AGUAITS 2

POBLAMENT ITOPONOMASTICA DE ISLÀMICA (*) (**)

M.-del Carme Barceló Torres

Els estudis que han centrat l'interés a les 1982); el segon, per haver efectuat un estudi valls de la Marina no són molt abundants. del dialecte aràbigo-valencià (BARCELÓ Una excepció és la monografia de Giner 1984); el tercer, en fi, pel meu interès en la Bolufer (1947), considerada ja un clàssic, toponímia àrab del país, els primers fruits dedicada a les valls de Pego, tot i que va de la qual han vist la llum recentment (BAR­ incloure algunes dades no contrastades que CELÓ 1983). No obstant, els resultats o hipò­ han donat peu a falses interpretacions. En tesis que ací es plantegen hauran de contras­ aquest treball és troba una de les opinions tar-se en el futur amb els de les vaUs limítro­ més difoses entre els qui s'ocupen d'aquestes fes. valls. És la que sosté que una gran quantitat de mulsumals va quedar al nou regne con­ querit per Jaume I cultivant els mateixos DADES HISTÒRIQUES camps que els seus avantpassats a pesar del canvi d'amo, de tal manera que ni la fisono­ La primera notícia sobre Gallinera, arre­ mia ni la població de la comarca es van plegada perles cròniques, data del segle XI. alterar (Sanchis Guamer, 1955-58, 8). Ac­ Abans d'asquesta data els documents són tualment es revisa aquesta opinió, no sols pel arqueològics; es refereixen als jaciments i que respecta al conjunt general valencià poblaments de temps prehistòrics i proto- (GuicHARD 1980; BARCELÓ 1984), sinó tam­ històrics, que es troben a les muntanyes i bé a l'àmbit d'algunes d'aquestes vaUs (TO­ altures de la vall. Però és, com deia, a l'època RRÓ, 1982). Tot i que són moltes les contra­ de les taifes valencianes quan apareix citat, diccions i errors que hauran de ser analitzats (*) Aquest article co­ en el clima o iglim de València, un juz' rreran a una comunicació i posats en ordre abans de presentar una hipò­ anomenat "d'Albaida i Galinàr", identifi­ presentada al II Congrés tesi vàlida. cant aquest segon component com Galline­ d'Estudis de la Aquesta aportació se centra a la VaU de ra. (Pego, 1984). Gallinera, tant des del punt de vista històric, No es tomen a trobar cites directes d'a­ (**) Traducció al cata­ com del lingüístic i toponomàstic. En el là feta pel Servei de Norma­ questa vall fins 1245, quan al-Azraq subs­ lització Lingüística de la primer per haver-me ocupat ja d'aquesta vall criu el conegut tractat del Pouet amb l'infant Universitat d'Alacant. en tractar sobre el famós al-Azraq (BARCELÓ don Alfonso. En aqueix moment el musul- M» DEL CARME BARCELÓ TORRES mà negocia la possessió dels castells de Ga­ Gallinera i Alcalà (BURNS 1975, 260). El llinera, Alcalà, PerputxentXero/es, Castell, 1288 es concedeix la Vau d'Alcalà a Bernat Margarida, Pop, Tàrbena i les alqueries Guillem, de Vilafranca del Conflent d'Ebo, , Espelda i Petraques (ARV., R. 614, f. 92) i quedarà a partir (MoMBLANCH 1977; BARCELÓ 1982). La su- d'aqueix moment segregada de la Vall de blevació d'al-Azraq i la falta d'enteniment Gallinera. Entre 1289 i 1290 apareixen les entre el rei Jaume I i aquest musulmà man­ primeres mencions a la VaU d'Ebo, conside­ tingueren tota la zona assenyalada en peu de rada com a alqueria en el tractat d'al-Azraq guerra fins una data propera a la mort d'amb­ de 1245 (BURNS 1975,259; BARCELÓ 1982). dós contendents. També en aqueixes dates es poblen i donen Les notícies d'aquest període són esporà­ en establiment les terres ermes de Xaló, diques. Així el 1270, s'ordena embargaries Gallinera, Tàrbena, Guadalest, Xàtiva i la rendes que posseïa el bisbe i el Capítol de Vall d'Uixó, tot ordenant als musulmans València a Gallinera et Alcalano l'alcaid que baixen dels "pueyos" al pla (GALLOFRE Pedró Díaz (ACA, Reg. 18, f. 53). abans, el núm. 1437, 1548, 1753). A partir de 1290 1264, s'enviaven a l'alamí de Gallinera que s'ordena a l'aljama de Gallinera que done pagarà les sofres, alaminatge i escrivania de per alfarda 3.000 sous a l'any (BURNS 1975, la vaU (BuRNS 1975, 165, 175, 179, 232) a 136) i es reglamenta també la de l'alqueria canvi de 2.500 besants. En 1267 se cedien de Petro que est in valle de Gallinera les rendes de Gallinera i Alcalà a l'infant don (Bums 1975, 260). Pedró, tot obligan t-se a tenir 15 hòmens i Al començament del segle XIV la vaU dos gossos per a guarda del castell (SANCHIS seguia pertanyent a la Corona, ja que el SivERA 1922, 84, 438). Sis anys després 1306 Jaume II ordena que se li envien certa (1273) la comunitat islàmica de Gallinera i quantitat de gallines i cabres, com a presents Alcalà envia al rei vint atzembles (BURNS de Nadal, a diverses aljames del Regne de 1975,141). Aqueix any el rei havianomenat València. Es tracta de quantitats fixades pel Mahomat Abenhalayr cadí de totes les alja- rei i permeten una aproximació a la impor­ mes pròximes a , entre les quals tància numèrica i econòmica d'aquestes les d'Alcalano et Galinera (BURNS 1973, comunitats. De major a menor figuren la 245,133, 230). Vall d'Uixó (amb 100 gallines i 20 cabres, Després de la revolta de 1276, en concret Gallin era i Ebo (60 i 12), Almedíxer (50 i l'any 1278, el rei Pere el Gran informa el 10) Xàtiva (50 i 10), casteUó de la Plana i Procurador General del regne que, si els Pego (30 gallines cada una) i València (20 musulmans de Gallinera estan d'acord, se'ls gaUines) (MARTÍNEZ FERRANDO 1948, 11, hi entregue un terç de les alfardes de l'any núm. 34). Les rendes de Gallinera i Ebo des anterior per reparar els mals que sofriren a de 1315 són 13.000 sous, augment conside­ causa de la guerra (BURNS 1975,134). Paci­ rable respecte de les de vint anys abans. ficada aquesta el 1279, es concedeix a les A mitjan del segle XIV s'incorpora als aljames de Gallinera i Alcalà, el 1287, poder dominis del marquesat de Dénia, creat el conrear les terres, així com una exacció per 1356 per decisió reial, quedant així vincula­ dos anys del pagament de la "cena" (GALLO- da aquesta vall i la d'Ebo al ducat de Gandia FRE núm. 710-712). A l'any vinent es men­ fins el segle XIX. Un morabatí senyorial de ciona a Abdulmega, alamí, Aberola Abençi- 1369 informa sobre la població de la VaU i bi i Juçef Abenhyale com a habitants de com s'hi trobava distribuïda (ARV, V. 13). AGUAITS 2 Si al primer any els focs són 217 i al segon distribució de les poblacions de la vall, així 234, el 1414 s'indica que són 193 en realitzar com la Bula Apostolici Muneri, que recull una ajuda al senyor (ARV, R 632, f.l52- les dades relatives a la situació del 1574, 154), encara que en tots aquests casos van però que fou editada el 1601 (SAENZ DE juntes les xifres de població de les vaUs de AGUIRRE). L'expulsió decretada el 1609 Gallinera i d'Elx). contra els moriscs dóna fi a la presència El 1401 l'arrendament de les valls d'Elx) i islàmica a la vaU. de Gallinera pujava a 11.850 sous (AHN, Osuna, Llig. 735-2^). Per Tacte de presa de possessió de la Vall de Gallinera el 1497 es LA TOPONOMASTICA toma a tenir notícia detallada dels pobles que la composaven i dels seus habitants. En Ja s'ha avançat, en descriure les dades de aquesta data, a més de l'alamf de tota la vaU caràcter històric, que la VaU de Gallinera com fou norma al regne (BARCELÓ 1984), hi era una zona o juz' de València al segle XI. havia tres jurats: un per a Benialf, un altre per Açò pot interpretar-se en el sentit que cons­ a Benirrama i im altre més per a Alpatró, tituïa un centre principal que donava nom a (AHN, Osuna, Llig, 735-2'*). També infor­ un districte més amph del que avui li atri­ ma de la població de la vall, encara que de buïm. La documentació del segle XIII cris­ forma menys minuciosa, el compromís de tià així ho deixa albirar. Quasi sempre Galli­ tota l'aljama en la càrrega d'un censal de 233 nera es menciona junt amb Alcalà abans de Uiures el 1510, per a la qual cosa es van reunir ser cedida aquesta darrera a Bernat Guillem junt al lloc de Benissivà "in medio dicte el 1288. El fet d'anomenar aquesta vall, vallis" i actuant en representació principal Alcalà de Gallinera, ha donat peu a no pocs l'alamí, Azmet Barrama Alustet (que ja ho errors; entre d'altres, confondre la cessió ja era el 1497), un jurat per Alpatro, un altre per mencionada de 1288 amb la de la vall que Benialí i un més pels llocs "prope castrum ens ocupa. Fins i tot GuicHARo'en referir-se dicte vallis" (AHN, Osuna, Lig. 735-2^^). a aquesta, ho fa sota la denominació de Vall Així mateix, un altre censal carregat contra d'Alcalà (1976, 433). BURNS (1982, 197, l'aljama el 1513 indica que l'alamí segueix 199), per la seua banda, confon la Vall sent el mateix de 1497, és a dir no s'anome­ d'Alcalà de Gallinera amb la Vall dels Alca- nen anualment com a llocs de reialenc (BAR­ lans, a la Ribera del Xúquer. També TORRÓ CELÓ 1984), i a més hi ha tres jurats per (1982) inclou el castell d'Alcalà de Galline­ Alpatró, Benialí i Benirrama respectiva­ ra en la llista de despoblats de la Vall que ens ment, reunint-se el consell en la mesquita de ocupa. El que ha donat peu a aquest autor, Benissivà (AHN, Osuna, Uig. 735-2^*). bon coneixedor de la zona, a aquesta inclu­ Després del decret de conversió forçada sió errònia és el fet de trobar Benissili i el s'organitzen les parròquies, establint-se la seu castell dins de la Vall de Gallinera en la primera l'any 1535. El 1574 es reajusta creació parroquial de 1574 i després d'a­ aquesta organització al voltant de dues pa­ queixa data. rròquies: la d'Alpatró i la de Benirrama. Tarraiateix no apareix menció alguna Posteriorment es creen tres centres: els citats d'açò abans del segle XV i després de 1288. anteriorment més la parròquia de Benissivà. Encara més, VICIANA, que redacta la Cròni• El desarmament dels moriscs realitzat el ca a mitjan segle XVI, diu que les Valls 1563, ens ofereix nova informació sobre la d'Ebo i Gallinera "son contornados por los 8 M» DEL CARME BARCELÓ TORRES términos de Pego, de Alcalà, de Villalonga sulmans contra cristians que comença el e de Forna" (II, f. 13r.). Es remarquen, 1250 i es prolonga fins el 1279, amb el doncs, els límits amb les senyories que no consegüent desequilibri poblacional. A par­ pertanyen a la casa ducal de Gandia, posseï­ tir de 1289-1290 un repartiment de terres dora en aqueixos moments de quasi tota la ermes i uns estabUments en el pla. És signi­ Marina. En efecte ni Pego, ni Alcalà, ni ficatiu, i a això es refereix GUICHARD (1976, Vilallonga, ni Foma pertanyien al duc de 433), que en la població de l'alqueria de Maqueda. És interessant aquesta delimita­ Benirrama, al peu del casteU de GaUinera, ció ja que no al·ludeix a la vaU de Planes, la es comptabUitzen a mitjan segle XIV més senyoria de la qual no pertanyia al marque­ d'un 30% d'inviduus que porten el mateix sat de Dénia. Açò vol dir que Benissili es cognom, açò és Aba Rhama. trobava encara als termes de la VaU d'Alca­ ESCOLANO (Ubro IX, cap. 48) es fa ressò là. El pas d'aquesta població a formar part de d'aquesta coincidència onomàstica, el que la VaU de Gallinera és un fet que no he pogut vol dir que en l'època no era excepcional. constatar documentalment, encara que no és S'ha d'assenyalar, a més a més, que el feno­ un disbarat apuntar que es tractaria d'una compra o annexió avançat el segle XVI, ja men no és exclusiu de Benirrama, sinó que que en el desarmament de 1563 apareix es repeteix al Uarg de la vaU: Benitaia/ inclosa en la vall d'Alcalà (ARV, R 563, f. Abentaher, Bolcàssim/Abenalcàsim, Be- 1423). nialí/AbencaliU. També es troba en la VaU d'Ebo: Benimugit i Benifat, junt amb altres Una característica de les vaUs centrals de coincidències entre les dues zones. la Marina, des del punt de vista toponímic, La pregunta que cal fer-se és quantes és la presència d'antics topònims pre-islà-' d'aquestes alqueries corresponen al període mics (GaUinera, Ebo, Castell, TravadeU que islàmic anterior al segle XIII. Evidentment donen nom a alguns castells, rius i vaUs, així la respostahaur à de venir de la mà de l'ar­ com a algunes alqueries (Patró, Llombai, queologia, però alguns fets documentats Cairola, Serra, BisbiLlà, Margarida, Llom- pareixen confirmar la hipòtesi plantejada bo). Damunt o junt aquest entramat de noms que no totes les alqueries són anteriors a la de Uoc, possiblement anteriors a l'Islam, conquesta de Jaume I. Primerament, que no apareixen una multitud de topònims del es mencionen, abans de 1287-1288, cap de tipus "Beni" que converteixen la zona en una les alqueries de la vall, tot i que no puga de les de major densitat de noms d'aquest considerar-se un aspecte excloent. D'altra caràcter en Espanya. Ningú no ha posat en banda el fet que la continuïtat o no d'una dubte, fms ara, que aquests topònims corres- alqueria depenga de la voluntat senyorfvo- ponguen al període de dominació àrab. He la. Per exemple, entre 136811370 es conce­ assenyalat recentment que molts d'aquests deixen préstecs de 30 sous, per part del mar­ noms possiblement tindrien l'origen al segle quesat, pera construir o reconstruir cases o XIV, és a dir sota domini cristià. Cite els "alberchs" amb "cubertes e son corral", en casos de Benialí (Aín, Castelló) i els de la les alqueries de Llombai i Benibader, en VaU de GaUinera (BARCELÓ 1983). concret, Llombai havia estat arrasada, La VaU de GaUinera, l'etimologia de la abans del 1368, per Joan Mercer, alcaid de qual s'ha de buscar fora de l'àrab, és im cas la vaU d'Alcalà, sent reconstruïda el 1370 sobre el qual tenim dades històriques prou (ARV, VC l,8).Elmorabetíde 1369Udóna eloqüents. Per im costat una guerra de mu­ un cens de quatre "fochs", que es repeteix AGUAITS 2 trenta anys després (1391). Respecte Beni- Gallinera, tombà lo loch de la Solana, boda bader, el 1369 tenia tres cases i en el de finals lo monestir de Gallinera " i entre d'altres po­ del segle XIV dos. blacions, destruí el Uoc de la Garrotxa (SAS­ Però per poder estudiar millor el fenomen TRE 1979,97, n.81). Un terratrèmol, el 1620, convé recordarl'ordenaci ó dels poblaments arrasà el 30% de les cases d'Alcoi (SANCHIS al llarg de la vall. Els cens i les nòmines que 1973). Pel que fa a les epidèmies, la pesta he pogut reunir agrupen els pobles en quatre fou una de les calamitats en l'època pre-es- àrees que, geogràficament, es distribuïen a tadística, com és sabut, tot i que no es ambdues vores del riu o rambla de Gallinera. puguen aportar dades concretes sobre el Per ordre de localitats, d'oest a est, els quatre particular referides expresament a la zona. nuclis eren els següents: Una altra causa, que no obeeix a raons físiques, és el fet de la cessió em emfiteusi a) riba dreta b) riba esquerra d'aquestes alqueries. Es tracta d'un aspecte que no el trobe abordat amb la suficient Benimarsoc n. Benifotox Benimàmet Ràfol claredat en les investigacions que s'han Benimohamet la Solana ocupat del tema. El fenomen el trobe cen­ Benirrama Benialí trat, per ara, al Gomtat, però pot ser s'esten- l'Alcúdia Benissivà guera per altres zones. El problema se centra m. Benitaia IV.la Garrotxa en la confusió de la titularitat de l'alqueria, Beniestob Benibeder normalment expresada en la documentació Benihahia Benehalaf Bolcàssim Alpatró sota la forma "lo senyor de". També aquesta Llombai variant es constata a partir del segle XV, quan la majoria de les senyories valencianes En total divuit entitats de població, algunes amb jurisdicció total eren pràcticament desaparegudes abans del segle XVI i d'altres constituïdes. Agafem la baronia de Planes després de l'expulsió. És la zona central de la com a exemple. El senyor de la zona, és a dir vaU (grups II i III) la que sofrí més altera­ aquell que posseeix el domini directe i cions, perquè Benicalaf, Benibeder, Beniha­ ambdues jurisdiccions, pot donar qualsevol hia i Benifotox ja no existien el 1497, mentre de les alqueries del seu territori en emfiteusi que es potencià la creació d'alqueries al peu a un cristià, normalment ben acomodat. del castell i pels voltants (grup I i II), com Aquest emfiteuta, a la vegada, extableix Benimàmet, ja documentat el 1497, la Sola­ cert nombre de cultivadors musulmans, na i Benimohamet. Una de les causes d'a­ quasi sempre els que hi ha, mitjançant unes questes fluctuacionspo t buscar-se en l'acció cartes o capítols en els quals consta la con­ de les riuades, terratrèmols o epidèmies. còrdia haguda entre ambudes parts sobre Respecte a les pluges, CAVANILLES (II, 151), partició de fruits, treballs personals, etc. deia que "es aquel sitio muy peligroso cuan- En el moment en què es concedeix l'em- do llueve confiíerza, por ser MUCH fiteusi, el nou senyor adquireix la jurisdic­ muchas y copiosos las vertientes, sin medio ció alfonsina sobre les causes civils, sempre de evitar sus furiós". A aquest caràcter es­ que l'alqueria es trobarà poblada amb tres pontani i torrencial de les precipitacions cases de musulmans. Durant el segle XIV (Costa 1977, 61-69) s'han d'unir les notícies aquesta situació dóna Uoc a nombrosos referents a moviments de terra, com el terra­ conflictes, sobretot en els termes de les viles trèmol de 1644 que "tombà lo castell de de reialenc.E l sistema era avantatjós per a 10 M» DEL CARME BARCELÓ TORRES ambdós senyors i a aquesta situació respo­ on havia anotat els diferents conceptes i els nen els capítols o fundacions de Catamarruc noms dels correligionaris. L'administrador, (1490) (PLA 1983), Uixoles (1448) (SANCHIS càrrec exercit per un cristià, traduïa aquest 1973), Benàmer (1606), Rahal Blanc (1528) llibre o UI donava a traduir a un notari l'Alqueria del Baüe (1528) (PLA 1981) o la (ARV, V C1,8). També, en el cas de lliura­ referència indirecta a BenicapseU (1413). ments a compte o de necessitats de la senyo­ En aquest cas, la senyora de la vall de Planes ria, l'alamí es feia escriure un albarà, al qual va concedir en establiment aquesta alqueria afegia una nota en àrab sobre el contingut, a Lluis Andrés, alcaid de Planes, perquè per a poder després saber del que es tracta­ poguera reedificiar "domos dic te alcharee" va, ja que eren totalment analfabets del i poblarà "dictasque quatuor hereditates català. Divuit albarans, anotats per l'alamí terre cum arboribus et plantis culturetis". de la VaU de Gallinera, Mafomat AUaurí, es Segons el document, BenicapseU "in qua conserven a l'ARV. Corresponen als anys antiquitus morabantur quatuor casas de 1367,1368 i 1369 i els he estudiat i editat moros habentes quautor hereditates terre jxmt amb d'altres textos àrabs del País Va­ que pro nunc depopulata et destruita lencià (Barceló 1984, núm. 4-6, 9-14, 16, existit". Al cap de dos anys es confirma 19,21,29-34). l'establiment atès que "dictant alcaream seu Altres anotacions àrabs es troben en els domos eiusdem dirutas de novo rehedificas- documents de la Vall conservats en la sec­ se seu construxisse et per consequens popu- ció Osuna de l'AHN. Una d'elles s'afegí als lasse seu quatuor agarenis concessisse" capítols de l'arrendament de les vaUs d'Ebo (Domínguez 1978,305,306). Potser aques­ i de Gallinera, per 592 lliures i mitja, fets ta ima de les raons per les quals apareixen i davant el notario Francesc Dalmau el 9 de desapareixen algunes d'aquestes petites setembre de 1401. Una altra és l'explicació alqueries situades en l'interior de les vaUs que es va fer a la cessió de les vaUs d'Ebo i d'Alacant, a més de les ja exposades. de GalliíKra de més de 167 lliures, "quinqué mille dragmis beticis sive reals castellans", que devien al duc els moriscos Francesc ELS DOCUMENTS ÀRABS DE LA Bedet, Joan Baibàs i d'altres, els quals s'ha­ VALL DE GALLINERA vien obligat a pagar-les en un termini de sis anys a partir de l'I de setembre de 1607. La població musulmana de la vall, com la També es conserva la firma autògrafa de del regne, mantingué la seua llengua àrab Francesc Bedet en l'acta d'obligació després de la conquesta cristiana del segle d'squest i d'altres moriscos de l'aljama de les XIII finsl'expulsiód e 1609 (BARCELÓ 1984). valls de Gallinera i d'Ebo per pagar-li la El sistema utilitzat pels administradors de la quantitat deguda al duc de Gandia. senyoria ha permès que arriben fins avui Pel que fa als aspectes lingüístics d'aquestes documents d'aqueUa comunitat islàmica, notes àrabs, que s'inclouen en l'apèndix, cal molts d'ells redactats per l'alamí o l'alfaquí, destacar l'assimilació de l'article davant el que era el seu escrivà. L'alamí era l'encarre­ fonema pre-palatal africat sonor, pervivèn- gat de recaptarel s impostos o rendes degu­ cia de la vocal de cas en noms propis; ús de des al senyor per la comunitat de la vall. Els la forma V verbal en préstecs romànics i ingresos els donava a l'administrador gene­ d'altres comuns als ja assenyalats per a l'a- ral de la senyoria, junt amb el Uibre o registre ràbigo-valencià, com la substitució de l'es- AGUAITS 2 11

Castell de Benirrama

Convent de Benitaya 12 M» DEL CARME BARCELÓ TORRES tat d'annexió per una fónnula prepositiva. ma a Benialí. De l'àrab /al-kúdya/ "lloma", "tossal". CONCLUSIÓ BENIALÍ, també ortografiat com Bemca- lïll, Benihalill, Benihalil, BenihaU, Bonie- Es pot concloure que aquesta vall sofrí pro­ lill, Bemelí. La primera cita data de 1369. funds canvis després de la conquesta cristia­ Actualment és un dels llogarets que formen na. Fou cedida a diverses famílies mudèjars la vaU. De l'àrab/BàniJalil/.nom de família. per poblar-lo a finals del segle Xin, ja que BENIBADER, citat a més a més com Be- havia minvat molt la seua població després ninbader, Bembeber, Benihadçr. Docu­ de les grans revoltes d'aqueixa centúria. L'a­ mentat en els censos de 1369 i 1391; també bundant presència de topònims del tipus en un text àrab de 1369. De l'àrab /Bani "beni" pareix deure's a aquests assentaments, Bàd(a)r/, nom de família. Degué desaparèi­ com ocorre amb Benirrama. Aquest fet can­ xer al segle XV. via en profunditat les explicacions que es BENICALAF, ortografíiada altres voltes venien fent sobre el poblament de les vaUs de com Benehalctf, Benitalaf i Benicalctfqft. la Marina. Solament es documenta en els censos de Atès que els musulmans mantingueren la 1369 i 1391. Desapareixeria durant el segle llengua, i en el cas de la Vall de Gallinera ho XV. De l'àrab /Bani jalíif/, nom de família. testifiquen alguns documents redactats en BENIESTOP, citada també sota les formes àrab, el fenomen acabat d'apuntar té millor Abeniestop, Benistop, Benestop, Benistrop, explicació, és a dir, els mateixos mudèjars o Beniestrop. Documentada des del cens de musulmans donaren nom al lloc acabat de 1369 finse l 1609 en què quedà despoblada. fundar, prenent-lo del de la família que s'hi De l'àrab /Bani Astiibb/, nom de família. assentava. BENIFOTOX, ortografiada altres voltes A aquest factor lingüístic hauríem d'afegir com Benifeteff, Benifatcf, Benifaraft, Beni- una peculiar distribució de la jurisdicció al- fotqf. Documentada en els cens de 1369 i fonsina que permetia a petits propietaris fer- 1391. Degué desaparèixer durant el segle se amb el control econònomic d'alqueries XV. De l'àrab/Bani Jattàb/, nom de família. explotades per la població mudèjar. Una BENIHAHIA, (o Beniaia). Només docu­ localització i excavació dels poblats desapa­ mentada en el cens de 1391 amb tres cases. reguts ajudarà, sens dubte, a aclarir aquesta De l'àrab /Bani Yahyà/, nom de família. hipòtesi fonamentada en documentació es­ BENIMÀMET, també anomenada per la crita. documentació Benibambit, Benimamit, i Beniasmet. La trobe doomientada per pri­ APÈNDIX mera volta en la presa de possessió de la vall 1 el 1497. De l'àrab/Bani Mucàbbid/, nom de família. Llista de les poblacions que composaren BENIMAHOMET, també citat con Beni- la Vall de Gallinera moamit, Benimamit, Benimohet, Benimo- hamet. Apareix documentada per primera L'ALCÚDIA, també anomenada l'Alcúdia volta en la desmembració parroquial de de Gallinera. Es documenta per primera 1574. De l'àrab /Bani Muhammad/, nom de volta en el cens de 1369. Subsisteix el topò­ família. nim en el nom d'un partida i una font, pròxi­ BENIMARSOC, amb les variants Beni- AGUAITS 2 13 manzer, Benimarzoque, Benimarzoch, Be- LLOMBAI, arreplegada amb les variants nimazoch, Benimasoch, Benimaroc, Beni- Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay, masot, Bemmarcoch, Benimarçoh, Beni- Llombay i, en tm text àrab de 1368, /al- maiorques. Documentada per primera volta Lumbar/, Documentada en textos cristians el 1286 quedà despoblada a mitjan segle des del cens de 1369. L'etimologia del topò­ XIX. De l'àrab /Bani Marzúq/, nom de nim no és àrab. Actuahnent està deshabitat família. l'indret BENIRRAMA, ortografíada alguna ALPATRÓ, també citat amb les formes vegada Benirama, Benirahama i Benera- Petro, Patró, lo Patron, Potron, Aïpatron, hacma. Documentada des del cens de 1369. Potro, i en un text àrab de 1578, /al-Batrún/ De l'àrab /Bani Rahma/, nom de família. . Es documenta per primera vegada el 1290. BENISSILI, citada altres vegades amb les La seua etimologia no és àrab. formes Benicelim, Benicilim, Benixilim i RÀFOL, anomenat també Rahal, Rafal. Benijilim. Abans de la desmembració parro­ Rqfalet iArruyal. La primera cita correspon quial de 1574 apareix sempre dins dels ter­ al cens de 1369. De l'àrab /ràh(a)l/"fmca". mes de la vall d'Alcalà. De l'àrab /Bani Subsisteix com a despoblat. Sàlim/, nom de família. LA SOLANA, arreplegat també amb la BENISSIVÀ, que apareix també amb les variant Casolana. No trobe documentació variants Beniçiba, Beniciba, Beniciva, Be- abans del desannament dels moriscos l'any nicida i Beniceba. Se cita per primera volta 1563. De totes les localitats, és l'única que té en un text del 1310, i el trobem una altra etimologia romànica, és a dir es tracta d'un vegada documentat a partir del cens de nom valencià. 1391. De l'àrab /Bani Sabbàh/, nom de família. BENITAIA, citada altres voltes Benitahar, ONOMÀSTICA ÀRAB DE LA VALL Benitaher, Benitaer, Benitalla i Benitaya. ENTRE ELS SEGLES XIVIXVI Documentada des del cens de 1369. De l'àrab /Bani Tàhir/, nom de família. ABENALCADI, Alcadim (Abdulaziz, BOLCÀSSIM, també anomenada Benal- Azmet, Mahomat, Abrafim). caçim, Benalcatim, Bolcaçim, Bolcacim, ALAZDRACH, Alazarach, Alaçarach Bolcasim, Bolcain i Bulcacim, la trobe do­ (Azmet, Alí, Çat, Maymó, Halill). cumentada per primera vegada en el cens de ALLAURÍ, Atlauri, Alauri, Llauri (Maho­ 1369. De l'àrab /Bani-1-Qàsim/, nom de mat, Alí, Azmet, Abduçalem). família. BARRAMA, Berrasma, Barrasma, Bara- LA CARROJA, les variants ortogràficas ma, Barra, Aberrasma, Aberrabma, Hiabe- de la qual són Rachalosa, Caroja, Queroja, rrabma, Abenrrabma (Alí, Jahie, Azmet, Carrocha, Carosa. La primera cita data del Çat, Maymó, Bolaix, Çatdon, Abdolme- cens de 1369. L'etimologia s'haurà de buscar lich, Mahomet). fora de l'àrab. BARRAZCO, Abarrasco (Mahomat, Çat). GALLINERA, citada altres voltes en la BAYAYA, Abeyahia, Abenyahia, Beya- documentació com Galinera. En textos hia, Aboyaya, Abenhiahie, Benhiahie, àrabs IGalinàrl, iGanayral, IGalinayral. (Jahie, Ozmen, Çat, Mahomat, Jafar, May­ L'etimologia del riu,l a vall i el castell haurà mó, Alí, Azmet, Abdomelich, Abdulgàni). de buscar-se fora de l'àrab. BENGEME, Abengimi, Bengemie, (Ma- 14 M» DEL CARME BARCELÓ TORRES homat, lahie, Abrahim). quàquem, (lahie, Azmet, Çat, Axer, May­ BENJAHAT, Abenjahat, Abengat (Alí, mó, Hàquem). luceçf, Çat, Mahomat). HÉMES, Hémez, Abenhàmiz, Hàmez, BENSAT, Abençat (Çat, Mahomat). Hàmiç, Hàmiz, Abenhàmis, Abenhàmiç, DOMALICH, Dumelich, Abdulmulichm Abenhàmez (Azmet, Alobux, Ozmen, Abdulmelich, Abonabdolmelich (Mahomat, Maymó, Alí, Abrafim, Çat, Ayet, Fat, Abo- Çat, Maymó). laix, Juçef, Mahomat). GÀLIP, Abengàlip, Bengàlip (Mahomat, HULEYM, Abenoleym Abenhuleym (la­ Gàlip, Azmet, Hamet, Hamet, Alí, Melich, hie, Azmet, Àxer, Hamet, Alí). Abdal·la). MANÇOR, (Çat, Azmet). GORFÍ, Algurfí (Abrafim, malwmat, Az­ OZMEN, Uzmen, Hosmen, Huzmen, (Çat, met, Àxer, lahle) Jahie, Mahomat). HÀQUEM, Àquem, Abenhàquem, Aben- RAMÍ, Arramí (Azmet, Mahomat, Jahie,

Dades Demogràfíques de la Vall de Gallinera, per localitats, des del segle XIV al XVI 1369 1391 1497 1563 1574 1602

l'Alcúdia 8 10 9 13 14 23 Benialí 11 11 3 20 17 39 Benibader 3 2 - - - - Benicalaf 9 6 - - " Beniestop 9 9 - 3 5 7 Benifotox 9 9 - - - - Benihahia - 3 - - - - Benimàmet - - 2 4 5 12 Benimohamet - - - - 5 8 Benimarsoc 6 15 4 8 9 7 Benirrama 24 22 15 10 10 13 Benissili - - - - 18 Benissivà - 7 4 2 4 3 Benitaia 21 14 11 13 13 12 Bolcàssim 11 7 7 6 8 7 la Garrotxa 12 12 11 15 17 33 Llombai 4 4 - 9 11 Alpatró 16 23 5 24 31 56 Ràfol 7 9 3 3 4 12 la Solana - - - 9 1

TOTAL 150 163 74 139 172 232

Us valb d'Ebo i de Gallinera: 1414 193 "fochs"; 1510 190 "fochs" AGUAITS 2 15 Àxer). des del segle XIV al XVI, no s'hi represen­ ÇÀP, Abençàbe, Abençibich (Çàbe, Çat, ten els que apareixen únicament én un cens, Jahie, Mahommat, Azmet, Maymó) sense tenir continuïtat. És el cas d'Abenta- ÇALÈ, Bençàle, Abençàle (Çat, Alí, lahie, her, Abeyuniz, Abeçarhan, Abencalill, Mahomat, Çàbe, Çatdon) Abenhanisa que desapareixen en el segle ÇALEMA, Abençalema (Abrafim, Edam, XV, entre d'altres. Çahet, Alí, Abdalia). BOLBÀHAR, Abulbàhar, Abolbàhar. XITÍ, Assití (Mahomat, Çat, Mi). Abulbàher, Ulbahar (Famut, Himiut, Hà- Sols s'han arreplegat els noms que perduren miz, Hamet, Alfaquí).

1401. Nota sobre l'arrendament de les valls 1607. Nota sobre la cessió a la Vall de Gallinera dEbo i de Gallinera. A.H.N. Osuna, Lligall d'una quantitat deguda al duc de Gandia per 735-21 diverses persones. A.HJSr. Osuna

A A I r r . A I .11 _^ •> ; ; y

.*__^l ^1 C]J! J^-C

$ 1^—'—"' $'^ O Aquesta és l'acta de rarrendament de la Vall de

Gallinera. 4Í " jg C^J 1609 ^L*

1608 ^L_*= (.5^-^ 1607. Firma de Francesc Bedet en la cessió de certa quantitat a la Vall de Gallinera. A.H.N., Osuna. Llig. 735-23° Q^ Aquesta és la cessió que/va fer el duc a l'aljama/ de Joan "^Abad as-Sàlim i/de Francesc Roig de jj_ Cl—^' l'/any 1609 i es va cobrar/d'eUs l'any 1608.

BIBLIOGRAHA

BARCELÓ TORRES M.* C. (1982). "Docu- ciana. Historia y Dialecto. València. mentos àrabes de al-Azràq", Saitabi XXXII, BuRNS, R. I. (1973) Islam under the Crusa- 27-41. ders: Colonial Survival in the Thirtecnth- 1983. Toponímia aràbiga del País Valen­ Century Kingdom of Valencià Pricenton. cià. Alqueries i Castells, Xàtiva. 1975 Medieval Colonialism: Postcrusade 1984. Minorías islàmicas en el País Valen­ Exploitation of islàmic Valencià, Prince- 16 M» DEL CARME BARCELÓ TORRES ton. diòcesis de Valencià. València. CAVANILLES, J.A. (1797) Observaciones so­ SAENZ DE AGUIRRE, J. Collectio Màxima bre la historia natural, geogrctfía, agricultu­ Conciliorum Hispània et Novi Orbis..., ra, poblaciónyfrutos del reyno de Valencià. Roma (1753-1754). 6 vols. (repr. fac.) València 1978. 2 vols. SASTRE FERRANDO, B. et alii (1979) Historia COSTA MAS, J. (1977) El Marquesat de Dé­ de la Villa de Pego. Alacant. nia. Estudio Geogràfico. València. TORRÓ ABAD, J. (1982) "Acerca de los des- DOMÍNGUEZ MOLTÓ, A. (1978). Elsefiorío de poblados moriscos de Vall de Gallinera". la baronia de Planes. València. Revista del Instituto de Estudiós EscoLANO G. (1610-1611) Dècada primera Alicantinos 86-100. de la Historia de Valencià, (repr. fac.) Valèn­ ViciANA M. de (1574). Crònica de la ínclita cia 1972. 6 vols. y coronada ciudadde Valencià. (T^-pr. fac.) GALLOFRÉ GUINOVARS, R. (1968) Documen- valència 1972.5 vols. tos del reinado de Alfonso II de Aragón. Va­ lència. GINER BOLUFER, C. (1947) "Topografia his­ tòrica de los Valies de Pego", Anales del Centro de Cultura Valenciana XV, 46-74. GUICHARD, P. (1976) Al-Andalus. Estructura antropològica de una sociedad islàmica en Occidente. Barcelona. 1980. Nuestra historia, 3. Mas Ivars ed. Va­ lència. MARTÍNEZ FERRANDO, J. E. (1948) Jaime II de Aragón. Su vida familiar. Barcelona, 2 vols. MOMBLANCH I GONZALBEZ, F. P. (1977) Al- Azraq. capitàn de moros. Alacant PLA ALBEROLA, P. J. (1981) "Condiciones de tenencia de la tierra y jurisdicción en el siglo XVI valenciano. Hacia una tipificación de SIGLES las alquerías momcd&". La propiedad de la tierra en Espana,PàzcdxA 53-63. ACA Arxiu de la Corona d'Aragó. Bar­ 1983. "Acerca de los contratos agrarios de celona los mudéjares valencianos: los "capítols" de AHN Arxiu Històric Nacional. Madrid. Catamamic", Anales de la Universidad de ARV Arxiu del Regne de València. . Historia Medieval 2,119-138. València. SANCHIS GUARNER, M. (1955-58) "Dictados C Caixa tópicos de la comarca de Dénia, Pego y la f foli Marina", Revista de Filologia Valenciana V, Llig. Lligall 7-62. . MR Mestre Racional SANCHIS LLORENS, R. (1973) Tetralogia his­ R Reial Cancilleria tòrica Alcoyana. Alacant. Reg. Registre SANCHIS SIVERA, J. (1922) Nomenclàtor V Varia geogràfico-eclesiàstico de lospueblos de la