Associació de gent gran voluntària
ANY 2021 SEGON TRIMESTRE N.64
ALLÓ QUE VOLEM TORNAR A FER
Just fa un any que per les circumstancies que tots coneixem no ens podem reunir a L’espai assistir a les classes a les xerrades a les reunions de junta de l’AVIM doncs no podem estar en contacte tots plegats.
Per aquest motiu hem decidit editar al Butlletí d’aquest segon trimestre, un recull de les sortides culturals , dutes a terme fora d’Andorra i comentades en petits reportatges pels col·laboradors des del seu inici. Pensem que pot ser agradable recordar-les amb l’esperança de poder tornar a reunir-nos tots plegats ben aviat i organitzar noves trobades. Gràcies a la Direcció de la Fundació, a la nostra directora, al Joan, a les monitores no ens hem sentit mai sols. Hem pogut seguir els cursos on-line per això aprenem a utilitzar les noves tecnologies. Els membres de la junta d’AVIM hem pogut mantenir les nostres reunions mensuals (amb unes certes dificultats…) amb el Zoom “una aventura,” que poc a poc anem superant, això de les video-conferencies ens ha fet sentir ben atesos, no els podrem agrair mai tots els esforços i treball que ens han dedicat . Per tots nosaltres la pandèmia ha suposat un gran trastorn. Els que ens podem parlar guardem l’esperança de poder tornar ben aviat a una nova normalitat de la vida social a L’espai. Fins aviat.
2
Significat de la Pasqua
La Pasqua celebra la resurrecció de Jesucrist a el tercer dia després d'haver estat crucificat, segons es relata en el Nou Testament de la Bíblia. És la celebració més important de l'Església cristiana.
La Pasqua és també coneguda com Dia de Pasqua, Diumenge de Pasqua, Diumenge de Resurrecció, Diumenge de Glòria o Diumenge Sant.
Amb la Pasqua finalitza la Setmana Santa, dies en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús el Divendres Sant i es celebra la seva resurrecció i aparició davant els seus deixebles el Diumenge de Pasqua.
El "Diumenge de Pasqua" és una festa mòbil, el dia varia cada any i no es fixa en relació amb el calendari civil, i passa després de la primera lluna plena en l'inici de la primavera a l'hemisferi Nord. La Pasqua sempre se celebra entre el 22 de març i el 25 d'abril, se celebra a diversos països i en cada un posseeix un nom diferent, com per exemple: els portuguesos l'anomenen Páscoa, els italians l'anomenen Pasqua, i els francesos Pâques . Cal destacar que el terme de Pasqua remet principalment a la festa de la Resurrecció, que també és cridada de vegades Pasqua florida.
Símbols de Pasqua
Un dels símbols de la Pasqua és el conill. Aquest animal es va convertir en un símbol perquè en l'antiguitat, en l'hemisferi Nord, la celebració va ser precisament a la fi de l'hivern i principis de la primavera, quan els animals apareixien en els camps amb els seus cadells, era l'època de la fertilitat. L'ou també és un símbol de la Pasqua, representa l'inici de la vida. En diversos països es regalen ous de xocolata als amics, desitjant-los un bon pas cap a una vida feliç.
3
Pasqua a Espanya
La Pasqua és especialment significativa a Espanya, on se celebra durant tota una setmana, la qual es coneix com Setmana Santa. Al llarg d'aquests set dies, tenen lloc una gran quantitat de processons en què es representa la crucifixió de Crist. Aquestes processons solen estar organitzades per confraries o germandats.
Les tradicions de Setmana Santa es remunten als temps de l'Edat Mitjana són unes de les celebracions de Pasqua més elaborades del Món. Tot i que aquesta festivitat passa a tot Espanya, és especialment popular a Andalusia. De fet, la celebració de Setmana Santa més gran té lloc a Sevilla, on al voltant de 50 confraries es reuneixen per caminar pels carrers.
A Andorra i Catalunya, per Pasqua, és tradició menjar un pastís anomenat Mona.
La mona de Pasqua és un pastís que en els seus inicis era molt semblant a el tortell de reis pel que fa a recepta. Avui en dia, es poden trobar mones d'aquest tipus o pastissos amb xocolata o melmelada dins, recoberts de crema catalana. Però un dels punts més característics de les mones són les decoracions. Aquestes poden anar des de petites figures de pollets o plomes de colors fins a grans figures fetes completament de xocolata amb els personatges preferits dels més petits de la casa.
Normalment, els padrins o els avis regalen les mones als seus fillols o nets, i se solen menjar com a postres o berenar el diumenge de Pasqua.
Edelmiro
4
1 2
3 4
Quant més gruixut el manyoc de llana més gran el cos i un de més petit pel cap, el bec i els ulls es poden fer amb paper pintat
Sílvia Genés
5
Recull en imatges dels diferents tallers de Pasqua organitzats per l’Avim
6
BONA PASQUA A TOTHOM
La mona de Pasqua (Lola Casas)
Amb cor de pa de pessic,
de gust suau com caramel,
quan li clavo queixalada,
sembla que mastegui el cel.
Coronada amb un gran ou,
amb pollets i una gallina,
vestida de xocolata
és llaminadura fina.
Visca la mona de Pasqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans i petits
i en un no res és menjat.
7
AÑO DE PANDEMIA
Un año perdido, un año de pandemia, año de muertes, tristeza y desesperación.
En este año tormentoso, vi las hojas temblar, vi el mar embravecido, vi el cielo oscurecer, y la tierra envejecer.
Quise ser cual pájaro que revolotea montañas, que se posa en las praderas , que bebe de hermosos ríos y nos regala sus trinos.
8
Se posan sobre las flores, sobre flores de alegría, sobre flores de perdón, sobre flores de cariño, y sobre flores de amor, flores para un nuevo yo.
Verdes prados , bellas flores piedras tristes de sepulturas, tumbas solitarias, pero llenas de amor donde reposan amigos, donde reposan familias.
Su recuerdo por siempre, permanecerá entre nosotros.
Cuando pase esta tormenta y al cielo vuelva la luz,
Iluminará nuestras vidas retornará la quietud de un año que hemos perdido, un año de inmensa tristeza, año de desolación.
Mª A.de Celis 14/3/2021
9
Convidats per CaixaBank, els voluntaris de l’AVIM hem anat a Barcelona a visitar CosmoCaixa. El primer que hem vist ha estat un arbre preciós del bosc amazònic i que s’anomena “Acaricuara”; un altre molt interessant ha estat l’arbre de cautxú de Brasil. Després hem visitat la sala de la matèria. Matèria inerta: els fonaments dels lúmens. Les galàxies. Matèria viva: les cèl·lules. Matèria intel·ligent: les neurones descobertes per Ramon i Cajal. Matèria civilitzada: l’evolució humana, la famosa Luci, un homo habilis, dels més antics que es coneixen, l’homo erectus, l’home del Neandertal, i el de Cromanyó. D’aquest, diu la ciència que és el nostre ascendent més pròxim. Després vam veure el planetari i les galàxies, molt interessant. Ha estat un viatge d’allò més agradable. Vam participar amb una monitora, en un treball sobre l’energia estàtica i vam riure molt. Hem tornat molt contents, cantant al bus, i hem arribat a casa nostra sans i estalvis. Tots desitgem fer un viatge semblant molt aviat. P.D. M’oblidava de dir que l’últim invent és un metall molt resistent que s’anomena nitinol i que està format per níquel i titani.
ESPERANZA
10
Amb la Fundació Crèdit Andorrà, vàrem fer una visita cultural a la ciutat de Solsona. Em va agradar molt. Però el que més em va cridar l’atenció fou el cementiri d’Olius, perquè fuig de l’esquema acostumat dels antres cementiris. A l’any 1915, després de parlar-ne molt, es va decidir fer el nou, cementiri en un espai de roques caigudes, voltades d’alzines. Es combinava les roques caigudes, símbol de la mort, i les alzines sempre verdes, símbol de vida. Mort i vida, expressió d’un cementiri cristià. L’entrada està formada per un arc parabòlic, típicament gaudinià.
11
A l’interior hi apareix un espai relativament ample de planta irregular, adaptada al terreny, on les tombes i panteons excavats en les roques segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l’esvelta agulla cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades, que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu de pedra. Al peu d’aquesta agulla hi ha la tomba dels rectors d’Olius. El cementiri d’Olius, integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, és un model d’imaginació, expressivitat, llibertat, fantasia i novetat en l’art funerari modernista. A Catalunya es poden trobar tombes o panteons modernistes, però com a conjunt, el d’Olius és únic. Cal destacar el seny i respecte que, durant quasi cent anys, els feligresos d’Olius li han tingut, no deixant-hi introduir elements estanys, i guardant-hi l’estil i bellesa primitiva. Em va sorprendre, en trobar una tomba d’una Sra. amb noms molt andorrans (Carolina d’Areny-Plandolit). Després la guia ens va explicar que dita Sra., era una Sra. d’Andorra, però s’havia casat en una masia del municipi d’Olius. Es per això que tenia el privilegi d’ésser enterrada en dit cementiri.
M. Cases
12
El dia 23 de novembre, els membres de l’AVIM, vam fer un viatge de turisme a la ciutat de Solsona. Solsona és la capital del Solsonès. S’han trobat testimonis que indiquen que aquesta zona ja estava habitada l’any 2.500 abans de Crist. Per tant és una ciutat antiquíssima que ha patit varies guerres i invasions des de la seva fundació.
Ja en l’època ibèrica hi havia un poblat emmurallat en un turó. Durant l’època romana aquest poblat es va traslladar a la vora del riu Negre. Al segle XI ja existia el monestir de Santa Maria (catedral) i el castell que avui és un convent de monges. A l’entorn d’aquests dos centres van sorgir els nuclis urbans que poc a poc van créixer.
L’any 1594 el rei Felip II va donar a Solsona el títol de ciutat. Durant la guerra carlina la cuitat va quedar en estat de ruïna. Per sort una bona quantitat de construccions ens van quedar i ens diuen la importància del passat de la ciutat.
Una cosa que em va cridar l’atenció va ser que molts carrers i places portessin noms de sants. Però també d’altres han conservat el nom de la funció que exercien les persones que hi vivien. Com el carrer de Terceries, que és com de nominaven les carnisseries. El de la Regata, que era el que portava l’aigua que sobrava de la Font Major, per regar els horts que estaven fora de muralla. A Solsona hi ha moltes places precioses amb les seves fonts de tres brocs. L’un per beure els animals, altre per emportar i un més per beure. Són una meravella aquests racons tan poètics. En una d’aquestes places amb font vam veure un poema preciós de Josep Mª de Segarra. En molts edificis antics vam veure els caps de biga adornant les cases i algunes amb figures humanes. A Solsona encara conserven les teieres amb les quals antigament il·luminaven els
13 carrers. La nostra visita ha estat un èxit. Tot el que hem vist dins d’aquesta bonica ciutat, ens ha encantat. Però ens falta encara una part molt important de la visita.
El pou de GEL. Un antic i misteriós procés per fer que el gel procedent de l’hivern pogués aguantar els calors estiuencs. Baixant per una petita escala a la mateixa porta de la ciutat, ens trobem amb les restes de ruïnes antigues, i passant per un estret passadís vam arribar a una bòveda de pedra. Allò semblava la bòbeda d’una catedral. Una cosa extraordinària. Feia pensar la manera que tenia la gent d’abans de proveir-se d’una cosa que a l’estiu no és possible. Doncs era possible. Per uns petits passadissos havien de transportar el gel a l’hivern. Grans blocs que solament els podien transportar dues persones. Posaven palla de ble entre els blocs perquè no es desfessin. Està clar que sempre es perdia alguna cosa, un 25 %, per això havia de ser un operació ràpida i la feien entre varies persones. Aquesta pèrdua de pes la tenien en compte a l’hora de pressupostar el preu de venda. Els encarregats de transportar el gel eren els traginers que el distribuïen per viles i cuitats. El consum del gel va augmentar en el moment que se li atribuïen propietats terapèutiques, i per la seva utilitat en la conservació d’aliments.
Estàvem molt impressionats per les informacions rebudes. Quantes coses estàvem aprenent!
Però en faltava una més. La visita a la petita localitat ¿??? No se si és localitat, poble, parròquia…… Bé era ni més ni menys que Sant Esteve d’Olius. Una església i un cementiri. Uns tresors amagats entre aquells turons de la comarca del Solsonès. L’església, un exemple del romànic llombard del segle XI. Amb una sola nau coberta amb bóveda de canó. El campanar quadrat, amb quatre finestres en arc de mig punt. Sota l’altar, trobem el més bonic tresor d’aquestes contrades. La cripta formada per tres petites naus aguantades totes elles per columnes totes diferents. De veritat us dic que estar allí dins, és com estar fora d’aquest món. Com és possible tanta bellesa?
D’aquí vam anar a veure el cementiri, que estava just enfront de la església. Però d’aquest us explicarà tota la historia, que per cert és molt interessant, una altra persona. Estic segura que desfruitareu com nosaltres amb les seves explicacions. Bé solament queda remarcar que vam tenir un viatge fantàstic, que gràcies a les persones que es van preocupar-se perquè això fos així. I que la veritat que val la pena de fer aquestes excursions que ens diverteixen i al mateix temps ens nodreixen de cultura, i de saber molt més dels nostres avantpassats. Perquè després de totes les coses maques que havíem vist, vam anar a dinar prop de Solsona. Un dinar de gala per acabar d’enllestir un gran dia. Desitjo per tots pau i salut .
Josefina
14
LA FARGA ROSSELL
L’activitat siderúrgica andorrana no és un fet fins a final del segle XVI i perdura fins a final del segle XIX. Durant aquests 300 anys d’història s’han succeït períodes de més o menys amb 4, 5 o 9 fargues ofertes segons els moments.
Una farga és un taller preindustrial dedicat a l’obtenció de ferro en brut pel procediment directe; és a dir, en transformar o reduir el mineral de ferro en ferro metàl·lic o acer amb una sola operació. Aquest establiments utilitzen l’energia hidràulica per a insuflar aire al forn i moure el mall
Al forn, amb unes temperatures que oscil·len entre 300º C i 1.300º C gràcies a la combustió del carbó, es realitza l’operació de reducció del mineral en una massa esponjosa de ferro. El mall s’utilitza per treure les impureses i compactar en forma de barra l’esponja de ferro.
A partir de final del segle XVII, les fargues dels Pirineus orientals adopten l’ús de la trompa hidràulica per a insuflar aire a un forn nou de planta quadrada. Aquest canvi tecnològic és el que caracteritza un tipus concret d’establiments que a final del segle XVIII es coneixen com a fargues a la catalana.
La Farga Rossell és un exemple del darrer estadi evolutiu que experimenten les fargues hidràuliques a la catalana abans de ser substituïdes de manera definitiva pels alts forns. Aquest establiment s’aixeca entre els anys 1842 i 1846, i, malgrat un curt període d’inactivitat, es manté obert fins el 1876.
La major part de la producció final de barres es destina als mercats catalans i només una petita part és destina als ferrers andorrans..
Durant la segona meitat del segle XIX, moltes d’aquestes infraestructures preindustrials s’enderroquen o bé es transformen en serradores o molins. La farga Rossell però, malgrat l’abandó de més de 100 anys, constitueix un dels exemples millor conservats del Pirineu oriental. Jeanne GEORGET - Octubre 2007.
Visita cultural de l’AVIM a la primavera del 2006.
15
Les vuit del matí, tothom amb el paraigües, però amb ganes de passar-ho bé. La Josefina agafa el micròfon i ens explica l’itinerari que farem i les visites concertades, i amb una oració a la Verge l’hi demanem un bon viatge. La primera parada per esmorzar una mica la fem a l’Àrea del Cadí. Trenta minuts i reprenem la marxa cap a Cercs. Allí ens esperen per fer la visita a les mines. El museu consta de quatre espais oberts al públic: la sala d’exposició permanent on es mostra com era la vida al peu de la mina i les característiques i els usos del carbó. Un pis dels anys quaranta, la sala d’audiovisuals i els 450 metres de la galeria Sant Romà on, mitjançant un tren miner, es pot veure com era la feina dels miners a l’interior de les galeries. El museu dels dinosaures també és força interessant. Vàrem visitar el Santuari de la Mare de Déu de Queralt. Un lloc sagrat des de l’antigor on el cristianisme va fer néixer les llegendes de les Verges trobades. Situat al cap de munt de la cresta acinglerada de la serra, la tradició explica que va ser un bou qui va trobar la talla gòtica en una cova. El pastor agafa la imatge i marxà cap a casa seva. Quan va voler ensenyar la imatge havia desaparegut. Al següent dia la torna a trobar al mateix lloc d’abans. Altra vegada torna agafar-la i la porta en el seu sarró. I novament torna a desaparèixer. La gent del poble puja a la muntanya i van trobar la imatge sota d’una roca. A partir d’aquell moment van entendre que la imatge volia ser venerada en aquell mateix lloc, és a dir en el mateix indret on es troba actualment.
16
La darrera visita va ser a l’Estació-Museu de Guardiola de Berguedà, suposo que per la gent del poble deu tenir el seu valor històric, a mi personalment no en va agradar gaire.
Parlem del dinar? L’ Hermínia ens va dur al millor lloc per menjar-hi d’allò més bé; una abundosa i exquisida taula. No va faltar-hi res. Bo i en quantitat. Em venen ganes de tornar- hi. Tothom va sortir molt satisfet del dinar. L’harmonia i el germanor durant tot el viatge va ser la nota més destacada i agraïda malgrat la boira, que no ens va deixar gaudir del paisatge. La foto de la pàgina anterior és una prova. Varen tornar a Andorra molt contents d’haver passat un dia molt agradable.
MARIÀ ESTRADA Abril 2008
17
«MONTSEC A TOCAR DE LES ESTRELLES EL MILLOR CEL DE CATALUNYA»
El dia 20 d’abril la gent gran de l’Associació de voluntaris AVIM marxem per veure si això es veritat. Després de un llarg viatge per una carretera particularment sinuosa, passant per petits poblets tot recordant una mica la nostra antiga Andorra, parem a esmorzar. No i pot faltar el tradicional pa amb tomata, truita i fuet, nois que això de viatjar obre la gana. Arribem al, OAdM - Observatori Astronòmic del Montsec
L’emplaçament de l’observatori, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, (Pallars Jussà) és un dels millors llocs de Catalunya per construir-hi un observatori astronòmic, segons estudis astronòmics i meteorològics realitzats. Gaudeix d’un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica i d’excel·lents condicions meteorològiques.
Ens donen la benvinguda, però no ho penseu pas, aquell cel tan blau ens va fer el salt, teníem uns núvols que deixaven passar de tant en tant un ressol que era d’agrair perquè més aviat feia fresqueta. La imatge del sol la vàrem veure filmada a través del microscopi a la pantalla tot escoltant les explicacions de la guia.
A la foto, veiem la cúpula de l’anomenat “Ull del Montsec” és una instal·lació excepcional, consistent en un planetari digital multimèdia que permet recrear el cel en qualsevol moment i projectar espectacles de realitat immersiva, i és alhora una plataforma per a l’observació del cel en directe. La seva cúpula de 12 metres de diàmetre i la paret frontal s’obre completament, de manera que deixen el visitant sota l’espectacular cel del Montsec. Va ser força interessant, desperta una certa emoció, ens presenten la Nostra Galàxia com un mocador de butxaca dins del Univers. Som pols d’estrelles.
Alguns dels programes d’observació que es duran a terme, amb el nou telescopi nomenat Joan Oró, donades les característiques del instrumental són: cerca de planetes extraescolars, objectes del sistema solar, estrelles variables, últimes fases d’evolució estel·lar, supernoves, noves, contrapartides òptiques de fonts eruptives de raigs gamma, etc.
18
L’observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) constitueix el vessant científic del Parc Astronòmic del Montsec (PAM) i el seu propòsit és bàsicament la recerca i la formació universitària en l’àmbit de l’astronomia i l’astrofísica.
L'OAdM es troba situat al municipi de Sant Esteve de la Sarga , a l’est del pic de la Corona del Montsec d'Ares, a 1570 metres d’alçada sobre el nivell del mar. L'OAdM consta d'un edifici d’observació, un edifici de serveis i una cúpula de 6,15 metres de diàmetre que conté el Telescopi Joan Oró. Es tracta d’un telescopi robòtic el més gran i tecnològicament avançat de Catalunya, que es pot controlar des de qualsevol lloc del món a través de la xarxa Internet. El telescopi s’anomena Joan Oró, en memòria del reconegut científic lleidatà, qui va ser un dels impulsors del projecte del Parc Astronòmic Montsec.
El Telescopi Joan Oró és utilitzat pels membres de la comunitat astronòmica, tant a nivell estatal com internacional En la primera fase de l'OAdM, s’ha instal·lat un telescopi de 80 cm de diàmetre de la marca Optical Mechanics, Inc. (model RC08), capaç de treballar en un règim completament automatitzat, ja sigui amb un control in situ, remot o totalment robòtic. L’automatització inclou totes les operacions necessàries per a efectuar observacions astronòmiques amb èxit: engegat, recol·lecció de dades i aturada. Aquestes operacions es fan en funció de les condicions atmosfèriques, el programa d’observació i l’estat de la instrumentació.
Extractes de la Web elaborada a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), J.Colomé (web màster)
Cap a les dues acabem la visita i ens en anem a fer un bon dinaró, a les postres un dels companys canta un parell de cançons d’aquelles tan entranyables (que fan posar la pell de gallina) renoi que a gust que estem tots plegats!!! El nostre xofer ens recorda que tenim carretera per fer, de tornada passem per Pons i aprofitem per comprar coca.
Ja estem a La Farga de Moles els ànims es reviscolen i s’inicia una contada d’acudits alguns “d’aquells que farien tornar vermelles les pedres”, no cal explicar com vàrem riure. A Sant Julià s’inicien les parades acompanyades del Cant dels Adéus.
Esperem retrobar-nos tots ben aviat.
Julia Xandri
19
VISITA DE L’AVIM AL PARLAMENT D’ANDORRA
Per unes hores ens em sentit ciutadans privilegiats per diferents motius, quan, el pasta 9 de novembre, vàrem tenir l’oportunitat de visitar la seu del nou Parlament d’Andorra
La primera perquè hem tingut la sort de que ens ha acompanyat i ens ha fet gaudir de tot allò que anàvem veient, el millor guia que podia fer-ho el Molt Il·lustre Senyor Síndic Vicenç Mateu.
La segona perquè la visita ha estat molt complerta i distesa des de la recepció al ampli vestíbul fins al acomiadament a la gran plaça. Al llarg de més de dues hores que ha durat la visita, ens anat explicant i mostrant amb molt detall el funcionament de cada una de les dependències de la nova seu d’aquesta institució: la Sala del Consell General on vàrem ocupar els escons del Cap de Govern, dels Consellers… les sales de treball on es reuneixen en petits grups, la sala de Premsa, la Biblioteca, reservada per a estudiosos i especialistes…per acabar en el despatx del Sr. Síndic on em vist en
20
un quadre, una petita bandera d’Andorra que ha viatjat a la lluna i que ha estat un regal del govern Nord-americà. La tercera perquè la visita ha a acabat en un agradable àpat de germanor. I la quarta perquè com a curiositat hem descobert el gran mapa d’Andorra al terra de la plaça i també que les pedres que es van treure al buidar el terreny per construir l’edifici s’han col·locat com a element decoratiu de les seves façanes..
A més a més el temps ens ha acompanyat en un dia càlid i assolellat. .Què més es podia demanar?
Agrair molt sincerament al Molt Il·lustre Senyor. Síndic, totes les atencions que ens ha dispensat en tant memorable visita.
Bonaventura Guitart
21
CosmoCaixa Barcelona
Anteriorment conegut com el Museu de la Ciència de Barcelona, tancat per reformes el 1998 i reobert el 2004 amb el seu nom actual. El museu compta amb una varietat d'exposicions, permanents i temporals, que presentarà el medi ambient, natura, ciència, i en l'espai. CosmoCaixa també compta amb un planetari i exposicions dedicades a la interacció com toc i joc per a nens petits. L'edifici va ser construït entre 1904-1909 per Josep Domènech i Estapà per servir com un asil per a cecs que es va tancar el 1979. L'edifici va ser renovat, conservant l'original de la façana , i l'expansió es va dur a terme el que l'edifici de quatre vegades la seva mida original. Una expansió de la construcció es va dur a terme el 2004. CosmoCaixa disposa d'una passarel·la · de gran espiral que porta els visitants des del soterrani fins a la 5ª planta. La peça central de la és un arbre amazònic. L'únic bosc inundat amazònic El bosc inundat: un bosc inundat, que permet als visitants experimentar entorn humit i sec d'una selva tropical del Amazones. Ceiba arbres es reprodueixen sobre la base dels motlles creats pel personal del museu, en Pará , Brasil .Més de 100 espècies de vida estan representats incloent les aus , els insectes , les granotes , les piranyes els carpinchos ¡ yacarés Vàrem trobar la rèplica exacta d'un tros de bosc inundat de la selva amazònica brasilera de més de 1.000 m². Enmig de la flora i la fauna típiques de la zona. També vàrem explorar no només la part inundada sinó també la seva relació amb la terra ferma. Gaudint de la visió subterrània, l'aèria, la pluja tropical..., tot, integrat
Geològiques de Wall talls grans de formacions geològiques es mostren al llarg d'una paret que mostra l'erosió , vulcanisme , falles , la sedimentació i els processos relacionats. Els talls de roca que s'exhibeixen són principalment de Catalunya, inclosa la sal de potassi i de Súria , la pedra arenisca de Berga i el Mallorca , els materials volcànics de la Garrotxa Parc Natural de la Zona Volcànica , i la pedra calcària de Besalú . La Sala de la Matèria La Sala de la Matèria abasta l'evolució a partir de la Teoria del Big Bang. Es divideix en quatre seccions: l'origen de la matèria, la vida primer organisme, la conquesta de la "intel·ligència simbòlica", i el naixement de la civilització. Els tocs d'exhibició en la ona gravitacional, la teoria del caos, la biologia, la mobilitat, les neurones, la intel·ligència i l'evolució humana . Les sessions del planetari : per viure una experiència única – La nova instal·lació, que es caracteritza per un gran realisme i una gran espectacularitat, permet la projecció d'imatges en format 3D. La projecció de les imatges ens envolten completament fent-nos sentir immersos dins l'acció. Vàrem entrar dins de la casa de Charles Darwin i ell mateix ens va guiar cap a la gran aventura de la “ Selecció natural “ Contemplant l'univers com mai no ho havíem fet abans!
(Agraïments per les fotos i informació a CosmoCaixa Barcelona)
22
Dimarts dia 24 d’abril ben aviadet ens reunim els companys de l’AVIM. Avui és dia de sortida, viatge Cultural a CosmoCaixa Barcelona malgrat la fresca de la primera hora, el bon temps ens acompanya. Ens donen la benvinguda dos companys de L’ASVOL (Associació de Gent Gran Voluntària de la Fundació La Caixa de Barcelona) que molt amablement ens guiaran durant la visita.
Ens preparem per entrar a aquest interessant edifici, anem a descobrir les nostres arrels
El Bosc Inundat
Sortim de l’espai Amazònic (de 1000m2) xafogós i humit amb: 13 especies d’arbres, 80 de plantes 52 d’animals amb una pluja i boirines tropicals.
Després de la projecció al planetari, sortim satisfets, ens sentim més savis (ejem! ) i ja son les dues! Ja deia jo que sentia un rau rau a l’estomac, doncs cap a dinar s’ha dit ! Sr. xofer cap al Poble Espanyol, al Restaurant Tip Top ens esperen amb una bona taula paella inclosa. No podem marxar de Montjuic sense fer un passeig pel jardí de cactus Mossèn Costa i Llobera i gaudir del magnífic paisatge mediterrani..
Júlia Xandri
23
Mines de sal de Cardona
Ens sentirem com a miners per un dia
La Muntanya de Sal de Cardona és una meravella natural que amaga en el seu interior una antiga explotació minera (les antigues instal·lacions de Mina Nieves). La visita que hi podem fer ens descobrirà un indret únic en el món.
És una visita ideal per anar tota la família: els grans podrem gaudir i admirar un paisatge subterrani desconegut fins el moment, i els més petits viuran una aventura memorable.
Durant la visita, uns vehicles especials ens conduiran fins a la Vall Salina, descendint un desnivell de 86 metres. Allà podrem admirar un increïble aflorament salí: la Muntanya de Sal.
A continuació, equipats amb un casc miner, entrarem a l'interior de la Muntanya per recórrer uns 500 m de galeries, on podrem gaudir de les espectaculars estalactites i estalagmites, així com de les diferents vetes de sals: sòdiques, potàssiques i magnèsiques l'any 1990. D’aquesta explotació minera, tan des del punt de vista geològic, mineral. A part de les pròpies mines, el recinte compta amb una part destinada al museu, on s’ofereix una visió global d’aquesta explotació minera, tan des del punt de vista geològic, mineral, botànic i històric. Podrem també contemplar els pous d'extracció i la seva maquinària.
Si voleu mes fotos de Cardona poseu youtube.com, un panseixes del seu castell i la seva mina de sal)
Teresa Lanao 24
El dia 7 de novembre de 2010 EL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMILIA va ser solemnement dedicat i declarat basílica per al sant pare Benet XVI i va esdevenir un lloc sagrat obert al culte. Dia 3 de juny aviadet sortim d’Andorra mol il·lusionats direcció Barcelona, anem a visitar aquesta immensa gran obra d’Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 - Barcelona, 1926) Abans però ens desviem cap a Solsona on anem a visitar el bonic nucli antic. Entrem per al portal del Pont trobem la catedral de estil gòtic de una sola nau, l’obra es del 1623, però conserva alguns elements del temple romànic del segle XII En una àmplia capella lateral, hi podem contemplar una de les escultures de pedra més importants de l’art català. Venerada amb devoció des de l’Edat Mitjana, la Mare de Déu del Claustre es una peça de factura excel·lent a cavall entre el romànic i els inicis del gòtic. Atribuïda al cèlebre escultor Gilabert de Tolosa la Marededeu és patrona del municipi des de l’any 1853 i actualment segueix gaudint d’una important veneració popular.
25
Plaça de Sant Joan. Al mig de la plaça hi ha una font del segle XV antigament anomenada font Major. La capella situada a sobre, és dedicada a Sant Joan (segle XVIII). S’hi pot veure una Placa amb la poesia,
Record de Solsona del poeta Josep M. de Sagarra.
Fa una lluna clara i una nit serena. Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan; damunt les finestres cau la lluna plena, cau damunt la pica que la fa brillant. Aquesta plaça és tota recollida, tan inquietadora i tan suau, que sembla un replanet d'una altra vida on s'anés a abeurar-hi un glop de pau. Jo no sé pas per què jo aquí voldria estar-hi llarga estona quietament, amb una noia sols per companyia sens besar-la ni dir-li cap lament. Veure el tresor que d'aquí estant s'obira sense esflorar-li el seu cabell gentil, sols sentir-la a la vora com respira ... I respirar aquest aire tan tranquil. Torre de les Hores. Datada d’abans del 1500, la torre tenia una campana per tocar a foc i sometent i una altra per al rellotge que avui encara toca les hores. Avui en dia, en un racó d’aquest campanar s’hi “penja el ruc” (de cartró-pedra) per Carnaval, costum que recorda la llegenda que ha donat el renom de ”mata-rucs” als solsonins.
Aquesta interessant visita ens deixa amb ganes de tornar una altra vegada amb més temps, doncs tenim de continuar camí ,dinarem puntuals per arribar a l’hora fixada per trobar-nos davant la Façana del Naixement “ que expressa la joia de tota la creació” amb el guia que ens comentarà la visita a la Sagrada Família. Tots qui no...! em passat un munt de vegades per al seu costat o em vist de lluny les seves torres esveltes i “originals “ quines ganes tenim de sentir-nos acollits dins seu i embadalir-nos davant de tanta bellesa. Façana de la Passió : les escultures i la porta son fetes a partir del 1986 per Josep Maria Subirachs La façana de la Gloria encara per construir serà la principal de la basílica, ha d’explicar l’origen i la fi dels humans. Interior,< La intimitat amb l’amplitud és la del bosc que serà l’interior del temple.> les paraules de Gaudi resumeixen aquest espai únic en que la claror del sostre de la nau central a 45 m. d’altura, il·lumina les fileres de rajoles i en fa brillar els triangles verds i daurats. A. Gaudi va ser un home avançat al seu temps i amb una imaginació tremebunda. Es sens dubte l’arquitecte català més important de tots els temps i un dels noms indispensables de l’arquitectura universal del segle XX. Un temple extraordinari. Podem dir que en el seu interior ens envaeix la llum.
Júlia Xandri
26
Escaldes-Engordany 11 de desembre 2014
Avui els companys d’AVIM fem la última sortida de l’any, si, el 2014 aviat formarà part del passat.
“Agafem el bus” i cap a Sant Julià, anem al MUSEU DEL TABAC a visitar l’exposició:
ANDORRA PAISATGES PROPERS
“El paisatge és una part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves inter-relacions“ Conveni europeu del paisatge. ( Florència 2000 )
S’interessa pel conjunt del territori i no fa distinció entre zones urbanes, rurals i naturals.
No distingeix tampoc entre espais excepcionals i quotidians ni tampoc degradats.
Contemplant el mapa del nostre molt petit país, veiem que podem gaudir d’una part molt important de paisatge natural. De fet, totes les zones urbanes estan rodejades de natura, no perdem mai les muntanyes de vista.
Moltes persones que no són nadiues del país sovint diuen que tenir les muntanyes tan a prop els causa una sensació aclaparadora.
Una mostra de la importància del paisatge en totes les èpoques.
Per Andorra el paisatge és el major atractiu turístic que tenim
Hem de tenir-ne molta cura, cuidar-lo i estimar-lo, si cal, encara més.
Júlia
27
Sortida dia l8 de Març de 2015:
Visita de l’Església de Santa Coloma I dinar a Os de Civis
Cap a les onze del matí, ens esperava el nostre guia, un jove molt simpàtic del departament de Patrimoni Cultural, que ens donà tots els detalls.
L’Església de Santa Coloma és una de les joies del romànic, d’origen preromànic d’Andorra, de principis del segle X, la nau central es rectangular i l’absis també, i aquí tenia pintures romàniques “al fresc” realitzades pel Mestre de Santa Coloma, que van ser tretes en la dècada de 1930 i les va adquirir un col·leccionista francès i després van anar a parar a un baró d’origen jueu, van ser requisades pels nazis i finalment recuperades.
Després de la Segona Guerra Mundial van emplaçar-se a Berlín, on han estat restaurades a partir del 1989. El compromís alemany de restituir les peces d'art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris, ha permès al govern andorrà arribar a un acord amb la República Federal d’Alemanya i la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural que permetrà la tornada de les pintures al seu territori d'origen durant el 2008. Les pintures han estat comprades per 4 milions d'euros, preu que inclou els costos de la important restauració a que foren sotmeses fa una dècada a Berlín. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur Museu Nacional Andorrà.
A l’absis que és la part més antiga de la construcció hi ha una imatge policromada de la mare de Déu del Remei. A l’interior de l’església es pot veure pintat un “Agnus Dei” amb dos àngels, al damunt d’un arc ultrapassat que s’assembla als arcs musulmans. Al fons de l’església trobem un Retaule del segle XVIII amb la imatge de Santa Coloma al centre, la Verge i d’altre Sants com Sant Isidre, Sant Esteve… als costats i dalt de tot “Crist en Sa Majestat”. Al (s.XII )va ser afegit un campanar llombard de planta circular, únic a Andorra.
També vàrem veure la Casa dels Russos projectada per Cèsar Martinell, es un dels exemples de l’arquitectura del granit a Andorra. Després vàrem pujar fins l’edifici de l’Institut Espanyol de Batxillerat on ens esperava l’autobús per anar a dinar una bona “calçotada” a Os de Civis.
Fotos i muntatge : Isabel
28
Sortides culturals i
rutes de senderisme
dutes a terme durant L’any 2015
Organitzades per la Fundació Crèdit Andorrà i l’AVIM
Andorra-Visites a exposicions locals - Església de Sta.Coloma i calçotada a Os de Civis – Castellar de N’hug i les Fonts del Llobregat – Monestir de Santa Maria de Ripoll i Museu Etnogràfic – Lleida, els mercats de Nadal, la Seu Vella i el Palau del Rei. Natura - Ruta amb raquetes a la vall d’Incles – Senderisme a Certers – Vall del Madriu i Ruta de Prats. 29
Jaciment de la Margineda
Andorra
Roureda de la Margineda, han posat al descobert un dels jaciments medievals més importants documentats a Andorra i un dels més destacats de la vessant sud dels Pirineus.
El jaciment es troba situat en uns terrenys propietat de la família Cardelús- Maestre i des de l’any 2007 Molines Patrimonis finança les diferents campanyes d’excavacions que s’hi duen a terme. També des de l’any 2010, compta amb l’ajuda del Govern d’Andorra a través de les subvencions atorgades per la restauració i conservació del patrimoni cultural.
L’any 2012 Molines Patrimonis, el Govern d’Andorra i el Comú d’Andorra la Vella van signar un conveni segons el qual les dues institucions públiques es comprometien a col·laborar en la recuperació del jaciment i a treballar plegats per la seva posada en valor.
El conjunt arqueològic ocupa una àrea de més de 4.000 metres quadrats, dels quals 1.500 ja s’han excavat.
Durant les diferents campanyes d’excavacions s’han recuperat milers d’objectes pertanyents a l’Edat Mitjana, principalment de ceràmica, ferro i bronze, que ens han permès conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Les troballes ens han obligat a reconsiderar alguns aspectes essencials de la història medieval d’Andorra, en un diàleg excitant entre els vestigis arqueològics i la documentació històrica.
Aquest diàleg encara continua: el jaciment de la Roureda de la Margineda és un jaciment encara obert, i de ben segur continuarà aportant nous coneixements per entendre millor el nostre passat. 30
I com no, després de dinar i aprofitant el bon temps, visita guiada d’aquest bonic poblet per la nostra companya Chelo, voluntària de l’AVIM. Moltes gracies !
Dia 10 de març 2016 Júlia
31
GIRONA un FESTIVAL DE FLORS - Maig 2016
Carrers sencers es converteixen en instal·lacions d'art, acompanyades de música, llum, fonts i l'aroma embriagadora de milers de flors.
¿Llavors, què vas a veure al Festival de les Flors de Girona? És molt més interessant del que es podria esperar d'un espectacle floral.
Alguns adorns són tan descarats i colorits com un carnaval, altres són de bon gust i de admirar.
Els creats per nens de la localitat estan sovint meravellosament deixats, i alguns són al límit precari entre peculiar i intuís.
L'Ajuntament sempre ve triomfants amb una pantalla acuradament construïda i digna, que correspon al seu estatus i la seva cèntrica ubicació a la plaça del Vi.
La gran escala pot ser adornada amb una cascada de miralls de flors, els acords formals de suggeriments, o un tema similar i elegant.
AIXÒ ÉS EL QUE ENS VA EXPLICAR UN EMPLEAT DE INFORMACIÓ
Hi havia tantíssims espectadors, que poc vam poder gaudir de l'art floral.
------
32
GIRONA TEMPS DE FLORS
Vam visitar la Girona
Cultural.
El Barri Vell de Girona és considerat el centre històric de la ciutat, delimitat per la muralla medieval, una part de la qual va ser enderrocada al segle XIX, i és on es trobem els punts més importants d'interès històric i cultural de la ciutat.
Les cases sobre el riu Onyar són un espectacle del que s'ha de gaudir des d'un dels ponts que creuen el riu, i que ens acosten al barri jueu des de la Rambla. A la rambla es viu el bullici dels visitants i dels locals, passejant, comprant, descansant en terrasses...
Un cop endinsats al barri jueu, un dels més ben conservats d'Espanya, podem gaudir del llegat històric de la ciutat, visitant els carrerons estrets i les escalinates dretes, descobrint racons, jardins, monuments i esglésies. La Catedral, l'església de Sant Feliu, els Banys
Àrabs, etc…
M.Cases
33
Organitzades per l’AVIM i la Fundació Crèdit Andorrà
Jaciment arqueològic de la Margineda i Os de Civís – Molins fariners d’Andorra i Casa Cristo - Girona “Temps de Flors “ i l’Estany de Banyoles - La Seu Medieval i la Fabrica de la Llanes . Raquetes a Naturlàndia – Cortal de Llumeneres- Parc Natural de Sorteny - Circuit dels Llacs de Tristaína –Circuit Moles d’ Anyós i Rec del Solà.
34
Molins
fariners
L’ Octubre va començar per als membres de l’AVIM fent
una ullada arran de la història d’Andorra en l’època on el s nostres avantpassats conreaven blat en petites feixes i portaven el gra al molí per aconseguir la farina que els servia per fer el tant preuat pa.
Acompanyats per dos coneixedors i apassionats en la matèria, la Francina Pons i el seu espòs, vam descobrir uns quants molins fariners: el molí del Tomàs al Tarter, la mola de Borró a Canillo, les moles de Ransol i la mola del Guillem a Encamp.
Vam visitar aquests molins amb tots els seus estris interiors: (tremuja, coronals, moles, farinera, sedassos, punyera , mesures de farina) i exterior (rius de Valira del
Nord, de Montaup, de la Coma, del Tremat i els recs amb les seves comportes que accionaven el rodet del molí). Va ésser un dia molt instructiu i a l’hora molt complert, ja que també vam veure l’interior de casa Cristo i l’església de St. Miquel d’Encamp envoltats de la tardor on destacaven ja els primers colors canviants de la vegetació.
I per que el dia acabés amb joia vam gaudir d’un suculent àpat en bona companyia! 35 A. Mari C.
El Museu Diocesà d’Urgell
Es crea l’any 1957 durant l’episcopat del bisbe Ramon Iglesias Navarri, sent l’última col·lecció diocesana que es formà a Catalunya.
Urna de Sant Ermengol Dormició de la Verge del s.XVI (Pere Lleopart, 1755) (Escultura de Jerónimo Xanxo) Cal destacar el casc antic de la ciutat, que s’inicia a la catedral de Santa Maria i el seu entorn monumental, el més rellevant de la ciutat, escenari del poder religiós que ha estat fonamentat en l’origen, el creixement i la consolidació de la ciutat, i continua pel carrer dels Canonges, el carrer Major i les restes de l’antic recinte murallat.
Portal D’ANDORRA
Una visita molt profitosa a la ciutat veïna de la Seu d’Urgell, el temps s’esgotà ràpidament, ens vam quedar amb ganes de una segona part.
Júlia
36
Un dia molt ben aprofitat Ens em quedat bocabadats quan la Pili la nostra guia ens ha explicat que en aquells temps a la Seu d’Urgell no hi havia aquests pastissals d’herba que veiem ara perquè no hi havien vaques si no que el principal cultiu era la vinya fins que arribà la fil·loxera i llavors la ramaderia va ser l’alternativa, la primera parella de vaques les van anar a buscar a Suïssa al finals del S.XIX. Començant a parlar de menjar ja se’ns ha obert la gana. Després d’un àpat ben agradable ens instal·lem a l’autocar direcció a Arsèguel tot gaudint del bonic paisatge de tardor. Arribem a la - Fabrica de Llanes - ens reben la prioritària i la seva filla que ens faran de guies explicant tot el procés amb orgull i especial devoció perquè estimen la seu treball. Passem per diferents naus amb unes maquines extraordinàries. Tota la fàbrica funciona amb la força de l’aigua el moviment es transmet per una sèrie de politges connectades amb corretges de cuir cosides a mà. La filadora teixeix 300 madeixes a la vegada.
I pas a pas ens assabentem de tot el procés del tractament de la llana del corder recent xollada fins als mitjons bufandes i mantes de pastor, unes joies que ens conviden a comprar a la sortida. Seran uns diners molt ben gastats. Fins la propera . Júlia
37
En el museu de l’electricitat de FEDA els excursionistes de l’AVIM vam poder endinsar-nos en un món desconegut per molts de nosaltres i alhora màgic que es el de la electricitat.
Qui es podia imaginar un segle i mig enrere que la “fada electricitat” recorrent per cables i fils a través camps i muntanyes portaria a les nostres llars la llum en els moments de foscor, el caliu, la televisió i tants altres avenços que ens faciliten la vida quotidiana.
Va ésser també un recorregut captivant per la història d’Andorra que l’any 1929 va començar a encaminar-se cap al progrés ja que la concessió atorgada a la societat hispanofrancesa FHASA va demanar a la concessionària en una de les contrapartides per l’explotació hidràulica, reparar carreteres i construir-ne de noves. Andorra s’obrí des de llavors al progrés i al món.
38
La visita guiada ens va conduir dintre d’una gran sala on regnen unes imponents turbines que encara generen electricitat... En una sala pròxima vam poder experimentar i observar gràcies a instructius tallers, les lleis de l’electricitat.
39
La segona part de l’excursió ens va aturar després d’una carretera estreta que feia moltes voltes, en un encisador poble espanyol a 1650m d’altitud situat al llindar del territori andorrà : Os de Civís (Lleida). Les seves cases, acaronades pel sol, tot i que moltes han estat renovades, han sabut guardar la autenticitat dels vells pobles dels Pirineus. S’apinyen com un eixam d’abelles sota l’església romànica de St. Pere i Margarida construïda a principis del segle XIV que domina la vall. Amics, ja es l’hora! Una olor de fum ens atrau. Sobre un graella couen calçots. Ja comença a negrejar. Quina fam! Dintre del restaurant, un foc acollidor en la xemeneia escalfa i és el moment de seure a taula i de cruspir un bon festí! El dia es va acabar pels amants del ball amb una bona “ballarusca” i pels altres fent una passejada fins a l’església guiats per la Chelo. Adeu ciao, fins la propera excursió !
Text i fotos: Anna Maria Casals
40
Camí de les platges més properes pels habitants d’Andorra, direcció Tarragona, deixem Montblanc i no pensem en aturar-nos-hi per visitar aquest poble que posseeix un veritable tresor històric.
Montblanc, capital de la Conca de Barberà, es situa en un lloc privilegiat sobre un turó d’on es pot gaudir d’un ample panorama sobre una comarca de terres fèrtils on es conreen vinyes i ametllers a la vora de boscos de pins.
Avui, els membres de l’AVIM tenim l’oportunitat de descobrir-la, guiats per una noia que ens fa visitar l’indret amb molta passió. Fou una vila pròspera a l’Edat Mitjana animada per una comunitat jueva. Conegué la seva edat daurada al segle XIV gràcies a la seva importància econòmica confirmada políticament per les nombroses celebracions de parlaments catalans convocats pels reis.
El recinte fortificat de Montblanc construït per Pere el Cerimoniós recorre uns 1500 m entre els quals és troben 32 torres quadrades i dues portes primitives, la porta de Bover al Nord- Oest i la porta de Sant Jordi al Sud.
La torre portal St. Jordi és el marc idoni per a la celebració de la setmana medieval la diada de St. Jordi (23 d’abril).
De les muralles originals en queden sols els dos terços.
Dins aquest laberint de pedra s’emboliquen carrerons tortuosos, escales rectes i pintorescos racons amb elegants palaus.
La visita de l’Hospital de Santa Magdalena i del seu claustre ens deixà meravellats!
Columnes amb nervadures i arcs apuntats s’eleven majestuosos als voltants d’un pati on es troba un pou.
41
La guia ens va fer visitar un museu d’antics oficis: espardenyers, tots els elements que servien a la fabricació del paper, com es treballava el ferro, mesures per pesar utilitzades en l’agricultura…
Una excursió molt instructiva i a la vegada tant interessant ! Rellotge del segle XIII
Hospital de Sta Magdalena
Després de fruir d’un bon dinar en un marc incomparable (un antic palau jueu del segle XIV), decorat amb unes làmpades recuperades en un vell vaixell, vam dirigir-nos cap a la fàbrica de neules per fer un tastet de llaminadures.
Ens acomiadem de Montblanc: de les seves muralles i palaus, indret de la llegenda de St. Jordi ! A. Maria Casals
42
Sortida al Roc del Quer i Jardins
de Juberri
El passat 16 d’octubre els voluntaris de l’Espai van organitzar una sortida molt agradable i inclús sorprenent, perquè desconeixem moltes coses que tenim a casa nostra. El bon temps ens va acompanyar i al matí vam visitar el Roc del Quer que ofereix una vista fantàstica de la vall, des de Canillo fins a Encamp, i a més vam poder experimentar el vertigen, perquè el mirador està suspès en una plataforma de vidre que dona la sensació de vuit. És un lloc ben condicionat pel turisme i et pots fer fotos amb unes escultures de “protó call” perquè la imatge surti emmarcada. Hi ha també un espai per aparcament i durant l’estiu una caseta d’informació i un museu.
43
Desprès de gaudir una bona estona d’aquesta meravellosa naturalesa retocada una mica per la mà del home, ens dirigirem cap a Sant Julià, direcció a Juberri, que molts no hi havíem estat mai. Allà ens esperava una muntanya transformada en jardí, imitant una mica el de Versalles i poblada per figures, algunes de mida natural, d’animals autòctons i també de prehistòrics com dinosaures. La sorpresa i poder gaudir d’aquest món tan irreal ens va satisfer a tots. Es va acabar l’excursió amb un bon dinar al Hotel Comabella que des del menjador també vam poder admirar la vall de St. Julià de Lòria i el temps com anava canviant, doncs si fins a l’hora de dinar va fer molt bo, amb poca estona van sortir els núvols i va arribar la pluja. Tot va acabar sense haver-nos de mullar i de ben segur en guardarem un bon record.
Carme Cots
44
Sortida de l’AVIM el 18 de desembre del 2018
Dos quarts de 8! Els viatgers pugem al bus que ens porta vora de el mar Mediterrani on visitem el Castell Medieval de Calafell i el Museu Pau Casals al Vendrell. Arribats a Calafell, costa amunt ens dirigim al Castell de Sta. Creu de Calafell. És un recinte fortificat d’època medieval, es troba al nucli històric de Calafell. El recorregut per l’interior del recinte inclou l’església d’estil romànic que conserva pintures medievals o la cisterna, que, durant els episodis de pirateria a la Mediterrània, va servir d’amagatall. Es construeix al segle XI com un dels castells de frontera entre l’imperi Franc i Al-Andalus. Originalment, els ocupants i moradors del turo eren pagesos. Al final del segle X els comtes catalans reclamen l’assentament. La part alta de la roca va ser ocupada per la noblesa i l’església mentre els camperols van haver d’establir-se a la part inferior.
La visita s’acaba i anem a gaudir d’un bon àpat a un restaurant situat a costat del Museu Pau Casals.
45
Museu Pau Casals
El 1910, Pau Casals es va fer construir la Vil·la Casals al barri marítim de Sant Salvador, a tres quilòmetres del nucli urbà del Vendrell. La casa, situada a l'extrem sud de la platja, va ser concebuda inicialment com una petita casa d'estiueig que es va convertir, al llarg dels anys i després de diverses intervencions, en un edifici destacat, amb un harmoniós jardí al costat del qual hi havia una sala de concerts i unes sales per exposar-hi una col·lecció d'art. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l'exili, i mai més hi va tornar.
El 1972, Pau Casals i la seva esposa, Marta Montañez, van crear la Fundació Pau Casals, amb l'objectiu de preservar el patrimoni que tenia a la casa de Sant Salvador. El 1974, un any després de la seva mort, es va obrir al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà, i el 1976 es va inaugurar la casa com a museu. El 1996 la Fundació Pau Casals va decidir tancar-lo i sotmetre'l a una profunda rehabilitació; l'actual museu va ser inaugurat el 2 de juny de 2001.
L'espai presenta una museografia moderna que respecta les estances originals de la casa i alhora mostra, d'una forma innovadora, la vida i l'obra de Pau Casals. La música, els audiovisuals, i els objectes i documents originals apropen al visitant, de forma emotiva, la vida i els pensaments de Pau Casals des de la seva infantesa fins a la seva maduresa com a home de pau. (Ajuntament del Vendrell)
Anna Maria Casals
46
Apassionada per l’art, la Isabel ens va guiar en la visita dels dos reials Monestirs catalans de Poblet i de Vallbona de les Monges.
Val a dir que fou tot un privilegi de poder descobrir aquests dos monestirs cistercens en companyia de la Isabel, gran coneixedora de ambdós edificis de bellesa singular.
Monestir Sta Maria de Poblet
Els monestirs cistercens suposen un dels millors exemples d’art Medieval europeu, gairebé sempre gòtic.
El Monestir de Poblet, situat a la comarca tarragonina de L’Alt Camp, és el monestir més gran de la Ruta del Císter i dels dos masculins (Poblet i Santes Creus), és l’únic que conserva la comunitat de monjos. És el conjunt cistercenc hàbitat més gran d’Europa, l’any 1991, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO.
47
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca d’Urgell, el monestir és l’únic cenobi cistercenc femení més important de
Catalunya.
L’edifici, de bellesa singular que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys.
Vallbona de les Monges
La excursió ja s’acaba, una última foto per immortalitzar aquest dia tan instructiu! Anna Maria Casals 48
A trenc d’alba, tots els viatgers puntuals esperàvem a la parada l’autobús que ens portaria a la Gran Ciutat: Barcelona ! Arribats a Barcelona, el bus ens deixà a la porta de les torres d’Àvila, al Poble Espanyol. El Poble Espanyol És una de les zones més emblemàtiques a prop de les Fonts de Montjuic. És un lloc agradable i únic construït a partir de la reproducció de 117 edificis a escala real de diferents regions espanyoles. És pot passejar per carrers i places de tot Espanya sense moure’s d'un mateix poble i descobrir la diversitat i l’ànima de tot un país, gaudint de l’arquitectura i de les tradicions… És un dels espais turístics més visitats de Barcelona. És va construir l'any 1929 amb motiu de la Exposició Internacional de Barcelona12 de com novembre a pavelló dedicat a l'art. Va ser concebut com un veritable poble al cor d'una ciutat.
49
Després de un bon àpat anem a la plaça Catalunya i Rambla avall ens dirigim al Museu de les il·lusions situat en front del mercat de la Boqueria. Ens endinsem en un món de pintures murals on es recreen il·lusions. Que divertit fer-se fotos codejant els més grans d’aquest món en “el excusado”!
El segon museu, a costat del primer, ens mostra escenes de la vida a gran escala: barrets, pernils, ventalls, forns, gelats, llaminadures...gegants!
50
Vam gaudir de una tarda ben distreta! La nit ja cau, és l’hora de tornar a casa, fins la propera excursió!
A. Maria C.
51
VISITEM PENELLES “Encara que d’èpoques antigues hi ha constància de poblaments ibèrics, romans i visigots, no va ser fins el 1084 que Ermengol IV Comte d’Urgell va encomanar a Ramon Gombal la conquista i repoblació del terme de Penelles fent un Castell al costat d’una bassa d’aigua i aprofitant unes penyes (en llatí Pinella, d’on prové el nom del poble) que feien de muralla. Penelles és la porta sud-est de la comarca de la Noguera, límit amb l’Urgell i el Pla d’Urgell, als peus de la serra de Bellmunt-Almenara on comença la històrica plana d’Urgell. Al segle XIX amb la construcció del Canal d’Urgell, Penelles i tots els pobles regats pel canal, van créixer i van acollir moltes famílies que venien de terres de secà, buscant feina i prosperitat per a les seves famílies. L’aigua va portar vida a aquest territori.”
Dins del nucli de Penelles trobem la Font centenària, la plaça Major, el safareig, la creu gòtica de terme, les dues esglésies (les restes de la romànica i la modernista de Sant Joan Baptista, construïda pel Danès i Puig Boada, deixebles de Gaudí).
52
53
54
55
Pàg. 1 Portada ...... Júlia Xandri
Pàg. 2 Editorial ...... Júlia Xandri
Pàg. 3-4 Significat de la Pasqua ...... Edelmiro Iglesia
Pàg. 5 Manualitat: Fem un pollet de Pasqua ...... Sílvia Genés
Pàg. 6 Recull d’imatges de tallers de Pasqua ...... Júlia Xandri
Pàg 7 Bona Pasqua a tothom ...... Júlia Xandri
Pàg. 8 -9 Any de pandèmia ...... Àngels de Celis
Pàg. 10-55 Recull de sortides ...... Diferents col·laboradors
56