OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS

GUADASSUAR LRA IBERA A LTA

AJUNTAMENT DE ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT J. Enric Mut i Ruiz DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull

© Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Guadassuar, 148 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Guadassuar

ISBN: 978-84-482-5463-6 Depòsit legal: 5 Impressió:

www.avl.gva.es GUADASSUAR

Guadasssuar, municipi de la comarca de la , està situat a la vora esquerra del riu Xúquer, amb una extensió total de 35,23 km2 . Limita al nord amb els termes de Tous, l'Alcúdia, i ; a l'est, amb Algemesí; al sud, amb Alzira, Massalavés, Montortal i la partida del Ressalany de , i a l'oest, amb Tous. Compta amb 6.189 habitants, amb un augment generat per la recepció d'immigrants. El poble està situat a 25 metres sobre el nivell del mar. El terme en general és pla, com ho explicita l'existència de partides denominadesel Pla , si exceptuem l'àrea muntanyenca de la Garrofera, àrea d'aprofitament forestal que des del segleXVIII s'ha transformat i en gran part s'ha dedicat a l'agricultura (l'Heretat dels Flares, etc.). En la resta hi ha alguns tossals, alters i alterons, que antigament, abans de ser regats amb sénies, formaven xicotets boscs, com indiquen els nomsel Pinaret , al voltant del pi Redó, o el carrascal de Fentina. D'altra banda, cal relacionar el topònim la Font Roja amb el seu veíel Ressalany , ' el fontanal '. En la zona clàssica del secà, a l'altra banda del riu Magre, observem la presència de motors, alguns dels quals s'instal·laren cap al 1906. La superfície conreada del terme és d'unes 2.400 ha, de les quals 2.100 són de regadiu; estes terres, que es dediquen principalment al conreu de cítrics i fruiters (caquis...), aprofiten les aigües de la séquia Real, de la séquia de Carlet, dels pous i canals de la Reva i del transvasament Xúquer-Túria. El secà comprén unes 300 ha, plantades de garrofers, oliveres, etc., actualment en retrocés. L'activitat principal de Guadassuar ha sigut tradicionalment l'agricultura, però en estos moments són més importants els sectors de servicis i la indústria de transformació. Si al segleXVI l'expansió demogràfica va estar lligada al conreu de la morera, al segleXVIII, al cultiu de l'arròs. La zona de marjal, situada entre els termes de Guadassuar i Alzira (camí de la Marjal, Fondos de Maranyent, etc.), va ser dessecada definitivament en la primera mitat del segleXX per a ser dedicada al tarongerar; la toponímia conserva referències als drenatges des d'antic (séquia de la Palafanga, séquia dels Cadufets, etc.). El topònim major ens indica l'origen islàmic de la població. Carme Barceló el fa derivar dewád aswá, 'riu més pla, la part més plana d'allà el riu', que s'adequa bastant a la topografia del terme. Este origen ha estat documentat arqueològicament, ja que el campanar de la vila està assentat sobre les restes d'una torre de guaita islàmica. El nom de la població es documenta per primera vegada el 1246, quan Jaume I dicta una sentència, en què autoritzà la instal·lació dels cristians en les alqueries musulmanes de «Legena, Albotayner, Axara, Aurin, Fantina, Cudiasuar et Terrachona», alqueries totes dels termes d'Algemesí i Guadassuar. Més problemàtica és l'etimologia deFentina , que sembla un topònim de l'època romana (Oufentina tribus ), igual que la desapareguda Tarragona . A partir del segleXIV Guadassuar inicia una certa expansió i obté l'autorització per a erigir una parròquia pròpia (1340), mentres que no aconseguirà la segregació d'Alzira fins al 1581, amb l'obtenció del títol d'universitat de mans del rei Felip II , arran del fortíssim creixement experimentat pels beneficis del conreu de la morera i la seua exportació fraudulenta a Castella. Durant este període (1560-1586) Joan Matalí construiria la grandiosa església de Sant Vicent Màrtir, actualment amb categoria de monument, en la qual destaca l'excel·lent portada renaixentista (1577-1578). Alzira conservaria, però, la jurisdicció criminal i mer imperi fins al 1731, quan Felip V atorgà el títol devila reial a Guadassuar. A la seua administració, com auniversitat reial , se li assignaren en diverses èpoques els territoris dels senyorius del Paranxet, Montortal, Prada i el Ressalany. A nivell municipal, encara perduren diversos topònims vinculats a l'època foral: la partida delRealenc , la séquia del Realenc , el molí del Realenc,el molí del Mig o del Batle i la séquia del Batle , tot i la corrupció escrita que ha patit el topònim (Vale ). En l'àrea oest del terme observem la presència de topònims d'origen castellà, ja que per allí discorre la frontera lingüística i perquè molts propietaris actuals són de Tous. Cal dir, però, que si ens remetem a la documentació medieval (delimitació del terme amb Tousde 1628) la totalitat dels topònims són valencians (Canelles, Cotelles, la mallada dels Caragols, el tossal del Cantalar, el barranc de la Manyana, etc.). Actualment el municipi està experimentant una gran transformació, amb l'aparició de polígons industrials, en detriment de la tradicional activitat agrícola, que viu el problema de la falta de relleu generacional i la manca de beneficis per falta de competitivitat, entre altres raons. Altres projectes urbanístics de gran volum (urbanitzacions en sèrie i camps de golf) poden fer desaparéixer una gran part del tresor toponímic conservat fins ara. Esperem que les nostres autoritats i la societat general fomenten la utilització i asseguren la pervivència de les denominacions tradicionals. RELACIÓ DE TOPÒNIMS ELEMENTS FÍSICS I VIES DE COMUNICACIÓ

Orografia

Collado de Cotelles Lloma de la Senda de Miquel Fonts Collado de la Garrofera Puntal de la Costera Cotelles Puntal de la Lloma del Mig l'Escala Nova Ximot l'Escala Vella

Hidrografia natural

Barranc d' Barranc Fondo Barranc de la Garrofera Barranquet Salat Barranc de Montortal Font de la Garrofera Barranc de Prada Rambla de la Senyora Barranc de Ximo Riera de la Florentina Barranc del Tio Miquel de Castelló Riu Magre

Hidrografia artificial

Canal Xúquer-Túria Séquia de l'Anguilera Depòsit d'aigua Séquia de l'Argilagar Depuradora Séquia de la Cova el Derramador Séquia de la Figuereta Motor de Jornet Séquia de la Palafanga Motor de Lledó Séquia de la Perera Motor de Pedreguer Séquia de la Reva Motor de Sant Vicent Séquia de les Forquetes Motor del Císcar Séquia de Prada Motor del Mont Carmel Séquia de Qüernes Motor dels Atrevits Séquia del Batle PoudelaFontRoja Séquia del Braçal Nou Séquia d'Orí Séquia del Comte Séquia de Bord Séquia del Mas Roig Séquia de Cabanes Séquia del Pla d'en Gamell Séquia de Carlet Séquia del Realenc Séquia de l'Alfarella Séquia dels Alberells Séquia de l'Alteró Séquia dels Cadufets Séquia Nova Séquia Real del Xúquer Séquia Real d'Algemesí Séquia Vella

Vies de comunicació

Assagador del Pollet Camí de la TerraBlanca Camí d'Albalat Camí de Montortal Camí d'Alginet Camí de Tousa Alzira Camí d'Alzira Camí de Tousi de la Mina Camí d'Antella Camí de Xàtiva Camí de Carlet Camí del Cano Camí de Carlet a Tousiala Camí del Carrascal (o Carretera Garrofera d'Alginet) Camí de Fentina Camí del Cementeri Camí de l'Anguilera Camí del Molí de Genís Camí de la Casa de Requena Camí del Motor Camí de la Casa del Pi Camí dels Algepsars Camí de la Doctora Camí dels Fondos Camí de la Font del Pernil Camí dels Llauradors Camí de la Font Roja Camí dels Olivarons Camí de la Garrofera Camí Nou del Pont Estret Camí de la Mallada de les Cabres Camí Prohibit el Pas Camí de la Marjal Camí Vell de l'Alcúdia Camí de la Mata Carretera d'Algemesí Camí de la Muntanya Carretera d'Alzira Camí de la Perola FGV Bétera-Vilanova de Castelló Camí de la Quitorra Pont Estret Camí de la Serratella

Altres llocs d'interés

Magatzem Granja Àrea Recreativa de la Garrofera Hivernacle Camp de tir Pi Redó Cementeri Planta de residus el Triturador Poliesportiu municipal Ermita de Sant Roc Teulardels Fenollar Fàbriques PRESÈNCIA HUMANA

Poblament

Casa d'Anglés Casa de Vicià Casa de Belda Casa del Jugador Casa de Bello Casa del Mas Casa de Carpi Casa del Tragante Casa de Celestí Casa dels Dos Germans Casa de Cogollos Casa dels Flares Casa de Comenge Cases de la Garrofera Casa de Facund Caseta de Mares Casa de Fenollar Caseta de Roca Casa de la Doctora Caseta del Mamellut Casa de Linus Caseta del Sord Casa de Macià Corral de Català (o Casa de Casa de Maties Català) Casa de Monjo Corral de la Garrofera Casa de Niclòs (o Motor de Corral del Rei Niclòs) Guadassuar Casa de Plaça (o Motor de Plaça) la Parreta Casa de Puça Molí de l'Ermita Casa de Ramon Molí del Mig Casa de Requena Molí del Realenc (o Molí d'Alinyo) Casa de Roncal Molí Pinet Casa de Serafí Torredel Borrero Casa de Soler Urbanització Casa de Teruel Vil·la Amparín Casa de Tortosa Vil·la Vidal Casa de Vendrell

Partides i paratges

Canelles el Carrascal Costera de la Dona el Casupet Cotelles el Císcar el Barranc el Mas el Braçal Nou el Mas Roig el Cano el Pinaret el Pla (o Pla del Roser) la Boquera el Pla d'en Gamell la Cadireta el Pla d'en Gamellet la Canaleta el Pont Roig la Casa de Maties el Racó d'Onofre la Casa del Pi el Racó de Boix la Casa dels Flares el Raconàs la Cubella el Realenc la Foia el Teularet la Font Roja el Tossalet la Garrofera els Alberells la Mallada de les Cabres els Fondos de Maranyent la Perola els Olivarons la Séquia de Carlet Fentina la Vall d'Hebron Finca de Paco Camino les Basses Finca del Pelat les Comes Hort de Pere les Moletes Hort del Roser Maranyent l'Alter Oliver l'Anguilera Pixa-sang l'Argilagar Prada l'Escorredor Qüernes l'Heretat dels Flares Siurana

Gran divisió de terme la Garrofera TERME D'ALGINET Elements físics i vies de comunicació Camí d'Alginet

Capital de municipi TERME DE CARLET Camí d'Alzira Nucli de població S. de les Ferrocarril Camí dels Algepsars Carretera Forquetes Séquia del Comte Camí, assagador Camí Riu d'Albalat Camí dels Llauradors Barranc Séquia Camí del Carrascal Motor del Hivernacle Hivernacle Mont Carmel Muntanya S. de la Perera Pont Estret Pic, roca Motor de Jornet Mina C. Prohibit el Pas Camí Nou Motor de Pedreguer del Pont Estret Ermita Motor dels Atrevits Séquia Real Font Riu Magre el Triturador d'Algemesí Camí de Carlet Pou S. de Carlet C. d'Algemesí TERME D'ALGEMESÍ Motor de Lledó Teular, fàbrica C. de Fentinael Derramador Carretera Cementeri TERME DE L'ALCÚDIA Motor de Sant Vicent Camí del Cano Camí Vell de l'Alcúdia d'Algemesí Camp de tir Motor del Císcar del Xúquer Àrea recreativa Séquia Real Depòsit d'aigua Séquia d'Orí Pont Guadassuar C. del Molí de Genís FGV Bétera-Vilanova C. de la Mata Ermita de Sant Roc Poliesportiu Font del Pernil B. de Prada de Castelló S. del Braçal Nou .delaC. Séquia del Pla Cementeri C. de la Serratella d en Gamell C. del Arbre singular Riera ' Séquia Vella S. de l'Alfarella C. de la Muntanya Depressió de Séquia del Realenc la Séquia Barranc Séquia Batledel S. dels Alberells Poliesportiu Camí de Florentina Séquia del Mas Roig Cementeri Font de C. de la la Perola de Qüernes municipal la Garrofera Depuradora Mallada de Camp de tir C. de la

C. de la C. de Montortal

Collado de la Garrofera Camí Camí de la Garrofera Casa del Pi Terra Blanca BarranquetN-340 Salat Séquia Carretera d'Alzira TERME DE TOUS S. de la Teular Granja de l'Argilagar Figuereta S. de la

Pollet C. d'Antella

C. de la C. dels Olivarons Motor dels Fenollar de Canal Xúquer-Túria Fàbriques

Doctora de Montortal Palafanga del Planta de residus C. de la Marjal les Cabres Àrea Recreativa TERME DE S. de Bord Camí dels Fondos l'Escala Vella Carlet C. de la Magatzem Barranc de la Garrofera Camí de Xàtiva L'ALCÚDIA S. dePi CabanesS. dels Cadufets Fondo Casa de Requena C. de la Font Roja Séquia de Prada Redó Séquia Real del Xúquer Séquia Nova TERME D'ALZIRA Assagador Barranc de la Garrofera

a (MONTORTAL) Camí del Motor C. de la Quitorra

Barranc de Ximo deSéquia la Reva Collado de Cotelles C. de Tous i de la Mina Barranc d'Antella S. de l'Alteró Barranc del Tio Puntal de la Costera l'Escala Nova Tous i a la Garrofera S. de la Cova Camí de Tous a Alzira Miquel de Castelló Rambla de la Senyora Rambla de la Senyora Ximot Pou de la Font Roja Lloma de la TERME DE MASSALAVÉS Puntal de la Senda de Miquel Fonts Camí de l'Anguilera Lloma del Mig Cotelles TERME D'ALZIRA Séquia de l'Anguilera TERME DE BENIMODO (EL RESSALANY) TERME D'ALGINET Presència humana TERME DE CARLET

Casa de Teruel Torre del Borrero Casa de Linus el Carrascal Capital de municipi Hort de Pere Casa de Vicià Nucli de població Finca de Paco Camino Ferrocarril les BassesCasa de Soler Carretera Casa de Niclòs Casa de Belda Riu el Casupet Barranc Casa de Comenge Mas, casa, corral Paratge la Foia Casa de Plaça Partida GRAN DIVISIÓ DE TERME Caseta de Mares el Císcar el Raconàs

la Séquia el Cano TERME D'ALGEMESÍ de Carlet el Racó d'Onofre Fentina TERME DE L'ALCÚDIA el Teularet la Canaleta Casa de Facund Casa de Roncal Casa de Tortosa l'Alter Molí de l'Ermita la Boquera la Cadireta la Parreta Casa de Carpi Guadassuar els Olivarons les Comes Pixa-sang l'Escorredor Caseta de Roca el Pla d en' Molí del Realenc el Pont Roig Molí del Mig el Braçal Nou la Perola Gamell el Pla d en els Alberells Casa de Bello Gamellet' Caseta del Mamellut les Moletes Corral TERME DE TOUS Cases de la Garrofera Qüernes Casa de Vendrell Siurana la Vall d'Hebron Molí Pinet la Mallada de les Cabres Casa dels Dos Germans Oliver Casa de Puça Casa de Ramon Casa d'Anglés l'Argilagar el Realenc la Cubella Canelles UrbanitzacióCasa dels Flares la Casa Casa del Mas Maranyent LA GARROFERA Casa de la Doctora del Pi Caseta del Sord la Casa dels Flares el Tossaletel Racó de Boix el Pinaret la Garrofera Corral de Català TERME DE el Mas els Fondos Casa de Fenollar Finca del Pelat Barranc el de Maranyent la Casa de MatiesCasa de Maties el Pla Casa de Cogollos Corral de la Garrofera Casa de Requena Casa de Monjo Corral del Rei L'ALCÚDIA l'Heretat dels Flares Vil·la Amparín Casa del Jugador (MONTORTAL) el Mas Roig Vil·la Vidal Casa de Celestí Casa del Tragante Hort del Roser Prada TERME D'ALZIRA Casa de Serafí

Costera de la Dona la Font Roja Casa de Macià TERME DE MASSALAVÉS Cotelles TERME D'ALZIRA l'Anguilera TERME DE BENIMODO (EL RESSALANY)