Cavalls Al Montsec

laMAIG 2009 Núm. 320 Preu 2,30 PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA Cavalls al Montsec

Cavalls al Montsec

Durant el primer cap de setmana de maig, a Cal Petit d’Argentera, va tenir lloc una trobada de l’Associació de Marxes a Ca- la vall de Catalunya, que va permetre donar a Palanca conèixer el territori de la zona del Montsec PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, a uns 60 aficionats a aquest esport. VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, Foto: Associació FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR per la valorització del Montsec

4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 34 PARTITS POLÍTICS L’apunt del PSC-PM... 2a fase del Casal o del problema 5 EDITORIAL: Copa, lliga i... OPINIÓ Com superar la crisi. Les Marques ja no marquen el 7 NOTICIARI mateix que abans

8 MUNICIPIS 37 PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS: Ascensió a la Inauguració de la pista poliesportiva de Cubells. Festa Serra Grossa de Santes Creus a Vilanova de Meià. Fem cultura! CARTES A LA REDACCIÓ: Opinió Notícies d’Alòs de Balaguer COSES DEL BRIMERO: Carta a l’alcalde

14 NOGUERA 38 FA 25 ANYS: Maig de 1984

15 VIATGES 40 MÚSICA, MESTRE! Baden-Baden autoritzat 36è Juguem Cantant. Intercanvi de corals a Salgar

17 ESPORTS 43 DE COLLITA PRÒPIA: No anem bé! 80è aniversari del Centre Excursionista Balaguer. Resultats esportius. Notícies BTT. Campions! Notí- 44 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA cies del Club de Bitlles Gàrzola. Puigpinós guanya Sessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor- la Titan Desert. La PB de Cubells estrena pista mes d’Alcaldia poliesportiva 45 DES DE L’AJUNTAMENT 26 TEMA DEL MES L’Ajuntament d’Artesa de Segre informa. Dates a re- XXIV Trobada de l’Associació de Marxes a Cavall cordar. Cinema en català

28 PARLEN LES ENTITATS 47 ELS QUE ENS HAN CONTAT: Un noi amb sort Associació Artesa de Segre solidària. Sant Jordi PER QUÈ DIEM...... que algú fa campana? 2009. I Festa del Pobles. Associació de dones «La Coma de Meià». Agraïment 48 VIDA SOCIAL

33 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 49 PALANC-OCI Novetats de maig. Carles Porta a la Biblioteca Mu- nicipal 50 IMATGES D’AHIR: La Fonda La Palma.1910

3 la Palanca L’Agenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa de 30 de maig: Segre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià. - Festa del Roser a Montmagastre - A Vilanova de Meià, Jornada sobre el Front del ABRIL Montsec a Meià. Organitza: Associació de Jovent VDM (veure pàg. 23) Municipi d’Artesa de Segre - A les 20:30h, a la plaça de la Font de Baldomar, Fes- Naixements: ta Gastronòmica de Primavera dia 1: Alana Russell i Fernàndez, filla de Gavin i d’Ivet dia 24: Ouissal Zaki, filla de Khalid i de Fatiha 30 i 31 de maig: Defuncions: Al pavelló poliesportiu d’Artesa de Segre, Festa del dia 11: Ramona Selva i Rovira (92 anys), bàsquet 2009. Organitza: CENG (veure pàg. 19) natural de la Donzell d’Urgell 31 de maig: dia 12: Paquita Duque i Reina (57 anys), A les 13h, a la Dàlia Blanca, Lliurament de premis natural d’Andújar (Jaén) del XX Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre, dia 29: Bonaventura Lladós i Alsedà (76 anys), amb la presència de l’escriptor Llorenç Capdevila (veu- natural d’Alentorn re pàg. 17) Matrimonis: A partir de l’1 de juny: dia 12: Gemma Solé i Baella (veïna de Vilves) José Antonio Ruiz i Tomàs (veí de Mollerussa) A la pista poliesportiva del Camp d’Esports d’Artesa dia 19: Mercedes Tena i Galiano (veïna d’Artesa) de Segre, Campionat d’estiu de futbol sala. Organit- Abdelkhalek El Ghazi (veí d’Artesa) za: CENG 5 de juny: Municipi de Vilanova de Meià A les 22h, dins del cicle Caminades de la lluna plena, Naixements: Caminada fins al santuari de Salgar. Organitza: Club dia 3: Lluc Estany i Serra, fill de Daniel i de Pilar de Lleure Altis dia 7: Anna Bullich i Sala, filla de Lluís i de Gemma 7 de juny: A les 13h, a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, Meteorologia ballada de sardanes dins del cicle Els diumenges... Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, SARDANES. Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya. de Segre (veure pàg. 19) 13 i 14 de juny: ABRIL A la Dàlia Blanca, el Grup de Teatre d’Artesa presen- Municipi d’Artesa de Segre ta l’obre Deu negrets. Organitza: Artesenques Actives a) Observatori Pl. Ajuntament (veure pàg. 8) Temperatura mitjana del mes: 12,1° 20 de juny: Temperatura màxima: 28º (dia 24) Al pavelló poliesportiu d’Artesa de Segre, Festa de Temperatura mínima: 2º (dies 17, 18 i 19) final de curs del CEIP Els Planells. Organitza: AMPA Dies amb precipitacions: 10 del CEIP Els Planells Precipitació màxima: 53 mm (dia 7) Del 20 de juny al 18 de juliol: Total precipitacions: 124 mm A la pista poliesportiva del Camp d’Esports d’Artesa b) Observatori Baldomar de Segre Campionat infantil de futbol sala. Inscripci- Temperatura mitjana del mes: 10,9° ons fins al 13 de juny al Bar Piscines. Organitza: CE Temperatura màxima: 24,7° (dia 24) Artesa de Segre Temperatura mínima: 1,7º (dia 18) 21 de juny: Dies amb precipitacions: 17 Visita guiada Vestigis de la Guerra Civil (veure pàg. Precipitació màxima: 46,2 mm (dia 7) 25) Total precipitacions: 153,4 mm 23 de juny: Revetlla de Sant Joan Municipi de Vilanova de Meià 26 de juny: Temperatura mitjana del mes: 10,7° A les 22h, a la Dàlia Blanca, cinema en català amb la Temperatura màxima: 24,3° (dia 23) projecció de la pel·lícula Pelegrins. Organitza: Ajun- Temperatura mínima: 1,8º (dia 3) tament d’Artesa de Segre (veure pàg. 45) Dies amb precipitacions: 16 Precipitació màxima: 55,8 mm (dia 7) Total precipitacions: 179,1 mm FESTES MAJORS

Municipi de Foradada 20 de juny: Vernet Dies amb precipitacions: 10 Precipitació màxima: 53 mm (dia 7) 3, 4 i 5 de juliol: Collfred Total precipitacions: 138 mm

4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Copa, lliga i... Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Una vegada més, en el moment d’acabar la revista per enviar-la a la Miquel Regué i Gili Sergi Valls i Jové impremta, ens trobem a la vigília d’un esdeveniment important que no Anna M. Vilanova i Alentorn sabem com acabarà mentre estem redactant aquest editorial, però que ja haurà passat quan tinguem la revista a les mans. Esperem poder completar SUPORT INFORMÀTIC el títol... i champions. Josep M. Espinal i Aubet Si és així, el Barça haurà tancat la temporada més gloriosa de la seva MAQUETACIÓ història amb un triplet impressionant, no solament pel que representa a La Palanca nivell d’èxit esportiu sinó també per l’espectacular joc desplegat i el FOTOGRAFIA nivell de compromís demostrat per l’equip. I tot gràcies a un encara La Palanca jove i inexpert entrenador, Pep Guardiola, coneixedor del secrets més intrínsecs del club que va mamar des de la seva adolescència i portador SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre del sentiment blaugrana en el fons de la seva ànima. Amb un treball Telèfon 973 40 11 58 portat amb actitud humil, discreta i constant; donant valor a la cultura de l’esforç i del treball en equip; apostant clarament per la gent de casa REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca i de la cantera... I tot ben lligat amb un alt grau d’intel·ligència i de Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE gosadia. No sabem si és la fórmula perfecta, però segur que se li acosta molt. IMPRIMEIX NORPRINT - Artesa de Segre Dit tot això, ens ve una pregunta a la ment. Què seria de les nostres vides si el Barça no ens hagués fet gaudir tant aquesta temporada (hagi TIRATGE guanyat finalment dos o tres títols)? Això per als que són del Barça, és 850 exemplars clar. SUBSCRIPCIÓ ANUAL En plena crisi econòmica, que de manera directa o indirecta ens acaba 22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) afectant a tothom, i amb el tema del finançament de Catalunya encara 35 euros (preu estranger) sense resoldre... Sort n’hem tingut del Barça, no? Almenys ens haurà fet ADRECES INTERNET oblidar les penes i això no ens ho traurà ningú. http://www.lapalanca.cat El final de la temporada, però, ens farà caure del núvol i topar correu electrònic: [email protected] novament amb la dura realitat. I mentre bona part de Catalunya s’ha -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la estat mobilitzant per seguir el Barça, el calaix català està buit i la crisi Premsa Comarcal Catalana 1997. va estrenyent. I és que el nostre país no pot continuar suportant aquesta sangonera constant que any rere any ens està xuclant la vida. -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. El 7 de juny, amb les eleccions al Parlament europeu, és un bon -Premi Pica d’Estats al millor reportatge local de moment per començar –si no ho hem fet ja– a ensenyar les dents. Com? promoció turística 2004. No farem propaganda de cap partit polític ara, però els catalans i catalanes hem de tenir clar que la sangonera és l’Estat i, per tant, allò que cal fer. NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions, encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament A partir d’aquí podem decidir quedar-nos a casa o anar a votar. Sí, ja s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, sabem que això de Brussel·les queda una mica lluny, però s’hi prenen domicili i DNI de l’autor. decisions molt importants i cal que hi siguem presents amb força. El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col·laboracions. Per acabar, recordarem allò de «Visca el Barça i visca...» La primera «LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions part de la frase ens la creiem, segur. I la segona? Demostrem-ho. i criteris expressats pels seus col·laboradors. Ah! Felicitats també als periquitos, que podran continuar jugant a primera divisió. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Col·laboradors/es del mes: Salvador Soldevila, Margarida Martí, Iolanda Masanés, Antònia Estrada, Gemma Bajona, Ivan Balagueró, Saray Camats, Joan Giribet, CEB, Jordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat, Ferran Marín, David Berral, Moisès Martí, EFAP, Manel Torres, PB Cubells, Associació per la valorització dl Montsec, Artesa de Segre Solidària, Club de Lectures Artesenc, Comissió 300, Dones La Coma de Meià, Antoni Novell, Marc Novell, Artesenques Actives, Biblioteca Membre de Municipal d’Artesa, IES Els Planells, Ton Bonet, Aula Municipal de Música, Orfeó Artesenc, Noemí Farré, Eva Maza, Albert Vidal, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

5 la Palanca

Noticiari

Ple polèmic més de gust; en aquest cas, què és el Cau. La El darrer Ple ordinari del consistori artesenc, celebrat el passat 7 de gravació es va dur a terme durant hores de cau i maig, va servir per desencallar temes com el projecte de la 2a fase així va servir als nens per saber millor què és la del Casal Cultural (amb els vots a favor d’ERC i CiU i en contra del ràdio. Si no podeu escoltar-los en directe, cada dia PSC) o l’aprovació provisional del POUM (pla urbanístic), per una- es penja a la pàgina web www.catradio.cat, dins el nimitat, pendent ara només de l’aprovació definitiva d’Urbanisme. programa “Hem de Parlar”. És una bona ocasió El punt més polèmic, però, va ser l’aprovació del nou projecte de per saber què en pensen de tot plegat els més me- l’obra de la xarxa d’aigua de Collfred (del PUOSC de 2004), ja que nuts del nostre poble. el cap de CiU Domènec París va insinuar que en aquest tema l’alcalde Domènec Sabanés podia haver fet “la figura de l’egipci” en Dos ensurts al col·legi d’Artesa considerar que havia beneficiat un particular en canviar el projecte Amb pocs dies de diferència, s’han produït dos en- i evitar les expropiacions que París havia previst quan era l’alcalde, surts al CEIP Els Planells. El primer va ser l’es- la qual cosa ha significat un increment del cost de l’obra. L’alcalde pectacular bolc d’un vehicle davant la porta d’en- Sabanés va defensar la seva actuació al·legant que havia buscat un trada del centre per tal d’evitar l’atropellament d’un traçat millor, que passa per camins i gairebé no afecta conreus. alumne de transport escolar que va sortir corrent de la fila per a recollir un objecte que li va caure. Publicació sobre bandolerisme L’accident es va produir quan faltaven uns cinc El 9 de maig, a Castellserà, es va presentar un nou volum del Grup minuts per les nou del matí, moment de màxima de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) sobre el tema Bando- afluència de vehicles a l’entrada de l’escola, al- lerisme, bandolers i bandositats, fruit de la XXXVIII Jornada de guns dels quals dificulten el pas i la visibilitat. Tant treball celebrada l’any passat. La presentació fou a càrrec de Joan l’alumne com la conductora del vehicle van resul- R. Gonzàlez, cap del Servei d’Arqueologia de l’IEI i prologuista tar pràcticament il·lesos. Uns dies després, un alum- del llibre, de Joan Busqueta, director de l’IEI, i de Miquel Torres, ne de tercer de primària es va presentar a la classe president del GRTP. Un dels treballs, que anirem publicant per ca- amb una granada de mà de la Guerra Civil l’ende- pítols a la revista, és del nostre col·laborador Ramon I. Canyelles i mà que la seva tutora el demanés que portessin tracta sobre el bandolerisme a Artesa. objectes antics. Posat el fet en coneixement de la direcció del centre, l’objecte va quedar dipositat Premi fotogràfic en un despatx fins que van arribar els Mossos es- Al Gerard de cal Costa li agrada molt la fotografia i ha rebut diver- pecialistes en desactivació d’artefactes explosius, sos premis en concursos. Darrerament, la premsa anglesa l’ha des- que van fer desallotjar les aules més pròximes. tacat per una foto inspirada en una aquarel·la del famós pintor an- Després d’emportar-se la granada, van comprovar glès Turner (s. XIX), feta des del mateix indret, prop de Dover on que l’artefacte estava desactivat. L’alumne, pro- ell resideix. Ha presentat vàries exposicions fotogràfiques amb el cedent d’un nucli agregat del municipi, va afirmar tema “Ara i llavors”, on recull una foto actual i una d’antiga del que l’havia aconseguit d’un veí, fet que ha quedat mateix lloc. corroborat.

El Celler de l’Arnau, distingit La gent gran celebra l’aniversari El restaurant de Montsonís El Celler de l’Arnau va acaparar una de les pàgines que la revista “Descobrir Catalunya” va dedicar a la Noguera en el número del mes d’abril. La publicació va realitzar un ampli reportatge de la comarca, indicant diversos indrets i ra- cons d’interès turístic, històric i gastronòmic. El restaurant que re- genta Ramon Moreno va ser seleccionat com un dels establiments més emblemàtics de la comarca. D’altra banda, la cuinera d’aquest restaurant Carina Buisan va ser la guanyadora del I Concurs Gas- tronòmic “La mel i les postes” que es va celebrar en el decurs de la Fira de Balaguer.

Els nens i nenes del Cau agafen el micro Els vailets del nostre Cau es convertiran durant una setmana en els protagonistes del “Pa amb xocolata” del programa “Hem de Par- lar” (magazine de les tardes) de Catalunya Ràdio, presentat per Marta Com cada any al voltant de la Pasqua Granada, Alonso i Flora Saura. Durant la segona i tercera setmana de juny, al l’Associació de Gent Gran d’Artesa i Comarca va voltant de les sis de la tarda, els més menuts, castors i llops, tindran celebrar l’aniversari de la seva fundació, el dis- el seu minut de glòria. Aquesta secció és diària i cada setmana par- sabte 23 de maig. Després d’un bon àpat, a la tar- len sobre diferents temes nens i nenes de tot Catalunya. És un espai da va tenir lloc l’assemblea general de socis i, al divertit on es dóna el micro als nens i expressen allò que els hi ve vespre, havaneres.

7 la Palanca Municipis Inauguració de la pista poliesportiva de Cubells

l dissabte 23 de maig va quedar E inaugurada la nova pista poliesportiva de Cubells. Núria Ramon, delegada territorial d’Esports del Govern a Lleida, en la seva l’arribada a l’Ajuntament de Cu- bells, va ser rebuda per l’alcalde, regi- dors i l’equip de promeses del futbol sala de Cubells. Després de signar al llibre d’honor i veure el plànol de la pista poliesportiva, es va traslladar al local social del Club Bitlles l’Eral on l’esperaven el president Josep Pons, membres de la junta i socis. Un cop visitat el local, si li va fer inaugurar el nou camp de bitlles i va posar amb membres de l’equip per a la fotografia de rigor. Més tard va inaugurar la pista poliesportiva. En els parlaments van intervenir, en primer lloc, l’alcalde, que va agrair el suport rebut tant de Gover- nació com d’Esports per adequar la pista a mides reglamentàries de competi- ció; el president del Consell Comarcal va fer referència als beneficis indubta- bles que reporta la pràctica esportiva, i va concloure la delegada, remarcant la necessitat de tenir unes instal·lacions idònies i ben conservades per a les diferents pràctiques esportives. Núria Ramon també va fer una visita de cortesia al local de la Penya Bar- celonista, la qual dóna nom a l’equip actual del futbol sala de Cubells, que competeix en categoria provincial. L’acte va acabar amb una degusta- ció d’un assortit d’embotits de casa Puspau de Cubells.

Text: Salvador Soldevila Fotos: Margarida Martí

presenta per primera vegada una El Grup de comèdia d’intriga Els dies 13 i 14 de juny Teatre Deu negrets a la Dàlia Blanca d’Artesa d’Agatha Christie Les persones assistents a la primera sessió, no expliqueu el final a ningú... amb producció de Adaptada i dirigida per les Artesenques Actives Joan Roca i Eva Cendra

8 la Palanca Municipis Festa de Santes Creus a Vilanova de Meià

ls passats 2 i 3 de maig va tenir el primer diumenge de maig i que en- Meià. A mig matí i com ja és tradició, E lloc a Vilanova de Meià la popu- guany va coincidir amb el mateix dia 3 va tenir lloc la benedicció del terme des lar “Festa de Santes Creus”. És una de maig. del mirador de l’ermita, després santa festa assenyalada per la vila que ja Seguint els actes de la Festa, el dis- missa i seguidament, a la sortida de se celebrava en temps molt antics, en sabte dia 2 a les 4:30h de la tarda, va l’acte solemne, repartició de coca i mis- la qual es commemorava la trobada tenir lloc l’XI Tirada de Bitlles Provin- tela per a tothom, tot acompanyat des- de la veracreu per Santa Elena el dia cial al camp de futbol del poble, orga- prés d’una magnífica ballada de sarda- 3 de maig. nitzada pel Club de Bitlles Gàrzola. nes a càrrec de la Cobla 11 de Setem- Antigament, les celebracions a Meià Seguidament, a les 6 de la tarda, enca- bre, que enguany obrí la festa amb la començaven el dia 25 d’abril, dia de ra que no gaire puntuals, un actuació música del desaparegut “Ball Pla de Sant Marc. Aquest dia se sortia al matí de màgia amb un convidat de cinc es- Vilanova”. en processó des de l’església de trelles, el Mag Lari, un dels més grans Cap al migdia, tothom a dinar. Co- Vilanova de Meià pujant cap a Meià pel del moment. L’actuació del mag va fer lles, taules llargues, amanides, carn a camí de ferradura. En arribar al Puig, que la plaça Major de Vilanova estigués la brasa... I després d’una bona becai- se celebrava una missa al santuari de la plena de gom a gom, no hi cabia ni una na a les ombres de les esplèndides alzi- Mare de Déu i seguidament el mossèn, agulla i tothom s’ho passar d’allò més neres de Meià, sessió de ball a la plaça des de l’altar situat al migdia de la por- bé. N’hi havia que esperàvem captar de l’ermita a càrrec de Jack Carmelo. ta de l’església i des d’on es domina tot algun dels més diversos trucs del mag, El bon dia va fer que la festa s’allar- el veïnat, feia la benedicció del terme. però tot hi fixar-nos-hi moltíssim, no gués fins tard i que molts baixessin de Tot seguit, es repartia coca i mistela en varen poder plegar ni un. L’actuació l’ermita quan ja es feia fosc. entre els assistents. Aquesta tradició va ser tot un èxit. encara continua avui, però es fa el ma- Ja el diumenge, dia de l’aplec a l’er- teix dia de l’aplec a l’ermita de Meià, mita de Meià, els veïns de la Coma de Text: Iolanda Masanés el qual ja fa molts anys que se celebra Meià es reuniren a dalt del Puig de Foto: Antònia Estrada

9 la Palanca Municipis Fem cultura!

Acte homenatge a Joan Amades La població de Vilanova de Meià, amb motiu de l’Any Amades, va voler afegir-se a les moltes celebracions que es faran durant tot l’any arreu de diverses poblacions catalanes per tal de commemorar el cinquantenari de la mort de Joan Amades Gelats (1890-1959). Així pel passat 25 d’abril, a la Sala del Casal Municipal, l’Ajuntament de Vilanova de Meià i l’AMPA “Mare de Déu del Puig de Meià”, varen organitzar un acte homenatge per recordar la vida i obra del més gran folklorista que ha tingut Catalunya. L’obertura de l’acte va anar a càrrec del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova de Meià, Carles Jaime Marcó. Tot seguit, un convidat molt especial amb una intervenció “10”, l’historiador del nostre poble, Ramon Bernaus Santacreu. Ramon Bernaus explicà molt detalladament i mitjançant un ampli ventall d’imatges fotogràfiques, la vida d’Amades. Recordà també quan el folklorista, en un dels seus viatges pels pobles de Catalunya i en companyia del músic Joan Tomàs, en la missió de recerca de l’Obra del Cançoner, varen visitar el nostre poble de Vilanova de Meià, la casa on varen fer estada, “Cal Taxt”, totes les persones que varen ajudar a Amades a fer un llarg recull de cançons, en concret 112, balls i tradicions del poble. Entre els 18 informants que hi va haver, hi havia Modesta Batalla, l’única persona viva que queda d’aquella trobada del 23 al 26 de juliol de 1930 amb Amades i, que era filla de la citada casa de Cal Taxt. La Modesta ha estat una font molt important d’informació i és qui explicà gran part d’aquesta història al seu gendre, l’historiador, també de casa nostra, Ferran Sánchez Agustí. Aquí m’agradaria fer un petit incís i un agraïment molt especial a la Modesta, ja que a pesar de la seva avançada edat, vaig visitar-la en dies passats i, amb una veu molt dolça, hem va cantar alguna de les cançons que recordava d’aquells dies passats. Moltes gràcies Modesta. Seguint amb l’acte, el Ramon també explicà interessants detalls històrics dels nostres pobles, imatges inèdites, fruit d’un laboriós treball d’investigació i de força hores de treball, dedicades ja sabem per part del Ramon, amb molt de gust. Tot seguit, una altra part molt important la dugueren a terme els alumnes del CEIP “Mare de Déu del Puig de Meià”. Durant molts dies, varen assajar petites rondalles que havien de recitar i alhora interpretar, del recull de rondalles que va fer Joan Amades i que aquell dia, com ja “experts en la matèria”, ens deixaren a tots bocabadats amb de l’escola de Vilanova de Meià. En acabar, els aplaudiments el seu recital. Després i per acabar l’acte, tenien una sorpresa, ressonaren fortament a la sala, cosa que va demostrar l’èxit diguem-ne “especial”, pels veïns de Vilanova i era la de l’acte celebrat. interpretació del “Ball Pla de Vilanova”, ball que es deixà D’altra banda, agrair moltíssim a totes les persones que de ballar l’any 1969 i que ja ningú recordava. En Ramon durant molts dies varen ajudar-nos en tot un seguit de Bernaus ens passà la partitura, la qual tenia molt ben tasques, que varen fer possible també l’èxit de l’acte. guardada, i l’Eloi i la Núria Gabaldón ens varen gravar la música, que aquell dia va fer possible recordar la tonada i Text: Iolanda Masanés part del “Ball Pla de Vilanova”, interpretat per tots els nens Fotos: Gemma Bajona i Ivan Balagueró

10 la Palanca Municipis

Biografia del folklorista per problemes de salut; així mateix, la ca: una extraordinària memòria i una mare havia deixat de treballar perquè visió molt deficient. La memòria li va Joan Amades va néixer a Barcelona la fàbrica on feia de filadora havia tan- permetre de suplir, en part, els proble- el 23 de juliol de 1890 i morí a la ma- cat. La família es mantenia del treball mes visuals. Una de les persones que teixa ciutat el 17 de gener de 1959. de camàlic del pare i d’algunes feines més el va arribar a conèixer, el mestre Fou un destacat etnòleg i folklorista casolanes de la mare, per exemple, cal- Joan Tomàs, va declarar al respecte: català. De formació autodidacta, va cetera. “Déu li havia concedit una memòria treballar a l’Arxiu Municipal d’His- La precària posició familiar va es- prodigiosa que li permetia de retenir tòria de Barcelona i al Museu d’Indús- devenir molt greu i els pares van deci- una quantitat extraordinària de coses, tries i Arts Populars de la mateixa ciu- dir enviar el noiet a Bot, i li suplia, per així dir-ho, tat. Col·laborà amb la UNESCO a par- poblet del Camp de la manca de la vista. Ell tir de 1956 i fou un destacat promotor Tarragona, amb els avis pa- es recordava d’allò més de l’esperanto, fundant la Federació terns. En Joan s’hi va estar insignificant, i dels temps Esperantista Catalana. Dins la seva uns quants anys. més reculats, si bé, a vol- gran obra, destaca el Costumari Cata- Quan va tornar a tes, i sobretot ara en els là, obra cabdal en l’estudi de la cultu- Barcelona, mercès a l’inte- darrers anys aquesta fa- ra popular catalana. rès del pare, en Joan va in- cultat no li era prou fidel. Abans de començar la narració bi- gressar a l’escola Víctor Hugo. En Tot amb tot, la seva memòria era for- ogràfica és del tot necessari assenya- aquells moments, els pares havien po- midable”. lar, succintament, el món en què neix sat una draperia. Temps després, ell La dificultat de visió va esdevenir Joan Amades. Sense això, es fa im- exerciria de drapaire. Va anar poc temps un fort obstacle per al seu desenvolu- possible comprendre l’home així com a l’escola, perquè als nou anys es va pament, però el seu permanent opti- la tasca que va dur a terme. posar a treballar en el negoci familiar. misme i confiança li feren sortir-se’n. Joan Amades va néixer en una El poc temps de formació a l’escola Sense fer cas de la prohibició familiar Catalunya on les diferències socials, va condicionar que fos un autodidacte. de no llegir, en Joan ho feia d’amagat econòmiques i culturals eren força Aquest punt s’ha de remarcar tant en i ajudat d’una lent. marcades; un país en plena formació els aspectes positius com en els nega- També es va posar de manifest la econòmica i amb profunds canvis tius: si d’una banda ens mostra un es- tremenda vitalitat que sempre el va ca- poblacionals, en especial pel que fa al perit emprenedor i fort, d’altra, permet racteritzar. Recordem que de petit or- creixement de Barcelona i al despo- comprendre algunes llacunes en la seva ganitzava representacions de titelles blament de moltes comarques en fa- obra científica. També és necessari as- per als nens de l’escala i del veïnat. vor de la metròpoli. Un país i una ciu- senyalar que fou en el mercat de Sant Apassionat per la recerca folklòrica tat comtal on les dures condicions de Antoni on va entrar en contacte amb la es llençà a una activitat febril com a treball dels obrers convivien alhora cultura catalana del moment: temes his- publicista i estudiós del folklore cata- amb l’esplendor de la burgesia cata- tòrics, literaris, etc., en especial, amb là, empenta que el féu començar a re- lana. Un espai on cultura obrera i po- els més pròxims a les creacions renai- córrer Catalunya (primer sol o amb el pular i burgesa i acadèmica eren móns xentistes: “La cultura catalana també mestre Tomàs i després amb l’OCPC) força separats i diferenciats. Joan se’ns emportava i vam furgar tot el que per recollir cançons i d’altres (llegen- Amades va pertànyer a la fracció so- vam poder, especialment història”. des, rondalles, etc.). Tenim un testimo- cial més desposseïda, amb dificultats Del temps d’estudiant, cal destacar- ni d’excepció de com es va endinsar de tota mena, essent aquest aspecte ne dues característiques determinants en el camp del folklore: el seu episto- clau per a comprendre’n la figura i de la seva existència humana i científi- lari, conservat sols en part. l’obra. Tenim poques referències d’aquest període. Joan Amades va venir al món Bibliografia en el si d’una modesta família obrera Costumari Català barcelonina que, com moltes altres Entre els títols destacats trobem: Auca de Carnestoltes d’aquell moment, formaven part de Les diades populars catalanes (1932-1949) Castells llegendaris de la Catalunya l’al·luvió demogràfic que va rebre Les cent millors cançons populars (1949) Nova Barcelona des de la segona meitat de Refranyer català comentat (1951) Castells llegendaris de la Catalunya segle. Aquesta situació va afavorir que Les cent millors rondalles populars (1953) Vella la seva ciutat natal fos una metròpoli Costumari Català (1950-1956) El Ball de Serrallonga diversa, agitada, amb modes molt va- Guia de les festes tradicionals de Les millors llegendes de Catalunya riats de comportament. Catalunya. Itinerari per tot l’any (1958) Les joguines de plom La situació econòmica dels pares, La sardana na Teresa i en Blai, era greu. El pare D’altres obres completes: La rondalla i el proverbi va haver de deixar l’ofici de serraller

11 la Palanca

Municipis Notícies d’Alòs de Balaguer

Projecte de millora del riu Segre - Reompliment d’antics clots d’extrac- German Cano en representació de l’em- Aquest projecte pioner a Europa s’ha ció presa Mig Segre. Una vegada presen- realitzat en el riu Segre durant els me- - Creació d’illes dins el riu tat el projecte, l’alcalde Sr. Lluís sos de gener a març de 2009 dins el ter- - Creació d’una zona de ràpids Soldevila va agrair a l’Agència Catala- me municipal d’Alòs de Balaguer. L’es- - Recuperació d’un braç mort del riu na de l’Aigua (ACA) l’interès per rea- pai fluvial d’aquest tram del riu s’ha- El passat 26 d’abril, el delegat del litzar aquest projecte i molt via vist alterat per antigues extraccions Govern Sr. Miquel Pueyo i el delegat especialment al Sr. Josep M. Camats i d’àrids que havien fet que el riu es con- de Medi Ambient Sr. Joan Farré, així al Sr. German Cano com a representants centrés en una llera única amb zones com altres autoritats comarcals i locals de l’Associació de Pescadors per la seva d’estancament d’aigua en períodes de van venir a visitar les millores realitza- gran tasca de col·laboració en aquest cabal baix. De retruc la vegetació més des al riu. projecte de restauració i millora del riu ben adaptada del bosc de ribera havia La jornada havia de començar amb Segre. Malauradament, la pluja va fer colonitzat massivament els marges. una plantada d’arbres popular seguida ajornar la plantada d’arbres per la set- En base a aquesta situació, el pro- d’una xocolatada per als assistents que mana següent a la qual van assistir nom- jecte s’ha basat en assolir dos objec- donaria pas a la presentació del projec- brosos voluntaris. Moltes gràcies a tot- tius: te per part del tècnic de l’obra Sr. hom!!! a) Millora ecològica del bosc de ribera, plantant espècies autòctones i realitzant estassades selectives. Espècies plantades: - Alnus glutinosa. Vern - Quercus ilex. Alzina - Fraxinus angustifolia. Freixa de fulla petita - Celtis australis. Lledoner - Populus alba. Àlber - Populus nigra. Pollancre - Ulmus minor, Typha latifòlia... b) Millora morfodinàmica del riu, per recuperar formes complexes que afavoriran els hàbitats piscícoles. Les actuacions s’han basat en: - Rebaix de barres de graves laterals

9è Aplec Popular de Sant Mamet El passat dissabte 9 de maig es va celebrar el novè aplec de Sant Mamet. L’acte, organitzat per l’Ajuntament d’Alòs de Balaguer, va començar a les 11 del matí amb una solemne missa a l’ermita de Sant Mamet, dalt del cim que porta el seu mateix nom, situat a 1.391 metres d’alçada. El vent gelat del cim va fer que una vegada acabada la missa baixéssim cap al poble sense entretenir-nos massa per tal de començar els preparatius per la “llonganissada” popular que com cada any té lloc a la zona d’esbarjo de la Font del Prat. El foc ja estava preparat, grà- lars amanides. acte de presència. Moltes gràcies a tots cies a l’Antonio de cal Fraret i mentre Més de 150 persones van assistir a i fins l’any que ve!!! els senyors coïen la llonganissa, les se- l’acte que es va allargar fins a mitja tar- nyores preparaven les gustoses i popu- da, ja que ni el calor ni el fred van fer Saray Camats

13 la Palanca La Noguera

Contra la planta de biogàs Sense piscines a Ponts El col·lectiu de veïns de la pedania del Pedrís ha aconseguit Ponts mantindrà aquest estiu tancades les piscines munici- 760 firmes en contra de la planta que promou al Pedrís la pals per obres. El mal estat de les instal·lacions, que impli- fundació privada Margarida de Montferrat de Balaguer. El cava fins ara importants pèrdues d’aigua, han obligat a re- projecte preveu la construcció d’una planta de generació formar-les amb els recursos del fons estatal d’inversió local. d’energia elèctrica de 500 kW a partir del biogàs produït amb residus ramaders i agrícoles. Estaria situada a menys Albesa en un llibre de mil metres de quatre granges i de sis masies, quan segons A finals del mes d’abril es va presentar a Albesa el llibre la normativa la distància mínima respecte cap explotació Història d’Albesa: de la prehistòria al segle XX, dels autors ramadera és d’un quilòmetre. A més, es calcula una gestió Jacinto Bonales, Lluís Marí i Víctor Revilla. El llibre narra de 24.000 tones de residus a l’any, que suposaria un gran la història d’Albesa des de la prehistòria fins al segle XX i la impacte a la zona. influència al municipi de la seva situació geogràfica. El llibre presenta una col·lecció de fotografies i un recull de tota Arxiu Comarcal la documentació històrica que s’ha pogut trobar del municipi. L’Arxiu Comarcal de la Noguera ha restaurat els 48 pergamins amb segell del fons municipal de Balaguer, una bona I Fira del sabó part dels quals són privilegis concedits pels comtes i reis a la El diumenge dia 3 de maig va tenir lloc a Montgai la I Fira ciutat de Balaguer. Aquests pergamins, dels anys 1289 al de Sabó de Catalunya. Organitzada per l’Ajuntament de 1719, tenen una extraordinària vàlua per la història de la Montgai i Artesania de Catalunya, l’objectiu d’aquesta fira ciutat de Balaguer i de la comarca de la Noguera. La singu- era recuperar la tradició del sabó i fomentar l’ofici artesanal laritat d’aquest conjunt es troba en què tots ells duen penjat d’elaborar productes relacionats amb el bany i la higiene un segell de cera natural o de plom, que servia per garantir personal. Segons el Costumari Català, a meitats del segle l’autenticitat del document que acompanyava. A més, aquests XIX la població de Montgai comptava amb una petita fàbri- segells són una font d’informació per a l’estudi de la icono- ca de sabó, complementada amb l’antic ofici dels morcai- grafia i l’heràldica medievals, ja que contenen la imatge d’ar- res, que eren els encarregats de comprar les morques, és a mes del sobirà, senyor o cavaller que atorgava el document. dir, els olis i greixos utilitzats per a fabricar el sabó. Es van Properament, l’Arxiu preveu realitzar-ne la seva digitalitza- poder veure un total de 17 parades d’artesans sabonaires, ció per poder facilitar-ne la consulta per Internet. teixidors de tovalloles i draps de fil, manufacturers de sabo- neres i estris on col·locar el sabó, i cerers, que van mostrar Camp de treball els seus productes a tots els visitants. Les dones de Montgai Montgai serà aquest estiu una de les localitats catalanes que van elaborar més de 700 pastilles de sabó que es van comer- aquest any acolliran camps de treball per a joves. Aquest cialitzar durant la fira. Paral·lelament, es va inaugurar l’ex- camp estarà dedicat a la recuperació de les fortaleses repu- posició Montgai i el sabó. Morcaires i barrellaires, que es blicanes de la Guerra Civil. Està dirigit a joves d’edats com- podrà veure fins al juny. preses entre els 14 i els 35 anys i el període d’inscripció finalitza el dia 30 de juny. Anna M. Vilanova

14 la Palanca Viatges Baden-Baden autoritzat

ecollint un famós acudit R d’Eugeni, estrenat fa ara ja uns quants anys (i potser no era jove quan es va estrenar), us vull mostrar i demostrar que hi ha llocs on és autoritzat anar-hi i d’altres que no. Bé, Baden-Baden, conegut almenys per mi a través de l’acudit, mereix si més no un estudi una mica més acurat. Acudeixo per tant a Sant Google, que avui dia és qui dicta la veritat de les coses, i –oh, sorpresa!– Baden-Baden ha estat escurçat a Baden sol. Bé, de totes maneres, per si algú no ho sap, és un fantàstic i idíl·lic indret de Suïssa, on hi van famosets i altres famílies ben- estants, a tractar-se la salut i també, com molts diuen quan només van a gaudir, com a prevenció. O almenys és el que jo pensava, perquè segons la Wikipedia (un altre dels sants que volten per internet) Baden pot ésser també a Un cop identificada la definició, us No vaig poder investigar més perquè França, Àustria, i Alemanya, i en aquest puc confirmar que després de buscar un guàrdia urbà em va indicar que no país, pot ésser fins i tot un pastís (més durant més de mitja hora, no vaig ser podia aparcar allí. Seguirem informant, aviat una tarta, que pels puristes no és capaç de trobar el senyor esmentat. No doncs, sobre el Baden més endavant, si pas el mateix). hi havia ningú estirat al terra, ni bonys, és que hi surt algun vehicle. Bé, no volia pas embolicar-me més ni forats, ni balnearis, ni tampoc signes Salutacions! en elements geogràfics, donat que l’es- de violència ni de confrontació (a part crit que ens ocupa és una avís urbà lo- dels usuals grafits tipus banquish, és Joan Giribet i Carlí calitzat en una via pública motoritza- clar). da. És per això, que hauríem doncs Finalment, he deduït que el rètol sim- Solució a l’article del mes anterior d’emprar el diccionari basat en la Di- plement ens avisa de la conveniència El lloc és Barcelona, al costat del Museu recció General de Trànsit. Segons això, d’autoritzar la futura construcció d’un Frederic Marès. És al costat de la catedral, descobreixo, ja més consolat, que el balneari en el que només es parla ale- mirant-la de front a mà esquerra. baden també es pot traduir per un “po- many. Els grafits són els treballadors licia tombat”, la qual cosa m’esclareix que han apuntat ja els seus currículums On és? una mica més el concepte (tot i que tam- per a treballar-hi, donat que tenen en- L’indret de l’article d’aquest mes no es troba gaire lluny d’Artesa, prop d’un Auditori. bé té “miga” per a un altre article). tès que hi treballaran a gust.

A LA VENDA

En els llocs habituals

15 la Palanca

Esports 80è aniversari del Centre Excursionista de Balaguer

l Centre Excursionista de E Balaguer (CEB) es va fundar l’any 1929, ara fa 80 anys. En el decurs d’aquests anys hi ha hagut etapes de tota manera: des de l’inici amb una societat mancada de recursos, de comunicacions i d’infor- mació de la nostra comarca, a l’actualitat on la informació és a l’abast de tota persona que vulgui connectar-se amb un «clic» a la xarxa, i les distàncies queden reduïdes a la voluntat d’anar-hi. Lluny queden els temps de l’espar- denya i el morral, de trobar-se per aga- far el tren; de la xiruca i la motxilla de roba, de buscar ressenyes i rutes des- conegudes, reservades només als inici- ats dins dels cercles excursionistes i sovint encara amb l’ajut de «tècnics» del lloc. Per celebrar aquest aniversari, s’han organitzat un seguit d’activitats espe- cífiques que s’aniran realitzant al llarg de l’any, entre les quals hi ha les sortides commemoratives. El diumenge 17 de maig es va fer una excursió circular per cinc pobles de la vall d’Àneu. La sortida va començar a La Guingueta i bre diversos temes relacionats amb la medi natural, a conèixer millor les per- es va visitar Dorbe, Llavorre, Burgo i muntanya, la natura i el medi ambient. sones que fan muntanya, que ensenya Escalarre, per arribar novament a La Coincidint amb aquest 80è aniversari nous itineraris de muntanya i, en defi- Guingueta. El 14 de juny està prevista ha vist la llum el primer número de nitiva, una revista oberta a tots el socis una travessa d’Escuain a Añisclo, el 25 Congost, la revista del Centre Excursi- del CEB. La seva periodicitat serà se- i 26 de juliol s’anirà al Tucón Royo... i onista de Balaguer. És Una revista en- mestral i ja ha estat distribuïda a tots el així durant tot l’any. tenedora, amena, que ajuda a aprendre, socis de l’entitat. A la tardor es farà una exposició i que explica el que es fa al centre ex- tindrà lloc un cicle de conferències so- cursionista, que ajuda a defensar el Centre Excursionista de Balaguer

17 la Palanca Esports Resultats esportius

BÀSQUET FUTBOL

CENG EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts) Del 19-04-09 al 17-05-09 Jornades d’abril i maig Sènior masculí. Territorial A Juvenil CENG Coop. Artesa - CB Secà St. Pere 63 - 64 Ivars - EFAP 2 - 1 EFAP - Fondarella 3 - 3 Sènior masculí. Territorial B Pardinyes - EFAP 6 - 2 CENG Calvet - CB Torà 69 - 25 EFAP - Mollerussa 3 - 2

Júnior masculí Cadet CENG Alexan - CB Mollerussa 72 - 60 EFAP - Pinyana 3 - 0 CENG Alexan - CB Alcarràs 67 - 43 Cervera - EFAP 0 - 1 Penya Fragatina - CENG Alexan 66 - 56 EFAP - Mollerussa 2 - 1 CB Mollerussa - CENG Alexan 72 - 81 Bellpuig - EFAP 1 - 3 FINAL A 4 EFAP - Oliana 0 - 4 SEMIFINAL: CENG Alexan - CB Pardinyes 61 - 76 Infantil Bellpuig - EFAP 2 - 1 Cadet masculí EFAP - Rialp 3 - 1 BAC Agramunt - CENG JR Miró 41 - 64 Ivars - EFAP 2 - 2 CENG JR Miró - CB Alcarràs 67 - 47 EFAP - Linyola 2 - 4 CB Balaguer - CENG JR Miró 49 - 71 Aleví A Infantil masculí Almacelles - EFAP 2 - 5 CENG SUR - CB Pardinyes 56 - 05 EFAP - Balaguer 4 - 2 BAC Agramunt - CENG SUR 41 - 58 Orgèlia - EFAP 2 - 0 CENG SUR - CE Maristes 60 - 40 EFAP - At. Segre 0 - 3 CB Balaguer - CENG SUR 86 - 36 Cervera - EFAP 1 - 5 EFAP - Garrigues 2 - 3 Mini Masculí CENG Miró - CB Alpicat 52 - 53 Aleví B CB Cappont - CENG Miró 84 - 57 Intercomarcal - EFAP 3 - 2 CENG Miró - CB Seròs 61 - 48 EFAP - Pla d’Urgell 2 - 2 Mollerussa - EFAP 1 - 5 Pre Mini Masculí (campió) EFAP - Tàrrega 4 - 3 CENG Autoxami - CB Bellpuig 48 - 43 At. Segre - EFAP 1 - 5 CENG Autoxami - CB Pardinyes 37 - 33 EFAP - Pardinyes 9 - 1 FINAL A 4 SEMIFINAL: Benjamí CENG Autoxami - CB Cervera 41 - 10 Intercomarcal - EFAP 5 - 3 FINAL: EFAP - Pla d’Urgell 4 - 2 CENG Autoxami - CB Bellpuig 56 - 37 EFAP - Ivars 3 - 1 EFAP - Binèfar 3 - 0 Cadet femení Tàrrega - EFAP 1 - 1 CN Tàrrega - CENG Jubete 39 - 45 EFAP - Mig Segrià 5 - 0 CENG Jubete -CB Lleida 49 - 50 Cervera - EFAP 2 - 2 CE Maristes - CENG Jubete 78 - 27 CENG Jubete - CB Balaguer 24 - 46 Prebenjamí (campió) At. Segre - EFAP 1 - 8 Infantil femení EFAP - Guissona 5 - 3 CENG Aquí Natura - CB Bell.lloc 52 - 02 Tàrrega - EFAP 2 - 14 CE Maristes - CENG Aquí Natura 49 - 43 EFAP - Pinyana 6 - 1 CENG Aquí Natura - CE Maristes 39 - 40 Pinyana - EFAP 1 - 8

Mini Femení CE Maristes - CENG Segrevest 64 - 56 CENG Segrevest - CB Lleida 67 - 17 CB Bellpuig - CENG Segrevest 72 - 31 CENG Segrevest - CB Balaguer 56 - 42

18 la Palanca Esports

FUTBOL SALA CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5 De la jornada 30 a la jornada 33 CENG. Preferent Catalana. Grup 5 De la jornada 25 a la jornada 30 Pobla de Segur - CE Artesa S. 0 - 0 CE Artesa S. - Albesa 3 - 0 (Carles, Ilie) CENG Artesa S. - De Tapas Torrefarrera 3 - 6 Organyà - CE Artesa S. 2 - 2 (Roger, Àngel) Llardecans FS - CENG Artesa S. 4 - 3 CE Artesa S. - Ponts 1 - 0 (Ilie) Guissona UE - CENG Artesa S. 9 - 3 CENG Artesa S. - Juneda FS 12 - 6 Classificació de l’equip CENG Artesa S. - Massalcoreig Torrente C. 3 - 5 Partits guanyats: 12 Empatats: 10 Perduts: 10 Borges FS - CENG Artesa S. 2 - 6 Gols a favor: 43 Gols en contra: 36 1r: Organyà (57 punts).8è: CE Artesa (45 punts) Informació facilitada per Jordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat i Ferran Marín

Festa del bàsquet 2009

Dissabte 30 de maig Tot el dia Partits de competició 21:30h III Caminada popular del CENG 22:30h Sopar popular 23:00h Cafè-concert amb Bernat Giribet i batucada amb Els Esporrets Diumenge 31 de maig

13h Assemblea general de socis 14h Dinar de germanor

Ens trobem al pavelló! Fem festa, fem CENG!

19 la Palanca

Esports Notícies BTT

esprés d’uns dies de descans du- D rant la Setmana Santa, l’equip ja ha tornat a arrencar per aconseguir bons resultats que els puguin portar als podis. Degut al petit període de vacances dels corredors, per aquesta edició no- més us podem donar el resultat obtingut de dues curses.

18 i 19 d’abril. Flix. Copa Catalana Participació de tot l’equip en la prova de la Copa Catalana de BTT de X- Country, on els corredors van poder classificar-se en bones posicions. Aquest cop l’Albert Aubet va aconseguir pujar al podi aconseguint una 3a posició. Així, els resultats obtinguts en la cursa varen ser els següents: - Josep M. Puigpinós, en sots-23, va aconseguir un 6è lloc CRI, 5è cross- Podi d’Albert Aubet country. - Albert Aubet, en sots-21, va quedar en la quarta prova de Superprestigio en Xavi Domènech, per problemes es- en 4a posició CRI, 3r cross-country. Massi-Open d’Espanya X-Country, tomacals, i l’Albert Aubet, per una cai- - Xavi Domènech, en júnior, es posici- encara que no tots els corredors varen guda, no van poder acabar la cursa. ona en un 7è lloc CRI, 12è cross- poder acabar bé les seves respectives country. curses a causa d’alguns problemes pa- Text: Iolanda Masanés - Óscar Berral, en elit, obté una 16a tits durant la realització d’aquestes. Amb el suport del tècnic de l’equip posició cross-country. Aquest cop, per tant, els resultats David Berral, autor de la foto Pel que fa a la classificació general obtinguts no varen ser gaire bons, però de la Copa Catalana, cadascun dels cor- senzillament han quedat com a anèc- Properes curses redors, en les seves corresponents ca- dota i per la pròxima ja s’intentarà mi- 31 de maig: Superprestigio Massi- tegories, queden: llorar-ho. Open d’Espanya X-Country a - Xavi Domènech, 9è Quant als resultats obtinguts: Mallorca (Illes Balears) - Albert Aubet, 5è - Josep M. Puigpinós, en sots-23, va 7 de juny: Open d’Espanya de - Josep M. Puigpinós, 2n aconseguir un quart lloc. Marathon a Vall de Ges (Osona) - Óscar Berral, 32è - Óscar Berral, en elit, obtingué una 38a 20 i 21 de juny: Campionat abso- posició. lut de Catalunya a Port Ainé 9 i 10 de maig. Vall de Lord (Sant Si tenim en compte, que en aquesta 5 de juliol: Superprestigio Massi- Llorenç de Morunys). Open d’Espa- cursa hi havia els millors bikers de l’Es- Open d’Espanya X-Country a Berriz nya tat, els nostres corredors, ho van fer (Euskadi) L’equip també va participar al complet prou bé. D’altra banda, comentar que

Trobada A la Dàlia Blanca A Artesa de Segre a les 19h de la Joventut els dies 19, 20 i 21 de juny Hi esteu tots convidats. Evangelista Sereu benvinguts!

21 la Palanca Esports Campions!

equip Pre Mini masculí del L’ CENG s’ha proclamat campió de la seva categoria. El dissabte 16 de maig, Artesa de Segre va acollir la final a quatre de la Lliga Pre Mini amb victòria del CENG Autoxami a la final. L’Escola Bàsquet CENG, l’Escola CB Cervera, CB Bellpuig “99” i Sedis El Mos “A” van ser els equips participants en aquesta fase final de la com- petició. El CENG Autoxami es va pro- clamar campió després de derrotar l’equip de Cervera per 41-10 a les se- mifinals i d’imposar-se a l’equip de Bellpuig per 56-37 a la final. Felicitats, campions!

Premini masculí (CENG AutoXami) Lluís Agramunt, Oriol Alàs, David Camats, Gerard Camats, Josep Cases, David Cinca, Noel Colom, La Palanca Pau Gutiérrez, Rubèn Llobet, Jordi Maluquer, Xavier Martí, Nikita Mihu. Entrenadors: Elisabet Camats Foto: Moisès Martí i Aureli Hervàs Campions!

l prebenjamí de l’EFAP s’ha pro- 2 empatats i cap perdut, amb 110 gols Bernaus, Albert Priego, Cesc Lluch, E clamat campió del grup 29. a favor i 23 en contra. Jordi Baró, Arnau Fité; davanters, Llu- La temporada va començar a l’octu- La plantilla està formada per: por- ís Ribes, Guillem Pérez; cos tècnic, Joel bre i ha finalitzat al maig. El resultat ha ter, Damià Badia; defenses; David Es- Bertran i Gerard Samarra; delegat, estat impressionant, ja que han jugat 22 tany, Xavier Gonzàlez, Cesc Jou; Carles Pérez. partits de lliga, dels quals 20 guanyats, centrecampistes, Quel Jou, Eduard EFAP

Festa del 50è aniversari Festa del 60è aniversari

Els de la Nova Cançó ja estem en marxa. Per a tos els nascuts a Artesa i comarca l’any 1949: Enguany fem 50 anys!!! estem preparant una gran festa per celebrar, durant el proper mes d’octubre, el nostre 60è aniversari. Si voleu gaudir de la festa que estem preparant per l’octubre, aneu fent guardiola. Si et fa il·lusió de retrobar-te amb amics i coneguts Poseu-vos en contacte amb nosaltres per a i compartir aquest dia plegats, pots adreçar-te als facilitar-nos les vostres dades i us mantindrem següents telèfons per facilitar-nos la teva adreça i et mantindrem informat. informats. Telèfons de contacte: Truqueu a la nit a: 973 40 00 62, 973 40 10 38, Pilar (973 40 21 56), Àngel (973 40 20 26), 973 40 05 17, 973 40 02 13 Pepi (973 40 07 80), Lídia (973 40 00 18)

22 la Palanca Esports Notícies del Club de Bitlles Gàrzola

mb motiu de les Festes de Santes va sumar la participació dels alumnes 215 punts; el segon, el Club de Bitlles A Creus de Vilanova de Meià, el de l’escola “Mare de Déu del Puig de Sió d’Agramunt, amb 210 punts; i en passat 2 i 3 de maig, el Club de Bit- Meià”, els quals ja feia mesos que es tercer lloc, el Club Bitlles Gàrzola, amb lles Gàrzola, amb el patrocini de preparaven per poder fer una bona tira- 209 punts. l’Ajuntament de Vilanova de Meià i da de bitlles i varen participar en dos la col·laboració de diverses empreses equips diferents. De cadascun d’aquests i particulars, va organitzar l’XI Ti- equips en varen sortir dos guanyadors. rada Provincial de Bitlles. Del primer, quedà guanyador Jordi La Tirada de Bitlles fou el dissabte, Inglavaga i en segon lloc, Albert Estra- dia 2, al camp de futbol de Vilanova de da. Quant als més petits, quedà guanya- Meià, on hi varen participar 37 equips dora Laura Inglavaga i en segon lloc, i un total de 203 tiradors. Maria Porta. El Club de Bitlles Gàrzola L’esplèndida tarda que va fer va també obsequià els joves de l’escola acompanyar en tot moment els juga- amb un saborós pernil per poder fer un dors, però a part de la importància en bon berenar. la tirada hi havia un altre factor que es Per altra banda i pels altres partici- notava: el partit Madrid-Barça, que es pants federats, hi van haver diversos jugava a les vuit de la tarda. La gent no premis pels equips i els tiradors de ti- es podia pas distreure i alguns equips rada individual, encara que després tots participants aquest any no varen venir els participants varen tenir premi de a causa del partit. Participació, tirada, consolació. L’alcalde de la vila, el Sr. premis i després “especial” partit de Xavier Terré Boliart fou qui entregà els futbol. De totes maneres, el 2-6 va ser trofeus i els premis als guanyadors. una gran alegria. Quant als equips, el primer classifi- Enguany i per primera vegada, s’hi cat fou el Club de Bitlles Cubells, amb

PREMIS per equips Primer classificat: pernil i caixa de vi Del segon al sisè: pernil Del setè al vuitè: espatlla Novè: caixa de cava Desè: caixa de vi

PREMIS per tirada individual Primer classificat: Trofeu Excm. Ajun- tament de Vilanova de Meià i un pernil Del segon al sisè: pernil Del setè al vuitè: espatlla Novè: caixa de cava Desè: caixa de vi

Text: Manel Torres Fotos: Manel Torres i Antònia Estrada

09:00h Esmorzar a l’Hostal Roig 00:30h Concert per la resistència al El Front 10:00h Visita guiada a les trinxeres pati de les escoles amb els grups del Montsec de l’Hostal Roig amb Ferran Ebbidor, Malaguanyats, Name Out Sánchez i Defrshandtoothead de Meià 13:30h Dinar al Bar Casal municipal Organitza: Associació de Joves VDM 16:30h Vídeo-fòrum a la sala d’ac- Col·labora: Ajuntament de Vilanova Dissabte 30 de maig tes de l’Ajuntament amb Ferran de Meià i Consell Comarcal de la Vilanova de Meià Sánchez Noguera

23 la Palanca Esports Puigpinós guanya la Titan Desert

om ja vam comentar en la pas- C sada edició, el dia 26 d’abril co- mençava la cursa al desert del Marroc, anomenada Titan Desert. El corredor de Montargull, Josep M. Puigpinós va enfilar-se a aquest nou repte. De fet, segons comenta ell mateix, el seu objectiu era poder acabar la cursa i, com no, això era una nova experiència que valia la pena provar. Al final de la Titan Desert, va obte- nir un resultat esplèndid i va aconseguir guanyar en la categoria sots-23. En la classificació general va finalitzar cin- què, després d’Abraham Olano i Melcior Mauri. Amb aquests resultats obtinguts, Puigpinós també ha portat el nom de l’equip Bassella Moto Club Segre Conor al podi més alt mai obtingut fins ara.

Text: Iolanda Masanés Fotos: David Berral

24 la Palanca Esports La PB Cubells estrena pista poliesportiva

a Penya Barcelonista de Cubells ha inaugurat la nova L pista poliesportiva. Molts mesos després de declarar-se l’anterior pista com a no apta per al futbol sala federat i jugant com a locals al pavelló d’Artesa de Segre, la Penya Barcelonista de Cubells ha inaugurat finalment una nova pista poliesportiva per disputar els seus partits del grup sisè de la Segona Territorial A Catalana. En el partit inaugural, amb un joc molt vistós, els cubellesos van derrotar el FS Preixana per vuit gols a quatre en una victòria no massa útil a nivell de classificació, ja que després d’una temporada molt irregular, carregada d’alts i baixos, l’equip es troba instal·lat en la tretzena posició de la taula, sense cap mena d’opció d’ascens de categoria. El que sí que pot passar és que, degut a la reestructuració de categories que duu a terme la Federació Catalana de Futbol de cara a la temporada vinent, l’equip baixi i passi a disputar la Tercera Territorial, categoria que serà de nova creació en la temporada 2009-2010 degut a la inscripció de molts equips nous, segurament gràcies al creixement de l’afició pel futbol sala que s’està vivint els últims temps a Catalunya. Finalment, des d’aquestes línies, la junta directiva de la Penya Barcelonista de Cubells vol aprofitar per agrair a l’Ajuntament d’Artesa de Segre la cessió del pavelló durant tots aquests mesos, amb tot el suport infra-estructural que comporta, permetent d’aquesta manera que el club continués jugant aquest temps.

Penya Barcelonista de Cubells

DiumengeDiumenge 2121 dede juny,juny, visitavisita guiadaguiada a:a:

Vestigis de la Guerra Civil Búnquers i refugis de la L2 (Marcovau) Escola Militar de Tudela de Segre

per a més informació consulteu els programes a part

Organitza: Col·laboren:

25 la Palanca Tema del Mes XXIV Trobada de l’Associació de Marxes a Cavall

l passat pont de l’1 de maig, l’As- de futbol que gràcies a Cal Petit tots E sociació per la valorització del vam poder gaudir i celebrar. Montsec, va organitzar la XXIV Tro- La nit del dissabte, els organitzadors bada anual de l’Associació de Mar- teníem preparada una Festa Country- xes a Cavall de Catalunya. Festival amb el grup de músics Tequila En aquesta festa ens vam reunir uns Sunrise en directe. Els “bojos pel 60 genets amb els seus cavalls i uns 30 country” varen anar arribant durant la acompanyants, tot un rècord. El diven- nit des de totes les contrades de Ponent; dres al matí, mentre arribaven els par- això sí, un cop acabat el partit de futbol ticipants i se saludaven vells i nous co- Real Madrid-Barça. Els participants de neguts, els organitzadors anaven aco- la Trobada també ens varen demostrar modant els cavalls. Després d’haver la seva perícia i agilitat muntant el toro instal·lat els genets i acompanyants a mecànic. La festa es va allargar fins al- les habitacions de Cal Petit i de dinar, tes hores de la matinada, on uns xerra es fa una la primera sortideta d’uns 15 que xerra, altres es concentraven i al- km, des de Gàrzola passant per Sta. tres feien amics i amigues. Maria de Meià i seguint direcció a Clua, Diumenge, una hora més tard de es torna a Gàrzola i s’acaba a Cal Petit. l’habitual i amb cara de son, fem front En aquesta ruta trobem els primers con- a l’última sortida fins a Vilanova de traforts del Montsec i els participants Meià, amb un dia fantàstic i de força que cavalquen per primer cop en aques- calor, passem per rierols a cavall i amb tes contrades queden meravellats pels cotxe, ja que l’assistència també hi era. colors dels nostres camps, gràcies –és Un cop arribats a lloc, els participants clar– a les intenses pluges d’enguany. de la Trobada vàrem començar a fer Després de sopar es fan reflexions so- bosses i preparar-nos pel dinar de clo- bre la sortida, es comenten les incidèn- enda. Sr. Domènec Sabanés. Varen excusar- cies i es planifica per a l’endemà. En aquest dinar vàrem tenir la parti- se el president de la Diputació, Sr. Dissabte molt de matí donem de cipació del delegat del Govern de la Jaume Gilabert, que inaugurava la Festa menjar als cavalls i, després d’un bon Generalitat a Lleida, el Sr. Miquel del Sabó a Montgai, i l’alcalde de esmorzar, carreguem les muntures i a Pueyo, del diputat del Parlament de Vilanova de Meià, Sr. Xavier Terré, que fer una ruta llarga de tot el dia. Al matí, Catalunya Sr. Carmel Mòdol, del pre- atenia l’organització de la Festa de San- de Cal Petit passant per Clua fins a sident del Consell Comarcal Sr. Vicent tes Creus. Durant els parlaments, tots Baldomar, passem per uns corriols i ri- Font i de l’alcalde d’Artesa de Segre ells i d’una manera o altra varen fer erols, des d’on gaudim d’unes vistes fantàstiques de la Noguera. Per cert, els rierols aquest any corren alegres i abun- dants. Un cop a Baldomar, instal·lem els cavalls a la quadra dels organitzadors de la Trobada i, mentre fem el vermut, esperem l’arribada del segon grup que ha anat fins al riu Segre. Després de dinar sota un sol de ple estiu i de fer alguna becaina, tornem a muntar i continuem la jornada. Mentre uns munta- ven a cavall, altres gaudien de visita cultural a les bodegues de Baldomar amb un tast de vi per donar a conèixer la D.O. Costers del Segre. La ruta de tarda va ser amena, costa amunt fins a cal Botlló, costa avall fins al riu Boix i pugem fins a Cal Petit. Un cop arribats, una bona dutxa i a gaudir del partit, realment una bona “dos-sis”

26 la Palanca Tema del Mes

tracte i hospitalitat rebuda. - Olis Macià Moltes gràcies a totes les entitats i - Ràdio Artesa persones que han fet possible que l’or- - Josep M. Mayora (Coordinador de la ganització d’aquesta trobada fos tot un trobada) èxit. - Ricard Monfort (Muntatge) Entitats i persones que han col·- - Francesc Vilalta (Muntatge) laborat en aquesta TROBADA: - Miquel Camarasa (Muntatge) - Diputació de Lleida - Ramon Bonell (Guia de les rutes) - Consell Comarcal de la Noguera - Josep Enric Salse (Guia de les rutes) notar la labor que està desenvolupant - Ajuntament d’Artesa de Segre - Toni Badia (Guia de les rutes) la nostra associació tot fomentant el - Ajuntament de Vilanova de Meià - Sisco Porta (Assistència) turisme eqüestre, que pot ajudar perquè - Associació de Marxes a Cavall - Esteve Castells (Assistència) aquest pugui esdevenir i arribar a for- - Ass. per a la Valorització del - Divina Gené (Assistència) mar part del turisme sostenible de les MONTSEC (Artesa de Segre) - Eduard Camarasa (Fotografia) nostres contrades. - Montsec Natura i Aventura (Artesa de - Sara Canes (Fotografia) Per últim, ens agradaria donar el nos- Segre) - Nadir Castells (Fotografia i vídeo) tre suport als companys que van tenir - PuntGràfic-Mollerussa - Astrid Guasch (Música) petits incidents “accidents” desitjant-los - Bodega Vall de Baldomar una ràpida millora. - Amics del Cavalls (Baldomar) No fora just acabar l’escrit sense - Grup de COUNTRY (Baldomar) agrair als responsables de la casa de - Montsecgrup (Artesa de Segre) Associació per la Valorització del colònies, la família de Cal Petit, pel bon - Nutricor-Alimentació per a Cavalls Montsec

27 la Palanca Parlen les Entitats Tres escoles i cinc habitatges a l’Índia

ot va començar ara fa 4 anys, T quan el Joan de Cal Rellotger va decidir fer un viatge a l’Índia per a conèixer la seva apadrinada. Es diu que quan es visita l’Índia ja mai més la pots oblidar i això és el que li va passar al Joan. Quan va arribar a la seva botiga, va començar a pensar en aquell viatge i en les paraules del seu amic Vicenç Ferrer: “Amb molt poc, es podia fer molt…” Tots els comerços d’Artesa i Comar- ca es van solidaritzar amb la iniciativa dlapalli 2008 i Nalakodaddi 2009) i cinc del Joan. Els joves del “Cau” també van habitatges (dos a Nelakota Thanda i tres recollir diners amb la venda de calen- a Buchepalli). daris solidaris i tots ens vam vestir amb Enguany, per Sant Jordi, vàrem fer la samarreta d’Artesa Solidària. una parada solidària on es venien roses Amb els diners d’aquesta primera fetes a mà per dones discapacitades col·lecta es va poder finançar una es- d’Anantapur i el nou llibre d’Anne Fer- cola a Nemallapalli Vilage i dos habi- rer Un pacto de amor, on es recull una tatges a Nelakota Thanda. Aquest pas- vida plena de vivències i anècdotes al sat estiu en Joan la va inaugurar. Ja us costat d’en Vicenç. podeu imaginar quina il·lusió: aquells L’Anne Ferrer s’ha dirigit a la nos- nens i nenes deixarien de fer classe sota tra associació agraint-nos tot el que es- ajut i continuarem regalant somriures els arbres i no caldria estar pendent de tem fent per als més necessitats. Tam- als més necessitats. les inclemències meteorològiques. bé ens informa de la lenta recuperació Artesa de Segre més solidària que Tot això el va animar més i va deci- d’en Vicenç degut a la edat i la gravetat mai. dir fundar una Associació, Artesa de de l’embòlia i ens demana que conti- Segre Solidària, que gràcies a l’ajut de nuem resant per ell. tots vosaltres ja compta amb tres esco- En aquest tercer aniversari de la vos- les (Nemallapalli 2007, Vandavan- tra associació us volem agrair el vostre Associació Artesa de Segre Solidària

Visita: www.artesadesegresolidaria.org Contacta: [email protected]

28 la Palanca Parlen les Entitats Sant Jordi 2009

nguany, el Club de Lectures E Artesenc ha dut a terme dues activitats durant la setmana de Sant Jordi. El diumenge 19 d’abril, en col·la- boració amb el Grup de Teatre d’Artesa, vàrem presentar el recital de poesia de l’Albert Vidal. L’Albert Vidal es va traslladar a viure a Seró ara farà un parell d’anys, on s’hi ha trobat bé, s’hi ha sentit acollit i va considerar que la millor manera de donar-los-hi les gràcies era oferint la seva poesia. Això es va notar per l’abundant presència de persones de dita població entre la vuitantena d’es- pectadors que varen desafiar el tempo- ral que va caure i que s’acostaren a la Dàlia Blanca a escoltar el versos lliu- res recitats per Carme Díaz, Emma Es- trada, Vicent Farràs, M. Dolors Palet, Joan Roca, Núria Serradell i el mateix Albert Vidal, que a més va fer de director. Els poemes foren dedicats a l’Elisa, la dona de l’Albert, tal com diu ell en la dedicatòria: “que ha suportat i su- porta tantes neures meves i aquesta estranya dèria que tinc pel teatre i si- milars”. El seus poemes son planers i directes, ens parlen de la boira o del canvi climàtic, de les hipoteques o de fer l’amor, i sempre del temps esmu- nyedís... No és per casualitat que l’obra duu per nom “Ombra de Tardor”. Si voleu, els podeu gaudir en el web de La Palanca (www.lapalanca.cat). El 23 d’abril, diada de Sant Jordi, va ser el torn de l’Anton Not. Not és professor de l’IES Els Planells i ha estat crític literari del diari La Mañana. El dia de Sant Jordi ens reu- Tolkien i ho va fer amb amenitat i la Dàlia Blanca i a l’Ajuntament nirem, a la Sala la Capella, una cinquan- rigorositat, recolzat per unes projecci- d’Artesa de Segre. tena de persones per escoltar-lo parlar ons molt il·lustratives. També volem agrair al públic assis- sobre “El món de Tolkien”. JRR Des del Club de Lectures volem fer tent als actes la seva presència, enco- Tolkien és conegut per ser l’autor de la públic el nostre agraïment a tots els que ratjar a tots els demés a participar-hi i a trilogia de novel·les “El Senyor dels han participat en la realització d’aques- tothom a fer-se soci de l’entitat. Anells” dutes al cinema amb gran èxit. tes activitats i quedem oberts a futures L’Anton ens va fer veure l’amplada i col·laboracions, si així ho desitgen. Club de Lectures Artesenc complexitat de la mitologia creada per Volem agrair la seva col·laboració a [email protected]

[email protected] [email protected] [email protected]

29 la Palanca Parlen les Entitats I Festa dels Pobles

l passat 1 de maig va tenir lloc de germanor a base E per primera vegada la Festa dels de productes de la Pobles. terra: pa amb tomata, Organitzat per la Comissió 300, el embotits, beure dels Grup Cultural i Recreatiu d’Alentorn i Països Catalans i Els Esporrets vam celebrar, amb força fruita de Lleida, èxit de participació, la primera Festa Tarragona i el País dels Pobles al pavelló poliesportiu Valencià. Cal reco- d’Artesa de Segre. nèixer que la infor- L’activitat va estar estructurada en mació sobre aquest tres parts. En la primera, el president sopar no va ser prou de la Comissió 300, Moisès Martí, va acurada. presentar el llibre del qual és coautor: A la nit, concert 1r Premi d’assaig independentista. amb Cesk Freixas i L’acte va ser presentat per Carme Barril Els altres bandais, per i es va comptar amb la participació del una banda, i el grup Cercavins després. un èxit aquesta primera festa, atesa la professor i escriptor de Balaguer Rafel Tant al començar com entremig de les seva singularitat, ja que hi van Molina. Unes cinquanta persones van dues actuacions, Els Esporrets es van participar més de 600 persones. Caldrà seguir atentament les intervencions encarregar d’ambientar el pavelló amb millorar petites coses, però hi ha ganes dels oradors. la seva batucada. Per acabar, de tornar a repetir. Posteriorment, un centenar de discomòbil amb música en català. comensals van participar en un sopar Des de l’organització es considera Comissió 300 anys

30 la Palanca Parlen les Entitats Associació de dones “La Coma de Meià”

l passat 9 de maig, a la Sala d’Ac- La ciutadania europea ens permet la E tes de l’Ajuntament de Vilanova reafirmació nacional dins el marc cons- de Meià, va tenir lloc una xerrada so- titucional europeu. bre “Europa, present i futur”, orga- ... I una breu reflexió: “Si compar- nitzat per l’Associació de Dones “La tim en comú polítiques econòmiques i Coma de Meià”. socials, si 490 milions d’europeus hem L’acte, obert a tothom, va anar a càr- arribat on som mitjançant la unió i els rec del Sr. Antoni Novell Fabregat, Cap esforços entre tots... Què no podem de relacions internacionals de l’Ajun- endegar en el marc dels nostres pobles tament de Lleida i Profesor de Dret In- i de les nostres contrades...?” ternacional Públic i d’Institucions Eu- ropees de la Universitat de Lleida. Text: Iolanda Masanés Molts dels temes que s’hi varen plan- amb el suport d’Antoni Novell Fabregat tejar van demostrar de ser de gran inte- Fotos: Mar Novell Puig rès per a tots els assistents a la xerrada i altres punts, fins i tot, eren pràctica- ment desconeguts pel públic assistent a l’acte. El Sr. Novell, explicà que “l’actual Unió Europea, va néixer un 9 de maig de 1950 i que gaudeix d’un espai de pau, riquesa i benestar com mai havien tingut els 27 estats que, actualment en formen part”. Així mateix, les Institucions Europe- es garanteixen la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals, vet- llant pel respecte als drets humans i les llibertats fonamentals de les persones. Agraïment

es Artesenques Actives volem fer L públics diversos agraïments. En primer lloc, donem el més sincer agraïment a la Cooperativa d´Artesa, CEPROM, Cooperatives agràries de Catalunya, Fons Social Europeu (Unió Europea) i Generalitat de Catalunya (Consorci per a la formació continua de Catalunya) pel curset d’ornamentació floral. El curs va tenir lloc entre el 23 de març i el 18 de maig i totes les assistents van coincidir en l’interessant i distret que ha sigut. També donem les gràcies al Sr. Rafel Gomà per tot el que ens va explicar sobre els trulls de Vernet en la caminada que va tenir lloc el passat 10 de maig.

31 la Palanca

Notícies de la Biblioteca Novetats de maig

NOVEL·LA Per què em costa tant aprendre? Transtorns de l’aprenentatge. Dra. Activitats de maig Paraules que curen. Àlex Rovira. Ed. Anna Sans Fitó. Hospital Sant Joan de Plataforma Déu. Ed. Edebé L’hora del conte per a nens i nenes Aquí se’ns presenten de P-3: paraules de saviesa, L’últim home que parlava català. - La caputxeta vermella de bellesa i d’huma- Carles Casajuana. Ed. Planeta - Quico nitat. Retalls de Una reflexió sobre el Dimecres 27de maig a 2/4 de 6 de la grans textos, ben es- bilingüisme, sobre tarda collits. l’estat de la nostra llengua i de la nostra Biblioteca identitat. Joan Maluquer i Viladot C/ Escoles, 6 Gomorra. Roberto Sabiano. Ed. La but- 25730 ARTESA DE SEGRE xaca [email protected] Haver escrit aquest llibre li pot costar Tel: 973400754 la vida. Gomorra desvetlla la lògica del DVD poder i l’expansió dels clans de la De dilluns a divendres, de 16:30h a Camorra napolitana. - Las aventuras de Zack y Cody 20:30h - Las crónicas de Narnia, el príncipe Dissabte, d’11:00h a 13:00h Doctor, ¿es la prostata?: un urólogo Caspian responde sin rodeos a todas sus - Rubianes: la sonrisa etíope Préstec de llibres, revistes i preguntas. Dr. Patrice Pfeiter. Ed. audiovisuals Hispano Europea Servei d’internet i multimèdia Connexió wifi Carles Porta a la Biblioteca Municipal

l dijous 7 de maig va tenir lloc a La seixantena de persones que van dels fets. E la biblioteca la xerrada-col·loqui assistir a la xerrada van gaudir amb Actualment el periodista i escriptor amb el periodista i escriptor Carles les anècdotes que l’autor va explicar està preparant un nou llibre sobre l’as- Porta, autor del llibre Tor, tretze ca- dels fets del llibre, fruit del treball de sassinat sense resoldre de l’alcalde de ses i tres morts. recerca de vuit anys. En Carles Porta Fago, un petit poble del Pirineu arago- va satisfer la curiositat dels assistents nès. que van participar animadament i fins i tot es va atrevir a donar la seva versió

33 la Palanca Partits Polítics L’apunt del PSC-PM... 2a fase del Casal o del problema

n el Ple del passat 7 de maig, es constructives per millorar tant la pri- bles. S’està creant un gran problema. E va aprovar la modificació del mera com la segona fase, però no s’han En un altre ordre de coses i pel que projecte de la 2a fase del Casal Cul- tingut en compte i se’ns ha exclòs del fa a l’arxiu municipal, es deixarà en tural. debat d’aquesta segona fase. dipòsit a l’Arxiu Comarcal de la No- La incoherència és una de les carac- Segons les lleis que van sortint i tam- guera, a Balaguer, perquè es classifi- terístiques del Govern d’ERC des de bé les recomanacions de l’Agència de quin, es conservin i es puguin consul- que té les regnes del nostre ajuntament, l’Energia de Lleida, les elevades des- tar els documents correctament, un cop però si algun cop ha estat sublim és en peses en energia que tenen les famílies aprovada per unanimitat la moció pre- l’aprovació d’aquest projecte, el mateix i en especial els Ens Locals, fan neces- sentada per nosaltres, a fi i efecte de no que va presentar CiU, amb els canvis sària l’execució de les instal·lacions perdre aquesta important documentació que el Departament de Cultura obliga- d’una altra manera, per corregir una històrica i recuperar-la si un dia tenim va i RES MÉS. És a dir, en el Ple del 2 pèrdua brutal d’eficiència i de diners. un bon lloc per ella. de maig de 2007, just abans de les elec- Si no és el cas, s’acabarà tenint una cions, ERC, sumant-se als nostres ar- important hipoteca. Fins i tot ara hi ha guments, va votar en contra de la lici- subvencions per edificis que complei- tació de la 2a fase del Casal, al·legant xin amb la catalogació de bona efici- que el projecte no era sostenible. ència energètica. Però sistema a part, Nosaltres sempre hem votat en con- aquest projecte puja a 1.927.250,78 Josep Galceran i Sellart tra d’un projecte que condicionarà molt euros, més una tercera fase amb l’Es- Carme Miquel i Brufau les despeses de l’ajuntament. Fa molt cola de Música de 457.735,42 euros, i Membres del Grup municipal PSC-PM de temps, vàrem aportar solucions a sobre encara hi faltaran tots els mo- a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

Opinió Com superar la crisi

o cal dir que avui el tema és de menta. Diuen «situació conjuntural», Qui culpa la crisi dels seus fracassos N rabiosa actualitat. La gent en «recessió», «actual situació econòmi- i penúries, violenta el seu propi talent i parla, la pateix, l’assumeix i d’algu- ca», però la maleïda parauleta procu- respecta més els problemes que les so- na manera la viu. Directament o in- ren no dir-la, perquè hi ha una teoria lucions. La veritable crisi és la crisi de directa, és un tema que afecta tot- que diu que una paraula, com més en la INCOMPETÈNCIA. L’inconvenient hom. parles i la retreus, més força li donés. de les persones i dels països és la man- Primer vàrem crear la «societat del Amb un intent de buscar la part posi- dra de trobar sortides i solucions. benestar», en què la gent gaudia del tiva del tema, que hi és, avui recollim Sense crisi no hi ha reptes i sense lleure, sortia més a sopar de restaurant, un escrit que va raonar l’Albert desafiaments la vida és una rutina, una s’hipotecava o endeutava amb relativa Einstein, el científic i escriptor que va lenta agonia. Sense crisi no hi ha facilitat, canviava el cotxe sovint, o el morir el 1954. El seu pensament enca- mèrits. És en la crisi on aflora tot lo mobiliari de casa, etc. també amb rela- ra avui està d’actualitat. Deia: millor de cada u, perquè sense crisi tot tiva facilitat. Se sentia parlar d’estrè- «No pretenguem que les coses can- vent és carícia. Parlar de crisi és nyer-se el cinturó, però en els darrers viïn si sempre fem el mateix. La crisi és promocionar-la, i callar en la crisi és 15/20 anys la gent s’havia acostumat a la millor benedicció que pot succeir a exaltar el conformisme. En lloc d’ai- un nivell de vida com mai havia gaudit. les persones i països, perquè la crisi xò, treballem dur. Acabarem d’un ve- Què ha passat? Senzillament que la porta progressos. La creativitat neix de gada amb l’única crisi amenaçadora, situació socioeconòmica de l’entorn ha l’angoixa, com el dia neix de la nit fos- que és la tragèdia de no voler lluitar canviat. I la gent ho d’acceptar i enten- ca. És en la crisi que neix la inventiva, per a superar-la». dre. La paraula «crisi» és un mot male- els descobriments i les grans estratè- ït (com la paraula càncer). I alguns eco- gies. Qui supera la crisi, se supera a nomistes o algun govern ni tan sols l’es- ell mateix sense quedar «superat». Bartomeu Jové i Serra www.lapalanca.cat

34 la Palanca Opinió Les Marques ja no marquen el mateix que abans

es Marques avui dia són com els L rellotges: se’ls acaba la pila i ja les has de llençar. Ja no marquen ni l’hora. Aquest carrer de la foto, del qual us en vull explicar una història, és un carrer molt apreciat per mi. Sempre hi he de passar quan he de comprar el pa. O si un cas fa falta un dotzena d’ous, vet aquí que tot xino xano m’arribo al mercat i els compro. I torno a passar per aquest carrer. Fa temps, en aquest carrer hi havia una botiga que venia tot tipus d’accessoris. Era força coneguda per tot el barri i tenia molt d’èxit. L’amo, un senyor d’orígens marcadament estrangers, atreia els clients tot cridant des del mostrador, i la veritat és que el mateix. Tot encuriosit, em vaig del matí, una veïna del mateix bloc de tenia força èxit, ho tenia sempre molt dirigir al portal del davant de la botiga la botiga s’aixecava ben aviat per a ple de gent. Les altres botigues dels per a intentar aclarir els detalls. En regar les plantes. Jo li vaig dir a la Lisa voltants no podien ni badar boca que aquell moment em vaig convertir per que això era un fet ben normal i que jo ja els havien pres algun altre client de l’atzar de la vida en un investigador, trobava que no tenia cap relació amb tota la vida. Era una atracció que volia indagar fins a l’últim dels el cas. Però em va replicar que sí, que irresistible, que ningú sabia explicar ni motius que podien haver causat tan el fatídic reg quotidià fou realment trobar-hi cap raó real ni racional. Potser fatal desenllaç. l’origen de l’extremat canvi en el eren els preus, que de tan ben posats La veïna del primer no hi era, la del comportament de la clientela. Amb els feien mal als ulls? Potser era la segon no em volia obrir, el senyor gran meus ulls ben rodons, vaig escoltar disposició dels productes a l’aparador? del tercer, abans de que pogués dir atentament l’explicació de la Lisa. La Potser era la seva dona? De fet, s’estava «hola», em va dir que ja en tenia, de citada veïna, que vivia en el pis de convertint en un misteri, en una butà. El del quart em va obrir també sobre de la botiga, regava cada dia les llegenda, perquè del barri estàvem sense dir ni «bon dia». Em vaig dirigir seves plantes del balcó, bastant passant ja la boca-orella als barris al pis que m’havia obert –suor freda–, nombroses, per cert. L’excés d’aigua veïns. I ben aviat la ciutat sencera va desconeixent qui o què em trobaria. amb nutrients regalimava pel balcó i venir a comprar-li tots els accessoris a Finalment, falsa alarma, era una noia anava a parar tota al rètol esmentat del l’home que tan bé havia muntat aquesta molt agradable, de rínxols rossos i ulls veí negociant. La Lisa afegí que, de tant botigueta. fent cabirol, que amb els seus llavis regar, la humitat es va anar acumulant Fins que un dia la vaig trobar indicava l’arribada de la primavera. Un en el rètol, amb incertes conseqüències. tancada, i així segueix. Em vaig cop em vaig haver presentat, tot seguit Al cap d’uns dies, la «O» que ara es apropar per a veure els signes evidents ella, molt amable, em va convidar a veu com a inicial de la paraula, va de robatori, segrest… o potser per a entrar, per a explicar-me la història passar d’ésser petita, a començar a albirar una nota d’òbit… o potser sencera. Ella havia presenciat tota la créixer desproporcionadament, donada simplement com a atracció magnètica cadena d’esdeveniments i podia l’estació de l’any en què ens trobem. final. Em vaig acostar a la persiana de facilitar les dades necessàries, si calia, Tant i tant va créixer, que va desplaçar la botiga; però res, noi, res feia pensar a la policia (donat que em vaig la «N» que tenia com a anterior inicial, que un esdeveniment fatal hagués presentar com a investigador primer de fins a fer-la caure rodolant per terra, ocorregut als propietaris o al negoci. la Comandància de Marina, vull dir del amb destí desconegut. Des d’aquell dia, Simplement era tancat. I per més que carrer Marina). en què el rètol es va quedar orfe de la intentava interrogar els passavolants, La noia, de nom Lisa, em va explicar «N», i va passar de dir-se «nokia» a ningú es preguntava ja perquè les coses el que jo ja sabia: les cues de clients, dir-se «okia», es van acabar les vendes havien canviat tan sobtadament. les anades i vingudes, i el gran de mòbils en aquella botiga. Però de cop i volta em vaig fixar en rebombori que es produïa cada dia des Salut! el detall. Sí, és veritat que havia canviat de bon de matí. Però també em va alguna cosa. El rètol no era exactament indicar que, cada dia, a primera hora Joan Giribet i Carlí

35 la Palanca

Pàgina de l’IES Els Planells Ascensió a la Serra Grossa

La diada de Sant Jordi, els alumnes Baldomar al cim de la Serra Grossa noguerenc de l’alumnat i professorat. de 4t d’ESO i de 1r de Batxillerat de (683 m) i baixar després fins a Vernet. l’IES Els Planells realitzaren una ex- Aquesta activitat va servir per mesu- cursió consistent en ascendir des de rar la capacitat física i l’esperit A. Rodríguez Cartes a la Redacció Opinió

Havent rebut la resposta negativa de la 50 anys, manifestem que estem molt entitat constituïda legalment, represen- Junta de Govern de l’Ajuntament decebuts com a ciutadans d’Artesa, atès tem un col·lectiu del municipi i que, per d’Artesa de Segre del dia 16 d’abril, que tots tenim el mateix dret a fer ús tant, se’ns podria tenir la mateixa con- referent a la petició de fer ús de l’equip d’aquest equip. sideració que a una entitat. de so per a la celebració de la festa dels Creiem que, encara que no som una Comissió dels 50 anys

Coses del Brimero Carta a l’alcalde

Senyor batlle. canviar lo sistema d’alarma, que fes lo disculpes per tot. Gràcies. Com que tinc difícil de venir-lo a senyal per tota la casa. Una mena de veure a l’Ajuntament i La Palanca és sistema com lo timbre de la porta. Bé, Ton Bonet per a mi com lo correu, he decidit ells ho saben més demanar-li una mena de favor per a tota que jo com s’ha de la Residència. fer. Resulta que hi ha un sistema És molt d’alarma a cada habitació que, per molt convenient. Per això que toquis, la senyora de la nit, com li demano a vostè, que està fregant per la casa, no se senyor batlle, n’adona i no ve ningú. Això, la majoria perquè he cregut dels casos. que era cosa seua. Amb això vull dir que s’hauria de Li demano

37 la Palanca Fa 25 Anys Maig de 1984

l maig d’aquell any hi havia res- Caubet signa l’arti- E saca electoral, però el fet més cle La casa pairal rellevant de la societat artesenca el de Catalunya, on trobem en portada i a les pàgines cen- s’explica el paper de trals de la revista. cadascú en la tradi- PORTADA. Dues fotos serveixen cional casa pairal per il·lustrar cent anys d’història del que del nostre país: va ser el Col·legi Sant Josep de les Ger- l’amo, l’hereu, els manes Dominiques. En una veiem les cabalers, la pubilla, germanes i el professorat que hi havia els mossos... el 1984 i en l’altra una fotografia ENTREVISTA. d’alumnes de 1933 (aleshores només Els redactors noies). Santacreu i Jové en- EDITORIAL. Amb el títol Endavant, trevisten Josep l’editorial fa referència a l’aclaparado- Cebrià i Brescó ra victòria de CiU a les eleccions al (nascut l’any 1895) Parlament de Catalunya i remarca la en l’article que por- força del vot nacionalista a les nostres ta per títol Lo vell contrades de CIU i d’ERC (aquest, Arnau, un pagès de però, a molta distància). Montsonís. Cebrià LOCAL. La Informació municipal explica les seves vi- conté la relació de factures i de llicèn- vències de joventut, cies d’obres del mes d’abril i el resum la vida de pagès, del pressupost de 1984, aprovat en el l’ambient polític i la Ple del 13 d’abril. Curiosament, el pres- postguerra (no vol supost municipal ve desglossat en dues parlar de la guerra), parts: pressupost ordinari (39,2 milions els aplecs a Salgar, de ptes.) i pressupost d’inversions (33,8 la visita del presi- milions de ptes.). dent Macià a Bonrepòs... Una entrevista LA FITXA Del Noticiari Local destaca la refe- francament interessant. rència al grup de Caramelles, que aquell TEMA DEL MES. Els cent anys de Número: 29 any comptava amb 70 caramellaires. les Germanes Dominiques a Artesa és Data: maig de 1984 Altres notícies de relleu són el comiat el títol de l’article signat per la germa- Preu: 75 ptes. dels coneguts doctors Bordalba i na Concepció Hoyos, en el qual expli- Pàgines: 24 Requesens, que visitaven a les depen- ca principalment els primers anys des dències de la mútua La Aliança, una de l’arribada a Artesa el novembre de trobada del Moviment de Joves Cristi- 1883. La primera casa-col·legi es tro- dels actes dels centenari, especialment ans d’Urgell a Santa Maria de Meià i el bava a la Pl. Major núm. 4, mentre que la trobada prevista per al 27 de maig. concert corresponent a la XVII Troba- el col·legi que tots co- da de Corals Infantils de Catalunya, a neixem es va construir l’església parroquial d’Artesa. en uns terrenys de COMARCA. L’article Les carame- l’anomenada Planta de lles: l’art de cantar la Pasqua, signat la Granja adquirits el per les sigles LL.R.E., s’endinsa en els 1898. Durant els anys orígens d’aquesta tradició: «Les cara- de la Guerra Civil les melles són una manifestació folklòrica germanes van marxar i catalana i cristiana per excel·lència, el col·legi va ser ocu- almenys a partir del segle XVI». pat pels soldats. Un re- CAMP. En l’article L’alfals, J. cord molt especial és Santacreu opina que hem dedicat poca per a la germana Visi- atenció a aquesta planta farratgera i ens tació Monsó, que va explica perquè creu que és una bona ensenyar a Artesa du- alternativa als conreus tradicionals. rant 51 anys. L’article En la mateixa secció, Joan Clua acaba amb l’explicació

38 la Palanca Fa 25 Anys

ELECCIONS. S’ofereix un resum gavell i una degradació de l’espai sari de l’Associació de la Gent Gran del resultat de les eleccions al Parla- urbà». Simultàniament, però, hi hagué d’Artesa, el 8 d’abril. L’article ve sig- ment de Catalunya del 29 d’abril. Amb actuacions contràries com és el cas de nat per «Uns de la colla» i porta per un domini absolut per part de CiU, l’eixample de Barcelona. títol Un plançó que arrela fort. aquests són els vots obtinguts pels prin- CULTURA. Aquesta secció ens pre- Un grup de set nens i nenes de 9 i 10 cipals partits: senta l’interessant programa de la 2a anys signen la carta Per una millor con- - Alòs de Balaguer: CiU, 102; PSC- Setmana Cultural de l’Institut de FP vivència, motivada per la senyoreta que PSOE, 5; ERC, 5; AP-PDP-UL, 3. d’Artesa, entre el 30 d’abril i el 5 de els fa catequesi, on acaben expressant - Artesa de Segre: CiU, 1.311; ERC, maig. Tot un seguit d’activitats (tallers, el seu desig de lluitar per la pau de tot 247; AP-PDP-UL, 180; PSC-PSOE, xerrades...) van tenir la seva cloenda el món. 167. amb una Escala en Hi-Fi i una sessió La carta Qui ha perdut la Brúixola?, - Foradada: CiU, 55; AP-PDP-UL, 16; de ball. signada per El Batlle, és una dura rè- PSC-PSOE, 7; ERC, 1. ANIVERSARI. Una petita ressenya plica de l’alcalde a una carta del mes - Vilanova de Meià: CiU, 248; AP-PDP- ens informa que la revista Sió anterior de Jaume Farrando. A més de UL, 91; PSC-PSOE, 6; ERC, 4. d’Agramunt va fer 20 anys el mes de contestar sobre temes com el La secció ve complementada amb un març d’aquell any. poliesportiu, la miniresidència, les nor- curiós poema de Brunet d’Artesa: Elec- CARTES A LA REDACCIÓ. Com mes subsidiàries, el pressupost, la plan- cions 1920. en altres ocasions, aquesta secció de- tilla municipal, els rentadors i la bibli- URBANISME. L’arquitecte Frede- mostra l’interès de la ciutadania pels oteca, també s’expressa molt durament ric Armengol signa la tercera entrega temes quotidians amb un total de sis sobre l’estil i la intenció de la carta del del Fet urbà (III), on parla del rol de la cartes que ocupen quatre pàgines. mes anterior. Revolució Industrial del segle XIX en El primer text correspondria més Una carta de J. Armengol de Fora- relació amb el sobtat creixement de les aviat a la secció ASSOCIACIONS, ja dada ens recorda com era la tradicional ciutats que donà com a resultat «un des- que explica els actes del tercer aniver- visita anual al santuari de Salgar per part dels veïns d’aquesta població, posteri- or a la Pasqua de Resurrecció, i com Anuncis per a la història «en plena era del motor (...) s’ha perdut la bellesa inefable de l’anada a Salgar en processó». Brunet d’Artesa, en una carta redac- tada amb el seu peculiar estil, fa unes reflexions sobre les molèsties del fum del tabac en llocs públics. Per acabar amb les cartes, F. Solé en fa una de disculpa per haver criticat en una carta anterior que l’Ajuntament no comprava el diari en català Avui. Es veu que quan es va publicar la carta feia poques setmanes que aquesta situació havia canviat. HUMOR. Tanca el contingut d’aquest mes Les converses de Quimet i Cosme amb un parell d’acudits relacionats amb les recents eleccions al Anunci d’un sisè de pàgina del taller de Cal Campabadal, ubicat a la carretera Parlament de Catalunya. de Tremp, pràcticament als afores d’Artesa. Ramon Giribet i Boneta

39 la Palanca Música, Mestre! 36è Juguem Cantant

El passat 26 d’abril es va celebrar el popular 36è Juguem Cantant a la ciutat veïna d’Agramunt. Aquesta activitat és de celebració anual i pertany al programa d’activitats que el SCIC (Secretariat de Corals In- fantils de Catalunya) organitza per a cada curs escolar. El Juguem Cantant té una filosofia que és la que dóna nom a la trobada: utilitzar el joc com a eina per engrescar els infants a cantar. I és per aquest motiu que la trobada s’organitza de la se- güent manera: un assaig general, un bon dinar, una estona de joc amb titelles, espectacles infantils, grups d’animació i un fabulós concert obert a tothom. Hi ha petits detalls que varien d’un Juguem Cantant a un altre per fer-los diferents. Normalment, es busca un motiu que serveix com a justificació en la tria de les cançons. Enguany, el re- fantil, va fundar una biblioteca juvenil La diada va finalitzar amb un sarpat pertori es va basar, sobretot, en les obres i va organitzar i dirigir corals infantils. d’aplaudiments en motiu de felicitació de Narcisa Freixas, una compositora Les cançons de Narcisa Freixas van del gran treball musical i artístic dels nascuda a Sabadell l’any 1859, la qual ocupar bona part del programa del con- cantaires de bona part de les corals de va destacar, especialment, per la seva cert. No obstant, també es van interpre- les terres de Lleida. tasca destinada als infants i joves. En- tar versions de cançons conegudes com tre altres, va compondre moltes cançons Els tres tambors, Una dona llarga i per ser cantades per aquest sector in- prima... Aula Municipal de Música d’Artesa

[email protected] [email protected] [email protected]

40 la Palanca Música, Mestre! Intercanvi de corals a Salgar

l passat diumenge 10 de maig, postres acompanyats d’un bon cava. E l’Orfeó Artesenc i la Coral Font El retrobament amb tots els d’en Fargues de Barcelona van cantaires es va realitzar sobre quarts trobar-se a Salgar, fruit d’un de tres per compartir aquest dinar, intercanvi que han realitzat aquest que va finalitzar amb cants i algun 2009. La jornada va finalitzar amb que altre ball. Als volts de les cinc, un concorregut concert a Salgar a 2/ va tocar posar-se els uniformes, 4 de 6 de la tarda. preparar-se i anar tots cap a Salgar Com anunciàvem el mes passat, el per finalitzar la jornada i l’intercanvi 10 de maig, la Coral Font d’en Fargues amb un concert. va visitar les nostres contrades, gràcies El concert va iniciar-lo l’Orfeó a un intercanvi coral que han realitzat Artesenc amb tres obres de benvin- amb l’Orfeó Artesenc. Els companys guda, on no podia pas faltar l’Ave a cantaires barcelonins van acollir la Mare de Déu de Salgar. Tot seguit, l’Orfeó Artesenc el mes de febrer, i ara amb cançons de diferents estils, el era l’hora que visitessin les nostres nombrós públic assistent que va contrades. omplir l’església va gaudir d’un gran La jornada va començar amb una concert. visita al castell de Montsonís, fet pel La jornada va finalitzar amb qual cal agrair la col·laboració de la l’entrega mútua de records i, com no Fundació Castells de Catalunya, que al pavelló d’esports, amb tot de podia ser d’altra manera, amb tres durant prop d’una hora van guiar els productes de la nostra terra: cançons de cant comú i amb la companys cantaires per aquest conegut llonganissa, botifarra negra, diverses satisfacció d’haver gaudit d’allò més i interessant indret de casa nostra, que truites, escalivada, amanides, coques amb els “nous” companys cantaires va finalitzar amb la interpretació en samfaina, vi... i tot un reguitzell de d’aquesta coral d’Horta. espontània de dues cançons per part Durant aquest mes de maig, també dels companys cantaires barcelonins. hem estat realitzant un homenatge a Després de la visita, la jornada va Ramon Casals i Muntada, del qual us continuar al santuari de Santa Maria de n’informarem detingudament en la Salgar on, després d’ensenyar-los el propera revista i en la nostra pàgina monestir, van poder assajar el repertori web. que ens tenien preparat pel concert de la tarda. Paral·lelament, els cantaires de Text i fotografies: Orfeó Artesenc l’Orfeó, van preparar un magnífic dinar www.orfeoartesenc.cat

41 la Palanca

De Collita Pròpia No anem bé!

a poc, i arran del dia de la dona, coneix gairebé tothom. Però coneixem més agradable per veure: una posta de F vaig tractar el tema de les desi- per què es van reunir els “senyors sol, un avi, un paisatge, un nadó... Se gualtats entre sexes que encara hi ha de”...? m’acudeixen mil imatges! Però no, el a la nostra societat i vaig manifestar Vivim en una societat tan superficial tòpic de sempre: noia jove i maca (això el meu temor davant una creixent i mediàtica que allò que ven és la imat- sí, amb casc). postura masclista. Doncs bé, el Perquè ens entenguem, no es tracta meu temor es fa cada vegada més Vivim en una societat tan que passem a l’extrem oposat: no vull manifest. veure els culs del Sarkozy i del prín- A finals d’abril: Com a portada de superficial i mediàtica que cep, ni vull una campanya publicità- molts diaris (dels anomenats serio- allò que ven és la imatge ria amb nois guapos amb còfia. Sinó sos), els culs de la Carla Bruni i la buida, la part anecdòtica que m’agradaria tenir una informa- Letícia Ortiz, pujant les escales. ció no sexista, que es parli de perso- Dia 5 de maig: Foment Targarí del fet en si i les dones es- nes i que la imatge de la dona no que- presenta el cartell i l’eslògan en fa- tem caient en aquest parany di relegada a una silueta esvelta i a vor de la reforma viària que està pa- potser sense adonar-nos-en la seva bonica cara. tint la ciutat de Tàrrega i que diu I sobretot la meva por rau una ve- “Tàrrega més maca que mai” davall gada més en els més joves que, per de dues boniques i rialleres noies, això ge buida, la part anecdòtica del fet en la seva immaduresa, es queden amb sí, amb casc. si i les dones estem caient en aquest aquesta imatge supèrflua i buida que els Com a dona, aquests dos fets m’enut- parany potser sense adonar-nos-en, transmet el missatge: gen enormement i donant-hi tombs i consumint aquesta informació i aques- - Noia florero busca home que la comentant-ho amb altres persones, em ta imatge esbiaixada de la realitat i ho passegi per diaris i revistes! dol admetre que segurament... tenim estem fent a costa de la nostra pròpia - Home necessita noia florero al cos- allò que ens mereixem! identitat com a dones, alhora que ho tat per desviar l’atenció i que no es noti M’explicaré. Què està consumint la estem transmeten a les nostres futures la seva mediocritat! nostra societat? Doncs imatge, bellesa, generacions femenines, que volen ser I el missatge general per a tots: men- joventut, glamour. Els periodistes la Bruni, la Letícia, etc. i no precisa- tre continuem mirant dones joves, d’aquests diaris (em suposo que tots ment per les seves carreres università- guapes, esveltes... no ens adonarem dels homes) es defensen de la crítica femi- ries. problemes reals que tenim tots plegats... nista d’aquestes imatges dient que és La notícia de Tàrrega cau en el ma- i que no tenen res de glamurosos. el que la gent vol veure, el que ven! i teixa temptació; per vendre una imatge allò més trist és que tenen raó! La imat- d’una ciutat bonica cal la imatge d’unes ge dels culs de les “senyores de”... la noies boniques; com si no hi hagués res Noemí Farré Cortadelles

43 la Palanca Informació Municipal d’Artesa Mes d’abril

SESSIONS DEL PLE Municipal”, amb un pressupost d’exe- dicionar accés a parcel·la i compactar Ple ordinari (2 d’abril) cució per contracte de 81.365,38euros. amb tot-ú, netejar marges i col·locar una S’aprova, per unanimitat, subs- tanca amb malla verda al límit de la S’aproven, per unanimitat, les criure amb el Consell Comarcal de la parcel·la i sanejament i conducció d’ai- següents certificacions d’obra: Noguera el Conveni per al dipòsit de gües pluvials al regueró existent de la - Certificació única, per un import de materials voluminosos i altres parcel·la 274 i 277 del polígon 3, de 34.000,88 euros, corresponent a l’obra reciclables a la Deixalleria Comarcal Baldomar. “Subministrament de materials i mà d’Artesa de Segre. - A Jordi Trullols Grané, per col·locar d’obra per a la realització de l’enllu- S’acorda, per unanimitat, fals sostre de plaques i enrajolar el lo- menat públic al carrer del Poliesportiu aprovar el conveni entre l’ajuntament cal situat al C/ Mare de Déu del Pla 4 d’Artesa de Segre” realitzada per l’em- d’Artesa de Segre i el Departament baixos A, d’Artesa de Segre. presa Estudios y Montajes Eléctricos de Política Territorial i Obres Públi- - A Maria Neus Verdeny Balcells, per SL. ques de la Generalitat de Catalunya enrajolar la terrassa posterior de la pri- - Certificació núm. 1, per un import de que estableix el marc de col·laboració mera planta de l’immoble situat al C/ 13.374,01 euros, corresponent a l’obra entre ambdues administracions per Monges 30, d’Artesa de Segre. “Rehabilitació del Local Social de impulsar la realització de les actua- S’acorda autoritzar la instal·lació Vilves, 2a Fase” realitzada per l’em- cions previstes en el projecte d’inter- d’una escomesa d’aigua potable: presa Construccions Montsec SCCL. venció integral del nucli antic - A Gemma Canes Camats i Gerard - Certificació addicional, per un import d’Artesa de Segre. Castells Gasia, C/ Molí, 8 d’Artesa de de 210,66 euros, corresponent a l’obra S’aprova, per unanimitat, sol·- Segre. “Rehabilitació del Local Social de licitar al Consell Comarcal de la No- - A Inversions Senill SL, per instal·lació Vilves, 2a Fase” realitzada per l’em- guera que declari l’Església de l’As- d’escomesa als 31 habitatges de Ctra. presa Construccions Montsec SCCL. sumpció de Seró com a Bé Cultural d’Agramunt, 106-108, d’Artesa de - Certificació núm. 2, per un import de d’Interès Local. Segre. 69.331,55 euros, corresponent a l’obra S’aprova, per unanimitat, la - A Pilar Córdoba Mur, Av. Maria “Arranjament d’instal·lacions i porta- Moció relativa a la Participació Local Anzizu 31-33, 1r 2a, d’Artesa de Segre. da d’aigües en alta a Artesa de Segre, en els Ingressos Estatals. - A Promocions Porta Buñol SL, C/ Roc Fase 2” realitzada per l’empresa S’aprova, per unanimitat, la del Cudós 14-16, 1r 2a, d’Artesa de Aqualia Integral del Agua SA. Moció per a la declaració de la Sarda- Segre. S’acorda, per unanimitat, adju- na com a “Dansa Nacional de S’aproven les relacions de fac- dicar l’obra “Rehabilitació de l’aulari Catalunya”. tures, majors de 120,20 euros, pendents de l’antic col·legi de les Germanes Do- d’aprovació, que pugen la quantitat de miniques com a edifici sociocultural i JUNTES DE GOVERN 135.755,58 euros. condicionament de l’espai exterior” a (extraordinària: 1 d’abril; ordinàries: S’acorda concórrer a les convo- l’empresa Construccions Lumbierres 16, 23 i 30 d’abril) catòries d’ajuts convocats per la Fun- SL, per un import de 460.531,74 euros dació Institut d’Estudis Ilerdencs, de- més 73.685,07 d’IVA, que ha obtingut S’acorda proposar a l’alcaldia la manant ajut per les següents interven- la puntuació més alta. concessió de les següents llicències cions: S’aprova, per unanimitat, ratifi- d’obres: - Restauració del patrimoni arquitectò- car la petició de subvenció formulada - A Carles Pellicer Vidal, per la cons- nic: Trulls de Vernet. per l’alcaldia d’Artesa de Segre al De- trucció d’una nau industrial, sense ús - Equipaments culturals: Adquisició de partament d’Acció Social i Ciutadania específic, a instal·lar al C/ Lluís Com- campanes per església de St. Climent per a la realització de l’actuació “Am- panys 17 del Polígon Industrial el Pla de Vilves. pliació de la Llar Residència Munici- d’Artesa de Segre. - Intervencions arqueològiques: Exca- pal d’Artesa de Segre”, que té un pres- - A Construccions Montsec SCCL, per vacions d’Antona. supost d’execució per contracta de canviar envà, enrajolar el terra, frontal - Conservatoris i escoles de Música: 81.365,38 euros, demanant una subven- de cuina i bany de l’habitatge situat en Aula Municipal de Música. ció del 50% del seu cost. la segona planta de l’edifici de Pl. Ball - Mitjans de comunicació local: S’acorda, per unanimitat, apro- 13, d’Artesa de Segre. Emissora municipal Ràdio Artesa de var el Plec de Clàusules que han de re- - A Indalecio Salud Porta, per arrebos- Segre. gir la licitació i licitar la contractació, sar paret posterior i enrajolat de terras- - Projectes culturals: Premi de Narrati- mitjançant tramitació urgent, procedi- sa, de l’immoble situat al C/ Església va Breu. ment obert i concurrència d’ofertes per 7, de Colldelrat. l’obra “Ampliació de la Residència - A Josep M. Mayora Pijuan, per con- Eva Maza i Batlle

44 la Palanca Des de l’Ajuntament L’Ajuntament d’Artesa de Segre informa

Actuacions per a la participació social de les dones L’Ajuntament d’Artesa de Segre s’ha inscrit al programa Eines de participa- ció de l’Institut Català de la Dona. Aquesta institució porta a terme un seguit d’actuacions amb l’objectiu d’oferir eines formatives i metodològi- ques per facilitar la interacció del teixit associatiu de dones en els processos de transformació social i per incrementar la participació social i política de les dones i de les entitats de dones. Dins d’aquest marc, el 16 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajun- tament el taller «La violència en les relacions de parella». La clausura va tenir lloc a l’edifici ambient distès i alegre. D’ara en enda- Clausura del curs de català per de les Escoles Velles. Després del lliu- vant, tindran 10 setmanes per anar-se a nouvinguts rament de certificats, l’alumnat va po- coneixent i practicar el català. El 19 de maig, un total de17 alumnes der fer un petit piscolabis ofert per de nou nacionalitats diferents van fina- l’Ajuntament. Els mateixos alumnes, Concurs per a la portada del lli- litzar el segon curs de català que s’ha però, havien elaborat també diversos bret de Festa Major dut a terme aquest any a Artesa de plats i un gran pastís per celebrar la La Regidoria de Festes de l’Ajuntament Segre. Els alumnes procedien de paï- finalització del curs. Les persones d’Artesa de Segre, en el procés de pre- sos com la República Dominicana, assistents van gaudir també d’una ac- paració de la Festa Major 2009, con- Ucraïna, Brasil, Moldàvia, Romania, tuació d’acordió que va oferir un dels voca el concurs de la portada del llibret Bielorússia, Rússia i Argentina. alumnes del curs per amenitzar la fes- de la Festa Major d’acord amb les ba- El curs, organitzat pel Consorci per ta. ses que consten al web a la Normalització Lingüística i finan- Així mateix, es va aprofitar per fer www.artesadesegre.cat. Termini de pre- çat per la Secretaria per a la Immi- la presentació de la 2a edició del sentació: 31 de juliol. gració, ha tingut una durada de 45 ho- Voluntariat per la Llengua en aques- res i s’ha dut a terme de febrer a maig ta localitat. Voluntaris i aprenents van en horari de vespre. poder trobar-se, per primer cop, en un

Dates a recordar Cinema en català Renovació del DNI Dia: divendres 26 de juny Fins a pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a Lloc: Dàlia Blanca renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre. Hora: 22:00h Per a més informació, podeu adreçar-vos a l’oficina de Fitxa: tramitació del DNI: C. Jaume II, 15 (Lleida). Telèfon: Estrena: agost de 2008 973 21 42 74. Horari: de dilluns a dijous, de 9h a 17h, i Gènere: comèdia divendres de 9h a 14h. També podeu demanar cita prè- Estat: França via trucant al 902 24 73 64 o a www.citapreviadnie.es. Direcció: Colin Serreau Sinopsi Propera recollida d’objectes voluminosos A la mort de la seva mare, dos germans i una germana Artesa de Segre: dijous 18 de juny s’assabenten que només cobraran l’herència si van junts Pobles agregats: dijous 18 de juny a peu des de Puy-en-Velay a Santiago de Compostel·la. Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels El dolent és que s’odien entre si i odien caminar. Però objectes. (tel. 973 40 00 13) pot més l’afany de diners i a la fi es posen en marxa.

45 la Palanca

El que ens han Contat Un noi amb sort

a Maria Farràs, de Bellveí, ex- pable que no hi hagués blat al poble des on es venia gra i en una d’elles hi L plicava, ja fa anys, que una ve- perquè ell se’l menjava tot. trobà el talp, al qual també va matar gada hi havia una família tan pobre El noi ho va sentir i, quan les tres sense fer soroll. En tornar a palau, el que no tenien ni per menjar. bèsties van ser fora, va baixar de l’ar- rei el va rebre molt cordialment i va Tan greu era el seu cas que el pare i bre i marxà cap al poble proper on tot- ordenar la celebració de gran festes que la mare van decidir abandonar el seu hom estava trist perquè la filla del rei van durar dies i més dies. únic fill al mig del bosc quan anessin a estava malalta, les aigües eren enveri- Però al cap d’una setmana la prince- buscar llenya, pensant que, en ser nades i no hi havia blat per menjar. sa va tornar a recaure i el rei va fer cri- jovenet, ja s’espavilaria i se’n sortiria. Va decidir anar fins a palau i allí es dar al noi amb l’encàrrec, sota pena de L’endemà, doncs, van anar els tres va trobar amb tot de savis metges que la vida, de curar la princesa per sem- al bosc i tanta i tanta estona s’hi van cercaven un remei que guarís la prin- pre: si així ho feia es podria casar amb estar que se’ls va fer de nit, per la qual cesa, però per més que rumiaven no el ella. El noi no sabia què fer aquesta cosa decidiren quedar-s’hi a dormir. trobaven. El noi va dir als criats que el vegada fins que, tot rumiant, va arribar Van pujar a un arbre molt gros, però portessin davant el rei, ja que ell tenia al peu de l’arbre on havia dormit aque- com els tres no hi cabien a la mateixa el remei que lliuraria la seva filla del lla nit i s’hi va enfilar. Una bona estona branca els pares fan fer pujar al noi fins mal. Quan va ser en presència del mo- després van arribar uns gripauets que una branca més amunt. narca va anunciar que no només tenia deien que encara que haguessin mort la A mitjanit, quan el noi dormia com el remei per a la seva filla sinó per als seva mare, ells continuaven la seva fei- un soc, els seus pares van decidir que mals que patia la resta de la gent. na. Va marxar corrents cap a palau i, en era el moment per marxar. I així ho van El rei es va pensar que el noi era boig, ser de dia, va matar tots els petits gri- fer. Però poca estona després, un soroll però tant i tant va insistir que el van paus que eren sota el llit de la prince- va despertar al noiet qui, en veure’s sol, portar fins on era la princesa amb l’ame- sa, la qual va curar-se immediatament. es va posar a plorar. El soroll que sen- naça que si no la curava del seu mal Els dos joves, doncs, es van casar i tia el feien una serp, un gripau i un talp seria ajusticiat. Un cop allí va fer treu- les festes van ser encara més grans que que comentaven les desgràcies per les re els llençols del llit, va fer aixecar el la primera vegada. El noi, aleshores, va que passava el poble. El gripau presu- matalàs i, en trobar el gripau, el va fer anar a buscar els seus pares que van mia d’haver fet emmalaltir la filla del matar. I al moment, la princesa va que- viure sempre més a palau envoltats de rei al xuclar-li l’alè amagat sota el seu dar curada. tot de comoditats i riqueses. I segura- matalàs, la serp fanfarronejava de fer Després va anar a la font del poble, ment allí deuen ser encara si és que no que tothom estigués malalt a l’haver on trobà la serp enverinadora i també n’han marxat. enverinat les aigües amb el seu baf i el la va matar. talp es mostrava ufanós de ser el cul- Tot seguit va recórrer totes les ten- Albert Vidal

Per què diem...? ... que algú fa campana?

om gairebé tothom sap, aquesta tar, multiplicar i dividir) i poca cosa al llarg del dia o dels dies successius, C dita s’utilitza per a explicar que més. Els nens, així, eren alhora alum- segons fos la importància de la falta algú deixa d’anar a algun tipus de nes i escolans. Cal dir que la paraula comesa i, per tant, del càstig que se li compromís que havia contret amb “escolà” prové, precisament, del fet que aplicava. I és que aquesta tasca era més anterioritat i sobretot s’aplica al nens els nens anaven a aprendre a l’escola i, pròpia d’un home que d’un infant per que deixen d’anar a escola. per tant, eren “escolans”. D’aquesta la força que s’havia d’emprar en fer La frase té el seu origen en els temps manera, el mot enclou el doble sentit sonar una campana que solia ser molt en què no hi havia escoles públiques – de ser deixeble que aprèn una forma- pesada. Per això era considerada com ni privades, és clar– i l’única manera ció acadèmica i, alhora, ser ajudant del una veritable i feixuga pena a complir. que la mainada tenia per aprendre “de mossèn a l’església. En alguns indrets de Catalunya se’n lletra”, que se’n deia, era acudir a la En aquella època hi havia el costum diu també “fer rodó” al fet de faltar a rectoria del poble o del seu barri on el que el nen que faltava a classe era cas- classe i es refereix, justament, a la for- mossèn es dedicava a ensenyar a llegir tigat a tocar la campana en les diverses ma rodona de la campana. i escriure, les quatre regles (sumar, res- funcions religioses que se celebraven Albert Vidal

47 la Palanca Vida Social Els de Foradada van anar a Salgar

El 26 d’abril (com cada any, el segon diumenge després de Pasqua), malgrat el dia plujós que feia, els veïns de Foradada –acompanyats de familiars i amics– es van reunir al santuari de Salgar, seguint la tradició i mantenint així inalterable el bell costum de retre homenatge a la Mare de Déu del Carme. Primera Comunió a Artesa

El dissabte 9 de maig, a l’església de l’Assumpció d’Artesa de Segre, un grup de nens i nenes del municipi van celebrar la seva Primera Comunió acompanyats de Mn. Antoni i de les seves catequistes. Són aquests: Lluís Agramunt i Torra, Oriol Alàs i Cercós, Sandra Beltran i Llorens, David Camats i Penella, Gerard Camats i Penella, Enric Coca i Martínez, Noel Colom i Pujol, Adrià Gil i Solé, Núria Gilabert i Jusmet, Billy John Haensel i Duran, Mel Llobet i López, Rubèn Llobet i López, Jordi Maluquer i Betriu, Roxana Mocanu, Ivanna Lissete Rodríguez i Ortega, Juan Sebastián Rodríguez i Ortega, Marina Romera i Ceballos, Núria Vila i Olives

48 la Palanca Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans 1234567891011Horitzontals 1. Màquines que fan vent artificial.- 2. Femení, que és flexible. Ocells 1 o interjecció que denota incredulitat.- 3. Home que va tenir la dona més 2 salada. Al revés, lleure. Consonant amb dos pontets. Consonant rabas- suda.- 4. Parella de vocals que demanen la confirmació de l’oïdor. Ani- 3 mals voladors que va de l’estany a la cassola. El rovell sempre comen- 4 ça igual.- 5. Consonant en forma de grapa. Manlleva. Espais celestes.- 5 6. Al revés, el producte més conegut del cascall. Consonant que s’equi- voca. Al revés, nom de princesa.- 7. Posaria una marca. Negació amb 6 puntet.- 8. Equivocar. Consonant que pot aixoplugar totes les altres. 7 Contracció que acompanya el nom de la casa d’algú.- 9. Acció de tre- pitjar una superfície caminant. Aliment demanat al parenostre. La pri- 8 mera de les vocals.- 10. Nota que val ben poca cosa. Vocal oberta. Ni 9 tu, ni jo, ni ella. Al revés, nota musical.- 11. Qualitat d’estranger. 10 Verticals 11 1. Aparell que indica la velocitat a la qual va un vehicle.- 2. El patró dels joiers. Lianes vinícoles.- 3. Nascut. A Lleida, casa de pagès; de la Panadella cap al mar, casa de camp d’un cert luxe. Consonant amb teulada.- 4. Les consonants de la tos. Argó. Castrar.- 5. Recorregut marcat. Lletra que encapçala l’abeceda- ri.- 6. Nom amb que és conegut el centre operístic que ressorgirà de les cendres. Portador d’informació genètica.- 7. Al revés, entre el pa i el pastís. Al revés, la germana del pare o de la mare. Consonants assortides.- 8. Mig moviment artístic. Riu que passa per París. Contrari de buit.- 9. Vocal rodona. Consonant amb dos pontets. Determinant femení. Gos mallorquí. Consonant tossuda.- 10. Deïtat egípcia que personifica el Sol. Rang reial al qual no arribarà la princesa anteriorment menciona- da. Interjecció que demana la confirmació de l’oïdor.- 11. Persona que es troba sota les ordres i capricis d’una altra. Jeroglífic Problema d’escacs Sense Perdre els Orígens per David Fusté per Ramon Monfà - www.bidmonfa.com per Jordi Esteban

Tertúlia

Al segles XVII i XVIII, a Castella, en plena polèmica entre catòlics i protes- tants, hi havia cenacles i penyes erudi- T tes que discutien en públic sobre temes religiosos i que citaven molt sovint les obres de Tertulià, cèlebre apologista i teòleg de Cartago que va escriure molts déu del sol arguments a favor de la religió cristiana i contra els que eren considerats he- retges. A partir d’aleshores s’anomena- ren tertulianes les persones que hi as- sistien. Després es generalitzà el terme Un instrument Juguen les blanques al català, i es va posar el nom de tertú- lia a tota reunió de persones erudites

de qualsevol tema.

6- Re4 i es guanya es i Re4 6-

1- Aa7, Aa1 (si Axa7; 2-h7); 2- Rb1, Ac3; 3- Rc2, Aa1; 4- Ad4, Axd4 (si exd4; 5- Rd3); 5- Rd3, Aa1; Rd3, 5- Rd3); 5- exd4; (si Axd4 Ad4, 4- Aa1; Rc2, 3- Ac3; Rb1, 2- 2-h7); Axa7; (si Aa1 Aa7, 1-

Problema d’escacs Problema Diccionari Etimològic Complementari

) ra no, T

Tenora. ( Tenora. de la Llengua Catalana VIII, 460

Jeroglífic (Joan Coromines)

VERTICALS: a partir de les horitzontals. les de partir a VERTICALS:

Estrangeria.

Èter.- 6. ipO. R. anaiD.- 7. Marcaria. Ni.- 8. Errar. T. Can.- 9. Trepig. Pa. A.- 10. Re. A. Ell. oD.- 11. oD.- Ell. A. Re. 10. A.- Pa. Trepig. 9. Can.- T. Errar. 8. Ni.- Marcaria. 7. anaiD.- R. ipO. 6. Èter.-

HORITZONTALS: 1. Ventiladors.- 2. Elàstica. Au.- 3. Lot. icO. M. B.- 4. Oi. Ànecs. Ro.- 5. C. Treu. C. 5. Ro.- Ànecs. Oi. 4. B.- M. icO. Lot. 3. Au.- Elàstica. 2. Ventiladors.- 1. HORITZONTALS:

Encreuat SOLUCIONS

49 la Palanca Imatges d’Ahir La Fonda La Palma. 1910

empre hem cregut que les fotos Àngel Samarà de cal Betre, un mosso L’altre mosso porta un fuet o «suriaca». S antigues parlen i que ens inten- no identificat, Maria Riudeubàs (cone- A més, eren els encarregats de donar ten transmetre coses d’un temps i guda després per la tia Maria) i tres cri- farratges als animals i portaven el mo- d’un ambient. Aquesta de la Fonda ades de Montmagastre. Asseguts: cador al coll pel polsim de la palla. La Palma, que aviat tindrà 100 anys Antònia Montagut, besàvia de En principi sembla que el Betre no d’antigor, n’és un exemple fefaent. l’Antonieta i vídua de Borrell; Concep- porta res a les mans. El seu distintiu és En aquell temps circulaven carros, ció Riudeubàs, filla de l’Antònia; i la faixa. Era l’home fort de la casa, el tartanes i els més agosarats eren els tra- Josep Borrell Montagut, casat amb la matalot en deien, el sac dels cops, l’en- giners, que conduïen molta mercaderia Concepció. carregat de descarregar i carregar els per uns camins sense carreteres. Les Per art del retratista F.J. Boldú, cada carros i de portar les maletes i els far- persones i els animals s’havien d’avi- personatge portava un distintiu de la cells a les cambres dels viatgers. tuallar en hostals que hi havia pels ca- seva funció. Així, l’Antònia plomava Les noies, a més de servir les taules, mins, la qual cosa per a ells era la clau un pollastre, la Concepció feia allioli i feien la neteja i les habitacions. I en i esperaven la «parada i fonda». Calia el Josep posava vi en un got. Del vi se aquell temps sense cuina econòmica, ni descansar de la feina dura. n’encarregaven uns altres i ell, que te- sense el concepte de cuinar d’avui dia, Artesa tenia quatre hostals per aco- nia fama de no fer gran cosa, realment es cuinava tot al foc a terra. A la cuina llir viatgers i animals. Havien de ser estava molt ocupat, ja que era el direc- de les fondes i de totes les cases sem- casalots grans per les quadres. Tres es tor responsable de que tot funcionés bé. pre hi havia una olla penjada (o vàries) trobaven a la carretera: l’Hostal de cal A més, era l’encarregat de rebre i aco- que s’escalfaven al caliu. Es feia molta Simon, que acabava a cal Bisbe de miadar la clientela, i aquesta sempre és carn a la brasa i de ben segur que men- Tòrrec; la Fonda del Manel, on avui hi una tasca important. javen molt bé. Parlant del tiberi, entre ha el Banc Santander; i la Fonda La Seguint, la Maria portava un conill els viatjants hi havia la dita que a «La Palma, que avui ens ocupa, on hi ha el guisat (o una llebre), una noia portava Palma s’emportaven la palma», ja que Mateu d’electrodomèstics. El quart era un pa i un ganivet, una altra una sopera donaven doble ració. Cal Ramonet de l’Hostal, al mig de Lo i una tercera sembla que porta un plat Firal (ara carrer Sant Jordi), i que avui d’amanida. L’Isidre porta una brida de és Cal Gili o Cal Ribó. cavall i era l’encarregat de la bodega. D’esquerra a dreta, la gent de la part El vi venia en bocois o bots i calia em- Bartomeu Jové i Serra de dalt de la foto són: Isidre Riudeubàs, botellar-lo tot per a servir-lo a taula. Foto cedida per Antonieta Borrell

50 la Palanca

La Foto

Les Artesenques Actives, amb la col·laboració de la família Guàrdia, van organitzar una Trobada de cotxes antics el diumenge 24 de maig, que s’exposaren a l’avinguda Maria Anzizu. (Foto: Josep M. Espinal)