Política | Redacció BARCELONA | Actualitzat el 01/12/2010 a les 23:10 Les famílies d'ERC, s'arrengleren Els sectors d'Esquerra es mobilitzen per afrontar un decisiu consell nacional. Andreu Francisco, alcalde d'Alella, primer nom que sona com a relleu
Aigües convulses entre les diverses famílies d'ERC. Foto: Adrià Costa Moviment general de tropes a totes les seccions locals, comarcals, regionals i sectors d'Esquerra davant la crisi oberta per la derrota soferta el passat diumenge. Des de l'anunci aquest dimarts de Joan Puigcercós, el encara president del partit, de posar a disposició del consell nacional de la formació el seu càrrec, la voràgine conspirativa s'ha accelerat al carrer Calàbria. Les maniobres dels diferents actors han començat a passar llista de les tropes i els efectius amb que compten i tantejar possibles aliances tàctiques per afrontar un procés que té visos d'una crisi corrosiva.
Les cèl·lules que estaven adormides es desperten. El cercle Puigcercós, el sector Carod, la Federació de Barcelona, Joan Ridao i Jaume Oliveres, els Benaquistes, Oriol Junqueras, i diferents comarques amb pes específic dins l'estructura territorial del partit com el Vallès, Bages, Osona o Maresme comencen a bellugar fitxes, veure el terreny, enfortir la reressaga i preparar la logística de cara un consell nacional que podria obligar a un Congrés Extraordinari dels republicans.
El cercle Puigcercós tanca files
Joan Puigcercós no vol ni a sentir a parlar de dimissió. I els seus acòlits així ho refermen tancant files amb l'encara president del partit. Anna Simó, Pere Aragonès, Laura Vilagrà, un potent sector de les JERC, no tota, Ignasi Llorente i Xavier Vendrell s'han constituït en una autèntica guàrdia pretoriana d'un líder en hores baixes. Precisament Vendrell, cap de campanya, que no desperta gaires emocions entre la militància de base, va ser qui dilluns va recordar a l'executiva ampliada que "els sectors que havien sobreviscut al darrer congrés no es podien queixar pels resultats perquè tots dos compartien la mateixa aposta estratègica".
El mateix cap de campanya va ser reciclat per Puigcercós quan la militància el va defenestrar en el conclave del Fòrum de Barcelona. Una part del territori, que veuen la seva figura amb poc futur, també demanen el cap d'Ignasi Llorente, director de comunicació de la formació. Una manera d'eliminar qualsevol indici que Vendrell tindrà res a veure en l'executiva. Puigcercós, de moment, intenta parar el cop amb l'encàrrec d'un document estratègic a Joan Ridao, per presentar-lo el 18 de desembre al màxim òrgan de direcció del partit entre congressos.
El sector Carod i el retorn al pallaquisme
Per altra banda l'històric sector del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod Rovira, (Carles Bonet o Rafael Niubó) juguen a dues bandes amb la intenció directa o indirecta d'abatre Puigcercós. Carles Bonet, el portaveu de la formació al Senat espanyol, demanava dimarts el cap del president del partit, i aquest dimecres, culpava de la derrota per allunyar-se de les "polítiques socials i dedicar massa temps a les consultes sobiranistes".
L'altre flanc, Carod-Rovira, manté reunions diàries amb membres de l'anomenat sector catalanista del PSC, com Montserrat Tura, -defenestrada com a número 2 dels socialistes per Joaquim Nadal-, o Antoni Castells per formar l'anhelat partit socialdemòcrata català. Un intent de recuperar https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/9680/families-erc-arrengleren Pagina 1 de 3 l'essència del moviment socialista que volia mantenir Josep Pallach i que beu de les fonts de "Nació, socialisme i democràcia" de Manuel Serra i Moret.
La Federació de Barcelona, de moment, a veure-les venir
Jordi Portabella, autèntic supervivent històric de la formació, i regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona té en el seu haver deixar estar el tripartit municipal després de les darreres eleccions al consistori. Amb la por al cos d'unes eleccions municipals a tocar, Portabella ha ofert un pacte a Solidaritat Catalana i Reagrupament per formar una llista unitària independentista per assaltar l'Ajuntament. Un oferiment que Alfons López Tena, cervell de SI, ja ha assegurat que estudiarà. Oriol Amorós, que s'ha prodigat de forma vehement durant la campanya, actua d'autèntic lloctinent de Portabella. Conscients que el seu pes al partit, un 30% aproximadament, la tàctica serà esperar a que s'aclareixi el panorama. Per tant, el sector Portabella, va per lliure i espera a divisar el futur més immediat.
Joan Ridao i Jaume Oliveres, convergència d'interessos
L'actual secretari general del partit, Joan Ridao, també ha bellugat fils i ha iniciat contactes, ja arrelats abans de les eleccions, amb Jaume Oliveras. L'actual secretari general de Governació, té el poder i la influència que li confereix el control absolut del poder municipal del partit i de les diputacions. A més Oliveras ha enfortit molt els llaços amb les agrupacions locals i comarcals de la demarcació de Girona. Ridao, que pertany a la federació del Vallès, compta amb aliats com Marc Sanglas, secretari de política municipal de la formació i diputat electe de la formació. Sanglas, en una reunió celebrada dimarts hauria refredat la possibilitat que Ridao optés provisionalment al càrrec del president del partit, en cas que Puigcercós fos desallotjat de la presidència al consell nacional que s'ha de celebrar el proper 18 de desembre.
Oriol Junqueras, l' outsider sense carnet
L'eurodiputat Oriol Junqueras va ser dels primers en entonar el mea culpa pel resultat electoral. En un apunt al seu blog, exigia més que demanava que l'actual direcció supliqués "perdó". Junqueras va telefonar aquest dimarts a diversos dirigents territorials per tal de prendre el pols als quadres comarcals després de l'hecatombe de diumenge.
L'eurodiputat té un full de serveis gairebé extraordinari: ben valorat per la militància, coneixedor del territori, discurs i una destacable contundència dialèctica. En contra, que no és militant. I en el punt mig de la seva gràfica, que no ha fet el murri quan se li ha plantejat una candidatura unitària amb la resta de formacions sobiranistes de nova fornada.
Josep Huguet, conseller i tòtem al Bages
El conseller en funcions d'Innovació, Universitats i Empresa, ex-militant actiu del Tercera Via, també hi ha dit la seva: canvis en l'ADN d'ERC. Huguet ha defensat avui en un apunt al seu blog que Esquerra deixi estar l'assemblearisme i comenci a plantejar-se la figura dels delegats per assolir la homogeneïtat del partit. Huguet compta amb un més que important suport al Bages i amb membres de l'executiva com el seu protegit Enric Aloy, home gris que ha ocupat els càrrecs de confiança al departament que fa set anys dirigeix Huguet.
https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/9680/families-erc-arrengleren Pagina 2 de 3 El Vallès Occidental
Terrassa també pot una X al mapa d'ERC les properes setmanes. Isaac Albert, excarotista arrenglerat amb Benach, actual tinent d'alcalde de la ciutat ja ha deixat entreveure a l'executiva comarcal que demanarà explicacions a Joan Puigcercós pel desastre electoral. En una tensa reunió de l'òrgan comarcal celebrada aquest dimarts, Albert va proposar una operativa d'actuació de cara al consell nacional per posar els punts sobre les iis a l'actual direcció del partit. Marc Sanglas, va refredar les expectatives.
Osona
La comarca de la Plana tremola de cara a les municipals. Els resultats de la formació de Joan Laporta van fer passar a Esquerra de segona a quarta força política, i temen perdre la representació a Vic, on Solidaritat va registrar una clara golejada. L'actual direcció comarcal es queixa que la capital, Vic i la seva zona d'influència, on SI va fer una autèntica massacre, tenia massa connotacions de l'aparell de Calàbria i que a la resta de la comarca, més dominada pels quadres comarcals, Esquerra va aguantar l'atzucac.
Maresme i la resta de l'estructura municipal
A la resta del territori, llevat al Maresme, les consignes són dispars. Davant la desorientació generada moltes opten per no fer el ximple davant unes sinistres eleccions municipals que poden acabar d'enfonsar les sigles. Resistir és vèncer, aguantar la tempesta i esperar és el sms més viatjat a les pantalles dels líders locals.
El Maresme mereix un punt i a part. Andreu Francisco, actual alcalde d'Alella, enemistat amb el diputat comarcal Pere Aragonès que entra al Parlament gràcies a la renúncia d'Ernest Benach, és el nom que ha sonat a ràdio macuto municipal d'Esquerra com un relleu natural, de pau, a Joan Puigcercós. Els comandaments municipals en pronunciar aquest nom, lluny de mostrar cap bel·ligerància, ho titllen amb un molt català "Home, no estaria malament".
https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/9680/families-erc-arrengleren Pagina 3 de 3