ESPECIALS MARÇ 2021
D’ANDORRA 14-03 2 | ESPECIAL 2021 | DIA DE LA CONSTITUCIÓ dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 3 recuperació de les celebracions
emà, dia 13 de març, es complirà un any des que la pandèmia derivada de la Covid-19 va obligar a suspendre i para- Dlitzar tot el país, inclosos els actes pro- gramats amb motiu del 27è aniversa- ri de la Constitució. Un any després, la celebració del 28è aniversari de la Consti- tució s’adapta a les restriccions sanitàries. Així, la jornada de portes ober- tes a la Casa de la Vall i a la seu del Consell General es convertirà en una visita virtual a través del web www.consellgeneral.ad. Pel que fa als actes institucionals, la tarda del 14 de març tindrà lloc la sessió tradicional de la Constitució i la síndica general pronunciarà el dis- curs oficial davant de les autoritats al C vestíbul del Consell General. M
Y
CM
sumari MY
CY
04 salutació del copríncep francès Emmanuel MacronCMY
K 06 salutació del copríncep episcopal Joan-Enric Vives
07 salutació del cap de govern Xavier Espot
08 salutació de la síndica general Roser Suñé
10 òscar ribas el cap de Govern de la Constitució
12 entrevista a Ribas pel 25è aniversari de la Carta Magna
16 el gran carlemany l’himne d’Andorra
18 recull fotogràfic de les imatges de la jornada
20 els caps de govern del 1993 a l’actualitat
24 els síndics generals del 1993 a l’actualitat
28 articles destacats de la Constitució
34 el concert de la constitució ONCA i Jonca juntes
la veu del poble, sa president Ferran Naudi d’Areny-Plandolit gerent Ricard Vallès especials bondia direcció Andrés Luengo cap de redacció Meritxell Prat redacció Èlia Orts correcció Mercè Aznar maQuetació Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya Borlido fotografia Facundo Santana comercial i administració Joan Nogueira, Xavier Farran, Virgínia Yáñez distribució Premsa distribució impressió Imprintsa. Baixada del Molí, 5. Andorra la Vella. Telèfon: 80 88 88 | www.bondia.ad 4 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució salutació del president de la repÚblica francesa i coprÍncep d’andorra, sa eXcel·lÈncia eMManuel Macron
s amb un immens plaer que m’adreço a vosaltres, andorranes i andorrans, resi- dents del Principat d’Andorra, aquest 14 de març, a fi de celebrar el 28è aniversari Éde l’adopció de la Constitució. La celebració d’aquest any és especial, ja que des de fa més d’un any la pandèmia ocasionada per la Covid-19 ha canviat el nostre món. Distància de seguretat, proteccions, mascaretes, testos RT-PCR, vacunes i tants altres termes que s’han convertit en familiars en pocs mesos, tants esforços que, entre tots, hem hagut de fer per superar aquesta pandè- mia. Sé que la població d’Andorra ha sabut demos- trar un civisme notable per evitar l’extensió de la pandèmia i sé també que, malauradament, moltes famílies han pagat un preu molt elevat amb la pèr- dua d’un ésser estimat, i és primerament cap a elles que van els meus pensaments. El vostre Govern ha establert mesures efectives per afrontar aquest virus i voldria felicitar-lo en particular. Desitjo fer extensiva aquesta felicitació al conjunt del personal sanitari així com als nom- brosos voluntaris que han participat i participen encara en aquesta lluita. Estic convençut que amb la campanya de vacunació engegada pel Govern, amb la col·laboració de França i d’Espanya, Andor- ra arribarà a superar aquesta fita. Com els països veïns, Andorra s’encara a una cri- si sanitària inèdita, i com ells afronta actualment i n’és l’exemple mateix. Ha permès a les andorranes cessàries per permetre a Andorra anticipar els can- afrontarà els pròxims mesos una crisi econòmica i andorrans a ser mestres del seu destí tot conser- vis contemporanis en lloc d’assumir-los. sense precedents. Però és en aquestes dificultats vant el règim institucional de Coprincipat tan par- Evidentment, caldrà que la Comissió europea econòmiques que el Principat ha de treure la força ticular. tingui en compte les especificitats andorranes i per reinventar-se, per diversificar la seva economia. Avui, el Consell General i el Govern tenen plena permeti períodes de transició a fi que Andorra pu- En aquest àmbit el meu compromís és total i podeu latitud per liderar els destins del Principat i han es- gui adaptar-se gradualment, i us asseguro que hi comptar amb la meva acció com a Copríncep per collit involucrar-se en una associació amb la Unió vetllaré personalment. donar suport, encoratjar i participar en el desen- Europea. Des de fa gairebé 6 anys, Andorra i la Co- Com a Copríncep, garant de la permanència i de volupament d’Andorra. El Principat ha demostrat missió europea estan conduint unes negociacions la continuïtat d’Andorra, tinc confiança en la capa- en la seva història una fabulosa capacitat d’adapta- complexes que demanen al Govern andorrà dur a citat de treball de les andorranes i dels andorrans ció, d’innovació, d’imaginació per existir entre dos terme reformes, procedir a adaptacions profundes. que sabran, com ho han demostrat al llarg dels se- potents nacions. La Constitució que celebrem avui Avui més que demà aquestes negociacions són ne- gles passats, afrontar els reptes del futur. dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 5
Feliç dia de la Constitució
Compromesos amb la societat, compromesos amb Andorra.
andbank.com 6 | ESPECIAL 2021 | DIA DE LA CONSTITUCIÓ
FELICITACIÓ ALS ANDORRANS EN EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ DE SA EXCEL·LÈNCIA, MONSENYOR JOAN-ENRIC VIVES I SÍCILIA, COPRÍNCEP D’ANDORRA
envolguts Andorrans! Aquest dia i aquest any, no només homenatgem la pròpia Cons itució, sinó que rendim tribut a la gran generació d’andorrans que, amb el seu vot Bmajoritari, va fer possible que Andorra es defi nís a si matei- xa com un Estat europeu modern i obert al futur, des de l’es- ima i la promoció dels seus valors fonamentals més an ics. La pandèmia actual ha posat a prova la fortalesa i la res- ponsabilitat de la ciutadania andorrana, una força i una unió, Virtus, Unita, For ior, que ens permetrà, amb l’ajuda de les vacunes, anar assolint gradualment la normalitat, treba- llant, com ho hem fet fi ns ara, colze a colze, sense retrets i de forma generosa, de la mateixa manera que ho van saber fer els pares de la Cons itució. Les grans adversitats, com ho és aquesta pandèmia, ens estan demostrant que junts, com a societat solidària, és com podem vèncer aquest virus, va- lorant especialment les Autoritats i els servidors públics en general i, sobretot, l’esforç i generositat de la ciutadania andorrana, que ha estat Per tots ells, tenim la responsabilitat de ser encara més conscients de la vigèn- un exemple de resiliència i fortalesa. cia dels valors col·lec ius consagrats a la nostra Cons itució i de seguir-los defen- En aquest dia de la Cons itució hem de recordar especialment les víc imes sant. Són les arrels que ens han fet la gran Nació que som, i que trauran saba de la pandèmia, sobretot els padrins i les padrines que hem perdut a causa de nova per fer brostar l’arbre del nostre Poble. No hi ha major valor cons itucional la Covid-19, els qui han pa it la solitud de l’hospital o del confi nament, tancats, i millor forma de ser patriota que lluitar pel dret a viure i a conviure tots plegats. sense poder veure els seus familiars per evitar el contagi; també els infants, ado- En la nostra Festa Nacional, el dia de la Cons itució, rebeu tots els andorrans i lescents i joves, que han demostrat una gran responsabilitat, i totes les persones els qui es imeu el nostre Principat la meva cordial felicitació. La Cons itució del i les empreses que han aportat la seva entrega i lliurament per protegir-nos mú- 1993 sempre ens ha de recordar el que units som capaços de ser i de fer: Virtus, tuament els uns als altres, tot i pa ir sofriments grans i pèrdues irreparables. Unita, For ior.
Feliç dia de la Constitució DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 7
SALUTACIÓ DEL CAP DE GOVERN, EL MOLT IL·LUSTRE SENYOR XAVIER ESPOT ZAMORA
poble andorrà, de la Car- el seu primer discurs davant l’Assemblea General de ta Magna va permetre al les Nacions Unides, amb mo iu de l’ingrés d’Andorra nostre país conver ir-se a aquest organisme, el 28 de juliol del 1993, va desta- en un Estat de ple dret, car que “som un país que no té riqueses naturals. No atorgar la sobirania al té cap altra força ni riquesa que la seva gent. Som un poble, reconèixer el plu- país del Pirineu, aquesta muntanya d’Europa que no ralisme, consagrar el separa, sinó que és un lloc de trobada”. I quanta raó dret a par icipar direc- tenia, perquè si una cosa ens ha demostrat aquesta tament o indirectament crisi és que la riquesa del nostre país són les perso- en l’exercici del poder nes i els seus valors, perquè cadascú, des de la seva públic, establir les es- responsabilitat, ja sigui en l’àmbit públic com en el tructures ins itucionals privat, ha manifestat un alt grau de solidaritat, com- per dur a fi el principi promís i patrio isme. Un comportament exemplar democrà ic, i reconèixer que s’ha de traslladar també a totes les famílies, en i protegir els drets fona- especial als més menuts, als més joves, i a tots els mentals i les llibertats treballadors del servei públic i del sector privat, au- públiques. tònoms, professionals i empreses que han fet grans En rememorar aques- esforços per adaptar-se a una crisi del tot sobrevin- ta efemèride és del tot guda, incerta i canviant. necessari recordar Òs- L’efi càcia i l’equitat de les vacunes ens ha de per- car Ribas Reig, que ens metre tornar a poc a poc a la normalitat, no obstant va deixar el mes de de- això, el comportament individual i el col·lec iu se- sembre passat, perquè gueixen tenint un impacte essencial en el control de va ser gràcies a la seva la pandèmia a curt termini. inicia iva personal i a Som plenament conscients que la sotragada eco- onciutadanes i conciutadans, l’ajuda de molts altres que va canviar diametral- nòmica i social serà una de les principals seqüeles Fa tot just un any compareixia davant ment l’estructura ins itucional del nostre país. Es va d’aquesta pandèmia. El Govern seguirà al costat de de totes les ciutadanes i els ciutadans del passar d’un model certament enquistat en el passat totes les ciutadanes i els ciutadans que passen per país per anunciar una sèrie de mesures a conver ir Andorra en un Estat reconegut per la co- moments d’adversitat o que es troben en una situ- Cexcepcionals per frenar l’expansió de la Covid-19. munitat internacional. ació de vulnerabilitat. Seguirem treballant perquè La irrupció de la pandèmia ens va obligar a adop- La Cons itució garanteix, d’una banda, el respecte ningú no es quedi enrere i seguirem incidint en els tar unes decisions fi ns llavors inimaginables, amb de les atribucions de cada ins itució, i de l’altra, els projectes que ja requerien certa urgència abans de unes implicacions molt importants en l’àmbit soci- mecanismes de col·laboració i cooperació lleial en- la crisi de la Covid-19, com ara l’impuls de les polí- al, l’econòmic i el laboral, amb l’objec iu d’evitar un tre aquestes ins itucions. Col·laboració i cooperació iques d’habitatge o la necessitat, ara més que mai, col·lapse sanitari que hauria ingut unes conseqüèn- lleial són premisses essencials per afrontar els grans d’advocar per un canvi en l’enfocament del model cies devastadores per a la salut pública. reptes que emanen de la nostra societat. Sense cap econòmic actual. L’expansió del coronavirus va estroncar la nostra mena de dubte, la resposta a aquesta crisi sanitària Certament, deixem enrere uns mesos molt com- sensació d’invulnerabilitat i va deixar en evidència ha confi rmat la solidesa del nostre sistema ins itu- plicats durant els quals hem hagut de fer front a no- el que realment importa: el sen it de la vida i el fu- cional. El Govern, en els moments més complexos ves situacions. En aquest sen it, m’agradaria acabar tur, el nostre i el de les generacions venidores. L’ex- de la pandèmia, ha comptat amb el suport dels co- tenint un record molt especial per a totes les famíli- periència que estem vivint totes les ciutadanes i els prínceps, de les síndiques, de tot l’arc parlamentari, es que han perdut un ésser es imat. ciutadans ha posat a prova la maduresa del nostre tant dels grups de la majoria com de l’oposició, i ha En nom de tot el Govern, aprofi to aquestes línies país, tant des del vessant social com l’ins itucional. donat una resposta unitària i un exemple de lleialtat per desitjar a totes les ciutadanes i ciutadans un bon Aquest 14 de març es compleixen 28 anys de l’apro- ins itucional que ens ha de fer sen ir orgullosos com dia de la Cons itució amb el convenciment que ben vació en referèndum de la Cons itució del 1993, una a país. I sense passar per alt el paper cabdal dels co- aviat deixarem enrere el virus i podrem extreure co- de les fi tes més importants de la nostra història re- muns, com a ins itucions més properes al ciutadà. ses posi ives d’aquesta experiència: el compromís de cent. L’aprovació i posterior ra ifi cació, per part del Apel·lant, de nou, a la fi gura d’Òscar Ribas Reig en treballar per un país millor.
Us desitja bon dia
Av. Carlemany, 82 Escaldes-Engordany de la Constitució 820 469 www.cavabenitowhisky.com SCOTCH WHISKY SELECCIÓ 8 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució salutació de la síndica general, roser suñé 28è aniversari de la constitució
envolguts conciutadans i conciutada- de reflexió i de construcció. Més que mai els nes, drets i principis econòmics, socials i culturals Des de fa vint-i-vuit anys, durant el que es detallen al capítol cinquè han de formar mes de març, la persona que presideix part de l’eix central de totes les polítiques que elB Consell General us fa arribar aquesta salutació s’activin, tenint sempre presents les garanties on es dibuixen de manera recurrent reflexions so- de drets i llibertats que es descriuen en el ca- bre el desenvolupament de la nostra Constitució, pítol setè. aquella que vam votar el 1993. Som un país resilient, ho hem estat sempre Enguany aquesta commemoració té un fet i d’aquesta força n’ha de sorgir el nostre futur. diferencial bàsic per entendre en quina situació Si som atrevits i sabem llegir bé les claus de ens trobem, venim d’un any de pandèmia, un pe- la Constitució tenim un camí ben definit per ríode difícil on s’han perdut vides humanes i on recórrer i aquesta via l’hem de fer de manera la nostra realitat ha estat trasbalsada de manera conjunta, sumant des de la diversitat d’idees profunda. La immediatesa de la crisi que hem vis- per bastir un futur sostenible per als nostres cut ens ha obligat a prendre mesures urgents per joves, persones adultes i gent gran. apaivagar el dolor de la societat, donar-li resposta Andorra és la seva gent i Andorra és el seu en l’àmbit sanitari i en l’àmbit socioeconòmic. marc geogràfic. La suma d’aquests dos ele- Andorra ha patit, tots vosaltres, tots nosaltres ments ens ha possibilitat discórrer en aquest hem viscut circumstàncies que mai ens hauríem segle XXI molt més complex d’allò que podíem imaginat i d’aquest patiment n’han sortit senti- intuir. Amb un respecte per al territori de mun- ments difusos, alguns molt potents de solidaritat tanya, que determina la nostra identitat, acon- entre tota la societat, altres de cansament i fatiga seguirem que la gent que ocupem aquestes davant de dificultats que es van sumant i on es fa valls avancem sense pausa i construïm un país difícil veure una llum de sortida. on gaudim d’un espai propi i alhora compartit. Avui encara ens falta perspectiva per entendre La Constitució ens ajuda a tenir aquestes l’abast global que tindrà aquesta situació, però sí línies mestres que ens permeten anar com- que permet albirar aspectes sobre els quals caldrà pletant l’obra sempre inacabada del nostre fer esforços profunds, i aquí és on la Constitució, Coprincipat. la nostra Carta Magna, ens proveeix d’elements Feliç 14 de març. FA - Bon Dia (constitució 2021).pdf 1 25/02/2021 13:03:41 DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 9
Més de
C
M
Y
CM El 14 de març és el 28è aniversari
MY
CY de la nostra Constitució.
CMY K Volem celebrar aquesta data amb tota la gent del nostre país. Feliç dia de la Constitució!
28
1993 - 2021 10 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució
RecoRd pÒstuM al pRiMeR cap de goveRn d’andoRRa Òscar Ribas, el cap de govern de la constitució arxiu comunal d’andorra la vella
Òscar Ribas a la Festa del bacallà del 1993.
mes de gener passat dedicat a la figu- la qual, en les eleccions andorranes La defunció d’Òscar Ribas el desembre passat va commoure el ra d’Òscar Ribas, el lauredià “va ser del 1993 de just després d’aprovar la país. Els reconeixements van sorgir de tots els estaments polítics un polític amb sentit d’Estat, que va Carta Magna, va ser confirmat com a i socials, i també des del món econòmic i empresarial. Se li deu, reivindicar activament el vot per a les cap del Govern. Va dimitir del càrrec entre altres, que Andorra es dotés d’una Constitució que va noves generacions d’andorrans i per a el novembre del 1994, després que el permetre l’homologació internacional d’Andorra. les dones”. També va ser defensor de Consell General no aprovés el seu pro- la necessitat de disposar d’una Cons- grama econòmic. titució i “va ser part activa del procés Aquell mateix any va ser guardonat constituent”, que va culminar l’any amb el premi de l’Associació Llengua scar Ribas serà sempre al 1979) va defensar la necessitat de re- 1993, tot just fa 28 anys, amb l’apro- Nacional Ramon Aramon i Serra a la més recordat com el pri- formar i modernitzar les institucions vació de la Carta Magna. Aquesta va lleialtat lingüística i l’Obra Cultural mer cap de Govern d’An- andorranes perquè el país pogués ser comptar amb el suport del 74,1% dels Balear li va atorgar un dels Premis 31 dorra, i també el primer reconegut internacionalment. Així es ciutadans de la parròquia d’Andorra de desembre. Òcap de Govern constitucional. O el cap va tirar endavant el que es coneix com la Vella. A part de polític, també va ser un de Govern de la Constitució. Ell osten- a la Reformeta, que va suposar la divi- L’estiu de l’any següent, concreta- home de negocis. Va ser president de tava el càrrec a la legislatura constitu- sió entre els poders legislatiu i execu- ment va ser el 28 de juliol del 1994, la Banca Reig i vicepresident del Banc ent, i va ser ratificat en ell després que tiu. Un cop aprovada aquesta reforma Òscar Ribas va pronunciar el discurs Agrícol, entitats que es van acabar el poble andorrà aprovés en referèn- institucional, que creava el Govern, Ri- d’admissió d’Andorra a l’Organització fusionant i convertint-se en l’actual dum la Carta Magna. bas esdevenia el 8 de gener del 1982 el de les Nacions Unides, i ho va fer en Andbank. Nascut a Sant Julià de Lòria el 26 primer cap de Govern d’Andorra. Os- català. El 2007 va ser un dels guanyadors d’octubre del 1936, Ribas ens va deixar tentaria el càrrec fins al 1984. Després Després d’aprovar-se la Constitució dels premis Àgora Cultural 2007. el 18 desembre del 2020. El polític i el va tornar a exercir del 1990 fins al que convertia Andorra en un Estat de Aquesta entitat va reconèixer la tasca empresari lauredià va jugar un paper 1994, amb l’aprovació de la Constitu- dret i un país reconegut per part de la d’Òscar Ribas durant els seus mandats clau en l’aprovació de la Constitució. ció el 1993 com a fita més destacable. comunitat internacional, va fundar la com a cap de Govern en la defensa de Ja quan era conseller general (ho va Tal com defensa l’Arxiu comunal coalició de centredreta Agrupament la llengua i cultura catalana en ser el ser entre els anys 1972 i 1975 i del 1976 d’Andorra la Vella en el document del Nacional Democràtic, formació amb primer president a pronunciar un dis- DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 11
ARXIU COMUNAL D’ANDORRA LA VELLA ARXIU COMUNAL D’ANDORRA LA VELLA
Ribas fulleja la publicació ‘El pes del país’ per Sant Jordi del 1992. ARXIU COMUNAL D’ANDORRA LA VELLA
Ribas apuntant amb una escopeta a la Fira d’Andorra la Vella del 1994. curs en català a l’Organització de les clar que les seves recomanacions són Nacions Unides. bones per a la prosperitat del país”, va manifestar l’actual cap de Govern. L’OPINIÓ DELS POLÍTICS ACTUALS Per la seva banda, la síndica gene- El cap de Govern, Xavier Espot, va des- ral, Roser Suñé, també va defi nir la tacar especialment de Ribas “les seves persona d’Òscar Ribas com un “gran grans contribucions a la conformació humanista, estadista i un home d’Es- de la ins itució tat”, però també del Govern i la com una persona consolidació de- “summament ge- fi ni iva del Prin- Xavier Espot: nerosa” a l’hora cipat d’Andorra “Les seves de compar ir les com un Estat de seves idees. dret, democrà ic recomanacions En aquesta lí- i social”. Espot són bones per nia, el cònsol ma- també va remar- jor de Sant Julià car el seu caràc- a la prosperitat de Lòria, Josep ter humanista i la del país” Majoral, va asse- seva visió de fu- gurar que “més tur. Així mateix, enllà d’un gran al funeral de l’excap de Govern, Espot polí ic, era una gran persona”. Així, la va lamentar que “no ens podrà con- seva “és una gran pèrdua per a la par- inuar donant consells”, encara que, ròquia i per al Principat”. va assegurar, “ens ha deixat el camí El dia de la seva mort el Govern va traçat”. “Totes les persones que tenim decretar un dia de dol nacional i tres responsabilitats públiques tenim molt dies de banderes a mig pal. Òscar Ribas a la Fira de Sant Jordi del 1982.
Us desitgem una Llenguatge musical, bona diada piano, diferents estils de cant, acordió, guitarra, violí.
Espai de música moderna: bateria, baix elèctric, guitarra elèctrica i veu.
C. Prat Gran, 9, Escaldes-Engordany - Tel.: 826 501 - www.harmoniamusica.com - [email protected] 12 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució
entrevista del 2018 a òscar ribas
bondia
Aquí reproduïm l’entrevista que ens va concedir l’excap de Govern i impulsor de la Constitució, Òscar Ribas, per al monogràfic editat amb motiu del 25è aniversari de la Carta Magna, l’any 2018. En ella, Ribas recorda el procés de negociació i repassa alguns dels aspectes que, de manera reiterada, van apareixent a l’agenda política, com pot ser la qüestió de la delimitació de competències o de l’equilibri que garanteix la independència del país.
“Pels polítics, la culpa sempre és de la constitució” Òscar Ribas en l’entrevista realitzada amb motiu del 25è aniversari de la Constitució.
ostè és el cap de Govern De punt molt delicat no n’hi va Estat. mica, que fins al moment no té cap que va promoure i apro- haver cap. Potser on hi va haver una Evidentment. Perquè el canvi d’ori- resultat i no crec que el pugui tenir var la Constitució... negociació més estreta va ser en la de- entació econòmica, de passar d’un dins els esquemes amb què està plan- Sí. El moviment cons- limitació de competències. Estat purament agrícola a un Estat tejada actualment. Això s’ha retardat titucionalistaV va començar als anys modern, entre cometes... Andorra i 25 anys després estem en el mateix. 70. Hi va haver una sèrie de proble- Aspecte que torna a ser a l’agenda. no pot estar tancada en si mateixa. L’aproximació amb la Unió Europea. mes, que ara no venen a tomb, de Sí. Crec que és un fals problema. S’ha d’obrir a l’exterior. I per obrir- Vaig ser el primer, després de la Cons- competències amb els veguers i els No és un problema de competències, se a l’exterior, i aquest va ser un dels titució, a demanar a Europa trobades coprínceps, i això va fer que el Con- és de finançament. Qui finança els fonaments que a mi em va conver- per parlar-ne, a Andorra ens conve- sell General adrecés als coprínceps comuns? En el fons és un problema tir en constitucionalista, no podíem nia un tractat idèntic al de Liechten- una demanda per reformar les ins- d’impostos, d’on es paguen, si als co- seguir sota l’antic règim de compe- stein. Han passat 25 anys i encara es- titucions. No es parlava de Consti- muns o a l’Administració central. tències amb els coprínceps. Perquè tem discutint si ens convé o no entrar tució, però sí d’una reforma. Això es el reconeixement d’un Estat de dret a la Unió Europea. Si el tabac sí o no. va traduir en un decret l’any 81 i es Les competències s’han reformat en independent per la comunitat in- S’estan creant falsos problemes, al va crear el que després el poble en va paral·lel a les transferències. Creu ternacional suposava que nosaltres meu entendre. dir reformeta, perquè era incomple- que la Constitució poguéssim dialo- ta, i vaig tenir l’honor de ser també el respecta aquest gar directament, Falsos problemes per tapar els de ve- primer cap de Govern l’any 82. I aquí canvi? Hi ha in- sense el filtre ritat? va començar el moviment, que es va formes tant de “Han passat 25 dels coprínceps, Jo soc del sector del tabac, i per tant anar desenvolupant i va acabar amb constitucionali- anys i encara amb les institu- em va molt bé el que m’arriba del que la Constitució del 93. tat com d’incons- cions internaci- estan discutint. Ara bé, com a polític titucionalitat. estem discutint onals. i com a ciutadà no entenc quin és el Ha comentat que hi va haver proble- Problemes de si ens convé o problema del tabac. El problema no mes de competències amb veguers finançament. Crec L’obertura, so- és amb la Unió Europea. El problema i coprínceps que no venien a tomb, que les delimitaci- no entrar a la bretot econòmi- el tenim a dins des de fa 30 anys. Que però és el que promou la reforma... ons entre comuns Unió Europea” ca, s’ha tornat a el tabac sigui el 30% del pressupost Les institucions andorranes de i Administració fer necessària. nacional. Això és un perill enorme! coprincipat, delegats permanents i central estan ben És on tinc els Si posen els geos, com van posar, a veguers estaven fundades en un sis- definides d’acord amb la Constitució. meus greuges com a ciutadà. No s’ha les dues fronteres es col·lapsa el país. tema econòmic anterior, bàsicament Una altra cosa és qui finança qui. La aprofitat la Constitució. En els mo- Aquest és el problema essencial, i això agrícola. Andorra va evolucionar cap idea és que qui té les competències té ments en què es discutia la Consti- no s’enfoca. I fa 25 anys que no s’enfo- al món comercial i turístic, i les insti- dret al finançament. Les constitucions tució es parlava que immediatament ca. Vist el perill que s’ha observat últi- tucions i el sistema se’ns van fer vells són principis generals, després venen després començaríem la constitució mament amb les finances, si el tabac i es van haver de canviar. Diguem-ho els detalls. El que passa és que per als econòmica, que és la reforma, la pla- és el 30%, les finances estan sobre el així, l’arrel del canvi institucional va polítics, quan hi ha problemes la cul- nificació i l’obertura de l’economia, mateix percentatge. El país està depe- ser un canvi d’orientació econòmica. pa sempre és de la Constitució. absolutament necessària ara de cara nent d’una monoeconomia. Una crisi a l’estructura econòmica del país. d’aquí i es col·lapsa el país. Aquest és Quins van ser els punts més delicats La Constitució es feia necessària i L’obertura no s’ha fet, es comença 25 el problema, no pas el tabac. La Unió en la negociació de la Constitució? calia constituir-se com a veritable anys després la diversificació econò- Europea ho pot parar en 24 hores. DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 13 14 | ESPECIAL 2021 | DIA DE LA CONSTITUCIÓ
BONDIA Creu que després de 25 anys caldria Govern l’any 90, des del primer dia ja fer una revisió de la Cons itució? vam decidir buscar una Cons itució Crec que no. Quan em diuen que i els coprínceps hi van estar oberts s’ha de modifi car demano per què i de seguida. Amb una condició: Mit- no em saben contestar. De totes les terrand va dir que hi estava d’acord disfuncions polí iques es dona la cul- sempre que fos democrà ica, votada pa a la Cons itució. En la qües ió de en referèndum i que fos un Coprinci- l’avortament, no hi es ic d’acord. No pat entre el itular de la diòcesi de la per una qües ió de consciència, que Seu d’Urgell i el cap de l’Estat francès. també, però si només fos això no hi Això vol dir molt, eh? hauria problema. Ara bé, admetre l’avortament suposaria la desapari- Finalment, troba a faltar avui l’espe- ció del Coprincipat. rit de consens que hi havia quan es va fer la Cons itució? El problema no és tant l’avortament Consens no n’hi havia, compte. com... La incidència polí ica d’això és que Però es va aprovar amb un 70%! s’acabaria el Coprincipat. I si s’aca- Sí, però durant les negociacions, ba el Coprincipat, què passarà? No no. Era molt difícil oposar-s’hi, ja que és un copríncep sol, sinó que el bis- tant els coprínceps com la majoria hi be no ho pot admetre, l’Església no estaven d’acord. Però vaja... hi va ha- pot permetre que un bisbe sigui cap ver de tot fi ns a arribar a l’acord. Hi d’Estat d’un Estat que va contra el va haver la nit de los cuchillos largos la seu principi fonamental, el dret a la vigília de l’aprovació. vida. Per mi no hi ha cap dubte que l’endemà que es vo i l’avortament el Com diu? copríncep episcopal deixarà el seu No te n’has assabentat, d’això? lloc. Però és que, segons la Cons itu- La nit abans de la convocatòria del ció, hi ha dos coprínceps. Si un deixa Consell General per aprovar la Cons- el càrrec... Òscar Ribas, excap de Govern d’Andorra. itució, a mitja tarda, es van reunir alguns consellers i van dir que l’ende- Deixa de ser Coprincipat per ser... Justament el Coprincipat és un dels Bàsic. En prendre possessió del pri- mà no la votarien. Saps què suposava De moment cauen els dos coprín- elements més destacables de la Cons- mer Govern, l’any 82, vaig tenir l’opor- això? Tres anys de discussions amb ceps. A la Cons itució van junts i és itució andorrana. tunitat de parlar amb els coprínceps els coprínceps i que t’arribi el Consell paritari. Per tant, s’haurà de modifi - És destacable aquí i fora d’aquí. He ja des del primer dia per anar cap a General, que eren una minoria i la car. Però jo no crec que s’hagi de to- de dir que com a cap de Govern vaig una Cons itució i de seguida van es- Cons itució no perillava, però tampoc car per una raó polí ica, pel fet que ser consultat ofi ciosament per l’am- tar-hi oberts. El problema que es po- convenia aprovar-la per un vot, i que deixaríem de ser Coprincipat i jo no baixador anglès i per l’ambaixador sava era com es desenvoluparia la diguessin que no la votarien perquè crec en la república. d’Israel sobre com funcionava això idea. Fèiem una revolució amb una no veien ben defi nides les compe- del Coprincipat i inc entès, no en inc Cons itució ja completa, com la que tències entre el Govern i els comuns. Des del seu punt de vista no seria fac- proves, que Anglaterra volia proposar va sor ir el 93, o la fèiem d’una mane- Era una maniobra per carregar-se la ible una Andorra sense coprínceps. aquest sistema a Espanya per a Gi- ra prudent, de manera evolu iva. Això Cons itució a úl ima hora. Imagina’t No crec en la república. braltar i que Israel ho va estudiar, no era fer decrets parcials, model an- que el Consell General l’aprova per sé fi ns a quin punt, per als territoris glosaxó, de ipus cons itucional. En un o dos vots, per minoria simple, què I canviant el copríncep? Proposar-li ocupats. És un model que pot servir i aquell moment, i jo hi estava d’acord, hauria passat al referèndum? al rei d’Espanya? ha rebut grans elogis, és una fórmula es va optar per fer-ho per la via pru- És una possibilitat. Jo hi votaria en molt original i posi iva. dent. Allò era un caos. Va fracassar Hi ha coses que no canvien. contra. Però abans de passar a una re- per estar poc regulades les compe- Sí, jo també ho constato. Els pro- pública, valdria més un Coprincipat Quin paper hi van jugar els coprín- tències entre Govern, Consell Gene- blemes que es viuen avui són els de amb el regne d’Anglaterra, si es vol. ceps? ral i coprínceps. Quan vaig tornar al fa 25 anys.
C/ Prat de la Creu, 96, 2n 3a AD500 Andorra la Vella Tel.: +376 801 680· [email protected]
COMPANYIA ANDORRANA EXCLUSIVAMENT ASSEGURANCES VIDA-ESTALVI UN EQUIP AMB LLARGA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ D’ESTALVIS TRACTE PERSONALITZAT MÉS D’UNA DÈCADA DONANT SERVEI dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 15 16 | ESPECIAL 2021 | DIA DE LA CONSTITUCIÓ
‘El Gran Carlemany’ El gran Carlemany, mon pare, dels alarbs ens deslliurà,
L’HIMNE i del cel vida em donà, de Meritxell la gran Mare. L’article 2. 2 de la Constitució estableix Princesa nasquí i pubilla que “l’himne nacional, la bandera i l’escut entre dos nacions, neutral; d’Andorra són els sols resto l’única fi lla, tradicionals”. Així, l’himne és ‘El Gran Carlemany’, de l’imperi Carlemany. composició de Joan Benlloch, bisbe d’Urgell i Creient i lliure onze segles, copríncep d’Andorra, i de mossèn Enric Marfany. creient i lliure vull ser Es va interpretar per siguin els furs mos tutors primera vegada el 8 de setembre del 1921, i mos Prínceps defensors, al santuari de Meritxell, durant la celebració de i mos Prínceps defensors! la festa nacional.
PORTES D’ENTRADA SERVEI PORTES DE GARATGE
INSTAL·LACIÓ, 24h MANTENIMENT, Avaries: REPARACIÓ I REFORMA 838 000 D’ASCENSORS
Desitgem una bona diada de la
Constitució dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 17
Visca Andorra!
Estem orgullosos de formar-ne part. Feliç dia de la Constitució.
The Future of Private Banking 18 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució imatges del dia de la constitució d’altres anys
consell general / eduard comellas
Sardanes a la plaça del Consell General.
Músics durant la celebracio del 26è aniversari de la Constitució.
consell general / eduard comellas
Document del Consell de la Terra. Els exsíndics defensant la validesa de la Constitució en una taula rodona organitzada pel 25è aniversari de la Carta Magna. dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 19
consell general / eduard comellas arxiu comunal d’andorra la vella
Lluís Viu i Jordi Farràs en el referèndum de la Constitució.
consell general / eduard comellas
Sardanes a la plaça del Consell General. Celebració del 26è aniversari de la Constitució.
Bondia
Hemicicle del nou Consell General.
Els exsíndics defensant la validesa de la Constitució en una taula rodona organitzada pel 25è aniversari de la Carta Magna. Hemicicle de la Casa de la Vall. 20 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució
lídeRs de l’executiu els sis caps del Govern constitucional
D’ençà de l’aprovació de la Constitució, el març del 1993, han Tots i cadascun d’ells, d’una manera o una altra, han fet front passat moltes coses i el país ha tingut sis caps de Govern: Òscar a diferents problemàtiques i han fet avançar el país superant Ribas, Marc Forné, Albert Pintat, Jaume Bartumeu, Toni Martí i les diferents crisis, tant internes com externes, que s’han anat l’actual, Xavier Espot. presentant en el camí.
Òscar Marc albert Ribas Forné Pintat
Òscar Ribas Reig (Sant Julià de Lòria 1936-2020) Marc Forné Molné (la Massana 1946) va ser cap de Albert Pintat Santolària (Sant Julià de Lòria va ser el primer cap de Govern, l’any 1982, i tam- Govern del 1994 al 2005. Advocat de formació i pro- 1943) va accedir al càrrec de cap de Govern el bé va ser el primer a ostentar el càrrec després fessió, és un dels fundadors de Liberals d’Andorra, 2005 com a successor de Marc Forné. Es va pre- de l’aprovació de la Carta Magna. El 12 de de- l’any 1992, amb el nom d’Unió Liberal. Forné va es- sentar a les eleccions amb l’aleshores Partit Li- sembre del 1993 es van celebrar les eleccions al devenir cap de Govern després que Ribas deixés el beral d’Andorra. Consell General. Ribas s’hi presentava sota les càrrec, el desembre del 1994. Així, va ser el segon Va ser l’encarregat d’iniciar algunes de les re- sigles d’Agrupament Nacional Democràtic i va cap de Govern de la primera legislatura constituci- formes i negociacions necessàries per començar ser confirmat com a cap de Govern, càrrec amb onal. El 1997, Forné va haver de convocar eleccions a obrir el país econòmicament, especialment el qual va liderar el procés d’aprovació de la anticipades i s’hi va tornar a presentar amb Unió després de l’advertiment de l’aleshores coprín- Constitució. Liberal, que ara integrava també les formacions lo- cep francès, Nicolas Sarkozy, que va amenaçar A part de ser impulsor de la reforma de les cals Grup Liberal d’Encamp, Grup d’Opinió Liberal, amb la renúncia com a cap d’Estat d’Andorra. institucions andorranes i l’aprovació de la Unitat i Renovació i Unió Laurediana. En aquestes Va signar la Declaració de París, per la qual An- Constitució, que van dur Andorra a ser consi- eleccions va ser reelegit com a cap de Govern, cosa dorra es comprometia en la transparència i la derat un Estat de dret, democràtic i social, Ri- que va repetir a les eleccions del 2001, aquesta ve- cooperació fiscal. També és el cap de Govern bas també serà recordat per ser el primer cap gada sota el nom de Partit Liberal d’Andorra. que va veure l’inici de la gran crisi econòmica de Govern a pronunciar un discurs en català a Els governs de Forné es van haver d’enfrontar de tipus estructural que va patir Andorra i tam- l’Assemblea General de les Nacions Unides. Va al dèficit econòmic públic, que arribava als 21.000 bé els països de l’entorn de finals de la dècada ser el 28 de juliol del 1994. milions de pessetes, i a la creació del cos diplomà- dels 2000. Mesos més tard, el novembre d’aquell 1994, tic. Ho va aconseguir pactant amb els bancs del Com a cap de Govern va fundar l’Orde de Car- deixaria del càrrec després que el Consell Gene- país a canvi del manteniment del secret bancari lemany, la més alta condecoració del Principat ral no aprovés el seu programa econòmic per al i tancant la porta a l’arribada de possibles nous d’Andorra, de la qual va ser Gran Mestre (pre- país. bancs. sident d’honor), sense ostentar-ne les insígnies. 00.CIB:Layout 2 19/04/2017 19:39 Page 7 dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 21
COMPANYIA INTERNACIONAL DE BRILLANTS
CIB
Únic despatx d’Andorra especialitzat exclusivament en venda de diamants i or d’inversió
MANEL CASTILLO. Gemmòleg espcialista en diamants. Membre HRD (consell sup del diamant) Amberes. Col·legiat núm. 3136 Jorg Tel.: 00 376 + 339 382 Av. Doctor Mitjavila, 17 baixos. Andorra la Vella 22 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució
líders de l’executiu
Jaume Bartumeu Jaume Bartumeu Cassany (Andorra la Vella 1954) lleis que creaven els principals impostos, que havi- va accedir al càrrec de cap de Govern el 5 de juny en de fer d’Andorra un país homologable a nivell del 2009 després que el Partit Socialdemòcrata, del fiscal internacionalment. Era a finals del desembre qual n’és fundador, guanyés les eleccions generals. del 2010 que s’aprovaven l’impost sobre la renda Al cap de dos anys, el 2011, va haver de convocar dels no residents fiscals, l’impost sobre societats i eleccions anticipades degut al bloqueig que existia l’impost sobre la renda de les activitats econòmi- al Consell General que va impedir l’aprovació del ques. projecte de llei del pressupost. Dos anys després, També va ser durant el seu Govern que es van sig- Bartumeu deixava el Partit Socialdemòcrata per nar diversos convenis internacionals d’intercanvi participar en la constitució de Socialdemocràcia i d’informació en matèria fiscal, entre els quals des- Progrés d’Andorra, formació de la qual n’és presi- taquen els signats amb França, Espanya i Portugal. dent. Bartumeu també va haver de gestionar el greu Durant el seu mandat es van aprovar noves lleis accident de les obres del pont del túnel de les Dos per regular l’activitat de les entitats financeres i Valires, en el qual van perdre la vida cinc treballa- bancàries, establia una comptabilitat nacional i les dors. toni Martí Antoni Martí Petit (Escaldes-Engordany 1963) és butari homologable pels països conformants de la arquitecte de formació i professió i va accedir al Unió Europea i per crear l’impost sobre la renda de càrrec de cap de Govern el maig del 2011. Va con- les persones físiques i l’impost general indirecte, córrer a les eleccions, tant a les del 2011 com a les que va permetre la firma de convenis de no doble del 2015, al capdavant de la llista de Demòcrates per imposició amb Luxemburg, Espanya i França, entre Andorra, coalició de centredreta nascuda de la Coa- d’altres. lició Reformista que havia liderat Joan Gabriel. Així, En l’àmbit social i nacional, es destaca l’aprovació ha estat al capdavant de l’Executiu al llarg de dos de la llei que permet les unions de tipus matrimoni- mandats, fins al 2019, i sempre hi ha accedit amb als entre persones del mateix sexe, la Llei del Joc, majoria absoluta: el 2011 va aconseguir el 55% dels les diverses reformes de les pensions de l’Adminis- sufragis i el 2015 el 37%, suficients per mantenir la tració pública i de la Funció Pública, entre d’altres. majoria absoluta. Martí va afrontar l’afer BPA derivat de la nota Els mandats de Toni Martí es caracteritzen pel emesa per la FinCEN estatunidenca impulsant me- procés d’obertura econòmica iniciat al Principat canismes com són l’Agència Estatal de Resolució d’Andorra, per acabar d’implementar un marc tri- d’Entitats Bancàries. xavier espot Xavier Espot Zamora (Escaldes-Engordany 1979), lli- ra que mai desenvolupades. De moment, tampoc s’han cenciat i màster en Dret, va ser nomenat cap de Go- hagut d’aplicar mai. També ha hagut de regular un vern el 15 de maig del 2019 després de guanyar les sistema de suspensions temporals dels contractes de eleccions amb Demòcrates per Andorra, en les quals treball, figura inexistent fins aleshores a l’ordenament el Partit Socialdemòcrata va aconseguir set consellers jurídic andorrà. També en el marc de la crisi sanitària, i Terceravia quatre, i comptant amb els suports dels ha liderat la gestió de dispositius de cribratge massius quatre consellers generals de Liberals d’Andorra i els de la població, i ara mateix del pla de vacunació mas- dos obtinguts per la formació massanenca Ciutadans siva. Compromesos. En els encara no dos anys que porta al capdavant Al capdavant del Govern tripartit ha hagut de res- de l’Executiu, ha perseguit l’adhesió del Principat al pondre a l’emergència sanitària causada per la pan- Fons Monetari Internacional, del qual Andorra n’ha dèmia de coronavirus SARS-CoV-2 i a la crisi socioe- esdevingut el 190è membre. En l’actualitat s’estan tre- conòmica que se’n deriva. Així, l’Executiu que lidera ballant projectes com la creació de l’Institut Nacional ha hagut d’impulsar la legislació dels estats d’alarma i de l’Habitatge i negociant l’Acord d’Associació amb la d’emergència, figures previstes en la Constitució, enca- Unió Europea, entre d’altres qüestions. dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 23
14 de març Feliç dia de la Constitució #SomJocor 24 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució
presidents del consell general els sis síndics generals del període constitucional
D’ençà de l’aprovació de la Constitució, el març del 1993, dels 90 i del 2009 al 2011, Francesc Areny, Joan Gabriel, Vicenç han passat moltes coses, i de la mateixa manera que el país Mateu, i l’actual, Roser Suñé, que és la primera dona a assumir ha tingut sis caps de Govern, també han passat sis síndics la responsabilitat de presidir el Consell General i liderar, així, el generals: Jordi Farràs, Josep Dallerès, que ho va ser a la dècada poder legislatiu.
Jordi Josep Francesc Farràs dallerès areny
Jordi Farràs Forné va exercir el càrrec de síndic Josep Dallerès Codina (Vilafranca del Penedès, 1949) Francesc Areny Casal (1959) ha estat el síndic general d’Andorra del 1992 al 1994. Abans va ser ha estat síndic general en dues ocasions: la prime- que més temps ha estat al càrrec: vuit anys i un conseller general, el 1986. Així, va ser el síndic ra entre el 1994 i el 1997, i va estar acompanyat per parell de mesos aproximadament. Va ser esco- general de la legislatura constituent i per tant Miquel Aleix Areny com a subsíndic, va ser escollit llit pel Partit Liberal d’Andorra l’any 1997, i una el síndic que va signar, al costat dels coprínceps per Agrupament Nacional Democràtic; i la segona, altra vegada el 2001. En el primer mandat va te- Joan Martí i François Mitterrand, el decret pel entre el 2009 i el 2011. Esteve López Montanya va nir Miquel Álvarez Marfany com a subsíndic, i qual s’aprovava i entrava en vigor la Carta Mag- ser el company en aquella ocasió. Va concórrer a en el segon ocupava aquest càrrec Josep Àngel na. les eleccions generals sota el paraigua del Partit Mortés. El seu mandat va ser d’encara no dos anys. Socialdemòcrata. Abans va ser ministre d’Educació Entre d’altres, durant la primera legislatura Farràs va estar acompanyat a la presidència del amb el Govern liderat per Òscar Ribas. en la qual va ser síndic, es van aprovar la Llei Consell General per Josep Marsal com a subsín- En el primer mandat, el Consell General va apro- reguladora de la gestió i l’organització adminis- dic. var textos com ara la Llei d’ordenament del siste- trativa de la CASS, la de creació del Raonador A part de la Constitució, aquell Consell Gene- ma educatiu andorrà, la Llei del matrimoni o la Llei del Ciutadà, la Llei de l’esport o la de l’allotja- ral va aprovar les lleis del Tribunal Constituci- del Registre Civil, així com el Codi de duana. En el ment turístic, així com la de regulació de la cre- onal, de la Justícia i la del règim electoral i del segon mandat es van aprovar la Llei d’intercanvi ació de noves entitats bancàries de dret andor- referèndum, així com la Llei d’Educació i la de d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prè- rà. També es va aprovar la Llei de declaració del nacionalitat o les de delimitació de competènci- via, i les que creaven els nous impostos que feien dia de la Constitució, la Llei del Govern i la de la es dels comuns i de transferències, entre d’altres. homologable el sistema fiscal a nivell internaci- Funció Pública. En el segon mandat es va apro- Farràs va militar a Agrupament Nacional De- onal: l’impost sobre la renda dels no residents fis- var la Llei qualificada de les unions estables, la mocràtic d’Òscar Ribas i posteriorment al Partit cals, l’impost de societats o l’impost sobre la renda de propietat horitzontal i la de protecció de da- Demòcrata. de les activitats econòmiques, entre d’altres. des personals, entre altres textos legislatius. DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 25
I N N O V A D O RA S O S T E N I B L E D I N À M I C A C O M P R O M E S A OC N TSR U C T O R A R E S P O N S A LB E ASPOC
40 ANYS FENT CRÉIXER ANDORRA
Bon dia de la Constitució 26 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució
presidents del consell General
Joan Gabriel Joan Gabriel Estany (la Massana, 1963) va ser el Durant la legislatura en la qual el polític mas- síndic general durant la quarta legislatura. Gabriel sanenc va ser síndic general es van aprovar lleis prèviament va ser cònsol menor de la Massana, com la del cens, la de creació del Fòrum Nacional entre els anys 1992 i 1996. El 2003 va ser nomenat de la Joventut, i la d’inversions estrangeres. També secretari general del Partit Liberal d’Andorra, pel va ser en aquesta legislatura que es van debatre i qual va ser escollit conseller general, i síndic, l’any aprovar les lleis laborals: el Codi de relacions labo- 2005. El va acompanyar Bernadeta Gaspà com a rals, la Llei de la seguretat i salut en el treball i la subsíndica, de la mateixa formació. Ella va ser la Llei qualificada de llibertat sindical. primera subsíndica que va tenir el Consell General. En el terreny de la política internacional, es va Després d’aquella legislatura, Gabriel va liderar la aprovar l’adhesió a l’Organització de les Nacions transformació del PLA cap a Coalició Reformista, Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la que va derivar en la formació de Demòcrates per ratificació del tractat de prohibició dels assaigs nu- Andorra, amb la qual es va presentar a les elecci- clears, l’adhesió al conveni sobre la prevenció i la ons generals del 2009 i va ser escollit novament repressió del genocidi o el Conveni contra el dopat- conseller general. ge, entre molts d’altres.
Vicenç Mateu Vicenç Mateu Zamora (Escaldes-Engordany, 1961) va ses de l’ordenament tributari, així com una llei qua- ser nomenat síndic general el 2011, càrrec que va re- lificada de partits polítics i finançament electoral i la novar la següent legislatura i va ostentar fins al 2019. llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques. La seva carrera política va començar en fundar Ini- Així mateix, també es va aprovar la llei sobre la intro- ciativa Democràtica Nacional, partit pel qual va ser ducció de l’euro en el marc de l’acord monetari signat conseller general entre el 1994 i el 2001. El 2011 va amb la Unió Europea i la Llei de protecció contra el concórrer a les eleccions generals sota el paraigua de tabaquisme passiu ambiental. Demòcrates per Andorra i va comptar amb Mònica En la seva segona legislatura com a síndic general Bonell com a subsíndica. El mateix tàndem va repetir es van aprovar lleis com la de mecanismes de rees- al capdavant del Consell General la següent legisla- tructuració i resolució d’entitats bancàries, d’inter- tura. canvi automàtic d’informació en matèria fiscal o les Durant el seu primer mandat es va estrenar la modificacions de les lleis laborals, amb la nova llei nova seu del Consell General i es van aprovar textos de mesures de conflicte col·lectiu, i de la Funció Pú- com el que creava la figura del saig o la que regula els blica. També es va aprovar la llei de creació del grup jocs d’atzar. També va ser quan es van aprovar les ba- d’exsíndics i ex-consellers generals (Gesco). roser suñé Roser Suñé Pascuet (Andorra la Vella, 1960) és la de la mateixa manera que s’han treballat bona part primera dona a accedir al càrrec de síndica gene- dels textos per establir mesures per fer front a la si- ral. Va ser el 2 de maig del 2019 quan va ser nome- tuació d’emergència sanitària causada per la pan- nada, juntament amb Meritxell Palmitjavila com a dèmia de coronavirus SARS-CoV-2, entre les quals subsíndica. destaquen la creació de la Suspensió Temporal dels Com no pot ser d’una altra manera, la legislatura Contractes Laborals, figura inexistent fins al mo- que presideix Suñé està marcada per l’emergència ment a l’ordenament jurídic andorrà i que s’haurà sanitària causada per la pandèmia de coronavirus de treballar per disposar-ne més enllà de la situa- SARS-CoV-2 i les seves conseqüències a nivell eco- ció actual de pandèmia. Alhora, aquest Consell Ge- nòmic i social. Quan encara falten unes setmanes neral també ha aprovat una reducció salarial tem- perquè s’arribi a l’equador d’aquesta legislatura, el poral dels càrrecs electes i de lliure designació de Consell General ha treballat la Llei qualificada dels les entitats públiques. estats d’alarma i d’emergència, previstos a la Cons- També s’ha aprovat l’adhesió d’Andorra al Fons titució però mai regulats fins ara, i que ha hagut de Monetari Internacional, del qual el Principat n’ha ser debatuda pel procediment d’extrema urgència, esdevingut el 190è membre. DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 27
Et des gem FELIÇ DIA DE LA CONSTITUCIÓ
Tel. : (+376) 737 373 · Mòb.: (+376) 34 97 77 · www.cisa.ad · cisaandorra CISA.Andorra @immobiliariaandorra 28 | ESPECIAL 2021 | DIA DE LA CONSTITUCIÓ
Articles destacats de la constitució andorrana
Article 1. 1. Article 6. 1. Andorra és un Estat independent, de Dret, Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú Democrà ic i Social. La seva denominació ofi cial és no pot ésser discriminat per raó de naixement, Principat d’Andorra. raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. Article 1. 4. 4. El règim polí ic d’Andorra és el Coprincipat Article 8. 1. parlamentari. La Cons itució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases. Article 2. 1. La llengua ofi cial de l’Estat és el català. Article 12. Es reconeixen les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació. La llei regularà el Article 3. 1. dret de rèplica, el dret de rec ifi cació i el secret La present Cons itució, que és la norma suprema professional. Queda prohibida la censura prèvia o de l’ordenament jurídic, vincula tots els poders qualsevol altre mitjà de control ideològic per part públics i els ciutadans. dels poders públics.
Us desitja un feliç dia de la CONSTITUCIÓ DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 29
F u s t e r i a - E b e n i s t e r i a - D e c o r a c i ó
C/ Castellà de Sucarà, 4 AD500 Andorra la Vella Bon dia de la Tel.: 860 898 [email protected] Constitució www.fusteriafreixes.com 30 | ESPECIAL 2021 | DIA DE LA CONSTITUCIÓ
ARTICLES DESTACATS DE LA CONSTITUCIÓ ANDORRANA
Article 16. Es reconeixen els drets de reunió i de manifestació pacífi ques amb fi nalitats lícites. L’exercici del dret de manifestació requereix la comunicació prèvia a l’autoritat i no pot impedir la lliure circulació de persones i béns.
Article 19. Els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials. La llei regularà les condicions d’exercici d’aquest dret per garan ir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat.
Article 24. Tots els andorrans majors d’edat, en ple ús dels seus drets, gaudeixen del dret de sufragi.
Article 33. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efec iu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne.
Article 37. Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques blert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fi scal just, esta- equita iva de les càrregues fi scals. dia de la constitució | ESPECIAL 2021 | 31 32 | ESPECIAL 2021 | DIA DE LA CONSTITUCIÓ
ARTICLES DESTACATS DE LA CONSTITUCIÓ ANDORRANA
la potestat legisla iva, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció polí ica del Govern.
Article 65. Per als interessos del poble andorrà, del progrés i de la pau internacionals, es podran cedir competències legisla ives, execu ives o judicials sempre que sigui a organitzacions internacionals i per mitjà d’un tractat que ha d’ésser aprovat per una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell Ge- neral.
Article 69. 1. El Govern respon polí icament davant del Consell General de manera solidà- ria.
Article 105. Article 43. 1. La inicia iva de reforma de la Cons itució correspondrà als coprínceps con- D’acord amb la tradició ins itucional d’Andorra els coprínceps són, conjun- juntament o a una tercera part dels membres del Consell General. tament i indivisa, el Cap de l’Estat, i n’assumeixen la representació més alta.
Article 106. Article 50. La reforma de la Cons itució requerirà l’aprovació del Consell General per El Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la po- una majoria de dues terceres parts dels membres de la Cambra. Immediata- blació nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix ment després la proposta serà sotmesa a referèndum de ra ifi cació. DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 33
T. (+376) 80 82 83 | Mòb. (+376) 38 82 83 www.windsorandmeyers.com | @windsor&meyers | windsor_meyers 34 | ESPECIAL 2021 | dia de la constitució
celebració Agències Les composicions que estrenarem estan escrites a partir d’aquestes me- lodies populars que es reconeixeran perfectament sense perdre l’ambient popular. Però en canvi s’han desenvo- lupat cap a peces més de concert amb interès harmònic i elements més pro- pis de la música clàssica. El públic re- coneixerà les melodies en una versió clàssica que no havien escoltat mai”.
Alguns dels compositors interpretats en el concert de la Constitució són Daniel Areny i Lluís Cartes
A més, s’estrenarà la peça Dansa de Canillo, creada per Gumí i que serà interpretada pel Duo Daura, en la L’ONCA i la Jonca compartint escenari durant el Concert de Meritxell versió tradicional, i posteriorment, per la formació de cordes en la versió orquestral. Tal com indica el propi autor “he escrit aquesta nova peça per regalar a la parròquia de Canillo, ja la música tradicional que era l’única que no tenia una dan- sa pròpia. La part de corda l’he fet el més similar a la dansa tradicional”. L’actuació comptarà amb un total protagonitza el concert de 22 artistes en escena: 18 músics de corda, el duo tradicional format per Ivan Caro i Pilar Planavila, la soprano del dia de la constitució solista Jonaina Salvador, convidada a participar en la suite de cançons, tots sota la direcció d’Albert Gumí. tuació serà a l’Auditori Nacional d’An- les ha adaptades per a orquestra de Segons Teresa Areny, cap de pro- Com és habitual, la dorra, a Ordino, el mateix diumenge corda. En paraules pròpies d’Albert ducció de la Fundació ONCA, “aques- Fundació ONCA ofereix el 14 de març, a les 12 h, i les entrades Gumí, “s’han seleccionat sis danses i ta actuació és l’inici de la participació concert de la Constitució. es poden adquirir al portal web www. cinc cançons tradicionals per crear de músics de la JONCA al costat de En aquesta ocasió, a part onca.ad. dues suites diferenciades: la suite de l’ONCA, amb l’objectiu de col·laborar de músics de l’Orquestra El programa danses, pensada en la seva formació continuada. El fet Nacional Clàssica i de la musical ha estat per a orquestra de de treballar al costat de músics pro- Jove Orquestra Nacional de ideat pel comis- corda, i la suite de fessionals és un dels objectius de la Cambra, també es trobaran sari artístic de la S’estrenarà la cançons, per a so- Fundació marcat pels tres eixos prin- a l’escenari la soprano Fundació ONCA, peça ‘Dansa de prano solista i or- cipals de formació, persones i Andor- Jonaina Salvador i el Duo Albert Gumí, que questra de corda. ra”. Daura, que estaran dirigits amb un total de Canillo’, creada S’han escollit dos També es podrà escoltar a l’inici per Albert Gumí, comissari setze peces recull pel compositor autors andorrans, del concert l’ària de la Suite per a or- artístic de la fundació. diverses danses i Daniel Areny i questra núm. 3 en re major, BWV 1068 cançons tradici- Albert Gumí Lluís Cartes, que de Johann Sebastian Bach, com a peça onals del Princi- com a regal a representen dues homenatge a les víctimes de la Co- pat. Alguns dels generacions dife- vid-19. a Fundació ONCA, empara- compositors in- la parròquia rents: una de més El concert es durà a terme seguint da pel Govern d’Andorra i la terpretats seran veterana, que ha totes les mesures de seguretat deriva- Fundació Crèdit Andorrà, or- el lauredià Daniel Areny, amb el Ball estat sempre al peu del canó per man- des de l’emergència sanitària i l’afora- ganitza un any més el tradi- de gegantons de Sant Julià de Lòria, o tenir la cultura tradicional viva; i l’al- ment és limitat. Les entrades es poden Lcional concert de la Constitució, amb bé el músic Lluís Cartes amb Encamp tra, la d’en Cartes, autor jove que mos- adquirir a www.onca.ad al preu de 10 música tradicional i popular andorra- de Gresca. Totes les músiques han es- tra l’interès de les noves generacions euros per localitat. El dia del concert na com a protagonista. Enguany, l’ac- tat arranjades per Albert Gumí, que per fer música lligada amb la tradició. no hi haurà venda d’entrades. DIA DE LA CONSTITUCIÓ | ESPECIAL 2021 | 35