Sumari

Editorial Boris Karloff, Secundaris de pel·lícula, i llibres 3 20

Cinema negre (IV), Bandes de so. Coses de cine, per Martí Martorell 4-6 Badalamenti, per Senel Paz 22-23 per Hazael González 13

Orson i Franz, Warner Bros., per Pere A. Pons 7 El riure sense somriure, per Fisavi 24-25 Buster Keaton per Dani Bonet 14-16 Dues cites ineludibles, Cinema a per J. C. Romaguera 8-9 "Sa Nostra" 26-27 Biofilmografia de Dreyer, 17

Tex Avery, per Miquel Seguí 18-19

TEMPS MODERNS|

Papers de cinema Director Assessors Col·laboradors Fotos Edició mensual Jaume Vidal Francisca Niell, Antoni Martí Martorell, Arxiu Centre de Cultura Abril 2000. Núm. 62 Figuera, Andreu Ramis, Josep Carles Romaguera, Secretari Redacció lmprimeiH Albert Ribas, Xavier Flores. Antoni Serra, Miquel Pasqual Gráficas Planisi, S.A. Edita Miquel Muntaner, Dipòsit Legal: P.M. 648-1994 Centre de Cultura flssessorament lingüístic Hazael González, "SA NOSTRA" Manel-Claudi Santos Pere A. Pons, Eduardo Jordà, Carrer Concepció, 12 Jeroni Salom Dani Bonet, Miquel Seguí, 07012 Palma Senel Paz. Telèfon 72 52 10 Fax 71 37 57 [email protected]

"Temps moderns" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus col·laboradors.

Podeu trobar "Temps Moderns" al Centre de Cultura 'SA NOSTRA" de Maó, Eivissa, Ciutadella i Palma, llibreria Embat, llibreria Ereso i als cincs Chaplin, Portopí i Renoir, llibreria Espirafocs (Inca). Editorial

vint-lo de missioner, fins a l'hora ma­ tratant el seu caire més negatiu. ¿i... PELLE? teixa de rebre l'estatueta, en què no D'això se'n diu autocrítica, cosa que, va escatimar referències a totes les ma­ de tant en tant, va bé. L'oscar a Kevin El millor condiment del res de déu i sants crists que va trobar. Spacey és un premi ben treballat. menjar és la gana En moments d'eufòria tot s'ha de També la protagonista femenina, Cicero comprendre. AnnetteBening hauria estat una dig­ na guanvadora. Tal vegada no l'ha Participam a Temps Moderns del afavorida el fet que el seu american Pedro Almodóvar va veure's derrotat, triomf d'aquest director proper ge­ Warren Beatty particular també fou ara fa onze anys, per un conqueridor ogràficament i el felicitam sincers. Tal guardonat. anomenat Pelle, interpretat magis­ vegada, aquesta concessió de tralment per Max Von Sydow. Una l'Acadèmia hollywoodenca farà que, Algunes persones habituals a les pro­ pel·lícula dura però realment magní­ en aquesta ocasió, el producte jeccions del Centre de Cultura ens fica, plena de matisos que endinsaven Almodóvar perduri i es mantengui han fet arribar les seves queixes quant l'espectador en una historia de senti­ una mica més del que ha passat amb a retalls en el minutatge d'algunes ments d'un pare envers un fill. la resta de les seves realitzacions. pel·lícules. Possiblement l'escassa qualitat d'algunes de les còpies pro­ Enguany, per tal de venjar-se, ha es­ Els oscars 2000 han estat diferents. jectades ho han propiciat. Ens agra­ tat ell qui s'ha vestit de conqueridor A part del premi a la pel·lícula es­ daria pensar que això pot entendre's i ha disputat convençut de les seves panyola -el tercer en quinze anys-, i veure's compensat per la valoració forces una cursa per etapes fins arri­ també la millor pel·lícula nordame- de l'esforç que a vegades representa bar al dia de la cerimònia dels oscars ricana respon a una producció espe­ aconseguir-les. Estam segurs que nin­ vestit de groc i sense gairebé com­ cial. American Beauty reflecteix gran gú d'entre els crítics -gràcies, també petència. Ha volgut interpretar aquest part dels tòpics de la societat ianqui sempre van bé- haurà pensat que hi paper fins al darrer moment, tot ten- -almenys com es perceben aquí- re­ ha amagat premeditació. •

TEMPS MODERNS RECOMANA ^- Blüili ne r Obras maestras del cine mudo Nadie es perfecto. Escritos de Luis Buñuel Época dorada 1.918-1.930 Billy Wilder, Hellmuth Karasek Edición de Manuel López Villegas Luis Enrique Ruiz 489 pàg. 2.400,-ptes. 288 pàg. 2.500,-ptes. 444 pàg. 2.340,-ptes.

Les grans pel·lícules del cinema mut Nascut el 1.906 a Viena, va viure els La brillant trajectòria cinematogrà­ eren, fins fa poc, pràcticament invisi­ anys turbulents i creatius del Berlín fica de Luis Buñuel (1.900-1.983) bles excepte a filmoteques, festivals o dels anys vint, i desembarcà a la s'estén al llarg de cinquanta anys, retrospectives. No obstant, d'un Meca del cinema el 1.933, on, pri­ una trentena de temps ençà, gràcies al vídeo i als ca­ mer com a guionista i després com pel·lícules filmades nals específics de televisió, és possible a realitzador, va saber obrir-se camí a tres països dife­ gaudir a casa de les obres mestres de en un terreny en què l'important no rents. Buñuel ex­ 1' "art silent" i, assaborir la seva màgi­ és sols arribar, sinó poder mantenir- plorà a la seva jo- ca i irresistible bellesa. se. De les converses amb Karasek, venesa els àmbits Aquest llibre conté una selecció de va néixer aquest llibre de la poesia, el dues-centes d'aquestes pel·lícules, en què els records es conte i el teatre amb la seva fitxa completa, una si­ van esblenant amb la dins l'entorn de nopsi detallada del seu argument i un mateixa subtilesa i la generado del comentari que situa el filmdin s el seu ironia que suquegen 27 i les avant­ context i ens indica la seva importància totes les seves guardes euro- i valor dins el marc general de la histò­ pel·lícules. pees. ria del cinema. Les pel·lícules es pre­ Director, productor El present llibre reuneix la seva senten per ordre cronològic d'estrena, i guionista, Billy obra literària, juntament amb altres però dos índexs més, per directors i títol Wilder ha cultivat escrits que pertanyen a diferents en espanyol, ajuden a localitzaries dins •; una comèdia d'hu­ èpoques i matèries: des del Buñuel el volum. L'època estudiada es corres­ mor àcid i de ve­ autobiogràfic al crític de cinema o pon al moment de màxim esplendor gades cruel, clarivident, madur, conferenciant. Llegint-los s'entre­ del cinema mut que es tancà definitiva­ amb pel·lícules que s'han guanyat el veu i descobrim el geni dc qui va ment al 1.936 amb Temps moderns, dig­ seu lloc entre les obres més grans del viure darrera una camera i d'una ne colofó per a un art irrepetible. setè art. ploma. Hpronimaciu a la definició de cinema negre (Iï)

hi3Ttí ITlartorEll del Cinema Negre tam­ econòmica i emocional, però que tam­ dones fatals. Més aviat són personat­ bé suposa haver de fer re­ bé implica la monotonia i, ben segura­ ges sobretot mancats d'afecte que són ferència a la visió de la dona, ment, el desencís. I li explicarà que a la vists de la manera següent: enmig de perquè és en aquest gènere que ciutat va patir molt per causa d'un home la gran massa de gent no han tingut va triomfar- la figura de la dona ja casat, el qual, quan es va decidir a em­ gaires possibilitats, com es pot a veu­ fatal (traducció directa de l'ex- prendre caixera poh'tica, se'n va desfer. re a High Sierra; Thieves' Highway; I pressió francófona femme fú­ tale, que es correspon a l'americana spi- der woman ('dona aranya'). Es tan im­ portant aquesta figura dins el gènere negre que una de les teories i ideologies més rellevants actual, el feminisme, li ha dedicat esmdis concrets: n'és un bon exemple el llibre anglès Women in Film Noir, una obra a cura d'Ann Kaplan i publicada per l'Institut de Cinematografia Britànica. La primera edició és del 1978 —després revisada el 1980— i ha tingut successives reedi­ cions. Es tracta de l'anàlisi de diferents persones sobre la visió que és dóna de la dona a diverses pel·lícules d'aquest gènere.

Què caracteritza una dona fatal? Es tracta d'un tipus de personatge femení que, per impulsos criminals i fent ser­ vir la sensualitat, provoca la destrucció de l'home que cau en el seu parany. Això no obstant, l'home, la majoria de vega­ des, ha d'enfrontar-se al dilema de des­ triar entre dues dones: oposada a la fi­ gura de la dona fatal, hi ha la represen­ tació de la dona obedient i dòcil. I és lògic, doncs, identificar la primera amb el món corrupte de la ciutat i fer-ho en

el segon cas amb el món immaculat de John Garfield i Lana Turner la natura. Es el que es veu d'una forma clara a Out of the Past (Retorno al pasa­ Si l'oposició entre dos tipus de dones Touch of Evil (Sed de mal, Orson do, Jacques Tourneur, 1947); Thieves' no apareix, en tot cas, el que sí que es Welles, 1957) i TheBigHeat (Los so­ Highway (Mercado de ladrones, Jules pot establir és que, si es tracta d'una bornados, Fritz Lang, 1952). Dassin, 1949) i, més tangencialment, noia del camp, aquesta té unes virtuts Quatre són les actrius que millor han apareix a High Sierra (El ultimo refugio, que difícilment es trobarien en una de representat la dona fatal: Jane Greer; 1941) i The Grissom Gang(La banda de ciutat. L'exemple més clar és dels dos Barbara Stanwyck; Lana Turner i Rita los Grissom, Robert Aldrich, 1971). papers que interpreta Sylvia Sidney a Hayworth. La primera, en el paper de Fury (Furia, 1936) i You OnlyLive Once Kathie Moffa, causa la destrucció to­ Curiosament, però, a Clash by Night (Sólo se vive una vez, 1937), ambdues tal de Robert Mitchum (Jeff (Encuentroenlanoche,FútzLsng,1952), de Fritz Lang: és una persona que es Markham) a Out of the Past, com ja es els papers es capgiren: ara és una dona desviu per l'home. Això mateix és el va veure en un altre article. Barbara la que es troba entre dos homes, total­ que representa el paper de Bette Davis Stanwyck, esplèndida a Doub/e ment diferents entre ells. La protago­ a The Petrified Forest (El bosque petri­ Indemnity (Perdición, Billy Wilder, nista, interpretada per Barbara ficado, Archie L. Mayo, 1935). 1944) fent el paper de Phyllis Stanwyck, torna, fracassada, de la gran Dietrichson, porta a la perdició l'agent ciutat. S'instal·la de nou al petit poble Es interessant remarcar el fet que, d'assegurances Walter Neff (Fred costaner que viu bàsicament de la pes­ malgrat que siguin persones que viuen MacMurray), en proposar-li que as­ ca. Allà coneixerà el seu futur marit: un a la ciutat, les prostitutes i amiguetes sassini el seu marit després signar una individu que representa la seguretat de gàngsters no són mostrades com a pòlissa de vida molt substanciosa. A

William Holden: El que necessita és tal vegada un poc més de diàleg. Gloria Swanson: ¿Per a què? Puc dir tot el que vull amb els meus ulls. El Crepúsculo de los dioses de Billy Wilder "Què caracteritza una dona fatal? Es tracta d'un tipus de personatge femení 5 que, per impulsos criminals i fent servir la sensualitat, provoca la destrucció de l'home que cau en el seu parany."

més, hi ha la promesa d'un viatge a un Verònica Lake (This GunforHire (El Encara, però, cal esmentar The altre país després de l'assassinat, però, cuervo), Frank Tuttle, 1942); Joan Maltese Falcón (El halcón maltès, John evidentment, els plans reals de Phyllis Bennet (Scarlet Street (Perversidad), Huston, 1941) com un exemple que Dietrichson són tots uns altres... Una Fritz Lang, 1945); Gloria Grahame presenta un cas de dona fatal fallit. Es escena antològica d'aquesta pel·lícula (Human Desire (Deseos humanos), un cas fallit perquè el personatge de es produeix quan Walter Neff coneix Fritz Lang, 1954); Yvonne DeCarlo Brigid O'Shaughnessy, de la manera Phyllis Dietrichson: Neff és a l'entra­ (Criss Cross (Encrucijada de odios), com és interpretat per Mary Astor, da de la casa i sent que qualcú davalla Robert Siodmak, 1948); Glenda no és creïble com a femmefatale, per­ una escala, primer observa un turmell Farrell (lAm a Fugitive from a Chain què li manca allò que precisament sí molt ben format i després ja pot veure Gang (Soy un fugitivo), Mervyn que mostraven una gran part de les tota sencera Phyllis Dietrichson. Ella LeRoy, 1932); Priscilla Lane (The s'atura i no continua davallant les es­ Roaring Twenties (Los violentos años cales, sinó que comença a demanar a veinte), Raoul Walsh, 1939) i Virginia Walter Neff qui és. Ara la camera co­ Mayo (White Heat (Al rojo vivo), mença a anar de dalt cap a baix per Raoul Walsh, 1949). mostrar-nos ben bé qui és que mou els fils, perquè, molt per damunt Neff, hi és ella. També Lana Turner (Cora Smith) el que fa és seduir John Garfield (Frank Chambers) a The Postman Always Rings Twice {El cartero siem­ pre llama dos veces, Tay Garnett, 1945). Fer caure un llapis pin­ tallavis en terra és la tàctica que usa Cora Smith per cri­ dar l'atenció de Frank Chambers i també serà aquest l'objecte que caurà de les mans de Cora j a mor­ ta per accident. Com a Double Indemnity, Frank Chambers el primer que veu de la dona que el portarà a la mort són les cames, despulla­ des en aquest cas, perquè Cora va vestida en banyador. Finalment, Rita Hayworth fa el joc a Orson Welles a The Lady from Shanghai (La dama de Shangai, Orson Welles, 1948). La raó d'embolicar-lo en una història criminal és ler-lo ser­ vir de víctima propiciatòria. A més, tot i advertir-ho ja des d'un bon començament, el personatge d'Orson Welles (Michael O'Hara) es deixa embolicar dins les xarxes pa­ rades per Rita Hayworth (Elsa Bannister).

La nòmina de dones fatals encara pot allargar-se amb els noms d'Ava Gardner (The Killers (Forajidos), Robert Siodmak, 1946);

Rita Hayworth Es interessant remarcar elfet que, malgrat que siguin persones que viuen a la ciutat, les prostitutes i amiguetes de gàngsters no són mostrades com a dones fatals.

actrius tractades abans: un poder tan d'una percepció no gens confortant gran de seducció que fins i tot fa per­ del matrimoni. dre a l'home la noció del mal. Es una mostra del fet que, si es produeix un En el primer cas, la protagonista es error de càsting, una pel·lícula pot re­ casa amb el personatge que represen­ sultar coixa. ta Paul Douglas perquè no li queda més remei si vol ser considerada «nor­ També relacionat amb el tema de la mal» dins la societat on li ha pertocat dona, hi ha la visió que el Cinema viure. A la llarga, però, la necessitat Negre ens ofereix de la figura del ma­ de rompre un vincle que l'estreny molt trimoni. Clash by Night; Thieves' farà que cerqui una aventura amoro­ Highway i, especialment, White Heat sa. La pel·lícula acaba amb la recon­ són les pel·lícules paradigmàtiques ciliació del matrimoni, però el mal ja ha estat fet. Janc Greer Quant a la segona pel·lícula, el pro­ aquesta visió desmitificadora del ma­ tagonista no arriba a casar-se, trimoni, doncs, que ell es decanti per però se sap que, si ho hagués fet, la prostituta i no per la dona que és hauria perdut la possibilitat de representant de totes les que han es­ començar una altra relació tat educades especialment per ser les amb un tipus de dona molt serventes de l'home. diferent d'aquella que se­ ria la seva dona. No Encara una crítica més punyent con­ és casual dins tra aquesta institució és la que hi ha a White Heat: el protagonista, Cody Jarret (James Cagney), és casat amb Verna (Virginia Mayo), que li és in­ fidel amb Big Ed (Steve Cochran), la mà dreta de Cody. Això farà que Verna i Ed se les pensin to­ tes per fer que Cody no sigui cap obstacle per a la seva re­ lació: una vegada que és a la presó i sabent que Cody no se'n sortirà sense sa mare, la maten. Però el que provo­ ca és la reacció ben contrà­ ria, ja que Cody fuig de la presó i comença la recerca de sa dona i el seu amant.

No obstant això, tenim dos films en què el matrimoni és vist com una possibilitat d'a­ conseguir la felicitat i la cul­ minació d'un amor que sem­ bla tocat per la gràcia: They Live by Night [Los amantes de la noche, Nicholas Ray, 1948) —i el remake Thieves Like Us (Lladres com nosaltres, Robert Altman, 1974)— i You Only Live Once. En tots dos casos, però, el fa- tum terrible aboca les parelles a la mort. •

Fred MacMurray i Barbara Stanwyck i Franz

uan l'any 1962 Orson el seu univers claustrofòbic. Referent (Akim Tamiroff, Jeanne Moreau, Welles va arribar a París a això, és una sort que a principis dels Suzanne Flon, entre d'altres) no es -interrompent altra volta el seixanta la Gare d'Orsay encara fos pot sinó pensar que el film tenia tots seu personalíssim i sempre una estació de tren abandonada (ara els trumfos a l'abast per passar a for­ frustat projecte d'adaptar és un exquisit museu), cosa que per­ mar part de la poc abundant però Don Quijote per rodar El meté a Welles de dur a terme els seus inabastable galeria d'obres mestres H procés (Le procés) ja feia vertiginosos moviments de camera de Welles. I en certa manera, així és: temps que anava rodolant pel món (quasi més necessaris que mai en El procés és una magnífica pel·lícula espipellant diners d'on podia per dur aquest film) i els seus experiments en què conflueixen els genis tortu­ a terme els seus projectes. Maltractat amb la llum. 1 tot apuntat pel dolo­ rats de dos mestres, l'única diferèn­ i bandejat per i de Hollywood, rosament inquietant adàgio cia realment significativa entre els Welles se sabia tudat, i això l'angoi­ d'Albinoni. quals batega convincent al cor de l'es­ xava, narcisista i genial com era. I pectador mentre aquest veu la figu­ potser aquest fou el motiu que l'em- Si, a més de totes aquestes coin­ ra prima i fràgil de Perkins corrent pengué a triar El procés d'entre les cidències entre l'escriptor txec i el re­ pels grisos passadissos del decorat de quinze obres clàssiques de la liter- alitzador, esmentam que Welles, du­ la Gare d'Orsay: en aquells mo­ tura universal que dos productors rant el seu pelegrinatge forçós per ments, l'espectador sap que, malgrat francesos li oferiren per dirigir. Europa s'havia envoltat d'una "trou­ tot, Welles era massa gran per ésser pe" de fidels i extraordinaris actors només Orson K. • La història del discret oficinista Joseph K. (interpretat a la perfecció pel nerviós Anthony Perkins), que de cop i volta es troba embolicat en la teranyina burocràtica d'un procés judicial sobre el qual ell, l'acusat, no en sap res, i que dinamita la seva condició d'individu, li venia molt bé al director.,; Com no havia d'apro­ fitar aquella oportunitat per plasmar a la pantalla les misèries d'un home acusat i jutjat i condemnat sense cau­ sa ni raó per un sistema dominador i totalitari? ¿Com no mostrar amb tot el seu ofec i angoixa l'esclafa­ ment d'un individu sota el poder opressiu d'un sistema absurd, terri­ ble per incomprensible? ¿Com pas­ sar per alt l'ocasió d'establir un pa­ ral·lelisme entre la seva història (el geni de l'individu Welles anul·lat per les urpes del sistema Hollywood) i la del senyor K., i així venjar-se, o com a mínim esbravar-se o justifi­ car-se? No deixa de ser significatiu que el paper de l'advocat (dolentís- sim, això sí) de Joseph K. se'l reser­ vés Welles per a ell mateix.

Deixant ara de banda totes les simi­ lituds morals i emocionals, no es pot oblidar que, a més, el món de Kafka permetia al cineasta d'indagar enca­ ra més en el seu estil d'imatges re­ forçades i clarobscurs perillosos, i en

T'estim. T'estim des del primer instant que et vaig veure. Et vaig estimar inclús abans de veure't per primera vegada Un lugar en el sol (1951) de George Stevens. Apunts a contralllum Dues cites ineludibles |

ot aquell bon aficionat al ci­ (Juntos hasta la muerte) i America, el personatge encarnat per John nema, i que sol assistir pe­ America, respectivament. Wayne? riòdicament a les projec­ cions del Centre de Cultura No resulta fàcil aportar qualque no­ M'agradaria, emperò, reflexionar so­ Sa Nostra, té dues cites con­ vetat (tampoc és la meva intenció) so­ bre la qüestió referent a la inscripció certades pel mes d'abril, bretot el que s'ha dit sobre The bigsle- d'ambdues dins els marcs genèrics del amb l'homenatge que es de­ ep i The searchers, dues pel·lícules que cinema negre, per una banda, i del dica a una de les majors més em­ resulten referència obligada, no tan western per una altra. The bigsleep és blemàtiques: la Warner Bros. La pri- sols a l'hora de parlar dels gèneres en una pel·lícula que rebutja alguns dels

mera trobada tendra com a protago­ què aparentment s inscriuen, sinó elements estilístics més convencio­ nistes Lauren Bacall i Humphrey també per les ruptures estilístiques i nals, com la irrupció dins el desenvo­ Bogart, dirigits a The bigsleep (Elsue­ narratives que presenten i per la trans­ lupament de l'argument delflashback, ño eterno) per Howard Hawks en un cendència que tenen dins el cinema tal i com succeeix, per exemple, a una dels paradigmes del cinema negre, dels nostres dies; ¿com explicar si no obra mestra com és Out of past tant per la seva narració clàssica i personatges com el Travis Bielde de (Retorno al pasado); també renuncia exemplar com per algunes ruptures Taxi-driver o el seu homònim Travis Hawks a fonamentar la posada en es­ d'estil dins el marc convencional del de Paris, Texas sense tenir en compte cena amb una planificació expressio- gènere. La segona és tot un esdeve­ niment cinematogràfic, ja que l'es­ pectador podrà gaudir The searchers {Centauros del desierto) i seguir el pe­ riple existencial de Ethan Edwards (John Wayne), paradigma de Youtsi- der del cinema americà modern, en una pel·lícula que, com succeeix amb Vértigo, The leopard (El gatopardo) o Citizen Kane (Ciudadano Kane), quan un l'acaba de veure pensa que és la millor pel·lícula de la història del ci­ nema. Cal afegir, i per tal de no menysprear dos genis com Raoul Walsh i Elia Kazan, que el cicle es complementa amb Colorado territory

¿Has estat enamorat alguna vegada? No, he estat cambrer tota la vida. The Ox-Bow Incident (1943) de William A. Wellman. "M'agradaria, emperò, reflexionar sobre la qüestió referent a la inscripció The Big Sleep i The Searchers dins els marcs genèrics del cinema negre, per una banda, i del western per una altra."

nista, a partir d'enquadraments and to have not (Tenery no tener) cen­ The searchers és un film que no es re­ forçats, i s'estima més ser fidel al seu trant l'atenció en les tensions que s'es- geix per les pautes narratives que mar­ estil, col·locant la camera a l'açada de tableixen entre els dos personatges, ca el cinema clàssic, sinó que ens tro­ les espatlles dels personatges i plani­ protagonistes d'escenes memorables, bam davant uns personatges difusos, ficant amb una fluïdesa que captura que van de l'erotisme i les referències descrits a mitges, plens d'ambigüitats l'espectador i dilueix el treball previ sexuals més calentes ala comèdia més i contradicions, però d'una riquesa ex­ del rodatge; un altre tòpic absent a la boja. traordinària. Un fet important és que pel·lícula és la veu en off, recurs em­ la construcció del relat es fonamenti prat per fer més accessible la infor­ A The searchers és curiós que ens tro­ en el personatge d'Ethan Edwards, mació de la trama a l'espectador però bam davant el que tothom qualifica­ cosa que provoca que la pel·lícula sug­ de la qual Hawks en prescindeix per ria com un western, encara que és evi­ gereixi multitud de matisos i mani­ organitzar una pel·lícula que es mou dent que Ford va més enllà del gène­ festi una complexitat ideològica sor­ més per la juxtaposició de seqüències re. En canvi, la visió de la pel·i'cula prenent per davall d'una línia argu- que pel fil narratiu. ens descobreix com, des d'un punt de mental estructurada. També vista estètic, hi ha una ruptura en certs contribueixen a aquest fet les pro­ The big sleep segueix la investigació elements recurrents de la posada en nunciades el·lipsis o els flashbacks que del detectiu privat Philip Marlowe, escena. No hi falten els cavalls, les omplen buits argumentáis i posen de però no té un especial interès a resol­ granges, els indis i l'exèrcit, però no manifest que Ford ha superat els me­ dre l'obscura i laberíntica trama, sinó ens trobam davant aquell marc am­ canismes narratius de l'època clàssi­ que la tasca desenvolupada per Hawks biental que caracteritza altres ca i que la seva trajectòria com a ci­ i tot el seu equip de guionistes -pa­ pel·lícules, com puguin ser la neasta sobre a la modernitat cine­ reix ésser que sota la imposició dejack diligència, el ferrocarril i el sa- matogràfica. • Warner- és la de potenciar la fór­ loon amb les seves prostitutes, mula Bogart-Bacall ja emprada a l'alcohol i el pòquer. No hi ha To have dubte que la intenció del di­ rector no és tornar a repetir els esquemes clàssics, sinó més bé agafar uns personatges, des­ pullar-los de tota referèn­ cia estètica i elaborar una narració més moderna. 10 Afectes se cun daris Boris Karloft

i hi ha un mite que expliqui ombra en una masmorra, una mò­ Karloff va debutar l'any 1919 amb un Eduardo què ha estat el segle XX, mia, coses així. Però una estrella és paper gairebé invisible a una pel·lícula aquest mite és el monstre del una estrella, tot i que hagi de viu­ de Douglas Fairbanks. Des del primer doctor Frankenstein. re en l'amenaçadora foscor dels fo­ moment, el seu físic pedregós i impe­ L'home llop no és res més rats negres, així que Boris Karloff netrable el va recloure en papers fugaços que una variació zoològica va estar molt orgullós d'ocupar el de malvat. Amb l'arribada del sonor, la del mite etern que comença lloc que Lon Chaney va deixar lliu­ seva veu ben modulada i cadenciosa amb Caïm i Abel, les ramificacions re en morir l'any 1930. Karloff, per -que ens fa pensar en un hipnotitzador del qual s'escampen fins a la història una altra banda, sabia que no hau­ o un mèdium- li va permetre interpre­ del doctor Jeckyll i Mr. Hyde. Dràcula ria estat res si no arriba a donar vida tar papers més importants. El primer és un mite intemporal que encarna el a aquell monstre de blancor ultra- va ser el pare brutal a El ídolo (The Mad combat ente el bé i el mal, o si duim terrena i orfenesa metafísica, amb Genius, Michael Curtiz, 1931), i quan les coses més enllà, entre l'obscuritat dos perns de tractor al coll, un se­ Bela Lugosi va rebutjar el paper de primigènia i la ciència que ha deste­ rrell de nin endimoniat i unes ulle­ Frankenstein perquè era un paper mut, rrat les tenebres. Frankenstein, en res de vampiresa de la belle epoque. Karloff va tenir l'oportunitat de la seva canvi, és el mite que resumeix i ex­ I per això va dir que Frankenstein vida i no la va desprofitar. Tenia qua- plica aquest segle dominat per la tèc­ era "un monstre inarticulat, de­ ranta-quatre anys i no podia permetre's nica i pel desig de poder. semparat i tràgic a qui li ho dec tot. moltes dilacions. Es el meu millor amic." Frankenstein és la creació humana Després de l'èxit de Dràcula (Tod que desfia la creació divina, és el som­ Boris Karloff va néixer el mes de no­ Browning, 1931), la Universal va de­ ni racionalista de dominar la creació vembre de l'any 1887, amb el nom cidir adaptar la novel·la que Mary com si fos un tauler d'escacs. A més tranquil de William Henry Pratt, Shelley havia escrit a Vil·la Deodati -la Frankenstein, s'hi ajunten els deliris al suburbi londinenc de Camberwell, vil·la de Lord Byron als afores de de l'artista que vol suplantar Déu amb habitat per respectables advocats i Ginebra-, en una nit tempestuosa del les obsessions del científic que vol es­ agents de duanes. Els seus pares va­ gèlid estiu de 1816, que s'inspirava en menar el curs de la naturalesa. I, a ren morir joves, cosa que potser aju­ una història que havia llegit en una re­ aquestes dues forces, s'hi han d'afegir darà l'actor a representar amb con­ copilació de llegendes alemanyes: els les maquinacions del demagog que vicció, molts d'anys després, el de- Contes dels morts. El resultat va ser vol assolir el poder a qualsevol preu. semperament espiritual de la Frankenstein (James Whale, 1931). A A Frankenstein, per tant, hi són pre­ innominada criatura del doctor pesar que el monstre es limitava a grun- sents tots els corrents subterranis que Frankenstein. Els seus germans ma­ yir i gemegar, la sensibilitat d'un di­ han mogut aquest segle. El monstre jors varen voler que el jove Pratt es rector com Whale i la poderosa actua­ que té por d'ell mateix i dels altres, dedicas a la professió familiar, que era ció de Karloff varen aconseguir donar- incapaç de controlar els seus impul­ el servei consolar. Si no hagués estat li el major significat emocional a un sos innocents i alhora destructius, és per la seva afició al teatre, Boris monstre amb les ungles pintades de ne­ una imatge de les forces del subcons­ Karloff hauria acabat de cònsol a gre cadavèric, una pal·lidesa hiperbò- cient alliberades i posades en movi­ Mombassa o a Bucarest, i s'ocuparia ria, unes faccions asimètriques i una ri­ ment. I també serveix per definir les de tasques transcendentals com repa­ gidesa de fantasma invàlid. Es difícil multituds que es mouen en una sola triar el cadàver del quisso pequinés de trobar un monstre més desvalgut i al­ direcció quan les governen a distàn­ Lady Bollocks, mort a conseqüència hora més angoixés que la criatura de cia un cervell criminal, com va passar d'una indigestió de peix podrit. Però Frankenstein, aquell Llàtzer que no va amb les masses manipulades per el jove Pratt va fugir de l'escola i es poder entendre el món al qual torna aquells dos artistes fracassats que no- va enrolar en una companyia de cò­ perquè realment no hi va viure mai. mien Hitler i Stalin. mics que anava de gira al Canadà. ¿Qui no ha estimat i temut a la vega­ Davant del fet que el seu nom era poc da aqueil ésser innocent que tan sols és Boris Karloff va tenir l'honor de do­ efectiu, el va substituir pel sonor lli­ capaç de fer el mal i que acaba -com nar vida a aquest monstre, amb la natge eslau d'uns parents russos de sa la vida- destruint tot el que estima? Hi qual cosa es pot dir que és el rostre mare, al qual va afegir el nom de fonts ha algú que pugui estar més tot sol que simbòlic del segle XX. Tots sabem de Boris, pensant potser en tsars bo­ ell? Moltes vegades m'he demanat si que no ha estat un segle bell, sinó jos i conspiradors sense ànima. El un altre monstre solitari, més aviat sinistre i repulsiu, i per 1917, quan ja era Boris Karloff, feia H.P.Lovecraft, va arribar a veure la això Karloff va haver de conformar- feina a una companyia de gira per pel·lícula. No he aconseguit trobar-ho se amb ser considerat un artista de Califòrnia. I, com altres actors de te­ a cap biografia, però alguna cosa em la caracterització; és a dir, poca cosa atre, es va passar al cine quan la com­ diu que sí la va veure en un cine de més que un ninot desmanegat, una panyia era a Los Angeles. Providence.

Spencer Tracy: ¿Ha estat enamorat alguna vegada, Hornbeck? Gene Kelly: Només del so de les meves pròpies paraules, gràcies a Déu. Inherit the Wind. "Si no hagués estat per la seva afició al teatre, Boris Karloff hauria acabat de consol a Mombassa o a Bucarest, i s ocuparia de tasques transcendentals com repatriar el cadàver del quisso pequinés de Lady Bollocks, mort a conseqüència d'una indigestió de peix podrit."

La Universal va voler aprofitar l'èxit Encara millor que Satanás és La no­ estàtic", ideat pel maquillador Jack de Frankenstein i de seguida va col·lo­ via de Frankenstein (James Whale, Pierce i per un llamp d'inspiració di­ car Karloff a La momia (Karl Freund, 1935), que potser sigui la millor vina. 1932), on l'actor era Im-Ho-Tep, un pel·lícula de terror i, sens dubte, el príncep egipci que torna a la vida i millor paper de tota la carrera de Quan la moda del terror va decréi­ vol ressuscitar la princesa de qui està Boris Karloff, i això que va tenir da­ xer, Karloff va haver d'acceptar pa­ enamorat. D'alguna manera que no vant Elsa Lanchaster i el seu "pen­ pers de metge boig o de senyor de la aconseguesc explicar-me, Karloff va tinat electro- guerra xinès a pel·lícules aconseguir expressar els sentiments de misteri d'algú que du tres mil anys ficat dins una tomba i que encara estima una dona. La mòmia de Karloff té uns ulls de moix funest i unes faccions treballades per l'obscuritat i el buit, i es podria dir del seu per­ sonatge el mateix que va dir aquell cadàver de Kafka (el caçador Gracchus) que con­ fessava haver-se introduït en el sudari amb la mateixa fe­ licitat que una dona es posa el vestit de novia.

Karloff va fer altres papers al marge del cine de terror, però d'una manera o d'una altra el seu destí estava escrit. Amb Bela Lugosi va fer Satanás (Edgar G. Ulmer, 1935), fal­ sa adaptació d'un conte de Poe. Amb uns freds decorats à'Art-decó que ens fan creure que som al mausoleu d'un je­ rarca nazi, la pel·lícula narra una trama sobrenatural pro­ tagonitzada per dos homes que es reuneixen per saldar vells comptes. "Apesar que el monstre es limitava a grunyir i gemegar, la sensibilitat d'un director com Whale i la poderosa actuado de Karloff varen aconseguir donar-li el major significat I emocional a un monstre amb les ungles pintades de negre cadavèric, una pal·lidesa hiperbòria, unes faccions asimètriques i una rigidesa de fantasma invàlid."

nar a actuar en una pel·lícula digna del seu talent. Va ser El cuervo (Roger Corman, 1963), rodada en tres dies —tot un rècord fins i tot per al velo- cista Corman-, va ser un aristòcrata en el castell del qual es cometien una mala fi de crims. L'any següent va ac­ tuar a la magistral La comedia de los terrores (Jacques Tourneur, 1964), en què l'ancià Karloff té una ganyota se­ nil, una fatiga de segles en els ulls i una expressió estoica de ca que ha re­ but tots els cops. Un ràpid viatge a Itàlia li va permetre actuar a Las tres caras del miedo (Mario Bava, 1964), en la qual presentava els tres episodis i era el protagonista del millor, Elvur- dalak, inspirat en un conte de vam­ pirs de Gógol.

En els seus darrers anys, cosa freqüent en els grans actors, Boris Karloff va intervenir en dotzenes de pel·lícules crapuloses, com El coleccionista de ca­ dáveres (Hispamer, 1967), rodada a Espanya, en la qual feia d'un escul­ de baix pressupost. Va tornar al seu 1945), que té una atmosfera claus- tor cec que més aviat semblava un ge­ personatge més estimat a La sombra trofòbica que pareix inspirada en el neral de les SS que s'havia amagat a de Frankenstein (Son of Frankenstein, quadre d'Arnold Bòcklin del mateix Sud-Amèrica amb la falsa identitat Rowland V. Lee), en la qual Karloff nom. I el que a la pintura és una illa d'un fabricant de cuines de gas. Més va tornar a reunir-se amb Bela de penya-segats marmoris, aigües tard va rodar a Los Angeles algunes Lugosi, però a pesar que la pel·licu- inerts i xipresos luctuosos, es trans­ escenes que després s'insertaven en la era decent, es va fartar de fer una forma en una illa grega de dones en- unes gasòfies mexicans que duien tí­ altra vegada de monstre i va procla­ dolades, parets blanques i pebres que tols com El coleccionista de cadáveres o mar que mai més ho intentaria. L'any s'assequen al sol. La invasión siniestra. En aquella èpo­ següent va actuar al drama històric ca, Karloff patia una artritis paralit­ La torre de Londres (Rowland V. Lee, El 1949, Karloff va començar a ac­ zant, per la qual cosa va haver d'ac­ 1939), i després va seguir fent pel·lí­ tuar a la televisió, en la qual va tenir tuar amb l'ajuda d'un aparell ortopè­ cules de científic i criminal més o una sèrie titulada Starring Boris dic. L'any 1968, el compassiu Peter manco boig i més o manco pervers. Karloff. També va interpretar a Bogdanovich li va donar el seu darrer Amb Peter Lorre va actuar a The Broadway el paper de Capità Garfi a gran paper a l'excel·lent Targets Boogie man wi/l get you (Lew l'adaptació teatral de Peter Pan. Va fer (1968), en què Karloff interpretava Landers, 1942), en la qual Karloff altres pel·lícules per a la Universal -en un actor de terror que acaba per ha­ era un dement obsessionat per cre­ una de les quals va ser el servent bon­ ver d'enfrontar-se amb un psicòpata ar una raça de superhomes, hobby que dadós d'un enfollit Charles que es posava a disparar contra els es­ estava molt de moda aleshores. L'any Laughton-, i prest va començar a pectador d'un drive-in des de l'altra 1945, Karloff va firmar un contrac­ aparèixer a les deshonrases sèries cò­ banda de la pantalla de cine (mentre te amb la RKO, gràcies al qual va miques d'Abbot i Costello, tot i que es projectava, ja va sense dir, una poder intervenir a tres pel·lícules mai més va tornar a interpretar el pel·lícula de Karloff). L'actor era a produïdes per Val Lewton, aquell monstre de Frankenstein. Aleshores, Anglaterra, rodant una pel·lícula productor astut que deia que la mi­ Karloff era un ancià de cabells nivis quan va morir a causa d'una insufi­ llor escena de terror és la que cada i celles bituminoses que s'havia de re­ ciència respiratòria. Va ser el febrer espectador rodava en la seva ment. signar a actuar en encàrrecs de cada dc 1969, trenta anys abans que no Un dels millors papers d'aquesta vegada més penosos. Va fer pel·lícu­ acabas el segle al qual ell, potser sen­ època és el de general balcànic a La les italianes i angleses de molt baix se saber-ho, va prestar el seu rostre isla de los muertos (Mark Robson, pressupost, i fins el 1963 no va tor­ més desemparat i tràgic. •

La teva idea de la fidelitat és no tenir mai més d'un home al llit al mateix temps. Nena, ets una puta. Darling (1965) de John Schlesinger. 13 Bandes de so BadalamentL un altre dels oblidats

Hazael González ••Hg» enim, en un mateix mes, el li donava suport amb la seva música candidatures als Oscars... • plaer de rebre en cartellera escapada d'un altre món... Un parell dues petites joies capaces de d'anys abans, la sorpresa es repetia per Però també hi ha altres maneres d'o­ demostrar de nou que el part del compositor a La ciudad de los blidar un compositor, com és el cas de compositor Angelo Badala- niños perdidos (La cité des enfants per- l'altre film que acabant de veure i la menti és, per dret, un gran dus, Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro, banda sonora del qual s'ha venut com mestre, cosa que de totes 1994), en què la banda sonora asso­ el patató: faig referència a Laplaya (The formes ja sabíem de fa anys els afi­ lia límits extraordinaris: el malaltís Beach, Danny Boyle, 2000), plena de cionats... i això que jo hi vaig pujar tema de la capseta de música per en­ cançons atractives i comercials (molt tard, al carro. Encara record la ines­ sinistrar les puces o els inquietants ben col·locades a la pel·lícula, no es pot borrable sensació que em va produir tons foscos per a l'estreta ciutat són dir que no), però ni un sol tema del Twin Peaks, la música de la sèrie de coses que es graven en el subconscient seu compositor "oficial", que és... televisió quejo no entenia del tot, però i s'hi mantenen; qualsevol que escol­ Badalamenti, sí, el qual fa servir els el tema principal de la qual estava ple ti algun dels treballs esmentats no seus dots per omplir el forat que li han de... d'alguna cosa, de força i alhora podrà oblidar el nom del compositor, deixat entre cançoneta i cançoneta amb de romanticisme, i també de secrets i en don fe... temes delicats, que no són res de l'al­ no revelats, i d'intrigues, i de... en fi, tre món, però que no deixen de ser d'això, d'alguna cosa que d'alguna ma­ I ara, en aquests mesos, se'ns presen­ agradables i significatius (el CD in­ nera no passava desapercebuda, i amb ta el darrer Lynch, titulat Una historia clou un tall al final en què el compo­ ell la resta de les composicions, oní­ verdadera (The Straight Story, 1999), sitor presta alguns compassos a riques, surreals, evocadores d'altres que conta la història d'un home que Orbital, però no deixa de ser una cosa mons... Va ser la meva primera ban­ recorre cinc-cents quilòmetres en una completament intranscendent que, a da sonora, l'escolt des de fa molts segadora durant dues hores de relat... més a més, és força avorrit). d'anys, i no ha perdut mai ni un punt En primer lloc, ningú que no estigui del seu atractiu... terriblement capacitat és capaç de dur De totes formes, i es miri per on es això a bon port, però el director, a més miri, és un compositor que no s'obli­ El nom de Badalamenti se'm va que­ de ser més que capaç, compta amb l'i­ da, però a qui, com a tants d'altres, dar aquí gravat, i després el vaig des­ nestimable ajut d'un músic que ha sa­ cal prestar atenció, perquè, tot i així, cobrir en companyia d'aquell director but destil·lar (com el director) la seva n'hi ha pocs que es preocupen de trac­ tan estrany que nomia David Lynch: bellesa surreal i aplicar-la al món real, tar-lo com es mereix... • quan jo el vaig conèixer ja havia fet despullada de grandiositats i voltes hi- Terciopelo azul {Blue Velvet, 1986) i perbòliques... i el resultat són tretze Corazón salvaje (WildatHeart, 1990), temes de gran bellesa i emotivitat que i prest arribaría fins a les nostres mans recolzen en fonts una mica alienes al l'excel·lent composició (no la pel·lí­ compositor (el country americà, els ar- cula, que forma part del club deis films pegis de guitarra de Ry Cooder...) i que maleïts impossibles de trobar) per a fan la història molt més lleugera, molt TwinPeaks:FireWalkwithMe(\992), més bella, molt més unitària, molt més, en la qual el compositor es permet el en definitiva... que malauradament a luxe de cantar en qualque tema (A alguns sembla que se'ls ha oblidat, per­ Real Indicación, The Black Dog Rans què és una mica injust que únicament at Night, que no són res de l'altre món Richard Farnsworth (veterà i magní­ però les hi podem perdonar). I més fic actor principal de la història) endavant, Carretera perdida (Los sigui l'únic benficiat amb les Highway, 1996), en la qual tots dos ens tornaven a enlluernar, el direc­ tor amb una història paranoica i al·lucinant, i el compositor ¡DI El riiiTE sense somriure. Buster Keaton |

Buster Keaton va pertànyer, d'alguna que el va acompanyar al llarg de tota Sani Sonet l'escenari d'algun teatre nord-americà, un matrimo­ manera irreal, a la llarga llista de ta­ la seva carrera. ni estava representant la seva lents que van ser descoberts per Mark funció, era l'any 1898. Sennett (Charles Chaplin, Roscoe La seva estrena legítima com a direc­ Joseph Francis Keaton tenia Arburkle "Fatty", Harold Lloyd, Ford tor va arribar de la mà d'una de les uns tres anys per aquella èpo­ Sterling o Gloria Swanson). Vull dir seves pel·lícules més famoses, Sherlock ca i apareixia a l'obra amb els que ni el va descobrir, ni el va instruir Júnior (El modern Sherlock Holmes, seus pares. En caure d'esquena a l'es­ en cap art. Qui sí ho va fer, va ser 1924), i no és casualitat, ja que Keaton cenari, algú va cridar: What a bnster! Roscoe Arburkle "Fatty", alumne de va anar anunciant que no era només « l'escola de Sennett i protagonista de un actor còmic, sinó que també era (Quin cop d'esquena!). Més enda­ vant, aquest crit li valdria el pseudò­ gran quantitat de curts, en què els seus capaç de dirigir les històries que ex­ nim amb què avui seguim recordant- àlies encapçalaven el títol. Van ser pre­ plicava amb cert estil. Si aquest títol lo, Buster Keaton. sentats el 1917 i va començar a tre­ no va suposar una gran recaptació, sí ballar per a ell en la pel·lícula que es­ que es va aconseguir amb The navi- tava rodant, The butcher boy (Fatty, gator (El navegant, 1924). L'èxit li va asesino). Aquest va ser el primer de proporcionar una certa comoditat dinou curtmetratges. dins de la indústria, encara que aques­ tes pel·lícules decauen força, artísti­ Fins l'any 1923 va estar rodant curt­ cament parlant. metratges produïts per Joseph M. Schenck. No hi ha cap dubte sobre el Tot i la bona opinió que es té sobre seu valor com a actor còmic durant El modern Sherlock Holmes entre els aquesta època, però mai va refusar l'o- seus millors fans, personalment m'es­ portuniíat d'intervenir en l'argument timo més el seu següent treball, Seven i, més tard, en la direcció dels seus chances (Les set ocasions, .1925). films. El seu amic "Fatty" ja li havia Fantàstica comèdia en què interpre­ ensenyat algunes tècniques de mun­ ta un ¡ove, a qui el cobrament d'una tatge i elaboració. Però Buster Keaton herència l'obliga a casar-se en vint-i- era un còmic, i aquesta era la faceta quatre hores. Imaginin una església que reportava més beneficis a les sales amb centenars de dones vestides de de cinema. El seu estil no passava de­ núvia desitjant ser l'afortunada. Per sapercebut i el públic assistia a les pro­ desgràcia, és molt possible que últi­ Tothom recordarà "Pamplinas" o jeccions en què l'home que mai som­ mament hagin vist imatges sem­ "Cara de palo", anomenat també l'­ reia, feia riure a tothom; quan no trans­ blants, en sonor i perfecte technico- home que mai riu a tot Espanya. No metia aquell sentiment malencònic lor. El motiu del meu lament, ve pro­ crec que sigui necessari utilitzar pa­ que expressava la seva mirada. vocat pel remake que ha patit la meva raules com aquestes quan parlem d'ell, pel·lícula preferida de tota l'obra ke- però sí reconèixer-les per no prescin­ Amb The three ages (Les tres edats, atoniana. A la cartellera podem veu­ dir dels detalls en la formació de la 1953), va debutar en un llargmetrat- re Chris O'Donnell protagonitzant nostra llengua i la nostra cultura mes ge, paròdia d'Intolerància de Griffith, una versió de Les set ocasions titulada pròxima. dirigida per Eddie Cline, director de aquesta vegada El soltero. Aquest és tots els curts que Keaton havia fet an­ el resultat de produir pel·lícules amb La seva família, procedent del Músic teriorment. No sabem del cert fins a objectes tan poc consistents artística­ Hall, va rebre una oferta per rodar uns quin punt Keaton va poder prendre ment, com el fet de dependre dels ac­ curtmetratges, curiosament del mag­ decisions que pertanyien al director tors i dels resultats de la taquilla. El nat Randolph Hearst'. El seu pare, de les seves pel·lícules, com en aquest jove O'Donnell s'immisceix en la pro­ detractor del nou art, va refusar ini­ primer Uargmetratge, encara que sí ducció (els diners i l'art no acostumen cialment l'oferta -però al final no li està certificat que en va codirigir mol­ a ser una bona combinació) i, encara va quedar més remei- de fer-se amb tes. L'espectador estudiós pot intuir no satisfet del tot, s'enrotlla en algu­ un lloc en la pròspera carrera del ci­ l'essència de Keaton en alguna se­ na entrevista, xerrant sobre les seves nema. El petit Keaton va lamentar qüència. L'innegable és l'autoria, no habilitats interpretatives, els canvis de aquesta primera negativa i va co­ només dels millors gags, sinó també registre que ha sofert en aquest pa­ mençar a interessar-se per la indús­ de la tècnica amb què es duien a ter­ per, i bla bla bla... Sense cap dubte, tria. Els problemes del seu pare amb me i es rodaven. Una preparació ex­ el més interessant d'aquest remake és l'alcohol van fer que abandonés la seva haustiva per a tots ells, nascuda de la la guapíssima Renee Zellweger, que família i se n'anés a cercar fortuna. meticulositat dels seu creador, virtut si hagués substituït a Ruth Dwyer a

No existeix tal cosa com una bona influència, Sr. Gray. Tota influència és immoral. El retrato de Dorian Gray (1945), d'Albert Lewin. "Durant quasi tota la dècada dels anys vint, Keaton va gaudir de llibertat absoluta en les seves pel·lícules. Van ser uns anys daurats per a Vartista,..."

l'obra original de Keaton, qui sap si tor. Amb els grans estudis va apren­ amb els magnífics discursos de aquest s'hauria casat una vegada més. dre una assignatura que tots els grans Groucho, i un dels grans del cinema cineastes han estudiat, com exercir la mut, Charles Chaplin, es negava a La direcció de Buster Keaton sobre direcció, tenir idees i contribuir a mi­ parlar en un film. Aquell mateix any, la pel·lícula, reflecteix l'enginy i bon llorar un film, sense que cap peix gros la Metro va reunir tota la seva arti­ ús que feia dels espais, la forma i al­ se'n temi. lleria per fer The Hollywod Revue of gunes idees brillants, com l'el·lipsi 1929, un resum de la vida i miracles temporal que protagonitza el canet de L'arribada del cinema sonor va sor­ de l'estudi fins aquella època, en for­ la seva estimada, que asseguda a un prendre l'equip de la Metro gravant ma de musical gegant amb figures banc del parc espera que James (B. Spite marriage (El comparasa, 1929). com: John Gilbert, Norma Shearer, Keaton) li declari el seu amor i així, Aquest va ser l'última pel·lícula muda Stan Laurel, Oliver Hardy, Joan espera que t'espera, fins que el canet de Keaton, ja que l'estudi no va po­ Crawford o Lionel Barrymore. Una acaba convertint-se en un ca de la der-se resistir a l'èxit dels talkies i va de les seqüències d'aquest film és con­ mida d'un cavall.

Després de les dues pel·lícules se­ güents, Go west (El rei dels cowboys, 19 25) i Battling Butler (El boxejador, 1926), va rodar l'inoblidable The General (El maquinista de La General, 1926). Es millor el record que es guar­ da d'aquesta pel·lícula, considerada una de les obres clàssiques per ex­ cel·lència del cinema d'humor, que la crítica d'aquell any, que va veure Keaton del cantó dels sudistes i re­ creant en una paròdia la guerra civil americana, no va quedar impassible i va atacar l'actor al témer les seves in­ clinacions polítiques. Val a dir que aquesta no seria l'última crítica que va rebre. La productora va acabar po­ sant fi a la carrera com a director de Keaton pels elevats pressupostos de les seves pel·lícules.

Durant quasi tota la dècada dels anys vint, Keaton va gaudir de llibertat ab­ soluta en les seves pel·lícules. Van ser uns anys daurats per a l'artista, que al veure com el seu antic productor venia el seu contracte a la Metro-Goldwing- Mayer, no va saber dir que no i va cau­ re en mans dels grans estudis2.

The cameraman (L'home de la camera, 1928), va ser el seu primer títol per a la Metro. Va necessitar poc temps per adonar-se del que significava haver signat una contracte d'aquelles carac­ fer una versió amb efectes sonors. Era templada ara amb curiositat: Buster terístiques. Tot i que durant el rodat­ un temps de canvi en què els més lles­ Keaton interpreta, juntament amb ge es va prescindir del guió imposat tos van posar-se de seguida a treba­ Jaques Haley y Marión Daves, amb per l'estudi, apostant per la improvi­ llar amb so. Harold Lloyd és un exem­ impermeable inclòs, el famós tema sació, oficialment Buster Keaton no ple clar de perfecta adaptació, els ger­ Singin'in the rain, igual que a la pel·lí­ apareix ni a la direcció ni com a par- mans Marx, que havien aconseguit cula protagonitzada per Gene Kelly i tícep de l'argument, només com a ac­ molts pocs èxits muts, ara triomfaven Stanley Donen.

Ador els plaers senzills. Són el darrer refugi de la complexitat. El retrato de Donan Gray (1945), d'Albert Lewin "Durant els tres primers anys a la Metro, no hi va haver grans problemes, Keaton es deixava manipular i ellfeia el mateix, tot i que discretament, amb els productors i els supervisors dels rodatges."

La seva primera pel·lícula parlada, Free andEasy {Estrellats, 1930), va ser tot un èxit. Va demostrar que les se­ ves primeres passes al cinema sonor eren encertades, salvant les dificultats que altres no van poder superar.

Durant els tres primers anys a l'estudi, no hi va haver grans problemes, Keaton es deixava manipular i ell feia el ma­ teix, tot i que discretament, amb els productors i els supervisors dels rodat­ ges. Però no tot podia ser tant fàcil, i amb Parim; Bedroom and Bato {Pobre tenorio, 1931), va començar a patir les idees de Larry Weingarten, productor executiu de la Metro, que s'immiscia en el seu treball i portava la seva carre­ ra per un camí espinós. Com al cine­ ma, això no va passar de cop, sinó per episodis. La Metro havia reconegut el seu treball i fins i tot l'havia recom­ pensat amb diners extres pels seus èxits, però els films que va fer a partir d'a­ quest moment, The Sidewalks of New a fer creure que tenia aquesta mena de tres títols, sempre passant sense pena York (Els carrers de Nova York, 1931), problemes. Tot i això, no ens és pos­ ni glòria. El seu amic Charles The Passionate Plumber (L'amant apas­ sible contrastar aquests fets. El que sí Chaplin, que tenia més sort que no sionat, 1932), Speak Easily (Cames de puc assegurar és que aquesta era l'ac­ ell, li va donar un paper a Limelight perfil, 1932) i Whati No Beer? (Volem titud d'un artista, actor i director, en (Candilejas), 1952. A principis dels veure la seva imaginació i les seves ide­ anys 50 també va començar a treba­ es frustradas a mans d'IrvingThalberg, llar a la televisió, i abans de morir el gran executiu de la Metro. 1966 va intervenir a Les aventures de Huckleberry Finn dirigit per Michael Fins aquí brilla l'estrella de Buster Curtiz (1960). Aquesta va ser una Keaton, fins al 1933. És l'únic perí­ més de la gran quantitat de pel·lícu­ ode realment interessant, i l'he deci­ les en què va aparèixer com a secun­ dit abordar, amb el suport de la seva dari, arrossegant el seu rostre envellit ascenció i posterior caiguda, ja que per les pantalles. després de What! No Bear?, la Metro el va acomiadar, després d'enfonsar la De la seva estada a Espanya, se'n va seva carrera i deixar-lo entre papers fer un NO-DO sobre la seva arriba­ cervesa, 1933), tots fruit de la seva re­ de divorci i una cura de l'alcoholis­ da al país. Per últim, cal destacar, com lació amb Larry Weingarten, el van me. La resta de les seves pel·lícules, a anècdota, l'actitud de García Lorca: conduir al fracàs. D'una mancança ar­ en general força mediocres, van ser immersa Espanya en una visió poc tística total, tots semblen retrocedir al­ rodades entre Europa i Nord- profunda de l'art cinematogràfic, po­ guns anys, escapant, òbviament, de l'es­ Amèrica. Per pocs doblers es dedica­ sició en què es trobaven els personat­ til amb què Keaton havia triomfat. va a intervenir allà on el demanaven. ges de les altes esferes culturals, el li­ Va tornar als curts i a algun llargme- terat dedicava un poema surrealista a Durant aquest període van córrer ru­ tratge, però ja sense intervenir en la Buster Keaton. • mors sobre el seu estat psíquic, s'ex­ direcció ni l'argument, confinat a les plicava que patia atacs de demència i peripècies de quatre gags estúpids. 1 Randolph Hearst, magnat interpretat per que havia estat hospitalitzat en algun Orson Welles, a la seva pel·lícula Citizen centre. El seu alcoholisme desmesurat La Metro-Goldwing-Mayer intentà Kane, 1940. i la pressió que els estudis exercien so­ ajudar-lo. En un acte de contrició li ^ Companys com Charles Chaplin o I [arold Lloyd, cl varen advertir sobre bre ell -incloent-hi el famós contrac­ va permetre dirigir i interpretar al­ el terrible error que cometria signant el te pel qual no podia riure— van ajudar guns curts. També va aparèixer a al­ contracte, però Keaton no va escoltar-los i més tard va penedir-se de no haver-ho fer.

Quan un home diu que ha exhaurit la vida, pot estar segur que és la vida la que l'ha exhaurit a ell. El retrato de Dorían Gray (1945), d'Albert Lewin 17 Biüf ïlmngrafía

1889 Neix a Copenhaguen el 3 de febrer. La la:"Vaig tractar d'observar al microsco­ seguir-ho, i sempre fracassarà a l'intent. seva mare, Josefina Nilsson era una cria­ pi la banalitat quotodiana que consti­ 1951 Comença a treballar en el text d' OR­ da sueca, i el seu pare, Jcns Christian, tueix la vida de milers d'habitants d'una DET, de Kaj MUNK. un tarratinent danès. gran ciutat ".L'estiu d'aquest mateix any 1952 El febrer és nomenat director del cine 1890 Es adoptat per una família danesa, els dirigeix 'LA NOVIA DE GLOM- DAGMAR, dc Copenhaguen, càrrec Dreyer, i rep el mateix nom i llinatge del DAL". que acuparà fins a la seva mort. seu pare adoptiu, Cari Theodor Dreyer. 1927 Rodatge de'PASIÓN DE JUANA DE 1953 Estada a Londres.Darrers intents per fer L'any 1939 escriu:" Em recordaven que ARCO", per La Societé Genérale de la pel·lícula sobre Jesús. havia d'estar molt agraït per l'aliment Films:"La meva intenció era descobrir, 1954 Durant l'estiu roda ORDET que rebia i que, naturalment, no tenia rera els decorats de la llegenda, la tragè­ 1955 Al cinema Dagmar s'estrena OR- " HI HA CO­ cap dret a res, ja que quan morí la meva dia humana, i sota l'aurèola, a aquella DET.La pel·lícula és un gran èxit i el 10 mare els havia privat el dret de rebre la de setembre rep el Lleó d'or al festival SES EN LA jove visionària que es digué Joana. Volia pensió que en corresponia". demostrar que fins i tot els herois de la de Venècia. VIDA EN LES 1891 La seva mare mor a l'edat de 35 anys. història son éssers humans". 1962 Al'estiu comença a treballar en el guió QUALS ES 1897 Estudia en el GYMNASIUM DE 1930 Realitza " VAMPYR ". "Amb aquesta de GERTRUD. FRACASSA. FREDERIKSBER, una escola privada pel·lícula vaig voler dur a la pantalla un 1964 Rodatge de GERTRUD, a l'estiu. A fi­ ÉS NECESSA­ d'idees avançades. somni diürn i demostrar que el terror no nals d'any s'estrena a París. La crítica la RI FER MOL­ 1905 Dreyer, que té una infantesa no molt fe­ es troba en les coses que ens envolten, rep de manera indiferent. liç, abandona la casa dels pares adoptius sinó en el nostre subconscient". 1965 Drever comença a treballar en un guió TES VOLTES, i treballa a una oficina de 1932 Es fan les primeres representacions a sobre MEDEA. A DRETA I telègrafs.Freqüenta cercles estudiantils Copenhaguen de "ORDET ", de Kaj 1968 Cari Theodor Dreyer mor el 20 de març ESQUERRA, d'esquerra. Munk.Dreyerassisteixaunad'elles,s'in- a Copenhague , a 1' Hospital de PER DESCO­ 1908 Comença a treballar com a periodista. teressa per 1' obra i comença a escriure Frederiksberg. BRIR A LA FI 1910 El 19 de novembre es casa amb EBBA apunts per un futur guió. LARSEN i tendrán dos fills. 1936 Dreyer es troba sense mitjans econòmics, * Griffith desenvolupa els quatre episodis mit­ ON ES TROBA 1912 A través del periodisme entra en con­ accepta un treball com a periodista en el jançant el muntatge alternat, per reforçar el seu EL CAMÍ tacte amb el món del cinema. Escriu el " BERLINGSKE TIDENDE ".Escriu paral·lelisme simbòlic.La pel·lícula començava VERTADER. I primer guió, LA HIJA DEL CERVE­ crítiques cinematogràfiques, i durant amb un tema modern per després analitzar l'èpo­ AQUEST CERO, que es roda immediatament. quatre anys manté una secció de cròni­ ca de Babilonia, a continuació passava a la vida CAMÍ ÉS TOT 1913 Comença a treballar a la NORDISK ca judicial. de Crist, tomava a l'època moderna per després FILMS KOMPAGNI, productora da­ 1937 El 20 de juliol mor a Copenhaguen passar a la matança dels bugonots, etc... RECTE." nesa de pel·lícules. Marie Dreyer, mare adoptiva de Cari 1918 Realitza la seva primera pel·lícula, EL Theodor.Naturalment el cineasta es FILMOGRAFIA COM A DIRECTOR Cari Th. Dreyer PRESIDENTE. "Vaig fer aquest film nega a assistir als funerals. 1919 PRAESIDENTEN(Presidente) una mica a la manera d'estudi i d'expe­ 1940 Es publica el llibre de EBBE NEER- 1920 PRASTANKAN (La viuda del Pastor) riència. Allò que m'atreia era el Flash- GAARD," El trabajo de un cineasta: Cari 1921 BLADE AF SATANS BOG (Páginas Back, que aleshores era una cosa Th. Dreyer y sus dieciseisfilms". del libro de Satán) nova". Apareix la idea de la intolerància, 1942 Drevcr realitza el curtmetratge LA 1922 DIEGEZEICHNETEN (Los deshe­ que serà una constant en els propers AYUDA A LA MADRES. Comença redados) DER VAR ENGANG (Erase films.Aquest mateix any, veu INTO­ a traballar enelguiódeDIESI RAE. Serà una vez) LERANCIA de Griffith, que li causa prodüítperla Palladium, ja que laNOR- 1924 MICHAEL una gran impressió. DISK es retira del projecta al darrer mo­ 1925 DU SKAL AERE DIN HUSTRU (El 1919 Dirigeix PAGINAS DEL LIBRO DE ment. amo de la casa/honrarás a tu mujer) SATAN, on es nota la influència de 1943 El 13 de novembre s'estrena a 1926 GLOMDALSBRUDEN (La novia de Griffith, igual que INTOLERAN­ Copenhaguen DIES IRAE. Mal rebut Glomdal) CIA*, la pel·lícula està estructurada en per la crítica especialitzada i aclamat pel 1928 LA PASSION DE JEANNE D'ARC quatre episodis:"Vida de Jesús", públic cuit. Deixa Dinamarca i es tras­ (La Pasión de Juan de Arco) "Inquisició a Espanya", "Maria llada a Suècia, firmant un contracte amb 1932 VAMPYR (La bruja vampiro) Antonieta" i "La Revolució a Finlàndia". la Svenks Filmindustri. 1942 MODREHJAELPEN (La ayuda a las Estructuralment hi ha una diferència 1944 A Estocolm roda DOS PERSO- madres) Curtmetratge respecte al Nord-americà: Griffith mes­ NAS.Treballa en un guió titulat POR 1943 VREDENS DAG (Dies Irae) cla les quatre històries, mentre que QUÉ ASESINO. 1945 TWA MANNISKOR (Dos personas) Dreyer les tracta per separat. Comença 1945 Estrena a Estocolm de DOS PERSO­ 1946 VANDET PA LANDETf Agua de la a treballar de manera especial amb els NAS, la pel·lícula és un fracàs abso- Tierra) inacabada. actors. Abandona la Nordisk. lut.Poc després d'esser alliberada 1947 LANDSBYKIRKEN (La iglesia del 1920 Realitza per la Svenks Filmindustri 'LA Dinamarca, el mes de maig torna a pueblo) curtmetratge VIDA DEL PASTOR Copenhaguen. KAMPEN MOD KRAEFTEN (La 1921 Roda a Berlín per la Primusfilm, "LOS 1946 Comença una col·laboració, que durarà lucha contra el cáncer) Curtmetratge DESHEREDADOS" deu anys, com a guionista i realitzador 1948 DE NAADEFAERGEN (Cogieron el 1922 Dirigeix a Dinamarca, per la Sophus a la productora DANSK KULTUR- transbordador) Curtmetratge Madsen, "ERASE UNA VEZ" FILM.També amb una productora 1949 THORVALDSEN curtmetratge 1924 Realitza per Erich Pommer "MIKA- Britànica sorgeix el projecte de filmar 1950 STORSTROMBROEN( El puente de EL"a Berlin.En aquesta pel·lícula una pel·lícula sobre Maria Estuardo, Storstrom) Curtmetratge Dreyer utilitza dc manera molt especial però la productora Anglesa abandonarà 1954 ET SLOT I ET SLOT ( Un castillo els primers plans, per donar una expres­ el projecte. dentro de un castillo) curtmetratge sió més intensa al rostre dels actors. 1948 Durant dos mesos viu al EUA. 1955 ORDET (La palabra) 1925 Rodatge d'EL AMO DE LA CASA, 1949 El seu vell projecte de dirigir una pel·lí­ 1964 GERTRUD. per la productora danesa Palladium, cula sobre Jesús de Natzaret es veu frus- Dreyer digué sobre aquesta pel.lícu- trat.Fins a l'any 1953 Lluitarà per acon­ * Article ja publicat al número 26 de T. M. 18 Teu Hveryi entre el conill í el Íleo |

rcderic "Tex" Bean Avery da, faria tremolar l'hegemonia fíliquE 1 Segui iïí• rey va néixer a Texas el 26 de Disney amb la creació de tota una febrer de 1908. Amb 20 família de personatges i un estil que anys, començà a aprendre es distingirien per una successió de l'ofici d'animador de la mà gags a una velocitat d'autèntic verti­ de Walter Lantz, aleshores gen per a l'època i uns caràcters i director del departament guions en què no hi hauria lloc pel d'animació de la Universal i que és sentimentalisme ni la cursileria. El recordat, sobretot, pel personatge més famós seria, sense cap dubte, d'El Pájaro Loco. Bugs Bunny. Els seus companys, El Pato Lucas (Duffy Duck), Elmer L'any 1935, ja per compte de la Gruñón, Porky i tots els altres no es Warner, i juntament amb altres ani­ quedarien gaire enrere. madors de la casa, formaren el mí­ tic Termite Terrace, grup que, per jnmera vega- Es tractava d'una banda d'autèn­ tics neurastènics d'aparença animal (exceptuant el bo d'Elmer) que, ben al con­ trari de l'estil infantiloi- de i amb moralina de la factoria Disney, preferien la velocitat, labogeria, les trans­ formacions impossibles i la insolencia (fins i tot interrom­ pien els crèdits per dirigir-se al públic o als seus creadors).

Sense cap dubte, el caràcter d'a­ quests personatges i les seves re­ lacions, no només anaven adreçats a un públic més adult que la ma­ joria de produccions en dibuixos animats, tot i que els seus guions ma­ gistrals (obra sobretot de Ghuck Jones, Fritz Freeleng i Bob MacKimson) permetien les dobles lectures subtils i podien ser vists pels infants sense problemes, sinó que en films de només sis minuts (Avery i la Warner re­ alitzaren dues sèries d'ani­ mació, que tots coneixem bé per ser ben habituals de la televisió: les "Merrie Melodies", en color, i "Looney Tunes", en blanc i negre) reflectien, millor que ningú fins aleshores , i d'una manera ben irònica, la nova re­ alitat d'un món industrialitzat en què era mes fàcil trobar-se amb la venjança, l'odi, la violència i la ran­ cúnia que no amb els contes de fades que dominaven les pantalles. En "El Pato Lucas (Duffy Duck), Elmer Gruñón, Porky i tots els altres eren d'una banda d'autèntics neurastènics d'aparença animal (exceptuant el bo d'Ehner) que, ben al contrari de l'estil infantiloide i amb moralina de la factoria Disney, preferien la velocitat, la bogeria, les transformacions impossibles i la insolencia..."

nombroses ocasions es feien referèn­ ple, el gat Fèlix , Krazv Kat o el pro­ cies insolents a personatges públics i pi Mickey Mouse, i Avery, com ja de la política mundial, i tenien, tot i hem comentat , demostrà de sobres el seu carácter comercial, un regust la capacitat de crear personatges uni­ que avui en diríem underground que versals i immortals a la Warner. Però ha influït en moltíssims creadors de a la Metro, on comptà, sembla ser, les generacions posteriors. amb una llibertat gairebé absoluta que no va disposar a la Warner ( i que fou la causa principal del seu El debut de Bugs Bunny va ser es­ adéu a Bugs Bunny i companyia) pectacular i deixà bocabadat el públic va aportar una revolució al con­ de l'època. Fou al film A Wild Haré i cepte dels personatges de dibui­ l'Elmer, que buscava conills per caçar- xos animats. Screw Squirrel és los, era martiritzat (amb una crueltat potser el primer cas d' inusitada) pel que seria el més famós un personatge de tots... Poc a poc anirien incorpo­ amb un futur rant-se la resta de personatges creats prometedor pel propi Avery i, fins i tot, els que que (després no ho foren heretaren el seu estil, en d'haver pro­ gran mesura. Es pot dir que tota la tagonitzat tan producció animada de la Warner, fins sols cinc carto- arribar a YSpaceJam dels anys 90, por­ ons) és assassinat pel seu au­ ta l'inconfusible segell de Tex Avery. tor. De fet aquesta mort és el punt de Com a curiositat, diguem que Bugs partida de Lonsome Lenni (1946). Bunny parlava amb un accent no­ vaiorquès de Brooklyn, en oposició de L'any 1952 Tex Avery deixa la Metro la resta de personatges Warner, que Tampoc és estrany veure com els seus per a retornar-hi el 1953, però les pro­ solen tenir accents del Sud, i que, qui personatges van mutant de manera duccions d'ençà d'aquesta data no as­ li atorgà la seva veu, fou Mel Blanc, deliberada a cada un dels films, o com soliran la qualitat de les seves edats qui no només posà la veu d'altres per­ d'altres ben susceptibles d'erigir-se en d'or, tant a la Warner com a la ma­ sonatges Warner sinó també d'altres estrelles apareixen un sol cop. A Blitz teixa Metro. Aquí els estudis d'ani­ productores. Ell era la veu de Pablo Wolf (1942) fa una revisió del conte mació seran tancats l'any 1957; Avery Mármol. d'Els tres porquets que és un al·legat hi haurà realitzat l'escarrufadora xi­ antinazi. Aquí apareixerà per prime­ fra de seixanta-cinc films. ra vegada el personatge del Llop, un L'any 1942 Avery deixà la Warner, fracassat nat que serà una constant a després d'haver-li deixat una veta la filmografia averyniana de la MGM. Tex Avery morí l'any 1980, no sense inesgotable amb els seus personatges, Dumb-hounded serà la primera apari­ abans haver escrit, en lletres d'or, una i entrà a treballar per a la Metro. Allà ció de Droppy, l'etern antagonista del de les més importants, entranyables i es feu càrrec de Tom i Jerry, que ha- Llop, qui en aquest cas es un pròfug també descarades i revolucionàries vian estat creats per Hanna i Barbera, de Sing Sing. Del mateix any, i molt pàgines del cinema d'animació. • i que guanyaren en sadisme i violèn­ remarcable, és Red Hot Rïdïng Hood, cia amb l'aportació d'Avery. I poc paròdia de la Caputxeta Vermella en després creà una nova família, en el què l'àvia es una nimfòmana i el Llop si de la Metro, de personatges potser acaba per suïcidar-se, per a escàndol no tan coneguts a Europa, però que dels crítics i censors de l'època. avantatjarien a tot el que s'havia fet en violència i sensualitat. I és que és a propòsit dels personatges que des­ Punt i a part mereixen les dones. taca la increïble originalitat de Tex Transpirant sensualitat, prototípi­ Avery. Ja des dels primers temps, tant ques del glamur hollvwoodenc, el seu al còmic com a l'animació, els estu­ paper serà sempre, també, ben típic: dis i les editorials sempre van cercar Víctimes del segrest i l'extorsió per la creació de personatges amb prou part del dolent de la pel·lícula, objec­ força per tal de pretextar una sèrie in­ tes sexuals sense, en la majoria dels definida. Això ja passà amb, per exem­ casos, un caràcter propi personal.

Si pogués tornar a ser jove, faria qualsevol cosa en el món, excepte aixecar-me prest, fer exercici o ser respectable. El retrato de Dorian Gray (1945), d'Albert Lewin. 20 Secundaris de pel·lícula (o quan Dijous Sant erapromíscuament divendres)

entre la nostra admirada Una experiència interessant, tot s'ha què vaig treballar, per guanyar-me les i ierra Elena Ortega (tot un de dir, si tens un director com Jaume garrofes, de pallasso («august de soi- misteri) anava de guio­ Vidal: exigent, cruel, castrista, insis- rée», per ser exacte) en el Circ Atlas nistes, en el més pervers dels germans Tonetti a Cadis. Es clar sentit de l'expressió, des que jo vaig ser pallasso de finals dels d'Scott Fitzgerald a cinquanta, en plena època dura del William Faulkner; men­ franquisme, i ara ja hem passat un tre l'adorable i patrici Manel-Claudi mil·lenni... i jo sense assabentar-me! Santos explorava el món màgic (bo­ Cony, que és de fugissera la vida! nes nines o «nines bones» incloses) dels secundaris de tota època i lle­ Dijous Sant semblava una pel·lícula im­ genda, des de Sidney Greenstreet a possible: avui, el guió de Manel-Claudi Elisha Cook, per recordar uns exem­ Santos experimentava (designi dels déus ples de memòria -de la meva mala totpoderosos?) canvis d'eucaristia, mal memòria... Bé, deia, mentre tot això du si'ede que pateixen fins i tot els grans succeïa allà pels temps protohistòrics guionistes des de Faulkner a Capote. El i vidalians de Temps Moderns, jo em tent i persistent, barrinador, malso- dia després, Figuera i jo no sabíem exac­ dedicava a posar en pràctica els con­ frit, pencaire, vampíric... i que no et tament el paper a interpretar, si una sor­ sells poètics de l'amic Baudelaire: deixa viure -ni respirar, que és la pas­ tida de lluna a Llucalcari, si una pro­ sa prèvia- fins que la màgia s'ha trans­ cessó a Sineu o si una disbauxa a Casa «Et la bi'ere et l'alcóve en format definitivament en imatges en Elena de Borges (encara que tengui de­ blasphemes fe'condes blanc i negre. bilitat per Bioy Casares) amb Villalonga nous ojfrent tour à tour, d'espectador. Però el dia següent Vicenç comme deux bonnes sceurs, I més interessant, encara, si t'acom­ Matas quedava penjat, cul enlaire, de la de terriblesplaisirs et d'ajfreuses panya a la tasca interpretativa un filò­ gma de filmatge (por fin o home foi de­ douceurs» sof i poeta, predicador d'impossibles, capitado, diu Celso Emilio Ferreiro) i no venjador de «fembres maltractades» i es podia continuar el rodatge per lesió o sigui, amb permís de Laughton i somniador de truites literàries («lesplus greu del santificat prepuci de sant Huston, em dedicava a fer d'actor (se­ belles ceuvres des hommes sont obstinément Pancraci. I, finalment, el productor del cundari, alabat sia Déu Pare i Esperit douloureuses»), com és Antoni Figuera. film, Xavier Flores, home misteriós per Sant de mes de Maria) a la pel·lícula Interpretar no és fàcil, perquè no es trac­ excel·lència, es va jugar a una taverna Dijous Sant. No vos ha de sorprendre, ta d'imitar la gallina degollada de la portuària de Xangai els quatre quartos infància, com feia-i ho confessava sen­ que quedaven de la producció i mai més se avergonyir-se'n-l'actor teatral Carlos se n'ha sabut... Lemos a l'obra Otel·lo, és clar que no. Figuera tenia un model interpretatiu, Així va ser el rodatge de Dijous Sant. el d'Henry Fonda (per a mi, i vostès em I, quan tothom s'imaginava que seria perdonaran, un actor sense sentiments: una més dc Ics pel·lícules fantasmes immutable, incommovible, de rostre de Vidal, el film s'estrena i té èxit. En amb accent circumflex), però ell no és Figuera i jo, sabeu?, hem tengut l'o­ Fonda, sinó Figuera, ja que la seva ima­ ferta d'un contracte per intervenir a ginació literària desbordant -com els Hollywood. Però l'hem desestimada, rius de Babilonia en permanent estat l'oferta, perquè el tercer actor secun­ d'orgasme- li permet confondre els lí­ dari havia de ser Antonio Banderas... mits, no saber on comença la vida, on fotre, això sí que no! la literatura, on el cinema, on la mort... i tot en ell és humanitat consubstan­ I els actors de veritat del film -Enric ciada i consubstancial. Garcia, Pere Martorell, Caterina Alorda i Pilar Calatayud, entre d'al­ així, que parli de taüts, d'alcoves, de L'experiència d'actor secundari -bé, tres- ens miren ara bocabadats per­ blasfèmies, de plaers terribles amb pa­ bé, ja m'enteneu: la nostra actuació més què hem fet carrera. raules baudelairianes. Fer cine, i més que de secundari va ser de fossa co­ com actor secundari, és entrar dins la muna en cementeri de disbauxes per­ Bé, això és Dijous sant: un deliciós matèria dels somnis de què està fet el dudes i irrecuperables: cuifedo Cielpo- desgavell... perquè, com diria Shclley, mateix cel·luloide i, en conseqüència, vere e bella— va ser, per què no dir-ho?, visitar la superfície invisible de més una de les més curioses i sorprenents 'tis the tempestuous loveliness enllà la pantalla de projecció. de la meva vida. Semblant a l'època en of te

Si pogués tornar a ser jove, faria qualsevol cosa en el món, excepte aixecar-me prest, fer exercici o ser respectable. El retrato de Dorian Gray (1945), d'Albert Lewin L'Illa Robert Creeley Roben Creeley Format 125 x 185 mm 216 pàgines Sant Antoni a flrtà Preu 2.100 ptes • Imatges d'una festa Format 220 x 205 mm LíllF 176 pàgines Preu 3.500 ptes

iïlúsica, femení singular Isabel Rosselló Format 170 x 240 mm 342 pàgines Fortunio Bonanoua Preu 3.900 ptes lli Un home de llegenda FORTUNIO BONANOVA C. Aguiló/JA. Mendiola Un /lome de llegenda Format 230 x 210 mm 102 pàgines Preu 3.000 ptes

Cuba: una asignatura pendiente Radal Batle Reynaldo González Les notes d'un Rector Format 125 x 185 mm Joana Maria Roque Format 125 x 185 mm 262 pàgines 96 pàgines Preu 1.500 ptes Preu 1.900 ptes

DICIO Antoni Torrandell, 17 Fn upnflfl a les 07350 Binissalem Tel. 971 870 348 Fax 971 870 591 illors llihïenei E-mail: [email protected] 22 Coses de cine

faz Assaig sobre la multiplicitat de lectures el seu fill. El jove és gai i està ena­ morat de l'amitger de la finca, tot i que pot tenir una historia. que sa mare no ho sap. L'amitger és del Ku Klux Klan i es dedica a cre­ Argument original: mar negres els dies que té lliure. Per Una viuda està a punt de morir. El seu desig més gran és que el fill es casi i li una badada amb la benzina, crema doni un nét. El jove és gai, però sa mare no ho sap. Decideix donar a sa mare l'al·lot. La mare ho descobreix tot i una alegria i parla amb una amiga perquè es faci passar per la seva novia. La s'enamora de l'amitger. Es casen i són mare mor feliç i contenta. El fill s'enamora de l'al'Iota i es casa amb ella. molt desgraciats.

• Versió Priscila, reiría del • Versió WoodyAllen, deies desert: divertides: Una viuda està a punt de Una viuda està a punt de morir. El seu desig més morir. El seu desig més gran és que el fill es casi gran és anar a Disney- i li doni un nét. El jove és landia amb patinet. El gai, però sa mare no ho problema és que li falta una sap. Decideix donar a sa cama i no es pot impulsar. mare una alegria i parla El fill decideix dur-la amb amb un amic perquè es cotxe. S'equivoquen de vesteixi de dona i es faci camí i compareixen enmig passar per la seva novia. d'una manifestació de tre­ La mare mor feliç i con­ balladors del metall. Els tenta pensant que el seu sindicalistes pensen que és fill té una novia formal. una infiltrada de la patro­ L'amic del fill s'opera i es nal i l'agafen com a ostat­ casen. ge. El fill es dóna a la be­ guda i acaba en una cafe­ • Versió Walt Disney: teria de carretera, on Una viuda està a punt de coneix Mol·ly, una cam­ morir. Canten una cançó. brera de cent cinquanta El seu desig més gran és quilos. S'hi casa i mor es­ que el fill es casi i li doni clafat la nit de noces. un nét. Canten una cançó. El jove és gai, però sa mare • Versió WoodyAllen, deies no ho sap. Canten una serioses: cançó. Decideix matar-la Una viuda està a punt de d'un disgust i s'enrotlla morir. Es mor i la resta de amb un de quaranta anys. la pel·lícula és en blanc i Canten una cançó. La negre, amb la mare que mare contraataca i es tira el quaran- Nota: si s'hi afegissin cançons, la ver­ parla de coses serioses amb la Mort. tí. Canten una cançó. El fill mor, per sió passaria a denominar-se West Side marico, i la mare i el quadragenari es Story. • Versió Almodóvar. casen i viuen feliços durant molts Una viuda està a punt de morir. El seu d'anys. Canten una cançó. • Versió La matanza de Texas: desig més gran és que el fill es casi i li Una viuda està a punt de morir. El seu doni un nét. El jove és gai, però sa • Versió Romeo i Julieta: desig més gran és que el fill es casi i li mare no ho sap. Vol donar-li una ale­ Una viuda està a punt de morir. El doni un nét. El jove només la suporta­ gria i parla amb un amic perquè es ves­ seu desig més gran és que el fill es casi va pels doblers. Decideix matar-la i la teixi de dona i es faci passar per la seva i li doni un nét. El jove és gai, però mata amb una serra mecànica. Després novia. La mare sospita (l'amic oblida sa mare no ho sap. Decideix matar- es refugia en una cabana del bosc i mata afaitar-se el bigot) i decideix seguir- la d'un disgust i s'enrotlla amb un de cinc o sis al·lotes lleugeres de roba. los. Per passar desapercebuda, simula quaranta anys. La mare contraataca i la seva mort, es fa passar per travesti i cs tira el quarantí. El fill se suïcida. • Versió Un tramvia anomenat Desig: participa en un espectacle de transfor­ La mare se suïcida. El quadragenari Una viuda del sud està a punt de mo­ misme. Es converteix en la reina de la se suïcida. rir. El seu desig més gran és tirar-se nit imitant Betty Misiego i inicia gi-

Una bona influència és la pitjor influència de totes. El retrato de Dorian Gray (1945), d'Albert Lewin. Coses de cine

res per Espanya i Japó. A Yokohama medecines. La mare sospita i pensa misto s'encén. Un home borni arri­ s'enamora d'un industrial japonès que Abans morta que amb un fill maricó. ba. Un gegant diu coses rares. La viu­ resulta ser qui va introduir (i mai tan Diu que ja està bé i deixa de prendre da menja pastís i pren cafè. Una fo- ben dit) el seu fill en el món de l'ho­ les medecines. Mor i el fill abandona gonada de llum. Arriba un circ a la mosexualitat. Ofesa, mata l'industrial, el mecenes. Només em volia pels do­ ciutat. Una apagada de llum. La viu­ cosa que fa perquè sembli que s'ha fet blers, diu el mecenes abans de llevar- da s'asseu al piano, plorant. Es veu un l'harakiri, i torna a Espanya després de se la vida. A la darrera escena (com a ocell. L'home borni pren cafè en el fer-se l'estètica. S'assabenta que el seu totes les pel·lícules italianes) es veu la saló de la viuda. El piano apreix en el fill ha obert un club i hi demana fei­ pluja i el fill, caminant pel carrer, amb riu, embolicat amb plàstic, i amb una na. L'al·lot la contracta, sense sospitar una maleta vella fermada amb un cor­ lletra sota una tecla. Arriba un agent res, ja que pensa que un transvestit ja­ dill. FINE. de l'FBI. El pallasso del circ apareix ponès donarà categoria a l'espectacle. assassinat, asfixiat amb la seva perru­ Després d'un mes d'èxit i enmig d'u­ • Versió Thelma i Louise: ca. L'agent de l'FBI s'enamora d'una na cançó de Marisol, sa mare ho con­ Una viuda està a punt de morir. Com professora de l'escola. Desapareix el fessa tot. L'amic del bigot mata el fill que ni el marit ni el fill han deixat microones de la cafeteria. El gegant i es casa amb la mare. mai que sortís de ca seva, decideix fu­ menja pastís amb la mestra. La viu­ gir. El fill la persegueix pels EUA i da desapareix. Desapareix el cafè. • Versió Destape: tots tenen moltes aventures i emo­ Apareix la viuda, que ha perdut la Una viuda està a punt de morir. El cions. Al final, la mare puja a una ala memòria. La mestra té una visió, en seu desig més gran és que el fill es casi delta i es llança per un barranc. la qual una fitxa de dòmino diu Els i li doni un nét. El jove és gai, sa mare microones no són el que semblen. S'acaba ho sospita i contracta Ozores perquè • Versió David Lynch: el capítol, que ha batut tots els rè­ faci de psicòleg. Després de mostrar- Una viuda està a punt de morir. Un cords d'audiència. • li un seguit d'al·lotes en roba interior, el fill decideix provar i s'enrotlla amb la dona d'Ozores. Ozores s'enrotlla amb la mare de l'al·lot. Les dues pa­ relles es casen.

• Versió Francisco Franco: Una viuda està a punt de morir. El seu desig més gran és que el fill es casi i li doni un nét. El jove és gai i mor afusellat.

• Versió Estrenos TV: Una viuda està més sana que una rosa. Arriba a un hospital a donar sang i, per error, l'operen de pròstata i agafa una infecció mortal. El seu fill, des­ prés de dos intents de suïcidi, trenca amb la novia i només troba conhort en aquell veïnat tan simpàtic que de petit l'asseia en els genolls i li feia pes­ sigolles. Sa mare mor, el jove se suï­ cida i detenen el veïnat per abusos deshonestos.

• Versió Cinema Verité: Una viuda molt pobra, molt pobra està a punt de morir. No té doblers per a medecines i el seu fill no té més remei que prostituir-se per aconse­ guir-los. Coneix un mecenes ric i co­ mencen a arribar els doblers per a les

Algú s'ha suïcidat per amor a tu. M'hauria agradat conèixer l'experiència. Les dones que m'han admirat, han insistit totes a viure molt de temps després que deixassin d'interessar-me. El retrato de Dorian Gray (1945), d'Albert Lewin. 24 Ularner Bros

nys 10: Formada durant cis a la productora amb Don Juan i Robinson, lladregot astut que sembla aquesta dècada, la Warner Los amores de Manon d'Alan escapat de qualsevol film negre de la Bros, va ser l'invent de qua­ Crosland. També fitxa Ernst Lubitch, casa. Els anys que varen seguir fins al tre germans: Jack, Albert, que farà cinc films per a la Warner. final -fins i tot abans- de la Segona Sam i Harry Warner, quatre • 1927. El màxim invent de la Guerra Mundial varen ser de prospe­ tycoons clàssics d'origen jueu, Warner serà el cine sonor: El cantor ritat per a la Warner. els quals havien començat de Jazz d'Alan Crosland serà la in­ • 1942: Casablanca de Michael Curtiz. des de baix, a la incipient indústria, versió més important fins aleshores la primera dècada del segle. (500.000 dòlars de l'època), si bé tam­ Anys 50: Plena de mutacions tec­ • 1920. Hal Willis, que a partir de bé és cert que va obtenir beneficis mi­ nològiques i pel·lícules de diferent 1933 serà l'encarregat de producció, lionaris en pocs mesos (2'5 milions), signe (biografies, per exemple: The començarà la seva llarga col·laboració tot i que només projectava en les po­ Eddie Cantor Story o The Court amb la productora. ques sales condicionades. Martial of Billy Mitchell): ' 1953. Apareix el cine en 3-D, el Anys 20: Haurà de ser, però, en la Anys 30: Parlar de la Warner Bros. cine tridimensional, en relleu, de la dècada boja del jazz quan la Warner és parlar del Cine Negre i social de la mà d'un antic periodista i guionista, Depressió, alhora que de l'únic estu­ Milton Gunzburg, amb La carga de di roosveltià de Hollywood. Va pro­ los jinetes indios de Gordon Douglas. duir alguns dels títols més populars • 1954. James Dean protagonitza^/ de la història del cine: Hampa dorada este del Edén d'Elia Kazan, al qual se­ i Soy un fugitivo de Mervyn Le Roy, guiran Rebelde sin causa (1955) de <9 La calle 42 de Lloyd Bacon i Busby Nicholas Ray i Gigante (1956) de Berkeley o Robin de los bosques de George Stevens. 1 Michael Curtiz i William Keighley, -També és l'any de Crimen perfecto per posar alguns exemples. d'Alfred Hitchcock i Ha nacido una • "L'estil Warner consiteix a tocar la pi­ lota i correr, individus ben vestits, dinà• mics, combinats amb un toc de senti­ mentalisme, però una base d'honestedat. L'exposició és pròxima, senzilla, plana, sense versions dels llocs, només els llocs." Ethan Mordden. WARNER BROS.SUPREME TRIUMPH • Gèneres típics de la Warner: -Cine de gàngsters, policíac i "negre": AL JOLSON d'El enemigo publico n°l a El sueño eter­ no, passant per Contra el imperio del %?JAZZ Singer crimen i Al rojo vivo. —Films de contingut social, fins i tot rei­ començarà l'ascensió cap als cims de vindicatiu (anys de la Depressió i New estrella de George Cukor. la indústria. Deal): des de Sed de escándalos Confessions • 1956. Falso culpable de Hitchcock i • 1923. Es donen les passes necessà­ of a Nazi Spy, passant per Furia. Moby Dick de John Huston. ries per constituir l'empresa com serà -Films musicals, d'aventures i wes- -Després de l'èxit de la sèrie Cheyenne, en el futur, amb el nom queja no aban­ terns: El sueño de una noche de verano, la Warner Bros. comença a produir donarà: Warner Brothers (Bros.). La carga de la brigada ligera i Dodge directament per a la televisió. Serials -Es l'any dels primers èxits cinema­ City, per exemple. com Maverick o Coit 45 seran, des togràfics: un musical amb pretensions -Melodrames: Jezabel, La carta, El d'aleshores, noves marques de la casa. com The Gold Diggers de Grant manantial,... • 1959. Historia de una monja, dc Fred Carpenter, antecedent de les • 1940. En el terreny dels dibuixos Zinneman. Vampiresas dels primers trenta; i les animats, la gran creació de la Warner pel·lícules de Rin-Tin-Tin (1923- és la versió definitiva de Bugs Bunny, 1967: La companyia canadenca Seven 1932, amb quatre títols per any), fins símbol de l'estudi i una de les majors Arts Ltd. compra la Warner Bros., a la mort del ca prodigiós. criatures de l'animació mundial. Amb més pels seus actius -sobretot l'edifi­ • 1924. La Warner fitxa John el temps, Bugs Bunny adquireix els ci Burkanki els edificis de Nova York- Barrymore per protagonitzar Beau trets d'un personatge humà més de i les seves pel·lícules -el fons històric Brummell de Harry Beaumont; l'ac­ l'estudi, una estranya mescla entre la de títols— que no per la capacitat real tor proporcionarà els màxims benefi­ insolència de Cagney i la duresa de de la productora de fer noves ficcions.

Preferesc les persones als principis. Una persona sense principis és millor que qualsevol altra cosa en el món. El retrato de Dorian Gray (1945), d'Albert Lewin "L'estil Warner consiteix a tocar la pilota i córrer, individus ben vestits, dinàmics, 25 combinats amb un toc de sentimentalisme, però una base d'honestedat. L'exposició és pròxima, senzilla, plana, sense versions dels llocs, només els llocs." Ethan Mordden.

És el finald'u n nou capítol en la histò­ Eli Wallach (Nova York, 1915) ria de l'entreteniment, que havia co­ Red Buttons (1919) mençat a tancar-se l'any 1948. Jacques Sernas (Kaunas, Lituània 1925) PaulNewman (ShakerHaights, Ohio ALGUNS DIRECTORS 1925) WARNER: Steve Reeves (Glasgow, Montana 1926) Alan Crosland Warren Beaty (Richmond, Virginia Alfred Green 1937) Alfred Hitchcock Anatole Litvak Archie L. Mayo ALGUNS ACTORS Busby Berkeley WARNER: Edmond Goulding Elia Kazan Sidney Greenstreet (Sandwich, Ernst Lubitch Anglaterra 1879-Los Angeles 1954) Fred Zinnemann Claude Raines (Londres, Anglaterra, Fritz Lang 1889-Laconia, New Hampshire, 1967) Gordon Douglas Adolphe Menjou (Pittsburgh, Pen- Grant Carpenter nsylvania 1890-Los Angeles 1963) Harry Beaumont Joe E. Brown (Holgate, Ohio, 1892- Howard Hawks Los Angeles, Califòrnia, 1973) John Huston Edward G. Robinson (Bucarest, Joshua Logan Romania, 1893-Los Angeles, Cali- Lloyd Bacon fòrnia,1973) Marc Connelly Paul Muni (Lemberg, Austria- ALGUNES ACTRIUS Max Reinhardt Hongria, 1897-Santa Bàrbara, Cali­ WARNER: Mervyn Le Roy fòrnia, 1967) Michael Curtiz Humphrey Bogart (Nova York 1899- Louise Fazenda (Lafayette, Indiana Nicholas Ray 1957) 1889-Los Angeles 1962) Otto Preminger James Cagney (Nova York, 1899- Irene Rich (Nova York,1891-1988) Raoul Walsh Stanfordville, Nova York, 1986) Bette Davis (LoweU, Massachussets, Roy del Ruth Dick Powell (Muntainview, Arkan­ 1908-1989) Vincent Sherman sas, 1904- Los Angeles, Califòrnia, Ann Sheridan (Dentón, Texas, 1915- W.S. van Dyke 1963) Los Angeles, Califòrnia, 1967) William Dieterle Henry Fonda (Grand Island, Nebras­ Audrey Hepburn (Brussel·les, William Keighley ka 1905-Los Angeles 1982) Bèlgica 1929-1993) William WeUman Ray Milland (Neath, País de Gal·les Natalie Wood (San Fancisco 1938- William Wyler 1905-Torrance, Califòrnia 1986) 1981) Robert Cummings (Joplin,Missouri Claire Trevor (Nova York, 1909) 1908-1990) Jane Wyman (Saintjoseph, Missouri, Errol Flynn (Hobart, Austràlia, 1914) ' 1909-Los Angeles, Califòrnia, 1959) Olivia de Havilland (Tòquio, Japó, Jack Hawkins (Londres, Anglaterra 1916) 1910-1973) Lauren Bacall (Nova York 1924) Anthony Quayle (Ainsdale, Angla­ Virginia Mayo (Saint Louis, Missou­ terra 1913-1989) ri 1929) Peter Finch (Londres, Anglaterra Vera Miles (Boise City, 1929) 1916-Los Angeles 1977) Carrol Baker (Johnstown, Stanley Baker (Ferndale, País de Pennsylvania 1931) Gal·les 1927-Màlaga, Andalusia Sylva Koscina (Zàgreb, Croacia 1933) 1976) Jean Collins (Lndres, Anglaterra 1933) James Dean (Marión, Indiana 1931- Rosanna Podcstà (Trípoli, Líbia 1934) Carretera de Salina, Califòrnia 1955) Robert Douglas (Bletchy, Anglaterra 1909)

L'única diferència entre un capritx i una passió eterna és que el capritx dura un poc més. El retrato de Dorian Gray (1945), d'Albert Lewin. CINEMA A SA NOSTRA Les pel·lícules del mes d'abril ELS GRANS ESTUDIS DE HOLLYWOOD. WARNER BROS.

A les 18:00 hores Guió: Elia Kazan • Dia 5 d'abril Fotografia: H. Wexler EL SUEÑO ETERNO Muntatge: (VOSE) D. Alien Música: M. Hadjidakis Durada: 174 minuts Intèrprets: Stathis Giallelis, Frank Wolff, Harry Davis, Elena Karam, Gregory Rozakis, Lou Antonio. segons la novel·la High Sierra, de William R. Burnett Fotografia: Dia 26 d'abril Sidney Hickox Música: CENTAUROS DEL Nacionalitat i any de producció: David Buttoolph DESIERTO EUA, 1946 Muntatge: (VOSE) Títol original: Owen Marks The Big Sleep Durada: Director: 94 minuts Howard Hawks Intèrprets: Guió: Joel McCrea, Virginia Mayo, William Faulkner, Leigh Brackett i Dorothy Malone, Henry Hull, Jules Furthman, segons la novel·la John Archer, James Mitchell. de Raymond Chandler Fotografia: Sidney Ilickox Dia 19 d'abril Música: Max Steiner AMÉRICA, AMÉRICA Muntatge: (VOSE) Christian Nyby Durada: 114 minuts Nacionalitat i any de producció: Intèrprets: EUA, 1956 Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Títol original: John Ridgely, Martha Vickers, The Searchers Dorothy Malone, Peggy Knudsen. Director: John Ford Guió: Dia 12 d'abril Frank S. Nugent Fotografia: JUNTOS HASTA Winton C. Hoch i Alfred Gilks LA MUERTE Música: (VOSE) Max Steiner Nacionalitat i any de producció: Muntatge: EUA, 1949 Jack Murray Títol original: Nacionalitat i any de producció: Durada: Colorado Territory EUA, 1963 119 minuts Director: Títol original: Intèrprets: Raoul Walsh America, America/Anatolian Smile John Wayne, Jeifrey Hunter, Vera Guió: Director: Miles, Ward Bond, Natalie Wood, John Twist i Edmund H. North, Elia Kazan John Qualen. Les pel·lícules del mes d'abril CICLE CAfiL THEODOR DREYER (1889-1968)

A les 20:00 hores Nacionalitat i any de producció: França, 1927 Dia 5 d'abril Títol original: La Passion de Jeanne D'Arc HONRA A TU Director: ESPOSA C. Th. Dreyer (Muda subt. espanyol) Guió: C.T Dreyer,J. Delteil Fotografia: R. Maté, G. Kottula Muntatge: C. Th. Dreyer Música: Leo Pouget, Victor Alix Durada: 84 minuts Guió: Intèrprets: C.T. Dreyer, M.Skothansen, P. Falconetti, Michel Simón, Antonin Knudsen Artaud. Fotografia: C. Andersson Música: P. Schierbeck Muntatge: E. Schlüssel Nacionalitat i any de producció: Durada: Danesa, 1925 100 minuts Títol original: Intèrprets: Du skal Aere Din Hustru Thorkild Roose, Lisbeth Director: Movin, Sigrid Neiiendam, C. Th. Dreyer Preben Lerdoff Rye. Guió: C.T Dreyer i Sven Rindom Fotografia: George Schnéevoigt Dia 26 d'abril Muntatge: C.Th. Dreyer LA PASIÓN DE Durada: JUANA DE ARCO 84 minuts (Muda subt. espanyol) Intèrprets: caumonT Johannes Meyer, Astrid Holm, Karin Nellemose, Mathilde Nielsen.

Dia 12 d'abril DIES IRAE (VOSE) Nacionalitat i any de producció: LAPAMIOn DE Danesa, 1943 Títol original: JEinilE D4RC RÉALKATIOII D» Vredens Dag CARL TH. DREYER Director: AVEC FALCOnETTt ••ET «ILVAltlm C. Th. Dreyer M/juestaés w 1 sa nostra

A "Sa Nostra" no tenim

accionistes, per això podem

dedicar els beneficis a

Obra Social i Cultural: a

preservar el medi ambient,

a impulsar l'esport, a

recuperar les nostres festes i

tradicions, a preparar als

més joves i fer costat sempre

als nostres majors. A

"Sa Nostra" la gent de

Balears són els principals

accionistes.

"SA NOS TRA" CAIXA DE BALEARS confia^