T

BIBLIOGRAFIA HISTORICA' TARRACONENSE VII

Emc1ó A cuRA DE

F. XAVIER R1coMA VENDRELL 1 SALVADOR~ J. RoviRA 1 GóMEZ

EXCMA. DIPCTACIÓ PROVINCIAL DE 1984

BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE VII

EDIC!Ó A CURA DE

F. XAVIER R1coMA VENDRELL 1 SALVADOR~ J. RoviRA 1 GóMEZ

INSTITUT D'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV

SECCIÓ DE BIOGRAFIA 1 BIBLIOGRAFIA PUBLICACIÓ NÚM. 7

.. BIBLIOGRAFIA HISTORICA TARRACONENSE VII

EDICIÓ A CURA DE

F. XAV1ER R1coMA VENDRELL 1 SALVADOR~}. Rov1RA 1 GóMEZ

EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE T ARRAGONA 1984 lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV Publicació núm. 112

JSSN: 0211- 1438 Dipo•it legal: T. 547 - 1983 lmpres a Sugrañes i Cia., Comte de Rius, 9. Tarragona. - Any 1984 Ho edita: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Bercnguer IV. Santa Anna, 8. Tarragona. Tel. 23 50 32 íNDEX

Collaboradors d'aquest número 9 Publicacions recensionades 11 Biografíes 13 Ciencies auxiliars. 47 Cultura 55 Economía i societat 69 Etnología 77 Historia eclesiastica 93 Historia local 95 Historia política i militar . 125 1ns titucions 129 lndex d'autors ressenyats. 133 lndex de !loes 137 lndex de persones 141

La Bibliografía Histórica Tarraconense és un repertori biblio~ grafic recollit i editat per la Secció de Biografía i Bibliografía de l'lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV amb ca~ racter anyal. Aplega recensions de treballs histories apareguts durant l'any abans a la data de publicació. No obstant aixó, també hi són aple~ gades les deis publicats amb anterioritat i que, o bé no [oren coneguts per la redacció o bé se li [eren a mans quan redició ja era elosa.

L'ambit territorial abastat per la Bibliografía Histórica Tarraco~ nense compren les següents comarques: Alt Camp, , Baix Ebre, Baix Penedes, Conca de Barbera, Montsia, , Ribera d'Ebre, Tarragones i Terra Alta. La numeració expressada al marge de les recensions segueix la del volum precedent de la Bibliografía Histórica *.

* Vegeu: Quaderns d'História Tarraconense[, Tarragona, 1977, ps. 165,-221; Bi­ bliografia Histórica Tarraconense ll (1979); III (1980); IV (1981); V (1982); V_I (1983).

COL-LABORADORS D'AQUEST NúMERO

Anguera i Nolla, Pere (P.A.) Bladé i Desumvila, Artur (A.B.) Cabestany i Fort, Joan~F. (J~F.C.) Delattre Pedró, Lluís~G. (Ll.D.) Grau i Montserrat, Manuel (M.G.M.) Jorda i Fernandez, Antoni (A.J.) Miravall i Dol<;, Ramon (R.M.) Pagarolas, Laurea (L.P.) Pelegrí Isanta, Maria Dolors (M~D.P.) Ricoma i Vallhonrat, Rosa M. (R.R.) Ricoma i Vendrell, F. Xavier (F .X.R.) Rovira i Gómez, Salvador~}. (S~J.R.) Sáez Vicente, Agustín (A.S.) Secall i Güell, Gabriel (G.S.) Solé i Bordes, Joan (J.S.) Soler Álvarez, Eliseo~A. (E.S.)

9

PUBLICACIONS RECENSIONADES

Acta Mediaevalia () . (Alcanar). Alhora (). (Amposta). Ampurias (Barcelona). Analecta Cis terciensca (Roma). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (Alicante). A plec de T reballs (Montblanc) . L' A ven~ (Barcelona). A vui (Barcelona) . La Banqueta (Lleida) . Boletín Arqueológico (Tarragona). Boletín Informativo de la Excma. Diputación Provincial (Teruel). Boletín Seminario de Estudios de Arte y Arqueología (Valladolid). El Brugent (). Bulletin of Medieval Canon Law (Berkeley). Centro de Estudios del Maestrazgo (Benicarló). El Correo Catalán (Barcelona). Cuadernos de Estudio Caspolino (Caspe). Cuadernos de Investigación Histórica (Madrid). Cultura () . Delta. La Veu del Poble (Sant Jaume d'Enveja). Desaigüe (). Diario Español (Tarragona) . Diario Regional (Valladolid). Dous (Ras quera) . El Eco de Sitges (Sitges). Eivissa (Eivissa). Estudis Altafullencs ().

11 Estudis Universitaris Catalans (Barcelona). Lo Floc (). La Font d' el Perelló (El Perelló). Fontes Rerum Balearicum (Ciutat de Mallorca). Fulls de Treball de Carrutxa (). Hoja del Mar (Madrid). Información Arqueológica (Barcelona). Instituto Español de Historia Eclesiástica (Roma). Investigación y Ciencia (Barcelona). Medicina e Historia (Barcelona). Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes (Barcelona). MisceHfmia Penedesenca (Vilafranca del Penedes). El Noticiero Universal (Barcelona). L'Om (Riudoms). El País (Barcelona). Papers (). Papers. Suplement de Canigó (Barcelona). Quaderns d'Estudis Medievals (Barcelona). Quaderns d'História Tarraconense (Tarragona). Quaderns de Vilaniu (Valls). Rapita (Sant Caries de la Rapita). Revista Española de Derecho Canónico (Salamanca). Revista Española de Teología (Madrid). Revista Tecnica de la Propietat Urbana (Tarragona). Rivista de Cultura Classica e Medioevale (Roma). San Carlos de la Rápita (Sant Caries de la Rapita). Sefarad (Madrid). La Segarra (). Lo Senienc (La Sénia). Serra d'Or (Montserrat). Speleon (Barcelona). Studia Albornotiana (Roma). La Tartrana (Altafulla). . Revista Mensual d'lnformació Local (Ulldecona). Universitas Tarraconensis (Tarragona). La Vanguardia (Barcelona). V ertex (Barcelona). La V eu de (Flix). El 3 de Vuit (). Yermo (El Paular).

12 BIOGRAFIES

1128. AA.VV.: 250 aniversari del naixement de !'escultor Lluís Bonifas Massó. Excm. Ajuntament de Valls, Valls, 1980. 16 fulls.

Dins aquesta edició commemorativa hi ha una breu biografía amb infor­ mació post mortem (dedicació d'un carrer, declaració de vallenc illustre el 1921. etc.) de !'escultor, redactada perla Ponencia d'Art de l'Institut d'Estudis Vallencs, i un petit resum de la producció de Bonifas segons les aportacions de cesar Martinell. E. S.

1129. AA.VV.: IV Centenari del naixement del Rector de Vallfogona. 1582-1982. Francesc Vicen" Garcia i la seva epoca. «La Segarra» (Santa O:lloma de Que­ ralt), (1982), 40 pp.

Publicació commemorativa que recull diversos treballs i una antología del Rector. Pe! seu contingut, són d'interes els següents: «Esbós biografíe», de JosEP M. CARRERAS 1 TARRAGÓ; «Ouatre-cents anys del naixement del Rector de Vallfogona», del Dr. }Esús MASSIP [publicat abans a «Serra d'Or», núm. 268 (198i)]; «Entorn historie catala de !'epoca de Francesc Vicen<; Garcia», de !'EVA SERRA 1 PUIG. E.S.

1130. ALAVEDRA, }OAN: Qui era Pau Casals? Delegació de Serveis de Cultura de J'Ajuntament de Barcelona (0:>1. «Artur Martorell», 5), Barcelona, 1977. 56 ps. +lndex.

Treball que, a nivell de divulgació, dóna a coneixer la personalitat del músic Pau Casals i Defilló, nascut al Vendrell (Baix Penedes). E. S.

13 1131. ANoNJM: «A. Martí i Franques (1750-1832)» dins Commemoració de la Re­ naixen9a. Nadala de la Fundació J aume l. Barcelona, 1982, pag. 117.

Biografía breu d"aquest científic fill d"Altafulla. S-J.R.

1132. ANO NIM: Contribuciones científicas para conmemorar el 75 aniversario del Observatorio del Ebro. Publicaciones del Observatorio del Ebro. Memoria núm. 14. Roquetes (Tarragona), 1983.

Malgrat el caracter d'aquesta publicació hem cregut que seria d'interes re­ censionar en aquesta Bibliografía la Introducció (ps. 9-37), ja que hi són pu­ blicats dos estudis importants per a la história de la comarca del Baix Ebre. Es tracta de la história de l'Observatori de l'Ebre des de la seva fundació fíns als nostres dies, i d'una biografía molt completa, acompanyada de la bibliografía del P. Antoni Romaña i Pujó (1900-1981), director de l'Observatori esmentat.

F.X.R.

1133. ANÜNJM: Curriculum vitae del Excmo. Sr. Dr. D. Miguel Gavalda. «Ulldecona» (Ulldecona), 43 (1977), 11-14.

Aquest document és fonamental per a la biografía del musicóleg i doctor en filosofía, Querol, nascut a Ulldecona el 22 d'abril de 1912. Compren: a) for­ mación y títulos académicos, b) cargos y nombramientos, e) distinciones, d) con­ gresos internacionales a que ha asistido y participado, e) publicaciones musi­ cológicas, f) publicaciones filosóficas, estéticas y literarias, g) obras originales de música, h) bibliografía. E. S.

1134. ANÜNJM: «Francesc V. Garcia (1582-1623)» dins Commemoració de la Re­ naixen9a. Nadala de la Fundació Jaume l. Barcelona, 1982; 108.

Recordan<;a del personatge en el quart centenari de la seva naixen<;a a Tortosa. S-J.R.

14 1135. ANONIM: Ha mort va Carme Torné Ea/agué. «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapita), 246 (1979), 11.

Escrit a l'avinentesa de la mort de la professora Carme Torné Balagué, de familia molt arreJada a Sant Caries de la Rapita. Fou mestra de Vila-seca de Solcina, Amposta, Alcanar, Villaño de Lora, Cervera, Sant Salvador de Guar­ diola i Sant Caries de la Rapita. E. S.

1136. ANONIM: Joan Armengol. «Lo Floc» (Riudoms), 40 (1982), 24.

Nota sobre un organista resident a la vila el segle xvn. P.A.

1137. ANONIM: D. Manuel Sales i Ferré. «Ulldecona. Revista Mensual d'lnformació Local» (Ulldecona), 30 (1982) , 10-11.

Vol ésser aquest treball un estudi de bibliografía de l'ulldeconí Sales. Per a una bibliografía de J'iHustre catedratic bastant més completa, vegi's el llibre de NúÑEZ ENCABO, recensionat a Bibliografía Histórica Tarraconense, vol. VI, núm. 827. E. S.

1138. ANÜNIM: Necrología. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 1 (1979), 8.

Breu semblan;a d'en Joaquim Brufau i Ferrer, advocat. Fou un deis fun­ dadors de la «Lliga Regionalista» a Santa Coloma de Queralt. E. S.

1139. ANoNtM: Ramon Nató. «Lo floc» (Riudoms), 38 (1982), 24.

Breu noticia de la vida i activitats polítiques, durant el sexenni, d'un riudo­ menc republica federal. P.A.

15 1140. ANÓNIMO:/uan Solé Bosch. presidente de la Cofradía de pescadores. «Hoja del Mar» (Madrid), 207-208 (1982-1983), 27.

Breve semblanza biográfica de un hombre dedicado durante mucho tiempo a las tareas del mar y de la pesca en el ámbito de . A. S.

1141. ANÓNIMO: Los pioneros de la industria hotelera local. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 280 (1982), 34-35.

La actividad hotelera de la hoy población turística estudiada en su inicio: las empresas de la familia Llansola, que en 1910 abre un hostal hoy desapa­ recido y su posterior trayectoria. Noticias sobre precios de aquella época. (Ll.D.)

1142. ARECHAGA, J.: Biografía científica de Antonio Gimbernat y su contribución a la Anatomía Quirúrgica de la región inguino-crural. «Medicina e Historia» (Barcelona), 66 (1977), I-XVI.

El present treball desenvolupa exhaustivament els següents aspectes:

l. Vida de N'Antoni de Gimbernat. 2. Significació histórica de l'obra anatómica del Dr. Antoni de Gimbernat. 3. Anillisi interna del «Nuevo método de operar en la Hernia Crural». 4. Referéncies bibliografiques i biografía científica del Dr. Antoni de Gimbernat.

l. Neix a . La data exacta no es coneix; es creu que podría ésser el 5 ó el 15 de febrer de 1735, o bé el 15 de febrer o de novembre de 1734. Cursa els primers estudis en un coUegi religiós de Riudoms, i passa posterior­ ment a la Universitat de Cervera on obtingué el grau de batxillerat en Art. El 1758 ingressa com a alumne en el «Real Colegio de Cirugía de la Armada» de Cadis, regit per en Pere Virgili. Complementa la seva formació a l"estranger (Anglaterra i Holanda) on explica les seves teories i tecniques, reconegudes pe! Dr. Hunter. Torna a Espanya !"octubre del 1778, i comen~a la seva tasca en dos aspectes, fonamentalment: la d'organitzador i la de publicista. El 1.'79, ell i Rivas reben l"ordre de Caries 111 de traslladar-se a Madrid per a posar les bases del «Real Colegio de Cirugía de San Carlos». El 1780- 1781 elaboren el projecte sobre les Ordenances i activitats deis de Cadis i Bar­ celona. El 1787 es publiquen les «Ordenanzas» del Col.Jegi de Madrid, amb !"Hospital de la Pasión encara en obres; inauguren el primer curs academic.

16 El 1789 Antoni de Gimbernat és nomenat Cirujano de la Real Cámara i se li concedeix, com anteriorment a Virgili, el Privilegio de nobleza. Des de llavors es dedica a la funda ció de nous conegis (Santiago, Burgos ... ); n' acon­ seguí la uniformitat creant la «Junta Superior Gubernativa de los Reales Co­ legios» (precedent historie de la «Junta Superior Facultativa de Sanidad Mi­ litar»); redacta noves «Ordenanzas» (entre elles les de 1790, publicades el 1795, per al Col·legi de Barcelona), i, finalment, lluita frontalment contra la Universitat i el Protomedicat amb l'objecte d'aconseguir, dins el medí civil, la unificació entre Medicina i Cirurgia, que ja es donava en el medí castrense, millora que no s'aconseguí fins el 1843. Tot aquest gran nombre d'activitats, unit amb la posterior dificultat de contacte amb !' estranger per raó de la Re­ volució Francesa, inf!ueixen en el volum de les seves publicacions, més redu!des del que cabria esperar, i en dificulta la difusió fora de l'Estat. La invasió napoleónica amarga el seus darrers anys de vida, ja que com la majar part de gent que tenia prestigi en aquella epoca, es va veure for~at a col·laborar amb el govern de Josep 1 com a president del «Consejo Superior de Sanidad» i, en conseqüencia, passa per ésser un deis afrancesats. Fou pos­ tergat i privat de la pensió en assumir el tron Ferran Vlle. L'escassesa d'ingressos económics junt amb la vellesa i la cegesa que patia Ji fan demanar clemencia al rei, pocs anys abans de morir, en una carta, la lectura de la qua! impressionara fortament tots els que coneixien la seva tra­ jectória.

2. Evolució histórica del tractament de les hernies: a) Període d'empirisme quirúrgic que va de les epoques més llunya­ nes fins el s. xvn indos. b) Etapa de coneixement anatomo-patológic que ocupa gran part del s. XVIII. e) Període de cirurgia científica, que comen~a amb !'obra d'Antoni de Gimbernat, í que esta presidit pels estudis d'anatomia macros­ cópica, única base real en la que ha pogut fonamentar-se posterior­ ment la infinítat de técniques de «cura radical» que avui en dia es coneixen. Pero, desgraciadament, a l'estranger tan sois s'ha reconegut com a epónim seu el lligament, que només és una petita part de tata !'anatomía que el!, per primera vegada al món, tan bé va estudiar i descriure, mentre que tata la seva tecnica ha passat per nom d'altres (Cooper, Cloquet, Hasselbach), a causa de la política de r epoca, !'excés de treball com a organitzador i !' endarreriment a !'hora de traduir la seva obra a l'estranger, on arriba massa tard o, quan arriba, fou manipulada. 3. Analisi exhaustiva d'aquesta obra i comparació amb els metodes de !'época i amb tecniques de publicació posterior. (M-O.P.)

17 1143. BARADO, Feo. A.: Vicente Duatis y la revista Amposta. 4:Amposta» (Amposta), 219 (1982). 7.

Sobre la personalidad de Vicente Duatis, redactor de esta publicación local. Escrito con motivo de su fallecimiento. E. S.

1144. BARRIO, J.: Félix Torres Amat, 1772-1847. Un obispo reformador. Instituto Es­ pañol de Historia Eclesiástica, Roma, 1977. 260 ps.

Biografia i estudi de les obres d'aquest personatge, format a l'Estudi Lite­ rari de Tarragona, ciutat d'on després fou canonge, professor, i rector del Se­ minad. Obtingué un premi de la Societat Económica d'Amics del Pals i es relaciona amb el jesuita Bonaventura Prats. Fou nebot de Felix Amat, també vinculat a l'Església de Tarragona. E.S.

1145. BELTRAN, Lwc: Mossen Ramon ens ha deíxat del tot. «San Carlos de la Rá­ pita» (Sant Caries de la Rapita), 245 (1979), 21-22.

Escrit a l'avinentesa de la mort del prevere Ramon Milian Ortí, nata Mo­ rella, i rector de Sant Caries de la Rapita des del 1938. E.S.

1146. BENET, JosEP: 'El centenari de Claudi Ametlla. «Avui» (Barcelona), 22 maig 1983, p. 8.

Consideracions entorn de la personalitat d'aquest periodista i politic, amic íntim d'A. Rovira i Virgili, nat a Sarral el 22 de maig del 1883. L'articulista aprofita 1' avinentesa del centenari per recordar que encara esta per fer el recull de !'obra periodística d'Ametlla i que ens manquen els estudis sobre la seva actuació a I'exili i a Catalunya. S-J.R.

1147. BERGÓS MASSÓ, J.: Gaudí. Servicio de Publicaciones del Ministerio de Edu­ cación y Ciencia (Col. Artistas Españoles Contemporáneos, 23), Madrid, 19762. 103 ps. +ind.

El autor, también arquitecto, conoció a Gaudí en el Cerco[ Artístic de Sant Lluc (Barcelona) y solía acompañarle en sus paseos por la escollera del puerto de aquella ciudad. En 1953 escribió Garudí. L'home i !'obra. Sirvan estos datos

18 para ver que estamos ante un autor que tuvo contacto directo con el biografiado. En este nuevo título, cuya segunda edición ha sido preparada por el catedrá­ tico Bassegoda, se estructura el contenido en siete grandes apartados, entre los que sobresalen los dedicados a la biografía y obra. En el cuarto, incluye una original relación de proyectos y dibujos por orden cronológico.

E.S.

1148. BORONAT 1 RIMBAU, ALBERT: Altafulla i els Boronat de «Ca Janes» (1800-1983). Altafulla, 1983. 96 ps.

Llibre escrit per obsequiar els parents i els amics de !'autor. Al lector no vinculat amb la familia li interessa de manera especial el capital titulat «Els Boronat i la Vila», dedicat a descriure el treball de quatre generacions d'aques­ ta nissaga de mestres d'obres altafullencs coneguda com els Janes. Entre les construccions i reconstruccions d'edificis d'Altafulla efectuades pels Janes s'ha de destacar l'exceJ.Ient reconstrucció del castell deis marquesas de Tamarit, iniciada per Joan Boronat i Marques a la decada deis anys vint i enllestida per Ricard Boronat i Manetas l'any 1931. S-J.R.

1149. (BOYER), ANTONI-(PALLARES), AMADEU. Els perellonencs de l'America. «La Font d'EI Perelló» (El Perelló), 3 (1982), 14.

Nota sobre els perellonencs que emigraren al continent america. Centra l'estudi en Manuel Gil i Brull (a) «Bonmosso». E. S.

1150. C. EN.: En el decés áen Lluís Muntadas-Prim. «La Veu de Flix» (Flix), 39 (1982).

Breu biografía i records personals de Lluis Muntadas-Prim Salvadó, duc de Prim, quimic, vinculat a Flíx. E.S.

1151. CALBET r CAMARASA, J. M.- CoRBELLA 1 CoRBELLA, J.: Diccionari biogriific de metges catalans. Segon volum. F-Q. Editorial Rafael Dalmau (Publícacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, LXXV, i Seminari Pere Mata del

19 Departament de Medicina Legal i Toxicología de la Universitat de Barcelona), Barcelona, 1982. 238 ps.

(Vide. BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE, VI, 1983, núm. 796.) FAGEDA, M., un deis seus fills fou bisbe de , s. XVII-XVI". FALCONER, C., cónsol en cap, e. Tarragona, s. xvu. FARRER, mestre, e. Reus, s. XVII. FARNÓS, P .• e. Poblet, s. XVII. FARRERAS 1 MuNNER, M., pub!. Tarragona. FARRERÓ, mestre, e. Reus, s. XVI". FERNÁNDEZ 1 DoMINGO, R., catedratic de l'Institut, polític, periodista, histo­ riador, e. i m. Tortosa, s. XIX. FERRAN, e. Tarragona, s. XVI. FERRAN 1 CLUA, J., n. Corbera de Terra Alta, estudis a Tarragona i Tortosa, e. Tortosa, investigador al camp de la bacteriología, electrónica i fotografía, descubridor, pub!. Tortosa, s. XIX-XX. FERRAN 1 LLOMBART, J., e. Sant Caries de la Rapita, s. XIX. FERRANDIS 1 PIÑOL, J., e. Falset, pub!. El Priorat, s. XIX. FERRÁNDIZ, J., n. Cornudella, botanic, s. XIX. FERRANDO, M., e. Reus, s. XVI. FERRANDO, mestre, e. Reus, s. XVI. FERRANDO, micer, e. Reus, s. XVII. FERRER, e. Reus, s. XVI. FERRER, B., e. Montblanc i Tarragona, s. XIX. FERRER, G., e. Tarragona, s. XVI·. FERRER, J., n. , e. , s. XVIII-XIX. FERRER, J., cónsol en cap, e. Taragona, s. XVII. FERRERES, J., e. Tortosa, s. XVIII. FIGUERES, mestre, e. Reus, s. XV. FIGUEROLA, B., e. Reus, s. XVI. FLORETA SINOGÁ, n. Santa Coloma de Queralt, metgessa reial, s. XIV. FoLCH 1 AMICH, F. DE P .• lluita contra el cólera a Taragona, s. XIX. FoLLA ¡ RIVES, A., e. Tarragona, s. XIX. FoNT, J., n. , s. XVIII. FONT 1 MARTÍ, M. S., n. Reus, e. L'Aleixar, periodista, sindicalista confesional, S. XIX-XX. FoouÉ, J., n. Montblanc, s. xvm. FORNELLS, A., e. Tarragona, s. XIX. FoRNET, F., n. Tortosa, s. XVIII. FoRNIT, F., n. Tortosa, e. , s. XVIII. FoRNIT 1 CLEMENT, M., n. Benifallet, s. XVIII. FoRT, mestre M., e. Tarragona, s. xv. FORT 1 NoGuils, J., n. Riudoms, e. Tarragona, s. xvm. FORT 1 SuGRANYES, S., n. Tarragona, s. XVIII. FoRTUNY, F., pub!. El Vendrell, s. XIX. FORTUNY, M., e. Reus, s. XVII. FRANCÉS, e. Reus, s. xv. FRANCESC, mestre, e. Reus, s. xv.

20 FRANCESC, M., n. Falset, s. xvm. FRANCH, N., e. Tarragona, s. xv. FRANQUET, J., delegat a Tortosa del Protomedicat, s. XVIII. FREIXA, e. Reus, s. XVI. FREIXA, J., e. Tarragona, s. XVI. FREIXAS, F., n. , s. XVIU. FRIAS 1 RoiG, A., n. Reus, mestre, pub!. Reus, e. L"Ametlla de Mar, Reus, prof. de l'Institut, ed. Reus. GAB·ALDA, P., n. Riudoms, s. XVIII. GABRIEL, Mestre, e. Reus, s. XVI. GALARD 1 BoYER, J., e. Villalba deis Ares, s. XIX-XX. GALCERAN 1 GRANES, A., co-director de l"Institut Pere Mata (Reus), s. XIX-XX. GALLART, 1., e. Tarragona, s. xvm. GALL 1 CAMPS, LL., n. Tarragona, s. xvm-XIX. GARAU, J., e. Tarragona, Cónsol en cap, s. XVII. GARAU, J., e. Reus, s. XVI. GARCIA, G., e. , s. xvm. GAseó, e. Reus, s. xv. GASOLL, C., e. Valls, s. xvi. GATELL, A., n. Tarragona, s. xvu (vide. GARAU, J.). GATELL, A., e. Tarragona, Cónsol en cap, s. xvn. GATELL, J., n. Tarragona, s. xvn. GATELL, J., e. Reus, s. XVIII. GATELL, J., e. Reus, s. xvm-x1x. GATELL 1 CARNICER, P., n. Reus, s. XVIII. GERARD 1 MAR, e. Tarragona, s. XIV. GERONA, e. Tarragona, inspecciona Riudoms, s. XVII. GIBERT 1 ÜUVER, A.-M., n. Tarragona, e. , Vila-seca de Solcina i Tarragona; publicista de premsa, ese. Vila-seca i Tarragona. GIL, J., n. Tarragona, s. XVIII. GIL VERNET, J., n. Vandellós, s. XIX-XX. GIMBERNAT 1 ARBÓS, A. DE, n. Cambrils, estudia a Riudoms, també fi!ósof, catedratic i descubridor, s. xvm-xix. GINÉ 1 PARTAGAS, J., de familia procedent de l'Alt Camp, e. Vila-rodona, S. XIX-XX. GINÉ 1 QuERALT, J., e. Pla de Cabra, s. XIX .. GINÉ 1 RoviRA, J., n. , s. XVIII. GINER, C., e. balneari Vallfogona de Riucorp, ese. Vallfogona de Riucorp, s. xx. GIOL 1 BATELLAS, J., e. i m. Les Borges del Camp, s. XVIII. GISBERT, J., n. Tarragona, s. XVIII. GoLs 1 SoLER, J., n. Tarragona, també músic, dibuixant i topógraf. s. XIX-XX. GRACIA, L. e. Tortosa, s. XV. GRAS 1 FoRTUNY, F., n. e. i ed. Reus, s. XIX-XX. GRASSET, V., m. Poblet, s. xvm-XIX. GRASSET 1 HoRTA, LL., va fer una relació de la lepra amb Josep de Castellar i Rafael Nada! i Lacaba al Camp de Tarragona, s. XVIII-XIX. GRIMALDO, J., e. Reus, s. XV!. GUAL, C., n. Tarragona, s. XVIII.

21 GUASCH, E., e. Tarragona, s. XIX . . GUASCH, F., n. i escr. Vila-rodona, s. XVIII. GUAScH, J., e. La Selva del Camp. s. xvn. GUASCH 1 BATLLE, R., n. Vila-rodona, s. XVIII. GUASCH 1 BRu, J., n. Cambrils, s. xvm. GüELL, A., n. Valls, s. XV!II. GuERAU, P., e. Reus, s. xv. GWAMET 1 DoMENECH, A., n. i e. , amic de Pere Mata, ese. Tarragona, s. XIX. GmLLEM ¡;A FABREGA, e. Tarragona, s. XIV. GmLLEM DE PwG, e. Reus, s. XIV. GmNART, J., n. Riudoms, e. Tarragona, s. xvm. GmsCAROL, B., barber cirurgia reusenc, s. XVI. GwscAROL, G., barber cirurgia reusenc, s. XVI. GmsCAROL, J., barber cirurgia reusenc, s. XVI. GurrERT I FoNSERÉ, J., n. La Selva del Camp, també historiador, vocal del Patronat de Poblet i de la Comissió de Monuments de Tarragona, directiu de la Socíetat Arqueológica Tarraconense, primer president de J'Arxiu Bibliografic de Santes Creus, ese. Poblet i Santes Creus. HA LoRauí, J., organitza la disputa de Tortosa. HoRTONEDA, J.-P., e. Tarragona, s. XVJI. Huaoc, B., barber-metge, e. Valls, s. xv. IBAÑEZ, M., e. Flix, s. xvm. IBARZ 1 GRAO, S., e. Valls, Montblanc. Reus (Pere Mata); funda a Reus la clínica lbarz. escribí a la revista «Fulls Oínics de Reus», publicista, s. XIX-XX. l<;ACH, mestre, e. Tortosa, s. xv. IsRAEL CAsLARI , Caslar és un Hoc de les comarques tarragonines. JAcos. mestre, e. Tortosa, s. XIV. JACOB MANRINO, n. Tortosa, traductor, s. xv-xvt. JAUME, mestre, círurgia e. Reus, s. XVI. JAUME o'AcRAMillrr. ed. Tarragona (vide. VENY, J., Excma. Diputació Provin­ cial, Tarragona, ed.). }AUME METGE, e. Reus, s. XIV. JAUMET LO BARBER, cirurgia, e. Reus, s. XVI. }ENER, S., n. Cabra del Camp, s. XVIII. JoAN BERNAT, e. Valls, s. XIV. JoHAN, mestre, e. Valls, s. xtv. LAvEDA, R., reusenc, s. xv. LEFORT, A., e. Riudoms, s. xvu. LETAMENDI 1 MANJARRES, J. DE, polític conservador, senador per Tarragona, polemitza amb Pere Mata, s. XIX. LIULA, LL., e. Montblanc i Tarragona, s. XVI. LIULA, LL.•J., e. Tarragona, Cónsol en cap, s. XVI. LLANES, A., e. Reus, s. xvt. LLANES, J., e. Reus, s. XVI. LLETGET 1 CAlLA, T ., n. Reus, presídent del Centre de Lectura. LUEBRE 1 VIDAL, A., n. , e. Salou i Reus, ese. Salou i Reus. LLOP, A., n. Tarragona, s. XVI.

22 LLOP, A., e. Tarragona, s. XVI. LLORENS, J .. n. Garcia, s. xvm. LLORENS 1 GALLARD, l. DE, amic i col-laborador del Dr. Ferran. LLUCH, e. Reus, s. XVI. LLUCH, J., n. , s. XVIII. LLUCH, J., n. Torredembarra, s. XVIII. LLUSA, J., n. , s. XVIII. LLUSSA, J., n. La Riera de Gaia, s. XVIII. LóPEZ 1 VENTURA, G., ese. Dr. Ferran (en contra). MAGRINYA, F., n. La Selva del Camp, s. xvm. MAGRINYA 1 BATLLE, J., n. La Selva del Camp, s. XVIII. MAGRINYA 1 BATLLE, J.-A., n. La Selva del Camp, s. xvm. MAGUESSA, J., examinador a la vegueria de Tortosa, s. xv. MAHOMAD BEN ALIMAD BEN AMER ABALVI, n. Tortosa. MALLOFRÉ, J., n. Alcover, s. XVIII. MAÑÁ, E., n. Ulldecona, s. xvt. MAÑA 1 CARBÓ, J.-B., e. Tortosa, s. XIX. MANDRÍ, FR. A., prf. Universitat de Tarragona, m. Tarragona, s. xvn. MANI, F., n. Móra d'Ebre, s. XVIII. MANRESA, J., n. Tarragona, s. xvm. MARC DEL CoRRAL, metge, alquimista i astroleg. Tortosí, s. XIV . . MARCH, P., e. Reus, s. XVIII. MARCH 1 ANGLADA, LL., e. i escr. L'Espluga de Francolí, s. XIX. MARCH 1 EsTRADÉ, R., n. Rcus, s. xvm. MARCH 1 JALPÍ, J.-P .• inspecciona la pesta del delta de I'Ebre, s. xvu. MARIMON, S., n. Reus, s. XIX. MARINER, LL., n. , e. Tarragona, s. xvm. MARINER 1 MIRALLES, P., n. R.iudecanyes, s. XVIII. MARLES 1 DE CusA, LL. DE, n. Valls, s. XI·x. MARQUES, J., n. Altafulla, s. XVIII. MARTI, G., n. L'Aieixar, s. XVIII. MARTÍ, MESTRE, intenta fer-se amb el carrec de metge de Reus, s. XVI. MARTÍ I· GRANELL, A., n. Valls, s. xx. MARTÍ 1 JuLIA, D .. ana al servei militar a Tarragona. MARTIR, P .. e. La Selva del Camp i Reus, s. XVI. MARTORELL, J., n. Les Borges del Camp, s. XVIII. MARTORELL, P., e. Tarragona, s. XVIII. MAS, P., n. Valls, s. xvm. MAs 1 RIBÉ, S .• en 1837 exercí en els hospitals militar de Tortosa i Tarragona. MASCARÓ, J., n. Marmellar (), s. xvm. MASERES, F., n. Alcover, s. XVIII. MASIP, F., n. i e. , s. XVIII. MASSERAS 1 RIBERA, A.-A., n. Falset, s. xx. MASSERAS 1 RIBERA, H. (E), n. Vila-seca de Solcina, primera dona autoritzada a cursar estudis oficials de batxillerat i de Facultad majar, doctora en medicina, mestra i pedagoga, s. XIX (Vide. el primer volum d'aquest Diccionari per WSTELLS, M.).

23 MASSERAS I RIBERA, M .• n. Mont-roig del Camp, e. Sant Jaume deis Domenys, S. XIX-XX. MASSÓ, P., n. Cambrils, s. xvm. MASSÓ I LLORENS, J.-A., n. , catedratic, s. XIX-XX. MATA I FERRER, J .. e. Tarragona, s. XIX. MATA I FoNTANET, P., n. Reus, politic, publicista, funcionari superior del Mi­ nisteri de Foment, poeta, director de premsa, etc., etc., s. XIX. MATA I RIPULLES, P., n. , també regidor i síndic, e., ed. i m. Reus, s. xvm-xiX. MATAS, J., inspecciona la pesta del delta de J'Ebre, s. xvu. MATAS, M .• n. Cambrils, s. xvm. MAURERO, B .• e. Reus, s. xvm. MAYLÍ, J., e. La Riera de Gaia, s. xvm. MELIC. J., n. Tortosa, s. xvm. MENAHEM CoDENSON, e. Tortosa, s. XIV. MENOS DE LLENA, J., ese. L'Espluga de Francolí, ed. Tortosa, s. xvm. MESTRE,- e. Tarragona, s. XVII. MESTRE, P., n. Les Borges del Camp, s. xvm. MESTRES I MIQUEL, J., n. Vilallonga del Camp. també politic, diputat i Pre­ sident de la Oiputació de Tarragona, President del Col-legi de Metges de Tar­ ragona, ed. Tarragona i Reus, s. XIX-XX. MILLET, A., n. L'Arbo,; del Penedes. s. xvm. MIQUEL METGE, e. Tarragona i Gandesa, s. XIV. MIQUEL METGE, e. Reus, s. XIV. MIQUEL 1 PARELLADA, J. M., n. i e. Tarragona, també historiador, s. xx. M1R I CASASES, A .. metge militar, catedratic de I'Institut de Tarragona, poeta, reconstruí la mómia de Jaume l. e~c. Tarragona i Marmella, ed. Tarragona, S. XIX. MIRACLE, S., e. Valls, s. XIX. MIRALLES, P., e. Tarragona, s. xv. MIRó, F., originari de Tortosa, s. XV-XVI. MIRÓ, G., n. Tortosa, s. xv. MIRó (EL VELL) , G., n. Tortosa. MIRÓ (EL JovE), G .• n. Tortosa, s. XVI. MIRÓ, V ., n. Amposta, s. xvm. MOHAMED-BEN-ALIMAD-BEN AMER-ALBALVI-, n. Tortosa, s. xu. MoNGUIÓ 1 FoNTS, J., n. Tortosa, ed. Tarragona, s. xx. MONSERRAT, G., e. Tarragona i La Selva del Camp, s. xv. MONTAGUT, G., e. VaJls, s. xv. MONTANER 1 VIRGILI, A., n. Falset, nebot de Pere Virgili, s. xvm. Montblanc, A., n. Poblet, s. XVIII. MONTE, G., n. , e. Montbrió, s. xvm. MONTER, l .. , n. Reus, s. xvm. MONTSART, G., e. Valls, s. xv. MoRAGAS 1 GRACIA, M ., presenta una comunicac10 en el Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Tarragona el 1919. MoRER, MESTRE, cirurgia, e. Reus, s. xv1. MoRERA, A., n. Tortosa, s. XVIII.

24 MoROS, MESTRE, e. Reus, s. xv. MossE, MESTRE, e. Santa Coloma de Queralt, s. XIV. MossE ÜIRAVIDA, e. Valls, s. XIV. MosSE PERFET, n. L'Espluga de Francoli, s. XIV. MuHAMMAD laN AHMAD IBN AMIR-AL-BALAGUI, residí Tortosa, s. XI. MuLET, F., n. Tortosa, s. xvn. MuNTÉ, F., n. Alforja, e. , s. XVIII. MUNTÉ, F., n. Alforja, e. Cabacers, s. xvm. MuNTÉ, G., n. Alforja, e. Montbrió, s. XVIII. MuNTÉ, R., n. i e. Alforja, s. XVIII. MuNTÉ 1 MASIP, F., n. Cabacers, s. XVIII-XIX. MusA, A., metge d'August a Tarragona. MusTÉ, J., e. , s. XIX. NADAL, MESTRE, s'oferí a Reus, s. XVI. NADAL, A., n. Reus, s. XVIII. NADAL 1 LACABA, R .. inspector d'epidemies a Tortosa, ese. Tortosa, s. XIX. NADAL LAMBAY, al servei del comte de Prades, s. XIV. NADAL t MONJE, J., m. Tarragona, s. XIX. NADAL 1 VALLS, F., n. Reus, s. XVII. NICOLAU, MESTRE, e. Tortosa. NIETO I SAMANIEGO, J.-A., ed. Tarragona, s. XIX. NoGUERS, P., e. Tarragona, s. xv (?). Nocui!s, F., n. Riudecanyes, s. xvm. Nocui!s, LL., e. Tarragona, s. XVII, COnsol en Cap. NOGUES 1 PEDROL, C., n. Sta. Coloma de Queralt, Protomedic de Catalunya, s. XVIII-XIX. NoLLA I MARTÍ, R., n. i e. Tarragona, s. XIX, metge militar carli, President de l'«Ateneu Medíco-Farmaceutic» i del «Colegio Libre Tarraconense», cirurgia de Sant Pau i Santa Tecla. ODENA, R., e. Reus, s. XVI. ÜLIVER, EMMANUEL, n. Vilallonga del Camp, e. , m. Vila-rodona, s. XVIII, ÜLIVER 1 MARCH, J.-J., n. Riudoms, e. i publ/ed. Reus, s. XVIII-XIX. ÜLIVERES 1 FRANQUET, A., n. i e. Tortosa, dirigí el «Boletín del Laboratorio Quimioterápico del Ebro» i les «Hojas mensuales de Oftalmología», ed. Tor­ tosa, s. XIX-XX. ÜLIVERES f PALLARES, A., n. i e. Tortosa, s. XX. ÜLIVES, J., barber cirurgia, e. Reus, s. xv: ÜLIVES, M., n. Prades, s. XVIII. ÜLIVES, P., barber cirurgia, e. Reus, s. XVI. ÜLLER, oferí el servei al Capítol de Tarragona, s. xvn. ÜLLER, J.-A., n. Alcover, s. XVIII. ÜLLER, P., es troba a Tarragona ( g. del Frances), s. XIX. ÜPISSO 1 VINYES, ALFRED, n. i e. Tarragona, regidor, home de lletres, escriptor, director de premsa, crític d' art. PAGES, J., e. Tarragona, s. xv. PALLEJA, P., n. Riudoms, e. Tarragona, s. xvm. PALLEJAR, J., n. Cambrils, s. XVIII.

25 P.AMIES, e. Reus, s. XVII. PAMIES, J., n. , e. Reus, s. xvm. P AMIES 1 BovER, J., n. Reus, s. XVIIHaX. PANADES, P., n. Barbera de la Conea, s. XVIII. PARCET, J., e. i ese. Tarragona, s. XJX. PARCET 1 VIÑUELES, P., dirigí !'Hospital Militar de Bitem, s. XIX. PARISI, F., e. Vinyols, s. xvm. PASQUAL, J., e. Valls, s. XVI. PASTOR 1 FRANCESC, A .• e. Tarragona, s. xvm. PASTOR, 1., e. Tarragona, s. XVIII. PASTOR I LLuíS, F., n. Tortosa, arxiver, ese. Tortosa, s. XIX-XX. PASTOR 1 SABATER, P., n. Tarragona, s. XVIII. PAULÍS 1 PAGES, J., ese. Dr. Ferran. PEDRALBES, G., e. Tarragona, s. xv i XVI. PEDRELL, P., e. Reus, s. XVIII. PEDRET, J., del eonsell seeret de Reus, ese. Eseornalbou, s. XVII. PELUCER 1 BIGUES, R., eseriu al «Boletín del Colegio de Médicos de la Provin­ cia de Tarragona, s. XIX-XX. PENYA, J. DE LA M., e. Poblet, s. XVI. PERE ARNALDI, barber cirurgia, e. Reus, s. XIV. PERE MARTIR, e. Reus, s. XVI. PEREARNAU, J., n. Gratallops, s. xvm. PEREZ, J., n. , s. XVIII. PERFECTE CAP, e. Tarragona, s. XIV. PERNAU, F., e. Gratallops, s. XVII. El seu fill nasqué també a Gratallops (Pernau i Pi, J osep, s. XVIII) . PERNAY, J., e. Tarragona, s. xv. PERPINYA I PuJOL, A., n. Tarragona, s. XVIII. PESTELLS 1 ALGUER, A .• n. i e. Reus, protometge de Catalunya, s. XVIII. PEYRÍ 1 RocAMORA, A., n. Tarragona, s. XIX-XX. PEYRÍ 1 RoCAMORA, J., n. Reus, ese. L'Espluga de Franeolí. PIÑOL, J., e. Cornudella, s. XlX. PIÑOL 1 AGUADÉ, J., estudis a Reus, s. xx. PIQUÉ 1 SABATER, J., n. Marc;a, s. x1x-xx. PLA 1 JANINI, J., n. Tarragona, s. XIX-XX. PLANA, G., e. Les Borges del Camp, s. xvm. PoBLET 1 ANDREU, P., n. Barbera de la Conea, s. XIX-XX. Pomo, A. DE, e. Tarragona, s. xv. PoNe;, C., e. Reus, s. xv. PoNCE DE LEóN 1 ALBERNI, J., n. Tortosa, s. XIX-XX. PoNs, R., n. Vila-seea de Solcina, s. xvm-XI:x .. PoNs I GASSOL, R., n. Valls, s. xvm. PoNs 1 PASQUAL, F., e. L'Espluga de Franeolí, s. XI·x-xx. PoNT, mestre, e. Reus, s. XVI. PoNTARRÓ, J., e. Tarragona, s. xvn. PONTONS, M., e. , s. XVIII. PORTA, J., n. Vila-rodona, e. Brafim, s. xvm. PoRTA 1 VIDAL, J., n. El Vendrell, e. Tarragona, s. XIX.

26 PRATS, F., n. El Pont d'Armentera, s. xvm. PRATS, J., n. La Selva del Camp, s. xvn1. PRATS, J., n. La Selva del Camp, s. XVIII. PRATS, M., n. La Selva del Camp, s. xvm. PRATS 1 SoLER, LL., ed. Tarragona, s. XV!II. PRIM, A., n. Vila-rodona, s. XVIII. PROFET, mestre, e. Tarragona, s. XIV. PRUNERA, mestre, e. Valls, S. XVI. PuJG, A. DE, e. Tarragona, s. xv. Pu1G, J.-A., e. Reus, s. XVI. PuJG, J., n. Montblanc, s. XIX. PwG 1 SAJs, E., pub!. Reus. PuiGIVERT 1 M!RALLES, E., n. i e. Reus, s. xvm. PUJADAS 1 FABREGAT, A., e. Reus, també masó, s. xx. PuJIULA 1 DILME, J., prof. biología al noviciat S.J. de Tortosa. lnstalla el La­ boratori Biologic de l'Ebre, s. xx. Pu;oL, G., e. Tarragona, s. xvn. PUJOL, J., e. Alforja, s. XVIII. PuJOL 1 ALGUERÓ, F., n. Móra la Nova, també excursionista, s. XIX-XX. PuJOL 1 GRAU, J., n. , s. xx. PUNYET, J., n. La Selva del Camp, s. xvm. PUNYET 1 MATA, J., n. La Selva del Camp, s. XVIII. QuARTJLLA, G., e. Bot, s. xvm. QuER 1 ANGUERA, F., n. Reus, s. XIX. QuERALT, J., n. Tortosa, s. xvm. QmNSA, T., n. Tortosa, s. xvm. M-O.P.

1152. CANELA, MERCE: La fantasia inacabable á Antoni Gaudí. Editorial Blume, (Col. «Personatges catalans de tots els temps»), Barcelona, 1980. 92 ps.

Síntesi de la vida i obra de l'arquitecte Gaudi; pretén ésser al mateix temps, una guia per a coneixer els seus treballs. E.S.

1153. CARDÚS, MARIA: /osep Estalella i rlnstitut-Escola. De la ciencia a la pedagogia. Servei de Publicacions de la Delegació de Cultura de l'Ajuntament de Bar­ celona (Co¡.¡ecció «A. Duran i Sanpere», 12), Barcelona, 1980. 64 ps. +Hl.

Biografía del qui fou catedratic de rinstitut de Tarragona els anys 20; és una ampliació de l'article que !'autora publica i del qua! es féu una ressenya a BIBLIOGRAFIA HISTORICA TARRACONENSE, IV, núm. 369. E.S.

27 1154. CARoús, MARIA: /osep Estalella i l'lnstitut-Escola (De la ciencia a la pedago­ gía}. Ajuntament de Vilafranca del Penedes- Comissió de Cultura, Vilafranca del Penedes, 1980. 64 ps. il.

Es tracta d'una nova edició ~aquesta vegada feta per rAjuntament de Vilafranca~ del llibre de MARIA CARDÚS resenyat dins d'aquest volum de la BIBLIOGRAFlA HISTORICA TARRACONENSE (núm. 1153). E. S.

1155. CARLES, PAco: Gasparini, Gasparin o Gaspari. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 251 (1980).

Saga familiar que se remonta a la época de Carlos III. Procede de !talla. Trata del primer miembro que llegó a la población en relación al antropónimo correcto. LI.D.

1156. CASTILLO, P.: lnocencio Soriano Montagut y las fiestas de agosto. «Amposta» (Amposta), 166 (1980), 8.

Artículo testimonial sobre este escultor nacido en Amposta. E. S.

1157. CATALA r ROCA, PERE: /osep M. Casas i Homs (El nucli i rarea, 29). «El Correo Catalán» (Barcelona), 26 gener 1983, pag. 32.

Sobre la participació d'aquest humanista vallenc en la redacció del «Diccio­ nari Fabra». E. S.

1158. CBBA: Un biógraf dels Queralt: jaume Magre Toldra. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 41 (1983), 17.

Notas y comentarios en tomo a una biografía de la familia Queralt escrita por Magre en el siglo XVII y de la que se desconoce su paradero. A. S.

28 1159. CEBA: Un personatge colomí. «La Segarra» (Santa Co1oma de Quera1t), 48 (1983), 45.

Anécdotas y personalidad de Fra Joan Novella, nacido en Santa Coloma, a partir de 1765, momento en que toma los hábitos. También se hace referencia a los servicios que prestó a Pío VII. en tiempos de Napoleón. A. S.

1160. CIRICI, ALEXANDRE: Escultors del 99. «Serra d'Or» (Abadía de Montserrat), 236 (1979), 47-48.

Notes biografiques de !'escultor Joan Rebull i Torroja, un deis escultors del 99, amb motiu de la exposició que, sota aquesta denominació, organitza la Caixa d'Estalvis de Barcelona. E. S.

1161. CiRICI, ALEXANDRE: foan Rebull o la coherencia. «Serra d'Or» (Abadía de Montserrat), 260 (1981), 47-50.

Síntesi biografica escrita amb motiu de la mort d'aquest escultor. E. S.

1162. CoNDE DELGADO DE MoLINA, RAFAEL: Dades sobre la familia deis Masdovelles. «Estudis Universitaris Catalans» (Barcelona), XXV. Curial (1983), 81-96.

L'autor precisa, amb encert, les relacions hagudes entre alguns membres de la familia Masdovelles i la vila de J'Arbo~: Berenguer, que el 1396 és nomenat capita de l'Arbo~ i que des de 1388 a 1399 apareix com a veguer de Montblanc; Dalmau de Masdovelles, que tenia propietats a l'Arbo~ als inicis del s. xv; Joan Berenguer, a qui el 29 d'agost de 1464 el rei Joan Il féu donació de la vila de l'Arbo~ (que se la vendra, el 1471, a Rodrigo de Rebolledo). El mateix Joan Berenguer apareix .-sense que !'autor sapiga com i quan a les seves mans- com a senyor de , Rocamora i Sta. Perpetua, a l'arquebisbat de Tarragona. A J'apendix publica !'acta de donació abans esmentada i que fou signada a Tarragona. F.X.R.

29 1163. DELLA RocA, GroRGIO: El personaje y su historia. «El Noticiero Universal» (Barcelona), 2 septiembre 1982.

Noticia biográfica de D. Luis José Guzmán, pescador notable del puerto de Sant Caries de la Rapita (Montsia) y ex-alcalde de aquella localidad.

A. S.

1164. GAs CARPIO, F. J. : Evocación de Juan Martí Mira/les. «Ulldecona:t (Ulldecona), 48 (1978), 14-16.

Biografia d"aquest escriptor, jurista i magistrat (1934) del Tribunal de Cassació de Catalunya; nascut a Santa Barbara el 1867 i mort a Barcelona el 1949. Hi ha una relació incompleta de la seva bibliografia. E. S.

1165. GAs CARPIO, F. J.: La saga ·de los O'Ca/laghan. «lllldecona:t (Ulldecona), 49 (1978). 12-14 i 50 (1978), 6-9.

Exposició biografica de gran part deis membres de les 11 generacions deis o·callaghan. E.S .

1166. G!RALT-MIRACLE, DANtEL: /oan .Rebull, clássic i modern. «Avui:t (Barcelona), 25 gener 1981, pag. 27.

Notes biografiques d'aquest escultor reusenc. E. S.

1167. CutLA 1 CLARA, JoAN B.: Creador de partits i sembrador áidees. cE! Paín (Barcelona), 7-XI-1982.

També aquest historiador insisteix en el «menyspreu que la biografia po­ lítica, com a genere historiografic mereix al nostre país des de fa anys». I també en aquest cas, la generalització resulta suspecta. D"altra banda, Culla i Oara considera Rovira i Virgili un representant «del nacionalisme progressista de matriu petit-burgesa ... ». Tornero a topar amb el dogma. No hi ha res a fer. Per al comentarista en qüestió, Rovira i Virgili fou un home amb vocació de lider que no va trabar forces per liderar. I aixó és ben vist. Rovira va creure sempre, des que comen~a a actuar políticament, a finals del segle passat, en

30 la seva ciutat natal, que feia falta oposar al catalanisme de dreta, que era el de la Lliga, un partit nacionalista d'esquerra liberal i democratica, obrerista també, que servís ensems per a desbancar els lerrouxistes. Duran! anys i anys intentara fundar el partit somiat. La seva incorporació a Acció Catalana, l"any 1922, de la qua! esdevé, com diu Cuila i Clara,

A.B.

1168. 0ALMAU, JosEFINA : Pau Casals, l'home del violoncel. Editorial Blume (Perso­ natges catalans de tots els temps. 8). Barcelona, 1981. 94 ps.+ill. Biografía de Pau Casals i Oefilló, amb fotografíes de Josep M. Bonet i di­ buixos de M . Remei Burch. E. S.

31 1169. Dot:íATE, MERcE: «Bibliografia~ dins A.A.V.V.: Rebull. Centre Cultural del Palau de la Virreina. Barcelona, setembre-octubre 1982. Serveis de Cultura de I'Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1982; ps. 144-153.

Recull de bibliografia molt ben elaborat sobre !'escultor reusenc Joan Rebull i Torroja. Es divideix així: monogafíes, catalegs, revistes i díaris, obres ge­ nerals. Incorpora articles, estudis í fins i tot, notes breus, apareguts als perió• dics i diaris de les comarques tarragonines. E. S.

1170. DoÑATE, MERcE: eDades biografiques:o> dins A.A.V.V.: Rebu/1. Centre Cultural del Palau de la Virreina. Barcelona, setembre-octubre /982. Serveis de Cultura de I'Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1982; 24-30.

Biografía de !'escultor Joan Rebull i Torroja (Reus. 1899-Barcelona, 1981). Ca-fundador de I'Escola-Taller de la Generalitat a Tarragona els anys trentes.

E.S.

1171. FoRT 1 CoGuL, EuFEMIA: Sobre l'origen de la «Vida de Sant Bemat, bisbe de Vic». «Estudis Universitaris Catalans» (Barcelona), XXV (1983), 205-207.

Estudi en el que es conclóu que es pot atribuir aquest primer text hagio­ grafic, conservat a I'Arxiu Catedralici de Vic (Mns. 50), a la ploma de fra Bemat Mallo!, monja de Santes Creus, que el va redactar despres de l'any 1382, segurament a inicis del segle xv. J-F.C.

1172. FRANCÍN, FRANCESC: Picasso y Horta de Ebro, Prólogo de Mercedes Daimiel Barbero, Ed. del autor, Tarragona, 1981, 126 ps. iU.

Se trata de un catálogo de la obra de Picasso relacionada con Harta de Sant Joan. No oLstante ello, el estudio que le precede merece su inclusión en esta B.H.T. en cuanto que ofrece una panorámica histórico-geográfica local hacia 1900 y ofrece datos para la biografía del pintor relativos a su amistad con Manuel Pallarés i Grau (nac. , 1876) y a sus estancias en el pueblo en los años 1898-1899 y 1909. E. S.

32 1173. GRAELLS, GUILLEM-JORDl': «Joan Puig i Ferreter (1882-1956)» dins Comme­ moració de la Renaixem;a. Nadala de la Fundació Jaume l. Barcelona, 1982; ps. 111-112.

Biografia commemorativa del centenari de la naixenc;a, a la Selva del Camp, de Puig i Ferreter. S-J.R.

1174. GUTIÉRREZ, FERNANDO: foan Rebullo la gracia intemporal y eterna. «La Van­ guardia» (Barcelona), 28 febrer 1981.

Article de testimoniatge, escrit a raó de la mort d'aquest escultor reusenc.

E. S.

1175. IGLÉSIES 1 FoRT, JosEP: Antoni Martí i Franques i l'Academia de Ciencies. «Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona» (Barce­ lona), XLV (1983), 679-695.

Exposició de la vinculació d'Antoni Martí i Franques amb la barcelonina Academia de Ciencies i Arts. L'autor, a més, també considera la vida i !'obra del jesuita tarragoní, pare Tomas Cerda. S-J.R.

1176. JAVIERRE, J. M•: Maria Rosa Molas. Una mujer misericordiosa. Editorial Ala­ meda. Madrid, 1975. 379 ps.

Biografia de la religiosa nascuda a Reus el 1815 i morta a Tortosa el 1876. Funda la Congregació de Germanes de la Consolació. E. S.

1177. JEREZ MI·R, RAFAEL: La introducción a la sociología en España. Manuel Sales y Ferré, una experiencia frustrada. Editorial Ayuso. Madrid, 1980. 495 ps.

Este libro tiene su punto. de partida en una tesis doctoral titulada Signifi­ cación social del pensamiento y obra de Manuel Sales y Ferré. El estudio, al menos en cuanto a aportación biográfica, es más completo que el de NúÑEZ ENCABO (reseñado en Bibliografía Histórica Tarraconense, VI. núm. 827), 'Y nos ilustra sobre los orígenes familiares de este catedrático, nacido en Ull­ decona en 1843.

33 Sales y Ferré, a pesar de desarrollar su labor profesional lejos de la tierra natal, acudia con frecuencia a Ulldecona y se interesaba vivamente por la pro­ blemática local: se nos informa acerca de su posición sobre el embalse en el río Cénia y sobre los esfuerzos para la creación de un Juzgado de ¡a Ins­ tancia. Aporta detalles sobre las circunstancias que rodearon su fallecimiento y entierro. Jerez Mir ha contado con la valiosa colaboración de don Alberto Ferré Ferré, conocido historiador local. y del ampostino Jesús Sorribes, que entrevistó a los descendientes del catedrático-historiador-sociólogo Sales.

A.S. -E.S.

1178. JoRDA 1 FERNANDEZ, ANTONI : Relacions entre dues famílies setcentistes del Camp de Tarragona: els Marlí, a Altafulla, i els Baldrich, de V alls. cEstudis Alta­ fullencs ~ (Altafulla), 7 (1983), 19-23.

Contribució a la composició deis arbres genealógics de les famílies camp­ tarragonínes deis Baldrich-Martí í Badrich-Arandes. S-J.R.

1179. JUAN! 1 MARTÍ, FERRAN: Bautista Querol Ferré. c Ulldecona ~ (Ulldecona) , 47 (1977) . 8-9.

Bíografia de Bautista Querol Ferré, alcalde de Ulldecona desde 1912 a 1923.

A. S.

1180. ]UANI 1 MARTf, FERRAN: Don Manuel Sales y Ferré. cUlldecona» (Ulldecona), 42 (1977). 7.

Dades poc conegudes del catedratic Sales, de quan estudiava al Seminari de Tortosa i a I"Institut de Castelló. Constata J'oposició entre la creenc;a cató• lica de la familia d' origen i la seva concepció krausista-institucionista.

E. S.

34 1181. JuAN! 1 MARTÍ, FERRAN: Don Ramon O'Callaghan Forcadell. «illldecona» (Ulldecona), 45 (1977), 14-15.

Síntesi biografica del qui fou canonge doctoral de Tortosa, nascut el 1834 a Ulldecona. E. S.

1182. JUAN! 1 MARTÍ, FERRAN: Pedro Galés Reynes, humanista y heterodoxo. «illl­ decona» (Ulldecona), 43 (1977), 7.

Síntesi biografica de !'humanista Gales, nascut a Ulldecona. E.S.

1183. LóPEZ PIÑERO, J. M.a: Hace... cien años. «

Semblanc;a biografica de Joaquim Maria de Castellarnau, nascut a Tarra­ gona el 1848. La seva professió fou la d'enginyer forestal. Es dedica a la re­ cerca dins el camp de la histología vegetal, la hidrobiología i !'ecología. Traduí de J'alemany llibres d'anatomia i fisiología vegetals i de fitopatologia.

M-O.P.

1184. LL. J. V.: Enrie Simeon i Fonboté. «Lo floc» (Riudoms), 37 (1982), 28.

Breu noticia d'un pages, músic autodidacte, nat el 1903. P.A.

1185. MARTÍN ABRIL, JosÉ Lms: Las últimas pflginas. «Diario Regional» (Vallado­ lid), 30 desembre 1977.

Sobre J'escriptor Sebastia Juan Arbó. E. S.

35 1186. MARTINELL 1 BRUNET, CÉSAR : L'arquitecte Gaudí. Resum biográfic. Delegació deis Serveis de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (Col. «Duran i San­ pere», 1), Barcelona, i 976. 49 ps.

Sintesi biografica de J'arquitecte Gaudi, amb motiu de l'acte de collocació del seu retrat a la «galería de catalans illustres». E scrita pel també arquitecte C. Martinell, nascut a Valls. E.S .

1187. MATILLA TASCÓN, A.: Testamentaría del pintor Fortuny. «Boletín del Semi­ nario de Estudios de Arte y Arqueología»» (Valladolid), XLV (1979), 530-534. En base a documentación procedente de los protocolos de los fedatarios de los consulados generales de España en París y Roma -hoy depositados en el Archivo Histórico de Protocolos de Madrid-, el autor estudia la masa hereditaria y la atribución de la misma del pintor Mariano Fortuny, expediente de declaración de herederos (ab-intestato); inventario y tasación de bienes; entrega de bienes; liquidación, partición y adjudicación d bienes; información para perpetua memoria sobre descendencia, etc. En esta última, declara como testigo Don José Tapiró, también pintor, natural de Reus y vecino de Roma. Aunque se ha deslizado algún error jurídico de peso, la totalidad del trabajo no desmerece y proporciona abundante y prolija información. E. S.

1188. MENACHO, R. : Juan de la Penya, médico y monje de Poblet. «Medicina e His­ toria» (Barcelona), 66 (1977) , 3-4.

El «Magíster» Juan de la Penya o de la Peña, nat a A~túries, presta assis­ tencia com a metge i enfermer a Poblet des deis primers anys de J'abadiat de dom Domingo Porta (1505-1526). El present treball aporta les següents dades respecte a la vida d'aquest metge monastic del s. XVI: l. Dos manuscrits existents a 1' «Archivo Histórico Nacionab i que con­ tenen cadascun la Carta de Familiaritatis a Juan de la Penya i la seva familia (A.H.N .. clero; lib. 13712, fol. 12 V-13 i fol 22). 2. En el «Líber de receptis» trobem la nota que fa referencia al seu en­ terrament, sepultura i lloances a Juan de la Penya, el lloc d'enterrament i el seu trasllat posterior (A.H.N., clero, lib. 13822, fol. 4). M-D.P.

36 1189. MILLAN, LL.: Hermenegildo Gorria y Royan. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 264 (1981), 26.

Datos biográficos del ingeniero que proyectó la línea férrea de Val-de­ Zafán a Sant Caries de la Rapita. El Sr. Gorria contribuyó a la colonización de las tierras del Delta del Ebro, mediante la puesta a punto de lo que después se ha conocido como Los Eucaliptus por haber plantado esta clase de árboles. En cuanto a bibliografía contiene dos obras sobre el Delta, que publicó en Madrid a finales del s. XIX.

Ll.D.

1190. MI'LLAN, LL.: M arrue[ Roso Escardó, patró de cabotatge. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 261 (1981), 11.

Datos biográficos y recuerdos del Sr. Roso, patrón de cabotage en Sant Caries de la Rapita. LI.D.

1191. MILLAN, Lt.: Mariano Castellá Anguera. Una plena dedicación a la mecánica. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 288 (1983), 14-15.

La actividad de la mecánica de los motores de embarcación ejemplificada en el Sr. Castellá Anguera, que comienza a trabajar en la mar en 1923.

LI.D.

1192. MrLLAN, Lt.: Les mestrances de la Rapita (11). «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 274 (1982), 6-7.

La actividad del astillero a través de las generaciones de la familia Piñana. Referencias al de la calle Vista Alegre. Interés etnográfico y de historia local.

Ll.D.

1193. MILLAN, LL.: Notes marinee-es. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 260 (1981), 9.

Datos biográficos de D. Francesc Garcia Fabregas, peséador, industrial y ex-secretario de la societat «Sant Pere». LI.D.

37 1194. MILLAN, LL.: Notes marineres. Custodi Lluis Forés i Guzman. c:Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 256 (1980), 11.

También conocido por c:tio Lluiset», ejerció de práctico en el puerto de Sant Caries de la Rapita en 1930. Ll.D.

1195. MiLLAN, LL.: Notes marineres. Ha mort Camilo Castella. c:Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 259 (1981), 13.

Datos biográficos de quien fue alcalde, secretario de la Sociedad de Arma­ dores de Pesca, y del Pósito. Ll.D.

1196. MILLAN, LL.: Tres generacions en la mecánica deis motors marins. c:Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 267 (1981), 10-11.

La familia Cornet se ha dedicado durante tres generaciones a la mecánica de los motores marinos. La actividad de taller mecánico la inicia Rafael Cornet Gall. Ll.D.

1197. MILLAN RocA, Lt.: Una vida entre la tierra y el mar. c:San Carlos de la Rá­ pita» (Sant Caries de la Rapita), 216 (1977), 31.

Sobre Sebastia Juan Arbó, escriptor rapitenc. E. S.

1198. MitLAN, LL.: Vicent Fores Guzman, patró de cabotatge. c:Rapita» (Sant Caries de la Rápita). 275 (1982), 8-9.

La actividad del patrón de cabotaje con base en el puerto de Sant Caries de la Rapita a través de los recuerdos de un jubilado de 87 años. Ll.D.

38 1199. MoLERO, EuGENI: R.obert Gerhard, un il-lustre desconegut. «Papers. Suplement de Canigó» (Barcelona), 68 (1983), 12.

Sobre el compositor vallenc amb motiu de l'enregistrament d'una sonata per a viola i piano, desconeguda, feta el 1950. E. S.

1200. ÜNTIVEROS: Arbó entre la tierra y el mar. «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapita), 214 (1977), 27.

Sobre l'escriptor Sebastia Juan Arbó, nascut a Sant Caries de la Rapita el 1902. E. S.

1201. PADRÓS 1 DE PALACIOS, EouARD: Requiem pera un muntanyenc. «Vertex» (Bar­ celona), VII (1980-1981), 157.

Dades sobre l'activitat que desenvolupa dins les federacions d'associacions excursionistes el metge J. Domenech i Miró; escrit a l'avinentesa de la seva mor t. E. S.

1202. PAGES, PELA!: Andreu Nin. Su evolución política (1911-1937). Ed. Zero S.A. (Biblioteca Promoción del Pueblo, 81), Bilbao, 1975. 334 ps.

Estudio del pensamiento y praxis de Andreu Nin. El contenido se enmarca en la historia política del tiempo. En la primera parte, el autor estudia lo que denomina «etapa del republicanismo pequeño hurgues» (1911-1913), la militancia en el P.S.O.E. y en la C.N.T. y la es­ tancia en la U.R.S.S. La segunda parte comprende la actuación, ya de regreso de la U.R.S.S., durante la 2a República: fundación y evolución de la Izquierda Comunista de España, unificación con el B.O.C. dando lugar al nacimiento del P.O.U.M. Del P.O.U.M. se estudia detenidamente su actuación durante la guerra civil y revolución hasta la crisis de diciembre de 1936 y la evolución de dicho partido hasta mayo de 1937, su eliminación como tal partido y el asesinato de Nin. La parte biográfica sobre su nacimiento y estudios en El Vendrell-Tarra­ gona-Barcelona no aporta dato nuevo alguno. Pero sí tiene interes el apartado bibliográfico ya que contiene la reseña de la producción escrita de Nin -lite­ ratura, historia política, obras científicas, traducciones-. E. S.

39 1203. PALAU RAFECAS, SALVADOR: 35 anys de teatre a Santa Coloma de Queralt. cLa Segarra> (Santa Coloma de Queralt), 46 (1983), 15-16; 47 (1983), 15-16.

Trabajo sobre la aportación de Josep Moix Marimon (1880-1957) al teatro de Santa Coloma. A. S.

1204. PÉRI!Z SÁNCHEZ, ANToNJO: Nuevos datos sobre el arquitecto D. Pablo Monguió Segura, y su obra modernista en Teruel.

Dades per a completar la biografía del tarragoní Pau Monguió i Segura, que s'establí a Teruel a fínals del 1897, on practica la seva professió en pla particular i també com a funcionarí. L'autor d'aquest treball -arquitecte de la Diputació de Teruel- ha buidat la premsa turolesa de primers de segle i, al mateix temps, ha entrevistat el fíll de Pau Monguió. E. S.

1205. PLA, JosEP :

A base de recuerdos personales y otros elementos, Pla construye una bio­ grafía literaria -interesante por testimonial- del conocido diplomático y coleccionista Toda í Güell, vinculado a Escornalbou (Baix Camp) y Poblet (La Conca de Barbera). El texto fue escrito en 1950. A. S.

1206. Pov, FRANCISCO: Ha muerto Juan Bautista Vericad. cUlldecona> (Ulldecona), 42 (1977). 12 bis.

Dades biografíques del Dr. Vericad, nascut a Ulldecona el 1909. Fou quimic, farmacéutic, enginyer industrial, aparellador i catedratic de Química Inorganica a les Universitats d'Oviedo i Salamanca, i de MetaRúrgía a la de Barcelona. També ho fou a !'EscoJa d'Engínyers Tecnics de Vilanova i la Geltrú: í a la de Nautica de Barcelona. E. S.

40 1207. PRIM, JosEP MARIA: Els 14 ca ~alans áor. Edicions de Nou Art Thor, Barce­ lona, 1983.

Biografíes de Pau Casals i Defilló i de Joan Rebull i Torroja. E.S.

1208. QuEROL DE MASIP, MARIA DEL URME: P. Agustí M. Forcade/1 i Roig. cUII­ decona. Revista Mensual d'Informació Locab (Uildecona), 14 (1981), 19.

Síntesi biografica d'aquest liturgista carmelita nascut a Ulldecona el 1902.

E. S.

1209. QuEROL DE MASIP, MARIA DEL URME: Luís Millán Roca. cUI!decona ~ (Uil­ decona) , 5 (1980) , 11.

Síntesi biografica d'aquest ulldeconenc nascut el 1913, mestre, professor mercantil i especialista en historia i economía de la pesca. Inclou la seva bi­ bliografía, dividida en: a) llibres, b) articles publicats a «Hoja del Mar~. e) articles a revistes i a la premsa diaria. E. S.

1210. QuEROL, M. DEL CARMEN: Manuel Roig Vericat. « Uildecona ~ (Ulldecona), 33 (1982).

Biografía de este pintor, nacido en Ulldecona en 1893 y fallecido en Ba­ dalona en 1978. Fue amigo de Joaquín Mir. A.S .

1211. QuEROL, Ma DEL CARMEN : D. Manuel Sales y Ferré, fundador de la sociología en España. cUildecona. Revista Mensual de Información Local» (Uildecona), 32 (1982)' 8-9.

Acerca de las publicaciones del catedrático ulldeconense que se hallan en la «Biblioteca Popular~ de dicha población o que tratan sobre su vida y pen­ samiento. La autora, bibliotecaria profesional, deja constancia de la proceden­ cia de las mismas (adquisición por compra o por donaciones). Las divide en los siguientes apartados: obras, discursos, traducciones y "obras referentes al personaje en cuestión. E.S.

41 1212. QUINTANA 1 MARÍ, ANTONI: L'obra científica d'Antoni de Martí Franques. «Estudis Altafullencs» (Altafulla), 7 (1983), 25-38.

Text dedicat a glossar la personalitat científica d'Antoni Martí i Franques. L'autor el llegí el día 22 d'agost del 1982 al saló de sessions de l'Ajuntament d'Altafulla, dins el programa d'actes celebrats amb motiu del 150e aniversari de la mort del savi altafullenc. S-J.R.

1213. QUINTANA 1 MARÍ, ANTONI: Antoni de Martí i Franques coma químic. «Memo­ rias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona» (Barcelona), XLV (1983), 633-678.

Text de la conferencia llegida pe! Dr. Quintana, el dia 13 de gener del 1983, a la Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona, dins el cicle commemo­ ratiu del 150e aniversari de la mort del savi altafullenc. El treball queda arro­ donit per una relació bibliografica complementaria de la publicada, J'any 1935, al volum XXIV de les Memóries d'aquesta entitat barcelonina. S-J.R.

1211:. RIPOLL PERELLÓ, E(DUARD): Salvador Vilaseca Anguera. «

Breu semblan¡;a biografica escrita a l'avinentesa del traspas del prehisto­ riador i metge reusenc, que fou director de J'lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. E. S.

1215. R!POLL PERELLÓ, E.: Dr. Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975). «Ampu­ rias» (Barcelona), 41-42 (1979-1980). 479-489.

Síntesi biografico-científica de la faceta de prehistoriador del reusenc Dr. Vilaseca, remarcant la seva activitat a les comarques tarragonines. Refe­ rencies a la seva professió de metge i psiquatre a Reus (Institut Pere Mata). L'apartat bibliografic compren 192 titols sobre Arqueología, Ciencies Na­ tural i Historia, recollits sota la direcció de 1' autor del treball aci recensionat, per T. Carreras i M. T. Llecha, i amb aportacions, segons es diu a la nota de peu de plana, de Lluisa Vilaseca de Palleja. Resten fora d'aquest repertori els treballs referents a medicina i els publicats a la premsa. E. S.

42 1216. RoiG I QuERALT, FRANCESC: Canongins iNustres. Tomas Dolsa i Ricart (La Ca­ nonja 1819-Barcelona 1909). Centre d'Estudis Canongins Pone; de Castellví (Circular Informativa, 3). La Canonja, 1983.

Noticia bibliografica on s'aprofita per a esmenar la «Gran Enciclopedia Catalana» i el «Diccionari Biografíe de Metges Catalans». Aquest metge alie­ nista nasqué el 1819 i morí a Barcelona, i no a Cambrils de Mar. L'autor no cita les fonts de la seva aportació. M-D.P.

1217. RoviRA, TERESA: «A . .Revira i Virgili (1882-1949)» dios Commemoració de la Renaixen,a. Nadala de la Fundació Jaume l. Barcelona, 1982; 110-111.

Biografía escrita per la filia del personatge biografiat, on remarca les quali­ tats humanes de Revira, així com la seva confian~a en el redre ~ ament de Cata!un ya. S-J.R.

1218. RoviRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J.: Consideracions entorn á Antoni Martí i Fran­ qués i de la seva casa del carrer de Santa Anna de Tarragona. «Revista Téc­ nica de la Propiedad Urbana» (Tarragona}, 31 (1981) [1982], 57-64.

Breu article en el que !'autor demostra la procedencia alta!ullenca d'Antoni Martí i Franques, que no va néixer a Altafulla de manera casual sinó tal i com havia sigut tradicional a la seva familia. Així mateix, exposa com la casa del carrer de Santa Anna de Tarragona (seu actual del Museu d'Art Mocero i de l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV) no era la casa paíral de la familia Martí abans de la naixen~a del científic altafullenc (1750) : aquest edifici fou comprat en subsasta pe! seu pare el 1772; havia estat propietat deis jesu'ites a Tarragona fins a la seva expulsió el 1767. A. J.

1219. RUART 1 GüiXENS, JAUME: Un cabdill de la guerra de Cuba, oriünd del Vendrell. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), il (1983), 9; 42 (1983}, 8.

Breu referencia a Joan Rius i Rivera, cabdill revolucionari en les lluites a l'illa, el segle passat. Era fill d'un vendrellenc. J.S. 1220. RuART 1 GüiXENS, }AUME: Dades biogra[iques sobre Andreu Nin. «El Tres de Vuib> (El Vendrell), 31 (1982), 7; 32 (1982), 7. .

Breu ressenya biografica sobre aquest personatge vendrellenc, amb apor~ tació d'alguna dada documental inedita. J.S.

1221. S. P.: Placid Sentís i Vilanova. «Lo floc» (Riudoms), 39 (1982), 28.

Breu noticia sobre un eclesiastic i pedagog. P.A.

1222. SALLÉS, ANNA: «Antoni Revira i Virgili: teoría i practica ¿e Catalunya» dins Resum d'história del catalanisme. Edicions de la Magrana (Biblioteca deis clas­ sics del nacionalisme catala, 1). Barcelona, 1983; V -XXVIII.

Sínííteisi de la vida i obra d'A. Revira i Virgili, escrita per introduir el lector en !'obra roviriana Resum ahistória del catalanisme. La professora Sallés presenta Revira coin un intdlectual per al qua! l'a:tuació política no és més que una prolongació de la reflexió teórica ja que en ell són complementaris el combat polític i el combat ideológic. S-J.R.

1223. SANMARTÍ GREGO, ENRIC: Salvador Vilaseca i Anguera 1896-1975. «Spelecn». 22 (1975~1976). 277-281.

Semblan~a biografica del metge-prehistoriador, nascut a Reus. Bibliografia de 113 titols. E. S.

1224. SANTAMARIA, JosEP MARIA: Bis propietaris amb títol de la vila de Riudoms a la seg0na meitat del segle XVIII, «Lo floc» (Riudoms), 43 (1983), 8-9.

Noticies de sís contribuents riudomencs i sis que hi tenen propietats pero resideixen fora, amb indicació per als primers, del que cotit:zen el 1763. En cap lloc del treball es fa referencia a que alludeix !'autor en tractar de «propietarls amb tito!», ja que a més s'hi barregen graduats universitaris amb persones que cal creure que gaudien de privilegi nobiliari i d'altres del tot desconegudes pel lector. P.A.

44 1225. SECALL GüELL, GABRIEL: Els (:acclada i la Creu de Carnes.

Entroncament de dues famílies vallenques de donzells, els (:acelada i els Llobets,. avalat documentalment, i clarificat per la corresponent genealogía. L'autor demostra com el mas deis <;acelada origina la denominació d'una de les creus de terme de Valls, enclavada a l'aotic camí que menava a Montblanc.

F.X.R.

1226. SOBERANAS 1 LLEÓ,_ AMADEu-J.: dnterdicció de la llengua catalana a la Seu de Tortosa. Contribució a la biografía del Doctor Manya» dins Contribució a la Historia de l'Església Catalana. Homenatge a Mossim Joan Bonet i Baltá. Publicacions de !'Abadía de Montserrat, Abadía de Montserrat, 1983; ps. 237-283.

Basant-se en les explicacions del Dr. Manya de Tortosa en el seu llibre Per una nova teología? sobre la situació de la llengua catalana al bisbat de Tortosa el primer quart del present segle, !'autor amplia el ventall de noticies donades a coneixer pe! canonge tortosí merces a la documentació que forma el manuscrit núm. 2689 de la Biblioteca de Catalunya, recollida per !'historiador Francesc Mestre i Noe (Tortosa, 1866-1940). Aquest dissortat afer ens mostra un aspecte important de la historia de l'es­ glésia a casa nostra poc conegut, i a l'ensems ens confirma en aquelles de­ duccions a que havíem arribat partint de noticies molt migrades que es podien recollir de testimonis orals o bé alguns, escrits. D'aquelles deduccions damunt esmentades, destaquem: a) L'actitud deis nuncis a Madrid que mai no es volguercn comprometre per Catalunya i sí pels governs i l'opinió pública de la resta de l'Estat. b) Els equilibris de l'arquebisbe de Tarragona, cardenal Vida! i Barraquer, que com molt bé diu !'autor cno va poder -o voler- aturar l'animad­ versió de determinats jerarques tortosins contra tot alió que era catahi». 1 en dir aixó no volem restar la importancia del testimoniatge posterior del cardenal. Aixó, en tot cas, seria una dada més per a coneixer !'ac­ titud del Dr. Vida! en els seus pr-imers anys de carrera eclesiastica. Per acabar sois ens agradaría saber si !'autor ha consultat el fons de cartes del bisbe Rocamora servat a l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona. Pos­ siblement tindríem més noticies sobre el comportament deis bisbes d'ambdues seus, en aquest afer. F.X.R.

45 1227. SOBREQUÉS 1 CAtLICÓ, ]AUME: «Pere Joan Barceló "Carrasclet" (1682-després del 1741)» dins Commemoració de la Renaixen9a. Nadala de la Fundació Jaume l. Barcelona, 1982, p. 104.

Recordatori biografíe de la figura de Pere Joan Barceló i Anguera, guerri­ ller antiborbónic nat a Cap<;anes el 1682. S-J.R.

1228. ToRNÉ 1 GARCIA, Lt.: Notes marineres: Lluís fose i Guzman, patró de pesca. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 266 (1981), 18.

Semblan<;a biografica del qui fou president del Pósit i alcalde de la Real Ciudad de San Carlos de la Rapita. E. S.

1229. VIDAL 1 FoNT, J.: La nostra gent. fosep Fornós i Benages. «Aihora» (Gandesa), 4 (1982).

Biografía del Dr. Fornós, también conocido por «Domenec de la Castella­ nía». Nacido en Gandesa en 1903 y muerto en Barcelona en 1981, fue médico dermatólogo, militante de «Estat Catala» y fundador de «El Llamp» y «Cas­ tellanía». Intervino en poner a salvo al Dr. Joan Bta. Manya durante la guerra de 1936-39. A. S.

1230. VIDAL 1 FoNT, JoAOUIM: La nostra gent. Mossen Antoni Soler i Manya. «Alho­ ra» (Gandesa), 1 (1982).

Biografía del beneficiado y prior de la Confraria de N. Sra. de la Fontcalda, nacido (1692) y fallecido (1761) en Gandesa, que intervino en la construcción de la nueva iglesia de la Fontcalda, iniciada en 1753. A. S.

1231. VIL.~ 1 TORNOS, FREDERIC: Morera, arquitecte modernista? Ajuntament de Lleida (Quaderns de divulgació ciutadana «La Banqueta», 1), Lleida, 1982, 39 ps. +il-1.

Biografía professional d'en Francesc de P. Morera i Gatell, nascut a Tarra­ gona el 13 de mar<; del 1869. Mort a Lleida el 20 d'agost de 1951. Fill d'un sobrestant d'Obres Públiques, fou arquitecte municipal de Lleida. Referencies a la construcció de l'edifici de la Rambla Nova, 1, de Tarragona (projecte any 1931). E. S.

46 CIENCIES AUXILIARS

1232. ALBENTOSA SÁNCHEZ, Lms M.: La importancia del conocimiento de las fluc­ tuaciones climáticas en los estudios históricos. Aproximación al clima de Tarra­ gona durante el siglo XVIII. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 73-90.

Noticies documentals (sequera, pluges i tempestes) (1700-1799) segons la informació proporcionada per les Actes Municipals de Tarragona conservades a l'Arxiu Historie Provincial. J-F.C.

1233. CADENAS Y VICENT, VICENTE DE: Projecte d'escut áarmes per a l'ajuntament de Riudoms (extractat i tradui't del castella). «Lo floe>> (Riudoms), 39 (1982), 21-22.

Seguit de noticies de l'escut de la vila, des del 1783, segons documents conservats en arxius madrilenys i proposta de !'oficial pe! municipi. P.A.

1234. CAMPAÑA, C.- CAMPAÑA, G.- SANTACANA, J. Ma: La població de Sta. Colo­ ma (lll). «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 33 (1982), 10-11.

Estudio de la población actual de Santa Coloma de Queralt teniendo en cuenta el nivel educativo. Completa el trabajo un cuadro en el que aparece la población clasificada por edad, sexo, actividad y grado de instrucción.

A. S.

47 1235. CARLES, P.: Del nom, del títol, de tescut i áaltres contradiccions de la població. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 284 (1983), 22.

L'autor cerca el toponim adient d'acord amb la historia, posa objeccions a la utilització de «Real Ciudad» i explica les contradiccions de J'heraldica municipal. E. S.

1236. CARNICER 1 ToRRENT, }OAN: Les fulles áAltafulla. «La Tartrana» (Altafulla), 23 (1983).

Sota el tito! de «Les fulles d'Altafulla» s'aplega un treball sigiUografic deis segells del municipi i de les entitats altafullenques. L'autor reprodueix i comenta sis segells utilitzats per J'Ajuntament d'Altafulla de J'any 1814 fins als nostres dies, així com els de !'Orfeó Nous Rebrots, Associació de Veins (1976-77), Coral Infantil, Colla Castellera, Centre d'Esports, C.I.T., Grup de Recerques, Oub Nautic, Associació de pares, Oub Marítim, Centre d'Estudis, Junta Municipal del Cens Electoral i Entesa Municipal. S-J.R.

1237. CARRION, JoAN JosEP- CORTS, JoAN RAMON: R.iudoms a tarxiu nacional .-sec­ ció guerra civil.- de Salamanca. «Lo floc» (Riudoms), 49 (1983), ps. 12-14.

Regest de vint-i-un documents relacionats amb Riudoms, conservats a Sa­ lamanca. L'interes del treball es veu minvat per la manca de referencies per a localitzar els documents citats, dins el maremagnum de I'arxiu de Salamanca; tampoc no queda ciar si es tracta d'una enumeració pretesament exhaustiva o bé d'una primera aproximació. D'altra banda els regestos estan fets amb criteris d'amplitud diversos i amb un buidat aleatori. P.A.

1238. CAsTELLA NICOLAU, CAMILO: Llegint historia a l'arxiu de la parroquia. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 255 (1980), 21-23; 256 (1980), 20-21; 257 (1980), 27, i 258 (1980). 21-23.

L'autor ha consultat els registres de bateigs, casaments i defuncions de la primera parroquia de Sant Caries de la Rapita des de J'any 1791 fins al !BOJ. Fruit d'aquesta recerca ha estat la confecció de 850 fitxes individuals. Ha agru­ pat 700 persones en 200 families .-150 en resten fora-. Les famílies les ha classificades en 2 grups: un de transeünts, i l'altre d'assentades. Aquestes últi­ mes les ha situades dins un plano! de procedencia, i n'assenyala els cognoms de pares i mares i el seu Iloc de naixement.

48 Després ens diu qui van ésser els primers soldats, els capellans, els alcaldes, els metges, els funcionaris, els pagesos, els mariners, els menestrals i els boti­ guers, així com també fa una ressenya deis cementiris.

I a la darrera part d"aquest ampli estudi, ens dóna la relació completa deis primers pobladors aposentats a la nova població que avui coneixem com Sant Caries de la Rapita. E. S.

1239. CuBELLS, J.- NAVARRO, LL.: L'Arxiu de Tarragona (Arxius de Catalunya, Vl/1). «L"Aven¡;» (Barcelona), 17 (1979), 70.

Valoració global de J"Arxiu Historie Provincial de Tarragona, amb un repas ~for¡;osament breu~ de les seccions que el formen i deis serveis que ofereix a !"investigador. L.P.

1240. FLUVIA 1 EscoRSA, ARMAND DE: Informe sobre rescut heriúdic de l'ajuntament de la vila de Riudoms. «Lo floc» (Riudoms), 39 (1982), 20-21.

Breu repertori (vuit exemples escalonats entre 1750-1939) de descripcions reproduccions bibliografiques de J"escut local i proposta de model oficial.

P.A.

1241. GALLART, M.- RoviROSA, R.- RIALP, S.: La població de Sta. Coloma (ll). «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 32 (1982), 11-12.

Estructura de la población de Santa Coloma en la actualidad, a través de la pirámide de población de 1981. Sigue un estudio de su actividad según los sectores de producción. A.S.

1242. GASSÓ, T.- MERCADÉ, M.- FoRNÉ, M.: La població de Sta. Coloma (1). «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 31 (1982), 15-16.

Evolución, en la historia, de la población de Santa Coloma. El estudio se apoya en dos gráficas que abarcan los períodos 1708-1787 y 1860-1980.

A. S.

49 1243. HERRERA NAVARRO, JAVIER: Prensa de Tarragona y provincia conservada en la Biblioteca Provincial de Tarragona (1897-1936). Inventario. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), III (1979-1980), 55-80.

Inventari, per ordre alfabetic, de 117 publicacions periódiques. Indexs: any de fundació, poblacions editores, llengua, impremtes o impresor, ideología partits polítics, i publicacions il·lustrades. J-F.C.

1244. LL. T., J.: Breu comentad sobre l'ar.r:iu de Masricart. «Centre d'estudis canon­ gins Pon~ de Castellví» (La Canonja), 1 (1983).

Noticia sobre el fans documental que se serva a J'arxiu deis comtes de Llar, senyors de Masricart, avui a can Teixidor (Alella, Maresme). E. S.

1245. MASSIP FONOLLOSA, JESÚS: Apro.r:imació a la historia del delta de l'Ebre. «Rapi· ta» (Sant Caries de la Rapita), 267 (1981), 29-35.

Se trata de un estudio llevado a término con un grado elevado de sinteti­ zación y ofrece una panorámica actualizada sobre los conocimientos que de aquel territorio se tienen, recurriendo además, a la bibliografía, toponimia y cartografía, e incluso, a la recepción de testimonios orales, amén de la inves­ tigación en los fondos que conserva el Arxiu municipal de Tortosa. Fijación de fechas y localización de lugares. E. S.

1246. MASSIP 1 FoNOLLOSA, J.: L'Arxfu Municipal de Tortosa (Arxius de Catalunya, XVI). «L'Aven~» (Barcelona), 46 (1982), 70.

Petita descripció de l'Arxiu Municipal de la capital de les Terres de l'Ebre -un deis més ríes i inexplorats del Principat- que, tanmateix, ens palesa !'enorme tasca encara a realitzar per assolir una ordenació racional. S'hi afe­ geix un concís inventari de !'hemeroteca. L.P.

50 1247. PALAU 1 RAFECAS, SALVADOR: Els Camins, colls i creus de l'antic terme de Santa Coloma de Queralt ( pretérits}. «La Se garra» (Santa Coloma de Queralt), 49 (1983). 16-17.

Relación de caminos, cruces y collados, con una breve menc10n a su re­ corrido o situación, citando el documento del que se ha obtenido la informa­ ción. Ilustra el trabajo un plano del antiguo término de Sta. Coloma. A. S.

!248. PALAU RAFECAS, SALVADOR: Segle XIX -100 anys de miseries. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 34 (1982). 11.

Referencias al trabajo «La població de Sta. Coloma (I)», aparecido en el núm. 31 de esta revista. Complementa el artículo una visión general de las visicitudes por las que pasó la población a lo largo del siglo XIX, y una relación de los niños que murieron por año, desde 1800 a 1900. A. S.

1249. PAPELL 1 TARDIU, JoAN: «Arxiu Historie Municipal de Valls», dins Guia deis Arxius Histories de Catalunya. l. Departament de Cultura de la . Barcelona, 1982. 171-192.

Aquesta publicació respon a una de les línies d'actuació del Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, en tractar d'oferir als historiadors i investi­ gadors, en general, l'eina basica per al coneixement deis nostres arxius locals i comarcals. Una guia ha d'ésser, així, el primer instrument mitjan<;ant el qua! hom pugui informar-se -d'una manera alhora clara, precisa i rigorosa­ tant d'alló que fa referencia a les caracteristiques de l'arxiu -adre<;a, horari, installacions, serveis que ofereix, historia deis fons i bibliografía- com de !'organigrama general, exposat de forma esquematica i amb una breu explicació i anotació cronológica de cadascuna de les seccions i series. Aixó és el que ha procurat fer !'autor respecte a l'arxiu historie municipal de Valls. Després d'una breu introducció, en relata la seva atzarosa historia, per indicar ja, després, les diferents seécions -pergamins, notaris, universitat de la vila, església, ordes religiosos, jutjat, estranys, particulars i biblioteca­ ¡ indicar-les amb un cert detall. Potser es pot retreure a !'autor el fet de no haver confeccionat aquesta guia considerant les normes basiques recentment aparegudes -molt racionals i coherents-, tal volta per mantenir una classi­ ficació anterior. Tanmateix, queda aquest article com una valuosa aportació al coneixement deis arxius de les nostres comarques i com una nova baula dins la xarxa d'ar­ xius del país, tots els quals hauran de disposar pe! cap baix d'aquest element descriptiu essencial que constitueix la guia. L. P.

51 1250. RoMERO 1 ALARCON, VALERIA: Breu assaig teócic sobre els orígens de l'agricul­ tuca a Riudoms. «Lo f!oc» (Riudoms), 49 (1983), 4-8.

Comentari bastit a l'entorn de les troballes prehistoriques efectuades al terme, sobre els inicis de !'agricultura a la zona i la forma de vida que s'hi desenvolupa. P.A.

1251. SoBREQUÉS 1 CALLICÓ, JAUME: Els acxius per a la historia del nacionalisme catala. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1982. 79 ps.

Primer número de la col-lecció «Fonts per a la historia de Catalunya», pu­ blicat per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental i l'Arxiu Na­ cional de Catalunya. L'autor hi analitza els centres documentals basics per a l'estudi del regio­ nalisme politic o nacionalisme, deis seus orígens contemporanis fins avui, amb una metodología molt encertada i realment acurada. Així, detalla els teorics, escriptors i pensadors, en general, del fenomen; les biblioteques; les hemero­ teques ~entre les quals cita la de la Caixa d'Estalvis i la de la Biblioteca Pro­ vincial, de Tarragona, i les deis Arxius Municipals de Reus i Tortosa~; els centres de documentació... ; els repertoris bibliografics; els arxius privats; els d'institucions economiques; els d'institucions culturals ~una d'elles el Centre de Lectura de Reus~; centres excursionistes, ateneus, casinos ... ; els arxius d'institucions públiques, militars i judicials; els fons documentals sobre eleccions i els juristes catalans. En el grup de varis aplega els arxius sindicals, eclesiastics, estrangers, parlamentaris, de partits polítics..• Analitza, en darrer terme, l'arxiu de la guerra civil, de Salamanca, fonamental per a la nostra historia més recent. El treball, acompanyat de dos Apendixs, aconsegueix plenament J'objectiu marcat i esdevé, alhora, una sintesi didactica i una guia de les fonts del na­ cionalisme catala, perque !'investigador pugui treballar i aprofundir en el tema, ara amb major facilitat. L. P.

1252. SOLER 1 DE MAGRINYA, FRANCESC: L"Arxiu de Reus (Arxius de Catalunya, XVlll). «L'Aven~» (Barcelona), 49 (1982), 71.

Sintesi de l'Arxiu Historie de Reus. Ullada a les vicissituds históriques d'instal·lació deis fons documentals i exposició de les diferents seccions, acom­ panyada d'una primera anotació cronológica de cadascuna. L. P.

52 1253. TRENCHS ÜDENA, J.: Documents de la familia áen Pere Virgili a Vilallonga del Camp. «Boletín Arqueológico» (Tarragona), IV, 133-140 (1976-1977), 237-249.

El present treball ens aporta la transcripció íntegra de les dades provinents de l"Arxiu Parroquial de Vilallonga del Camp, d'un manual notarial del s. XIV i deis llibres de naces, de bateigs i de defuncions del s. xvm. Pere-Joan Virgili i Ballvé és el més il-lustre deis cirurgíans militars que passaren a Fran~a, durant la monarquía borbónica, a aprendre medicina per raó de l"evolució medica que hi havia allí. En tornar, el 1748, dona les bases per a la creació del «Real Colegio de Orugía de la Armada» a Cadis. Aquest centre va ser el gran motor del canvi en la cirugía i medicina d'Espanya. Pere Virgili fou mestre del també il·lustre metge catala Antoni de Gimbernat. Relació deis documents aportats: l. Els primers Virgili a Vilallonga daten de J"any !481. 2. El matrimoni deis pares de Pere Virgili, datat el 12-IX-1695. 3. Documents referents als pares. 4. Els fills del matrimoni Virgili-Ballvé. Transcripció de les actes bap­ tismals deis vuit fills d'aquest matrimoni haguts a la vila. Pere-Joan Virgili fou el segon; dada de bateig: 15-II-1699. 5. Altres noticies deis germans de Pere Virgili. 6. Mort de Pere Virgili, pare. 7. Mort i enterrament de Francesca Ballvé, mare. 8. Metges i cirurgians a Vilallonga del Camp relacionats amb la familia Virgili: Jaume Esteva, Josep Gatell, Geroni Arta!, Geroni Aguader, Josep Carnicer, Anton Carnicer, Anton Blanc, Josep Anton Bassa i Francesc Sales. 9. Bibliografía referent al Dr. Pere Virgili. M-D.P.

1254. TuRRÓ 1 MARTÍNEZ, ANTONI: Els bitllets d'Ulldecona durant la guerra civil. «Ulldecona. Revista Mensual d'lnformació Local» (Ulldecona), 18 (1981), 22-24.

Historia i descripció del paper moneda emes per l'Ajuntament d'Ulldecona durant la guerra de 1936/39. Reproducció fotografica. E. S.

53 1255. TuRRÓ 1 MARTÍNEZ, ANTONI: Fulls d'história de . Els bitllets de Ras­ quera. "Dous. Butlletí de !"«Unió Esportiva i Cultural»'' (Rasquera), 5 (1983), 6-7.

Sobre les tres emissions de paper moneda a Rasquera durant la guerra de 1936/39: dues acordades per l"Ajuntament, i una, per la C.N.T. E. S.

1256. TuRRÓ 1 MARTÍNEZ, ANTONI: El paper moneda de la Rapita dels Alfacs. «Rapi­ ta» (Sant Caries de la Rapita), 279 (1982), 30-32.

Descripción y reproducción fotográfica del papel moneda emitido durante la guerra de 1936-39 por el entonces denominado Consell Municipal de la Rapita dels Alfacs / = Sant Caries de la Rapita/. Ll.D.

54 CULTURA

1257. ANGUERA, PERE: Culturalització i possibilitat d'accés a la cultura al Baix Camp el 1836. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), V (1982-83), 113-119.

Estudi de les respostes que els municipis del Baix Camp donaren a la «

1258. ANGUERA, PERE: Materials per a la história de l'educació a Reus: 1810-1833. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 233-242.

Noticies históriques deis diferents nivells d'ensenyament existents a la ciutat de Reus en aquests anys del primer ter<; del segle XJX. Utilitza documentació inedita de l'Arxiu Historie Municipal de Reus. J-F.C.

1259. ANóNIM: Rondalles del Rector de Vallfogona. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 48 (1983), 53.

Cuatro breves historietas, de transmisión oral. relacionadas con el Rector de Vallfogona. A. S.

55 1260. BARADO, FRANCISCO A.: Recuerdos de su primera época. «Amposta~ (Amposta), 200 (1982), 4.

Sobre la publicación local «Amposta» y la participación del autor en el equipo de redactores-colaboradores. Datos sobre las épocas t.a 'Y 2.a de la citada publicación. E. S.

1261. BARGALLÓ 1 }ANÉ, JosEP Ma: Fa vint-i-cinc anys que es va treure l'angel del campanar amb un helicópter. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 48 (1983), 12-13.

Referencia a les tasques de restauració de l'angel Tobies, característic del campanar de l'església parroquial del Vendrell. Joan Nin Mercadé en fou el promotor; Joan Montserrat í Turú la porta a terme. J.S.

1262. BARGALLÓ 1 }ANÉ, JosEP Ma: Historia. evolució i situació actual de la Biblioteca Popular del Vendrell. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 33 (1982), 12-13.

Repas historie de la vida d'aquesta institució cultural des de la seva inaugu­ ració el 1920 fins als nostres dies, amb especial referencia a la situació i serveis que ofereix actualment. J.S.

1263. BEL, A.: Cinc anys ja. «Alcanar» (Alcanar). 64 (1982), 33.

Sobre els cinc anys de la publicació local mensual «Alcanar» que sortí a la llum el agost de 1977. E. S.

1264. BIARNÉS, CARMEL: 1 Centenari de la nova capelleta del Carme de la Vila d'Ascó. «La Veu de Flix» (Flix), 39 (1982).

Sobre els costums a J'entorn de !'ermita. E.S

56 1265. BLADÉ 1 DESUMVILA, ARTUR: Visió de l'Ebre catala. Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre. Flix, 1983. 38 ps.

Guia impressionista del trajecte de l'Ebre des de Riba-roja fins a la desem­ bocadura, amb pinzellades de divulgació histórica. A la llum de la recent in­ vestigació histórica, no ens sembla adient el comentari fet sobre l'activitat económica al delta de l'Ebre després de la desamortització (ps. 35-36). Aquest llibret ha estat editat pe! nou Centre d'estudis, coincidint amb la «nit literaria» de la Ribera en que es dona a coneixer públicament aquesta as­ sociació i s'anuncia l'obra guanyadora del 1er. premi d'assaig que porta el nom de !'autor. E. S.

1266. BoRRAS 1 FELIU, ANTONI: «El collegi de nobles de Barcelona durant el se­ gle XVIII» dins Contribució a la história de l'Església catalana. Homenatge a Mossen Joan Bonet i Balta. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983. ps. 51-89.

D'aquest interessant estudi sobre el col·legi de nobles de Barcelona, hem cregut convenient portar a aquesta Bibliografia els noms deis professors d'aque­ lla institució nats a les comarques tarragonines, i que !'autor dóna a coneixer a J'apendix IV.

El seu nom i lloc de naixen~a són: lgnasi Besara, nat el 15 de febrer del 1705 a Tarragona. Tomas Cerda. nat el 22 de desembre del 1715 a Tarragona. Hipólit Despujol, nat el 15 de novembre del 1702 a Tortosa. Francesc Ferrer, nat el 17 de setembre del 1699 a Vimbodí. Josep Guitart, nat el 2 d'agost del 1707 a Montblanc. Joan Mestre, nat el 4 de setembre del 1704 a Montblanc. Dionís Plana, nat el 16 d'octubre del 1666 a Valls. lsidre Riambau, nat el 28 de mar¡; del 1705 a Tarragona. F.X.R.

1267. CAsTELLVÍ 1 SoCIAS, MIQUEL: «Les Noces d'Or de la 11 Exposició.d'Art del Penedes en l'Any de constitució de J'«

Fites d'história de la cultura: relació pormenoritzada de la «11 Exposició d'Art del Penedes» (El Vendrell, 1927). Moltes dades: qui la organitza, com es munta, actes que se celebraren, etc. E. S.

57 1268. CEBA: L'església parroquial. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), o (1979), 5.

Notas históricas sobre la obra de fábrica de la iglesia parroquial de Santa Coloma de Queralt. Referencias documentales. A.S.

1269. CoMPANYS, IsABEL- MoNTARDIT, NúRIA: El mestre pintor tres-centista Joan de Tarragona. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 23-36, amb il·lustracions.

Descripció i analisi estilístic deis retaules de Sant Bartomeu (Catedral de Tarragona) i deis Sants Joans (provinent de Santa Coloma de Queralt i avui es conserva al Museu d'Art de Catalunya de Barcelona) atribuits a aquest pintor. Les autores conclouen que aquests dos retaules tenen moltes influencies estilístiques italianes, així com molts paral·lelismes artístics amb el destruit retaule de Paret Delgada (La Selva del Camp), obra documentada de Joan de Tarragona, pero que no són obra de Joan de Tarragona. J-F.C.

1270. CouLOMB, J.: «L'Observatoire de l'Ebre et les Organitzacions Scientifiques lnternationales» dins Contribuciones científicas para conmemorar el 75 aniver­ sario del Observatorio del Ebro. Publicaciones del Observatorio del Ebro. Memoria núm. 14. Roquetes (Tarragona), 1983; ps. 41-46.

Estudi en el que es relacionen les aportacions científiques de l'Observatori de l'Ebre a les Organitzacions Mundials que tenen cura de les especialitats própies d'aquests centres. F.X.R.

1271. EsPAÑOL 1 BERTRAN, FRANCESCA: Un nou contracte á obra de l'església de Sant Jaume de la Guardia deis Prats (1350). «Aplec de Treballs» (Montblanc), 3 (1981), 197-201.

Noticia histórica d'una reforma de la cap~alera d'aquesta església feta pel picapedrer Pere d'Ivorra, de la Guardia deis Prats. Publica dos documents (1350 i 1351) conservats a l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona.

J-F.C.

58 1272. FERRÉ, ALBERTO: Apuntes sobre la música en Ulldecona.

Notas históricas sobre las manifestaciones musicales en esta población del Montsia: así, se nos dice, que en 1881 había dos bandas de música, una en 1870, músicos en 1792 y danzanes gitanos en 1689, etc. A.s.

1273. FERRER FIGUERAS, JuAN M.•: Una ruta subsidiaria del camino de Santiago en el Bajo Valle del Ebro. «Cuadernos de Estudios Caspolinos» (Caspe), VIII (1983)' 87-89.

Hipótesis sobre una posible ruta utilizada por los peregrinos para alcanzar Zaragoza desde Tortosa y que discurriría, según el autor, por , Xerta, Gandesa, Villalba deis Ares, Fabara, Caspe. E. S.

1274. FLORES SELLÉS, CÁNDIDO: Epistolario de Antonio Agustí. Ediciones de la Uni­ versidad. Acta Salmenticensis. Filosofía y Letras, 115. Salamanca, 1980. 336 ps.

Edició de 217 lletres, escrites entre 1537 i 1558, per aquest arquebísbe de Tarragona (1577-1586). La rnajoría foren redactades durant la seva estada a Italia.

1275. FLORES SELLÉS, CÁNDIDO: Escritos inéditos de Antonio Agustín. «Bulletin of Medieval Canon Law» (Berkeley. USA.), 9 (1979), 84-88.

Noticia de set conjunts d'obres i escrits inedits d'aquest arquebisbe tarra­ goní, conservats en diferents biblioteques: Universitat de Copenhaguen, Arna­ rnagnaeanske Institut, 813; Biblioteca Nacional de Madrid, manuscrits 7901 i 7902, 5781 i 12639; Biblioteca de !'Escorial rnns. L-I-15 i S-II-18; Seminari de San Carlos, de Saragossa mns. B-6-23. i Biblioteca del Colegio de Santa Cruz, de Valladolid. J-F.C.

59 1276. FLORES SELLÉS, CÁNDIDO: Escritos inéditos de Antonio Agustín (1517~1586), referentes al Concilio de Trento. «Revista Española de Derecho Canónico» (Salamanca), 34 (1978), 109~130.

Noticia de 16 escrits relacionats amb el Concili de Trent i redactats entre 1554 i 1566, per l'esmentat arquebisbe de Tarragona. D'aquests escrits, 14 es conserven en el manuscrit 813 de l'Amamagnsenske Institut de la Universitat de Copenhaguen i dos a l'Arxiu General de Simancas. J~F.C.

1277. FLORES SELLÉS, CÁNDIDO: Pro Constitutionibus Apostolicis. Un inédito Antonio Agustín. «Revista Española de Teología» (Madrid), XXXIX~XL (1979~1980), 385~388.

Edició d'aquest opuscle redactat a Trent en el transcurs de la celebració del Concili, entre els anys 1561 i 1563, i conservat en el manuscrit 813 de l'Amamagnaeanske Institut de la Universitat de Copenhaguen. J~F.C.

1278. GóMEZ MoLLEDA, D.: El socialismo español y los intelectuales, cartas de líde~ res del movimiento obrero a Miguel de Unamuno. Salamanca, Ediciones de la universidad de Salamanca (Publicaciones de la casa~museo de Unamuno, 2) , 1980. 550 ps.

Interessen del volum les divuit cartes transcrites, números 179 a 196 ~de Frederic Urales a Unamuno~. per a coneixer la mútua relació i alguna acti~ vitat i formulació teórica del primer. Les cartes són vagament analitzades per !'autora en les pagines 59 a 61 de la introducció. G. MoHeda no demostra e~ neixer el nom real de F. Urales ~Joan Montseny~ i trabuca en Magnén, el de la seva companya que era Teresa Mañé. P.A.

1279. GoRT r JuANPERE, EZEQUIEL: Bis joglars a Reus en el segle XV. «Fulls de tre~ ball de Carrutxa» (Reus), 12 (1982), 3 ps. s.n.

Article amb notes d'arxiu inedites sobre els joglars reusencs. Comprén dades sobre el nombre de joglars documentats, el sou que percebien i els dies d'actuació, entre el 1381 i el 1478. P.A.

60 1280. IGLÉSIES 1 FORT, JosEP: Dades de la históz-ia de l'excursionisme col-lectiu. «Vertex» (Barcelona), VII (1980-1981). 138.

Dades sobre els vuit aplecs excursionistas de les comarques tarragonines celebrats des de 1927 a 1934. E. S.

1281. LrAÑO MARTÍNEZ, EMMA: Las capillas góticas de Santa Tecla la Vieja y San Pablo en Tarragona. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), III (1979-1980), 125-150, amb il·lustracions.

Descripció arquitectónica-artística d'aquestes dues capelles situades en els entorns de la Catedral. La primera, segons !'autora, fou construida abans de l'any 1214. amb una ampliació a l'any 1325, a la que diu que hi figuren les armes de la familia Batet i no les de l'arquebisbe Urrea. La segona capella creu que va edificar-se entre els anys 1215 i 1230. Cita documentació inedita de l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona. ]-F.C.

1282. LIAÑO MARTÍNEZ, EMMA: Jaume Cascalls. escultor en Tarragona y Poblet. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 37-55, amb il­ lustracions.

Descripció de les restes del retaule major gótic del monestir de Poblet que compara amb el retaule docurnentat de Cornella del Conflent i amb la seva obra escultorica de la Catedral de Tarragona, i conclou que Jaume Cascalls va esculpir aquest retaule populeta entre l'any 1372 i 1375. Publica tres docu­ ments, un de l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona (1375) i dos de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1377). ]-F.C.

1283. LuNELLI, ALDo: 1 Fragmenta Latinorom Poetarom inediti di Antonius Augus­ tinus con appendici di altra mano ora per la prima volta identi[icata. Progetto di edizione. «Rivista di Cultura Oassica e Medioevale» (Roma), XX (1978), 1007-1019.

Noticia de !'existencia en els manuscrits 7901 1 7902 de la Biblioteca Na­ cional de Madrid de copies d'aquest recull, fet entre 1544 i 1554, i que en part continua inedit. ]-F.C.

61 1284. MAGARZO 1 VAQUER, ÁNGEL: «Estudis i estudiants a la Universitat de Cerve­ ra. 1715-1842» dins A.A.V.V. MisceZ.Zania Cerverina-1. Centre Comarcal de Cultura. Cervera, 1983; 93-104 +2 lam.

Hi ha una taula on es relaciona la quantitat d'alumnes deis vint anys lectius compresos entre 1819-1820 i 1841-1842, per cursos i bisbats de procedencia. Hi figuren els de Tarragona i Tortosa. Del de Tarragona la maxima es dóna el 1820-1821 amb 76 estudiants; la mínima el 1840-1841 amb tres. Del de Tor­ tosa, maxima el 1832-1833 amb deu, i cap els cursos 1822-1823, 1823-1824, 1824-1825, 1836-1837 i 1840-1841. E. S.

1285. MAsouvER, ALEJANDRO: Poblet y la Ilustración. «Yermo» (El Paular. Madrid), XX, 1-2 (1982), 69-86.

Noticies históriques de l'aportació feta pels monjas de Poblet a la cultura de la Ulustració catalana. Destaca especialment la personalitat de !'historiador pare Jaume Finestres i de Mansalva, amb la seva obra: Historia de el Real Monasterio de Poblet, vol. 1 (Barcelona, 1746 i Cervera, 1753), vol ll (Cerve­ ra, 1753), vols. lll i IV (Cervera, 1756) i vol. V (Tarragona, 1765).

J-F.C.

1286. MoRATÓ, CRISTINA: Observatorio del Ebro. «La Vanguardia» (Barcelona), 17 julio! 1983, suplement dominical.

Breus notes historiques sobre aquesta institució científica deis jesuites, a Roquetes. E.S.

1287. OuvÉ 1 ÜLLÉ, FRANCESC: Quatre-cents aniversari de la construcció de l'es­ glésia parroquial de Sant Joan Baptista de Valls (1583-1983). «Ouadems de Vilaniu» (Valls), 3 (1983), 3-18.

Article escrit amb motiu del quatre-cente aniversari de J'edificació de J'es­ glésia parroquial de Sant Joan. L'autor considera que amb el seu treball no aporta cap novetat als estudiosos, puix que les fonts utilitzades ja les feren servir Francesc Puigjaner i Mn. Eusebi Ribas, pero, malgrat aixo, té el merit d'haver situat el fet de la construcció del temple parroquial dins de la realitat vallenca de !'epoca, i el de demostrar que l'erecció fou afavorida pe! benestar de la vila, reflex de la prosperitat general que disfruta el Principat en el darrer

62 quart del segle XVI. El treball queda completa! per la transcripció de la capi­ tulació de la fabrica del temple i de rapoca del darrer pagament del preu de la construcció. S-J.R.

1288. ÜRIOL-CARAZO, MARIA DEL WRME: Activitat teatral a Sant Caries de la Rapita. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 271 (1982), 22-24; 272 (1982), 28-29; 273 (1982), 26-27; i 274 (1982), 20-21.

La actividad teatral de la población desde 1901 a 1979. Quedan registrados grupos, representaciones y fechas. La primera representación constatada documentalmente es la de la obra «La barraca de Sant Antoni». Notas a pié de página. Ll.D.

1289. PASCUAL, RAMI·Ro: La església de Rasquera. Curiositats históriques. «Dous» (Rasquera), 3 (1982).

Datos sobre la iglesia nueva que se decide construir el año 1760. La pri­ mera piedra se coloca en 1763. A.S.

1290. PEREA, EuGENI: L'antiga capella del Beat a l'església parroquial.

Descripció, seguint un inventari servat a rAHAT, de la capella del beat Gran inaugurada el 1906 i destruida el 1936. P.A.

1291. PEREA 1 SIMON, EuGENI: Can~ó de Santa Magdalena. «Lo floc» (Riudoms), 44 (1983), 18-19.

Edició d'una variant local d'una canc;ó catalana de quaresma. P.A.

63 1292. PÉREZ MARTÍN, ANTONIO: Proles Aegidiana 2. Los colegiales desde 1501 a 1600. «Studia Albornotiana» (Bolonia), XXXI-2 (1979), 505-1139.

Hi figuren com a col·legials del col-legi espanyol de Bolonia i relacionats amb la ciutat de Tarragona i les seves comarques: Antoni Agustí (pags. 760- 763, núm. 791) i Baltasar Cabestany, «gotolanus», de Belltall (pag. 978, núm. 928). J-F.C.

1293. PÉREZ MARTÍN, ANTONIO: Proles Aegidiana 3. Los colegiales desde 1601 a 1800. «Studia Albornotiana» (Bolonia), XXXI-3 (1979), 1141-1771.

Només figura com a coJ.Iegial del col·legi espanyol de Bolonia, en aquests dos segles, un tarragoní: Josep de Montserrat i Moles (pags. 1485-1486, núm. 1200). J-F.C.

1294. Pu;oL, EuAs: Las pinturas medievales halladas en Tarragona. «La Vanguar­ dia» (Barcelona), 15 juliol 1983; 28.

Primera noticia apareguda als mitjans de comunicació en la que es parla de les pintures murals de la segona meitat del s. XIV que es troben a la capella deis Sastres, de la Catedral de Tarragona. Hi ha reprodu"ida una bona foto­ grafia. F.X.R.

1295. QuEROL DE MASIP, MARIA DEL CARME: La Biblioteca Popular de la Excma. Dipu­ tació Provincial a Ulldecona. 50 anys, 1930-1980. «illldecona» (Ulldecona), 64 (1980), 19-20.

Notes historiques sobre la biblioteca d'Ulldecona. La «prehistoria» d'aquesta institució comenc;a quan J'advocat Ramon Salomen Marti era diputat. En ses­ sió del 24 de dessembre del 1927, l'Ajuntament acorda so1licitar de la Dipu­ tació J'establiment de la biblioteca. E. S. 1296. QuEROL DE MASIP, MARIA DEL CARME: Cultura. «Uildecona. Revista Mensual d'lnformació Local» (Uildecona), 15 (1981), 19.

Bibliografia parcial del liturgista carmelita Agusti M. Forcadell i Roig (Uildecona, n. 1902), que es trova a la Biblioteca Popular d'aquest poble.

E. S.

1297. RuART 1 Gü!XENS, JAUME: El «Centro Vendrellense». entitat degana de la Vi/a. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 38 (1983), 6.

Ressenya d'un document de J'any 1917, conservat a J'Arxiu de J'Ajunta­ ment, i que fa referencia a la fundació, el 1875, d'aquesta societat. J.S.

1298. RuART 1 GüiXENS, JAUME: Els loes Florals de 1922. «El Tres de Vuit» (El Ven­ drell), 34 (1982), 7, i 36 (1982), 7.

Breu seguit de dades i consideracions de caire historie sobre les caracte­ rístiques d'aquesta celebració cultural. J.S.

1299. RUART 1 Gü!XENS, JAUME: En lo ball del Casino (15 maig 1883). «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 59 (1983), 10.

Reprodueix un poema sobre el hall de societat al Vendrell, justament fa cent anys, s'acompanya amb diversos detalls documentals i anecdótics.

J.S.

1300. RuART 1 GüiXENS, JAUME: Vicissituds deis edificis dedicats al culte. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 66 (1983), 13.

Transcripció d'un document de J'alcaldia del Vendrell, de J'any 1937, on es fa referencia a les diverses esglésíes, capelles i ermites del terme, aíxí com al seu estat de conservació. J.S.

65 1301. SAGARRA 1 MAS, ANTONI: Sant Miquel del Pla de Manlleu. «Vertex» (Barce­ lona), VII (1980-1981), 384-387.

Notes históriques sobre aquesta petita església de l'Alt Camp, terme muni­ cipal d'Aiguamúrcia, on es trasllada la parroquia de Selma. E. S.

1302. TRENCHS ÜDENA, JoSEP: El Montsant y sus monasterios: Colección Diplomá­ tica (1164-1212). «Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval» (Alicante), 2 (1983), 207-231.

Edició de trenta-set documents que constitueixen la Col·lecció Oiplomatica deis monestirs del Montsant, de l'any 1164 fins al 1212, extrets deis principals arxius i fons de manuscrits de biblioteques, espanyols i del país. Tanmateix, molts d' e lis ja havien estat publicats per separat en els reculls documentals més classics de la nostra bibliografía historica. Aquests textos, editats amb tota cura, vénen precedits d'unes breus notes introductóries sobre els orígens de la cartoixa d'Escaladei -sobre la qua! !'autor ja té diverses publicacions-; els primers anys del monestir cistercenc del Bon-repos; la repoblació de la Morera del Montsant, i la relació que existí entre la vall de Porrera i el monestir de Sant Vicent; de Pedra-bona. L.P.

1303. VIDAL 1 SoLÉ, MERcE: Aportació documental a l'estudi dels orgues barrocs de la diócesi de Tarragona. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981- 1982), 57-72, amb il-lustració.

Descripció documental de l'orgue de Riudoms, destrult a l'any 1936, obra de Antoni Casas de Reus (1756-1762). Publica 17 documents conservats a l'Arxiu Arxidiocesa de Tarragona (1756-1762). J-F.C.

1304. VIDAL 1 SoLÉ, MERCE: Descripció histórico-artística de l'església de l'Aleixar. Ajuntament i casal Guardiola de l'Aleixar. L'Aleixar, 1983. 123 ps. Proleg de Josep M. Sans Travé.

L'estudi, una de les primeres monografies d'historia artística de la zona, dóna una bona i amplia informació sobre el procés de construcció de la riquesa artística de l'església de l'Aleixar, amb el retaule major de Pau Costa fet entre 1733 i 1737 i daurat el 1857; el de sant Joan de Lluís Bonifas; el del Roser, contractat el 1704 amb lsidre Espinalt; el de les animes, de L. Bonifas, del 1745; la construcció de l'orgue el 1733, o la reconstrucció de !'ermita de sant Blai entre 1738 i 1753. Tanmateix algunes de les afirmacions fetes en la intro­ ducció no són massa encertades, així, per exemple, que l'inici del redre¡;ament

66 catala cal situar-lo el 1726 oblidant !'empenta coneguda a finals del XVII; que al xvm «Catalunya obté el domini de l'exportació espanyola a l'estranger» i hi situa l'increment absolut del conreu deis fruits secs (ps. 19-20). Hi ha també algunes contradiccions interpretatives, ja que, mentre primer afirma que hi ha «la riquesa acumulada pels negocis» (p. 21 ) , immediatament parla de «la precaria economía del Principat» (p. 24) o de «I'escassesa de recursos amb que comptaven els municipis» (p. 27); sembla igualment exagerat atribuir els retaules del xvm a la «influencia exercida per J'església després del triomf que obtingué sobre els protestants al Concili de Trento» (p. 35) que es tanca el 1563. D'altra banda, resulta altament idealista afirmar que «els retaules passaren a ser J'expressió plastica de I'home espanyol» (p. 36). L'autora se­ gueix, endemés, un criteri arbitrari en la catalanització o no deis noms propis de personatges del país (p. 52, p.e.). El volum ve enriquit per una serie de fotografíes i un breu apendix documental. P.A.

1305. VIRGI'LI 1 SANROMA, JosEP-P.: Tarragona i la seva premsa (1900-1980). 2 vols. Tarragona, edicions de !'Hemeroteca de la Caixa d'Estalvis Provincial de Tarragona, 1980-1982.

En aquests dos volums !'autor ha volgut donar noticia, més o menys deta­ llada, de cada una de les dues-centes setanta publicacions periódiques de la ciutat de Tarragona, de totes les quals ell té coneixement. Els antecedents bibliografics que ha pogut consultar sobre aquesta materia, contenen equívocs i ara s'esmenen, sense oblidar que a ell mateix se n'hi poden passar també alguns. Tots els diaris i altres publicacions que cita, els ha tingut al seu arxiu; alguns es perderen durant la guerra del 1936-39, i !'autor no els ha pogut con­ sultar, després, en cap biblioteca ni arxiu de la ciutat. El primer volum, malgrat que el tito! digui que abra<;a des de l'any 1900 fins al 1936, compren dates més reculades, per exemple el «Diario de Tarra­ gona» del qua! el número 1 porta data d'1 de novembre del 1808 (!'autor ens explica les vicissituds sofertes per aquest diari aJ llarg de tot el segJe XIX); el «Boletín Oficial de la Provincia», el primer número del qua! sortí 1'1 d'abril del 1834; «El Tarraconense» (1-12-1837); el «Boletín Oficial Eclesiástico» (octubre del 1865); «La Opinión» (1-10-1.875); «El Comercial» (1892); el «Dia­ rio del Comercio» (14-4-1895); el «Boletín de la Cámara Agrícola Oficial» (1898); «El Bisturí» (1888). En parlar de la premsa tradicionalista, a la p. 71. relaciona una serie de diaris carlins del s. XIX apareguts a Tarragona. Es­ mentem aquests exemples per tal que el lector sapiga que no s'hi recull sola­ ment la premsa del s. xx. Cal destacar que a més de la noticia histórica de cada publicació, !'autor, veritable coneixedor-testimoni del segle present, ens fomeix d'innombrables notes sobre els esdeveniments, associacios i personatges de la Tarragona con­ temporania. Ambdós volums recullen una amplia collecció de fotografíes. F.X.R.

67

ECONOMIA I SOCIETAT

1306. ANGUERA, PERE: El marc económic de la revolució de setembre, a Reus. «Uni­ versitas Tarraconensis» (Tarragona), III (1979-1980), 29-53.

Estudi de la situació economica en produir-se la Revolució de 1868 (preus del mercat, producció artesana i industrial, moviment del Banc de Reus, si­ tuació económica deis ferrocarrils i d'al tres societats mercantils). Utilitza es­ pecialment fans bibliografiques (publicacions periodiques, memóries i informes mercantils), i documentació inedita de I'Arxiu Histórico-Municipal de Reus.

J-F.C.

1307. ARASA (AccENSI), ENRIQUE: Trazos históricos sobre una vía férrea Tarragona­ Valencia por Amposta. «Amposta» (Amposta), 201 (1982); 11; 202 (1982), 17 i 203 (1982). 11.

Sobre la construcció i projecte d'un ferrocarril que no es porta a terme. Dades extretes de la premsa de !'epoca. E. S.

1308. BIARNES, M.; ToRRELL, M. R.; SoRONELLES, M.: L'agricultura local. «Lo floc» (Riudoms), 42 (1983), 16-19.

Interessants notes comentades sobre l'evolució de !'agricultura riudomenca entre 194 7 i 1980. P.A.

69 1309. BIARNES, M.; SoRONELLES, M.; ToRRELL, M. R.: La immigració a Riudoms.

Interessant recull de dades sobre la immigració a Riudoms el 1936 i el 1970.

P.A.

1310. CosTA, MARIA-MERCE: L'inventari dels béns del poeta Pere de Queralt.

Estudi del contingut de l"inventari deis béns de Pere de Queralt ( t 1408), ,en el que es destaquen les noticies de caire económic referents a l'explotació del senyoriu (vila de Santa Coloma i la seva baronía) (1406-1408). Edició integre del document conservat a l'Arxiu de la Corona d"Aragó, segons una copia de l'arry 1597, document que havia estat publicat fragmentariament per Joan Segura en el seu treball Aplech de documents curiosos e inédits faents per la historia de les costums de Catalunya. «Jochs Florals de Barcelona» (1885). 179-181 i 215.

1311. DALMAU 1 Rms, FRA"1CESC: Causes de la mortalitat dels altafullencs de 1882. Centre d'Estudis d'Ah1fulla (La Tartrana, 20). Altafulla, 1983.

Analisi de les vint-i-dues defuncions esdevmgudes a Altafulla l'any 1882.

S-J.R.

1312. FERRER, Ma ANTONIA: Problemes econom1cs que es plantegen a Tarragona enfront áuna revolució liberal (1820-1823). «Univeristas Tarraconensis» (Tarragona), II (1977-1978) [1980], 131-165.

Estudi de la problematica económica que la transformació tributaria de la revolució liberal va plantejar a la hisenda municipal i llurs repercussions a la població fiscal de Tarragona. Utilitza documentació inedita de l'Arxiu Mu­ nicipal de Tarragona.

70 1313. FERRER 1 BoscH, Ma ANTONIA: La pagesia del Camp de Tarragona: transició cfuna agricultura pre-capitalista a capitalista. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 217-231.

Aportació a l'estudi de la transformació agrarta del Camp de Tarragona des de la segona meitat del segle XIX fins al primer ter<; del segle xx. Utilitza fonts conegudes i publicacions periódiques. J-F.C

1314. GARÓA 0UILES, M.: Estudi demografic de La Riba. «El Brugent» (La Riba), 27 (1982), 5-7.

Estudio demográfico acompañado de las gráficas complementarias.

A. S.

1315. GóMEZ SANJUAN, J. A.: Problema de aguas entre Alcanar y Ulldecona. «UII­ decona), 53 (1978), 15.

Transcripción de una minuta de arreglo entre las dos poblaciones vecinas, a fin de llegar a una transacción en cuestión de pleitos pendientes ante el Real y Supremo Consejo de Castilla y Real Audiencia del Principado sobre aprove­ chamientos de aguas del sumidero «Abelló» o «Aubelló». No es anterior a 1815. El autor se limita a dar a conocer el texto, sin que nos indique como se so­ lucionó la cuestión. E. S.

1316. GóMEZ SANJUÁN, J. A.: Tráfico fluvial por el Ebro. «Amposta» (Amposta). 180 (1981). 9.

Aportación al estudio de la navegación por el Ebro de las embarcaciones La Villa de Amposta, Ciudad de Tortosa y otras. E. S.

1317. IRANZO, H.: Evolució histórica de l'agricultura la ramaderia cfAmposta. «Amposta» (Amposta), 184 (1981), 11-12.

Trabajo de síntesis sobre la evolución agro-pecuaria en el término municipal de Amposta. A. S.

71 1318. MARGALEP, JoAQUIM: El Priorat. Analisi económica i possibilitats de desen~ volupament. Direcció General de Política Territorial, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1981. 270 ps., grafics i planols.

Dividit en tres grans parts (analisi de la realitat económica; sectors induc~ tors; renda i equilibri territorial; conclusions) més els annexos pertinents. Hi ha un estudi demografic fon;a reeixit (ps. 11~23) i altres dades d'interes per a historiadors. E. S.

1319. M., LL.: Consideracions per a un estudi sobre «la pesca a la mar de l'Ebre». «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapita), 248 (1980), 11~14.

Notas para una historia económica de la pesca en aquellas zonas. Ll.D.

1320. MILLÁN. Lwís: Per a un estudi sobre la població i el municipi de Sant Caries de la R.apita (per a examen i correcció). «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapita), 246 (1979), 13; 247 (1980), 15; 248 (1980), 18.

Relacions numeriques del 1900 al 1978, confeccionades tenint com a font els censos de pobació i els Llibres de baptismes i defuncions de la parroquia de Sant Caries de la Rapita. E. S.

1321. MoLAs RIBALTA, PEDRo: De la burguesía comercial a la burguesía industrial. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), Il (1977~1978 [1980]), 89~98.

Conferencia. Síntesi histórica del pas de la burgesia comercial a la burgesia industrial, a la segona meitat del segle XVIII i primera del segle XIX, a Catalunya. Sense referencies concretes a Tarragona i les seves comarques. J~F.C.

1322. NAVARRO, MIRALLES, Lms J.: Análisis comparativo entre un capbreu y un catastro: Vilagrassa (Tarragona), 1685~1717. «Universitas Tarraconensis> (Tarragona), IV (1981~1982), 177~192.

Compara les dades aportades pels Capbreus de 1685 i 1705 amb les del Cadastre de 1717. Assenyala les possibles diferencies conseqüencia de 1' ocul~

72 tació fiscal i l'evolució deis tipus de conreus en aquests anys de la fi del se­ gle xvu. Utilitza documentació inedita conservada a l'Arxiu Parroquial de Cambrils. J-F.C.

1323. OuvÉ SERRET, ENRIC: Un plet entre José Blasco, d'Almeria, i Cabanellas freres i Cia., de Marsella, prova del comer~ al 1826 de plom amb aquesta capital francesa. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), II (1977-1978) [1980], 167-169.

Noticia histórica d'aquest plet d'interes per l'estudi del comer¡; del plom andalús a aquesta data tant inicial. segons una alegació jurídica impresa a Marsella i conservada a l'Arxiu de la familia Moragas de Valls. J-F.C.

1324. RECASENs CoMES, JosEP MARIA: Notes sobre la intervenció vallenca en les gestions que precediren la construcció de la carretera de Tarragona a Valls (1804-1817).

Dóna a coneixer, i en comenta el contingut, dos documents de l'arxiu de la familia Yxart referits a la Junta Administrativa de la carretera de Lleida a Tarragona (1804-1817) i que pertanyeren a Josep Francesc lxart i Pi, co­ merciant de Valls i tresorer de la Junta esmentada, avantpassat del que avui serva l'arxiu familiar, l'advocat Enrie Yxart, de Tarragona. Les unitats són: - Extracto del Expediente de la carretera de Lérida a Taragona. Resum 82 documents oficials classificats cronológicament. A los pueblos comarcanos. :E:s un manifest de quatre pags. en quart, impres, datat a Tarragona el 27 d'agost de 1817 que la Junta dirigeix als pobles de la ro dalia per a justificar 1' obra pública. E. S.

1325. RoouER I SOLER, SANTIAGO: L'estructura per edat i sexe de la població del Camp de Tarragona ara fa un segle: una societat en la fase inicial de la tran­ sició demográfica.

Noticies históriques de la realitat demografica a l'any 1877, segons el Censo de la población de España. 1877. L'autor conclou «existía una població jove i hem pogut provar !'existencia d'una certa diferencia en !'estructura del medi rural enfront del medi urba». J-F.C.

73 1326. ROVIRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J.: Els béns agraris del Capital Catedral de Tarra­ gona els anys quarantes del segle XIX. «Universitas Tarraconensis» (Tarra­ gona), III (1979-1980).

Estudi de la propietat territorial rústica del Capitel de la Catedral, de la seva producció, explotació i redits en produir-se la desamortització de J'any 1841. Apendix amb la relació de les 84 finques (Municipi, superfície-jornals, taxació, preu de venda i rendes). Utilitza documentació inedita de 1' Arxiu Capitular de Tarragona, I'Arxiu Historie Arxidiocesa, I'Arxiu d'Hisenda de Tarragona i I'Arxiu Historie Provincial. J-F.C.

1327. RoVIRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J.: «La desamortització del Bienni Progressista a la comarca del Baix Penedes (1855-1856)» dins Miscel-lania Penedesenca 1982. V. lnstitut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedes. 1983; 171-176.

Estudi sobre les implicacions de la renovació de J'operadó desamortitzadora, que els governs moderats aturaren el 1844, i que torna a entrar en funcionament J'I de maig del 1855. Es detallen les finques anunciades en subhasta, així com les que s'aconseguí vendre en els termes de i El Vendrell. J.S.

1328. SANMARTÍ RoSET, M• MONTSERRAT: Les rendes reials a Tarragona. Anys 1286- 1289. «Universitas Tarraconensis» {Tarragona), IV (1981-1982), 159-167.

Noticies historiques de les rendes cobrades i deis pagaments fets per Romeu Gerart, batlle general de Cata! un ya (1286-1289), a Tarragona i el seu Camp. Eren batlles réials d'aquesta jurisdieció Pone; des Corral (1286 i 1287) i G. des Torres (1288 i 1289). Utilitza un llibre de comptes de les rendes de la Batllia General de Catalunya conservat a I'Arxiu de la Corona d'Aragó. J-F.C.

1329. SANTAMARIA, JosEP MA.: El cadastre com a font demografica. Riudoms en el 1763. «Lo floc» (Riudorns), 45 (1983), 10-12.

Breus apunts sobre demografia extrets del cadastre de l'any 1763. P.A. 1330. SANTAMARIA, JosEP MARIA: La crisi demográfica de Riudoms en el segle XVlle. «Lo floc» (Riudoms), 28 (1981), 8-9.

Notes diverses sobre demografia. amb algunes dades inedites extretes deis llibres parroquiaJs i deis de valies del segJe XVII. P.A.

1331. SECALL 1 GüELL, GABRIEL: Noticias de judíos aragoneses en el momento de la expulsión. «Sefarad» (Madrid), XLII (1982), 103-112.

Suggestionador treball al llarg del qua! podem albirar les mil agitacions que hagueren de remuntar els jueus, al temps de la seva expulsió, deis territoris de les corones d'Aragó i de Castella, l'any 1492. Un grup de jueus aragonesas era a Tortosa, aquells dies de tanta dissort, i foren els notaris de la dutat episcopal els qui reberen llurs liquidacions de béns a fi de poder llogar a Pere Bicha la seva nau, anclada al port de !'Ampolla, i després fer-se a la mar, fugir d'un malson, i marxar a l'exili. La ciutat de Tortosa, aprofitant-se deis esdeveniments i contra la voluntat del sobira. els va exigir el pagament d'un seguit de drets, com també va fer el Consell de Tarragona en cobrar-los el Dret de Treta: M.G.M.

75

ETNOLOGIA

1332. ANONIM: El ball dt Santa R.osalia. Introducció, edició i notes a cura de Josep Bargalló Valls i Montserrat Palau. Centre d'Estudis Sinibald de Mas (Mo-­ nografies, 1). Torredembarra, 1983, 63 ps.

Una nova mostra de la voluntat de recuperació de la cultura popular a la comarca del Camp. El baix interes literari del text ve substitu"it per la intro­ ducció (ps. 7-19), on es resumeixen els orígens i característiques deis balls parlats, la devoció a santa Rosalia a la Torre i la tradició del seu ball. Inclou també un repertori de la bibliografia recent sobre els balls parlats al Camp.

P.A.

1333. ANoNIM: Les mestrances de la R.apita (JI!). «Rapita» (Sant Caries de la Ra­ pita), 278 (1982), 13-14.

El oficio de calafate en St. Caries de la Rapita. Ll.D.

1334. ANoNIM: Notes históriques. Any 1944. Julio[. «Rapita» (St. Caries de la Ra­ pita), 290 (1983).

Reproduce el programa de festejos que, con motivo de la festividad de la Virgen del Carmen, organizó el Pósito de pescadores. Ll.D.

77 1335. AzAUSTRE SERRANO, MARÍA DEL CARMEN: Canciones y romances populares impresos en Barcelona en el siglo XIX. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Cuadernos Bibliográficos X:LV). Madrid, 1982. 420 ps.

1821 Cants del millar cisne catalá en las agonías del R.evecent Doctor Vicent Gaccía R.ector de Vallfogona. [Barcelona. Joseph Rubio]. [1821]. 7 ps. a dues cols. 1835 Cants del millor cisne catalá en las agonías del cevecent Doctor Vicent Gaccía. R.ector de Vallfogona. [Barcelona. Manuel Texero]. [1835]. 7 ps. a dues cols. 1844 Lobo (El) devorador. Lamentable muerte de una joven de catorce años y de un niño de once, devorados por un hambriento lobo que apareció en el pueblo de Pica partido judicial de Montblanch, á principios del presente mes de Agosto de 1844. [Barcelona. J. Lluch]. [1844]. 2 fulls+grav. a dues cols. 1845 Horcosos asesinatos cometidos en el principado de Cataluña, el uno en el lugar de Pcatdip. la noche del 11 al 12 de octubre, y el oteo en Barcelona la noche del 25 del mismo mes de este año de 1845. [Barcelona. B. Espona]. [1845]. 2 fulls +grav. a dues cols. 1846 Asesinato cometido en la villa de Capsanes, en la persona de Francisco Gavaldá, por su misma esposa R.osalía Sedí, natural de Guiamets, y por la hermana y cuñado de la misma, Francisca Sedó y Francisco Palleja y Sabaté, en la noche del. 11 de octubre del año 1845. [Barcelona. M. Borrás]. [1846]. 4 ps. +grav. a dues cols. 1848 Chiste moderno y célebre. Para cantar los aficionados declarando los dos jóvenes enamorados en la ciudad de Toctosa, el que podrán tomar expe­ riencia todos los solteros del dia. [Barcelona. A. Albert]. [1848]. 2 fulls + grav. a dues cols. 1851 Ejecución de muerte en garrote vil al parricida Tose Bregat, natural de R.iudecols en la villa de F~lset el día 27 de Febrero de 1851. [Barcelona. J. Gorgas]. [1851]. 2 fulls + grav. a dues cols. Execrable asesinato pecpcetado por lose Bcegat y Mestce de 29 años de edad, en la persona de su anciano Padre en la villa de Falset; al cual le dió despiadadamente hasta once puñaladas; el que preso por la justicia, fue sentenciado á muerte en garrote vil. el 27 de Febrero del presente año, en la propia Villa en que cometió tan horrible atentado. [Barcelona. J. Gorgas]. [18:.1]. 4 ps. +grav. a dues cols. 1854 Horrorosos asesinatos cometidos en el pueblo de Almostér en la casa del Alcalde D. José de Llaval; y su sentencia. [Barcelona. Estivill]. [1854]. 2 fulls +grav. a dues cols.

78 1855 Horrorosa Relacion que tomaron experiencia Padres y Madres con las donaciones y testamentos en sus hijos, de lo acaecido á últimos del mes de Abril del corriente año de 1855, en una casa de campo del término de Tor­ tosa, entre un padre de familia de un ingrato hijo á quien había instituido heredero; con otras cosas interesantes que encontrará el curioso lector. [Barcelona. C. Miró]. [1855]. 4 ps. +grav. a dues cols. 1856 Fiel y exacta relacion histórica, que declara la fortuna o buena estrella que una niña de 17 años tuvo en la ciudad de Tortosa, la que fue abando­ nada por sus padres á la edad de cuatro meses, á causa de no poderla man­ tener. [Barcelona. J. Torras]. [1856]. 4 ps.+grav. a dues cols. Horroroso asesinato del alevoso crimen que en el pueblo de San Carlos de la Rápita (Tortosa} y en la noche de primero de Junio de 1855, cometió Josefa Pascual y Tomas en la persona de su esposo Miguel Matamoros seguida de los mas exactos pormenores que precedieron á la ejecución y muerte de aquella desgraciada sufriendo la pena capital impuesta por nues­ tros Tribunales en el día 26 de Abril de 1856. [Barcelona. Bosch]. [1856]. 1 fui!+ grav. a tres cols. 1858 Atroz y horrible asesinato cometido en las seis jóvenes de edad de 23, 21, 14, 13, 12 y 10 años, naturales del pueblo de Folgarolas, asesinadas por un joven vecino del pueblo de Rosa y amante de la de 21 años en la noche del 21 de agosto del presente año. [Barcelona. J. Llorens]. [1858]. 2 fulls +grav. a dues cols. Horrorosa relacion que tomaran esperiencia Padres y Madres con las do­ naciones y testamentos en sus hijos, de lo acaecido á últimos del mes de abril del corriente año de 1855, en una casa de campo del término de Tor­ tosa, entre un padre y la familia de un ingrato hijo á quien habia instituido heredero; con otras cosas interesantes que encontrará el curioso lector. [Barcelona. J. Torras]. [1858]. 4 ps.+grav. a dues cols. Terrible y ejemplar castigo. Relacion del robo y asesinato cometido en el manso San Ramon (provincia de Tarragona) en la persona de D. Salvador Malart, por los asesinos, Ramon Sedó (a} Patuf, y su cuñado Miguel Vi­ lella, (a) Sermonet hermanos y vecinos de Alforja, fose Gombau (a) Ruso, de Lérida y Antonio Borrás (a) Ginolls, de Reus, sentenciados á la ¡>

79 1861 Bandido (El) Felipe Bes (a) Cassols es pasado por las armas el día 3 de Julio del presente año en la villa de Batea, por haber asesinado al diputado provincial D. Pablo Figueras. [Barcelona. J. Miró]. [1861]. 1 full +grav. a tres cols. 1864 Chiste moderno y célebre para cantar los aficionados declarando los dos jóvenes enamorados en la ciudad de Tortosa, el que podrán tomar espe­ riencia todos los solteros y doncellas del día. [Barcelona. F. Sánchez]. [1864]. 1 full +grav. a dues cols. 1874 Horribles inundaciones del campo de Tarragona, Priorato y Tárrega en la noche del 23 de Setiembre de 1874. [Barcelona. Llorens]. [1874]. 2 fulls + grav. a dues cols. 1875 Horrorosa desgracia acaecida en la ciudad de Reus entre un amante celoso y una joven que no correspondía en sus amores. [Barcelona. Ramírez y Ca.]. [1875]. 4 ps. +grav. a dues cols. 1876 Horroroso asesinato del Abate Blanqué, perpretado en Prades por su jar­ dinero Segundo Roldan Morales, de edad 24 años, natural de Madrigueras, provincia de Albacete: el día 6 de Abril de 1876, á las siete y media de la mañana. [Barcelona. Llorens]. [1876]. 1 full +grav. a tres cols. 1877 Horrible asesinato con circunstancias de mutilacion y quemazon del cadá­ ver, perpetrado en el pueblo de Alió cerca de Valles el día 13 de Octubre de este año, en la persona de Lorenzo Plana vecino de la citada localidad. [Barcelona. J. Oliveres]. [1877]. 1 full+grav. a tres cols. Nueba y curiosa relacion del orroroso asesinato cometido en el vecino pue­ blo de Rascalobos (Gratallops) en la reverend persona del Señor Rector de aquel pueblo, egecutado por un malbado apellidado Pere Micas (a) Pa sucat amb olí, cometido en 30 de Febrero del año próximo presente. Siguen las demas cosas curiosas que leerá el curioso lector que leyere. Por MESTRES, APELES. [Barcelona. s.i.]. [1877]. 1 full +grav. a dues cols. R. R.

1336. BARGALLÓ 1 JANÉ, JosEP Ma: Els Pastorets Musicals del Vendrell: Bis Pastorets de Catalunya. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 36 (1982), 18-19.

Ressenya de la historia i moment actual d'aquesta tradicional representació que s'inicia el 1966; referencies detallades de tots els seus elements i caracte­ rístiques. J.S.

80 1337. BELTRAN, J.: Arras del caldo del peix. «San Carlos de la Rápita» (St. Caries de la Rapita). 209 (1976), 14-15.

Una receta culinaria típica de St. Caries de la Rapita, según el leal saber y entender de D. Fernando Baria Llansola. LI.D.

1338. BERTRAN, DIEGO: La «Festa del Sagrat Cor» de . «Diario Españob (Tarragona). 11 setembre 1983. 28.

Sobre el vot de poble de Solivella instituit el 1783 entorn del cólera que s'hi declara aquell any. E. S.

1339. BERTRAN, DIEGO: Santa Tecla y el diablo. «Diario Españob (Tarragona), 17 agost 1983, extra-festes 1983.

Llegendes sobre Sta. Tecla a Xipre, que !'autor ha recollit -diu- d'un amic grec. E. S.

1340. B.M.R.:Costumari canongí. «Centre d'estudis canongins Ponr; de Castellví. Circular informativa» (La Canonja), 2 (1983).

Edició, amb ortografía parcialment actualitzada, i comentari d'una Ilarga composició trabada als últims fulls de la Ilibreta de matematiques de Josep Quer i Pons, quan aquest estudiava a Tarragona a l'escola del mestre Ramon Peig (1830). El transcriptor -també canongí i professor jubilat d'E.G.B.­ I'intitula Romat!fo dels pastors canongins, i diu que els versos «no són segu­ rament obra original d'aquell estudiant sinó més aviat una composició molt més antiga, probablement del s. xvm». E. S.

1341. CARRION I CuBELLS, JoAN JosEP: Herbes miraculoses. «Lo floe» (Riudoms), 45 (1983), ps. 14-15.

Repertori de vint-i-una herbes localitzades a Riudoms amb l'enumeracló de les seves suposades virtuts curatives. · P.A.

81 1342. CASTELLA ToRTA, AGUSTÍN: Sant Jaume 1981. ~Rapita» (St. Caries de la Rapi­ ta), 269 (1981), 19-20.

Recuerdos del autor sobre las fiestas de San Jaime, pormenorizando las de aquellos años que más le satisfacieron. Ll.D.

1343. CASTILLO, P.: Hombres de nuestro río. ~Amposta» (Amposta), 213 (1982), 60, extra.

Recuerdos de la autora sobre los pescadores de Amposta, que, tiempo atrás, faenaban en el río Ebro. Aportación de datos sobre verdaderas ~sagas» fa­ miliares. A. S.

1344. CEBA: Curiositats del rodal de Pontils. ~La Segarra» (Santa Coloma de Que­ ralt), 21 (1981), 14. Referencies del passat historie de les contrades de Pontils dins el terme municipal de Santa Perpetua de Gaia. ldentificació de masies disperses. E. S.

1345. CEBA: Les figures mitológiques de les festes de carrer. ~La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 48. (1983), 33-34.

Estudio de las figuras mitológicas y folklóricas que aparecen en las fiestas populares. de los pueblos de Cataluña. De las más significativas resalta su procedencia, simbología, materiales que están hechas y lugares donde se ma­ nifiestan. A. S.

1346. EsPAÑA, A.: Llegenda sobre la fundació del pont penjat d' Amposta. ~Amposta» (Amposta), 184 (1981), 12-14.

Exposición de una leyenda sobre la construcción del puente colgante sobre el río Ebro en Amposta. A.S.

82 IJ47. FARNOS PIÑOL, J.: Fulls d'história de Rasquera. Els goigs de Sant Domingo de Rasquera. «Dous» (Rasquera), 4 (1982).

Comentario y reproducción fotográfica de unos goigs impresos en Tortosa en 1856. A.S.

1348. FELISSA: La cuina de la Festa Major. «La Segarra» (Santa Coloma de Que­ ralt), 48 (1983), 49.

Relación de platos, y forma de prepararlos, propios de la Fiesta Mayor de Sant Coloma de Queralt. A. S.

1349. FERRANDO, PERE: : un poble caste/ler. cE! Tres de Vuit» (El Ven­ drell), 70 (1983), 14.

Extens estudi sobre les primeres activitats i exhibicions castelleres a la vila d'Albinyana on, fins arribar als nostres dies hi ha hagut sempre una bona colla d'afeccionats locals. S'acompanya de dues fotografíes de l'any 1950, certament de valor historie. J.S.

1350. FERRANDO, PERE: Els Xiquets de Valls al Vendrell. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 75 (1983), 11.

. Extensa referencia histórica i documental sobre la presencia i practica de l'art casteller en aquesta vila del Baix Penedes. S'hi examinen i valoren tots els documents i la diversa bibliografía que en parla. J.S.

1351. FERRER 1 BoscH, Ma A.- DucH 1 PLANA, M.: Mesures de control i prevenció sanitáries a la ciutat de Tarragona i la prostitució a finals del Segle XIX. /res. Jomades d'Antropologia Medica (Tarragona), (1982). cArxiu d'Etno­ grafia de Catalunya» (Tarragona), 1 (1982), 37-50.

Estudi sobre la dimensió social que, historicament, han. tingut les malalties veneries entre les capes socials populars, i les mesures de control i prevenció sanitaries a cura, alternativament, del Govem Ovil i l'Ajuntament de Tarra· gona a finals del s. XIX.

83 Atent examen de la prostitució a la ciutat de Tarragona del 1888 al 1892, amb els següents quadres: Núm. l. Cens: número de cases, dones i pagament setmanal. Núm. 2. Procedencia i percentatges de les prostitutes. Núm. 3. Edat de les prostitutes. Acompanyat d'un pla d'ubicació deis 64 bordells existents en aquella epoca a Tarragona. M-D.P.

1352. FJGUERAS, MOI'iTSERRAT: Sant Magí molt miraculós. «Diario Español», Tarra­ gona, 17 agost 1983, extra-festes 1983.

Anecdotari sobre Sant Magí. E. S.

1353. GALARZA, M. L.: San Lucas y sus fiestas. Suplantaciones, reproches y suge­ rencias. «illldecona. Revista Mensual d'Informació Local» (Ulldecona), 21 (1981), 8-9.

Sobre los orígenes de estas fiestas locales en Ulldecona. E. S.

1354. GALARZA, M. L.: Vuitada de Corpus Christi. «illldecona. Revista Mensual d'Informació Local» (Ulldecona), núm. extraordinari (1981), 16-17.

Sobre les· ancestrals tradicions cívico-religioses de la festivitat del Corpus a Ulldecona. E. S.

1355. GALO: Un remei casola del segle XIX. «La Segarra» (Santa Coloma de Que­ ralt), 41 (1983), 4.

Resumen de una receta para curar el reumatismo hallada en el archivo parroquial de Santa Coloma («Líber Bursari»). A. S.

84 1356. GARCÍA LISON, MIGUEL- ZARAGOZA CATALÁN, ARTURO: La vivienda rural tem­ porera en las comarcas del Maestrat y Les Terres de l'Ebre. «Centro de Estu­ dios del Maestrazgo. Boletín de divulgación cultural» (Benicarló), 1, 1 (1983), 45-68.

Estudio de interés para la historia local, la antropología 'Y la etnografía. En el mapa de situación comprendido en el artículo se señalan los muni­ cipios tenidos en cuenta en las diversas tipologías. Son, entre otros, y referidos exclusivamente a Les Terres de l"Ebre: L'Amet­ lla de Mar, El Perelló, Ampolla, Aldea, Amposta, Sant Caries, Alcanar, Ull­ decona, del Pla, La Cénia, , Santa Barbara, Re­ gués (Tortosa), Alfara de Caries, Pauls, Bitem (Tortosa), Tivissa, Cherta (Xerta) , Benifallet, Cardó (Rasquera), Rasquera, , Vandellós ( = Baix Camp), Gandesa, Tortosa. LI.D.

1357. GARCÍA SEGARRA, FRANCISCO DE Asís: La ermita de San Magín a través de la prensa. «Diario Español», Tarragona, 17 agost 1983, extra-festes 1983.

Notes -que ja son historia- recollides de la premsa local sobre la popular capella de Sant Magí, co-patró de Tarragona. Anys deis que recull informa­ ció: 1911. 1919, 1920, 1927, 1928, etc. E. S.

1358. GARPS: Els Oficis de Santa Coloma de Queralt a l'any 1835. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 39 (1982), 19.

Lista de oficios, número de puestos de trabajo en cada oficio y sueldo según testimonio del año 1835. La relación es orientativa y da una idea apro­ ximada de la situación del momento. Procede de un amillaramiento que se conserva en el Arxiu Municipal de dicha localidad. A. S.

1359. M., LL.: Notes marineres. «San Carlos de la Rápita» (St. Caries de la Rapita), 244 (1979). 11-12.

Las barracas de pescador del sector del Trabucador según los recuerdos que ha recogido del ex-secretario del «Gremi de Sant Pere», D. Francesc García Fábregas, de 98 años de edad. LI.D.

85 1360. M., LL.: Notes marineres. «San Carlos de la Rápita» (St. Caries de la Rapita), 247 (1980). 11-13.

La pesca a vela en St. Caries de la Rapita durante los años 1911 a 1930, según los recuerdos que ha recogido del ex-presidente del Pósito pescador, D. Luis José Guzmán. Ll.D.

1361. MASSOT GIMENO, R.: La entrada dels bous. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 270 (1981). 18-20.

Se vuelve a publicar este texto que apareció por primera vez en el Programa de fiestas de 1953. Descripción de la fiesta que a finales de julio se celebra en Sant Caries consistente en un toreo de vacas sin muerte. A.S.

1362. MILLAN, JosEP M.: Records d'infantesa. «Ulldecona. Revista Mensual d'In­ formació Local» (Ulldecona), 37 (1983), 56-57.

Aquest conegut personatge local ens descriu els seus records d'infantesa relacionats amb l'esbarjo deis diumenges: el cinema, les partides de boles, el joc de la «bassia», la plac;a, la venda d'orxata, etc., etc. E. S.

1363. MILLAN, LL.! Agustí Navarro i Garriga i la pesca al palangre. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 272 (1982), 7-8.

Agustí Navarro i Garriga, pescador ya jubilado, ejemplifica el profesional dedicado al arte de la pesca con palangre. El autor recoge manifestaciones de viva voz. Ll.D.

1364. MILLAN, LL.: Els filadors. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 269 (1981), 8-9.

La actividad de «fiJador» a través de quienes la ejercitaron en los últimos tiempos: Jacinto Balagué Nicola, Jacinto Balagué Cabanes y Hermenegildo Barbera. Ll.D.

86 1365. MILLAN, LL.: La professió de veler. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 271 (1982), 14.

La confección y remiendo de velas, profesión que se ejercía en St. Caries, ejemplificada en la figura de Ramón Piñana Mir, conocido en la localidad por «Lo Velero», nacido en 1905. Profesión que ha perdido vigencia con la práctica del motor. Ll.D.

1366. MILLAN RocA, L.: Las antiguas barracas de pescadores en las costas del Delta del Ebro. «Delta. La Veu del Poble» (Sant Jaume d'Enveja), 19 (1982), 10-12.

Tracta de les primitives barraques del Delta, el tipus de construcció i la finalitat que perseguien. Plano! de localització. Esment especial a la de l'es­ tany de la Platjola (delta-dreta), comuna de les darreres que es mantenien.

E.S.

1367. MILLAN 1 RocA, LLuís: Testimonios. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), número extraordinari 1981; 56-60.

El 1960, Millan recollí testimonís de viva veu d'uns rapitencs d'edat, refe­ rits a finals del s. XIX. Els seus informants foren: Manuel Castella Borrell, 73 anys; Juan Bruno Castella, 89 anys; Francisco García Fábregas, 99 ays. Posterior­ ment escolta a Gabriel Obiol Baldomero, que nasqué el 1887, més conegut per «lo Cantadó», versificador de «jotas». Ara escriu tot el que li contaren de viva veu. E. S.

!368. PALOMAR 1 ABADIA, SALVADOR: Batalles i baralles al Carnaval de Reus. Reus, Carrutxa, grup de treball entorn de les festes i cultura popular, 1983, 102 ps. s.n.

Interessant i divertit treball estructurat en quatre parts. A la primera -«Historia i tradició»- !'autor refa, esquematicament la trajectoria deis carnestoltes reusencs, amb especial dedicació a la guerra del tronxos, els se­ gles XIX i xx, amb l'aportació de dades inedites per a demostrar la seva tesi, segons la qua! aquella «guerra» fou !'origen de !'actual batalla de tomaques. La segona recull els textos creuats entre el batlle de la ciutat i els organitzadors de la «guerra de les tomaques». La tercera és un reportatge grafic molt in­ teressant, amb peus explicatius, i la darrera aplega la referencia als articles publicats arran de la festa com també les notes de premsa fetes públiques pels partits progressistes mostrant la seva solidaritat amb els promotors. P.A.

87 1369. PEREA 1 SIMON, EuGENI: Renoms preterits de Riudoms. c:Lo floc» (Riudoms), 41 (1983). 16-17.

Llista de renoms riudomencs deis segle XVI al XIX amb la corresponent re­ ferencia documental. P.A.

1370. PRAT 1 CARÓS, JoAN: Bis santuaris marians al Camp de Tarragona: algunes hipótesis de treball. «ilniversitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 7-21.

Estudi del llegendari-hagiografic (invenció o troballa i llocs de salut i virtut) de 20 advocacions marianes (L'Abellera- Prades, Bera, El Burga- Reus, El Cami - Cambrils, La Gracia - Alcover, El Lledó - , El Lle­ dó- Valls, Loreto- Brafim, Loreto- Renau, Misericordia- Reus, Montornés­ La Pobla de Montornés, Paretdelgada - La Selva del Camp, La Pineda- Vila­ seca de Solcina, Puigcerver- Alforja, El Remei- Alcover, La Riera- Borges del Camp, La Roca- Montroig, El Roser- , El Roser- Vilallonga del Camp, Les Virtuts- Albiol). Mapa de situació i esquema del temari deis goigs d'aquests santuaris. J-F.C.

1371. RocA 1 CENDRA, MARIA TERESA: Antropología de la salut a Montblanc. «Aplec de Treballs» (Montblanc), 4 (1982), 27-38.

lnteressant recull sobre la Medicina Popular o Assistencial el 1er. quart del segle. xx. L'autora escriu sobre els «curanderos», pastors, remeis casolans, embaras, part, edat infantil, adolescencia, edat adulta, malalties i devocions religioses. Conclou el treball amb una relació de noms populars de les plantes i els seus corresponents noms cientifics. M-D. P.

1372. RaFES 1 MESTRES, ALFONS: Ermita del Remei- Flix. «La Veu de Flix» (Flix), 44 (1983).

Descripció de les festivitats més importants que se celebren en aquesta ermita de Flix. Pot ésser d'interes per a l'estudi antropologic i etnografic de la comarca. E.S.

88 1373. RuART 1 GüiXENS, }AUME: L'aiguat de Sant Miquel. «El Tres de Vuib (El Vendrell), 78 (1983), 6.

Continuació deis articles anteriors; recull més documentació municipal so­ bre aquest aiguat del 1913, i una altra fotografía inedita. J.S.

1374. RuART 1 GüiXENS, }AUME: Setanta aniversari de l'aiguat de Sant Miquel. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 72 (1983), 17, i 73 (1983), 9.

Referencies de l'aiguat de l"any 1913 a la vila del Vendrell, recollides de la premsa local i de diversa documentació oficial que es conserva a l'Arxiu Municipal. Inclou dues fotografíes históriques que mostren els danys ocasionats per la rierada. J.S.

1375. RuART 1 GüiXENS, }AUME: Els trofeus del certamen agrícola de 1903. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 57 (1983), 8.

Ressenya d"aquest esdeveniment, amb referencia documental de l'aportació de diversos obsequis coro a premis per part de membres de la familia reial.

J.S.

1376. SABATÉ 1 EuAS, JosEP: Costums i tradicions perdudes i áaltres que segueixen. «La Tartrana» (Altafulla), 21 (1983).

Nou recull de costums i tradicions altafullencs. Són aplegats els de Plantar el maig, Les carbassades i Els esquellots. S-J.R.

1377. SANCHEZ 1 CERVELLÓ, JosEP: Assaig d'una indústria típica de Flix: Les Cardes. Ajuntament de Flix, Flix, 1983, 102 ps. + índ.

Tras justificar el trabajo y presentar la metodología empleada, el autor entra de lleno en el tema de la cuerda. A partir de una breve presentación de las casas de Flix, que se dedican a esta industria familiar, sus antecedentes, propietarios, personal empleado, evolución de los sueldos, etc., clasifica la materia prima según su variedad, lugar de procedencia y precios. El libro continúa explicándonos el proceso de transformación, diferenciando los dis-

89 tintos tipos de producto obtenido, según formas y tamaños, con referencias a su uso 'Y utilidad. Tampoco descuida «els aparells ~ que componen estas industrias, a los que más adelante, ilustrará con esquemas y fotografías, ni la forma de comerciar el producto final y los canales por los que se distribuye. Termina exponiendo las razones por las que tal actividad ha muerto 'Y una serie de refranes y dichos en torno al mundo de la cuerda. La obra contiene además reproducciones de documentos, correspondencia, facturas, etc., y un vocabulario etnológico del ámbito de la cuerda. Siguiendo las acertadas palabras del presentador de este libro, Pere Muñoz i Hernández, podemos decir de este estudio etnológico, que .: ... representa un veritable esfor~ per donar a coneixer al públic tot aquest món deis corders, ... amb una metodología clarament universitária ~. Si la obra en sí ya resulta de gran interés, todavía lo es más si tenemos en cuenta que supone rescatar del recuerdo un mundo, cuyos testimonios cada día van a ser más escasos y difíciles de recuperar. A.S.

1378. SECALL 1 GüELL, GABRIEL: Generalitats i noticies históriques sobre les noces deis jueus tarragonins en els segles XIII-XV. c:Quadems d"História Tarraco­ nense. lnstitut d"Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV» (Tarragona), III (1982), 29-44.

Gabriel Secall i Güell, excellent coneixedor de les jueries tarragonines i moltes altres coses del seu poble després d 'unes consideracions generals sobre les cerimónies i costums hebraiques en temps de noces, ens dóna tot un reguitzell de noticies de les comunitats de Valls, Vallmoll, l"Arbo~ . Santa Coloma de Queralt i Montblanc, entre d'altres, tot i aprofitant l"análísi deis contractes matrimonials -ketubot-; el benifet de Poncelles a maridar, freqüent també entre els cristians; el dot i l"escreix; les separacions matrímonials, amb els adients testimoniatges -guittim-; el repudi i radulteri. De l"estudi de la documentació que !"autor aporta, hom pot deduir-ne tot un seguit de consideracions socials, principalment económiques, a més de les rituals-religioses, que ens fan a má el desenvolupament de la vida famili<'-r, la de qualsevol dia, deis nostres jueus. Un exemple ben explicit del que diem és el cas de divorci d'una jove montblanquina, Ester, filia de Samuel Satorre, del seu espós lshaq Caravida, I'any 1306. M.G.M.

90 1379. SECCIÓ o'ANTROPOLOGIA ilLLAL: El mas de Forcheron. «Amposta» (Amposta), 165 (1980), 174 (1980).

Aparte la aporta:ión antropológica. tiene interés este estudio para el campo de la historia local de Amposta por los datos de los siglos XIX y xx que in­ corpora. E.S.

1380. VILA, MARC-AURELI: La casa rural a Catalunya. Cases alllades cases de poble. Edicions 62 S.A., Barcelona, 1980, 286 ps. iJ.J.

Obra de consulta general que pot ser d'interés per a historiadors de !'ar­ quitectura rural i també, per als estudiosos del món agrari catala (historiadors, etnógrafs, geógrafs, etc.). Abundosament i selectiva il·lustrada amb fotografíes de masos, masies i cases de poble rellevants o característics dins el seu territori o el seu estil. Pe! que fa a les nostres comarques, s'emmarquen dins la Catalunya seca a efectes metodologics. Sota J'apartat «Terres deis rius Foix, Gaia i Francoli» apareixen el Baix Penedés, el Tarragonés, J'Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barbera; sota el de «Terres de J'Ebre», el Priorat, la Ribera, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsia. E. S.

91

HISTORIA ECLESIÁSTICA

1381. CABESTANY FORT, JoAN-F.: Els enterraments amb sarcófag del monestír de Poblet ( s. Xll a XIV). «Acta Mediaevalia» (Barcelona), annex 1 (1982), 203-219. 7 Jams.

En aquest primer annex titulat: Necrópolis i sepultures de Catalunya, a més de dos treballs de gran interes metodologic i científic, MANUEL R.Iu- JORDI BoL<'>s: Observacions metodológíques, esquemes i fitxes de treball per a tes­ tudi de les sepultures (pags. 11-28), i MANUEL Rm: Alguns costums [unerarís de l'Edat Mítjana a Cata/un ya (pags. 29-57), hi ha J'estudi d'aquesta tipología d'enterraments i es descriuen els que es traben en el monestir de Poblet, deis quals s'intenta fixar una cronología, d'utilitat per a la investigació de l'ar­ queologia i historia medieval. F.X.R.

1382. MASOLIVER, ALEJANDRO: ¿Poblet, abadía «nullíus díoeceseos» durante doscientos años. «Analecta Cisterciensia» (Roma), XXXIV, l. 2 (1978), 174-199.

Estudi de !'origen d'aquest privilegi que posela J'abadia de Poblet des del pontificat d'Eugeni III (30-XI-1152), pero que amb tot i aixo no va exercir fins que el va actualitzar amb motiu de la butlla de confirmació de privilegis donada per Gregori XV (19-VI-1621) i so1licitada per l'abat Simó Trilla, amb motiu del plet de prioritat amb el cenobi de Santes Creus, i de la problematica de l'erecció de la congregació, a la qua! ~·oposava Poblet. El dret de J'abadia nullius fou exercitat, principalment, pels abats a partir de la segona meitat del segle XVII cosa que va motivar nombrosos plets; entre els quals, analitza el sostingut amb el rector de Vimbodí (1792-1804). No obstant aixo, segons )'autor del treball és difícil coneixer i valorar el concepte de nullíus i si «Poblet fue realmente abadia nullíus díoeceseos». Publica les dues butlles (1152 i 1621), (la segona, inedita), i una llicencia, també inedita, per a batejar; aquests dos últims documents són conservats a I'Arxiu del monestir. J-F.C.

93 1383. ÜRLANDIS RoviRA, JosÉ- RAMos L1ssóN, DoMINGO: Die Synoden auf der Iberischen Halbiusel bis zum Einbruch des Islam (711). Ferdinand Schoningh, Paderbom, 1981. XVII +378 ps.

La primera part del llibre, escrita per !'especialista en patrística, Ramos Lissón, i que porta per títol «Die hispanischen Konzilien vor der Konversion Reccareds:» , recull (cap. III) el Concili de Tarragona del 516 : activitats eco­ nómiques del clergat, obligacions deis bisbes no consagrats en les seus me­ tropolitanes d'anar a presentar-se al metropolita dios els dos meses següents, visita del bisbe a les esglésies de la diócesi i rendes a percebre d'aquesta, etc. Per a escriure el llibre, els autors han utilitzat les actes deis concilis segons J'edició de VIVES-MARÍN-MARTÍNEZ DIEZ (no la Co/lectio Canonum .. .• de Gon­ zález, 1808). E. S.

1384. PALACIOS SÁNCHEZ, JuAN MANUEL: El Real Monasterio de Sijena. Introducción a la historia del monasterio. Caja de Ahorros de la Inmaculada, Zaragoza. 1980. 96 j)S· +iH.

Sobre las relaciones entre el monasterio y la Castellanía de Amposta, no siempre fáciles y cordiales y en no pocas ocasiones conflictivas. E.S.

1385. TORT 1 MIT]ANS, FRANCESC: «Una mostra de les respostes de Catalunya i d'América a la consulta oficial sobre el foment deis teixits nacionals en els habits religiosos» dios Contribució a la historia de I'Església catalana. Home­ natge a ·Mossén Joan Benet i Balta. Publicacions de !'Abadía de Montserrat, Abadía de Montserrat, 1983; 91-108.

Aportació de dades documentals sobre la consulta del ministeri espanyol d'Hisenda del 10 de julio! 1785 i de les respostes que hi donaren alguns deis interrogats, tant de Catalunya com de Puerto Rico i Vene¡;uela. Referéndes al bisbe de Puerto Rico, primer, i de Caracas, després, Maria Marti i Estadella, fill de Brafim (1721-1792). Respecte a les cases religioses de J'arquebisbat de Tarragona hi apareixen el convent de Nostra Senyora de l'Enseyan¡;a (a l'article s'anomena per error d'impremta segurament .:de l'Es­ peran¡;a»), de Tarragona i el convent de Sta. Clara, de Montblanc.

F.X.R.

94 HISTORIA LOCAL

1386. ALIERN PONS, FRANCISCA: Xerta. Cooperativa Grafica Dertosense. Tortosa, 1976.

Un llibre que dóna informació sobre determinats fets histories viscuts pe! poble (la guerra de 1640, la del francés, la darrera carlinada, les crescudes de l'Ebre, etc.); les obres públiques, r art, el lleure i les costums, les fes tes i la cultura. E. S.

1387. ALTISENT, AGUSTÍ: Pera la historia de Senan (1159-1264). «Aplec de Treballs» (Montblanc), 3 (1981), 155-195, amb un mapa.

Estudi de la historia d'aquesta població de la Conca de Barbera, des de la primera referencia documental (1159) (Castrum anomenat Mata de Senan) fins a la seva incorporació al patrimoni del cenobi de Poblet per venda feta pe! monestir de Montserrat, el qua! havia adquirit la propietat després d'un llarg procés (1167-1244) de compres, permutes i donacions. El treball és, es­ sencialment, una investigació de la complexa estructura feudal-senyorial (fa­ mílies Granyena, Tarrega, Cornellana, Josa i Anguera) d'aquesta propietat (seyor eminent i feudaters). Utilitza documentació inédita procedent de l'arxiu de Poblet i avui conservada a !'Archivo Histórico Nacional de Madrid.

J-F.C

1389. ANGLF.S 1 SoRONELLAS, FINA- MIQUEL 1 VENTÓS, JoAN: Guia de l'Aleixar. Proleg d'Albert Manent. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (Els llibres de la Medusa, 22). Tarragona, 1983. 101 ps.+2 planols.

Els autors presenten un bon resum d'historia local basat tant en la biblio­ grafía (tot i algunes remarcables absencies de llibres i estudis recents sobre la comarca), com en la recerca arxivística, fet, aquest darrer, que possibilita la

95 incorporació d'una notable quantitat de noticies inedites; una reeixida des­ cripció de la vila, els carrers i edificis singulars, J'explicació de les festes populars i una sintetica nota biografica deis més destacats aleixerencs, com­ pleten el volum. Amb tot i la seva valua i interes indiscutible s'hi escalen al­ gunes afirmacions errónies Vo agosarades, com és parlar de !'existencia an­ terior al 1324, data de la creació del comtat, d'un «senyor de les muntanyes de Prades» (p. 18), o que el delme era un «tribut imposat pe) Papa a la Corona d'Aragó» (p. 30), o que les senyories «es veuen molt retalla

P.A.

1389. ANGUERA, PERE: Comporlament polític i actituds ideológiques al Baix Camp: 1808-1868. Associació d'Estudis Reusencs. Reus, 1983, 197 ps.

El text d'aquest llibre constituí, originariament, un deis capítols introduc­ toris de la tesi doctoral de l'autor: ldeologia i societat al Baix Camp de 1868 a 1874. La pretensió, en escriure'J, era la de proporcionar al lector una visió deis reusencs del 1808 al 1868, per tal de definir l'herencia política i ideológica condicionadora, en definitiva, del comportament deis habitants de Reus durant el sexenni 1868-1873. El resultat és una sintesi brillant i al dia del pasat reu­ senc vuitcentista anterior als fets del 1868. S-J.R.

1390. ANONIM: Acordadas de Carlos lll. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), número extraordinari 1981, 36.

Transcripción de la acordada de Carlos III. de 6 de noviembre de 1780 (Archivo Audiencia de Cataluña, libro XXIII, fol 334). Nombramiento de Francisco Canals para que conozca de las causas y negocios tanto civiles como criminales que se susciten entre los nuevos moradores de las «Reales Obras de comunicación del río Ebro con los puertos de los Alfaques y del Fangar en el Principado de Cataluña», mientras tanto la nueva Población no llega al correspondiente estado en que pueda recibir la debida forma de gobierno ... Se refiere, naturalmente, a la hoy Sant Caries de la Rapita. E. S.

96 1391. ANONJM: Apunts per a una historia del deport local. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 283 (1983), 42-45.

Intent d'aproximació histórica a la primera epoca del futbol a Sant Caries de la Rapita. S'inicia aquest esport els anys 1920-22. Reproducció de dues cróniques aparegudes a la revista «Critica» el 31 d'octubre de 1930 i el 17 de gener de 1931. respectivament. E. S.

1392. ANONJM: El canal de navegacron y el vapor Ebro. «San Carlos de la Rá­ pita» (Sant· Caries de la Rapita), 223 (1978), 23-31.

Reproducción fotográfica de planos, dársenas, canal, almacenes, vapor Anita, etc., en relación al canal Amposta-Sant Caries de la Rapita de gran trascendencia en la historia de la zona. E. S.

1393. ANÜNtM: Eleccions Municipals Tarragona 1983. Ajuntament de Tarragona, [1983].

Es tracta d'un atlas electoral municipal on s'ofereix el nombre d'electors, votants, vots valids, nuls i blancs, i nombre de vots que va obtenir cada can­ didatura, relacionats amb la seva localització en els diversos punts de la ciutat.

F.X.R.

1394. ANÜNJM: Ferrocarril económic de Reus-Salou. Reus, Generalitat de Catalunya. Departament de Pol.tica Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Transports, 1983, 79 ps. Próleg de Joaquim Tosas i Mir.

El llibre presenta la incongruencia de ser un treball, se suposa que d'inves­ tigació divulgadora, sense una sola nota .a peu de pagina. El próleg, fet per Joaquim Tosas i Mir, director general de Transports de la Generalitat de Catalunya, ofereix contradiccions i erorrs de gruix; així afirma que «ja J'any 1802 J'enllac,; Reus-Salou era servit per un tramvia de cavalls», quan la pro­ posta feta per Bentaucoúrt, no passa de projecte; diu «al 1878 (... ) apareix el primer programa de ferrocarril», quan la primera proposta data del 1833, o parla de la fantasmagórica «barriada de Robusté»; tot en el curt espai d'una pagina, la 9. El cos central del llibre és d'autor anónim. Tot i voler ser una monografía sobre el «carrilet» i els seus precedents, desconeix els projectes o intents del 1833, 1857, 1859, 1861. 1863, per a fer inidar les temptatives el 1865. L'anónim autor atribueix el fracas d'aquesta proposta a «la revolució

97 del 1868 i la guerra civil aleshores imperants», quan el 1868 no hi havia guerra, i el projecte s'havia estroncat J'any abans per la mort del seu promotor. Oblida de nou els projectes del 1868 i el 1871 i situa al 1878 la petició de dues empreses que té lloc el 1875. Confon també !'autor J'antiga estació deno­ minada del Nord, de línia Tarragona-Reus-Lleida, a !'entrada a Reus, per la carretera de Salou, amb la segona de la mateixa companyia situada vora !'ac­ tual avinguda de la Llibertat. Tot aixó a les ps. 12 i 13. El volum segueix amb noticies, basicament, d'história económica i interna de la seva companyia, i eludeix J'analisi de les causes que provocaren la seva desaparició. Tot el tre­ ball és omat amb moltes fotografíes, actuals i d'arxiu. Segueixen unes nostal­ giques «Vivéncies d'un aficionat», signades per J. Gispert, i la traducció es­ panyola de tot el llibre. P.A.

1395. ANONIM: Maspujols, corregimiento de Tarragona, según el Catastro de 1732. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 193-216.

Noticies históriques ~demografía i economía~ aportades pe! cadastre menor d'aquesta població (1732), conservat al seu Arxiu Municipal.

J-F.C.

1396. ANONIM: Presidents i Juntes del pósit pescador. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 285 (1983), 18.

Notes per a la historia del Pósit pescador de Sant Caries de la Rapita amb els noms de les persones que formaren les primeres Juntes directives el 1919. El Pósit es constituí el 27 d'abril de J'any esmentat. E. S.

1397. ANÜNIM: Relación de Alcaldes de esta villa desde el año 1901 hasta la fecha. «illldecona» (Ulldecona), 60 (1979), 19.

Relació en la qua! es donen les dades en qué cadascun d'ells exercí la fun­ dó d'alcalde. E. S.

98 1398. ARASA, ENRIQUE: Trazos históricos sobre el puente colgante. «Amposta» (Am­ posta), 201 (1982), 13.

Sobre les gestions que de 1908 a 1910 es feren per construir el pont sobre l'Ebre. La informació tractada procedeix de periódics d'aquella epoca. -

E. S.

1399. ARESTÉ BAGÉS, }AUME: El crecimiento de Tarragona en el siglo XIX. De la nueva población del puerto al plan de ensanche. Publicacions del Co~legi d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Tarragona i de I'Excm. Ajuntament. Tarragona, 1982. 246 ps.+9 pUmols.

Aquest Ilibre compren dues parts ben definides. La primera tracta !'evo­ lució histórica de Tarragona, des de les darreries del segle XVIII fins a la de­ cada deis anys cinquantes del segle XIX, i ha estat escrita, fonamentalment, a base de bibliografía. Aixó no seria cap novetat pero, pe! fet d'haver estat pen­ sada com una exposició d'antecedents, com una introducció a l'aportació de !'autor própiament dita, pot ser aprofitada com a síntesi provisional de la historia de Tarragona a la primera meitat del vuit-cents. La segona part de !'obra és la veritablement interessant, ja que s'hi estudia el creixement urba de Tarragona en el període de temps que va de l'any 1854 al 1868. L'autor ha sabut establir la correlació, sempre difícil, entre !'econo­ mía, la demografía, la política, l'urbanisme i la societat d'aleshores. S'arriba a la conclusió que l'expansió urbanística deis anys cinquantes i primer quin­ quenni deis seixantes -veritable colofó de les reformes iniciades al segle XVIII­ es produí com a conseqrüencia de la intensificació del comer<; maritim en ge­ neral i deis productes vinícoles en particular, mentre que la segona meitat de la decada deis seixantes veié aturat el desenvolupament a causa de dificultats demografiques, financeres i politiques. El conjunt grafic d'aquesta obra és molt important i selecte -vint-i-dues lamines i nou planols-; per aixó és de doldre la reproducció al revés del plano! de la ciutat i port de l'any 1806, degut a Laborde, -pagina 33- espe­ cialment si hom té en compte que ha estat col-locat per tal de permetre al lector el coneixement del nomenclator tarragoní. No podem deixar de considerar negativament, en un Ilibre com aquest, la manca de l'índex onomastic aixi com la no adequació de la bibliografía con­ sultada. S-J.R.

99 1400. Ass1s, YoM Tov: Eisukehem Hafinansiim shel Yehudi Katalonia Santa Coloma de Queralt (1293-1294). Eighth World Congress of Jewish Studies, Division B, The Period of the Bible, Jerusalem 1982, pags. 33-38.

Yom Tov Assis, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, espe­ cialitzat en Jueus de la Corona d'Aragó, presenta un estudi, sumari, financer deis jueus colomins, basat en els fons documentals de I'Arxiu Historie Pro­ vincial de Tarragona. Es tracta d'una publicació en llengua hebrea.

G.S.

1401. BARADO, FRANCISCO A.: Ernest Hemingway estuvo en Amposta. «Amposta» (Amposta), 213 (1982), 58-59, extra.

Identificación de aquellos pasajes de los escritos del corresponsal de guerra americano sobre la de 1936 que se refieren a Amposta y Delta del Ebro.

A. S.

1402. BEGUER PINYOL, MANUEL: El Real Monasterio de Santa Maria de La Rapita. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), número extraordinari 1981. 64-68.

Reproduce el capítulo XVII del libro que bajo el mismo título publicó el Sr. Beguer en Tortosa (Imprenta Algueró y Baiges, 1948), capitulo dedicado a la rápida transformarión del territorio rapitense en tiempos de Carlos III con la fundarión del nuevo núcleo de población y la creación de la parroquia.

E. S.

1403. BIARNÉS, CARMEL: L'agermanament de Flix amb Sidi Bou Said. «La veu de Flix» (Fiix), 44 (1983).

S'hi citen sis moriscos expulsats d'Ascó J'any 1607, deis quals avui hi ha descendents a Tuníssia. E. S.

14M. B!ARNÉS, CARMEL: Els Banys arabs d'Ascó. «La Veu de Flix» (Fiix), 45 (1983).

Precisions i matisacions sobre els «Banys arabs» i la seva localització.

E. S.

100 1405. BONILLA, JuAN: El vapor Anita. «Delta. La Veu del Poble» (Sant Jaume d'En­ veja), 13 (1982), 4-5; i 16 (1982), 7.

Sobre el vapor «Anita», botado en Tortosa (1916) y hundido en Sant Jaume d'Enveja el 28 de octubre de 1937. Realizaba el transporte de viajeros y carga en general entre La Cava y Tortosa. Características y detalles.

E.S.

1406. BovER r PmG, JoAN: Arriendo del portazgo de San Carlos de la Rápita. «Rapi­ ta» (Sant Caries de la Rapita), número extraordinari 1981. ps. 61-63.

Breu resum de l'expedient d'adjudicació de la fundó d'Administrador del del Real Portazgo de San Carlos de la Rápita (1832) que se serva a l'Arxiu Municipal de Vinarós, lligalls 21-16 (48 ff.) i 21-31 (32 ff.). Transcripció del plec de condicions. E. S.

1407. BovER PUIG, JoAN: La torre del Codonyol. «Rapita» (Sant Caries de la Rapi­ ta), 253 (1980), 7.

Estudio de una información sumaria de 1672 referida a José Cugat, abierta a raíz de un incidente disciplinario acaecido en la torre. Fuente: un documento que se halla en el Archivo municipal de Vinarós. LI.D.

1408. (BOYER), ANTONI- (FALLARES), AMADEU: Arrels perellonenques. «La Font d'EI Perelló» (El Perelló), O (1982), 14-15, i 1 (1982), H.

Reproducció i comentari del cens electoral de la secció ¡a de l'Ajuntament d'EI Perelló, aprovat per la Junta Provincial del Censo electoral el 27 d'oc­ tubre de 1890. Les seccions 2ona. i 3a., que no s'hi reprodueixen, corresponien als habitants de L'Ampolla i L'Ametlla de Mar. E. S.

101 1409. BRULL, MANUEL: 25 anys de cooperativisme. «La Font d'el Perelló~ (El Pe­ relló), 4 (1982), 15, i 5 (1982), 13.

Historia de la cooperativa del poble, fundada el 1957. Dóna el nom deis socis fundador, i altres detalls. E.S.

1410. CANALS 1 NADAL, MARI:AN : La fira de setembre. c:La Segarra~ (Santa Coloma de Queralt), 2 (1979), 13.

Notas históricas breves sobre la dira~ que se celebra el 23 de septiembre en Santa Coloma de Queralt. Ganadería. Referencias a 40 años atrás .

. A.S.

1411. CARLES, PACO : El cami deis Bandolers. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 258 (1980)' 19.

El sistema viario de los alrededores de St. Caries de la Rapita, desde la antigüedad hasta nuestros días, con particular referencia al c:camí deis Ban­ dolers». LI.D.

1412. CARtES, PAco: El Castell. c: San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Ra­ pita), 248 (1980), 8-9, i 249 (1980), 8-9.

Texto que procede de una conferencia. Se refiere al c: Castelb de finales del s. xvnr, construido al lado de la torre de La Rapita, donde hoy está el mer­ cado municipal. Se traza la trayectoria histórica de esta edificación de uso militar nacida en la época de las «Reales Obras» hasta que se decidió su derri­ bo para construir el edificio público mencionado. LI.D.

1413. CARLES, PACO: Estudis histories. Anomenaments del nostre poblat a través de la historia. «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapita), 246 (1979), 7.

Del topónimo c: Marmaria Kastati» al de «Real Ciudad» pasando por, entre otros, «Real Población»,

102 1414. CARLES, PAco: Estudis histories. Torre de San Juan. «San Carlos de la Rápi­ ta» (Sant Caries de la Rapita), 240 (1979), 18; 243 (1979). 25, i 245 (1979), 19.

Notas sobre la Torre de San Juan, situada en el puerto de los Alfaques. Levantamiento de planos y perfiles. Ll.D.

1415. CARLES, PACO: Localización de la torre del Codonyol. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 254 (1980), 22-23.

Localización de la torre en el espacio territorial y en la cartografía. Su em­ plazamiento se encuentra hoy en el término municipal de Alcanar. Ll.D.

1416. CARLES, PAco: R.eflexions davant el mapa deis orígens. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 255 (1980), 24.

Comentari sobre la confecció del «mapa deis orígens», és a dir, del plano! que Camilo Castella Nicolau ha fet, on fa constar els llocs de naixenc;a deis pobladors de la nova població de Sant Caries de la Rapita (s. xvm) i que pu­ blica en aquest número de la revista. E. S.

1417. CAsADEVALL 1 CAMPS, RoBERT: Altafulla electoral: 1977-1982. «Estudis Alta­ fullencs» (Altafulla), 7 (1983), 41-60.

Estudi de sociología electoral referit a la vila d'Altafulla en el període 1977-1982. S'hi examinen els resultats obtinguts a Altafulla en les diverses eleccions celebrades entre 1977 i 1982 -inclosos els referendums de 1978 i 1979-. la seva relació amb el comportament electoral del Tarragones i de la circumscripció electoral de Tarragona. L'autor conclou que a) hi ha un suport majoritari al centre i dreta; b) existeixen tres corrents plenament dife­ renciats: la dreta definida -AP-. el centre nacionalista -C i U- i !'es­ querra socialdemocrata -PSC-PSOE-; e) el vot altafullenc ha anat, en proporcions fon;a elevades, a partits que no destacaven pas pe! seu naciona­ lisme; i d) presencia constant d'un electorat comunista. Tot plegat permet afirmar que Altafulla segueix els patrons del municipi petit, tradicionalment conservador, pero la seva inserció en una area industrialitzada i molt poblada facilita !'existencia d'opcions d'esquerra. S-J.R.

103 1418. CASTELLA 1 PRATS, DOLORS: Vida local. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 275 (1982), 18-19.

La actividad musical de St. Caries de la Rapita a través de los recuerdos de Agustín Forné Reverté, conocido por «Saparró», antiguo miembro de la «Agrupación Musical Rapitense». Recuerdos de los años 1930, los

1419. CEBA: Bordell. «La Segarra» (Santa Colo ma de Queralt), 44 ( 1983), 19.

Notas de historia medieval sobre Bordeli-Civit-Talavera en relación a Santa Coloma de Queralt (comunidad de Sta. Maria de Belloc). A. S.

1420. CEBA: El carrer deis marxants. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 1 (1979), 7-8.

Notas históricas sobre una calle de Santa Coloma de Queralt. A. S.

1421. CEBA: Coses deis jueus de la vila. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 49 (1983). 14.

Noticia histórica sobre la convivencia de judíos y cristianos en Santa Colo­ roa. Cita los intereses que movieron a Pere lll «el Cerimoniós» 'Y a Pere de Queralt a mantener a los judíos protegidos y en libertad. A. S.

1422. CEBA: Curiositats de la nostra historia. «La Segarra» (Santa Coloma de Que­ ralt), 39 (1982), 17.

Noticias anecdóticas de los siglos XIII y XIV, y consideraciones del autor, respecto a su interés para la comprensión de la historia local. A. S.

104 1423. CEBA: Les fonts de Bordell. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 44 (1983), 18.

Artículo referente al nacimiento del río Ondara y al interés que despiertan sus aguas a lo largo de la historia, basado en documentos que se remontan hasta el año 1116. A. S.

1424. CEBA: La Font de les Canelles. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 2 (1979), 8.

Notas histórico-artísticas sobre esta monumental fuente de Santa Coloma de Queralt. A. S.

1425. CEBA: La Goda. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 43 (1983), 19.

Tras situar el lugar y describir su acceso, el autor hace referencia a la his­ toria de la Goda, a través de documentos que la mencionan. A. S.

1426. CEBA: Més de «curiositats de la nostra historia». «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 40 (1982), 17.

El autor recoge ordenanzas municipales y noticias curiosas, de la vida de Santa Coloma, entre los siglos XVI y XVIII, dedicándoles algún comentario.

A. S.

1427. O:lLELL, MIQUEL: Nuestro cementerio. «Alcanar» (Aicanar), 55 (1981), 25-26.

Síntesi histórica deis cementiris d'Alcanar, i dades sobre el cementiri que s'utilitza avui. E. S.

105 1428. CoLL 1 MIRABENT, IsABEL: Ramon Casas (1866-1932). L'ampliació de l'horitzó pictóric barceloní. «L'Avenc;» (Barcelona), 55 (1982), 828-833.

Referencies a la intervenció de Ramon Casas en la restauració de Tamarit per tal de convertir-lo en residencia de Charles Deering. S-J.R.

1429. CoRTIELLA I ÜDENA, FRANCF..SC: Historia de Constantí. Sindicat Agrícola de Constantí. Comissió de Cultura. Constantí, 1981. 257 ps. amb illustracíons i plfmols.

Estudi documental i síntesi de divulgació de la historia d'aquesta població del Camp de Tarragona, des de la romanitat fins els nostres dies; la part més extensa i més acurada, més útil per a la investigacíó és la que correspon a l'Edat Mitjana i Edat Moderna (segles XH a xvm). Aporta en sengles capítols notables monografies de les institucíons de govern municipal: La Cort del Batlle i el Consell (s. xu-xvn); de la demografía, urbanisme i estructures eco­ nomiques de la població (s. XIV a xx), i de les relacions político-administratives de Constantí amb la Comuna del Camp (s. xw-xvu). Apendix cronologic deis principals aconteixements (s. 1 a xx). lndex onomastic, i bibliografía. Publica 45 documents (1159-1868) conservats a l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarra­ gona, Arxiu Historie Provincial de Tarragona, Arxiu Municipal de la Selva del Camp. Arxiu Municipal de Constantí i Arxiu de la Coron~ d'Aragó (Bar­ celona). J-F.C.

1430. CoRTIELLA 1 ÜDENA, FRANCESC: Historia de . Ajuntament de Vilaverd. Vilaverd, 1982. 253 ps. amb il·lustracions.

Estudi documental i síntesi de divulgació de la historia d'aquesta població de la Canea de Barbera, des de le primeres troballes prehistoriques fins als nostres dies; empero el nucli del treball és la investigació de la historia me­ dieval i moderna (segles XII a xvm). Aporta interessants monografies per al co­ neixement de les institucions de govern municipal, i de la demografía i estruc­ tures economiques de la població (s. xn-xvm). Llista deis jurats, regidors i al­ caldes de Vilaverd (1317-1982). lndex onomastic, i bibliografía. Publica 50 do­ cuments (1155-1931) conservats a l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona, Arxiu Municipal de la Selva del Camp. Arxiu Municipal de Vilaverd, Archivo Histórico Nacional de Madrid, i Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona).

J-F.C.

106 1431. CORTIELLA 1 ÓDENA, FRANCESC: Noticies sobre el Codony. «Universitas Tarra­ conensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 145-157.

Estudi deis origens deis termes del Codony i Montoliu (1161), deis des­ membrament del primer entre diferents termes parroquials i municipals, i de !'existencia d'un petit nucli de població ~parroquia~ del Codony des deis segles XIV al XIX. Aquest va finir J'any 1842 en fusionar amb ; amb tot resten algunes partides amb el nom de Codony dintre del que havia estat el seu extens terme. Utilitza documentació inedita de J'Arxiu Historie Arxi­ diocesa de Tarragona. J-F.C.

1432. CRos 1 CABRÉ, JosEP: Actes de 1678. «Lo floc» (Riudoms), 49 (1983), 15-16.

Breu noticia de fets riudomencs extreta de les actes municipals. P.A.

1433. CROS 1 CABRÉ, JosEP: Apunts histories de 1675. «Lo floc» (Riudoms), 50 (1982), 16.

Breu nota sobre la hisenda local, amb una referencia al mestre de minyons.

P.A.

1434. CRos 1 CABRÉ, JosEP: Epidemíes del segle XVII. «Lo floc» (Riudoms), 47 (1983), 4-5.

Nota sobre el temor a !'arribada de !'epidemia el julio! i el setembre del 1676.

P.A.

1435. CRos 1 CABRÉ, JosEP: Notes locals 1676. «Lo floc» (Riudoms), 41 (1983), 10.

Apunts sobre la vida municipal riudomenca a comen¡;aments del 1676.

P.A.

107 1436. CUMPLIDO, JosÉ M. - DucH, MoNTSERRAT- GARCÍA, ALFONSO: Los barrios de nueva creación en las ciudades industriales: el caso de Torreforta en la ciudad de Tarragona. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 121-133.

Noticies históriques de J'evolució urbanística i demografíca en aquest barri­ dormítori de Tarragona, segons els padrons municipals deis anys 1965 i 1975.

J-F.C.

1437. DASSOY: La finca Devesa. «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapi­ ta), 220 (1977), 27.

La expansión urbana de la población en relación a la finca Devesa pro­ piedad de D. Jaume Perepons i Brunet. Incidencias en torno a la adquisición por el Ayuntamiento de la mitad prCYindiviso. Ll.D.

1438. DuATIS, V.: Hace 50 años ... «Amposta» (Amposta), 181 (1981), 11.

Artículo escrito en recuerdo de la construcción e inauguración de las obras de la central depuradora de aguas, red de abastecimiento, alcantarillado y ma­ tadero municipal. E.S.

1439. Ews: Apunts per a una historia del deport local. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita). 284 (1983), 45-48.

Apunts d'história del futbol local i del seu club, preferentment, deis anys 40 quan era president Enrique Landete Albalat, i deis anys 60, quan ho era C. Ciaudio López. E. S.

1440. FERRÉ, ALBERTO: Asentamiento definitivo de la población «Ulldecona la Nova», «Ulldecona. Revista Mensual d'Informació Local» (Ulldecona), 15 (1981). 21.

Nota histórica sobre la nueva población de San Lucas de Ulldecona según documento del maestre Berenguer de Almenara de abril de 1273. E. S.

108 1441. FERRÉ, ALBERTO: Los enterramientos de la iglesia de los Dominicos. «lilldeco­ na. Revista Mensual d'Informació Local» (Ulldecona), 29 (1982), 24.

Sobre els veins d'Ulldecona enterrats a l'església del Rosari. E. S.

1442. FERRÉ, A.: Los franceses en Ulldecona, 1808-1810. «lilldecona» (Ulldecona), 58 (1978). 7, i 60 (1979), 10-11.

Sobre la guerra del francés a Ulldecona i contrades, i el temps immediata­ ment posterior. E. S.

1443. FERRÉ, ALBERTO: La torre de la Plaza. «lilldecona. Revista Mensual d'Infor­ mació Local» (Ulldecona) , 16 ( 1981) , 20-21.

Notas históricas sobre la construcción gótica derribada hacia 1894.

E. S.

1444. FERRÉ, ALBERTO: U/ldecona entre 1140 y 1222. «lilldecona. Revista Mensual d'Información Local» (Ulldecona), 13 (1981), 18-19.

Sobre la donación de Ulldecona a la Orden del Hospital, hecha por Alfon­ so II el Casto. E. S.

1445. FERRÉ Puus, M. L.: Ulldecona en el contexto histórico del s. XIII. «Ulldeco­ na» (Ulldecona), 53 (1978), 10-11.

Notas históricas de Ulldecona en el citado siglo. E. S.

1446. FERRÉ Puus, M. L.: U/ldecona en la primera mitad del s. XIV. «lilldecona» (Ulldecona), 55 (1978), 8-9, i 57 (1978), 18-19.

Notas históricas de Ulldecona en la época citada. E. S.

109 1447. GARCÍA SEGARRA, FRANasco DE Asís: «Fundación de nuestra Hermandad> dins Real Hermaru:lad de Jesús Nazareno. Semana Santa. Tarragona. 1983. Tarragona, 1983.

Explica els motius que induiren l'arquitecte Ramon Salas i Ricoma a fundar, el 1903, aquesta germandat. Relació de fundadors. Extens comentari de l'es­ tatut constitutiu. Noms deis membres de la primera Junta directiva. E. S.

1448. GAVALDA 1 ToRREI\'TS, ANTONI: El/libre de Vallmoll. /nstitut áEstudis Vallencs (Estudis comarcals, 1). Valls, 1983. 208 ps.+planol.

lnicialment aquest treball havia de titular-se Guia de Vallmoll, ja que co­ men;a a ser escrit amb la idea d"incorporar-lo a la co~lecció de guíes de l'Ins­ titut d"Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, pero la seva extensió supera els limits establerts per a les guíes i per aixo s"ha convertit en el Llibre de Val/mol/. La monografía de l'Antoni Gavalda segueix !'esquema establert en els Llibres de la medusa, i considera el terme, la historia, la primera vila closa, el nucli urba, els voltants i els fets diversos de la vila vallmollenca. Tot plegat ens dóna una visió amplia i excellent del que ha estat i és Vallmoll.

S-J.R.

1449. GORT 1 }UANPERE, EzEQUIEL: Un moment penós en la nostra historia: quan els tarragonins assalfaren Reus el 1349. «liniversitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 169-176.

Noticies historiques d"un episodi de les lluites feuda1s entre la ciutat de Reus i el seu senyor jurisdiccional, l'arquebisbe de Tarragona. U dlitza docu­ mentació inédita de l'Arxiu Historie-Municipal de Reus. ]-F.C.

1450. GoRT }UANPERE, EZEQUI-EL: Riudoms als primers temps de la Guerra Civil (1462) . «Lo floc> (Riudoms), 43 (1983), 6-7.

lnteresant síntesi de les noticies que sobre els primers moments de la guerra civil catalana, que afecten a Riudoms, es conserven en la documentació reusenca.

P.A.

110 1451. }ASSANS, M. S.: Un llibre important. q:Dous. Butlletí de l'Unió Esportiva Cultural» (Rasquera), 6 (1983), 6-7.

Noticia de les Ordinacions de 1573, escrites en catala i cal.Jigrafia gótica tardana, que es troben a l'Arxiu municipal. E. S.

1452. JosEP M.: Temps enrera.

Ocho notas históricas de Santa Coloma de Queralt. Comprenden de los años 1270 a 1934-. A. S.

1453. LL. T., J.: Noticia sobre la denominación de q:Llar».

Sobre !'origen deis comtes de Llar, senyors del castell de Masricart (La Canonja, Tarragones). E. S.

1454. LLOPIS PLANEL, FELIPE: La Rapita en el s. XIX. q:Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 260 (1981), 24-25.

Noticias históricas. Incluye datos sobre el movimiento del puerto de Sant Caries de la Rapita durante los años 1843-1844. Ll.D.

1455. LLORENS LARREGOLA, ANTONI: L'emissora local Radio Club Riudoms. «Lo floc» (Riudoms), 44 (1983), 14-15.

Petita historia d'una frustrada emissora locaL P.A.

1456. LucAS BELTRÁN, LL.: El li centenario de la fundación de San Carlos de la Rápita. q:La Vanguardia» (Barcelona), 25 setembre 1980.

Recull una anecdota de la visita de Caries III a Sant Caries de la Rapita.

E. S.

111 1457. MASSIP FoNOLLOSA, jEsús: «El territori de Tortosa~ dins GAY EscoDA, J<>-­ SEP Ma. (ed.) Jomades sobre rEstatut á Autonomía de Catalunya. Academia de Jurisprudencia i Legislació, Barcelona, 1980; 273-278.

Sintesi histórica d'una divisió territorial a l'entom de Tortosa, molt ben documentada, que !'autor -historiador i jurista- presenta !'abril del 1980 a les Jornades sobre l'Estatut d'Autonomia promogudes per !'Academia de Jurisprudencia, el Co!Jegi d'Advocats i el de Notaris, les facultats universi­ taries de Dret de Barcelona, i la C3tedra «Duran i Bas'> , de Dret catala.

E. S.

1458. MILLAN, J. M.: La acequia de la Foya. «Ulldecona» (Ulldecona), 51 (1978), 12-13.

Notas históricas y geográficas sobre dicha acequia. E. S.

1459. MILLAN, J. M.: Quince años de fecunda labor. « Ulldecona~ (Ulldecona), 49 (1978). 7-11.

Resumen histórico de la Comunidad de Regantes de Ulldecona. E. S.

1460. MILLAN, Ltuís: Els noms dels carrers i places de Sant Caries de la Rapita. «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapita), 218-222 (1977), i 223-234 (1978).

Síntesis biográfica de personajes que aparecen en la nomenclatura urbana, nacidos o no nacidos en Sant Caries de la Rapita. Los espacios públicos re­ señados son: - Avenida del Padre Castro, núm. 218, pág. 27. - Carrer d'en Gorria, núm. 219, pág. 7. Carrer de D. Emilio Parras Alvarez, núm. 220. Muelle Pesquero Parras Alvarez, núm. 220. Carrer 12 d'Octubre, núm. 221, pág. 17 y núm. 222, pág. 20. Carrer del Marqués de Valterra, núm. 223, pág. 12. Carrer D. Juan Tibau Riba, núm. 224. Carrer D. Ramón Das Neves Huguet, núm. 225, pág. 7. Carrer Obispo Azoar, núm. 226, pág. 9. Pla.;a d'Espanya, núm. 227, págs. 7-8.

112 Carrer de Calderón de la Barca, núm. 228, pág. 15. El Carrer del Carme, núm. 229. Avinguda del Dr. Ferrán, núm. 230, pág. 23 y núm. 231, pág. 13. Carrer de Méndez Núñez, núm. 233, pág. 9 y núm. 231, pág. 9.

U. D.

1461. M!LLAN, LL.: Notes marineres. La barca del pósit (1935-1937). «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 285 (1983), 15-16.

«Petita historia» de la barca que el Pósit pescador de Sant Caries compra el 1935 per dedicar-la a la pesca bou, i incrementar així els ingressos de la institució alhora que donar un exemple d'activitat cooperativa. Fou enfonsada el 1937 pel creuer Baleares. Fa una relació de la tripulació habitual. Aquest estudi ha estat redactat prenent en consideració les declaracions de testimonis d ·aquells fets. E. S.

1462. MILLAN, LL.: Primer projecte conegut d'un moll al port dels Alfacs. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 276 (1982), 6-7.

Transcripción de la memoria del Plan del puerto de los Alfaques con el proyecto de un muelle. No se indica el autor. Ll.D.

1463. MIRAVALL 1 Dou;:, RAMON: El problema de la Rapita dins la historia medieval i moderna. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), número extraordinario (1981), 19-20.

El autor, conocedor del tema por haber escrito Les torres de la Regió Maríti• ma de l'Ebre, traza unas orientaciones o hipótesis de trabajo dentro de unas coordenadas que contemplen e inter-relacionen las Terres de l'Ebre. Ll.D.

1464. MuÑoz, PERE: Flix i el fogatge de 1553. «La Veu de Flix» (Flix), 39 (1982). Encara que el títol de l'article es refereix a Flix, compren dades d'altres pobles de la Ribera d'Ebre.

E. S.

113 1465. ÜLIVÉ 1 ÜLLÉ, FRANCESC : Aportacions a un avalot al Camp de Tarragona: Valls 1694. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), V (1982-83), 95-104.

Treball bastit entorn de la «Relació deis fets esdevinguts a la vila de Valls el 17 i 18 d'agost de 1694, que fa Manuel de Llupia, Governador de Catalunya, al Marques de Villena, Virrei i Capita General del Principat», de I'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'avalot vallenc fou motivat per l'angoixa económica i pe! pes de les carregues militars causarles per la guerra amb Franr;a del 1689 al 1697. Els revoltats aconseguiren que els exempts contribuissin en els allotja­ ments i en les carregues de la vila. L'autor, entre les persones citades a la «Relació» de Manuel de Llupia, esmenta molt particularment Joan Robinat. Amb aquest estudi, Olivé i Ollé, contribueix posi tivament a omplir la llacuna historiografica de !'epoca del barroc al Camp de Tarragona. S-J.R.

1466. PAGAROLAS 1 SABATÉ, LAUREÁ : Historia de l'antiga vila dels Ares {Baix Camp). Segles XII-XV. Reus, Edicions del Centre de Lectura (Assaig XI), 1982, 96 ps.

Notable treball de síntesi sobre els coneixements histories del desaparescut pobles deis Ares, amb aportacions inedites, provinents, de forma basica, de I'Index vell de l'AHAT. L'estudi ressegueix el devenir del lloc, des de la seva donació a Ramon deis Ares el 1152, fins al seu anorreament. P.A.

1467. PALAU RAFECAS, SALVADOR: Apunts per a la historia de la guerra civil al mu­ nicipi de S anta Coloma de Queralt. «La Segarra» (Santa Co1oma de Queralt), (1981).

Errades, aclariments, ampliacions i supressions de les dades que formen el cos del treball del mateix tito! recensionat dins aquesta BI·BLIOGRAFIA HISTÓ­ RICA TARRACONENSE (V, 732). E.S.

1468. PALAU, SALVADOR : Drets del comú ( Ajuntament) a l'any 1760 i el 1778. «La Se garra» (Santa Coloma de Queralt), 42 (1983), 16.

Relación de los bienes y derechos que el Ayuntamiento posee, y que me­ diante pública subasta se arrendan en los años citados. A. S.

114 1469. PALAU, SALVADOR : Notes d'un amillarament de 1835. «La Segarra» (Sanla Coloma de Queralt), 44 (1983), 15.

Sinopsis en base a un amillaramiento de 1835 que se encuentra en el archivo municipal de Sta. Coloma de Queralt. Datos sobre clasificación de las fincas cultivables, clase, cantidades de frutos recogidas, género y precio en reales.

A. S.

1470. PALAU 1 RAFECAS, SALVADOR : «La tercera Carlinada a les contrades de Santa Coloma de Queralt, 1872-1875. Recull documental» dins Aplec de Treballs núm. 4 del Centre d' Estudis de la Canea de Barbera (Montblanc, 1982), 233-266.

L'autor ha buidat la documentació aplegada en un lligall que sota el reto! Recibos y oficios de los Carlistas durante la Guerra Civil 1873-74-75 traba a les golfes de I'Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt; també el Llibre d'actes (del 8 de juny de 1856 fins el 30 de desembre de !883); els registres de de­ funcions de I'Arxiu parroquial i els papers del capella Ramon Corbella, que avui serva el Dr. Josep Marti i Morera. Amb tot aixo, ha escrit aquest article que pot considerar-se una cronología de fets succelts durant la darrera cadí• nada al terme municipal esmentat i contrades. Article amb profusió de detalls, pero interessant, donat la informació que ofereix· de tot un període especific. Insisteix en els fets deis penjats (vegui's BtBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE, vol. V, núm. 733), peró el ces de I'article esta format per dos grans apartats: Santa Co/oma de Queralt vi/a republicana (febrer 1872-juny 1873) i Els carlins a Santa Coloma de Queralt (julio! 1873 fins a l'acabament) més unes anecdotes de caire localista i unes relacions le despeses. No dóna interpretacions deis fets, recopila materials, pero de la lectura del treball es despren certa desunió dins !'«establishment» del poble davant el comú perill carli (contínues discus­ sions entre el batlle i el cap del Sometent); una mena de por al compromís (alguns regidors valen dimitir amb el pretex de traslladar-se de residencia); !'existencia d'elements carlins a la localitat, car oficialment es nega, l'ús per a uns i altres de !'Hospital Militar de Sang els darrers temps, amb la qua! cosa sembla comen<;ar una etapa de guerra «civilitzada» -si així es pot dir-, etc. Detalls sobre el setge de febrer de 1873.; !'entrada deis carlins el 82 d'agost sota el comandament de Martí Miret i la presencia del futur canonge de Vic i historiador de Vallfogona, mn. Corbella, manant el Ter<; de Voluntaris Nostra Senyora de Montserrat, i d'altres entrades, per ·exemple, la del 2 de setembre, amb el «Cura de Flix» (vegi's BtBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE, vol. VI. núm. 1037); les reclamacions de contribucions a la vila per part de les par­ tirles, etc. Curiós el fet de ressenyar en aquest article l'import de la valoració deis mals causats per l'«aiguat de Santa Tecla» la nit del 22 al 23 de setem­ bre de 1874. Es donen ]listes nominals de la Junta de Defensa, deis · membres del So­ meten t. deis components deis succesius consistoris, juntes locals, presos carlins escapats de la presó de Montblanc l'agost de 1876, etc.

115 Estero, dones, davant d'un d'aquest treballs que pretenen recuperar la

1471. PARADELL, FRANCESC: Fotos d'un album familiar. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 2 (1979), 9.

Referencias a la sociedad

1472. PERIS, SABÍ - FRANQUET, JoAN: <12 de desembre de 1810» dins Festa majar 1983. Comissió de Festes de , La Morera de Montsant, 1983; 5-7.

Comentaris a les notes, referides al pas deis napoleónides per La Morera de Montsant, conservades dins del primer volum de baptismes i desposoris de l'Arxiu Parroquial d'aquesta vila prioratina. S-T.R.

1473. PIJOAN, J. : Conesa: Cronografía del S. XV (1401-1500).

Breves noÚcias, entre los años 1399 y 1127, que hacen referencia a la cons­ trucción del campanario y dos cruces de término, la marcha a Nápoles de Ramón de Conesa, el acto de confirmación del dominio de Santes Creus sobre la villa y las consecuencias de un terremoto. A. S.

1171. QuEROL 1 VOLTES, J.: Hemest Hemingway va estar en el delta.

Testimoni de la presencia de l'escriptor noveJ.Iista Hemingway al delta de l'Ebre durant la guerra de 1936-39. E .S.

116 1475. RoJAS, CARLOS: La guerra en Cataluña. Plaza & Janés, S.A., Barcelona, 1979. 331 ps.

Detalls de la sublevació a Tarragona el julio! de 1936. E.S.

1476. RuART 1 GÜIXENS, ]AUME: Acord de tapar un pou. «El Tres de Vuit» (El Ven­ drell), 52 (1983), 10.

Una referencia trabada al llibre d'acords municipals de la Vila del Ven­ drell, concretament de J'any 1796, dóna peu per parlar del nom d'un carrer i algunes altres consideracions d'história urbana. J.S.

1477. RuART 1 GüiXENS, ]AUME: Elecció de batlle. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 60 (1983). 8.

Referencia documental al nomenament del batlle del Vendrell per part de l'abat del monestir de Sant Cugat quan encara tenia jurisdicció sobre la zona; era J'any 1800. J.S.

1478. RuART 1 GüiXENS, ]AUME: Espionatge al Vendrell. «El Tres de Vuit» (El Ven­ drell) 71 (1983), 9.

Ressenyes documentals, de J'any 1909, a J'entorn d'un súbdit alemany que era a la vila del Vendrell com a director-gerent de la primera empresa que subministra electricitat a la zona. J.S.

1479. RuART 1 GÜIXENS, JAUME: «La Guerra de la Independencia i la seva repercusió al Vendrell» dins Misce/.lania Penedesenca V. lnstitut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedes, 1983; 177-194.

Ressenya cronológica deis diversos esdeveniments que succe'iren en aquesta població durant el temps de la dominació francesa. Estudi especialment inte­ ressant per 1' aporta ció de dades, fins ara practicament in edites. J.S.

117 1480. RUART 1 GüiXENS, }AUME: El nom del Vendrell. «El Tres de Vuit» (El Ven­ drell), 54 (1983). 15.

Recull dos documents de l'any 1933 referents a la correcta grafía del to­ pónim de la població del Vendrell; el segon és la contesta a l'Ajuntament del corresponent departament de la Generalitat i sembla portar la signatura autó• grafa de Pau Vila. J.S.

1481. RUART 1 GüiXENS, }AUME: Parlem d'eleccions passades. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), (1983), 8.

Diverses referencies a esdeveniments electorals en el segle passat, quan El Vendrell ja ra cap de districte electoral. J.S.

1482. RuART 1 GÜIXENS, }AUME: Primer casament celebrat a Sant Vicen~. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 43 (1983), 7.

Referencia histórica documental del primer casament celebrat a la nova església de Sant Vicen:; de Calders; concretament l'any 1793. J.S.

1483. RUART 1 GüiXENS, }AUME: Una representació estrangera al Vendrell. «El Tres de Vuit» (El Vendrell), 69 (1983). 6.

Recull i comentari d'un document curiós en relació amb un representant de la República de Ligúria. J.S.

1484. SALES, NúRIA: Un cop d'ull a nou-centes caries vallenques de fa dos seg!es: inseguretat i criminalitat a la vetlla de les guerres napoleóniques. «Ouaderns de Vilaniu» (Valls), 3 (1983), 37-40.

Estudi de la correspondenda deis comandants de les esquadres de Valls del període 1790-1803. Se'ns dóna una mostra molt interessant de la delin­ qüencia d'aleshores al Camp de Tarragona i a la Conca de Barbera.

S-J.R.

118 1485. SÁNCHEZ, EDUARDO: Rápita marinera. «San Carlos de la Rápita» (Sant Caries de la Rapita), 208 (1976), 21-25.

Divulgación histórica de la actividad marítimo-pesquera de Sant Caries de la Rapita. E.S.

1486. SÁNCHEZ REAL, JosÉ: La escuela del siglo XVIII, en Montblanc. «Diario Es­ pañol» (Tarragona), 7 juny 1983.

Noticia de la contractació del mestre de gramatica de Montblanc l'any 1732. S'especifica els llocs on s'impartia l'ensenyament, aixi com la retribució eco­ nómica i les obligacions del docent. S-J.R.

1487. SANTAMARIA, JosEP M.: Els majors contribuents de Riudoms durant la segona meitat del s. XVIII. «Lo floe>> (Riudoms), 37 (1982), 14-15.

Breu noticia deis deu primers contribuents del poble segons el cadastre de 1763. P.A.

1488. SANTAMARIA, JosEP M.: Els majors contribuents de Riudoms durant la segona meitat del s. XVIII. «Lo floc» (Riudoms), 39 (1982), 16-17.

Noticia de deu contribuents del cadastre del 1763, escollits aleatóriament d' entre els residents fora la vil a. P.A.

1489. SECALL I GüELL, GABRIEL: El fossar deis jueus de Valls (segles XIII-XV). «Cultura» (Valls), 412 (octubre 1982), 22-26.

L'autor, que ja havia aportat la documentació escaient per provar !'exis­ tencia del fossar susdit (Els jueus de Valls i fa seva epoca, pags. 135-153) sobre el rec de Na Gomboldona, a free del cami vell que menava a Tarrago­ na, ens fa paJes, principalment, el moviment necrológic al llarg, sobretot, del segle XIV. Proporciona un registre de trenta jueus soterrats, possiblement, al dit fossar citat, i una munió de dades familiars deis difunts. Ultra una fotografía del lloc on estigué aquella necrópolis, inclou un planell molt útil per a identificar­ la; els arbres genealógics de Cimfa, vidua d"Ishaq Roven i de. Samuel Satorra, com també la distribució, per sexes deis morts entre 1302 i 1392. M.G.M.

119 1490. SECALL 1 GüELL, GABRIEL: Els joglars, els jocs i les fires del Valls medieval (segles XIV i XV). «Quaderns de Vilaniu» (Valls), 2 (1982), 39-60.

L'estudi del joglar medieval «habil per a !'acrobacia, simpatic exhibidor ¿e besties ensenyades, bailador i practicant de jocs de mans», i de l'art de jogla­ ria, ens porta concloentment al coneixement de la manera de desenvolupar-se l'esplai i l'esbarjo al llarg d'aquells segles. El joglar és imprescindible en tota festa -religiosa o profana-, i bé ho sabien les autoritats i les germandats de macips, de xicots, que els llogaven per a llurs fes tes própies. L' esplai i !'es­ barjo ens ensolquen vers les tafureries on els jugadors d'ofici, embolicadors i trapelles, entabanaven els parroquians, com també a les fires, on no tot era comprar i vendre, puix que hi surava un cop d'aire festiu i l'afany -que sem­ pre han manifestat els qui manen- per legislar i imposar ordinacions per tot arreu per tal d'evitar que la gresca anés més enlla del que era prudent. Aixó els porta de la ma a classificar els jocs en tolerats i prohibits, i les penes que calia imposar en cada cas als jugadors fraudulents. Els joglars sabien fer sonar diferents instruments, !'existencia deis quals exigía la d'uns artesans que no sois fabricaven aquells instruments sino que els reparaven; en el cas de Valls, fins i tot trobem un jueu argenter que adobava el brocal d'una trompa. Es molt in~eressant l'aportació documental del treball de Secall i Giiell basat en els Llibres de Claveria de l'Arxiu Historie Municipal de Valls, l'estudi deis quals ens pot aportar moltes dades referides a aspectes diversos de la vida vallenca i de la contrada, com poden ésser les de la toponimia de la vila que tan bé coneix !'autor. M.G.M.

1491. SECALL 1 GüELL, GABRIEL: Els jueus mercaders de teixits de V alls, a la primera meitat del segle XIV. «Cultura» (Valls), 418 (1983), 24-26.

Si com ens diu !'autor, recolzant-se en la documentació notarial i el Liber Draperiorum, vallenc, del període que transcorre entre els anys 1300 i 1342, hi hagué un domini del mercat «gairebé absolut per part deis drapers cristians», no és menys cert que la compra-venda, a la menuda, estigué en mans deis jueus de la vila. L'article, massa curt, és una aportació valuosa al coneixement d'aquestes families que mercadejaren a Valls i als mercats de la contrada, amb el panyo deis obradors de la vila o d'importació. Per cert que hi ha un excel­ lent quadre, en el que figura una vintena de mercaders, amb la indicació de la preferencia deis teixits, tipus, venciments, etc., i un altre amb els drapers cris­ tians fornidors del teixit, ambdós per al periode 1301-1342. M.G.M.

120 1492. SECALL GüELL, GABRIEL: El món religiós i els mestres campaners val/enes del segle XIV. «Cultura» (Valls), 414 (1982), 27-32.

Estudi breu sobre set mestres campaners de Valls, junt amb una munió de dades referents al tema, que !'autor presenta de primera ma segons informació documental deis arxius vallencs i tarragonins. R. R.

1493. ToRNÉ 1 BALAGUÉ, JOAN: Fulls histories rapitencs. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), número extraordinari (1981), 40-41.

Reproducció d'uns treballs publicats a !'«Heraldo de Tortosa» el 1931: La casa deis guardes de sanitat; Deis guardes de sanitat; El dret de lleuda i el comer~ d'America. Aquests treballs es refereixen al Sant Caries de la Rapita de finals del s. XVIII. E.S.

1494. ToRNÉ 1 BALAGUÉ, J.: Síntesis histórica. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), número extraordinari (1981), 14-15.

Del territori rapitenc en relació amb la comunitat femenina santjoanista que hi existí. E.S.

1495. TORNÉ 1 GARCIA, LL.: Notes sobre els «zoneros». «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 269 (1981), 22-23.

Breve información sobre las incidencias judiciales derivadas del deslinde de la zona marítimo-terrestre entre el canal de navegación y J'Encanyissada dentro del término municipal de St. Caries de la Rapita y que culminarán con la entrega de títulos de propiedad a los afectados durante el régimen del general Franco. LI.D.

1496. ToRNÉ GARCIA, Lwís: La Rápita al segle XIX. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 261 (1981), 25-26.

Sobre la Guerra de la Independencia en Sant Caries de la Rapita.

LI.D.

121 1497. ToRNÉ GARC!A, LLUís: La Rapita al segle XIX. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 262 (1981), 21-22; 264 (1981), 23-25.

La primera guerra carlista en Sant Caries de Rapita. Ll.D.

1498. ToRNÉ 1 GARC1A, LLUís: Al segle XIX la tercera guerra carlina. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 266 (1981), 26.

Sant Caries de la Rapita en la tercera guerra carlista. L!.D.

1499. ToRRENT 1 ALAS, JosEP M.: La proesa peixatera de tres infants a La Riba. «El Brugent» (La Riba), 28 (1982), 14-15.

Records de la riuada de Sant Lluc -setembre, 1930- a La Riba. L'autor descriu un fet del qua! fou protagonista. E. S.

1500. VALLVERDÚ, ROBERT: La milicia nacional de Reus. Una for~a ciutadana (I) Dels origens a la legalització. «Universitas Tarraconensis» (Tarragona). III (1979- 1980), 15-28.

Notes históriques de la milicia urbana i miquelets (1793-1795), i de la mi­ licia nacional (1814 i 1820). Utilitza documentació inedita de l'Arxiu Historie Municipal de Reus. J-F.C.

1501. VENTURA PIÑOL, J.: Los primeros intentos segregacionistas. «Desaigüe» (Del­ tebre), 25 (1982), 7.

Datos sobre las acciones emprendidas a fin de que Sant Jaume d'Enveja, La Cava i Jesús i Maria consiguieran la segregación respecto de Tortosa.

A. S.

122 1502. VIDAL, RoDRIGO: Apuntes para la historia de mi pueblo. «Lo Senienc» (La Sénia), 30 (1982), 26-27; 31 (1983), 27; 32 (1983), 25; 33 (1983), 24-25.

Reproducción de las Capitulaciones «de la Villa o lugar de la » con el rey Juan II de 6 de octubre de 1466. Comentarios explicativos al margen del texto. A. S.

1503. VIDAL, RoDRIGO: Apuntes para la historia de mi pueblo. «Lo Senienc» (La Sénia), 34 (1983), 23.

Justifica en base a documentos históricos el que La Sénia deba escribirse con «C». E. S.

1504. VIRGILI I MitA, ISIDRE: Vivencies de l'Altafulla dels anys vint. Centre d'Estudis d'Altafulla (La Tartrana, 20). Altafulla, 1983.

Records de la vida de pagés a Altafulla a comen~ament del segle actual.

S-J.R.

123

HISTORIA POLíTICA 1 MILITAR

1505. BARADO, FRANCISCo-A.: San Carlos de la Rápita en la historia. El desembarco carlista. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 253 (1980), 8-9.

Sobre el desembarco del general carlista Ortega en Sant Caries de la Rapita. E.S.

1506. BENET 1 CLARA, ALBERT: La donació de Sant Pere a Ambigats, primer docu­ ment sobre Barbera. «Aplec de Treballs» (Montblanc), 3 (1981), 133-153.

Estudi en el que s"identifica aquest priorat, dependent del monestir de Santa Cecilia de Montserrat, situat en el municipi de Barbera de la Conca. L'abat Cesari de Santa Cecilia va rebre aquesta propietat per donació del comte Sunyer de Barcelona i la seva muller Riquilda (31 juilol 945); aquesta propietat era situada a les terres de la Marca, on s"iniciava el repoblament, el qua! va fracassar com a conseqüencia de l'expedició d'Al-Mansur (985). Entre els anys 1054 i 1086 es va reempendre la tasca de repoblament; d'aquesta epoca, segona repobladó, en són testimoni les restes arqueologiques localitzades a prop de la població de Barbera. Amb tot i aixó, no tenim noticies históriques' docu­ mentades del priorat fins als segles XIV i xv. Publica la donació del comte Sunyer, conservada en una copia de !"original feta per Francesc Mirambel i Giol, en el pas del s. XVIII al XIX, dipositada a l"arxiu parroquial de Sant Marti de Sesgaioles (Comarca d"Anoia).

J-F.C.

1507. BENET, ALBERT: La tutoría de Ramon Berenguer 11/. La participació de Bernat Guillem de Quera/t. «Quaderns d'estudis medievals» (Barcelona), I, 7 (1982), 401-405.

Noticies historiques de l'actuació política de Bemat Guillem de Queralt (1076-1104) coma tutor del comte Ramon Berenguer III (1082-1131). Genealo-

125 gia de la familia Gurb-Queralt, originaria de la Plana de Vic i que va inter­ venir en la repoblació de les comarques de J'Anoia i de la Canea de Barbera (956-1276). Utilitza documentació inédita de I'Arxiu de la Corona d'Aragó.

J-F.C.

1508. BoFARULL 1 TERRADES, MANUEL: «La llibreta d'en Xaconin i la guerra reialista al Penedes» dins Miscel-lánia Penedesenca V. Institut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedes, 1983; 59-80.

Estudi molt detallar d'un manuscrit del 1822 i 1823. Es tracta del diari del reialista Josep Nin, denominar Xaconín, natural del poble d'Albinyana. S'hi inclou la biografía del personatge, i J'autor fa un seguit d'interessants conside­ racions sobre la guerra deis reialistes al Penedes, de manera que ara, amb les dades que aporta aquest document, ens és molt més coneguda. J.S.

1509. CARBONELL r GENER, JosEP: ... Cauen Tortosa i Tarragona. Bis darrers auxilis de Sitges a Tarragona agonitzant. «El Eco de Sitges» (Sitges), 4512 (1978), 11.

Sobre els auxilis donats pels sitgetans a Tarragona durant el setge de 1811. segons documentació servada a I'Arxiu municipal d'aquella població del Garraf.

E. S.

1510. CARBONELL 1 GENER, JosEP: ... Una ordre de la Junta Central Governamenta/ del Regne de Sevilla, contestada per /'Ajuntament de Torredembarra. «El Eco de Sitges» (Sitges), 4498 (1978). 11.

Any 1808. Guerra del Francés: iniciativa de J'Ajuntament de Torredem­ barra per a reunir-se a aquesta població representants deis pobles de la costa a fi de discutir la conveniencia d'acomplir una ordre de la Suprema Junta Cen­ tral Governativa del Regne (Sevilla). tramesa per 1' autoritat de Tarragona, la qual, al seu torn, J'havia rebuda del Capita General del Departament de Car­ tagena, i d'altres subsegüents, que pretenien fer enviar tant personal apte deis pobles de la costa com hi hagués, tant si estava matricular com no i que no servís ja a J'Exercit «per la malta manca que n'hi ha per a la dotació marinera i la formació de batallons i brigades per a J'armament de naus, que s'ha manar fer». Si es donava acompliment a J'ordre es desguarnien els pobles de la costa catalana; d'altra part, ja es trobaven constituint la reserva de J'Exercit de Catalunya.

126 L'article transcriu la Iletra que «Joan Roig i Padrines, regint la vara» remeté als Ajuntaments per la qua! els convocava a una junta a celebrar a Torredembarra. E. S.

1511. DucH I PLANA, MONTSERRAT: El front d'esquerres al Camp de Tarragona. «lini­ versitas Tarraconensis» (Tarragona), IV (1981-1982), 243-256.

Noticies históriques de les eleccions del mes de febrer de l'any 1936 a les comarques de I'Alt i Baix Camp, i Tarragones. Utilitza com a font d'informació les publicacions periódiques locals. J-F.C.

1512. ]ACOB CALVO, JuAN- JoRDÁ ÜLIVES, MERCEDES: La repercusión de los Sucesos de la Granja en Cataluña. Notas para el estudio de los voluntarios realistas (1832-1833). «Universitas Tarraconensis» (Tarragona), II (1977-1978 [1980], 171-183.

Noticies históriques de la repercusió a Catalunya deis «Sucesos de la Granja». Referencies concretes a Tarragona i les seves comarques. Utilitza documentació inedita deis «Archives des Affaires Etrangéres. Correspondance Politique des Consuls. Barcelona» de París. J-F.C.

1513. PÉREZ MARTÍNEZ, LoRENZO: El testamento de Guillermo de Montgrí y el do­ minio feudal de la iglesia de Tarragona sobre la isla de Ibiza. «Fontes Rerum Balearium» (Ciutat de Mallorca), I (1977), 433-448; II, 1 (19í8), 241-248.

· Descriu i comenta el manuscrit 1324 de !'Archivo Histórico Nacional (Ma­ drid), redactat després de l'any 1310 ion hi ha copiats 17 documents: els dotze primers relacionats amb el testament (1251-1273), i els altres cinc amb el do-­ mini feudal de l'illa per la mitra de Tarrp.gona (1236-1310). Publica 13 docu­ ments inedits. J-F.C.

1514. SANS t TRAVÉ, JosEP MARIA: Pere de Queralt, primer feudatari de l'Espluga de Francolí (1150-1166). «liniversitas Tarraocnensis» (Tarragona), II (1977- 1978 [1980]). 25-52.

Noticies históriques i biografiques de Pere de Queralt com a feudater de Ramon de Cervera, i repoblador de l'Espluga fins a la seva professió com a

127 monjo del monestir de Poblet (1166), i de la liquidació, pels seus hereus, deis drets feudals i senyorials sobre aquesta població (1229). Utilitza documentació inedita de J'Arxiu de la Corona d'Aragó i de !'Archivo Histórico Nacional de Madrid, d'aquest en publica 5 documents (1147-1157). J-F.C

1515. UcELAY DA CAL, E.: Centenari del naíxement de Rovira i Virgili. /deóleg del catalanisme liberal i progressista. «El País» (Barcelona), 7-XI-1982.

En aquest article, !'autor comen~a constatant que a desgrat de les 22 obres de Rovira i Virgili reeditades, o impreses per primera vegada, entre 1961 i 1979, existeix un «relatiu desinteres» per part deis historiadors i els politicólegs en­ vers l'escriptor tarragoní, a diferencia deis que ell, el comentarista, anomena, estranyament, inteUectuals organics «del catalanisme oficiós i conservador» els quals «han procurat mantenir una consisideració reverencial envers la figura de Rovira». Foren els que determinaren, J'any !979, la proclamació d'«Any Rovira» per Ómnium Cultural de Tarragona. Aixó del «catalanisme oficiós i conservador», tan gratu'it, és revelador. Hi transparenta la filiació política d'Ucelay da Cal. Hi ha un lexic marxista típic i tópic, peró poc convincent, ai las! Ucelay da Cal atribueix la manca d'atenció deis «professionals» (que són els esmentats historiadors i politicólegs) per una personalitat tan rellevant com la comentada, «a la decadencia de la biografía com a instrument metodológic relegat al conreu per part d'aficionats» i també a «l'evident fracas politic reiterat de Rovira, militant marginat de grans formacions, etc., etc.». Per si no fos prou, hi ha encara un fet paradoxal, i és que «Rovira va escriure potser massa (sic) perque pugui atreure !'investigador sistematic» ja que aixó com­ portaría també (se suposa que vol dir) massa feina. No deixa de ser un raona­ ment curiós. si es té en compte que els investigador solen ser una mena de gent que desitgen trobar feina de l'ofici, i no al revés. Al final d'aquestes i altres reserves, alió que sembla més ciar per al comentarista és que «per a !'esquerra catalana actual, Rovira és un personatge incomode ... i poc esquerra». O sigui que no hi ha per on agafar-lo ni tan sois per l'estil, ja que segons Ucelay da Cal. Rovira no és un estilista. O sigui que el crític pren el contrapeu de la major part, per no dir tots, els seus confrares. Pensem sobretot en Domenec Guansé i Joan Triadú. L'única importancia que Ucelay da Cal atorga a Rovira i Virgili és de ser «potser el principal ideóleg de la creació d'una cultura cívica catalana i liberal democratica». E:s suficient, almenys per als nacionalistes demo-liberals que ens vam formar en !'escoJa humanista (sortosament no de dasse) de Rovira i Virgili. El «potser» inicial de la frase transcrita també és revelador. Els critics també tenen dret, com tothom, a la llibertat d'expressió. Encara que si alguns arribessin al poder, tot fa creure que no tindrien la ma­ níga tan ampla com els demo-liberals «a la Rovira i Virgili». A. B.

128 INSTITUCIONS

1516. BRUNDAGE, JAMES A.: The provincial council of Tarragona. 1239: A new text. «Bulletin of Medieval Canon Law (Berkeley. USA), 8 (1979), 21-27.

Publica el text de les constitucions promulgades per aquest concili provincial, segons la copia continguda al manuscrit 204 de Ripoll conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona). J-F.C.

1517. FERRÉ, ALBERTO: Carta Puebla de Ulldecona. «Uildecona. Revista Mensual d'lnformació Local» (Uildecona), 14 (1981), 21.

Traducció al castellá del text de la Carta-pobla atorgada per Ramon de Moneada 1'11 d'abril del 1222. E. S.

1518. FERRER BENIMELLI, J. A.: La masonería y la Constitución de 1931. «Cuadernos de Investigación Histórica» (Madrid), 5 (1981), 217-274.

Aquest llarg treball incorpora unas llistes de membres de les diverses bran­ ques deis massons a l'Estat espanyol amb carrecs dins el subsis~ema polític d'aquella época. Hi figuren tres diputats. a Corts per Tarragona, deis quals es dóna r adscrípció política i la professió. E. S.

1519. GóMEZ SANJUAN, J. A.: Les Costums de Tortosa. «Uildecona» (Uildecona), 46 (1977). 8-9.

Acerca de un viejo ejemplar de la edición de 1539 que contiene anotaciones manuscritas y que posee el autor. Dectaca los contenidos que hacen referencia a Ulldecona. E.S.

129 1520. GóMEZ SANJUAN, J. A.: Las notas marginales de «Les Costums». «Uildecona» (Uildecona), 49 (1978), 15-17.

Transcripción de las anotaciones en tinta sepia rojiza (segunda mitad del s. XVI) que tienen relación con Ulldecona y que se encuentran en el ejemplar de la edición de 1539 (vid. esta misma BIBLIOGRAFIA, núm. 1519). E. S.

1521. MARÍ CARDONA, }OAN: Eivissa ciutat. Eivissa Formentera bisbat. «Eivissa» (Eivissa) , 13 ( 1982) , 5-6.

Explica com es crea el bisbat d'Eivissa per butlla pontificia de Pius VI, de 30 d'abril de 1782. Fins aquella data, les illes d'Eivissa i Formentera, que for­ maven la parroquia de Santa Maria, pertanyien a Tarragona. E. S.

1522. RoviRA 1 GóMEZ, SALVADOR-}.: «Consideracions entorn del delme i primicia de l"arquebisbat de Tarragona l"any 1821» dins Contribució a la Historia de l'Es­ glésia Catalana. Homenatge a Mossén /oan Bonet i Balta. Publicacions de I"Abadia de Montserrat, Monestir de Montserrat, 1983; 109-120.

L'autor dóna a coneixer la quantia del delme i primicia de l"any 1821 a l"arquebisbat de Tarragona. La documentació emprada és la de les juntes dio­ cesanes creades per les Corts del Trienni Liberal el mateix any. L'article, breu en extensió pero dens de contingut, planteja diferents qües• tions de gran importancia per a l"estudi de la societat i economía tarragonines de comenc;aments del segle XIX. Citem, per exemple, l"oposició popular al paga­ ment del delme, les fortissimes despeses de recol·lecció deis fruits del mig delme i primicia (gairebé un 25 %) , i la concentra ció de més del 50 % del liquid total recaptat a les tres comarques del Camp de Tarragona. Els quadres estadistics, vuit en total, són de gran utilitat i reflecteixen la distribució del mig delme i primicia a les diverses parroquies de cadascuna de les comarques de l"arque­ bi~')at de Tarragona. El present treball és, en certa manera, complement d'un altre del mateix autor titulat Preus agraris al Camp de Tarragona, Canea de Barbera i Priorat l'any 1821, «Quaderns d'Historia Tarraconense», II (Institut d'Estudis Tarra­ conenses Ramon Berenguer IV, Tarragona, 1980), 155-170. (Vegi's ressenya a BHT, IV (1981), 32.) A. J.

130 ÍNDEXS

íNDEX D'AUTORS RESSENYATS *

ALAVEDRA, JOAN, 1130. BRULL, MANUEL, 1409. ALBENTOSA SÁNCHEZ, LUIS M., 1232. BRUNDAGE, JAMES A .• 1516. ALIERN PoNs, FRANCISCA, 1386. CABESTANY FoRT, JoAN-F., 1381. ALTISENT, AGUSTÍ, 1387. CADENAS y VICENT, VICENTE DE, 1233. ANGLES I SORONELLAS, FINA, 1389. CALBET I CAMARASA, J. M., 1151. ANGUERA, PERE, 1257, 1258, 1306, 1389. CAMPAÑA, c .. 1234. ARASA, ENRIQUE, 1307, 1398. CAMPAÑA, G •• 1234. ARECHAGA, J., 1142. CANALS I NADAL, MARIAN, 1410. ARESTÉ BAGÉS, JAUME, 1399. CANELA, MERCE, 1152. Assis, YoM Tov, 1400. CARBONELL I GENER, JosEP, 1509, 1510. AZAUSTRE SERRANO, MARÍA DEL CARMEN, CARDÚS, MARIA, 1153, 1154. 1335. CARLES, PACO, 1155, 1235, 1411, 1412, BARADO, Feo. A., 1143, 1260, 1401, 1505. 1413, 1414, 1415, 1416. BARGALLÓ I JANÉ, JosEP M.•, 1262, 1336. CARNICER I ToRRENT, JoAN, 1236. BARRJO, J., 1144. CARRIÓN, JoAN JosEP, 1237, 1341. BEGUER PINYOL, MANUEL, 1402. CASADEVALL I CAMP, RoBERT, 14-17. BEL, A •• 1263. CASTELLA NICOLAU, CAMILO, 1238. BELTRAN, J., 1337. CAsTELLA r PRATS, DoLORS, 1418. BELTRAN, LLUC, 1145. CASTELLA ToRTA, AGUSTÍN, 1342. CASTELLVÍ l SOCIAS, MIQUEL, BENET1 JosEP, 1146. 1267. BENET I CLARA, ALBERT, 1506, 1507. CAsTILLO, P., 1156, 1353. BERGÓS MASSÓ, J., 1147. CATALA I RocA, PERE, 1157. BERTRAN, DIEGO, 1338, 1339. CEBA, 1158, 1159, 1268, 1344, 1345, 1419, BIARNÉS, CARMEL, 1264, 1403, 1404. H20, 1421, 1422, 1423, 1424, 1425, BIARNES, M •• 1308. 1309. 1426. BLADÉ I DESUMVILA, ARTUR, 1265. ÜRICI, ALEXANDRE, 1160, 1161. BoNILLA, JUAN, 1405. CoLELL, MIQUEL, 1427. BoFARULL I TERRADES, MANUEL, 1508. CoLL 1 MIRABENT, ISABEL, 1428. BoRONAT I RIMBAU, ALBERT, 1148. CoMPANYS, IsABEL, 1269. BoRRAs I FELIU, ANToNr, 1266. CoNDE DELGADO DE MaLINA, RAFAEL, BovER 1 PUIG, JoAN, 1406, 1407. 1162. BOYER, ANTONI, 1149, 1408. CoRBELLA 1 CoRBELL,O., J., 1151.

* El número fa referencia a la recensió i no a la pagina.

133 CoRTIELLA 1 ÚDENA, FRANCESC, 1429, 1430. GAVALDA 1 TORRENTS, ANTONI, 1448. 1431. GIRALT• MIRACLE, DANIEL, 1166. CoRTS, JoAN RAMoN, 1237. GóMEZ MoLLEDA, D., 1278. CosTA, MARIA-MERCE, 1310. GóMEZ SANJUÁN, J. A., 1316, 1519, 1520. CoULOMB, J., 1270. GORT 1 JoANPERE, EZEQUIEL, 1279, 1449, CRos 1 CABRÉ, JosEP, 1432, 1433, 1434, 1450. 1435. GRAELLS, GuiLLEM-JORDI, 1173. CUBELLS, J., 1239. GunÉRREZ, FERNANDO, 117 4. CuLLA 1 CLARA, JoAN B., 1167. HERRERA NAVARRO, JAVIER, 1243. CuMPLIDO, JosÉ M., 1436. IGLÉSIES 1 FoRT, JosEP, 1175, 1280. DALMAU, JOSEFINA, 1168. IRANZO, H., 1317. DALMAU r Rrus, FRANCESC, 1311. JACOB CALvo, JuAN, 1512. DASSOY, 1437. JASSANS, M. S., 1451. DELLA RoCA, GIORGIO, 1163. JAVIERRE, J. M., 1176. DOÑATE, MERCE, 1169, 1170. JEREZ MIR, RAFAEL, 1177. DuATIS, V., 1438. JoRDA 1 FERNANDEZ, ANTONI, 1178. DucH 1 PLANA, MoNTSERRAT, 1436. 1511. JoRDA ÜLIVES, MERCEDES, 1512. ELOs, 1439. JosEP M.: 1452. EsPAÑA, A •• 1346. JUAN! r MARTÍ, FERRAN, 1179, 1180, 1181, EsPAÑOL 1 BERTRAN, FRANCESCA, 1271. 1182. FARNÓS PIÑOL. J .• 1347. LIAÑO MARTÍNEZ, EMMA, 1281, 1282. FELISSA, 1348. LLOPIS PLANEL, FELIPE, 1454. FERRANDO, PERE, 1349. 1350. LLORENS LARREGOLA, ANTONI, 1455. FERRÉ, ALBERTO, 1272, 1440, 1441, 1442, LóPEZ PlÑERO, J. M., 1183. 1443, 1444, 1517. LucAs BELTRÁN, LL., 1456. FERRÉ Puus, M. L.. 1445, 1446. LUNELLI, Awo, 1283. FERRER, M.· ANTONIA, 1312. 1313, 1351. MAGARZO 1 VAQUER, ANGEL, 1284. FERRER BENtMELLI, J. A., 1518. , JoAQUIM, 1318. FERRER FIGUERAS, JUAN M.·. 1273. MARÍ CARDONA, JoAN, 1521. FIGUERAS, MoNTSERRAT, 1352. MARTÍN ABRIL, JosÉ Luís, 1185. FLORES SELLÉS, <:::ÁNDIDO, 1274, 1275, MARTINELL 1 BRUNET, CÉSAR, 1186. 1276, 1277. MASOLIVER, ALEJANDRO, 1285, 1382. FLuviA 1 EscoRSA, ARMAND DE, 1240. MASSIP 1 FONOLLOSA, JESÚS, 1245, 1246, FoRNÉ, M., 1242. 1457. FoRT 1 CoGuL, EuFEMIA, 1171. MASSOT GIMENO, R., 1361. FRANCÍN, FRANCESC, 1172. MATILLA TASCÓN, A., 1187. FRANQUET, }OAN, 1472. MENACHO, R., 1188. GALARZA, M. L., 1353, 1354. MERCADÉ, M., 1242. GALLART, M .• 1241. MILLÁN, JosEP M .• 1362, 1458, 1459. GALO, 1355. MILLÁN 1 ROCA, LL., 1189, 1190, 1191. GARCÍA, ALFONSO, 1436. 1192, 1193, 1194, 1195, 1196, 1197, GARCÍA LISON, MIGUEL, 1356. 1198. 1320, 1363, 1364, 1365, 1366, GARCÍA QUILES, M., 1314. 1367, 1460, 1461. 1462. GARCÍA SEGARRA, FRANCisco DE Asís, 1357, MzLLAN RocA, L., 1366, 1367. 1447. MIQUEL 1 VENTÓS, JoAN, 1389. GARP, 1358. MIRAVALL 1 Dou;:, RAMON, 1463. GAS CARPIO, F. J., 1164, 1165. MoLAS RIBALTA, PEDRO, 1321. GASSÓ, T., 1242. MoLERO, EuGENI, 1199.

134 MONTARDIT, NúRIA, 1269. ROVIRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J., 1218, 1326, MORATÓ, CRISTINA, 1286. 1327, 1522. MuÑoz, PERE, 1464. RuART 1 GüiXENS, JAUME, 1219, 1220, NAVARRO MtRALLES, LUIS J., 1239, 1322. 1297, 1298, 1299, 1300, 1373, 1374, ÜLIVÉ 1 ÜLLÉ, FRANCESC, 1287, 1465. 1375, 1476, 1477, 1478, 1479, 1480, ÜLIVÉ SERRET, ENRie, 1323. 1481. 1482, 1483. ÜNTIVEROS, 1200. SABATÉ 1 ELIAS, JosEP, 1376. ÜRIOL-CARAZO, M· DEL CARME, 1288. SAGARRA 1 MAS, ANTONI, 1301. ÜRLANDIS RoviRA, JosÉ, 1383. SALES, NuRIA, 1484. PADRÓS 1 DE PALACIOS, EDUARD, 1201. SALLÉS, ANNA, 1222. PAGAROLAS 1 SABATÉ, LAUREA, 1466. SÁNCHEZ, EDUARDO, 1485. PAGES, PELA!, 1202. SÁNCHEZ 1 CERVELLó, JosEP, 1377. PALAOos SÁNCHEZ, JuAN MANUEL, 1384. SÁNCHEZ REAL, JosÉ, 1486. PALAU RAFECAS, SALVADOR, 1203, 1247, SANMARTÍ GREGO, ENRIC, 1223. 1248. 1467, 1468, 1469, 1470. SANMARTÍ RosET, M" MoNTSERRAT, 1328. PALOMAR 1 ABADIA, SALVADOR, 1368. SANS 1 TRAVÉ, JosEP MARIA, 1514. FALLARES, AMADEU, 1149, 1408. SANTACANA, J. M., 1234. PAPELL 1 TARDIU, JoAN, 1249. SANTAMARIA, JosEP MARIA, 1224, 1329, PARADELL, FRANCESC, 1471. 1330, 1487, 1488. PASCUAL, RAMIRO, 1289. SECALL GÜELL, GABRIEL, 1225, 1331. PEREA, EuGENI, 1290, 1291. 1369. 1378, 1489, 1490, 1491, 1492. PÉREZ MARTÍN, ANTONIO, 1292, 1293. SEcció D"ANTROPOLOGIA liLLAL, 1379. PÉREZ MARTÍNEZ, LoRENZO, 1513. SoBERANAS 1 LLEÓ, AMADEu-J., 1226. PÉREZ SÁNCHEZ, ANTONIO, 1204. SoBREQUÉs 1· CALLicó, JAUME, 1227, 1251. PERIS, SABÍ, 1472. SOLER 1 MAGRINYA, FRANCESC, 1252. Pl]OAN, J., 1473. SoRONELLES, M., 1309. PLA, JosEP, 1205. ToRNÉ 1 BALAGUÉ, JoAN, 1493, 1494. Pov, FRANcisco, 1206. ToRNÉ 1 GARCIA, LL., 1228, 1495, 1496, PRAT 1 CARós, JoAN, 1370. 1497, 1498. PRIM, JosEP MARIA, 1207. TORRELL, M. R., 1309. Pu;oL, EuAs, 1294. ToRRENT 1 ALAS, JosEP M., 1499. QuEROL 1 VoLTES, J., 1474. ToRTS 1 MITJANS, FRANCESC, 1385. QuEROL DE MASIP, MARIA DEL CARME, TRENCHS ÜDENA, J., 1253, 1302. 1208, 1209, 1210, 1211, 1295, 1296. TuRRÓ 1 MARTÍNEZ, ANTONI', 1254, 1255, QUINTANA 1 MARÍ, ANTONI, 1212, 1213. 1256. RAMOS LissoN, DoMINGO, 1383. liCELAY DA CAL, E., 1515. RECASENS CoMES, JoSEP MARIA, 1324. VALLVERDÚ, ROBERT, 1500. RI·ALP, S., 1241. VENTURA PIÑOL, J., 1501. RIPOLL PERELLÓ, EDUARD, 1214, 1215. VmAL 1 FoNT, J., 1229, 1230. RocA 1 CENDRA, M" TERESA, 1371. VmAL I SoLÉ, MERCE, 1303, 1304. ROFES 1 MESTRES, ALFONS, 1372. VIDAL, RODRIGO, 1502, 1503. ROIG 1 QUERALT, FRANCESC, 1216. VILA, MARC-AURELI', 1380. ROJAS, CARLOS, 1475. VILA 1 ToRNos, FREDERIC, 1231. ROMERO 1 ALARCON, VALERIA, 1250. VIRGILI 1 MIL.r.., !SI'DRE, 1504. RoQUER 1 SoLER, SANTIAGO, 1325. VIRGILI I SANROMA, JosEP-P., 1305. Rovi·RA, TERESA, 1217. ZARAGOZA CATALÁN, ARTURO, 1356.

135

íNDEX DE LLOCS *

Abelló, 1315. Baix Camp, 1257, 1389, 1511. Aiguamúrcia, 1301. Baix Ebre, 1132. Albinyana, 1349, 1508. Baix Penedes, 1130, 1327, 1350. Alcanar, 1135, 1263, 1315, 1356, 1415, Banyoles, 1335. 1427. Barbera de la Canea, 1151. 1506. Alcover, 1151. 1370. Barcelona, 1142, 1147, 1164, 1170, 1202, Aldea, 1356. 1206, 1216, 1229, 1266, 1269, 1285, Aldover, 1273. 1335, 1512. L'Aieixar, 1151, 1304, 1388. Batea, 1335. Alella, 1244. Bellmunt del Priorat, 1151. Els Alfacs, 1414, 1462. Belltall, 1292. Alfara de Caries, 1356. Benifallet, 1151, 1356. L'Aiforja, 1151, 1335, 1370. Bera, 1370. L'Aiió, 1335. Bítem, 1151. 1356. Almeria, 1323. Bolonia, 1292, 1293. Almoster, 1151. 1335. Bon-repós, monestir de, 1302. Alt Camp, 1151. 1301, 1511. Bordell, 1419, 1423. Altafulla, 1131. 1151. 1212, 1217, 1236, Les Borges del Camp, 1151, 1370. 1311. 1417, 1504. Bot, 1151. L'Ametlla de Mar, 1151. 1356, 1408. Brafim, 1151, 1370, 1385. Ampolla, 1331, 1356, 1408. Burgos, 1142. Amposta, 1135, 1151, 1156, 1260, 1307, Cabacers, 1151. 1316, 1317, 1343, 1346, 1356, 1379, Cabra del Camp, 1151. 1384, 1398. Cadis, 1142, 1253. Anglaterra, 1142. Calafell, 1140. Anoia, 1507. Cambrils, 1142, 1151. 1216, 1322, 1370. Aragó, corona de, 1282, 1310, 1328,1429, Camp de Tarragona, 1151. 1313, 1325, 1430, 1465, 1507, 1514, 1516. 1332, 1370, 1429, 1465, 1484, 1511, L'Arboc;. 1151. 1162, 1378. 1522. Els Ares, 1466. La Canonja, 1151. 1216, 1244. Aseó, 1403, 1404. Cap~anes, 1227, 1335. Astúries, 1188, 1264. Cardó, 1356.

* El número fa referencia a la recensió i no a la pagina.

137 Caslar, 1151. Ligúria, república de, 1483. Caspe, 1273. Lleida, 1231, 1324, 1335. Castelló, 1180. Madrid, 1142, 1187, 1275, 1283, 1387, Catalunya, 1146, 1217, 1321. 1328, 1345, 1430, 1514. 1380, 1385, 1475, 1512. Madrigueras (Albacete) , 1335. El Catllar, 1151. Marc;a, 1151. La Cava, 1405, 1501. Maresme, 1244. Cervera, 1135, 1142, 1284, 1285. Marmellar, 1151. Codony, 1431. Marsella, 1323. Codonyol, torre del, 1407, 1415. Mas de Barberans, 1356. Copenhaguen, universitat de, 1275, 1276, Maspujols, 1388, 1395. 1277. Masricart, 1244, 1453. Conca de Barbera, 1387, 1484, 1507, Miravet, 1356. 1522. Mont-roig del Camp, 1151, 1370. Conesa, 1473. Montblanc, 1151, 1162, 1266, 1335, 1371, Constantí, 1429. 1378, 1385, 1470, 1486. Corbera de Terra Alta, 1151. Montbrió, 1151. Cornella de Conflent, 1282, 1335. El Montmell, 1151. Cornudella de Montsant, 1151. Montoliu, 1431. Creixell, 1151. Montsant, 1302. Cunit, 1327. Montsia, 1272. Ebre, delta de r. 1151, 1189, 1245, 1265, Montserrat, monestir, 1387. 1366, 1401. 1474. Móra d'Ebre, 1151. Ebre, observatori del. 1270, 1286. Móra la Nova, 1151. Eivissa, 1513, 1521. Morella, 1145. Escaladeí, 1302. Morera de Montsant, 1302, 1472. Escornalbou, 1151, 1205, 1335. Napols, 1473. L'Espluga de Francolí, 1151, 1514-. Oviedo, 1206. Fabara, 1273. París, 1187, 1512. F alset, 1151. 1335. Pauls, 1356. Flix, 1150, 1151, 1372, 1377, 1464, 1470. Penedes, 1508. Folgarolas, 1335. El Perelló, 1356, 1408. Fontcalda, 1230. Pira, 1335. Formentera, 1521. Pla de Cabra, 1151. Franc;a, 1253. Pla de Manlleu, 1301. La Galera del Pla, 1356. Plana de Vic, 1507. Gandesa, 1229, 1230, 1273, 1356. La Pobla de Mafumet, 1370. Garcia, 1151. Pobla de Mantornes, La, 1370. Garraf, 1509. Poblet, 1151, 1188, 1205, 1282, 1284. La Goda, 1426. 1381. 1382, 1387, 1514. La Granja, 1512. El Pont d'Armentera, 1151. Gratallops, 1151. 1335. Pontils, 1162, 1344. La Guardia deis Prats, 1271. Porrera, 1151. 1302. Guiamets, 1335. Prades, 1151. 1335, 1370. Holanda, 1142. , 1335. Horta de Sant Joan, 1172. Priorat, 1151, 1318, 1335, 1522. Italia, 1155, 1274. Rasquera, 1255, 1289, 1347, 1356. Jesús i Maria, 1501. Regués (Tortosa), 1356.

138 Renau, 1370. Sarral, 1146. Reus, 1151, 1170, 1176, 1187, 1215, 1223, Selma, 1301. 1251. 1252, 1257, 1258, 1279, 1303, La Selva del Camp, 1151. 1173, 1269, - 1306, 1335, 1368, 1370, 1389, 1394, 1370, 1429, 1430. 1449, 1490. Senan, 1387. La Riba, 1314, 1499. La Sénia, 1356, 1502, 1503. Riba-roja d'Ebre, 1265. Sevilla, 1510. Ribera d'Ebre, 1265. Sidi Bou Said (Tunissia), H03. La Riera de Gaia, 1151. Sijena, monasterio, 1384. Riudecanyes, 1151. Simancas, 1276. Riudecols, 1151, 1335. Sitges, 1509. Riudoms, 1 H2, 1151, 1233, 1237, 1240, Solivella, 1338. 1250, 1303, 1308, 1309, 1329, 1330, Tamarit, 1428. 1341. 1369, 1450, 1455, 1487, 1488. Tarragona Ripoll, 1516. Biografies, 11 H. 1151. 1153, 1162, Rocabruna, 1388. 1183, 1202, 1217, 1226, 1231. Rocamora, 1162. Ciencies Auxiliars, 1232, 1239, 1243, Roma, 1187. 1251. Roquetes, 1132, 1286. Cultura, 1266, 1269, 1271, 1274, 1275, Salamanca, 1206, 1237, 1251. 1276, 1281. 1282, 1283, 1284, 1285, Salou, 1151, 1394. 1292, 1293 1294, 1303, 1305. Sant Caries de la Rapita, 1135, 1145, Economia i Societat, 1307, 1312, 1321. 1151, 1163. 1189, 1190, 1192, 1194, 1324. 1326, 1328. 1331. 1198, 1200, 1228, 1235, 1238, 1256, Etnología, 1335, 1340, 1351, 1357, 1378. 1288, 1319, 1320. 1333, 1334, 1335, Historia Eclesiastica, 1383, 1385. 1337, 1356. 1359, 1360, 1361. 1365, Historia Local. 1393, 1399, 1400, 1429, 1367, 1390, 1391. 1392, 1396, 1402, 1430, 1436, 1447, 1475, 1489. 1406, 1411, 1412, 1413, 1416, 1418, Historia política i militar, 1509, 1513, 1454, 1456, 1460, 1461, 1463, H85, 1515. 1493, 1494, 1495. 1496, 1497. 1498, lnstitucions, 1516, 1518, 1521, 1522. 1505. Tarragones. 1511. Sant Cugat, monestir, 1477. Tarrega, 1335. Sant .Jaume d'Enveja, 1405, 1501. Teruel, 1204. Sant Martí de Sesgaioles (Anoia), 1506. Tivissa, 1151. 1356. Sant Pere d'Ambigats, Priorat de, 1506. Torredembarra, 1151. 1332, 1510. Sant Salvador de Guardio1a, 1135. Tortosa, 1134, 1151. 1176, 1180, 1181. Sant Vicen<; de Calders, 1482. . 1225. 1245. 1246, 1251, 1266, 1273, Sant Vicen<; de Pedra-bona, 1302. 1284. 1331. 1335, 1347, 1356, 1402, Santa Barbara, 1164, 1356. 1405, 1457, 1501. 1509. Santa Coloma de Queralt, 1138, 1151. Trent, concili de, 1276, 1277. 1159, 1204, 1234, 1241, 1242. 1247, Ulldecona, 1133, 1179, 1181, 1182, 1206, 1248, 1268, 1269, 1310, 1348, 1355, 1208, 1210, 1254, 1271. 1295, 1296, 1358, 1378, 1410. 1419, 1420, 1421. 1315, 1353, 1354, 1356, 1441. 1442, 1424, 1426, 1452, 1467, 1469. 1470. 1444, 1H5, 1446, 1459, 1517. 1519, Santa Perpetua 1162, 1344. 1520. Santes Creus, 1151. 1171, 1382. Ulldemolins, 1151. Santiago de Compostela, 1142, 1273. Val-de-Zafán, 1189. Saragossa, 1273, 1275. Valencia, 1307.

139 Valladolid, 1275. Vilafranea del Penedes, 1154. Vallfogona de Riueorb, 1129, 1151. 1259, Vilallonga del Camp, 1151. 1253, 1370. 1335. Vilagrassa, 1322. Vallmoll, 1370, 1378, 1448. Vilanova i la Geltrú, 1206. Valls, 1128, 1151. 1225, 1249, 1266, 1287, Viláplana, 1151. 1323, 1324, 1350, 1370, 1378, 1465, Vilaverd, 1430. 1484, 1489, 1490, 1491, 1492. Villalba deis Ares, 1151, 1273. Vandellós 1151, 1356. Villaño de Lora, 1135. Vendrell, el, 1130, 1151, 1202, 1261. Vimbodí, 1266, 1382. 1262, 1267, 1297, 1298, 1299, 1300, 1327, 1336, 1350, 1374, 1476. 1477, Vinarós, 1406, 1407. 1478, 1479, 1481, 1482, 1484. Vinyols i els Ares, 1151. Vila-rodona, 1151. Xerta, 1151. 1273, 1356, 1386. Vila-seea de Solcina, 1135, 1151. 1370. Xipre, 1339.

140 íNDEX DE PERSONES *

Aguader, Geroni, 1253. Bonifas i Massó, Lluis, 1128, 1304. Agustí, Antoni, 1274, 1275, 1276, 1277, Boria Llansola, Fernando, 1337. 1283, 1292. Boronat i Manetas, Ricard, 1148. Al-Mansur, 1506. Boronat i Marqués, J oan, 1148. Albert, A., 1335. Borras, M., 1335. Alfonso II el Casto, 1444. Borras, Antonio, (a) Ginolls, 1335. Ametlla, Claudi, 1146. Bregat i Mestre, José, 1335. Anguera, familia, 1387. Bruch, M. Remei, 1168. Arbó, Sebastia Juan, 1185, 1197, 1200. Brufau i Ferrer, Joaquín, 1138. Armengol, Joan, 1136. Bruno Castella, Joan, 1367. Arta!, Geroni, 1253. Cabanellas Freres i Cia., 1323. Azhar, obispo, 1460. Cabestany, Baltasar, 1292. Balagué Cabanes, Jacinto, 1364. C::acelada, familia, 1225. Balagué Nicola, Jacinto, 1364. Canals, Francisco, 1390. Baldrich-Arandes, familia, 1178. Caravida, Ishaq, 1378. Baldrich-Marti, familia, 1178. Cardús, Maria, 1154. Ballvé, Francesca, 1253. Caries III, 1155, 1390, 1402, 1456. Barbera, Hermenegildo, 1364. Carreras, T., 1215. Barca, Calderón de la, 1460. Carreras i Tarragó, Josep M., 1129. Barceló i Anguera, Pere J oan, «Carras- Casals i Defilló, Pau, 1130, 1168, 1207. clet»», 1227. Casas, Antoni, 1303. Bassa, Josep Anton, 1253. Casas, Ramon, 1428. Bassegoda Nonell, J., 1147. O:sas i Homs, Josep M., 1157. Batet, familia, 1281. Cascalls, Jaume, 1282. Berenguer de Almenara, mestre, 1440. Castella Borrell, Manuel. 1367. Bernat, Sant, 1171. Castella Nicolau, Camilo, 1195, 1416. Bes, Felipe, (a) Cassols, 1335. Castella Anguera, Mariano, 1192. Besora, lgnasi, 1266. Castellar, Josep de, 1151. Blanc, Anton, 1253. Castellamau, Joaquim Maria, 1183. Blanqué, Abate, 1335. Castro, padre, 1460. Blasco, José, 1323. Cerda, Tomas, 1175, 1266. Bonet, Josep M., 1168. Cervera, Ramon de, 1514.

* El número fa referencia a la recensió i no a la pagina.

141 Cesari, abat, 1506. Follá i Rives, A., 1151. Oaudio López, C., 1439. Font, J., 1151. C!oquet, Dr., 1142. Font i Martí, M. S., 1151. Conesa, Ramon de, 1473. Foqué, J., 1151. Cooper, Dr., 1142. Forcadell i Roig, Agustí M., 1208, 1296. Corbella, Ramon, 1470. Forés Guzman, Vícent, 1198. Cornellana, familia, 1387. Forés í Guzman, Custodí Lluís, 1194. Cornet Gall, Rafael, 1196. Forné Reverté, Agustín, 1418. Corral, Pon<; de, 1328. Fornós i Benages, Josep, 1229. Costa, Pau, 1304. Fornells, A., 1151. Cugat, José, 1407. Fornet, F., 1151. Deering, Charles, 1428. Fornit, F., 1151. Despujol, Hipólt, 1266. Fornit i Oement, M., 1151. Dolsa i Rícart, Tomas, 1216. Fort, M., 1151. Domenech i Miró, J., 1201. Fort i Nogués, J., 1151. Duatís, Vicente, 1143. Fort i Sugranyes, S., 1151. Espona, B., 1335. Fortuny, F., 1151. Estalella, Josep, 1153, 1154. Fortuny, M., 1151. Esteva, Jaume, 1253. Fortuny, Mariano, 1187. Eugeni III, 1382. Francés, 1151. Fageda, M., 1151. Francesc, 1151. Falconer, C., 1151. Francesc, M .• 1151. Farrer, 1151. Franch, N., 1151. Farnós, P., 1151. Franquet, J., 1151. Farreras i Munner, M., 1151. Freixa, 1151. Farreró, 1151. Freixa, J., 1151. Fernandez i Domingo, R., 1151. Freixas, F., 1151. Ferran, 1151. Frias i Roig, A., 1151. Ferran, Dr., 1151. Gabalda, P., 1151. Ferran VIIe, 1142, Gabriel, 1151. Ferran i Oua, J., 1151. Galard i Boyer, J., 1151. Ferran i Llombart, J:, 1151. Galceran i Granes, A .• 1151. Ferrandis i Piño!, J., 1151. Galés Reynes, Pedro, 1182. Ferrándiz, J., 1151. Gallart, 1., 1151. Ferrando, 1151. Gall i Camps, Ll., 1151. Ferrando, M., 1151. Garau, J., 1151. Ferrer, 1151. Garcia, G., 1151. Ferrer, B., 1151. Garcia Fabregas, Francesc, 1193, 1367. Ferrer, G., 1151. Gaseó, 1151. Ferrer, J., 1151. Gasoil, C., 1151. Ferrer, Francesc, 1266. Gasparí, familia, 1155. Ferreres, J., 1151. Gasparin, familia, 1154. Figueras, Pablo, 1335. Gasparini, 1154. Figueres, 1151. Gatell, A., 1151. Figuerola, B., 1151. Gatell, J., 1151, 1253. Finestres i de Monsalvo, Jaume, 1285. Gatell i Carnicer, P., 1151. Floreta Sinoga, 1151. Gaudí, Antoni, 1147, 1152, 1186. Folch i Amích, F. de P., 1151. Gavaldá, Francisco, 1335.

142 Gerard i Mar, 1151. Ha Lorqui, J., 1151. Gerart, Romeu, 1328. Hasselbach, Dr., 1142. Gerhard, Robert, 1199. Hemingway, Ernest, 1401, 1474. Gerona, 1151. Hortoneda, J.-P., 1151. Giber i Oliver, A. M., 1151. Huboc, B., 1151. Gil, J., 1151. Hunter, Dr. 1142. Gil i Brull, Manuel, (a) «Bonmosso», Ibáñez, M., 1151. 1149. lbarz i Grao, S., 1151. Gil Vernet, J., 1151. l~ach, 1151. Gimbernat i Arbós, Antoni, 1142, 1151. Israel Caslari, 1151. 1253. Ixart i Pi, Josep Francesc, 1324. Giné i Partagas, J., 1151. Jacob, 1151. Giné i Queralt, J., 1151. Jacob Manrino, 1151. Giner, C, 1151. J anes, familia, 1148. Giol i Batells, J., 1151. Jaume, 1151. Gisbert, J., 1151. Jaume d'Agramunt, 1151. Gispert, J., 1394. Jaume Metge, 1151. Gols i Soler, J., 1151. Jaumet lo Barber, 1151. Gombau, José, (a) Ruso, 1335. Jener, S., 1151. Gorgas, J., 1335. Joan de Tarragona, 1269. Gorria y Royan, Hermenegildo, 1189, Joan Bernat, 1151. 1460. Johan, 1151. Gracia, 1., 1151. Josa, familia, 1387. Gran, Bonaventura, 1290. José i Guzmán, Lluis, 1163, 1228. Granyena, familia, 1387. Laborde, Alexandre, 1399. Gras i Fortuny, F., 1151. Landete Albalat, Enrique, 1439. Grasset, V., 1151. Laveda, R., 1151. Grasset i Horta, Ll., 1151. Lefort, A., 1151. Gregori XVe, 1378. Letamendi i Manjarres, J., 1151. Gua!, C., 1151. Liula, Ll., 1151. Guansé, Domenec, 1515. Liula, Ll.-J., 1151. Guasch, E., 1151. Llanes, A., 1151. Guasch, F., 1151. Llanes, J., 1151. Guasch,· J., 1151. Llansola, familia, 1141. Guasch i Batlle, R., 1151. Llar, comtes de, 1244. Guasch i Bru, J., 1151. Llaval, José de, 1335. Güell, A., 1151. Llecha, M. T., 1215. Guerau, P., 1151. Lletget i Caila, T., 1151. Guiamet i Domenech, A., 1151. Lliebre i Vida!, A., 1151. Guillem ~a Fabrega, 1151. Llobets, familia, 1225. Guillem de Puig, 1151. Llop .. A., 1151. Guinart, J., 1151. Llorens, J., 1151. 1335. Guiscarol, B., 1151. Llorens i Gallard, 1., 1151. Guiscarol, G., 1151. Lluch, 1151. Guiscarol, J., 1151. Lluch, J., 1151, 1335. Guitart, Josep, 1266. Llupia, Manuel de, 1465. Guitert i Fontseré, J., 1151. Llussa, J., 1151. Gurb-Queralt, familia, 1507. López i Ventura, G., 1151.

143 Macia, Francesc, 1167. Masseras i Ribera, H., 1151. Magí, sant, 1352, 1357. Masseras i Ribera, M., 1151. Magre Toldra, Jaume, 1158. Massip, Jesús, 1129. Magrinya. F., 1151. Massó, P., 1151. Magrinya i Batlle, J., 1151. Massó i Llorens, J.-A .• 1151. Magrinya i Batlle, J.-A., 1151. Mata i Ferrer, J., 1151. Maguessa, J., 1151. Mata, i Fontanet, Pere, 1151. Mahomad Ben Alimad Ben Amer Abalvi, Mata i Ripullés, P., 1151. 1151. Matamoros, Miguel, 1335. Malart, Salvador, 1335. Matas, J., 1151. Mallofré, J., 1151. Matas, M .• 1151. Mallo!, fra Bernat, 1171. Maurero, B .• 1151. Manya, Dr. Joan Bta., 1226. Maylí, 1151. Mañá, E .• 1151. Mélic, J., 1151. Maña i Carbó, J.-B .• 1151. Menahem Codenson, 1151. Mañé, Teresa, 1278. Méndez N úñez, 1460. Mandrí, Fr. A., 1151. Menos de Llena, J., 1151. Maní, F., 1151. Mestre, 1151. Manresa, J., 1151. Mestre, P .• 1151. Marc del Corral, 1151. Mestre, Joan, 1266. March, P., 1151. Mestre i Noé, Francesc, 1226. March i Anglada, Ll., 1151. Mestres i Miquel, J., 1151. March i Estradé, R., 1151. Micas, Pere, (a) Pa sucat amb oli, 1335. March i Ja!pi, J.-P., 1151. Millet, A .• 1151. Mariner, Ll.. 1151. Milian Ortí, Ramon, 1145. Marles i de Cusa, Ll. de, 1151. Millán Roca, Luis, 1209. Marqués, J., 1151. Miquel Metge, 1151. Martí, G .• 1151. Miquel i Parellada, J. M., 1151. Martí Mestre, 1151. Mir, Joaquín, 1210. Martí i Estadella, María, 1385. Mir i Casases, A., 1151. Martí i Franques', Antoni, 1131. 1175, Miracle. S., 1151. 1212, 1213. 1217. Miralles, P., 1151. Marti i Granell, A., 1151. Mirambel i Giol, Francesc, 1506. Martí i Julia, D., 1151. Miró. C.. 1335. Martí Miralles, Juan, 1164. Miró, F .• 1151. Marti i Morera, Josep, 1470. Miró. G .• 1151. Martínell, cesar, 1128. Miró (el vell), G., 1151. Martir, P .• 1151. Miró (el jove). G., 1151. Martorell, J., 1151. Miró, V .• 1151. Martorell, P .• 1151. Mohamed-Ben-Alimad Ben-Amer- Mas, P., 1151. Abalvi, 1151. Mas i Ribé, S .• 1151. Moix Marimon, Josep. 1203. Mascará, J., 1151. Molas, Maria Rosa, 1176. Masdovelles, familia, 1162. Moneada, Ramon de, 1517. Maseres, F .• 1151. Monguió i Fonts, J., 1151. Masip, F .• 1151. Monguió i Segura, Pau, 1204. Masrícart, senyors de, 1244. Montgrí, Guillermo de, 1513. Masseras i Ribera, A. A., 1151. Montserrat, G., 1151.

144 Montaner i Virgili, A., 1151. O'Callaghan Forcadell, Ramon, 1181. Montblanc, A., 1151. Obiol Baldomero, Gabriel, 1367. Monte, G., 1151. Odena, R., 1151. Monter, A., 1151. Oliver, Emmanuel, 1151. Montsart, G., 1151. Oliver i March, J.-J ... 1151. Montserrat i Moles, Josep de, 1293. Oliveres, J., 1335. Montserrat i Turó, Joan, 1261. Oliveres i Franquet, A., 1151. Moragas i Gracia, M., 1151. Oliveres i Paliares, A., 1151. Morer, 1151. Olives, J., 1151. Morera, A., 1151. Olives, M., 1151. Morera i Gatell, Francesc de P., 1231. Olives, P., 1151. Moros, 1151. Oller, 1151. Mosse, 1151. Oller, J.-A., 1151. Mosse Caravida, 1151. Ol!er, P., 1151. Mosse Perfet, 1151. Opisso i Vinyes, Alfred, 1151. Muhammad Ibn Ahmad Ibn Amir-Al- Ortega, general, 1505. Balagui, 1151. Pages, J., 1151. Mulet, F., 1151. Pallarés i Grau, Manuel, 1172. Muntadas-Prim, Lluís, 1150. Palleja, P., 1151. Munté, F., 1151. Pallejá y Sabaté, Francisco, 1335. Munté, G., 1151. Pallejar, J., 1151. Munté, R., 1151. Pamies, 1151. Munté i Masip, F., 1151. Pamies, J., 1151. Musa, A., 1151. Pamies i Borer, J., 1151. Musté, J., 1151. Panadés, P., 1151. Nada!, 1151. Parcet, J., 1151. Nadal. A., 1151. Parcet i Viñueles, P., 1151. Nada! i Lacaba. Rafael, 1151. Parisi, F., 1151. Nada! Lambay, 1151. Parras Alvarez, Eimilio, 1460. Nada! i Monje, J., 1151. Pascual y Tomas, Josefa, 1335. Nada! i Valls, F., 1151. Pasqual. J., 1151. Napoleón, 1159. Pastor i Francesc, A., 1151. Nató, Ramon, 1139. Pastor, I., 1151. Navarr~ í Garriga, Agusti, 1363. Pastor i Lluís, F., 1151. Neves Huguet, Ramon das, 1460. Pastor i Sabater, P., 1151. Nicolau, 1151. Paulís i Pagés, J., 1151. Nieto i Samaniego, J.-A., 1151. Pedralbes, G., 1151. Nin, Andreu, 1202, 1220. Pedrell, P., 1151. Nin Josep, 1508. Pedret, J., 1151. Nin í Mercadé, Joan, 1261. Peig, Ramon, 1340. Noguers, P., 1151. Pellicer i Bigues, R., 1151. Nogués, F., 1151. Penya, J. de la M., 1151. 1188. Nogues, LI., 1151. Pere III el Cerimoniós, 1421. Nogues i Pedro!, C., 1151. Pere Arnaldi, 1151. Nolla i Matí, R., 1151. Pere Martir, 1151. Novella, fra Joan, 1159. Perarnau, J., 1151. Núñez Encabo, Manuel, 1137. Perepons i Brunet, Jaume, 1437. O'Callaghan, familia, 1165. Pérez, J., 1151.

145 Perfecte Cap, 1151. Pujades i Fabregat, A., 1151. Pernau, F., 1151. Pujiula i Dilme, J., 1151. Pernau i Pi, J osep, 1151. Pujo!, G., 1151. Pemay, J., 1151. Pujo!, J., 1151. Perpinya i Pujo!, A., 1151. Pujo! i Algueró, F., 1151. Pestells i Alguer, A., 1151. Pujo! i Gran, J., 1151. Peyri i Rocamora, A., 1151. Punyet, J., 1151. Peyrí i Rocamora, J., 1151. Punyet i Mata, J., 1151. Picasso, Pablo, 1172. Quartilla, G., 1151. Piñana, familia, 1192. Quer i Anguera, F .. 1151. Piñana Mir, Ramon, (a) Lo Velero, 1365. Quer i Pons, Josep, 1340. Piño!, J., 1151. Queralt, J., 1151. Piño! i Aguadé, 1151. Queralt, familia, 1158. Piquer i Sabater, J., 1151. Queralt, Bemat Guillem de, 1507. Pius VI. 1521. Queralt, Pere de, 1310, 1421, 1514. Pius VII. 1159. Querol Farré, Bautista, 1179. Pla i Janini, J., 1151. Quero1 Gavalda, Miguel, 1133. Plana, G., 1151. Quinsa, T.. 1151. Plana, Dionís, 1266. Ramon Berenguer III, 1507. Plana, Lorenzo, 1335. Rebull i Torreja, Joan, 1160, 1161. 1166, Poblet i Andreu, P., 1151. 1169. 1170, 1174, 1207. Podio, A .. 1151. Riambau, lsidre, 1266. Pone;, C., 1151. Ribas, Eusebi, 1287. Ponce de León i Albemi, J., 1151. Rius i Rivera, Joan, 1218. Pons, R., 1151. Rocamora, bisbe, 1226. Pons i Gassol, R., 1151. Rodrigo de Rebolledo, 1162. Pons i Pasqual, F., 1151. Roig i Padrines, Joan, 1510. Pont, 1151. Roig Vericat, Manuel, 1210. Pontarró, J., 1151. Roldan Morales, Segundo, 1335. Pontons, M., 1151.. Romaña i Pujó, Antoni, 1132. Porta, J., 1151. Roso Escardó, Manuel, 1190. Porta, dom Domingo, 1188. Roven, Ishaq, 1489. Porta i Vida!, J., 1151. Revira i Virgili, Antoni, 1146. 1167, Prats, P., 1151. 1217, 1222, 1515. Prats, J., 1151. Rubio, Josep, 1335. Prats, M., 1151. Salas i Ricoma, Ramon, 1447. Prats, Bonaventura, 1142. Sales, Francesc, 1253. Prats i Soler, Ll., 1151. Sales i Ferré, Manuel, 1137, 1177, 1180, Prim, A., 1151. 1211. Profet, 1151. Salomen Martí, Ramon, 1295. Prunera, 1151. Sanche:z:, F .. 1335. Puig, A .• 1151. Satorra, Samuel, 1378, 1489. Puig, J.-A., 1151. Sedi, Rosalia, 1335. Puig, J., 1151. Sedó, Francisca, 1335. Puig i Ferreter, Joan, 1173. Sedó, Ramon, (a) Patuf. 1335. Puig i Sais, E., 1151. Sentís i Vilanova, Placid, 1221. Puigivert i Miralles, E., 1151. Serra i Puig, Eva, 1129. Puigjaner, Francesc, 1287. Simeón i Fonboté, Enrie, 1184.

146 Solé Bosch, Juan, 1140. Unamuno, Miguel de, 1278. Soler i Manya, Antoni, 1230. Urales, Frederic, 1278. Soriano Montagut, 1., 1156. Urrea, arquebisbe, 1281. Sunyer de Barcelona, comte, 1506. Valterra, marqués de, 1460. Tapiró, José, 1187. Vericad, Juan Bautista, 1206. Tarrega, familia, 1387. Vicenc; Garcia, Francesc, 1129, 1134, Tecla, santa, 1339. 1335. Teixidor, can, 1244. Urda! i Barraquer, Francesc, 1226. Texero, Manuel, 1335. Vila, Pau, 1480. Tibau Riba, Juan, 1460. Vilaseca i Aiguera, Salvador, 1214, 1215, Toda i Güell, Eduard, 1205. 1224. Tomé i Balagué, Carme, 1135. Vilaseca de Palleja, Lluisa, 1215. Torras, J., 1335. Vilella, Miguel, (a) Sermonet, 1335. Torres, G. des, 1328. Villena, marques de, 1465. Torres Amat, Félix, 1144. Virgili, Pere, 1142, 1151, 1253. Triadú, Joan, 1515. Xacomin, 1508. Trilla, Simó, 1378. Yxart, Enrie, 1324.

147

1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1

1 1