Pla Especial De Catàleg De Masies, Cases Rurals I Altres Edificacions En Sòl No Urbanitzable

Ajuntament de Santa Maria de Miralles

Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable

Document per a l'aprovació inicial LLIBRE III

Redacció Gestió HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP Servei d'Urbanisme (GSHUA)

Abril 2017

Ajuntament de Santa Maria de Miralles

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CATÀLEG DE MASIES, CASES

RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

3. Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

Fitxes c-16 a c-31

DOCUMENT PER A L’APROVACIÓ INICIAL Abril 2017

EQUIP REDACTOR: HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP

DIRECTORS: Joan Rosselló Raventós, arquitecte Josep Soler Barceló, arquitecte Pere Marsé Ferrer, arquitecte

COL·LABORADORS INTERNS: Cèsar González Bertran, arquitecte Miquel Cols Arnan, arquitecte tècnic

COL·LABORADORS ESPECIALISTES: Alba Daranas Llopart, llicenciada en ciències ambientals Lurdes Mallart Raventós, llicenciada en geografia i història

GESTIÓ: Servei d'Urbanisme (GSHUA). Diputació de Barcelona Pilar Cervantes Vinuesa, arquitecta Olga Coca Jiménez, llicenciada en dret

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

ÍNDEX GENERAL

LLIBRE I DOCUMENT NÚM. 1 - MEMÒRIA DOCUMENT NÚM. 2 – NORMES URBANÍSTIQUES

LLIBRE II DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.1 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE II 3.2 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-1 a c-15

LLIBRE III DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.3 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE III 3.4 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-16 a c-31

LLIBRE IV DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.5 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE IV 3.6 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-32 a c-46

LLIBRE V DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.7 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE V 3.8 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-47 a c-61

PLÀNOLS

ÍNDEX AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

ÍNDEX LLIBRE II

DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

3.3 RELACIÓ DE MASIES,CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE III ...... 147

3.4 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-16 a c-31 ...... 149 c-16 MOLÍ DEL MIG ...... 151 c-17 MAS FRANÇOLA ...... 161 c-18 MOLÍ DE DALT ...... 173 c-19 CA LA RAMONA ...... 183 c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX ...... 191 c-21 CAL RAMONET ...... 199 c-22 MAS SOLER ...... 209 c-23 CAL PALLÉS ...... 221 c-24 CA LA PARDA ...... 229 c-25 CAL DOMÈNECH ...... 237 c-26 CAL POMPO ...... 247 c-27 LA TORRE JORDANA ...... 257 c-28 CAL TON PASTOR ...... 267 c-29 MAS D'EN SOL ...... 277 c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET ...... 287 c-31 CAL MASSIP ...... 295

ÍNDEX AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

DOCUMENT NÚM. 3 CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

145

3.3 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE III

Clau Nom / Paratge de situació

c-16 MOLÍ DEL MIG

c-17 MAS FRANÇOLA

c-18 MOLÍ DE DALT

c-19 CA LA RAMONA

c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX

c-21 CAL RAMONET

c-22 MAS SOLER

c-23 CAL PALLÉS

c-24 CA LA PARDA

c-25 CAL DOMÈNECH

c-26 CAL POMPO

c-27 LA TORRE JORDANA

c-28 CAL TON PASTOR

c-29 MAS D'EN SOL

c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET

c-31 CAL MASSIP

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

147

3.4 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-16 a c-31

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

149

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/1mfhD

a n a t

n i

Molí del Mig

P l a n s d e F r a n ç o l a l e d C l o t l e d t e n o r r T

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

151

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG IDENTIFICACIÓ 1

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

152

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Antic molí fariner transformat en habitatge. OBRA MAJOR Edifici principal format per dos volums de planta rectangular juxtaposats en un dels seus extrems, conformant una planta amb forma d’ela. El volum situat més al nord −el de major amplada i llargària, on s’emplaçava l’antic molí− es compon de planta semisoterrani, planta baixa i planta primera, i té la coberta a una vessant. A l’espai semisoterrani, es conserven restes de l’antic molí: murs de carreus, una mola i una llinda de fusta on hi ha gravada una orla coronada per una creu a dins de la qual es llegeix: AÿN 1759 El volum ortogonal a l’anterior, situat més al sud, es compon de planta baixa i planta primera, i té la coberta asimètrica a dues vessants, sent la vessant oest de pany molt curt. Cos corresponent a un cup de planta arrodonida, amb coberta a una vessant, adossat a les façanes posteriors dels volums nord i sud. Tres petits edificis complementaris de poca alçada, de plantes sensiblement rectangulars, adossats a les façanes est i sud del volum sud. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façanes sense compondre. Paraments de paredat comú vist, dominant el ple sobre el buit, en general amb obertures petites a llinda. A la façana orientada a llevant, portal amb llinda de fusta i brancals de carreus, portal a llinda protegit amb una petita marquesina de teula i finestres a llinda, alguna amb llinda de fusta. A la façana orientada a nord, portal d’arc rebaixat de pedra sense carejar, d’accés a la planta semisoterrani de l’antic molí. Algunes obertures protegides amb reixes de ferro forjat. MATERIALS Parets de paredat comú. Bigues i llindes de fusta. Portes i tancaments de fusta. Reixes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Espai al davant de la façana de llevant amb dos arbres, en part enrajolada, i amb un muret que serveix de banc. Tanca simple de malla metàl·lica pels costats de migdia i ponent. Eines, materials de construcció i mals endreços. CONTEXT Situat al nord-est del terme municipal, a la riba esquerra de la riera de Miralles, al límit dels estreps del Bosc Negre amb les vinyes dels plans de Françola. Està inclosa en l’aqüífer protegit Carme- Capellades, al PEIN Serra de Miralles-Queralt i a Xarxa Natura 2000 Serres del Prelitoral Central.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

153

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

ACCESSIBILITAT Accés rodat des de la carretera C-37 de Valls a Igualada −a pocs metres de cal Miqueló− a través d’un camí pavimentat fins el pont de Françola, on, pel marge esquerre de la riera, un camí de terra arriba a l’antic molí. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona potencialment inundable per curs fluvial. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Exteriorment, l’antic molí presenta deficiències en el seu estat de conservació. Entorn desendreçat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

154

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 000908000CF79F0001ZE URBANA 684 08257A003000360000US 3 36 RÚSTICA 176.556

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Sòl rural protegit d'interès ecològic - paisatgístic (Clau 5) Sòl protegit de rieres i corredors ecològics (Clau 5c) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (3.36) Inventari d'elements d'interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Annex II) II.1 Llistat d'elements d'interès històric, artístic o natural - Masies notables (M.3) PROTECCIÓ EXISTENT Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 9/93 de 30 de setembre. Bé integrant de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (Núm. 26446) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Dos habitatges de primera residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 387 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Molí fariner. Residencial. Habitatges familiars. Habitatges de primera residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupats per llogaters.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

155

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Origen de mitjans del segle XVIII. NOTÍCIES HISTÒRIQUES A una llinda de fusta situada a l’interior de la planta soterrani del molí, hi ha gravada una orla coronada per una creu a dins de la qual es llegeix: AÿN 1759 El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí del Mig amb el nom de El Molí de mes avall i el descriu en la categoria Molino harinero com un edifici de dues plantes habitat contínuament, situat a 2 km de Sant Romà. Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix amb el nom de Molino, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 corresponent a l’aixecament del mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico (còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya) realitzat l’any 1914. El molí del Mig, el molí de Dalt i Cal Serenes o el molí de Baix, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). BIBLIOGRAFIA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. Mapa planimètric de Santa Maria de Miralles. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es correspon a l’aixecament del Mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico. (1914) ESTEVE PALÓS, ALBERT. El Nomenclàtor com a font per a l’estudi de la població a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998. Tesi Doctoral. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (2003) Nomenclàtor de Catalunya 1860. Centre d’Estudis Demogràfics. Informatització de les dades de Catalunya corresponents al Nomenclàtor de 1860: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España Dispuesto por riguroso orden alfabético entre las provincias, partidos judiciales y entidades de población, Madrid, Imprenta de José Mª Ortiz. (1860) PALAU I RAFECAS, SALVADOR, Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània Penedesenca XV Institut d’Estudis Penedesencs. (1991) ESTRADA I PLANELL, GEMMA, i altres. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol 7, L’Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. (1997) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni arquitectònic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Número de registre 26446. Forma part de l’Inventari d’elements d’interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Núm. M.3) Annex II. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 3.36) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 13). Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

156

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

El MOLÍ DEL MIG és una construcció propera a Mas Françola, situada al nord- est del terme municipal, a la riba esquerra de la riera de Miralles i al límit dels estreps del Bosc Negre i les vinyes dels plans de Françola. Els orígens històrics del MOLÍ DEL MIG es situen a mitjans del segle XVIII. En dóna testimoni una llinda de fusta situada a l’interior de la planta soterrani del molí, on hi ha gravada una orla coronada per una creu a dins de la qual es llegeix: AÿN 1759. Més modernament, es té constància documental de la presència del molí en el territori, tant a través del nomenclàtor de Catalunya de 1860 −on s’identifica amb el nom de El Molí de mes avall−, com del mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. L’arquitectura del MOLÍ DEL MIG respon a la tipologia de les antigues construccions hidràuliques que, posteriorment, es van transformar en casa de pagès. Presenta una volumetria senzilla, pròpia d’aquestes edificacions, conformada amb paredat comú, a la qual s’hi van incorporar construccions agrícoles, en aquest cas un cup, indici de l’activitat vitivinícola. El MOLÍ DEL MIG conserva, a la planta semisoterrani, alguns elements i vestigis de l’antiga construcció, el més rellevant dels quals és l’esmentada llinda de fusta amb data. Des del punt de vista ambiental, el MOLÍ DEL MIG, conjuntament amb el molí de Dalt i cal Serenes o molí de Baix, forma part de l’interessant recorregut dels molins fariners de la riera de Miralles que constitueix un petit teixit rural amb característiques pròpies, la preservació del qual actua en benefici de l’espai agrícola, forestal i de ribera del seu entorn. Els valors arquitectònics, històrics i mediambientals, que conflueixen en el MOLÍ DEL MIG, justifiquen la seva preservació.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES x HISTÒRIQUES x MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

157

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

B C

1 2 A

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

158

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1i2 3 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R MO PERÍMETRE PERÍMETRE M M MO COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R MO MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R MO FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ MO MO COMPOSICIÓ MO S OFICIS MO MO OFICIS MO S MATERIAL Pedra R R MATERIAL R MO TEXTURA/COLOR R R TEXTURA/COLOR R MO FAÇANES C D COMPOSICIÓ MO MO OFICIS MO MO MATERIAL R R TEXTURA/COLOR R R

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Arbres R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural i de restauració hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes o comensals previstos. Les actuacions de transformació d’usos, restauració o remodelació i/o ampliació de les construccions actuals es condicionaran a l’adopció de les mesures de protecció passiva enfront als riscos d’inundació. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. En les actuacions en l'entorn d'aquest element caldrà respectar al màxim la vegetació existent, i durant les obres de construcció o rehabilitació corresponents delimitar acuradament les zones de treball i els accessos de la maquinària per tal d’evitar l’afectació de les zones de major interès ambiental de l’entorn.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

159

FITXA c-16 MOLÍ DEL MIG DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatges, condicionant-se les actuacions a la redacció d’un projecte que inclogui un estudi de restauració del moli i instal·lacions annexes (bassa i rec) com elements de patrimoni i restant indivisible la parcel·la. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal. CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Habitatge familiar; establiment de turisme rural; activitats artesanals i artístiques; i activitats de restauració. Edificis complementaris: Els usos descrits per l’edifici principal amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

160

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/3dt5s l e P l a n s e d e F r a n ç o l a d C l o t l e d t e n o r r T T o r r e Creu de n t d Françola e F r T a

o n r r Camí d ç e e Fran o n çola

t a d Mas Françola e la C reu d' en Pont F de Françola ra n ç o la

Ca la Ramona

e l

a l

r a

r e Molí

i i de Dalt

R M

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

161

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA IDENTIFICACIÓ 1

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

162

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada resultat de reformes i ampliacions al llarg dels segles que, conjuntament amb les construccions agrícoles del voltant, forma un conjunt rural. Actualment, la masia no és assimilable a cap dels grups de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR L’edifici principal està format per quatre volums adossats, que defineixen un edifici compacte de planta trapezoïdal, amb un petit annex, a la cara nord, de planta rectangular. El volum situat al sud és de planta trapezoïdal i es compon de planta baixa, primera i golfes, amb coberta a una vessant. Adossats a la cara nord d’aquest volum, s’aixequen dos volums de planta rectangular, compostos de planta baixa, primera, segona i golfes, un dels quals −situat a llevant− és de coberta a una vessant i l’altre −situat a ponent− és de coberta asimètrica a dues vessants de carener en sentit est-oest. Finalment, adossat a l’últim dels volums descrits i situat al nord, s’aixeca un volum més petit en forma de torre de planta rectangular, de quatre plantes d’alçada amb coberta a una vessant. Al davant de la façana de migdia de l’edifici principal, on actualment hi ha l’entrada principal de la masia, tres edificis complementaris tanquen un petit pati interior. L’edifici de llevant és de planta rectangular, de dues plantes d’alçada i coberta plana; el de migdia és de planta rectangular, d’una única alçada amb cobertes a una vessant; i el de ponent és de planta rectangular, d’una única alçada i coberta a dues vessants, amb un clos enjardinat al davant accessible per una porta reixada. La façana de ponent de l’edifici principal està flanquejada per dos edificis complementaris adossats, de planta baixa amb cobertes a una i a dues vessants, separats per un pas el qual, a través d’un petit pati, dóna accés a la porta de ponent de la masia. A l’extrem nord-est de l’edifici principal, es juxtaposa un edifici complementari de planta rectangular i única amb coberta a dues vessants. Aïllat de la resta de construccions, a ponent de l’edifici principal, s’aixeca un edifici complementari de planta rectangular, compost de dues plantes pel costat de migdia i d’una planta pel costat nord, amb coberta a una i a dues vessants. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada a migdia, sense compondre. A la planta baixa, portal d’arc lleugerament rebaixat amb brancals i dovelles de pedra, i porta i dues finestres a llinda. A la planta primera, tribuna moderna amb paraments de vidre, situada sobre el portal d’entrada, balcó amb llosana d’obertura a llinda i petita finestra a llinda. A les golfes, quatre finestres a llinda i d’arc rebaixat. Per sobre del nivell de la coberta i en un pla de façana reculat, parament de façana orientada a sud amb galeria de quatre finestres d’arc carpanell, la qual es correspon a les golfes del volum de l’edifici principal situat a ponent. Façana orientada a nord, construïda amb carreus, composta d’una torre prismàtica, la qual sobresurt de la resta de parament pla, en el qual es distingeixen diferents etapes de construcció, d’aparell i de carreus de cantonera. Els paraments de la torre són pràcticament cecs i el parament pla presenta molt poques finestres, algunes de les quals disposen de reixes sortints bombades. Façana orientada a ponent, amb dos edificis complementaris adossats a la planta baixa, separats per un pas centrat en un portal d’arc rebaixat, l’eix vertical del qual no és coincident amb l’eix dels dos balcons superiors. A la planta primera, balcó amb llosana i obertura a llinda, i finestra a llinda amb reixa sortint bombada. A la planta segona, balcó central amb la barana entre els brancals de l’obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. Els dos balcons de la façana estan situats sobre l’eix vertical coincident amb el carener.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

163

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

FAÇANES Façana orientada a llevant, confrontant amb un clos amb arbres, amb portals i finestres a llinda i tres balcons amb volada i obertura a llinda a la planta primera. Les façanes dels edificis complementaris són de paredat comú vist o arrebossat, amb obertures a llinda, d’arc rebaixat i de mig punt. Destaquen els següents elements constructius i decoratius: Porta d’arc rebaixat amb una pedra clau on hi ha gravada una orla amb la inscripció ANY 1803 coronada amb una creu grega, situada a la part exterior de l’edifici complementari que tanca el pati interior pel cantó de migdia. Clos de jardí de la façana de ponent amb tanca perimetral formada amb base de paredat, pilars de maó amb coronament triangular i reixa de ferro forjat. Banc revestit de ceràmica de quadrícula blanca i blava amb les inicials. Umbracle metàl·lic amb la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. MATERIALS Parets de paredat comú, vist i arrebossat. Carreus de pedra. Bigues de fusta. Maó vist a alguns pilars i portals. Portes, finestres i vidrieres de fusta. Persianes de corda de PVC. Reixes i baranes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Vegetació de riera a ponent i vinyes al voltant. Pati interior al davant de la façana de migdia amb un arbre i paviment ceràmic al perímetre de la casa. Clos amb arbres a la façana de llevant. Jardinet amb arbres i arbusts, umbracle i banc revestit de ceràmica, al clos de ponent. Eines, maquinària agrícola i cotxes al voltant. CONTEXT Situat a l’est del terme municipal, a la riba dreta de la riera de Miralles, al límit dels estreps de la serra de Fontfregona amb les vinyes dels plans de Françola. Propera al molí de Dalt i a la masia ca la Ramona. Està inclosa en l’aqüífer protegit Carme-Capellades, al PEIN Serra de Miralles-Queralt i a Xarxa Natura 2000 Serres del Prelitoral Central. ACCESSIBILITAT Accés rodat des de la carretera C-37 de Valls a Igualada −a pocs metres de cal Miqueló− a través d’un camí pavimentat que porta directament a la masia, després de passar el pont de Françola, per damunt de la riera de Miralles. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona potencialment inundable. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la masia està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

164

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001407900CF79F0001EE URBANA 1.032 08257A003000310000UD 3 31 RÚSTIC 8.620

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (3.31) Inventari d'elements d'interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Annex II) II.1 Llistat d'elements d'interès històric, artístic o natural - Masies notables (M.2) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Un habitatge de primera residència i dos habitatges de segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 929 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatges familiars vinculats a una explotació agrícola. Habitatges de primera i segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Dos habitatges ocupats per la propietat i un habitatge ocupat per masovers.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

165

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens a la Baixa Edat Mitjana. Reformes i transformacions rellevants al llarg dels segles, algunes documentades (1803 i 1926). NOTÍCIES HISTÒRIQUES Mas Françola apareix esmentat al segle XV amb el seu nom originari, Florensola. A la part exterior del cos complementari que tanca el pati interior pel cantó de migdia, s’obre una porta d’arc rebaixat amb una pedra clau on hi ha gravada una orla amb la inscripció ANY 1803 coronada amb una creu grega. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Mas Françola amb el nom de can Fransola i la descriu en la categoria Alqueria (casa de labor) com un edifici de dues plantes habitat contínuament, situat a 2 km de Sant Romà. Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix amb el nom Mas de Fensola, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 corresponent a l’aixecament del mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico (còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya) realitzat l’any 1914. Al camí d’accés a la masia, s’aixeca la creu de terme de Françola, la qual forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble, Patrimoni arquitectònic, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (número de registre 6052). És una creu de terme, de pedra, d’estil gòtic, possiblement del segle XIV, en la qual es representa, a una banda, el Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i, a l’altra, la mare de Déu amb el nen, acompanyats, igualment, per dos àngels. A la base de la creu, destaca l’escut dels Alemany-Cervelló, senyors del castell de Miralles del segle X al XV. Molt a prop de la masia, travessa la riera de Miralles el pont de Françola, el qual forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble, Patrimoni arquitectònic, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (número de registre 6050). Es tracta d’un pont, d’aproximadament tres metres d’amplada, d’un sol ull d’arc rebaixat, construït de pedra i maó. El molí de Dalt, el del Mig i el de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Mas Françola va patir els danys ocasionats per la rierada de 1921, la qual va provocar l’enrunament d’alguns edificis annexos a la masia. Al clos de jardí de la façana de ponent, hi ha un banc revestit de ceràmica de quadrícula blanca i blava amb les inicials JA que identifiquen el propietari Josep Alemany. A l’umbracle metàl·lic del petit jardí, es llegeix la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. NOTÍCIES DELS PROPIETARIS L’any 1522, Mas Françola era propietat de Miquel Requesens, conjuntament amb trenta-vuit jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. Paguen el delme de tots els fruits i collites i també carnalatge, amb un cabrit, un anyell, un poll, dues gallines, un porcell si tenen truja i sis formatges. També paguen tres sous al priorat de la Llacuna i tres quartans de forment per la llum sacramental de l’església de Miralles, que alhora també rep les primícies. L’any 1682, el propietari de Mas Françola era Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, el qual comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant del notari Bartomeu Costa, va fer declaració de tenir i posseir el mas de Florençola. Al llarg dels segles XVIII i XIX, Mas Françola va pertànyer a la família Alemany. L’any 1731 el propietari era Josep Alemany i el 1775 Miquel Alemany. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareixen citats Josep Alemany i Joan Alemany Domènech, pagès del mas de la Riera. Els propietaris, al segle XIX, van ser Miquel Alemany Palet i Josep Alemany Ferrer. Al segle XX, la família Alemany va mantenir la propietat de Mas Françola, fins que, l’any 1978, Josep i Ramon Alemany Ventosa la van vendre a Antoni i Pere Mata Fuentes.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

166

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

NOTÍCIES DELS PROPIETARIS La mare del pintor i dibuixant igualadí, Miquel Llacuna Alemany (1915-1967), era filla de Mas Françola. El pintor va passar llargues etapes de la seva infància a la masia. L’any 1980 la finca va passar a la societat Françola SA, propietat de l’empresari vinater vilafranquí Miquel Torres Carbó. BIBLIOGRAFIA Nomenclàtor de Catalunya 1860. Centre d’Estudis Demogràfics. Informatització de les dades de Catalunya corresponents al Nomenclàtor de 1860: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España Dispuesto por riguroso orden alfabético entre las provincias, partidos judiciales y entidades de población, Madrid, Imprenta de José Mª Ortiz. (1860) ESTEVE PALÓS, ALBERT. El Nomenclàtor com a font per a l’estudi de la població a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998. Tesi Doctoral. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (2003) MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. Mapa planimètric de Santa Maria de Miralles. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es correspon a l’aixecament del Mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico. (1914) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. (1988) GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d’un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003) http://www.poblesdecatalunya.cat/santamariademiralles CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’elements d’interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Núm. M.2) Annex II. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 3.31) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 14) Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015) DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Imatges extretes de la pàgina web Pobles de Catalunya

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

167

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

MAS FRANÇOLA és una masia molt propera al molí de Dalt i a ca la Ramona, situada a l’est del terme municipal, a la riba dreta de la riera de Miralles i al límit dels estreps de la serra de Fontfregona amb les vinyes dels plans de Françola. Els orígens històrics de MAS FRANÇOLA es remunten a la Baixa Edat Mitjana i el mas s’esmenta per primera vegada al segle XV, amb el nom de Florensola. La masia actual, però, és el resultat de reformes i ampliacions rellevants realitzades al llarg dels segles, algunes de les quals −les més modernes− s’identifiquen a través d’inscripcions existents en alguns elements de la masia. De la presència moderna de la masia en el territori, es té constància documental a través del nomenclàtor de Catalunya de 1860 −on s’identifica amb el nom de can Fransola−, i en el mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. L’arquitectura de MAS FRANÇOLA és actualment el resultat de les transformacions que ha sofert la masia al llarg de la història, en la qual s’ha mantingut l’activitat agrícola fins avui. Presenta una volumetria contundent −indici de la potència econòmica i vitalitat que ha desenvolupat− amb elements arquitectònics molt interessants, especialment la torre i els paraments de carreus de la façana nord, o d’altres procedents de les reformes dels segles XVIII, XIX i principi del XX, tots ells, encara, sense haver estat analitzats a través dels estudis històrics i arquitectònics pertinents. MAS FRANÇOLA constitueix un element de referència dels paisatges agraris de Santa Maria de Miralles i forma part de l’interessant recorregut dels molins fariners de la riera de Miralles, el molí de Dalt, el molí del Mig i cal Serenes o molí de Baix, els quals antigament van formar part de la finca de MAS FRANÇOLA. La preservació de MAS FRANÇOLA permet el manteniment d’un teixit rural amb característiques ambientals pròpies, així com garantir les condicions ambientals del seu entorn pròxim, el manteniment dels camins i la vigilància del territori enfront del risc d’incendis forestals. D’altra banda, la presència a la masia de l’activitat agrícola és un valor que afavoreix el reequilibri territorial i econòmic, permet el manteniment de la població en el medi rural i la protecció del territori agrícola i natural. Els valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics i socials que conflueixen en MAS FRANÇOLA justifiquen la seva preservació.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES x HISTÒRIQUES x MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES x SOCIALS x

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

168

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

C 3 D 7 B

4 A 1

5 6

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

169

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2 3i4 6 5i7 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R R MO R R PERÍMETRE PERÍMETRE M M MO MO M M COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R MO MO R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R R MO R R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ MO R COMPOSICIÓ R MO MO MO R OFICIS S S OFICIS S S S S S Elements de Paraments MATERIAL pedra R R MATERIAL MO MO MO R R TEXTURA/COLOR MO R TEXTURA/COLOR MO MO MO R R FAÇANES C D COMPOSICIÓ R R OFICIS S S MATERIAL M MO TEXTURA/COLOR M MO

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE R ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Clos de la façana de ponent i el seus elements R Tots els arbres compresos dins l’entorn R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Els projectes que desenvolupin els usos d'establiment hoteler, d’establiment de turisme rural i de restauració hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes o comensals previstos,així com un estudi acurat de la demanda hídrica i les mesures de sanejament per tal de no afectar l'aqüífer protegit. Les actuacions de transformació d’usos, restauració o remodelació i/o ampliació de les construccions actuals es condicionaran a l’adopció de les mesures de protecció passiva enfront als riscos d’inundació. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatges condicionant-se les actuacions a la redacció d’un projecte que inclogui ‘estudi de restauració del conjunt de cellers i annexos, així mateix la rehabilitació fins a 3 habitatges existents comportarà l’afectació a les parcel·les núm. 32 i 41 del polígon 3. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

171

FITXA c-17 MAS FRANÇOLA DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

172

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/kmXzc

Ca mí de F rançola Mas Françola

Pont de Françola

Ca la Ramona

a Molí r de Dalt i

r a i e R

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

173

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Antic molí fariner adossat a un habitatge de construcció posterior. OBRA MAJOR Edifici principal, format pel volum que constitueix el molí primigeni, de planta rectangular i d’aproximadament 7,5 m. d’alçada. Edifici complementari, format pel volum que constitueix un habitatge, de planta en forma d’ela i de dues plantes d’alçada, les quals no superen l’alçada de l’antic molí. Els dos volums estan juxtaposats pel costat sud-est del molí, i amb la planta baixa soterrada pel costat sud-oest. Dos edificis complementaris, ambdós de planta rectangular i única amb coberta a una vessant, completen el conjunt: un adossat al costat sud-oest del volum d’habitatge i l’altre adossat al costat sud-oest del volum de l’antic molí. SISTEMA CONSTRUCTIU Murs i parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Les façanes del cos prismàtic corresponents a l’antic molí estan formades per murs de carreus de pedra col·locats amb filades pel llarg, amb cantoneres als angles i tres úniques finestres a llinda, de format petit, obertes a la cara sud-oest. Les façanes del cos de planta en forma d’ela corresponents a l’edifici complementari de l’habitatge, estan formades per murs de paredat comú vist o arrebossat, amb finestres a llinda −algunes de fusta−; i dos portals oberts a les façanes orientades a sud-est, un amb llinda de fusta, i l’altre d’arc rebaixat. MATERIALS Murs de pedra i de paredat comú. Bigues i llindes de fusta. Portes i tancaments de fusta. Reixes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab i de fibrociment. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Vegetació de riera a ponent i vinyes al voltant. A sud-oest, on estava situada la bassa del molí, hi ha plantades pomeres. Dos cedres al costat nord-oest. Petit tancat metàl·lic al costat sud-oest. Vestigis de la canal de sortida del molí cap a la riera. Corró al voltant. CONTEXT Situat a l’est del terme municipal, a la riba dreta de la riera de Miralles, al límit dels estreps de la serra de Fontfregona amb les vinyes dels plans de Françola. Equidistant de Mas Françola i de la masia ca la Ramona. Està inclosa en l’aqüífer protegit Carme-Capellades. ACCESSIBILITAT Accés rodat des de la carretera C-37 de Valls a Igualada −a pocs metres de cal Miqueló− a través d’un camí pavimentat que porta a Mas Françola, a pocs metres del qual, en direcció sud, es troba el camí que arriba a l’antic molí.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

174

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

SITUACIÓ DE RISC No s'aprecia cap situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, el cos de l’antic molí està en bon estat de conservació, mentre que el de l’habitatge adossat presenta deficiències. Entorn desendreçat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

175

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001407300CF79F0001KE URBANA 155 08257A006000100000UG 6 10 RÚSTICA 71.774

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Sòl rural protegit d'interès ecològic - paisatgístic (Clau 5) Sòl protegit de rieres i corredors ecològics (Clau 5c) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (6.10) Inventari d'elements d'interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Annex II) II.1 Llistat d'elements d'interès històric, artístic o natural - Masies notables (M.5) PROTECCIÓ EXISTENT Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 9/93 de 30 de setembre. Bé integrant de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (Núm. 26447). USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 62 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Molí fariner. Residencial. Habitatge familiar. Habitatge de segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Propietat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

176

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens de principi del segle XVI. NOTÍCIES HISTÒRIQUES Es té notícia que es conserva part de les estructures de l’antic molí, l’habitatge superior dins la torre, i a sota, el molí amb la mola. Així s’indica en el rètol que hi ha al Pont del Rec situat a la intersecció del camí de can Morgades i la riera de Miralles. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí vell i el descriu en la categoria Molino harinero com un edifici de dues plantes habitat contínuament, situat a 2 km de Sant Romà. Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix amb el nom Molino, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 corresponent a l’aixecament del mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico (còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya) realitzat l’any 1914. NOTÍCIES DELS PROPIETARIS En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim. Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). BIBLIOGRAFIA Nomenclàtor de Catalunya 1860. Centre d’Estudis Demogràfics. Informatització de les dades de Catalunya corresponents al Nomenclàtor de 1860: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España Dispuesto por riguroso orden alfabético entre las provincias, partidos judiciales y entidades de población, Madrid, Imprenta de José Mª Ortiz. (1860) ESTEVE PALÓS, ALBERT. El Nomenclàtor com a font per a l’estudi de la població a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998. Tesi Doctoral. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (2003) MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. Mapa planimètric de Santa Maria de Miralles. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es correspon a l’aixecament del Mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico. (1914) PALAU I RAFECAS, SALVADOR, Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània Penedesenca XV Institut d’Estudis Penedesencs. (1991) ESTRADA I PLANELL, GEMMA, i altres. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol 7, L’Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.(1997) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles.(2002) http://www.poblesdecatalunya.cat/santamariademiralles

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

177

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni arquitectònic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Número de registre 26447. Forma part de l’Inventari d’elements d’interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Núm. M.5) Annex II. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part de l‘Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 6.10) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 16). Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015) DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Imatge extreta de la pàgina web Pobles de Catalunya.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

178

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

El MOLÍ DE DALT és una construcció propera a Mas Françola, situada a l’est del terme municipal, a la riba esquerra de la riera de Miralles i al límit dels estreps de la serra de Fontfregona amb les vinyes dels plans de Françola. Els orígens històrics del MOLÍ DE DALT es remunten a principi del segle XVI. El molí s’esmenta per primera vegada en el capbreu de 1522, quan és declarat per Antoni Estalella. Modernament es té constància documental de la presència del molí en el territori, tant a través del nomenclàtor de Catalunya de 1860 −on s’identifica amb el nom de El Molí Vell−, com del mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. L’arquitectura del MOLÍ DE DALT presenta el valor de conservar la volumetria exterior primigènia en forma de torre de planta rectangular, els murs de la qual són de carreus de pedra col·locats amb filades pel llarg, amb cantoneres als angles. Tanmateix, es té notícia que es conserva bona part de les estructures interiors, amb l’habitatge superior del moliner i, a sota, la dependència del moli amb la mola. Des del punt de vista ambiental, el MOLÍ DE DALT, conjuntament amb el molí de Mig i cal Serenes o molí de Baix, forma part de l’interessant recorregut dels molins fariners de la riera de Miralles que constitueix un petit teixit rural amb característiques pròpies, la preservació del qual actua en benefici de l’espai agrícola, forestal i de ribera del seu entorn. Els valors arquitectònics, històrics i mediambientals, que conflueixen en el MOLÍ DE DALT, justifiquen la seva preservació.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES X HISTÒRIQUES X MEDIAMBIENTALS X PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

179

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

D A 3 C B

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

180

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2 3 VOLUMETRIA VOLUMETRIA M R R D PERÍMETRE PERÍMETRE M M MO COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R R COMPOSICIÓ R S OFICIS MO MO OFICIS S S MATERIAL M M MATERIAL R S TEXTURA/COLOR M M TEXTURA/COLOR R S FAÇANES C D COMPOSICIÓ R R OFICIS MO MO MATERIAL M M TEXTURA/COLOR M M

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE R ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Arbres R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a les zones de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) i Sòl rural protegit d'interès ecològic – paisatgístic. Sòl protegit de rieres i corredors ecològics (Clau 5c) Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural i de restauració hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes o comensals previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatges, condicionant-se les actuacions a la redacció d’un projecte que inclogui un estudi de restauració del moli i instal·lacions annexes (bassa i rec) com elements de patrimoni i restant indivisible la parcel·la. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

181

FITXA c-18 MOLÍ DE DALT DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Equipaments i serveis comunitaris. Els usos descrits per l’edifici complementari 1 amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge. Edifici complementari 1: Habitatge familiar; establiment de turisme rural; activitats artesanals i artístiques; i activitats de restauració. Edifici complementari 2: Els usos descrits per l’edifici complementari 1 amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

182

FITXA c-19 CA LA RAMONA IDENTIFICACIÓ 1 https://goo.gl/maps/sGBfM COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 r r e n t d e F r a

n Camí d ç e F o rançola

l Françola a

Pont F de Françola ra n ç o la

Ca la Ramona

a Molí r de Dalt i

a er

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

183

FITXA c-19 CA LA RAMONA DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada, assimilable al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edifici principal de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Dos edificis complementaris adossats a les façanes nord i sud de l’edifici principal, ambdós de planta rectangular i única, i amb coberta a una vessant. Petit cos complementari, situat al sud, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada a ponent, composta simètricament sobre tres eixos verticals. A la planta baixa, portal central d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera, tres finestres a llinda. Parament de paredat comú arrebossat i formació d’obertures amb maó. Façana orientada a llevant, sense compondre, amb una finestra, de component horitzontal, a llinda, a la planta baixa, i tres finestres a llinda a la planta primera. Parament de paredat comú vist i formació d’obertures amb maó. MATERIALS Parets de paredat comú arrebossades i vistes. Maó als arcs de descàrrega i brancals de les obertures. Porta i finestres de fusta. Reixes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Pi al davant de la façana de ponent. Pou situat a sud-est de l’edifici principal. CONTEXT Situada a l’est del terme municipal, al peu del camí Vell de la Llacuna a Igualada, al límit dels estreps de la serra de Fontfregona amb les vinyes dels plans de Françola. Molt propera al Molí de Dalt i a Mas Françola. Està inclosa en l’aqüífer protegit Carme-Capellades. ACCESSIBILITAT Accés rodat des de la carretera C-37 de Valls a Igualada −a pocs metres de cal Miqueló− a través d’un camí pavimentat que porta Mas Françola, el qual, seguint en direcció sud, arriba al camí de la Censada Nova al peu del qual es troba la masia. SITUACIÓ DE RISC No s'aprecia cap situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ La masia presenta algunes deficiències exteriors especialment en els paraments, i indicis d’abandonament.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

184

FITXA c-19 CA LA RAMONA DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001408100CF79F0001JE URBANA 239 08257A006000120000UP 6 12 RÚSTICA 173.730

DADES URBANÍSTIQUES

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge en desús. Superfície aproximada de l'edifici principal: 212 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge familiar vinculat a una explotació agrícola. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Sense ocupar.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

185

FITXA c-19 CA LA RAMONA INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Segle XIX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix amb el nom Casa, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 corresponent a l’aixecament del mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico (còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya) realitzat l’any 1914. BIBLIOGRAFIA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. Mapa planimètric de Santa Maria de Miralles. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es correspon a l’aixecament del Mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico. (1914) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 6.12) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 96). Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

186

FITXA c-19 CA LA RAMONA VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CA LA RAMONA és una masia propera a Mas Françola, situada a l’est del terme municipal, al peu del camí Vell de la Llacuna a Igualada i al límit dels estreps de la serra de Fontfregona amb les vinyes dels plans de Françola. Els orígens històrics de la masia es situen a la darreria del segle XIX, possiblement com a conseqüència del procés de colonització de la vinya. Consta documentalment la seva presència en el territori en el mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya de 1914, on s’identifica simplement amb el nom de Casa. L’arquitectura de CA LA RAMONA, tot i la seva modèstia, té el valor d’haver conservat −amb molt poques alteracions− un dels models més simples de les construccions rurals de la darreria del segle XIX i de principi del segle XX, tipològicament assimilable al grup II.2 de la classificació de Danés, amb el carener de la coberta perpendicular a la façana principal i composició simètrica sobre tres eixos verticals i amb absència de qualsevol tipus de motiu ornamental. Des del punt de vista ambiental, CA LA RAMONA, s’integra en el teixit rural amb característiques pròpies, situat a l’est i nord-est del municipi, entre la carretera i el límit de terme i participa en l’interessant recorregut dels molins fariners de la riera de Miralles. La seva preservació és d’utilitat per al manteniment de l’espai agrícola i els camins de l’entorn, així com per a col·laborar en les tasques de vigilància en la detecció d’incendis forestals. Els valors arquitectònics i mediambientals que conflueixen en CA LA RAMONA justifiquen la seva preservació.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES x HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

187

FITXA c-19 CA LA RAMONA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

1 A B 2

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

188

FITXA c-19 CA LA RAMONA DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2 3 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R R S PERÍMETRE PERÍMETRE M M MO S COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R S MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R R S FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R S COMPOSICIÓ S S S OFICIS S S OFICIS S S S MATERIAL S S MATERIAL S S S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S S S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Pi R Pou R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural i de restauració hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes o comensals previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

189

FITXA c-19 CA LA RAMONA DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Habitatge familiar; establiment de turisme rural; i activitats artesanals i artístiques. Edificis complementaris: Els usos descrits per l’edifici principal amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

190

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/4QJqQ

e r m la Fassina C a d e a e r R i

Cal Serenes o Molí de Baix

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

191

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Casa rural aïllada, sobre el que va ser un antic molí fariner, del qual queden vestigis. Assimilable actualment al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edifici principal de planta quadrada, compost de planta soterrani, planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Petit edifici complementari adossat a la façana principal (S-SE), de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari adossat a la façana N-NO, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari, situat a O-SO de l’edifici principal, al costat d’una piscina, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façanes sense compondre, arrebossades i sense pintar, amb portes i finestres de dimensions variades, totes a llinda, i amb porticons exteriors de fusta. A la façana E-NE, rampa d’accés al que deuria haver estat la dependència de l’antic molí, amb portal amb brancals de maó i arc rebaixat de maó a sardinell. MATERIALS Parets de paredat comú i de maó arrebossades. Bigues de fusta i de formigó. Portes, finestres i porticons de fusta. Reixes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Entorn planer amb arbres i vegetació. Camí d’accés propi des del camí de la Censada Nova. Petites pèrgoles amb enfiladisses al voltant de la casa. Coberts, horts i piscina. CONTEXT Situada al nord-est del terme municipal, a la riba dreta de la riera de Miralles, al límit dels estreps del Bosc Negre amb les vinyes dels plans de Françola. Propera a l’antiga construcció de la Fassina, actualment en runes. Està inclosa en l’aqüífer protegit Carme-Capellades, al PEIN Serra de Miralles- Queralt i a Xarxa Natura 2000 Serres del Prelitoral Central. ACCESSIBILITAT Accés rodat des de la carretera C-37 de Valls a Igualada −a pocs metres de cal Miqueló− a través d’un camí pavimentat que porta a Mas Françola, el qual, seguint en direcció sud, arriba al camí de terra de la Censada Nova, i d’aquest en direcció nord, al camí d’accés a la casa rural. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona potencialment inundable per curs fluvial. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la casa està en bon estat de conservació. Entorn desendreçat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

192

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 000408200CF79F0001FE URBANA 196 08257A003000210000UL 3 21 RÚSTICA 14.462

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Sòl rural protegit d'interès ecològic - paisatgístic (Clau 5) Sòl protegit de rieres i corredors ecològics (Clau 5c) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (3.21) Inventari d'elements d'interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Annex II) II.1 Llistat d'elements d'interès històric, artístic o natural - Masies notables (M.1) PROTECCIÓ EXISTENT Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 9/93 de 30 de setembre. Bé integrant de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (Núm. 26445) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de primera residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 250 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Molí fariner. Residencial. Habitatge familiar. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

193

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens deI segle XVIII. Reformada i ampliada als segles XIX i XX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Cal Serenes amb el nom de El Molí nóu i el descriu en la categoria Molino harinero com un edifici de dues plantes habitat contínuament, situat a 3 km de Sant Romà. Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix sense nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 corresponent a l’aixecament del mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico (còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya) realitzat l’any 1914. Cal Serenes o el molí de Baix, el molí del Mig i el molí de Dalt, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). El moliner del molí de Baix era masover de Mas Françola. La construcció actual respon a una reforma i ampliació feta als anys vuitanta del segle XX per l’actual propietari. BIBLIOGRAFIA Nomenclàtor de Catalunya 1860. Centre d’Estudis Demogràfics. Informatització de les dades de Catalunya corresponents al Nomenclàtor de 1860: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España Dispuesto por riguroso orden alfabético entre las provincias, partidos judiciales y entidades de población, Madrid, Imprenta de José Mª Ortiz. (1860) ESTEVE PALÓS, ALBERT. El Nomenclàtor com a font per a l’estudi de la població a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998.Tesi Doctoral. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (2003) MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. Mapa planimètric de Santa Maria de Miralles. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es correspon a l’aixecament del Mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico. (1914) PALAU I RAFECAS, SALVADOR, Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània Penedesenca XV Institut d’Estudis Penedesencs. (1991) ESTRADA I PLANELL, GEMMA, i altres. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol 7, L’Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. (1997) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni arquitectònic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Número de registre 26445. Forma part de l’Inventari d’elements d’interès històric, artístic, natural, cultural i arqueològic (Núm. M.1) Annex II. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 3.21) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 11). Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

194

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CAL SERENES O MOLÍ DE BAIX és una construcció propera a l’antiga construcció de la Fassina, actualment en runes, situada al nord-est del terme municipal, a la riba dreta de la riera de Miralles i al límit dels estreps del Bosc Negre amb les vinyes dels plans de Françola. Els orígens històrics de CAL SERENES O MOLÍ DE BAIX es situen al segle XVIII. L’antic molí va formar part de la finca de Mas Florençola i el moliner era masover d’aquesta. De la presència del molí en el territori, es té constància documental tant a través del nomenclàtor de Catalunya de 1860 −on s’identifica amb el nom de El Molí nóu i el descriu en la categoria Molino harinero−, com del mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. L’actual arquitectura de CAL SERENES O MOLÍ DE BAIX respon a les reformes i ampliacions realitzades al segle XX, les quals emmascaren els possibles vestigis que resten −pendents d’investigar− a la planta soterrani de l’antiga construcció històrica. Des del punt de vista ambiental, CAL SERENES O MOLÍ DE BAIX, conjuntament amb el molí de Dalt i el Molí del Mig i altres masies properes, s’integra en el teixit rural amb característiques pròpies, situat a l’est i nord-est del municipi, entre la carretera i el límit de terme, i participa en l’interessant recorregut dels molins fariners de la riera de Miralles. La seva preservació és d’utilitat per al manteniment de l’espai agrícola i els camins de l’entorn, per a col·laborar en les tasques de vigilància en la detecció d’incendis forestals, i per intentar aconseguir el manteniment de la població en el medi rural. Els valors esmentats, sobretot els històrics i mediambientals, justifiquen la preservació de CAL SERENES O MOLÍ DE BAIX.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES x MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

195

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI EDIFICI NO INCLÒS PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI EN EL CATÀLEG ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

196

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1i3 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R PERÍMETRE PERÍMETRE R R COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ S S COMPOSICIÓ S OFICIS S S OFICIS S MATERIAL S S MATERIAL S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S OFICIS S MATERIAL S TEXTURA/COLOR S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ

S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a les zones de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Sòl rural protegit d'interès ecològic – paisatgístic. Sòl protegit de rieres i corredors ecològics (Clau 5c). El projectes que desenvolupi l’ús d’establiment de turisme rural haurà de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes. Les actuacions de transformació d’usos, restauració o remodelació i/o ampliació de les construccions actuals es condicionaran a l’adopció de les mesures de protecció passiva enfront als riscos d’inundació. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatges, condicionant-se les actuacions a la redacció d’un projecte que inclogui un estudi de restauració del moli i instal·lacions annexes (bassa i rec) com elements de patrimoni i restant indivisible la parcel·la. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

197

FITXA c-20 CAL SERENES o MOLÍ DE BAIX DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

198

FITXA c-21 CAL RAMONET IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/wXeMj

Ca la Par da s e

r a C-37 i e Planes de Ca l'Atzet R Camí de les

Cal Ramonet

Font de Mas Soler

P l a n a d e C a l R a m o n e t Mas Soler

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

199

FITXA c-21 CAL RAMONET IDENTIFICACIÓ 1

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

200

FITXA c-21 CAL RAMONET DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Conjunt compacte d’edificacions en el qual s’inclou l’antiga masia, diverses construccions agrícoles complementàries, el local que antigament va acollir l’escola i va fer funcions de sala de ball, barberia i botiga, i possiblement, també, va acollir l’Ajuntament (actualment establiment de restauració), i un habitatge unifamiliar modern. L’antiga masia és assimilable al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR L’edifici principal, que constitueix l’antiga masia, està situat a llevant del conjunt, és de planta rectangular i es compon de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. Adossat a la cara sud de l’edifici principal, s’aixeca un edifici complementari de planta única en forma d’ela, alineat amb la façana de llevant de l’edifici principal i amb la coberta a una vessant, el qual, a la vegada, té adossat per la façana de ponent un nou edifici complementari −de major alçada que l’anterior−, de planta rectangular i única i igualment amb coberta a una vessant. A ponent de l’edifici principal, adossat a la façana de ponent d’aquest, s’aixeca l’edifici que antigament va acollir usos socials, el qual és de planta rectangular. Inicialment, l’edifici era de planta única amb coberta a dues vessants i actualment, la part més a ponent, és de planta baixa i planta primera, amb coberta composta a diferents vessants. Tanca el conjunt, adossat pel cantó de ponent, un edifici modern destinat a habitatge unifamiliar, el qual és de planta en forma de te, i es compon de planta baixa i planta primera amb la coberta composta a diferents vessants. Aïllats del conjunt descrit, s’aixequen dos edificis complementaris més. Un està situat a llevant de l’edifici principal, i és de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. L’altre, és un porxo de planta rectangular i coberta a una vessant, situat al nord de l’edifici principal a l’espai contigu a la piscina. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Encavallada de fusta. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal de l’edifici principal orientada a llevant, composta simètricament sobre tres eixos verticals. A la planta baixa, portal central d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera, tres balcons amb llosana volada i obertures a llinda. A la planta golfes, finestra central d’arc carpanell, flanquejada per dues finestres a llinda. Parament de paredat comú vist amb les obertures emmarcades amb un regruix d’obra. Façana lateral de l’edifici principal orientada a nord, sense compondre, amb una finestra a llinda, a la planta baixa, i dues finestres a llinda, a la planta primera. Parament de paredat comú vist amb les obertures amb pedra aplacada al voltant, simulant carreus. Façana nord de l’edifici que antigament va acollir usos socials, amb fris de coronament d’imbricació de dentellons de maó; obertures amb pedra aplacada al voltant, simulant carreus; balcó amb llosana, volada i cartel·les de ferro i obertura a llinda protegida amb marquesina; i paraments de paredat comú vist. Façanes de l’edifici modern destinat a habitatge, de composició lliure, amb paraments arrebossats i pintats, obertures a llinda, escala d’accés vista, i terrasses amb baranes de ferro horitzontals. MATERIALS Parets de paredat comú vist. Parets maó. Encavallada de fusta. Bigues de fusta i de formigó. Aplacats de pedra. Portes, finestres i porticons de fusta. Portes metàl·liques. Persianes de corda i enrotllables de PVC. Reixes i baranes de ferro. Cobertes de teula àrab.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

201

FITXA c-21 CAL RAMONET DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Telefonia. Fossa sèptica. ENTORN Esplanades al nord, est i oest. Arbres d’espècies diverses: plàtan, morera, pi, cedre, figuera, xiprer etc. Pou a nord-est. Pèrgola al davant de la façana nord. Piscina, porxo i cobert a nord-est. Barbacoa al nord. Petita pista a nord-oest. CONTEXT Situada a l’est del terme municipal, al peu de la carretera C-37 de Valls a Igualada i al davant del camí de les Planes de ca l’Atzet. Propera a Mas Soler. Envoltada de vinyes, amb bosc al nord com a teló de fons. Està inclosa en l’aqüífer protegit Carme-Capellades. ACCESSIBILITAT Accés rodat directe des de la carretera C-37 de Valls a Igualada. SITUACIÓ DE RISC No s'aprecia cap situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, el conjunt està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

202

FITXA c-21 CAL RAMONET DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001306700CF79F0001OE URBANA 678 001306700CF79F0002PR URBABA 678 08257A006000040000UA 6 4 RÚSTICA 6.311

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (6.04) I.3 Llistat d'edificacions vinculades a activitats - Restaurants (6.04) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Dos habitatges de primera residència. Establiment de restauració. Superfície aproximada de l'edifici principal: 360 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge familiar vinculat a una explotació agrícola. Local social. Oficina de correus. Escola. Establiment de restauració. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupats per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

203

FITXA c-21 CAL RAMONET INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens del segle XVIII. Reformes i ampliacions rellevants als segles XIX i XX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix amb el nom Cal Ramonet, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 corresponent a l’aixecament del mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico (còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya) realitzat l’any 1914. Cal Ramonet, antigament, va acollir l’antiga escola i va fer funcions de sala de ball, barberia i botiga, i possiblement podia haver acollit l’Ajuntament. Igualment, era el lloc de celebració de l’antiga Festa Major de la Santa Creu, actualment perduda. BIBLIOGRAFIA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. Mapa planimètric de Santa Maria de Miralles. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es correspon a l’aixecament del Mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico. (1914) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. (1988) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 6.04) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 19). Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

204

FITXA c-21 CAL RAMONET VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CAL RAMONET és un conjunt compacte d’edificacions rurals situat a l’est del terme municipal, al peu de la carretera C-37 de Valls a Igualada, el qual participa del paisatge de vinyes que l’envolta, amb el bosc com a teló de fons. Els orígens històrics del CAL RAMONET són probablement del segle XVIII, tot i que l’arquitectura actual és, en bona part, el resultat de les reformes i ampliacions fetes al llarg dels segles XIX i XX, i no es disposa, actualment, d’altra constància documental que la continguda en el mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. L’element, però, més rellevant, el qual atorga a CAL RAMONET valor històric, és el fet que antigament va acollir l’escola i va fer funcions de sala de ball, barberia i botiga, i possiblement, també, va acollir l’Ajuntament. Arquitectònicament, CAL RAMONET presenta la masia com a element més destacable, la qual és una construcció austera de volum rellevant, assimilable al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés, aixecada amb paredat comú i composta simètricament sobre tres eixos verticals. També s’ha de considerar la permanència, en l’edifici destinat antigament a usos socials, d’alguns elements −tant tipològics com estilístics− característics d’aquests tipus de locals del segle XIX. D’altra banda, per la seva posició territorial, la preservació de CA L’ESCOLÀ garanteix les condicions ambientals del seu entorn pròxim, el suport en les tasques de vigilància en la detecció d’incendis forestals i, en general, de manteniment del territori rural. S’ha de considerar, igualment, en aquest cas, la presència a la masia d’una activitat econòmica, així com la seva vinculació a una explotació agrícola, la qual cosa afavoreix el reequilibri territorial i econòmic i permet el manteniment de la població en el medi rural. Els valors esmentats, especialment els històrics, mediambientals i socials justifiquen la preservació de CAL RAMONET.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES x MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS x

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

205

FITXA c-21 CAL RAMONET DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI EDIFICI NO INCLÒS PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI EN EL CATÀLEG ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

206

FITXA c-21 CAL RAMONET DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R R PERÍMETRE PERÍMETRE M M M COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R S COMPOSICIÓ S MO OFICIS S S OFICIS S MO MATERIAL R R MATERIAL S R TEXTURA/COLOR R R TEXTURA/COLOR S R

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Arbres R Pou R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural i de restauració hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes o comensals previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

207

FITXA c-21 CAL RAMONET DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Habitatge familiar; establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; establiment de turisme rural; activitats d’educació en el lleure; equipaments i serveis comunitaris; activitats artesanals i artístiques; i activitats de restauració. Edifici complementari 2: Establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; establiment de turisme rural; activitats d’educació en el lleure; equipaments i serveis comunitaris; activitats artesanals i artístiques; i activitats de restauració. Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. Edifici complementaris 1: Els usos descrits per l’edifici principal amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

208

FITXA c-22 MAS SOLER IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/LkAAB

Planes de Ca l'Atzet Camí de les

7 Cal Ramonet 3 -

C Cal Pallés Font de Mas Soler

P l a n a d e C a l R a m o n e t Mas Soler

r e n t d e T o r F o n t Ca l'Andreu a n i l l Aqüeducte e del Rec s

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

209

FITXA c-22 MAS SOLER IDENTIFICACIÓ 1

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

210

FITXA c-22 MAS SOLER DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada, tancada pel costat de ponent amb un baluard, resultat de reformes i ampliacions al llarg dels segles. Actualment la masia no és assimilable a cap dels grups de la classificació tipològica de Danés, tot i que possiblement els seus orígens es corresponen al grup I.1. OBRA MAJOR L’edifici principal està format per diferents volums adossats, compostos de planta baixa, planta primera i planta segona o golfes, els quals defineixen un edifici compacte i de volumetria complexa, de planta en forma d’u, al voltant d’un petit pati sensiblement central. L’edifici central del conjunt és el que presenta major volum i està cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquest edifici està flanquejat per dos volums adossats, els quals, el de la cara sud és de coberta a una vessant, i el de la cara nord, de coberta a dues vessants amb el carener sensiblement seguint la direcció nord-sud. Completa l’edifici principal un volum situat a nord-est, part de la darrera planta del qual està construïda en voladís i tres contraforts rellevants, dos situats a la façana de llevant, i el tercer, a la façana nord. Entre els edificis complementaris destaquen: un edifici aïllat de dues plantes, cobert a dues vessants, situat a ponent de l’edifici principal; dos edificis adossats a l’edifici principal, part dels quals conformen porxo i tanquen la façana de llevant; i un petit cos de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant, situat a llevant al costat de la piscina. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façanes coronades per un ràfec d’estructura llenyosa i volada rellevant, amb solera de rajola pintada, partida en forma de triangles de color blanc rogenc. Façana principal sense compondre, orientada sensiblement a ponent, formada amb portal de pedra d’arc rebaixat i finestra a llinda, de component horitzontal, amb reixa bombada, a la planta baixa; balcó amb volada i llinda de fusta a la planta entresòl; finestra amb llinda de fusta i ampit de pedra i finestres d’arc lleugerament rebaixat i ampit de pedra, a la planta primera; i galeria parcialment oberta a les golfes. Façana orientada sensiblement a sud, sense compondre, formada amb tres finestres a llinda de diferents dimensions i una finestra d’arc rebaixat de maó, de component horitzontal, a les plantes inferiors; balconada central de tres obertures, amb llinda única de fusta, i tres llosanes de cantells rodons, a la planta primera; i dos finestres d’arc de mig punt sota el pinyó de la coberta, a la planta golfes. Façana orientada sensiblement a nord, sense compondre, formada amb un portal d’arc rebaixat de maó, a la planta baixa; balcó amb volada i obertura a llinda, finestra a llinda i finestra d’arc lleugerament rebaixat, a la planta primera; i dues finestres a llinda de diferents dimensions, a la planta golfes. Façana orientada sensiblement a llevant, sense compondre, formada amb les restes d’un portal d’arc de mig punt de pedra; balcó amb volada i llinda de fusta; dues finestres amb llinda de fusta i reixa bombada; dues finestres amb llinda de fusta de component horitzontal; finestra a llinda amb estructura volada i gelosia de fusta; i galeria en voladís, composta de tres arcs de mig punt i tres balcons incorporats. MATERIALS Parets de paredat comú revestides d’arrebossat rústic a paletades. Pedra a portals, ampits, cantoneres, llosanes etc. Bigues i llindes de fusta. Estructura de ràfec de fusta. Maó vist a algunes obertures. Portes, finestres i porticons de fusta. Reixes de ferro forjat. Paviments de cairons. Cobertes de teula àrab.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

211

FITXA c-22 MAS SOLER DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Pati pavimentat amb cairons, entre el baluard i la façana de ponent. Pou-cisterna de pedra, de volum troncocònic, situat fora del baluard, a nord-oest de l’edifici principal. Arbres de diverses espècies al voltant, especialment a llevant. Piscina a llevant. Situats a l’entorn, es conserven elements de pedra com són guarda-rodes, rodes de molí, piques, etc. i maquinària agrícola, com una premsa de vi de gàbia. Destaca un trull d’oli. CONTEXT Situada a l’est del terme municipal, en un turó boscós des d’on es domina la plana agrícola oberta a llevant, solcada per la riera de Miralles. Propera a la carretera C-37 de Valls a Igualada i a les masies de cal Ramonet i ca l’Andreu. ACCESSIBILITAT Accés rodat a través d’un camí de terra des del camí de les Planes de ca l’Atzet, el qual té el seu origen a la carretera C-37 de Valls a Igualada, al davant de la masia de cal Ramonet. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona amb alt risc d'incendi i amb pendents superiors al 20%. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ La masia, tant exteriorment com interiorment, està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

212

FITXA c-22 MAS SOLER DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001305800CF79F0001QE URBANA 465 08257A007000480000UG 7 48 RÚSTICA 11.068

DADES URBANÍSTIQUES

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 560 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge familiar vinculat a una explotació agrícola. Habitatge de segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

213

FITXA c-22 MAS SOLER INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens del segle XVI. Reformes i transformacions rellevants al llarg dels segles. Les reformes més rellevants són dels segles XIX i XX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Mas Soler amb el nom de Solé i el descriu en la categoria Alqueria (casa de labor) com un edifici de dues plantes habitat contínuament, situat a 1 km de Sant Romà. Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix amb el nom de Soler, en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona (Almera/Brossa) corresponent a la Región Tercera o del Rio Foix y La Llacuna a escala 1:40.000 editat l’any 1900. Hi ha constància gràfica de la masia, que apareix amb el nom Cal Solé, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 corresponent a l’aixecament del mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico (còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya) realitzat l’any 1914. Una tarja de forja situada a la planta baixa de Mas Soler porta la data de 1845. No es pot assegurar si es tracta d’un element original de la masia o si va ser incorporat d’una altra construcció. La llar de foc de la primera planta està coronada per una peça de pedra que porta gravada la data de 1861, de la qual tampoc es pot assegurar ni la seva originalitat ni la seva procedència. A la llinda del baluard de ponent, la biga de fusta porta gravada la inscripció 1977 amb una creu intermèdia entre el nou i el set. A l’interior de la masia hi ha molts elements i objectes antics, revestiments de ceràmica i mobles d’interès, així com diverses col·leccions com atuells de ceràmica popular (gerres, càntirs, plats, etc.), recipients de vidre, eines de pagès i estris de la vida rural. A l’exterior de la masia, es conserven elements de pedra com són guarda-rodes, rodes de molí, piques, etc. i maquinària agrícola com una premsa de vi de gàbia. Destaca un trull d’oli procedent d’Artesa de Segre. NOTÍCIES DELS PROPIETARIS L’any 1500 s’esmenta documentalment Magí Stalella dels Masos Solers, la qual cosa fa pensar que probablement en aquesta època, Cal Morgades i Mas Soler pertanyien a la mateixa família. Al fogatge de l’any 1553 s’esmenta Claramunt de Soler. L’any 1555, Mas Soler apareix citat al llibre de la Cort del Batlle com a propietat de Bartomeu de Claramunt. L’any 1633, al testament d’Antoni Domènech, s’esmenta la finca com a propietat de Magí Claramunt. L’any 1685 s’esmenta a Josep Soler de Mas Soler. L’any 1732 el propietari de Mas Soler és Isidre Soler. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareixen citats Isidre i Francesc Soler de Mas Soler. Al testament de Jaume Palau de Mas Palau de la casa Blanca, apareix citat el mas com a propietat de Joan Soler. Mas Soler va deixar de ser propietat de la família Soler a mitjans de la segona meitat del segle XX, la qual, abans de vendre-la, va reformar.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

214

FITXA c-22 MAS SOLER INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

BIBLIOGRAFIA Nomenclàtor de Catalunya 1860. Centre d’Estudis Demogràfics. Informatització de les dades de Catalunya corresponents al Nomenclàtor de 1860: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España Dispuesto por riguroso orden alfabético entre las provincias, partidos judiciales y entidades de población, Madrid, Imprenta de José Mª Ortiz. (1860) ESTEVE PALÓS, ALBERT. El Nomenclàtor com a font per a l’estudi de la població a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998. Tesi Doctoral. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (2003) ALMERA, JAIME i BROSSA, EDUARDO. Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona. Región Tercera ó del Río Foix y La Llacuna. Detallada. Geología por el canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. Topografía por Eduardo Brossa. Escala 1:40.000. Diputación de Barcelona. (1900) MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. Mapa planimètric de Santa Maria de Miralles. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Es correspon a l’aixecament del Mapa de España 1:50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico. (1914) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. (1988) GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d’un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.48) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 21). Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

215

FITXA c-22 MAS SOLER VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

MAS SOLER és una masia propera a la carretera de Valls a Igualada i a les masies de cal Ramonet i ca l’Andreu, situada a l’est del terme municipal, en un turó boscós des d’on es domina la plana agrícola oberta a llevant, solcada per la riera de Miralles. Els orígens històrics de MAS SOLER es remunten al segle XVI. Les referències documentals iniciades l’any 1500, amb l’esment de Magí Stalella dels Masos Solers, tenen continuïtat en el decurs dels segles XVI, XVII i XVIII, a través de fogatges, llibres, testaments, capbreus i altres documents. Modernament, es té constància documental de la presència de la masia en el territori a través del nomenclàtor de Catalunya de 1860 −on s’identifica amb el nom de Solé−, del plànol geològic i topogràfic Almera/Brossa, editat l’any 1900 i del mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. L’arquitectura de MAS SOLER és actualment el resultat de les transformacions que ha sofert la masia al llarg de la història, especialment com a conseqüència de les reformes i ampliacions dels segles XIX i XX, les quals han conformat un edifici de volumetria contundent i complexa, d’organització interior dificultosa i bastit amb criteris de l’eclecticisme, a través d’alguns elements constructius, compositius i ornamentals d’interès. La posició enlairada de la masia, per sobre de la carretera d’Igualada i les planes agrícoles de llevant, acompanyada de la contundència volumètrica de la seva arquitectura, determina que MAS SOLER sigui una referència d’especial valor en el paisatge de Santa Maria de Miralles. D’altra banda, la preservació de MAS SOLER permet la conservació del teixit rural, el manteniment dels camins, la vigilància del territori enfront del risc d’incendis forestals i garanteix les condicions ambientals de l’entorn. Els valors arquitectònics, històrics, mediambientals i paisatgístics esmentats, justifiquen la preservació de MAS SOLER.

ARQUITECTÒNIQUES x HISTÒRIQUES x MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES x SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

216

FITXA c-22 MAS SOLER DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

B 3

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI EDIFICI NO INCLÒS PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI EN EL CATÀLEG ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

217

FITXA c-22 MAS SOLER DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2i3 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R MO R PERÍMETRE PERÍMETRE M MO R COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR MO R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ MO MO COMPOSICIÓ S S OFICIS R R OFICIS S S MATERIAL R R MATERIAL S MO TEXTURA/COLOR R R TEXTURA/COLOR S MO FAÇANES C D COMPOSICIÓ MO MO OFICIS R R MATERIAL R R TEXTURA/COLOR R R

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE R ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Baluard i era enrajolada de ponent R Pou-cisterna de pedra R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural i de restauració hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes o comensals previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

218

FITXA c-22 MAS SOLER DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

219

FITXA c-23 CAL PALLÉS IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/2S20C

Ca la Parda

zet P l a n e s d e e l'At C a l ' A t z e t nes d la P s le e d í m a C la Caseta de Ca l'Atzet

Cal Massip

Ca l'Atzet

Cal Pallés

Mas Soler

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

221

FITXA c-23 CAL PALLÉS DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Casa rural aïllada reformada al segle XX. La masia originària era assimilable al grup I.1 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edifici principal de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera amb coberta asimètrica a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i porxo al davant amb coberta a una vessant. Edifici complementari, adossat a la façana de migdia de l’edifici principal, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari situat a ponent de l’edifici principal, al costat de la piscina, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façanes planes de composició lliure, reformades al segle XX, mantenint el parament de paredat comú de la façana nord i tres panys irregulars, de la planta baixa de la façana de llevant. Façana principal orientada a ponent amb porxo al davant. Obertures modernes a llinda, formades amb portals i finestres, amb proteccions opaques exteriors, corredisses i amb les guies vistes. MATERIALS Paredat comú vist i arrebossat i pintat. Bigues de formigó. Estructura d’acer laminat al porxo. Baranes d’acer. Coberta de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Tanca perimetral. Recinte amb poca vegetació. Piscina situada a ponent de la casa rural. Alguna escultura moderna al costat nord-oest. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, a la riba esquerra del torrent de Fontanilles, afluent de la riera de Miralles. Envoltada pel bosc de la vessant sud del torrent i per les planes de ca l’Atzet. Propera a Mas Soler, ca l’Atzet i ca la Parda. ACCESSIBILITAT Accés rodat a través d’un camí pavimentat, des del camí de les Planes de ca l’Atzet, que té el seu origen a la carretera C-37 de Valls a Igualada, al davant de la masia de cal Ramonet. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona amb alt risc d'incendi i d'erosionabilitat mitjana. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la casa rural està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

222

FITXA c-23 CAL PALLÉS DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001203700CF79F0001XE URBANA 154 08257A007000590000UK 7 59 RÚSTICA 70.954

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (7.59) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 276 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge vinculat a una explotació agrícola. Habitatge de segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

223

FITXA c-23 CAL PALLÉS INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Origen del segle XIX. Reformada al segle XXI. BIBLIOGRAFIA QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. (1988) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.59). Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

224

FITXA c-23 CAL PALLÉS VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CAL PALLÉS és una casa rural situada a la part central del terme municipal, a la riba esquerra del torrent de Fontanilles, afluent de la riera de Miralles, envoltada pel bosc de la vessant sud del torrent i per les planes de ca l’Atzet. Els orígens històrics de CAL PALLÉS es situen al segle XIX, tot i que l’aparença actual de l’antiga masia és el resultat de les reformes realitzades al segle XX. La seva arquitectura conserva sensiblement la volumetria senzilla i compacta de la construcció primigènia i algun dels seus paraments antics. La resta de la casa rural presenta els elements compositius propis d’una construcció contemporània, el caràcter minimalista dels quals, conjuntament amb el manteniment de la volumetria, propicia la integració paisatgística de la casa rural. Des del punt de vista ambiental, CAL PALLÉS forma part d’un teixit rural amb característiques pròpies, a l’entorn dels terrenys agrícoles de les Planes de ca l’Atzet, entre els torrents de Fontanilles i de cal Puça, del qual també hi participen, entre d’altres, les masies de ca l’Atzet, cal Pompo, ca la Parda i cal Domènech. La preservació de CAL PALLÉS, i del teixit rural del qual forma part, propicia el manteniment dels camins i la vigilància del territori enfront el risc d’incendis forestals i constitueix una garantia per a preservar les condicions ambientals de l’entorn. Els valors que conflueixen en la casa rural, especialment els de caràcter mediambiental, justifiquen la preservació de CAL PALLÉS.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

225

FITXA c-23 CAL PALLÉS DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

B A

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI EDIFICI NO INCLÒS PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI EN EL CATÀLEG ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

226

FITXA c-23 CAL PALLÉS DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R PERÍMETRE PERÍMETRE M M COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ S S COMPOSICIÓ S OFICIS S S OFICIS S MATERIAL S S MATERIAL S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S OFICIS S MATERIAL R TEXTURA/COLOR R

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ

S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b). Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 50% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

227

FITXA c-23 CAL PALLÉS DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Habitatge familiar; i activitats artesanals i artístiques. Edificis complementaris: Els usos descrits per l’edifici principal amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

228

FITXA c-24 CA LA PARDA IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/DmL1k

Cal Domènech

Cal Pompo

Ca la Parda

P l a n e s d e C a l ' A t z e t

C-37 lanes de Ca l'Atzet Camí de les P

Cal Massip Cal Ramonet

Ca l'Atzet

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

229

FITXA c-24 CA LA PARDA DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada, tancada amb un baluard, assimilable al grup I.1 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edifici principal, de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Petit edifici complementari adossat a la cara nord-est de l’edifici principal, de planta rectangular i única amb coberta a una vessant. Dos edificis complementaris, adossats a la part externa de la tanca de l’angle sud del baluard, de planta rectangular i única amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega, forjats unidireccionals, cobertes de teula àrab. FAÇANES Totes les façanes presenten actualment les finestres cegades amb obra arrebossada a nivell del parament. Façana principal orientada sensiblement a sud-est, composta sobre tres eixos verticals, amb portal central amb llinda de fusta, flanquejat per dues finestres a la planta baixa, i finestra central flanquejada per un balcó i una finestra, tots a llinda, a la planta primera. La resta de façanes són planes, amb poques obertures, majoritàriament a llinda, i actualment tapiades. El portal d’entrada del baluard està situat a la cara sud-oest i està format amb un arc rebaixat de maó. MATERIALS Parets de paredat comú vist i arrebossat. Elements de maó. Embigats de fusta. Teula àrab a les cobertes. Reixes i baranes de ferro. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Baluard amb murs de pedra. Construccions en bona part enrunades. Vegetació enfiladissa invasiva i algun pi. Pou al nord-oest. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, sota d’un petit turó boscós, al peu del camí de les Planes de ca l’Atzet. Propera a la carretera C-37 de Valls a Igualada i a les masies de cal Domènech, cal Pallés i Mas Soler i cal Ramonet. ACCESSIBILITAT Accés rodat a través del camí pavimentat de les Planes de ca l’Atzet, el qual té el seu origen a la carretera C-37 de Valls a Igualada, al davant de la masia de cal Ramonet. SITUACIÓ DE RISC No s'aprecia cap situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la masia està en un estat de conservació amb deficiències. Entorn desacurat i en estat d’abandonament.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

230

FITXA c-24 CA LA PARDA DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001305100CF79F0001UE URBANA 176 08257A007000440000UW 7 44 RÚSTICA 3.600

DADES URBANÍSTIQUES

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge en desús. Superfície aproximada de l'edifici principal: 231 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge vinculat a una explotació agrícola. Habitatge de segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Sense ocupar.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

231

FITXA c-24 CA LA PARDA INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Origen del segle XIX. BIBLIOGRAFIA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. (1988) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.44) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 93) Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

232

FITXA c-24 CA LA PARDA VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CA LA PARDA és una masia propera a la carretera d’Igualada i a les masies de cal Domènech, cal Pallés i Mas Soler i cal Ramonet, situada a la part central del terme municipal, sota d’un petit turó boscós, al peu del camí de les Planes de ca l’Atzet. Els orígens històrics de CA LA PARDA es situen al segle XIX, i la seva arquitectura, sense massa transformacions, manté les característiques primigènies, les quals integren perfectament la masia en el paisatge a través d’una tipologia arquitectònica assimilable al grup I.1 de la classificació de Danés, amb el carener de la coberta paral·lel a la façana principal i la façana composta sobre tres eixos verticals. Per la seva posició en una cruïlla de camins i per la seva volumetria simple que s’acompanya del baluard, CA LA PARDA constitueix una de les referències paisatgístiques del teixit rural amb característiques ambientals pròpies, situat a l’entorn dels terrenys agrícoles de les Planes de ca l’Atzet, entre els torrents de Fontanilles i de cal Puça, del qual hi participen, entre altres, les masies de ca l’Atzet, cal Pompo, ca la Parda i cal Domènech. Des del punt de vista ambiental, la preservació de CA LA PARDA, i del teixit rural de què forma part, també, propicia el manteniment dels camins i la vigilància del territori enfront del risc d’incendis forestals i constitueix una garantia per a preservar les condicions ambientals de l’entorn. Els valors mediambientals i paisatgístics esmentats justifiquen la preservació de CA LA PARDA.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES x SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

233

FITXA c-24 CA LA PARDA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

1 C B

A 2

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

234

FITXA c-24 CA LA PARDA DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2i3 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R MO R PERÍMETRE PERÍMETRE M MO R COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R S COMPOSICIÓ S S OFICIS S S OFICIS S S MATERIAL S S MATERIAL S S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S S OFICIS S S MATERIAL S S TEXTURA/COLOR S S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE MO ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Baluard R Pou R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

235

FITXA c-24 CA LA PARDA DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

236

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/CjX1V

e F a s s i n a R i r a d e l a C -3 7

Font de Cal Domènech

Creu de Françola

Cal Domènech

Ca la Parda

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

237

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH IDENTIFICACIÓ 1

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

238

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada amb dependències agrícoles i residencials al voltant, assimilable al grup I.1 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edificacions assentades sobre la roca, la qual aflora a l’exterior. Edifici principal de planta sensiblement rectangular, compost de planta baixa, planta primera i golfes amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Edifici complementari adossat al costat de ponent de la façana de migdia de l’edifici principal, de planta quadrada, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a una vessant. Edifici complementari adossat a la façana de ponent de l’edifici principal, de planta sensiblement rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari aïllat, situat a migdia de l’edifici principal, conformat per dos cossos juxtaposats; un de planta quadrada, compost de soterrani i planta baixa, amb coberta a dues vessants; i l’altre, porxo de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada a migdia, sense compondre, amb el ràfec amb imbricació, el parament arrebossat deixant a la vista alguns elements constructius de pedra. A la planta baixa, portalada tapiada d’arc de mig punt, amb dovelles i un brancal de pedra i l’altre amagat; portal d’arc rebaixat de maó que constitueix l’actual entrada a la masia; i finestra a llinda. A la planta primera, quatre finestres a llinda. A la planta golfes, quatre finestres a llinda de dimensió petita. Façana de ponent amb paredat comú vist, dos finestres a llinda de diferent dimensió, a la planta baixa, i una petita finestra a llinda a les golfes. Façana nord amb paredat comú, en part vist i en part arrebossat, dos contraforts, quatre finestres a llinda, a la planta primera, i una petita finestra a llinda, a les golfes. Façana de llevant arrebossada, amb una espitllera a la planta baixa, una finestra a llinda, a la planta primera, i dues creuetes metàl·liques de tirants de reforç estructural. MATERIALS Parets de paredat comú vist i arrebossat. Pedra a portals i cantoneres. Bigues i llindes de fusta. Maó vist a algunes obertures. Portes, finestres de fusta. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Esplanada amb molt poca vegetació a causa de l’aflorament de la roca. Pou a migdia de l’edifici complementari aïllat. CONTEXT Situada en una plana agrícola de la part central del terme municipal, al límit de les Planes de ca l’Atzet amb la riba esquerra boscosa de la riera de la Fassina. Propera a la carretera C-37 de Valls a Igualada i a la masia de ca la Parda.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

239

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

ACCESSIBILITAT Accés rodat a través d’un camí pavimentat, que enllaça amb el camí de les Planes de ca l’Atzet, a l’alçada de la masia de ca la Parda. El camí de les Planes de ca l’Atzet té el seu origen a la carretera C-37 de Valls a Igualada, al davant de la masia de cal Ramonet. SITUACIÓ DE RISC No s'aprecia cap situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la masia està en un estat de conservació amb deficiències. S’aprecien esquerdes i reforços estructurals a la façana de llevant. Entorn nord desendreçat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

240

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 000805300CF79F0001GE URBANA 180 08257A007000410000UZ 7 41 RÚSTICA 7.470

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (7.41) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de primera residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 560 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge vinculat a una explotació agrícola. Habitatge de primera residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

241

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens de la darreria del segle XV. Reformes i transformacions rellevants al llarg dels segles. NOTÍCIES HISTÒRIQUES El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica cal Domènech amb el nom de can Domenech i la descriu en la categoria Masia (casa de labor) com un edifici de dues plantes habitat contínuament, situat a 3 km de Sant Romà. NOTÍCIES DELS PROPIETARIS Als fogatges dels anys 1497 i 1553, s’esmenta el cognom Domènech. Al fogatge de l’any 1685, apareix Jacob Domènech de cal Riera, masia no identificada, que podria estat vinculada a cal Domènech. L’any 1740, al testament de Jaume Palau de mas Palau s’esmenta Jaume Domènech de la Riera. BIBLIOGRAFIA Nomenclàtor de Catalunya 1860. Centre d’Estudis Demogràfics. Informatització de les dades de Catalunya corresponents al Nomenclàtor de 1860: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España Dispuesto por riguroso orden alfabético entre las provincias, partidos judiciales y entidades de población, Madrid, Imprenta de José Mª Ortiz. (1860) ESTEVE PALÓS, ALBERT. El Nomenclàtor com a font per a l’estudi de la població a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998. Tesi Doctoral. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (2003) DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.41) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 20) Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

242

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CAL DOMÈNECH és una masia situada en una plana agrícola de la part central del terme municipal, al límit de les Planes de ca l’Atzet amb els pendents boscosos de la riba esquerra de la riera de la Fassina, propera a la carretera d’Igualada i a la masia de ca la Parda. Els orígens històrics de CAL DOMÈNECH es remunten a la darreria del segle XV, quan s’esmenta per primera vegada el cognom Domènech, el qual, en documents posteriors dels segles XVII i XVIII, s’identifica afegint-hi el qualificatiu de la riera, en referència al curs d’aigua proper a la masia. Modernament, es té constància documental de la seva presència en el territori a través del nomenclàtor de Catalunya de 1860, on apareix amb el nom de can Domenech. L’arquitectura de CAL DOMÈNECH és el resultat de les transformacions que ha sofert la masia al llarg dels segles, amb reformes i ampliacions que emmascaren els seus valors primigenis, dels que en resten, encara, alguns elements, com per exemple el portal d’arc de mig punt amb dovelles i brancal de pedra, actualment tapiat. La posició de la masia a la plana de conreus i la contundència dels seus volums, determina que CAL DOMÈNECH sigui una referència d’especial valor en el paisatge de Santa Maria de Miralles, en un paratge, en el qual l’estructura de camins, els torrents, el bosc de ribera, la plana de conreus i les masies del seu voltant, constitueixen un teixit rural amb característiques ambientals pròpies. La preservació de CAL DOMÈNECH, també, pren rellevància, des del punt de vista ambiental i social, pel fet de conservar una explotació agrícola en actiu, col·laborant en el reequilibri territorial i econòmic i el manteniment de la població en l’àmbit rural; participar en la vigilància del territori enfront del risc d’incendis forestals; ajudar en el manteniment dels camins rurals; i, en general, preservar les condicions ambientals de l’entorn. Els valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics i socials que conflueixen en CAL DOMÈNECH, justifiquen la seva preservació.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES x HISTÒRIQUES x MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES x SOCIALS X

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

243

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

C 2 B D A 3 1

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

244

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2 3 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R R R PERÍMETRE PERÍMETRE M M S MO COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R R R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ Relació buit/ple R S COMPOSICIÓ MO S S OFICIS S S OFICIS S S S Elements de pedra MATERIAL i paraments R S MATERIAL R MO MO TEXTURA/COLOR MO S TEXTURA/COLOR S S S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S S OFICIS S S MATERIAL Paraments R Paraments R TEXTURA/COLOR S S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE MO ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Pou R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural i de restauració hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes o comensals previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

245

FITXA c-25 CAL DOMÈNECH DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Habitatge familiar; establiment de turisme rural; activitats d’educació en el lleure; activitats artesanals i artístiques; i activitats de restauració. Edificis complementaris: Els usos descrits per l’edifici principal amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

246

FITXA c-26 CAL POMPO IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/rlTL2

Cal Domènech la Torre Jordana

Cal Pompo Cal Ton Pastor

Ca la Parda

P l a n e s d e C a l ' A t z e t

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

247

FITXA c-26 CAL POMPO IDENTIFICACIÓ 1

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

248

FITXA c-26 CAL POMPO DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada amb dependències agrícoles al voltant, assimilable al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edifici principal de planta sensiblement rectangular, compost de planta baixa, planta primera i golfes amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Edifici complementari adossat a la façana de ponent de l’edifici principal, de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a una vessant. Edifici complementari adossat a la façana de migdia de l’edifici descrit anteriorment, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edificis complementaris aïllats situats a migdia de l’edifici principal, de planta en forma d’ela, conformats per tres cossos juxtaposats, d’una única planta, amb cobertes a una vessant. Edificis complementaris adossats a la façana de llevant de l’edifici principal, conformats per tres cossos, de planta rectangular i única i de diferents alçades, amb cobertes a una vessant. Edifici complementaris adossats a la façana nord de l’edifici principal, de planta trapezoïdal i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari aïllat, situat al nord de l’edifici principal, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada a migdia, composta simètricament sobre tres eixos verticals. A la planta baixa, portal central d’arc carpanell de maó, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera, balcó central amb llosana de pedra i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A les golfes, tres finestres a llinda, la central de les quals és de major dimensió. La resta de façanes presenten edificacions complementàries adossades i paraments amb molt poques obertures, les úniques de les quals són una finestra a llinda, a la planta primera de la façana de llevant, i una finestra a llinda, a la planta golfes de la façana nord. MATERIALS Parets de paredat comú arrebossades. Bigues de fusta. Pedra a la llosana del balcó. Maó vist a algunes obertures. Portes, finestres i persianes de corda de fusta. Reixes i baranes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab i alguna de fibrociment. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Terreny amb pendent nord-sud. Entorn amb molt poca vegetació amb peus de recent plantació. Parterres amb plantes flanquejant el portal d’entrada a causa de l’aflorament de la roca. Hort a migdia. Pou al nord. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, arrecerada als darrers estreps boscosos de la vessant sud-oest de la serra de Miralles i al davant d’una plana de conreu. Al peu del camí de les Planes de ca l’Atzet i molt propera a cal Ton Pastor i a la Torre Jordana.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

249

FITXA c-26 CAL POMPO DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

ACCESSIBILITAT Accés rodat a través del camí pavimentat de les Planes de ca l’Atzet, el qual té el seu origen a la carretera C-37 de Valls a Igualada, al davant de la masia de cal Ramonet. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona d'erosionabilitat mitjana i amb pendents superiors al 20%. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la masia està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

250

FITXA c-26 CAL POMPO DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001203500CF79F0001RE URBANA 258 08257A007000310000UR 7 31 RÚSTICA 2.796

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (7.31) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 248 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge vinculat a una explotació agrícola. Habitatge de segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

251

FITXA c-26 CAL POMPO INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens del segle XVIII. BIBLIOGRAFIA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.31) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 103) Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

252

FITXA c-26 CAL POMPO VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CAL POMPO és una masia situada a la part central del terme municipal, al peu del camí de les Planes de ca l’Atzet, arrecerada als darrers estreps boscosos de la vessant sud-oest de la serra de Miralles, al davant d’una plana de conreu, i molt propera a cal Ton Pastor i a la Torre Jordana. Els orígens històrics de CAL POMPO es situen al segle XVIII, sense que aquests estiguin confirmats ni per testimonis documentals, ni per testimonis arquitectònics clars. L’arquitectura de CAL POMPO conserva els valors de la tipologia originària, amb una volumetria simple −que en aquest cas s’accentua amb l’alçada−, amb la façana composta simètricament sobre tres eixos verticals i amb la coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, característiques que es corresponen al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés. CAL POMPO forma part d’un teixit rural amb característiques ambientals pròpies, humanitzat amb la presència de masies molt properes les unes a les altres, implantades amb la finalitat de colonitzar agrícolament un territori, solcat per petits torrents provinents de les cotes més altes de la serra de Miralles. La preservació de CAL POMPO pretén la seva participació en el manteniment del teixit rural en el qual s’emplaça, en la vigilància del territori enfront el risc d’incendis forestals i, en general, en la preservació de les condicions ambientals de l’entorn. Els valors arquitectònics i mediambientals que s’han posat de manifest justifiquen la preservació de CAL POMPO.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES x HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

253

FITXA c-26 CAL POMPO DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

5 C

1 A 2

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

254

FITXA c-26 CAL POMPO DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1a3i5 4 6 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R S S PERÍMETRE PERÍMETRE M M S S COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R S R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R S COMPOSICIÓ S S S OFICIS S S OFICIS S S S MATERIAL S S MATERIAL S S S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S S S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S S OFICIS S S MATERIAL S S TEXTURA/COLOR S S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Pou R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b). Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

255

FITXA c-26 CAL POMPO DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Habitatge familiar; establiment de turisme rural; activitats d’educació en el lleure; i activitats artesanals i artístiques. Edificis complementaris: Els usos descrits per l’edifici principal amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

256

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/jKLEW

M a s d ' e n S o l d e la Torre Jordana l à S o

Cal Pompo Cal Ton Pastor

Ca la Parda

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

257

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA IDENTIFICACIÓ 1

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

258

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Casa rural moderna. OBRA MAJOR Edifici principal, de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera −interiorment sense obrar−, amb coberta a quatre vessants. Cos adossat de planta semicircular, adossat a l’extrem sud de la façana principal. Edifici complementari adossat a la façana nord-oest de l’edifici principal, de planta rectangular i única amb coberta a una vessant. Edifici complementari aïllat, situat a ponent de l’edifici principal, de planta rectangular i única amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega, forjats unidireccionals, cobertes de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada sensiblement a sud-est, composta simètricament sobre tres eixos verticals. A la planta baixa, porta-vidriera central a llinda, coronada amb una rajola vidriada amb la data 1953, flanquejada per una finestra a llinda i un cos de planta semicircular. A la planta primera, obertures cegues consistents en finestra central a llinda de component vertical, flanquejada per finestrals a llinda de component horitzontal. Obertures emmarcades amb un regruix d’obra. Coronament amb ràfec format amb bigues de formigó. Al davant de la façana, terrassa sobreaixecada i pèrgola, amb escala central d’accés i barana de balustres de ciment, modelats al pla. Façana orientada sensiblement a nord-est, composta sobre tres eixos verticals, amb tres finestres a llinda a la planta baixa i tres finestres cegues a llinda, a la planta primera. Totes les obertures emmarcades amb un regruix d’obra. Façana orientada sensiblement a nord-oest, amb dues finestres cegues a llinda, emmarcades amb un regruix d’obra. Façana orientada sensiblement a sud-oest, composta sobre quatre eixos verticals, amb quatre finestres a llinda a la planta baixa i quatre finestres cegues a llinda, a la planta primera. Totes les obertures emmarcades amb un regruix d’obra. MATERIALS Parets i pilars de maó. Bigues de formigó. Portes i finestres de fusta. Reixes de ferro forjat. Baranes de balustres de ciment modelats al pla. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Pineda al cantó sud. Plataforma elevada al nord amb barana lineal de balustres de formigó modelats al pla. Terrassa amb pèrgola al davant de la façana principal. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, arrecerada als darrers estreps boscosos de la vessant sud-oest de la serra de Miralles. Molt propera a cal Ton Pastor i a cal Pompo i a les Planes de ca l’Atzet.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

259

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

ACCESSIBILITAT Accés rodat a través d’un camí de terra en pendent, que té el seu origen al camí pavimentat de les Planes de ca l’Atzet, al davant de cal Pompo. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona d'erosionabilitat mitjana. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la casa rural està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

260

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 000703300CF79F0001XE URBANA 348 08257A007000280000UR 7 28 RÚSTICA 30.628

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de primera i segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 326 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge de primera i segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat i masovers.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

261

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Mitjans del segle XX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES Sobre la porta d’entrada hi ha una placa de ceràmica amb la data 1953. BIBLIOGRAFIA RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa.(1988) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

262

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

LA TORRE JORDANA és una casa rural situada a la part central del terme municipal, arrecerada als darrers estreps boscosos de la vessant sud-oest de la serra de Miralles, molt propera a les masies de cal Ton Pastor i de cal Pompo i a les planes agrícoles de ca l’Atzet. La casa rural va implantar-se a mitjans del segle XX, adoptant l’arquitectura pròpia de l’època, la qual tot hi estar allunyada dels models característics de les masies, aporta un volum prismàtic compacte, que s’ha integrat en el lloc, i alguns elements puntuals d’interès com les baranes de balustres de ciment modelats al pla. LA TORRE JORDANA s’emplaça en un paratge humanitzat amb la presència de masies molt properes les unes a les altres −com són cal Ton Pastor, cal Pompo, ca l'Atzet, cal Massip o ca la Parda−, amb planes de conreus delimitades per cursos de petits torrents, i una xarxa de camins rurals històrics. Aquest conjunt d’elements defineixen un teixit amb característiques ambientals pròpies, el qual és convenient preservar amb el manteniment de cases rurals com LA TORRE JORDANA, que ha d’adoptar un paper notable en la vigilància del territori enfront del risc d’incendis forestals, en el manteniment dels camins i, en general, de les condicions ambientals de l’entorn. Els valors que conflueixen en la casa rural, especialment els de caràcter mediambiental, justifiquen la preservació de LA TORRE JORDANA.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

263

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

C B 1 2 D A

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

264

FITXA c-27 LA TORRE JORDANA DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 2 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R S PERÍMETRE PERÍMETRE M M R COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R S MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R S FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R R COMPOSICIÓ S S OFICIS S S OFICIS S S MATERIAL S S MATERIAL S S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S R OFICIS S S MATERIAL S S TEXTURA/COLOR S S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE MO ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Baranes amb balustres R Pins R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

265

FITXA c-28 CAL TON PASTOR IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/2QOCd

a s d ' e n S o l e M la Torre Jorda à d na l S o

Cal Pompo Cal Ton Pastor

Ca la Parda

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

267

FITXA c-28 CAL TON PASTOR DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada amb dependències agrícoles al voltant, assimilable al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edifici principal de planta rectangular, compost de planta baixa, planta primera i golfes amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Edifici complementari adossat a la façana sud-est de l’edifici principal, de planta sensiblement rectangular, compost de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a una vessant. Edifici complementari adossat a la façana sud-est de l’edifici descrit anteriorment, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari adossat a les façanes nord-est de l’edifici principal i dels dos edificis complementaris descrits anteriorment, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari adossat a la façana nord-est de l’edifici principal, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari aïllat situat a sud-oest de l’edifici principal, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada a sud-est, molt transformada i sense compondre. A la planta baixa, portal i finestra a llinda. A la planta primera, tres finestres a llinda, dues sensiblement centrades sobre el portal i l’altra situada sobre l’eix de la finestra de la planta baixa. A les golfes, finestra central d’arc angular sota el pinyó de coberta. Façana orientada a nord-oest, amb restes del parament de paredat comú, i sense compondre. A la planta baixa, dues finestres amb llinda de fusta i una finestra petita a llinda. A la planta primera, una finestra amb llinda de fusta, i dues finestres a llinda. Façanes orientades a nord-est i sud-oest, sense obertures. MATERIALS Parets de paredat comú vist i arrebossat i pintat. Pedra en algunes cantoneres. Maó en alguna obertura. Bigues i llindes de fusta. Portes, finestres de fusta. Reixes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Esplanada pavimentada al davant de la façana principal. Entorn sense vegetació a excepció d’alguns pins del bosc contigu. Camí a tocar dels cossos complementaris del costat nord-est de la masia. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, arrecerada als darrers estreps boscosos de la vessant sud-oest de la serra de Miralles. Al peu del camí de Mas d’en Sol i molt propera a la Torre Jordana i cal Pompo.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

268

FITXA c-28 CAL TON PASTOR DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

ACCESSIBILITAT Accés rodat a través del camí de terra de Mas d’en Sol, el qual té el seu origen al camí pavimentat de les Planes de ca l’Atzet, al davant de cal Pompo. SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona amb risc alt d'incendi i d'erosionabilitat mitjana. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la masia està en bon estat de conservació. Entorn desendreçat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

269

FITXA c-28 CAL TON PASTOR DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 001203200CF79F0001ME URBANA 174 08257A007000150000UY 7 15 RÚSTICA 1.166

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (7.15) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 163 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge familiar vinculat a una explotació agrícola. Habitatge de segona residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

270

FITXA c-28 CAL TON PASTOR INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens del segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. NOTÍCIES HISTÒRIQUES La masia també es coneix per Cal Fadrí del Pompo. BIBLIOGRAFIA QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.15) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

271

FITXA c-28 CAL TON PASTOR VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CAL TON PASTOR és una masia situada a la part central del terme municipal, al peu del camí de Mas d’en Sol, en els darrers estreps boscosos de la vessant sud-oest de la serra de Miralles, i molt propera a la Torre Jordana i cal Pompo. Els orígens històrics de CAL TON PASTOR es situen al segle XVIII, sense que aquests estiguin confirmats ni per testimonis documentals, ni per testimonis arquitectònics clars, els quals, a través de diferents ampliacions i reformes, han estat esborrats o amagats. Els únics vestigis que resten de l’antiga construcció són els situats a la façana nord-oest i en alguns dels edificis complementaris, especialment en paraments de pedra i llindes de fusta, així com la tipologia de l’edifici, que presenta el volum característic de les masies del grup II.2 de la classificació tipològica de Danés, amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal. Amb independència dels elements esmentats, es valora especialment la preservació de CAL TON PASTOR per la seva situació en un teixit rural amb característiques ambientals pròpies, el qual està format per una xarxa de camins històrics, per planes importants de conreu, vinculades a la finca de ca l’Atzet, per petits torrents acompanyats de masses de bosc dels darrers estreps de la serra de Miralles i per un conjunt de masies molt properes les unes a les altres. Es valora, també la seva preservació, en funció de la seva participació en el manteniment dels camins rurals, en la vigilància del territori enfront del risc d’incendis forestals i, en general, en la preservació de les condicions ambientals de l’entorn. Els valors que conflueixen en la masia, especialment els de caràcter mediambiental, justifiquen la preservació de CAL TON PASTOR.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

272

FITXA c-28 CAL TON PASTOR DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

3 C D

B 1 2

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

273

FITXA c-28 CAL TON PASTOR DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1i2 3a5 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R S R PERÍMETRE PERÍMETRE M S M COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ MO S COMPOSICIÓ S MO OFICIS S S OFICIS S MO MATERIAL S S MATERIAL S R TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S R FAÇANES C D COMPOSICIÓ MO S OFICIS S S MATERIAL Elements de pedra R S TEXTURA/COLOR MO S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ

S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ Les condicions específiques d’ordenació que es fixen específicament per a aquesta masia o casa rural es complementen amb el que estableixen les Normes Urbanístiques d’aquest Pla Especial Urbanístic. El sòl no urbanitzable que conforma l’àmbit de protecció estarà subjecte a les condicions que determinen les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles per a la zona de sòl no urbanitzable: Sòl rural protegit d'interès agrícola – forestal. Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a). Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Els projectes que desenvolupin els usos d’establiment de turisme rural hauran de contenir la ubicació de places d’aparcament a l’aire lliure en un nombre que sigui proporcional al nombre d’hostes previstos. Les accions constructives que duguin a terme la categoria de substitució prescrita seran respectuoses amb l’edifici principal i edificis complementaris, tant en la seva forma i composició com en la utilització de materials, textures i colors. D’acord amb el que determina l’annex I de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles: Es considera edificació completada, permetent-se la rehabilitació de coberts i annexos com edificació complementària, no destinada a habitatge, amb una ampliació possible de fins el 20% del sostre total amb destí a habitatge. Aquest percentatge d'ampliació, en tot cas, només es podrà destinar a usos agrícoles, ramaders o forestals. Les ampliacions destinades a altres usos admesos s'ajustarà als percentatges que determina l'article 24 regulats en funció de la superfície de l'edifici principal.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

274

FITXA c-28 CAL TON PASTOR DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

275

FITXA c-29 MAS D'EN SOL IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/mnz15

d ' e n S o l M a s Coll e del Bosc d l à S o

Mas d'en Sol n o t B A Turó de Cal Meliton L i Ç l D E e F O M N a l T C A N e I d L l à L S o E S Cal S o t Meliton et e l'Atz P nes d l a n e s d e l ' A la d e t z e t P s le e R e t o u d í m a C

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

277

FITXA c-29 MAS D'EN SOL DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia aïllada en estat ruïnós amb dependències agrícoles adossades, assimilable al grup I.1 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR L’edifici principal i tots els edificis complementaris estan en estat ruïnós. Edifici principal de planta sensiblement quadrada, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Edifici complementari (1) adossat a la façana de l’edifici principal orientada sensiblement a sud-oest, de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants. Edifici complementari (2) adossat a la façana de l’edifici descrit anteriorment (1),orientada sensiblement a sud-oest, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari (3) adossat a la façana de l’edifici descrit anteriorment (2) orientada sensiblement a sud-est, de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a una vessant. Edifici complementari (4) adossat a la façana de l’edifici principal orientada sensiblement a sud-est, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU En estat ruïnós. Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES A la façana principal orientada sensiblement a sud-est, resta el portal d’arc lleugerament rebaixat, construït de maó i tres finestres a llinda. A la resta de façanes de l’edifici principal i dels edificis complementaris, les obertures que s’observen, són totes a llinda. MATERIALS Parets de paredat comú i de maó, amb restes d’arrebossats. Bigues i llates de fusta. Maó al portal. Portes, finestres de fusta. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Sense instal·lacions ni serveis. ENTORN Esplanada sense vegetació. Restes de material d’enderroc. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, en una solana de la vessant orientada a migdia de la serra del Boscarró. Al davant de les vinyes de les Planes de l’Atzet. Propera a cal Ton Pastor, la Torre Jordana i ca l’Atzet. ACCESSIBILITAT Accés rodat a través del camí de terra de Mas d’en Sol, el qual té el seu origen al camí pavimentat de les Planes de ca l’Atzet, al davant de cal Pompo.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

278

FITXA c-29 MAS D'EN SOL DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

SITUACIÓ DE RISC Se situa en una zona d'erosionabilitat mitjana. No s'aprecia cap altra situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ En estat ruïnós. Resten en peu part dels paraments i cobertes de les construccions i molts elements d’aquestes, per la qual cosa es manté la possibilitat de recuperar l’estructura arquitectònica de la masia.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

279

FITXA c-29 MAS D'EN SOL DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 08257A007000170000UQ 7 17 URBANA 3.013

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès agrícola (Clau 4a) Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable (Annex I) I.1 Llistat d'edificacions tradicionals - Masies (7.17) USOS

ÚS ACTUAL Ruïnes. Sense ús. Superfície aproximada de l'edifici principal: 143 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge familiar vinculat a una explotació agrícola. Habitatge en desús. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Propietat privada. Sense ocupar.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

280

FITXA c-29 MAS D'EN SOL INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Segles XIX i XX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES A pocs metres de Mas d’en Sol, s’emplaça el que possiblement fou un lloc d’habitació a l’aire lliure, en el qual no s’aprecien estructures i on hi havia un taller de sílex, amb cronologia de Bronze (entre 1800 i 650). BIBLIOGRAFIA QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles.(2002) RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa.(1988) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.17) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

281

FITXA c-29 MAS D'EN SOL VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

MAS D’EN SOL és una masia situada a la part central del terme municipal, en una solana de la vessant orientada a migdia de la serra del Boscarró, al davant de les vinyes de les Planes de l’Atzet i propera a cal Ton Pastor, la Torre Jordana i ca l’Atzet. La masia es va implantar al segle XIX, a poca distància d’on s’emplaça el que possiblement va ser un lloc d’habitació a l’aire lliure, en el qual no s’aprecien estructures i on hi havia un taller de sílex, amb cronologia de Bronze. Les restes arquitectòniques de MAS D’EN SOL presenten el que va ser una construcció modesta, les característiques de la qual són les pròpies de les masies assimilables al grup I.1 de la classificació tipològica de Danés, amb coberta a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal. La masia manté encara el caràcter de l’arquitectura tradicional, amb una volumetria recuperable, la qual per la seva posició, al límit del bosc i al davant de les vinyes, ajuda a conformar el paisatge del sector central del terme municipal. Des del punt de vista mediambiental i social, la recuperació i preservació de MAS D’EN SOL reforça un teixit rural amb característiques ambientals pròpies, afavoreix el manteniment de les condicions ambientals i el control i vigilància de l’entorn, el reequilibri territorial i econòmic i el manteniment de la població en l’àmbit rural. Els valors esmentats, especialment els mediambientals, paisatgístics i socials, justifiquen la recuperació i preservació de MAS D’EN SOL.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES x SOCIALS x

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

282

FITXA c-29 MAS D'EN SOL DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

C B 1

A 2 4 3

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

283

FITXA c-29 MAS D'EN SOL DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ

EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1a3 4 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R D PERÍMETRE PERÍMETRE M M COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R S COMPOSICIÓ S OFICIS S S OFICIS S MATERIAL S S MATERIAL S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S OFICIS S MATERIAL S TEXTURA/COLOR S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ

S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

284

FITXA c-29 MAS D'EN SOL DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ÚS S’admeten els usos següents: Edifici principal: Habitatge familiar; establiment de turisme rural; activitats artesanals i artístiques. Edificis complementaris: Els usos descrits per l’edifici principal amb les següents restriccions: - Habitatge familiar: Peces complementàries. En cap cas aquestes peces poden constituir un habitatge nou, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar. - Activitats artesanals i artístiques, hauran d’estar vinculades a l'habitatge.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

285

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/rmlh6

Ca la Parda

zet P l a n e s d e e l'At C a l ' A t z e t P nes d l a n e s d e l ' la A t z e t P s le e d í m a C la Caseta de Ca l'Atzet

Cal Massip

Ca l'Atzet

Cal Pallés

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

287

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Casa rural rehabilitada modernament. Antic cup. Taller artesanal modern. OBRA MAJOR Edifici principal, de planta rectangular i única, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Adossat a la façana nord-oest, petit cos de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari, denominat cup nou de ca L’Atzet, situat a sud-est de l’edifici principal, de planta rectangular, compost de planta soterrani i planta baixa, amb coberta a dues vessants. Edifici complementari adossat per la cara sud-est a l’edifici descrit anteriorment, i lliure per a la resta de cares. És de planta rectangular i compost de planta soterrani i planta baixa, amb coberta a dues vessants amb el carener orientat en la direcció nord-oest/sud-est. Presenta paraments de vidre en tot el seu perímetre. Edifici complementari aïllat, situat a migdia de l’edifici principal, de planta rectangular i única amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Estructura de formigó. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada sensiblement a sud-est, composta simètricament sobre tres eixos verticals, amb portal central d’arc lleugerament rebaixat, flanquejat per dues finestres d’arc lleugerament rebaixat, emmarcades amb regruix d’obra. Façana orientada sensiblement a sud-oest, amb una finestra central a llinda. Fris de peces quadrades de ceràmica obra de la ceramista Mary Gumà. Façana orientada sensiblement a nord-est, amb una finestra petita a llinda, situada a l’extrem nord. Fris de peces quadrades de ceràmica obra de la ceramista Mary Gumà. Façana orientada sensiblement a nord-oest, sense obertures. MATERIALS Parets de paredat comú i de maó. Volta de canó de maó. Algunes obertures emmarcades amb maó vist. Bigues de formigó. Revoltons ceràmics. Bigues i llates de fusta. Portes i finestres i porticons de fusta. Tancaments de vidre i alumini. Cobertes de teula àrab. ELEMENTS SINGULARS L’edifici principal acull la col·lecció de pintura de Virtuts García Reixach. La planta soterrani del cup nou de ca l’Atzet acull l’obra ceràmica de Mary Gumà. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Esplanada de terra i gespa, amb alguns sectors pavimentats i altres enjardinats. Vegetació perimetral, principalment de pins. Alguns elements escultòrics de ceràmica. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, dalt d’un turó de bosc entre els conreus de les Planes de ca l’Atzet. Forma part del conjunt rural de ca l’Atzet i cal Massip. Propera a les masies de cal Pompo i cal Ton Pastor i a la Torre Jordana.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

288

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

ACCESSIBILITAT Accés rodat a través del camí pavimentat de les Planes de ca l’Atzet, el qual té el seu origen a la carretera C-37 de Valls a Igualada, al davant de la masia de cal Ramonet. El camí passa pel davant de ca la Parda i cal Pompo. SITUACIÓ DE RISC No s'aprecia cap situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ La casa rural està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

289

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 08257A007000290000UD 7 29 RÚSTICA 26.987

DADES URBANÍSTIQUES

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NNSS (2002) Sòl no urbanitzable Sòl rural protegit d'interès agrícola - forestal (Clau 4) Sòl rural protegit d'interès forestal (Clau 4b) USOS

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de primera residència. Taller artístic de la ceramista Mary Gumà. Superfície aproximada de l'edifici principal: 67 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge de primera residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

290

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Segles XIX i XX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES La caseta de Ca l’Atzet, es coneix també per la caseta de la mestressa i per la caseta del tercer home, perquè la propietària es va casar tres cops. Va pertànyer a la masia de ca l’Atzet i a l’àvia de la Torre Jordana. Una de les construccions que forma part de la finca és la que es denomina cup nou, la qual formava part de la masia de ca l’Atzet. Actualment, la part soterrada de la construcció, coberta amb volta de canó de maó, acull part de l’obra de la ceramista Mary Gumà. BIBLIOGRAFIA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 115, 116,117 i 118). Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

291

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

LA CASETA DE CA L’ATZET és una casa rural situada a la part central del terme municipal, dalt d’un turó de bosc entre els conreus de les Planes de ca l’Atzet, la qual forma part del conjunt rural de ca l’Atzet i cal Massip, en una situació propera a les masies de cal Pompo i cal Ton Pastor i a la casa rural la Torre Jordana. Històricament, LA CASETA DE CA L’ATZET ha estat vinculada a la masia del mateix nom. Una de les construccions que forma part de la finca es denomina cup nou de ca l’Atzet. El seu origen és del segle XIX, tot i que l’aparença actual és conseqüència de la rehabilitació recent, quan també es va implantar el taller de ceràmica situat a sud-est. LA CASETA DE CA L’ATZET s’emplaça en un paratge humanitzat amb la presència de masies molt properes les unes a les altres, amb planes de conreus delimitades per cursos de petits torrents, i una xarxa de camins rurals històrics, els quals defineixen un teixit rural amb característiques ambientals pròpies. La preservació de LA CASETA DE CA L’ATZET, i les seves construccions complementàries, reforça el conjunt de ca l’Atzet on s’emplaça, el qual constitueix una referència paisatgística rellevant del municipi. Des del punt de vista mediambiental i social, la preservació de la casa rural afavoreix el manteniment de les condicions ambientals i el control i vigilància de l’entorn, el reequilibri territorial i econòmic i el manteniment de la població en l’àmbit rural. Els valors que conflueixen en la casa rural, especialment els de caràcter mediambiental, paisatgístic i social, justifiquen la preservació de LA CASETA DE CA L’ATZET.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES x SOCIALS x

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

292

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

C D

B A

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI EDIFICI NO INCLÒS PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI EN EL CATÀLEG ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

293

FITXA c-30 LA CASETA DE CA L'ATZET DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R R PERÍMETRE PERÍMETRE M M COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R S COMPOSICIÓ R OFICIS S S OFICIS MO MATERIAL S S MATERIAL MO TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR MO FAÇANES C D COMPOSICIÓ S S OFICIS S S MATERIAL S S TEXTURA/COLOR S S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE R ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ Pins R S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

294

FITXA c-31 CAL MASSIP IDENTIFICACIÓ 1 COORDENADES UTM: X = 463132 Y = 4609942 https://goo.gl/maps/lX6du

Ca la Parda

zet P l a n e s d e e l'At C a l ' A t z e t P nes d l a n e s d e l ' la A t z e t P s le e d í m a C la Caseta de Ca l'Atzet

Cal Massip

Ca l'Atzet

Cal Pallés

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

295

FITXA c-31 CAL MASSIP DESCRIPCIÓ FÍSICA I ESTAT DE CONSERVACIÓ 2

DESCRIPCIÓ FÍSICA

TIPOLOGIA Masia conformant un petit nucli rural. Assimilable al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés. OBRA MAJOR Edifici principal de planta rectangular, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Edifici complementari adossat a les construccions complementàries de ca l’Atzet, de planta trapezoïdal i única, amb coberta a una vessant. Edifici complementari adossat a la façana sud-oest de l’edifici principal i a la cara nord-oest de l’edifici descrit anteriorment, de planta trapezoïdal i única, amb coberta a una vessant. SISTEMA CONSTRUCTIU Parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cobertes inclinades de teula àrab. FAÇANES Façana principal orientada a sud-est, composta simètricament sobre tres eixos verticals. A la planta baixa, porta central a llinda, flanquejada per dues finestres a llinda, una de major dimensió que l’altra. A la planta primera, dues finestres laterals a llinda d’igual dimensió. Restes d’un espantabruixes situat a l’extrem del carener de la teulada. Façana orientada a nord-oest, sense compondre, amb una finestra a llinda a la planta baixa, i dues a llinda a la planta primera, una de major dimensió que l’altra. Façana orientada a nord-est, sense compondre, amb una finestra a llinda a la planta baixa i dues a llinda a la planta primera, centrades en el parament. MATERIALS Parets de paredat comú arrebossades. Bigues de fusta. Maó vist a algunes obertures. Portes i finestres de fusta. Portes metàl·liques. Tancaments de pavès. Reixes de ferro forjat. Cobertes de teula àrab. INSTAL·LACIONS I SERVEIS Electricitat. Aigua potable. Fossa sèptica. ENTORN Adossada a ca l’Atzet. Esplanada de terra al voltant, amb algun tram del perímetre de la masia pavimentat. Entorn sense vegetació. Restes de materials de construcció. CONTEXT Situada a la part central del terme municipal, dalt d’un turó de bosc entre els conreus de les Planes de ca l’Alzet. Forma part del conjunt rural de ca l’Atzet. Propera a les masies de cal Pompo i cal Ton Pastor i a la Torre Jordana. ACCESSIBILITAT Accés rodat a través del camí pavimentat de les Planes de ca l’Atzet, el qual té el seu origen a la carretera C-37 de Valls a Igualada, al davant de la masia de cal Ramonet. El camí passa pel davant de ca la Parda i cal Pompo, abans d’arribar al nucli de ca l’Atzet. SITUACIÓ DE RISC No s'aprecia cap situació de risc significativa. ESTAT DE CONSERVACIÓ Per l’aparença externa, la masia està en bon estat de conservació.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

296

FITXA c-31 CAL MASSIP DADES CADASTRALS, URBANÍSTIQUES I USOS 3

PROPIETAT

REF. CADASTRAL POLÍG. PARC. FINCA SUP. 08257A007000290000UD 7 29 RÚSTICA 26.987

DADES URBANÍSTIQUES

ÚS ACTUAL Residencial. Habitatge de segona residència. Superfície aproximada de l'edifici principal: 160 m2. ÚS ORIGINARI I EVOLUCIÓ D’USOS Residencial. Habitatge familiar vinculat a una explotació agrícola. Habitatge de primera residència. TITULARITAT I RÈGIM D’OCUPACIÓ Titularitat privada. Ocupat per la propietat.

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

297

FITXA c-31 CAL MASSIP INFORMACIÓ HISTÒRICA I DOCUMENTAL 4

ÈPOCA Orígens del segle XVIII. Reformes del segle XIX i XX. NOTÍCIES HISTÒRIQUES Cal Massip s’esmenta en un document de 1770. BIBLIOGRAFIA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015) QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. (1988) CATÀLEGS I INVENTARIS Forma part de l’Inventari d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable. Llistat d’edificacions tradicionals. (Núm. 7.29) Annex I. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002) Forma part del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. (Núm. 23) Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona. (2015)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

298

FITXA c-31 CAL MASSIP VALORACIÓ. RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ 5

CAL MASSIP és una masia situada a la part central del terme municipal, dalt d’un turó de bosc, entre els conreus de les Planes de ca l’Atzet. Forma part del conjunt rural de ca l’Atzet, a les proximitats del qual s’aixequen les masies de cal Pompo i cal Ton Pastor i a la casa rural la Torre Jordana. Tot i l’actual aparença, resultat de diferents reformes modernes, la masia té els seus orígens històrics al segle XVIII, possiblement com a conseqüència d’una segregació de la finca de ca l’Atzet. L’arquitectura de CAL MASSIP respon a les reformes esmentades, principalment a les seves façanes. De l’edifici primigeni, la masia únicament conserva el volum i les característiques tipològiques de les masies assimilables al grup II.2 de la classificació tipològica de Danés, i les restes de l’espantabruixes situat a l’extrem del carener de la façana principal. S’ha de valorar, especialment, en CAL MASSIP la seva pertinença a un teixit rural amb característiques ambientals pròpies, amb la presència de masies molt properes les unes a les altres, amb planes de conreus drenades i delimitades per cursos de petits torrents, i una rellevant xarxa de camins rurals històrics. La preservació de la masia afavoreix, igualment, el manteniment de les condicions ambientals i el control i vigilància de l’entorn davant del risc d’incendis forestals, i reforça el conjunt de ca l’Atzet, el qual constitueix una clara referència paisatgística del municipi. Els valors que conflueixen en CAL MASSIP, especialment els de caràcter mediambiental i paisatgístic, justifiquen la seva preservació.

RAONS D’INCLUSIÓ

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS x PAISATGÍSTIQUES x SOCIALS

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

299

FITXA c-31 CAL MASSIP DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE PROTECCIÓ 6

B C 2 1 A

ÀMBIT DE EDIFICI EDIFICI PROTECCIÓ PRINCIPAL COMPLEMENTARI ENTORN E: 1/1000 Ortofotomapa (vol 2013)

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

300

FITXA c-31 CAL MASSIP DETERMINACIONS NORMATIVES 7

CATEGORIES DE PROTECCIÓ EDIFICI PRINCIPAL EDIFICIS COMPLEMENTARIS 1i2 VOLUMETRIA VOLUMETRIA R MO PERÍMETRE PERÍMETRE M R COBERTA COBERTA FORMA R FORMA R MATERIAL/COLOR R MATERIAL/COLOR R FAÇANES A B FAÇANES COMPOSICIÓ R S COMPOSICIÓ S OFICIS S S OFICIS S MATERIAL S S MATERIAL S TEXTURA/COLOR S S TEXTURA/COLOR S FAÇANES C D COMPOSICIÓ S OFICIS S MATERIAL S TEXTURA/COLOR S

ENTORN RELACIÓ M CATEGORIA DE MANTENIMENT R ORGANITZACIÓ R CATEGORIA DE RESPECTE S ELEMENTS MO CATEGORIA DE MODIFICACIÓ

S CATEGORIA DE SUBSTITUCIÓ

D CATEGORIA DE DEMOLICIÓ

CATÀLEG AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

301