Política | Ovidi de Cardona | Actualitzat el 26/07/2011 a les 10:06 Alagna sedueix Peralada

Roberto Alagna a Peralada. Foto: Toti Ferrer Un dels plats forts de la programació lírica del Festival de Peralada era la reaparició als escenaris catalans del francès Roberto Alagna. Després de l'èxit assolit en la inauguració de la passada temporada liceista com a Don José, amb la reposició de la mítica producció de estrenada a Peralada el 1999 (amb el mateix Alagna com a cap de cartell), l'anunci del seu concert a Peralada havia aixecat una forta expectativa.

Davant d'un auditori ple de seguidors, entre els quals s'hi comptava un nombrós públic francès, el tenor francosicilià va reaparèixer amb ganes de cantar i ho va fer abastament, amb un concert que es va allargar més de dues hores i mitja. El van acompanyar, la soprano búlgara Svetla Vassileva i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida en aquesta ocasió per David Giménez Carreras. El programa del concert es va centrar, fonamentalment, en repertori italià i francès de finals del segle XIX i principis del segle XX, dins l'estètica tardo- romàntica i verista.

Durant la primera part del concert, es van poder escoltar números d'òperes no massa habituals, com ara de Halévy, Giulietta e Romeo o Francesca da Rimini de Zandonai; pàgines en les quals Alagna va poder lluir el seu exquisit sentit del fraseig i la bellesa captivadora del seu timbre. A la segona part, amb el repertori puccinià, el tenor va voler evidenciar que es troba en un moment feliç, de plena maduresa vocal, obert a nous reptes de major empremta dramàtica sense renunciar, però, a la essència lírica que li és pròpia. Mostra de tot això n'és el fet que, després de seduir a l'auditori amb una intensa interpretació de l' ària final de Cavaradossi i de l'apassionat duet que tanca el primer acte de , va prodigar-se amb quatre bisos (cinc si hi afegim la cèlebre ?Oh mio babbino caro? de la soprano búlgara), entre els quals va abordar pàgines de pes i compromís com el duet amb Desdèmona i l'ària final de l' verdià. Al final, la bufera li va fallar al voler escalar fins al do sobreagut del popular duet que clou el primer acte de La bohème. Tot i així, amb l'orquestra ja fora de l'escenari, encara va brindar-se a oferir al públic un ranxera a capella, amb una dicció més que perfecta.

Al seu costat, la Vassileva va saber treure partit dels seus notables recursos expressius i va demostrar una bona química escènica amb l'astre francès. D'altra banda, l'OBC va evidenciar, per enèsima vegada, que és un orquestra poc avesada a acompanyar solistes vocals, cosa que es va traduir en lleugers desajusts al llarg de tot el concert. Tot i així, van signar una més que lloable interpretació dels intermezzi de L'Amico Fritz i Lescaut, així com també de la sumptuosa pàgina de la Bacchanale de Samson et Dalila.

A tall d'anècdota, subratllar que la gala vocal va anar acompanyada d'un vistós canvi d'indumentària dels protagonistes: Alagna va aparèixer la segona part vestit d'un blanc immaculat, mentre que la cantant búlgara va acabar lluint tres vestits ajustadíssims de colors ben diferents (blau turquesa, negre i vermell). Al final, els agraïments d'un sector del públic de la platea es van traduir amb una pluja de flors a l'escenari, on s'hi van arribar a comptar fins a una dotzena de rams.

https://www.naciodigital.cat/noticia/33799/alagna-sedueix-peralada Pagina 1 de 1