cat Parc Natural de la

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Parc Natural de la Serra de Montsant

La serra de Montsant és un dels espais més El medi físic: el relleu i el clima Major s’escindeix en un ventall de serralades singulars de Catalunya. El seu peculiar relleu, menors que davallen suaument fins al revolt més l’abrupta orografia, la important biodiversitat, occidental del riu. i l’escàs grau de desnaturalització configuren La singularitat de la serra resideix en l’originalitat A l’extrem est, la muntanya fa un giravolt cap un paisatge únic i de gran valor que conté un del relleu, que s’aixeca com un bloc abrupte al nord-oest, la Serra de Solans, amb una alçada nombre elevat d’espècies d’interès, i esdevé alhora orientat en direcció est nord-est a oest sud-oest, màxima, en la punta del Peret, de 1.106 m. una de les principals reserves de flora i fauna dins del sector occidental de la Serralada Prelitoral Aquest braç del crestall davalla fortament a través de les serres litorals mediterrànies. Catalana. El modelat del paisatge es deu a l’erosió dels Ventadors, cap al riu. El seu valor excepcional va ser reconegut pel diferencial del vent i de l’aigua sobre els materials El Parc està situat al nord-est de la península Parlament de Catalunya el 30 d’abril de 2002, calcaris i d’altres de més tous intercalats, junt amb Ibèrica i, vist a gran escala, es troba inclòs dins quan es va aprovar la seva declaració com el fenomen de la carstificació. Els cims tornejats de la franja de clima temperat càlid que envolta tot a Parc Natural “amb l’objecte de protegir els seus destaquen amb enclotats barrancs i prominents l’hemisferi nord. A una escala més petita s’ha valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, cingles. La naturalesa calcària del massís de dir que el clima mediterrani l’afecta de ple. respectant el desenvolupament sostenible s’evidencia pels elements més característics Aquest es caracteritza per un estiu subtropical sec dels seus aprofitaments”. Aquest propòsit territorial del seu relleu, com les balmes, els avencs, i un hivern suau, amb cops de fred periòdics. permet estructurar i racionalitzar el conjunt els tormos i les coves. La significativa diferència de cota existent entre de relacions que hi ha entre les activitats humanes Al vessant sud destaquen les imposants parets la base i els cims culminants, l’orientació diversa i els ecosistemes, preservar el patrimoni natural rocoses del Cingle Major, format per conglomerats dels vessants i la complicada orografia, fan que i cultural de la serra, ajudar la societat a valorarlo, calcaris de l’oligocè (de 38 a 24,6 milions d’anys). els factors climàtics afavoreixin la presència i afavorir un desenvolupament econòmic que Per damunt d’aquest, la muntanya continua de microclimes força variats. garanteixi la qualitat de vida dels habitants ascendint suaument fins a arribar a la Serra Major. dels municipis de la zona. Aquesta cresta presenta contorns arrodonits El territori del Parc Natural és eminentment rocós, i sinuosos, que, juntament amb els comellars, i s’estén en el sector occidental de la serralada li donen una aparença ondulada. S’hi distingeixen Prelitoral catalana, dins de la comarca del . tres cims d’altura modesta: la Cogulla, de 1.063 L’àrea protegida té una superfície de 9.242 ha, m; el Piló dels Senyalets, de 1.109 m; i la Roca amb una altitud màxima de 1.163 metres a la Roca Corbatera, de 1.163 metres, que és la màxima Corbatera, i es troba inclosa dins dels termes dels altitud del Parc. municipis beneficiaris de , Cap al nord, les ondulacions es transformen , , Cabacés, Cornudella en un bon grapat de barrancs esquerps, com Portada: Serra de Montsant de Montsant, , , la Bisbal el dels Pèlecs, que vessen les seves aigües a Autor: Richard Martin de Falset, i la Figuera. l’excepcionalment ben conservat riu Montsant. Passat el majestuós congost de Fraguerau, Pàgina anterior: Vinyes al peu de Montsant a la banda de ponent, la velocitat de les aigües Autor: Biel Roig s’atura a l’embassament de Margalef, i la Serra 2

1 3 4 5 6 7 8

Les temperatures més altes es registren al vessant Montsant és un territori de nidificació i descans La vegetació angustifolia). La salzeda és un bosc de ribera occidental del massís entre els mesos de juny de rapinyaires tan importants com l’àliga que ocupa indrets freqüentment inundables. Els i agost arribant als 40º C. Les mínimes hivernals cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó pelegrí salzes (Salix alba, S.atrocinerea, S.elaeagnos, són molt baixes, en especial a les dominades (Falco peregrinus), el xoriguer (Falco tinnunculus), El paisatge vegetal de Montsant es compon d’una S.purpurea, S.fragilis) recobreixen un sotabosc per la inversió tèrmica (entre -10º C i -15º C), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el duc (Bubo vegetació mediterrània, amb una certa influència d’arbustos baixos i herbes, com ara esbarzers, on glaça sovint des de ben entrada la tardor fins a bubo), l’astor (Accipiter gentilis) i el mussol banyut submediterrània i eurosiberiana. La vegetació llúpols (Humulus lupulus) o menta borda (Mentha mitja primavera. La temperatura mitjana anual està (Asio otus). Entre la resta d’ocells destaquen potencial es reparteix entre els dominis de l’alzinar suaveolens). Els canyissars estan formats per al voltant dels 15º C. Les precipitacions són molt la merla blava (Monticola solitarius), la merla amb marfull i el carrascar, que predominen en espècies que arrelen en ribes inundades i poc irregulars, amb registres màxims a la primavera roquera (Monticola saxatilis), el pela-roques la major part de l’espai, i el de la roureda seca profundes, com el canyís (Phragmites australis), i la tardor, i mínims a l’estiu i l’hivern. La pluviositat (Trichodroma muraria), la mallerenga emplomallada de roure de fulla petita, que apareix als fondals la boga (Typha angustifolia) o la jonca (Scirpus mitjana oscil·la entre 450 i 600 l/m2 per any. Les (Parus cristatus), el picot garser gros més humits i als nivells superiors de la serra. maritimus). nevades hi són freqüents, així com la formació (Dendrocopus major), la merla d’aigua (Cinclus Les rouredes són escasses a Montsant, formen D’altra banda, en els llocs més arrecerats 1 Blauet (Alcedo atthis) de núvols baixos del tipus estrat que creen bancs cinclus) i el blauet (Alcedo atthis). petites clapes enmig de les pinedes de la Serra Major hi són freqüents el boix (Buxus Autor: Pep Gener de boira, de vegades força persistents. Els rèptils estan representats per la sargantana i conformen boscos mixtos. A més del roure sempervirens), la savina (Juniperus phoenicea), ibèrica (Podarcis hispanica), l’escurçó ibèric de fulla petita (Quercus faginea) i del martinenc el ginebró (Juniperus oxycedrus) i la boixerola 2 Guineu (Vulpes vulpes) (Vipera latasti), la serp blanca (Elaphe scalaris), (Q. pubescens i Q. x cerrioides), s’hi troba el pi (Arctostaphyllos uva-ursi var crassifolius). Autor: Pep Gener La fauna la serp d’aigua (Natrix maura), la serp roig (Pinus sylvestris) i el pi carrasser (pinassa) La gran extensió dels rocams singularitzen aquest de ferradura (Coluber hippocrepis) i la serp verda (Pinus nigra ssp salzmanii). En aquests boscos hi espai, ric en elements propis d’aquesta mena 3 Òliba (Tyto alba) (Malpolon monspessulanus). ha altres caducifolis com l’auró (Acer opalus ssp d’ambients, com les comunitats de salze de Autor: Pep Gener El Parc Natural de la Serra de Montsant acull Dins dels invertebrats, escarabats com granatense), l’auró negre (Acer monspessulanum), cingle. Les parets dels penya-segats i del rocam sense cap mena de dubte un dels poblaments el banyarriquer (Cerambyx cerdo ssp. mirbecky), i l’avellaner (Corylus avellana) que pigallen la forest acullen tota una sèrie d’espècies vegetals que 4 Eriçó (Erinaceus europaeus) faunístics més rics de Catalunya. La gran varietat el rinoceront (Oryctes nasicornis ssp grypus), de les obagues i els barrancs frescals, i són arrelen directament a la pedra, aprofitant el poc Autor: Ricard del Río d’ambients permet l’establiment d’una diversitat i l’escanyapolls (Lucanus cervus) són els més especialment visibles a la tardor, quan les fulles sòl que s’acumula a les múltiples escletxes i forats considerable d’espècies de gran interès no només grossos i vistosos. de la roca calcària, com la lluqueta de roca es tenyeixen de color groc i vermell. 5 Falcó pelegrí (Falco peregrinus) per la seva abundància sinó per ser animals D’altra banda, la bona qualitat de les aigües En el paisatge actual trobem pinedes de pi blanc (Globularia repens), el te de soqueta (Pontentilla Autor: Pep Gener endèmics o molt rars per a la fauna catalana. del riu Montsant i els seus barrancs subsidiaris han (Pinus halepensis) a les parts baixes recobrint caulescens) i el te de roca (Jasonia saxatilis). Entre els mamífers hem de destacar els ratpenats permès una gran riquesa de peixos, en especial la brolla de romer i bruc d’hivern o de pi roig Així mateix, el peu de la muntanya, especialment de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), d’espècies com barbs (Barbus graellsii, B.haasi), al domini dels carrascars, presenta algunes 6 Cirerer de pastor (Arbutus unedo) i pinassa a les àrees més enlairades. Els fondals Autor: Roger Pascua el gat salvatge (Felis silvestris) i alguns exemplars madrilles (Chondrostoma miegii) i truites (Salmo humits i els riberals destaquen per sostenir algunes introgressions d’elements de caràcter continental isolats de cabra salvatge (Capra pyrenaica ssp trutta). En els racons més amagats encara es troba comunitats extramediterrànies com fragments estèpic com per exemple la bardissa de coralet hispanica). També són característics el senglar el cada vegada més escàs cranc de riu ibèric (Berberidetum aragonense). 7 Fritil·lària (Fritillaria pyrenaica) de rouredes de roure matinenc, teixedes i boscos Autor: Roger Pascual (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la fagina (Austropotamobius pallipes ssp lusitanicus). Entre incipients de ribera. L’albereda és el bosc de ribera (Martes foina), el toixó (Meles meles), el turó els amfibis ressalten la salamandra (Salamandra més comú, i ocupa els indrets poc inundables. El (Mustela putorius) i la musaranya nana (Suncus salamandra) i el gripau corredor (Bufo calamita). conformen arbres com l’àlber (Populus alba), 8 Cruixillada (Globularia alypum) Autor: Roger Pascual etruscus). el xop (Populus nigra) i el freixe (Fraxinus 1 5 8

2 3 4 6 7 9 10 11

Un xic d’història de població a d’altres senyors, com ara Ramon d’11.062 pobladors segons el cens de 1887, de pedra. Cal destacar la façana romànica de - Albarca de Vallbona, fra Guerau Miquel o Arnau de Salfores. dels quals ben pocs viuen dins dels límits l’església, el mas de Sant Blai (antic monestir de La vila de Cornudella de Montsant es troba situada La majoria de les poblacions actuals, així com de l’espai protegit. La població activa es troba Bonrepòs), l’ermita de la Mare de Déu de Montsant a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos 1 La Vilella Alta Autor: Richard Martin Els primers indicis de poblament daten del paleolític la fundació de la Cartoixa d’Scala Dei o la del ocupada sobretot en l’agricultura (22%), el comerç i la Cartoixa d’Scala Dei, un dels monuments de Montsant, a ponent, i les muntanyes mitjà i superior, i es manifesten bàsicament en monestir de Bonrepòs, daten dels segles XII o XIII. i els serveis (46,6%), la indústria (17,6%), nacionals més significatius de Catalunya, primera de Prades, a llevant, units pel coll d’Albarca, punt indústries de sílex trobades a diversos jaciments Al llarg dels segles, la densitat de la població va i la construcció (13,8%) [2007]. El decreixement cartoixa de la península ibèrica, fundada el 1194. de sortida de moltes excursions. Cal destacar 2 La Figuera Autor: Anton Briansó com els de la cova del Filador, la cova del Boix, patir alts i baixos, com a la resta del Principat, demogràfic sembla haver-se aturat i s’ha iniciat De mitjan segle XIX data l’actual nucli habitat de la l’ermita de Sant Joan del Codolar, situada als els abrics del Coll, o el més antic de tots, el dels per causes diverses, com ara l’arribada d’onades un petit reviscolament gràcies a l’estima dels Conreria d’Escaladei, bastit a l’entorn de l’antiga vessants meridionals de la serra de Montsant i a Planots (90.000 a 35.000 aC). A la cova de immigratòries procedents de l’altra banda productes de qualitat com els vins de la DOQ residència del procurador de la cartoixa. la capçalera del barranc de Sant Joan. També té 3 La Vilella Baixa la Taverna s’hi ha descobert el gravat mural del Pirineu, epidèmies de verola, fams, guerres, Priorat i la DO Montsant i l’oli de la DO Siurana graus d’ascensió al Montsant com, per exemple, Autor: Anton Briansó figuratiu més antic de Catalunya, datat del paleolític etc. Des de la darreria del segle XVII fins al darrer i a les noves activitats econòmiques relacionades Cabacés el grau dels Tres Esglaons i el grau de Montsant. superior i representant la figura d’un cérvol. Del quart del segle XIX, la zona va prendre embranzida amb l’oci i el lleure. Situat a ponent de la comarca del Priorat, transpira 4 La Morera de Montsant neolític també se n’han trobat restes a jaciments amb l’expansió del conreu de la vinya. Arreu hi ha aigua abundant pels seus carrers, fonts i ermites. La Vilella Alta Autor: Anton Briansó com els de la cova de Santa Llúcia, les balmes signes evidents d’aprofitaments agrícoles Damunt del riu Montsant hi ha un pont de pedra, Petit municipi enlairat dalt d’un turó que ofereix al de Sant Bartomeu, o la coveta de l’Heura. De les i ramaders que arriben a l’època contemporània: Els pobles amb un gran arc central i dos de laterals, una visitant una panoràmica de la prefalda de Montsant, 5 Escaladei edats del bronze i del ferro es conserven coves marges, balmes murades i cabanes i anjubs obra medieval pròpia d’un camí important i que la amb els graus de la Vilella, de la Guineu, entre Autor: Biel Roig d’enterrament i d’habitació, així com cabanes de bastits de pedra. Els conreus dominants a tradició ha volgut atribuir als romans. A l’interior del d’altres, per accedir-hi. Cal destacar l’església pedra. D’aquest període són les urnes funeràries la muntanya foren la vinya, l’olivera, els cereals Vinyes, oliveres, fruita dolça, espadats, pobles poble es troba la capella de Sant Joan, el museu parroquial de Santa Llúcia, datada de la segona 6 Albarca conservades a les Obagues d’Ulldemolins i la cista i els fruits secs. Des de finals dels segle XIX amb solera, de caire tranquil i encisador, carrers de Miquel Montagut i ja a l’interior de Montsant les meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic abarrocat. Autor: Anton Briansó del Tancat, enterrament amb indicis de ritual de foc –amb la crisi agrícola de la fil·loxera, que provocà estrets i empedrats, esglésies i campanars que ermites de Sant Roc i de la Foia. trobat a Escaladei, i el poblat del Coll de la Coma, l’abandonament de conreus i masos– i durant sobresurten del paisatge humà ric en tradicions La Vilella Baixa 7 Ulldemolins prop de la Morera de Montsant. tot el segle XX, els pobles de Montsant han patit i costums fan del Priorat, i, més concretament, Ulldemolins Poble encisador situat just a la vall del riu Autor: Anton Briansó De les civilitzacions ibera i romana no s’hi han una constant pèrdua de població cap a les zones dels pobles que constitueixen el Parc Natural El terme municipal d’Ulldemolins s’estén al sector Montsant. Forma un conjunt arquitectònic notable més industrialitzades. Després de la Guerra Civil, de Montsant, una terra que es fa estimar. més septentrional de la comarca a la falda del i de gran interès pintoresc, ple de regust medieval. trobat registres, encara que una llegenda diu que 8 Cornudella de Montsant el poble de la Figuera deu el seu nom a una enorme es visqué un període d’intens aprofitament dels Montsant, conegut com la Vall del Silenci. En Els carrers costeruts de poca amplada i els edificis Autor: Richard Martin figuera on els romans aixoplugaven els ramats. recursos forestals –fusta i carboneig–, però La Morera de Montsant - Escaladei el seu terme podem localitzar diverses ermites singulars en donen fe. L’edifici més notable és Les primeres dades històriques daten de la al darrer terç del segle pràcticament van minvar Poble petit i acollidor situat al mateix peu de d’interès arquitectònic, històric i llegendari. La més l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil neoclàssic abarrocat. També cal destacar els 9 Margalef de Montsant dominació àrab, des del segle VIII fins a mitjan o desaparèixer les activitats econòmiques Montsant, amb una gran varietat de graus antiga és la de Sant Bartomeu, datada del segle Autor: Anton Briansó segle XII, quan cau Siurana el 1153. Durant aquest tradicionals, com l’agricultura o la ramaderia, d’ascensió a la Serra Major: el Caixer, l’Enderrocada, XII i situada al congost de Fraguerau, un indret de diferents senders que s’enfilen cap a la Figuera temps es té constància de la presència d’eremites limitades a les parts baixes de la serra. La l’Escletxa, Salfores, el Camí de Montsant bellesa singular per on travessa el riu Montsant. i el grau dels Bous i el camí del Coll Empedrat, que muntanya esdevingué al voltant del 1900, amb (la Grallera), l’Espinós, l’Agnet, els Barrots, També cal destacar l’ermita de Sant Antoni accedeixen a la serra de Montsant. 10 a la serra de Montsant, que els mateixos àrabs Autor: Anton Briansó anomenaven «muntanya beneïda». Els territoris l’aparició de l’excursionisme, indret d’oci i esport. Carrasclet, Carabassal, que ofereixen al de Pàdua i l’ermita de Santa Magdalena. En el conquerits passen a mans del senyor de Siurana, En l’actualitat, el total dels habitants dels municipis visitant una visió paisatgística del Priorat. És molt mateix municipi podem trobar l’església parroquial Albert de Castellvell, que, posteriorment, amb beneficiaris del Parc és de gairebé d’uns 2.850 aconsellable passejar pels carrers de l’antiga vila de Sant Jaume, i a la sortida del poble trobem 11 Cabacés Autor: Richard Martin el consentiment del rei Alfons I, concedirà cartes [2007], ben lluny del màxim assolit històricament d’origen àrab i contemplar les diverses façanes fetes el santuari de Loreto, edifici de caire neoclàssic. 1 2 3 4 5

La Bisbal de Falset La Figuera • Que ningú s’adoni que hi heu passat! No embruteu Informació i centres d’interès Cabacés. Cal Ferrer El poble de la Bisbal de Falset es troba arrapat Poble enlairat a la dreta del riu Montsant, al la muntanya amb les vostres deixalles. Telèfons: 977 83 91 84 - 696 85 43 90 Superfície (Servei de Planificació DMAH. Actualització dades: 2008) • L’acampada lliure és prohibida. 9.242 ha a la muntanya, i està format per un paisatge territori muntanyós que separa les conques del riu Oficina i centre d’informació eminentment agrícola entre balmes i formacions Montsant de les del riu de Siurana i l’Ebre, amb els • La circulació motoritzada només és permesa per les Cornudella. Climbing World pistes forestals obertes a l’ús públic. Parc Natural de la Serra del Montsant Telèfon: 977 82 13 13 rocoses. Es troba situat a la vall del riu Montsant, cingles del tossal de Guixar, a l’extrem de llevant, i Respectem els senyals. C/ Major, 4 baixos. 43361 La Morera de Montsant Municipis que separa els darrers contraforts occidentals el punt culminant del tossal de Sant Pau, al nord. • Si busquem bolets, no hem de malmetre el bosc. Telèfon: 977 82 73 10 La Bisbal de Falset de la serra la Llena. Destaca per diverses cases, El poble de la Figuera es troba en un lloc elevat i • Admireu la vegetació amb respecte, tenim el deure Fax: 977 82 71 05 Ulldemolins. Ermita de Sant Antoni Cabacés la majoria del segle XIX, i l’església parroquial de de bona visibilitat, des del qual es poden visualitzar i la responsabilitat de conservar-la. A/e: [email protected] Telèfon: 636 62 81 52 Cornudella de Montsant La Figuera la Nativitat de la Mare de Déu, de la fi del segle set províncies (, Lleida, Barcelona, • Si trobeu qualsevol animal, no el molesteu ni el http://www.parcsdecatalunya.cat XVIII, d’estil neoclàssic amb alguns elements Osca, Saragossa, Terol i Castelló), i una visió captureu. Gaudiu amb la seva observació. Margalef, La Morera de Montsant • En tot moment heu d’atendre les indicacions dels Punt d’informació de Cornudella de Montsant Entitats col·laboradores barrocs. Prop del poble podem trobar una cova on panoràmica de la serra de Montsant. Cal destacar Ulldemolins es venerava Santa Llúcia, que va funcionar com a l’església parroquial de Sant Martí, amb elements agents rurals, del personal acreditat del parc natural C/ Comte de Rius, s/n. 43360 Cornudella de Montsant i dels propietaris i veïns de les terres. Telèfon: 977 82 10 00 La Vilella Alta hospital militar el 1938. barroquitzats del segle XVIII i l’ermita de Sant Pau. • Abans d’entrar al parc, informeu-vos als centres PEDRENCA, NATURA I CULTURA La Vilella Baixa d’informació; allà us indicaran com podeu gaudir-ne Punt d’informació d’Ulldemolins C/ de la Font, 2. 43361 La Morera de Montsant Margalef de Montsant sense malmetre’l. Plaça de l’Església, s/n Telèfon: 690 25 12 95 Comarques Poble encantador situat a l’extrem nord-occidental 43363 Ulldemolins Normes i consells A/e: [email protected] El Priorat de la comarca del Priorat on destaca l’església Telèfon: 977 56 18 66 http://www.pedrenca.com de Sant Miquel, arrapada a la roca, de caire 1 Cartoixa d’Escaladei Oficina de Turisme de Falset Ofereixen: Excursions guiades, xerrades de natura, neoclàssic del segle XVIII. Data de creació • Respecteu la propietat privada. Penseu que Autor: Richard Martin C/ St. Marcel, 2. 43730 Falset itineraris interpretatius, tallers de natura i programa El municipi forma l’eix del riu Montsant, que Decret 131/2002, de 30 d’abril, de declaració del Parc les muntanyes i els boscos tenen uns propietaris, però Telèfon: 977 83 10 23 d’educació ambiental per als centres d’ensenyament. travessa el territori nord-est i nord-oest formant el manteniment i la millora d’aquest patrimoni Natural de la Serra del Montsant 2 Pont de Cavaloca és responsabilitat de tothom. Cartoixa d’Scala Dei un congost estret i abrupte entre els vessants Autor: Salvador Palomar CATSUD meridionals de la serra la Llena i els septentrionals • Respecteu tots els elements del patrimoni Camí de la Cartoixa, s/n Pl. Vila, 16. 43736 Protecció de caràcter internacional arquitectònic. Recordem que la nostra societat l’ha del massís de Montsant, a la carena de la Serra 43379 Escaladei - La Morera de Montsant Telèfon: 636 16 24 26 Xarxa Natura 2000. Regió Mediterrània Major. Des de esquerra del riu davallen de preservar per a les generacions futures. 3 Ermita de Sant Bartomeu Telèfon: 977 82 70 06 • El Parc Natural de Montsant és un indret adequat per Autor: Salvador Palomar A/e: [email protected] A/e: [email protected] els barrancs de Sant Salvador, de la Coma practicar l’excursionisme i per conèixer millor el nostre http://www.catsud.com Negra, de la Coma Closa o el de la Taverna, on patrimoni natural i cultural. Cal que seguiu els senders Ofereixen: Excursions guiades, senderisme, itineraris 4 Pastoreig a Montsant abunden fonts, balmes, coves i avencs (com els i camins. interpretatius i turisme rural. Autor: Salvador Palomar cinc avencs de l’Auferí i la cova de la Taverna, • Recordeu que les activitats que es poden realitzar Refugis que destaquen per la gran riquesa i abundor de a l’interior del parc natural són regulades. El vol, EXCURSIONS.CAT restes del paleolític, l’exemple més paradigmàtic l’escalada, les activitats en grup, etc. les regula una 5 Conreus a la serra de Montsant Albarca. Refugi Montsant Telèfon: 626 82 23 85 normativa específica. Autor: Richard Martin i representatiu de les quals és el gravat del cérvol Telèfon: 660 66 07 21 A/e: [email protected] de la Taverna). També hi destaca l’ermita de Sant • Recordeu que és expressament prohibit fer foc: un descuit pot destruir allò que la natura ha trigat www.excursions.cat Contraportada: Riu Montsant Salvador de Margalef, construïda el segle XVI. centenars d’anys a crear. Margalef. Can Severet Ofereixen: Excursions guiades i comentades a peu en Autor: Richard Martin Telèfon: 977 81 90 08 català, castellà, anglès i alemany. © DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, Direcció General del Medi Natural SERVEI DE PARCS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Dipòsit legal: B-16565-2005 Maquetació: Lluís Mestres Disseny Gràfic / Jordi Ruiz / Marta Vilches www.parcsdecatalunya.net