festival NitsDEClassica

©Ignacio Barrios 9/7 Catedral de Girona

les talens lyriques festival CÉLINE SCHEEN SOPRANO NitsDEClassica EUGÉNIE WARNIER SOPRANO VIOLA DE GAMBA GIRONA 2018 · 30 juny / 29 de juliol KAORI UEMURA-TEKARADO CHRISTOPHE ROUSSET clavecí, orgue i direcció

PROGRAMA

20.30 h PART I Ens preparem per al concert a càrrec Marc-Antoine CHARPENTIER (1643-1704) d’Òscar Lliçons i responsoris Bonany Segona lliçó del Dijous Sant, H. 103 « Lamed. Matrivus suis dixerunt » Setè responsori després de la primera lliçó del tercer nocturn, H. 117 « Seniores populi » Cinquè responsori després de la segona lliçó del segon nocturn, H. 115 « Eram quasi agnus » Segon responsori després de la segona lliçó del primer nocturn, H. 112 « Tristis est anima mea »

PART II

François COUPERIN (1668-1733) Lliçons de tenebres de Dimecres Sant (1714) Primera lliçó a una veu Segona lliçó a una veu Tercera lliçó a dues veus

Les Talens Lyriques estàn subvencionats pel Ministeri de la Cultura i Comunicació de França i de la ciutat de París. La formació agraeix el suport generós de la Fundació Annenberg /GRoW– Gregory i Regina Annenberg Weingarten, i Madame Aline Foriel – Destezet. Les Talens Lyriques són membres dels sindicats FEVIS i PROFEDIM. ©️2018 Karine Laval, “Heterotopia 65” Dip. Legal: Gi 1073-2018 festival NitsDEClassica

L’exuberància del recolliment religiós

Xavier Paset Gelmà, crític musical del Diari de Girona

A la França del segle xvii no es podia anar a l’òpera durant la Setmana Santa. Maria que estava significada amb un ciri més destacat. Després del cant de cada Es considerava més pietós clausurar els coliseus operístics. Malgrat això, els salm, les llums del temple i els ciris s’anaven apagant fins que només en quedava cantants de l’òpera seguien treballant en el seu ofici i entre altres encàrrecs es un d’encès, el més destacat a mesura que s’apropa la mort del Messies. Després dedicaven a cantar les lliçons de tenebres. Algunes fonts de l’època descriuen se seguia amb el cant del Miserere. El ciri que quedava encès s’amagava rere l’ara l’encant captivador dels artistes que, amb les seves veus lànguides i el gran art d’altar com a símbol de l’entrada de Jesucrist en la seva sepultura i també com a dels múltiples efectes que aconseguien, podien oferien un espectacle tant o idea de la permanència de l’església que espera el renovat sorgiment de la llum més interessant que el de l’òpera. El penediment, l’oració i el recolliment fervent en la Vigília Pasqual. Finalitzat el Miserere, els oficiants feien sonar el soroll sec i quedaven en un segon terme perquè l’espectacle de les veus era tan sumptuós estrident dels xerracs de fusta que acabava de cop quan tornava a aparèixer el ciri que les autoritats eclesiàstiques es van adonar de seguida que aquella gran amagat, com a símbol sonor de tots els desastres naturals que havien tingut lloc tradició era més un reclam pel plaer de la música que no pas un recer espiritual. després de la mort de Jesucrist. Sigui com sigui, desplaçant el centre d’interès musical dels centres operístics als monestirs i convents, la vida musical continuava però ara posant l’accent en És impossible entendre aquesta música sense aquest context religiós i també és l’expressió musical de la religió oficial. important comprendre la significació dels textos escollits per a aquestes lliçons de tenebres. Serà a partir del segle VIII que en la litúrgia catòlica romana es En el cerimonial catòlic, aquestes lliçons eren l’oració de la Litúrgia de les Hores prendrà el text de Les Lamentacions —atribuïdes al profeta Jeremies en les quals establertes en l’antic breviari romà per als dijous, divendres i dissabtes. Aquesta es descriu la destrucció del Temple i de la ciutat de — per incloure’l a oració diària s’anticipava a la tarda durant la Setmana Santa per tal que no l’ofici de matines cantades durant els tres dies anteriors al diumenge de Pasqua interferís en els oficis solemnes que en sentit litúrgic són els més importants després de la mitjanit. del catolicisme. L’ofici de tenebres tenia una escenificació amb un significat molt especial: quinze ciris que representaven, d’una banda, els onze apòstols i, de l’altra, Doncs bé, durant el regnat de Lluís XIV les Lliçons de Tenebres seran una les tres Maries (Maria Salomé, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena) a més la Verge autèntica moda, molt estesa i popular. Les tres lliçons que podrem escoltar de Marc-Antoine Charpentier (1643-1704) Segona lliçó de Dijous Sant, H. 103 “Lamed. Matrivus suis dixerunt”

LAMED. LAMED. Matribus suis dixerunt: [Els infants] Demanen a llurs mares Ubi est triticum et vinum? “On és el pa i el vi?”, Cum deficerent quasi vulnerati tot defallint, malferits, Couperin responen a una tradició anterior que ja havien cultivat compositors In plateis civitatis, pels carrers de la ciutat, molt destacats com ara Guillaume Bouzignac, Michel Lambert i Marc-Antoine Cum exhalarent animas suas i exhalen el darrer sospir Charpentier i que tindrà continuació amb Sébastien de Brossard i Michel-Richard In sinu matrum suarum. a la falda de la mare. Delalande, ambdós contemporanis de François Couperin. MEM. MEM. Cui comparabo te? Vel cui assimilabo te, Quina altra cosa puc dir-te? Per distingir-lo d’una gran nissaga familiar de músics, a François Couperin (1668- Filia Jerusalem? Amb què et podré comparar, Cui exaequabo te, et consolabor te, ciutat de Jerusalem? 1733) el coneixem com “Le Grand”. Es va formar musicalment dins la seva família Virgo, filia Sion? Amb què t’igualaré per consolar-te, i es va convertir en un magnífic organista i clavecinista. Va esdevenir músic de la Magna est enim velut mare contritio tua,; Oh vila de Sió? cort de Versalles durant el regnat de Lluís XIV i fou organista titular de l’església Quis medebitur tui? La teva ruïna és immensa com la mar! de Saint-Gervais de París. NUN. Qui hi podrà posar remei? Prophetae tui viderunt tibi NUN. Falsa et stulta: Han tingut visions sobre tu els teus profetes, Les tres Leçons de Ténèbres pour le Mercredi saint van ser un encàrrec de l’Abadia Nec aperiebant iniquitatem tuam, però són tot falsedats i futileses. de Longchamp i van veure la llum el 1714. Gràcies al pròleg del seu segon llibre Ut te ad poenitentiam provocarent; Si t’haguessin mostrat els teus crims, de peces per a clavicèmbal podem saber que, en realitat, en va escriure nou per a Viderunt autem tibi assumptiones falsas, fóra un altre el teu destí. una i dues veus, però només se’n conserven tres. Et ejectiones. Sobre tu veuen en somnis SAMECH. presagis falsos i seductors. Malgrat la tradició i la formulació de les lliçons per a dues veus obligades, Couperin Plauserunt super te manibus SAMECH. Omnes transeuntes per viam; Els qui passen pel camí és capaç de saltar aquesta norma i escriure una de les pàgines més memorables Sibilaverunt et moverunt caput suum aplaudeixen la teva dissort, en aquest gènere. Alguns analistes han destacat l’habilitat del mestre en el gran Super filiam Jerusalem: xiulen contents, branden el cap contrast entre el caràcter instrumental, la “transparència celestial”, el text i “la Haeccine est urbs, dicentes, i exclamen, tot veient Jerusalem: plenitud dramàtica-lírica dels versos”. perfecti decoris, És aquesta la qui s’havia de dir Gaudium universae terrae? “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?

L’autor de , l’ , i Les Concerts Royaux Aphothéose de Lully Les Nations Les Goûts- Jerusalem convertere ad Dominum Deum Jerusalem, torna al Senyor, Déu teu. réünis que havia sabut fugir hàbilment de les imposicions de l’estètica musical tuum. d’Estat i fusionar l’estil instrumental francès i l’italià en aquelles obres, també és un compositor que sap imprimir la seva personalitat en aquestes lliçons. Couperin Lamentationes 2, 12-15 pren el llenguatge de la tragédie lyrique i combina el recitatiu amb les formes musicals ben establertes per la tradició, com són les dues àries en rondó amb què finalitzen les dues primeres lliçons. També aquí sabrà sintetitzar elements clau de la música italiana i francesa. El tractament de les dissonàncies és un punt a destacar per la seva mestria, així com la utilització dels retards. La paraula —els primers catorze dels vint-i-dos versos de la primera de les cinc Lamentacions de Jeremies— i la música estan en perfecta harmonia. En la paraula inicial de cada lamentació podem escoltar l’efecte clau per a cadascuna d’elles. Setè responsori després de la primera François Couperin (1668-1733) lliçó del tercer nocturn, H.117 “Seniores populi” Lliçons de tenebres de Dimecres Sant

Seniores populi consilium fecerunt Els ancians del poble formaren consell Incipit Lamentatio Jeremiae Prophetae. Comença la Lamentació del Profeta Jeremies ut Jesum dolo tenet et occiderent. a fi de prendre Jesús amb astúcia i matar-lo. Nihil rapuit eis Jesus, ista sathanas finxit Jesús no els ha robat res, només Satanàs ALEPH. ALEPH. somnia; és l’autor d’aquestes mentides; Quomodo sedet sola Ah! Com ha quedat, de deserta, nihil abstulit eis Christus qui largitus est eis Crist no els ha pres res, Civitas plena populo! la ciutat tan ben poblada! omnia. ell que en la seva bondat els ho ha donat tot. Facta est quasi vidua La més famosa entre els pobles, Cur igitur exierunt comprehendere eum Perquè llavors han sortit, amb coltells i garrots, Domina gentium; avui és una vídua. cum gladiis et fustibus tanquam ad per prendre’l com a un lladre? Princeps provanciarum La reina de les ciutats, latronem? Els sacerdots i els fariseus formaren consell Facta est sub tributo. ara és esclava. Collegerunt pontifices et pharisaei consilium a fi de prendre Jesús amb astúcia i matar-lo. BETH. BETH. ut Jesum dolo tenet et occiderent. Plorans ploravit in nocte, Bé prou que plora de nit, Et lacrymae eius in maxillis eius; li llisca el plor per les galtes. Cinquè responsori després de la segona Non est qui consoletur eam, Cap dels qui l’estimaven lliçó del segon nocturn, H.115 Ex omnibus charis eius; no ve pas a consolar-la. “Eram quasi agnus” Omnis amici eius spreverunt eam, L’han traïda els aliats; Et facti sunt ei inimici. ara li són enemics. Eram quasi agnus innocens: Jo era com un anyell innocent GHIMEL. GHIMEL. ductus sum ad immolandum et nesciebam: portat a l’escorxador sense saber-ho; Migravit Juda[s] propter afflictionem, Sotmès i esclau és Judà, consilium fecerunt inimici mei adversum tramaven plans contra mi, dient: Et multitudinem servitutis; en pes ha estat deportat. me, dicentes: “Veniu, destruïm l’arbre amb el seu fruit Habitavit inter gentes, Viu en país estranger Venite, mittamus lignum in panem eius i arranquem-lo de la terra dels vivents.” Nec invenit requiem; i no sap on reposar. et eradamus eum de terra viventium. Tots els meus enemics contra meu Omnes persecutores eius Tots els qui el perseguien Omnes inimici mei adversum me cogitabant planificaven coses dolentes: apprehenderunt eam l’han capturat i afligit. mala mihi: M’adreçaven paraules injustes, dient: Inter angustias. verbum iniquum mandaverunt adversum “Veniu, destruïm l’arbre amb el seu fruit DALETH. DALETH. me, dicentes: i arranquem-lo de la terra dels vivents.” Viae Sion lugent, eo quod non sint Els camins de Sió estan de dol, Venite, mittamus lignem in panis eius Qui veniant ad solemnitatem; ja ningú no va a les festes; et eradamus eum de terra viventium. Omnes portae eius destructae, les places n’estan desolades; Sacerdotes eius gementes; els sacerdots, tots gemeguen; Segon responsori després de la segona Virgines eius squalidae, les noies joves sospiren. lliçó del primer nocturn, H.112 Et ipsa oppressa amaritudine. Tot és amarg per a Sió. HE. HE. Tristis est anima mea usque ad mortem; La meva ànima està mortalment trista; Facti sunt hostes eius in capite, Els seus opressors dominen, sustinete hic et vigilate mecum. Quedeu-vos aquí i vigileu amb mi. Inimici eius locupletati sunt, s’hi fan ferms els enemics, Nunc videbitis turbam, quae circumdabit me: Ara veureu una multitud que m’envoltarà: Quis Dominus locutus est super eam perquè el senyor l’ha afligida vos fugam capietis, et ego vadam immolari vosaltres fugireu i jo aniré per vosaltres al Propter multitudinem iniquitatum eius; per tanta infidelitat. pro vobis. sacrifici. Parvuli eius ducti sunt in captivitatem Els seus fills, fets captius, Ecce appropinquat hora et filius hominis Heus ací que l’hora s’apropa en què el Fill de Ante facie tribulantis. se’n van davant l’opressor. traderunt in manis peccatorum. l’Home Vos fugam capietis, et ego vadam immolari pro serà lliurat a mans dels pecadors. Jerusalem convertere ad Dominum Deum Jerusalem, torna al Senyor, Déu teu. vobis. Vosaltres fugireu i jo aniré per vosaltres al tuum. sacrifici. Lamentationes 1, 1-5 VAU. VAU. CAPH. CAPH. Et egressus est a filia Sion Sió, la ciutat magnífica, Omnis populus eius gemens, Tot el seu poble gemega, Omnis decor eius; va perdent el seu esclat. Et quaerens panem; mentre pidola aliment. Facti sunt principes eius velut arietes Els governants, com cérvols Dederunt pretiosa quaeque pro cibo Per poder menjar, bescanvia béns preciosos, Non invenientes pascua, que no troben cap pastura, Ad refocillandam animam. i així recobra les forces. Et abierunt absque fortitudine corren desfets i esgotats, Vide, Domine, et considera “Senyor, fixa’t en mi, que he quedat humiliada”. Ante faciem subsequentis. encalçats pels caçadors. Quoniam facta sunt vilis! LAMED. ZAIN. ZAIN. LAMED. Als qui passeu pel camí, Recordata est Jerusalem Aquests dies de misèria i abandó, O vos omnes qui transitis per viam, a tots us és ben igual! dierum afflictionis suae, Jerusalem recorda les riqueses Attendite, et videte Mireu-ho bé i veureu Et praevaricationis, que tenia des de sempre. Si est dolor sicut dolor meus! si hi ha un dolor com aquest: Omnium desiderabilium suorum, Es recorda del seu poble Quoniam vindemiavit me, el dolor amb què ell em turmenta, Quae habuerat a diebus antiquis, capturat per l’enemic, Ut locutus est Dominus, amb què el Senyor m’afligeix Cum caderet populus eius in manu hostili, sense ajuda de ningú. In die irae furoris sui. ara que s’indigna. Et non esset auxiliator; Quan l’han vista derrotada, MEM. MEM. Viderunt eam hostes, els botxins se n’han burlat. De excelso misit ignem in ossibus meis Del cel ha enviat un foc Et deriserunt sabbata eius. Et erudivit me; que ha consumit els meus ossos, HETH. HETH. Expandit rete pedibus meis, m’ha posat un parany en ple camí, Peccatum peccavit Jerusalem, Ha pecat tant Jerusalem Convertit me retrorsum; de sobte m’ha fet caure. Propterea instabilis facta est; que fa fàstic de mirar. Posuit me desolatam, M’ha deixat abandonada, Omnes qui glorificabant eam Aquells que l’enaltien, Tota die moerore confectam. malalta tot el dia. spreverunt illam, la menyspreen NUN. NUN. Quia viderunt ignominiam eius; avui que l’han vista nua. Vigilavit jugum iniquitatum mearum, Em carrega les infidelitats com un jou: Ipsa autem gemens Ella gemega, però, In manu eius convolutae sunt, amb la seva mà les nua i es gira d’esquena. Et impositae collo meo; i me les carrega al coll; TETH. TETH. Infirmata est virtus mea; m’esgota les forces. Sordes eius in pedibus eius, Li taca tot el vestit Dedit me Dominus in manu El Senyor em lliura a mans de gent Nec recordata est finis sui; la sang immunda de les regles; De qua non potero surgere. a qui no puc plantar cara. Conversa est retrorsum. no esperava aquesta fi, Deposita est vehementer, però de sobte ha caigut Jerusalem convertere ad Dominum Deum Jerusalem, torna al Senyor, Déu teu. Non Habens consolatorem. i ningú no la consola. tuum. Vide, Domine, afflictionem meam, “Mira, Senyor, la meva misèria; Quoniam erectus est inimicus. l’enemic ara em domina.” Lamentationes 1, 10-14

Jerusalem convertere ad Dominum Deum Jerusalem, torna al Senyor, Déu teu. tuum.

Lamentationes 1, 6-9

JOD. JOD. Manum suam misit hostis Els opressors s’han emparat Ad omnia desiderabilia eius, d’allò que ella més estimava; Quia vidit gentes ara veu com els estrangers Ingressas sanctuarium suum, entren dins del santuari: De quibus praeceperas aquells, Senyor, que no admeties Ne intrarent in ecclesiam tuam. entre els teus a l’assemblea. Textos a cura d’Òscar Bonany. festival LES TALENS LYRIQUES NitsDEClassica

El conjunt instrumental i vocal Les Il Tutore burlato), Mozart (Mitridate, Die obres vocals mestres de Monteverdi, artístiques i innovadores iniciatives Talens Lyriques va ser creat l’any 1991 Entführung aus dem Serail, Cosi fan Purcel, Händel (Agrippina) i Mozart educatives, joves residents a escoles pel clavecinista i director d’orquestra tutte), Salieri (, Les (La Betulia liberata), així com obres de París i de l’Ille-de-France, on han Christophe Rousset. La formació Danaïdes), Rameau (, Castor menys conegudes o mai publicades creat una orquestra d’estudiants amb pren el nom del subtítol d’una obra de et Pollux, , Platée), de Legrenzi (La Divisione del mondo), alumnes de secundària i un petit cor – Rameau: Les Fêtes d’Hébé (1739). Gluck (Bauci e Filemone) i Beethoven, Salieri (), Leo i Porpora. Després Le petit choeur des Talens -. sense oblidar obres de Cherubini de la commemoració de Telemann Treballen un ampli repertori líric i (Médée), García (Il Califfo di Bagdad), l’any 2017, el conjunt actua com a A casa nostra han participat en instrumental que va des del primer Berlioz, Massenet i Saint-Saëns. representant de François Couperin a diverses produccions escèniques: La Barroc fins al Romanticisme, i l’estranger, portant la seva música al Capricciosa Coretta, de Martín i Soler, interpreten les grans obres mestres de Fruit de la seva passió per la veu i continent americà pel 350è aniversari al Teatro de la Zarzuela; de la història de la música així com també l’òpera, Christophe Rousset col·labora del naixement del compositor. L’any Händel a Bilbao i l’estrena d’una nova partitures inèdites i desconegudes amb els directors d’escena més Couperin el celebraran també amb producció de La reina de les fades dins l’herència musical europea. reconeguts internacionalment com ara la reedició de Les Nations i Concerts de H. Purcell amb direcció escènica Aquest treball musical i editorial és , Jean-Marie Villégier, David Royaux (durant la tardor i desembre, de Lidsay Kemps, al Teatro liceo de una prioritat per a la formació, amb McVicar, Eric Vigner, Ludovic Lagarde, respectivament) amb el segell Aparté. Salamanca i al Teatro Arriaga de el qual s’ha guanyat el prestigi i Mariame Clément, Jean-Pierre Vincent, Bilbao, i també Il Califfo di Bagdad de reconeixement del públic i la crítica. Macha Makeïeff, Laura Scozzi, Natalie Les Talens Lyriques varen enregistrar Manuel García al Festival de Granada. van Parys, Marcial di Fonzo Bo, Claus la coneguda banda sonora de la Les Talens Lyriques recorren l’obra de Guth, Robert Carsen, David Hermann, pel·lícula Farinelli, de Gérard Corbiau Les Talens Lyriques estàn Monteverdi (L’Incoronazione di Poppea, Christof Loy, Jetske Mijnssen, Alban (1994), venent més d’un milió de subvencionats pel Ministeri de la Il Ritorno d’Ulisse in patria, L’Orfeo), Richard i David Lescot. còpies. La discografia del grup té unes Cultura i Comunicació de França i de Cavalli (La Didone, La Calisto), Händel seixanta referències enregistrades la ciutat de París. La formació agraeix (, , , A més del repertori líric, el conjunt amb diferents discogràfiques com el suport generós del Cercle de , , , Arianna, explora altres gèneres musicals com Erato, Fnac Music, Audivis, Decca, Mecenes de la Fundació Annenberg / , , , Alcina), el madrigal, la , l’Air de cour, la Naïve Ambroisie, Virgin Classics i GROW– Gregory i Regina Annenberg Lully (Persée, , , simfonia i l’ampli repertori de la música ara Aparté. Durant tardor del 2018 Weingarten, i Madame Aline Foriel – Phaéton, ), Desmarest (Vénus sacra (misses, motets, oratoris, lliçons tancaran el cicle d’òperes franceses de Destezet. et Adonis), Mondonville (Les Fêtes de tenebres i molts altres), i actuen Salieri amb la reedició de Les Horaces de Paphos), Cimarosa (Il Mercato di arreu del món amb grups formats per i l’enregistrament de Tarare. Des del 2011 Les Talens Lyriques són Malmantile, Il Matrimonio segreto), músics de totes les generacions. artistes residents a la Singer-Polignac Traetta (Antigona, Ippolito ed Aricia), Des de l’any 2007 treballen per iniciar Foundation de París. Jommelli ( abbandonata), Al llarg de la temporada 2018-2019, a joves estudiants de música a través Martín i Soler (La Capricciosa Corretta, Les Talens Lyriques presentaran d’un ambiciós programa d’accions festival NitsDEClassica

(Opéra National i Opéra Comique Français des Jeunes Baroques, Jeune de París, Théâtre des Champs- Orchestre Atlantique, Junge Deustche Élysées, Philharmonie de París, Opéra Philarmonie, Britten–Pears Orchestra, Royal de Versailles, Dutch National Amici della Musica a Florència...) i , Amsterdam , es dedica, amb els músics de Les Lausanne Opéra, de Talens Lyriques, a introduir a joves de Madrid, Vienna Staatsoper i Theater an secundària en el món de la música, der Wien, Théâtre Royal de tant a París com a l’Île-de-France. i Bozar a Brussel·les, Wigmore Hall i de Londres), així com Com a director és convidat al de també en gires arreu del món (Mèxic, Barcelona, San Carlo de Nàpols, l’Scala Nova Zelanda, Canadà o Estats Units). de Milà, Opéra Royal de Wallonie, de Londres, A més, té una carrera activa com Orquestra Nacional d’Espanya, a clavecinista i també en música Hong Kong Philharmonic, Orchestre de cambra, i ha actuat i enregistrat du Théâtre Royal de la Monnaie a amb instruments d’època. Les seves Brussel·les, Orchestra of the Age of interpretacions de les obres per Enlightenment, etc. a clavecí de F. Couperin, Rameau, d’Anglebert i Forqueray, a més de Destaca la seva activitat en el camp

©Ignacio Barrios diversos enregistraments de l’obra de la investigació i l’escriptura, a través de J. S. Bach (Partites, Variacions de crítiques, monografies de Jean- Goldberg, Concierts per a Clavecí, Philippe Rameau i François Couperin. I CHRISTOPHE ROUSSET Suites ingleses i franceses o el 2on l’any 2017 es publica L’impression que llibre del clavecí ben temperat), són l’instrument chante (Éditions de la Cité considerades uns referents en el seu de la Musique - Philharmonie de ) Fundador del conjunt Les Talens el primer premi de la Competició de camp. un recull d’entrevistes de Camille de Lyriques i reconegut clavecinista clavecí de Bruges, en la 7à edició), Rijck, en les quals Christophe Rousset de fama internacional, és un músic seguit de la creació de Les Talens La docència és també un aspecte de comparteix els seus pensaments i i director d’orquestra apassionat Lyriques, l’any 1991, li han permès gran importància per a Rousset, que impressions sobre la música. per l’òpera i pel descobriment de adquirir una perfecta comprensió de dirigeix i organitza classes magistrals l’herència musical europea. Els seus la riquesa i diversitat dels repertoris per a joves a diferents conservatoris Ha estat nombrat “Chevalier of the estudis de clavecí a l’Schola Cantorum barrocs, clàssics i preromàntics. (Accademia Musicale Chigiana Légion d’honneur”, “Commandeur in de París amb Huguette Deryfus, i al de Siena, Conservatori Nacional the Ordre des Arts et des Lettres” i Conservatori Reial de l’Haia amb Bob Christophe Rousset actua regularment Superior de Música i Dansa de París, “Chevalier dans l’Ordre National du Van Asperen (amb 22 anys va rebre amb Les Talens Lyriques arreu d’Europa Académie d’Ambronay, Ochestre Mérite” de França. Sabies que...? Recomanacions

Pere Andreu Jariod, divulgador musical Pere Andreu Jariod, divulgador musical

… Rousset va batejar el seu grup amb m’emporto”. Aquestes paraules van ser WEB DE LES TALENS LYRIQUES Entrevista a Christophe Rousset (2012) el nom d’una obra de Rameau? premonitòries, ja que Charpentier va ser lestalenslyriques.com A càrrec de Joan Vives i emesa dins El conjunt, creat el 1991, pren el nom un compositor oblidat durant molts anys. l’espai Solistes, de Catalunya Música de l’òpera-ballet Les Fetes d’Hebe ou les Couperin: pièces de viole bit.ly/2JAVYOg Talens Lyriques (Les Festes d’Hebe o els … Charpentier té una relació especial Atsushi Sakai (viola) · Marion talens lírics). Aquesta composició es va amb Eurovisió? Martineau (viola) · Isabelle Saint-Yves François Couperin (en francès) estrenar a l’Òpera de París el 1739. És un Aquesta xarxa de televisió, impulsada des (viola) · Christophe Rousset (clavecí) Christophe Rousset títol molt poc representat de Rameau. de la Unió Europea de Radiodifusió, va CD LITTLE TRIBECA (2018) 218 pàgines adoptar des dels seu inicis —l’any 1954— ACTES SUD EDITIONS (2016) … el músic francès de jove volia ser una part del començament, el Preludi, F. Couperin: leçons de ténèbres arqueòleg? del Te Deum del compositor francès com Véronique Gens (soprano) · Sandrine JEAN-PHILIPPE RAMEAU (EN Rousset ho explicava en una entrevista a sintonia per a les seves retransmissi- Piau (soprano) · Les Talens Lyriques · FRANCÈS) feta per Joan Vives a Catalunya Música, ons, ja fos d’esdeveniments esportius o Christophe Rousset (director) Christophe Rousset emesa el 2012, quan parlava de l’ori- d’altres, com del Festival de la cançó o el CD DECCA (2000) 172 pàgines gen del grup. “Per a mi descobrir peces Concert de Cap d’Any de Viena. Aques- ACTES SUD EDITIONS (2007) oblidades és com ser un arqueòleg, que tes notes s’han convertit en la música Lully: aconsegueix que la gent senti una obra més popular del compositor. La sintonia Les Talens Lyriques · Christophe completament desconeguda (…). Desco- d’Euroràdio, l’equivalent a Eurovisió per a Rousset (director) brir repertori és el que més m’agrada”. En les emissores de ràdio, és la Toccata de CD LITTLE TRIBECA (2017) aquest sentit, amb Les Talens Lyriques, l’òpera L’Orfeo de Monteverdi. Rousset ha recuperat obres de Martín i Balbastre: Pièces de clavecin, livre I Soler, Salieri, Jomelli, Traetta, D’Auvernia, … Ravel o Richard Strauss es van ins- Christophe Rousset (clavecí) Leo, i un llarg etc. pirar en la música tecla de de Coupe- CD LITTLE TRIBECA (2017) rin? … el poc reconeixement de Charpen- Així, Maurice Ravel, entre 1914 i 1917, va tier queda reflectit en el seu epitafi? compondre Le tombeau de Couperin, un Es tracta d’un epitafi musical, una cantata recull de sis peces originals per a piano, titulada Epitaphium Carpentarii, en la qual cadascuna d’elles dedicades a amics ell mateix apareix entre els protagonis- seus que van morir en el transcurs de la tes. En un moment de l’obra diu: “Com Primera Guerra Mundial. Posteriorment que els qui em menyspreaven eren molts se’n faria una versió orquestral. D’altra més que no pas els qui m’enaltien, la banda, el 1923 Strauss va orquestrar vuit música em va donar pocs honors i sí una de les peces de clavecí de Couperin, i els gran càrrega. I així, com quan vaig néixer hi va donar forma de suite. festival no vaig aportar res al món, al morir res NitsDEClassica Propers concerts

PATRONS

Dimecres 11 de juliol. 21 h. Catedral de Girona Preu: 10 € MUSICA RESERVATA DE BARCELONA

COL·LABORADORS PRINCIPALS

Dijous 12 de juliol. 21 h. Museu d’Art Preu: 20 € ISABEL & FRIENDS violí isaBelle Faust · VaNNe kathariNa sChrei- AMB EL SUPORT DE Ber violí · daNusha WaskieWiCz violA kristiN voN der goltz violoNcEl · JaMes MuNro coNtrAbAix · loreN- zo Coppola clAriNEt · Javier zaFra fAgot · teuNis vaN der zWart TROMPA

MITJANS COL·LABORADORS

festival NitsDEClassica Més informació: www.auditorigirona.org/nitsdeclassica 872 08 07 09

Segueix-nos a: NITS 4G

@NitsdeClassica #CiutatdeFestivals Sou instagramers, tuitaires, bloguers? Veniu a Nits de AuditoriGirona #Nits4G Clàssica i convertiu-vos en Auditori_gi influencer del festival. Envieu un correu a [email protected] AuditorideGirona i aconseguiu l’acreditació. Us reservem una zona especial per a vosaltres. Places limitades.