Flora I Vegetació De L'entorn D'aiguafreda De Dalt
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Flora i vegetació de l’entorn d’Aiguafreda de Dalt Josep M. Panareda Maravillas Boccio 2016 1 Els autors Josep M. Panareda (Santa Maria de Palautordera, 1945) és geògraf i doctor per la Universitat de Barcelona. Ha estat catedràtic de Geografia a la Universitat de Barcelona fins el 2012, on ha impartit docència sobre Biogeografia, Cartografia, Paisatge i Geografia de Catalunya. S’ha especialitzat en dinàmica del paisatge, canvis d’ús, vegetació i corologia de les plantes. Ha participat en diferents plans de planificació i gestió d’espais protegits (Montseny, Montnegre i el Corredor i Montserrat). Ha elaborat nombroses publicacions, de les quals 58 són llibres. Actualment jubilat, continua la seva recerca sobre paisatge vegetal i es dedica de manera prioritària a la divulgació de temes geogràfics, botànics i ambientals. Maravillas Boccio (Sevilla, 1968) és farmacèutica i doctora per la Universidad de Sevilla. Ha treballat sobretot en el tractament de dades georeferenciades i en la seva representació gràfica i cartogràfica i té una llarga experiència en el dibuix i la pintura de les plantes i dels paisatges. Ha elaborat diverses publicacions sobre flora i vegetació, ha col·laborat en diversos llibres amb la realització dels elements gràfics i cartogràfics i ha escrit el llibre Il·lustració de plantes. Actualment s’està especialitzant en les plantes de l’Antic Egipte. 2 INTRODUCCIÓ OBJECTIU L’objectiu d’aquesta memòria és presentar l’estudi de la flora, de la vegetació i del paisatge vegetal de l’entorn d’Aiguafreda de Dalt, un conjunt monumental d’especial interès històric i arqueològic, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. El paisatge de l’indret es presenta actualment com una clariana enmig d’un bosc mixt d’alzines i roures, a més de boscos caducifolis mixtos d’avellaners, oms, aurons, evònims, til·lers, grèvols i llorers desenvolupats sobretot als sots i fons dels torrents. Els boscos han estat explotats fins fa poc i molts dels terrenys que ara ocupen foren conreats i pasturats durant segles. L’àrea d’estudi és aquesta clariana, on, a més de les construccions d’aquest conjunt monumental, hi ha diverses feixes corresponents a antics conreus que no han estat envaïts pel bosc. S’inclou també la franja de contacte amb el bosc, ja que això permet entendre quina és la dinàmica actual del paisatge vegetal d’Aiguafreda de Dalt. En concret s’ha estudiat l’espai obert desforestat on hi ha l’església i l’entorn definit per un polígon que encercla l’àrea d’influència de 100 metres. En aquesta franja de contacte forestal dominen rouredes i boscos mixtos de roures i alzines, que ocupen vessant avall fins a la riera de Martinet amb un pendent mitjà del 25%. Vessant amunt de l’església el vessant és també força inclinat amb acumulacions de grans blocs procedents del cingle gairebé vertical que senyoreja damunt Aiguafreda de Dalt; hi dominen els alzinars. L’establiment, ja antic, d’Aiguafreda de Dalt s’explica per l’existència d’aigua que sorgeix en el nivell de contacte entre les argiles inferiors impermeables i les calcàries superiors carstificades i permeables. Aquestes aigües riques en carbonats donen lloc a la formació de travertins, roca sobre la qual s’ha erigit l’església i on s’han excavat tombes. Aquest treball s’ha dut a terme a petició de l’Ajuntament d’Aiguafreda amb la finalitat de conèixer-ne la flora, la vegetació i el paisatge vegetal de cara al planejament i la gestió d’aquest paratge emblemàtic i alhora difondre els seus valors naturals i històrics. 3 METODOLOGIA A part de l’anàlisi i l’estudi dels treballs previs, que més aviat són estudis genèrics corresponents a àmbits territorials més amplis, la tasca més destacada es concreta en el treball de camp sistemàtic en diversos moments de l’any de cara a identificar totes les plantes vasculars presents, a obtenir inventaris per a la tipificació de les comunitats vegetals i a elaborar perfils i seccions per entendre i representar millor els paisatges vegetals i així poder-ne elaborar una síntesi. S’han realitzat 9 jornades senceres de treball de camp entre el juny i el desembre de 2017. Les dades obtingudes han estat ordenades, analitzades i interpretades. I s’ha redactat la memòria final amb els elements gràfics corresponents. L’encàrrec fou fet el mes de juny de 2016, moment en el qual ja no eren visibles les espècies vernals i algunes de les anuals. Per aquesta raó aquestes plantes no han pogut ser observades i estudiades durant les tasques de prospecció. Tanmateix dades d’exploracions anteriors ens han permès completar la informació de base. El compromís és continuar el treball de camp per completar el cicle. En cas de trobar espècies significatives s’elaborarà un document complementari a aquesta memòria. Mapa de situació d’Aiguafreda de Dalt, al nord del municipi d’Aiguafreda, al marge esquerre de la riera de Martinet. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 4 Mapa i ortofotomapa de la clariana d’Aiguafreda de Dalt. El territori encerclat correspon a l’àrea d’estudi. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 5 TREBALLS PREVIS La vall de la riera de Martinet, on es localitza Aiguafreda de Dalt, ha estat objecte de diferents prospeccions florístiques i fitosociològiques al llarg de les darreres dècades, però no coneixem cap treball publicat que tracti de manera explícita de l’entorn d’Aiguafreda de Dalt des del punt de vista botànic. Hi ha referències genèriques en estudis d’àmbit territorial més ampli, com el Montseny o la Plana de Vic, o citacions florístiques puntuals. El primer treball que cal considerar és el de Salvador Llobet, eminent geògraf vallesà que efectuà una extensa monografia sobre el medi i la vida del Montseny (Llobet, 1947). Poc cosa diu d’Aiguafreda de Dalt, com també del conjunt de la riera de Martinet. En relació amb la vegetació cal considerar el mapa dels mantells de vegetació a escala 1:50.000, en el qual cartografia amb molta precisió a l’escala considerada, el tipus de cobertura del sòl. Llobet representa el vessant obac de la vall de la riera de Martinet en dues parts ben diferenciades. Una primera entre el Congost i el torrent de les Fontetes, que passa prop d’Aiguafreda de Dalt on domina la pineda de pi blanc. Més cap al nord- est indica domini de l’alzinar. Actualment el paisatge és ben diferent, en especial al sud- oest d’Aiguafreda de Dalt, on ara el bosc és constituït sobretot per roures; més cap al Congost el pi blanc encara és abundant, tanmateix sota l’estrat alt de pi hi ha un estrat arbori menys alt de roure en els vessants obacs, i d’alzina en els més assolellats. Al nord- est d’Aiguafreda de Dalt continua essent domini dels alzinars, tot i que hi ha franges de roureda o roures barrejats amb alzines. Es constata, doncs, una clara disminució de les pinedes i un augment notable de les rouredes de roure martinenc i en general dels roures, en especial en els obacs on hi ha els substrat argilós vermell, a causa d’una capacitat de retenció hídrica més elevada. Damunt del substrat calcari carstificat s’estableix sobretot l’alzinar. En aquest ambient encara resten superfícies notables de brolla i màquia. L’anàlisi de fotografies aèries permet detectar la tendència indicada anteriorment en l’evolució de la cobertura vegetal. L’anàlisi d’un altre mapa de vegetació realitzat a la mateixa escala 1:50.000 i també durant la dècada de 1940, malgrat que es publiqués molt més tard (Bolòs, 1983), ofereix encara un contrast més fort. Oriol de Bolòs elaborà un mapa de la vegetació potencial, és a dir, la que s’interpreta que hi hauria amb el temps si cessés la intervenció humana. En el mapa representa que el territori damunt de les argiles vermelles prop d’Aiguafreda de Dalt seria domini de l’alzinar amb marfull. En cap sector proper on actualment domina la roureda amb una extensió notable hi indica aquest tipus de bosc. El domini d’aleshores de pinedes de pi blanc i pi pinyer sota les quals dominava una brolla a causa de trobar-se en una fase encara poc avançada de regeneració espontània, poc li feia pensar que evolucionaria cap a una roureda. Sí que indica com a roureda potencial unes franges estretes i lineals que segueixen el fons del sot de Berlana, del sot Fosc i del torrent Negre, situats més al nord-est d’Aiguafreda de Dalt. Molt probablement ho interpretà d’aquesta manera per la presència del pi roig i de la pinassa, arbres de caràcter més aviat montà. Aquests pins són sens dubte plantats o derivats de plantacions prèvies. El mapa comentat és un document adjunt a la monografia La vegetació del Montseny (Bolòs, 1983), resultat també d’estudis realitzats als darrers anys de la dècada de 1940. Presentà el treball com a tesi doctoral el 1950. Com s’ha indicat, es publicà 33 anys més tard. Dels nombrosos inventaris inclosos en aquest llibre i de la resta de publicacions 6 només dos han estat establerts en l’entorn d’Aiguafreda de Dalt, a uns 300 metres al sud- oest de l’església, a la cota 720m, ja damunt del cingle. Es tracta de dos inventaris d’una pastura amb herbes perennes i mates petites, caracteritzada per la presència de la lluqueta (Globularia cordifolia subsp. cordifolia), la farigola, la botja d’escombres i la maleïda (Linum tenuifolium), entre altres. El més interessant és que aquests inventaris, ja publicats anteriorment, constitueixen el tipus d’una associació vegetal (Thymo-Globularietum cordifoliae) (Bolòs, 1954) que és força estesa precisament en aquest replà calcari entre la riera Martinet i la riera de Picamena.