Memòria De La Prospecció Geoarqueològica Al Curs Mitjà Del Segre

Generalitat de Catalunya 7012 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural

Memòria de la prospecció geoarqueològica al curs mitjà del Segre

M. Mercè Bergadà, Josep M. Fullola i David Serrat ÍNDEX

1. Introducció 3

2. Objectius de la recerca i metodologia de treball 5

3. Situació geogràfica 8

4. Litologia 10

4.1. Sector d'Alòs de Balaguer 10

4.2. Sector d'Artesa de Segre 11

5. Geoarqueologia 14

5.1. Sector d'Alòs de Balaguer 14

5.1.1. Morfologia càrstica: coves i abrics 15

5.1.2. Terrasses fluvials del Segre 16

5.1.3. Vessants 26

5.1.4. Travertins del Bc. del Prat 30

5.1.5. Paleosòls i horitzons enterrats 32

5.2. Sector d'Artesa de Segre 36

5.2.1 Dipòsits acumulatius 37

5.2.2 Dipòsits no acumulatius 40

5.3. Sector Camarasa 42

1 6. Conclusions 51

7. Bibliografia 54

8. Annexes 57

8.1. Coordenades dels jaciments i dels possibles registres arqueològics localitzats en les campanyes de prospecció geoarqueològica 58

8.2. Publicacions 60

1. INTRODUCCIÓ

En aquesta darrera memòria presentarem els resultats de les darreres campanyes de prospecció geoarqueològica, 2003 i 2004 en la zona estudiada; però també aprofitarem per exposar els resultats d'altres campanyes anteriors, alguns d'ells ja publicats, per així presentar totes les dades sobre les nostres intervencions efectuades en el curs mitjà del Segre donat a que ja , de moment no tornarem a sol.licitar cap permís de prospecció geoarqueològica a la zona perquè de moment els nostres objectius ja estan assolits. És per aquest motiu, que presentem amb retard la present memòria fet que s'ha vist agreujat, també, per problemes de malaltia d'alguns dels participants en les intervencions. Les sol.licituds dels permisos de prospecció geoarqueològica al curs mitjà del Segre ha respòs a la programació de l’ Equip del SERP (Seminari d’ Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona, sota la direcció, entre altres, del Dr. Josep M.Fullola i Pericot, catedràtic de Prehistòria que porta en els darrers anys sobre "El Pleistocè Superior i l'Holocè a Catalunya" . Les campanyes es varen iniciar a l'any 1995 fins el 2004; però cal dir que van haver interrupcions durant els anys 1998, 1999 i 2002. Pel que respecte a la zona d'estudi depenent de la campanya, hem acotat l'indret segons els objectius de la recerca: • les campanyes de 1995-1997: Artesa de Segre, Foradada, Alòs de Balaguer, Cubells i Camarasa. • les campanyes de 2000-2001 i 2003-2004: Alòs de Balaguer, Camarasa i Vilanova de Meià Els participants que han intervingut de forma activa en les campanyes són:

Dra. M. Mercè Bergadà. SERP. Dpt. de Prehistòria, Hist. Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.

Dr. Josep Lluís Peña. Depto. de Geografía y Ordenación del Territorio. Universidad de Zaragoza.

Dr. David Serrat. Dpt. Geodinàmica i Geofísica. Universitat de Barcelona.

Dra. Rosa M. Poch. Dpt. de Medi ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida.

Dr. Josep M. Fullola. SERP. Dpt. de Prehistòria, Hist. Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.

Sr. Rafel Gomà. Associació cultural La Roureda d'Artesa de Segre

Sr. Jordi Trullol. Associació cultural La Roureda d'Artesa de Segre

Sra. Anna Camats. Llicenciada en Història. UB. Associació cultural La Roureda d'Artesa de Segre.

També ha col.laborat la Dra. M. Teresa Rico del Instituto Pirenaico de Ecología del CSIC de Zaragoza que amb l'elaboració de la seva Tesis doctoral sota el títol Las paleocrecidas en la cuenca media del río Segre durante el Pleistoceno Superior-Holoceno: registros morfosedimentarios y análisis hidrológico, defensada a finals de desembre del 2004, ens ha sigut de gran ajuda en alguns registres i sectors de la zona estudiada.

Hem de dir per finalitzar aquest apartat que la zona més interessant de cara als nostres objectius ha sigut l'àrea compresa entre Alòs de Balaguer i Camarasa. També cal dir que arran d'aquestes intervencions hem fet algunes dues campanyes d'excavació-sondeig a la Coma del Poll (Alòs de Balaguer) durant els anys 2003 i 2004, dades que properament farem entrega de la corresponent memòria.

2. OBJECTIUS DE LA RECERCA I METODOLOGIA DE TREBALL

La prospecció geoarqueològica té com objectiu la localització i estudi dels assentaments arqueològics a través de la informació geomorfològica i edàfica que ens proporciona l'estudi dels dipòsits quaternaris; i també establir la correlació entre l' evolució del relleu i la ocupació humana. (Bergadà et al., 2005) (Fig.1). L'interès de realitzar aquest estudi es deu principalment a les intervencions arqueològiques de la cova del Parco des de l'any 1987 fins a l'actualitat i també donat a la realització de l'estudi sedimentari i paleoambiental per part d'un dels investigadors (M. Mercè Bergadà) de l'esmentat jaciment amb l'objectiu de localitzar altres possibles indrets i dipòsits quaternaris que ens complementin les hipòtesis de treball tant des del punt arqueològic, sedimentari com paleoambiental de la zona.

PROSPECCIÓ GEOARQUEOLÒGICA

EDAFOLOGIA GEOMORFOLOGIA

Recerca d´assentaments arqueològics

Correlacionar l´evolució del relleu i les ocupacions antrópiques

Fig. 1. Objectius de la prospecció geoarqueològica

La metodologia de treball que hem seguit és la següent (Fig.2 i 3): • documentació bibliogràfica i cartogràfica En primer lloc, es fa una recopilació bibliogràfica exhaustiva tant de l’aspecte geogràfic, geològic, geomorfològic i edàfic com de l’aspecte arqueològic de l’àrea. Es documenta tot tipus de material cartogràfic (mapes topogràfics, mapes geològics, esquemes geomorfològics, cartes de sòl, fotografies aèries i ortofotomapes,...). • treball de camp El treball de camp consisteix en : 1. localitzar els assentaments arqueològics coneguts en el terreny i definir en quin tipus de dipòsits se situen. 2. conèixer els elements geomorfològics de l'àrea. 3. centrar-nos en els indrets que presenten un interès geoarqueològic .

PRIMERA FASE

BIBLIOGRÀFICA

Aspectes geoarqueològics, geogràfics, geològics, geomorfològics i edàfics

RECOPILACIÓ

CARTOGRÀFICA

Mapes topogràfics, geològics, geomorfològics, de sols i fotografies aèries

Fig.2. Metodologia de treball. Primera fase: recopilació bibliogràfica

6 SEGONA FASE Coneixer els elements geomorfològics i els horitzons edàfics

Localitzar els jaciments coneguts i definir el tipus de dipòsit

TREBALL DE CAMP

Recerca de nous assentaments arqueològics

Centrar l´interès en indrets amb problemàtiques geoarqueològiques

Fig. 3. Metodologia de treball. Segona fase: treball de camp

7 3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA

L'àrea d'estudi se situa a la vall mitjana del riu Segre (Fig.4), en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal Nord-Sud dels rius sudpirinencs per prendre rumb a l'Oest entre les localitats de Ponts i Camarasa (Full topogràfic 1:50.000. Artesa de Segre 328). El riu travessa en primer lloc un sector constituït per sediments terciaris, que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana, per a introduir-se posteriorment en les Serralades Exteriors dels Pirineus en un estret i profund congost a partir d'Alós de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l'Ebre en el tram Camarasa-Balaguer. Aquest traçat de direcció Est-Oest dóna característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial, que no es repeteix en d'altres rius dels Pirineus, i la resistència dels materials que travessa entre Alós i Camarasa generen un paisatge abrupte, no habitual en una situació tan meridional. Les alçades màximes es troben entre 669 m (Grialó) en el sector d'Artesa i els 773 m (El Castellar) en el d'Alòs-Camarasa, mentre que el riu es manté entre 340 i 250 m. El clima mediterrani de muntanya mitjana que registra, amb unes precipitacions entre 500 i 650 mm anuals, contrasta amb els ambients més secs que l'envolten, fora ja de les serralades. Lògicament aquestes característiques climàtiques juntament amb les litologies que afloren tenen una gran influència en el tipus de vegetació que cobreix actualment la zona, especialment en l'ambient del estret d'Alós.. L'aïllament que pateix la zona, lluny de les vies de comunicació principals i amb pobles que han perdut gran part la seva població en els darrers decennis, han permès una excel·lent conservació del medi natural, molt recuperat de la intensa pressió que sens dubte l'ha afectat en èpoques anteriors. Es per això que és un espai de gran interès paisajistic i que facilita el desenvolupament de la recerca geoarqueològica.

ALÓS

ARTESA DE SEGRE

CAMARASA

CUBELLS

Fig.4. Situació de la Vall del Segre entre Artesa i Camarasa. Àrea principal d'estudi.

4. LITOLOGIA

Des del punt de vista geològic podem assenyalar l'existència de dos àmbits ben diferenciats (Fig.5 i Fig.6). D'una banda, un sector occidental de les Serralades Exteriors, que pel seu desdoblament estructural meridional se les denomina Serralades Marginals, que nosaltres ho anomenarem com sector d'Alós de Balaguer, i d'altra banda, una unitat oriental, on els materials terciaris s'introdueixen cap al Nord, que constitueixen el sector d'Artesa de Segre.

4.1. Sector Alòs de Balaguer

Les Serralades Marginals formen el sector meridional de les Serres Exteriors i estructuralment constitueixen una de les unitats tectòniques al.lòctones desplaçades al sud durant les fases orogèniques alpines. Aquest sector dels Pirineus catalans compren dos unitats d'aquest estil, amb un sector nord que forma part del Mantell del Montsec, serra que forma el front d'aquesta unitat, i el Mantell de Gavarnie, desplaçat amb posterioritat i que dóna lloc al cavalcament frontal de les Serres de Montroig, Sant Jordi, Boada i Rubio per sobre dels materials terciaris de la depressió del Ebre, que actuà com Unitat Autònoma (Seguret, 1972; Pocoví, 1978). Les litologies dominants son calcàries, calcarenites i margues d'origen marí, que encara que pertanyen a formacions d'una gran potència de sediments en la unitat del Montsec, més al nord, queden reduïdes aquí en quant a l' espessor estratigràfic degut al seu caràcter marginal en la conca sedimentària i pel que respecta a les sèries aflorants donat que moltes desapareixen per encunyament marginal. Les formacions de més importància geomorfologica per la seva resistència erosiva són les calcaries i calcarenites del Cretàci superior (Campanià- Maestrichtià), que formen els escarps i gran part del nucli de les serres de Montroig, Sant Jordi o Boada. També cal ressaltar les calcàries del Juràsic, que forma la part inferior del penya-segats mes occidentals i el nucli anticlinal de Carbonera, i les calcàries d'alveolines de l' Eocè. Aquest conjunts carbonatats presenten una estructura en plecs ejectius, d'amples sinclinals i estrets anticlinals, com l' indicat de Carbonera, i cavalcaments , com els de les serres de Rubió i dels Arquells i tot el front del mantell de Gavarnie. En aquest punts de màxima deformació tectònica apareixen els guixos i argiles del Triàssic superior (fàcies Keuper). També estan presents els materials del keuper en la depressió d'Alós, que afavoreixen la existència d'una amplia vall poc abans de l' inici del congost fluvial. Aquestes estructures giren respecte als eixos normals dels Pirineus per colocar-se quasi amb disposició

10 Nord-Sud, constituint els plecs transversals de Pocoví (1978) o unitats transversals del Segre Mitjà (Peña, 1983a). Una última litologia cal esmentar també pel seu paper morfològic: els conglomerats terciaris residuals que dominen el sector nord de l' estret del Segre (El Castellar). Són acumulacions de graves fortament cimentades que van cobrir en època post-orogenica (Oligocè) la major part de les estructures abans descrites, conservant-se actualment en el sinclinal de Massana-Alòs, on formen capes subhorizontals discordants sobre les estructures pirinenques. Junt amb les calcàries, aquestes són les formacions de més importància càrstica, afavorint la configuració de cavitats i abrics d'interès arqueològic. Una unitat ben diferent està constituïda pel sector meridional de les serres, entre Camarasa-Cubells i Artesa de Segre. Son relleus estructurals mes suaus, formats per un anticlinal de guixos terciaris que ocupen longitudinalment el front pirinenc, i que es va configurar degut a la compressió deguda al desplaçament al sud del Mantell de Gavarnie (Fm Yesos de Barbastro, Riba et al., 1983). Els guixos generen zones de gran amplitud ocupades pels cultius de secà, destacant relleus de gresos corresponents al flanc meridional de l'anticlinal (Serra Blanca i Serra del Senior), que marquen el trànsit amb els plans lleidatans. La incisió del Segre es va produir sobre les formacions terciàries discordants del Castellar de forma epigènica, aprofundint al llarg del Terciari superior i Quaternari i marcant el nivell de base dels barrancs que drenen la regió, entre els que destaca el barranc del Prat, que baixa des de la serra de Sant Mamet. La incisió va exhumar els relleus existents sota els conglomerats, apareixent les estructures plegades, amb sinclinals convertits en sinclinals penjats, constituint els relleus més elevats, i l'anticlinal de Carbonera amb morfologia de combe o vall anticlinal, és a dir un relleu invertit característic. Al mateix temps, les zones altes d'aquestes serres conserven restes de superfícies erosives que van aplanar gran part dels relleus existents abans de la actual incisió fluvial (superfícies possiblement del Terciari superior, segons Peña, 1983a).

4.2. Sector Artesa de Segre

La zona oriental està formada per argiles i gresos, acumulats a la conca terciària de l'Ebre durant l'Oligocè, com a conseqüència de l' erosió dels Pirineus, transportats pels sistemes fluvials. Aquests sediments van ser també afectats per la tectònica, encara que generant-se estructures més suaus que en les serralades, encara que puntualment poden aparèixer estructures d'una intensa deformació, com és la presencia de diapirisme en Artesa de Segre (Castellot), lligat al anticlinal de guixos esmentat, i els de Montmagastre i Bellfort, relacionats amb la fractura d'Alòs-Montargull (Pocoví, 1978). La resta del territori forma part de l'ampla estructura sinclinal del Grialó, amb morfologies monoclinals i subhorizontals

11 esglaonades, que són els relleus mes característiques d'aquest sector. Els materials tous permeten la excavació del riu Segre d'una vall ampla amb un curs meandriforme encaixat, que permet una bona presència de terrasses fluvials quaternàries.

N SECTOR ALÓS DE BALAGUER SECTOR ARTESA DE SEGRE

Fig.5. Geologia de la Vall del Segre: Sector Alòs de Balaguer i Sector Artesa de Segre

Fig.6. Esquema litològic de la Vall del Segre (Artesa de Segre - Alòs de Balaguer) Segons M. T. Rico (2004)

5. GEOARQUEOLOGIA

5.1. Sector Alòs de Balaguer

En el sector d'Alòs de Balaguer hem localitzat els següents dipòsits d'interès geoarqueològic (Fig.7): • coves i abrics, com és el cas de l'abric del Xicotó, registre arqueològic. • Bc. del Castellar, dipòsit geomorfològic • Bc. del Mú, dipòsit geomorfològic • flanc de la Serra de Boada (Castell d'Alòs), dipòsit geomorfològic • Carbonera I, possible registre arqueològic • Carbonera II, possible registre arqueològic • Cova del Mú, possible registre arqueològic • Coma del Poll, assentament arqueològic • Travertins del Bc. del Prat, possible registre arqueològic

Coves i abrics Travertins

Bc.del Castellar 1 Coma del Poll 8 7 2 4 5 3 6 Alòs Carbonera Bc. del Mú Cova del Mú

MAPA GEOMORFOLÒGIC SECTOR ALÒS DE BALAGUER

5.1.1. Morfologia càrstica: coves i abrics

A la zona prospectada destacaríem la franja de conglomerats del Castellar, on s'observen algunes baumes i coves amb rebliments. També es localitzen en altres indrets i en altres litologies com en les calcàries com és el cas de la Serra de Sant Jordi amb la cova del Corral. El problema d'aquests indrets és que les cavitats es troben erosionades o bé per causes naturals o afavorides per l'activitat antròpica com és la cova del Corral on es va condicionar per estabular bestiar. - El Castellar El Dom de Sant Mamet té una sèrie de xarxes de fractures ortogonals (Peña, 1983 a). Aquestes fractures són la causa de la formació de cavitats i baumes. Quan les fractures són molt incisives, l'aigua de pluja penetra i origina processos de dissolució del material litològic (Bergadà, 1991; 1998; Bergadà et al., 1997). Aquestes cavitats se situen a 120-110 m s.n.del riu i el procés morfològic més característic que es desenvolupa és el rebliment de materials detrítics. Bons exemples d'aquest procés són la cova del Parco i l'abric del Xicotó (Fig.8). Aquest darrer està aproximadament a 500 m de la cova del Parco i té aproximadament uns 10 metres d'amplada i uns 4 m de fons. Es troba a dins d'un tancat de pedra que havia estat usat probablement com a corral igual que en el cas de la cova del Parco. Durant l'any 1999 es va efectuar un sondeig, encara no finalitzat, on es van documentar quatre nivells; dos dels quals amb ceràmica prehistòrica (N. I i N. II) i la resta amb indústria lítica, on el N. III podria correspondre a l'Epipaleolític geomètric de fàcies Cocina (Mangado, 2000).

15 COVA DEL PARCO ABRIC DEL XICOTÓ

Fig.8. El Castellar: cova del Parco i abric del Xicotó (Alòs de Balaguer)

5.1.2. Terrasses fluvials del Segre

El riu Segre presenta en el curs mitjà un sistema de terrasses fluvials quaternàries format per un nivell superior, a 80-90 m d'alçada sobre el riu, dos nivells intermitjos, a 40-60 i 18-20 m, i una terrassa mes baixa, a 10-12 m d'alçada. Un nivell més recent queda a uns 2 m del fons al·luvial (Peña, 1975,1983a). Aquesta seqüència es conserva bé en el sector d'Artesa de Segre, però en la zona occidental únicament son visibles els nivells més alts a la depressió d'Alós, on la vall s'amplia molt en els guixos triàssics, i apareixen els nivells de 40-60, 20 i 10 m. Entrant en els estrets d'Alòs-Camarasa, només l'ampliació d'alguns sectors de confluència amb barrancs laterals permeten la presència de nivells de terrassa, encara que aquesta relació amb torrents laterals, en ocasions debris-flow de gran potència; així com la superposicions de nivells i la possibilitat de represaments temporals del fons de la vall, constituïts per dipòsits llimoargilosos i fins i tot en ocasions lacustres dificulten, de vegades la seva classificació dins el sistema fluvial quaternari indicat.

16 Un dels testimonis mes complets correspon a un nivell d' uns 14-15 m de potencia, situat en la confluència del Segre amb el barranc del Castellar (Fig.9). Per la altitud de la seva superfície topogràfica, que queda a mes de 20 m sobre el Segre, cal pensar en un nivell antic, encara que la base del dipòsit a una alçada de tan sols uns 6 m sobre el fons fluvial actual, ens fa pensar en un acumulació mes recent. Es composa de seqüències sedimentaries que comença amb un nivell de graves del Segre (1 - 2 m) sobre el substrat de margues i calcàries, es superposa uns 6 m de massa d'enormes blocs de calcària i conglomerat amb matriu argilosa, donat per processos de debris-flow laterals. Es succeeixen dos nous nivells de graves fluvials i de cons laterals que finalitzen amb un con al·luvial més ben estratificat. Aquest es un exemple excepcional de funcionament lateral de moviments en massa alternant amb crescudes fluvials del Segre, generant una acumulació de potencia fora de l'habitual i sols interpretable dins unes condicions climàtiques, fredes i humides, d'intensa activitat torrencial tan del riu Segre com dels barrancs laterals. Malauradament no s'han trobat restes arqueològiques ni es disposa encara de datacions d'aquesta terrassa.

Fig.9. Situació del dipòsit del Bc. del Castellar (Alòs de Balaguer)

17 con al.luvial

con debris flow

llims i sorra Segre

graves Segre

Con al-luvial

llims i sorra Segre

graves Segre

Fig. 10. Seqüència estratigràfica i sedimentaria del dipòsit del Bc. del Castellar (Alòs de Balaguer)

18 Les terrasses baixes són mes freqüents i pràcticament estan presents a cadascuna de les confluències. Novament existeixen interrelacions entre els sediments laterals i longitudinals però la simplicitat sedimentaria és menor. Molt diferent és la presència de dipòsits de paleoinundacions potenciades per la presència de represaments. En alguns sectors, estan en relació amb les terrasses baixes, i és el cas de les acumulacions de la confluència amb el Bc. del Mú , així com dels sectors del castell d'Alós i de Carbonera I i II. Un cas particular és la presència d'aquests nivells llimosos a l'interior d'abrics i cavitats de la paret del congost, relacionats amb l'elevació del nivell del riu en moments de crescudes, arribant fins aquestes zones altes, on es conserva el dipòsit amb certa facilitat a l'interior dels abrics. En els quatre casos es tracta de capes de llims i sorres ben classificades, de vegades d' espessor considerable (Bc. del Mú, 6 m sobre 3 m de grava; sector Castell d'Alós, 8 m sobre les graves del Segre) i de laminacions lacustres que es poden interpretar com relacionades amb represaments del riu a partir dels estrets que generen els afloraments de nivells calcaris dels flancs de Sant Jordi i de Carbonera. Aquests sediments es localitzen just abans del estret occidental de Sant Jordi (Bc. del Mu) (Fig.11 i Fig.12), abans del flanc oriental de la mateixa estructura (Carbonera I, Carbonera II i cova del Mú) i abans del flanc occidental de Boada (castell d'Alós) (Fig.13). Aquest últim registre fou estudiat per M. T. Rico i es varen efectuar datacions absolutes, C-14 i per OLS, on situa una de les crescudes cap el 4060+65 anys BP (Rico, 2004) (Fig.14). La causa dels represaments estaria en relació amb esllavissades, com és el cas del Castell d'Alòs, a on són visibles les restes en el marge esquerre i en fons del llit, concretament a Can Sigaler (Fig.15); però, en els altres casos és suficient l'estretor que genera el riu a l'atravessar les capes de calcària dels flancs del sinclinal de Sant Jordi. Suposem que s'hauria d'afegir la influència de grans masses transportades en determinats moments pels cons de debris flow dels torrents del marge dret (Bergadà et al., 2005). De tots aquests registres esmentats destacaríem la cova del Mú on s'observa, des del punt de vista sedimentari, com els llims i sorres fines apareixen ben estratificades passant, a vegades a ritmites lacustres (Fig.16). També aquest dipòsit ha sigut objecte d'estudi per part de la Dra. Rico i s'han obtingut datacions absolutes (C-14 i OLS) que donen com a resultat que aquests represaments s'haurien iniciat ja entorn els 13.000 - 11.000 anys BP (Fig.17). També destacaríem el de Carbonera I on es va localitzar una làmina de dors de sílex. Per les característiques tipològiques que presenta es podria ubicar cronològicament al Paleolític superior final (Fig.18).

Fig.11. Situació del dipòsit de l'estret occidental de Sant Jordi (Bc. del Mú)

20 con al.luvial lateral i sol superficial 1,5 m

llims i sorres d´inundació 3,5 m

nivell basal de graves del Segre 2 m

con al-luvial inferior 1 m

Fig.12. Detall de la seqüència estratigràfica i sedimentària de l'estret occidental de Sant Jordi (Bc. del Mú)

Fig.13. Registre del flanc occidental de Boada (castell d'Alós)

4.060+-65 BP

Fig.14. Seqüència estratigràfica del registre del flanc occidental de Boada (castell d'Alós) amb datacions absolutes (Rico, 2004)

Fig.15. Can Sigaler (Alòs de Balaguer). Blocs dispersos pel fons del riu

ceràmiquesceràmiques

material vessant 4 sorres recents sorres fluvials 4 5 3

llims fluvials/ lacustres sorra del Segre i materials de vessant

Fig.16. Cova del Mú (Alòs de Balaguer). Seqüència sedimentària

Fig.17. Seqüència crono-estratigràfica de la cova del Mú (Rico, 2004)

25 a.

Fig.18. Carbonera I. (Alòs de Balaguer). a. Vista general del registre. b. Localització de la làmina de dors.

5.1.3. Vessants

Encara que els vessants, degut a la forta pendent i a la intensa utilització ramadera en el passat, han sofert una degradació important, podem trobar sectors de la vall que conserven restes acumulatius. A nivell del NE de la Península Ibèrica (Gutiérrez & Peña, 1998), es reconeix una fase de regularització recent dels vessants que ha deixat una empremta notable en la major part de les valls de les serralades Ibèriques i del Prepirineu, així com en la depressió de l'Ebre, i en concret al sector de Lleida (Peña et al, 1988, 1992, 1996 ) i Baix Cinca (Sancho et al, 1988). Aquesta etapa se l'ha datat com post-Bronze i fins i tot post-camp d'Urnes. Per la cronologia, es pot comprendre el gran interès geoarqueològic que presenta per

26 la reconstrucció evolutiva del paisatge recent, ja que els processos generadors son característics de clima més humit i segurament més fred que l'actual. En aquest sector de la vall del Segre, hem trobat restes d'aquesta acumulació reguladora de vessants en la zona de cova del Mú, on els dipòsits d'inundació esmentats, que omplen l'interior d'un abric, queden fossilitzats per un dipòsit de vessant que conté ceràmiques a mà (Vegeu Fig.16). Un altre indret seria Carbonera II (Fig.19)., on es va localitzar en un perfil d'uns 2 m de potència una destral tubular de bronze corresponent a finals de l'Edat del Bronze i inicis de l'edat del ferro (Martí, 1970, Bergadà et al., 2005) (Fig.20). Aquesta destral se situa en el nivell format per sorres fines llimoses amb graves subanguloses procedents de l'acumulació del barranc de la carbonera. Un altre registre interessant des del punt de vista geoarqueològic és el de la Coma del Poll. Situat sobre el flanc oest del sinclinal de Sant Jordi, al marge dret del riu Segre. És un dipòsit format per materials de vessant (col.luvis i esbaldregalls calcaris grossos) procedents del Serrat del Poll amb una potència de 2,10 m aproximadament i que es localitza al peu del camí (Fig.21). S'han distingit dos nivells col.luvionals i entre els dos apareix un paleosòl edàfic de color gris-negre (tipus A mòllic) d'uns 45 cm de potència, on es localitzen varis fragments de ceràmica. Per les característiques morfològiques dels fragments semblen correspondre a ceràmica feta a mà i constituïda per grans vasos i tenalles. Cronològicament s'emmarcaria a l'edat del Bronze (Fig.22). Aquest perfil es pot resseguir uns 20 - 25 m al llarg del camí. Segurament quan es va ampliar aquesta pista es va malmetre part del jaciment. En direcció est aquest nivell edàfic és més cendrós i fins i tot apareixen traces de rubefacció amb fragments de possibles tovots, i també en aquesta mateixa direcció, el nivell col.luvional superior té més potència sedimentaria, en canvi la resta dels nivells tendeixen a desaparèixer. En aquest nivell més recent va aparèixer un fragment de ceràmica feta a torn amb aparença moderna.

Fig.19. Carbonera II. Vista general i detall de l'horitzó on es va localitzar la destral.

Fig. 20. Dibuix de la destral tubular.

Fig.21. Coma del Poll. Localització i vista del perfil.

Fig.22. Material ceràmic

5.1.4. Travertins del Bc. del Prat

El barranc del Prat conflueix amb el riu Segre, justament a Alós de Balaguer. La seva circulació en una ampla conca centrada en el vessant sud de Sant Mamet, en sediments calcaris, fa que el seu funcionament es pugui considerar càrstic, constituint una vall seca característica i que sols porta aigua a la actualitat en moments de fortes tempestes, on transporta també una forta càrrega de còdols de calcaries. Poc abans del poble de Alòs, l'aigua surt en forma de surgència generant el riu pròpiament dit, ja quasi en les rodalies del riu Segre. En canvi, la terrassa més important que es conserva està formada per travertins, que ens indicarien un sistema fluvial molt diferent, amb un fons represat, que permetria la sedimentació de carbonats per desgasificació en sistemes de cascades i àrees de retenció que anirien creixent generant un edifici travertínic de més de 12 m d´alçada, on es troba situat el mateix poble (Fig.23). La morfologia frontal es caracteritza per una successió d'esglaons corresponents a una cascada múltiple que genera dipòsits suaument ondulats que van caient cap al Segre. Presenten una gran compactació i entre les estructures predominen les fàcies de molsa i algues, junt amb tiges de joncs, fulles, etc. El tall generat posteriorment pel barranc del Prat permet observar aquesta estructura de cascada així com el trànsit als dipòsits de represament situats darrera, amb capes sedimentaries horitzontals formades per nivells de carbonat polsós i terrígens bàsicament fins de decantació, amb intercalacions de nivells de joncs i canyes així com capes mes fosques, amb matèria orgànica i fragments de carbons. En un d'aquests nivells va aparèixer un còdol de quarsita amb una sèrie d'extraccions unifacials (Fig.24). De la cronologia dels travertins de moment només podem dir que la base a partir de la qual es construeix el gran edifici se situa pràcticament a nivell del riu actual, així es que cal pensar que es tracta d' una formació holocena, i segurament correspon a dates entorn als 10.000-8.000 B.P., molt habituals per aquestes formacions carbonàtiques (Peña et al, 1994, Sancho et al, 1997)

Fig.23. Travertins Bc.del Prat. Localització del registre i vista general del tall.

0 5 CM

Fig.24. Dibuix del còdol de quarsita amb extraccions unifacials.

5.1.5. Paleosòls i horitzons enterrats

Els sòls dels marges del riu Segre estan desenvolupats sobre col.luvions de vessant de calcària, així com de cons de dejecció de torrents tributaris que es troben intercalats amb llims al·luvials del riu. La vegetació actual consisteix en boscos de ribera i matolls calcícoles que han ocupat antics camps abandonats, alguns d'ells amb bancals de pedra encara visibles. En qualsevol cas són sòls carbonatats, amb continguts elevats d'elements grossos, - excepte els formats directament sobre materials al·luvials fins- i que presenten redistribucions de carbonats en forma de pseudomicelis, de revestiments d'elements grossos i de calcita biogènica (queres) associada a activitat d'arrels i fongs. Entre el pont d'Alòs i en una extensió d'uns 500 m s'observen restes d'un horitzó A enterrat en alguns trams, a una alçada respecte al llit actual del riu d'uns 10 m. En les taules 1, 2 i 3 hi ha una breu descripció de tres perfils (Bergadà et al., 2005). Aquest horitzó (Ab) es distingeix pel seu color més fosc i té una potència variable, entre 50 i 70 cm, però que pot arriba a 1 m en algun punt. Es troba per sota d'horitzons desenvolupats sobre materials coluvials de fins a 2 metres de gruix, o de llims al·luvials (punt 2). Alguns d'ells mostren freqüents fragments de carbó vegetal. El caràcter fluvèntic (distribució irregular de matèria orgànica en profunditat) és especialment visible en el tall del Camp del Sigaler (taula 2). Les redistribucions de carbonats que s'observen són degudes a la circulació de l'aigua en medis carbonatats, o a la formació de calcita biogènica. Les condicions de formació dels horitzons enterrats, pel seu gruix i elevat contingut de matèria orgànica (entre 1 i 5%) comparats amb els horitzons suprajacents, són pròpies de posicions geomorfològiques més estables que les actuals, així com d'una vegetació amb sistemes radiculars més densos, com són les gramínies. L'acumulació de matèria orgànica en profunditat en condicions d'estabilitat condueix en últim terme a la formació d'horitzons A mòlics grossos, de color fosc, rics en bases i amb estructura ben desenvolupada, propis de climes temperats, de subhumits a semiàrids, representatius de prats i estepes (SSS 1999). Els requisits diagnòstic per horitzó mòlic es compleixen en diversos punts del tram (colors amb brillantor i intensitats inferiors a 3.5), i mostren que aquest procés de formació és el que ha predominat en aquestes posicions durant un període d'estabilitat que pot correspondre a l'últim interglacial previ a l'encaixement del riu. Les redistribucions biogèniques de carbonats, concretament les arrels calcificades i a hifes de fongs, denominades "queres" estan associades a sòls de guix (Herrero et al, 1987, 1992) i a sòls calcaris de textures fines, amb drenatge parcialment impedit (Jaillard, 1983, 1984), o que estan humits la major part de l'any. Per tant són comuns en sòls derivats de margues i calcilutites, en sòls francs pedregosos sobre coluvis; i en sòls franco-llimosos de plana (Jaillard et al., 1991). Kaemmerer et al (1991)

32 també associen aquestes acumulacions a medis temperats, remarcant la seva absència en climes àrids. També són freqüents en horitzons petrocàlcics (Bruand i Duval, 1999). Els dipòsits on es troben aquestes acumulacions tenen un bon drenatge per la seva posició per sobre del llit d'inundació del riu, més encaixat, i per la seva abundància en elements grossos. Una posició estable prèvia, que va afavorir la formació d'horitzons enterrats, correspondria a condicions de drenatge pitjors, més propícies a la formació de queres. sense descartar la possibilitat de que sigui un procés actual, les queres associades a horitzons enterrats podrien considerar-se, en aquest cas com un paleotret indicador de condicions més humides, ja sigui pel clima o per una diferent posició geomorfològica.

Taula 1

Coma del Poll, puntos E, D y F.

Extensión del corte: longitud 25 m, anchura 0 a 10 m. Posición: parte inferior de ladera Material parental: coluvios y derrubios calizos gruesos. Vegetación: bosque poco denso de Quercus coccifera, con restos de bancales de piedra.

Punto E

0-50/70 cm A Color 7.5 YR 3 / 4 (húmedo); 7.5 YR 3/3 mezclado y amasado (primeros 18 cm); textura franco-limosa; elementos gruesos: gravas calizas angulosas, 6-25 cm ∆, 30-70% en volumen; reacción al HCl 11% fuerte; límite abrupto e irregular.

> 50/70 cm C Color 10 YR 5/8 (húmedo), coluvios calizos limosos en > 70% en volumen.

Punto D

0-30 cm A1 Color 7.5 YR 4/4 (húmedo); textura franco-limosa; elementos gruesos: gravas calizas entre 30-70%; reacción al HCl 11% fuerte; límit neto y plano.

30-80/100 cm A2 Color 7.5 YR 3/4 (húmedo); mezclado 7.5 YR 3/3; textura franco-limosa; elementos gruesos: gravas calizas angulosas, 6-25 cm ∆, 30-70% en volumen; reacción al HCl 11% fuerte; límite abrupto e irregular.

> 50/70 cm C Color 10 YR 5/8 (húmedo), coluvios calizos limosos en > 70% en volumen.

Punto D Materia Orgánica * (%) 0-30 cm 3.33 30-70 cm 3.26 * Método Walckley-Black per oxidación en húmedo

Punto F (límite superior del corte del camino)

0-50 cm A Color 7.5 YR 4/3 (húmedo); 7.5 YR 3/3; textura franco-limosa; elementos gruesos: gravas calizas angulosas, 6- 25 cm ∆, 30-70% en volumen; reacción al HCl 11% fuerte; límite abrupto y ondulado.

50-85 cm 2Ab Color 10 YR 2/3 (húmedo), coluvios calizos limosos con fragmentos de huesos y cerámicas.

Punto F Materia Orgánica * (%) 50-85 cm 5 * Método Walckley-Black per oxidación en húmedo

Taula 2

Camp del Cigaler

Posición: parte inferior de ladera Material parental: coluvios de ladera intercalados con limos aluviales del Segre. Vegetación: matorral calcícola instalado en campos abandonados.

0-10/20 cm A1 Color 7.5 YR 4/4 (húmedo); textura franco-arenosa; elementos gruesos: gravilla caliza, 15-30% en volumen; reacción al HCl 11% fuerte; límite neto y ondulado.

10/20 – 60 cm A2 >70 % gravilla caliza, de 6 a 25 cm

60-120/130 cm Bw1 Color 10 YR 5/6 (húmedo); textura franco-arenosa; elementos gruesos: gravilla caliza, 30-70% en volumen; reacción al HCl 11% fuerte; carbones vegetales abundantes, hasta 1 cm ∆. Límite neto y ondulado.

120/130 – 170/220 cm 2Bw2 Color 2.5 YR 5/6 (húmedo); textura limosa; elementos gruesos: gravilla, 5% volumen; reacción al HCl 11% fuerte; límite abrupto y ondulado.

>170/220 cm 3Abk Color 7.5 YR 4/4 (húmedo); textura franco-arenosa; elementos gruesos: gravilla caliza, 30-70% en volumen; porosidad elevada debida a bioporos; reacción al HCl 11% fuerte; acumulaciones: pseudomicelios de CaCO3 abundantes y queras que no desaparecen al humedecer el horizonte.

Materia Orgánica* (%) A1 0-10/20 cm 3.51 Bw 60-120/130 cm 0.86 2Bw 120/130-170/220 cm 0.70 3Abk >220 cm 0.93 * Método Walkley-Black por oxidación en húmedo

Taula 3

Carbonera II Posición: parte distal de cono de deyección Material parental: materiales coluvio-aluviales de cono de deyección intercalados con limos aluviales del Segre. Vegetación: matorral calcícola instalado en campos abandonados.

0-20 cm Ap Color 10 YR 4/6 (húmedo); textura franco-limosa; elementos gruesos 5%.

20-75 cm Abk Color 10 YR 4/4 (húmedo); textura franco-llimosa; elementos gruesos 5%; acumulaciones: queras y pseudomicelios de CaCO3 frecuentes; carbones vegetales frecuentes; actividad de fauna abundante.

>75 cm Ck Color 10 YR 4/6 (húmedo); textura franco-limosa; sin elementos gruesos; acumulaciones: queras y pseudomicelios de CaCO3 frecuentes.

5.2. Sector d'Artesa de Segre

Aquesta zona es caracteritza des del punt de vista geològic per l'alternança de nivells d'argiles, margues, gresos i macro i microconglomerats oligocènics de la Fm Molasas de Solsona (Sannoisià-Stampià segons Riba et al, 1975, 1983). Aquest materials es presenten escassament deformats a la vall del Segre, encara que guanyen amb complexitat cap al Nord (Montmagastre) i el sud (anticlinal de guixos de Cubells-Artesa-Ponts), i per tant les formes estructurals més habituals són les plataformes i cuestas generades per les roques més resistents. L'alternança litològica afavoreix la formació de balmes o abrics al llarg de la seva evolució geomorfològica, que han estat utilitzats per l'home en el passat. El riu Segre presenta una morfologia meandriforme a partir de Ponts, creant espais de meandres encaixats característics entre Anya i El Pont d'Alentorn. L' evolució quaternària s'ha manifestat no sols en la excavació fluvial, sinó que les acumulacions de terrasses fluvials ocupen un ample sector de la vall, diferenciant-se cinc nivells esglaonats (Peña, 1975, 1983a), especialment al marge dret entre Anya i Vilves. La prospecció s'ha centrat en sectors de vessants (Fig.25) en les que quasi no es conserven balmes en situació original, però la presencia de grans blocs de gresos que cobreixen part dels vessants i l' existència d'abundants restes arqueològiques involucrades en el procés de caiguda i desplaçament dels blocs, ens permeten trobar relacions d'importància geoarqueològica. Alguns treballs geomorfològics previs han estat publicats per Peña (1983 b), Peña et al (2000) així com sobre els materials arqueològics (Maluquer, 1983,1988) i la presència de representacions gravades sobre un d'aquests blocs (Díez Coronel, 1982, 1986- 87; Peña & Sancho, 2002). D'altra part, una de les balmes, situada aigües amunt de Ponts, ja havia estat excavada per Serra Vilar (1918) i malgrat l'antiguitat del seu treball és una font d'informació notable per a conèixer la evolució d'aquests vessants, ja que és la única que ha estat ben documentada. Igualment, cal dir que hi ha restes d' enterraments en algunes balmes, com les de La Força i els recentment trobats prop del poble d'Anya.

Anya 2

El Pont d´Alentorn

1 La Roureda

MAPA GEOMORFOLÒGIC SECTOR ARTESA DE SEGRE

Fig.25. Principals emplaçaments del Sector d'Artesa de Segre.

5.2.1 Dipòsits acumulatius

La Roureda de Vernet

Correspon a un conjunt de cuestas de gresos, amb el front orientat al sud per formar la vessant sobre el riu Segre, mentre que el revers cau suaument al nord. Es conserva malament la morfologia de balmes degut a que no hi ha pràcticament nivells de potència suficient per a

37 que es formin abrics profunds, predominant les argiles i gresos en bancs prims fàcilment erosionables per l'escorrentia superficial. Segurament es varen formar balmes, com ho demostren el blocs dispersos per el vessant, però la seva conservació ha quedat reduïda degut als forts pendents, a la proximitat del nivell de base del riu Segre i a la intensa desforestació que afecta aquest indret, en el sector entre Vernet i Antona. El paisatge del revers, format per varies capes de gresos i argiles, està millor conservat i enllaça amb els plans de sediments quaternaris del riu Boix (Baldomar). La vegetació de La Roureda encara cobreix algunes rodalies, donant idea de la possible vegetació original.

El Pont d'Alentorn

És una prolongació de les mateixes característiques geomorfològiques que a La Roureda, encara que aquí són mes freqüents els gran cingles de gresos i microconglomerats i la presència d'abrics és més important, fins i tot alguns d'ells ben conservats (Fig.26). Encara que el riu Segre passa pel peu mateix del vessant i per tant podria potenciar l' acció erosiva, la coberta vegetal, encara que molt degradada, és suficient en molts llocs per evitar la desaparició del vessant. Apareixen abundants blocs de grans dimensions caiguts de les balmes originals i restes de les acumulacions que devien cobrir, amb gran espessor de materials, els vessants. Això permet, si be no la conservació dels abrics originals, si almenys les restes de les seves viseres i gran quantitat de restes arqueològiques que, encara que no es troben in situ, mantenen una relació reconstruible amb el jaciment original (Fig.27).

38 Fig.26. Situació del Pont Alentorn (Artesa de Segre

destral de cornubianita

Fig.27. Pont d'Alentorn. Situació de les restes arqueològiques. Anya

A partir del Pont d'Alentorn i fins Torreblanca, la vall es plenament meandriforme i té una gran amplitud. Nombrosos barrancs conflueixen amb el riu Segre i el paisatge característic és de plataformes i tossals de gresos i microconglomerats, que en la part més oriental, entre Anya i Mas de N'olives, presenten morfologies en petites balmes aprofitant els nivells resistents. Novament ens trobem amb la presència dels blocs que formaven part de les parts superior dels vessants i que descansen en posició imbricada seguint la pendent i abundants restes de ceràmiques, percussors, molins i sílex (Fig.28). La cronologia dels materials d'aquests dipòsits acumulatius anirien des del Neolític, Bronze mitjà fins la primera Edat del Ferro. Aquest registre fou estudiat ja per J.L. Peña a l'any 1983; però, com que la seva problemàtica és molt interessant des del punt de vista geoarqueològic i a més semblant amb el

39 que passa amb els dipòsits del Pont d'Alentorn hem cregut oportú afegir -lo en aquesta memòria.

Fig. 28. El dipòsit d'Anya.

5.2.2. Dipòsits no acumulatius

La gran majoria dels assentaments arqueològics es localitzen en relleus estructurals i molts d'ells es troben erosionats, fet que fa que siguin difícils d'estudiar des d'un punt de vista geoarqueològic (Fig.29). També cal dir que la majoria de les troballes es localitzen en les plataformes i la resta en els vessants. En aquest darrer cas presenten una cobertura vegetal densa que dificulta realitzar una lectura de l'evolució d'aquests dipòsits. En algun cas, com és en el Serrat del Sabater (Artesa de Segre), el registre es troba en un nivell al·luvial del riu Segre de cronologia molt més antiga que la ocupació arqueològica. Per tant, al no ser sincrònica la ocupació amb el nivell fluvial l' incloem en aquest apartat. Els jaciments són els següents: Artesa de Segre • el poblat d'Antona. Cronologia: Ibèric fins època visigòtica. • Ermita Mezquita. Cronologia: 800-1150 (Món Islàmic)/1150-1492. • Cal Casaca. Cronologia: Neolític/Bronze. • Les Deveses. Cronologia: Bronze.

40 • Ermita del Refet. Cronologia: Bronze. • Serrat del Sabater (Vall de Llebrera). Cronologia: Bronze. • Serra de les Guàrdies. Cronologia: Neolític. Foradada • Puigvirdi. Cronologia: Bronze-Ferro Cubells • Serra Mania i Castell Mania. Cronologia: Ibèric fins època àrab • Collada de Xera. Cronologia: Bronze.

D'aquests registres els únics que hem localitzat material arqueològic associat amb estructures d'hàbitat són: el poblat d'Antona, Ermita del Refet, Serra de les Guàrdies i Serra Mania (Fig.30), els altres són troballes superficials.

SITUACIÓSITUACIÓ DELS JACIMENTS DELS JACIMENTS EN DIPÒSITS ENACUMUTATIUS DIPÒSITS SITUACIÓSITUACIÓ DELS JACIMENTS DELS JACIMENTS EN DIPÒSITS EN NO DIPÒSITS ACUMULATIUS NO

Cal Casaca

Serrat del Sabater Ermita Mezquita S.de les Guàrdies

La Roureda d´en Vernet El Pont d´ Alentorn Antona

Puigvirdi

Ermita del Refet

Serra Mania

Collada de Xera

Fig.29. Representació dels jaciments localitzats en el sector d'Artesa de Segre en dipòsits no acumulatius en front dels que es troben en dipòsits acumulatius

Fig. 30. Restes del Castell de Serra Mania

5.3. Sector de Camarasa

El sector de Camarasa és el que hem treballat menys, de fet només la darrera campanya, la del 2004, aquest fet es deu perquè el Sector d'Alòs ens va donar tantes dades que vam intensificar les campanyes en aquesta zona. De totes maneres exposarem els resultats que vàrem obtenir. Els indrets que hem treballat són els següents (Fig.31):

Fig. 31. Mapa de situació. (Mapa Comarcal de Catalunya. 1:50.000. Noguera-23) Tossal de les Cases Merengue

Aquest indret se situa en el terme municipal de Camarasa i sobre el tossal de les cases o "Merengue", indret lamentablement conegut ja que durant la guerra civil es va donar una de les cruentes accions bèl·liques on van prendre la vida nombrosos soldats de la lleva del biberó (Fig.32).

Fig.32. Tossal del Merengue. Monòlit commemoratiu a la lleva del biberó.

Les coordenades de l'assentament són: 0º 50' 38''

43 41º 50' 11'' 306 m s.n.m. A la part superior apareixen construccions que evidencien un poblat medieval i en les vessants del Tossal hi apareixen a part de ceràmica grisa medieval, ceràmica ibèrica. Està totalment destruït per la guerra civil (Fig.33). És un indret que calia tenir en compte, des del punt de vista geoarqueològic, ja que se situa en un antic nivell de terrassa fluvial; però les probables ocupacions medieval i ibèrica no son sincròniques a la formació del dipòsit.

Fig.33. Tossal del Merengue. Vista general del dipòsit.

Mas de Palous Aquest indret ocupa una gran explanada de la vessant esquerre del riu Segre (Fig.34). Les coordenades del registre són les següents: 0º 51' 33'' 41º 50' 07''. 296 m s.n.m.

Fig.34. Mas de Palous. Vista general.

S'ha localitzat molt material ceràmic des ibèric fins a sigil.lates, així com material lític com destrals de cornubianita. Apareixen moltes estructures arquitectòniques des de sepulcres hispanovisigòtics on durant l'any 1999 es va fer una intervenció arqueològica d'urgència (Fig.35) fins a búnquers de la guerra civil (Fig.36).

Fig.35. Mas de Palous. Detall sepulcre...?

Fig.36. Mas de Palous. Búnquer de la guerra civil.

Corrals del Baró

A les rodalies del poble de Camarasa, en Monteró, a la part baixa quasi tocant a la carretera apareix una cavitat originada per la diàclasi de la roca que no està documentada en la carta arqueològica de la Noguera, però que encara no es preveia treballar aquesta campanya els dipòsits càrstics, per la proximitat de l'emplaçament del Planell, que en parlarem més endavant, vam creure oportú d'anar-hi. Les seves coordenades són: 0º 51' 36'' 41º 52' 21'' 258 m s.n.m.. És una cavitat que té 15 m de longitud per 5 m d'ampla i en el sector més exterior hi ha rebliment sedimentari (Fig.37).

Fig.37. Corrals del Baró. Detall de la cavitat.

Apareix amb un tancat de pedra on es devien estabular ovelles i cabres (Fig.8). En superfície no s'observa material arqueològic però pot ser un indret interessant ja que hi ha potència sedimentària.

Fig.38. Corrals del Baró. Vista frontal de la cavitat amb la tanca.

Planell

En la Serra de Sant Salvador s'ha localitzat en un camp de conreu anomenat El Planell material ceràmic prehistòric amb gran abundància (Fig.39).

Fig.39. Planell. Vista general de l'indret.

Les coordenades del registre són les següents: 0º 51' 38'' 41º 52' 27'' 255 m s.n.m. Nosaltres quan vam visitar l'indret no vàrem localitzar cap material arqueològic. Aquest emplaçament se situa en un nivell de terrassa del riu Segre, el més baix. El més interessant del lloc es que a l'entrada del camp de conreu hi ha un tall d'uns 4 m de potència , de dipòsit procedent de vessant, on a uns 1, 50 m de la part superior es va trobar un nivell de cendres amb una potencia de 10 cm i 25 cm de longitud. A l'interior de les cendres no es va observar cap resta arqueològica (Fig.40 i Fig.41).

Fig.40. Planell. Tall on apareixen les cendres.

Fig.41. Planell. Detall de les cendres.

De fet, la majoria dels assentaments es troben en relleus estructurals a excepció del registre El Planell. Aquest és el que presenta una problemàtica geoarqueològica més interessant; ja que se situa entre un nivell de terrassa fluvial i de vessant, a més es documenta un nivell de cendres.

51 6. CONCLUSIONS

Alhora de fer una sèrie de consideracions generals dels nostres estudis hem de dir, com ja hem insistit al llarg de la memòria que la zona que ens permet deduir una sèrie de conclusions és el sector d'Alòs de Balaguer. A partir d'aquesta zona intentarem inferir alguns resultats d'altres indrets prospectats. A partir de les dades obtingudes podem plantejar una sèrie de fases evolutives a la zona: - Prehistòria antiga Els registres de Prehistòria antiga es documenten en la seva majoria en contextos càrstics: cavitats de la franja de conglomerats del Castellar (la coneguda cova del Parco, abric del Xicotó ...). Però també en els nivells d'inundació del Segre originats, en el sector d'Alòs de Balaguer, per moments d'obturació del curs fluvial, la qual cosa generaria estancaments del riu com és el cas del jaciment de Carbonera I.. Aquest jaciment seria un dels que destacaríem, sobre tot des del punt de vista arqueològic ja que si realment es confirma que és un assentament, seria el primer que es localitza a l'aire lliure a la contrada i per la seva proximitat tant a la cova del Parco com a l'abric del Xicotó suposaria una informació complementària per les investigacions que es duen a terme als esmentats jaciments. A nivell d'hipòtesis aquesta fase se situaria cronològicament entre els 12.000 i els 10.000 anys i culturalment entre el Paleolític superior final i l'Epipaleolític. També vindria corroborat per les datacions obtingudes a la cova del Mú, on situen aquestes inundacions en aquesta franja cronològica (Rico, 2004). Posteriorment als 10.000 anys, es produeix una etapa de forta sedimentació carbonàtica, travertins d'Alòs, on hi ha una regeneració de la coberta vegetal i processos d' edafogènesis . Culturalment és difícil de fer una atribució ja que la presència d'un sol còdol amb extraccions unifacials no és significatiu.

- Prehistòria recent La intensa erosió que ha afectat a aquesta zona, sobretot l'àrea d'Artesa de Segre, en èpoques recents, ha fet que no es conservin registres in situ anteriors a l'Edat de Bronze, tant a l'aire lliure com en abrics de litologies toves. S'han trobat alguns fragments de ceràmica i materials lítics atribuïbles a època neolítica i inicis del Bronze, sempre fora de context i barrejats amb restes d'èpoques posteriors. Així ha estat a la Serra de les Guàrdies, la Roureda d'en Vernet, els abrics de la zona del Pont d'Alentorn i a Anya. També es documenta episodis de represaments del curs del Segre, especialment en els dipòsits al.luvials del flanc de la Serra Boada a Alòs de Balaguer, datats en 4060+65 anys BP (Rico, 2004). Durant l'edat de Bronze, Holocè superior, registrat en els jaciments de Coma del Poll i Carbonera II s'observa

52 una reactivació de les vessants i dels cons de dejecció amb la presència d'horitzons edàfics enterrats (A mòllics), la qual cosa permet plantejar que fou una etapa de regularització de les vessants amb coberta vegetal propi d'un ambient més fresc i humit que l'actual. Aquesta fase està generalitzada en la Depressió de l'Ebre i en la Serralada Ibèrica (Peña et al., 1996; Sopena et al., 1998). .

Barcelona, 15 de gener de 2007

M. Mercè Bergadà Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona

AGRAÏMENTS

Voldríem expressar el nostre agraïment al Sr. Rafel Gomà i al Sr. Jordi Trullol de l'Associació cultural La Roureda d'Artesa de Segre per la seva col.laboració en el treball de camp i per tota la informació arqueològica facilitada. També, a la Dra. M. Àngels Petit de la Universitat de Barcelona per les descripcions facilitades del material procedent de la Coma del Poll i La Carbonera II i, finalment al Sr. Ramon Álvarez, també de la mateixa universitat, pels dibuixos del material arqueològic. Molt especialment al Dr. Josep Lluís Peña que ens ha facilitat moltes de les il·lustracions que es presenten en aquesta memòria. Així com la Dra. M. Teresa Rico que ens ha facilitat la memòria de la seva Tesis doctoral, encara inèdita. Tanmateix a l' Institut Cartogràfic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya per la seva autorització a reproduir parcialment el mapa comarcal de Catalunya 1:50.000, full de la Noguera per algunes de les publicacions efectuades.. Aquest projecte s'ha elaborat amb ajuts de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, també amb un ajut d' Intervencions en el Patrimoni Arqueològic de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i amb el projecte BHA 2000-0716 de la DGICYT del Ministeri d'Educació i Cultura.

7. BIBLIOGRAFIA

Bergadà, M. M. 1991, "Aproximació a l'estudi sedimentològic-paleoclimàtic d'un assentament prehistòric: la cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera)". Cipsela, IX. 33- 48. Bergadà, M. M. 1998, "Estudio geoarqueológico de los asentamientos prehistóricos del Pleistoceno Superior i el Holoceno inicial en Catalunya". BAR International Series 742. Bergadà, M. M., Cervelló, J. M.. Serrat, D. 1997, "Karst in conglomerates in Catalonia (Spain): morphological forms and sedimentari sequence tipes recorded on archaeological sites". Colloque Karst et Archéologie, Tautavel. Juin 1996. In Quaternaire, 8 (2-3). Bergadà, M. M., Serrat, D., Fullola, J. M., Peña, J. L. Poch, R. M. 2003. "Prospecció geoarqueològica del curs mitjà del Segre (Artesa de Segre, Foradada, Cubells i Alòs de Balaguer, Noguera)". Jornades de Paleontologia i Arqueologia a Lleida. Nov. 2000. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. pp.91-105. Bergadà, M. M. Peña, J. L., Serrat, D., Poch, R. M. Fullola, J. M. 2004.. "Prospecció geoarqueològica al curs mitjà del Segre (Artesa de Segre, Foradada, Cubells i Alòs de Balaguer, Noguera)". Tribuna d'Arqueologia 2002-2003. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Bergadà, M. M., Peña, J. L. Poch, R. M.,Serrat, D. Fullola, J. M. 2005. Reconstrucción paleoambiental y geoarqueológica del curso medio del Segre (Alòs de Balaguer, Lleida) durante el Pleistoceno superior e inicios del Holoceno superior. IV. Reunión Nacional de Geoarqueología. Almazán (Soria). Septiembre 2002. Díez Coronel, L. 1979, "Pinturas rupestres esquemáticas en el valle del Segre (Lérida)". Actas del XV Congreso Nacional de Arqueología. (Lugo, 1977). 409-422. Díez Coronel, L. 1982, "Los grabados rupestres prehistóricos de Mas de N'Olives". Ilerda, XLIII, 17-62. Lérida Díez Coronel L. 1986-87, "La roca con grabados de Mas de N'Olives en Torreblanca (Lérida)". Ars Prehistorica, V/VI, 71-101. Sabadell. Gutierrez, M., Peña, J.L. 1998, "Geomorphology and Late Holocene Climatic Change in Northeastern Spain". Geomorphology, 23, 205-217. Elsevier. Herrero,J., Porta, J. 1987. Gypsiferous soils in the North-East of Spain. Fédoroff, N, Bresson, L. M., and Courty, M. A. 187-192. Plaisir, AFES. Micromorphologie des Sols. Herrero, J., Porta, J., Fédoroff, N., 1992. Hypergypsic soil micromorphology and

55 landscape relationships in northeastern Spain. Soil Science Society of America Journal, 56(4): 1188-1194. Jaillard,B., 1984. Mise en évidence de la néogenèse de sables calcaires sous l'influence des racines: incidence sur la granulométrie du sol. Agronomie, 4(1): 91-100. Jaillard,B., 1983. Relation entre dynamique de l'eau et organisation morphologique d'un sol calcaire. Science du sol, 20: 31-52. Jaillard,B., Guyon,A., and Maurin,A.F., 1991. Structure and composition of calcified roots, and their identification in calcareous soils. Geoderma, 50: 197-210. Kaemmerer,M., Revel,J.-C., and Barlier,J.-F., 1991. Formation des amas friables et des nodules calcaires dans des sols argileux en régions tempérée et semi-aride. Science du sol, 29(1): 1-12 Maluquer, J. 1983, Una indústria lítica de la comarca de la Noguera (Obrador neolític de la Roureda de Vernet). Publicacions del Museu-Arxiu-2. Artesa de Segre. Maluquer, J. 1988, "Mig segle de recerques prehistòriques a les valls del Noguera Pallaresa i del Segre a les vores del Montsec". Col.loqui Internacional d`Arqueològia de Puigcerdà, 17-26. Puigcerdà. Mangado, X. 2000, "Abric del Xicotó (Alòs de Balaguer, la Noguera)". Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2000. Preactes. Lleida. Mapa topogràfico de Artesa de Segre nº. 328 del Servicio geográfico del Ejército. 1984. E. 1:50.000. Martí, F. 1970, Las hachas de bronce en Cataluña. Diputación de Barcelona. Barcelona. Peña, J. L. 1975, "Los depósitos cuaternarios del valle del Segre entre Tiurana i Camarasa". Ilerda, n. XXXVI. 187-217. Peña, J. L. 1983 a, La Conca de Tremp i Sierras Prepirenaicas comprendidas entre los ríos Segre i Noguera Ribagorzana. Estudio geomorfológico. Instituto de Estudios Ilerdenses. C.S.I.C. Lleida. Peña, J. L. 1983 b, "Dinámica reciente de vertiente en el valle medio del Segre (Zona de Ania-Artesa de Segre, Prov. de Lérida)". VIII Coloquio de Geógrafos españoles. Barcelona. 123-130. Peña J.L., González, J.R. 1992, "Hipótesis evolutiva de los cambios en la dinámica geomorfológica del Baix Cinca i Segre (Depresión del Ebro) durante el Pleistoceno superior- Holoceno a partir de los datos geoarqueológicos". Cuaternario y Geomorfología, 6, 103-110. Peña, J.L., González, J.R., Rodríguez, J.I. 1988, "Estudi geoarqueológic del Tossal de Moradilla (Lleida)". Recerques Terres de Ponent, IX, 31-41. Tàrrega Peña, J.L., González, J. R., Rodríguez, J. I. 1996, "Paleoambientes i evolución geomorfológica en yacimientos arqueológicos del sector oriental de la depresión del Ebro

56 durante el Holoceno superior". In Pérez Alberti, A et al. (Eds), Dinámica i Evolución de Medios Cuaternarios, Santiago de Compostela. 63-80. Peña, J. L., González, J. R. 2000, "Evolució dels abrics de gres a la vall mitjana del riu Segre (sector oriental de la Depressió de l'Ebre)". Geoarqueologia i Quaternari litoral. Memorial M. P. Fumanal. 217-227. València. Peña, J.L., Sancho, C. 2002, "Alteración i microformas en la roca con grabados de Mas de'n Olives (Torreblanca, Ponts, Lleida)". Actas 1 Congrès Internacional de Gravats Rupestres i Murals, Institut d'Estudis Ilerdens. Lleida. Peña, J.L., Sancho, C., Melendez, A., Jiménez, A. 1994, "Las formaciones travertínicas holocenas de la cuenca del río Guadalaviar (Sierra de Albarracín, provincia de Teruel). Aspectos geomorfológicos i paleoclimáticos". In Arnaez, J., García-Ruiz, J.M. i Gómez- Villar, A. (Eds.):Geomorfología en España. III Reunión de Geomorfología. Logroño 1994. I, 159-172. S.E.G. Univ. de La Rioja. I.P.E. i I.E.R. Logroño. Pocoví, A. 1978,. "Estudio geológico de las Sierras Margnales Catalanas (Prepirineo de Lérida)". Acta Geol. Hispánica, 13 (3), 73-79. Barcelona. Riba, O., Ramírez, J., Maldonado, A. 1975,: Mapa Geológico de españa, escala 1:50.000, Hoja nº 329 (Pons) i Memoria Explicativa. 47 p. IGME. Madrid. Riba, O., Reguant, S., Villena, J. 1983, Ensayo de síntesis estratigráfica y evolutiva de la cuenca terciaria del Ebro. Libro Jubilar J.M. Rios , t. II, 131-159. I.G.M.E. Madrid. Rico, M. T. 2004. Las paleocrecidas en la cuenca media del río Segre durante el Pleistoceno Superior-Holoceno: registros morfosedimentarios y análisis hidrológico. Facutad de Ciencias. Universidad de Zaragoza. Sancho, C,. Peña, J.L.,Meléndez, A. 1997, "Controls on Holocene and present-dai travertine formation in the Guadalaviar River (Iberian Chain, NE Spain)". Z. fur Geomorph., 41(3), 289-307. Seguret, M. 1972,. Etude tectonique des nappes et séries d'ècollees de la partie centrale du versant sud des Pirenees: caractère sinsedimentaire, rule de la compression et de la gravité. Publ. Univ. Sc. Et Tec. Du Languedoc (USTELA), série Géol. Structurale, nº 2, 160 p. Montpellier. Serra Vilaró, J. 1918, "Excavaciones en la Cueva del Segre. Memoria de los resultados obtenidos en las excavaciones practicadas en el año 1917", 26 p. Junta Superior de Excavaciones i Antigüedades. Madrid. Sopena, Mª C., Peña, J. L. 1998, "Evolución del paisaje del Holoceno superior en el valle del Cinca, sector de Binaced (Huesca)", Arqueología del Paisaje. Arqueología espacial, 19- 20. Teruel. 185 - 197. SSS – Soil Survei Staff 1999, Soil Taxonomi. USDA – NRCS, Washington.

8. ANNEXES

8.1. Coordenades dels jaciments i dels possibles registres arqueològics localitzats en les campanyes de prospecció geoarqueològica

Aquestes dades que exposem a continuació ja han estat exposades en anteriors informes i memòries a excepció de la cova del Mú; però, creiem que al presentar-les de forma conjunta pot facilitar millor la seva catalogació.

Jaciments arqueològics

• Abric del Xicotó (Alòs de Balaguer) Longitud 0º 56' 55,14'' E Latitud 41º 54' 55,14'' N UTM: CG 298425 (Segons: Mapa topográfico nº. 328. E. 1:50.000) • Coma del Poll (Alòs de Balaguer) Longitud 0º 55' 30,54'' E Latitud 41º 54' 42,90'' N 315 m s.n.m (Segons: Mapa topográfico nº. 328. E. 1:50.000)

Possibles registres arqueològics (indrets on han aparegut alguna resta arqueològica tant en posició primaria com secundària)

• Carbonera I (Alòs de Balaguer) Longitud 0º 56' 37,36'' E Latitud 41º 54' 37,36'' N 360 m s.n.m (Segons: Mapa topográfico nº. 328. E. 1:50.000) • Carbonera II (Alòs de Balaguer) Longitud 0º 56' 21,82'' E Latitud 41º 54' 37,36'' N 360 m s.n.m

59 (Segons: Mapa topográfico nº. 328. E. 1:50.000) • Cova del Mú (Alòs de Balaguer) Huso 31 Nord 4642023.584 m Est 328399.830 m Alçada 271,27 m (Segons Rico, 2004) • Travertins del Bc. del Prat Longitud 0º 57' 37,96'' E Latitud 41º 54' 71,32'' N 300 m s.n.m. (Segons: Mapa topográfico nº. 328. E. 1:50.000) • El Planell (Camarasa) 0º 51' 38'' 41º 52' 27'' 255 m s.n.m. (Segons: Mapa topográfico nº. 328. E. 1:50.000)

8.2. Publicacions