DANSES VIVES DEL LLUÇANÈS

Roser Reixach i Brià Caramella I (1999)

El Lluçanès és una comarca natu- coreogràfica ni l’anàlisi musical, localitat tenen un aire molt ral situada a la zona central de temes que suposarien per a cada solemne i es desenvolupen en un Catalunya que limita amb , dansa un altre reportatge extens. espai fix, la plaça del poble.També el Berguedà, el Bages i el Ripollès. El fet de donar una visió conjun- el contrapàs té el seu espai habi- És una zona poc coneguda que ta no significa que vulgui agrupar tual, la plaça Vella i la plaça No- sempre ha quedat allunyada dels totes les danses en un mateix bloc, va de Prats, igual que el ball de grans eixos de comunicacions i ja que són de tipologia diversa i Cinquagesma, sempre al voltant això ha fet que es mantingués més cadascuna té unes característiques de la Pedra Dreta, un menhir si-

Caramella o menys aïllada. específiques, però sí que es po- tuat a l’encreuament de la carrete- És potser a causa d´aquest den observar alguns trets comuns ra de Prats amb Lluçà. En canvi, I aïllament que avui al Lluçanès es quant al seu funcionament i orga- els balls de bastons i la Pitota són mantenen vives moltes tradicions i nització. Sóc conscient que aquest danses itinerants que recorren els antics costums, encara que alguns enfoc limita molt la visió que el carrers de la localitat i que tenen molt transformats. Però també cal lector pugui obtenir, però el mi- un aire més desenfadat i joganer. dir que la gent de la contrada s’es- llor que es pot fer és veure-les en Una característica comuna de tima amb devoció les seves festes i directe i, sobretot, participar, si és totes aquestes danses és que no les tradicions, i sempre ha vetllat per possible, en el context general de balla cap esbart ni grup fix, sinó conservar-les. A part que segura- la festa. Cal aclarir, a més, que no que és la mateixa gent del poble ment són viscudes com a símbols he inclòs dintre d’aquestes dan- qui decideix si vol ballar-les.Tot d’identitat que any rere any es rea- ses qualificades de tradicionals els i que hi ha diferents maneres a firmen en cada celebració o festa. balls de gegants ni els de diables o cada lloc per triar els balladors i Prats de Lluçanès és el nucli de nans, incorporats fa pocs anys que també hi ha hagut èpoques amb més habitants, actualment en algunes poblacions lluçaneses. més o menys problemàtiques, 2.750, i darrere d’ell se situen St. l’entitat organitzadora o el mateix

SICA I CULTURA POPULAR I CULTURA SICA Bartomeu del Grau, i Oristà. grup de balladors en són els res-

Ú La resta de municipis són St. Feliu LES DANSES ACTUALS ponsables. L’únic compromís és M Sasserra, Sant Boi de Lluçanès, assistir regularment als assajos. , , Lluçà, Sant Martí Hi ha tres poblacions que tenen La majoria de danses s’han d’Albars, , Sant Agustí danses que es ballen per la festa transmès per aprenentatge directe de Lluçanès, Santa Maria de Merlès major de la localitat: Prats de Llu- entre la gent del mateix poble, a i Sora. çanès amb la Trencadansa; Alpens, excepció d’algunes de recupera- Actualment, hi ha cinc muni- amb la Dansa Alpensina, i Sant des. Molt sovint ha estat una per- cipis amb danses vives: Prats de Feliu Sasserra, amb el Treure Ball. sona a títol individual qui ha estat Lluçanès, Alpens, Sant Feliu Sas- Es manté només un ball de carna- l’encarregada d’ensenyar-la durant serra, Sant Bartomeu del Grau i val, el dels Romeus i la Pitota a molts anys a les noves genera- Lluçà. En aquest darrer, s’hi fa el Prats de Lluçanès, que es fa el diu- cions, però actualment sol ser un ball de Cinquagesma, però s’in- menge de carnaval, i n’hi ha tres grup més nombrós o una entitat clou en els balls de Prats de Llu- del cicle de Pasqua: els balls de bas- qui ho organitza. çanès per la proximitat al seu nucli tons de Prats i Sant Bartomeu del Totes les danses les balla gent de població. Grau del diumenge de Pasqua, i que viu a la localitat, però també En aquest article intentaré el ball de Cinquagesma a Prats, el es dóna el cas que poden ballar donar una visió general de l’estat dilluns de la segona Pasqua. Final- altres persones que abans hi ha- actual d’aquestes danses. No es ment, hi ha una dansa al voltant del vien viscut, que hi tenen parents o tracta de fer un estudi històric ni solstici d’estiu, el contrapàs de Prats, que hi tenen algun vincle, tal com de recerca dels orígens, tot i que que es balla el 24 i 25 de juny. succeeix a Alpens o a Sant Feliu n’hi haurà algunes referències. Les tres danses que es ballen Sasserra.A part que a alguns llocs, Tampoc es detallarà la descripció per la festa major de la respectiva com a Sant Bartomeu del Grau, el fet de ballar, ha suposat una més públic a la festa i que permeti, tal la Pitota i el ball de Cinquagesma, fàcil integració, sobretot per part com he dit abans, que balli gent es van poder reconstruir per la do- de persones vingudes de fora de de fora de la localitat. En canvi, cumentació existent al Costumari Catalunya. Prats ha mantingut sempre la Català de Joan Amades, gràcies al Un dels canvis que va suposar Trencadansa el dia de la festa recull fet per Josep M.Vilarmau.A més enrenou a les danses va ser la major, el 22 de gener, encara que més, l’any passat va sortir una incorporació de dones o noies, ja sigui feiner, de la mateixa manera nova publicació d’aquest autor on que habitualment sempre havien que també ha mantingut el Con- es recull molt extensament la des- estat d’homes sols, com és el cas trapàs el dia 25 de juny. cripció del ball dels Romeus i la dels bastoners o el contrapàs. A Pitota a finals del segle passat 4.Als finals dels setanta, quan es va iniciar anys 80, només la gent més gran aquest procés, hi va haver moltes ENTRE LA TRADICIÓ I recordava vagament haver sentit reticències, principalment de la LA RECUPERACIÓ explicar el Ball dels Romeus i la gent més gran, però ara està total- Pitota. Cal fer esment que en ment acceptat, sobretot per part de La gent del Lluçanès es mostra en aquests pocs anys la denominació les generacions més joves. És curiós general orgullosa de les seves dan- ball dels Romeus s’ha perdut i es que ara s’hi dóna el fenomen con- ses i presumeix d’una llarga tra- coneix globalment tot el ball amb trari i hi sol haver una majoria de dició que algunes vegades està do- el nom de la Pitota, tot i ser-ne dones quasi sempre. cumentada, però que en d’altres només una de les parts. Algunes d’aquestes danses per- ens ha arribat per transmissió oral, Quant al ball de Cinquagesma, meten al públic la seva participa- com és el cas de les colles bas- es va presentar el 1988 amb el nom ció directa. És el cas del contrapàs, toneres, que asseguren tenir una de Quinquagèsima, una paraula segurament la dansa més popular i tradició bicentenària. Si més no, poc coneguda aquí i que mai s’ha I participativa, però no per això Josep M.Vilarmau parla que els de utilitzat. Es va ballar pocs anys i es exempta de polèmica, sobretot per Prats possiblement ja existien a va tornar a deixar fins que el 1995 la descontextualització general de mitjans del s.XIX i fa un recull el grup Dansa i tradició de Prats el la festa on s’inclou1.També hi ha també d’algunes melodies de Sant va incorporar de nou al calendari participació directa del públic en Bartomeu del Grau de finals del festiu com a part del cicle «Solc. la corranda de la Trencadansa de segle passat 2. Música i tradició al Lluçanès». Prats, en el ball cerdà d’Alpens i A part, també hi ha cites del en el Treure Ball de Sant Feliu Contrapàs i la Trencadansa l’any Sasserra, llocs aquests dos darrers 1897 3,i de la dansa de Sant Feliu INSTRUMENTACIÓ I on s’acaba la ballada amb un vals Sasserra en la mateixa obra citada MÚSICS molt engrescador i participatiu. A de Josep M.Vilarmau.A més, en el POPULAR CULTURA part cal mencionar el ball de Costumari Català de Joan Amades, L’acompanyament musical de les Cinquagesma, obert a tothom en s’hi troben referències ja més tar- danses vives del Lluçanès és divers, general i que cada vegada compta danes de la Trencadansa, el Ball de tant pel que fa referència als mú- amb més adeptes, malgrat que la Pitota i el Ball de Cinquagesma. sics com als instruments. Les tres sigui encara el més desconegut La majoria d’aquestes danses danses que es ballen per la festa entre el públic, fins i tot del han tingut continuïtat al llarg de major a Prats, Alpens i Sant Feliu mateix Lluçanès. tot aquest segle, algunes amb peti- Sasserra tenen l’acompanyament Els grups de balladors que es tes interrupcions, i dues concre- musical d’una cobla que lloga la formen tenen una curta existència tament es van recuperar a mit- comissió de festes o l’Ajuntament. i solen variar cada any. Només es jans anys 80, quan feia prop de Els balls de bastons s’acompanyen troben durant els temps d’assajos i cent anys que no es ballaven. En amb flabiol i tamborí a Prats i amb després de la festa es dissolen, tam- els casos d’interrupcions breus, un grup de grallers a Sant Bar- poc fan actuacions fora del poble, sempre ha estat gent del mateix tomeu del Grau. La Pitota també només en comptades ocasions, ex- poble qui les ha tornat a posar en es balla amb flabiol i tamborí i el cepte les colles bastoneres, sobre- funcionament, excepció feta de la contrapàs, amb un grup instru- tot la de Sant Bartomeu del Grau. Trencadansa de Prats, que va en- mental variable on predominen Quant a les dates que es ba- senyar-la de nou un esbart de els instruments de vent. Final- llen, s’ha d’assenyalar que com ha als anys 60. ment, el ball de Cinquagesma es fa succeït a altres poblacions catala- La recuperació del ball dels amb una tonada de la cançó «El nes, Alpens i Romeus i la Pitota (1986) i del bon caçador», amb acompanya- han traslladat la seva dansa al diu- ball de Cinquagesma (1988) va ser ment musical també variable. menge: Alpens, al més proper a possible per l’estreta col·laboració Cada vegada, sobretot des de Sant Cosme i Sant Damià, i Sant entre el Grup Germanor de Prats finals dels anys setanta, hi ha hagut Feliu, al segon diumenge de se- i l’Esbart Català de Dansaires de més presència de músics foranis, tembre. Això fa que hi hagi força Barcelona. Aquestes dues danses, amb les dificultats que pot com- portar el no conèixer ni haver vist mentre que el grup dels petits mai aquella dansa fins el mateix compta des de fa uns deu anys dia, sobretot per part de les cobles, amb un flabiolaire fix, que, tot i cosa que ja ha succeït en més no ser del poble, coneix perfecta- d’una ocasió i ha fet confondre els ment tots els balls de bastons i, a dansaires en algun moment. Per més, acompanya també la Pitota aquest motiu, moltes vegades s’ha per carnaval. optat per llogar la mateixa cobla Fins aquí, doncs, aquesta pri- molts anys seguits en alguns llocs, mera aproximació a les danses i en d’altres, com a Prats, hi ha un vives del Lluçanès. Per fer-la he músic local que els dirigeix en la escollit uns aspectes determinats, interpretació per evitar sorpreses. que no vol dir que siguin els més Malgrat això, cal dir que la profes- rellevants. A part de la coreografia sionalitat dels músics és notable i i la música, elements imprescindi- que sovint han fet interpretacions bles per entendre el funcionament d’una gran qualitat cenyint-se al d’una dansa, i que ja he explicat caràcter de la dansa. abans que no tractaria en aquest Així, ja fa entre vint i trenta espai, també queden per analitzar anys que es va trencar una llarga altres aspectes, com la indumentà- tradició de músics locals que ria dels balladors, les llegendes i

Caramella acompanyaven els balls de cada anècdotes entorn de cada ball o poble. Hi ha referències diverses, dansa, i la funció que té aquesta I sobretot orals, però també trobem dins el marc festiu on es desenvo- documentació escrita, com en el lupa. Són elements que, en con- cas de Prats, que tenia ja una or- junt, ens poden ajudar a entendre questra a mitjan s. XIX, concreta- una mica més aquest patrimoni ment el 1865. La darrera de les cultural, sovint tan desconegut i orquestres que hi hagué, la Lira, oblidat per la majoria d’estudiosos deixà d’actuar el 1965 5, tot i que de la nostra societat. molts dels seus components van continuar interpretant durant molts anys el Contrapàs perquè hi havia problemes amb els grups de fora. En aquests moments, hi ha de nou un grup orquestral de gent jove amb antics músics de l’or-

SICA I CULTURA POPULAR I CULTURA SICA questra Lira que cada any inter-

Ú preta també el Contrapàs i que té M molt bona acceptació, sobretot NOTES per part dels balladors. 1. REIXACH,R.;BORRALLERAS,G.; Quant a músics individuals, el SANJUAN,L.Dansa i tradició. Co- Lluçanès ha estat terra de flabio- municació «Les festes de Sant Joan i laires, sobretot entre els pastors, els Elois de Prats del Lluçanès», a dels quals n’hi ha un extens reper- Memòries del Primer Congrés de Cultura d’Osona, 1997. tori recollit en el Costumari Català per Josep M.Vilarmau.Tant a Prats 2. VILARMAU I CABANES,Josep M. Folklore del Lluçanès. Ajuntament de com a Sant Bartomeu, sempre un Prats de Lluçanès, 1997. flabiolaire havia acompanyat els 3. CASADES I GRAMATXES,Pelegrí. Lo bastoners, però en aquest darrer Lluçanès. Excursions a dita comarca. lloc, després de la mort de l’últim, Barcelona.Tip. L’Avenç, 1987. el Marcelino Riera, es va decidir 4. VILARMAU I CABANES,Josep M. substituir-lo per un grup de gra- op.cit. llers, perquè segons la colla de 5. MASRAMON I NOGUERA, Ramon. bastoners el seu so és més potent i La tradició artística de Prats de Lluçanès. més animat. En canvi, a Prats es va Ajuntament de Prats de Lluçanès, optar per continuar la tradició i el 1988. grup dels Estelladors s’acompanya en les seves actuacions al poble d’un jove flabiolaire de la localitat, ARXIU DANSA I TRADICIÓ LA TRENCADANSA Trencadansa, ballet de Déu i corranda Població: Prats de Lluçanès. 2.750 habitants Data: 22 de gener Nombre de balladors: 8 parelles Edat dels balladors: Més grans de 18 anys Músics i instruments: 1 cobla Objecte característic: Almorratxa dels capdansers Responsable de manteniment: Dansa i tradició

La trencadansa

BALL DELS ROMEUS I LA PITOTA

ROSER REIXACH Recuperada l´any 1986. La Correguda, amb els ponts i el passagim, i la Pitota amb el cabdell Població: Prats de Lluçanès Data: Diumenge de Carnaval Nombre de balladors: Nombre imparell, mínim nou I Edat dels balladors: Més grans de 14-15 anys Músics i instruments: Flabiol i tamborí Objecte característic: Xurriaques del Pare Abat Responsable del manteniment: Dansa i tradició Ball de la Pitota ROSER REIXACH BALLS DE BASTONS El rotllet, la processó, el flica-celles (una vella va fer un pet), la clavellineta (la rodona), els quatre CULTURA POPULAR CULTURA cantons, el picotí (la creu), l´airosa Població: Prats de Lluçanès Data: Diumenge de Pasqua i l´endemà, Dilluns de Pasqua Nombre de balladors:Grups de vuit Edat dels balladors: A partir de 7 anys els petits Músics i instruments: Flabiol i tamborí Responsable de manteniment: Dansa i tradició, els petits, i els Estelladors, els grans Balls de bastons

BALL DE CINQUAGESMA –CINCOGESMA– ROSER REIXACH Recuperat l´any 1988 Població: Prats de Lluçanès Data: Dilluns de la segona Pasqua Nombre de balladors: Indeterminat però nombre parell Edat dels balladors: Millor a partir dels 7 anys. Músics i instruments: Veu, cançó «El bon caçador» amb instruments variable Responsable de manteniment: Dansa i tradició Ball de Cinquagesma MÚSICA I CULTURA POPULAR I Caramella

JAUME CRIBILLÉS ROSER REIXACH Dansa Alpensina Responsable de manteniment: l´esquena perballar Objecte característic: trombó ipercussió) va Músics iinstruments: Edat delsballadors: contrapàs delstraginers Nombre deballadors: Data: Població: contrapàsdelpoble Contrapàs delstraginers, Balls deBastons deSantBartomeu R O Músics iinstruments: perlafestadeSantPere Almató de moltpetits, Edat delsballadors: festa deSantPere Almató deparelles perla major /Nombre indeterminat Nombre deballadors: d´agost F Data: Població: esta de Sant Pere Almató, darrer diumenge darrer esta deSantPere Almató, r esponsable delmanteniment: bjecte característic: al caie,sxfn icr,trompeta, fiscorn, saxofon, iable (clarinet, 24 i25dejuny F saMjr segondiumengedesetembre esta Major, Prats deLluçanès atFluSser,656habitants Sant Feliu Sasserra, E T L ER BALL REURE Des depetits CONTRAPÀS dlsprl et ao;des Adults perlaFesta Major; Bastó queesposena Ram de flors delshomes Ram deflors Grups dequatre pel Grups Cobla Dues parelles perlafesta Grup orquestral dePrats Grup Dansa itradició Grup deballadors Grup El contrapàs T Anna Trulls Responsable demanteniment: Músics iinstruments: Edat delsballadors: Nombre deballadors: Data: Població: elCarles laFrancisqueta, el xotis, elvirolet, la Pere, lamarxadeSt. la processó, marxa deRiego, elsrigodons, elrotllet, El Lari, reure ball especialment lesduesparelles depabordes Responsable delmanteniment: Objecte característic: Cobla Músics iinstruments: Edat delsballadors: Nombre deballadors: Damià(27desetembre) St. Data: Població: Dansa iballcerdà Diumenge dePasqua imnemspoe t Cosmei Diumenge mésproper aSt. les 266habitants Alpens, atBroe e ru 1.235h. delGrau, Sant Bartomeu B D LSDE ALLS NAALPENSINA ANSA Des de6o7anys finsels15anys Més de15o16anys Ram de flors delspabordes Ram deflors Grups de8 Grups Grups degrallers Grups 10 parelles B ASTONS Grup deballadors, Grup J

aume Cribillés i aume Cribillés

MIQUEL RODELLAS MIQUEL REIXACH ROSER