OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS ALFAUIR LA SAFOR AJUNTAMENT D'ALFAUIR ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA ( ) COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL Josep-Ramon Millet i Pons TEXT Jesús E. Alonso López DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Alfauir, 80 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] ( ) Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alfauir i del CEIC Alfons el Vell ISBN: 84-482-4184-3 Depòsit legal: V-4425-2005 Impressió: Gràfiques Vimar, SL www.avl.gva.es ALFAUIR La població d'Alfauir està situada a 80 metres sobre el nivell del mar; la seua configuració és allargada i seguix la topografia del barranc d'Alfauir: un curs d'aigua, procedent de la Cuta, que circula per terres blanques i sol perdurar tot l'any. El terme municipal té una extensió de 6,20 km2 i està dividit en dos parts pel riu de Vernissa. L'antic accés a la població des del camí reial arribava pel camí de vora el barranc. Després va connectar amb la comarcal d'Almansa per Ròtova i actualment compta amb un accés directe a l'autovia del Morquí. Els diversos camins s'unixen en la plaça i continuen, a través del Murtar, cap a Castellonet i cap a Ador. La recent circumval·lació i els nous accessos han posat al descobert una vil·la romana amb almàssera i necròpolis. L'horta tradicional és la regada per la séquia comuna amb Ròtova, que naix en un assut sobre el Vernissa. El recurs econòmic principal ha sigut tradicionalment l'agricultura, amb una destacable expansió vitivinícola durant el segle XIX. També han sigut importants per a algunes famílies les mines i els forns d'algeps, situats en la muntanya del castell, que foren abandonats cap a l'any 1955. Hi ha pedreres de marbre negre. En els anys posteriors a la Guerra Civil, la població va patir un estancament a causa de l'emigració cap a França i Gandia. Però en les últimes dècades ha experimentat una important transformació urbanística i poblacional. Actualment té 361 habitants. Va ser una alqueria musulmana, com demostra el seu nom d'origen àrab, que va ser donada a Pere de Vilaragut l'any 1249. Depenia de la jurisdicció del castell de Palma. El terme municipal inclou, al nord, les terres de l'antic llogaret de Cotalba, on es troba el Monestir de Sant Jeroni. Va ser fundat el 1388 i s'hi va instal·lar la primera comunitat jerònima de l'antiga Corona d'Aragó, d'on partiren diverses fornades de monjos per crear-ne d'altres a Mallorca i Catalunya. Este monestir ha marcat profundament la història del poble, sobretot perquè des de l'any 1424 es va convertir en el senyor d'Alfauir. Això volia dir que els monjos administraven el terme, nomenaven autoritats locals i arreplegaven en sa casa o torre una part, molt sovint la tercera, dels fruits que es collien. En l'etapa final de l'antic règim, els seus habitants participaren del desig general de veure suavitzades o finides les exaccions senyorials. Eclesiàsticament, no ha tingut mai parròquia pròpia, l'església dedicada a la Mare de Déu del Rosari és annexa de la parròquia de Ròtova. Quant a l'àmbit sanitari, també s'inclou en l'àrea de Ròtova. L'arxiu municipal és relativament ric i ben organitzat, amb documents des de la primera mitat del segle XIX. ELEMENTS FÍSICS I ALTRES LLOCS D'INTERÉS Orografia Collado del Carreró Penya Roja Cova dels Porcs Penyot del Sister la Serreta Pla del Castell Muntanyeta de Gorrita Tossal de la Daià Muntanyeta del Pinar del Convent Hidrografia natural Barranc de la Daià el Barranquet Barranc de la Vinuesa Font de Canelles Barranc de les Coves Font del Sister Barranc del Puçol Riu de Vernissa Hidrografia artificial Assut del Barranc de la Vinuesa Motor del Convent Altres llocs d'interés Castell de Palma l'Arcada Cementeri Molí del Convent Convent de Sant Jeroni de Cotalba PRESÈNCIA HUMANA Poblament Alfauir Riuraus dels Garcies Cases de Cotalba Partides i paratges Canelles el Tossal Davant Casa els Avencs el Blanquissal els Fondets el Carrascal els Valls el Convent l'Algoleja el Murtar l'Alteró el Palmeral l'Era el Pinar del Convent l'Horta el Pinar Tancat la Canal el Racó de l'Esperança la Caseta el Racó de la Mina la Daià el Racó de Sant Miquel la Lloma el Raconet la Mata el Rafalany la Mola el Rajolar la Sort el Secà les Coves el Sequer les Escaletes el Sister les Marjaletes el Terrer Roig Racó del Tio Tomàs Vies de comunicació Camí de Canelles Camí del Molí Camí de Castellonet Camí del Pinar Camí de l'Horta Camí del Sister Camí de la Daià Camí dels Quadros Camí de les Coves Camí dels Valls Camí de les Marjaletes Camí Real Camí del Carril Camí Real de Xàtiva Camí del Convent Carretera d'Albaida Elements físics i altres llocs d'interés Pouç l del Brraanc Muntanyeta del Pinar del Convent TERME DE PALMA DE GANDIA Motor del Convent l'Arcada Convent de Sant Jeroni de Cotalba Muntanyeta de Gorrita TERME DE RÒTOVA Molí del Convent Ru rnis i Ve sa de Font de Canelles Bar Daià ranc TERME D'ADOR Alfauir Capital de municipi la Nucli de població Carretera LA SERRETA Castell de Palma Pla del Castell Camí, senda de Riu de D'ALMISERÀ rra quet Barranc Ba n Font del Sister el Cementeri Assut TERME Molí r Penyot del Sister Bar anc Motor l a Collado del Carreró Font )()( Tossal de la Daià Muntanya Barra Cova Vnusa nc ie de Assut del Barranc Penya de la Vinuesa les )()( Coll, pas de muntanya Cove s Castell Cova dels Porcs Convet TERME DE CASTELLONET DE LA CONQUESTA Pont Cementeri Penya Roja Pla SERRETA Presència humana al Pina r el C ras larc Pinar e arril del C Ma del la ol Convent Cam Val s e ll del ídl es l Par Escaletes es in n at ond s s TERME DE PALMA DE GANDIA les Vl el F et Ta c als mí equer Ca e Camí l Racó n el S Ave cs de E els Sant l Pa meral l' ra el Miquel Cases de Cotalba l Con ve nt de Carretera d'Albaida eCnl o vent el Molí TERME DE RÒTOVA d amí C amí C la Caseta e falany ud s Quadr Xàtiva de Ra els Real l do Camí e lScà Camí e s es a C nelle Can lle oen de Sort Cn v t l a m del Ca í am Cí TERME D'ADOR Camí el Blaisl nqu s a Alfauir o asa de l'H rta eRl ac ó l'Ho rta a van C de Dt la Mina Rajola i Da à l Daià la er D'ALMISERÀ aí Cm de t del sl Sister atlonet tel Ca la TERME Raconet Riuraus dels Garcies Mur ar a S mí el Re l Ca na T màs io o lister Ca l T el e d e la Tossal del Camí el Racó e 'ernç l'Algl e c RódlEspaa Roig o Camí lAlteó'real er ja Trre de les Co s el amí Coves C ve Capital de municipi les la Mata Nucli de població Ca de mí jl s Carretera lse Mar a ete les Camí, senda Mar letes ja TERME DE Riu CASTELLONET DE LA CONQUESTA la Lloma Barranc Mas, casa Partida Paratge.