DOCSLIB.ORG

Rankings Municipality of La Vall De Gallinera

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Rankings Municipality of La Vall De Gallinera 9/29/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / COMUNITAT VALENCIANA / Province of ALICANTE / LA VALL DE GALLINERA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 AGOST Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CAÑADA AdminstatAGRES logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH CASTALLA AIGÜES SPAGNA CASTELL DE ALBATERA CASTELLS ALCALALÍ CATRAL ALCOCER DE COCENTAINA PLANES CONFRIDES ALCOLEJA COX ALCOY CREVILLENTE ALFAFARA DAYA NUEVA ALGORFA DAYA VIEJA ALGUEÑA DÉNIA ALICANTE DOLORES ALMORADÍ EL CAMPELLO ALMUDAINA EL CASTELL ALTEA DE ASPE GUADALEST BALONES EL FONDÓ DE BANYERES DE LES NEUS MARIOLA EL RÀFOL BENASAU D'ALMÚNIA BENEIXAMA EL VERGER BENEJÚZAR ELCHE BENFERRI ELDA BENIARBEIG ELS POBLETS BENIARDÁ FACHECA BENIARRÉS FAMORCA BENIDOLEIG FINESTRAT BENIDORM FORMENTERA BENIFALLIM DEL SEGURA BENIFATO GAIANES BENIGEMBLA GATA DE GORGOS BENIJÓFAR GORGA BENILLOBA GRANJA DE BENILLUP ROCAMORA BENIMANTELL GUARDAMAR BENIMARFULL Powered by Page 3 BENIMASSOT DEL SEGURA L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin BENIMELI HONDÓN DE Adminstat logo LOS FRAILESDEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH BENISSA SPAGNA IBI BENITACHELL JACARILLA BIAR JALÓN BIGASTRO JÁVEA BOLULLA L'ALFÀS DEL PI BUSOT L'ALQUERIA CALLOSA D'EN D'ASNAR SARRIÀ L'ATZÚBIA CALLOSA DE SEGURA LA NUCIA CALP LA ROMANA CAMPO DE LA VALL MIRRA D'ALCALÀ LA VALL D'EBO LA VALL DE GALLINERA LA VALL DE LAGUAR LLÍBER LORCHA LOS MONTESINOS MILLENA MONFORTE Provinces DEL CID MONÓVAR MURLA MURO DE ALCOY MUTXAMEL NOVELDA ONDARA ONIL ORBA ORIHUELA ORXETA Powered by Page 4 PARCENT L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin PEDREGUER Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH PEGO SPAGNA PENÀGUILA PETRER PILAR DE LA HORADADA PINOSO PLANES POLOP QUATRETONDETA RAFAL REDOVÁN RELLEU ROJALES SAGRA SALINAS SAN FULGENCIO SAN ISIDRO SAN MIGUEL DE SALINAS SAN VICENTE DEL RASPEIG SANET I NEGRALS SANT JOAN D'ALACANT SANTA POLA SAX SELLA SENIJA TÀRBENA TEULADA TIBI TOLLOS TORMOS TORREMANZANAS Powered by Page 5 TORREVIEJA ALICANTE L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin VILLAJOYOSA Adminstat logo CASTELLÓN DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH VILLENA SPAGNAVALENCIA XIXONA Regions ANDALUCÍA CEUTA ARAGÓN COMUNIDAD DE MADRID CANARIAS COMUNIDAD CANTABRIA FORAL DE CASTILLA - LA NAVARRA MANCHA COMUNITAT CASTILLA Y VALENCIANA LEÓN EXTREMADURA CATALUÑA GALICIA ILLES BALEARS LA RIOJA MELILLA PAÍS VASCO PRINCIPADO DE ASTURIAS REGIÓN DE MURCIA Municipality of La vall de gallinera Territorial extension of Municipality of LA VALL DE GALLINERA and related population density, population per gender and number of households, average age and incidence of foreigners TERRITORY DEMOGRAPHIC DATA (YEAR 2019) COMUNITAT Region VALENCIANA Inhabitants (N.) 527 Province ALICANTE Families (N.) 242 Powered by Page 6 Sign Province ALICANTE Males (%) 53.1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat Hamletlogo of the Females (%) 46.9 0 DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH municipalitySPAGNA Foreigners (%) 18.8 Surface (Km2) 53.62 Average age 51.7 Population density (years) 9.8 (Inhabitants/Kmq) Average annual variation -2.00 (2013/2019) MALES, FEMALES AND ^ Balance of nature = Births - Deaths FOREIGNERS INCIDENCE ^ Migration balance = Registered - (YEAR 2019) Deleted Rankings Municipality of la vall de gallinera is on 389° place among 542 municipalities in region by demographic size is on 4043° place among 8131 municipalities in SPAIN by demographic size is on 3270° place among 8131 municipalities in SPAIN per average age Fractions Address Contacts Spagna AdminStat 41124 Via M. Vellani +39 059 8395229 Demography AdminStat is designed by Marchi, 20 Urbistat. Every data are +39 059 8395230 Economy Modena, Italy constatly updated to give the [email protected] Rankings P.IVA 03466110362 best socio-economic information in territory. Powered by Page 7 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Copyright © 2021 - UrbiStat S.r.l. Powered by Page 8.
Load more

Recommended publications
  • List of Demarcated Areas Established in the Union Territory for the Presence of Xylella Fastidiosa As Referred to in Article 4(1) of Decision (EU) 2015/789
    Ref. Ares(2018)4440491 - 29/08/2018 EUROPEAN COMMISSION DIRECTORATE-GENERAL FOR HEALTH AND FOOD SAFETY Safety of the Food Chain Plant health Brussels, 29 August 2018 List of demarcated areas established in the Union territory for the presence of Xylella fastidiosa as referred to in Article 4(1) of Decision (EU) 2015/789 - UPDATE 10 - Commission européenne/Europese Commissie, 1049 Bruxelles/Brussel, BELGIQUE/BELGIË - Tel. +32 22991111 - Office: B232 3/25 - Tel. direct line +32 229-2 04 83 1 Pursuant to Article 4(4) of Commission Implementing Decision (EU) 2015/789, the following demarcated areas are established by the Member States concerned for the presence of Xylella fastidiosa as referred to in Article 4(1) of that Decision. Demarcated areas (infected zone and buffer zone) subject to eradication measures pursuant to Article 6 of Decision (EU) 2015/789 Municipalities listed in Section I, located in some parts of France (Provence-Alpes- Côte d'Azur, PACA), whose territory partially or entirely falls within a demarcated area established for the presence of X. fastidiosa subsp. multiplex; Municipalities listed in Section II, located in some parts of France (Provence-Alpes- Côte d'Azur, PACA), whose territory partially or entirely falls within the demarcated area established for the presence of X. fastidiosa subsp. pauca; Municipalities listed in Section III, located in Spain (Valencian Community and Madrid Community), whose territory partially or entirely falls within a demarcated area established for the presence of X. fastidiosa subsp. multiplex; Infected zone subject to containment measures pursuant to Article 7 of Decision (EU) 2015/789 Municipalities listed in Section IV, located in some parts of France (Corsica), whose territory partially or entirely falls within the demarcated area established for the presence of X.
    [Show full text]
  • Dénia Richtung Kap San Antonio- Kap San Antonio Xàbia- Cala Del Moraig
    Dénia Richtung Kap San Antonio- Kap San Antonio Xàbia- Cala del Moraig. .Tag Xàbia 1 Bucht von Moraig in Benitatxell Das Kap San Antonio Dénia Eine 160 Meter hohe Steilküste mit einem beeindrucken- den Blick. Verkehrsmittel Am Fuße des Kliffs befindet sich das Meeresreservoir Wir können diesen Ausflug Kap San Antonio, ein geschütztes Gebiet von höchster mit dem eigenen PKW ma- Bedeutung für den Umweltschutz, die Wissenschaft und chen, obwohl zwischen Dénia die Ökologie. Fischen ist in dieser Gegend verboten und und Xàbia auch Busse oder Tauchen ist nur bedingt und mit einer entsprechenden Schiffe verkehren. Der Hafen Genehmigung erlaubt (Tourist Info Dénia). von Dénia ist Ausgangspunkt In den Gewässern dieses Reservats sind zahlreiche ben- für verschiedene Schiffsrouten unter anderem auch die ge- tonische Gemeinschaften vertreten, wie beispielsweise, nannte Strecke. sublitorale Gemeinschaften, Algae Esciofilae, Seegras- wiesen wie auch verschiedene Tierarten wie Seegrillen, Mit dem PKW großer Seefächer um nur einige zu nennen. Cabo de San Antonio Von Dénia aus nehmen wir die Straße “Carretera de las Rotas” Vom Kap San Antonio aus erscheint das weite Meer mit bis wir zu einem Kreisverkehr einem noch intensiveren Blau als an anderen Stellen. Bei kommen, an dem wir die Ab- klarem Wetter kann in der Ferne Ibiza erblickt werden. zweigung nach Xàbia (Jávea) Nachdem wir einige Minuten die Landschaft genossen nehmen. Dann fahren wir ca. haben, geht die Fahrt weiter nach Xàbia. Unsere Auf- 10 Minuten lang auf einer Berg- straße mit der Bezeichnung merksamkeit wird sich dabei auf eine Reihe von alten Carretera de les Planes weiter Windmühlen richten, die auf einem zum Gemeindegebiet bis eine Abzweigung kommt, an gehörenden Plateau gelegen sind.
    [Show full text]
  • Plan De Acción Territorial Del Riu Girona (Alacant)
    ETS INGENIEROS DE CAMINOS, CANALES Y PUERTOS TRABAJO DE FIN DE MASTER Plan de Acción Territorial del tramo bajo del río Girona (Alacant) Presentado por Mas Berenguer, Isabel Para la obtención del Máster en Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos Curso: 2018/2019 Fecha: Septiembre 2019 Tutor: Gielen , Eric Cotutor: Palencia Jiménez, José Sergio Plan de Acción Territorial del tramo bajo del río Girona (Alacant) ÍNDICE GENERAL III. DIRECTRICES DE ORDENACIÓN DEL ÁMBITO DEL TRAMO BAJO DEL RÍO GIRONA .......................................................................................................... 130 DOCUMENTO I: MEMORIA INFORMATIVA ..............................................................1 TÍTULO PRELIMINAR: DISPOSICIONES GENERALES ....................................... 130 ÍNDICE ........................................................................................................................2 DIRECTRICES PARA EL SISTEMA TERRITORIAL .............................................. 132 I. INTRODUCCIÓN Y CARACTERIZACIÓN DEL ÁMBITO DE ESTUDIO .............3 II. OBJETIVOS TERRITORIALES PARA LA ZONA DE ESTUDIO .........................5 III. ANÁLISIS TERRITORIAL ....................................................................................7 ÁMBITO TERRITORIAL ..............................................................................................7 SUBSISTEMA DEL MEDIO FÍSICO ............................................................................8 SUBSISTEMA POBLACIONAL ...............................................................................
    [Show full text]
  • Butlletí Oficial De La Província D´Alacant Boletín Oficial De La
    Butlletí Oficial de la Província d´Alacant edita excma. diputació provincial d´alacant Boletín Oficial de la Provincia de Alicante Nº 14 de 22/01/2021 edita excma. diputación provincial de alicante III. ADMINISTRACIÓN LOCAL DIPUTACIÓN PROVINCIAL ALICANTE 434 RESOLUCIÓN CONVOCATORIA CONCESIÓN DE SUBV. NO DINERARIAS, ENTREGA DE MOBILIARIO URBANO (BANCOS Y PAPELERAS) PARA MUNICIPIOS PROV. ALICANTE. 2020. ANUNCIO El Sr. Diputado de Medio Ambiente, Energía y Residuos Sólidos Urbanos, mediante Decreto nº 2021-0051 de fecha trece de enero de dos mil veintiuno, en virtud de las facultades que le fueron delegadas por Resolución del Ilmo. Sr. Presidente nº 2019-2985 de fecha 26 de julio de 2019 (BOP nº 145 de 1 de agosto de 2019), ha adoptado la resolución que a continuación se publica a efectos de lo dispuesto en el art. 45 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, en relación a la resolución de la Convocatoria para la concesión de subvenciones no dinerarias, consistentes en la entrega de mobiliario urbano (bancos y papeleras) para los municipios de la provincia, anualidad 2020: “Primero.- Conceder a los municipios que a continuación se relacionan una subvención no dineraria (Línea de subvención A) consistente en el número de bancos que se especifican: MUNICIPIO Nº DE BANCOS Benillup 4 Benimassot 4 Almudaina 4 Balones 4 Pág. 1 434 / 2021 Butlletí Oficial de la Província d´Alacant edita excma. diputació provincial d´alacant Boletín Oficial de la Provincia de Alicante Nº 14 de 22/01/2021 edita excma. diputación provincial de alicante Benasau 4 Llosa de Camatxo 4 Confrides 4 Castell de Guadalest (El) 4 Alcocer de Planes 4 Gorga 4 Penàguila 4 Sagra 4 Benimarfull 4 Alfafara 4 Campo de Mirra/Camp de Mirra (El) 4 Benimeli 4 Bolulla 4 Gaianes 4 Murla 4 Benimantell 4 Benigembla 4 Alqueria d'Asnar (L') 4 Agres 4 Vall de Gallinera 4 Lorcha/Orxa (L') 4 Sella 4 Atzúbia (L') 4 Tàrbena 4 TOTAL 112 Pág.
    [Show full text]
  • Municipios De La Provincia De Alicante Incluidos En El Catálogo De Áreas De Necesidad De Vivienda De La Orden 2/2021, De 20 De
    Municipios de la provincia de Alicante incluidos en el Catálogo de áreas de necesidad de vivienda de la Orden 2/2021, de 20 de abril, de la Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática 1. Áreas de Necesidad de Vivienda Ponderada En la tabla siguiente se recogen los municipios de la provincia de Alicante incluidos en ANHA ponderada, ordenados alfabéticamente y con indicación del nivel de ANHA ponderada. Tabla 1 Clasificación según ANHA PONDERADA de los municipios de la provincia de Alicante Municipio (Alicante) ANHAP Agost ALTA Alacant/Alicante ALTA Albatera BAJA Alcalalí BAJA Alcocer de Planes ALTA Alcoi/Alcoy ALTA Alfàs del Pi, l' BAJA Algorfa BAJA Almoradí ALTA Altea BAJA Aspe ALTA Banyeres de Mariola BAJA Benejúzar ALTA Benferri BAJA Beniarbeig BAJA Benidorm MEDIA Benilloba MEDIA Benissa BAJA Biar MEDIA Bigastro BAJA Busot BAJA Callosa de Segura ALTA Callosa d'en Sarrià BAJA Calp BAJA Camp de Mirra, el/Campo de Mirra MEDIA Campello, el ALTA Castalla MEDIA Catral BAJA Cocentaina BAJA Cox BAJA Crevillent MEDIA Dénia ALTA 1 Municipio (Alicante) ANHAP Dolores MEDIA Elda ALTA Elx/Elche ALTA Finestrat BAJA Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves BAJA Formentera del Segura MEDIA Gata de Gorgos MEDIA Guardamar del Segura BAJA Monforte del Cid MEDIA Monòver/Monóvar ALTA Montesinos, Los BAJA Muro de Alcoy BAJA Mutxamel MEDIA Novelda ALTA Nucia, la MEDIA Ondara ALTA Onil BAJA Orba BAJA Orihuela MEDIA Pedreguer ALTA Pego BAJA Petrer ALTA Pilar de la Horadada ALTA Pinós, el/Pinoso ALTA Polop BAJA Rafal BAJA Redován MEDIA Rojales MEDIA San Fulgencio BAJA San Miguel de Salinas ALTA Sanet y Negrals MEDIA Sant Joan d'Alacant ALTA Sant Vicent del Raspeig/ San Vicente del Raspeig ALTA Santa Pola ALTA Sax ALTA Teulada BAJA Tollos ALTA Torrevieja ALTA Vall de Laguar, la MEDIA Verger, el ALTA Vila Joiosa, la/Villajoyosa BAJA Villena MEDIA Xàbia/Jávea MEDIA Xixona/Jijona MEDIA 2 2.
    [Show full text]
  • País Valencià)
    92 SARRIÀ Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa Rapa moixetes . Un treball etnomusical i etnoliterari entre Santa Margalida (Mallorca), Tàrbena i Xaló (País Valencià) Joan-Lluís MONJO i MASCARÓ Miquel-Àngel FLORES i ABAT Associació d’estudis folclòrics “Grup Alacant” Resum Presentem un estudi comparat de la música i la literatura popular entre Santa Margalida, en Mallorca, i Tàrbena i Xaló. Es mostra el plantejament del treball, la classificació dels materials d’estudi i algunes conclusions inicials. Paraules clau : Tàrbena, Mallorca, literatura, música Resum Presentamos un estudio comparado de la música y la literatura popular entre Santa Marga- lida, en Mallorca, y Tàrbena y Xaló. Se muestra el planteamiento del trabajo, la clasificación de los materiales de estudio y algunas conclusiones iniciales. Palabras clave : Tàrbena, Mallorca, literatura, música SARRIÀ Rapa moixete s. Un treball etnomusical 93 1.- Objectius i justificació En aquest article volem presentar el treball Recopilació, catalogació i estudi de la tradició etnomusical i etnoliterària de Santa Margalida (Mallorca) i Tàrbena i Xaló (País Valencià) , que pretén recopilar, estudiar i editar la música i la literatura popular d’una vila mallorquina, Santa Margalida, i de dues poblacions valencianes, Tàrbena i Xaló, situades a la comarca de la Marina. Es tracta d’una obra pionera dins dels estudis de la música i la literatura popular de les terres de parla catalana, ja que es trenquen les fronteres físiques que separen tres indrets agermanats per la història, encara que distanciats pel temps i per la geografia, i encetar noves vies de retrobament. Pel que fa als objectius, la confluència tindrà una doble vessant: ·En primer lloc, que cada localitat recobre les seues arrels etnoliteràries tradicionals.
    [Show full text]
  • AF GUIA MARQ OK.Indd
    2_3 05 Prólogo. Presidente de la Diputación Provincial EL MUSEO ARQUEOLÓGICO 06 MARQ. Museo Arqueológico de Alicante. Rafael Azuar Ruiz 12 Historia del Museo Arqueológico. Jorge A. Soler Díaz 16 El Museo del 32. Rosa Mª. Castells González Catálogo Exposición Sala de Arqueología y Ciencias 18 El Hospital de San Juan de Dios. Carmen Martínez Sevila - Dirección: Jorge A. Soler Díaz, Manuel H. Olcina Editores Dirección Doménech 20 Historia de las colecciones. Manuel H. Olcina Doménech Rafael Azuar Ruiz, Manuel H. Olcina Doménech, Jorge Rafael Azuar Ruiz, Manuel H. Olcina Doménech, Jorge - Equipo técnico: Miguel Benito Iborra, Juan Antonio 25 Altorrelieve de La Albufereta. Manuel H. Olcina Doménech A. Soler Díaz A. Soler Díaz López Padilla, José Luis Menéndez Fueyo, Julio J. 26 El Marq y la valoración del patrimonio de la Diputación. Rafael Pérez Jiménez Ramón Sánchez, Consuelo Roca de Togores Muñoz, Textos Comisariado Teresa Mª. Llopis García, Rafael Azuar Ruiz, Manuel H. Olcina Domenech, Jorge Lorenzo Abad Casal, Mauro S. Hernández Pérez, Rosa EXPOSICIÓN A. Soler Díaz, Rafael Pérez Jiménez, Juan Antonio Mª. Castells González, Michèle Dupré Oliver, Xavier Textos Arqueología e Historia López Padilla, José Luis Menéndez Fueyo, Julio J. Ramón Nieto Rafael Azuar Ruiz, Manuel H. Olcina Doménech, Jorge Sánchez, Miguel Benito Iborra, Rosa Mª. Castells A. Soler Díaz, Enrique Giménez López, Enric Guinot 34 Sala de Prehistoria. Jorge A. Soler Díaz González, Adoración Martínez Carmona, Consuelo Sala de Prehistoria Rodríguez, Javier Martí Oltra, Feliciana Sala Sellés, 45 Audiovisual. Arte Rupestre postpaleolítico. Jorge A. Soler Díaz Roca de Togores Muñoz, Ester Torregrosa Pérez, - Dirección: Jorge A.
    [Show full text]
  • Repobladors Mallorquins a La Marina Alta I Baixa Del País Valencià (Segle XVII)
    I Jornades d’estudis locals de Manacor Repobladors mallorquins a la Marina Alta i Baixa del País Valencià (segle XVII). El cas de Manacor Antoni Mas Forners i Joan Lluís Monjo Mascaró 1. L'expulsió dels moriscos i l'emigració mallorquina L'expulsió dels moriscos, decretada l’any 1609, va deixar pràcticament des- poblades extenses zones del regne de València; molt especialment les zones mun- tanyoses que ocupen bona part de l’actual província d'Alacant. Els seus senyors feudals, amb la intenció de mantenir les rendes, es decidiren a promoure’n la repoblació. Sembla que la captació dels repobladors i la direcció del procés fou dirigida pel senyor d’Olocau a València, que es va aprofitar de la seva condició de virrei de Mallorca. Aviat el secundaren el marquès d’Aitona i el duc de Gandia. També seguiren la seva iniciativa molts d'altres senyors de la zona, de manera que, tal com assenyala l'investigador Josep Costa i Mas al seu article "La repoblació mallorquina a la Marina Alta i el seu entorn en el segle XVII" (1977- 1978) en diverses comarques del regne de València "els illencs resultaran ser el principal element colonitzador del buit deixat pel vell substrat morisc". En termes globals l'aportació immigratòria de fora del regne (procedent, entre altres llocs, d'Aragó, Castella, Múrcia, Catalunya, Occitània, Ligúria), segons l’estat actual de les investigacions, es valora entre unes dues mil i quatre mil persones. Tanmateix, tot i aquestes estimacions, manca encara un estudi detallat que pugui valorar en ter- mes quantitatius el pes de l'aportació insular.
    [Show full text]
  • Translation Into English of the Resolution Published in the DOGV Num
    Direcció General d'Internacionalització Ciutat Administrativa 9 d'Octubre Carrer de La Democràcia, 77 · 46018 València www.gva.es Translation into English of the Resolution published in the DOGV num. 8992 dated January 8, 2021. The exhaustive and complete information of the Resolution should be consulted in the texts published in the mentioned DOGV. Valencian Regional Ministry for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment RESOLUTION of 23 december 2020, of the Regional Minister for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment, approving the assessment criteria and the minimum requirements for considering a project to be of interest to the Valencian Region for year 2021. [2021/46] Facts Law 19/2018, of 13 July, of the Valencian Regional Government, on the acceleration of investment in priority projects (LAIP), published in the Valencian Region Official Gazette number 8339, dated 16 July, states in article 2.2 that the General Directorate with internationalization competences, annually and before January 1, will transfer to the Investment Standing Committee a proposal of evaluable criteria in the framework of the contribution to the fulfillment of the sustainable development goals approved by United Nations and the applicable legislation in force, as well as the minimum required score so that the projects can be classified as priority investment projects for the Valencian Region. Met this Committee on december 23, after analyzing the aforementioned proposal and the subsequent contributions of its members, agreed to submit the final list to the head of the department with competence in the field of productive sectors and internationalization, for approval by resolution, and subsequent publication in the Valencian Region Official Gazette Having analysed the proposal and taking into account the above, I hereby rule: One.
    [Show full text]
  • LA VALL D'alcalà | Toponímia Dels Pobles Valencians
    LA VALL D’ALCALÀ L A M ARINA A LTA AJUNTAMENT DE LA VALL D’ALCALÀ ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Honorat Ros i Pardo GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians La Vall d’Alcalà, 185 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’Alcalà ISBN: 978-84-482-5896-2 Depòsit legal: V-107-2014 Impressió: www.avl.gva.es LA VALL D’ALCALÀ La Vall d’Alcalà és un municipi ubicat en la comarca de la Marina Alta; té 190 habitants i està integrat per dos nuclis de població: Alcalà de la Jovada i Beniaia. La Vall d’Alcalà és una vall entre valls: està emmarcada al nord per la serra Foradada i la vall de Gallinera; al sud, pels últims cims de la serra d’Alfaro i per la vall de Seta; a l’oest, per les serres dels Llombos i de Cantacuc i per la vall de Planes, i a l’est, per la serra del Cireret i la vall d’Ebo. El terme, de 24,4 quilòmetres quadrats, té una altitud mitjana de 650 metres sobre el nivell del mar. És una terra de muntanya i valletes, de barrancs i tossals, de racons, clots, fondos i fondets, de plans, penyes i llomes, de foies, morrets i colls, de bancals i escaletes..., que Enric Valor va descriure en les rondalles El darrer consell, L’envejós d’Alcalà i Don Joan de la Panarra.
    [Show full text]
  • «No És Lo Mateix Parlar Amb La Reina Que Amb Sa Gerra» (Sobre Lis De L'article Literari Al Parlar De Tárbena)
    «NO ÉS LO MATEIX PARLAR AMB LA REINA QUE AMB SA GERRA» (SOBRE LIS DE L'ARTICLE LITERARI AL PARLAR DE TÁRBENA) INTRODUCCIÓ Aquest trebali es proposa aprofundir en l'estudi d'un aspecte del parlar de Tárbena, l'ús especial que fa deis articles derivats de ILLU, ILLA dins el seu dialecte «salat». Per una altra banda es tracta de donar a conéixer el conflicte que s'ha produit com a resultat del contacte d'aquesta modalitat lingüística especial, amb el seu voltant, i les possi- bles conseqüéncies que hagen tingut lloc. 1. PARLAR DE SA, PARLAR DE LA Com és sabut existeix dins el valenciá meridional una variant ano- menada «mallorquí», «salat» o «tarbení». Ara no és el cas d'estudiar aquest subdialecte, ja s'ha parlat de les característiques del parlar tar- bener i de l'área amb influéncia mallorquina (Veny 1978; Colomina 1985, 1986), així com de la repoblació insular del s. xvii a la Marina Alta i al seu voltant (Costa, 1978). Centrarem ara l'atenció en l'ús de l'article determinat i tractarem de veure si hi ha vitalitat o retrocés pel que fa a l'anomenat «salat». L'any 1918 mossén Alcover atestava el reculament de l'ús deis articles «es, sa» a la Vall de Gallinera a les generacions més velles; contráriament n'assegura la pervivéncia a Tárbena, on fins i tot el 474 J. LL. MONJO 1 MASCAR() corregiren en l'ús de l'article «salat», que, segons diu ell, no solia usar en eixir de Mallorca per «oportunisme».' Fins a l'actualitat s' ha mantingut al parlar local un bon manná de característiques heretades dels colonitzadors del s.
    [Show full text]
  • Temporal Septiembre 2019
    Delegación Territorial en la Comunidad Valenciana ANÁLISIS METEOROLÓGICO Y CLIMÁTICO DEL TEMPORAL DE PRECIPITACIONES TORRENCIALES DE SEPTIEMBRE DE 2019 EN LA COMUNIDAD VALENCIANA (Primera aproximación) 1. Los episodios de lluvias torrenciales otoñales en las comunidades del Mediterráneo. Todo el territorio de la Comunidad Valenciana está expuesto a las precipitaciones torrenciales otoñales, desde Vinaròs (como se vio el año pasado durante el pasado octubre de 2018), hasta Orihuela, como se ha visto en el reciente episodio. Ampliando la visión, no es sólo la Comunidad Valenciana la afectada por estos fenómenos extremos, ya que toda la región Mediterránea está expuesta de una u otra manera a esta tipología de lluvias torrenciales, desde el Cabo de Creus hasta el estrecho de Gibraltar, pasando por las Islas Baleares. Por ejemplo, la mayor catástrofe hidrológica del siglo XX en España se produjo durante las lluvias torrenciales del día 25 de septiembre de 1962 en la provincia de Barcelona, que provocó más de 800 víctimas mortales. Las trágicas consecuencias de las precipitaciones de octubre de 1973 en Almería y Granada, cuando se acumularon 730 l/m2 en Zurgena y 600 en Albuñol es otro ejemplo de episodio de lluvias torrenciales en el sur de la región mediterránea. C/Botánico Cavanilles nº3 CORREO ELECTRONICO: 46071 – Valencia [email protected] Tfno: 963-690-836 Fax: 963-694-976 © AEMET. Autorizado el uso de la información y su reproducción citando AEMET como autora de la misma. Una región a orillas de una cuenca marina relativamente cerrada, con aguas muy cálidas al final del verano y en otoño, rodeada de cadenas montañosas que elevan las corrientes de aire que inciden perpendicularmente a ellas, son los factores básicos que cada otoño se ponen en juego para desplegar los grandes temporales otañales mediterráneos.
    [Show full text]