Guia • Guía Sa Punta des Molí

AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE PORTMANY PRESENTACIÓ PRESENTACIÓN 4

INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓN 5

SANT ANTONI DE SANT ANTONI DE PORTMANY I LA BADIA PORTMANY Y LA BAHÍA 6

SA PUNTA DES MOLÍ SA PUNTA DES MOLÍ Els orígens del nom Los orígenes del nombre Un repàs a la història Un repaso a la historia Walter Benjamin a sa Punta Walter Benjamin en sa Punta des Molí des Molí 11

EL MOLÍ EL MOLINO De la sembra del blat a la sega De la siembra del trigo a la siega Les garbes de blat a l’era Los haces de trigo en la era El gra de blat al molí El grano de trigo en el molino El funcionament del El funcionamiento del molino Autors / Autores molí de vent de viento Bartomeu Tomàs Vives, Carme Torres Costa 19 Dibuixos / Dibujos LA SÈNIA LA NORIA Bonnín Fuster El funcionament de la sènia El funcionamiento de la noria 30 Fotografies / Fotografías Oliver Martínez, Bartomeu Tomàs, José Martínez (L. audouinii), EL TRULL LA ALMAZARA David García (P. mauretanicus) L’olivera, l’arbre mediterrani El olivo, el árbol mediterráneo La collita de l’oliva La cosecha de la oliva Col·laboradors / Colaboradores L’elaboració de l’oli La elaboración del aceite Oliver Martínez Marí 33

Assessorament lingüístic / Asesoramiento lingüístico ELS VOLTANTS DE LOS ALREDEDORES DE SA PUNTA DES MOLÍ SA PUNTA DES MOLÍ Marià Torres Torres Les casetes varadors Las casetas varaderos Es Pouet i la platja Es Pouet y la playa Traducció al castellà / Traducción al castellano Es Broll Es Broll Gabriel Colom Coll 39 Agraïments / Agradecimientos LA BIODIVERSITAT DE LA BIODIVERSIDAD DE Marga Ribas, Joan Torres Mayans de cal Moliner, Marià Torres, SA PUNTA DES MOLÍ SA PUNTA DES MOLÍ Joan Varó de can Joan des Molí Els herbassars de posidònia o Las praderas de posidonia o “alguers” “alguers” Disseny i maquetació / Diseño y maquetación: dDC El pas de mar a terra El paso de mar a tierra Les plantes que conviuen Las plantas que conviven con Impressió / Impresión: amb la sal i la roca la sal y la roca Esment, centre especial de treball d’AMADIP La fauna terrestre La fauna terrestre Els ocells Las aves Dipòsit legal / Dep. legal: PM-2119-2001 Els illots de ponent, un Los islotes de poniente, un paradís per a la fauna marina paraíso para la fauna marina 44 © dels texts: els autors © dels dibuixos: els autors BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA © de les fotografies: els autors 57 © de l’edició: Ajuntament de Sant Antoni de Portmany PRESENTACIÓ PRESENTACIÓN INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓN

Sa Punta des Molí és un Sa Punta des Molí es un Si hi ha un espai a la badia Si hay un espacio en la indret significatiu del nostre lugar significativo de nuestro de Portmany que no ha can- bahía de Portmany que no ha municipi de Sant Antoni de municipio, Sant Antoni de viat profundament amb el cambiado profundamente Portmany i, molt especial- Portmany, y, muy especial- pas del temps aquest és, sens con el paso del tiempo este ment, també ho és la badia; mente, también lo es la dubte, sa Punta des Molí. es sin duda sa Punta des Molí. no tan sols per la seva situa- bahía. No sólo por su situa- Aquest indret, amb l’incon- Este lugar, con el inconfundi- ció geogràfica sinó també ción geográfica, sino por su fusible molí, la sènia, la casa, ble molino, la noria y las pel seu passat i pel seu futur. pasado y por su futuro. les casetes-varadors ha sét casetas-varaderos, ha sido durant molts anys una part durante muchos años una És per això que no s’han Por eso no se han escati- destacada de la façana marí- parte destacada de la facha- escatimat esforços personals mado esfuerzos personales y tima de sant Antoni. da marítima de Sant Antoni. i materials per aconseguir materiales para conseguir la l’adquisició de tan singular adquisición de un espacio tan Antigament la seva relle- Antiguamente, su relevan- espai com a patrimoni muni- singular como patrimonio vància dins el poble li venia cia en el pueblo venía dada cipal, amb dos objectius cla- municipal, con dos objetivos donada per la funció del molí, por la función del molino, rament definits: en primer claramente definidos: en pri- un dels tres que hi havia a la uno de los tres que había en lloc, evitar la seva urbanitza- mer lugar, evitar su urbaniza- parròquia de Sant Antoni. la parroquia de Sant Antoni. ció i en segon lloc, per recu- ción y, en segundo lugar, Ara, aquest valor ha mudat i Ahora, este valor ha cambia- perar tot el seu valor històric recuperar todo su valor histó- ha passat a ser un valor patri- do y ha pasado a ser un valor per oferir-lo als nostres rico para ofrecerlo a nuestros monial comú que ofereix patrimonial común que ofre- vesins i visitants actuals i vecinos y visitantes, actuales moltes possibilitats per al ce muchas posibilidades para futurs. y futuros. coneixement i el gaudiment. el conocimiento y el disfrute

Vull manifestar la meva Quiero manifestar mi satis- Així, una visita a sa Punta Así, una visita a sa Punta satisfacció per haver fet que facción por haber hecho que des Molí permet la relaxació i des Molí permite la relaja- aquests objectius siguin avui estos objetivos sean hoy una l’esplai però també pot, a ción y el recreo pero también una realitat i agrair sincera- realidad y agradecer sincera- través de l’observació dels puede, a través de la obser- ment la col·laboració de mente la colaboración de elements presents, ajudar a vación de los elementos pre- totes les persones i institu- todas las personas e institu- entendre una part del món sentes, ayudar a entender cions que els han fet possi- ciones que los han hecho agrari tradicional pitiús, així una parte del mundo agrario bles. Desitjaria que després posibles. Desearía que des- com constatar la riquesa na- tradicional de las Pitüses ade- d’haver llegit aquesta guia pués de haber leído esta guía tural i paisatgística que en- más de constatar la riqueza que teniu a les vostres mans que tienen en sus manos, sa cara perviu a la badia més natural y paisajística que sa Punta des Molí sigui més Punta des Molí fuera más gran d’Eivissa. todavía pervive en la bahía apreciada i estimada i que, apreciada y querida y que, más grande de Ibiza. per tant, cadascú la faci una por tanto, todos la sintiéra- mica més seva. mos un poco más nuestra.

Antoni Marí Tur Antoni Marí Tur L’Alcalde El Alcalde Sant Antoni de Portmany Sant Antoni de Portmany

Guia • Guía Guia • Guía 4 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 5 SANT ANTONI SANT ANTONI els darrers anys, i l’actual do en los últimos años, y el DE PORTMANY DE PORTMANY port es caracteritza sobretot actual puerto se caracteriza per la seva activitat esporti- sobre todo por su actividad I LA BADIA Y LA BAHÍA va, comercial i turística. deportiva, comercial y turística.

Sant Antoni de Portmany Sant Antoni de Portmany CAP DE RUBIÓ està situat al nord-oest de l’i- está situado al noroeste de la CAP D'ALBARCA EIVISSA lla d’Eivissa i limita amb tots isla de Ibiza y limita con PUNTA DE SES TORRETES

CAS TURS els altres termes municipals: todos los demás términos SA SANT MIQUEL NOGUERA DE BALANSAT

SANT PLA Sant Joan, Santa Eulària, municipales: Sant Joan, Santa GELABERT D'ALBARCA BESORA SES MARGALIDES SANT MATEU Eivissa i Sant Josep. Amb gai- Eulària, Eivissa i Sant Josep. SANTA AGNÈS D'ALBARCA DE CORONA RACÓ rebé 15.000 habitants, és el Con casi 15.000 habitantes, PLA DE CORONA CAN D'ALCALÀ CAP NUNÓ MIQUEL tercer municipi de l’illa quant es el tercer municipio de la CIRES a població. isla en cuanto a población. SES ROTES BUSCASTELL BENIMAIMÓ SANTA GERTRUDIS CALA SALADA DE FRUITERA FORADA La superfície del terme La superficie del término CAS RAMONS SA VORERA SANT ANTONI SA BASSA ROJA 2 2 DE PORTMANY municipal és de 126,87 km i municipal es de 126,87 km . ES BESSONS SA CONILLERA ES conté diversos nuclis de pobla- Contiene diversos núcleos de SA RAVAL PLA BADIA DE SANT ANTONI ES MACIANS SANT RAFEL DE FORCA ció: Sant Antoni de Portmany, población: Sant Antoni de SA CREU FORCA ILLA DES BOSC ES Buscastell, Santa Agnès de Portmany, Buscastell, Santa BERNATS Corona, Sant Mateu d’Albarca Agnès de Corona, Sant Mateu ES FORNÀS Terme municipal, parròquies i véndes de i Sant Rafel de Forca. Sant d’Albarca i Sant Rafel de Forca. Sant Antoni de Portmany Antoni és el més important i Sant Antoni es el más impor- Consell Insular d’Eivissa i Formentera el centre administratiu del tante y el centro administrati- LA DIVISIÓ TERRITORIAL LA DIVISIÓN TERRITORIAL municipi. Els altres tenen la vo. Los demás tienen la pobla- D’EIVISSA DE IBIZA població disseminada, a ción diseminada, a excepción excepció de Sant Rafel que de Sant Rafel que cuenta tam- L’actual divisió territorial de l’i- La actual división territorial de també compta amb una peti- bién con una pequeña concen- lla d’Eivissa és recent. Al llarg de la la isla de Ibiza es reciente. A lo ta concentració de població. tración de población. història s’han succeït diferents largo de la historia, se han sucedi- delimitacions i estructures admi- do diferentes delimitaciones y El relleu del municipi és El relieve del municipio es nistratives, que han anat canviant estructuras administrativas, que divers. La zona més septen- diverso. La zona más septen- fins a arribar a la delimitació han cambiado hasta llegar a la trional correspon a la serra trional corresponde a la sierra actual, en cinc municipis. delimitación actual en cinco muni- des Amunts, una cadena des Amunts, una cadena mon- cipios. Durant la dominació àrab muntanyosa d’elevat valor tañosa de elevado valor natu- Eivissa es dividia en cinc parts: Durante la dominación árabe, natural i cultural que arriba ral y cultural que alcanza los Alhaueth, Xarc, Benizamid, Ibiza se dividía en cinco partes: als 400 m d’altitud, que conté 400 m d’altitud y que contiene Portumany i Algarb. El 1235, des- Alhaueth, Xarc, Benizamid, fèrtils planes i un vessant lito- fértiles llanos y una vertiente prés de la conquista catalana, l’illa Portumany i Algarb. En 1235, des- ral abrupte i escarpat, en el litoral abrupta y escarpada, en va quedar dividida només en qua- pués de la conquista catalana, la qual els penya-segats alter- la cual los acantilados alter- tre, anomenades quartons: quartó isla quedó dividida sólo en cuatro, nen amb les cales. A l’est del nan con las calas. Al este del de ses Salines, quartó de llamadas quartons: quartó de ses terme, la morfologia és més término, la morfología es más Portmany, quartó de Balansat i Salines, quartó de Portmany, quar- bé plana i només presenta bien llana y sólo presenta lige- quartó de santa Eulària del Riu. tó de Balansat i quartó de Santa Tot i que hi ha cites més antigues, Eulària del Riu. Aunque hay citas lleugeres elevacions. Al sud, ras elevaciones. Al sur, el tér- no és fins al segle XVIII que apareix más antiguas, no es hasta el siglo el terme s’obre a la mar a mino se abre al mar en la en alguns mapes un nou quartó, el XVIII cuando aparece en algunos l’ampla badia de Portmany. amplia bahía de Portmany. del Pla de Vila. mapas un nuevo quartó, el del Pla de Vila. El turisme és el sector El turismo es el sector econó- En el segle XVIII, concretament econòmic més important del mico más importante del muni- l’any 1785, el primer bisbe En el siglo XVIII, concretamente municipi. L’agricultura, per cipio. La agricultura, en cam- d’Eivissa Manuel Abad y Lasierra en el año 1785, el primer obispo de contra, no té un pes econò- bio, no tiene un peso económi- va fer una nova divisió territorial Ibiza, Manuel Abad y Lasierra hizo mic rellevant i es caracteritza co relevante y se caracteriza per a la creació de les noves una nueva división territorial para esglésies i demarcació de parrò- la creación de las nuevas iglesias y pel predomini de la petita por el predominio de la peque- quies, el resultat de la qual són la demarcación de parroquias cuyo propietat i l’explotació direc- ña propiedad y la explotación més o menys els pobles d’avui resultado son más o menos los pue- ta. Quant a l’activitat pes- directa. En cuanto a la actividad dia, encara que s’han creat esglé- blos de hoy en día, aunque se han quera també ha disminuït en pesquera, también ha disminui- sies més recentment. creado iglesias más recientemente.

Guia • Guía Guia • Guía 6 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 7 Una subdivisió territorial menor Una subdivisión territorial menor amb coves i entrants amb Su perfil es irregular, se però molt important són les vén- pero muy importante son las vén- platges. Val a dir que, en alternan pequeñas calas, con des. Aquest terme té dos signifi- des. Este término tiene dos signifi- bona part, està urbanitzada i cuevas y entrantes, con pla- cats tot i que sembla que estan cados, aunque parece que están sols resten alguns indrets lliu- yas. Justo es decir que, en ben relacionats. Per una banda, es relacionados. Por una parte, se refe- res d’edificacions. buena parte, está urbanizada referia a un torn de feina i per l’al- ría a un turno de trabajo y, por la tra, eren agrupaments de cases otra, eran agrupamientos de casas y sólo quedan algunos luga- dins de cada parròquia, com a dentro de cada parroquia, podría Pel que fa a les aigües res libres de edificaciones. barriades, es podria dir, tant dins decirse que parecidos a los barrios, superficials, a la badia de el poble com a la part forana. Les tanto dentro como fuera del pue- Portmany desemboquen tres Respecto a las aguas superfi- véndes eren importants a l’hora blo. Las véndes eran importantes a torrents: el torrent de ciales, desembocan en la bahía de col·laborar en tasques públi- la hora de colaborar en las tareas Buscastell, que recull l’ai- de Portmany tres torrentes: el ques com poden ser la construcció públicas, como la construcción de gua de la serra des Amunts torrente de Buscastell, que de les esglésies, la vigilància i la iglesias, la vigilancia y la defensa en i que té la tercera conca recoge el agua de la serra des defensa en moments de perill. los momentos de peligro. més grossa de l’illa, el Amunts y que tiene la tercera Els municipis són creació de Los municipios son creación de torrent des Regueró i es cuenca más grande de la isla, principis del segle XIX i en major o principios del siglo XIX y en mayor Torrent. Els seus arrosse- el des Regueró y es Torrent. menor grau coincideixen amb el o menor grado coinciden con el galls són molt escassos a Sus aportes son muy escasos a territori dels antics quartons, territorio de los antiguos quartons, causa de la poca pluviome- causa de la poca pluviometría encara que amb algun reajusta- aunque con algún reajuste de los tria de la zona i la seva esta- de la zona y de su estacio- ment dels límits: Sant Antoni es va límites: Sant Antoni se creó dentro cionalitat. nalidad. crear dins el Quartó de Portmany i del Quartó de Portmany y el de el de Balansat. Els pobles existei- Balansat. Los pueblos existen como xen com a entitat administrativa entidad administrativa desde fina- des dels finals del segle XVIII, a les del siglo XVIII, a partir de la cre- partir de la creació de les parrò- ación de las parroquias. Los ayun- quies. Els ajuntaments, amb la tamientos, con la demarcación demarcació vigent daten de 1833, vigente, datan de 1833, coincidien- coincidint amb la desaparició dels do con la desaparición de los ayun- ajuntaments de cada parròquia. tamientos de cada parroquia.

Actualment, Sant Antoni es Actualmente, Sant Antoni se divideix en quatre parròquies: divide en cuatro parroquias: Sant Sant Rafel, Santa Agnès, Sant Rafel, Santa Agnès, Sant Mateu i Mateu i Sant Antoni. Aquesta Sant Antoni. Esta última se divide darrera se subdivideix en nou vén- a la vez en nueve véndes: la de sa La badia de Portmany des: la des Raval, de Cas Ramons, Raval, de Cas Ramons, de sa de sa Vorera, des Pla, de Buscastell, Vorera, des Pla, de Buscastell, de de Forada, des Puig des Bessons, Forada, des Puig des Bessons, des El fons de la mar està El fondo del mar está cons- des Macians i des Bernats. Macians i des Bernats. constituït per redols de tituido por bancales de fang, d’arena i d’algues. És fango, de arena y de algas. Es important destacar que importante destacar que con La badia de Portmany La bahía de Portmany amb aquesta paraula es la palabra alga se conocen coneixen tant vertaderes tanto las verdaderas algas Portmany, que prové del llatí Portmany, que proviene algues (ex. Caulerpa proli- (Ej. Caulerpa prolifera), como Portus Magnus -port gran-, és del latín Portus Magnus fera), com d’altres espècies otras especies (Ej. Posidonia el port natural o badia més -puerto grande-, es el puer- (ex. Posidonia oceanica i oceanica y Cymodocea nodo- gran d’Eivissa. Està situada al to natural o bahía más Cymodocea nodosa), que sa), que son plantas superio- nord-oest de l’illa. El Cap Blanc, grande de Ibiza. Está situa- són plantes superiors amb res con una importante fun- al nord, i la Punta d’en Xinxó, do al noroeste de la isla. El una important funció eco- ción ecológica. al sud, són els dos extrems que, cap Blanc, al norte, y la lògica. distants gairebé una milla, tan- punta d’en Xinxó, al sur, En el paisaje que se quen la badia. Dos termes son los dos extremos que, En el paisatge que s’ob- observa desde la bahía des- municipals hi conflueixen, el distantes casi una milla, cie- serva des de la badia destaca taca sa Conillera que, con de Sant Antoni de Portmany i rran la bahía. Dos términos sa Conillera que, amb més más de 100 hectáreas, es el el de Sant Josep de sa Talaia. municipales confluyen en de 100 hectàrees, és el més más grande de los islotes ella, el de Sant Antoni de gran dels illots del sud-oest del sureste de la isla. Desde El seu perfil és irregular, Portmany y el de Sant Josep d’Eivissa. Des de sa Punta sa Punta des Molí se divisa alternant-se petites cales, de sa Talaia. des Molí es divisa el seu su extremo norte, llamado

Guia • Guía Guia • Guía 8 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 9 extrem nord, anomenat sa sa punta des Cavall, donde SA PUNTA SA PUNTA punta des Cavall on hi ha el se encuentra el faro. Quizás DES MOLÍ DES MOLÍ Far. Potser una de les imat- una de las imágenes más ges més conegudes i belles conocidas y bellas de la de la badia són les postes de bahía son las puestas de sol Sa Punta des Molí destaca Sa Punta des Molí destaca sol sobre la Conillera, un sobre sa Conillera, un dins la badia de Portmany en la bahía de Portmany por espectacle natural únic. espectáculo natural único. per la seva geomorfologia. su geomorfología. Pero tam- Així mateix és un dels espais bién es uno de los espacios més singulars del poble pel más singulares del pueblo EL CLIMA DE PORTMANY EL CLIMA DE PORTMANY que fa a la seva història i pels por su historia y los elemen- elements que s’hi troben ubi- tos que están situados en El clima de la badia de El clima de la bahía de cats: el molí, la sènia, la casa, ella: el molino, la noria, la Portmany és el característic de Portmany es el característico del les casetes-varador. casa, las casetas-varadero. l’àrea mediterrània: una sequera área mediterránea: una sequía estival més o menys llarga, una estival más o menos larga, una Està situada a la part sud i Está situada en la parte sur gran diferència de pluges intera- gran diferencia de lluvias intera- més interna de la badia, y más interna de la bahía, nuals, i un hivern fresc o modera- nuales, y un invierno fresco o entre la platja de s’Arenal i la entre la playa de s’Arenal y la dament fred, no massa plujós. moderadamente frío, no dema- Les Pitiüses són més seques i càli- siado lluvioso. Las Pitiüses son platja d’es Pouet i pertany a des Pouet, y pertenece a la des que la resta de les Balears; más secas y cálidas que el resto de la vénda d’es Bernats. vénda d’es Bernats. Esta així es pot dir que Eivissa presen- las Baleares; puede decirse que Aquesta vénda comprèn el vénda comprende el territo- ta un clima semiàrid. Ibiza presenta un clima semiárido. territori entre el torrent de rio entre el torrente de Benimussa, conegut també Benimussa, conocido tam- La temperatura mitjana La temperatura media anual com es Regueró, i el límit bién como es Regueró, y el anual a Sant Antoni és de 17ºC. en Sant Antoni es de 17ºC, sien- amb el terme municipal de límite con el término de Sant El mes d’agost és el més calorós do el mes de agosto el más calu- Sant Josep, just desprès de la Josep, justo después de la (amb una temperatura mitjana roso (con una media de 26,2ºC) y platja des Pouet. playa des Pouet. de 26,2ºC) i gener el més fred enero el más frío (11,9ºC de (11,9ºC de mitjana). media). El seu relleu és ben pla, la Su relieve es llano, su altu- Quant al règim de pluges, es En cuanto al régimen de llu- seva altura màxima és infe- ra máxima es inferior a los 7 caracteritza per la seva concen- vias, se caracteriza por su concen- rior als 7 metres i el substrat metros y el substrato es roco- tració durant la tardor i l’hivern tración durante la primavera y el és rocós, de naturalesa calcà- so, de naturaleza calcárea y i, sobretot, per la seva irregulari- otoño y sobre todo, por su irre- ria i poc profund, ben carac- poco profundo, característico tat interanual. La badia presenta gularidad interanual. La bahía terístic de les zones litorals. de las zonas litorales. una precipitació anual al voltant presenta una precipitación anual dels 400 mm, que fa que es alrededor de los 400mm, por lo pugui considerar una zona de que se puede considerar una Sant Antoni de Portmany transició entre la zona nord de zona de transición entre el norte l’illa, amb màxims de precipita- de la isla, con máximos de preci- cions (600 mm) i la zona sud, més pitación (600 mm) y la zona sur, Far de ses Coves Blanques t e àrida (300 mm). más árida (300 mm). iu s R e ✩ La humitat mitjana és elevada, La humedad media es elevada, Coves Blanques Molí Nou Moll Vell del 70%, a causa de la proximitat del 70%, a causa de la proximi- Moll Torrent de Buscastell Comercial Mollet de Pescadors / Punta des Moll de la mar. Aquesta característica dad del mar. Esta característica es o des Mollet de Pescadors és vital per a la vegetació herbà- vital para la vegetación herbácea, cia, que aprofita la rosada per que aprovecha el rocío para Port de Sant Antoni suplir l’escassetat de pluges. suplir la escasez de lluvias. es R Far Vermell eg Torre ueró nt d / es R eg ueró D Casetes des Molí / Varadorsa Els vents més freqüents pro- Los vientos más frecuentes pro- va de sa Punta des Molí s’Embarcadorll C a n rs cedeixen del sud-oest i oest- ceden del sudeste y el oeste-sur- T o a d Badia de Portmany / re s’Arenal / Platja de s’Arenal ra g s a Badia de Sant Antoni u e m e sud-oest, encara que a l’estiu oeste, aunque en verano predo- t vin Punta des Molí a es A s S í d se predominen també els de minan también los de levante. La am es Amaradors Can C M H Ta Llevant. La distribució de velo- distribución de las velocidades o ort d reg Mollet des Badia lí d ’en uet e sa P Tareg u citats mitjanes del vent és medias de los vientos es homogé- Broll d un et e sa Pu ta nta des M et / M olí ✩ u lí homogènia, a la tardor-hivern nea, un poco más elevada en el o o o Pla lí d tja des P es P e Bu ouet es M una mica més elevada (18 km/h) otoño-invierno (18 km/h) que en í d enavista am que a l’estiu (14 km/h). verano (14 km/h). C Ribes i Marí, 1995

Guia • Guía Guia • Guía 10 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 11 A sa Punta des Molí s’hi pot sènia, que va córrer a càrrec 1996 y supuso la rehabilita- arribar vorejant la mar pel de Joan Torres Mayans, de ción del molino, la noria, la passeig marítim de Sant cal Moliner, de Formentera. casa –convertida en sala de Antoni o per la carretera que exposiciones– y la construc- uneix Sant Antoni amb Sant Finalment el recinte va ser ción del auditorio. Sus autores Josep, agafant la carretera de inaugurat el 6 d’agost de fueron los arquitectos Javier Port des Torrent a mà dreta. 1999. Ja en el 2001 s’han ini- Planas y José Torres, con la ciat les obres de construcció colaboración de los arquitec- És de titularitat pública i la d’un nou recinte per allotjar tos Francisco J. Palleja y seva extensió és de 14.240 m2. un trull, cedit a l’Ajuntament Salvador Roig, además del L’Ajuntament de Sant Antoni pels senyors Rousell de la aparejador municipal Miguel inicià les gestions per a la seva finca can LLobet de Baix. La A. Martí Miralles. compra el 1994 i l’any construcció d’aquest espai següent es va fer efectiva. expositiu ha anat a càrrec de Se construyó de nuevo todo l’arquitecte municipal Fer- el mecanismo del molino y de El projecte de recuperació de nando Irurre i de l’artesà la noria, a cargo de Joan Torres la zona s’inicià el 1996 i suposà Vicent Marí “Palermet”. Mayans, de cal Moliner, de la rehabilitació del molí, la Formentera. sènia, la casa –convertida en sala d’exposicions– i la cons- El molí de sa Punta Els orígens del nom Finalmente el recinto se trucció de l’auditori. El seus inauguró el 6 de agosto de El topònim geogràfic de sa 1999. Ya en el 2001 se han ini- A sa Punta des Punta des Molí és relativa- ciado las obras de construcción Molí se puede llegar ment recent. Fins a finals del de un nuevo recinto para alo- bordeando el mar segle XIX aquest lloc era jar una almazara, cedida al por el paseo maríti- conegut com a Punta de sa ayuntamiento por los señores mo de Sant Antoni o Font, nom datat ja en el Rousell de la finca can Llobet por la carretera que 1786. Segons alguns autors de Baix. La construcción de une Sant Antoni con aquest nom feia referència a este espacio expositivo ha Sant Josep, cogien- la surgència d’aigua dolça corrido a cargo del arquitecto do la carretera de que hi brollava molt prop, municipal Fernando Irurre y Port des Torrent a dins la mar. del artesano Vicent Marí mano derecha. “Palermet”. A aquesta surgència fa Casa de sa Punta des Molí referència també l’Arxiduc Lluís Salvador en un frag- Los orígenes del nombre ment de la seva obra Die Balearen: El topónimo geográfico de sa Punta des Molí es relativa- Una particularitat del port mente reciente. Hasta finales de Sant Antoni és una font del siglo XIX el lugar era d’aigua dolça que sorgeix del conocido como la Punta de sa fons de la mar prop de la riba Font, nombre datado en situada davant de la pobla- 1786. Según algunos autores ció, on també hi ha un molí el nombre hacía referencia al Auditori a l’aire lliure de vent. La força de la colum- manantial de agua dulce que na d’aigua és tan gran que manaba muy cerca de allí, autors varen ser els arquitectes Es de titularidad pública y arriba a la superfície sense dentro del mar. Javier Planas i José Torres, amb su extensión es de 14.240 m2. mesclar-se; això permet de la col·laboració dels arquitectes El ayuntamiento de Sant treure aigua de la mar quan A este manantial se refiere Francisco J. Pallejà i Salvador Antoni inició las gestiones el vent està en calma. también el archiduque Luís Roig, a més de l’aparellador para su compra en 1994 y al Salvador en un fragmento de municipal Miguel A. Martí año siguiente se hizo efecti- Ben segur que el molí al qual su obra Die Balearen: Miralles. va. es refereix l’Arxiduc és el molí de sa Punta, conegut també en Una particularidad del També es va fer de nou tot El proyecto de recupera- documents de la marina com a puerto de Sant Antoni es el mecanisme del molí i de la ción de la zona se inició en molí de Buenavista. una fuente de agua dulce

Guia • Guía Guia • Guía 12 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 13 De fet, era senya per als que surge del fondo del mar, vénda de d’es Raval, al lloc El molino de sa Punta era, mariners a l’hora d’entrar al cerca de la ribera situada conegut com es Putxet i són de los tres molinos harineros port. delante de la población, el molí d’en Simó, d’estil de Sant Antoni de Portmany, donde hay también un moli- mallorquí, i el molí d’en el mejor considerado. Acudía no de viento. La fuerza de la Un repàs a la història columna de agua es tan grande que llega a la superfi- La història de sa Punta des cie sin mezclarse, lo que per- Molí ha vengut determinada mite sacar el agua del mar en bona part per la presència cuando el viento está en del molí, tot i que els altres calma. elements també hi han ten- gut un paper important. Con toda seguridad, el Segons Joan Varó, nét del molino al cual se refiere el darrer moliner, hi havia una archiduque es el de sa Punta, pedra a la portalada de la conocido también en docu- finca amb la inscripció 1818 Molino de Buenavista, la qual mentos de la marina como cosa fa pensar que el molí es molino de Buenavista. De El tancó de figueres de pic va construir en aquest any. hecho, era señal para los marineros al entrar en el Ribes o d’en Gasparó. Molt gente de todo el municipio, També recorda que, a més puerto. probablement són els tres de Sant Agustí e incluso de de la casa i la sènia, hi havia molins que l’Arxiduc Lluís Sant Josep, para moler el trigo una era i un safareig, avui Salvador va citar el 1860. Els y la cebada y obtener harina, desapareguts i que, dins la Un repaso a la historia molins de Sant Antoni, com tan necesaria como escasa. mateixa finca on actualment molts altres d’Eivissa, sembla También se llevaban a moler hi ha l’hotel Hawai, hi havia La historia de sa Punta des que varen deixar de funcio- otros productos, como guisan- un pi molt gros conegut com Molí se ha visto condicionada nar devers el 1920, probable- tes, habas y, a veces, avena es Pi des Molí. Era costum que en buena parte por la presen- ment a causa de la posada para los animales. Se trataba la gent s’hi reunís el dia de cia del molino, aunque los en funcionament de les fari- de un molino muy apreciado sant Cristòfol per a celebrar-ne otros elementos también han neres. Però també val a dir por la calidad de sus muelas y, la festivitat. Un poc més avall tenido un papel importante. que Joan Varó afirma que el por este motivo y por su situa- hi havia una gran figuera i un Según Joan Varó, nieto del molí de sa Punta va deixar de ción, era el que más trabajaba magatzem des d’on s’embar- último molinero, había una moldre entre 1928 i 1929. de Sant Antoni. cava fusta de pi, carrasca i piedra en la entrada de la carbó cap a Cartagena i a finca con la inscripción 1818 Segons s’ha comprovat per Los otros dos molinos de altres destinacions. Molino de Buenavista, por lo alguns autors, el 1865, el Sant Antoni están situados en que se puede deducir que el molí pertanyia a Lluc Costa la vénda de es Raval, en el El molí de sa Punta era, molino se construyó ese año. Costa “Maimó” de Corona lugar conocido como es dels tres molins fariners de qui el donà al seu fill Miquel Putxet, y son el molino d’en Sant Antoni de Portmany, el También recuerda que, Costa i Bonet. L’herència sen- Simó, de estilo mallorquín, y més ben considerat. Hi anava aparte de la casa y la noria, cera consistí en molí fariner, el molino d’en Ribes o d’en gent de tot arreu del munici- había una era y una alber- torre, veles i altres aparells, Gasparó. Muy probablemente pi, de Sant Agustí i, fins i tot, ca, hoy desaparecidas, y magatzem, estable, sènia i son los tres molinos que el de Sant Josep per moldre el que, en la misma finca, uns trenta tornalls de terra archiduque Luis Salvador citó blat i l’ordi i obtenir la farina, donde actualmente se amb alguns arbres. en 1860. Los molinos de Sant tan necessària com escassa. encuentra el hotel Hawai, Antoni, como muchos otros També es duien a moldre había un pino muy grande El darrer moliner del molí de Ibiza, parece que dejaron altres productes com els conocido como es Pi des de sa Punta va ser en Joan de funcionar alrededor de pèsols, les faves i, a voltes, la Molí, donde era costumbre Bonet Torres de Cala Salada. 1920, probablemente a causa civada per als animals. que la gente se reuniera el La finca i el molí havien de de la puesta en marcha de las Aquest molí era molt apreciat día de san Cristóbal para ser per herència pel seu fill, harineras. Pero también hay per la qualitat de les moles i, celebrar la festividad del però com que aquest emigrà que tener en cuenta que Joan per aquest motiu i per la seva santo. Un poco más abajo a l’Havana i no tornà, i a Varó afirma que el molino de bona situació, era el que tre- había una gran higuera y pesar de les ofertes de com- sa Punta dejó de moler entre ballava més de Sant Antoni. un almacén desde donde se pra que li feren les dues fari- 1928 y 1929. embarcaba madera de pino, neres de sant Antoni, l’here- Els altres dos molins de carrasca y carbón hacia taren les seves filles Maria i Según se ha comprobado Sant Antoni estan situats a la Cartagena y otras destinos. Agnès. por algunos autores, en 1865,

Guia • Guía Guia • Guía 14 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 15 Maria es va casar amb un el molino pertenecía a Lluc El món antic i tradicional Walter Benjamin en sa pescador alicantí anomenat Costa Costa “Maimó” de de l’Eivissa d’aquella època, Punta des Molí Tomàs Varó, conegut per Corona quien lo donó a su hijo la serenitat i bellesa del pai- “Frasquito”, nom que des d’a- Miquel Costa i Bonet. La heren- satge i el medi natural, la En el verano de 1932, uno leshores quedà lligat a la histò- cia completa consistió en moli- casa pagesa i la seva sobrie- de los personajes más destaca- ria de sa Punta des Molí. no harinero, torre, velas y otros tat, els costums i el caràcter dos del mundo de la cultura Aquesta família va viure a la aparejos, almacén, establo, de la gent varen fascinar en Europa vivió en sa Punta casa del molí, que per aquell noria y unos treinta “tornalls” Benjamin, sentiment que des Molí. Se trataba de Walter temps ja no estava en ús. Més de tierra con algunos árboles. quedà reflectit en diverses Benjamin, filósofo, ensayista y endavant el va comprar en obres que va escriure a crítico alemán de origen judío. Josep Rosselló, “Pep de ca na El último molinero de sa Eivissa i sobre Eivissa. Mussona”. Desprès de tenir Punta fue Joan Bonet Torres de Benjamin vivió en Ibiza diferents propietaris va ser Cala Salada. La finca y el moli- En els seus escrits es fa durante dos períodos, el pri- adquirit per l’Ajuntament l’any no tenían que ser por herencia palès una especial sensibilitat mero entre el 19 de abril y el 1995. de su hijo, pero como este emi- i interès per la cultura popu- 17 de julio de 1932 y el segun- lar i per la transmissió oral do, entre el 11 de abril y el 26 del coneixement. Així mateix de septiembre de 1933. En també es reflecteix el seu ambas estancias en la isla, que temor als imminents canvis lo marcaron profundamente provocats per l’incipient incluso afectivamente, su pro- turisme i l’especulació amb el ducción literaria fue prolífica y sòl, en relació a la transfor- relevante. mació del paisatge i de la societat. El mundo antiguo y tradi- cional de la Ibiza de aquella Benjamin va trobar a época, la serenidad y belleza Eivissa un món que el colpí, del paisaje y el medio natu- per la presència viva de l’ar- ral, la casa payesa y su sobrie- caic, per la conjugació de dad, las costumbres y el modernitat i primitivisme, carácter de la gente fascina- fets que, en certa manera, el ron a Benjamin, sentimiento feren idealitzar el món rural que queda reflejado en eivissenc. diversas obras que escribió en Ibiza y sobre Ibiza. Durant la seva primera estada va llogar una petita En sus escritos se hace Sa Punta des Molí casa a sa Punta des Molí. patente una especial sensibi- Aquesta casa situada vora lidad y interés por la cultura Walter Benjamin a sa Punta gró a la Habana y no regresó, y del molí i de la casa del pro- popular y por la trasmisión des Molí a pesar de las ofertas de com- pietari de la finca fou derruï- oral del conocimiento. Así pra que le hicieron dos harine- da en els anys vuitanta. mismo, refleja su temor a los L’estiu de 1932, un dels per- ras de Sant Antoni, lo hereda- L’habitatge de Benjamin fou inminentes cambios provoca- sonatges més destacats del ron sus hijas Maria y Agnès. més conegut per Can dos por el incipiente turismo món de la cultura a Europa, Frasquito, el malnom del seu y la especulación del suelo, va viure a Sa Punta des Molí. Maria se casó con un pes- propietari, amb el qual en relación con la transfor- Es tractava de Walter Ben- cador alicantino llamado Benjamin anava sovint a pas- mación del paisaje y de la jamin, filòsof, assagista i crític Tomàs Varó, conocido como sejar en barca i mantenia sociedad. alemany d’origen jueu. “Frasquito”, nombre que una bona relació. Entre les desde entonces quedó ligado obres que va escriure a Sant Benjamin encontró en Ibiza Benjamin va viure a Eivissa a la historia de sa Punta des Antoni el 1932, destaca un mundo que lo impresionó, durant dos períodes, el primer Molí. Esta familia vivió en la Crónica de Berlín, España por la presencia viva de lo arcai- entre el 19 d’abril i el 17 de casa del molino, que en 1932, Al sol, la Serie de Ibiza, a co y por la conjugación de juliol de 1932 i el segon, entre aquel tiempo ya no estaba en més d’altres petits texts. modernidad y primitivismo, l’11 d’abril i el 26 de setembre uso. Más adelante, lo compró hechos que en cierta manera le de 1933. En ambdues estades a Josep Rosselló, “Pep de ca na L’abril de 1933 Benjamin va hicieron idealizar el mundo l’illa, que el marcaren profun- Mussona”. Después de tener tornar a Eivissa com a exiliat, rural ibicenco. dament fins i tot a nivell afec- diversos propietarios fue fugint de l’Alemanya. Durant tiu, la seva producció literària adquirido por el ayuntamien- els primers mesos d’aquest Durante su primera estan- va ser prolífica i rellevant. to en el año 1995. segon període va viure a una cia en la isla, alquiló una

Guia • Guía Guia • Guía 16 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 17 casa molt prop del far de pequeña casa en sa Punta des EL MOLÍ EL MOLINO Coves Blanques i més enda- Molí. Esta casa situada al lado vant va llogar una habitació a del molino y de la casa del l’altra costat de la badia, prop propietario de la finca fue A les Pitiüses, com a molts En las Pitiüses, como en de sa Punta des Molí. És en demolida en los años ochen- altres indrets de la Medite- muchos otros lugares del aquest segon viatge en el que ta. La vivienda de Benjamin rrània, on hi havia una eco- Mediterráneo donde existía denuncià les transformacions fue más conocida como Can nomia de subsistència basa- una economía de subsisten- que el paisatge començava a Frasquito, el apodo de su pro- da fonamentalment en l’a- cia basada fundamentalmen- sofrir i els canvis socials que pietario, con el cual Benjamin gricultura, el cultiu de cereals te en la agricultura, el cultivo s’estaven produint. iba con frecuencia a pescar en era essencial per l’economia de cereales era esencial para barca y mantenía una buena de les famílies. la economía de las familias. Juntament amb Jean Selz, relación. Entre las obras que començà a traduir al francès escribió en Sant Antoni en Infancia en Berlín hacia 1900. 1932, destacan Crónica de Va mantenir contactes altres Berlín, España 1932, Al sol, la membres de la colònia estran- Serie de Ibiza, además de gera a Eivissa com Paul otros pequeños textos. Gauguin, nét del pintor, i amb en Raoul Hausmann. Algunes En abril de 1933 Benjamin obres escrites durant aquest regresó a Ibiza como exiliado, any són Agesilaus Santander, huyendo de Alemania. Duran- i els assaigs Experiencia y te los primeros meses de este pobreza i Sobre la facultad segundo período vivió en una mimética. casa muy cercana al faro de Coves Blanques y más adelan- Finalment, a finals de te alquiló una habitación en el setembre va deixar l’illa i es otro lado de la bahía, cerca de Blat Ordi va instal·lar a París. Set anys sa Punta des Molí. Es en este més tard, fugint de França i segundo viaje cuando denun- L’ordi i el blat, per aquest La cebada y el trigo, por al no poder travessar la fron- cia las transformaciones que el ordre, eren el cultius her- este orden, eran los cultivos tera amb Espanya, es va suïci- paisaje comenzaba a sufrir y bacis de secà més impor- herbáceos de secano más dar a Portbou. los cambios sociales que se tants que formaven part de importantes que formaban estaban produciendo. la rotació de cultius que es parte de la rotación de culti- practicava tradicionalment vos que se practicaba tradicio- Junto a Jean Selz, comenzó en els terços. La seva rela- nalmente en los terços, las a traducir al francés Infan- ció amb la cultura popular ‘hazas’. Su relación con la cul- cia en Berlín hacia 1900. és tan estreta que cançons, tura popular es tan estrecha Mantuvo contactos refranys, costums, ele- que canciones, refranes, cos- con otros miembros de ments de l’arquitectura tumbres, elementos de la la colonia extranjera tradicional, estris, giren al arquitectura tradicional, he- como Paul Gauguin, voltant del cultiu d’aquests rramientas, giran alrededor nieto del pintor, y cereals, que determinava del cultivo de estos cereales, Raoul Hausmann. Al- bona part de la vida en el que determinaba una parte gunas obras escritas camp eivissenc. importante de la vida en el durante ese año son campo ibicenco. Agesilaus Santander y La producció del blat los ensayos Experiencia requeria d’un llarg procés La producción de trigo y pobreza y Sobre la que s’iniciava amb la prepa- requería de un largo proce- facultad mimética. ració de la terra seguida de so que se iniciaba con la la sembra, la sega (tallar el preparación de la tierra, Finalmente, a finales blat), la batuda (separació seguida de la siembra, la Jean Selz (esquerra), Paul de septiembre dejó la isla y se Gauguin, Benjamin i Tomás del gra de la palla), l’ererada siega, la trilla (separación instaló en Paris. Siete años (eliminació del pallús) i, final- del grano de la paja) la Varó “Frasquito” (amb capell), más tarde, huyendo de navegant per la badia de ment, la mòlta del gra per criba (eliminación de los Francia, al no poder atrave- obtenir farina. Aquesta restos de la paja) y, final- Portmany (maig, 1933). sar la frontera con España, se De Experiencia y pobreza. Walter Benjamin, darrera etapa es feia als mente la molienda del 1932-1933 de Vicente Valero. suicidó en Portbou. molins fariners, que podien grano para obtener harina. utilitzar la força del vent, Esta última etapa se realiza-

Guia • Guía Guia • Guía 18 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 19 d’un corrent d’aigua o d’un ba en los molinos harineros, Cap el mes de gener que se completaban con la animal que, en aquest cas, que podían utilizar la fuerza l’ermàs es llaurava per prime- obtención del grano. s’anomenava de sang. del viento, de una corriente ra vegada, era el guaret. Més de agua o de un animal. En endavant, en el març, es feia Hacia el mes de enero, el Amb la farina es feia el este último caso se llamaba una segona llaurada o binar i ermàs se labraba por primera pa, que constituïa un ali- molino de sangre. ja en el maig, se’n feia una vez, se trataba del guaret, el tercera o terçar. ‘barbecho’. Más adelante, en marzo, se hacía una segunda Entre els mesos de setem- arada, o binar, y en mayo se bre i octubre, coincidint amb hacía una tercera, o terciar. les pluges, s’escampaven els fems i amb una llaurada Entre los meses de sep- superficial es mesclaven amb tiembre y octubre, coinci- la terra. diendo con las lluvias, se esparcía el estiércol, que se La sembra es feia els mesos mezclaba con la tierra con de novembre i desembre i es una arada superficial. podia fer a eixam o a solc. Sembrar a eixam vol dir sem- La siembra se hacía en brar espargint el gra amb la noviembre y diciembre. Podía mà, a mesura que es va cami- hacerse a eixam o a solc. nant. El gra es duia dins un Sembrar a eixam o al voleo senalló d’espart amarat i picat quiere decir sembrar espar- d’una sola ansa anomenat ciendo el grano con la mano ment bàsic de la dieta tra- Con la harina se hacía el sembradora. Desprès es llau- a medida que se va caminan- dicional així com molts de pan, que constituía un alimen- rava per enterrar bé la llavor. do. El grano se llevaba en un productes alimentaris com to básico de la dieta tradicio- cenacho de esparto de una pastissos, coques i tants nal, y también otros muchos Per sembrar a solc, el sem- sola asa, llamado sembrado- d’altres menjars propis de productos alimenticios, como brador anava darrera el llau- ra. A continuación se araba la cuina eivissenca. Cal pasteles, coques, y tantas rador, tirant la llavor dins el para enterrar bien la semilla. recordar també el paper otras comidas propias de la solc acabat de fer. Els dies de que el pa ha tengut i té cocina ibicenca. Hay que vent es feia servir un canó de Para sembrar a solc, a com a símbol religiós. recordar también el papel que cartró o llauna, més ampla a golpe, el sembrador iba ha tenido y tiene todavía el la part superior, pel qual es detrás del labrador tirando la pan como símbolo religioso. tirava el gra dins el solc. semilla en el surco acabado De la sembra del blat a de hacer. Los días de viento la sega Després de la sembra s’en- se utilizaba un cañón de car- De la siembra del trigo a taulava el terç, és a dir, es tón o de lata, más ancho en A Eivissa, la sembra del la siega deixava anivellat mirant que la parte superior, por el cual blat s’alternava amb la de la llavor quedés ben enterra- se tiraba el grano dentro del l’ordi. Així, el terç que es En Ibiza, la siembra del trigo da per evitar que els ocells se surco. destinava a blat, el segon se alternaba con la de la ceba- la mengessin. any s’hi sembrava ordi, el da. De esta manera, en el terç Después de la siembra se tercer, es deixava en repòs que se destinaba al trigo, el A partir d’aquest moment, entablaba el terreno, es decir, anomenant-se cultiva i hi segundo año se sembraba s’havia de tenir cura del terç se nivelaba cuidando de que pasturava el bestiar. El cebada; el tercero, llamado cul- sembrat, arrancant les males la semilla quedara bien ente- quart any, passava a ser tiva, ‘dehesa’, se dejaba en herbes. Si les condicions rrada para evitar que los l’ermàs, el qual es comença- reposo y el ganado pacía en él; meteorològiques eren favo- pájaros se la comieran. va a preparar per a la sem- y el cuarto año, pasaba a ser el rables, en juny, el blat madu- bra del blat. ermàs, ‘erial’, que empezaba a rava i es podia segar. A partir de este momento, prepararse para la siembra del había que tener cuidado del Un any i mig era el temps trigo. La sega, que era una feina terreno sembrado, arrancando que passava des del treball fatigosa, consistia en tallar el las malas hierbas. Si las condi- a l’ermàs fins a la collita del Un año y medio era el blat, normalment amb una ciones meteorológicas eran blat. Durant aquest període tiempo que transcurría desde falç, i amuntegar-lo fent favorables, en junio el trigo se succeïen diferents tas- el trabajo en el ermàs hasta gavelles. Les gavelles se fer- maduraba y se podía segar. ques agrícoles que se com- la cosecha del trigo. Durante maven amb una corda d’es- pletaven amb l’obtenció este período se sucedían part anomenada vencís per La siega, que era un traba- del gra. diferentes tareas agrícolas fer les garbes. Cada deu gar- jo fatigoso, consistía en cor-

Guia • Guía Guia • Guía 20 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 21 bes feien un cavalló, que era tar el trigo, normalmente es molia amb el molinet de para hacer sémola y el resto se la unitat de mesura de la con una hoz, y amontonarlo mà per fer sèmola i la resta, llevaba al molino para hacer producció del terç. haciendo gavillas. Las gavillas es duia al molí, per fer-ne harina. se ataban con una cuerda de farina. esparto llamada vencís, ‘ven- Les garbes de blat a l’era cejo’, para hacer garbes, L’obtenció de la farina, ‘haces’. Cada diez haces eran d’ordi o de blat, era una Les garbes es duien a l’era un cavalló, ‘treznal’, que era necessitat bàsica i, per tant, i es batien, és a dir, es sepa- la unidad de medida de la els molins, de sang, d’aigua rava el gra de la palla. L’era producción del terç. o de vent eren enginys consistia en una superfície imprescindibles en aquell circular plana i ben compac- temps. Els pagesos, per tada que se situava a llocs Los haces de trigo en la era obtenir la farina per a la for- elevats i ben orejats. nada de pa, duien el gra a Los haces se llevaban a la moldre al molí i, a canvi, el El juliol era el mes de era, donde se trillaban, es moliner se’n quedava una batre. Primer es desfeien les decir, se separaba el grano de petita part. garbes i s’estenien damunt la paja. La era consistía en l’era: és el que es coneix com una superficie circular llana y Per mesurar el gra es feien erada. Desprès es començava bien compactada que se servir diferents mesures de Molinet de mà a batre amb la bèstia i el situaba en lugares elevados y volum: mitja quartera, bar- carretó. S’aconseguia, d’a- bien aireados. cella, almud, mig almud i questa manera, rompre l’era- quarteró. La obtención de harina, de da i esflorar les espigues. Julio era el mes de trillar. trigo o de cebada, era una Aquest procés es repetia tres Primero se deshacían los necesidad básica y, por tanto, o quatre vegades. haces y se extendían sobre la los molinos, de sangre, de agua era: es lo que se conoce como o de viento, eran ingenios trilla. Después se empezaba a imprescindibles en aquel tiem- trillar con el trillo y el animal. po. Los payeses, para obtener De esta manera se conseguía la harina para la hornada de romper la trilla y desflorar las pan, llevaban el grano al moli- espigas. Este proceso se repe- no para molerlo y, a cambio, el tía tres o cuatro veces. molinero se quedaba con una pequeña parte. Carretó de batre Para separar el grano de la 1/2 quartera paja se utilizaba la fuerza del Per separar el gra de la viento. Con una horca se lanza- Almud palla es feia servir la força ba al aire: el viento se llevaba del vent. Amb una forca es la paja y el grano caía al suelo. tirava a l’aire i el vent s’en- Con una criba grande, llamada duia la palla i el gra queia al erer, ‘arel’, se eliminaban los terra. Amb un garbell gros restos más pequeños de paja. 1/2 almud anomenat erer, s’eliminaven les restes de pallús. La paja se conservaba en el pajar y servía de alimento Barcella Quarteró La palla es conservava en para los animales. El grano se els pallers i servia d’aliment guardaba en los graneros o en pels animals. El gra es guar- el mismo pajar. Ya estaba listo Mesura 1/2 quartera Barcella Almud 1/2 almud Quarteró dava als graners o també para molerlo en los molinos. Medidas 1/2 cuartera Barchilla Almud 1/2 almud Cuartillo 1 dins els pallers. Ara ja estava Equivalència 3 barcelles 6 almuds 2 /2 almuds 2 quarterons - 1 llest per moldre’l als molins. Equivalencia 3 barchillas 6 almudes 2 /2 almudes 2 cuartillos El grano de trigo en el Capacitat 35,16 l. 11,72 l. 1,96 l. 0,98 l. 0,49 l. molino Capacidad El gra de blat al molí Pes blat aprox. 25 kg 8,33 kg 1,39 kg 0,69 kg 0,35 kg Del trigo recolectado se Peso trigo aprox. Del blat recol·lectat se’n reservaba una cantidad sufi- Pes ordi aprox. 20 kg 6,7 kg 1,12 kg 0,56 kg 0,28 kg reservava una quantitat ciente para la siembra del año Peso cebada aprox. suficient per a la sembra del próximo. Una pequeña parte se Pes oliva aprox. 25 kg 8,33 kg 1,39 kg - - proper any. Una petita part molía con el molinillo de mano Peso oliva aprox.

Guia • Guía Guia • Guía 22 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 23 La quartera, la mitja quartera, La quartera, la mitja quartera, Els molins de vent sembla que Parece que los molinos de la barcella, l’almud, el mig almud la barcella, el almud, el mig són originaris de Pèrsia. El fet viento son originarios de Persia. i el quarteró eren les unitats de almud y el quarteró eran las uni- que foren amplament utilitzats El hecho de que fueran amplia- mesura del sistema tradicional. dades de medida del sistema tra- per la civilització musulmana pot mente utilizados por la civiliza- Totes elles són mesures de capaci- dicional. Son medidas de capaci- fer pensar que els molins de les ción musulmana puede hacer tat, per la qual cosa el pes varia- dad, por lo que el peso variaba Balears varen ser introduïts pensar que fueron introducidos va en funció del producte a en función del producto a medir. durant aquesta dominació. Però durante esta dominación. Pero mesurar. Es feien de fusta i tenien Se hacían de madera y tenían una segons alguns autors, l’origen algunos autores consideran que una forma troncocònica. forma tronco-cónica. romànic del nom de les peces i el origen románico del nombre engranatges, contradiu aquesta de las piezas y engranajes contra- El moliner, normalment, Para medir el grano se uti- opinió. dice esta opinión. de cada quartera de blat, lizaban diversa medidas de se’n quedava un almud volumen: mitja quartera, Part exterior del molí La maquinaria, tanto interior caramull i de cada quartera barcella, almud, mig almud y como exterior, está hecha de d’ordi, se’n quedava una quarteró (‘media cuartera’, L’exterior del molí disposa madera, excepto algunas pie- mica més, dos almuds cara- ‘barchilla’, ‘almud’, ‘medio de diferents parts: el cintell, zas que son de hierro y las mue- mulls. També es podia pagar almud’ y ‘cuartillo’). plataforma rodona des de la las, que son de piedra. La torre, amb sous, tot i que el moli- qual el moliner podia envelar construida con piedra y marès, ner preferia quedar-se amb Normalmente, el molinero o desenvelar el molí; la torre, es de sección circular, tiene un la part de gra que li corres- se quedaba con un almud que allotja tots els engranat- diámetro de tres metros y unos ponia ja que era escàs. rebosante de cada cuartera ges de moldre; el capell o siete metros de altura. Aquest ofici, que es pot de trigo y de cada cuartera caperulla, coberta de la torre qualificar de subsistència, se de cebada se quedaba con un en forma de connus feta de solia heretar de pares a fills. poco más, dos almuds rebo- càrritx i l’arbre, un eix quasi Parte exterior del molino Era el moliner, el mateix santes. También podía pagar- horitzontal que connecta les propietari, qui se’n cuidava se con dinero, aunque el aspes amb les peces interiors El exterior del molino dis- que el molí funcionàs molinero prefería quedarse de l’enginy. pone de diferentes partes: el correctament i el responsa- con la parte de grano que le cintell, plataforma redonda ble de la qualitat de la correspondía, ya que se tra- desde donde el molinero mòlta, fins al punt de que si taba de un bien escaso. El ofi- podía entelar o desentelar el es feia malbé estava obligat cio, que puede calificarse de molino; la torre, que aloja a reposar-la. subsistencia, solía heredarse todos los engranajes para de padres a hijos. El moline- moler; el capell o caperulla, ro, el propietario, se encarga- cubierta de la torre en forma El funcionament del molí ba de que el molino funcio- de cono hecha de carrizo; y el de vent nara correctamente y era el arbre, ‘árbol’, un eje casi responsable de la calidad de horizontal que conecta las Els molins de vent se cons- la molida, hasta el punto de aspas con las piezas interio- truïen a llocs oberts, sovint que si ésta se estropeaba res del ingenio. elevats i on el vent bufàs regu- estaba obligado a reponerla. larment. El molí de sa Punta, El árbol está atravesado tan prop de la mar, aprofitava por tres barras muy resisten- els embats que entraven dins El funcionamiento del tes separadas por ángulos de la badia per fer girar les seves molino de viento sesenta grados, cada una de antenes. Tot i així els molins las cuales sostiene dos aspas, disposaven d’un mecanisme Los molinos de viento se que aguantan las plancha- que permetia orientar les construían en lugares abier- das, el conjunto de barras antenes i el capell segons el tos, frecuentemente eleva- L’arbre està travessat per horizontales y longitudinales vent que bufàs. dos, donde el viento soplase tres antenals, unes barres que forman el emparrillado regularmente. El molino de molts resistents separades sobre la cual está la tela. La maquinària, tant inte- sa Punta, tan cerca del mar, per angles de seixanta graus, rior com exterior, és feta de aprovechaba los embates cada una de les quals sosté De cada uno de los extre- fusta excepte algunes peces que entraban en la bahía dues antenes, que aguanten mos de las aspas sale un que són de ferro i les moles, para hacer girar sus aspas. De les planxades. Les planxades cabo, llamado cabestro, que que són de pedra. La torre, todas maneras, los molinos són el conjunt de barres llega hasta el cap del bou. El construïda amb pedra i disponían de un mecanismo horitzontals i longitudinals bou es una larga barra clava- marès, és de secció circular i que permitía orientar las que formen la graella sobre da al extremo exterior del té un diàmetre de tres metres aspas y la cubierta según el la qual hi ha la tela, anome- árbol. Del cap del bou salen i uns set metres d’alçada. viento que soplase. nada vela. también hacia las aspas seis

Guia • Guía Guia • Guía 24 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 25 una escaleta de petits esgla- cuerdas más, llamadas bori- ons que permet pujar a cada nes, ‘bolinas’, que dan una 5 un dels replans o sostres del mayor resistencia a las molí. El de més amunt allotja- rachas de viento. va el mecanisme de moldre i part de l’arbre i el de davall és on s’hi omplien els sacs amb la Parte interior del molino farina que queia de les moles. 6 2 4 Nada más atravesar la El moviment rotatori de les puerta del molino, a la aspes es transmet al mecanis- izquierda, hay una escalerilla 7 me interior a través de l’ar- de pequeños escalones que 3 17 bre, situat sobre un cèrcol de permite subir a cada uno de 18 9 fusta del mateix diàmetre los rellanos del molino. El de 8 que la torre, anomenat con- más arriba alojaba el meca- 10 greny de damunt. Aquest cèr- nismo de moler y el de deba- col, que és giratori, descansa jo era donde se llenaban los 12 1 sobre un altre que és fix, el sacos con la harina que caía 11 13 congreny de davall. Aquest de las muelas. sistema, amb l’ajut d’una palanca, permet orientar l’an- tenada de cara al vent. 14 L’arbre està travessat per 15 unes barres de fusta, els 16 creuers, que aguanten la roda. Aquesta peça, col·lo- cada en posició vertical, engrana amb els braçols de la llanterna, un cilindre tra- vessat per una barra de 16 Perns

2

9 7 Secció d’un molí

1 Torre. 2 Capell. 3 Arbre. 4 Bou. 5 Barret del bisbe. 6 Antena. 7 Antenal. 1 8 Roda. 9 Llanterna. 10 Tremuja. 11 Banc de la tremuja. 12 Mola de 4 damunt. 13 Mola de davall. 14 Farinal. 15 Sac. 16 Bola de sa Romana. 8 17 Congreny de damunt. 18 Congreny de davall. De cada un dels extrems 3 de les antenes en surt un cap, 5 anomenat cabestre, que arri- ba fins al cap del bou. El bou 6 és una llarga barra clavada a l’extrem exterior de l’arbre. Mecanisme interior d’un molí També del cap del bou en 1 Arbre. 2 Creuer. 3 Sotacoll. 4 Congreny de damunt. 5 Congreny surten cap a les aspes sis cor- de davall. 6 Cadellets. 7 Perns. 8 Cadena o grilló. 9 Roda. des més, les borines, que ferro, la forcada, a través El movimiento rotatorio de donen una major resistència de la qual es transmet el las aspas se trasmite al meca- enfront de les ratxes de vent. moviment a la mola de nismo interior a través del damunt. árbol, situado sobre un cerco de madera del mismo diáme- Part interior del molí Les moles són dues grans tro que la torre, llamado pedres rodones, una de les congreny, ‘cerco’, de damunt. Tot just travessar la porta quals, la de dalt, gira sobre Este cerco, que es giratorio, del molí, a l’esquerra, hi ha Llanterna l’altra i mol el gra. El gra, descansa sobre otro que es

Guia • Guía Guia • Guía 26 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 27 El árbol está atravesado 2 por unas barras de madera, las cruces, que sostienen la rueda. Esta pieza, colocada 3 en posición vertical, engrana con los braçols de la llanter- na, un cilindro atravesado 1 por una barra de hierro, la forcada, a través de la cual se 4 transmite el movimiento a la muela superior.

Las muelas son dos gran- 5 des piedras redondas una de las cuales, la de arriba, gira sobre la otra y muele el 7 grano. El grano se vierte a 6 una caja de madera parecida a un embudo llamada tremu- 8 ja, ‘tolva’, y cae a través de la 11 canaleta al ull de la mola, un Farinal agujero redondo en el centro de la piedra por el cual tam- 10 Per a dur-lo a terme es feia 9 bién pasa la forcada. Por este servir el sedàs, un cèrcol de agujero pasa al centro de las fusta amb un fil emmallat dos muelas. que permetia colar la 12 mòlta. Dos cercos de madera más 13 rodean las muelas. El con- El segó s’utilitzava per ali- grenyet, rodea la de debajo y mentar els animals i la farina la riscla, la de encima. La fun- 1 Roda. 2 Jou 3 Trugeta 4 Llanterna. 5 Braçol. 6 Forcada. per fer el flaó, els bunyols, ción de esta última es recoger 7 Tremuja. 8 Banc de la tremuja. 9 Mola de damunt. les orelletes, coques, etc. la molienda y dejarla pasar al 10 Ull de la mola. 11 Canaleta. 12 Riscla. 13 Congrenyet però sobretot, per fer el pa. farinal, ‘harinal’ desde donde que s’aboca a una caixa de fijo, el congreny de davall. va a parar al saco. fusta semblant a un embut Este sistema, con la ayuda de anomenada tremuja, cau a una palanca, permite orien- Una vez en el saco, través de la canaleta a l’ull tar las aspas de cara al viento. terminaba la tarea del de la mola, un forat rodó al molinero. El proceso centre de la pedra pel qual posterior de separa- també passa la forcada. ción del salvado de la D’aquest forat va al mig de harina, llamado cer- les dues moles. ner, se realizaba en casa. Se utilizaba un Dos cèrcols de fusta més cedazo, un cerco de rodegen les moles. El con- madera con una malla grenyet, rodeja la de davall que permitía colar la i la riscla, la de damunt. La molienda. funció d’aquest darrer és recollir la mòlta i deixar-la El salvado se utiliza- passar al farinal, des d’on va ba para dar de comer a parar al sac. a los animales y la harina para hacer el Una vegada la mòlta era flaó, los buñuelos, las al sac acabava la feina del orelletes, coques, etc. moliner. El procés posterior pero, sobretodo, para de separació del segó de la hacer el pan. farina, anomenat cerndre es realitzava a cada casa. Palanca Veles plegades

Guia • Guía Guia • Guía 28 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 29 LA SÈNIA LA NORIA

Un dels enginys tradicio- Uno de los ingenios nals hidràulics més estesos a hidráulicos tradicionales más les nostres illes va ser la extendidos en nuestras islas sènia. Aquest mecanisme es fue la noria. Se cree que este creu que va ser introduït a mecanismo fue introducido Eivissa durant la dominació en Ibiza durante la domina- musulmana, en el període ción musulmana, en el perío- comprès entre els segles X i do comprendido entre los XI. La seva expansió a les siglos X y XI. Parece que su Balears sembla que es va pro- expansión en las Baleares se duir en els segles XVIII i XIX. produjo en los siglos XVIII y La seva funció era extreure XIX. Su función era extraer aigua de les capes subterrà- agua de las capas subterrá- nies emprant la força d’un neas utilizando la fuerza de animal de preu, normalment un animal, normalmente una mula. una mula.

Quant a l’etimologia del En cuanto a la etimología del vocable sènia, s’ha de dir que vocablo catalán sènia, hay que deriva de la paraula àrab “sâni- decir que deriva de la palabra ya”, que significa roda de regar árabe “sâniya”, que significa rueda de tracció. De fet, és una bona de regar de tracción. De hecho, se descripció per a tan simple i trata de una buena descripción efectiu enginy. De totes mane- para un ingenio tan simple y efec- res això no és suficient per tivo. De todos modos, esto no es determinar l’origen àrab de l’a- suficiente para determinar el ori- parell, qüestió no aclarida del gen árabe del aparejo, cuestión no tot. Alguns autors apunten a un aclarada del todo. Algunos autores Sènia de sa Punta des Molí origen persa, altres a un origen apuntan a un origen persa, otros a tabilitzà a Sant Antoni un tabilizó en Sant Antoni un hindú i n’hi ha que afirmen que un origen hindú y los hay que afir- total de 35 sènies. Una total de 35 norias. Una de ella és xinès. Ara bé, el que sembla man que es chino. Ahora bien, lo clar és que el fonament del que parece claro es que el funda- d’elles devia ser la que hi havia debió ser la que había en la mecanisme s’ha de buscar en la mento del mecanismo hay que a sa Punta des Molí. A tota punta des Molí. En toda la mecànica grega. buscarlo en la mecánica griega. l’illa en comptà 197, i era isla contó 197, siendo Santa Santa Eulària el terme que en Eulària el término que tenía La sènia es construïa sobre La noria se construía sobre tenia més. más. un pou, que no solia superar un pozo, que no solía superar els nou metres de fondària los nueve metros de profun- encara que ocasionalment didad, aunque ocasionalmen- El funcionament de la El funcionamiento de la podia arribar als vint-i-cinc. te podía llegar a los veinticin- sènia noria El materials utilitzats en la co. Los materiales utilizados seva construcció eren la en su construcción eran la Les sènies estan situades Las norias están situadas pedra i la fusta. Amb aquest piedra y la madera. Con este sobre una petita elevació sobre una pequeña elevación enginy es podia obtenir ingenio se podía obtener que s’anomena mota o cin- que se llama mota o cintell, aigua de manera constant, ja agua de forma constante, ya tell, per sobre del qual hi ha plataforma sobre la cual está fos per acumular a un safa- fuera para acumular en una el caminal, que és el pas que el caminal, ‘andel’, que es el reig o per regar directament alberca o para regar directa- rodeja la sènia i per on circu- paso que rodea la noria por els camps. El paper de les mente los campos. El papel lava l’animal. donde circulaba el animal. sènies dins l’agricultura tra- de las norias en la agricultura dicional va ser molt impor- tradicional fue muy impor- La sènia esta suportada per La noria se sostiene con tant ja que permetien obte- tante porque permitían obte- dues parets de pedra que dos paredes de piedra que nir cabals d’aigua suficients ner caudales suficientes para encerclen lateralment el pou. rodean lateralmente el pozo. per al rec de les petites el riego de las pequeñas Aquestes parets són més bai- Estas paredes son más bajas explotacions familiars. explotaciones familiares. xes a la part de davant que a en la parte delantera. Sobre darrera. Sobre la part posterior la parte posterior de la noria, A finals del segle XIX, A finales del siglo XIX, el de la sènia, anomenada merlet llamada merlet, capmerlet, o l’Arxiduc Lluís Salvador comp- archiduque Luis Salvador con-

Guia • Guía Guia • Guía 30 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 31 3 EL TRULL LA ALMAZARA

4 2 1 L’olivera, l’arbre medite- El olivo, el árbol medite- 5 rrani rráneo 8 6 Un dels arbres més caracte- Uno de los árboles más carac- 9 rístics de la Mediterrània és, terísticos del Mediterráneo es sens dubte, l’olivera (Olea sin duda el olivo (Olea europa- europaea europaea). Aquest ea europaea). Este frutal de 7 fruiter de vida centenària i vida centenaria y tronco tor- soca tortuosa és una varietat tuoso es una variedad domesti- domesticada de l’ullastre (Olea cada del acebuche (Olea euro- Sènia europaea sylvestris). Es cultiva paea sylvestris). Se cultiva desde 1 Merlet o capmerlet. 2 Tisora. 3 Arbre. 4 Perxa. 5 Rodet. des de fa milers d’anys, i són hace miles de años y los deriva- 6 Roda. 7 Trugeta. 8 Cadufs. 9 Pastera els derivats dels seus fruits, els dos de sus frutos, los aceites, o capmerlet se sosté la tisora, pilar, se sostiene la tisora, olis, un dels fonaments de l’a- son uno de los fundamentos de una jàssena horitzontal que una jácena horizontal atrave- limentació de la regió medi- la alimentación de la región està travessada per l’arbre. sada por el árbol. terrània. mediterránea.

L’arbre és un eix vertical que El árbol es un eje vertical que L’important pes simbòlic El importante peso simbóli- transmet el moviment giratori transmite el movimiento gira- que l’olivera ha tingut en les co que el olivo ha tenido en originat per la mula i que li torio originado por la mula que diferents cultures de la ribe- las diferentes culturas de la arriba a través de la perxa, a le llega a través de la percha a ra, la seva resistència a condi- ribera, su resistencia a condi- una roda dentada de fusta una rueda dentada de madera cions d’aridesa i a sòls pobres ciones de aridez y a los suelos col·locada en po- colocada en posi- i els múltiples usos de l’oli pobres, y los múltiples usos sició horitzontal, ción horizontal, –aliment, font d’energia, del aceite –alimento, fuente anomenada llamada rodet, medicinal, lubricant– va fer de energía, medicinal, lubri- rodet. El rodet ‘rodezno’. El ro- que fos un cultiu molt estès a cante– hizo que se convirtiera està engranat dezno está en- les nostres contrades. L’oliva en un cultivo muy extendido amb la roda, la granado con la també ha constituït un ali- en nuestra zona. La aceituna peça principal de rueda, la pieza ment important, sobretot en también ha constituido un la sènia i que es principal de la temps d’escasseses. alimento importante, sobre troba situada en noria, situada en todo en tiempos de vertical sobre el vertical sobre el escasez. pou i sostinguda pozo y sostenida per un eix ano- por un eje llama- Parece que en menat trugeta. do trugeta. Ibiza el aceite ya se consumía de mane- Per treure l’ai- Para sacar el ra generalizada el gua, es fan servir agua se utilizan siglo V y IV aC, aun- els cadufs, uns los cadufs, ‘cangi- que ya aparecen cossiets de test o lones’, unas tinas referencias sobre su de fusta lligats a de barro o de presencia en el siglo una corda o cadena anomena- madera ligados a una cuerda o VII aC. Los primeros da rest. El rest enrevolta la cadena llamada rest, ‘maroma’. indicios sobre su roda de la sènia i arriba fins a Esta cuerda rodea la rueda de la producción son más l’aigua del pou. D’aquesta noria y llega hasta el agua del tardíos, ya que datan manera al voltar la roda els pozo. De esta manera, al girar la del siglo I aC. cadufs van cap a dins el pou, rueda los cangilones van hacia s’omplen d’aigua i surten, en el interior del pozo, se llenan de Diferentes auto- un moviment continuat. Quan agua y salen en un movimiento res de finales del són a dalt aboquen l’aigua dins continuo. Cuando están arriba siglo XIX señalan la la pastera, una caixa de fusta vierten el agua en la artesilla, calidad del aceite de de la què surt una canal exte- una caja de madera de la cual oliva de Ibiza al rior o subterrània que va a sale un canal exterior o subte- tiempo que desta- parar al safareig o al camp a rráneo que va a parar a la alber- can su elevada pro- regar. ca o al campo para regar. ducción.

Olivera Guia • Guía Guia • Guía 32 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 33 A Eivissa sembla que l’oli ja La cosecha de la oliva per convertir-la en pasta i La elaboración del aceite es consumia de manera gene- obtenir l’oli verge. L’oliva s’a- ralitzada en el segle V i IV aC, El duro proceso de produc- bocava a un recipient de Cuando la oliva había sido tot i que en el segle VII aC, ja ción del aceite comenzaba pedra, la mota, i per damunt, i recogida comenzaba el pro- apareixen referències sobre con la recolección de la oliva amb la força d’un animal de ceso de elaboración del acei- la presència d’oli. Els primers a finales del mes de septiem- preu, hi rodava el rotló, una te. En la almazara se aplasta- indicis que apareixen a Eivissa bre, y podía alargarse duran- pedra de forma troncocònica ba la oliva para convertirla sobre la seva producció són te octubre o noviembre. que l’aixafava. L’animal, nor- en pasta y obtener aceite vir- més tardans, ja que daten del Estos últimos meses eran los malment, una mula, anava gen. La oliva se echaba en un segle I dC. más indicados para preparar enganxat a la perxa que tra- recipiente de piedra, la mota, las olivas para comer. vessava el rotló pel mig i es cla- ‘solera’, y por encima, con la Diferents autors de les aca- vava a l’arbre, l’eix giratori fuerza de un animal, rodaba balles del segle XIX remar- En Ibiza, a diferencia de central. el rotló, una piedra de forma quen la qualitat de l’oli d’oliva otros lugares, la oliva para troncocónica que la aplasta- d’Eivissa alhora que en desta- hacer aceite no se recogía del Per tal d’aprofitar bé la ba. El animal, normalmente quen l’elevada producció. árbol sino del suelo, cuando trullada la massa d’olives una mula, estaba engancha- caía al madurar, ya negra. De s’espitjava baix el rotló amb do a la perxa que atravesaba esta manera, se adaptaba la l’ajut d’una pala de fusta el rotló por el centro y se cla- La collita de l’oliva cosecha al ritmo de la madu- anomenada paleta. Tota l’o- vaba en el árbol, l’arbre, el ración natural del fruto. A liva que quedava enganxada eje giratorio central. El feixuc procés de produc- medida que se recogían se al rotló es llevava amb un ció de l’oli començava amb la colocaban extendidos en un raspall de cepell, de manera Para aprovechar bien la collita de l’oliva a finals del lugar ventilado y con sombra que tot s’aprofitava. molienda, la masa de olivas mes de setembre, i es podia allargar fins a l’octubre o el Después comenzaba el tra- novembre. Aquests darrers bajo para obtener el aceite. mesos eren els més indicats Este proceso se llevaba a per preparar les olives de cabo en la almazara, un inge- menjar. nio de origen árabe que com- binado con la prensa, permi- 5 3 A Eivissa, a diferència d’al- tía la extracción del preciado tres llocs, l’oliva per fer oli no jugo del fruto. es collia de l’arbre, sinó 4 que es plegava del terra, quan queia al madurar i ja 6 era negre. D’aquesta ma- 2 nera s’adaptava la collita al ritme de la maduració na- 1 tural del fruit. Així com s’a- naven recollint es col·loca- ven ben esteses a un lloc ventilat i amb ombra.

Després començava el Trull treball per obtenir-ne l’oli. 1 Mota. 2 Rotló. 3 Arbre. 4 Perxa. 5 Perxeta. 6 Tafarra Aquest procés es duia a terme al trull, un enginy d’origen àrab, que combi- Després començava la segona se apretaba bajo el rotló nat amb la premsa, per- part, en la qual la pasta es prem- con la ayuda de una pala de metia extreure l’apreciat sava amb la jàssena de premsar, madera llamada paleta. suc del fruit. una feixuga biga de secció qua- Toda la oliva que quedaba drangular feta de teia de pi ver. enganchada en el rotló se La jàssena, que podia arribar quitaba con un cepillo de L’elaboració de l’oli als 10 metres de llarg, estava brezo, de manera que todo fixada al terra en un extrem se aprovechaba. Una vegada l’oliva esta- mitjançant els pujants i l’altra va recollida començava el punta basculava amunt i avall. Después comenzaba la procés d’elaboració de l’oli. Les coixeres evitaven possible segunda parte, en la cual la Branca d’olivera En el trull s’esclafava l’oliva desplaçaments laterals. pasta se prensaba con la

Guia • Guía Guia • Guía 34 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 35 A l’extrem basculant hi jàssena de premsar, una Amb la pasta mòlta s’om- En el extremo basculante, un havia un mecanisme que per- pesada viga de sección cua- plien els cofins, uns sacs mecanismo permitía aumentar metia augmentar la força de drangular hecha de pino rodons i plans fets d’espart. la fuerza del prensado. Podía premsat. Podia ser d’espiga o piñonero. La viga, que podía Amb molta cura s’apilaven a ser de espiga o de torno y de torn i ambdós sistemes s’u- llegar a los 10 metros de l’assentador, damunt s’hi ambos sistemas se utilizaban tilitzaven per elevar un pes de largo, estaba fijada al suelo col·locava una fusta plana para elevar un peso de piedra pedra viva, el còdol, que que- en un extremo mediante los anomenada coca o tortuga i viva, el còdol, que quedaba col- dava penjat de l’extrem lliure pujants y la otra punta bascu- després els tascons. Tot que- gado del extremo libre de la de la jàssena. El contrapès de laba arriba y abajo. Las coixe- dava disposat per baixar la viga. El contrapeso de la prensa la premsa d’espiga també res evitaban posibles despla- jàssena sobre els cofins i de espiga también podía estar podia estar fixat al terra. zamientos laterales. començar la premsada. fijado al suelo.

L’oli, llavors, començava a Con la pasta molida se llena- rajar fins l’assentador, i d’a- ban los cofins, ‘cofines’, unos quest passava a un sistema sacos redondos y planos de vasos comunicants ente- hechos de esparto. Con mucho rrats. La fona era el primer cuidado, se apilaban en el 2 recipient i en ell l’oli queda- assentador, sobre el cual se va dalt i la mescla de residus colocaba una madera plana lla- i aigua, anomenada brou, mada coca o tortuga y después decantava al fons i passava los tascons. Todo quedaba dis- per la part inferior a l’infern, puesto para bajar la jàssena 1 el segon vas. sobre los cofines y comenzar el prensado A continuació, i per aug- 3 mentar la pressió sobre la El aceite empezaba entonces pila de cofins i extreure més a manar hasta el assentador, y oli, es feia servir el còdol, ja de este pasaba a un sistema de 9 8 7 6 4 sigui elevant-lo amb el torn o vasos comunicantes enterra- 5 enroscant l’espiga a la jàsse- dos. La fona era el primer reci- na. Finalment, quan ja no piente donde el aceite se que- Premsa d’espiga sortia més oli es tirava aigua daba arriba y la mezcla de resi- 1 Jàssena. 2 Espiga. 3 Manuelles. 4 Còdol. 5 Guies o coixeres. bullent als cofins per des- duos y agua, llamada brou, se 6 Infern. 7 Fona. 8 Assentador. 9 Pujants prendre’n les restes que que- decantaba hacia el fondo y daven, i l’oli s’anava abocant pasaba por la parte inferior al dins les alfàbies. infern, el segundo recipiente.

11

12

13

14 1

2 9 8 7 3 10 4 5 6

Premsa de torn 1 Jàssena. 2 Còdol. 3 Guies o coixeres. 4 Infern. 5 Fona. 6 Assentador. 7 Cofins. 8 Coca o tortuga. 9 Tascons. 10 Pujants. 11 Torn. 12 Corriola. 13 Ternal. 14 Cordes Detall del rotló

Guia • Guía Guia • Guía 36 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 37 Feta la primera trullada, es A continuación, y para ELS VOLTANTS LOS ALREDEDORES buidaven els cofins dins la aumentar la presión sobre la mota per fer la remòlta. Per pila y extraer más aceite se utili- DE SA PUNTA DE SA PUNTA DES acabar d’extreure l’oli que zaba el peso, ya fuera eleván- DES MOLÍ MOLÍ quedava s’escaldava la pasta dolo con el torno o enroscando d’oliva mentre se li donava la espiga a la viga. Finalmente, una segona passada pel trull. cuando ya no salía más aceite, Les casetes-varadors Las casetas-varaderos Després es tornava a prepa- se echaba agua hirviendo sobre rar l’assentada i es deixava la los cofines para desprender los A la vorera nord-est de sa En la orilla nordeste de sa jàssena amb el còdol prem- restos que quedaban, y el acei- Punta des Molí s’hi troba un Punta des Molí se encuentra un sant durant tot un dia sencer. te se vertía en las tinajas. interessant conjunt format interesante conjunto formado L’oli que s’obtenia en aques- per un grup de casetes de por un grupo de casetas de pes- ta segona trullada era més Una vez hecha la primera pescadors i uns varadors. cadores y unos varaderos. Estas poc i de més baixa qualitat. molienda, se vaciaban los cofi- Aquestes construccions dona- construcciones daban abrigo a nes en la solera para hacer la ven recer a les xalanes, unes las xalanes, unas pequeñas De les restes, una vegada remòlta, la remolienda. Para petites embarcacions de fons embarcaciones de fondo plano secades, es destriava la farina acabar de extraer el aceite se pla i sense quilla, que anaven y sin quilla, que iban a remo. dels pinyols. La farina es dona- escaldaba la pasta de oliva a rem. Les casetes més anti- Las casetas más antiguas parece va als porcs i els pinyols es feien mientras se pasaba por segun- gues sembla que foren cons- que fueron construidas por los servir com a combustible. da vez por la almazara. Después truïdes pels vesins de la zona, vecinos de la zona que, cuando se preparaba de nuevo la assen- que, quan feia calma, sortien la mar estaba en calma, salían a El trull era un element tada y se dejaba la viga con el a pescar a l’encesa per al con- pescar a la encesa, al candil, important dins el sistema peso prensando durante un día sum de la casa. para el consumo de la casa. d’autosuficiència de les famí- entero. Con este segundo pren- lies al món rural eivissenc. sado se obtenía menos aceite y La pesca a l’encesa és un antic sis- La pesca al candil es un antiguo sis- Aquelles famílies que no en de menor calidad. tema de pesca nocturn en el qual es tema de pesca nocturno en el que se disposaven acudien a una feien servir teies –estelles de fusta utilizaban teas –astillas de madera de casa vesina per poder fer oli. De los restos, una vez seca- de pi impregnades amb reïna– pino impregnadas de resina– encen- Normalment feien un paga- dos, se separaba la harina del enceses per enlluernar els peixos. didas para deslumbrar a los peces. ment en espècie, al voltant orujo. La harina era para los cer- d’una lliura d’oli per quarte- dos y el orujo se utilizaba como Hi ha catorze Hay catorce ra d’oliva. La gran quantitat combustible. casetes encara casetas, aunque de trulls existents a Eivissa que només n’hi sólo siete con- remarquen la importància La almazara era un elemento ha set que con- servan los del cultiu de l’oliva, sobretot importante en el sistema de servin els murs muros origina- el segle XIX. autosuficiencia de las familias originals fets les hechos de en el mundo rural ibicenco. de maçoneria. mampostería. El Dins la casa pagesa, el trull Aquellas familias que no dispo- El material de material de s’ubicava a l’estança anomena- nían de una acudían a una casa construcció construcción da casa de s’oli, on també es vecina para poder elaborar que es feia ser- que se utilizaba guarda- aceite. Normalmente vir era pedra era la piedra ven els pagaban en especie, arenosa, que es arenisca, que se estris ne- cerca de una libra de recollia dels recogía por los cessaris aceite por cuartera de voltants, amb alrededores, per al tre- oliva. La gran cantidad morter de calç i con mortero de ball així de almazaras existentes grava d’origen Casetes-varadors de sa cal y grava de com les en Ibiza demuestra la marí. Punta des Molí origen marino. alfàbies importancia del cultivo La madera de sabina, como amb l’oli. de la oliva, sobre todo La fusta de savina, com en en todas las construcciones en el siglo XIX. totes les construccions popu- lars d’Eivissa, també era populares de Ibiza, también era utilizada en su construc- En la casa payesa, la emprada en la seva construc- ción. Las vigas y los varaderos almazara se situaba en ció. Les bigues i els mateixos estaban hechos con esta la estancia llamada casa varadors estaven fets d’aques- madera imputrescible. Ahora de s’oli, donde también ta fusta imputrescible. Ara, tan solo una caseta conserva se guardaban las ense- sols una caseta conserva les las vigas originales y los vara- res necesarios para el bigues originals de savina i els deros, mayoritariamente, tie- trabajo y también las avaradors, majoritàriament, tenen cobriments plàstics. nen cubiertas plásticas. Trull tinajas con el aceite.

Guia • Guía Guia • Guía 38 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 39 Actualment es troba en Actualmente se está tramitan- arrossegalls són tramitació la declaració de do la declaración de las casetas un excel·lent pro- les casetes varador com a Bé varadero como Bien Cata- tector i fixador de Catalogat, figura que en logado, figura que garanti- l’arena davant de garantiria la conservació. zaría su conservación. l’onatge i el vent.

Pel darrera de Es Pouet i la platja Es Pouet y la playa la platja des Pouet hi anava Es Pouet és un antic pou Es Pouet es un antiguo pozo l’antic camí des situat a la platja del mateix situado en la playa del mismo Molí, que arriba- nom, al sud de sa Punta des nombre, al sur de sa Punta des va fins a sa Punta. Platja des Pouet Molí. Hi ha referències que Molí. Existen referencias que indiquen que aquest pou ja indican que este pozo ya esta- estava construït a meitats del ba construido a mediados del Es Broll Es Broll segle XVIII. Era un pou molt siglo XVIII. Era un pozo muy freqüentat per la gent que hi frecuentado por la gente, que No és habitual que l’aigua No es habitual que el agua acudia amb gerres des de ben acudía con jarras desde lejos. dolça surti dins la mar, però a la dulce salga del mar, pero en la lluny. També proveïa d’aigua También proveía de agua a los badia de Sant Antoni hi ha bahía de Sant Antoni hay loca- els vaixells que transportaven barcos que transportaban localitzats diferents brolls, lizados diferentes manantiales fusta a la península. madera a la península. coneguts des de ben antic. Es conocidos desde antiguo. Se tracta de surgències d’aigües trata de surtidores de aguas Sembla ser que a la platja Parece ser que en la playa subterrànies que afloren dins la subterráneas que afloran den- també hi havia basses d’ai- había también balsas de agua mar a determinats punts. tro del mar en determinados gua dolça que possiblement dulce que probablemente puntos. devien provenir de la matei- provenían de la misma vena Una d’elles és es Broll, situa- xa vena del pou. del pozo. da entre sa Punta des Molí i es Uno de ellos es es Broll, Pouet. Aquesta font submari- situado entre sa Punta des La playa des na, que sembla que encara es Molí y es Pouet. Esta fuente Pouet, abierta pot veure quan la mar va molt submarina, que parece que hacia el noreste, baixa, donà nom a sa Punta, todavía puede verse cuando está situada casi que com ja s’ha dit, s’anomena- el mar está muy bajo dio en el límite del tér- va Punta de sa Font. nombre a sa Punta, que mino municipal de como ya se ha dicho, se lla- Sant Antoni con el Un altra font ben coneguda maba Punta de sa Font. de Sant Josep. En és es Riuet, que estava situada esta playa, como davant l’hotel Portmany. Otra fuente bien conocida en tantas otras de Actualment està coberta pel es es Riuet, que estaba situa- la isla, después de passeig Marítim i el moll Vell, da delante del hotel Port- Es Pouet los temporales de on hi ha els pescadors. many. Actualmente está otoño y primavera cubierta por el paseo maríti- La platja des Pouet, oberta se pueden observar montones La sènia de sa Punta, es mo y el moll Vell, donde cap al nord-oest, està situada de posidonia que llenan la Pouet, les basses de la platja, es están los pescadores. gairebé en el límit del terme orilla del mar. Broll i es Riuet, elements tots municipal de Sant Antoni ells estretament relacionats La noria de sa Punta, es amb el de Sant Josep. En Esta planta marina, conoci- amb les aigües subterrànies fan Pouet, las balsas, es Broll y es aquesta platja, com a tantes da popularmente como “alga” evident l’antiga existència, d’un Riuet, elementos estrecha- altres del l’illa, després dels era muy utilizada en el o més verinals d’aigua dolça al mente relacionados con las temporals de tardor i d’hi- mundo rural en la construc- costat de la mar i a poca pro- aguas subterráneas hacen evi- vern, es poden observar ción de los techos de las casas. funditat. dente la existencia de uno a munts de posidònia que Para las playas, estos aportes más aguaza- omplen la vorera de la mar. son un excelente protector y les de agua fijador de la arena ante el dulce cerca Aquesta planta marina oleaje y el viento. del mar y a coneguda popularment com a poca profun- “alga” era molt utilitzada en Por detrás de la playa des didad. el món rural pitiús en la cons- Pouet transcurría el antiguo trucció dels sostres de les camino des Molí, que llegaba Mollet cases. Per a les platges aquests hasta sa Punta. des Badia

Guia • Guía Guia • Guía 40 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 41 Guia • Guía Guia • Guía 42 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 43 LA BIODIVERSITAT LA BIODIVERSIDAD tat biològica. Aquestes den- alojan una gran diversidad bio- ses formacions vegetals, ver- lógica. Estas densas formacio- DE SA PUNTA DE SA PUNTA taders boscos submarins, nes vegetales, verdaderos bos- DES MOLÍ DES MOLÍ creixen en els fons arenosos ques marinos, crecen en los fins a cinquanta metres. El fondos arenosos hasta cincuen- límit de fondària està condi- ta metros. El límite de profun- A sa Punta des Molí i a la En sa Punta des Molí y en cionat per la presència de didad está condicionado por la badia de Portmany confluei- la bahía de Portmany conflu- llum. Les aigües transpa- presencia de la luz. Las aguas xen dos móns oposats, la mar yen dos mundos opuestos, el rents d’Eivissa permeten transparentes de Ibiza permi- i la terra. Dos ambients que, del mar y el de la tierra. Dos aquesta profunditat. ten esta profundidad. encara que mostren realitats ambientes que, aunque ben diferents, fan que coe- muestran realidades diferen- xisteixin en aquest espai de tes, hacen que conviva en l’illa d’Eivissa, una fascinant este espacio una fascinante varietat de formes vives. variedad de formas vivas.

Les zones litorals medi- Las zonas litorales medite- terrànies són ambients rics rráneas son ambientes de pel que fa a la seva biodiver- una rica biodiversidad. sitat. Plantes, animals, lí- Plantas, animales, líquenes... quens habiten un espai total- habitan un espacio totalmen- ment condicionat per la te condicionado por la influència de la mar, pel influencia del mar, por el substrat i, també, per la pres- substrato y, también, por la sió humana. presión humana.

Les fràgils prades de Las frágiles praderas de posidònia al fons de la badia, posidonia del fondo de la Posidonia oceanica a la platja des Pouet les algues i els invertebrats bahía, las algas y los inverte- que viuen sobre les roques brados que viven sobre las És una de les comunitats Se trata de una de las batudes per les ones, les rocas batidas por las olas, las marines més importants a comunidades marinas más plantes adaptades a les dures plantas adaptadas a las duras causa de la seva funció pro- importantes, a causa de su condicions salines i els ocells condiciones salinas y las aves tectora i ecològica. Els esculls función protectora y ecológi- marins, sobrevolant a la marinas, sobrevolando en naturals que forma protegei- ca. Los escollos naturales que recerca de peix, són testimo- busca de peces, son testimo- xen la costa de les corrents i forma protegen la costa de nis vius de la història de sa nios vivos de la historia de sa del fort onatge i contribuei- las corrientes y contribuyen a Punta. Punta. xen a la fixació i estabilitza- la fijación y estabilización de ció de les dunes i les platges las dunas y las playas de d’arena. arena. Els herbassars de posidò- Las praderas de posidonia nia o “alguers” o “alguers” El seu paper com a refugi Su papel como refugio de de milers d’organismes que miles de organismos que sir- Gairebé totes les platges Casi todas las playas de serveixen d’aliment a moltes ven de alimento a muchas d’Eivissa, a la tardor i a l’hi- Ibiza, en primavera y en altres espècies (peixos, otras especies (peces, molus- vern, es veuen cobertes de otoño, se ven cubiertas por mol·luscs, crustacis i estrelles cos, crustáceos y estrellas de munts de fulles i restes del montones de hojas y restos de mar principalment), com a mar, principalmente), como que es coneix popularment de lo que popularmente se lloc de reproducció d’aques- lugar de reproducción de com a alga. Són les restes de conoce como alga. Son los tes espècies i com a produc- estas especies y como pro- Posidonia oceanica –una restos de Posidonia oceanica tor d’una elevada quantitat ductor de una elevada canti- planta superior, amb fulles, –una planta superior, con d’oxigen que s’allibera a l’ai- dad de oxígeno que se libera tija i arrels, i que produeix hojas, tallo y raíces, y que gua, és inqüestionable. Per en el agua, es incuestionable. flors i fruits– que els tempo- produce flores y frutos– que tant, la seva conservació hau- Su conservación, por tanto, rals treuen a l’arena. los temporales sacan a la ria de ser una prioritat en la debería ser una prioridad en arena. gestió del nostre litoral. la gestión de nuestro litoral. Les praderies de posidònia o “alguers” són ecosistemes Las praderas de posidonia o La Posidonia oceanica és La Posidonia oceanica es exclusius de la Mediterrània “alguers” son ecosistemas molt sensible a impactes com muy sensible a impactos i allotgen una gran diversi- exclusivos del Mediterráneo y la contaminació de les aigües como la contaminación de las costaneres, la terbolesa de aguas costeras, la turbiedad

Guia • Guía Guia • Guía 44 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 45 El primer tram que conside- El primer tramo que pode- ram és el que s’estén des de mos considerar se extiende mig metre de profunditat fins desde medio metro de pro- a la superfície del mar. És una fundidad hasta la superficie zona permanentment sub- del mar. Es una zona perma- mergida, sotmesa al suau nentemente sumergida, so- vaivé de la mar, i està domina- metida al suave vaivén del da per les algues, com l’embut mar. Está dominada por las (Padina pavonia) que té forma algas, como el embut (Padina de ventall i la Cystoseira. pavonia) que tiene forma de També s’hi poden trobar cor- abanico y la Cystoseira. nets (Cerithium vulgare), También se pueden encontrar pagellides (Patella lusitanica), cornets, padas, (Cerithium algún vogamarí (Paracentro- vulgare), lapas (Patella lusita- tus lividus) i crancs, entre mol- nica), algún erizo de mar Munts de posidònia tes d’altres espècies. (Paracentrotus lividus) y can- grejos, entre muchas otras l’aigua, les obres marítimes i del agua, las obras marítimas Un poc més amunt ve la especies. l’ancoratge d’embarcacions. y el anclaje de embarcacio- zona a la qual sols arriben les La seva degradació repercu- nes. Su degradación repercu- onades i els esquitxos, quan Un poco más arriba está la teix en la pesca i en la quali- te en la pesca y en la calidad la mar està agitada. A causa zona donde solo llegan las tat de les aigües i, en conse- de las aguas y, en consecuen- dels constants canvis ambien- olas y las salpicaduras, cuan- qüència, en la nostra econo- cia, en nuestra economía. tals a que es veu sotmesa, ja do el mar está agitado. A mia. Així, es pot considerar la Así, se puede considerar su sigui de temperatura, d’hu- causa de los constantes cam- seva presència com a indica- presencia como un indicador mitat o de salinitat, són pocs bios ambientales a los que dor del bon estat de les del buen estado de las aguas els éssers vius que s’hi han está sometida, ya sean de aigües marines. marinas adaptat. El liquen Verrucaria humedad o de salinidad, son amphibia destaca per pocos los seres vivos que se Tradicionalment, la posidò- Tradicionalmente, la posi- damunt dels altres. És un han adaptado a ella. Sobre nia ha tengut un paper des- donia ha tenido un papel des- organisme format per un todos destaca el liquen tacat en el món rural pitiús. tacado en el mundo rural. fong i una alga que creix len- Verrucaria amphibia. Es un Antigament es recollia de les Antiguamente se recogía en tament sobre les roques organismo formado por un platges i es transportava en las playas y se transportaba calcàries en forma de taques hongo y un alga que crece carros cap als camps. D’entre en carros hacia el campo. negres. Sovint està acom- lentamente sobre las rocas els seus múltiples usos tradi- Entre sus múltiples usos des- panyat del cargolí negre calcáreas en forma de man- cionals destaca la seva utilit- taca su utilización como ais- (Littorina neritoides). chas negras. Con frecuencia zació com a aïllant en la cons- lante en la construcción de está acompañado por el trucció dels terrats de les los tejados de las casas. bígaro o caracolillo negro cases. També s’emprava com También se utilizaba como (Littorina neritoides). a element suplementari de aporte suplementario de nutrients per al bestiar i les nutrientes para el ganado y En esta zona se entre- gallines, com a protector de las gallinas, como protector mezclan los cocons, hoyos determinats cultius front a les de determinados cultivos o cubetas naturales de la gelades i les plagues i com a contra las heladas y las plagas roca donde se acumula el jaç en els corrals, que després y como lecho en los corrales, agua que proviene de la de ser mesclat amb el fems, que después de ser mezclado lluvia o del mar. Este hecho constituïa un adob per a la con estiércol, constituía un pone en evidencia las fuer- terra. abono para la tierra. tes variaciones de salinidad que pueden producirse.

El pas de mar a terra El paso de mar a tierra Si el agua acumulada en las cubetas es de origen A la franja rocosa que En la franja rocosa que marino, al evaporarse ori- resta entre la mar i el passeig queda entre el mar y el paseo gina un ambiente hipersa- marítim hi són presents dife- marítimo están presentes lino, en el cual se desarrolla rents ambients litorals, cada diferentes ambientes litora- una población bien parti- un dels quals presenta uns les, cada uno con condicio- condicionants naturals ben nantes naturales bien carac- Cubetes naturals característics. terísticos. a la roca

Guia • Guía Guia • Guía 46 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 47 En aquesta zona s’hi entre- cular formada por diferentes tiene glándulas especiali- mesclen els cocons, cubetes organismos: algas unicelula- zadas en las hojas, son sis- naturals de la roca on s’acu- res, crustáceos y larvas de temas que han permitido mula aigua provinent de la insectos que viven de acumu- el crecimiento de plantas pluja o de la mar. Aquest fet laciones de materia orgánica en situaciones tan adversa. evidencia les fortes varia- como restos de algas y excre- cions de salinitat que es mentos de aves marinas. Los tamarindos y las poden arribar a produir. sabinas son árboles que

Si l’aigua acumulada en els Las plantas que conviven cocons és d’origen marí, al con la sal y la roca evaporar-se, s’origina un Limonium sp. ambient hipersalí, en el qual Las plantas terrestres tam- es desenvolupa un pobla- bién han desarrollado adap- (Juncus maritimus), la saladi- ment ben particular compost taciones bien particulares na (Limonium sp.), el fonoll per diferents organismes: para poder sobrevivir a las marí (Crithmum maritimum), algues unicel·lulars, crustacis duras condiciones que impo- i l’Arthrocnemum glaucum. i larves d’insectes que viuen ne la proximidad del mar. de les acumulacions de matè- Estas adaptaciones les han L’emmagatzemament de ria orgànica, com restes d’al- permitido sobrevivir a la sal la sal en els teixits, com fa gues i excrements d’ocells que trae el viento, al viento l’Arthrocnemum i diferents también soportan bien estas marins. mismo y a la escasez de suelo. maneres d’excreció de sal, condiciones y que crecen com el Limonium que té glàn- cerca de sa Punta. dules especialitzades a les Les plantes que conviuen fulles, són sistemes que han amb la sal i la roca permès el creixement de plan- La fauna terrestre tes en situacions tan adverses. Les plantes terrestres Uno de los animales terres- també han desenvolupat Els tamarells i les savines són tres que viven en sa Punta es adaptacions ben particulars arbres que també suporten bé la lagartija o sargantana, per poder sobreviure a les aquestes condicions i que crei- (Podarcis pityusensis), un rep- dures condicions que imposa xen al voltant de sa Punta. til endémico (exclusivo de un la proximitat al mar. Aques- territorio) de las Pitiüses del tes adaptacions les hi han cual existen multitud de inte- permès sobreviure a la sal La fauna terrestre resantes subespecies. Al ser que duu el vent, al mateix de sangre fría es fácil obser- vent i a l’escassesa de sòl. Un dels animals terrestres varlo sobre las piedras y pare- que viuen a sa Punta és la sar- des tomando el sol. Aquestes plantes són cone- gantana (Podarcis pityusensis), gudes com a halòfiles, o un rèptil endèmic (exclusiu La salamanquesa (Taren- amants de la sal. A sa Punta d’un territori) de les Pitiüses de tola mauretanica) es otro rep- Arthrocnemum glaucum des Molí creix el jonc marí la qual existeixen multitud til presente en sa Punta des d’interessants subspècies. Al Molí. Animal de hábitos noc- Estas plantas son conocidas ser de sang freda, és fàcil turnos, suele moverse por las como halófilas, o amantes de la observar-les damunt pedres i paredes cerca de las fuentes de sal. En sa Punta des Molí crece parets prenent el sol. luz para atrapar algún insecto. junco de mar (Juncus mariti- mus), el Limonium sp., el hinojo El dragó (Tarentola maure- marino (Crithmum maritimum), tanica) és un altre rèptil pre- y el Arthrocnemum glaucum. sent a sa Punta des Molí. Animal d’hàbits nocturns, sol El almacenamiento de la moure’s per les parets a prop sal en los tejidos, como hace de fonts de llum per atrapar el Arthrocnemum y diferen- algun insecte. tes maneras de excreción de sal, como el Limonium que

Juncus maritimus i Crithmum maritimum Podarcis pityusensis

Guia • Guía Guia • Guía 48 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 49 Però, també existeix un petit También existe un pequeño representació als voltants de Como ya se ha dicho, las món d’altres sers que habiten mundo de otros seres que sa Punta des Molí. Es poden aves marinas están bien aquest racó de la badia de habitan este rincón de la bahía observar amb relativa facili- representadas en las cercaní- Portmany, sobretot a la prima- de Portmany, sobretodo en tat unes sis espècies dife- as de sa Punta des Molí. vera, com són les papallones primavera, como son las mari- rents, algunes de les quals Pueden observarse con relati- blanquetes -del gènere Pieris- posas blanquetes -del género són migrants i d’altres va facilidad unas seis especies les abelles i les vespes. Pieris- las abejas y las avispas. sedentàries, és a dir, passen diferentes, algunas de las tot l’any entre nosaltres. cuales son emigrantes y otras sedentarias, es decir, pasan Els ocells Las aves todo el año entre nosotros.

Els ocells constitueixen el Las aves constituyen el La gaviota patiamarilla grup animal més ben repre- grupo animal mejor repre- (Larus cachinnans) es sin sentat i més fàcil de divisar a sentado y más fácil de divisar duda la especie más común. sa Punta des Molí. S’hi poden en sa Punta des Molí, donde Los adultos tienen las partes observar petits ocells comuns se pueden observar peque- superiores grises, las inferio- a qualsevol ambient, espè- ñas aves comunes a cualquier res de color blanco y el pico cies de zones humides i ocells ambiente, especies de zonas es amarillo con una mancha pròpiament marins. húmedas y aves propiamente naranja, mientras que las marinas. gaviotas jóvenes son de un Entre els ocells més habi- discreto color marrón. tuals hi ha la falzia (Apus Entre las aves más habitua- apus), un visitant de prima- les está el vencejo común Observando detenidamen- vera, que recorda a una gran (Apus apus), un visitante de te, puede apreciarse el grácil orenella de color molt fosc primavera, que recuerda a vuelo de una gaviota más amb ales llargues i la cua for- una gran golondrina de color Larus cachinnans pequeña y escasa que la cada. Aquesta espècie passa muy oscuro con las alas lar- patiamarilla, la gaviota de l’estiu a Eivissa per criar a gas y la cola horquillada. Esta La gavina camagroga Audouin (Larus audouinii). forats d’edificis, penya- especie pasa el verano en (Larus cachinnans) és, sense Puede reconocerse por el segats i illots. Únicament Ibiza para criar en agujeros dubte, l’espècie més comuna. pico colorado con una man- deixa de volar quan ha de de edificios, acantilados e Els adults tenen les parts cha amarilla y negra y sus covar els ous. islotes. Sólo deja de volar superiors grises, les inferiors patas verdes. cuando tiene que empollar de color blanc i el bec és groc El cabot (Delichon urbica), los huevos. amb una taca taronja, men- Sólo en invierno aparece la de la mateixa família que les tre que les gavines joves són gaviota reidora (Larus ridi- orenelles, però més petit, El avión común (Delichon d’un discret color marró. bundus), una pequeña gavio- amb la cua menys forcada i urbica), de la misma familia ta que tiene el pico y las patas amb la seva part superior de que las golondrinas, pero Observant detingudament, coloradas y que, durante la color blanc, construeix els más pequeño, con la cola es pot apreciar el vol gràcil primavera, tiene la cabeza de seus nius de fang als edificis. menos horquillada y la parte d’una gavina més menuda i color oscuro. Otro visitante es Aquestes dos espècies s’ali- superior de color blanco, escassa que la camagroga, és el charrán patinegro (Sterna menten, exclusivament d’in- construye sus nidos de barro la gavina de bec roig (Larus sandvicensis), de aspecto sectes convertint-se en bons en los edificios. Estas dos audouinii). Es pot reconèixer aliats de l’home. especies se alimentan exclusi- pel bec vermell amb una taca vamente de insectos, convir- groga i negre i les seves potes Però segurament l’ocell tiéndose en buenos amigos verdes. més abundant i conegut del hombre. sigui el teulat (Passer domes- Sols a l’hivern apareix el ticus), ja que és amic de viure Pero seguramente el pájaro catràs (Larus ridibundus), a prop de l’home. Altres más abundante y conocido es una petita gavina que té el ocells de mida petita certa- el gorrión (Passer domesticus), bec i les potes vermelles i que ment abundants són el ver- ya que es amigo de vivir cerca durant la primavera, té el derol (Carduelis chloris), el del hombre. Otras aves de cap de color fosc. Una altra garrafó (Serinus serinus), i pequeño tamaño ciertamente hivernant és la llambritja de l’esquiu enganyapastor cap- abundantes son el verderón bec llarg (Sterna sandvicen- negre (Sylvia melanocephala). común (Carduelis chloris), el sis), d’aspecte similar a les verdecillo (Serinus serinus), y gavines però amb una figura Com ja s’ha dit, els ocells la esquiva curruca cabecinegra més estilitzada, ales llargues i marins tenen una bona (Sylvia melanocephala). acabades en punta i cua for- Sterna sandvicensis

Guia • Guía Guia • Guía 50 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 51 cada, de fet també és cone- similar a las gaviotas pero con (Ardea cinerea), ocell gros i Salines, pueden encontrarse guda com orenella de mar. una figura más estilizada, de plomatge gris, l’agró en sa Punta mientras se ali- Aquesta forma del cos li per- alas largas y terminadas en blanc (Egretta garzetta), de mentan o descansan durante met llençar-se a l’aigua en punta y cola horquillada; de plomatge totalment blanc i sus desplazamientos migra- picat per capturar peixets. hecho también es conocida peus grocs, i la polleta d’ai- torios. En este grupo se gua (Actitis hypoleucos), un encuentra la garza real, petit limícola marró i blanc (Ardea cinerea), ave grande que recorre nerviosament de plumaje gris; la garceta les roques buscant petits común (Egretta garzetta), de animalons amb el seu llarg plumaje totalmente blanco y bec. pies amarillos; y el andarríos chico (Actitis hypoleucos), un En ocasions, la badia de pequeño limícola marrón y Portmany serveix com a blanco que recorre nerviosa- refugi per a algunes espècies mente las rocas en busca de que es presenten de forma pequeños animalitos con su esporàdica, com l’ànnera pei- largo pico. xatera (Mergus serrator), un ànec que s’alimenta exclusi- En ocasiones, la bahía de vament de peixos que captu- Portmany sirve de refugio ra gràcies al seu bec serrat i para algunas especies que se prim o la gallineta de mar presentan de forma esporá- Phalacrocorax aristotelis (Alca torda), un ocell marí dica, como la serreta media- pelàgic, que amb el seu plo- na (Mergus serrator), un pato Altres espècies molt co- como golondrina de mar. Esta matge blanc i negre, un cos que se alimenta exclusiva- muns són els corbmarins, dels forma del cuerpo le permite rabassut i un bec robust de mente de peces que captura quals trobem dos espècies el lanzarse al agua en picado color negre, recorda a un gracias a su pico serrado y corbmarí (Phalacrocorax para capturar pececillos. pingüí. L’època més habitual fino o el alca común (Alca aristotelis) i el corbmarí gros per a observar aquestes dos torda), un pájaro marino (Phalacrocorax carbo). Són Otras especies muy comu- espècies cabussadores és l’hi- pelágico, que con su plumaje ocells de plomatge negre nes son los cormoranes, de los vern, si bé la seva presència blanco y negro, un cuerpo amb el coll llarg. Són uns cuales encontramos dos espe- és escassa i irregular. rechoncho y un pico robusto, bons pescadors i arriben a cies, el cormorán moñudo cabussar-se més d’un minut i (Phalacrocorax aristotelis) y el mig, baix l’aigua. El corbmarí cormorán grande (Phalacro- gros es distingeix del corb- corax carbo). Son aves de plu- marí pel seu tamany superior maje negro, con el cuello i per tenir una taca blanca a largo. Son buenas pescadoras la gola. A més, mentre el y llegan a zambullirse más de corbmarí gros només es pre- un minuto y medio. El cormo- senta a l’hivern, l’altre viu tot rán se distingue por su tama- l’any a la nostra illa. Durant ño superior y porque tiene les hores de forta calor és una mancha blanca en el cue- fàcil sorprendre aquests llo. Además, el cormorán ocells posats a alguna roca o grande sólo se presenta en a una embarcació, amb les invierno y el cormorán moñu- ales obertes eixugant-se les do vive todo el año en nuestra plomes. isla. Durante las horas de fuer- te calor es fácil sorprender a Hi ha alguns ocells que estas aves posadas en alguna sense tenir una vinculació roca o en una embarcación, directa amb el medi marí, ja con las alas abiertas secándose que són més pròpies de las plumas. zones humides com ses Salines, es poden trobar a sa Existen algunas aves que Punta, mentre s’alimenten o sin tener una vinculación descansen durant els seus directa con el medio marino, desplaçaments migratoris. ya que son más propias de En aquest grup tenim l’agró zonas húmedas como ses Larus ridibundus

Guia • Guía Guia • Guía 52 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 53 Totes aquestes espècies recuerda a un pingüino. La de vuit delfins mulars el transcurso de sus viajes estan perfectament adapta- época más habitual para (Tursiops truncatus), que es migratorios por el Medite- des al medi marí. Per exem- observar estas dos especies es va fer dia dos de febrer de rráneo, paran para descansar. ple, l’excés de sal dins el seu el invierno, si bien su presen- 1997. Probablement pertan- cos és expulsat a l’exterior cia es escasa e irregular. yen a un grup més nombrós, Pero seguro que el avista- mitjançant uns foradets que d’entre quinze i vint exem- miento más impresionante tenen a la base del bec ano- Todas estas especies están plars, que viu a una àrea fue el de un grupo de ocho menades narines. També perfectamente adaptadas al prop dels illots esmentats. delfines mulares (Tursiops tenen uns peus preparats per medio marino. Por ejemplo, truncatus), que se hizo el día a la natació, amb els dits el exceso de sal en su cuerpo Quant a l’avifauna marina, dos de febrero de 1997. units per una membrana. Les es expulsado mediante unos aquest rosari insular té una Probablemente pertenecen a espècies més cabussadores agujeritos que tienen en la importància extraordinària, un grupo más numeroso, de tenen uns muscles pectorals base del pico llamados nari- ja que hi nidifiquen sis espè- entre quince y veinte ejem- molt forts per suportar la nas. También tienen unos cies diferents, apart d’algu- plares que vive en un área gran pressió de l’aigua. pies preparados para la nata- nes parelles de falcons i cercana a estos islotes. ción, con los dedos unidos petits ocells. Però, sobretot, Alguns d’aquests ocells por una membrana. Las espe- els illots de Ponent són molt En cuanto a la avifauna marins són sedentaris, viuen cies que más se zambullen importants per la presència marina este rosario insular tot l’any aquí, d’altres ens tienen unos músculos pecto- de dos ocells marins, la gavi- tiene una importancia extra- visiten a l’hivern o únicament rales muy fuertes para resistir na de bec roig (Larus audoui- ordinaria porque nidifican descansen a les nostres illes la presión del agua. nii) i el virot (Puffinus maure- allí seis especies diferentes, a uns dies, fins arribar als quar- tanicus), dues autèntiques parte de algunas parejas de ters de cria o d’hivernada. Algunas de estas aves joies de la Mediterrània. halcones y pequeñas aves. Les illes mediterrànies ju- marinas son sedentarias, guen un paper molt impor- viven todo el año aquí, otras tant en els desplaçaments nos visitan en invierno o des- migratoris de milions d’ocells cansan únicamente unos días entre Europa i Àfrica, ja que en nuestras islas, antes de lle- actuen com a punt de des- gar a sus cuarteles de cría o cans i aliment per al viatge invernada. Las islas medite- entre els dos continents. rráneas tienen un papel muy importante en los desplaza- mientos migratorios de Els illots de ponent, un millones de aves entre paradís per la fauna marina Europa y África, ya que actú- an como punto de descanso y Un fet que determina, en alimento para el viaje entre part, la presència de diverses los dos continentes. espècies d’animals marins a Sa Conillera la badia de Portmany és la proximitat del illots de Los islotes de Ponent, un La gavina de bec roig, Pero, sobre todo, los islotes de Ponent, un petit arxipèlag paraíso para la fauna endèmica de la Mediterrà- Ponent son muy importantes format per diferents illes i marina nia, té a sa Conillera la colò- por la presencia de dos aves illots com sa Conillera, nia de cria més important de marinas, la gaviota de Audouin s’Espartar, illa des Bosc i les Un hecho que determina, les Illes Balears. (Larus audouinii) y la pardela Bledes. en parte, la presencia de balear (Puffinus mau- diversas especies de animales retanicus), dos autén- A la badia de Portmany marinos en la bahía de ticas joyas del Medite- s’hi han vist ocasionalment Portmany es la proximidad rráneo. exemplars joves de tortugues de los islotes de Ponent, un marines (Caretta caretta) pequeño archipiélago forma- La gavina de que, en el transcurs dels seus do por islas y islotes como sa Audouin, endémica viatges migratoris per la Conillera, s’Espartar, illa des del Mediterráneo, Mediterrània, es paren a des- Bosc y les Bledes. tiene en sa Conillera cansar. la colonia de cría En la bahía de Portmany se más importante de Però ben segur que l’es- han visto ocasionalmente las Baleares. pectacle més impressionant ejemplares de tortugas mari- va ser l’observació d’un grup nas (Caretta caretta) que, en Larus audouinii

Guia • Guía Guia • Guía 54 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 55 El virot, el tresor de la nos- La pardela balear, el tesoro BIBLIOGRAFIA / BIBLIOGRAFÍA tra fauna, és l’únic ocell endè- de nuestra fauna, es la única mic de les nostres illes. Única- ave endémica de nuestras ment nidifica a l’arxipèlag islas. Sólo nidifica en el archi- Bennsassar i Torrandell, Pere. 1995. Illots del sud i l’oest d’Eivissa. balear, i als illots de Ponent piélago balear y, en los islo- Conselleria d’Agricultura i Pesca. Govern Balear. Palma existeix una bona població tes de Ponent existe una Caro Baroja, Julio. 1983. Tecnologia popular española. Editora d’aquest escàs mariner alat. buena población de este Nacional. Madrid. escaso marinero alado. El virot, de plomatge marró Ferrer Abárzuza, Antoni. 1994. “El blat a l’Eivissa de la baixa edat mit- fosc i ventre blanquinós, té La pardela balear, de plu- jana”. Eivissa, núm. 25. p. 28-32. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa. un bec fort i ganxut adaptat maje marrón oscuro y vien- Ferrer Ferrer, Joan. 1994. “Anem per oli”. El Pitiús. 1995. Almanac per a la captura de peixos i tre blanquecino, tiene un a Eivissa i Formentera. p.114-119. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa. cefalòpeds. És un ocell pelà- pico fuerte y ganchudo gic, sempre viu mar endins, adaptado a la captura de Lluís Salvador d’Àustria, Arxiduc. 2000. Les Balears descrites per la per la qual cosa la seva obser- peces y cefalópodos. Es un paraula i la imatge. Les antigues Pitiüses. Primer volum. Promomallorca vació no és fàcil. Altres espè- ave pelágica, vive siempre edicions SL. Palma. cies que crien a sa Conillera mar adentro, por lo cual no Marí Cardona, Joan. 1972. “Los molinos de Ibiza y Formentera en los són el corbmarí, la baldritja es fácil observarla. Otras siglos XIII y XIV”. Eivissa, núm. 1. p. 8-11. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa. (Calonectris diomedea) una especies que crían en sa espècie molt semblant al Conillera son el cormorán, Marí Cardona, Joan. 1973. “Los molinos de viento en Ibiza y virot, la gavina camagroga i la pardela cenicienta Formentera”. Eivissa, núm. 2. p.18-20. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa. el paio (Hydrobates pelagi- (Calonectris diomedea) una Marí Cardona, Joan. 1973. “Los molinos de viento de Ibiza y Formentera, cus), l’ocell marí més petit de especie muy parecida a la hoy”. Eivissa, núm. 3. p. 32-37. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa. Europa, i que té a s’Espartar pardela balear, la gaviota una de les colònies de cria patiamarilla y el paíño Marí Cardona, Joan. 1976. Illes Pitiüses.I. La conquista catalana de més grosses de la Medite- europeo (Hydrobates pela- 1235. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa. rrània occidental. gicus), el ave marina más Marí Cardona, Joan. 1990. Illes Pitiüses/VI. Portmany. Institut d’Estudis pequeña de Eivissencs. Eivissa. Europa, que tiene en s’Es- Marí Cardona, Joan. 1993. El llarg camí del pa a Formentera. Institut partar una de d’Estudis Baleàrics. Palma. las colonias de Miguélez Ramos, C. 1987. Elaboración tradicional del aceite en Ibiza. cría más gran- Estudio preliminar. Estudis Baleàrics. Any V / Núm. 24. Institut d’Estudis des del Medite- Baleàrics. Palma. rráneo occiden- tal. Planells, Mariano. 1992. “A cien años de su nacimiento y a sesenta de su venida a la isla. Walter Benjamin en Ibiza”. Anuario Ibiza·Formentera. Mariano Productions. Además, en Puffinus mauretanicus cada uno de Ramis Puig-gros, Andreu. 1987. Molí d’en Gaspar (Llucmajor). Guia de los diferentes islotes existe visita. “SA NOSTRA”, Caixa de Balears. Palma. A més, a cada un dels dife- una subespecie propia de Ribes i Marí, Enric. 1995. La toponímia de la costa de Sant Antoni de rents illots existeix una lagartija pitiüsa, con razas Portmany. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma. subspècie pròpia de sargan- tan espectaculares como la tana pitiüsa, amb races tant que vive en ses Bledes que San Félix, Manu. 2000. La posidònia, el bosc submergit. Col. Quadern espectaculars com la que viu tienen un aspecto total- de natura de les Balears. Edicions Documenta Balear. Palma. a ses Bledes que tenen un mente negro, o las de Torres Torres, Marià. 1991. “Aportació a la toponímia de les Pitiüses. aspecte totalment negre o s’Espartar que tienen la piel Sant Antoni de Portmany”. Eivissa, núm. 19-20. p.43-47. Institut d’Estudis les de l’illot de s’Espartar que de color azul y verde esme- Eivissencs. Eivissa. tenen la pell de color blau i ralda. verd esmaragda. Torres Torres, Marià. 2001. “L’aprofitament de l’alga marina (Posidonia Los islotes pueden consi- oceanica) en la vida tradicional de les Pitiüses”. El Pitiús. 2001. Almanac per a Eivissa i Formentera. p.14-16. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa. Els illots es poden conside- derarse laboratorios natura- rar laboratoris naturals. El les. Su aislamiento favorece Valero, Vicente. 2001. Experiencia y pobreza. Walter Benjamin, 1932- seu aïllament afavoreix la la presencia de endemismos, 1933. Ediciones Península. Barcelona. presència d’endemismes tant tanto vegetales como ani- vegetals com animals. Són males. Son ecosistemas muy Vallés Costa, Rosa. 1991. El món agrari tradicional. Un intent de com- prensió de l’Eivissa rural. Editorial Mediterrània. Eivissa. ecosistemes molt fràgils i frágiles y, por tanto, mere- valuosos i, per tant, mereixen cen un elevado grado de Vila Valentí, Joan (coord). 1984. Geografia de les illes Pitiüses. Les acti- un elevat grau de protecció. protección. vitats agràries. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa.

Guia • Guía Guia • Guía 56 Sa Punta des Molí Sa Punta des Molí 57 EL MOLÍ

Això era, amb l’ajut del vent, un molí. La mola ja no mol ni moldrà i les veles caigueren. Resta la torre, com un vaixell mort resta a la platja. La vella nau de veles sorolloses s’allunyà pel temps, la perdérem de vista. Això era un molí.

Semblaven fetes les sis aspes per mesurar una vida inacabable amb el seu gir segur, mòlta darrera mòlta, any darrera any, sempre els molins esguardant-se per damunt camps i senderes.

Navegava l’espai arrissant-se en el teu vol. Presidien les teves ales i les ales als altres puigs ben obertes, pels clars camins del vent, un temps quiet i antic, de lents carros, lentes sínies, lents costums. I rodàveu encara en la meva jovenesa, i rodàveu fa més de cent anys, pols bategant d’una època llarga, quan l’aire no sabem si era més jove o més vell, i la farina untava de saviesa un robust queixal de pedra i les celles del moliner.

Tot l’any era aquesta expectació del pa, entorn d’una altura agitada: llavor de la mà al solc, brulla talment unes agulles verdes, messes més tard cruixint al juny, batuda càlida i polsosa, gra ros camí del molí, nutrícia pols que ja en regressa. i esguardava el molí ara a ponent ara a llevant, i voltava, voltava...

El vent ens diu que aquell temps ja ha passat. Però el vostre cost eixalat ens testimonia que no és gaire lluny aquell món perfecte, al qual daven una música patriarcal les vostres ales alegres. Perfecte temps rodó que semblava fora del temps, i que un dia cruixí i s’esberlà, i ens trobàrem que anàvem no sabíem a on, mes no ignorant que el temps continuava.

Tot saludant aquests temps nous, entonem al molí una somniosa elegia, entremig del vent net, bell i desenfeinat.

Marià Villangómez i Llobet

Guia • Guía 58 Sa Punta des Molí