L'aportació Balear En El Repoblament De Bicorb I Quesa Després De L'expul

n dels fets històrics més transcendentals en L’aportació balear en el cartes de poblament diferents entre el comte Ula història valenciana va ser l’expulsió dels repoblament de Bicorb i i els nouvinguts que eventualment s’havien moriscos, decretada pel rei Felip III en 1609, Quesa després de l’expul- interessat a establir la residència en questa ba- per les conseqüències que tingué, que han sigut ronia. Concretament, el 6 de juliol de 1611 se determinats a l’hora de configurar la personalitat sió dels moriscos (1609) signava la primera; el 21 de novembre de 1615, valenciana. Per a moltes localitats valencianes la segona; i el 17 d’octubre de 1635, la tercera i aquesta data fins i tot pot ser més rellevant que Antoni Mas i Forners, definitiva3. Aquesta circumstància és una prova la mateixa conquesta cristiana del segle XIII, ja Joan-Lluís Monjo i Mascaró, fefaent de les nombroses dificultats que hem que representa el trencament entre una societat Josep Mas i Martí apuntat amb què topà el repoblament de les anterior –i al capdavall, d’una cultura, una re- localitats morisques, i en aquest cas concret, de Centre d’Estudis de la ligió i una llengua: de tradició mudèjar— i una la poca estabilitat dels nous veïnats de Bicorb, altra de diferent, que arribà amb el repoblament. Repoblació Mallorquina que no aplegaven a consolidar-se, ja que eren En efecte, l’expulsió provocà la pèrdua de la més freqüents els abandons que els establiments. població morisca, que suposava devora un terç Amb tot, no es pogué recuperar la densitat de- de la població total del Regne de València. Per a mogràfica de l’època morisca. Així, si a la vespra unes quantes comarques aquesta mesura repre- valencià varen ser la lentitud i els entrebancs del de l’expulsió Bicorb comptava amb 200 cases sentà perdre la major part de la població, com és procés de repoblació: els nous assentaments no de moriscos i Benedrís 30 (Garzón, 2014: 480), el cas de la Canal de Navarrés i de la veïna Vall sempre quallaven després que eren pactades les no se’n pogueren recuperar més que una míni- d’Aiora, les quals havien mantingut al llarg dels cartes de poblament entre els senyors i els nous ma part: Benedrís quedà despoblat, i Bicorb no segles els seus pobladors originaris –anomenats pobladors, i es documenten canvis constants reeixia de mantenir la nova població. La carta de moriscos des del segle XVI– i on solament les en la composició dels nous veïnats, sobretot població de 1635 així ho indica (Serena, 1999: viles d’Énguera i Aiora eren habitades per una en els anys inicials, amb un desplaçament molt 134): majoria cristiana. freqüent dels pobladors, que anaven a la recerca “Ha sido tratado y convenido entre A la Canal, els nuclis de Xella, Bolbait, d’avantatges. En el cas de les poblacions mun- dichas partes que dicha señora condesa de Tous, Quesa, Bicorb i Millars, a banda d’uns tanyenques i mal comunicades, com és el cas de Castellar haya de poblar y poble las dichas quants llogarets més hui desapareguts, eren la baronia de Bicorb, on eren s’albiraven més baroníaas de Bicorp i Benedriz, las quales majoritàriament morisques, i de població mixta reduïdes les perspectives econòmiques, les difi- en el año 1611 fueron poblaadas por el señor Anna i Navarrés, el resultat va ser el seu despo- cultats de repoblament eren majors, i en ocasions D[o]n Luis Castellar de Vilanova, su padre, blament. Però no va ser immediat l’abandó dels es tractaven de mitigar suavitzant les condicions primer conde de Castellar, de 70 casas, y pobles, ja que, paral·lelament a les valls mun- estipulades pel senyors. después dicha población fue reducida a 60 tanyenques de la Marina i el Comtat, on també L’antiga baronia de Bicorb pertanyia en casas por el Sr. D[o]n Luis de Castellar 3 el gruix de la població era morisca, en fer-se temps de l’expulsió dels moriscos a en Lluís y Vilanova, segundo conde de Castellar y públic el ban d’expulsió, els pobladors moriscos Eslava Quintana Castellar de Vilanova, conegut hermano de dicha señora en el año 1615, lo no mostraren obediència sinó que aixecaren una com el comte de Castellar (o Castellà). Incloïa haya de reduir y reduzca según por lo pre- rebel·lió i es resistiren a la deportació, en el cas el llogaret de Benedrís, que va quedar despoblat sente reduce dicha población a 58 casas en que ens ocupa, replegats a la Mola de Cortes, al després de l’expulsió, i Quesa, que en els docu- dicho lugar de Bicorp, por estar destruido massís del Caroig. No podem referir-nos ací amb ments del segle XVII és anomenada el Castellar. todo el dicho lugar de Benedriz”. l’atenció que mereix a aquest episodi tràgic de Aquest senyor pertanyia a la baixa noblesa va- Podem observar que hi hagué una minva la nostra història, tan sols l’hem volgut retreure lenciana, però va ascendir al rang de comte de la constant en el nombre de vassalls establits a perquè forma part de les similituds de la història mà del rei Felip III, l’any 1604. A més de Bicorb, Bicorb, ja que de 70 nous pobladors el 1611 de Bicorb amb la de la Marina i el Comtat, ja era també senyor d’algunes poblacions morisques s’arribà a 58 el 1635, malgrat la millora de que, com veurem, també hi ha el paral·lelisme de la Ribera, com Manuel, Rafelguaraf i Faldeta. les condicions que degueren acordar-se en els que el repoblament es dugué a terme majoritàri- Segons sembla, en esclatar la rebel·lió morisca, documents que seguiren a la primera carta de ament amb famílies oriündes de fora del Regne aquest senyor s’havia fet construir un palau a població, actualment perduda, i encara es reduí de València, i en els dos casos es documenta la Bicorb i estava edificant una església a Quesa. més, fins a arribar als 36 caps de família del participació de mallorquins. Els dos edificis foren incendiats pels moriscos cens de la Generalitat de 1646. En general, va ser La desaparició d’una massa tan conside- revoltats, i fins i tot el castell senyorial es veié una constant al Regne de València la pèrdua de rable de localitats rurals tingué conseqüències greument afectat, ja que es trobava ple de lli, per densitat demogràfica a les comarques interiors a desfavorables per al Regne de València. Per als la qual cosa les pèrdues que tingué varen ser més favor de les litorals, una tendència que s’ha anat senyors territorials significava quedar sense la greus2. En general, la situació de Bicorb després intensificant posteriorment. mà d’obra amb què se sostenien en gran part de l’expulsió era de devastació, cosa que malco- Però, ¿qui eren els repobladors? En general, les seues rendes. Es feia per tant imprescindible rava encara més qualsevol intent de repoblament; els cristians vells de les viles i pobles valencians, el repoblament, tot i que resultava impossible amb paraules del cronista Serena (1999: 131): s’interessaren més d’ocupar les poblacions i executar aquesta mampresa amb la celeritat “En el año 1610 el panorama existente ravals més immediats a les seues zones de resi- amb què demanava la Corona. A més, el fet que en Bicorp debió ser fantasmal y realmente dència, sobretot si les perspectives econòmiques la iniciativa del repoblament recaiguera sobre desolador: el pueblo deshabitado y medio en eren encoratjadores (possibilitat d’accés a lots els mateixos senyors territorials no l’afavorí, ruinas por los efectos de la pasada quema, importants de terra d’horta) i no estaven en una ans al contrari, ja que va generar una situació las tierras abandonades y sin producción”. situació de desavantatge (mal comunicades, de contradiccions legals quant a les condicions Per tant, eren molt importants les dificultats desprotegides davant de possibles atacs de pi- estipulades pels senyors en les diferents cartes de que trobà el senyor per a atreure repobladors per rates barbarescos), així mateix hi influïren les poblament, que tendiren en general als abusos i al seus territoris de Bicorb; cosa que demostra condicions senyorials estipulades a les cartes als favoritismes1. Una constant de tot el territori el fet que s’hagueren de redactar fins a tres pobles. Les poblacions menys atractives tendiren

1 Sobre les dificultats del repoblament, vegeu, per exemple,C iscar (1977: 150-154), Halperin (1980: 248-276), Casey (1981: 19), Furió (2001: 329-333). 2 Vegeu Garzón, 2014: 469. 3 Vegeu Guinot-Ardit, 2015: 56. a ser ocupades per nouvinguts arribats de fora del context majoritàriament castellanòfon, no sense “Joan Piera, nou parroquià, llaurador, fill Regne de València, els quals varen ser un contribu- deixar alguna petjada, com veurem. de Joan i Àngela Sala, natural de la vila de 9 ció important per a la repoblació. Aquesta és una Per altra banda, Costa (1977-1978) mostrà la Cauviè de la isla i diòcesis de Mallorca, ab idea que s’ha anat donant a conéixer per la histori- importància de l’aportació mallorquina en la repo- Antonina Torandell, donzella, natural de la vila ografia valenciana i que ha rebatut en gran part la blació valenciana, que es documenta en un extens de Pollença, de dita isla i diòcesis, y habitadora tesi que havia proposat Torres Morera (1969) que territori que abraça les comarques de la Marina, el del lloch de Bicorp, filla de Martí i Antonina la repoblació valenciana havia sigut protagonitza- Comtat, la Safor i la Vall d’Albaida, i que, per tant, Fabra”10 (APRX, M, 1633). da quasi exclusivament per colons originaris del no es reduïx només a la singularitat de Tàrbena i la Per a altres cal recórrer a mètodes diversos mateix Regne de València, els quals simplement Vall de Gallinera, com solia pensar-se fins llavors. com l’anàlisi de l’onomàstica (Mas-Monjo, havien mudat de residència dins del mateix regne. Els estudis historiogràfics i onomàstics deM as- 2003), ja que determinats cognoms es crearen a Així, per un banda, Vicent Soler (1977: 66-67) Monjo (2000, 2002a, 2002b, 2003) i Mas-Monjo- les Balears o en són molt característics. Així, com indicava que no podia tenir credibilitat aquesta Mas (2007, 2008, 2010, 2011, s/d), entre d’altres, ara, l’onomàstica ens dóna clarícies de l’origen idea d’un repoblament acomplit majoritàriament ho han confirmat, i així, actualment se sap que l’ar- mallorquí dels portadors dels cognoms Estalric, amb gent del mateix país, atenent que seria molt ribada de balears durant el segle XVII es va sentir Fluixà, Mengual, Palleres o Todorí, documentats factible explicar determinats fets de la realitat especialment a la Marina (sobretot septentrional), a Bicorb i Quesa al primer terç del segle XVII valenciana actual, com és el cas de la dualitat el Comtat i la Safor, i en menor grau, a la Ribera, sense cap indicació pel que fa a la procedència. Es de comarques de llengua catalana i de llengua la Vall d’Albaida, la Costera, el Camp de Túria, la tracta, en primer lloc, de cognoms no documentats castellana, precisament pels esdeveniments de la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés. al Regne de València abans del segle XVII i sí en repoblació. En efecte, el fet que es parle castellà en La presència de repobladors balears a Bicorb canvi a les Illes Balears; en algun cas es tractava una part de les comarques valencianes de l’interior i Quesa no ens ha de sorprendre, si tenim en de variants formals típicament insulars de cognoms és el resultat de l’assentament d’un allau de colons compte que s’ha documentat el seu assentament també documentats en època medieval a València: d’origen castellà i aragonés arran del repoblament a la primeria del segle XVII en comarques i lo- Estalric Sellent, Càrcer o Sant Joan de amb la forma Fiol, per Fillol, amb el resultat en iot de Soler era encara una intuïció, ja que era avalada l’Ènova) i la Costera (com ara, al raval de Xàtiva, característic del balear del grup llatí –ly-, que tro- per la documentació. Estudis posteriors han pogut Barxeta o Lloc Nou d’en Fenollet)7. Així mateix, bem en el llinatge de la muller de Tomàs Mercer: confirmar la veracitat d’aquesta teoria. Com ara, en altres localitats que pertanyien al comte de “Catalina Fiola” (APCà, M, 1633).12 4 pel que fa a Bicorb (Mas, 2014) , s’ha vist que, Castellar s’han documentat també famílies mallor- Altres indicis sobre la procedència poden ser prenent com a referència el cens de 1646, poc més quines, com és el cas de Manuel i Rafelguaraf8. deduïts pels comportaments endogàmics dels re- 4 del 50 % dels caps de família veïns d’aquesta loca- La pèrdua del primer Quinque libri de la par- pobladors illencs. Ens referim, per exemple, a la litat eren d’origen castellà5, procedents sobretot de ròquia de Bicorb ens ha privat de poder conéixer a tendència a concentrar-se en localitats on hi havia localitats situades en una franja oriental immediata fons la composició i l’origen de les famílies repo- persones amb què estaven emparentades o que eren al Regne de València, com ara, Villena, Almansa, bladores, s’ha hagut de recórrer a fonts indirectes, del mateix origen, establint una sèrie de xarxes Alpera, Alborea, Alcalá del Río (o del Júcar), com ara, els arxius parroquials d’altres localitats, familiars, o la amb preferència per matrimonis amb Carcelén, Casas de Ves, Cañete, Moya, Fuente (o com ara, els d’Énguera, el raval de Xàtiva, la Seu cònjuges del mateix origen. D’aquí que puguem Salinas) del Manzano..., sense oblidar Cabdet, que de Xàtiva, Càrcer, Sellent o Carcaixent, així com deduir un origen balear per a les persones porta- llavors era valenciana; així mateix n’arribaren de diverses fonts notarials, com ara, protocols notarials dores de llinatges coincidents, establides en un poblacions més apartades, com Quintana Redonda o censos. És especialment valuosa la documentació mateix poble. Així podem suposar un parentesc (Sòria), Villanueva de la Fuente (Ciudad Real), sacramental, sobretot les actes matrimonials, pel entre Tomàs Mercer i Bartomeu Mercer i el solleric Félix (Almería)..., i alguna d’aragonesa, com que fa a la riquesa de dades en relació a l’origen Gabriel Mercer, i així mateix un mateix origen. I Peralejos6. En vista del fets, és clar la base lingüís- dels nuvis; vegeu, per exemple, aquestes dues actes això mateix podem pensar amb els portadors del tica que imperà a Bicorb, com a la resta de la Canal matrimonials procedents dels arxius parroquials de cognom Mateu, possiblement emparentats amb va ser el castellà, que formava part del contínuum la Seu de Xàtiva i del raval de Xàtiva (Sant Joan): Antoni Mateu, del qual no sabem amb exactitud la dialectal oriental, amb elements de procedència “Foren desposats Sebastià Mercer, fill de vila mallorquina d’origen. El mateix hem deduït aragonesa i aportacions vingudes per l’influx de Gabriel Mercer i Francina Gual, naturals de dels portadors dels cognoms Piera i Mengual. En l’adstrat català. Tanmateix l’originalitat del repo- la vila de Sóller, del Regne de Mallorca, que aquest sentit, hem suposat que el Pere Mengual que blament de Bicorb i Quesa, coincidint curiosament havien residit en lo Raval de Xàtiva i ara de documentem a Bicorb des de 164713 siga el ma- amb la Foia de Bunyol, va ser l’arribada de repo- present en la baronia de Bicorp, amb Elisabet teix que estava documentat a Sellent (Ribera Alta) bladors mallorquins, els quals es diluïren dins del Joan Domingo” (APSX, M, 1628). entre 1628 i 1631, originari de Santa Margalida

4 Amb noves dades procedents de APCCCV, protocols notari Baltasar Almenara, sig. 27469. 5 Els seus noms eren Juan Alonso, Domingo Garcia, Miguel García, Pedro Garcia (major), Pedro Garcia (menor), Francisco Garzón, Domingo Gómez, Pedro Gómez, Andrés Hernández, Luis Jordán, Juan de Juárez, Benito López, Cristóbal López, Juan López (major), Juan López (menor), Juan Lorente, Francisco Martínez, Bartolomé Moreno i Quílez Romero. 6 És el cas del matrimoni format per Joan Domingo i Joana Just, i la seua fila Elisabet (APRX, M, 1628). 7 Mas-Monjo, 2002b: 59-60, Mas-Monjo-Mas, 2006: 220-244. 8 On residien el 1638 el matrimoni mallorquí format per en Melcior Riera i la seua muller Antonina Estalric, nascuda a Santa Margalida (Mas-Monjo-Mas, 2006). Potser entre els Estalric de Bicorb i els de Rafelguaraf devia haver un vincle familar, com veurem. 9 Cal llegir Calvià: la pronúncia popular mallorquina del grup al- sol ser au-, d’aquí aubergini, fauç o pauma, i, per tant, Cauvià. 10 Cal llegir Fàbregues. 11 Prenem com a referència Guinot (1999). Vegeu, Mas-Monjo (2002b: 116, 120, nota 462), Mas-Monjo (2003: 528-529). Hi ha constància de la presència del cognom Estalric a Gandia al darrer terç del segle XVI introduït per famílies mallorquines instal·lades abans de la repoblació (vegeu, Mas-Monjo-Mas, s/d). 12 Era molt habitual aleshores transcriure feminitzada la forma del cognoms de les dones; així podem documentar formes del tipus Castellona, Marca, Ponça, Ripolla, Rossellona, Seguina, per Castelló, Marc, Ponç, Ripoll, Rosselló o Seguí. 13 APBi, Administración San Juan Evangelista siendo alcalde y regidores Juan Valiente. S’hi anomenen Pere Mengual major, Pere Mengual menor i Josep Mengual. (Mallorca), i ja absent al cens de Sellent de Bartomeu Mercer major, Bartomeu Mercer menor, S’observa, per tant, una important presència 1646.14 Podem pensar que devia tenir una vincu- Simó Omar, Joan Palleres, Joan Piera, Gabriel de famílies mallorquines en el repoblament de lació amb Bartomeu Mengual arribat coetània- Torrendell, Jacinto Torrendell, Miquel Vidal), als Bicorb després de l’expulsió dels moriscos, i ment a Bicorb (1646), que no podem precisar; així quals, si hi afegim els 4 que no tenim la certesa més anecdòticament a Quesa, coincident amb com la muller de Pere Mengual, Caterina Omar, que siguen balears (Pere Palau major, Pere Palau altres localitats valencianes situades sobretot a sens dubte estava emparentada amb Simó Omar menor, Josep Vilanova, Marc Vilanova) podríem les comarques de la Marina, el Comtat i la Safor, (1646). S’observa d’aquesta manera a Bicorb arribar al 44%.18 Menys important era el percentge i paral·lelament a la Foia de Bunyol, on tot i que i a Quesa una certa concentració de cognoms que quedà a Quesa, possiblement Pere Bauçà i hi predominaren els nous pobladors originaris de característics de Santa Margalida en l’època del Agustí Blanquer, que davant el total de 15 caps de Castella i Aragó, l’element balear tingué un cert repoblament, com Estalric, (A)mengual, Fluixà, família, representen tan sols el 13%.19 pes. L’origen dels repobladors mallorquins es co- Morell, Palleres, Omar, Ribes o Vidal: possible- Finalment ens referirem a la forma dels neix en part, així sabem que una part nasqueren ment uns quants ho eren. Així mateix, de Pollença cognoms, que en els diversos documents apareix en les viles de Calvià, Santa Margalida, Sóller i era la família Torrendell. Santa Margalida de manera vacil·lant. Així Estalric és representat Pollença. Degueren ser originaris de Menorca els com Pollença, juntament amb Manacor, Artà i ocasionalment amb la forma més etimològica portadors del cognom Todorí. Llucmajor, són les viles mallorquines que més Ostalric,20 però ja en el cens de 1646 apareix Potser caldria tenir en compte aquest ele- contribuïren al repoblament valencià. amb la forma Estarlich, amb metàtesi de la r-l ment a l’hora d’entendre els particularismes L’escassa i dispersa documentació que tenim o-o. una variant de referència

14 Vegeu, Llàcer, 1995: 278; Mas-Monjo-Mas, 2008. 15 AMC, protocols notarials de Pere Joan Folquer, llibre 708. 16 ARV, Reial Audiència, Processos II, lletra M, núm. 1333. 17 ARV, Generalitat, llibre 4829. 18 Josep Vilanova era justícia de Bicorb en 1632 (APCCCV, protocols notarials de Baltasar Almenara, sig. 27470) i batle de la baronia del Castellar (actualment, Quesa) i Bicorb el 1635 (APCCCV, protocols notarials de Baltasar Almenara, sig. 27471). 19 ARV, Generalitat, llibre 4829. 20 APCCCV, protocols notarials de Baltasar Almenara, sig. 27470. 21 Al consell general de Bicorb (contingut a APCCCV, protocols notari Baltasar Almenara, sig. 27470). 22 APCCCV, protocols notari Baltasar Almenara, sig. 27470. 23 Dates extretes del CTV. 24 APCCCV, protocols notari Baltasar Almenara, sig. 27470. Bicorb Guinot, Enric (1999): Els fundadors del regne de Cognom Nom Filiació Cònjuge lloc d’origen Font Data València. Repoblament, antroponímia i llengua a la Bauçà Guillem MPB APRX, M, 1622 1622 València medieval, 2 vols., 3 i 4, València. Crespí Antoni MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 Guinot, Enric – Ardit, Manuel (2015): Cartes Estalric Pau MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 pobles valencianes modernes (s. XVI-XVIII), 2 vols., Universitat de València, València. Estalric Gabriel MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 Halperin, Tulio (1980): Un conflicto nacional. Fàbregues Antonina Martí Torrendell Pollença (Mallorca) APRX, M, 1633 1633 Moriscos y cristianos viejos en Valencia, Institut Fiol Caterina Tomàs Mercer MPB APCà, M, 1633 1633 “Alfons el Magnànim” – Diputació Provincial de Gual Francina Gabriel Mercer Sóller (Mallorca) APSX, M, 1628 1628 València, València. Mas Antoni Joana Mateu MPB APRX, M, 1626 1626 Llàcer Llàcer, Joaquim (1995): Història de Mas Francesca Antoni i Joana Mateu MPB APRX, M, 1626 1626 Sellent, Ajuntament de Sellent, Sellent. Antonina Caba- nelles / Francina Mas i Martí, Josep (2014): “El repoblament Mateu Antoni Gual* Mallorca APRX, M, 1612 1612 APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. postmorisc del segle XVII i els seus efectes en la Mateu Guillem Antoni i Antonina Cabanelles Francesca Mercer* Mallorca APRX, M, 1613 1632 castellanització de la Foia de Bunyol, la Vall d’Aiora Mateu Pere Joana Torrendell* MPB APCà, M, 1631 1631 i la Canal de Navarrés”, dins Camins, terres i parau- Mateu Joana Antoni Mas MPB APRX, M, 1626 1626 les. II Jornades sobre els parlars valencians de base Mengual Bartomeu Santa Margalida? ARV, Generalitat, llibre 4829, full 55 1646 castellano-aragonesa (Énguera, 2013) (a cura d’Emili APBi, Administración de S. Juan Evangelista Mengual Pere Caterina Omar Santa Margalida APSnt, M, 1631 1647 Casanova i Pep Aparicio), Denes, p. 483-512.

Mercer Sebastià Gabriel i Francesca Gual Sóller (Mallorca) APSX, M, 1628 1628 Mas, Antoni – Monjo, Joan-Lluís (2000): “Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià Mercer Bartomeu Sóller (Mallorca) APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 després de l’expulsió dels moriscs. Cap a un estat de la Mercer Caterina Gabriel i Francesca Gual Sóller (Mallorca) APRX, M, 1621 1621 qüestió”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Mercer Francesca Gabriel i Francesca Gual Sóller (Mallorca) APRX, M, 1612 1612 56, Mallorca, p. 275-296. Mercer Tomàs Gabriel i Francesca Gual? Caterina Fiol* Sóller (Mallorca) APCà, M, 1633 1633 __ (2002a): “La mallorquinització onomàstica Mercer Gabriel Francesca Gual Sóller (Mallorca) APSX, M, 1628 1628 a la València del segle XVII. L’aportació de la vila Mir Jaume MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 de Santa Margalida”, Congrés Internacional de

Morell Francesc MPB APRX, M, 1614 1614 Toponímia i Onomàstica Catalanes (València, 2001), Santa Margalida Omar Caterina Pere Mengual (Mallorca) APSnt, M, 1631 p. 119-144. Santa Margalida __ (2002b): Per poblar lo regne de Valèntia. Omar Simó (Mallorca)? ARV, Generalitat, llibre 4829, full 55 1646 6 L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle Palau Pere PB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 XVII, Govern de les Illes Balears – Caixa de Balears Palleres Joan MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 Joan i Antonina Torren- “Sa Nostra”, Mallorca. Piera Joan Àngela Sala dell* Calvià (Mallorca) APRX, M, 1633 1633 __ (2003): “Els llinatges de creació mallor- Piera Antoni Calvià (Mallorca)? APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 quina com a eina d’estudi de l’onomàstica del País Pont Pere PB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 Valencià”, 29è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica Ribes Joan MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 (Teulada, 2002), p. 523-551. Torrendell Joana Martí i Antonina Fàbregues? Pere Mateu* Pollença (Mallorca)? APCà, M, 1631 1631 Mas, Antoni – Monjo, Joan-Lluís – Mas, Josep Torrendell Antonina Martí i Antonina Fàbregues Joan Piera* Pollença (Mallorca) APRX, M, 1633 1633 (2007): “Aportacions menorquines a l’onomàstica Antonina Fàbre- Torrendell Martí gues Pollença (Mallorca) APRX, M, 1633 1633 valenciana en el segle XVII”, XIX Jornada d’Antropo- Torrendell Jacint Martí i Antonina Fàbregues? Pollença (Mallorca)? ARV, Generalitat, llibre 4829, full 55 1646 nímia i Toponímia (Muro, 2006), p. 13-25.

Vidal Miquel MPB ARV, Generalitat, llibre 4829, full 55 1646 __ (2008): “Els mallorquins repobladors de la Ribera. Segle XVII”, Actes de la XI Assemblea d’His- Quesa (antigament coneguda com Castellar) tòria de la Ribera (Corbera, 2006), p. 207-239. Cognom Nom Filiació Cònjuge lloc d’origen font Data __ (2010): “Emigrants i repobladors mallorquins

Bauçà Pere MPB ARV, Generalitat, llibre 4829, full 51 1646 a la Vall d’Albaida després de l’expulsió dels mo-

Blanquer Agustí PB ARV, Generalitat, llibre 4829, full 51 1646 riscos”, III Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida

Carbonell Pere PB APCCCV, pn Lluís Guerola, sig. 27471 1627 (l’Olleria, 2009), Institut d’Estudis de la Vall d’Albai-

Fluixà Gabriel MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 da, Ontinyent, ISBN: 978-84-9235588-5-4.

Fluixà Miquel MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 __ (2011): “Aportacions eivissenques a l’ono- màstica valenciana del segle XVII”, dins XXIII Mateu Guillem APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 Jornada d’Antroponímia i Toponímia. V Seminari Todorí Antoni MPB APCCCV, pn Baltasar Almenara, sg. 27470. 1632 de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística (Porreres, 2010), p. 149-186. Fonts Documentals Ciscar, Eugenio (1977): Tierra y señorío en el País __ (s/d): “L’aportació onomàstica balear a la AMC Arxiu Municipal de Cullera; APBi Arxiu Valenciano (1570-1620), Del Cenia al Segura, València. Safor en el segle XVII”, dins X Jornada d’Onomàs- Parroquial de Bicorb; APCà Arxiu Parroquial de [CTV] (2009): Corpus Toponímic Valencià, 2 tica. Toponímia i Antroponímia de la comarca de la Càrcer; APCCCV Arxiu de Protocols de Col·legi de vols., Acadèmia Valenciana de la Llengua, València. Safor (Gandia, 2016) (en premsa). Corpus Christi de València; APRV Arxiu Parroquial Furió, Antoni (1995): Història del País Valencià, Serena Pérez, Balbino (1999): Apuntes históricos del raval de Xàtiva (Sant Joan); APSX Arxiu Edicions Alfons el Magnànim, València. de la villa de Bicorp, Ajuntament de Bicorb, Bicorb. Parroquial de la Seu de Xàtiva; ARV Arxiu del Regne Garzón i Serrano, Pere (2014): “El massís del Soler, Vicent (1977): “Les comarques de parla de València Caroig a principis del segle XVII”, dins Camins, castellana: una qüestió oberta”, dins Raons d’identitat terres i paraules. II Jornades sobre els parlars valen- del País Valencià, 3 i 4, València, p. 49-69. Fonts bibliogràfiques cians de base castellano-aragonesa (Énguera, 2013) Torres Morera, Juan Ramón (1969): La repo- Casey, James (1981): El regne de València al (a cura d’Emili Casanova i Pep Aparicio), Denes, p. blación del reino de Valencia tras la expulsión de los segle XVII, Curial, Barcelona. 461-482. moriscos, València. es terres del sud valencià són terres De castells i identitats: el Aquesta situació ens converteix en de castells. Sovint hereus de talaies cas d’Énguera una zona ben dotada pel que fa al turisme Ldel bronze i assentaments ibèrics, els cultural a què ens referim, de més valor estats islàmics els van construir per a Jaume Piqueras Juan afegit i major rendibilitat que les tradicio- diversos usos, no només la defensa da- nals opcions fins ara explotades en aques- vant l’embranzida feudal. Posteriorment Doctor en història medieval tes terres. És imprescindible cridar l’aten- a la conquesta d’aquesta àrea, cap a i professor en la UNED ció sobre aquest tema, sobre la necessitat mitjans del s. XIII els nous senyors van de recuperar el nostre patrimoni medieval recuperar per al seu profit nombroses que en casos com el castell d’Énguera, torres musulmanes (hisn-husun) sovint proporcionaria la possibilitat de enlla- ampliant-les i millorant les seues in- çar-se amb construccions com Montesa i fraestructures. Hui en dia, passats els quantitats invertides ha estat clara en tots Xàtiva, generant una “Ruta dels Castells”’ segles, alguns d’aquests castells han els casos. Els beneficis que un castell que, a dia de hui està ja funcionant a les estat rehabilitats o en la major part dels rehabilitat o reconstruït proporciona al comarques del Vinalopó amb gran èxit. casos, reconstruïts sobre les evidències teixit social i econòmic de la localitat on Pel que fa al castell d’Énguera, el que l’arqueologia ha anat proporcio- s’ubica són molt significatius i se soste- seu estat de ruïna obligaria a una recons- nant pel que fa a plantes i disposició nen en el temps de forma independent trucció. Disposem d’alçats i cartografia de les diferents seccions en cada cas. fins i tot de les estacions de l’any, fent de les cimentacions i seria perfectament D’aquesta manera, hi ha en les nostres possible mitjançant un sistema de visites possible treballar ja en la posada en rodalies veritables joies de l’arquitectura guiades, d’itineraris i panells explicatius marxa d’una opció que implicaria recu- medieval visitables i en perfecte estat de així com de tallers realitzats per personal perar per a Énguera el signe més excel· conservació, és el cas de castells com els professional i especialitzat, l’accés d’un lent del seu propi paisatge humà. Una de Biar, Villena o Castalla i de diferent turisme cultural que ara per ara, és una situació semblant es podria afrontar a manera, però especialment important de les possibilitats més serioses i viables Navarrés i en altres parts de la comarca per la seua mesura i complexitat, el de en comarques com la nostra i especial- en una estratègia que dotaria a la Canal Xàtiva. ment en algunes localitats com Énguera de Navarrés d’una capacitat d’atracció Les obres que han hagut d’afrontar les o Navarrés. La Canal de Navarrés és rica turística enorme unint paisatge, natura i localitats posseïdores d’aquests immobles en aquest tipus de patrimoni per altra història. En el cas del castell d’Énguera emblemàtics i singulars han representat banda pràcticament desconegut fora de -tal volta morfològicament el més com- un gran esforç, sempre compartit amb les nostres fronteres comarcals. La nostra plet i complex de tota la comarca malgrat la Generalitat Valenciana i matisat mit- posició a l’interior de l’antiga Governació el seu estat actual- la recuperació de l’es- 7 jançant diverses estratègies com Tallers Foral de Xàtiva, va obligar al manteni- tructura de l’antic albacar o mur de pro- d’Ocupació o fins i tot, empreses públi- ment d’una sèrie de construccions mili- tecció de la devesa podria servir per a fer ques d’abast local. Però després d’obres tars que ja existien abans de la conquesta una ruta d’accés alternativa al camí actu- cares i de lenta execució els resultats i en alguns casos a la construcció de nous al. Un sistema senzill de control a la zona no s’han fet esperar. La reversió de les castells, com el de Navarrés. de la Mota serviria per a regular l’entrada de vehicles privats, donant-se en este possibilitats de visita del poblat ibèric de mans de professionals especialitzats i castell la possibilitat d’accedir d’amb- Lucena i la incorporació a este binomi mai deixades a la mercè d’aficionats dues formes. El centre d’interpretació ja del complex de captació i conducció amb intencions més o menys encobertes. existeix; el propi Museu Municipal, amb d’aigües de La Mota, de manera que No es admissible per exemple, batejar la qual cosa, els esforços s’haurien de l’oferta en el cas enguerí seria d’un molt el castell d’Énguera com “castillo de centrar en la reconstrucció i adequació de alt valor i atractiu. la Encomienda”, això és un autèntic l’entorn, una tasca feixuga però factible En qualsevol cas, s’ha de cridar disbarat historiogràfic perquè l’objecte mitjançant la sol·licitud a la Conselleria l’atenció sobre les formes de dur a terme patrimonial i històric, el castell, ja era al de les corresponents ajudes econòmiques qualsevol iniciativa d’aquest tipus donat mateix lloc on es troba hui, molt abans i els Tallers d’Ocupació necessaris. Ja el fet que com deia Santa Teresa de Jesús que existira el règim jurídic que ho va durant la fase d’inversió una part de l’es- “Dios està en las cosas pequeñas” i els regir –depenent sempre en última ins- forç estaria revertint al teixit social de la detalls són allò determinant per a l’èxit tància, del Lloctinent de Governador de localitat, no cal dir després, amb l’obra de qualsevol iniciativa. Les accions Xàtiva i del rei d’Aragó, tot ha de ser acabada. Com és lògic, la reconstrucció dirigides a millorar el futur recuperant recordat- per tant, si es pren la decisió del castell implicaria la millora de les el nostre passat han de ser posades en de reconstruir el passat s’ha de fer amb

Planta i murs del castell d’Énguera1

1 http://guinotarq.wixsite.com/design/quienes-somos1-c191k rigor i dignitat. No podem perme- tre que en una societat cada volta més culta, Énguera siga coneguda com l’exemple d’allò que no s’ha de fer: deixar la cultura, el patrimoni i la identitat en mans d’aficionats. La reconstrucció d’un símbol d’aquesta importància tampoc pot ser presa com a pretext per distorsionar una identitat com l’enguerina, plenament integrada a la corona catalanoaragonesa des de la presa de les nostres terres a l’Islam tal com la gastronomia, la toponímia, l’antroponímia o entre d’altres aspectes, la documenta- ció sobre els llaços econòmics, socials i lingüístics de l’Énguera medieval i moderna, demostra. No cal demostrar res, el present ens parla ben clar tot i que podem aportar proves materials i documentals per a recolzar allò que és ben visible. Per exemple, en allò Éngra a terres del nord valencià com la les proves de que la llegua original es relatiu a la casa tradicional de les terres Sagunt o l’Alcoi del s. XV. Enguerins mantenia viva segles després són abun- de la Vall d’Engra haurem de mirar cap foren també els qui casaren i s’establiren dants, com es pot comprovar als llibres a la presència de un més que significa- a d’altres localitats properes com varen de Sacramentals a l’arxiu de la nostra tiu component de repobladors catalans fer Domingo Aparici i Francesca Ribes, parròquia. durant el període medieval, només així de Benigànim, el 14463. La nostra tra- Per tot això, els responsables polítics s’explica la predilecció pel model de jectòria històrica com a poble està clara, haurien de posar en marxa amb urgència 9 casa a dos mans, planta rectangular i són molt nombroses les evidències d’un les accions destinades a la recuperació façana paral·lela a una de les vessants de històric i intens flux d’intercanvis de d’un dels símbols més estimats i pro- la teulada1, originari de les comarques persones i mercaderies, de biografies i metedors per als enguerins i enguerines, tarragonines. La filiació clara de les tèc- paraules amb les comarques germanes superant la seua ja coneguda “estaciona- niques constructives populars enguerines i veïnes, d’un passat i un present comú litat de quatre anys” pel que fa a la presa es repeteix al treball de la fusta, sent dins els territoris valencians. Per si de de decisions de llarg abast temporal, nombroses encara hui les portes princi- cas queda algun dubte sobre quina ha decisions que solen ser les veritablement pals d’habitatges enguerins amb els llis- estat per exemple, la nostra identitat transformadores de realitats socials tan tons aparellats “a la catalana” com es diu lingüística ara tant deteriorada, hauríem complexes com l’actual. Correspon als fora de l’àmbit valencià. Enguerins foren de recordar que els llibres de Claveria nostres càrrecs electes treballar en la qui signaren a Xàtiva un contracte d’al- que es conserven a l’Arxiu Municipal configuració d’un nou horitzó sociocul- mogaveria juntament amb altres com- d’Énguera i que daten del s. XVII estan tural, polític i econòmic per al nostre panys de Xàtiva, Canals i Albaida per al escrits tots en valencià. I per si algú poble, una tasca de guiatge que només es de fer fortuna per les terres alacantines considera que n’hi ha mancança d’evi- podrà dur a terme amb èxit si no perdem al 12892 en una pràctica comuna en les dències, el 12 de setembre de 1705, dins mai de vista les nostres arrels i la nostra terres valencianes al sud del Xúquer a el context de la guerra de Successió veritable història, deixant de costat inter- la segona meitat del s. XIII. L’economia Espanyola, arribà una ordre del Virrei de pretacions malintencionades i treballant medieval a la nostra vall, predominant- València adreçada als Jurats i al Justícia per la cohesió d’un territori que necessita ment agrària com a la resta del territori d’Énguera4, les màximes autoritats mu- recuperar el seu lloc dins les comarques valencià, va ser complementada per nicipals i l’autoritat judicial, que obliga- centrals valencianes per a poder fer front una ramaderia extensiva que contribuí a va la redacció de tota la documentació als reptes que la nova realitat econòmica l’aprovisionament de carn a La Costera oficial del poble en castellà i no en va- del mon imposa. Si no modifiquen com- i a La Vall d’Albaida, prova d’això és lencià tal i com s’havia fet fins aleshores. portaments i enterrem velles inèrcies, la presència històrica a la Vall d’Éngra Sense arribar a prohibir el valencià com mai podrem reeixir d’una situació, la del ramat dels Espí, carnissers albaidins, a llengua quotidiana, s’encetava en eixe mal nomenada “crisis econòmica” que durant els s. XIV i XV. Enguerins fo- moment un complex camí d’aculturació no és altra cosa que un gran canvi a les ren també els que dugueren el cognom que ens ha dut a l’estat actual, tot i que regles del joc econòmic i social

1 Caro Baroja, J.: Los pueblos de España. Vol II. Ed Istmo. Madrid, 1981. Pàg. 388. 2 TORRÓ, J.: “Malfactors alcoians. Noves dades sobre violències de frontera a les darreries del s. XIII” Fiesta de San Jorge. Alcoi, 1994. Pàg. 100 a 102. Sobre la situació d’inseguretat física al sud del Xúquer de 1250 a 1279, PIQUERAS JUAN, J.: Materiales para una historia de Valencia: El periodo foral. Espasa Calpe. Madrid, 2016. Pàg. 78-79. 3 13-XI-1446.Arxiu de Protocols del Reial Col·legi del Corpus Christi, protocol de Bernat Lloret. 4 SARTHOU CARRERES, C.: Geografía General del Reino de Valencia. Vol. II. Ed. Alberto Marín. Barcelona, 1919. Pàg. 348 o hace falta ser un experto en Las fuentes de como Balagre, Chorrico Cacer, estos temas, para ver como nuestra tierra, Benali, Torcaz, Pocico el Hinojo, Ncada año que pasa, nuestros acuí- Cebolla, Pilones, Castillajero, La feros en la Sierra de Enguera se sufren la sequia Capa. entre otras se han secado desde resienten y mucho, ante la sequía hace muchos meses. Pero hay otras que estamos padeciendo desde José María Simón Diez que resisten como la Fuente Huesca hace varios años. Las lluvias ya que mantienen su caudal durante todo no son tan copiosas como las te el año. antaño, al igual que las nevadas Pero hay tres fuentes que me que cubrían algunas semanas la Este verano he visitado varias llaman mucho la atención que son, sierra alta y que después se conde ellas en la zona de Navalón, por Peñarroya, Carrasquilla, Pasico vertirán en pequeños ríos sub- ejemplo la Teja, que está situada a Pilar, fuentes que aunque la pluvio- terráneos, para dar de amamantar a más de 800 metros, sobre el nivel del metría sea mucha o poca, el caudal nuestras fuentes, durante un largo mar y que su aforo es de 6 lm2 dis- lo mantienen durante todo el año, su periodo de tiempo. poniendo de un buen caudal, al igual aforo es aproximadamente entre 1 y 2 Si hablamos de estos últimos me- que la de Santich que mantiene sus litro por minuto. ses, a fecha de hoy (septiembre 2016) aforos por los dos chorros y que llena Destacar la limpieza y seña- las precipitaciones han caído en pica- sin ninguna dificultar sus balsas para lización que ha llevado a cabo la do, apenas si superamos los 200 lm2. regar. El Chorrico Salomón también Brigada Forestal Municipal, que ha Pero si volvemos la vista hacia atrás mantiene su aforo, la del Morenillo acondicionado varias fuentes, para en los últimos años estos han sido que aun bajando su caudal, mana el disfrute de los visitantes de la desastrosos, en el año 2014 la lluvia una gran cantidad, más de 12 litros sierra. Posteriormente varios volun- recogida fueron de tan solo 353 lm2 y por minuto, Fuentes como la Rosa, tarios de la Asociación de Adene, el año 2015 de 578 lm2. Si seguimos Los Bujes o Beniguengo resisten las han mejorado mediante obras de con estos registros, no solo notaran la bien a la sequía y siguen sin perder, albañilería. sequía las fuentes, sino también nues- por el contrario se sitúa el Puntal, Luego la gente protesta y se tros pozos. Las Fajas, Barranco Menores, enfada cuando llueve un par de En nuestra sierra podemos en- Los Prats, Fanganchar, Fillol, días seguidos. Como echo de me- contrar más de 125 fuentes a lo Montañala, Pocico Calderón, nos yo los días de temporal de le- largo y ancho de nuestro término, Cerro Sancho etc., entre otras, ape- vante, que se tiraba lloviendo seis 10 sin contar los números pozos que nas si les caen cuatro gotas o se han o siete días seguidos. El problema existen también. Fuentes que des- secado y que para poder mantener vendrá cuando abramos el grifo de hace muchos años han saciado su caudal natural debería de llover y de nuestras casas y no salga agua, la sed de personas y animales. mucho. ni para lavar, ni cocinar, ni para Hoy en día su caudal ha bajado y En la zona de Benali, tampoco ducharse, a lo mejor cambiamos mucho. estamos para tirar cohetes, fuentes de opinión, o no aite: El deporte que practi- Mar de Bicorp… Bicorp hay trinquete y escuela, pero cas, el raspall, tiene una gran val i joc en otros pueblos como Navarrés sólo Mtrayectoria histórica en nuestra se puede jugar en la calle, no tienen comarca, y en estos momentos hay trinquete ni calle artificial. equipos y escuelas en diferentes lo- Maite: ¿Quiénes son los profe- calidades que tratan de recuperar Entrevista a sores en la escuela de Bicorp? o consolidar estas prácticas depor- Mar Giménez Gascó Mar: Cuando empecé a jugar en tivas, sin embargo, y citando tus por Maite Mollá Villaplana la escuela estaba Pascual, el antiguo propias palabras, “fue ver jugar a tu alcalde, de profesor (gracias a él se padre lo que te movió a aprender a construyó el trinquete); después, jugar”, ¿podrías explicitarnos más Armando, que ha sido un gran profe- profundamente esta decisión? Maite: Siguiendo con tus afir- sional y campeón en muchas ocasio- Mar: Cuando yo era pequeña, mi maciones, “ya no he abandonado nes, y ahora este último año ha estado padre jugaba con el club y yo veía el la afición”, ¿qué podrías decirles a entrenando con nosotros Mario, hijo raspall como algo para ir a verlo a él a otros y otras jóvenes que no conside- de Pascual. otros sitios; yo no tenía pensado jugar, ran estas prácticas como un verda- Maite: Lo que ha hecho que pero, después, un día estuve jugando dero deporte para que se decidan a aquí en Bicorp se pueda consolidar la con él y me gustó mucho; fue a partir practicarlo en nuestros pueblos, aquí afición y la práctica de este deporte de ahí cuando quise apuntarme a la en la Canal de Navarrés? ha sido la construcción del trinquete, escuela porque sabía que otros niños, Mar: Les diría que prueben, que ¿no es así? otros amigos míos, jugaban. Aunque les puede pasar lo mismo que a mí. Mar: Jugar en la calle es compli- no había chicas en aquel momento. Antes de probarlo no pensaba que me cado, siempre hay coches aparcados, Claro, eras tú la primera ¿todos los iba a gustar tanto. Al final pueden lle- tienes que pedir permiso, que te qui- que lo practicaban eran chicos? Sí. gar lejos practicándolo, ya que al ha- ten los coches… resulta muy difícil. Maite: ¿Cuántos familiares ber un porcentaje tan pequeño de per- Maite: ¿Qué nos puedes decir de tuyos jugaban o juegan a la pilota, a sonas que se dedican a este deporte, es tu trayectoria deportiva pasada, pre- parte de tu padre? más fácil conseguir llegar más alto. sente y futura? ¿Podrías profundizar Mar: A parte de mi padre, juegan Maite: Volviendo al campo de la en esta afirmación: “ahora mi padre es dos primos de mis padres, Andrés y formación, ¿en qué escuelas podrían el mejor entrenador”? ¿Compaginas Germán, y mi tío David, pero cuando inscribirse? ¿Cuántas escuelas hay en bien la práctica deportiva con los estu- era pequeño y sin competir... Y ahora estos momentos en la comarca? dios y con la vida en general? 11 tu hermano… Sí, y ahora mi hermano, Mar: En la comarca solo está la Mar: En un principio, yo entrena- que juega con los niños, en los benja- escuela de Bicorp. Aquí acuden otros ba en la escuela jugando únicamente mines. Por cierto, este año han ganado niños de Navarrés, Bolbaite, Quesa… a raspall, casi siempre con chicos, el campeonato. no hay escuela en otros pueblos. En participando en los juegos escolares

Museu de la Pilota: el Genovés (benjamines, alevines, infantiles y quedarme una hora más estudiando, a tamientos, desde las escuelas-institu- cadetes, que es donde estoy ahora, no entrenar nada. Aunque, a veces, si el tos… sólo se ofrezca como deporte en aunque es mi último año). examen es difícil, renuncio al entrene. Navarrés? ¿Crees que desde la man- En el año 2012, un grupo de chicas Maite: ¿Cuáles dirías que son comunidad de la Canal de Navarrés se de Bicorp decidieron inscribirse en el las características primordiales de tu debería de hacer un mayor esfuerzo di- Campeonato Autonómico de Tríos y me juego? vulgativo, económico… para promover y pidieron que jugara con ellas. A partir Mar: Creo que mi punto más fu- consolidar este deporte en la comarca? de ahí, empecé a conocer a un montón erte tanto en raspall como en One Wall Mar: Creo que no se conoce lo de chicas de otros clubs, que también es el saque. Otra característica de mi suficiente porque yo he hablado con jugaban, y a participar en otros campe- juego es que consigo más resultados gente de la misma comarca que no sa- onatos individuales femeninos. por debajo que por arriba, hago mejor bía nada de este deporte. En cambio, En el año 2013, desde la federa- lo que se conoce como raspada. En en Bicorp nunca ha dejado de ser po- ción me preseleccionaron para jugar a One Wall, que es un juego de mucha pular. Creo que todos deberían cono- One Wall en un campeonato europeo movilidad, soy bastante rápida y ágil. cerlo, porque es propio de la comarca de jóvenes, y finalmente fui selecci- Maite: ¿Qué nos dices del One y de la Comunidad Valenciana. Si no onada para ir a Bélgica junto a otras Wall…? ¿Es una modalidad que te ha lo conocen, no lo pueden valorar. siete jugadoras. dado muchas alegrías, ¿te gusta más IETEC: ¿Tú estudias en A partir de ahí, el One Wall empezó que la pelota en la calle? Navarrés? ¿Cómo desarrollan en el a gustarme cada vez más, y aunque en Mar: Sí, me gusta más por lo que instituto de Navarrés el raspall como la escuela de Bicorp no se practica, ya he dicho antes, porque puedo salir fue- deporte y como actividad deportiva no he parado de entrenar y jugar desde ra. De esta manera puedo conocer otros dentro del propio instituto? entonces; normalmente, con mi padre, ambientes y a otras personas y mejorar. Mar: En el instituto de Navarrés aunque, cuando él no puede, a veces Ir a campeonatos me incita a superarme. hay un trinquete y lo practican bastante. entreno sola. Juego partidas contra él, IETEC: Con el raspall, que estás Yo estos últimos años estaba exenta y juntos mejoramos cada día, a base en categoría de cadete, no tienes po- de la asignatura de Educación Física, de muchas horas de entrenamiento. Él sibilidad, por lo que estás diciendo, porque tenía la condición de deportista es el mejor entrenador porque ha ido a de ir a jugar a otros países… ¿queda de élite, pero creo que hay siempre un todas mis partidas, conoce la estrategia reducido a Valencia? apartado del trimestre de pilota valen- y mis puntos fuertes y débiles. Mar: Sí… aunque creo que en ciana, aunque a la mayoría de gente no Maite: ¿Compaginas bien la Pascuas de este año la selección va- le gusta y prefiere otros deportes. En mi 12 práctica deportiva con los estudios y lenciana fue a jugar contra la del País opinión creo que está bien promocionar- la vida en general? Vasco, pero en la modalidad de One lo y practicarlo durante todos los cursos. Mar: A veces resulta difícil. Si ten- Wall. También juego en la primera IETEC: ¿Tienes más compañeros go un examen al día siguiente y he de categoría femenina del campeonato de instituto que se dediquen a practi- ir a entrenar, tengo que quedarme hasta autonómico de tríos y de parejas. car este deporte? más tarde estudiando, pero lo hago Maite: ¿Consideras como un Mar: Este año ha comenzado a con gusto. Prefiero entrenar una hora y aspecto negativo que desde los ayun- jugar un chico de Navarrés a partir de

Improbable libertad v1 conocerlo en el instituto y ha venido a realidad tú y tus compañeras estáis equipo femenino ha comenzado a la escuela de Bicorp. haciendo algo que hace unos años era jugar en el trinquete… a lo mejor si Maite: Has ganado muchas par- impensable que pudiera ocurrir. Me no hubiera habido trinquete, no se tidas y campeonatos, pero ¿cuál ha refiero al hecho de que haya tantas hubiera desarrollado… y posible- sido el premio que más ilusión te ha jugadoras femeninas, y concretamente mente yo tampoco hubiera continu- hecho? en Bicorp, en un pueblo tan pequeño… ado, porque hasta que no jugué con Mar: Creo que la partida que más Mar: Sí, lo había pensado… y chicas estuve planteándome dejar el ilusión me ha hecho ganar fue el cam- a mí no me ha pasado, pero conozco raspall, ya que me aburría jugar con peonato europeo de jóvenes sub-15 en amigas que han ido a trinquetes para chicos. Italia, porque había estado durante un ver una partida y las han mirado Maite: ¿Qué era lo que pasaba? año practicando con mis compañeras, raro… porque se supone que sólo los Mar: Cada vez los chicos tenían y ganarlo fue un orgullo, a partir de hombres se interesan por este juego, más fuerza y yo me iba quedando ese momento me convertí en campe- al menos hasta hace poco… atrás, y me veía… no sé, excluida. ona sub-15 europea. Fue la primera Maite: Hace poco también fuis- IETEC: El raspall o el One partida importante que gané, era por te la primera mujer que jugó en el Wall… ¿son juegos de fuerza o son parejas y jugaba con una chica que Trinquete Pelayo, nunca había entra- juegos de fuerza y estrategia o de se llama Victoria, de Valencia, y otra do allí una mujer a jugar… fuerza, estrategia y habilidad? chica de Beniarbeig, Fani, (éramos Mar: Sí, fue hace unos meses… Mar: Creo que es una combina- tres e íbamos cambiando). ¿En qué como partida profesional era la prime- ción de las tres últimas, porque nece- ciudad italiana se celebró? En Casale ra vez, fue una bonita experiencia… sitas estrategia para conocer el juego Monferrato, cerca de Turín IETEC: Cuando vas a jugar por del contrario; la fuerza es importante Maite: ¿Qué le dirías a una ahí, ¿ves mujeres entre el público? (si juegas con chicos es más com- persona que afirmase que la pilota es Hace 3 o 4 años vi una partida de trin- plicado), ya que quien más fuerza un juego de hombres? quete y observé que cuando la cámara tiene, más lejos la envía, y necesitas Mar: Pues… la pilota está pro- pasaba por la grada… no había ni una estrategia para colocar la pelota (ti- mocionada como un juego de hom- sola mujer… por eso lo pregunto, por- rarla por el medio es muy fácil para bres, pero últimamente, estos últimos que me quedé sorprendido… el rival). años, las mujeres están abriéndose Mar: Sí… hay menos mujeres Maite: ¿Sería interesante pro- paso en este el mundo, cada vez hay que hombres entre el público, pero la mover una escuela comarcal que más competiciones femeninas. La verdad es que la proporción de públi- consolide el trabajo que las escuelas Federación de Pilota Valenciana está co femenino va aumentando con los locales están haciendo… que hiciera 13 introduciendo nuevos campeonatos y años. En los trinquetes, como la esca- posible intercambios nacionales y/o lo están haciendo muy bien para que lera se ha considerado peligrosa, las internacionales? la mujer entre en este deporte. mujeres se han situado en el gallinero. Mar: No sé… estaría bien que Maite: De hecho, ¿aquí en Pero en las partidas en la calle siem- en la comarca se pudiera entrenar en Bicorp hay equipos femeninos? pre ha habido muchas aficionadas. todos los sitios… Bicorp está bastante Mar: Sí, hay uno en tercera y Maite: ¿Cómo crees que ha alejado… otros pueblos como Anna otro en primera. En esta última cate- influido en Bicorp la construcción del o Chella lo tienen más complicado goría, en la cual juego yo, este año trinquete? y ¿cómo se explica que en para venir a entrenar a aquí… sería hemos quedado subcampeonas. un pueblo tan pequeño haya tantas positivo que hubiese escuelas en otras Maite: ¿Crees que está figuras de este deporte…? poblaciones de La Canal. consolidado el juego femenino, que Mar: Creo que ha influido po- Maite: …o que la escuela de ha venido para quedarse? sitivamente, porque en la escuela Bicorp se convirtiera en escuela co- Mar: Creo que sí, no es una también ha comenzado a practicar- marcal, sería interesante, igual favo- moda. se, y en un futuro muchos de los recería la práctica del deporte. Maite: No sé si os dais cuenta alumnos y alumnas se convertirán Mar: Empezarían a practicarlo de que estáis rompiendo tabús, que en en nuevos miembros del club. El más niños de otros sitios.

Código-Mensaje-Acción Maite: ¿Cuántos equipos hay inscritos? ¿Cuántas personas hay en la escuela? MAR GIMÉNEZ GASCÓ Mar: Hay en todos los niveles y edades: benjamín, alevín, infantil y cadete. Este año no había juveniles, pero otros años sí que ha habido. Modalidad “Raspall”: Como sólo se puede competir con la pelota, los niños se apuntan a ese • Juegos Escolares Comunidad Valenciana. deporte y empiezan a jugar desde pequeños. En la escuela hay unas 30 Campeona Femenina Infantil en 2014 y Cadete en 2016 personas matriculadas. El club de Bicorp es el que más equipos aporta •Campeonato Autonómico Individual de Raspall: a las competiciones autonómicas en todas las categorías, porque en otros Subcampeona Categoría Promoción: años 2012 y 2013. clubes practican modalidades diferentes al raspall, como la galotxa. Campeona Categoría Promoción en 2014. Maite: ¿Cómo son las pelotas con las que juegas? ¿Dónde obtenéis Campeona Categoría Absoluta en 2015. el material? Mar: Son diferentes: la pelota de •Campeonato Autonómico de Trios: One Wall es similar a la de frontenis, pero con menos presión; la de raspall Campeona Primera Categoria en 2014. es de plástico o vaqueta, más pequeña y más dura. Respecto al material, lo Subcampeona Primera Categoría en 2016. obtenemos de la Federación. IETEC: ¿El raspall queda cir- cunscrito a un área geográfica con- •Campeonatos de Tecniﬁcación: creta? Mar: Sí… a La Canal de Campeona en parejas sub-23 (2016). 14 Navarrés, La Costera, La Safor, y también a La Marina Alta… en otras Campeona individual sub-18(2016). zonas se practican más otras modalidades. IETEC: ¿Cómo ves tu futuro Modalidad “One wall”: como jugadora de raspall, como jugadora de One Wall, pero también como persona? • Juegos Escolares Comunidad Valenciana. Mar: Veo la pelota como un hobbie y no tanto como una realidad Campeona Femenina Infantil en 2013 y Cadete en 2014 y Juvenil 2016. profesional, porque a nivel femenino no se puede ganar dinero por ello, Subcampeona Femenina Cadete en 2015.

pero espero seguir practicándolo. En cuanto al One Wall, me gustaría •Campeonato Autonómico Individual de One Wall: llegar más lejos, salir de Europa, intentar llegar a América (que es Campeona en Categoría Promoción: años 2014 y 2015. donde está el nivel más alto), y intentar también llegar a la cima en Campeona en Categoría Absoluta 2016. Europa. Este último año estoy en el nivel 7 del ranking de Europa, inten- •Campeonato de Europa de jóvenes de One Wall. taré participar en más campeonatos y llegar al nivel 1. Por otra parte, me Subcampeona Sub-15 en Ciney (Bélgica) en 2013. gustaría ir a la universidad y estudiar algo relacionado con las ciencias de Campeona Sub-15 en Cassale Monferrato (Italia) en 2015. la salud, pero todavía no tengo claro qué. Maite: Mar, alguna última refle- •Open de One Wall Internacionales. xión… Campeona por parejas en Categoría Femenina Absoluta en 2016 en Francia. Una última reflexión que me gustaría trasladar es que las chicas Campeona Individual Femenina Absoluta en Open de España 2016. que estén valorando la posibilidad de jugar, que no renuncien por su Campeona Individual Femenina Absoluta en Open de Bélgica 2016. condición de mujeres. Hay competiciones femeninas a las que pueden Subcampeona por parejas en Categoría Femenina Absoluta en 2016 en Bélgica. acceder mb les dades de l’atur al da- Atur, població, joventut... Si fem un anàlisi de les dades Avant, una cosa està totalment què passa a la desagregades pels municipis que con- clara, tenim un problema, i és Canal de Navarrès? formen la nostra comarca observem un problema greu que no millora que els pobles amb un nombre més de forma definitiva, tot i el pas elevat de demandants d’atur són, per del temps, un problema quotidià Marina Aparicio Barberán ordre, Énguera, Xella i Navarrés –fi- que contradiu els arguments del politòloga gura 3-, que, al mateix temps, són els govern en relació a la bona sen- municipis amb més població de tota da econòmica, les bones dades la comarca. I són aquelles persones macro-econòmiques, el nombre de persones en atur, segons les dades del amb (1) la primera etapa d’educació turistes que aquest estiu han decidit Servef, 89 són menors de 25 anys -62 secundària sense graduat escolar i (2) passar les seues vacances al País homes i 36 dones-, 539 són persones la primera etapa d’educació secundà- Valencià... entre 25 i 44 anys -217 homes i 322 ria amb graduat escolar aquelles que Una problemàtica que afecta pro- dones- i 806 són majors de 44 anys en major mesura conformen el total fundament a la Canal de Navarrés no- -365 homes i 441 dones. És a dir, 637 de aturats a la Canal de Navarrés; més pel fet de ser una zona rural. Les de les persones en atur al mes d’agost per altra banda, el menor nombre de dades són clares, l’atur al mes d’agost d’aquest any es troben entre els 16 i aturats es caracteritzen per tindre (3) ha pujat, i aquest no és un fet que ens 44 anys, com observem a la figura 1. estudis de primària incomplerts, (4) haja sorprès a ningú. A la comarca hi Al mateix temps a la nostra comarca cap tipus d’estudi i (5) un ensenya- ha un total de 1.443 persones para- tenim una taxa d’atur del 13.87% -se- ment universitari oficial de màster, des, de les quals 644 són homes i 799 gons les dades d’ARGÓ1-, distribuït de segons les dades del Servef –estadís- dones a l’agost de 2016. D’aquestes la següent manera: tica SISPE.

FIGURA 1. DEMANDANTS ATURATS PER GRUP D’EDAT I GÈNERE A LA CANAL DE NAVARRÉS

> 25 anys 25-44 anys < 44 anys Total Dones 36 322 441 799 Homes 62 217 365 644 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SERVEF 15 Total 98 539 806 1443 (agost 2016)

FIGURA 2. DEMANDANTS ATURATS PER SECTOR D’ACTIVITAT A LA CANAL DE NAVARRÉS

Agricultura 74 Industria 226 Construcció 161 Serveis 889 Sense activitat econòmica 93 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SERVEF (agost 2016)

FIGURA 3. DEMANDANTS ATURATS PER GÈNERE I FIGURA 4. EVOLUCIÓ DEL PADRÓ MUNICIPAL MUNICIPI (2013-2015)

Dones Homes Total Anna 1118 81 99 Bicorp 27 23 50 Bolbait 746 81 42 Xella 142 1302 72 Énguera 249 1834 32 Millars 30 23 53 Navarrés 144 99 243 Quesa 223 05 2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SERVEF (agost 2016) Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IVE i INE (setembre 2016)

1 www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_COMADATOSINDICADORES.Dibujapagina?aNComaId=22&aNIndicador=3&aVLengua=c A banda d’aquestes dades, també FIGURA 5. POBLACIÓ SEGONS L’EDAT ENTRE 2013 I 2015 és important assenyalar quina ha estat l’evolució al llarg dels anys 2013 i 2015 de la població municipal, ja que d’aquesta forma, podem observar si existeix un creixement de població o no als pobles i a la Canal de Navarrés. Com podem vore, tots els municipis menys Anna que augmenta en 72 persones, han reduït el seu nombre de persones empadronades, però ací la dada rellevant seria observar en quines franges d’edat s’ha produït aquesta reduc- ció poblacional, per poder determinar si ha estat produïda per defuncions o per mobilitat poblacional –figura 5. Segons les dades de l’Institut Valencià d’Estadística el nombre de Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IVE (setembre 2016) persones empadronades a la Canal de Navarrés entre els anys 2013 i 2015, ha baixat en 1.149 persones. De fet, per motius d’oci i temps lliure (...), (f) començar a plantejar-nos algunes pre- com he senyalat abans, a la figura 5 per a realitzar gestions (...)”.2 guntes fonamentals... com és possible podem observar com les franges d’edat I és que, tot i la possible qualitat que hi haja tanta pobresa?, quines me- 25-29 i 30-34 són les que més caiguda de vida als municipis de Canal de sures estan adoptant-se per part de ca- pateixen, fent-nos pensar que, com Navarrés, segueix la percepció general dascun dels ajuntaments?, i per part de molts estudis mostren (https://fundaci- que no s’ha reduït suficientment el les mancomunitats?, quines són les po- onivifa.files.wordpress.com/2015/04/ diferencial de benestar respecte a les lítiques als nostres pobles per a rever- documento-de-sc3adntesis.pdf), les àrees urbanes i, per tant, no es percep tir aquesta tendència a l’empobriment persones més joves són les que can- per part del jovent com un lloc “desit- tant de les persones com del territori?, vien el seu lloc de residència. És el jable” per a residir i construir un pro- i què passa amb el jovent de la nos- 16 conegut èxode rural dels joves que jecte de vida. És a dir, les diferències tra comarca?... o millor preguntar-ho comencen la seua trajectòria de vida de qualitat i condicions de vida entre d’altra forma, hi ha jovent a la Canal fora de la seua comarca quan tenen les àrees rurals i les àrees urbanes són de Navarrés, un jovent que dinamitze que continuar amb els seus estudis i/o claus: la proximitat de xarxes viàries, i siga capaç de revertir amb les se- buscar oportunitats laborals, és a dir el la existència de vida cultural i econò- ues idees i propostes la tendència a jovent que arriba a disposar d’una qua- mica, el grau d’activació de la societat l’empobriment? Unes preguntes que, lificació universitària o altres tipus de que viu a aquests municipis, el desen- malauradament, ens durien a d’altres Formació Professional –un jovent que volupament dels serveis públics...2 quan fórem conscients de l’índex quan ix és probable que no torne-; un Conjuntament a les dades d’atur, d’envelliment de la nostra comarca, èxode rural que, potser, no és tant greu les del padró municipal, i la percepció un 179.1% al 2015, segons l’Institut a la nostra comarca, però si continua que són aquelles persones més joves Valencià d’Estadística. Com és possi- aquesta tendència actual d’envelliment les que canvien de lloc de residència, ble que la Canal de Navarrés tinga un poblacional i mobilitat territorial del potser encara aquestes no semblen índex d’envelliment tan elevat? Les jovent sí podria donar-se un fort risc suficientment rellevants compa- respostes a aquestes preguntes la co- real, com ja està passant a altres co- rant-les amb altres comarques... és neixem tots i totes les que som de la marques i pobles de l’interior del País per això que és interessant tindre en comarca i visquem o hem viscut allí, Valencià. compte també i analitzar els indica- la resposta la veiem quotidianament Com ja comentava Artur Aparici dors de pobresa i condicions de vida i és la pèrdua poblacional continua a les jornades que celebràrem el 2014 de les gents de la Canal de Navarrés. dels cohorts poblacionals més joves en relació amb el tema generador de Malauradament, les dades no són mi- –fet que comporta el continu envelli- Territori, bon viure i economies llors, trobem que un 20.5% de la po- ment poblacional de la nostra comar- diverses, “la itinerància és el tret es- blació està en risc de pobresa, un 31% ca- i la inexistència d’oportunitats sencial i l’element clau per entendre la en risc de pobresa i exclusió social laborals reals als nostres territoris per vida quotidiana” dels pobladors dels –índex AROPE- i un 50.5% amb difi- a construir un projecte de vida que municipis rurals moderns, i aquesta cultats reals d’arribar a final de mes, possibilite viure i no sobreviure als constant de mobilitat territorial “es segons les dades de 2014 de l’Institut nostres territoris –fet que comporta la produeix per diferents motius: (a) per Valencià d’Estadística. necessitat, al millor dels casos, treba- motius laborals (...), (b) per motius Si continuem pensant que no són llar fora de la comarca o la necessitat comercials (...), (c) per raó d’estudis unes dades suficientment elevades de traslladar-te a altres llocs amb més (...), (d) per motius de salut (...), (e) i preocupants, potser tindríem que oportunitats laborals i de vida

2 APARICI, Artur: ‘La sostenibilitat social dels pobles de la Canal de Navarrés’ en: SÁNCHEZ, Amat, APARICIO BARBERÁN, Marina, APARICIO GUADAS, pep (2015). Territorio, buen vivir y economías diversas. Nuevas oportunidades para el desarrollo económico y la cooperación territorial. Papeles el Caroig. Énguera. 3 Veieu: APARICIO GUADAS pep: A pas de llop: 16 i 30 de juliol al diari Levante.EMV; Nostàlgia del futur: 12 i 26 d’agost al diari Levante.EMV. l territorio, l’espai i les deci- *València Turisme, nous Evidentment, posar preu a Esions públiques temps i noves realitats a la allò que hui és gratuït, comporta La planificació econòmica, en gestió pública valenciana. obligatòriament un augment de general, i la turística, en particu- la qualitat del producte generat, lar, no sempre resulta fàcil per la Algunes propostes per a la tant en les qüestions relacionades gran quantitat de variables pre- zona del CAROIG amb la seua estètica o presenta- sents i d’actors que hi intervenen. ció física com amb la seua funci- Cal cercar els màxims consensos onalitat, o els aspectes que tenen entre els agents implicats, siguen Pau Pérez Ledo a veure amb la interpretació i aquests públics o privats, i con- divulgació d’allò que representa siderar els nombrosos elements Director del Patronat Provincial el producte, des de la perspectiva que l’afecten des de diverses àre- de Turisme de València; cultural o històrica. es competencials. Professor al Grau en Gestió Els municipis i el territori del L’equilibri entre aquests in- Turística de la EPSG de la UPV Caroig atresoren un patrimoni teressos públics i privats i el impressionant i ric, però també respecte a la seua particular visió un paisatge fràgil, que reque- que sobre els recursos disponi- reixen que la planificació i les bles tenen ambdós sectors, ha futures accions estiguen fona- d’esdevenir pedra angular de mentades en el respecte a aquest qualsevol document de planifica- i la seua sostenibilitat. No es ció. poden precipitar les accions i la El debat que la planificació planificació hauria d’executar-se d’accions desperta en relació als pausadament. possibles canvis en els costums del producte turístic i el mercat El patrimoni cultural, paisat- i en les tradicions provocades al qual s’adreça, per a canalitzar gístic, històric o gastronòmic no pel mateix desenvolupament, la necessària comercialització de sempre està relacionat amb l’ac- així com els conflictes que puga l’oferta present i la que puga ge- tivitat turística. La seua explota- generar al voltant de la sostenibi- nerar-se en el futur. ció pot ser complementària d’al- litat i conservació dels recursos És aquest un territori amb tres tipus d’activitat econòmica. patrimonials convertits en pro- nombrosos i valuosos recursos Perquè esdevinguen útils per a ductes turístics, ha d’estar ober- patrimonials tangibles i la creació de productes turístics i 17 tament damunt la taula per tal de intangibles, però amb escàs l’activitat econòmica que genera cercar la seua optimització. producte turístic consolidat. El el turisme, caldrà donar-los valor Davant qualsevol actuació per sector públic actua amb aparent i integrar-los en aquesta defini- a l’impuls del turisme en la zona, descoordinació i sembla escassa ció d’espai turístic. cal considerar sempre els possi- la complicitat entre els municipis Per al comerç, les visites, so- bles inconvenients i anticipar-se del territori per aconseguir objec- bretot quan són organitzades i als problemes que hi puguen tius comuns. El sector privat en amb autobusos, no suposen cap aparèixer. És evident que un pla general no mostra massa interés avantatge per a ells. Generalment director no té el mateix rang que pel turisme, si bé cal destacar al- es tracta d’un pas breu i precipi- altres figures de la planificació gunes associacions de productors tat que aporta escassos beneficis territorial, però hauria de poder agrícoles i al món del vi. al sector, pel fet que els visitants influir en el seu contingut i ser Pel que fa al territori, el fet no disposen de temps suficient i capaç de provocar alguns canvis, del seu aïllament secular per ra- no poden fer efectiva cap compra per tal que les accions decidides ons geogràfiques, ha configurat ni activitat complementària. i consensuades siguen finalment amb el pas dels segles un pai- Davant l’escassa consciència acceptades oficialment, i objecte satge natural de gran valor, al general de la utilitat del turisme d›especial atenció gràcies a la qual actualment es pot accedir com a dinamitzador de l’econo- seua inclusió en plans generals gràcies a una xarxa de comuni- mia local, és fonamental per a la d’ordenació urbana, de gestió o cacions que podem considerar potenciació del sector en la zona, d’especial protecció. suficient encara que sempre mi- que tota la ciutadania junt amb En qualsevol cas, tal com llorable. els diversos actors econòmics apunta un dels documents de El paisatge natural es comple- hauria de ser còmplice dels ob- referència a l’hora d’abordar menta amb un ric paisatge cultu- jectius del pla i coneixedora dels la qüestió turística d’interi- ral i patrimonial que en l’actuali- recursos patrimonials, culturals, or, que ha estat publicat per la tat és en gran mesura accessible històrics, gastronòmics o rela- Conselleria de Turisme de la al visitant de manera gratuïta. Els cionat amb el vi entre d’altres, Generalitat Valenciana sota el recursos públics, quan són visita- per tal d’arribar a consolidar una títol de Pla Director de Turisme bles amb una tarifa de preus, són gran xarxa de guies turístics per d’Interior de la CV 2011-2015, valorats de diferent manera atés tot arreu del territori i, amb això, la planificació ha de realitzar-se que el preu pel seu consum, aug- fer sentir al visitant l’amabilitat i des d’una perspectiva estratègi- menta la percepció de valor del l’hospitalitat per cada racó, casa ca, tant des del punt de vista del visitant, i permet una ajuda en el o establiment. territori com a contenidor dels finançament per al seu manteni- El tema de la formació des de recursos patrimonials i escenari ment i millora constant, garantint tots els vessants es veu com una de tota l’activitat turística, com així la seua sostenibilitat. necessitat permanent de qualsevol destinació turística, perquè Es va implementar la quantitat logotip o marca, sinó un canvi de amb coneixement i especialit- d’actuacions, obres i inversions paradigma en la política a desen- zació personal, institucional o per damunt de la seua qualitat i volupar per la Diputació mitjan- empresarial, poden aconseguir-se de la seua sostenibilitat futura. çant el seu patronat. objectius col·lectius com els De vegades les institucions han Sota el principi que no paga que aquest pla pretén aconse- mostrat poc respecte cap al pa- la pena promocionar si no hi ha guir. És cabdal, com a punt de trimoni i part d’ell, que mai no producte, l’organisme vol con- partida, definir l’espai turístic i podrà ser recuperat, s’ha deixat tribuir a la conversió real dels la voluntat de convertir aquest perdre per desídia. La manca recursos turístics dels pobles i la sector en un sector actiu, ordenat de figures de control efectives província en producte turístic de i generador de riquesa. No menys ha contribuït a aquesta desfeta consum, entés aquest com l’ele- important és la decisió de conti- i quan aquestes existien, el seu ment capaç de generar riquesa, nuar sent lloc de passada o con- incompliment ha estat la dolenta i fer possible negoci turístic on vertir la zona en referent perquè realitat. En altres casos, s’ha evi- abans sols hi havia un recurs el visitant vulga venir a visitar-la, denciat una manca de compromís que podia fins i tot consumir-se adreçant les accions cap a aques- amb el medi natural i el paisatge gratuïtament pel públic. L’aposta ta fita. tant per part de l’administració que suposa posar en marxa un És important evitar les errades pública com del sector privat. departament específic per a la del passat i treballar de valent creació de productes turístics a la per tal d’encertar amb l’elecció La col·laboració amb el patronat província, vol fer possible la seua del camí a seguir en el futur. de turisme de València com a visualització i definició i repre- Sols així podrà garantir-se l’èxit oportunitat senta una oportunitat per als po- de les accions decidides i amb Els nous temps en la direcció bles objecte d’aquest pla director. això evitar ineficiències i el del Patronat de Turisme de la Amb aquesta definició serà consum de recursos i esforços Diputació de València i la línia possible la conversió desitjada de innecessaris en la seua execu- de treball encetada, generen per recurs en producte capaç de ge- ció. Venim d’una època dolenta al territori una important oportu- nerar interés per al visitant, acon- on els recursos econòmics de nitat, si finalment hi ha capacitat seguir que aquest estiga disposat l’administració pública han estat de donar una resposta adequada a pagar per gaudir-lo i, amb això, malbaratats i on les opinions tèc- a la demanda de col·laboració de generar la necessària riquesa per 18 niques no han estat considerades l’ens provincial. El canvi de nom a l’impuls d’un sector que mereix com mereixien. L’opinió genera- i de marca turística provincial re- especial atenció pel seu potencial litzada dels participants ha sigut alitzat en 2016 pel Patronat, vol de dinamització econòmica di- que la inversió pública realitzada optimitzar el potencial turístic de recta i indirecta. en la zona els darrers anys man- la nostra capital vinculant-la al La idea de crear un catàleg cava d’objectius ben definits i es turisme de la província. Aquesta amb els productes turístics de va executar amb cert descontrol. acció suposa no sols un canvi de la zona requereix la necessària interlocució amb els actors que a cada territori poden contribuir a aquesta visualització i definició, i és per això que els objectius del patronat en aquesta línia tenen en el projecte de redacció del present pla director una font d’infor- mació essencial per poder fer-lo possible. El canvi de criteris i paradigma en relació a les polítiques de promoció econòmica des de la perspectiva turística, permet afir- mar que a partir d’ara s’habilita- ran línies d’ajuda i suport especí- fics per a la creació del producte donant, per descomptat, suport als productors o generadors d’aquests elements bàsics per a la indústria turística. Aquesta particular oportunitat se suma a les moltes que podem detectar i que caldrà aprofitar, si volem que el turisme esdevinga en el futur en motor d’activitat econòmica. Algunes propostes per a millorar el turisme a la zona del Caroig Una és el Turisme Actiu en totes les seues variants que la destinació permeta sense posar en perill la sostenibilitat del sistema agro- ecològic i patrimonial. Altra modalitat serà el Turisme Rural, en clara ascensió però amb una sèrie de problemes estructurals que la fan estar immersa en un procés de trans- formació i rein- venció constant i requereix de bons professionals i de xarxes interrelacionades 19 d’informació, vendes, catalo- gació patrimonial... Altres mer- cats turístics on la Canal de Navarrés tenen un fort atractiu i una capacitat de competir mitjana-alta és el mercat de l’excursionis- me així com el del Turisme Cultural i agro- ecològic. No exempt de riscos i amenaces que detallem també en aquest creació de nous llocs de treball, Les tendències actuals del document, al territori es presen- mantenint així més població acti- turisme d’interior encaixen en el ten nombroses oportunitats que va i evitant el despoblament. potencial que té el territori. cal tenir en compte i aprofitar La progressiva recuperació Obertura de l’espai a la de- adequadament. La millora de de del patrimoni cultural, social i manda turística de la costa i les carreteres, sent alhora i para- medi ambiental precari per a fer l’aposta per activitats comple- doxalment una amenaça, facilita valer el seu potencial turístic així mentàries com l’espeleologia o i millora les comunicacions. La com l’existència de recursos sin- l’escalada menor. major part dels desplaçaments són gulars que presenta als visitants L’arqueoturisme, adreçat a amb vehicles privats. un efecte atractiu relacionat amb segments turístics de qualitat, La progressiva creació d’em- altres experiències del territori. com a oportunitat de futur i els preses que veuen en el turisme La importància dels moderns productes culturals i etnològics una nova font de creació de ri- cellers de la zona i la seua activitat poden ser desestacionalitza- quesa i que pot fer possible la econòmica; gastronomia autòctona. dors. Sobre els recursos turístics. Polítiques de millora de l’Oferta Turística i algunes directrius: Harmonització i homogeneïtza- ció del mobiliari urbà eliminació d’elements que provoquen contami- nació estètica (cartells publicitaris no adaptats, antenes, aire condicio- nat, cablejat aeri, etc.). Pla de senyalització i d’interpre- tació amb especial atenció a fites i rutes urbanes, analitzant les possibilitats de tematització de rutes o esdeveniments. possible adequació de les normatives estètiques munici- pals i comarcals (colors, materials, cobertes, etc.) i definició d’estàn- dards de neteja en carrers i façanes. Potenciació i articulació dels recursos turístics comarcals i dina- mització dels recursos turístics de major potencialitat. Activació de l’eix paisatge-cultura-naturalesa massís del Caroig. Potenciació del turisme rural i l’agroturisme en el poblament dis- seminat. Millora de la comunicació i ges- tió dels albergs, cases rurals... Potenciació de la xarxa transna- 20 cional “paral·lel 40”. Dinamització de l’activitat i serveis turístics entorn del turisme actiu. Possible declaració del “massís del Caroig” com a espai natural i cultural protegit. Mesures de dinamització del patrimoni cultural sobre les infra- estructures i elaboració d’un programa i guies d’interpretació del patrimoni natural i cultural. Reforç i protecció de les vies pecuàries com a recorreguts ecotu- rístics. Pla de posada en valor oci-turís- tic de les làmines d’aigua. Elaborar un pla de comunicació i Mi hermano pequeño sensibilització ciutadana en matèria turística dirigit a tots els municipis de l’espai. Documentació Generalitat Valenciana. Invat-Tur. Desenvolupar un programa anual Pla d’Espais Turístics de la Pla Director de Turisme d’In- de trobades entre empresaris turís- Comunitat Valenciana. La Costera terior de la Comunitat Valenciana tics d’espais de costa i interior com- i la Vall d’Albaida. Generalitat 2011-2015 Generalitat Valenciana plementaris. Valenciana. Conselleria de El Desarrollo Territorial Establir mesures de coordinació Turisme. 2006. Valenciano. Universitat de València entre els municipis de l’espai i cre- Pla Estratègic Global del Pla General d’Ordena- ació d’un ens públic-privat per a la Turisme de la Comunitat ció Urbana de Fontanars dels gestió turística Valenciana. 2010-202. Alforins. Diputació de València n el Museo Arqueológico Municipal Pro Patria Semper, deber y el compromiso adquirido, ante la Ede Enguera se puede disfrutar de pintura e historia sociedad, a su propio interés como indi- la obra Pro Patria Semper cuya autoría en José Garnelo Alda viduo. corresponde a José Garnelo Alda. La El personaje que yace sin vida so- obra perteneció a Luis Martí Alegre, bre la escalera también representaría a presidente del Círculo de Bellas Artes la misma figura alegórica, pero en un de Valencia, quien en 1961 se la regaló Juan José Castellano momento anterior, como desenlace de a Jaime Barberán Juan, siendo este al- Castillo una situación similar en la que se desató calde de Enguera. La obra fue aceptada la violencia y tuvo como conclusión el por Jaime Barberán con la intención de sacrificio. El sacrificio del pueblo -es cederla inmediatamente al municipio y pañol, a veces personalizado en figuras que pudiera ser disfrutada por todos los un hecho histórico, sino que contiene un históricas concretas, es una constante a vecinos. mensaje moralizante, basado en el triunfo lo largo de la formación de la identidad La pintura de Enguera se integra del entendimiento y la conciencia sobre de los distintos pueblos de la península dentro de un conjunto de cuatro obras un comportamiento visceral o irracional. Ibérica. Como ejemplo podemos citar que representan la misma escena, con El centro de la composición lo ocupa uno de los episodios que se encuentran ligeras variantes. Se considera un boceto un trono sobre el que se encuentra una íntimamente relacionados con la temáti- (48x66’5 cm) bastante desarrollado de mujer que encarna al concepto de patria, ca del cuadro: el sacrificio de la escua- un cuadro de gran formato (220x300 cm) cuya iconografía nos permite identificarla dra del Almirante Cervera en la batalla hoy en paradero desconocido, del que se con Atenea. A pesar del indudable carác- naval de Santiago de Cuba, episodio que sabe que fue adquirido por un coleccio- ter guerrero de la diosa, en la antigüedad fuerza la conclusión del conflicto del 98 nista de La Habana, con y cuyo principal posterioridad a su partici- derrotado es el pación en la Exposición pueblo encarnado Nacional de Bellas Artes de en los marineros 1904. Los otros dos cua- que murieron por dros con la misma temática una causa per- se exponen en el Museo dida. Garnelo de Montilla, La presencia un boceto (33x38 cm) y de los dos perso- su resolución definitiva najes masculinos 21 (243x307 cm) colgada en podría reflejar una el salón de plenos de esta dualidad tempo- misma ciudad. ral. El personaje El contexto histórico: yacente, muerto, El tratado de París firmado representaría al en diciembre de 1898 entre pueblo derrotado Estados Unidos de América tras la pérdida de y España pone fin a la guer- Cuba, Puerto Rico ra hispanoestadounidense y y Filipinas, un tiene como principales con- pasado reciente. secuencias la independen- Desastre político cia de Cuba y la anexión de militar que acabó Puerto Rico, Filipinas y la isla de Guam se presenta en ocasiones bajo advocacio- con la vida de miles de personas. Por por parte de Estados Unidos a costa de la nes benévolas para las ciudades que al- otro lado, el joven que porta la espada integridad del imperio español. bergaban sus santuarios, como es el caso sería el pueblo en el momento actual, En otro frente, España mantiene un de las conocidas como Atena Boulaia durante la firma del tratado hispanoa- litigio con británicos y alemanes desde (βουλαἳα, ‘consejera’) o Atenea Polias lemán, que significa otra vejación sobre 1870 por territorios españoles en el Mar (πολιάς, de la ciudad, en el sentido de el mismo pueblo, pero que al evitar la de Célebes y el Pacífico occidental. En ser su protectora). Encarnaría a una diosa confrontación, se evita un sacrificio esta ocasión la consecuencia de la secular fuerte pero que hace prevalecer la razón innecesario. rapiña británica fue la cesión forzada, frente a la fuerza sin control. El tema que subyace en el cuadro, tras la firma el 7 de marzo de 1885 de un La figura sedente sujeta por la mano tras la alegoría del desastroso final del protocolo, de la zona norte de la isla de izquierda a un personaje masculino semi- imperio colonial español, es el triunfo Borneo y la concesión de franquicias en desnudo, la desnudez en la época clásica de la Razón sobre cualquier sentimiento las Filipinas, ante la imposibilidad militar es una manera de señalar e identificar a de revancha, al no comprometerse el de enfrentarse a la flota británica. Tras un los héroes, que le mira a la cara y mantie- estado en una guerra cuyo desenlace largo y desagradable conflicto que duraría ne una espada con la mano derecha, no la solo hubiera tenido como consecuencia cuatro años, ante la prepotencia alemana empuña, la tiene asida por la hoja, en su un sacrificio y sufrimiento que recaería basada en su creciente poder militar, en zona próxima a la empuñadura. Con este principalmente sobre las clases populares, 1899 Alemania toma posesión efectiva gesto se remarca la idea de la posibilidad como más tarde sucedió con el conflicto de los archipiélagos de las Carolinas y las de defenderse/atacar, pero no amenaza colonial derivado del intento de controlar Marianas tras pagar una compensación a con ello. El joven varón sería una en- los territorios africanos reconocidos a raíz España de 25 millones de pesetas. carnación o personalización del pueblo del Tratado de Berlín (1884-1885), que La temática del cuadro: no solo español, en cuanto reflejaría el valor y el desangró a las clases populares en sucesi- obedece a un interés de transmisión de arrojo de un colectivo que antepone el vos conflictos a historia de las sociedades occiden- Alfredo Sanchis Soler y disposición de la sociedad. No solo se tales ha sido una historia del medio el macizo del Caroig: la documentan espacios humanos y natu- Lrural. Nuestros antepasados han vivido rales sino que también el autor aportó su durante miles de años en entornos agra- visión de un fotógrafo experiencia y saber hacer, tal y como es rios y forestales de tal manera que no se fácil de apreciar en las fotografías. Por puede percibir con exactitud el carácter Dulas Alfredo Sanchis y ello, el conjunto que se deposita para su de las sociedades europeas sin tener en Jaime Piqueras conservación y consulta en el Instituto de cuenta su pasado rural. Nuestro pasado Estudios Territoriales el Caroig encuen- como sociedad agraria todavía se puede tra plenamente justificada su ubicación. rastrear en el paisaje. cas décadas. Hemos perdido numerosos Su concepción del arte visual y de la Las vidas de los valencianos del testimonios de las formas de vida, ya han plástica fotográfica se basó en la experi- interior han cambiado generación tras muerto muchos de quienes allí vivieron mentación partiendo de unas bases deter- generación de forma rápida y nunca equi- y jamás podremos tener más que las minadas. No pretendió realizar transfor- librada. Producto de estos cambios emer- incertezas de los historiadores y de los maciones de la realidad -y en este senti- gió la emigración masiva en los años 60 antropólogos para reconstruir ese hábitat do, podemos comprobarlo en la serie de del pasado siglo hacia las áreas urbanas donde lo humano y lo natural convivie- imágenes que realizó sobre el macizo del donde familias enteras buscaban mejo- ron durante siglos. Caroig- sino descubrir, como él mismo res condiciones de vida. El campo, los Las imágenes que componen esta pa- decía, qué existe en la imagen, “tomar bosques y un modo de vida configurado norámica sobre la vida rural en el macizo posesión de ella” en palabras del propio durante siglos quedaron atrás, abando- del Caroig fueron tomadas por un fotó- autor. Indudablemente a estas premisas nados y sin ninguna gestión responsable. grafo valenciano de prestigio, Alfredo teóricas debía unirse una calidad técnica En el caso de las sierras del Caroig, una Sanchis Soler1, lo que representa un gran que logró de forma magistral en todos los densa red de poblamiento rural, que hasta valor añadido a la colección. Ésta tiene formatos e independientemente del uso entonces cubría los diversos ecosistemas su origen en el legado del autor que la del blanco y negro o el color de esa zona se quedó despoblada en po- familia desea poner en conocimiento y a

1 Alfredo Sanchis Soler (Valencia 1930-Ontinyent 2008) fue un fotógrafo valenciano de fuerte personalidad artística. Su familia se dedicó al comercio y en ese ambiente que mar- có su trayectoria laboral, se crio Alfredo Sanchis, dedicando todo su tiempo libre a cultivar la Historia y la Fotografía, lo que ahora se podrían describir como aficiones aunque lo que realmente hacía era intentar satisfacer su enorme curiosidad por el mundo en que le correspondió vivir. De formación autodidacta, su trayectoria pública como fotógrafo comenzó a los treinta años, cuando consiguió el segundo premio en el Salón Nacional del Foto-Club Valencia en 1960. Nos encontramos por lo tanto, ante un autor centrado en los contenidos y en su trabajo, poco amante de las vanidades a las que cualquier artista se ve tentado con frecuencia. Participó de forma selectiva en diversos concursos fotográficos de ámbito nacional. Ésta era la única salida para los fotógrafos españoles del tardofranquismo, el único sistema para poder dar a conocer sus obras en un contexto materialmente pobre y en el que elementos conservadores intentaban mantener concepciones tradicionalistas sobre las imágenes en contraste con los planteamientos de una nueva generación de creadores como Leonardo Cantero, Gabriel Cualladó, Joan Fontcuberta y el propio Alfredo Sanchis. (…) existen fotografías suyas en diversas exposiciones permanentes en museos de prestigio como el Reina Sofía de Madrid o el IVAM valenciano.