1. Motivació I Antecedents El Municipi De Vespella De Gaià És Especialment Ric En Construccions Tradicionals De Pedra Seca, J
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ 1. Motivació i antecedents El municipi de Vespella de Gaià és especialment ric en construccions tradicionals de pedra seca, ja siguin murs i marges, trones o barraques. Aquestes darreres, de forma especial, tenen un interès etnogràfic, cultural i paisatgístic evident, convertint-se, potser, en les construccions de més antiga tradició de la terra baixa mediterrània, i repetides amb estils i tècniques diferents, adaptats a les característiques de les pedres de cada indret. Les barraques són elements no només plenament integrades al paisatge vespellenc, sinó part definitori del mateix. La mediterraneïtat de Vespella té en les nombroses barraques de pedra seca existents al terme un dels seus màxims exponents. L’auditoria ambiental del municipi de Vespella de Gaià, realitzada el 1999, ja remarcava la importància d’aquests elements tradicionals, i fixava en el seu pla d’acció diverses actuacions encaminades al seu coneixement, promoció i recuperació. Posteriorment, l’ajuntament de Vespella de Gaià s’ha manifestat interessat en realitzar un inventari d’aquest patrimoni, no només com un element pur de coneixement – que ja de per sí té suficient utilitat, per exemple, en el moment actual de revisió del planejament per plantejar incorporacions al Catàleg de Béns Protegits – sinó com un treball funcional que permetés cercar estratègies de posada en valor d’aquest patrimoni. La línia d’ajuts de “Projectes Innovadors i Sostenibles” de la Diputació de Tarragona va ser l’eina específica d’obtenció de fons i seguiment tècnic que ha fet possible la contractació del present treball. 2. Introducció al municipi de Vespella de Gaià Vespella de Gaià és un dels 21 municipis de la comarca del Tarragonès i ocupa una superfície de 18,24 Km2, sent d’aquesta manera el 5è en extensió, únicament superat pels municipis del Catllar, Constantí, Tarragona i Vila-seca. 1 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Figura nº1. Vespella en el context català Vespella en el context Tarragoní Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia de referència del DMAH Figura nº2. Localització Vespella El municipi es situa a l’extrem nord-oriental de la al Tarragonès comarca, on les muntanyes que conformen el Bloc del Gaià s’acosten més al mar i a l’est del riu Gaià, curs fluvial que fa de divisòria natural entre Vespella i els termes veïns de Vilabella i Renau. Font: elaboració pròpia a partir de tríptic del Consell Comarcal del TArragonès El municipi limita al nord amb Salomó, a l’est amb Bonastre, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al sud amb la Riera de Gaià i a l’oest amb Vilabella, Renau i el Catllar. 2 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Tot i la seva important extensió, la població resident habitualment a Vespella de Gaià és poc destacable (en el context comarcal del Tarragonès), tot i que el fenomen estacional mereix un comentari a banda, tal i com es comenta posteriorment. Al terme municipal de Vespella de Gaià hi existeixen un total de 4 entitats urbanes o nuclis poblacionals. De nord a sud en el terme municipal, aquestes entitats urbanitzades són: Urbanització Sant Miquel, la vila de Vespella de Gaià, els Masos de Vespella i la Urbanització la Coma. Taula nº1. Superfície urbanitzada de Vespella de Gaià i percentatge respecte el total del nucli Nuclis habitats o Superfícies % respecte el total urbanitzacions del municipi Urb. Sant Miquel 41.1 ha 2.28 Vila de Vespella 46.2 ha 2.56 Masos de Vespella 5.3 ha 0.29 Urb. La Coma 4 ha 0.22 Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia oficial de referència 3 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Figura nº3. Distribució sobre el territori de Vespella de la superfície urbanitzada del terme Urb. Sant Miquel Vila Vespella Masos de Vespella Urb. La Coma Font: base cartogràfica del DMAH (supurb.mmz) El territori del municipi de Vespella de Gaià té un relleu relativament accidentat, formant part integrant del conjunt de turons calcaris que separen els terrenys litorals del nord del Tarragonès de les planes agrícoles de l’est de l’Alt Camp. Així, l’espai està drenat per diversos cursos fluvials que descendeixen en direcció nord-sud, començant per l’important riu Gaià, que serveix de límit occidental del municipi. En aquest territori, l’agricultura tradicional mediterrània de conreus arboris de secà va ser la única possible; la vinya dominà el paisatge fins a principis del segle XX, per ser després substituïda pels garrofers, arbres ben adaptats a les condicions climàtiques i als condicionants edàfics del municipi – amb grans zones amb poca profunditat de sòl per la presència molt superficial del “tapassot”. Com a tapassot es coneix una crosta d’espessor variable, a escassa profunditat, sobre la que han sedimentat restes al·luvials de recnt formació. Dificulta notablement el conreu i a les zones obagues és útil per recollir-hi l’aigua. 4 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ El relleu en pendent i l’excés de pedra va motivar la construcció de notables paisatges de pedra en sec, des de marges que delimiten parcel·les fins a les barraques utilitzades com aixoplucs per homes i bestiar, o com magatzems d’eines. 3. L’inventari de les construccions de pedra seca. 3.1. Metodologia de treball de camp/gabinet Per realitzar l’estudi de les construccions de pedra seca del municipi de Vespella de Gaià es disposava d’una eina molt vàlida: el cadastre de 1957. En aquest cadastre, conservat en molt bon estat a l’ajuntament de Vespella, ve marcat d’una manera molt clara a totes les parcel·les allà on apareixen el concepte “barraca” i “caseta”. Es va realitzar primer un treball de gabinet en el qual es va repassar de manera exhaustiva el cadastre i es marcaren sobre cartografia actual a 1:5.000 totes les localitzacions que apareixien al cadastre amb aquesta denominació. També es van marcar d’altres que es van creure interessants, com les marcades amb la denominació “corral” i les marcades amb la denominació “sínia”. Es van marcar, amb aquesta metodologia, 157 elements. La localització dels mateixos pot ser observada al plànol nº1. Per poder realitzar la feina de camp es va dissenyar una fitxa de presa de dades – es pot consultar a l’annex nº1 – que es basava en altres treballs d’inventari realitzats – la Fatarella, el Pla de Santa Maria, Montblanc – on es recollien les dades bàsiques necessàries per prendre en camp. Amb la cartografia ja marcada, es va procedir a realitzar els itineraris de cerca i descripció dels elements utilitzant la xarxa de camins públics del municipi, buscant activament els elements marcats però també incorporant-ne d’altres que es trobessin al pas. El treball de camp s’acompanyà amb la comprovació de dades de coordenades mitjançant GPS i la presa de fotos digitals d’un mínim de 1 Mb de resolució. 5 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Els resultats van ser que finalment s’han elaborat fitxes de 86 elements, dels quals 83 corresponen a barraques. Per una banda, nombroses de les localitzacions denominades com “caseta” van correspondre realment a casetes de planta rectangular i teulada d’una aigua). En d’altres casos, a la localització marcada ja no hi havia cap element, per la qual cosa s’ha d’entendre que va ser destruït en el període des de l’elaboració del cadastre de 1957 fins a l’actualitat – per exemple alguns elements semblen haver estat destruïts per la traça del TAV. També hi ha constància de que als anys, 70 causa de a canvis de cultiu s’havien eliminat algunes de les barraques. Alguns elements han estat inaccessibles, per situar-se actualment en indrets forestals sense camins, o en la influència del congost del riu Gaià en indrets inabarcables. Les localitzacions que no s’han pogut visitar corresponen a les barraques 126, 127, 128 i 129 – situades a la Muntanya de Nostre Senyor, espai forestal molt inaccessible entre la via del ferrocarril i la carretera de la Nou de Gaià a Salomó -, així com la localització 119 – situada a un espai forestal de la Serra de l’Hivern - , la localització 155, en un indret poc accessible del Fondo del Manou, la localització 95 i 96, a l’oest del mas d’en Noi, la localització 86, en turons forestals de la zona de la Clua, i les localitzacions 58, 59, 65, 76, 77, 78 i 79, en indrets allunyats prop del congost del riu Gaià. Al mateix temps, durant la feina de camp s’han trobat 14 barraques que no havien estat anotades en la feina de gabinet amb el cadastre. Corresponen a les localitzacions 158 a 171. La localització de tots els elements dels quals s’ha elaborat fitxa pot ser observada al plànol nº2. Totes les dades de les fitxes elaborades han mantingut la numeració inicialment plantejada, per tal de fer comprensible la relació entre la cartografia i les fitxes, i així poder seguir, mitjançant l’evolució de la cartografia, el raonament metodològic. Cal remarcar que alguns elements no han pogut ser visitats per trobar-se en indrets inaccessibles però sí s’han pogut visualitzar des de la llunyania i constatar la seva 6 Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ presència. Per aquests s’han tret fotografies amb zoom i s’han pres les dades que l’observació llunyana ha fet possible, i per tant les fitxes resulten incompletes.