Alló Que Volem Tornar a Fer

Associació de gent gran voluntària ANY 2021 SEGON TRIMESTRE N.64 ALLÓ QUE VOLEM TORNAR A FER Just fa un any que per les circumstancies que tots coneixem no ens podem reunir a L’espai assistir a les classes a les xerrades a les reunions de junta de l’AVIM doncs no podem estar en contacte tots plegats. Per aquest motiu hem decidit editar al Butlletí d’aquest segon trimestre, un recull de les sortides culturals , dutes a terme fora d’Andorra i comentades en petits reportatges pels col·laboradors des del seu inici. Pensem que pot ser agradable recordar-les amb l’esperança de poder tornar a reunir-nos tots plegats ben aviat i organitzar noves trobades. Gràcies a la Direcció de la Fundació, a la nostra directora, al Joan, a les monitores no ens hem sentit mai sols. Hem pogut seguir els cursos on-line per això aprenem a utilitzar les noves tecnologies. Els membres de la junta d’AVIM hem pogut mantenir les nostres reunions mensuals (amb unes certes dificultats…) amb el Zoom “una aventura,” que poc a poc anem superant, això de les video-conferencies ens ha fet sentir ben atesos, no els podrem agrair mai tots els esforços i treball que ens han dedicat . Per tots nosaltres la pandèmia ha suposat un gran trastorn. Els que ens podem parlar guardem l’esperança de poder tornar ben aviat a una nova normalitat de la vida social a L’espai. Fins aviat. 2 Significat de la Pasqua La Pasqua celebra la resurrecció de Jesucrist a el tercer dia després d'haver estat crucificat, segons es relata en el Nou Testament de la Bíblia. És la celebració més important de l'Església cristiana. La Pasqua és també coneguda com Dia de Pasqua, Diumenge de Pasqua, Diumenge de Resurrecció, Diumenge de Glòria o Diumenge Sant. Amb la Pasqua finalitza la Setmana Santa, dies en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús el Divendres Sant i es celebra la seva resurrecció i aparició davant els seus deixebles el Diumenge de Pasqua. El "Diumenge de Pasqua" és una festa mòbil, el dia varia cada any i no es fixa en relació amb el calendari civil, i passa després de la primera lluna plena en l'inici de la primavera a l'hemisferi Nord. La Pasqua sempre se celebra entre el 22 de març i el 25 d'abril, se celebra a diversos països i en cada un posseeix un nom diferent, com per exemple: els portuguesos l'anomenen Páscoa, els italians l'anomenen Pasqua, i els francesos Pâques . Cal destacar que el terme de Pasqua remet principalment a la festa de la Resurrecció, que també és cridada de vegades Pasqua florida. Símbols de Pasqua Un dels símbols de la Pasqua és el conill. Aquest animal es va convertir en un símbol perquè en l'antiguitat, en l'hemisferi Nord, la celebració va ser precisament a la fi de l'hivern i principis de la primavera, quan els animals apareixien en els camps amb els seus cadells, era l'època de la fertilitat. L'ou també és un símbol de la Pasqua, representa l'inici de la vida. En diversos països es regalen ous de xocolata als amics, desitjant-los un bon pas cap a una vida feliç. 3 Pasqua a Espanya La Pasqua és especialment significativa a Espanya, on se celebra durant tota una setmana, la qual es coneix com Setmana Santa. Al llarg d'aquests set dies, tenen lloc una gran quantitat de processons en què es representa la crucifixió de Crist. Aquestes processons solen estar organitzades per confraries o germandats. Les tradicions de Setmana Santa es remunten als temps de l'Edat Mitjana són unes de les celebracions de Pasqua més elaborades del Món. Tot i que aquesta festivitat passa a tot Espanya, és especialment popular a Andalusia. De fet, la celebració de Setmana Santa més gran té lloc a Sevilla, on al voltant de 50 confraries es reuneixen per caminar pels carrers. A Andorra i Catalunya, per Pasqua, és tradició menjar un pastís anomenat Mona. La mona de Pasqua és un pastís que en els seus inicis era molt semblant a el tortell de reis pel que fa a recepta. Avui en dia, es poden trobar mones d'aquest tipus o pastissos amb xocolata o melmelada dins, recoberts de crema catalana. Però un dels punts més característics de les mones són les decoracions. Aquestes poden anar des de petites figures de pollets o plomes de colors fins a grans figures fetes completament de xocolata amb els personatges preferits dels més petits de la casa. Normalment, els padrins o els avis regalen les mones als seus fillols o nets, i se solen menjar com a postres o berenar el diumenge de Pasqua. Edelmiro 4 1 2 3 4 Quant més gruixut el manyoc de llana més gran el cos i un de més petit pel cap, el bec i els ulls es poden fer amb paper pintat Sílvia Genés 5 Recull en imatges dels diferents tallers de Pasqua organitzats per l’Avim 6 BONA PASQUA A TOTHOM La mona de Pasqua (Lola Casas) Amb cor de pa de pessic, de gust suau com caramel, quan li clavo queixalada, sembla que mastegui el cel. Coronada amb un gran ou, amb pollets i una gallina, vestida de xocolata és llaminadura fina. Visca la mona de Pasqua! Aquest pastís tan preuat, que agrada a grans i petits i en un no res és menjat. 7 AÑO DE PANDEMIA Un año perdido, un año de pandemia, año de muertes, tristeza y desesperación. En este año tormentoso, vi las hojas temblar, vi el mar embravecido, vi el cielo oscurecer, y la tierra envejecer. Quise ser cual pájaro que revolotea montañas, que se posa en las praderas , que bebe de hermosos ríos y nos regala sus trinos. 8 Se posan sobre las flores, sobre flores de alegría, sobre flores de perdón, sobre flores de cariño, y sobre flores de amor, flores para un nuevo yo. Verdes prados , bellas flores piedras tristes de sepulturas, tumbas solitarias, pero llenas de amor donde reposan amigos, donde reposan familias. Su recuerdo por siempre, permanecerá entre nosotros. Cuando pase esta tormenta y al cielo vuelva la luz, Iluminará nuestras vidas retornará la quietud de un año que hemos perdido, un año de inmensa tristeza, año de desolación. Mª A.de Celis 14/3/2021 9 Convidats per CaixaBank, els voluntaris de l’AVIM hem anat a Barcelona a visitar CosmoCaixa. El primer que hem vist ha estat un arbre preciós del bosc amazònic i que s’anomena “Acaricuara”; un altre molt interessant ha estat l’arbre de cautxú de Brasil. Després hem visitat la sala de la matèria. Matèria inerta: els fonaments dels lúmens. Les galàxies. Matèria viva: les cèl·lules. Matèria intel·ligent: les neurones descobertes per Ramon i Cajal. Matèria civilitzada: l’evolució humana, la famosa Luci, un homo habilis, dels més antics que es coneixen, l’homo erectus, l’home del Neandertal, i el de Cromanyó. D’aquest, diu la ciència que és el nostre ascendent més pròxim. Després vam veure el planetari i les galàxies, molt interessant. Ha estat un viatge d’allò més agradable. Vam participar amb una monitora, en un treball sobre l’energia estàtica i vam riure molt. Hem tornat molt contents, cantant al bus, i hem arribat a casa nostra sans i estalvis. Tots desitgem fer un viatge semblant molt aviat. P.D. M’oblidava de dir que l’últim invent és un metall molt resistent que s’anomena nitinol i que està format per níquel i titani. ESPERANZA 10 Amb la Fundació Crèdit Andorrà, vàrem fer una visita cultural a la ciutat de Solsona. Em va agradar molt. Però el que més em va cridar l’atenció fou el cementiri d’Olius, perquè fuig de l’esquema acostumat dels antres cementiris. A l’any 1915, després de parlar-ne molt, es va decidir fer el nou, cementiri en un espai de roques caigudes, voltades d’alzines. Es combinava les roques caigudes, símbol de la mort, i les alzines sempre verdes, símbol de vida. Mort i vida, expressió d’un cementiri cristià. L’entrada està formada per un arc parabòlic, típicament gaudinià. 11 A l’interior hi apareix un espai relativament ample de planta irregular, adaptada al terreny, on les tombes i panteons excavats en les roques segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l’esvelta agulla cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades, que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu de pedra. Al peu d’aquesta agulla hi ha la tomba dels rectors d’Olius. El cementiri d’Olius, integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, és un model d’imaginació, expressivitat, llibertat, fantasia i novetat en l’art funerari modernista. A Catalunya es poden trobar tombes o panteons modernistes, però com a conjunt, el d’Olius és únic. Cal destacar el seny i respecte que, durant quasi cent anys, els feligresos d’Olius li han tingut, no deixant-hi introduir elements estanys, i guardant-hi l’estil i bellesa primitiva. Em va sorprendre, en trobar una tomba d’una Sra. amb noms molt andorrans (Carolina d’Areny-Plandolit). Després la guia ens va explicar que dita Sra., era una Sra. d’Andorra, però s’havia casat en una masia del municipi d’Olius. Es per això que tenia el privilegi d’ésser enterrada en dit cementiri. M. Cases 12 El dia 23 de novembre, els membres de l’AVIM, vam fer un viatge de turisme a la ciutat de Solsona.

Load more