Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

1. Motivació i antecedents

El municipi de Vespella de Gaià és especialment ric en construccions tradicionals de pedra seca, ja siguin murs i marges, trones o barraques. Aquestes darreres, de forma especial, tenen un interès etnogràfic, cultural i paisatgístic evident, convertint-se, potser, en les construccions de més antiga tradició de la terra baixa mediterrània, i repetides amb estils i tècniques diferents, adaptats a les característiques de les pedres de cada indret.

Les barraques són elements no només plenament integrades al paisatge vespellenc, sinó part definitori del mateix. La mediterraneïtat de Vespella té en les nombroses barraques de pedra seca existents al terme un dels seus màxims exponents.

L’auditoria ambiental del municipi de Vespella de Gaià, realitzada el 1999, ja remarcava la importància d’aquests elements tradicionals, i fixava en el seu pla d’acció diverses actuacions encaminades al seu coneixement, promoció i recuperació.

Posteriorment, l’ajuntament de Vespella de Gaià s’ha manifestat interessat en realitzar un inventari d’aquest patrimoni, no només com un element pur de coneixement – que ja de per sí té suficient utilitat, per exemple, en el moment actual de revisió del planejament per plantejar incorporacions al Catàleg de Béns Protegits – sinó com un treball funcional que permetés cercar estratègies de posada en valor d’aquest patrimoni. La línia d’ajuts de “Projectes Innovadors i Sostenibles” de la Diputació de Tarragona va ser l’eina específica d’obtenció de fons i seguiment tècnic que ha fet possible la contractació del present treball.

2. Introducció al municipi de Vespella de Gaià

Vespella de Gaià és un dels 21 municipis de la comarca del Tarragonès i ocupa una superfície de 18,24 Km2, sent d’aquesta manera el 5è en extensió, únicament superat pels municipis del Catllar, Constantí, Tarragona i Vila-seca.

1 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Figura nº1. Vespella en el context català Vespella en el context Tarragoní

Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia de referència del DMAH

Figura nº2. Localització Vespella El municipi es situa a l’extrem nord-oriental de la al Tarragonès comarca, on les muntanyes que conformen el Bloc del Gaià s’acosten més al mar i a l’est del riu Gaià, curs fluvial

que fa de divisòria natural entre Vespella i els termes veïns de Vilabella i Renau.

Font: elaboració pròpia a partir de tríptic del Consell Comarcal del TArragonès

El municipi limita al nord amb Salomó, a l’est amb Bonastre, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al sud amb la Riera de Gaià i a l’oest amb Vilabella, Renau i el Catllar.

2 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Tot i la seva important extensió, la població resident habitualment a Vespella de Gaià és poc destacable (en el context comarcal del Tarragonès), tot i que el fenomen estacional mereix un comentari a banda, tal i com es comenta posteriorment.

Al terme municipal de Vespella de Gaià hi existeixen un total de 4 entitats urbanes o nuclis poblacionals. De nord a sud en el terme municipal, aquestes entitats urbanitzades són: Urbanització Sant Miquel, la vila de Vespella de Gaià, els Masos de Vespella i la Urbanització la Coma.

Taula nº1. Superfície urbanitzada de Vespella de Gaià i percentatge respecte el total del nucli Nuclis habitats o Superfícies % respecte el total urbanitzacions del municipi Urb. Sant Miquel 41.1 ha 2.28 Vila de Vespella 46.2 ha 2.56 Masos de Vespella 5.3 ha 0.29 Urb. La Coma 4 ha 0.22 Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia oficial de referència

3 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Figura nº3. Distribució sobre el territori de Vespella de la superfície urbanitzada del terme

Urb. Sant Miquel

Vila Vespella

Masos de Vespella

Urb. La Coma

Font: base cartogràfica del DMAH (supurb.mmz)

El territori del municipi de Vespella de Gaià té un relleu relativament accidentat, formant part integrant del conjunt de turons calcaris que separen els terrenys litorals del nord del Tarragonès de les planes agrícoles de l’est de l’Alt Camp. Així, l’espai està drenat per diversos cursos fluvials que descendeixen en direcció nord-sud, començant per l’important riu Gaià, que serveix de límit occidental del municipi. En aquest territori, l’agricultura tradicional mediterrània de conreus arboris de secà va ser la única possible; la vinya dominà el paisatge fins a principis del segle XX, per ser després substituïda pels garrofers, arbres ben adaptats a les condicions climàtiques i als condicionants edàfics del municipi – amb grans zones amb poca profunditat de sòl per la presència molt superficial del “tapassot”. Com a tapassot es coneix una crosta d’espessor variable, a escassa profunditat, sobre la que han sedimentat restes al·luvials de recnt formació. Dificulta notablement el conreu i a les zones obagues és útil per recollir-hi l’aigua.

4 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

El relleu en pendent i l’excés de pedra va motivar la construcció de notables paisatges de pedra en sec, des de marges que delimiten parcel·les fins a les barraques utilitzades com aixoplucs per homes i bestiar, o com magatzems d’eines.

3. L’inventari de les construccions de pedra seca.

3.1. Metodologia de treball de camp/gabinet

Per realitzar l’estudi de les construccions de pedra seca del municipi de Vespella de Gaià es disposava d’una eina molt vàlida: el cadastre de 1957. En aquest cadastre, conservat en molt bon estat a l’ajuntament de Vespella, ve marcat d’una manera molt clara a totes les parcel·les allà on apareixen el concepte “barraca” i “caseta”.

Es va realitzar primer un treball de gabinet en el qual es va repassar de manera exhaustiva el cadastre i es marcaren sobre cartografia actual a 1:5.000 totes les localitzacions que apareixien al cadastre amb aquesta denominació. També es van marcar d’altres que es van creure interessants, com les marcades amb la denominació “corral” i les marcades amb la denominació “sínia”. Es van marcar, amb aquesta metodologia, 157 elements. La localització dels mateixos pot ser observada al plànol nº1.

Per poder realitzar la feina de camp es va dissenyar una fitxa de presa de dades – es pot consultar a l’annex nº1 – que es basava en altres treballs d’inventari realitzats – la Fatarella, el Pla de Santa Maria, Montblanc – on es recollien les dades bàsiques necessàries per prendre en camp.

Amb la cartografia ja marcada, es va procedir a realitzar els itineraris de cerca i descripció dels elements utilitzant la xarxa de camins públics del municipi, buscant activament els elements marcats però també incorporant-ne d’altres que es trobessin al pas. El treball de camp s’acompanyà amb la comprovació de dades de coordenades mitjançant GPS i la presa de fotos digitals d’un mínim de 1 Mb de resolució.

5 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Els resultats van ser que finalment s’han elaborat fitxes de 86 elements, dels quals 83 corresponen a barraques. Per una banda, nombroses de les localitzacions denominades com “caseta” van correspondre realment a casetes de planta rectangular i teulada d’una aigua). En d’altres casos, a la localització marcada ja no hi havia cap element, per la qual cosa s’ha d’entendre que va ser destruït en el període des de l’elaboració del cadastre de 1957 fins a l’actualitat – per exemple alguns elements semblen haver estat destruïts per la traça del TAV. També hi ha constància de que als anys, 70 causa de a canvis de cultiu s’havien eliminat algunes de les barraques. Alguns elements han estat inaccessibles, per situar-se actualment en indrets forestals sense camins, o en la influència del congost del riu Gaià en indrets inabarcables.

Les localitzacions que no s’han pogut visitar corresponen a les barraques 126, 127, 128 i 129 – situades a la Muntanya de Nostre Senyor, espai forestal molt inaccessible entre la via del ferrocarril i la carretera de la Nou de Gaià a Salomó -, així com la localització 119 – situada a un espai forestal de la Serra de l’Hivern - , la localització 155, en un indret poc accessible del Fondo del Manou, la localització 95 i 96, a l’oest del mas d’en Noi, la localització 86, en turons forestals de la zona de la Clua, i les localitzacions 58, 59, 65, 76, 77, 78 i 79, en indrets allunyats prop del congost del riu Gaià.

Al mateix temps, durant la feina de camp s’han trobat 14 barraques que no havien estat anotades en la feina de gabinet amb el cadastre. Corresponen a les localitzacions 158 a 171. La localització de tots els elements dels quals s’ha elaborat fitxa pot ser observada al plànol nº2.

Totes les dades de les fitxes elaborades han mantingut la numeració inicialment plantejada, per tal de fer comprensible la relació entre la cartografia i les fitxes, i així poder seguir, mitjançant l’evolució de la cartografia, el raonament metodològic.

Cal remarcar que alguns elements no han pogut ser visitats per trobar-se en indrets inaccessibles però sí s’han pogut visualitzar des de la llunyania i constatar la seva

6 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______presència. Per aquests s’han tret fotografies amb zoom i s’han pres les dades que l’observació llunyana ha fet possible, i per tant les fitxes resulten incompletes.

Les dades preses en camp s’han incorporat en una base de dades de Microsoft Access preparada per l’ocasió i que reprodueix els camps d’informació dels quals s’han pres dades, així com permet la incorporació de les fotografies preses per cada element. Del formulari de la base de dades s’ha extret l’inventari en sí, que s’incorpora a l’Annex nº1.

3.2. La participació i la comunicació

El projecte ha plantejat una sèrie d’accions de comunicació i participació encaminades a reforçar el projecte, en dos sentits complementaris:

a) Donar a conèixer entre els ciutadans de Vespella de Gaià el fet de la realització de l’inventari i despertar l’interès sobre el patrimoni de la pedra seca. b) Recopilar dades d’interès sobre aquest patrimoni en el municipi mitjançant la identificació i l’entrevista a personatges-clau que poden proporcionar dades significatives al respecte.

Les diverses accions realitzades han estat les següents:

- Elaboració de dues notes de premsa, una a l’inici del procés (explicant les característiques i objectius de l’inventari) i una altra al final del projecte (aquesta darrera donant compte dels resultats del mateix). Com a resultat, el Diari de Tarragona ha elaborat un article publicat el 24-9-2006. Les dues notes de premsa i els articles originats a partir de les mateixes s’adjunten a l’annex nº2. - Elaboració i presentació d’un pòster (format A-3) sobre el projecte al X Congrés Internacional de Pedra Seca, celebrat a Montalbán (Terol) la tercera setmana de setembre. S’adjunta aquest pòster a l’annex nº2. - Realització d’una presentació pública del projecte, realitzada el dimecres dia 11 d’octubre de 2006 a les 19h, a la sala d’actes del mas d’en Planes. En

7 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

aquesta sessió, a la que assistiren una trentena de persones, es presentà una petita comunicació – que s’adjunta a l’annex nº2 – sobre els resultats de l’inventari realitzat al municipi, així com un audiovisual explicatiu sobre l’experiència del Pla de Santa Maria, com exemple interessant d’elaboració de rutes de coneixement i posada en valor del patrimoni. En aquesta presentació, a més, es va recabar informació interessant dels participants que ha pogut ser utilitzada a la diagnosi. - Identificació, conjuntament amb l’ajuntament, de les persones residents a la zona amb coneixements sobre la pedra seca. S’han entrevistat una persona de Vespella, una de la Nou de Gaià (amb terres a Vespella) i una del Catllar. * Pere Mª Sanromà i Fortuny, veí de Vespella des del seu naixement. Jutge de pau del municipi, i professionalment es dedica a la construcció de pous, es considerat un destacat sauri. Considera que totes les barraques existents a Vespella són anteriors al segle XX, ni al seu pare ni avis havia sentit cap referència a la construcció d’aquestes. La majoria de barraques les coneix pel seu nom com: barraca del Boraret, del Dido, del Rovira, del Coix, del Pedro, del Cadernal, etc. Destaca el gran valor d’una era no acabada (era del Xeco), feta en pedra i situada a tocar del poble (a 1km aprox.). Explica algunes contalles en relació a les barraques, com hi dormien els transeünts (a la barraca del Pedro un hi va viure durant uns set anys). Recorda també, com de petit anava amb els amics a caçar “cotxes”, uns moixons negres que es posaven dins a les barraques, un dels joves, el més alt, tapava la porta de la barraca amb una manta, i els altres equipats de llanterna i escombres mataven els ocells allí refugiats. Explica que als garroferals les barraques són més fermes que en vinyes, sent la terra on hi ha garrofers més dolenta. La pedra de la zona és una pedra tova rogenca, amb molta llosa. Ens facilita informació sobre lèxic. (Entrevista feta el 27 d’octubre de 2006) * Josep Gironès i Descarrega, veí del Catllar i autor del llibre “L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona” (Diputació de Tarragona, 1999)

8 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

i gran coneixedor d’aquestes construccions. Ens facilita informació sobre les característiques de les barraques de la zona, així com de lèxic i d’iniciatives que es podrien impulsar, resaltant la conveniència d’actuacions supramunicipals de promoció de les construccions de pedra en sec del Tarragonès. (Entrevista feta el 4 d’agost del 2006). * Pere Rovira, veí de la Nou de Gaià, pagès amb una granja al terme de Vespella, és propietari de diverses barraques en terres de la Nou a tocar amb Vespella. Ens explica les característiques de les barraques de la zona, i ens ensenya les seves barraques. També fa apunts sobre el lèxic (apuntant com els lliris de Sant Josep, a la zona es coneixen com gargils-garjols). Dóna informació sobre localització de barraques de Vespella. (Entrevista feta el 6 de juny de 2006) * Josep Zaragoza, veí del Catllar. Treballa a l’ajuntament del Catllar. Gran coneixedor del Tarragonès i de les construccions de pedra seca d’aquest territori. Explica les diferents tipologies de barraques de la zona, fent especial esment a les plantes (la majoria rectangulars i quadrades), tancaments, elements d’aquestes, etc. També comenta la importància de les trones que es troben sols als garrofers, i l’existència d’algunes crosses (amuntegaments de pedra que aguantaven branques d’arbres). Senyala que a Vespella a diferencia d’altres municipis, com al Catllar, als anys 40-50 hi havia encara dos o tres margers, i que un d’ells (al tenir poca feina amb la construcció de pedra en sec) es va posar a treballar a la construcció. Creu que les barraques més antigues són de finals del segle XVIII, i que de les últimes encara n’hi ha del segle XX (explica que a Vespella hi ha una barraca amb una pedra del cotó que seria de després de la guerra civil). Explica que amb uns amics arqueòlegs van fer un petit estudi de la tipologia de les barraques de la part nord-oriental de la comarca, i van fitxar part de les que van ser derruïdes per l’AVE, i també les que es van veure afectades pels canvis a la carretera N-340. (Entrevista feta el 2 de novembre de 2006)

9 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

* Tot i la voluntat d’entrevistar al Sr. Avelino Porta Folch (exalcalde de Vespella i pagès, bon coneixedor del terme), i tots els intents fets també des de l’ajuntament no ha estat possible entrevistar-lo, davant la seva negativa.

3.3. Resultats

S’han inventariat 83 barraques, 2 corrals i un pou. El nombre de barraques és prou important, denotant una elevada densitat. Per exemple, El Pla de Santa Maria amb 35,1km2 tenen unes 210 barraques (l’inventari fet en té catalogades 176 però queda una part del terme per inventariar). I a Montblanc el terme té 90,24 km2 i es van inventariar 181 barraques.

Com a àrees geogràfiques de distribució d’elements, destaca tot el terç sud del municipi – al sud d’una línia est-oest imaginària que passés pels Masos de Vespella – així com una zona al sud-est de la urbanització Sant Miquel, una àrea articulada al voltant de la carretera de la Nou de Gaià a Salomó, i una àrea secundària al voltant del camí asfaltat de la pedrera de Mas Blanc a la Coma.

Com a partides amb més concentració d’elements, i que es troben en millor estat, tindríem els masets, el mas de Llagostera, els Marjots, Bombud, el Manou i l’Olivereta.

Estat de conservació De les barraques catalogades, 27 tenen un estat bo – sense danys en l’estructura, sense alteracions amb elements artificials - , 27 tenen un estat mig – amb petits danys en l’estructura, amb abandonament evident o amb alteracions artificials importants – i 24 tenen un estat dolent – amb danys severs a l’estructura o amb alteracions molt importants amb la incorporació d’elements artificiosos. En tres casos l’element només s’ha pogut observar de lluny i no es coneix el seu estat. Existeix una relació important, però no exclusiva, entre un estat bo i la presència de l’element en camps actius de garrofer, tal com succeeix al sud i est del nucli dels Masos. En general, les barraques en pitjor estat se situen en espais forestals, on l’activitat agrícola va ser abandonada fa temps, tot i que també existeixen elements amb mala conservació en espais agrícoles actius.

10 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Conreu En total, 32 elements se situen en parcel·les de garrofer encara actives, 1 en parcel·la d’ametller, 3 en parcel·les d’olivera i la resta en espais agrícoles en diferent estat d’abandonament, una vintena llarga dels quals corresponen a boscs ja ben consolidats.

Planta exterior Sobre la planta exterior de la barraca, dominen els elements de planta rectangular (30) o quadrada (26), tot i que a moltes de les rectangulars les diferències entre amplada i llargada són molt reduïdes. Apareixen només 4 barraques de planta circular i en 17 casos tenim altres tipus de planta, la major part de les quals corresponen a planta de “ferradura”, és a dir, amb façana recta però costats i part posterior en semicercle; es tracta de les barraques que estan inserides en marges. En 5 casos no s’ha pogut determinar, per no haver pogut accedir, la tipologia exacta de la planta. Aquesta dominància de barraques de planta quadrada o rectangular és típica d’aquesta zona del Tarragonès i del Gaià, en contraposició amb l’àrea del Penedès on sol dominar la tipologia rodona.

Planta interior Sobre la planta interior de la barraca, augmenta la proporció de barraques amb interior circular, ja que sovint les barraques de planta exterior de ferradura tenen planta interior circular. Hi ha 22 elements amb planta quadrada, 22 amb planta rectangular, 11 elements amb altres tipus de planta – el·líptica, ovoidal, irregular que s’adapta a la presència d’afloraments de roca o arrels de garrofers – i 11 elements dels quals no s’ha pogut determinar, perquè no s’ha pogut accedir a l’interior a causa de tenir la porta tancada o bloquejada per la presència de matolls o d’altres. La resta d’elements eren destruïts o molt danyats, amb la coberta caiguda i l’interior ple de runa, dels quals no es podia garantir una definició acurada de la planta interna.

Portal Sobre la tipologia de portal, domina d’una manera molt clara la porta de Mig Punt (amb 56 elements) i nombres molt petits d’altres tipus de portal (6 d’arc primitiu, 1 de llinda, 5 de

11 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______llinda de llosa, 1 d’arc pla, 1 d’angle) i 12 casos en els quals no s’ha pogut determinar per ser el portal invisible – tapat per matolls – o estar destruït. No s’ha trobat cap inscripció de data a portals, o a les llindes que els suporten a les poques barraques que tenen aquest tipus de portal. Per exemple, al Bages moltes barraques tenen una data inscrita a la llinda.

Orientació del portal Sobre l’orientació, aquesta és molt variable i ve molt determinada per la topografia del terreny, sobre el qual s’assenta, de manera coherent, l’element. Així, donat els pendents dominants de la zona sud i sud-est del municipi – on hi ha molts elements - que miren al sud-est, sol ser aquesta l’orientació majoritària.

Elements interiors Sobre els elements interiors, apareix un conjunt notable d’estructures en l’interior d’algunes barraques. Així, s’han catalogat fins a 20 menjadores o fornícules, 6 cocons, 3 cavitats, 1 penjador i un rebost. En 3 casos apareixen dos elements diferents dins la mateixa barraca. Cal tenir en compte el fet de que en 11 barraques no s’hi ha accedit a l’interior, per la qual cosa no s’ha pogut saber si existien o no elements interiors.

Elements exteriors Quant als elements exteriors, no s’ha trobat una especial diversitat i riquesa. A part de la inserció d’algunes barraques en marges, només s’han trobat dos cisternes, un paravents, un marge amb escala, dos cocons i dos pous propers als elements. Com element més destacat, però, cal citar la presència de trones, especialment al sud i est del municipi.

Arbrat de companyia La presència d’arbres de companyia – elements arboris destacats i individuals plantats per fer ombra i remarcar la presència d’un element – no és un fet habitual a Vespella de Gaià. Només s’han trobat tres barraques amb algun exemplar que es pogués assimilar a un arbre de companyia. Un dels casos incorpora un garrofer integrat amb una estructura de semitrona a la barraca, i en els dos altres tenim una alzina i un petit nesprer.

12 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Coberta Sobre la coberta, en tots els casos menys dos aquesta s’estructura amb pedruscall i terra – menys terra quant més abandonada estigui la barraca – sovint coberta amb crespinells (Sedum sp.) i més estranyament amb lliris (Iris germanica). En dos casos la coberta de la barraca era de lloses. En totes les barraques el tancament ha estat de falsa cúpula.

Sobre el número d’estances, totes les barraques de Vespella són d’una estança excepte una de força interessant – situada a tocar de la via del TAV – que en té dos, construïdes a més d’una manera força original ja que la porta no es troba en el costat llarg sinó en un dels curts. Malauradament, està tancada amb una porta de fusta i no s’hi ha pogut accedir a l’interior. Una altra gran barraca situada a la zona dels Marjots i ensorrada sembla que pogués haver tingut també dos estances.

3.4. Glossari

Per facilitar la comprensió de l’apartat de resultats anterior i facilitar també la lectura i enteniment de les fitxes del Catàleg presentades a l’annex nº1, es presenta a continuació un apartat de glossari que defineix el lèxic habitual emprat en la descripció de les barraques de pedra seca.

Cal assenyalar que el lèxic relacionat amb el món de la pedra seca és força extens, i que a més es dóna una gran variació en les denominació de diferents construccions i elements, amb variants a tenir en compte. En aquest glossari s’han utilitzat les denominacions de la zona del Camp de Tarragona, i referències a paraules utilitzades en altres indres.

Tipus de construccions de pedra seca

* Construccions d’usos agrícoles: - De recer i guardar estris: Barraques Barraca de marge: barraca col·locada en un marge. Aixoplucs: Construcció petita destinada a soplujar persones.

13 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

- Relacionades amb l’aprofitament de l’aigua: Basses: Excavació feta a terra per recollir l’aigua de la pluja Pous: Excavació feta en vertical per trobar aigua Cisternes: Dipòsit subterrani destinat a recollir l’aigua de la pluja. Cossiols: Espai per recollir l’aigua de la pluja sobre un rocallís i cobert. - Vertebració del territori: Marges: Construcció destinada a delimitar finques, a suportar la terra d’un bancal o feixa, etc. Aixarts: Acumulacions de pedra a semblança d’un marge però sense cap funcionalitat de separació o suport. Murs: Parets gruixudes. Obra realitzada per a la contenció de terres d’un bancal, per delimitar terrenys, per encabir-hi pedra sobrant, etc. Munts de pedreres sobreres, etc. - De protecció d’arbrat: Trones: Construcció coneguda també com valona o rogle (Al Baix Ebre i Montsià). Disposició de pedres al voltant d’un arbre, per protegir-lo i amuntegar-hi pedres sobrants. Crosses: conjunt de pedres destinades a suportar el pes d’alguna branca amb dificultats.

* Construccions d’usos ramaders: corrals, tancats,… on guardar-hi o refugiar els ramats.

* Construccions d’usos no agrícoles: - Industrials tradicionals: Pous de gel: espai destinat a la fabricació i conservació de gel, amb diverses aplicats posteriors. Forns de calç: Espai per l’obtenció de la calç. Forn de guix: Espai per l’obtenció del guix. - Relacionades amb l’alimentació: Conillers: cavitats situades al tros on el pagès hi tenia conills.

14 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Arneres: Construcció destinada a la col·locació de les arnes (fossin de canyes i guix, o fusta) per la producció de mel. En la majoria de casos, eren fornícules situades en un marge ben encarades, en un espai amb molt de sol. Cubs: Espais destinats a la elaboració de vi i/o oli.

Les Barraques

Les barraques, juntament amb els marges, són les construccions de pedra seca més abundants i coneguts. Les barraques conegudes a altres zones com barraques de vinya, barraques de pastor, mulasses, cabanes, etc. són estructures que servien de recer, per al pagès, l’animal i la collita.

La majoria solen ser d’una sola estança. En alguns indrets en trobem de dobles, i fins i tota alguna de tres i quatre compartiments.

Solen estar orientades al sud o a migdia per estar ben assoleillades. En la majoria disposen d’un sol portal d’accés al seu interior, i no altres obertures (en casos excepcionals es pot trobar alguna espitllera). Algunes barraques han tingut, o tenen una porta, però la majoria estan obertes.

La planta de les barraques

Tipus de planta:

A.-Circular (és considera un tipus de planta més antic) B- Quadrada (la més utilitzada) C.- Interior circular / Exterior quadrada E.- Rectangular D.- Ferradura F. G. H. - Composta Altres. Irregular

15 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Figura nº4. Tipus de planta habitual en les barraques de pedra seca

Font: August Bernat

Portal (obertura d’accés)

- Llinda amb llosa - Arc primitiu - Llinda amb llosa i arc de descarga - Arc pla - D’angle – d’angle amb arc de descarga - Portal de mig punt

16 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Cal destacar que la clau es la pedra central que tanca un arc.

Figura nº5. Tipus de portals habituals a les barraques de pedra seca

Font: August Bernat

Cal fer esment també als muntants (pedres col·locades en vertical en una obertura):

- verticals - arquejats - amb roca - etc.

Tancament: (cubriment de la construcció a partir de les parts que s’aixequen abans, sol ser la part més dificultosa de la edificació)

- Falsa cúpula (per aproximació de filades) - Arcades succesives (volta de canó)

17 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

- Lloses

Coberta: (Part exterior de la barraca, en el mateix tancament) Materal de cubrició: Pedruscall (pedra petita) i terra Lloses: pedra plana i ampla. Gargils Garjols: Nom que reben a la zona de la conca mitjà del Gaià els lliris de Sant Josep, i que eren plantats sobre la coberta per millorar la impermeabilització d’aquesta.

Elements A l’interior i exterior de les barraques cal fixar-nos en la diversitat de detalls i cavitats. Trobem: - Els cocons (en algunes zones coneguts com frescals), estan a tocar de terra, és la cavitat on s’acostumava a guardar el càntir perquè és mantingués l’aigua fresca. - Les fornícules: Cavitat més elevada on es desava el menjar, el sarró,… - Penjadors: pals posats entre les pedres per penjar-hi aliments o estris. - Menjadores: espai on es posava el menjar (palla,etc.) a la mula, o al ruc. - Escaletes o pujador (element exterior), que permetien accedir a la coberta, per refegir pedres, retocar, etc. - Caramull o cimeral, és la pedra vertical de coronació, en zones té un punt de superstició, i és creu protegia a la finca dels mals esperits. - Amagatalls: cavitats de diferents mides enmig de la construcció que passaven totalment desapercebudes, per tal de poder amagar el que creien necessari. - Paravent: Mur, paret de recer, per protegir del vent. - Llenyer: Cavitat situada normalment al costat d’un barraca, i on s’hi guardava la llenya.

Més lèxic a tenir en compte:

- Cindri: Motlle de fusta utilitzat per construir arcs o voltes.

18 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

- Esquerda: Clivell que es produeix en una construcció, i que pot posar en perill el conjunt de l’edificació. - Marger o margener: Persona dedicada a fer marges. - Reble o falca: pedra petita destinada a omplir els buits entre les pedres, i ajudar a que quedessin ben pressionades. - Tapassot: formació calcària de poca profunditat que dificulta el conreu de la terra. - Rastell: Tècnica de coronament d’una construcció amb pedres col·locades en vertical o lleugerament inclinades. - Sinia. Sènia. Conjunt d’engranatges, moguts per força animal d’arrossegament, destinats a pujar aigua d’un pou.

4. Diagnosi

La recopilació de les dades realitzada a la fase anterior haurà estat exhaustiva i haurà permès aconseguir fer-se una idea de l’estat real del patrimoni de pedra seca – i altres elements annexes – al municipi de Vespella de Gaià. Aquest “estat real” està relacionat amb la seva dimensió, interès relatiu segons els contexts territorials, estat de conservació i possibilitats de ser explotat com a actiu i recurs turístic.

Així, un treball de gabinet ha permès una diagnosi d’aquest patrimoni. Utilitzant la tècnica DAFO estructurada segons l’estructura següent: “punts forts”, “punts febles”, les “oportunitats” i els “reptes”. Pels diferents aspectes del patrimoni de la pedra seca i per cada àmbit es presenten les conclusions resultants del tractament de les dades, redactades d'una forma clara i concisa. Per punts forts s’entenen les característiques actuals del patrimoni de la pedra seca municipal i del seu entorn que ajuden a mantenir una bona qualitat del mateix i un interès relatiu alt; sota la denominació de punts febles s’han agrupat les qüestions que degraden la qualitat d’aquest patrimoni; entenem com oportunitats els factors que en un futur poden afavorir una gestió més sostenible del patrimoni de la pedra seca, incloent l’explotació com actiu turístic, així com també les eines i situacions actuals que mitjançant un reforç o potenciament de les mateixes puguin contribuir a aquesta gestió més sostenible o eficient; finalment sota la denominació de reptes s’han aglutinat les

19 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______situacions futures que podrien degradar la qualitat del patrimoni i impedir la seva recuperació o la seva posada en valor i també situacions presents que si no canvien podrien degradar en un futur aquesta qualitat.

Punts forts Punts febles

Patrimoni de pedra seca ric i La pràctica totalitat del patrimoni de divers, ben distribuït en el pedra seca se situa en propietats municipi i amb força elements privades destacats, amb un percentatge Una part important del patrimoni es interessant amb alt grau de troba en un estat estructural dolent o conservació amenaçant runa El paisatge agroforestal de Una part important del patrimoni es Vespella té encara una bona troba en finques abandonades cobertes qualitat i els camins que el recorren de massa forestal i sense cap ús. no tenen massa grau d’explotació Alguns elements interessants Pervivència de partides senceres propers a la urbanització Sant Miquel dedicades a conreus tradicionals han patit cert vandalisme actius L’ofici de margener o treballador de la pedra en sec sembla pràcticament perdut a Vespella

20 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Oportunitats Reptes

• La pedra en sec desperta cada • L’abandonament de conreus i les vegada més interès a nivell general baixes perspectives econòmiques de com demostren les nombroses part dels garroferars tendeixen a iniciatives recents esdevingudes provocar un abandonament del • Existeixen iniciatives exitoses a la patrimoni de pedra seca demarcació sobre creació i • Les barraques poden ser equipaments de rutes de la pedra transformades o reconvertides en usos en sec i actuacions poc adients al seu caràcter • No existeix cap ruta específica al patrimonial Tarragonès ni al Baix Gaià, qüestió • Resulta complicat incentivar i que confereix a la iniciativa de promoure la reparació o reconstrucció Vespella un caràcter innovador d’elements danyats dins propietat • Rutes ja consolidades com els privada. (Manca d’ajudes al respecte castells del Gaià permeten dotar de per part de les administracions). sentit noves rutes turístiques al municipi • S’està elaborant el POUM que presenta una oportunitat de protecció d’aquest patrimoni

21 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

5. Actuacions proposades

5.1. Els itineraris

El projecte preveu plantejar tota una sèrie d’accions en format de fitxes que tenen una estructura similar a les fitxes dels Plans d’Acció Local per la Sostenibilitat; aquestes fitxes ordenen la informació d’una manera sintètica que permet copsar en una lectura fàcil i diagonal les característiques i abast de les accions proposades.

Prèviament a passar a presentar les fitxes, s’ha realitzat una avaluació sobre les possibilitats reals de dissenyar itineraris de coneixement del patrimoni de pedra seca en el municipi de Vespella, ja que aquest és un dels objectius principals del treball. Sobre la cartografia s’han marcat les barraques considerades de major interès – ja sigui per característiques morfològiques com per bon estat de conservació, així com la presència propera als camins - i s’ha tractat d’establir itineraris possibles. Aquest treball ha estat realitzat conjuntament amb l’ajuntament en el si de les reunions de seguiment del projecte. Els elements considerats de major interès s’han grafiat al plànol nº3.

Com a resultat, s’ha cregut possible realitzar dos itineraris de coneixement, articulats al sud dels Masos de Vespella i a l’est del mateix. El primer itinerari permetria conèixer part de les barraques entre el número 10 i el 32, utilitzant per a tal fi una traça de camins al sud del mas d’en Planes, en concret el camí del mas de Llagostera i el camí dels Masos de Vespella al Catllar, així com el camí de Vespella. Aquest itinerari podria combinar-se amb el camí de servei del Tren d’Alta Velocitat i connectar amb futurs itineraris cap a la Nou de Gaià, en una zona que concentra dins aquest terme nombroses barraques d’interès.

El segon itinerari utilitzaria el camí dels Masos de Vespella a la Nou de Gaià, el camí de Salomó a la Nou de Gaià i el camí dels Masos de Vespella a l’Olivereta, permetent l’observació de les barraques 1 a 8, així com els elements 137 a 142 i els elements 169, 170 i 171.

22 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Una variant d’anada i tornada de curt recorregut s’hauria d’estudiar amb més detall pel futur en un camí que surt de la carretera de la Nou a els Masos i que permet observar els elements 147, 162, 163 i 164.

La traça d’aquests itineraris proposats s’ha grafiat al plànol nº3.

5.2. Les fitxes de les accions

Les fitxes que incorporen les accions tenen la següent estructura:

Codi Acció Nom acció Descripció de l’acció/justificació: Breu explicació de l’acció i memòria tècnica justificativa de la seva realització, en relació als punts de la diagnosi Objectiu: Llistat dels objectius que es persegueix (en) amb l’acció proposada Agents implicats Llistat orientatiu dels organismes o entitats implicades en el desenvolupament de l’acció Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució. Valor qualitatiu sobre la urgència Si es tracta d’una acció ja Valoració aproximada del temporal d’implementar l’acció. engegada o no temps per desenvolupar Escala de valors: alta, mitja, baixa l’acció, cas que es consideri susceptible de valoració Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Valor qualitatiu de la dificultat Codis d’altres accions Indicació sobre cada quan de realitzar l’acció proposada. proposades al Pla d’acció és recomanable efectuar Escala de valors: alta, mitjana, que hi puguin tenir relació l’acció (cas que aquesta no baixa sigui puntual) Estimació econòmica Valoració monetària aproximada del cost de l’acció, cas que l’acció es consideri susceptible de valoració econòmica Fonts de finançament Llistat orientatiu de les fonts de recursos que poden ajudar a finançar l’acció. Indicadors de seguiment

Paràmetre que permeti mesurar l’eficàcia en el compliment dels objectius. Possibilitat d’utilització d’indicadors suggerits per la Diputació de Tarragona

23 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

A continuació es desenvolupen les fitxes amb les diverses accions proposades:

Acció: 1. Equipament d’un itinerari de coneixement del patrimoni de barraques del sud del municipi Descripció de l’acció/justificació:

Es tracta d’elaborar un itinerari de coneixement al sud dels Masos de Vespella que uneix el Mas d’en Planes amb la urbanització la Coma, permetent l’observació dels elements – ordenats per ordre d’aparició des de nord a sud – 32, 31, 29, 166, 23, 20, 17, 16, 14, 13, 10. Aprofita els camins del Mas de Llagostera, el camí dels Masos de Vespella al Catllar i el camí de Vespella. Pel seu equipament necessitarà de 15 postes direccionals per aconseguir una bona orientació i 11 postes de senyalització de visibilitat d’elements. En tots els casos els elements són visibles a prop del camí, però no serà possible accedir als mateixos excepte en els casos 29, 23, 13 i 10 que es troben a tocar mateix del camí, per la qual cosa caldria establir convenis am els propietaris per permetre la visita Objectiu:

- posar en valor el patrimoni de pedra en sec del municipi per fomentar la seva conservació i l’activitat turística Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Consell Comarcal del Tarragonès, Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Alta Sense iniciar 1 any

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Alta 2,3 1 vegada, després manteniment de l’estructura Estimació econòmica

15 postes senyalitzadors a 200 euros cadascun: 3000 euros 11 postes de senyalització de visibilitat d’elements a 135 euros cadascun: 1485 euros Tasques de desbrossada i arranjament de ferm en punts concrets: 4580 euros Fonts de finançament

Organismes supramunicipals en ordres d’ajuts d’equipament d’itineraris

Indicadors de seguiment

Nombre de visitants

24 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 2: Equipament d’un itinerari de coneixement del patrimoni de barraques de l’est del municipi Descripció de l’acció/justificació:

Es tracta d’elaborar un itinerari de coneixement a l’est i nord-est dels Masos de Vespella que uneix aquest nucli amb la urbanització de Sant Miquel I, permetent l’observació dels elements – ordenats per ordre d’aparició des de sud a nord – 3, 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 170, 171, 169, 138, 160, 140, 141. Aprofita els camins dels Masos de Vespella a la Nou de Gaià, el camí de l’Olivereta i el camí del Masot. Pel seu equipament necessitarà de 15 postes direccionals per aconseguir una bona orientació i 15 postes de senyalització de visibilitat d’elements. En tots els casos els elements són visibles a prop del camí, però no serà possible accedir als mateixos excepte en els casos 1, 169, 170, 171, 138, 160, 141 i 140 que es troben a tocar mateix del camí. En tot cas caldria establir convenis am els propietaris per permetre la visita. Objectiu:

- posar en valor el patrimoni de pedra en sec del municipi per fomentar la seva conservació i l’activitat turística

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Consell Comarcal del Tarragonès, Patronat de Turisme “Costa Daurada” de la Diputació de Tarragona, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Propietaris Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Alta Sense iniciar Un any

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Alta 1,3 Una vegada. Després manteniment d’elements de senyalització Estimació econòmica

15 postes senyalitzadors a 200 euros cadascun: 3000 euros 15 postes de senyalització de visibilitat d’elements a 135 euros cadascun: 2025 euros Tasques de desbrossada i arranjament de ferm en punts concrets: 2350 euros Fonts de finançament

Organismes supramunicipals en ordres d’ajuts d’equipament d’itineraris

Indicadors de seguiment

Nombre de visitants

25 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 3: Recerca de sinèrgies i continuïtats amb municipis veïns Descripció de l’acció/justificació: Es tracta d’una acció administrativa i política, en la qual l’alcalde o el consistori de Vespella de Gaià hauria de fomentar que els municipis de la rodalia – el Catllar, Salomó, Bonastre, la Pobla de Montornès, la Nou de Gaià, Renau, la Riera de Gaià i Vilabella – realitzin accions similars de catalogació i inventari, per tal que es puguin connectar noves rutes supramunicipals que lliguin elements i permetin posar en valor el seu conjunt; i/o impulsar iniciatives conjuntes de promoció i revalorització. L’ajuntament de Vespella de Gaià podria plantejar aquesta actuació en el si del Consell Comarcal del Tarragonès i, alhora, realitzar contactes bilaterals amb els altres ajuntaments. L’acció hauria de ser intel·ligent i aprofitar processos com Agendes 21 Locals i POUMs que s’estiguin realitzant en d’altres municipis. Cal destacar que ja a la Riera de Gaià hi hagut iniciatives amb el patrimoni de la pedra en sec: una exposició l’any 2003, i un estudi d’aquestes construccions a un dels polígons del terme. Objectiu:

- canviar l’escala del treball per donar-li més entitat i potencial

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià i ajuntaments veïns

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Mig Sense iniciar Sense termini

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Alta 1, 2, 8

Estimació econòmica

Sense cost. Fonts de finançament

No necessita finançament

Indicadors de seguiment

Nombre d’iniciatives similars que s’engeguin en municipis veïns

26 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 4: Instal·lació d’un cartell turístic sobre les rutes de la pedra seca al desviament de la carretera de Vespella Descripció de l’acció/justificació:

Instal·lació d’un cartell turístic de gran mida, format de cartells d’indicació turística de la Generalitat de Catalunya a les carreteres, al desviament de la carretera TV-2021 des de la T-202. El cartell hauria d’indicar “Rutes de la pedra seca” amb un esquema o croquis d’una barraca. Exemple com el situat al Pla de Santa Maria a la C-37.

Objectiu:

Canalitzar fluxos de visitants cap a les rutes situades a Vespella

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Baix Sense iniciar 6 mesos

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

mitja 1,2,3 Una vegada

Estimació econòmica

2.000 euros Fonts de finançament

Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

Indicadors de seguiment

IMD a la carretera TV-2021 en dies festius

27 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 5: Disseny i instal·lació de dos plafons interpretatius a l’entrada de les rutes Descripció de l’acció/justificació:

Disseny gràfic, impressió i instal·lació de dos plafons interpretatius, un sobre les barraques de pedra seca a Vespella (tipologia, formes, tècniques constructives, elements, història) i un altre sobre el paisatge de la pedra seca en general (marges, cocons, abeuradors, cisternes, trones) i els seus beneficis i interès.

Es tractaria de plafons amb unes dimensions mínimes de 120*90 cm, en quadricomia i serigrafiat amb resistència als agents climàtics, suportats sobre estructura de postes de fusta tractada de 12 cm de diàmetre i teuladeta antihumitat. Se situarien a l’inici de les dos rutes de pedra seca – al sud del mas d’en Planes i a l’inici del camí dels Masos a la Nou a tocar de la carretera TV-2021

Objectiu:

- facilitar la interpretació global del patrimoni de pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Diputació de Tarragona

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

alta Sense iniciar Quatre mesos

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

baixa 1,2,3,4 Una vegada, amb reposició en cas de vandalisme Estimació econòmica

4250 euros Fonts de finançament

Pròpies de l’ajuntament

Indicadors de seguiment

Visitants de les rutes

28 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 6. Realització de jornades sobre “la pedra seca a la Costa Daurada i el seu potencial turístic”, al mas d’en Planes Descripció de l’acció/justificació:

Es tracta d’organitzar en el si del municipi de Vespella de Gaià unes jornades tècniques encaminades a valorar el potencial turístic de la cultura de la pedra seca, centrada en l’àmbit de la Costa Daurada però amb visions obligades cap iniciatives de posada en valor en d’altres territoris.

Les jornades haurien de ser d’un mínim de dos dies, amb ponències completes de matí i tarda. S’haurà d’habilitar el mas d’en Planes al respecte – equipament de projecció, cadires i taules...

Objectiu:

- fomentar el municipi de Vespella de Gaià com a centre d’estudi, difusió i posada en valor del patrimoni de pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona, entitats d’estudi i coneixement de la pedra seca

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

alta Sense iniciar A realitzar en un any

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

alta Una vegada, però es poden realitzar jornades bianuals sobre temàtiques similars Estimació econòmica

7500 euros per pagament de dietes, publicitat i edició de ponències Fonts de finançament

Ajuntament i Patronat de Turisme. Patrocini privat – per exemple empreses de serveis que discorren pel municipi, com ADIF o la concessionàries dels etilenoductes, o REPSOL – propietària de l’embassament del Gaià. Indicadors de seguiment

Assistents a les jornades

29 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 7. Creació d’una biblioteca/centre de documentació sobre la pedra seca al mas d’en Planes Descripció de l’acció/justificació:

Aprofitament de la infrastructura del mas d’en Planes per crear una petita biblioteca especialitzada que reculli còpies de tota la bibliografia disponible sobre barraques de pedra seca, ja sigui llibres, articles, revistes o fulletons, i també dispongui d’un ordinador on es carreguin periòdicament els articles, informacions o webs relatives a aquest tema

Objectiu:

- situar Vespella de Gaià com un referent sobre l’estudi de la pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entitats de coneixement i difusió de la pedra seca

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

mig Sense iniciar 2 anys

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

alta Es tracta d’una actuació contínua d’actualització de fons bibliogràfics Estimació econòmica

6000 euros inicials per adquisició de material informàtic, prestatgeria-arxivador i bibliografia. Sense valorar el cost de tenir obert el centre en un horari determinat

3500 euros anuals per ampliació del fons Fonts de finançament

Ajuntament de Vespella de Gaià

Indicadors de seguiment

Consultes realitzades al fons

30 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 8. Impartició d’un Taller ocupacional de mestre marger a Vespella de Gaià i pobles de la rodalia. Descripció de l’acció/justificació:

Sol.licitar l’organització d’un taller ocupacional en l’especialitat de mestre marger picapedrer, per tal de poder formar persones en el treball de la pedra seca, per la seva posterior inserció en el món laboral i disposar a la zona de professionals d’aquesta feina. A la província de Tarragona s’han organitzat quatre tallers d’aquestes característiques, als Ports, al Parc Natural del Montsant (2005), a les Muntanyes de Prades amb seu a Vilaplana (2006) i a la muntanya de Sant Ramon amb seu al Pla de Santa Maria (2006). Donades les característiques del taller, aquest agrupa actuacions a més d’un municipi (es podria demanar que la seu fos a Vespella, si la demanda partis d’aquest municipi i estudiar la inclusió de termes veïns), que consisteix en obres de millora a espais públics, com en la construcció de marges. En cada mòdul hi participen 8 alumnes (majors de 25 anys) durant un any, que reben formació pràctica i teòrica, un docent, un secretaria i un director del Taller. Objectiu:

Formar professionals en el treball de la pedra seca per la seva inserció en el món laboral.

Agents implicats

Diputació de Tarragona (Unitat de Desenvolupament Local), Ajuntaments sol.licitants, Departament de Treball (Servei d’Ocupació de Catalunya) a través de fons socials europeus.

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Mig En funció convocatòries 1 any

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Mig 1, 2, 3, 6, 7 Es podria demanar dues vegades Estimació econòmica

Mínima. La Diputació es fa càrrec de la major part de les despeses, que han de ser gestionades pel director del Taller d’Ocupació en funció d’un fons assignat. Fonts de finançament

Diputació de Tarragona i Departament de Treball (Fons europoeu)

Indicadors de seguiment

Grau de satisfacció, posterior inserció i obres realitzades al municipi amb pedra seca (marges, barraques,...)

31 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 9. Organització i realització de jornades específiques de reconstrucció d’elements de pedra seca a Vespella de Gaià Descripció de l’acció/justificació:

Organitzar un curs de treball en pedra seca, demanant la col.laboració de la Fundació el Solà de la Fatarella i/o de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular. El curs que es podria fer al llarg d’un mes (els caps de setmana) mostraria nocions sobre la construcció de pedra en sec. I es podria aprofitar per dur a terme la restauració d’algun dels elements que s’inclourien als itineraris, amb previa autorització i conveni amb el propietari. Es demanaria subvencions a alguna entitat privada (caixes i/o empreses). O igualment es podria pensar, com s’ha fet a la Bisbal del Penedès, jornades populars d’arranjament de construccions de pedra seca, comptant amb el guiatge d’algun especialista i la col.laboració de totes les persones interesades, per acabar amb algun àpat popular. I la possibilitat d’organitzar un camp de treball a l’estiu per a joves amb l’objectiu d’acondicionar espais i reconstruir alguns elements de pedra seca. Objectiu:

Millorar l’estat d’algunes de les construccions que actualment estan amenaçades, i poden perdres totalment si no s’hi actua. Donar a conèixer el treball de la pedra seca, a tothom que hi pugui estar interessat tant del municipi com de fora. Agents implicats

Ajuntament de Vespella, entitats o empreses col.laboradores, entitats públiques, propietaris de les construccions, etc. Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Alta Sense iniciar Variable

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Baixa 1, 2, 3, 6, 8 Es podria repetir periòdicament Estimació econòmica

En funció del tipus de jornada. Cost baix. Fonts de finançament

Administracion públiques i/o col.laboracions d’entitats o empreses privades

Indicadors de seguiment

Participants, interès, elements restaurats.

32 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 10. Realització d’un projecte d’investigació sobre l’efecte del control d’erosió en vessants produïts pels marges Descripció de l’acció/justificació:

Els vessants i pendents dels turons mediterranis han estat transformats secularment per l’agricultura mitjançant la construcció de marges de pedra seca, amb la funció de crear sòl fèrtil i profund i controlar l’erosió. L’abandonament dels conreus tradicionals ha motivat la caiguda i destrucció de molts marges, per la qual cosa, aquesta funció tan important però tan poc valorada i coneguda, s’està perdent. L’acció planteja implicar l’IRTA en la realització d’un projecte d’investigació en camp sobre la quantificació de les funcions de control d’erosió de les zones abancalades, en comparació amb d’altres zones on els marges ja han desaparegut. Les dades obtingudes podrien posar en valor aquest patrimoni Objectiu:

- dotar d’arguments la necessitat de conservació del patrimoni de pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, IRTA

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Alt Sense iniciar Projecte a 6 anys

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Alta Una vegada, tot i que podria tenir continuïtat amb la creació d’una estació contínua d’estudi Estimació econòmica

Projecte d’alt cost (desenes de milers d’euros) que caldria valorar segons les tasques específiques a realitzar i l’abast del mateix Fonts de finançament

IRTA i els seus donants. Unió Europea

Indicadors de seguiment

Resultats obtinguts

33 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 11. Elaboració d’una exposició sobre les barraques de Vespella Descripció de l’acció/justificació:

Realització d’una exposició sobre les construccions de pedra seca de Vespella, a partir de les imatges de l’inventari (com recentment a l’agost 2006 s’ha fet a Mont-roig del Camp).. Veure informació sobre aquesta exposició a l’annex 3 i referències a d’altres exposicions al punt 6.6 de la memòria

Objectiu:

Donar a conèixer el patrimoni de pedra en sec del municipi.

Agents implicats

Ajuntament de Vespella

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Alta Sense iniciar 3 mesos

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Baixa 12 Una vegada

Estimació econòmica

1500 € (inclouria material i difusió) Fonts de finançament

Ajuntament (fons propis) / Col.laboracions d’entitats privades

Indicadors de seguiment

Interés que desperti l’exposició i informacions que a partir d’aquesta se n’obtinguin.

34 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 12. Concurs de fotografia sobre les contruccions de pedra en sec Descripció de l’acció/justificació:

Concurs de fotografia sobre les construccions de pedra seca i el paisatge rural de Vespella

Objectiu:

Promoure la revalorització de les construccions de pedra en sec (tan de barraques, trones, marges...) a través de la participació en un concurs. I poder amb les imatges guanyadores fer una exposició i promoció (calendari a repartir pel poble, pòsters, postals...). Concurs que podria ser obert tant als veïns del municipi com als interessants d’arreu.

Es podria seguir l’exemple de la Bisbal del Penedès on ja s’ha organitzat un concurs d’aquestes característiques.

Agents implicats

Ajuntament, entitats del poble, escola, propietaris, etc.

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Mig Sense iniciar 6 mesos

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Baixa 11 Cada quatre anys

Estimació econòmica

400 € Fonts de finançament

Es podria buscar esponsors pels premis (empreses, caixes, etc.)

Indicadors de seguiment

Participació i posterior promoció de les imatges guanyadores

35 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Acció 13. Declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) les barraques del terme de Vespella Descripció de l’acció/justificació:

Promoure la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de les barraques del terme de Vespella. Com ja han fet altres municipis com Mont-roig del Camp, El Pla de Santa Maria, etc- Aprofitar la redacció del POUM per engegar aquesta actuació

Objectiu:

Protegir les barraques, amb una de les poques eines que les administracions tenen a l’abast, que es declarar les construccions de pedra en sec com a BCIL per garantir mínimament la seva protecció i valoració. (Llei 9/1993 del 30 de setembre DOGC núm. 1807, 11 octubre de 1993). Veure a l’annex 3 acord de ple de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria sobre declaració del BCIL

Agents implicats

Ajuntament, Consell Comarcal del Tarragonès

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Mig Sense iniciar 6 mesos

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Mig Una sola vegada

Estimació econòmica

Sense cost (o mínim si cal encarregar informe tècnic) Fonts de finançament

No són necessàries

Indicadors de seguiment

Grau de conservació dels elements posterior a l’aprovació del POUM

36 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

6. Inventari d’iniciatives i recursos d’estudi, promoció i posada en valor de la pedra seca.

Per complementar els resultats d’aquest inventari i facilitar a l’ajuntament l’execució del Pla d’Acció i/o la projecció de noves idees al respecte, s’ha elaborat un inventari exhaustiu d’iniciatives, entitats, recursos i aspectes diversos relacionats amb la pedra seca en les nostres terres. En aquest apartat es facilita un llistat dels mateixos, i a l’annex nº3 es faciliten còpies d’alguns dels materials gràfics editats que poden servir com exemples del que es pot fer a Vespella de Gaià.

6.1. Bibliografia Una mostra de la bibliografia existent sobre les construccions en pedra seca i en especial de Catalunya.

* Actas del I Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca. (2 vol.). Servicio de Publicaciones de la Diputación de Albacete, 2002. * Actas de la II Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans. Actes de la trobada editades per Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània, dins de la col·lecció "Papers del Montgrí/25” 2005 - 127 pàgines. * Actas del II Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca. Edita: Gonzalez, J., López, J.A., Valdiria, J.M. y Asociación para el desarrollo rural de Sierra Magina. Jaén, 2005. 389 p. * Ambròs, M. Lourdes i Pubill, Biel. Les construccions en pedra seca, recurs per interpretar el patrimoni. Revista “perspectiva Escolar” (2004). . * Asens Aixalà, Jaume (1985). Construccions de pedra en sec al Priorat històric. Fulls de Treball de Carrutxa. Núm. 19-20, p. 3-9. * Artigas, R.; Camps, A.; Pascual, J. Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Barcelona: Ajuntament de Sitges, 2003 - 253 pàgines - Mapa de situació. * Bassegoda Nonell, Joan (1976) Las barracas de viña. San Jorge: Revista de la Diputació de Barcelona. Núm. 98-99, p. 65-72. * Bassegoda Nonell, Joan. “Construcciones rústicas. Cómo hacer una barraca de viña”. La Vanguardia Española (18.4.1976)

37 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

* Benach Figuera, Joan. Les barraques de pedra seca d’Altafulla. Estudis Altafullencs. Núm. 3 (1979), p. 41-49. * Bergadà i Múria, E. Antigues cabanes i altres construccions de pedra col·locada en sec. Molins de Rei: Amics del Museu de Molins de Rei, 1986, 56 p. * Bernat i Constantí, A. “Les barraques de pedra seca de la Conca Mitjana del Gaià”. Estudis Altafullencs (1996), 20, p. 27-37. * Bernat i Constantí, A. Les barraques de pedra seca a la conca mitja del Gaià. Barcelona: Fundació Roger de Belfort, 1998. * Bernat i Constantí, A. L’arquitectura agrícola de Vallbona de les Monges. Les Esgolfes (2001), 2, 20 p. * Blanc, Laia “Marger, un ofici en extinció” 25.6.1999. L’Ebre (25.6.1999), pàg 28. * Boronat, Joan. “Vespella de Gaià quiere proteger el legado de piedra seca”. Diari de Tarragona, diumenge, 24 de setembre de 2006. p. 25 * Canela, R.M., Serra, M. et al. Llegat de pedra amb regust de vi. Estudi sobre les construccions de pedra seca a Montblanc. Recerca de l’IPEC, 2003. Inèdit. * Calviño Andreu, C.; Clar Monserrat, J. Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, FODESMA, 1999. * Cassalé, G. “Vetllar pel patrimoni pagès”. Diari de Tarragona (2/09/2000), Reportatge, p.4-5. * Castellana, M. “Renaix la vella arquitectura”. El Segre (8 agost 2000). * Cases de Vinya. Guia d’arquitectura del camp. Centre de documentació de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1994. * Català i Benach, B. “Arquitectura rural. Les barraques de pedra seca al Baix Penedès”. TAG, revista del col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Tarragona. (2001), 24, p.14-15. * Català i Benach, B. Bellesa rural al Baix Penedès, Sant Sadurní d’Anoia: Ajuntament de la Bisbal del Penedès, Diputació de Tarragona, Col.legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona i empres Jané Ventura, 2006, 275 p. * Fucho Pascual, Felip. Les construccions de pedra en sec a la Terra Alta. Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta. Núm. 32 (2000, 2n semestre). P. 36-41. * G.C.F. “Denuncien l’enderroc d’una cabana de pedra seca a causa de les obres del tren d’alta velocitat”. Diari de Tarragona (2.10.2002) * Gallofre i Cornadó, Josep. Les construccions de pedra en sec a l’Albi (inventari), Ajuntament de l’Albi, 2004. * Gironès i Descarrega, J. L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1999, 198 p.

38 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

* Gironès i Descarrega, J. “La pedra en sec, l’art rural per excel.lència”. Lo Floc (1999), 161, p. 14-15 * Gironès i Descarrega, J. “La pedra en sec en el Tarragonès”. Revista BIC, 118 (Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida), setembre-octubre 2005. * Gordillo Azuara, J.C. et al. Hacer hablar a las piedras. La piedra seca en el Parque Cultural del río Martín y en la comarca de las Cuencas Mineras. Asociación Parque Cultural del Río Martín. Alacón, 2006. * Inventari del Patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Vols. 1,2,3. Fundació Jordi Cases i Llebot, 1998 * Juvanac, Borut. Kamen na Kamen. Zalozba, Ljubljana, 2005. (Pedra Seca a l’Europa de l’Oest, també amb referència a Espanya i Catalunya). * L'Arquitectura dels oficis: 3r curset d'estiu d'arquitectura popular” (Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost 2002). Lleida: Pagès, 2003. 238 p. (Arquitectura popular; 3). * Lassure, Cristian. Construire une cabane en pierre sêche: mode d'emploi. Paris: Études et recherches d'architecture vernaculaire, 2003. * Lassure, Christian et al. Cabanes en pierre sèche de France. Edisud, 2004. * Les cabanes i els marges. 1r curset d’estiu sobre Arqutictura Popular. (Segarra-Urgell, del 7 a l’11 d’agost de 2000). Cervera: Associació Amics de l’Arquitectura Popular, 2001, 193 p. * Les construccions amb pedra seca. Departament de medi Ambient. (1994). * López-Monné, Rafel. Piedra sobre piedra y mucha sabiduría. La Vanguardia. Núm. 43075 (2001, 6 octubre) Vivir en Tarragona, p. 2. * Marco, J. ; Rivas, F. Las casillas de pico de La Ciesma en Grisel. Ediciones Electrónicas del Servicio de Patrimonio Etnológico, Lingüístico y Musical. Diputación General de Aragón, 2002. * “Marges de pedra seca. Entrevista amb Frederic Cavallé i Serralima” Butlletí del C.E. Alcoverencs, (1983), 21, p.9-10. * Marges i vores, refugis de vida i diversitat. Departament de medi Ambient. (1995). * Martín Vilaseca, F.; Serra i Batlle, R. Les construccions de pedra seca a la comarca de les Garrigues. Barcelona: Pagès Editor, 1991. 145 pàgines. * Martin, Fèlix; Preixens, Josep. Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès, 2005. * Martínez i Labirra, M. Les barraques de pedra seca de Vila-rodona. Vila-rodona: 1994, 61 p. * Mir Fullana, F. ; Ouziel Martínez, Ll. “Lesiones oculares en los trabajadores de pared seca (margers) de Mallorca”. Mallorca: Anales de la Sociedad Ergoftalmològica Española - (1-2) 1999. * Miralles, F.; Monfort, J.; Marin, M. Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: Un paisatge humanitzat, Castelló: Diputació de Castelló, 2002, 181 pàgines.

39 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

* Miret i Mestres, M; Riu i Barrera, E. Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 1995, 21 p. * Plans i Maestra, J. Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terma de Sant Fruitós de Bages. Manresa: Secció d’Estudis del Centre Excursionista de la comarca del Bages, 1994, p. 91 * Pomares, E. “Pels camps a la recerca de la pedra. La comissió del Medi Rural de Torredembarra localitza i avalua el patrimoni arquitectònic pagès” El Punt [Tarragona] (25 juny 2002), p. 12. * Rebés d’Areny-Plandolit, X. La pedra en sec a la Fatarella. La Fatarella: Fundació el Solà, 2001, p. 60. * Revista Pedra Seca. Del número 1 (setembre 2001) en endavant. Edita: Patronat de Sant Galderic. * Reynés i Trias, A.; Sastre i Arrom, V. Llibre de la pedra en sec, Palma de Mallorca: Edicions de Turisme Cultural - Illes Balears, 2002, 119 pàgines - Text en castellà, català i alemany. * Rivas, F. “¿Y eso de las casetas de falsa cúpula qué es?” La Estela, revista de la Asociación Sancho Ramírez. (2001), 6, p.5-7. * Roig Fontseca, Xavier. “De Masllorenç estant: un itinerari de construccions rurals de pedra en sec”, revista El Porticó, núm. 31; juliol de 2004, pàg. 24-27. * Rosich i Andreu, J. “Les cabanes de pedra seca” Vilaverd Parla (1995), 25, p. 9-12 * Roviras, A. [et al.] El Montgrí que hem oblidat. L’activitat tradicional al massís del Montgrí. Torroella de Montgrí: Museu del Montgrí i del Baix Ter, 2001, 77 p. * Rubio, Joan. "Construccions de pedra en sec", Barcelona: Anuario Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1914. * Ruiz, Maite “Pedra a Pedra”. Diari. Terres de l’Ebre (11.9.2002) * Sacares i Taberner, M. Recull de barraques i casetes de Llucmajor. Palma de Mallorca: Edicions Miramar, 2000. * Saéz Planas, Marià. “La Pedra Seca”. Quaderns de la Revista de Girona (Col.leció Guies), núm. 47. Diputació i Caixa de Girona. * Soler, Josep M. “Els constructors de barraques de vinya a la comarca del Bages. Jornades Europees La pedra seca: revalorització d’un patrimoni comú europeu. Juliol 2002. Tarragona * Soler i Bonet, J. Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa: Quaderns del Centre d’Estudis del Bages, 1994, 9, p. * Soler Alcaide, N.; Vallès Campanera, J. Poemes de pedra seca. Valls: Edicions Cossetània, 2006.

40 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

* Soria, Marco A. “El Perelló proyecta recuperar el oficio de constructor de márgenes”. Diari Tarragona (17.9.1998), pàg.25. * Subirats Villalbí, M. (1992). “El paisaje de la comarca del Montsià y las construcciones de piedra en seco”. Revista Narria, nº 57-58. * Tubau, A. “La història de les barraques de vinya”. Diari de Vilanova (22 desembre 1995), p. 30. * Vilaseca, S.; Vilaseca, M.L. “Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona: las barracas de Montroig”. X Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, 1969, 226-236. * Violant i Simorra, R. Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Barcelona: Alta Fulla, 1990, 819p. (El Pedrís, 24). Edició original: Reus: Asociación de Estudios Reusenses, 1955. * VV.AA. Butlletí Monogràfic de Pedra Seca. Cercle d’Investigació i Documentació Medieval de Catalunya, desembre 2000.

6.2. Recursos a internet (Webs actives a novembre 2006)

Catalunya: www.fundacioelsola.org Web de la Fundació El Solà de la Fatarella (Terra Alta). http://personales.ya.com/cidomcat/CABANES/index.htm Web de la Revista Pedra Seca. Amb blog sobre la pedra seca: http://blogs.ya.com/pedraseca www.tarragona-goigs.org/tarragones/barraques.htm Recull informació sobre les barraques de pedra al municipi de la Riera de Gaià, a partir de l’estudi de les barraques de la partida de l’arboça (polígon 3) de la Riera, elaborat per Sandra Giemeno, abril 2004. www.stormpages.com/geven/delapedraseca/index.htm Construccions de pedra seca al Baix Penedès

41 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______http://personales.com/espana/barcelona/barraquesvinya/index.html Barraques de vinya al Bages www.arquitecturapopular.com Web de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular amb seu a Lleida www.bisbalpenedes.com/pedraseca/ Construccions de pedra seca de la Bisbal del Penedès www.pla.altanet.org/ajtms/pla/pedraseca/PedraSeca.htm Construccions de pedra seca del Pla de Santa Maria. Informació de la Ruta de la Capona.

Aragó: www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/epila/portada Informació entorn a les “cabañas” i altres construccions properes a la ctra. Epila - Muel (Aragó) Web: de Fèlix A. Rivas. www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/pastoril/portada Construcciones pastoriles en la comarca de Monzón. Web: de Fèlix A. Rivas. www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/grisel/portada Treball d’investigació sobre Las casillas de pico de la Ciesma en Grisel

Mallorca: www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra www.conselldemallorca.net/mediambient/reps/ Implicació del govern de Mallorca en la protecció d’aquest patrimoni www.mallorcaweb.net/esbarranc Sobre el barranc de Biniaraix

42 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

La Rioja: http://canales.larioja.com/vino/suplemento2000/guarda.html Informació sobre les construccions de pedra seca conegudes com “guardaviñas”

País Valencià: http://www.geocities.com/Athens/Olympus/9673/barraques.htm Barraques de Catí

Italià: www.salveweb.it/pajare.htm Sobre paisatges i construccions en pedra seca

França: www.pierreseche.com Web del Centre d’études et de recherches sur l’Architecture Vernaculaire de Paris. www.pierreseche.net Web de l’Associació Pierre d’Iris. www.dedaele.com/capitelles/ Les capitelles en Uzège (Languedoc – Rousillon) http://perso.orange.fr/arethuse/reconstruction_en_pierres_seches.htm Reconstrucció en pedra seca (Bretaña)

Europa: www.humanrights-observatory.net/pierre-seche/pedracat/pedraseca.html Aglutina activitats entorn de la pedra seca, amb la informació de les Jornades Europees de la Pedra Seca, fetes a Tarragona el juliol del 2002.

Australia: www.astoneuponastone.com

43 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Canada: www.jboyweb.com/drystonewall The Dry Stone Wall Association of Canada

6.3. Guies didàctiques * Aigua sobre pedra - Guia didàctica de les construccions en sec, elaborada amb el suport del programa VOLCAM de voluntariat ambiental - Àngels Grau / Miquel Bové - Edita GEVEN Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès -23 pàgines.

* Guia didàctica: "Anem a la Fatarella, itinerari de les construccions de la pedra en sec per la Serra de la Fatarella." Fundació El Solà, La Fatarella, 2002.

6.4. Rutes i itineraris de pedra seca a Catalunya (De la major part dels itineraris existeixen fulletons explicatius a disposició dels visitants). A la província de Tarragona: - El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. Al llarg de 1’7km per un camí del tot planer es poden visitar un total d’onze construccions de diferent tipologia. Itinerari totalment senyalitzat que pot fer-se lliurement o a través dels guies que l’ajuntament posa a disposició. - Mont-roig. Ruta de la pedra seca. Fulletons explicatius. Exposició. DVD. Actualment estan preparant un llibre. - Itineraris de Santa Oliva. Proposta de tres itineraris de descoberta. o La ruta del Nucli Històric o La ruta del Camí Vell del Vendrell o La ruta de l’Albornar - Itineraris d’arquitectura popular de Banyeres del Penedès: o Ruta del nucli de Banyeres o Ruta de Saifores a la Plana de Cal Mata o Ruta del Priorat de Banyeres a l’Albornar - Perelló. Ruta dels Marges.

44 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

- Montsià. Itineraris sobre la pedra seca a l’entorn de la Barraca de Quicolis (Freginals) i la Barraca de l’Ametlla (Amposta). Museu del Montsià. - Priorat. Sender a peu de la Roca. (Consell Comarcal del Priorat) - L’aula de natura “Les Esplanes” de Nulles ha traçat una ruta per visitar construccions de pedra. La ruta pot durar unes dues hores caminant. Adreçat a nens i joves en edat escolar.

A altres punts de Catalunya: - Torroella de Montgrí: Ruta del Vent. Descoberta elements pedra seca del massís. - Les Preses (la Garrotxa) Parc de Pedra Tosca. Itineraris senyalitzats on es troben diferents cabanes de pedra seca, fetes amb pedra volcànica) - Rellinars. El racó de les Fonts. Itinerari senyalitzat que visita trets característics del paisatge rellinassenc: les fonts, les antigues vinyes, barraques i vistes a Montserrat. - Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Excursions senyalitzades sobre la pedra seca. Visita a diferents barraques del Parc. - Bages. Descoberta de les tines de pedra seca. Itinerari a les tines al mig de les vinyes de la Vall del Flequer. - Ruta de les barraques de Sant Pau d’Ordal - La ruta de la pedra seca (Calders), uneix els elements més destacats de pedra seca de Calders i de Monistrol de Calders.

Mallorca: - Ruta de la Pedra en sec (GR-221). Itinerari senderista. Aquesta ruta s’ha dividit en 8 etapes i 3 variants que permeten travessar la serra de Tramuntana d’oest a est.

Aragó: - Recorregut entorn a Radiquero. (aprox. 3 hores a peu). Formant part de la natura humanitzada, s’aixequen petites construccions de pastors i agrícoles en clara sintonia amb el medi que les envolta. A través d’aquest senzill recorregut serà possible observar les seves diferents tipologies. Més informació i mapa: www.radiquero.com/casetas/

45 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

- Ruta de la Piedra Seca. Cantalobos, Montalban (Teruel). Un dels senders senyalitzat del Parc Cultural del Río Martín. Recorregut de 45 minuts aproximadament.

Valencia:

- Vilafranca (Ports – Castelló). S’han dissenyat tres rutes perquè els visitants del Museu de Pedra en Sec de Vilafranca coneguin de prop els paisatges de pedra seca que han marcat la fisonomia del terme. S’ha senyalitzat la primera de les tres rutes.

6.5. Associacions i entitats catalanes dedicades principalment a la promoció del patrimoni de pedra en sec.

* Amics de l'Arquitectura Popular Rambla d'Aragó, 31-Entresol, 2a 25003 Lleida e-mail: [email protected] L'associació pretén reunir els interessats en tota mena de construccions rurals tradicionals: les diverses variants de cabanes i barraques, perxes, pous, aljubs, etc., així com els marges, pletes, pous de gel, hostals, masies i altres edificacions característiques. L'objectiu general és estudiar i revalorar aquest patrimoni, incidint en els elements més reconeguts, que són les construccions de pedra en sec. Defensar aquestes construccions davant els canvis que afecten actualment el camp, de manera que s'eviti la desaparició natural o provocada de totes aquelles que mereixen ser mantingudes per llur valor constructiu o paisatgístic, o que siguin representatives a la seva localitat. Reparar materialment, dins les nostres possibilitats, aquelles construccions on la precarietat per abandonament, o la degradació per mal ús, justifiquin l'acció pedagògica destinada a salvar-les o a restaurar la seva estètica. En aquest sentit es promouen concursos de reparació i millorament -i, encara, de nova construcció- d'aquests elements, destinats a fomentar la consideració dels propietaris rurals per aquest patrimoni, actualment menystingut i en clar perill de desaparició.

* Fundació El Solà - La Fatarella C/ Solà, 23 43781 - La Fatarella tel. 977 413 902 mail: [email protected]

46 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Entitat sense ànim de lucre creada l'octubre de 1999. La seva finalitat és contribuir a l'estudi, la conservació, el desenvolupament i la divulgació del patrimoni cultural, principalment de la Fatarella, però també de la Terra Alta i de les comarques veïnes de parla catalana, amb una atenció especial als sistemes de construcció en pedra en sec. a Fundació el Solà es un centre de documentació i d'interpretació del patrimoni cultural i natural, que disposa de mitjans escrits, fotogràfics i audiovisuals d'un banc de dades informatitzat sobre la Fatarella, la Terra Alta i les comarques veïnes. La Fundació treballa per ampliar el seu fons bibliogràfic i documental i organitza exposicions, conferències i cursos de formació, entre altres.

* Patronat de Sant Galderic. Apart. postal núm. 19.100 – 08080 Barcelona. Tel. 933 521 275 Email: [email protected]

El Patronat de Sant Galderic impulsa un treball de conscienciació sobre la importància de la conservació i rehabilitació dels principals vestigis de l'arquitectura rural realitzada amb la tècnica de pedra seca. D’aquest patronat en neix la revista Pedra Seca, que de forma periòdica publica articles sobre les construccions de pedra en sec.

I tot i no ser una entitat catalana, però pel seu pes en la promoció de la pedra seca a Europa, cal destacar:

SPS/ Societé Pierre Sèche “Maison de l’Archéologie”, 21 rue Repúblique 83143 Le Val – França Tel. (0033) (0)4 94863924 Mail: [email protected]

Societat Científica Internacional per l’estudi pluridisciplinar de la Pedra Seca, són els impulsors dels congressos internacionals de pedra seca que celebren cada dos anys.

47 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

6.6. Material de promoció Pòsters: * La Fatarella. Fundació El Solà. Pòsters de la pedra en sec. La Fundació ha editat una col·lecció de 7 pòsters amb imatges d'algunes de les construccions de pedra en sec més característiques. Format 40x60 cm * El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. Pòster promocional de la ruta. * L’Alt Camp. Pòster “Construccions de pedra en sec a l’Alt Camp”. Realitzat per August Bernat. * Vallbona de les Monges “Les Cabanes de Volta. Vallbona de les Monges”. Amics de Vallbona de les Monges. * El Montsià. Pòster “Montsià, una memòria de pedra en sec a conservar” tipus de construccions. CODE (Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i del Montsià) i Col.legi Arquitectes de Catalunya Demarcació de l’Ebre. Anteriorment, el Departament d’Agricultura havia encarregat a un equip del COAC (Col.legi d’Arquitectes de Catalunya) i del CODE un inventari de les barraques de la comarca del Montsià, amb un catàleg final de 141 construccions.

Audiovisuals: * Marta Andreu. DVD. Pedra seca. Presentat en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni de Tarragona, 2002. * Ajuntament del Pla de Santa Maria. La Ruta de la Capona: l’art de la pedra seca. Muntatge audiovisual per ordinador. Novembre 2004. 10 min. * Montroig del Camp. DVD “Barraques de pedra seca a Mont-roig” (febrer 2006). 30 min. Producció i realització: Martí Rom. * Reconstrucció caseta pastoril de piedra seca a Vilafranca del Cid (Castelló). DVD, 21 min. (Pyrene, PV. 2002) * Tota pedra fa paret: la pedra seca a Vilafranca (Castelló). DVD, 17 min. Tracta la peculiar arquitectura que envolta el terme vilafranquí i els pobles dels voltants. Els especialistes han determinats que al terme de Vilafranca hi ha més de 1000 casetes de pedra en sec i més de 1000 quilòmetres de parets de pedra.

48 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Fulletons: (s’adjunten còpies annex 3) * El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. (Alt Camp) Fulletó explicatiu de la Ruta (2003), amb informació sobre el municipi i la ruta de la Capona. * La Bisbal del Penedès (Baix Penedès). Díptic “Detalls de construcció i catalogació de Barraques a la Bisbal del Penedès”, octubre 2003. * Santa Oliva (Baix Penedès) “Pedra a Pedra”. Tríptic promocional, informació construccions i de tres itineraris. * Banyeres, l’art de la pedra (Baix Penedès). Tríptic amb informació i tres itineraris de les construccions de pedra seca de Banyeres del Penedès. * Rellinars. El racó de les Fonts. Tríptic explicatiu de l’itinerari senyalitzat. * Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Fulletó informatiu de les excursions senyalitzades sobre la pedra seca. 2001. * Les barraques de vinya a Calders. Arquitectura, Patrimoni i tradició, editat per l’Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, 2004. * Ruta de la pedra seca a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà).

Exposicions: * L’univers de la pedra seca. Fundació el Solà. La Fatarella. * l’habitatge temporal. Francesc Jarque. Sobre construccions de pedra seca d’arreu (2004). * L’home i la pedra. Francesc Jarque. Paisatges de les comarques del nord de Castelló (2001). * Exposició d’August Bernat i Constantí. S’ha exposat en diverses localitats de Catalunya. * Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp”. Mont-roig del Camp, 2006. * Detalls de construcció i catalogació de barraques a la Bisbal del Penedès (Col·lectiu El Marge), 2004. * “Construccions de pedra seca de la Riera de Gaià”, març 2003 a la Riera de Gaià. Mostra fet a partir de les recerques d’Àngel Cerezuelo sobre barraques i altres construccions similars per a ús agrícola de la Riera de Gaià. * “El Montgrí que hem oblidat”. Exposició que explica l'estudi de les activitats tradicionals a la zona, es mostren testimonis d’activitats econòmiques que hi tenien lloc (barraques,

49 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______forns de calç, aixarts, l'activitat ramadera...) i, de manera específica, la construcció en pedra seca. Museu del Montgrí i del Baix Ter. * "La pedra seca, expressió i dinàmica dels territoris rurals", exposició amb maquetes a escala de construccions de la pedra seca a França, Itàlia, Aragó i Comunitat Valenciana. Vilafranca (Castelló, 2003)

6.7 Museus i centres d’interpretació de la pedra seca. * Museu de la Pedra Seca de Vilafranca (comarca dels Ports -Castelló) – 2006. Primer museu dedicat a la pedra en sec a la Comunitat Valenciana. És una proposta que juga amb espais tancats i a l’aire lliure. Sobre l’antiga llotja s’han disposat una mostra d’eines, sobre els tipus constructius, la tipologia de “casetes” o el paisatge. A més, hi ha un espai interactiu amb fragments de l’audiovisual “Tota pedra fa paret”

* Museu de la Pedra Seca a Peñasroyas (Montalbán – Teruel) – 2006. Creat per l’Associació Cultural Pozos Bolletes (C/ Del Horno, s/n – 44700 Peñasroyas (Montalbán)

6.8. Alguns dels congressos i jornades organitzats entorn a la pedra seca. - Col·loqui Internacional de construcció de pedra seca, Barcelona 1990. - IV Congrés Internacional de construcció en pedra en sec, Palma de Mallorca, setembre 1994. - I Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca), Albacete, mayo 2001 - Jornades europees de pedra seca, URV Tarragona, juliol 2002. - Jornades "Arquitectura rural i vida quotidiana al Priorat". Torroja del Priorat. Organitzat per: Carrutxa, amb la col·laboració de l'Ajuntament i l'Associació de Veïns de Torroja. Programa IPEC del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya. Novembre, 2002. - Jornada de Patrimoni Etnològic de les Garrigues: Territori i paisatge, la pedra com a recurs. Les Borges Blanques, novembre de 2002. - I jornades de la pedra en sec a Vilafranca (els Ports – Castelló), març 2003. - Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa, octubre 2003. - II Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca, juny 2004 a Pegalajar (Jaén).

50 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

- II Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans, Torroella de Montgrí, octubre 2004. - III Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans, Barcelona, octubre 2005. - Curs “Les construccions rurals de pedra en sec. Un patrimoni oblidat que s’ha de preservar.” Març-abril 2006, Ciutadella de Menorca. (organitzat per la Seu Universitària de Menorca) - Jornades de valoració del patrimoni de la pedra en sec. A la seu de la Universitat d’Alacant a Benissa, els dies 21 i 22 de gener, organitzat pel col·lectiu Opció Aitana. - Curs “L'arquitectura de pedra en sec: posar en valor el patrimoni rural” a Vilafranca (Castelló) del 3 al 5 de juliol de 2006. Organitzat Universitat Jaume I. - X Congrés Internacional de Pedra Seca, Montalbán (Teruel), setembre 2006. - Cursets d’estiu de l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular d’una setmana de durada (7 edicions sobre diferents temàtiques relacionades amb les construccions rurals), l’últim curs el 2006 versava sobre “Turisme, Pagesia i Arquitectura Popular”.

Previsió de nous congressos i jornades: - Pel 2007 es previst la IV Trobada d’estudi per a la Preservació del Patrimoni en pedra seca als països catalans a Sitges. - Pel 2008 el XI Congrés Internacional de Pedra Seca a Itàlia

6.9 Iniciatives a destacar: * Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), durant el 18 de juny 2006 va acollir la I Mostra de la Pedra i Picapedrers, convidant als visitants a fer una roda de molí i un mur de pedra seca. També podien posar a prova la seva força desplaçant un roc de més de mil quilos, tal com es feia antigament; i els més joves podran participar en un taller infantil per gravar el seu nom en pedra. Durant la jornada, hi va haver una extensa demostració d’oficis relacionats amb l’artesania: picapedrers, ferrers, cistellers, fusters, terrissaires i esclopers que s’instal·laren al carrer per oferir una demostració al públic amb les seves eines de treball.

51 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

* La Bisbal del Penedès. Concurs fotogràfic. (2004) Amb el tema "La Pedra Seca a La Bisbal del Penedès", hi van participar tretze persones, amb un total de quaranta fotografies que posteriorment van ser exposades al Centre Municipal de Cultura. Reconstrucció parcial d’una barraca amb participació i esmorzar popular. Durant un matí, i anualment es convoca a tothom qui vulgui arranjar una construcció malmesa en una part i recuperar-la. Gran èxit en les diferents edicions (2004 al 2006), en l’edició del 2005 eren 40 els participants. Organitzat pel col3lectiu El Marge (secció Mediambiental de l’ADF Clot de Bou de la Bisbal). Veure a l’annex nº3 notícia relacionada.

* Barraques a les rotondes. Tant al Pla de Santa Maria, com a Calders, la Bisbal del Penedès i a Mont-roig s’han edificat barraques en les rotondes d’accés als municipis, com a reclam i alhora com a expressió identitària de les poblacions.

* L’Associació Amics de l’Arquitectura Popular convoca anualment un concurs per a la conservació i manteniment de les cabanes, pletes i marges. Actualment el concurs s’adreça a propietaris o responsables d’una construcció d’una part de les comarques de Lleida, esperant ampliar l’àmbit geogràfic en properes edicions. Es concedeixen tres premis al millor treball de manteniment o construcció. A l’annex 3 es pot consultar el díptic d’una de les edicions d’aquest concurs.

En aquesta mateixa línia, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen “Pla de Bages” anualment convoca el concurs per a la rehabilitació i conservació de barraques de vinya, amb tres premis.

* La Fatarella. Fundació El Solà. Curs de formació i restauració del conjunt dels Canyerets (octubre 2004 - juny 2006). Per formar persones sobre la tècnica constructiva de la pedra en sec, tant en construcció com en restauració. (La fundació ha organitzat altres activitats entre elles tres jornades

52 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______d’inventari d’elements de pedra seca (amb col·laboració amb la URV), exposicions, xerrades, presentacions de llibres, etc.). A l’annex 3 es presenta el díptic del curs.

* Cervelló (Baix Llobregat). Membres del grup “Voluntariat per la neteja del nostre entorn natural”. Voluntaris que un dia per setmana es van proposar netejar camins, barraques de vinya i altres elements d’arquitectura popular del terme de Cervelló (2005).

* Xarxa europea de “pedra en sec”, coordina iniciatives en relació a l’ofici de “marger” i la recerca de gent local coneixedora d’aquesta feina.

* Projecte TERRISC (Recuperació de paisatges de terrasses i prevenció de riscos naturals), hi participa la fundació el Solà de la Fatarella. Fet entre Espanya, França i Portugal (2004- 2007).

* Grup “Els quatre de Sitges”, porten catalogades més de 2000 barraques entre les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès, Alt Camp i Tarragonès. Grup d’aficionats que ho fan des de 1999, amb localització de cada barraca, dibuix de planta i alçada, mesura i fotografies.

* Coordinadora d’entitats en defensa de la pedra en sec als Països Catalans (en procés de creació i activació). A l’annex 3 es presenta el document de creació d’aquesta coordinadora.

* Camp de treball a les Planes de Santes Creus (estiu 2006). Durant una setmana de juliol a Santes Creus es va organitzar un camp de treball per desbrossar els entorns d’algunes barraques i també trams de camí plens de vegetació. S’ha dut a terme amb la participació de l’ajuntament de Santes Creus, el Centre Cívic Internacional (SCI) i el Taller d’Ocupació de Jardineria “Treballem pel Camp” del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

* Jornades Europees de Patrimoni, cada any l’últim cap de setmana de setembre s’organitzen a diferents municipis de Europa activitats de promoció del patrimoni

53 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______arquitectònic. A Catalunya s’edita una guia amb les activitats que es fan als municipis catalans. El Pla de Santa Maria, el 2005 va organitzar una visita guiada a la Ruta de la Capona. Pel 2007 a Vespella es podria aprofitar el marc de les jornades europees per fer quelcom, una visita guiada a les construccions, alguna xerrada, exposició, etc. aprofitant que la difusió ja bé feta. També en aquesta línia es podria oferir les rutes a impulsar, al Centre Excursionista de Catalunya (que organitza periòdicament sortides de descoberta de la pedra seca), i a l’Associació Amics de la Pedra Seca (que també van organitzar rutes), per conèixer abans l’interès que desperta amb persones ja coneixedores d’aquest patrimoni.

6.10. Empreses o professionals de la pedra en sec:

* “La Brigada”, S.C.P. Empresa especialitzada en restauracions i construccions de pedra en sec. La seva activitat es centra en feines del camp, enjardinaments, restauració i manteniment de construccions en pedra seca. Té la seu a la Fatarella (Terra Alta) però treballa arreu del territori. Tel. 619992439 / 977413644.

* Ex-Alumnes dels Tallers d’Ocupació de Mestre Marger-Picapedrer de la Diputació de Tarragona, edicions 2004, 2005 i 2006. Més informació per contactar-hi a través de l’àrea de desenvolupament local de la Diputació de Tarragona (persona contacte Dolors Roo)..

* Consell de Mallorca A traves de la web del Consell de Mallorca es disposa d’una interessant base de dades de margers d’arreu que cal tenir en compte www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/pedraensec.php?idioma=cat&opcio=99 Aquesta base de dades de margers és una eina de promoció laboral per als professionals de la construcció en sec en l’àmbit europeu, i conté una relació de professionals, diferenciada per països i regions. A l’apartat de cada marger, hi figuren les dades personals i un breu currículum vitae.

54 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

L’elaboració d’aquesta base de dades constitueix una de les accions previstes en el programa REPS (Xarxa Europea de la Pedra en Sec), finançat amb fons europeus dins la iniciativa INTERREG III-C, en qual participen 11 regions europees; el Consell de Mallorca n’és el coordinador. Cal destacar que un dels països que compta amb més professionals de la pedra en sec és França.

6.11. Legislació

En primer lloc, cal apuntar que no hi ha legislació específica al respecte, per tant se citaran les normatives i elements legislatius les que inclouen aquests elements de manera indirecta.

* Legislació comunitària i internacional.

La legislació comunitària i internacional és abundosa pel que fa a normatives que permeten impulsar la protecció del patrimoni de la pedra en sec. L'any 1954, el 12 de desembre, els governs membres del Consell d'Europa varen promoure la Convenció Cultural Europea per tal d'encoratjar als estats membres a fomentar i preservar un patrimoni cultural que ja es considera comú. El 3 d'octubre del 1985 es proclamà la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Arquitectònic Europeu, que declara protegibles aquells espais on es combinen l'obra de l'home i la natura, remarcables pel seu interès social i tècnic. El consell de ministres, en la seva recomanació (86)6, del 13 d'abril, promogué la defensa i la posada en valor de l'arquitectura rural. La recomanació 95(9), de l'11 de setembre, remarca la necessitant de tutela de les àrees de paisatge cultural. I la 98 (4), del 17 de març, la conservació integrada de complexes històrics.

Al seu torn, la UNESCO, en les directrius de l'aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial, estableix tres categories de paisatges culturals.

Així mateix l'ICOMOS, a l'octubre del 1999, ratificà les propostes plantejades tres anys abans a Jerusalem, elevant-les a la Carta ICOMOS del patrimoni vernacle construït.

55 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

La Convenció Europea del Paisatge, esdevinguda a Florència el 20 d'octubre del 2000, assentà els fonaments d'una política activa de protecció del paisatge en les seves diverses manifestacions. (Del memorandum de les jornades europees de pedra en sec, celebrades a Tarragona, juliol 2002)

* Llei del patrimoni cultural català (Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català. - DOGC, núm. 1807, de 11.10.1993; correcció d'errades en el DOGC núm. 1825, de 24.11.1993). Aquesta llei ens diu que per a poder protegir s’ha de conèixer el què es vol protegir, i per això recomana inventariar aquells patrimonis susceptibles de ser protegits. Al mateix temps atorga als ajuntaments la facultat de decidir què és patrimoni i si aquest s’ha de protegir o no s’ha de protegir mitjançant la declaració de Monument cultural d’interès local. Declaració Be Cultural d’Interès Local

* Projecte de llei de contractes de conreu (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 216, 5 de setembre de 2005). A semblança de lleis anteriors recull referències a les construccions agràries de les finques i als marges i murs de les mateixes.

6.12. Subvencions i ajuts

* Subvencions per activació turística del Patrimoni de Pedra en Sec: - Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona: Subvencions anuals destinades a programes concrets i activitats de promoció turística de patronats municipals de turisme i ajuntaments. Més informació: Diputació de Tarragona, Patronat de Turisme.

* Pacte de Santes Creus: és el pacte territorial per a l'ocupació de les comarques de Tarragona. L'Ajuntament d'Aiguamúrcia n'és l'entitat coordinadora i la Diputació de Tarragona presideix el Comitè Director i té encomanada la Secretaria Tècnica. Són subvencionables entre d’altres accions: Eix 6. Implementació de les mesures generadores d'ocupació en l'àmbit turístic

56 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Mesura 6.1. Turisme rural Mesura 6.2. Promoció turística Mesura 6.3. Estratègies de desenvolupament turístic

* Entitats privades, com són empreses i fundacions de entitats financeres (“la Caixa”, Caixa Catalunya (a través de la seva Fundació Territori i Paisatge), etc). que anualment convoquen ajuts per actuacions sobre el medi ambient, patrimoni, etc.

* Pla Pilot Contracte Global d’Explotació. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i pesca, a través de la Direcció General de Desenvolupament Rural, ha iniciat un programa pilot, que integra un seguit de mesures d’ajut i de suport a les explotacions, com una nova manera de gestionar els fons de desenvolupament rural amb un contracte que considera l’explotació en la seva globalitat i que ajudarà a assegurar-ne la viabilitat i la continuïtat. Aquest programa s’inicià amb l’aplicació d’un pla pilot durant l’any 2005 a les comarques de l’Alt Urgell, el Pla de l’Estany, la Conca de Barberà i el Berguedà, que permetrà provar- lo i ajustar-lo abans de l’aplicació a tot el territori el 2007. A l’àrea 2: Conca de Barberà tres dels punts recollits en el contracte i subvencionat són: B2 Conservació i manteniment de marges i murs de pedra seca Es podran beneficiar tots els titulars d’explotacions que acceptin els compromisos

Requisits. Caldrà especificar els metres lineals de marges i murs per parcel·la agrícola conreada

Compromisos. Compromisos principals:

• Conservar, mantenir i protegir els marges i murs de pedra. • No eliminar cap marge ni cap mur de pedra seca.

Compromisos secundaris:

• Realitzar les tasques de manteniment dels desguassos per evitar danys per erosió hídrica. • Evitar que l'aigua salti per sobre del marge o del mur.

57 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Quantia de l’ajut. L’ajut que es concedirà per metre lineal de marge o de mur de pedra seca i any és de, 0,64euros/ml. S’estableix un màxim de 100 ml per hectàrea.

B1 Manteniment de marges vius en conreus herbacis

Beneficiaris. Es podran beneficiar tots els titulars d’explotacions que acceptin els compromisos.

Compromisos. Compromisos principals:

• En marges entre parcel·les, on actualment existeixi marges arbrats o arbustius, establir una franja de 3 metres d'amplada des del límit del marge, en la qual no es podran utilitzar herbicides ni pesticides de cap tipus. • La vegetació d’aquests marges no podrà ser eliminada mitjançant l’ús d’herbicides ni de cremes, amb l’objectiu de preservar la biodiversitat i els hàbitats faunístics, alhora que es redueix l’erosió hídrica i es millora el paisatge. Tampoc es podran utilitzar plaguicides

Compromisos secundaris:

• La vegetació d'aquests marges ha de contenir vegetació arbustiva i/o arbòria. • La vegetació arbòria existent a l'inici del compromís no es podrà eliminar. • El manteniment de la vegetació herbàcia d'aquests marges i la poda dels arbres per temes de seguretat s'haurà de realitzar un mínim d'1 vegada i un màxim de 2 vegades en el període de 5 anys i fora de l'època de nidificació d'aus (1 març a 31 de juliol).

Quantia de l’ajut. L’ajut que es concedirà per hectàrea i any és de 130,5 euros/ha. La superfície auxiliable serà la resultant de multiplicar els metres lineals de marges vius de la parcel·la per 3 metres d'amplada. En el cas que es sol·liciti per dues parcel·les separades per un marge viu, caldrà respectar 3 metres d'amplada respecte el límit del marge a banda i banda d'aquest. Superfície màxima per explotació sotmesa a aquesta mesura: 3 ha.

58 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

Inversions en la conservació del paisatge

Objectiu. Fomentar les inversions que suposin la conservació del patrimoni tal com elements arqueològics o històrics.

Ajut. Es subvencionarà fins un 90% dels costos en elements no productius de les explotacions i del 50% (60% en zones desfavorides) dels costos en elements productius de les explotacions, a condició de que les inversions no suposin un augment de la capacitat productiva.

Si es produeix un augment de la capacitat productiva, els percentatges de subvenció seran del 30% (40% en zones desfavorides), si s’utilitzen materials contemporanis. Màxim de 20.000€.

Actuacions previstes:

• Aplicació dels criteris paisatgístics en la millora o construcció d’edificis i instal·lacions agrícoles. • Conservació i manteniment dels edificis tradicionals agrícoles. • Rehabilitació integral de parets de pedra seca en mal estat de conservació. • Conservació dels voltants del mas de l’explotació a través del manteniment de la vegetació dels marges, tanques i petites masses forestals aïllades. • Plantació d’arbrat per a la integració o/i ocultació de les edificacions que suposin impacte. • Canvi o harmonització de sistemes de tancament. • Neteja de punts d’abocament incontrolat. • Relocalització o arranjament de contenidors o altres elements impactants. • Rehabilitar, substituir o enderrocar progressivament les estructures en estat precari o en desús.

59 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria ______

* Programes europeus: Poder-se acollir als diferents programes i projectes europees que engloben temes de medi ambient, patrimoni cultural, amb eix central sobre construccions de pedra en sec. Més informació al Patronat Català Pro Europa (www.infoeuropa.org).

* L’Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona pot facilitar assessorament i informació de subvencions per l’activació i impuls de les diferents accions de revalorització del patrimoni de pedra seca.

Aquesta memòria la signen a Reus, a 5 de desembre de 2006.

Eduardo Soler Rosa Canela Enginyer agrònom Tècnica de turisme

60