Dossier

Visita al Santpedor medieval: la perla amagada del

Josep Mª Feixas i Sancho

voltant del temple i després per una vila closa que fou emmurallada diver- ses vegades (s. XIII i XIV) i que tingué en el moment de màxim esplendor, l’anomenat “Segle d’Or de Santpedor” (s. XIV), un perímetre format per set portals i catorze torres de defensa. El seu nom originari fou Sant Pere d’Or, però per contracció va donar lloc a l’actual Santpedor. El fet que aquest territori fos des de la Reconquesta una propietat privada o alou dels comtes de , els quals tingueren aquí també el seu cas- tell, conegut per Castell d’Or, marcarà profundament el futur històric de la vila. Foren primer els comtes i després els comtes-reis els que donarem pri- migèniament l’església de la vila i el poder espiritual al monestir de Sant Benet de Bages (s. XI) que era el que rebia els delmes i censos de les terres del terme i nomenava els rectors. Al se- gle XII el rei Alfons I ja cedí als habi- Capella de Sant Andreu tants de la vila una Carta de Franque- ses on els atorgava el dret de celebrar un mercat setmanal i una fira anual (actual Fira de Sant Miquel) i els redi- El passat 11 de maig d’enguany và- era que la vila de Santpedor durant l’E- mia de pagar cap cens de les cases i rem portar a terme la visita guiada pel dat Mitjana, tot i tenir vestigis arqueo- propietats que hi fessin o tinguessin, nucli antic de Santpedor acompanyats lògics des del neolític (2.500 a. C.), per tal d’atraure nous pobladors i en- d’un nombrós grup de visitats de di- Edat del Ferro i l’Època Ibèrica, acon- fortir el comerç. El fet de ser Vila Re- versos indrets de la comarca que volien segueix consolidar-se com un nucli es- ial va permetre a la població enviar descobrir nous aspectes històrics i table i permanentment habitat, i crear, Diputats a les Corts Catalanes i així de- nous racons del nostre poble, cadascun a partit de diverses viles i masies dis- fensar els seus drets i aspiracions da- d’ells il·lustrats amb les seves explica- perses pel territori d’Or, un nucli con- vant el propi rei. Fruit d’això la vila cions i anècdotes més curioses. centrat a redós de l’església parroquial aconseguí dels diferents monarques La principal visió que volíem trans- de Sant Pere. Aquest primer embrió més d’una vintena de Privilegis de tot metre al públic que ens acompanyava fou formant, primer per una sagrera al tipus que afavoriren el desenvolupa-

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 16 ment polític i econòmic de la vila i els seus habitants. Així, no ens ha d’es- tranyar que abans de la Pesta Negra del 1348 la població arribà a més de 600 famílies (al voltant dels 3.000 habitants) quan la mateixa ciutat de només sobrepassava els 5.000 i la resta de pobles de la co- marca tenien una mitja aproximada de 50 habitants. Aleshores al Bages de- mogràficament només sobresortien Manresa, cap de Vegueria, i les viles de Cardona (de domini ducal), Moià i Santpedor, ambdues de domini reial. La resta eren poblets, llocs i quadres amb molt poca entitat. La Pesta Negra, però, va causar estralls a Santpedor; di- uen els documents que hi morí la no- vena part de la població, potser sembla exagerat, però el cert és que durant el s. XV i després de la Gerra Civil Cata- lana només hi restaven 50 famílies. Amb els anys la població s’anà recu- perant però mai més tingué la impor- Relleu de Sant Martí tància i el pes que havia tingut a nivell comarcal. A nivell econòmic, a part de l’esta- ment bàsic dels pagesos, anaren apa- reixent nous oficis i serveis a mesura és l’espai públic més gran que hi ha- Els altres edificis més destacats co- que la vila creixia: paraires i teixidors, via a la vila antiga emmurallada. Era el mentats foren la Capella de Sant An- mercaders, fusters, picapedrers, fer- centre neuràlgic, comercial, econòmic dreu (s. XIV), d’estil gòtic, donació rers, carnissers, sastres, sabaters, etc. i social i més lúdic de la vila, doncs d’un tal Arnalt de Puig, ric comerciant Totes aquestes persones amb els seus aquí es feia el mercat setmanal i pot- de la vila. L’Antic Ajuntament, que ha- oficis, drets polítics i creences religio- ser antigament la fira de Sant Miquel. via estat la casa d’un sacerdot, el Re- ses són les que junt amb les seves res- No ens ha d’estranyar que hi visques- verend Santmartí que hi volia fundar pectives aspiracions, necessitats i ca- sin les principals famílies de la pobla- una escola d’escolapis, però es veié in- rències donaren lloc al peculiar nucli ció i hi tinguessin els seus negocis. volucrat en litigis amb un cosí seu que antic del nostre poble. En aquesta plaça el que primer des- pretenia fundar una escola sota la pro- Cal advertir que l’aspecte actual és taca és el monument a Isidre Llussà i tecció dels frares franciscans. Testi- el fruit de nombroses reformes, remo- Casanoves, més conegut com al Tim- moni de la devoció al seu sant patró és delacions i que el que podem veure és baler del Bruc (1791-1809), obra en un magnífic plafó esculturat de pedra fruit de l’atzar ja que moltes cases han bronze que commemora la primera - amb la figura de Sant Martí de Tours estat canviades, ampliades, i recons- tòria dels sometents catalans contra obra dels germans Grau, escultors de truïdes, però intentarem veure quins l’exèrcit francès de Napoleó en la fa- Manresa (finals s. XVII). Ca l’Arola (s. són els exemples més autèntics i els mosa Batalla del Bruc del 6 de juny de XVIII), gran casal que ocupa el centre seus diferents períodes constructius i 1808, que amb la seva figura sembla d’un dels laterals de la plaça. Té dos la seva datació. També hi ha patri- donar la benvinguda als visitats tot re- arcs sobre dos carrers que la flanque- moni històric del qual només ens en doblant el seu mític tambor. Allà ma- gen (només un d’ells és originari). queda el record visual d’una fotografia, teix hi ha l’edifici de l’actual Ajunta- Aquesta família eren fadristerns del donat que fou destruït per sempre. ment (s. XVII), antiga casa d’un mas Arola del municipi i s’establiren També vàrem posar molt èmfasi en co- important comerciant de bestiar oví, aquí com a adroguers i candelers de mentar cadascun dels estils construc- per això també coneguda per Cal Bé. cera, esdevenint finalment industrials tius i els materials emprats de cadas- Destaquen el porxo que ocupa tota la del cotó arribant a ocupar càrrecs im- cun dels edificis que anàvem veient. façana principal i quatre columnes ci- portants dins del Comú de la vila. Al- Després d’aquest necessari aclari- líndriques que sostenen la teulada del tres oficis antics queden encara per ment, vàrem iniciar el nostre recorregut pis superior. Darrerament havia estat sempre lligats a algunes de les cases partint des de la Plaça Gran que era el segona residència de la cantant d’ò- de la plaça, com Cal Paraire, Cal Can- punt de trobada i d’inici. Aquesta plaça pera Maria Espinalt, filla de la vila. tarer, etc.

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 17 Portalada Romànica Senyal de la Consagració

Seguint pel carrer de Santa Maria amb el de Sant Isidre (s. XVIII) ens atu- passà a aquest membre de la família. un dels més senyorials i que uneix la rem per aclarir que durant l’Edat Mit- Aquesta casa, a més, destaca per tenir Plaça Gran amb la de l’Església, hi ha jana se’n deia dels Jueus. En altres po- gravats sobre dues de les seves portes Cal Dantí, amb una espaiosa golfa blacions formaren veritables barris o d’accés uns grans cors envoltats de oberta amb barana de fusta, (s XIII- calls. Aquí tenien un gran paper com a corones d’espines, símbol de la Verge XVII), a costat seu mateix hi un altre prestamistes i comerciants sobretot a Dolorosa a la qual tota la família del edifici model de com eren les cases als la primera meitat del segle XIV. No- Timbaler n’era molt devota i confrares segles XII i XIII amb una bella finestra saltres però continuàrem pel de Santa seus. geminada romànica al primer pis i Maria fins Cal Rovís (s. XVIII) que con- Al davant hi ha Cal Xacó (s. XVII- porta dovellada de mig punt. Aquest ti- serva uns esgrafiats o pintures a la XVIII), pertanyent a l’antiga família pus de finestres són d’origen romànic, part superior de la façana de l’edifici Dantí que arribaren a convertir-se en però quan més s’acosten al gòtic es fan que la fan única a la vila. Aquesta hisendats, però que la gent coneix po- més grans i altes i les columnes més casa i les properes que citarem estan pularment per l’Estanc ja que va ser primes, fins que l’arc de mig punt incloses a la Ruta del Timbaler, donat durant anys el lloc de venda del tabac passa a ser apuntat. A la vila se’n con- que en aquesta casa es guardaven els al poble. La façana ha estat acurada- serven encara bells exemplars, tot i estris de la Confraria dels Dolors, entre ment restaurada recentment per la fa- que molts foren remodelats suprimint ells, el famós timbal que tocava el jove mília. la columneta central i tapiant els arcs vailet Isidre Llussà el famós 5 de juny Arribem a la Plaça de l’Església, la bessons, els qual, amb restauracions de 1808 i que el seu ressò feu fugir els qual antigament era ocupada pel ce- de façanes han anat reapareixent. Les francesos del poble del Bruc. mentiri parroquial de la vila, suprimit millors finestres amb capitells ornats A continuació trobem Cal Bufó, on cap el 1820. Al segle XI aquest espai foren comprats pel pintor Ramon Casas residia un germà gran del mític Tim- era també ocupat per la Sagrera –o per restaurar el monestir de Sant Benet baler del Bruc. Bufó era el mot popu- lloc sagrat i protegit de radi d’unes cap als anys 10 o 20 del segle passat. lar que rebia el noi timbaler i per ex- trenta passes– on es guardaven les co- Ja en la bifurcació d’aquest carrer tensió després de la seva jove mort llites de cereals i de vi. L’església par-

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 18 roquial actual és fruit de diverses am- pliacions i reformes. Les excavacions del 1991 varen demostrar que hi havia un edifici preromànic d’una sola nau que ja en època romànica s’amplià i que es substituí per una església de creu llatina amb dues capçaleres i que ràpidament una d’elles s’allargà do- nant lloc a una nova nau. L’engrandi- ment més important fou el del 1596- 99 quan s’allargà el temple creant la majoria de capelles actuals i s’aixecà el sostre amb arcs apuntats de tradició gòtica. L’any 1703 és feu una nova ampliació cap a la zona de llevant i el 1896 se suprimí el vell campanar i es feu el nou que està encara inacabat. De l’església destaca la meravellosa portalada romànica (s.XII) amb timpà i capitells esculturats amb escenes del Crist en Majestat i els quatre símbols del evangelistes, i en els capitells es re- laten fets de l’Antic i Nou Testament, amb un clar missatge cristià i evange- litzador que descriu el Pecat Original i la Resurrecció de Crist. Per la part de ponent encara es poden veure les pa- rets i finestres originàries del període Ca la Farmàcia romànic. A l’interior visitarem la Capella de les Santes Espines (s. XVI) amb refor- mes dels segles XVII, XVIII i XIX. Gu- arda dos fragment de les Espines de la cumbes de la Reverent Comunitat de jana. Aquí es conserven la font, l’antic corona de Jesucrist, que històricament Preveres i Rector que l’època de màxim safareig i els abeuradors conservats a obraren miracles, el més espectacular esplendor acollí fins una vintena de un nivell per sota de l’actual carrer fou un broll de sang, autentificat no- preveres i sacerdots. Ambdós enclava- que ja fa alguns anys els deixà soter- tarialment. Durant la Guerra Civil de ments funeraris foren descoberts rats. La font es nodreix a través d’unes 1936 es perderen i foren restituïdes també amb les excavacions arqueolò- galeries o mines recollint les filtracions per un petit fragment donat pel Papa giques de 1991, sota la direcció de i escorrialles del subsòl. Parlar ara de de Roma. Desgraciadament el magní- l’arqueòleg Eduard Sánchez. les epidèmies, tifus, còleres, tercianes fic altar barroc daurat del segle XVIII Sortint del temple ens adreçarem que els nostres avantpassats varen pa- obra de l’escultor manresà Jaume Pa- cap el Carrer Àngel Guimerà, antiga- tir per la insalubritat d’aquestes ai- dró, com la resta d’altars i ornaments ment Carrer de la Font. Aquí hi ha Ca gües seria un no acabar, i que no s’er- antics ja no es conserven perquè foren la Farmàcia, de la família Sala, oriünds radicaren totalment fins que l’any cremats durant la revolta de l’any del mas Vallbona del terme. Bell edi- 1923 es feu la portada d’aigua potable 1936. Únicament se salvaren una fici del segle XVIII amb dos pisos. Des- a la vila. Com que l’aigua era un bé imatge gòtica en alabastre policromat taquen dues gelosies meravellosament tant preuat aleshores les escorrialles de Sant Miquel Arcàngel (s. XIV), una treballades en fusta que ornen sen- que davallaven dels abeuradors i safa- gran Creu Processional gòtica d’argent gles finestres. Són els millors exemples reig encara eren aprofitades per regar daurat amb medallons esmaltats (s. de les poques que encara adornen al- les hortes de la zona propera, coneguda XIV) i una Verge Immaculada de talla gunes façanes del poble i que antiga- com la Horta Vella o la Tanca, per l’es- (s.XVII-XVIII). Totes tres peces de gran ment eren molt nombroses. Una altra tri que regulava el pas de l’aigua cap a valor sentimental i gran vàlua artística peculiaritat que també s’ha anat per- la zona de les hortes. es poden veure actualment. També es dent. Ja al Carrer de Santa Anna, veiem va fer menció dels grans panteons fa- Arribem a la Plaça de la Font i al l’antic portal de la muralla medieval (s. miliars o vasos funeraris situats sota el Clot de les Aigües. Aquest era un lloc XIV), conegut per Portal de Vic, de les sol actual del temple (s. XVII i XVIII). primordial per l’abastiment d’aigua po- Verges, de la Font i actualment Portal Destacant la tomba col·lectiva o Cata- table a la població des de l’Edat Mit- de Cal Quatre, pel cognom Quatrecases

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 19 Finestra Geminada Portal de Cal Valeri

de la família que l’habita. Fou cons- les muralles, es va reomplir de terra i disparar amb ballesta i l’encaix supe- truït, com els altres dos que encara res- va quedar com una gran avinguda. Du- rior de les portes de fusta que el tan- ten, per manament del rei Pere III el rant totes les èpoques fou un dels car- caven cada nit i en situacions de perill. Cerimoniós durant la guerra amb el rei rers principals de la vila, habitat per les De retorn al carrer Ample trobarem l’e- de Castella. En el mateix carrer de principals famílies. En una de les ca- difici de Cal Torrenté, antic hostal de Santa Anna –dit així perquè mena al ses coneguda per Ca l’Arcadi, (seu la vila on s’aixoplugaven els forasters i seu santuari de Claret– trobem dos temporal de l’Ajuntament a principis comerciants amb les seves cavalleries edificis amb finestres d’estil romànic, del segle XVIII,) per obres a la façana i mercaderies. Al costat mateix hi ha la però restaurades cadascuna de ma- hi ha aparegut una finestra geminada Cooperativa (s. XVII-XVIII), seu social nera totalment antagònica, una com a romànica de mida més petita del que de la Cooperativa de Pagesos de la paradigma de la fidelitat més histò- sol ser habitual i a una alçada superior Vila. Casal notable arquitectònicament rica i l’altre com un mer recurs cons- a la que també sol ser norma pels edi- amb galeria superior d’arcs de mig tructiu. Més endavant, al carrer dit Es- ficis particulars, això ens fa pensar punt i un gran guardapols de pedra parciaco trobem una altra finestra que podria pertànyer a una torre de la que envolta l’edifici. Al final del carrer ge minada d’aquest tipus però amb una primera muralla (s. XII-XIII). hi ha la casa de Cal Quim (s. XVIII), excel·lent restauració a partir de ma- Continuarem endavant fins al Carrer que ocupa el lloc de l’antic hospital terials moderns que reprodueixen amb de on hi ha l’antic portal del ma- medieval de la vila. Just davant seu hi fidelitat l’original (columna i capitell teix nom (actualment Portal de Cal Pe- hagué fins l’any 1919 el pou i capella perduts). tet, s. XIV). D’aquí sortia el camí ral per de la Marededéu del Bon Succés, que D’aquí ja ens vàrem trobar de ple al anar cap a Berga i a la Cerdanya. tingué molta devoció en el segle XVII. Carrer Ample, dit així per ser el més Aquest, junt amb el de Manresa, era un Els visitants varen poder veure fotos ample amb diferència de tots els del dels portals més monumentals de la antigues d’aquest indret i capella a nucli antic i això és degut al fet que an- vila. Té dues grans arcades, de mig partir d’un dels diferents aparells ins- tigament era la part nord de la primi- punt rodó a l’exterior i d’estil ogival per tal·lats per l’Ajuntament en diversos tiva muralla i al seu redós hi havia el la part de dins. Presenta encara com espais emblemàtics del poble per tal vall o fossat, que un cop es van ampliar tots els portals les dues sageteres per de recordar la memòria i les imatges

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 20 Rectoria de Santpedor Cal Ferrer

dels edificis que ja s’han perdut. reformades i imponent porta de mig mer pis té tres grans arcs gòtics (s. Continuem pel carrer Font Barrera punt dovellada i on durant la tercera XVI?), ara difícils de veure des del car- fins a la Rectoria, antiga Sala del se- guerra carlina estigué allotjada la reina rer, que sembla que pertanyien a una nyor rei (1318), edifici civil del segle pretendent, Maria de las Nieves. L’e- galeria oberta similar a un petit claus- XIV. Joia arquitectònica formada per difici necessita una acurada restaura- tre, però que desconeixem el seu ori- tres portals d’accés i tres finestrals ge- ció que li faci recuperar el seu esplen- gen i utilitat. Davant mateix i fent can- minats, un d’ells trilobulat. Era la re- dor originari. Després Cal Ferrer (s. tonada hi ha una altre casa que sidència o palauet que tenien els reis XVII), una antiga ferreria. Casa del tot conserva una petita finestra amb una en cadascuna de les ciutats o viles re- singular, té forma d’hexaedre i la seva arcada de filigranes d’estil gòtic (s. ials on moltes vegades s’allotjaven en façana dóna a quatre carrers diferents. XV). Tornem cap el Carrer de Vall i tro- els seus viatges per Catalunya. Fou Està coronada per una galeria oberta bem Ca l’Espinalt (s. XIV), casa model ampliat al s. XV i es construí un nou fi- d’arcs de pedra bellament treballats de dues finestres geminades (tipus ro- nestral gòtic de tres arcs. Davant ma- que recentment han estat restaurats mànic) de les quals només se’n con- teix conflueix el Carrer dels Arcs pels seus nous propietaris molt encer- serva una i que ha estat modèlicament (s.XVII-XVIII), peculiar pels seus dos tadament. Davant hi ha Cal Missals restaurada. Poc més avall trobem Cal arcs que el travessen, exemple de l’a- (s. XIV-XV), edifici rellevant amb el Misses (s. XVIII), edifici singular amb profitament màxim de l’espai habitable seu gran finestral de tres arcs gòtics tres escultures en pedra que decoren la dins les cada cop més constrenyents igual al que hi ha a la Rectoria. Aquí seva façana. Representen la Puríssima muralles. també la zona ocupada pels capitells envoltada per dos angelets que toquen Seguint carrer avall trobem, en un està decorada amb rosetes. L’edifici uns llaüts. Tot i el seu gran valor ar- gir que fa aquest carrer, el que jo ano- conserva encara una finestra geminada quitectònic i artístic, aquesta casa no meno el Barri Gòtic de Santpedor, per de tipus romànic, que és més antiga. es troba en les millors condicions, i els la gran concentració d’edificis medie- Aquesta casa seria sens dubte d’al- portals antics de pedra foren substitu- vals singulars que hi ha. Aquí trobem guna rica família. Entrant una mica i ïts per modernes entrades de garatge. Cal Viladomat (s. XIV), antic casal amb fins trobar el carrer de Sant Isidre tro- Una bona restauració la faria resplen- finestres geminades de tipus romànic bem una altre casa que a nivell de pri- dir de nou.

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 21 encara el conservava, però la casa te- nia ja un estat deplorable i la família, aleshores, potser no era conscient del valor històric que tenia. Es conserven encara les làpides commemoratives que hi foren col·locades en diverses èpoques, així com la verge de Mont- serrat feta amb rajoles de colors que la mateixa família feu posar poc després de la guerra del Francès, per donar gràcies a la Mare de Déu per la victò- ria i haver sortit el seu fill i germà im- mune de la batalla, tot i que sembla que va morir un any després, possi- blement víctima del tifus. Tenia només 18 anys, però el seu gran valor i els seus repics no paren de sonar en con- tes, històries, discos, cromos, gravats i perdura encara en el col·lectiu més enllà de les terres catalanes. Finalment en aquest indret donàrem per acabada la visita matinal d’aquell dissabte, però l’experiència no deixà ningú indiferent; per una part, pel pa- trimoni que la vila encara té, per l’al- tra, per una part important que ja ha perdut o bé corre el perill de perdre. Monument al Timbaler del Bruc Santpedor té un gran patrimoni histò- ric, arquitectònic i artístic que cal po- sar en valor. No n’hi ha prou només di- vulgant aquest ric patrimoni ja sigui amb publicacions o amb Rutes mono- Pocs metres més avall, trobem el del Consell Extraordinari durant aquell gràfiques (com la Ruta Medieval, la Carrer Cobert (s.XVI-XVII) amb un arc conflicte bèl·lic i perquè un cop aca- Ruta Industrial o la Ruta del Timbaler) de pedra que el corona. Al final d’a- bada la guerra l’any 1814 fundà una i visites culturals, cal incentivar els questa illa trobem una altra casa, Cal missa perpètua en honor de Santa particulars i des de l’ajuntament cal Cànovas (s. XIV), que havia estat un es- Anna de Claret, copatrona de la vila, vetllar per la conservació d’aquest pa- tatge senyorial, a jutjar per les tres fi- coneguda per Sermó del Bruc. També, trimoni privat però que també en gau- nestres geminades (tipus romànic) i a més a més, fou fill d’aquesta casa dim tots. A la cap i a la fi, és això el tres portals dovellats que tenia. Actu- l’il·lustre historiador i sacerdot Mn. que dóna al poble la seva rellevant alment són dues cases diferents, i no- Anton Vila i Sala (1862-1936) gran re- personalitat i que fa que tothom que ve més una conserva mig amagades les cuperador d’arxius i que tant feu per la es meravelli d’aquest esperit i regust dues finestres geminades que molt bé vila de Santpedor publicant llibres de d’antic, que transmet cada carreró, es podrien restaurar. Per acabar ja amb temàtica històrica local, articles diver- cada racó i cada edifici, tots similars aquest llarg carrer que menava al des- sos, i com a recuperador i desmitifica- però tots diferents. El nucli antic té en- aparegut Portal de Manresa (s. XIV), o dor de la figura del timbaler del Bruc cara molt treball per fer i possible- d’en –enderrocat a finals del i gran difusor de la veritable figura his- ment ens esperi alguna bona sorpresa, segle XIX per donar pas al trànsit ro- tòrica d’Isidre Llussà i Casanoves. però cal fer-ho abans de que ja sigui dat– ens topem amb Cal Ballaró (s. I tant parlar del Timbaler, tot i ser massa tard. Cal restaurar i retornar a XVIII-XIX), edifici inclòs també en la una visita per descobrir el passat me- molts edificis el seu aspecte originari Ruta del Timbaler. Fou la casa d’un dieval de la vila, no ens vam poder es- que moltes vegades s’amaga sota les pagès i comerciant que gràcies a ins- tar de descobrir i donar a conèixer el capes del ciment de l’arrebossat i, so- tal·lar una fassina d’aiguardent acon- lloc on hi hagué la casa del Timbaler bretot, cal una política municipal més seguí prosperar econòmicament, fins al del Bruc, que era allà mateix, a poc compromesa amb aquest tema. punt de tenir el monopoli del comerç més d’una vintena de metres, ja fora de d’una part de la Muntanya (Ripollès). les muralles però en una casa ados- Té relació amb la guerra del Francès sada. L’edifici fou enderrocat als anys Josep Mª Feixas i Sancho perquè l’amo de la casa fou membre 50 del segle passat per la família que Historiador

T ARDOR-HIVERN 2013 - D OVELLA - 22