Aplicació de biosòlids La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre aquesta massa d’aigua es considera moderada. Aproximadament el 25% de la superfície de la massa està inclosa dins de municipis on les dosis de biosòlids procedents de depuració que s’apliquen al sòl s’han valorat com altes o moderades. Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un altre i per això, a la taula següent, s’indiquen els valors corresponents al cas més desfavorable (dels anys 2000 o 2001). Les dosis s’expressen en tones de matèria seca per hectàrea de superfície adobable i la superfície en hectàrees adobades. Els valors es donen per municipi tot i que alguns no estan inclosos totalment en l’extensió d’aquesta massa. La Baronia de Rialb Dosi: 6,9 t/ha Superfície adobada: 15,5 ha Camarasa Dosi: 2,8 t/ha Superfície adobada: 13,2 ha Os de Balaguer Dosi: 8,0 t/ha Superfície adobada: 5,0 ha

Retorns de reg i recàrrega artificial Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,37 hm3 l’any

Zones urbanes i industrials La pressió per zones urbanes i industrials és inexistent sobre aquesta massa d’aigua. S’hi localitzen pocs nuclis urbans amb poblacions sempre inferiors a 500 habitants.

Infraestructures industrials Es considera que la pressió per infraestructures industrials és nul·la sobre aquesta massa d’aigua.

Abocaments industrials No hi ha pressió sobre la massa d’aigua subterrània per abocaments industrials. Existeix només algun abocament molt localitzat i de poca magnitud, amb valors inferiors als 25000 kg de DQO/any.

Sòls contaminats La pressió per sòls contaminats és baixa en aquesta massa d’aigua. Hi ha un sòl potencialment contaminat per olis minerals al municipi d’Àger, a la comarca de La Noguera, degut a l’abocament de llots àcids. La superfície afectada s’estima en uns 90 m2.

Dipòsits de residus La pressió per dipòsits de residus sobre aquesta massa d’aigua és nul·la atès que no s’hi localitza cap tipus d’abocador de residus controlat.

Pàgina 10 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Runams salins No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) No hi ha pressió de cap tipus sobre la massa d’aigua per abocament d’estacions depuradores d’aigües residuals.

Extraccions d'àrids Les extraccions d’àrids al domini públic hidràulic es considera que poden exercir una pressió tant sobre l’estat químic i com sobre l’estat quantitatiu. Extreuen material de la zona saturada (comportant una disminució del nivell piezomètric) i no saturada i això comporta un augment de la vulnerabilitat de la massa. També cal considerar que en alguns casos els clots creats es reompliren en el passat de materials que poden aportar contaminants a l’aigua subterrània. Sobre la massa 45 aquesta pressió s’ha valorat com a Baixa atès que només es coneixen 4 punts on es produeixi o s’hagi produït aquesta activitat, sempre al riu Segre, al marge est de la massa. Es tracta d’explotacions de graves dues de les quals estan finalitzades (sense haver-s’hi realitzat encara cap restauració), una es troba en actiu i una altra es troba en situació actualment desfavorable ja que s’ha comprovat que ha afectat al territori.

Extraccions que provoquen Intrusió Salina No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Pàgina 11 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUD Pressions difuses Dejeccions ramaderes (DJ) Baixa

Agricultura intensiva: adobs i Baixa Agricultura i tractaments fitosanitaris (AG) Ramaderia Aplicació de llots de depuradora Alta (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial Baixa (RA) Clavegueram i Filtracions i fugues des de zones col·lectors urbans i Sense pressió urbanes i industrials (UI) industrials Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues (II) Sense pressió

Pressions puntuals

Abocaments industrials (AI) Sense pressió Activitat industrial Sòls contaminats (SC) Baixa

Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, Sense pressió urbans i especials (DR)

Activitat minera Runams salins (RS) Sense pressió

EDARs (*) Abocaments d'aigües depurades (AE) Sense pressió

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Baixa qualitat (EX)

Extracció d'aigua a Extracció que provoca intrusió salina (IS) Sense pressió zones costaneres PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Baixa

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 12 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 13 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Subministrament Agricultura Industrial TOTAL

hm3/any% hm3/any% hm3/any % hm3/any 0,6 12,6 3,7 80,7 0,3 6,7 4,6

Recursos disponibles Transferència a altres Extraccions Índex (hm3/any) masses (hm3/any) totals (hm3/any) d'explotació (A) (B) (C) (C/A-B) 21,3 0,04,6 0,22

Les aigües subterrànies d’aquesta massa d’aigua s’empren sobretot per a l’agricultura (un 80% del total). Les dades de consum són notablement variables. Més de la meitat d’extraccions conegudes es realitzen a partir de fonts.

Cultius de vivers i freatòfits Les plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua. A les Serres Marginals Catalanes aquesta pressió es considera baixa. A la figura 5 s’observa que es distribueixen en petites àrees al voltant de la Noguera Pallaresa i del Segre i també,al sector nord-oest de la massa s’hi localitzen 89,7 ha amb plantacions de freatòfits però amb un recobriment mitjà del 30%.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua Captacions d'aigua subterrània Baixa

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Baixa qualitat (EX)

Agricultura intensiva de vivers i Agricultura freatòfits (VF) Baixa

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU: Baixa

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA Magnitud: Moderada

La major part dels materials que conformen els aqüífers tenen permeabilitats mitjanes i localment altes. Es tracta de calcàries i dolomies i, en menor grau, materials al•luvials.

Pàgina 14 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Hi dominen els aqüífers de tipus lliure. No obstant, són aqüífers aïllats o mal connectats entre ells donada la intensa facturació i alternança de materials, fet que els hi configura una major protecció natural enfront les pressions externes. El flux subterrani ve condicionat per aquest compartimentació i per les particularitats pròpies dels aqüífers carbonatats. Les zones al•luvials es troben poc desenvolupades.

Pàgina 15 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

6. IMPACTES

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Figura 4. Punts de les xarxes de control

Pàgina 16 Massa 45 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Núm. de punts Període de registre Xarxes de control de l'Agència (*) Quimisme bàsic 6 1996-2004

Nivell piezomètric - - Xarxes de control d'altres organismes Quimisme bàsic 7 - Nivell piezomètric 2 -

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Característiques de les xarxes: Els nitrats i el quimisme bàsic s'analitzen als mateixos punts.

6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

Aqüífer: 1181A21 - Aqüífers dels sediments quaternaris de les Serres Exteriors pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7,18 1219,5 281,91 60,5 462,1 173,57 63,17

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 41,2 3,04 17,8 - - -

Aqüífer: 2053A11 - Aqüífers dels sediments quaternaris de Solsona pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l)

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l)