R I P O L L L L P O I R

EL A VID L U F L C P R A

AJUNTAMENT DE ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CARACTERÍSTIQUES 1

El Ripoll, entre el parc natural de Sant Llorenç del Munt i el Besòs. El Ripoll forma part de la conca del Besòs, que té uns 1.000 km 2 d’extensió i 180 km lineals de xarxa i abraça un territori habitat aproximadament per 2.000.000 de persones i en el qual podem trobar al voltant de 10.000 indústries.

El Ripoll és un afluent tributari del Besòs situat, juntament amb el riu Sec, al vessant més occidental de la seva conca.

Neix al sot del Galí, a la serra de , a 640 m sobre el nivell del mar, i aboca les aigües al riu Besòs, a , a 35,5 m sobre el nivell del mar. Al llarg de 40 km de recorregut travessa els municipis de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, i Montcada i Reixac, tots situats al Vallès Occidental.

Com tots els rius mediterranis, es caracteritza per tenir poc cabal, ser força irregular i tenir avingudes poc freqüents però molt importants, de les quals la del setembre del 1962 va causar grans inundacions i greus danys materials i humans.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

La disposició del Ripoll sobre terrenys al·luvials ha provocat una erosió accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que té com a resultat un paisatge característic i fàcil de reconèixer de talussos, cornises i terrasses. Aquest tram recorre els municipis de Castellar del Vallès, Sabadell i Barberà del Vallès pels quals passa de manera periurbana.

El tram central es caracteritza per tenir un pendent uniforme i suau, al voltant de l’1%, un trajecte molt pròxim a àrees urbanes molt poblades, una convivència històrica i actual d’usos i activitats pròpies del medi fluvial i de la vida urbana i industrial, un llit profundament transformat arran de la gran avinguda del 1962 i parcialment canalitzat o defensat, i per fer la funció de frontissa entre el medi urbà i l’àmbit rural. L’especial configuració orogràfica d’aquest tram, encaixat en una fenedura estreta i fonda, ha fixat els límits del creixement dels nuclis urbans.

Però, d’altra banda, l’ocupació de les terrasses intermèdies i baixes, amb activitats agrícoles i industrials constitueix el reflex de la transició entre les activitats pròpiament urbanes i les de caire rural.

L’antiguitat de l’activitat humana i productiva és la causa que actualment el riu sigui un testimoni excepcional de la història i del procés d’humanització del seu territori més proper.

En aquest tram del Ripoll es recull un conjunt patrimonial d’especial interès pels valors culturals, històrics, arqueològics, arquitectònics, hidrològics, industrials, agrícoles i naturals, que dóna testimoni de la important diversitat d’activitat al llarg dels segles.

El tram central del Ripoll, el podem entendre doncs com una unitat de contradiccions aparents: un cabal superficial escàs i alhora amb una capacitat de generar activitats i recursos; un intens procés de deteriorament recent i progressiu i un conjunt patrimonial d’interès històric i cultural encara existent; un espai de transició entre el món urbà i el rural, i un parc industrial, especialment tèxtil, competitiu i en activitat, un espai profundament transformat i humanitzat però amb una singularitat geomorfològica i amb alguns paisatges conservats de gran riquesa i diversitat.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL OBJECTIUS 2

El Ripoll ha tingut una important significació econòmica, social i cultural per a la ciutat. Els creixements, usos, abusos i redescobriment del riu han anat estrictament lligats a l’evolució històrica d ela ciutat.

Des de l’edat mitjana el riu constitueix un lloc de producció amb la instal·lació de molins fariners, posteriorment paperers i drapers i la definitiva instal·lació dels vapors. També ha estat lloc de producció agrària tant comercial com d’autoconsum.

Al mateix temps, el riu ha constituït una barrera pràcticament infranquejable que dividia el terme municipal en dues parts. Aquesta barrera natural i les seves Aquesta necessitat de retornar la vida al riu ha característiques físiques provocaren que portat a tot el desenvolupament del parc fluvial constituís un lloc poc habitat i en ocasions del Ripoll amb l’objectiu d’actuar de forma marginal. integral i ordenada per tal d’aconseguir el gran objectiu que el Ripoll deixi de ser una barrera i En el transcurs dels darrers anys, el riu Ripoll ha un lloc secundari i marginal de la ciutat per sofert un greu procés de degradació ambiental convertir-lo en un espai de cultura, oci, lligat amb els creixements urbanístics dels anys socialment sostenible i amb un valor paisatgístic 50 i la implantació d’indústries, especialment natural destacat. tèxtils, en un moment en què no existia conscienciació mediambiental. Per desenvolupar el projecte del parc fluvial del Ripoll i arribar a aquests objectius s’ha estat Per tant, el riu Ripoll va patir durant més de 50 treballant els darrers anys, actualment i de cara anys un procés d’abandonament i contaminació al futur, en diversos eixos bàsics que passarem que en definitiva va provocar que la ciutat es a explicar: girés d’esquena al riu i que es convertís en un espai marginal i on convivien abocaments  Sanejament de les aigües. incontrolats de deixalles de tot tipus a més de  Endegament del riu: camins, talussos... l’abocament d’aigües residuals que portaren a  Creació de zones d’horta de caràcter una contaminació de les aigües superficials i social ordenades i amb valor ambiental i d’aqüífers. educatiu.  Creació de zones d’estada per fomentar La consciència ambiental nascuda en força al l’oci responsable al Ripoll. nostre país en el transcurs dels anys 90 va  Recuperació del patrimoni protoindustrial portar a una progressiva presa de consciència del riu: molins, sèquia, pous de glaç, de la necessitat de recuperar el riu, no només forns de calç... les seves aigües i paisatges, sinó recuperar-lo  Difusió social del riu i donar-lo a conèixer per a la ciutadania. a través d’estudis i activitats.

Aquest objectiu, encara plenament vigent, de recuperació natural i social del riu ha portat a desenvolupar grans obres de sanejament i adequació que ha possibilitat la progressiva redescoberta del riu per part de la ciutadania.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ESTAT INICIAL 3

Fotografia del riu abans de les obres d’adequació i sanejament (1999).

Fotografia del riu abans de les obres d’adequació i sanejament (1999). El procés de deteriorament sofert per l’entorn fluvial en les últimes dècades n’ha produït l’allunyament dels ciutadans, un desconeixement important del medi, que s’ha percebut com un espai problemàtic. D’altra banda, l’ocupació de quasi tots els espais de les terrasses útils per a activitats hortícoles i industrials ha creat una relació intensa, àmplia i peculiar entre uns usuaris privats i el riu, amb una espècie d’adaptació a les característiques paisatgístiques degradades.

Aturar l’espiral de deteriorament i aconseguir complicitats i aliances ha estat una de les propostes estratègiques per a la recuperació del riu. En aquest sentit, es va donar prioritat a les intervencions que haurien de permetre l’accés i el passeig longitudinal, per primera vegada, al llarg dels set quilòmetres de recorregut del riu pel terme municipal de Sabadell, que representen una millora de la seguretat i la defensa davant les inundacions i que posaria fi a la contaminació de les aigües superficials per tal de recuperar el paisatge fluvial i de riberes i recuperar d’aquesta manera un entorn per als sabadellencs al qual fins llavors havien viscut Fotografia del riu abans de les obres d’adequació i sanejament d’esquena. (1999).

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS 4

ENDAGAMENT RECUPERACIÓ AIGUA RECUPERACIÓ ZONES ORDENACIÓ RECUPERACIÓ DIFUSIÓ PAISATGÍSTICA D’OCI HORTA PATRIMONIAL REUTILITZACIÓ FASE 1 FASE 2 SANEJAMENT AIGUA

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS 4 ENDAGAMENT 1

El projecte de recuperació del Ripoll neix amb el propòsit d’aturar la degradació, estimular la recuperació i dissenyar un futur on siguin compatibles l’ús social i l’econòmic i alhora es respectin els seus usos naturals i valors ambientals.

Gabió de recobriment.

Assut.

La protecció dels béns i persones davant les avingudes, juntament amb la recuperació de l’ecosistema aquàtic i la recuperació i creació de nous espais verds i de ribera per als ciutadans de Sabadell, són els punts principals en què es basa el projecte de recuperació del Ripoll.

Millorar el accessos al riu, proporcionar espais de passejada i descans, protegir les activitats industrials i altres espais davant les avingudes Mur de gabions. són els objectius d’aquest projecte.

El projecte de protecció dels marges i millora de la llera del Ripoll inclou la creació del camí del riu, la protecció davant avingudes amb motes, Actualment s’està duent a terme la segona fase murs de gabions i l’aixecament de murs de del projecte de protecció i millora dels marges formigó existents en l’àmbit del Ripoll, la millora del Ripoll, corresponent a la zona nord i sud del de la llera i altres millores paisatgístiques. Ripoll.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS 4 RECUPERACIÓ AIGUA 2

La millora de la qualitat de l’aigua del Ripoll és La instal·lació d’una xarxa automàtica de control un dels punts clau per a la recuperació d’aquest de la qualitat de les aigües residuals en el entorn. Aquest punt es basa en dos aspectes: el col·lector del Ripoll (SICAR) és una eina clau sistema de sanejament i la reutilització de per dur a terme la correcta gestió del l’aigua. sanejament, i serveix de sistema d’alerta quan hi ha contaminants que poden posar en perill ja El sistema de sanejament bàsic de la vessant sigui els col·lectors o l’estació depuradora. est de la ciutat de Sabadell està constituït per: el col·lector interceptor del Ripoll on van a desguassar les clavegueres dels barris i de les indústries del sector; l’estació de bombament de Sant Oleguer que impulsa les aigües brutes cap a l’estació depuradora del Ripoll, la qual tracta aquestes aigües que es retornen al riu mitjançant una canonada o emissari.

SICARS

L’aigua és un bé escàs a les regions mediterrànies. L’estalvi i la reutilització de l’aigua esdevenen eines clau per a la seva gestió sostenible.

Sabadell és deficitari en aigua i n’importa Estació de bombament de Sant Oleguer. d’altres conques hidrogràfiques (el Ter i el Llobregat) per al proveïment de la ciutat. La utilització dels recursos hídrics locals i el reaprofitament d’aigües depurades contribueix i ha de contribuir més a disminuir aquest desequilibri.

La construcció dels col·lectors a Can Roqueta i El Pla de reutilització d’aigües externes a la el Poblenou va permetre connectar les aigües xarxa neix amb tres objectius principals: residuals d’aquestes zones amb la depuradora estalviar aigua, rebaixar substancialment el del Ripoll. Alhora es faran petites connexions consum d’aigua de la xarxa potable i possibilitar que havien quedat pendents en la construcció l’ús d’aigües externes a la xarxa potable. del col·lector interceptor.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

La situació geogràfica dels usuaris de l’aigua ens porta a diferenciar dues xarxes de distribució: la xarxa del nord: reg de zones verdes i neteja de carrers, i la xarxa del sud per a usos industrials, neteja de carrers i, en menor mesura, reg de zones verdes.

El pressupost d’inversió estimat per a la realització del Pla de reutilització d’aigües externes a la xarxa es resumeix en el quadre següent:

Xarxa del nord

Dipòsits, bombes i equips 385.912,55 Rases i canalitzacions 1.375.566,49 Els recursos d’aigua de procedència externa a Equips informàtics 71.984,45 la xarxa d’aigua potable dels quals disposa la Mòduls de mesura, cot. elèctrics etc. 52.510,00 ciutat de Sabadell –un total de 19,12 hm 3/any– Total xarxa del nord 1.885.973,49 procedeixen principalment de les dues depuradores, 12 hm 3/any de l’EDAR del riu Sec Xarxa del sud i 6,5 hm 3/any de l’EDAR del Ripoll, encara que també n’obtenim d’altres punts, 0,15 hm 3/any de Terciari EDAR riu Sec 485000,00 la mina de Ribatallada, 0,35 hm 3/any del pou del Dipòsits, bombes i equips 178.269,00 Ripoll, 0,07 hm 3/any del pou del parc de Rases i canalitzacions 1.027.751,40 Catalunya i 0,05 hm 3/any del pou de Equips informàtics 33.975,00 Total xarxa del sud 1.724.995,40 Castellarnau.

Les aigües depurades es poden utilitzar per a El Pla de reutilització d’aigües externes a la diferents usos i se sotmeten a alguns xarxa col·labora en el compliment de la Directiva tractaments que hi donen la qualitat desitjada. Marc Europea. La Directiva Marc Europea Aquest és el cas de la utilització d’aquestes preveu un fort increment del preu de l’aigua aigües per a reg de parcs, jardins i carrers. Per potable. L’any 2010 es pot situar als 3 €/m 3. altra part, la construcció de l’emissari permetrà Amb aquest pla es pot aconseguir un estalvi de el retorn de les aigües depurades al Ripoll en prop de 1.000.000 de m 3 d’aigua de la xarxa diferents punts del seu traçat, mantenint potable, cosa que ens porta al consegüent d’aquesta manera un cabal mínim superficial per estalvi econòmic, com també una millor situació, al Ripoll, que afavoreixi recarregar aqüífers dels tant municipal com dels usuaris industrials pous i establir una flora i una fauna aquàtica. davant períodes crítics de possibles restriccions. Aquest any, 2005, s’ha inaugurat la segona fase de l’emissari que ja ha entrat en funcionament.

El Pla de reutilització d’aigües externes a la xarxa preveu un consum total d’aigua regenerada de 989.954 m 3/any. D’aquesta quantitat, 444.805 m 3/any es destinaran a ús públic, per al reg de zones verdes i neteja de 3 carrer, i 545.149 m /any per a usos industrials.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS 4 RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA 3

Vinculada a la làmina d’aigua, s’ha dut a terme la creació d’una zona d’estada en què s’han plantat àlbers, roures i freixes. A la zona inundable, per tal de recuperar el bosc de ribera s’hi ha plantat canyís, lliris d’aigua, boga, càrex, estaques de bimeteres, a més de la utilització d’elements de bioengenyeria per tal d’aturar l’erosió (rotlles de fibra de coco vegetats).

L’aigua, la vegetació i la fauna, adaptades a les característiques del lloc, són els recursos biològics propis del medi fluvial, la diversitat del qual es pot mantenir i incrementar per millorar el patrimoni natural.

Amb la intervenció paisatgística de creació d’una zona de retenció d’aigua al Ripoll, a la zona de Can Puiggener es va recrear un paisatge que ens evoca zones d’aigua, humides, amb la seva vegetació de ribera. Aquest element permet enriquir la fesomia del riu i combinar zones d’aigua corrent, amb el soroll associat característic, amb zones d’aigua quieta.

La recuperació d’aquesta zona ha fet possible la reaparició de diferents espècies d’aus que hi nidifiquen, com ara l’ànec, el cabusset, les polles d’aigua i els fringílcs. També s’hi han pogut observar altres espècies estacionals com el blauet, el bernat pescaire, les garcetes i els esplugabous. La millora de la qualitat de l’aigua ha fet possible aquest augment de la diversitat biològica, en el riu podem trobar a més de les aus algunes espècies de peixos com els bagres, els barbs, carpes i inclòs alguna anguila.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS 4 ZONES D’OCI 4

La recuperació del Ripoll pretén incorporar una nova activitat a les que s’han desenvolupat tradicionalment, que sigui de caràcter públic i permeti el contacte fluid de la ciutat amb el medi fluvial. S’articulen un conjunt d’espais amb diferents funcions al llarg dels set km de recorregut del riu al nostre terme municipal, adaptats a la geomorfologia de l’espai fluvial i amb el propòsit d’oferir la major varietat possible d’activitats relacionades amb el lleure i el gaudir de la natura.

Font del Gitanos.

En aquests darrers anys s’ha dut a terme la creació del parc de Jonqueres, el parc de la Clota fase 1 i l’arranjament de la font dels Gitanos, com també diverses àrees d’estada de les quals podem destacar l’àrea d’estada del molí de l’Amat i l’àrea d’estada de la Font dels Degotalls.

Parc de Jonqueres.

El repertori consisteix en la creació de quatre parcs públics de dimensions mitjanes, en l’adequació d’un conjunt d’espais de petites dimensions, generalment situats al costat del camí del riu, que ofereixin al caminant la possibilitat de descansar al costat d’una font o sota una arbreda i complementat amb algun mobiliari de suport. L’eix articulador de connexió i relació entre tots aquests parcs i àrees de repòs és el camí del riu, que connecta amb els camins d’accés transversals de comunicació amb la ciutat i amb l’espai rural.

Parc de la Clota 1

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL D EL RIPOLL ACTUACIONS 4 ORDENACIÓ DE L’HORTA 6

Les terrasses fluvials baixes han estat ocupades El projecte de recuperació del Ripoll recupera històricament per les activitats agrícoles i s’han les àrees situades a terrasses baixes, fet servir assuts i sèquies per regar. Alguna degudament defensades per motes, que tinguin d’aquestes zones va proveir d’aliment durant les millors condicions de grandària i ubicació per molt de temps la ciutat abans del seu desenvolupar l’activitat i es tinguin en compte en creixement modern. Encara avui, aquestes les previsions del planejament urbanístic. àrees d’horta perviuen i mantenen l’activitat, i Aquest conjunt d’àrees d’horta serà ofereixen el paisatge característic, amb les majoritàriament de propietat privada i s’ordenarà seves parcel·les, la seva varietat i geometria. La mitjançant els corresponents plans de gestió de proximitat a la ciutat els confereix un valor afegit l’horta en cada una de les zones delimitades. des del punt de vista de la pedagogia mediambiental, i el manteniment d’aquestes Amb el projecte de recuperació i millora dels millora i fa més viable l’existència del conjunt del marges del Ripoll s’ha dut a terme la protecció parc fluvial. davant avingudes de 500 anys, la col·locació d’una tanca perimetral i l’arranjament del camí perimetral i accessos de les hortes d’Arraona, d’en Romau i de Can Puiggener, com també s’ha millorat el camí perimetral de l’horta Vella. Entre el 2001 i el 2003 es va crear una nova zona d’horta a Can Roqueta.

Horta d’Arraona.

Horta de Can Roqueta.

Entre el 2004 i el 2005 s’ha recuperat l’usdefruit de les hortes de la Verneda de Can Deu, de Can Bages i de la Font dels Plàtans, de les quals també s’han eliminat diverses construccions, s’ha col·locat la tanca perimetral i s’ha dut a terme la seva reordenació. Horta d’en Romau.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS 4 RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI 6

L’àmbit del Ripoll alberga dins el seu perímetre estricte un conjunt de jaciments, elements construïts i edificacions que són testimoni de les activitats més importants que han tingut lloc al llarg de la història de la humanització d’aquest territori i il·lustren perfectament la història de la formació de l’actual teixit urbà de la ciutat i la història del desenvolupament i la conducció d’aigua per al consum domèstic de la ciutat.

El riu Ripoll constitueix un dels únics cursos fluvials de Catalunya amb una gran presència d’elements productius protoindustrials: la sèquia Monar, molins hidràulics, pous de glaç i forns de calç. Mentre que en altres zones del nostre país Molí d’en Font. aquestes edificacions han anat desapareixent fruit del creixement urbanístic i les transformacions d’ús, en el nostre terme S’ha fet intervencions dirigides a estudiar i fer municipal han sobreviscut interessants conèixer aquest patrimoni, com la publicació el exemples d’arquitectura protoindustrial, tots al 2003 de l’ Inventari d’elements d’interès cultural , costat del riu: molí de Sant Oleguer, molí d’en en el qual s’estudia tots els elements Fontanet, molí Xic, molí d’en Torrella, molí d’en patrimonials del Ripoll a Sabadell. Font, molí d’en Mornau, a més de la sèquia Monar i una zona d’horta d’origen medieval. També s’ha fet fins avui actuacions concretes de recuperació patrimonial, com la rehabilitació parcial del molí de Sant Olguer.

Actualment s’inicia una fase important de recuperació del riu, amb la restauració i reutilització d’alguns dels molins més emblemàtics, el molí de Sant Oleguer, el molí d’en Torrella i el molí d’en Font, com a punt de partida d’aquesta nova fase de recuperació integral del Ripoll

Molí de Sant Oleguer.

Aquesta alta concentració, en només 7 km, d’aquest conjunt d’elements patrimonials porta a afirmar que el Ripoll és un dels rius amb exemples d’arquitectura fabril protoindustrial més interessant de Catalunya. Molí d’en Torrella. .

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS 4 DIFUSIÓ I ESTUDIS 6

El deteriorament al qual s’ha vist sofert el Ripoll i el seu entorn en les últimes dècades ha fet que es convertís en una zona marginal de la ciutat. Un àmbit que ha viscut d’esquena al creixement de la ciutat i del qual els ciutadans de Sabadell s’han allunyat perquè l’han percebut com un espai problemàtic.

Un cop iniciada la recuperació de l’àmbit fluvial cal dur a terme una estratègia de difusió per tal de fer coneixedors els sabadellencs del nou espai del qual poden gaudir, per la qual cosa s’han dut a terme un seguit d’estudis i publicacions, que alhora serveixen com a eina de treball i com a difusió del Ripoll. Cal destacar, entre molts altres, l’estudi publicat el 2003 de l’ Inventari d’interès cultural , la publicació del pòster del Parc Fluvial del Ripoll, la publicació Tenim un riu, mirem-lo. El riu Ripoll, com a crèdit de síntesi dels alumnes d’ESO i diferents convenis que s’han dut a terme amb entitats que estudien el riu.

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT EL PARC FLUVIAL DEL RIPOLL ACTUACIONS FUTURES 5

El projecte de recuperació i millora dels marges del Ripoll ha iniciat el procés de recuperació del riu amb tots els elements que formen part del seu àmbit, que es continuarà amb noves intervencions per tal de fer que aquest espai s’acosti més als ciutadans, incorporant-lo a la seva vida quotidiana.

Es continuarà el procés de reordenació de l’horta, continuant amb el procés d’eliminació de totes les hortes que es troben encara situades dins la llera pública.

Continuant amb les millores paisatgístiques, cal destacar dues intervencions que es duran a terme a partir de l’any 2006: l’adequació paisatgística de la zona de Sant Oleguer i la creació d’una zona humida de depuració natural (wetland ), a l’antiga horta de Can Català, a la zona de Sant Vicenç de Jonqueres

En un futur es preveu la creació d’una zona humida, controlada a la llera del riu, que permetrà fer una depuració natural de l’aigua mitjançant l’ús del canyissar que actua com a filtre, tot retenint partícules i absorbint nutrients de l’aigua. Aquesta depuració s’aconsegueix mitjançant la creació d’unes basses impermeabilitzades i amb plantació de canyissar, on es fa passar l’aigua a través de les arrels, que van absorbint els nutrients.

En la recuperació del patrimoni destacarem la rehabilitació de tres dels molins més emblemàtics del Ripoll, el molí de Sant Oleguer –que és previst que es converteixi en un alberg juvenil–, el molí d’en Font i el molí d’en Torrella.

Com a actuacions futures de difusió, la més destacada és el conveni amb la Fundació Bosch i Gimpera per senyalitzar tots els elements d’interès patrimonial al Ripoll, el juliol de 2006.

Wetland .

AJUNTAMENT DE SABADELL ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT